NOUDISE379Dijous, 17 de febrer de 2011 5notícies

REDACCIÓ

Després de la crisi. Ciència i econo-mia per a la reconstrucció d’un paísés el títol del primer número del 2011de la revista Mètode, coordinat pelscatedràtics d’Economia Aplicada Vi-cent Soler i Salvador Gil. Des d’unaperspectiva científica i econòmica,el nou número de Mètode ha volgutplantejar-se si hi ha cap altre modelcom a alternativa al que ha dut al’actual situació econòmica.

A través de diversos articles, elmonogràfic analitza el període decrisi actual i intenta posar les basesper a la construcció d’un nou model.Els diversos especialistes que hancol·laborat en aquest número de Mè-

tode exposen les seues anàlisis so-bre aspectes clau com ara el modelde territori, la necessitat de recon-vertir el sector de la construcció, elpaper de la universitat o la bona ges-tió dels recursos escassos per al crei-xement econòmic. El monogràfic in-clou una entrevista amb l’experteconòmic Diego Puga.

Per a aquest número, Mètode hacomptat amb la col·laboració delsartistes Marcelo Fuentes i Anna San-chis, que han reflectit en les obresque il·lustren la revista un dels puntsclau per a entendre l’actual crisi eco-nòmica: l’especulació urbanística ila fi de la bombolla immobiliària.

A més, la publicació inclou duesentrevistes a dos personatges relle-

vants. D’una banda, Ángel López, ca-tedràtic de Lingüística General de laUniversitat de València, i d’una al-tra Elliot Sober, professor de Filoso-fia de la Ciència a la Universitat deWisconsin-Madison, als Estats Units.

La revista ‘Mètode’ proposa un nou modelper a després de la crisi

REDACCIÓ

Els aficionats a l’astronomia i al cos-mos tenen una cita amb el cicle deconferències Arquitectura Còsmica:Astrofísica i Cosmologia Computa-cional a la Comunitat Valenciana,que es va iniciar el passat dijous, 10de febrer, i que es perllongarà finsel 10 de març.

El Departament d’Astronomia iAstrofísica de la Universitat de Va-lència ha organitzat aquest cicle,que es realitza a la seu de la Funda-ció Valenciana d’Estudis Avançats(carrer Pintor López 7) a les 18:30hores els dijous. L’entrada és gratuï-

ta per a tots els públics i els alum-nes de la Universitat podran comp-tar amb crèdits de lliure elecció perassistir-hi.

La conferència de hui dijous, 17 defebrer, tractarà sobre Formació cos-mològica de galàxies i estarà a càr-rec d’Arturo Serna.

La resta de conferències seran elsdies 24 de febrer: José María Martí,Dolls relativistes en galàxies actives;3 de març: Miguel Ángel Aloy, Plo-ren els forats negres en nàixer?; i 10de març: José Antonio Font, La Sim-fonia Inacabada d’Einstein.

La ponència que va inaugurar elcicle dijous passat, Simulant l’Uni-vers, a càrrec de Vicent Quilis, delDepartament d’Astronomia de laUniversitat, va revisar el paper queha tingut la Cosmologia Computa-cional en les noves idees sobre laformació i l’evolució de l’univers, aixícom tècniques bàsiques i anàlisisdels resultats.

Cicle deconferènciessobre cosmosi astronomia

THAIS BONILLA

El periodisme, com altres profes-sions, passa actualment per unaèpoca de pessimisme davant d’unfutur que es planteja negre. La crisieconòmica i el desprestigi social queté el periodista no ajuden perquèaquesta tradicional tasca es desen-volupe com caldria: donant treball al’actual aprenent. Amb tot, continuasent una de les carreres més dema-nades a la Universitat de València.

Davant d’aquesta contradicció,alumnes de diversos cursos de Pe-riodisme, i inclús algun que altre dellicenciat, han omplit el Saló deGraus de la Facultat de Filologia, Tra-ducció i Comunicació aquesta set-mana. Buscaven respostes i idees.

Així, Guillermo López, coordina-dor del segon curs del Grau de Pe-riodisme a la Universitat de Valèn-cia, va proposar una jornada en laqual es combinaren les visions delsprofessionals més bregats i dels no-vells, alumnes que han arribat a viu-re d’aquest ofici. “La meua intencióés convertir-ho en una cita periòdi-ca, de manera que hi haja algun ti-pus d’interrelació entre alumnes,antics alumnes i la professió perio-dística en el seu conjunt”, explica Ló-pez, que ha comptat amb l’ajuda dela Unitat d’Innovació Educativa de laUniversitat per a la realització d’a-questa jornada.

Aquells que trencaren el gel vanser Pedro Muelas, exdirector de Le-vante-EMV; Rafael Navarro, directord’El Mundo Comunitat Valenciana; iBorja Ventura, coordinador de con-tinguts de lainformacion.com. Totsells moderats per Ximo Clemente,president de la Unió de PeriodistesValencians. El sentiment comú el de-finia a la perfecció Navarro: “Ningúno tenim ni idea de cap a on va açò”.Aquesta incertesa va ser present finsarribada la vesprada.

D’una banda, Ventura s’esforçavaper demostrar que “es pot viure delperiodisme”, apel·lant al fet que araes té més llibertat que durant l’èpo-ca franquista, “en aquell moment síque era complicat ser periodista”.D’una altra, Muelas deixava entre-

veure, amb un discurs un poc desco-ratjador, els amagatalls més cruelsdels conglomerats mediàtics, “mésinteressats en les estratègies mone-tàries i comercials que en les perio-dístiques”.

Per descomptat, el tema digital vaeixir a la palestra amb el terme deredacció integrada, internet i paperjunts a la redacció. No hi havia dub-tes de que la manera tradicional decontar notícies està canviant i que“tot es va a transformar”, que “talcom va dir Álex de la Iglesia, inter-net és el present”, va recalcar Mue-las. El problema? Dur els periodistesa eixe terreny. “Ens hem pensat moltguais controlant la informació i dientde què es parla. Ara és al revés, ob-servem de què parla la gent per acontar coses sobre això”, apuntàVentura. Un canvi de perspectiva co-municativa.

BECARI A TEMPS COMPLET. Elspresents en el públic no volguerenpedre l’oportunitat de parlar cara acara amb aquells que en un futur elspodrien donar treball. Amb un audi-tori ple d’estudiants era d’esperarque es plantejara una de les pregun-tes més controvertides, el problemadels becaris.

La utilització d’aquest tipus decontracte en pràctiques afavoreix,en moltes ocasions, l’explotació con-tinuada d’un estudiant, “que està enel mitjà per aprendre i no per a pro-duir com un periodista normal, peròcobrant molt menys”, va afirmar unestudiant del públic. La respostadels tres professionals va ser con-tundent: “S’ha de donar certa digni-tat a l’aprenent, però cal tindre clarque s’ha de començar des de baix”,resumia Navarro. “Quan eixim de lacarrera no tenim ni idea de res”, vaasseverar Ventura. “No queda mésque tragar”, va sentenciar Muelas.

L’ESPERANÇA EN L’ÈXIT D’UNSQUANTS. Violeta Tena, Lorena Tor-tosa, José Vicente Gámir i Lorena Pa-dilla representaren els afortunatsque malgrat ser joves han aconse-guit un lloc en aquest ofici. “Aquellspapers que firmes i et contracten

existeixen de veritat”, bromejà Pa-dilla, actual redactora en el diari Le-vante-EMV.

I seguidament, entre uns i altres,conformaren una bona guia per alfutur informador: “Important estarpendent de l’actualitat; els contac-tes són fonamentals; el periodismelocal, comarcal i municipal és moltbo per aprendre; els gabinets depremsa també són periodisme; unperiodisme de font i l’afinitat ideo-lògica és un plus, però també ense-nya molt no ser afí”, van enumerarels ponents.

De nou el públic ficava la dosi pi-cant i els qüestionava si, encara que

tenien un treball, pensaven que eraun contracte just. “Aquesta profes-sió està plena d’alts i baixos, per aixòno te’n pots fiar”, remarcà Tortosa,que treballa en una empresa exter-na que realitza els informatius de lacadena de televisió Cuatro. “Treba-llem moltes hores per no molts di-ners. Açò espere que canviarà ambel temps”, expressava Padilla.

Per la seua banda, Tena, redacto-ra de la revista El Temps, va animarels presents tot assegurant que “noés un mercat totalment tancat. Hi haoportunitats, però cal buscar-les i in-ternet és la nova opció perquè lesempreses tradicionals estan desubi-

cades en aquest tema”, assenyalantla nova carta a jugar. “Una formamés d’arribar a la gent que ja no ésuna alternativa, sinó una realitat”,ampliava Gámir, del gabinet depremsa del Grup Municipal Socialis-ta. A més, destacaren que el digitalobri la porta a nous mitjans. “Unaopció barata i que un mateix pot cre-ar per a publicar les seues peces”,apuntaren.

Finalment, allò que més es va re-petir és la necessitat de “sentir el pe-riodisme”. Un ofici de sempre malpagat i sacrificat, que ha d’agradar ien el qual “ningú no triomfa sensetreballar moltíssim”.

La Jornada sobre el passat, el present i el futur del periodisme, celebra-da aquesta setmana a la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació,ha suposat una presa de contacte dels estudiants amb el món professio-nal, el món real del periodisme. Un ofici ple d’alts i baixos que es veuràabocat a una renovació forçada per la crisi i allò digital.

Segur que vols serperiodista?: Sacrifici,dedicació i treball mal pagat

D’esquerra a dreta,Borja Ventura, J.V.

Gámir, LorenaTortosa, LorenaPadilla, Violeta

Tena, RafaelNavarro, Pedro

Muelas i XimoClemente. FOTO:

MIGUEL LORENZO