—Cavesfany amb "ñ" o amb "ny".— posi=ho amb "ny". $i van mal dades sempre hi serem a Temps

de fornar•ho a posar amb "ñ".

i

Any II. Núm. 76 • Barcelona,dijous,l0 ju liol de 1930

Per fi sembla que arriba=rem a tenir codificat elDref Cafalá.

Preu o 20 cènfims = Pelai, 62. Telèfon 15300. = Subscripció ; 2`50 pessetes frimesfre

MIRADOR INDISCRETL'època de les conferències, de la qual

vam parlar quan els oradors madrilenys es-taven en el punt més brillant de 1a seva ac-tivitat, sembla definitivament closa. Desprésdels discursos i conferències sembla quehagi vingut l'hora de la reflexió, dels càlculsi regateigs. La reflexió ha arribat amb unsquants mesos de retard. Aquesta primavera

VILLANUEVA

ha estat traïdora. 1 l'estiu, que abans con-vidava a la revolució; ara invita a la man-dra, i gràcies p la peresa s'arriba — perquins caTins!—a filosofar una mica. Aramolta gent s'adona que s'han compromèsuna mica massa, I—oh paradoxa!—la feinade l'estiu és fer ploure cada dia un xic pertal d'anar apagant aquella bullidera prima-veral de la sang.

I plovent cada dia una mica els núvolses desinflen paulatinament. Només a lesvalls i a les collades hi ha una mica deboira sense importància, però des d'aques-tes planúries ocupades per les grans • ciu-tats la gentJmp©rtanL_que té a casa. lluruna gran torre de guaita veu somriure al'horitzó, sobre la boira, la promesa de go-vernar i administrar el pròxim.

ALBA

Dintre aquesta grossera metàfora vuitcen-tista hi ha tot et que pot entrellucar-se dela situació política i de l'afany de restaurarel torn pacífic vuitcentista que Cànovas iSagasta van representar com dos anglesosfalsi('icats.

Examinar l'actitud dels tres homes quefins avui han representat el moviment d'opo-sició, Sánchez Guerra, Alba i Villanueva,seria feina de psicòlegs. Els monàrquicsdinàstics no han renunciat a fer callar Sán-chez Guerra i a fer-me en cas de necessitatun instrument de govern o d'oposició de SaMajestat. iEls diaris més afectes al palaureial li han fet moltes insinuacions i, senseprotesta del rebel d'ahir, han dit que l'homeque va sublevar-se a València ha de defi-nir-se sense coaccions. I tot fa suposar quedon Josep desitja tornar-se a definir de mica

" en mica, ja que no és possible donar unaltre espectacle i oferir al públic la soluciód'un altre trenca-closques.

El senyor Alba s'anirà definint amb unasèrie d'articles. Aquests articles serien ex-cellents si no els signés el senyor SantiagoAlba. Durant els sis , anys i mig que vadurar la Dictadura, tots els observadors po-lttics van poder parlar amb el senyor Albaa París. A tots els deia el mateix. La sevaOpinió era coneguda de tothom. Però aixòno ha impedit que hagi pogut tenir unaentrevista amb el rei a París. Pensant en elcas Alba s'arriba a la conclusió que el se-nyor Sànchez Guerra, que ha parlat moltmenys que el senyor Alba, pot esperar elmiracle de la reconciliació sota la banderadel constitucionalisme.

El senyor Villanueva, durant la Dicta-dura, tenia a casa seva el centre de murmu-ració més important de Madrid. Ell sol haparlat tant com els senyors Alba i SànchezGuerra plegats. Ara fa observar que maino ha dit que fos republicà i que sempreha estat constitucionalista.

Com pot veure's, les aspereses es . van lii-mant—i perdoneu la frase feta. Es clar que

la boira és encara molt espessa, però és decreure que per aquest camí s'arriba a lareconquista del poder. Í com que en aquestmón, tant els de dalt com els de baix, l'unnecessita a l'altre, és permès d'esperar unsacrifici mutu.

Dintre el partit liberal el descrèdit delsprohoms és tan gran que els astres que jano illuminen, com els senyors Romanonesi Garcia Prieto—aquell que ens deu el ca-dàver—, s'han adherit al punt de vista delsenyor Alba amb tant d entusiasme, queaquest pes mort és molt comprometedor peral senyor Alba.

Totes aquestes maniobres tendeixen acrear un instrument, o uns instruments degovern. Si la realitat secundés la imagina-ció, el senyor Alba seria el líder liberal iei senyor Cambó un dels líders conserva-dors, si no troba oposició i si pot lligar lessimpaties disperses que té a Madrid.

Entretant, el general Berenguer secundaadmirablement el joc i .manté una censuramolt discreta a Madrid i tan cega comabans a Barcelona. I gràcies a la censurade liberals i conservadors i de les dues eta-pes de la Dictadura, el poble està tan enso-

SÁNCHEZ GUERRA

pit i té una educació política com la quepugui tenir el Kurdistan, però l'experiènciademostra que aquest és un sistema moltacreditat de governar els pobles. Tota aques-ta barbàrie política d'un balcanisme que su-pera el dels Balcans, és mantinguda en nomde la causa d_ l'ordre, L'únic sublevat con-tra aques ficci d'ordre és la pesseta. ElGovern i sisteix que la situació econòmicai financi a és exce•ent i que res no justi-fica la . haa1 aa de la pesseta. El Govern deutenir raó : ler causes de la baixa de la pes-seta són principplment d'ordre polític. Siles dues etapes de la Dictadura costen alsespanyols una tercera part de llur fortuna,ho devem a la causa de l'ordre.

La cosa més important a hores d'ara,molt més que salvar la divisa, és fer unesbones eleccions, preparar bé l'encasellat, fir-mar, prometre i sotmetre. El constituciona-lisme serà el refugi de les dignitats ofesesi no hihaurà cap inconvenient a establirun acord per a limitar els poders del capde l'Estat. Tots els interessats convindran,s; és necessari, que un apèndix a la Cons

-titució, que no serà més operant que el textde la Constitució, liquida perfectament setanys de viure al marge de la llei.

Quan els rebels s'h.agin desinflat, es podràanar a les eleccions amb absoluta confiança.

Els Dijous --- BlancsEl monument a Rafael de Casadora

Ara que endrecen el monument a Rafaelde Casanova, remenibrena que se'ns acostaràpidament aquel i tt de setenzbre, d'infaus-ta recordanfa per als bons catalans, des-cendents de les víctimes de Felip V, elsquals solien fins l'any 1923 solemnitzar-laantb crits subversius i corredisses ; corre-disses que, sense arribar a tenir cap gran-desa èpica, desvetllaven indignació.

Fenomen veritablement esplèndid ! Cadaany es repçtien les càrregues; cada any algúrebia de valent; cada any tothom exerci-tava la lleugeresa de les seves cames il'aguant dels pulmons. 1, no obstant, cadaany els voltants del monument es veien mésconcorreguts. Sempre ha estat per a nos-altres un misteri aquesta dèria d'anar -se alliurar, d'una manera absolutament imbèl-lica, als sabres i als garrots dels guardiansde l'ordre, que val a dir que hi posaven totel zel. Però era així ; tot era un esmerç debona fe i d'heroisme.

Però enguany tot està per venir. Quèpassarà davant del monument del consellererb cap? La nostra opínió és que es repetiràallò de sempre. Gentada, empentes, crits,càrregues, escampadissa; uns que portenuna corona i són primer aplaudits i desprésapallissats ; i aquells dos o tres fills de l'al-tra banda de l'Ebre, els quals, dins la con-fusió, són passats per les estaques delsagents del govern central i, llavors, de sob-te comprenen les reivindicacions de Gata-luaoya, més de ressa que l'inteilectual niésintellectual de Madrid.

Això, indubtablement és el que esdevirn-drd. No obstant, nosaltres no voldríem quefos el qué esdevingués. Ningú no ens negael dret a parar l'esquema

dret que no es compra ni es ven

fieró, àdhuc admetent que hi ha bastantd'heroisme en aquesta forma resignada deprotesta, nosaltres no la creiem convenientni adient amb allò que en realitat ha d'és-ser Catalunya. Cal impedir a tota costa quensj hom, quan s'hagi sentit apallissat, pu-gui considerar que ja ha complert anib elseu deure: que no arribi a compendre quecalen unes altres lleis d'esforços. 1 aquestsesforços depenen exclusiv rntit de la coor-Unaci3 "dïls' individús7' '" e...

Estem joiosos d'anar a cridar, fugir i re-bre, perquè per això no cal cap disciplina.No cus fa res d'haver d'ésser valents. (Carés evident que vol bon coratge anat-se a po-sar a tret de forces ben armades i arrengle-rades.) Però ens dol haver-nos de disciplinar.

1 aquesta mena de fugides dels onzes desetembre tenen un valor simbòlic. Repre-senten les fluixedats i abandons de les nos-tres coses, que les deixem a mig camí quanja les tenim guanyades. El nostre seny, sino va acomjianyat de l'esperit de coopera-ció, és una llavor de covardia i d'anar-quisme

.Nosaltres voldríem que aquest any, encomptes d'anar a cantar i córrer pels vol-tants del monu;nent de Rafael de Casanova,el nostre poble aprofités la data memorablede l'onze de setembre per a demanar comun sol home la llibertat de tots els presospolítics i socials i el retorn de Francesc Ma-cià, Ventura Gassol i companys inexplica-blement retinguts enllà de les fronteres.

Això s'adiria més amb l'esperit dels mortsgloriosos que reposen al Fossar de les Mo-reres, que no pas aquestes evolucions de lesgentades toves i fàcils al pànic. Aquells va-lents d'aleshores s'enrogirien de veure lamanera cons fins ara s'ha anat commemo-rant llur gesta. En canvi aj rovarien l'espec-tacle d'un poble arrenglerat d'una maneraunànime per tal d'obtenir que es faci justí-cia i s'alliberin uns homes.

Perquè ells van caure defensant unes lli-bertats d'ordre públic. Però ¿són possibles

elles sense que hi hagi la llibertat indivi-dual? ¿Pot ésser, difunts de l'onze de se-tembre, que Catalunya tingui una lliurej5ersonalitat, quan no hi ha llibertat de lespersones?

R. LL.

La diplomàcia de"Joaquín"Montaner

Encara que els diaris no ho hagin dit, jas'han repartit, o, millor dit, s'estan repar-tint entre el personal de l'Exposició, elspremis, medalles, títols, condecoracions, et

-cètera, que l'Estat, d'acord amb la propostafeta pels senyors Foronda i Montaner, hatingut a bé concedir.

Però aquest repartiment, com tota obrahumana, és pie d'imperfeccions i d'oblits.Sembla que en Joaquín Montaner, com asecretari imponderable, cap de personal es-timadíssim, director competentíssim de lasecció d'art, etc., ha tingut ben bé en comp-te l'actitud presa per certs funcionaris desque han tornat a ocupar els llocs directiusels que en foren trets per 1a Dictadura.

Això dóna motiu a divertides escenes. Elmarqués de Foronda fa dir per en JoaquínMontaner als funcionaris que passin per ca-sa seva "d'un a un, L'autor impagable deEl hijo del diablo els crida al seu despatxi diu a cada un

—Me ha dicho el señor marqués de Fo-ronda que tenga la bondad de pasar por sudespacho para ten asunto urgente y confi-dencial...

I després d'haver dit aquesta frase, es-treny la mà del funcionari i li diu

--Sea discreto y... le felicito.

El misteri de les condecoracionsNosaltres crèiem que les condecoracions

es donaven perquè els que es veiessin dis-tingits amb elles les lluïssin discretament.Doncs bé, quan els funcionaris de l'Expo-sició arriben al despatx del marquès de Fo-ronda, l'aristocràtic director dels Tramviesels diu, generalnient

—Amigo: el Gobierno hatenido a bienconcederle a usted la encomienda (o la creu,o el títol de cavaller, etc.) por sus relevan-tés servicios. Aquí tiene usted el nombra-miento, pero tenga la bondad de callárselotara evitar protestas de unos y de otros.No quisiéramos que la prensa intervinieraen este asunto•..

I els funcionaris surten de casa del mar-quès de Foronda amb els honors amagatssota el braç, com si portessin una bombaq sortissin d'una conspiració.

Buigas, cavallerEl cas més divertit „ que coneixem és el

de Carles Buigas. De fet, la seva figura ésla més popular, per haver enlluernat a tot-

hom amb els jocs d'aigua i de llum. Doncsbé, després d'obsequiar -lo amb una modes

-teta medalla del Treball, .ara li donen untítol de cavaller del Mèrit civil, mentre qued'altres que han tingut una participació bu-rocràtica i gris en el Certamen, són heno-rata amb encomiendas, grans creus, etc.

En Buigas no estava gaire satisfet delpremi oficial, i sortí de casa del marquèsde Foronda trist i estranyat.—Què et passa ?—li va preguntar el seu

amic Carbó, l'amo de La Pérgola,—Què vols que em passi? M'han . fet ca-

valler i no me'n sé avenir. Quan a d'altresde la mateixa categoria administrativa quejo els han donat un premi superior. Peraixò no valia la pena que m'escarrasséstant...

—No posis .aquesta cara, home... Que pot-ser només t'han fet cavaller per la tevatrista figura...

"Humour" burocràticHi ha molts funcionaris a l'Exposició que

no tonen una afició molt declarada •a aques-ta mena de premis honorífics que nomésserveixen per constar en les esqueles el diade la seva mort. Quan van saber que esrepartien premis i condecoracions es vam es-verar i preguntaven si haurien de pagaralguna cosa si els atorgaven alguna conde-coració o títol. En saber que havien de pa-gar drets, n'hi va haver que es van esveraruna mica. Un d'aquests entrà pàllid i des-tarotat al despatx de Joaquín Montaner i liva dir :—'Escolti, don Joaquín, li voldria fer unia

consulta...—Diga usted.--Es una consulta confidencial.—Diga, diga usted.—Vostè sap si han pensat en mi per a

algun premi d'aquests de l'Estat ?...—Pues... sí, señor...—Doncs li voldria demanar un gran fa-

ver, vostè que té tanta influència.—¿ Cuál?—Que si m'han de fer alguna cosa, em

facin cavaller, però... de tarifa reduïda.En Joaquín Montaner, que és poeta de

capa y espada, s'esverà davant d'aquellmenyspreu pels títols, los blasones i los es-cudos.

Oblits explicablesEn canvi hi ha hagut un munt d'oblits

que no costen gens d'explicar. Així, perexemple, entre els que no han tingut caprecompensa hi ha : Miquel Utrillo i XavierNogués, pares efectius del Poble EspanyolOleguer Junyent, director artístic de moltesfestes de l'Exposició ; Adrià Gual, que ambtots els seus defectes ha estat l'organitza-dor de l'Exposició del Teatre, etc., etc.

Algú que coneix ]'ambient de les oficinesde l'Exposició ha dit : -

-Són oblits explicables. Si els haguessindonat alguna cosa, es demostraria que ha-vien treballat, i el que convé és que sem-bU que només han treballat els que feienels gegants els dies de gentada cortesana.

El fitxer de la redaccióAl centenari Diario de Barcelona des que

hi manen els financiers de la Chade, s'hiha establert un fitxer on es troben escru-polosament catalogats tots els amics, cone-guts i enemics d'En Vidal i Guardiola id'En Bausili.

Cada volta que es fa una ressenya d'al-gun acte i cal nomenar persones, cal con-sultar el fitxer. Si hi ha una B vol dir queno s'ha de plànyer el sabó; una C vol dirsimplement posar-hi el nom, i quan hi hauna X cal esborrar el nom, Per això a vol-tes parlen de fets que sembla que la natu-ralesa produexi per sí sola. Darreramentes va imposar una medalla a una personala fitxa de la qual ostentava la X. El Brusiparlava de l'acte, de qui havia imposat lacondecoració, las persones que hi havia allocal, però ningú no pogué sáber qui .eral'afavorit : fins quan donaven compte delremerciament d'aquell, posaven «el conde-corat...».

Poeta i banquerAra que tothom parla i escriu sobre la

baixa de la pesseta (fins En Pich i Pon s'hafet fer un llibre tractant de la qüestió), elbanquer Garriga Nogués ha publicat un lli-bre de versos, retolat senzillament Poesías ifirmat amb el títol de marquès de Cabanesque llueix des de l'any 1 922.

Amb aquest motiu, els seus amics varenoferir-li d'altre dia un sopar a l'Eqüestre,al final del,qual ]Artigas llegí un brindis,també en vers, que acaba així:

«Banquer, des de que ets poeta,la nostra pobra pessetarip ha pogut ami més surar.))

Sembla, però; que en la lectura d'aquestsversos no fou llegit el seu autèntic acaba-ment, que diu

Prova algun dia no escriureter veure si pot pujar!

El belga

En la darrera junta del Publi-Club, EnLJpez Llausàs va presentar la dimissió perno poder ocupar-se de la gestió presiden-cial tal-conte aquella entitat requereix: iEnvirtut d'això calgué revocar el nomenamentdr.- representant d "Espanya al Congrés deBrusselles per a la Internacional publici-tària.

El 'nou nomenament .recaigué al Vispresi-dent senyor Colubí i al Secretari senyor Au-beyson ; algú fa córrer que, acabada la ses-sió, el president de la Secció de Publicitat,senvor Barnils, els felicità efusivament perla designació, tot dient-los :

--Com us ho arreglareu a Brussel.les, sino sabeu parlar el belga?

Xecs en descobert

En un sopar recent, tots els assistents alqual eren advocats, es parlava de política.Algú va mostrar-se disconforme amb 1'opor:tunisme de la Lliga. .Un afí a aquest par-tit defensà la tàctica de la Lliga retraientalgunes actituds dels txecs, que es tomba-ven, deia, del cantó que creien més conve-.nient per aconseguir les seves reivindica-.cions nacionals. La discussió sobre els txecs,semblava, anar molt llarga, però 'En JoanCasanovas la clogué dient:

—El cas no és igual. Els de la Lligasón xecs en descobert.

La nostra enhorabona

El Teatre Grec de ]"Exposició ja ha servitd'alguna cosa : s'hi han celebrat uns festi-vals Aurea de Sarrà, amb una Fedra d'Am-brosi -Carrion i altres coses selectes. Tan se-lectes que el públic no estava preparat perassaborir -les . Així ho feia notar, des de LaNau de divendres passat, el jove crític Ma-nuel Valldeperes.

En canvi, ell, com que està preparat, diude Fedra : eHeus-vos ací una tragèdia anti-ga, bastida a base de, l'escola de Frtnico id'Esquilo.»

I més ava91:<<...aquest bell poema tràgic, que ja Eu-

rípides i Racine havien tocat amb encert, pe-rò no amb la dignitat artística de Carrion.»

Felicitem els aprofitats dramaturgs Eurí-pides i Racine per la benevolència que hanmerescut del senyor Valldeperes, i el favorque els fa de posar-los de costat amb l'autorde Pirateria.

Honors i pocs dinersAlguns han dubtat de la veritat del re-

portatge que la setmana darrera vàrem pu-blicar a propòsit de Pepito Rosell, de Va-lència. El tipus existeix i és exactamentcom el vàrem presentar, i encara hi afegi-rem alguna cosa.

Quan li donaren el primer nomenam°ntnobiliari : el de «Camarlengo de S. S.», Pe-pito Rossell, va llegir en una prova dediari que li donaren a El Pueblo : cHa sta-to nomenato Camarlengo de S. 5. il famo-so cavagliero Pepito Rossell...»

—I açò, què és? — preguntà Rossell aMalboysson, un redactor d'El Pueblo.

—Açò és que quan es mori el Papa tudeus encarregar-te de l'administració de -tota la cristiandat...

—I açò dóna molt?—No dóna res, però et fa home de cate-

goria...—Es que ja em comença a carregar que

em donin títols i hagi de seguir treballantde ]'ofici.

METEOROLOGIA POLITICA

Les llilvolades es desillileil

Un greu conflicte espiritual

Poc temps després, Pepito Roselles tro-bà en un conflicte espiritual molt greu. Com

tothom recordarà, el dia que es féu el no-menament del Papa, es celebraren les dar-reres eleccions municipals que han tingutIlóc a Espanya. I una nit, es presentà re-pito Rosell a la redacció d'El Pueblo i di-gué a Carles Esplà

--Che, Carlos, estic en un conflicte es-piritual molt greu.

—Què et passa, Pepito?-Em passa que no sé què fer : com a

Camarlengo, m'ha dit Malboysson que harebut un ràdio de Roma dient que dec anara votar al Papa, perquè sense mi no hi haeleccions i es queda l'Església sense Papa,i com a elector, els conservadors del meupoble em donen dotze pessetes si vaig avotar per élls. Què creus que dec fer, anara Roma a encarregar-me de ]'elecció delPapa o anar a votar pels conservadors?

Francesc Pujols, profeta

Encara no és del domini públic que enPujols funda una religió i que treballa deferm en aquesta ambiciosa tasca.

È1 fundador d'aquesta confessió, que se-gurament li proporcionarà fama, honors idòlars si es decideix a predicar-la als Es-tats Units, es va dignar avençar-ne algunsdetalls a un amic nostre.

Sembla que va dir en Pujols — i no vol-dríem pecar de massa indiscrets — que estracta d'una religió científica, però preci-sament aquest caràcter científic permetrà lescerimònies litúrgiques de gran espectacle.(cCom que es tracta d'una religió científica— diu en Pujols —, m'he pogut ,permetreaquesta llibertat. Si s'hagués tractat d'unamatèria sagrada ja m'hi hauria mirat més.»

La litúrgia d'aquesta religió tindrà granshimnes que segurament proporcionaran alseu autor una oportunitat per escriure unsversos magnífics.

Preguntat en Pujols si podia llegir algund'aquests himnes, va respondre :

—Encara no els he escrit, però tine eldipòsit d'imatges.

Eleccions papats

Ara que tant es torna a parlar d'eleccions,recordem que quan l'elecció papal de Pius NIocorregueren coses molt divertides a la «pe-aya de l'Ateneu. Això succeïa l'any 1922,quan encara hi havia joc a Barcelona i elsde la «penya» idearen una ruleta amb elnom de tots els candidats a Papa. IEn CampsMargarit jugava, per exemple, un «cavalbr—així s'anomena una postura entre dos .nú-meros—amb els noms de Merry del Val iGasparri, etc.

Va entrar en Pujols, que, assabentat deles apostes, va desinteressar-se'n perquè noli agrada el joc, però va dir, amb aquellaire de desmenjat tan característic en el!

—Jo només sé que el cardenal Barraquerva per minories...

Un antecedent

A Granada es represontava una revista ti-tulada La orgía dorada, original dels se-nyors Muñoz Seca, Pérez Fernàndez, TomàsBorràs i Eulogio Velasco,

Un actor diu—Señor mío, yo soy un caballero.El que li ha de replicar, té un acudit i

respon, improvisant pel seu compte—Usted qué va a ser un caballero ! Usted

es un catalán.Uns catalans que hi havia en una llotja

varen promoure xivarri, anaren a l'escenaria protestar i l'actor hagué de sortir a dema-nar perdó.

Aquest actor és aquell del qual explicàvemque, cridat a parlar per la claque, sortí aun escenari del Parallel a oferir la seva sangper posar una barra més a la bandera ca-talana.

En Mir i l'hospitalitat

El pintor Joaquim Mir, sempre — i aramés que mai — té la casa plena de gentque van a Vilanova per a fer-li una visita,veure el darrer paisatge i donar un tomb pelseu jardí famós.

Dies enrera anava fent els honors a unmatrimoni amic que tenia un elogi per acada cosa:.

—Quins ensiams tan bonics ! •.. 1 quinavoleiadissa d'ocells en aquest jardí!..,

I amb més admiració encara, en adonar-se d'un rusc d'abelles situat en una paret del

jardí--. Però, fins abelles i tot? Així, cligui que

aquí tothom hi té el seu niu...1 en Mir, fent la seva riallada inconfusi-

ble—sí, senyora ; fins les rates i tot.

Fins no fa gaires any s la riallera barria-da d'Horta era considerada—injustament,és clar—pels barcelonins, com una de lestantes barriades vulgars, descolorides i sen-se suc ni bruc que intervenen, més o mem seficaçment, en aquest «cocktail» de nou lle-tres que avui dia ja comença a fer un certrespecte arreu del món : Barcelona. La gentdel carrer d'.Aribau, o de l'Hospital—anotocom exemples populars — quan algun diu-menge de primavera guarnien un cistell amb

quatre tomàquets, pernil i un parell de ce-bes—d'aquelles que han servit als dibui-xants de I'Humorist i el London Opinionper fer una infinitat de «xistose a ]'esquenade les llàgrimes—i es ficaven dins els vo-luminosos i apurpurinats tramvies por anara fer una fontada a Horta, es creion elsherois d'una performança sensacional i finses gronxaven en la illusió pueril que al finalde l'inacabable trajecte trobarien allò ques'anomena «des forces vives del poblen ambun somriure d'agraïment a la boca i lesmans freturoses de l'encaixada cordial.

A poc a poc—cal dir afortunadament—aquesta impressió grotesca ha anat evolu-

cionant i avui dia, d'aquella decoració poru-ga i sense personalitat que es penjava al'esquena d'Horta, ja no en queda res.

Horta, valenta i decidida, amb els seus co-lors morals i espirituals ara admirablementdefinits i — per acabar d'arrodonir aquestafrase que ha agafat l'embranzida optimistadel darrer capítol del catàleg d'una urba-nització up to date—dotada d'unes delíciesclimatològiques insuperables, s'ha convertiten la màxima aspiració del barceloní mo-dern : amb preocupacions d'higiene, equili-bris domèstics, Ford a terminis i sou re-duït.

Tot això, unit al fet que voltat d'aquestpaisatge serè i enraonat 'En Rovira i Vir-gili hi hagi escrit les seves «editorials» d'unsentit tan elevat i meditat les seves conferèn-cies, no . podia deixar de fer el seu efecteentre la multitud barcelonina i heus aquí,potser, explicat en bona part—sens oblidar,naturalment, l'eficaç collaboració d'eminentsespecialistes — l'admirable ressorgiment queha conegut en poc temps aquesta barriada.

Durant uns quants anys, tot va anar comuna seda, però el dia que la gent d'Hortai barriades veïnes s'adonaren que, reunits,sumaven la xifra respectable de 6o,000 per-sones, varen posar-se seriosos, digueren que«no hi havia dret» i acordaren anar a solli-citar del senyor Foronda que tingués lacaritat de millorar-los el servei de tramvies,perqué d'aquella manera no podia pas con-tinuar.

(Cal remarcar que uns quants dies abansde fer la petició, aquestes 6o,000 ,ànimes,de resultes d'una reparació a la línia, es-tigueren incomunicades amb Barcelona perespai de dues hores, fet que s'ha repetiten diverses ocasions.)

Sembla que l'assemblea que portà a capaquesta humanitària gestió es tingué de re-tirar .amb la cua entre cames.

-Es línea que no rinde mucho... — elsdigueren com a única resposta.

Davant la negativa es provà de decidir laCompanyia General d'Autòmnibus a l'esta

-bliment d'una línia des del centre de laciutat fins a Horta, i l'alludida companyiaacollí la idea amb visibles mostres de fre-dor, allegant que no li interessava establircap servei amb aquella barriada.

Finalment, i tenint en compte que el se-nyor Magí Roca era el concessionari de lalínia Urgell -Provença al Guinardó, varen re-

petir-li el prec que havien fet a la Com-panyia General d'Autòmnibus, al qual ac-

cedí immediatament.Ara bé, quan ja tot semblava solucionat

i els veïns d'Horta gairebé respiraven sa-tisfets creient realitzat el seu somni dau

-rat—això s'esdevenia el juny de I928—laCompanyia General d'Autòmnibus, la quepocs mesos abans havia declarat no inte-ressar-li establir servei a Horta, vá solli-citar de ]Ajuntament una línia amb ànim

evident d'entorpir les concessions Roca.(Sense comentaris.)

Any 1930.Damunt el despatx del senyor Roca ha

arribat un full de paper de barba amb elsegell de l'Ajuntament.

Breu: «que en atenció a la imperiosa ne-cessitat de dotar del servei. d'autòmnibusa la barriada d'Horta, els autòmnibus dela Companyia General i els del senyor Rocadeuran manifestar si estan disposats a es-tablir un servei amb caràcter provisional.»

I aquí em limito a copiar com a úniccomentari, un fragment del manifest sig-nat per totes les entitats d'aquelles barria-des i que per causes que es poden suposarno pogué ésser enganxat per les paretsd'Horta i rodalies

«Malgrat que el senyor Roca, abans deles 48 honres va contestar per escrit que ac-ceptava aquest servei provisional, solaments'ha autoritzat a la Companyia Generald'Autòmnibus per a establir-lo.»

D'això fa pocs dies. Un autòmmibus dela General fa la seva solemnial aparició alfinal del Passeig Maragall.

Tothom surt pels balcons, se senten pa-raules gruixudes, uns quants decidits ape-dreguen l'autòmnibus, argú que crida((lladres!» (qo cèntims trajecte), uns altresque aconsegueixen arrencar de terra els palsindicadors de les parades...

El conductor i el cobrador encaren l'au-tòmnibus cap a Barcelona i se'n tornen no-

vament, absolutament ` sols, soase un pas-satger, en senyal de protesta. Ambdós diri-geixen un esguard barreja d'odi i tristesaal castellet encapçalat amb les conegudespanaules (Vuestra seguridad ante todo) iacaben reconeixent que, decididament, si lacosa segueix així caldrà fer «un pensa

-ment)).

Dijous passat al matí. Ens han adreçata casa el senyor rector d'Horta—mossènMiquel Pujol—.com a excellent coneixedorde l'assumpte que ens .interessa. Hem tru-cat.

La rectoria d'Horta, almenys aquesta es-paiosa sala on ens ha fet passar un mar-rec d'ulls vivíssims—probablement un endi-moniat escolanet dels que els plau trafi-quejar amb el vi de les canadelles—és unacosa plàcida, meravellosa, de cantiret d'ai-

Una matinada d'aquestes, dos ciutadansmolt coneguts de la Barcelona noctàmbula,van cridar un xofer.

—A casa !—van dir.El xofer, naturalment, volia més preci-

sions.—Com s'entén ! Hem dit a casa ! A nos-

altres, i a aquestes hores, ens 'han. de co-nèixer tots els taxistes.

Aquest, que amb un cop d'ull s'adonàimmediatament que els seus clients no 1-a-vien pas estat bevent precisament aiguamineral tota la nit, posà el cotxe en marxai partí a l'aventura, pensant que a unahora o altra ja l'avisarien. I el taxi comen-çà a voltar per Barcelona, amb gran ta-bola dels dos passatgers.Tot d'una, en un lloc de la seva cursa,

els alegres viatgers començaren a cridar,com quan es jugq a fet a amagar:

—Caliente ! Caliente 1Al cap d'una estona, però, es posaren a

cridar

—Frío ! Frío!E1 xofer a l'últim entengué de què ana-

ven aquells crits i, guiat per ells, voltavaamb més circumspecció quan li indicaven

ca:'

GRANS HBVEIATS ENCBRBTES INARRUBABlEs

Jaume I, 11Telèf. 11655

gua fresca amb anisos, de migdiada fàcil,A través de les escletxes de les persianes

verdes destaca el verd lluminós i tendrede les fulles dels arbres del jardí . Fincaraun rossinvol admirable—una mica cursi itot—que deu fer les delícies dels vicaris.

Mossèn Aliquel ens explica el que ja sa-bíem amb lleugeres variants i noves dades.

Remarca aquesta frase en pro dels autòm-nibus Roca

—Nosaltres no apoiem un industrial ; ésl'industrial que ens apoia a nosaltres.

—Com foren rebuts els primers autòmni-bus de la Companyia General?—demanem.

-La resposta és contundent:—Desastrosament.Ens acomiadem, Mossèn Pujol ens acom-

panya fins a la porta.(El rossinyol segueix cantant amb el ma-

teix delit.)

Sortint de la rectoria ens fiquem al pri-mer bar que trobem.

L'opinió popular sempre és una cosa apre-ciable, encara que a voltes agafi un pintorescmassa agut.

Parlem—aquí a Horta hom no sap parlarde res més—de l'afer dels autòmnibus, no-vament.

—Hi puja gaire gent ?— demanem a unsclients que fan l'aperitiu.

—Gairebé ningú.—Al migdia tampoc?—Tampoc. A voltes, si algú s'hi atreveix

i passa un amic i se n'adona, li diu que sen'hauria de donar vergonya, i acaba perfer-lo baixar en mig de l'astorament icara rancuniosa del cobrador.

Donem les gràcies, ens posem el palla isortim al carrer.

L'empresa Roca, probablement per corres-pondre als afalacs de la gent d'Horta i ala unànime adhesió que en pro de les sevesgestions sempre ha trobat, no ha tingut maiun «no» per les entitats d'aquella •barriadaque 'li han sollioitat un parell d'autòmnibusper anar a jugar un partit de futbol, donarun concert orfeònic, o una excursió collecti-va organitzada pel Convento de los Mínimos,poso per exemple curiós.

Naturalment, aquestes demostracions degentilesa del senyor Roca han fet el seu efec-te i ho¡n ja troba com a cosa naturalíssimael fet que un president d'orfeó d'aquella bar-riatla, aprofitant un bolo sense importància,s'aixequés a l'hora del brindis por a decla-mar, amb una emoció sinceríssima

—El que no devem oblidar, senyors, ésque si ens trobem aquí es deu a la gentilesadel senyor Roca, el qual posà a la nostradisposició els autòmnibus de 1a seva propie-tat a fi que poguéssim realitzar còmodamentaquesta sortida, que, .afortunadament, ha es-tat una de les més memorables de les queporta realitzades aquesta entitat. I ara por-metin, per acabar, que digui que l'empresaRoca es l'dnica que es mereix establir el ser-vei d'autòmnibus amb Horta, perquè... (aquíun devessall d'elogis eloqüents). I .ara solscal demanar al representant del senyor Roca,aquí present, que tingui l'amabilitat de trans-metre-li les mostres paraules i els nostresdesigs.El president s'asseu en mig de grams

aplaudiments, mentre el representant del se-nyor Roca (el xofer de l'autòmuibus) responamb la modèstia característica d'un súbdit

— Seran servits, Aquest vespre, abans d'a-nar a sopar, em cuidaré d'explicar-li totaixò. I gràcies de tot.

Nous aplaudiments, fins potser prodigatsamb més fúria que abans.

Un bonafé que fa els solos ha dit al seuveí, a cau d'orella

—Ves si això ho hauria sabut dir unConductor d'autòmnibus de la General !..•

I ha fet una rialla grassa.

MANUEL AMA']'

que s'acostava al domicili d'aquell parellde bromistes que s'havien pres el joc ambuna alegria sorollosa que cridava l'atencióde la gent que a aquelles hores se'n va atreballar i que ara sol mirar amb ulls fc-réstecs als que. coneix que encara no s'hanficat al llit.

Però res d'això no impressionava els ocu-pants del cotxe, quç es feien uns granstips de riure cada vegada' que el xofeï'perdia la pista.

A l'últim, fou trobat, per aquest sistematan imprecís, el domicili dels dos ciutadansi acabà la broma.

Sembla que el taxímetre marcava propde dues centes pessetes, que foren pagadessense que als viatgers els sabessin gens nimica de greu, en atenció al molt que s'ha

-vien divertit, i tan llarga estona, amb eljoc.

L'APERITIUTemes encetats. — Cada matinada, quan

arriba aquest temps de calor penso una micaen ei senyor Rucabado i Comerma. Les mati_nades del diumenge, la idea del senyor Ru-cabado i Comerma, el seu accent d'incan-descència tertulianesca, la seva hipopotàmi.ca dialèctica de carnisser suat i vandàlic,el seu zel de fulla de Maria tenebrosa, ambel cor clavat sobre un coix{ de seda comuna papallona martiritzada, he de confessarque m obsessionen. Les matinades del diu-menge, quan les meves veïnes sarrianenques

se'n van a missa i jo me'n vaig a dormir,l'espectre del senyor Rucabado i Comerma,en una forma de Le viatan de color de rosa,volta pe] meu llit. Aleshores el senyor Ru.cabado em fa la impressió d'un zepelín quees pentinés una cabellera apocalíptica, i tin.gués la boca guarnida amb fulles de «gil-letten. Vull dir que el senyor Rucabado iComerma, en aquests moments matinals dediumenge de juliol, em sembla més mons-truós que mai, o per explicar-me més clar,el senyor Rucabado em sembla un ésserexistent, perquè les altres èpoques de l'anyi les altres hores del dia, jo crec que el se-nyor Rucabado no existeix. tEs una combi-nació de borsa, utt sistema de propagandaamericana, un truc de quatre capellans delVallès, qualsevol facècia pintoresca, per es-pantar-me a mi i a cinc o sis xicots debona fe.

Doncs sí, el senyor Rucabado i Comer.ma, o el grup bancari o la societat secretaque porta aquest nom, és la meva obsessióde les matinades del diumenge, perqué emaquestes hores, el naturisme saltataulellesei democràtic, més o menys barrilaire, pai-ral, o transcendental, va a fer de les sevesper , la Mediterrània pròxima.

Es l'hora de la jovenalla intrèpida, d'a-quests esportius incoherents, almogàvers iolles, que jo nd he comprès mai, els qualsutilitzen les millors hores per dormir, en unsentit espectacular, de revista americana ba-rata.

Els veureu a les quatre de la matinada,corrent les Rambles i el Passeig de Gràcia,amb les calces blanques i la camisa arre-mangada, alguns carregats de bastons, icarregats de sacs impresentables, boterutsde cassoles, paelles, guitarres, gramoles, sa-xofons, oques de goma, dotzenes d'ous, ilats de l'Editorial Catalana.

Aquests nois Van a envair amb llur nu-disme niés o nienys dissimulat les platgesdominicals, van a menjar amanides, a fergimnàstica, a jeire, a ballar fox-trots, a pro-posar candidatures por les pròximes elec-cions, a inventar casaments i .adulteris, allegir les obres completes d'Angel Guimerà,i sobretot van a escandalitzar el senyor Ru-cabado i Comernia .amb l'exhibició de llurpell, i amb el fum pornogràfic de les casso-les d'arròs, dintre de les quals es gronxad'una manera lúbrica un conill escorxarcompletament nu.

Recordo una de les obres mestres de laliteratura de Rucabado ; era la descripcióde les platges del diumenge al mes de juliol,envaïdes per una gran quantitat de quilosde carn humana del país. Rucabado quantoca aquests temes és d'una voracitat i d'unatensió fisiològica que 'fan tremolar, és unescriptor visceral, que ja estaria 'jo ben con-tent d'arribar-li a la sola de la sabata.

Doncs sí, jo, quan -veig aquests nois iaquestes noies que van ft les platges, pensoea el que fan patir i en el mal de queixalque provoquen a Rucabado i Comerma.Aquest senyar té com a única obsessió lapell humana en tant que aquesta pell s'ex-hibeix. I jo pateixo, perquè Rucabado estàdestinat a patir d'una manera terrible.A Ruca'bado no li importa gran cosa que

certs refinats es mengin les criatures de dot-ze anys de viu en viu, que certs possibilis-

1 tes satànics es dediquin a martiritzar lesfilles de Maria i els congregants de SantLluís Gonçaga per mitjà d'impossibles figu-retes ; no li importa a Rucabado que eh elfòns de certs bancs acreditats i de certs pros-tíbuls solemnes es firmi la sentència de mortde totes les orenetes del cel.

A Rucabado .no el commouen les gransestafades, els assassinats sublims i els to

-bogans de la prostitució interplanetària. Noli fa res que un peix-espasa li foradi el cor,i li faci sortir tota la limfàtica irritabilitatgrotesca que l'aguanta. •

Totes aquestes catàstrofes a Rucabado nol'impressionen, però si un noi o una noia,o un venerable sacerdot, ensenyen unsquants centímetres de pell en una platja del

país, les dents de Rucabado comencen allençar sérpentines 'de foc.

Per això, jo, que sóc molt més humà imolt més bona persona del que Rucabadosospita, aquestes matinades de diumenge,quan em decideixo a agafar el taxi i anar

-me'n a dormir, sento que el cor se m'es-clafa una mica, a la vista de tants aficio-nats al nudisme, i vaig dient en veu haixa :«Mare de Déu! 'Com deu patir el pobre Ru-cabado!... Com deu patir el pobre Ruca-hado!...))

JOSEP MARIA D6 SAGARRA

UNA PETITA REVOLUCIO DE BARRI

Els autòmnibus d'Horta

=tlllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllli:

L:1 Vialges Marsaus, . A. —Rambla Canaletes, 2 i 4 - BARCELONA

Excursions en autocar - Estiu de 1930

Al Noroest i Centre d 'TEspanya. —

Al Nort i Naroest d'Espanya. _

— A Ja Costa de Plata, Cordillera pirenaica i Vall d'Aràn.

— AI Monesteri de Poblet i Santes Creus,

Als Monestirs de Ripoll i de San Joan de les Abadesses.

- A la Costa Brava i Girona.A la Seu d'Urgell, Andorra, Puigcerdà i Girona.

A Santa Fe i Turons de Les Agudes i de l'Home.

A Viladrau, Arbúcies; Sant Hilari i Sant Feliu.

Sol'licitin nostres fullets

^IIU111UIII1111111U1111111 1 1111111111UIIIIIIIIIIII1IIU1IIi11111111111I1II11U1111U1UII III 11 IIIIIII11IIU11111111111111UIIIIi'

Jugant a fel en laxí

GRAVATS TIPOGRAFICS BAO AL I CAMATS París, 201. - Telèfon 74071

i t) •

La pesseta_ost malaltaE1 que pensen els mefges

En tota aquesta setmana no s'ha parlatd'altra cosa que de la baixa de la pesseta.^s una qüestió que preocupa amb raó, per-què la gent es comença a donar compte delque pot representar per tothom el que cadapesseta que es cobra o que es guarda val-gui menys de seixanta cèntims. I com ésnatural, aquesta preocupació s'ha traduit enconferències, reunions oficials i discussionspúbliques entre tota mena de tècnics sobreles causes i el remei possible d'un mal quepot afectar greument la salut econòmicadel pais.

Es curiós de rellegir ara 'e1 que es deiaa França quan la crisi del franc de 1923-24,que no s'ha de confondre amb la davalladacatastròfica de tgz6, que és la que tothomté present a la memòria. Tot el que diuenavui els nostres tècnics és una reproduccióexacta del que deien els de França enaquell temps. Les diferèricies de criteri so-bre la solució probable són iguals i la des-orientació sobre les causes de la crisi ésla mateixa. Peró sembla que aquí el pro-blema hauria d'ésser molt més simple, tanten la magnitud de la seva solució com enel seu plantejament, perque és evident ques'ha presentat de manera molt menys com

-plicada. Seria de doldre que les preocupa-cions tècniques ofeguessin la claredat delcas.

Mecanisme del problemaLa qüestió, reduïda a termes senzills,

consisteix en que en el tràfec espanyol demonedes estrangeres només hï ha compra-dors i no hi ha venedors. Compren monedaels que creuen' que en necessiten o quen'hauran de necessitar pels seus negocisamb l'estranger, i també en compren elsque volen tenir una poma per la set; peròel que té moneda estrangera, especialmentlliures i dòlars, no la ven passi el que pas-si. Les banques, per aquest motiu, no esvolen comprometre massa amb aquesta me-na de mercaderia, i operen al dia sobrecomanda. Por a servir la clientela, comprenla moneda que els demanen per a vendre

-la al comptat o a terme, i no s'emboliquen.Algunes ja en tenen prou i massa amb deu

-re el que deuen a l'estranger pels crèditsque demanaren quan varen tenir de pendrepart a ]'emprèstit or del famós Calvo Sote-lo. I com és natural, les banques estran-geres que reben pessetes com a preu de lamoneda que han venut a ,'Espanya, se'ndesfan tan aviat com poden, entre altresmotius, perquè no veuen ]'utilitat de guar-dar-les . Si els mateixos exportadors espa-nyols prefereixen cobrar en moneda del paíson exporten, sembla molt clar que l'estran-ger que té pessetes no ha de tenir cap in-terès a conservar-les.

Aquest és el mecanisme del problema. Niespeculacions abusives, ni ofensiva contrala pesseta, ni campanyes alarmistes .a lapremsa estrangera. Els alarmats ara sónels d'aquí. No ho està tothom, naturalment.Perd n'hi ha prou amb que s'alarmi unsenyor que té compromeses lliures en des-cobert. Un milió de pessetes que es desplaciper una compra de moneda estrangera éssuficient per fer baixar el canvi de la nostramoneda si es té en compte que d'aquestagairebé ningú no en demana.

Tot això vol dir, en resum, que els quetrafiquegen amb moneda estrangera hanperdut la confiança en el valor de la mo-neda nostra i prefereixen tenir lliures i dò-lars que tenir pessetes. ¿Què s'ha de ferperquè aquesta gent tingui la confiança queno té i torni a creure que tenir pessetesno és cap desgràcia? Aquí comencen lesdisputes dels metges.

Posats a estudiar el cas, .passen revista" atotes les causes que en totes les crisis d'a-questa mona han influït en la baixa d'unamoneda i a totes les que científicament hipoden influir. Cada un d'ells s'enamorad'unes quantes d'aquestes causes i dóna elremei adequat, que no és el mateix remeique ha trobat l'altre que atribueix el mal acauses diferents. 1 gairebé tots, a la curtao a la :llarga, acaben parlant dels imponde-rables. Motius d'ordre psicològic que laciència no es pot explicar.

Origen de la crisi

Bé deu ésser així quan tots els que hientenen ho creuen. Però, francament, lahistòria de la nostra crisi monetària és tanrecent, que no sembla del tot justificadaaquesta desorientació sobre el seu origen.Tothom que tingui una mica de memòria elpot assenyalar. Es una consequència fatal,inevitable, esperada, del règim de dictadu-ra. No hi ha cap finança al món, per benadministrada que sigui, que resisteixi Ves-trall de sis anys de secret. Sis anys durantels quals el pressupost de ]''Estat va ésserfet, aplicat i liquidat sense cap control nicap ordre legal de comptabilitat a la tauladel ministre. Sis anys que no va ésser per-mès, amb amenaça de penyora o d'exili,judicar ni demanar explicacions sobre l'es-tat de les nostres finances. ¿I ara sortimamb els imponderables? El miracle és quela crisi no hagi vingut abans en forma ca-tastrófica, i si ens n'hem escapat, és perquèla nostra relació amb l'estranger no ha es-tat mai gaire intensa. D'altra manera, aquellSistema d'administrar les nostres financesno s'hauria pogut aguantar un any.

S'ha de recordar que aleshores la descon-fiança va venir realment de ]'estranger. Pernosaltres, la cosa encara duraria, iEns sa-tisfeia prou divertir-nos amb aquella pobregent que feia de ministre i amb aquellspersonatges pintorescos que pels hotels icafès de Madrid inventaven monopolis ifórmules econòmiques que al cap de quinzedies eren llei. Vivíem amb la inconsciènciad'aquella frase famosa que a casa no podemmenjar, però ens atipem de riure. Els que

FonthernaiSastre

CUCURULLA, 2, 1.°

tenien contacte amb la gent de negoci del'estranger foren els primers que es varendonar compte de la crisi que entretant ha-via sofert el nostre crèdit.

A fora es parlava de la disbauxa de lesnostres despeses ; de les obres, monopolis irestriccions industrials que es feien sensesolta ; i dels expedients que s'havien d'in-ventar per a dissimular la ruina del tresorpúblic, la situació del qual era desconegu-da. La nostra gent que, malgrat tot, estavaa la figuera, encara protestava contra aques-tes exageracions que es suposaven degudesa malvolença ; però els estrangers s'escrui-xeixen, i els agregats comercials de les am-baixades els primers, que nosaltres pogués-sim suposar de bona fe que damunt d'unesfinances portades en secret per una collade ximples, s'hi pogués basar una esperan-ça de crèdit, que és cosa exclusiva de con-fiança. 1 els mercats de fora es van comen-çar a afluixar de pessetes i a posar dificul-tats a pendre-les si no era a baix preu.Cada setmana s'obria amb una baixa dela nostra moneda al mercat de Londres.Això ens va despertar. Com teníem previstalguns, la Dictadura havia de morir peruna pressió de fora.

EI pobre Calvo Sotelo, que no se n'haviavist mai de tan crespes, però que en migde la mena de gent que governava es te-nia per un geni, ens va voler defensar lapesseta com si fos un ministre de debò.Es va fer explicar el que havien fet Poin-caré i Caillaux, i a la seva manera ho vavoler imitar. Amb moneda estrangera man-llevada va sostenir el canvi contra espe-culacions més o menys reals fins que hi vaperdre les orelles. Més tard, per poder pa-gar els deutes de la gran facècia, va dema-nar amb un emprèstit al mercat espanyoll'or que necessitava, i com que el nostremercat no en tenia, es varen haver deforçar les compres de divises estrangeres,aconseguint l'èxit previst de fer pujar lalliura a 42.

Aquesta defensa ens va partir pel mig.Ens va deslliurar de la Dictadura, però elma] ja estava fet. La desconfiança de forava passar a l'interior del país i des d'a'les-hores la pesseta està malalta de tenir deviure al dia perquè ningú no està segurdel que serà d'ella l'endemà. Ara sembla,pel que es diu, que els estralls fets a lanostra riquesa no són tan grans com escreia. Tots els tècnics asseguren que sommés rics del que la gent es pensava, i quela pesseta és una de les monedes que témés garanties. Això vol dir que la pesseta,si bé no pot tenir el valor de l'or, val mésdel preu que en donen. Perd com que elrisc del que trafiqueja amb pessetes no de-pèn del que aquestes valguin, sinó preci-sament del preu que n'hi vulguin donar,e'. problema continua igual, perquè, tantcom va costar que la nostra gent perdésla confiança, costa avui que la torni atenir.

Dues afirmacions essencials

De tot el que s'ha pensat i s'ha dit pera restablir aquesta confiança, queden duesafirmacions que semblen essencials.

La primera és que s'ha de donar la sen-sació clara i sense dubte que el règim ab-surd del temps de Calvo Sotelo, no sola-ment ha passat, sinó que no tornarà maimés, fent-se públicament un pressupost equi-librat i honest. 1 aquesta sensació, diguin elque diguin, encara no s'ha domat ni esdonarà mentre no funcioni el Parlament ino sigui absolutament lliure el control pú-blic de les nostres finances.

La segona afirmació és que el 'nostre palshauria de tenir una quantitat disponible dedivises estanger s que li permetés atendretotes les rfecessitats normals del nostre mcrcat comjrador, entre elles el pagament delsdeutes athb l'estranger. Per allò que el dinerfa diner, és possible que si es disposa ambprou abundància d'aquestes divises, cls queen tinguin se'n desfacin per por de perdre laprima que avui guanyin. Però per si aquestfet no es produís, caldria estudiar que lamoneda estrangera disponible no es poguésfondre en quatre dies per voler tornar afer el valent.

Tothom, fins els que parlen d'una estabi-lització immediata, pensen en la necessitatde tenir aquesta moneda estrangera a lanostra disposició ; però els parers tornen adividir-se sobre la manera de poder-la reu

-nir. Es vol mobilitzar l'or del Banc d'Es-panya per a convertir-ne una part en divi-ses, o fer un emprèstit a l'exterior o de-manar crèdits a llarg terme a la banca es-trangera. Tot és prou perillós, però comque sembla que no hi ha altre remei, algúha pensat, amb molt d'encert, aprofitar al-guna de les ximpleries que va fer la dic-tadura en monopolis i altres excessos permirar si ens en podríem desfer per a tenir orsense necessitat de contraure nous deutes. AAlemanya s'ha fet i a França s'ha intentat.Com que afortunadament el nostre proble-ma no és de milers de milions, potser foraaquesta la millor solució de totes.

Un aspec4e polífieUn altre dia, si cas vaga, parlarem del

que va ésser la crisi del franc i de la ne-cessitat de no perdre el cap per voler pen-dre la cosa de tan alt com es va tenir dependre a França. La mateixa estabilitza-ció, que sembla que mereixia l'aprovació demolts, es va fer allí en condicions i permotius molt diferents dels nostres.

Perd el que volíem fer veure és queaquesta qüestió de la moneda planteja unproblema polític d'un caire netament con-servador. Tots els metges estan d'acord quees tracta d'un mal que no crol soroll irecomanen molta pau i tranquillitat. Aixòexplica l'anomalia que en molts diaris,mentre - a la secció política no es passa permenys que per un terrabastall, a la secciófinanciera s'indignen contra els agents pro-vocadors que volen pertorbar la pau. I pot-ser aixa també explica les anades i vingudesd'aquests dies per a tornar a fer-se gover-namentals alguns homes que havien deixatd'ésser-ho. Ja veurem el que passa. Sorten mig de tot que també està provat quela moneda no vol dictadures ni feixismes.D'això precisament gemega la nostra.

A. M

L'afer LlafesCarn esf^eràvem, la condemna dei nostre

company Rosend Llates, de resultes d'unafer del qual ja estan al corrent els lectorade MIRADOR, la 5rovocat una reacció que espot ben qualificar d'unànime donat que en-tre les persones que firmen el document quereproduïm hi ha la representació dels mésdiversos i fins oposats sectors de la premsade Barcelona i homes de totes les opinions,però que han cregut un deure demostrar laseva solidaritat davant un afer que ha pro-mogut el mal aconsefat senyor Xavier Viu -ra. A rnés a més, els mitjans de què aquesti els seus consellers s'han valgut han aca-bat de fer el pes per atraure's la reprova-ció de tothom que estigui animat per unesperit liberal. -Ens cal dir—i és a la vegada una prova

del que acabem de dir—que hem afegit alsnoms dels firmants els de molts que, senseconèixer el document, en carta particular alcompany Llates o a la nostra redacció, hanexpressat llur manera de sentir identificadaanab l'esperit d'agaesta carta

Sr. Rosend Llates

Els que signem, davant la vostra con-demna a sis mesos d'exili com a resultatd'una incomprensible querella presentadapel senyor Xavier Viura, ens sentim ofesoscom a escriptors i com a ciutadans i la-mentem que encara sigui possible en el nos-tre país l'existència d'un criteri tan poc ci-vilitzat i tan anacrònic, tan impermeable al'humorisme i tan poc considerat envers elslliures drets de l'escriptor.Ens sentim apesarats que tals coses pu-

guin passar entre nosaltres i que la nostrallibertat d'homes de lletres pugui córrer elperill d'ésser apreciada amb una balançaen la qual pugui el senyor Viura haver abo-cat el pes d'uns inexplicables afalacs a laquasi difunta dictadura i la denúncia delmatís polític de la publicació en què hanaparegut les frases que han servit per con-demnar-vos.

Creuríem faltar als nostres deures de so-lidaritat professional davant una altra lli-bertat que ens perilla si en aquesta ocasió;dolorosa per vós com per tots, ens desen

-tenguéssim de testimoniar-vos alhora queel disgust per la condemna que us colpeix,la nostra adhesió més ferma i la mostra con-sideració més elevada,

J. Aiguader i Miró, Joan Alavedra, Fran-cesc Aldaz, Antoni Amador, Claudi Amet-lla, Amadeu Aragay, Ignasi Armengou,Francesc Artigas, Domènec de Bellmunt,Rafael Benet, Benigani, F. Berenguer, Vi-cents Bennades, Josep Bordas, Vicents Bo-tella, Manuel Brunet, Just Cabot, RicardCanals, Llucieta Canyà, Fèlix Capella, Car-les Capdevila, Eduardo Carballo, Josep Car

-bonell, Joan 'Casanelles, F. Casas Sala, Va-lentí Castanys, Pau Cirera, Josep Clapés,Pere Comas Calvet, J. Commeleran, LluísCompanys, Pere Coromines, Joan Cortès iVidal, J. Cots Gorchs, 6. Díaz Plaja, JoanDraper, J. Dunyac, J. Miquel Duran, FeliuElias, Francesc Elias, A. Esclasans, M. A.Espinal, Pompeu Fabra, Apelles Fenosa,Angel Ferran, Miquel Florensa," J, V. Foix,Melcior Font, Pedro Fuentes Galisteo, A.Garcia Pujol, Sebastià Gasch, Màrius Gi-freda, F. Gil, Joan Gols, Helios Gómez,Josep Grau, E. Granier Barrera, DomènecGuansé, Manuel Humbert, Amadeu Hur-tado, Víctor Hurtado, Eduard Iglésias, C.A. Jordana, Rafael López Chacón, A. LópezLlausàs, J. M. Lozoya, M. Llauradó, Jau-me Llongueres, Miquel Llor, J. Lluhí Va-llescà, Francesc Madrid, P. Mangó de Ro-zas, Antoni Marquès, Angel Marsà, AdolfMarsillach, Ernest Martínez Ferrando, J.Massip, Joaquim Maurín, Josep Mias, JoanMínguez, J. Moles Caubet, Joan Moles,Ll. Moles Marquina, N. Molins i Fàbrega,J. Monfort, Lluís Montanyà, Rafael Mora-gas, Isidor Musoles, L. Nicolau d'Olwer,Xavier Nogués, Armand Obiols, EzequielOdins, Ricard Opisso, Joan Ors, CarlesOssorio, Armand Otero, Jaume Pahissa,Josep Palau, Manuel Parés, Jaume Passa

-rell, Ramon Pei, Manuel Pérez, Josep Picó,Agustí Piracés, Alexandre Plana, LluísPlandiura, Josep Maria Planes, M. PoalAregall, Josep Porta, J. Pous i Pagès, J. F.Puig, Joan Puig i Ferreter, A. Puig Gai.ralt, J. Ll. Pujol i Font, Francesc Pujols,Quelus, Josep Quero, Pere Rahola, XavierRegàs, Carles Riba, Josep Maria de Sa-garra, Angel Samblancat, Josep Samblan-cat, Eduardo Sanjuán, Joan Serra, M. Ser-ra Crespo, Siau, Carles Soldevila, FerranSoldevila, Lluís Soler, J. Bta, Solervicens,Brauli Solsona, J. Teixidor Roig, Joan To-màs, Romà Torrens, Francesc Trabal, A.Trigo, Dr. Tomàs Tusó, J. M. Vallès, J.Ventalló, Enrie Ventós, Antoni Vilà, JosepViladomat, A. Vilanova, J. Jorge Vinaixa,Amadeu Vives, J. Vives i Borrell, J. M.liró,

No en parlem més. La nostra invitacióals setmanaris que es publiquen a Catalunyaa estudiar si podia ésser interessant de ferentre tots un plebiscit més ample que el dar-rer de MIRADOR, no ha tingut cap èxit. Foradels nostres estimats companys de La Ram-bla de Catalunya, tots els altres, per motiusdiferents, ereuen que el plebiscit proposat noes té de fer, i ja compendran aquells com

-panys que intentar-lo sols, ells i nosaltres,no permetria esperar un resultat gaire dife-rent de la nostra darrera votació. L'interèsque podia tenir conèixer d'una manera pre-cisa la voluntat de tots els electors de l'o-pinió no quedaria satisfet.

La Campana de Gràcia creu preferible con-sultar als seus lectors si acceptarien unacandidatura que els ofereix, i que comprènels noms d'Alomar, Rovira, Nicolau, Gassoli Aiguader. Com es veu, La Campana tam-bé vota la famosa combinació Nicolau-Ro-vira que els nostres lectors varen posar enprimer terme. Pel que hem llegit a La Nau,deduïm que els d'Acció Republicana l'accep-tarien amb gust; però no sabem—perquè LaPublicitat continua en la seva actitud de pru-dent reserva—si els d'Acció Catalana, ambaquells dos noms o amb uns altres, trobenencertada la coalició electoral que aquellacombinació representa.

L'Opinió ha pres la cosa de més amunt.No creu que es tinguin de fer eleccions, isi se'n fan, no creu decorós que els cata-

Que el senyor Ferran de Sagarra no hagiestat fins ara president de ]'Ateneu Barce-Icnès, només demostra una cosa : que l'Ate-neu té molts socis presidenciables.El senyor Ferran de Sagarra serà un mo-

del de president decoratiu, de la millor qua-litat decorativa que consisteix a ésser unhome invisible, sobre la veritable existènciadel qual és lícit de mantenir un dubte pru-dent. Els socis de l'Ateneu veurem poc el

nostre president per la «docta casa». 1 aixòno serà per culpa de l'esnobisme, que donFerran de Sagarra desconeix, sinó dels anys,total 77, setanta—diu el]—en una cama migbaldada, comtrarrestats per altres set a l'al-tra cama, lleugera gairebé com la d'Aquiles,ei dels peus lleugers. Com els Consells d'Ad-ministració que s'estimen, l'Ateneu tindràun president que no es prodigarà, peròque contribuirà molt a augmentar el prestigide la casa. Ha passat por a ell el tempsd'anar cada dia a l'Ateneu, i tampoc li seràpossible, com al senyor Pere Coromines, as-sistir a la taula presidencial de totes les fes-tes i banquets literaris. Molts senyors quefam règim—diu somrient el senyor de Sa-garra—es juguen la vida el dia que assis-teixen al banquet del casament d'un fill odel bateig d'un nét.E1 nostre president ja fa setze anys que

viu a règim, un règim cruel que -consisteixa alçar-se de taula amb gana i a menjarsopa de ceba, verdura i alguna truita d'unou a tot àpat. Aquest és el règim obliga-tori . Després hi ha el règim voluntari, entots sentits admirable, a què s'ha sotmès.Llevar-se a les cinc del matí, anar a missai esmorzar, i posar-se a treballar a les vuitfins a les dues de la tarda. A les cinc reprènla tasca fins a les nou del vespre. Viu aSarrià entre jardins i només «baixa a Bar-celona» el divendres. Dedica el dia a laconsulta d'arxius. El trobareu a la Coronad'Aragó o a l'arxiu municipal de la casa del'Ardiaca o en qualsevol altre arxiu secun-dari. Per estalviar-se de pujar a Sarrià dinaa Barcelona cada divendres i a la tardacontinua l'exploració d'arxius i va a l'Ins-titut d'Estudis Catalans. Només els diven-dres, cap a les sis de la tarda, els socis del'Ateneu veuran el president de la casa. Comque la Junta de l'Ateneu celebra sessió cadaquinze dies, el president, que portarà ja tòtsels assumptes estudiats i haurà resolt dià-riament les qüestions de tràmit, farà sufi-cientment de president.No cal que pregunteu a què dedica don

Ferran de Sagarra les .nou hores diàries detreball metòdic. El nostre únic sigi•lògrafté en curs de publicació el tercer volum dela seva monumental Sigillografia Catalana.Ja pot dir-se que l'obra haurà d'anar se-guida d'un apèndix perquè el seu autor cons-tantment fa descobertes noves.

Don Ferran de Sagarra és un dels .últimsexemplars d'aquells senyors que cultivavenuna dèria sàvia i que sabien fer bonic. Moltsd'ells colleccionaven monedes, altres es dedi-caven a l'heràldica. Devem a una minoriad'aquesta aristocràcia cultivada una contribu-ció molt important a la literatura i a diver-ses ciències i sobretot a la història, Don Fer-ran de Sagarra és un cap de brot d'aquestaminoria; don Ferran de Sagarra és un homede ciència que ens fa molt honor.

Sigil.lografia Catalana representa una llar-ga vida d'un home, una voluntat, una cièn-cia i una fortuna concertades vers aquest ob-jectiu. Potser cap país compta amb un inven-tari tan complet com el que ha establert elsenyor de Sagarra. Espanya i Portugal notenen res que pugui comparar-s'hi. Les mo-

lans dignes vagin a votar, i encara menysque acceptin ésser elegits. Ho diu amb tantafermesa i amb termes tan enèrgics, que gai

-rebé tenim por d'haver fet un tort a la dig-nitat del nostre poble quan el vàrem invitara pendre part al nostre concurs.

Confessem que no havíem pensat mai queaquestes coses es poguessin pendre tan a lavalenta. !Es clar que sabem que els tempera-ments essencialment revolucionaris no estanmai per mitges tintes i que una lluita elec-toral suposa la feblesa de donar belligeràn-cia dintre un peu d'igualtat a totes les opi-nions d'un país. Però ara com ara la revo-lució encara no es un fet, i no sembla queestigui tan malament com això voler sabermentrestant el pensament del nostre poble,fins suposant que pensi diferent que nos-altres.

Això pel que fa al nostre concurs. Ma,pel que tingui de passar quari hi hagi elec-cions, si n'hi ha, no és cosa nostra. Els par-tits faran el que més els convingui i elsamics de L'Opinió s'entendran amb ells sivolen portar endavant el seu pensamentd'impedir de totes maneres, com diuen, quees voti i que s'accepti una votació. Nos-altres farem com el bon Lenin, tan sim-pàtic als amics de L'opinió. Després de latrifulga, estudiarem el resultat i explicaremla nova lliçó que n'haurem tret sobre lesdiferents maneres que tenen de barallar-seels que es barallen.

nografies d'altres països sobre sigillografia,en general només comprenen algunes institu-cions públiques ; altres, més que una mono-grafia, són un inventari dels segells delsgrans arxius històrics, i gairebé cap contéuna descripció i suggestions diverses sobrecada exemplar. Els tres volums contindranla fotografia d'uns vint mil segells. Per ar-ribar a aquest resultat pot calcular-se senseexagerar que han passat per les mans de

don Ferran de Sagarra moltsmilers de segells i que hahagut d'emmotllar-ne unsvint mil. El senyor d: Sa-garra ha seguit tres procedi-ments d'emmotllatge. A laprimera època treia el nega-tiu valent-se d'argila d'es-cultor untant abans els se-gells amb una lleugera capad'oli o valent-se de pòlvorsde talc si el segell era depaper. Un alumne de l'Es-cola «de Chartes, va ense-nyar -li el procediment detreure els negatius amb pa-per plom, però aquest eruditfrancès s'acontentava ambl'empremta en paper plom.El nostre sigillògraf, quantenia el paper plom ben ad-herit al segell, hi aplicavacera de modelar. Després lacera de modelar fou subtitui-da pel guix. Les empremtesdel senyor de Sagarra són

tan perfectes com l'original. Aquesta formi-dable collecció d'empremtes va oferir-la elsenyor de Sagarra a l'Arxiu Municipal juntamb la major part de les obres de sigil

-lografi.a de la seva biblioteca.La història d'aquesta afició a la sigillo-

grafia va començar amb 'la infància del se-nyor de Sagarra i amb una collecció desegells de correu. Dels segells de correu elcol1eccionista va passaa- a recollir segells demunicipis i jutjats fins arribar als segellsdels documents històrics. El mòbil de l'es-tudi metòdic dels segells dels documents fou,com pot suposar-se, el mateix mòbil que 'hafet tants miracles en aquest país, el cata-lanisme del senyor de Sagarra. Precisada laseva vocació va cedir generosament a unamic els segells de correu i a l'Arxiu lacollecció de segells moderns d'ajuntamentsi corporacions estampats en tinta. El senyorde Sagarra ha explorat tots els .arxius deCatalunya, comptant hi el Rosselló, Valèn-cia, Mallorca, Aragó, Navarra, de tot elMigdia de França, Madrid, el Vaticà, Nà-pols, etc, Aquesta feina l'ha obligat a viuremesos en diverses ciutats. Per obtenir elsegell de Ramon Berenguer IV, el més an-tic que es coneix, va fer un viatge exprésa Madrid.

La Sigillografia Catalana del senyor Fer-ran de Sagarra és completíssima. El pri-mer volum comença amb la casa comtal deBarcelona i inventaria tots els segells reialscatalans. El segon volum estudia els segellsde les corporacions civils i el tercer els se-gells eclesiàstics. La feina de descriure idatar els segells representa un treball debenedictí i una erudició històrica molt sò-lida.

Tot remenant arxius el senyor Ferran deSagarra ha pogut permetre's algunes incur-sions històriques sense relació amb la sigil

-lografia. Actualment té enllestit i ordenat enuna renglera de carteres molt impressionatla història de la guerra dels Segadors . Sem-bla que la qüestió és estudiada en diversesmonografies, una de les quals és una vindi-cació del patriotisme del poble de Tortosa.Aquesta obra serà oferta a l'Ajuntament dela ciutat de Tortosa. Probablement el dis-curs presidencial que el senyor de Sagarrallegirà a ]'Ateneu consistirà en unes consi-deracions sobre la guerra de i64o.

Es deuen també al senyor Ferran de Sa-garra importants estudis arqueològics . Fouell qui va descobrir el poblat ibèric al PuigCastellar, sobre Sant Jeroni de la Murtra.En aquest turó, que era propietat seva, va-ren treballar-hi pel compte del senyar deSagarra una vintena d'homes durant cincmesos. Un cop descobert el poble ibèric, elpropietari del turó va cedir-lo — gratuita-ment com sempre, com més tard va cedira la Biblioteca de Catalunya cinc mil vo-lums de llibres vells entre els quals hi haviaincunables—a la Diputació.

Políticament el president nou de l'Ateneuestà inscrit a Acció 'Catalana. Procedeix dela Lliga, a la qual va abandonar quan vavenir l'escissió. Amb la Lliga va ésser regi-dor de Barcelona i Acció Catalana el va ferdiputat provincial. Don Ferran de Sagarraés catòlic i republicà. No dissimula les se-ves conviccions ni sap avenir-se que la Lli-ga on havia figurat hagi evolucionat finsarribar a ésser monàrquica i dinàstica i queho vulgui dissimular atacant només els ca-talanistes republicans.

Com a home el senyor Ferran de Sagarraés un baró exemplar, gairebé diríem unsant. No coneix la vanitat ni I'ambició, !Esun moble que es riu de l'aristocràcia i queus diu de la manera més natural del mónque el seu escut, «que na veureu enlloc decasa),, és una invenció, o més ben dit unplagi que un rei d'armes va fer a uns al-tres Sagarra.

MANUEL BRUNET

NOVETATS4i EN CAMISES

Jaume I, 11Telèf.11655

RAMON BES &. C.Maquinària, Tipus, Filetatgede bronze, Tintes i utillatge

per les Arts Gràfiques

Apll.rs,1,1 Ini talco«, 1. BARCILINATdèfoa 15.524 Apartat 6%Dlretdb tsle=r1Ncc DANIBES

El president de 1'A4eneu Barcelonès

Ferran de Sagarra i de Sisear

No hi haurà nou concurs

tre els elements que constitueixen la pensahumana, l'aigua i la terra, la gana i la sonsón els ferments bàsics i essencials de laseva obra.

A Chamson, demés, correspon 1'homor dela humanització de Mistral. Fins ara Mis-tral havia estat monopolitzat per . l'AccióFrancesa. Un . dels capítols més importantsdel famós llibre de Léon Daudet, Le stupi-de XIXe siècle, és el que fa referència a]'oposició, dins el pla de l'esperit, de Mis-tral a Víctor Hugo.

En política, tot s'aguanta. El fracàs (re-latiu) de les teories de Richet, Charcot, Pas

-tenr, sostinguts pel radical-socialisme, cons-tituí un èxit pels partidaris de Joana d'Arc.

AI dir de Léon Daudet, Mistral és el co-ronament de Fustel de Coulamges, l'historia-dor de la monarquia, i de Josep de Maistre,el teoritzador del nacionalisme francès.

Per necessitats d'ordre electoral, Daudetoposa Mistral a aquest formidable movimentd'humanitat que representen Rousseaq, , Mi-chelet, Víctor Hugo.

A les mans de Daudet, Mistral és un sím-bol monstruós i deshumanitzat.

Doncs bé, Chamson s'ha aixecat contratot això, i nosaltres, demòcrates catalans,que veiem en Mistral un dels nostres mes-tres, devem agrair-l'hi.

En una sèrie de conferències a Alemanya,Austria i França, Chamson ha explicat Mis-tral tal com és i tal com nosaltres el volem

Un home de sa casa, amb un cor comuna calaixera i unes mans grosses i peludes,

JAUME MIRAVITLLiES(i) Grasset, editor, Parts. París, juny, 1930;

Sobre allò de la revisió de valors

III

ANDRE CHAMSONi

D'entre els escriptors moderns francesos,el que aporta un sentit de pagesia humanai clàssica és André Chamson. Aquest joveescriptor, que va «al davant d'una genera-clon, ha conegut la seva consagració uni-versal amb el magnífic llibre Le Crime desJustes, del qual parlaré amb més detalls.

Fins ara ha publicat tres llibres :. Roux1e bandit, Les Homnes de la route i LeCrime des Justes (t). Meridional, mistra-hà, sensible al renaixement dels pobles, s'in-teressa vivament pels problemes de les na-cionalitats. El seu darrer llibre, Tyrol, es-tudia amb una simpatia evident els aus

-triacs sotmesos a la dominació italiana ifeixista.

Aliant la seva mentalitat d'home política la seva sensibilitat de poeta, les sevesobres coneixen un punt de perfecció aus-tera i profunda. La poesia ]i fa veure lapolítica sota un caire humà, deslliurat delsencarcaraments dogmàtics dels professors ide les exaltacions romàntiques dels propa-gandistes. La política li fa veure la poesiasota el seu caire físic, íntimament lligadaa 'la vida de cada dia, a les esperances i ales desillusions dels homes corrents.

El seu esperit pragmàtic de protestant es-prem, d'aquesta feliç conjunció, un fonspràctic, com un raig de claror, meta i salu-tària.

Després de la guerra, en el caos en quècaigué tota l'activitat intellectual, els escrip-tors catòlics, sota la direcció discreta d'AccióFrancesa, són els únics que han crista•lit-zat un moviment que respon a les necessi-tats i a les aspiracions d'una classe deter-minada.

Massis, Péguy, Bainvflle, Maritain — perno citar més que els principals—, han cone-gut una voga i un renom cada dia méssòlid.

Enfront de tot això els sobrerealistes handonat un crit tràgic que s'ha perdut en elmisteri sense fons dels camins buits.

Chamson parla en nom de la França dePascal, de la França pagesa, austera i pro-funda. Prescindint del «fet de París i deLa ideologia, fins a cert punt artificial, dela civilització industrial, va a la comarca,on els elements essencials de la .vida huma-na es presenten cruament, sense els refina-ments i els artificis de la ciutat.

Es a la comarca on apareix 1a lliçó sàviai ordenada dels nostres avis. Una civilit-zació feta per la puixança de la voluntat,a? servei d'un ideat collectiu anònim i des-agraït. (Aquí, Chamson toca de prop l'ideald'humilitat que la visió . de les vinyes decasa mostra produí a l'insuperable Josep Plade Cartes de llainy:)

Tota l'obra de Chamson és .aquesta sub-missió davant la vida.

Les Hommes de laroute, que és la sevabiografia, explica amb un estil voluntària-ment obscur i monòton ]'encadenament delsfets que fan d'ell un intellectual. Tot el jocde les petites ambicions dels homes, l'orgullinnocent del pare, l'estalvi mesquí d'unamare que es tanca obstinadament en la sevavellesa i el seu silenci.

La vida del poble, que obeeix a un ritmeseoret i lent, s'escalfa davant nostre, i

aquells homes, tancats en l'estable de lluregoisme, es drecen, davant el perill d'unainundació, unànimes i germans. L'amenaçadel riu exalta en el seu pit, un ideal desacrifici i de generositat. Però quan el riuentra en mare, el rec del seu egoisme entranovament en la vida miserable de cada dia..,I així va la vida d'aquests homes, lligatsals elements, sotragats pel ritme poderós idesordenat de la Natura.

De tot aquest-:conjunt, i a desgrat del seupessimisme aparent, es treu una llum espe-rançadora ; les impulsions dels homes noresponen a una escala de valors artificial,sinó a l'essència del món i de la vida. I en-

Chamson, per Domingo

ceta Literaria, de Madrid. D'aleshores ençà,pósat en contacte amb el grup format pelsantics elements de L'Amic le les Arts, haintensificat la seva collaboració a les nostrespublicacions, i avui comença ja a ésser co-negut com a escriptor català, Díaz Plajareuneix totes les condicions necessàries pera obrir-se pas. No vulguem ésser dels dar-rers a adonar-nos-en.

LLUÍS MONTANYA

ORTOGRAFIA CATALANA P e

r ROSA OBRADORS

Es el llibre que necessiten tots els que vulguin escriure correctament el català, d'acord amb les normes de l'Institut d'Estudis Catalans.

EN TELA, G PESSETES - EDICIO ECONOMICA, 4`50 PESSETESEs pot demanat a totes les bones llibreries de Catalunya o a l'Editorial Cultura, Rosselló, 148, Barcelona, que l'envia per correu certificat, {tanc de

ports, en rebre el seu import per gir postal o segells de correu

Feu fer els vostres gravats en la

UNIÓ DE FOTOORAVADORS';ORTs, 481 : Telèfon 33421

LA PÉRGOLAes el Restaurant de moda a I'Exposiciú

ìi1ILT1U]L

.* LES LLETRES

Als vint -i-un anos, Diaz Plaja—conegut trument de creació, perdé tota mena d'im-dels lectors d'aquest setmanari pels seus I portàneia. De mica en mica, però, veiemaguts assaigs sobre cinema—pot permetre's com els secrets de l'antic ritus són desco-e, luxe de tenir una obra de joventut. De berts; La paraula inspiració torna a trobarjoventut per l'entusiasme i la vehemència. el seu sentit. Amb Baudelaire, un esperitDe maduresa per la penetració, la docu- nou anima la poesia. Dominador de la pa-mentació i el mètode. Un llibre de crítica raula, ja no es resigna a ésser el seu es-escrit als divuit anys. A una edat en la clau com els altres poetes del seu temps,qual el comú dels mortals comença tot just i un sonet en el qual es tróben aquests ver-de llegir els llibres, Díaz Plaja sabia ja sosdesmuntar-loshàbilment. Aparegut araaquest llibre (Rubén Darío : Su vida. Su Comme de longs echos qui de loro se cmt=obra., Notas críticas) on una coHeceió debiografies, correspon—com ens adverteix el

[fondentdans une tenebteuse et profonde unite

seu autor en el proleg—a una etapa ja vaste comnae la nuit et comete la clamé,perada de la seva sensibilitat. Amb els de- les parfums, les couleurs et les sons se re-fectes de les obres de joventut, és suficient [ponderat ,per afirmar la nostra confiança en la capa- esdevé l'evangeli d'un concepte nou de lacitat crítica ion la clara vocació literària poesia, que fecundà Mallarmé, Rimbaud,d Díaz Plaja. Autodidactes ipartidaris Lautréamont—tan diferents entre si i unitsduria cultura sedimentària i dispersa—pernecessitat i per vocació—ens inclinem da- 3 "Ïlvant la formació universitària, metòdica i'j,organitzada, d'aquest jove crític català. I ésque en Díaz Plaja—cosa ben rara per cert ven els que es troben en les seves condi-cions—els estudis universitaris no han acon- =r^tseguit d'ofegar 1'a intuïció i la personalitats

^-La literatura catalana no està tan sobrada ade crítics coneixedors de la tècnica de l'ofici,.nets de prejudicis i que deixin a la intuïcióun ample marge indispensable, perquè des-àprofitem aquesta ocasió que se'ns presentaara de parlar d'un dels joves més ben pre-parats per a omplir els buits que ens angu-niegen en les pàgines dels nostres diaris ,

Els anys no han passat en va. L'obra de Ç 4

Rubén Darío n'ha patit en el seu trans-curs inexorable. Gegantina i lluminosa en yel seu temps, avui, amb la distància i ambl'evolució de la poesia, les seves proporcions q es redueixen, la seva resplendor empalli-deix. No hi fa res. La seva importància ésinnegable i potser anys a venir es produeixiun renovellament en el seu culte. Nio fórael primer a qui això succeís. Góngora i Béc-quer ens ham demostrat prou bé la relativi-tat i el balanceig de les admiracions i delsblasmes. Díaz Plaja ha fet una obra profi- Rubén Daríotosa, El seu llibre, atapeït d'erudició i ambuna bibliografia copiosíssima, serà molt útil per aquesta mateixa arrel — i alguns altres.en endavant als que vulguin tenir una visió Darío—tan afrancesat! — fou una resul-completa, en un volum de reduïdes propon- tant d'aquest predomini de la música percions, d'aquell gran apassionat per totes ,les damunt de tots els altres elements poètics.manifestacions de la poesia que fou Darío. S'hi lliurà amb una fuga arravatada, .ambFugint dels estrets límits biogràfics de la una sensualitat no per epidèrmica menys vi-collecció de la qual forma part, Díaz Plaja braint i contagiosa, i oblidà tota la resta.ha estudiat en tots els seus aspectes, amb Deslliurat de les nombroses influències deuna escrupolositat impecable, l'obra vasta i la primera època, més enllà del Parnàs, méscomplexa. Desouidant potser una mica la enllà del simbolisme, transformant -los pervida—tan rica i 'tan novellable de Rubén— la seva originalitat, portà a uns límits in-per un afany d'exactitud i de precisió que I depassables la perfecció de la poesia puca-1'.honora, ha furgat tots els recons de la ment verbal que atrau únicament per laseva múltiple labor literària. Ha fet així seva sonoritat cristal.lina. No trobareu imat-una tasca excel.lent amb responsabilitat i ges en els seus versos. Però el do diví deconsciència, que tindria un lloc molt indi- 1a forma, la vibració cadenciosa dels mots,cat en urna edició crítica de les obres de ningú no les hi pot negar, 1, encara queRubén Darío. no 'hi hagués res més--que alguna cosa mós

Baudelaire fou un precursor, un inicia- hi ha—això sol no fóra ja, ni avui ni mai,dor. Whitman un altre. Verlaine, en canvi, menyspreable. El temps ha substituït alpot ésser considerat com una fi. Darío—pas- culte de la paraula, el culte de ]'essènciasats els seus primers entusiasmes jovení- poètica. Això ós tot. Per ara. IEl criteri quevols, mancats d'originalitat—fou el creador Díaz Plaja cris exposa en el seu llibre i eni 1'exhauridor d'una nova concepció poètica. el pròleg del seu llibre—no tan contradic -No ha tingut, com a tal, seguidors ni dei- toris com podrien semblar a primera vista-xebles. Els innombrables imitadors que om- ve a coincidir aproximadament amb aquestapíen encara les revistes il.lustrades madrile- apreciació nostra de l'obra de Rubén. Nonyes no ha aconseguit modificar en res la ens estranyaria que fos la que més s'acos-fórmula del poeta, la 'seva manera .apretada .tés a la realitat:i sonora. No caldria esprémer gaire el llibre I Fins fa molt poc temps no comença ade Díaz Plaja per a treure'm aquesta con- donar-se a Guillem Díaz Plaja entre nos-clusió, que és una de les glòries més pures altres el lloc que li pertoca i que s'ha gua-de Rubén. nyat a pols per la seva tasca intelligent i

Per nosaltres Rubén Darío té un mèrit tenaç Portat per les circumstàncies a em-que ningú no li podrà negar. IEl d'haver prar un instrument d'expressió que no éscontribuït poderosament a revaloritzar, so- el nostre, ha dedicat la part potser m'éscialment i inte•lectualment, la poesia. Els important de la seva activitat a l'examenantics veneraven els poetes, els feien un lloc i la propagació de la producció literària ca-al costat dels augurs, entre els homes i els talana. Als quinze anys publicava ja arti-déus. Però la mort del paganisme deixà des- eles en diaris comarcals. Poc després co-emparada la poesia. 'El vers fou abandonat mençà la seva col.laboració a diaris d'Amè -com a vehicle de comunicació divina, com rica on les seves cròniques van ésser molta instrument de revelació. Fou reduït molt remarcades i li originaren una curiosa com-aviat a un simple paper mnemotècnic, a plicació diplomàtica. Va fer uns primers as-facilitar la transmissió—per tradició oral— saigs— tímids—en català, que no dominavade les grans batalles i els esdeveniments encara. Acollit cordialment a El Día Grá-històrics d'importància. Considerada com a fico, els seus articles han donat to—sovint-simple mitjà d'expressió i no com a uns- ales pàgines d'aquest diari i del seu collega

de la nit. E1 mes de febrer de 1929 va gua-nyar el concurs de crítica teatral de La Ga-

Peruna literatura catalana

Sé que el meu amic Josep Pla és un ad- posició avançadíssima de, l'obra d'aquestamirador, com jo mateix, de Léon Daudet, generació, Ho considero d'interès nacional.Ara •que jo no passo de, llegir els seus arti- Hem d'acostar la literatura, el periodisme,eles literaris i els seus assaigs, i descarto la crítica a la veritat ; hem de matar l'es-absolutament el Daudet polític, militaamt pessa vegetació teatral, artificiosa, inútil,d'un partit amb el qual no sento cap afini- que ofega el nostre món literari, polític itat. En canvi, no sé si Josep Pla, en la social.))seva cristallització que molts creuen transi- D'acord amb part del programa. Peròtària, ha arribat a sentir-se punts de con- abans d'enrolar-nos-hi, caldrien algunes pre-tacte amb l'ideari d'Acció Francesa, cosa cisions. Caldria, per exemple, que Josepque no estranyaria gaire, vist que, com un Pla parlés clar, ar.a que fa de polemista,orleamista qualsevol, es dedica a la tasca de i ens digués de quina generació parla, qui -desacreditar la República i els republicans. mes característiques té, quins homes la com -

Josep Pla, que des de fa un quant temps ponen i què han fet.cultiva la polèmica—almenys així sol reto- Estem disposats, ara i sempre, a matarlar els articles que publica a La Veu—, es- l'espessa vegetació, etc. Ens hem iedicat i.sent un lector de Daudet deu haver llegit tot, amb més o menys assiduïtat, a aquestael seu Tractat de la Polèmica, del qual, tasca, considerant-latambé d'interès na-d'altra banda, s'ha parlat extensament en cional.aquesta mateixa pàgina. Si Pla l'ha llegit, Peró tenim la sospita que no ens enten-hi deu haver trobat una frase que fa : uLa drem amb Josep Pla sobre les herbes quebona fe és l'ànima de la polèmica.» cal desarrelar: Potser trobarem que 1'espes-

Doncs bé, fa un parell de dies que Josep sa vegetació asfixiant creix més al seu campPla, a base de la sollicitació d'un text, ha (provisional?) que en cap altre, i que hagiescrit un article dels que farien època si el proposat una revisió de valors aixoplugatseu astre no hagués empallidit per raons sota una teulada de vidre.que he provat d'explicar en els articles que Quan voleu començar, amic Pla? Noméshe dedicat als seus llibres. us posaria com a condició : que no us aco-

En aquest article seu, parla d'una gene- liíssiu més al lema «embolica que fa forta,ració catalana anàrquico-romàntica, precio- que sembla el vostre, i que no canfongués-sista, pseudo-refinada, de buits malabaris- siu la simplicitat i el natural amb la barroe-mes ; afectada d'horror de la veritat, de la ria i amb les frases fetes de paraules moltsimplicitat i del natural, de sinistra ouidor simples i naturals, però d'idees confusesformal (?), «Es una generació a la qual ha i plenes de vegetacions,

pujat el cartó al cap—diu—. Ja no cal dirque jo sóc partidari d'accelerar la descom- Jusr CABOT

ELS LLIBRESa DIAZ PLAJA : Rubén Dario

VARIETATSSir Arfhur Conan Doyle

Aquest dilluns passat arribà a Barcelonala noticia de la mort d'aquest famós novellista, creadór del tipus de Sherlock Holmesque, com sol passar, aconseguí més popula-ritat que el sed propi pare.

Com tants altres casos que es poden ci-tar, Conan Dople passà de la medicina a laliteratura. Ei-a nét d'un caricaturista irlan-dès i havia naséut en zz de maig de t83^)a Edimburg, on "estudià la carrera de met-

ge que havia d'exercir durant la guerra

anglo-bòer.Encara que un llibre seu sobre la guerra

dels bóers assolís al seu temps un grantiratge, i que d'altres novelles seves, delgènere dit històric, fossin rebudes amb fa-vor, el que el féu més famós foren les aven-tures de Sherlock Holmes, ]'èxit de lesquals el mogué a continuar-les en una sè-rie de llibres, traduïts a molts idiomes iobjecte d'adaptacions teatrals. També el ci-nema explotà alguns assumptes seus, perexemple El món perdut, novella de l'èpocaantediluviana amb tot de bestiasses que do-naven molta feina a reconstruir i fer be-lugar, i El gos de Basherville, que, comen donàrem fa temps la notícia, ha estatobjecte d'un film parlant.

Deixà més endavant la literatura per de-dicar-se a escriure obres espiritistes t donarconferències ¢e propaganda. Ell mateix re-gentava una llibreria espiritista de la sevapropietat, situada pels voltánts de l'Abadiade Westminster.

La qües4ió del rifineUn d'aquests romanesos que prefereixen

la cultura francesa a cap altra, P. S. Cocu-lescu, ha presentat teta tesi a la Sorbonaque ha estat molt discutida. El seu títolera : Els ritmes com a introducció física al'estètica.

Agafeu, per exemple, una frase de Rous-seau o de Chateaubriand. No s'assemblenpas a una del Codi civil. De què ve això?Del fet, s'havia notat fins ara, que contégrups coneguts i sensibles d'un nombre de-terminat de síllabes, és a dir, versos. Cocu-lescu troba aquesta explicació insuficient, is'esforça a demostrar la qualitat essencial-ment tònica del ritme, ida distribució par-ticular de les síllabes accentuades entre lessíllabes de menor accent». Tota prosa líricafa aparèixer uns grups que van repetint-sei les relacions constants d'aquests grupssón l'essència mateixa de l'harmonia poè-tica.

Resultat, que la constreta aritmètica delvers francès és tan forta que sovint privaque es manifesti el ritme interior. Es a dir,que la prosa té més possibilitats rítmiquesque el vers.

OpiomaníaJean 'Cocteau ha hagut de fer una cura

de desintoxicació en una casa de salut deSaint-Cloud, i ha agafat la ploma i el ha-pis per contar-nos la seva aventura. En efec-te, prepara un llibre illustrat per ell ma-teix, amb visions d'opioman.Ara han estat exposats en una galeria

parisenca aquests dibuixos de Cocteau, enels quals el ajongleur» més prodigiós de laliteratura francesa reflecteix les visions delsseus deliris d'opioman.

El bo de l'exposició, és que 'Cocteau de-m aana als visitants que firmin una menad'àibum. Serà una mena de recompte deforces?

Thomas de Quincey, ja fa molts anys,va escriure dos Llibres autobiogràfics quedifícilment seran superats. Hi ha una lite-ratura abundant sobre la matèria, peró fal-tava tot el gust del malabarisme i del pro-selitisme de Cocteau, que tan sovint li es-patlla l'enginy i el talent.

Passada 1'opiomania — suposant duradoral'eficàcia de la cura de desintoxicació—,¿quina altra giragonça ens prepara aquestxicot capaç de fer tots els papers de l'auca?

Aquest número ha passatper la censura governativa

«El cavaller bandoler»

L©ret© Pradou° Craque chac©te De boca de barcelonins que voregen o aquells drames de l'època corresponent a

passen la cinquantena, hem sentit sovint la nostra Edat mitjana, que són el preludiparlar de la revelació que fou, trenta anys d'aquest teatre «Kabukin que des del se-enrera, la companyia japonesa de la Sada gle XVI s'ha perpetuat fins als nostres dies.Yacco. E1 teatre japonèès és, en un sentit dife-

Parleu-ne a homes com Amadeu Vives, I rent del que a Europa té la paraula, unEnric Galwev, Josep Maria Jordà, Narcís teatre expressionista. Els actors són uns011er, Oleguer Junyent, iEnric Borràs o Sa]- mímics meravellosos i treballen amb unavador Alarma, i tots, mig aclucant els ulls precisió de moviments i d'actituds que fancom per reveure-la millor, diuen amb un de cada actor, com diu Wolkonsky, unato on entren a mitges el bon record i el obra mestra. Pere Ynglada ens deia que,greu que els sap de no tornar-la a veure :llegit l'argument, l'espectador entén l'obra

—Ah, la Sada Yacco ! de cap a peus, encara que, els actors par-Llavors, hi havia a Barcelona uns em- lant en japonès, naturalment, no n'enten-

presaris d'empenta que sentien l'obligació gui ni una paraula. Perd això no vol dir

A propòsit del Teatr Japonès EI paísde los Tontose Al Còmic ho ha estrenat la mateixa com

-panyia que ho estrenà a Madrid. Es tractad'una revista que està bé. No pas d'unad'aquelles grans machines enferregades quehom veia representar darrerament amb an-gúnia. Conté allò que és essencial en unespectacle d'aquesta mena. Uns números deconjunt, alegres, algun dels quals és de moltbon gust. 1 un assumpte enginyós, que dónapeu tete hi surtin tipus graciosos, amb ri-bets ice grotesc.

Té coses que són característiques de lasarsuela. E1 quadro de ca l'antiquari, en elqual el vell i la madrilenya castissa ballenun xotis, ho és de cap a peus. Té, però,molta gràcia. ¡En canvi, des del del portfins a l'acabament de l'obra, és de revistabona de dalt a baix.

Per aquest camí és per on es podria tro-bar el punt dolç a la revista del país. Em

aquest sentit l'intent que representa aquestaés molt apreciable.

D'ençà de la mort d'En Ferran Bayés,l'únic produceur—permeteu el mot—autèn-tic d'ací, la revista anava cap per aváll, IEnSugranyes, successor i continuador d'aquell,va resultar el vulgaritzador del gènere. Unacosa per l'estil de les edicions vIaucci apli-cades a la revista.

Amb les inoblidables Cleopatra i VenusGenitrix tot el que es guanyà en fastuosi-tat, una fastuositat enfarfegada i barroca,s'acabà de perdre en enginy i en gràcia.L'autor volia anar segur, i s'aferrà a lahistòria. I d'aquesta va •reure'n uns cascosde guerrer enormes—el pobre Cid a sotad'un aquests, feia l'efecte que s'anava ar-ronçant—i unes copes de xampany—xam-pany romà—de tres metres, plenes de bro-mera, sota de les quals les pobres noies delconjunt no s'hi veien de contentes peraguantar l'equilibri. I aquella desfilada deguerrers enfundats a dins d'un cavall decartó que patia de singlot. Per l'escena

—teniu present que es tractava d'una revue-es passejava el mal somni d'un drama queels tenia aclaparats a tots. El de la pobraCleopatra, casada de poe amb un Marc Am-toni que es donava a la beguda i no teniaesma per a fer de guerrer; les pobres noiesque venien de rebre una pallissa formidablei es veien obligades, per les conveniènciesde l'autor, a haver de cantar, evolucionari passejar -se per la passarella, amb les ma-cadures tendres encara al damunt. Desprésaquelles calaveres vermelles, que cantaveni Viva la libertad 1 en tnorir Cleopatra, erenuna cosa inoblidable i d'un grotesc perfecte.

De no haver-se aturat la quàdriga de larevista històrica, ]'Ajuntament s'hauria vistobligat a subvencionar-la i a fer-hi assistirels nois de les escoles.

El contrast que fa aquesta revista ambaquelles altres és justament el mateix quefa una noia jove, ágil i alegre, plena d'atrac-tius, al costat d'una dona ja feta que volfer igual que aquella.

Sense complicar les coses, sense enfarfe-gaments de vestits i decorats, amb un as-sumpte ben trobat i enginyós, hom ha cons-truït una revista molt agradable de veure.Al capdavall ,no es tracta d'altra cosa.

Comparada amb aquelles, és una lliçó debon gust i d'enginy. !Es per aquest camí,al nostre entendre, que hom hauria d'en-carrilar-la,

J. P.

Loreto Prado fa cinquanta anys que tre-balla pels teatres madrilenys ; pels teatresde províncies. Els mateixos, si fa no fa,que el seu company Enrique Chicote. Arafan comèdies que porten aquests títols sug-gestius : De cuarenta para arriba i El cua -trigémino. Val més així. Loreto Prado jano pretén ésser una Julieta, com d'altresactrius de la seva edat, ni 'EnÇ^que Chicotepretén ésser un Romeu, com el colós EnricBorràs, quan fa d'estudiant de capellà enEl místic.

Loreto Prado i Enrique Chicote han re-presentat papers de totes menes. Això ésmés cert de Loreto que de Chicote, PerquèLoreto és més permeable i més malaeableque Chicote. No cal haver-los vist treballarmoltes vegades per confirmar aquesta apre-ciació . No cal sinó consultar algunes foto-grafies de caracteritzacions d'ambdós artis-tes en qualsevol revista illustrada de Ma-drid. Mentre Loreto canvia totalmente defesomia, Chicote sempre queda Chicote, o,:dit d'una altra manera, la Loreto de l'es-'canari no és la Loreto del cafè Colonial, i encanvi el Chicote de l'escenari és gairebésempre el Chicote del cafè Colonial. La qualcosa vol dir que Loreto Prado té més perso-nalitat que Enrique Chicote i que si EnriqueChicote ha arribat a ésser tan famós i esti-mat dels públics com Loreto Prado, ho deua; fet d'haver sortit sempre a l'escenari en-ganxat a les faldilles de la Loreto.

Enrique Chicote també té allò que els ho-mes de teatre en diuen personalitat. Deixe-ble de Mario, ha imprès als personatges queha representat un segell característic. PeròChicote diuen que estima i admira tant Lo-reto que davant seu sembla que s'esfumi, quevulgui fondrce's. Actualment, formem una pa-rella tan compenetrada que el públic de tea-tre castellà no pronuncia mai Prado senseChicote, En efecte, Prado^Chicote, com diuenels cartells, semblen el cognom d'una matei-xa persona.

Dèiem que Prado-Chicote han representatpapers de totes menes. Quan el sainet feia lesdelícies del públic, Prado-Chicote represen-taven sainet. Quan el públic fou pres per lafebre de les revistes, Loreto Prado feia re-vista i tan aviat diuen que era una «vedet-te)) discreta com caricaturitzava amb moltagràcia una «vedette> caiguda, Nosaltres nohem estat a'temps de veure aquest caire de lavida artística de Loreto Prado, però podemarriscar-nos a afirmar que devia ésser unaMistinguett sense les cames de la Mistin-guett. Quan es posà de moda el gènere granelguigjtol, diuen que Loreto Prado feia grandguignol .amb un realisme tan esgarrifós quedeixava curta a la mateixa famosa Damia.1 ara fa •comèdies dolentes de Luís de Var-gas, com Seis pesetas, i juguets còmics d'an-tic règim de Lepina i Del Toro, com Decuarenta para arriba, amb una desimbolturaque enamora.

Loreto Prado—judiquem per les tres o qua-tre obres que li hem vist representar aques-ta temporada—no té una distinció natural,perd té una gràcia natural. Sobretot se li veuque domina meravellosament l'ofici. PosseeixPer escreix allò que manca a moltes actriusi que uin llarg aprenentatge proporcionano s'anima únicament quan li toca parlar,sinó que subratlla les paraules dels seusinterlocutors amb moviments i mots, a ve-gades fins a ]'exageració . Ara ens ve a 1amemòria, per contrast, el senyor Carrata-llà, del ome , que en el paper d'italià d'ElCarrer7 era un napolità fogós únicamentquan >arlava i en els llargs moments de si-lenci ra un home tan apagat que semblavaun am^gjés .autèntic. Fem aquestes consi-deracions perquè un bon actor ha de saberfer veure el personatge que encarna tant enels moments de diàleg com en els momentsde silenci. Loreto Prada peca per excés. Encanvi, !Enrique Chicote ens ha semblat queno accentua prou els trets característics delspersonatges.

Ara, que les obres que Loreto Prado i En-rique Chicote ens han presentat aquesta tem-porada al Poliorama no es prestem a un am-ple desplegament de les facultats d'aquestsdos artistes tan populars. Potser si els veiemen obres de més qualitat trobarem tot allòque ara hem trobat a faltar : matís, intenció,picardia, que és 1•a sal dels actors còmics.

RAMON PEI

de satisfer un públic potser més interessatque el d'ara a conèixer tot el que es pro-duïa d'important pel món, i Sada Yacco,després d'ésser el clou de l'Exposició deParís de l'any 1900, vingué l'any següenta treballar al Novetats.

Aquella Exposició de Paris no rutllavagaire bé, a desgrat de les atraccions queoferia, peró cap d'elles no aconseguia d'a-treure el públic que cal a una ExposicióInternacional d'importància, La meravello-sa Loie Fuller hi tenia una barraca on lluïales seves danses lluminoses, el pinyol dela coreografia del temps. Perd encara noeren rebudes amb l'engrescament que ha-vien de conèixer després. Aleshores arribàSada Yacco a París, i cap teatre no gosavaobrir-li les portes, convençuts els empresa-ris que seria un mal negoci, Sada Yaccorellogà la barraca de Loie Fuller certes ho-res del dia i de la nit, i així es presentàai públic de França i al de tot el món, per-què l'actriu japonesa constituí una revela-ció_ de les que fan època. Fou acabada laseva actuació en l'Exposició de París queSada Vacco vingué a Barcelona a deixar unrecord inesborrable en la gent d'aquellaèpoca.

La «troupe, japonesa que, capitanejadaper Tokujiro Tsutsui, ha vingut ara a Bar-celona, és la més important companyia tea-tral que ha sortit del Japó des 'd'aquellafamosa de la Sada Yacco. Ho constatem,però ens guardem de fer comparacions queno ens permeten ni l'edat ni el fet que en-cara no hem vist trebamlar els actors queara són hostes de Barcelona.

**s

iEl teatre japonès, tan l'antic (eKa^bukin,

que és el que veurem ara), com el modern,encara que aquest hagi sofert imfluénciesoccdientals, ofereixen una curiosa barrejade realisme en els detalls i de convenciona-lisme fins en el mateix desenvolupament del'acció. Tant l'antic com el modern, també,són de base essencialment poètica, d'aquellapoesia japonesa que assolí ja la seva per-fecció al segle VII. Aquesta poesia concisa,que procura condensar les idees i les imat-tres i no pas prolongar-les, preparà els No,

que l'entengui com entendria una pantomi-ma, per exemple.

La música, amagada a la vista del pú-blic, rés una explicació, una mena d'apoia-tura de l'obra. 1Els seus sans són una imi-tació estilitzada dels sorolls de la Natura-lesa, o tm acompanyament sec i agut queaccentua l'emoció de l'escena.

Els actors treuen un gran partit tambéde les escenes mudes, només subratlladesper la música, i tot l'efecte de les quals esbasa en les actituds en què romanen elsactors.

Aquests van, a més a més, caracteritzatsd'una manera curiosa. Abans que cap altrapintura, es posen a la cara una capa d'unguix especial, que els dóna aquell aspecte decarota.

De vegades succeeixein incidents pintores-cos que no entendríem ben bé en el teatreoccidental. Per exemple, si a l'escena faltauna taula, un sabre, etc., els maquinistessurten a posar -ho, a la vista del públic, ambtota tranquiliitat. Però perquè els especta-dors no es pensin que entra en escena unnou actor, els maquinistes porten una menade carota negra com a senyal distintiu.

C. M.

DecepcióSembla que una de les coses que més de-

cidí els artistes japonesos a acceptar el con-tracte amb ]'Exposició, fou el gust de fer unviatge a !Espanya, país del qual al Japó esté un concepte tan pintoresc segurament come m que aquí es té de l'Orient.

IEl cas es que quan la troupe de TokujiroTsutsui va baixar a l'estació de França i esva trobar que la gent anava vestida a l'eu-ropea i no es veien els vestits de torero so-miats, ni les dones guarnides com en elscartells fomentadors del turisme a Sevilla,varen tenir una forta decepció.

—Trobo que podríem entornar-nos—va dirun artista.

—Per què? — li preguntà l'intèrpret de]'Exposició.

—Perquè nosaltres volíem veure un pafspintoresc i hem trobat un poble «standard,,,

TEATRE NOUCompanyia lírica del mestre

SERRANO

GRANDIOS EXIT DE

BANC VI'rAZICI 1I']i4 SDANYA Companyia Anònima d'Assegurances. Dos grans Premis. Exposició Internacional de Barcelona i Exposició Ibero-Americana de Sevilla 1929, màximes recompenses. Les seves operacions 1929 representen un nou progrés.

Ens complaem a oferir a continuació algunes de les xifres més interessants de la Memòria-balanç que presentada per la Junta de Govern, aprovà la Junta General d'Accionistes de l'esmentada Societat en reunió celebrada el dia 27 de maig de1930. Les xífres que transcrivim són una eloqüent demostració que els seus negocis han experimentat durant Pany 1929 un impuls importantíssim.

Ram de vida. En el que afecta aquest ram, s'han emès durant l'exercici de 1929: 4.063 pòlisses el valor total de les quals importa 65.304,410'—pfes., essent la producció de l'any anterior de Ptes. 64.734,2o5'38. La , cartera decapitals assegurats ascendeix en 1929 a 354.438,144'97 ptes.; les rendes vitalícies en curs, a 530.156'37 pies., i les primes percebudes, a 17.250,842'—p4es.

Ram de Transporfs. Es d'observar també en aquesta classe d'assegurances un major volum de negocis que en els anys precedents, havent-se recaudat primes per valor de 2.863,58398 pies. contra 2.324,224 '77 ptes. a què s'eleva laxifra assolida en l'any anterior.

Durant l'exercici s'han satisfet per venciments i sinistres, d'un ram i d'altre, 11.036,71550 pies.Dels beneficis assolits, que sumen 1.522,711'58 ptes., a l'igual que en anys anteriors, s'ha destinat el 67 °/ o (1.o26,135'58 ptes.) a augmentar el volum del patrimoni de la Companyia.Els fons de garantia, un cop efectuades, les assignacions, constïtueixen un capital de 117.470,66150 pies„ el detall de les quals es pot apreciar en l'estat de situació de la Companyia en 31 de desembre de 1929, que copiem a continuació

FONS DE GARANTIA: 1 REPRESENTATS COM SEGUEIX:

1. Capital social subscrit . . . . . . . . . . . . . . . Ptas. 15.000,000'— t. Obligacions dels accionistes . . . . . . . . . . . . . . . . Ptas. 7.500,000'-1. Reserva estatutària . . . . . . . . . . . . . . . . . »» 328, 72965 1, Propiètat immoble, préstecs hipotecaris, nudes propietats, etc. . . . . . 16.935,491'173. per a eventualitats . . . . . . . . . . . . . . . . n 1.000,000— !

3• Valors mobiliarisi! >' it•555+7'90q. n per a fluctuacions de valors.Matemàtica Ram de . . ." ( )

„ Zog319z,37r 95:182:989'— q• Avanços sobre pòlisses d'assegurançes de vida de la Companyia. . . . . , s 8.86g,2o764

5 . . . . . . . . .6. ' per a riscos en curs (altres Rams). . . . . . . . . . . . „ 951,361'76 5, préstecs sobre valors . . . . . . . . . . . . . . . . . s 577,901 o67. ' per a xinistres i assegurances vençuts. . . . . . . „ 2,384,668'84 6. Rendes, efectes i primes vençudes pendents de cobrament. . . . . . . . „ 1.987,361'428. Fons de beneficis (efectuades ;a les assignacions a reserves facultatives. r . 439,71988 7• Dipòsits en Bancs, Caixa i deutors diversos menys creditors ) io.445,652'31.

Ptas. :t7.47o,66r'So ! Ptas. 117.470,661'50

que representen un augment de 7.317,924'47 pies. sobre els existents a fi de l'any anterior. Els valors mobiliaris han estat estimats per la seva cotització en 31 de desembre de 1929 i els immobles, segons les taxacions practicades pels arqui -tes de la Inspecció d'Assegurances.Delegeciona en c Domicili social: Rambla de Catalunya,les capitals d spa

ateai8 - Barcelona - Sucursal Madrid: Alcalá, 2 5a blacóns9ed'importànc3a'Enya

Edifici propietat de la Companyia. - Autorizat per la Inspecció General d'Assegurances i Estalvis.

ïs

:IIIIIIIII

tomé Ca f í a s p á r i n a y gracías a ella conseguícalmar mís dolores. Desde entonces estas mata-víllosas tabletas son mis mejores compañeras enlas horas de profundo estudio a qué me dedicodurante casí todo el día. Ydigo y repífo con inmen-

= sa setísfacción, que a la Ca f i a s p i r i n a debomí reparada salud y los triunfos conquistados entrabajos mentales. Promeir; y lo cumplo con exectí-tud, que jamás faltaría Cafíaspírína ni en mí bolsillo

= ni en mí casa. =Así opina uno entre tantos otros. ConvénzaseVd, mismo con una prueba puesto que la

CR FIRSPI RINAademás de poseer el efecto estimulante de laCafeína, despeja el cerebro, trae e) bienestar yno afecta el corazón ni a los rifiones.IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII

. ,flfltfin

.. c)

Notes a les represes) PANORAMA IConversa_anib Lya LisI poques les escollides

La Cambra de Comerç d'Hollywooli hafet darrerament una enquesta, no pas pertal de saber quants quilòmetres de Mm erengastats en un any o quins salaris guanyenles estrelles, sinó per saber què se'm fa deles moltes noies que van a Hollywood ambl'esperança de triomfar al cinema.

L'estadística no és pas precisament enco-ratjadora . De cada cent noies, vuitanta aca-ben vivint a l'ombra del cinema, fent d'es-tenodactilografes, «bioses» que diuen peraquests escenaris de Barcelona (corrupciódel francès habiueuse), etc.; vint per centintenten el magnífic miratge ; una d'aques-tes cent arriba a un petit contracte i menysd'un quart per cent obté un petit èxit.Aquest petit èxit consisteix generalment afigurar en un «assaig d'atmosfera», és a dir,en escenes que sovint són tallades en .elmoment del découpage del film.

Chaplin, filanfropD'unes declaracions de Chaplin«En el darrer paper que he fet, he pro-

vat de comunicar als espectadors una micade la incertesa en què em trobo sobre lespersones i les coses. Si, per exemple, ene] meu scénario hi ha un odolenb , provode fer-lo obrar bé en certs moments, de ma-nera que en l'esperit dels espectadors pro-voqui un dubte, els faci admetre que sovintel ((dolent és dut per un seguit de circums-tàncies a cometre una mala acció.

-Una mica d'amable escepticisme fa molten favor de la tolerància i de la benevolençauniversals . Es molt més còmode de jutjarels altres que no pas de compendre'is. Entrealtres coses, l'art és per eixamplar l'horitzó,i un actor de cinema pot fer progressar lacomprensió mútua indispensable adreçant

-se, no pas a la lògica de l'espectador, sinóa! seu cor,

»Pensant-hi bé, crec que la meva ambiciómés gran és la de portar una mica de com

-prensió i d'alegria a la vida de la gent...fer encara altres comèdies.,, altres pallassa-des davant la cambra... abans del telófinal.., la darrera imatge!»

El film i la cirurgiaEl cinema ja ha estat utilitzat algunes

vegades per a filmar operacions quirúrgi-ques. Però en sortien unes pellícules que siesgarrifaven els espectadors, no servien degran cosa als cirurgians.

Des del punt de vista cinematogràfic, fil-mar una operació és molt desavinent, i des

del punt de vista mèdic, no es compréngaire una sala d'operacions guarnida ambpoderosos projectors. A més a més, el campoperatori no es veu mai clar : una massanegra on el cirurgia manipula sense quel'espectador arribi a distingir què manipula.

El 'Dr. Víctor Pauehet, el conegudíssimespecialista de :la cirurgia gàstrica, en colla-boració amb Dupret i Monnier, especialistadels dibuixos animats, s'ha dedicat a repro-duir operacions quirúrgiques, simplificant-les i esquematitzant-les.

Dupret indica el relleu, marca les ombres,segueix el treball de la mà del cirurgià.Moronier trau les imatges de l'estómac idels intestins sense cap relleu i fa bellugar,sense l'ajut de la mà de l'operador, les pin-ces hemostàtiques, els bisturís, els separa-dors.

Feyder i el cinema sonorE1 metteur en scène francès Jacques Fey-

der, que actualment està contractat per unagran firma americana per a dirigir produc-ció francesa, creia que el film parlat nopot ésser un competidor del cinema mut,

(ENo hi ha cap relació entre tot dos—deiafa un parell d'anys—; perquè el cinema ésessencialment mut. El talkie es desenrot-iiarà parallelament (escenes de revista degran espectacle, etc.), com l'òpera s'ha des-enrollat parallelament a la comèdia. El tal-kie no és cinema, és una altra cosa moltdiferent.

Perd no fa gaire ha escrit des d'Amèricaa un amic seu el que segueix, que semblauna modificació del seu pensament:

«A hores d'ara, ací tot és film parlant.M'admiren els que a França segueixen dis-cutint, apuntalant-se en teories sàvies, elsmèrits o els errors del film parlant . Noes tracta pas de saber si això és ortodoxo no des del punt de vista cinema. Calpendre'1 tal com és i provar de treure'n elmillor partit que es pugui.»

La vida cara a HollywoodUn amic nostre que ha tornat d'un viat-

ge per Amèrica del Nord explica que, a Ho-llywood, entrà en un restaurant, i, veient-lopoc concorregut, en sortí de seguida perbuscar-ne un altre. Perd al cap de dues otres visites decidí de tornar al primer, quemal que mal era el més concorregut.

Hi trobà un ,naftre francès, amb el qual,essent francès ell mateix, pogué parlar ambmés desimboltura.

—Molts es pensen—deia el maitre—queaquí a Hollywood trobaran estrelles pertoton vagin. Res de més inexacte. Les estre-lles tenen una feinada formidable i no po-den perdre temps. Després, ja veureu deseguida que aquí tot és més car que enlloc,tot costa ben bé el doble que a San Fran-cisco. Em penso que és fet expressamentperquè se'n vagin aviat tantes persones,sobretot noies, enlluernades per les ganesd'arribar a estrelles i que no troben feina.

ESPECIALIT ATEN LA MIDA

Jaume I, 11Telèf. 11655

Us adoneu de la gran violència que hasuposat per a Uva Lis la seva interpretacióde La béte andalouse, en conèixer-la . I dela seva formidable abnegació d'actriu. Resmés brutal, més violent, més dur que l'úl-tim film de Luis Buñuel. Res més dolç,

més harmònic i més suau que Lya Lis, laprotagonista.

Si un moment sorpreníeu un pwrt delluïssor metàllica a les seves nines, de se-guida us en esborrava la fredor, la cabe-Ilera rossa, la figura exquisida, el llavi dolç.

Als ulls hi ha una blavor transparent queté sovint una deliciosa tendresa. Un esguardintelligemt i una veu que dringa.

--La béte andalouse? Sense cap dubte,el film més difícil de la meva carrera,

—Jo he llegit molt poc els sobrerealis-tes francesos. En el cas meu, però, no m'haestat pas necessari. Una compenetració ab-soluta amb el pensament de Luis Buñuel,succeí a la meva primera lectura del scéna-rio• M'ha calgut un gran esforç, Luis Bu-ñuel, però, s'ha esmerçat a facilitar la mevatasca.

—Buñuel és un dels homes més intel.li-gents que conec. Un director d'escena d'untalent formidable. Empra el cinema com apur mitjà expressiu del seu pensament. Dela seva subconsciència. Res no li interessade la tècnica o de l'efectisme. Treballa sem-pre amb el mínim de preparació. Sota unllum d'una cruesa terrible.

—... ?

—Cap finalitat artística. Una total finali-tat subversiva, revolucionària, Luis Buñueldirigeix aquest film a tot el món per a de-mostrar-li amb quina terrible violència elmenysprea i el troba miserable. El públic esent trait, fuetejat, desemmascarat. Sent la

carn viva de totes les seves nafres moralsa! descobert. Resta, perd, misteriosamentatret per la sublim violència de l'acusació.

— 9

--Sí. En aquest sentit, jo crec en l'esde-venidor del cinema sobrerealista. No pas

com a fet artístic — ManRay—, sinó com a fet desubversió espiritual.

— 2—Decididament Luís Bu-

ñuel ha reeixit plenamentEl seu film provocarà unaexcitació extraordinària, n'es-tic segura. EH és un homerectilini, dur, brutal. Té unaformidable capacitat d'acció.Sent tot el que diu en laseva obra amb una sinceritatesglaiadora. Progressivamentestén el seu menyspreu atot allò que no comporti unaagitació espiritual de mag

-nitud. No és pas un devotde la petita rebel•ió heroica.Sinó un fervent de la màxi-ma eficàcia. Aquest film—Labéte andalouse—és el darrerque rodará Luis Buñuel. Uncop expressat ja, sense eu-femismes, amb una terribleclaredat, el que ell pensa de

'l'estat d'esperit que l'envolta,Luis Buñuel deixa de fer ci-nema, com a mitjà massaindirecte encara—malgrat laseva força obsessionant—deferir l'ànima de les multi-tuds, i d'ensenyar-los les se-ves misèries, les seves mes-quineses, les seves tràgiquestortuositats...

Lya Lis parla exaltada-ment. Una espurna als ulls.El rostre rosat de sang ar-

denta. De seguida relacionaríeu això amb elseu eslavisme ; amb la seva condició de ciu-tadana soviètica. No exagereu, però. Ara, as-serenada ja, torna a triomfar la dolcesa delrostre, la fina aristocràcia de les mans, lablavor dels ulls, la gràcia del cos, la mera-vella del somriure.

G. D. P.

Lya Lis es troba actualment a Barcelo-na, on passarà nia curta temporada. Din-tre de poc marxarà a Berlín a complir uncontracte que l'hi retindrà algun temps.Després pensa tornar a Barcelona, a filmarper compte d'una empresa d'aquí.,. Serà la protagonista d'un nou film d'a-vantguarda, el primer totalment fet aquí,realitzat per un nou metteur-en-scène cata-là, que fa temps que estudia a la quietai no vol per ara que surti el seu nom.

Les fotos que publiquem són de LyaLis en La Béte andalouse, l'una, i l'altra,l'artista al natural.

pogut repondre la nostra vida cinematogrà-fica i coñèixer l'embarras du choix davantde tants films que alhora ens solliciten.

Hem revist El dimoni i la carn, l'adap-tació que Clarence Brown féu de l'obra deSudermann La Guerra, film amb el qualcoincidí la doble revelació de Lars Hansoni de Greta Garbo, aquests dos suecs quehan anat a Amèrica a aportar hi una fortadosi de realisme i intensitat. Que constiper altra banda que la Greta Garbo d'Eldimoni i la carn, no l'hem tornada a re-veure si no és en La dona Aeugera, i que,per tant, l'únic home que ara com ara s'hamostrat capaç d'extreure el màxim rendi-ment de l'extraordinària sueca és el directorClarence Brown. En els altres films ella harestat sempre infinitament inferior al quefdu en els dos films esmentats. Hi ha,doncs, a senyalar una convergència d'ap-tituds i una compenetració simpàtica entreBrown i Greta Garbo que expliquen l'èxitensems que la fisionomia original i incon-fusible dels seus dos films.

En Els quatre diables, la técnica mera-vellosa del genial Murnau no evita o nosap dissimular la banalitat de l'anècdota.

esdevenidor en els talkies. y vNo oblidem tampoc que El signe del Zor-

ro és un film de Fred Niblo. Mesureu,doncs, el temps que fa que Fred Niblo rea-litza obres mestres.

J. PALAU

J a ho sabeu...—Que Greta Garbo ha acabat Romance,

el nou film de Clarence Brown?-Que Maurice Chevalier filmarà Petit

Cafè? Recordeu que aquesta peça valguéja a Max Linder un dels seus més legítimsèxits.

—Que s'anuncia ja definitivament coma data d'estrena, a Nova York, de Les llumsde la ciutat el mes de setembre pròxim?Tot arriba al seu dia. Charlot pensa arareposar, amb el qual objecte es traslladaràa Anglaterra disfressat a fi d'escapar alsimportuns.

Evitareu intervenció de mecànicsadquírinf una

TOQPEDOFORTA

1 ^ ^

RAPIDA

Una meravella de la ècníca alemanya

Albiol G. i Riera S. L.Passeig de Gràcia, núm. 42 = Telèfon núm. 15345

diversitat abundant. El de tipus protocol{a- i —és la 'denominada «Encomiendan, la qualri, per exemple, anà a càrrec dels senyors 1 ha estat, merescudament, distribuïda entreOliva i Casas Abarca ; el de l'eloqüència 1 diversos caps d'oficina de l'Exposició. Perfou del senyor Barbey ; de l'humorístic se I retribuir els valuosos serveis dels funcionarisn'encarregà la respectable figura d'En Pere 1 de menys jerarquia (algun digníssim meca-Coromines '(el qual estigué atinat com sem- nògraf entre altres), hom ha repartit la si-pre), i de la venerable d'Apelles Mestres sena categoria de la creu «Mérito Civil»n'oírem una poesia •molt sentida. I quan anomenada de +cCaballeroa . Dons bé, a Car-semblava que s'havien acabat, s'aixecà el les Buigas se li ha concedit aquesta sisenaconegut dibuixant de la «Fiesta Nacionaln, categoria de ,cCaballero>>.Ricardo Marín, per dir-nos que et quarterde l'escut d'Espanya més estimat per l'ora-dor era el de lesuatre barres perquè hiq p q Excm. Sr. Alcalde de Barcelona, vós quehavia la seva sang i la de tots els presents, heu donat tantes proves d'equitat, vós 'quei que amb l'or del fons s'havia d'escriure sou tan justament considerat, deixareu pas-el nom de Joaquim Mir, el de Ramon Ca- sar aquesta injusticia?ses, el d'Apefes Mestres i — després de do- Jo crec que no, i per això espero que des-nar una ullada a Ja sala —el de tots els mentireu aquesta informació recompensantque assistíem a l'acte. Aixf, doncs, perme- Carles Buigas tal com es mereix.teu-me que en nom dels concurrents li doniles més expressives gràcies per aquesta ex- M. G.tensiva distinció.

Art Antíc ni Archs, 6M EI: wÍ I E11 I \' Entressclí Modern Il v Te1.22659

ACTUAL I

Sopar en homenatge a Joaquim Mir' perhaver obtingut la Medalla d'Honor en l'Ex-posici6 Nacional de Madrid. Casino de SantSebastià. Menú com tots els menús de totsels banquets de l'Univers. Una medalla comtotes les medalles. Uns discursos com totsels discursos... és a dir, no. Per més que,aparentment, semblin repetits, n'hi ha una

Després de] fogós discurs del senyor Ma-rín, els comensals també demanaren un par-lament a Francesc Pujols. «Amb molt gust!Que vagin venint d'un a un i a tots elsparlaré, contesté el senyor Pujols,

En Mir va donar les gràcies i la vetlladatranscorregué en agradable companyonia,amb la presència de belles dames (natural-

ment), amb les sonoritats d'unjazz-baind, etc., etc.

^- L / \ '-- • - Durant la sobretaula, En Joa-IN (1 quim Mir dibuixà aquest auto-

I—):j'--- retrat que reproduïm, dedicat

als lectors de MIRADOR. El nos-

n —tres agraïment al gran artista.

^

^1

•s^v

r I ara que parlem de medalleshonorífiques, ens dol haver denotificar la injustícia comesa

,r j amb ',En iGarles Buigas : Car-( i _ A- (^ les Buigas projectú les fonts llu -

minoses de l'Exposició, l'èxit^ \ o més impressionant del nostre

' <' certament. En Buigas cobra el\ - seu sou de funcionari com els

altres. Passa el temps i hom

,--- 'comença a repartir creus i dis-tincions als alts empleats, ex-

^:.::- ï cloent Buigas. En altres repar-

i r . timents de , retribucions metàl-- liques especials, l'autor de les

fonts té el mateix tracte. Passamés temps i a la fi els diarisdiuen que se li ha concedit una

¼4-i creu. Aquesta creu és l'anome-nada del «Mérito Civil>,, la qualpresenta diverses categories.Una d'elles — i de les primeres

x**

W , (,) L

cascosEL JAll QUE SENTIM POCProjecte de pòrtics en el Palau del Marquès de Comillas

nyor Vilaseca, el trobem excellent. Fixeu- donar més espai a la circulació dels ramble-vos que en aquesta façana hi ha nou ren- jadors i portaferrissadors.gles verticals d'obertures, l'eix de les quals Les botigues actuals del palau seran tras-correspon, en la planta baixa, amb el de lladades a la segona cruixia de l'edifici, ambcada una del pòrtic futur. D'aquesta mane- l'entrada i aparadors, per tant, en el para-ra el ritme dels buits segueix la mateixa ment interior del pòrtic.ordenació establerta; cosa que no hauria E1 sostre serà una volta de corbadura el-estat possible amb la solució tradicional de Uptica interseccionada per arcs torals en els

repartir tota la llargada del pòrtic en es-pais i massissos d'igual amplada.

Per a situar les arcades en la paret deljardí, el projectista ha seguit la distribucióplafonada de la ba t-ana; a cada gerro supe-rior correspon un metxó del pòrtic.

1 per a determinar la forma i alçada deles arcades ha escollit per model la porta-lada existent en e! centre de l'edifici. L'ac-tual arc rebaixat, amb les mateixes motllu-res, es repetirá en tots els trams del pòrtic.1 fins per seguir amb tota justesa el model,la terminació inferior de les carteles segueixla corbadura de l'estradòs en tots els arcs.

L'amplada del pòrtic està projectada de4'70 metres, però en l'últim tram, el de lacantonada del carrer de la Portaferrissa, se-rà de 6 metres, perquè així correspongui,verticalment, amb la primera obertura del'altra façana d'aquest carrer, i de passada,

pondència interior i exterior. No tan solses preocupen de fer crear pels seus millorsdibuixants models que són petites merave-lles, més tard reproduïdes pels procedimentsmés perfeccionats de les arts gràfiques—gra-vat en talla dolça, foto-litografia, i més mo-dernament el rotogravat i l'offset—, sinóque, en ocasió de certes commemoracions,

de certs fets importants en la història delsrespectius pobles, emeten sèries commemo-ratives especials destinades a portar el ressòde les seves glòries arreu del món, de popu-laritzar les efígies dels seus grans homes,be siguin polítics, autistes, inventors, etcè-tera, etc., i, més tard, a deixar un recordperdurable d'aquests fets i d'aquests homesals àlbums dels cofeccionistes.

Així, els Estats Units, primers introduc-tors d'aquest poderós i econòmic mitja depropaganda, crearen en 1892 tina emissióespecial destinada a commemorar el tercercentenari del descobriment d'Amèrica. Lainiciativa ianqui fou aviat seguida per altrespaïsos, i a Espanya, amb motiu del tercercentenari de la publicació de la primera edi-ció del Quixot, es va emetre una sèrie, quecirculà de l'i al t5 de maig de igo6, repro-duint diverses escenes de t'obra immortal.

Darrerament, ha estat emesa oficialmentuna sèrie de segells destinats a commemo-rar el primer centenari de la mort del genialpintor Francesc de Goya. Aquesta emissióhauria hagut de circular, doncs, el mesd'abril de l'any roas, puix fou, com és sa-but, el dia t6 d'abril de 1828 que morí el-famós pintor aragonès . La confecció d'a-quests segells ha sofert diversos retards, iho ha estat fins ara que s'ha posat en cir-culació.

La comissió organitzadora d'aquest home-natge es va reunir al Pavelló conegut per

Segurament, ben aviat endevinareu queel dibuix reproduït és la projecció de lafaçana del palau del marquès de Comillas,situat en la cantonada de la Rambla i Por-taferrissa. Aquest palau de finals del se-gle XVIII, antiga residència dels marque-sos de Moya, fou adquirit pel marquès deComillas i actualment està en les bones

mans oc! comte ae uueu. leer cert, queels socis de l'Ateneu Barcelonès, ara, ensestirem els'eabolls en saber que abans d'ofe-rir-lo al marquès de Comillas, podíem ha-ver adquirit aquest admirable palau per unes300,000 pessetes. Però en aquella data, sem-bla que fou rebutjada l'adquisició per con-siderar «excessivament llunyà» 1'emplcl a-ment de d'edifici. 'En aquell temps, l'Ateneuestava situat a1 costat del teatre Principaltraslladar-se, doncs, als «afores de la Por-taferrissa era—pels mostres avis—una aven-tura imprudent.)

Aquest ande palau Moya té un valor ar-quitectònic evidentment remarcable, ja queés un dels bons exemplars d'estil neoclàs-sic que podem exhibir, però cal reconèixerque la seva alineació dificulta el trànsit enun dels llocs de més aglomeració. Per solu-cionar-ho, ja fa temps, s'havia pensat de

transformar la primera cruixia dels baixosde la façana de la Rambla en un pas por-ticat que permetés el trànsit per sota d'a-questa part de l'edifici. En el pla de refor-ma interior de la ciutat, ]'arquitecte senyorVilaseca adopta aquesta bona solució urba-nística, de la qual reproduïm el projectedibuixat pel mateix arquitecte.

Jt .aquesta millora urbana només estiguésaprovada per l'Ajuntament esperant el diaque fos possible realitzar -la, com les altressolucions i traçats del pla de reforma inte-rior, no hauríem tingut pressa a mostrar-laals nostres lectors ; però com que semblaque aviat es farà, així podran, des d'ara,judicar,

1 dic que aviat es farà, perquè la inicia-tiva és de l'Alcalde, que, com tots sabeu, ésel comte de Güell, marquès de Comillas, ésa dir, del propietari de l'immoble.

I no sols la iniciativa, sinó el més im-portant : la cessió a la Ciutat dels pams deterreny de la planta de l'edifici porticada.Amb aquestes excel1ents condicions, per partde l'Alcalde, ens sembla que no trigaremgaire a passar per sota els pòrtics de laRambla.

EI projecte, tal com l'ha concebut el se-

llocs de les parets de carrega superiors, ilunetos transversals que acusaran visto-

ses arestes. I com que no hi ha suficientalçada per a construir de pedra picadaaquestes voltes, seran de maó i estucades.

Després d'haver examinat atentamentaquest projecte, opinem favorablement, i nocal dir com agraírem al comte de Güell laseva immediata realització. Si alguna reser-va haguéssim de fer, seria sobre la possi-bilitat de concebre aquesta reforma amb unaltre criteri urhanístic. Una altra solucióés beat possible, però jo no goso insinuar-laperquè la generositat demostrada pel senyorAlcalde és mereixedora d'una submisa con-formitat. Demanar al Comte 'de Güell laseva atenció per exposar-li un altre pro-jecte, seria excessiu. I més quan el quepubliquem és tan afinadament correcte.

MÀRIUS GIFR'EDA

Toda.La impressió ha corregut a càrrec de la

coneguda firma impressora anglesa Water-low & Sons, que produeix especialment bit-llets de Banc de moltes nacions, entre lesquals figura Espanya. La confecció tipogrà-fica ha estat acuradíssima, i certs valors dela sèrie resulten meravelles artístiques,

Tres dels segells de la sèrie corresponental franqueig de la correspondència tramesaper via ordinària, representen la famosaMaja Desnuda, que el burí del senyor Sán-chez Toda ha sabut reproduir amb una ad-mirable precisió de detall. Però el més cu-riós i interessant d'aquesta emissió ho cons-titueixen sens dubte els segells destinats alfranqueig de la correspondència expedida pervia aèria, el motiu principal dels quals sóndibuixos de Goya que, malgrat la centúriallarga transcorreguda des de la seva execu-ció, resulten extraordinàriament apropiatsper a aquesta sèrie.

Com hom sap, Goya féu divuit gravatsfamosos, coneguts per Los Proverbios i unaaltra col.lecció, anomenada Los Caprichos,formada per vuitanta làmines. D'aquesteslàmines, quatre han estat utilitzades per ail1ustrar els segells en qüestió, que són elDisparate volante, que figura als segells de5, 15 i 25 cèntims ; el Buen viaje, als de ,Jo, zo, qo cèntims i al de zo cèntims des-tinat a la correspondència urgent; la Mane-ra de volar, als de 30 i 50 cèntims ; i elVolaverunt, als de una, 4 i to pessetes.

La sèrie emesa per a celebrar aquestacommemoració no serà únicament ben re-buda pels colecciónistes : el seu interès ar-tístic farà que molts profans en filatèlia,però amants de les belles arts, la conservinamb interès.

AGusTf PIRACES

lots els que fa tres o quatre anys tro-baven llurs delícies en els nous discos de

jazz, tenen avui una gran desilusió. Aquestsarranjaments de romances sentimentals an-gleses, franceses o vieneses, aquests valsosescrits per al violí del tzigan i no per alsaxofon del negre, descoratgen els que ha-vien; saludat en el jazz l'aparició d'una for-ma orquestral lliure, deixant a l'executantla seva individualitat, permetent-li d'impro-visar sense trencar l'harmonia del conjunt.Al fons, era un retorn a les orquestres delXVI segle que no es limitaven a executarla nota escrita, sinó que els seus compo-nents més hàbils es lluïen variant i ador-nant el tema, cada u al seu gust. En reali-tat el jazz d'invenció negra ha estat traïtper l'executant blanc, el qual a poc a pocha vingut als seus volguts costums. Elsviolins tenen un lloc sempre desproporcio-nat dins certes orquestres, com per exem-ple, la de Jack Ilylton. L'esperit del jazzes traït i són les versions desnaturalitza-des, cal dir-ho, les que avui són servides gai

-rebé exclusivament al públic europeu, pot-ser perquè la massa dels compradors noestá capacitada per assaborir l'art més re-finat i més salvatge a la vegada del jazzd'improvisació, del. jazz nhob,.

I tanmateix no s'ha de creure que aquestestigui en decadència, puix floreix magní-ficament en el seu país d'origen, la Luisia-na, la Florida,,, Petites orquestres negres ialgunes vegades de blancs el practiquenamb la més emocionant sinceritat. Solamentles grans companyies d'enregistrament no eltenen en compte. Encara s'editen, però,actualment, bons discos de jazz «hotn alsEstats Units, però no se'ls pot sentir maienlloc més, perquè els dipositaris no s'atre-veixen a encarregar-los. No sabem de .ningúmés que Odeon que continuï a fer venir elsdiscos magnífics de Louis Armstrong, quetants aficionats s'obstinen a ignorar i queguarden tot llur gust natiu, Tanmateix,]'èxit de certs discos de Ted Lewis, NeuSaint Louis Blues, per exemple, seria prouper a provar que hi ha també un públic ques'interessa pel veritable jazz. Se'ns objecta

-rà que un disc admirable com el Best Blackexecutat per The Guilt edged Four (Colum-bia) no s'ha venut, perd quants discos do-lents, de la rnés aplanadora trivialitat, hanrestat sense vendre's? D'aquests no se'nparla »tai. Es com el que passa amb la.música antiga. Un disc de música del xvttsegle, realitzat per mediocres intèrprets iamb la més gran economia, es vendrà ma-lament, i s'invocarà indefinidament aquestprecedent per tal de no editar d'altres obresantigues ; al contrari, hom no donará im-portància als fracassos innombrables dels.discos de cançons, d'operetes, i òperes...

A Alemanya semblen veure les coses desd'un altre punt de vista, puix que una fir-ma ha confiat a l'eminent misicòleg KurtSachs la cura de dirigir una collecció dediscos de música antiga. Ja fa- temps quees busca en va de realitzar una història dela música per discos, seguint un camí veíal del musicòleg de Berlín. Sembla que aixòhauria cóstat molt car; hom no prodigagaire els milions com quan es tracta demúsica popular. Hom oblida sempre queli ha un públic que es delecta amb la mú-sica de cambra i que no es precisament el«vulgum pecoso, Quants anys caldran en-cara perquè les grans companyies es per-suadeixin d'aquesta evidència?

(De La Revue Musicale)

raspalls per a tots els usosarticles de neteja — objectes per a presenta

rambla de catalunya, 40

MOBILIARI D'ART

BUSQUETSDecorador, mestre ebenista i tapís-set. Obíectcs d'art i de fantasía per

a obsequis. Sales d'Ex-posíeions de Belles Arts.

h1$.gá de Gràcfa, 36. Telèfon 162$5BARCELONA

AL DESERT AMERICA— Faríeu el favor de 'd'r-me quina ciu-

tat és aquesta?(Judge•)

Goya als nous se ells

de correu espanyols

Des de fa ja bastants anys—els Estats «La Quinta de Goya», de l'Exposició deUnits van rompre el foc l'any 1892—els Sevilla, j obtingué dels poders públics la sig-Estats s'han donat compte de la importan- natura del corresponent decret autoritzantcia que té l'aspecte artístic dels segells que la circulació postal d'aquests segells, queemeten per al franqueig de la seva corres- han tingut curs, franquejant tota mena de

correspondència, ordinària o certificada, aixícom la que es tramet per via aèria, a la

^ çorAj wr ' :, uaa 1;SPAÑp •;<> capital andalusa, durant els dies t5, 16 i x

del mes d'abril prop-passat,

y- 1'. ^El pla tècnic de preparació fou encoma-nat a l'ex-director de la Calcografia Nacio-

1 mal, Josep Sànchez Gerona, actualment di-.--tse

-• ^j 'irector d l'Escolo e Nacional d'Arts Gràfiques.

, ,, ^r, , - : i El gravat ha estat pel gravador oficiadMfet

• w tl de la C la da Josep Sànchezasa de one ,

—Que em donareu les rodes, senyor?

(Lite)

—On diantre aneu amb set galledes?—Es que vull ofegar un gat.

(The Passing Show)IMPRESOS COSTA

Asalto, 45. Barcelona

—Correu, que l'escala del pintor acabade caure!

—Doncs, crida el pintor, home.—Ja ho sap de sobres!

(The Passing Show)

AIGUA

DE ROCALLAURA

La den més rica dal atén

al vosté pateix d'Albealef UNàslsirlea (NI li are), ire s Mr.rplatowe, Nefrltls •ràlw, es curarà

radicalment amb

AIGUA DE ROCALIAURA

S'expènamb empolles de litre 1 de mlg litre

1 en garrafons de vult litre.

Dfstribtid.rs t.i.rala

FORTUNY, S. A.Cassu1 HOSPITAL., 32, r sAcruír, lea

: .. I,)

Exposició de Barcelona 1930Oberta des de les 9 del matí fins a les 2 de la mafínada =Preu d'entrada al recínfe :1`05 pesse>wes

0^°L^MfMl^l^^l/aC^^ON^I^ o © llT LL, JMIV^OO^C^dc^^ dc^^ c^apec^^p pC^ Er61r D r © 0 Ie D 6 mOt i ir i ©ri a ^^^^a

PARC D'ATRACCIONS P A L A U N A C I O N A LOBERT FINS L'HORA DE TANCAR L'EXPOSICIO

Avuí, dijous, a les 6 de la tarda

SARDANESa la Plaça de les Díputacíons, per la Cobla "Bárcelona"

TEAT1ÌENIT, A LES lo, TERCER FESTIVAL CLASSIC DE AUREA DE SARRÁ

Preus : Seíents amfiteatre, 7 ptes —Seíents grada, 5 pessetesEntrada de passeíg, 2 pessetes

En dits preus va inclosa l'entrada al recinte

Díssabte, día 12, representació deAOApel tenor HIPOLIT LÁZARO

DOBLE ESPANYOLDissabte, tarda i nit

Gran festival Folk - Lòric AsturiàCANTS I DANSES TÍPIQUES

DIUMENGE, DIA 13 A L'ESTADI

C^^arr^ FetvD Orfe©r Ielh 11 S t i II©r LLUO fMlOLLCT

Preus: Tribuna príncípal, 5 Ptes. Tríbuna lateral, 4 Ptes. Seients fixes Sur, 3 Ptes, Entrada general, 2 Ptes. — Inclosa l'entrada al recínte

POO l^[ Ah YOL T^ pda rC^p llc D e^tlly D F©Uk= L 1c A i rU

A les deu nofabílíssímes carac^erís1 fiquesque defermínen l'extra qualítaf del neumáfic

INDIASuperior al millorcal afegír avuí la nova paíem

"SAWTROOii TEDLOCK"(Pany de den4s de serra)

amb la qual es fa impossible el desprendímen>tde la banda de rodament

Les patentades carac^erís^iques

INDIAfan posible la fabrícacióen exclusiva de 1'ariíclede la més alfa qualí^aííque la indúsfría coneíx

Represenfan,t generali per a Espanya

A. CARP. de Gràcia, 99 = Rosselló, 234

Telèfon núm. 73992 = Barcelona

XNDXA IXRES

i

—Mamá, he après una paraula moltllarga.

—Sí? Quina?---Goma.—No és gens llarga.– ANo, però pot estirar-se molt.

(Rarikaturen)

Useu pel cap

Loción ViVinaEnforteix e! cabell

No cura calvos,però els evita.

Farmàcia: Escudillers, 61

Societat Espanyola de Carburs Metàl'Iics

Correus: Apartat 190 BARCELONA Telèfon 73013Tele.; "Carburos" Mallorca, 232

CARBUR DE CALCI, Fàbriques a Berga (Barcelona) i Cor-cubion (Corunya) :: OXIGEN 99 °/° DE PURESA, Fàbriques

a Barcelona i València :: ACETILEN DISOLT, Fàbriques aBarcelona, Madrid í València :: FERRO MAGNESI i FERROSILICI :: SOCARRIMAT i SECAT de fils i peces seda, cotói altres teixits :: CALEFACCIÓ INDUSTRIAL de laboratorisi domèstica ; : GENERADORS, BUFADORS, MANOME-TRES,materialsd'aportació perla SOLDADURA ALITOGENA

PRESSUPOSTOS, ESTUDIS, CONSULTES 1 ASSAIGS, GRATIS