Novembre de 2014núm. 8

www.diarimes.comCULTURA

La Biblioteca Pública posa en marxa el cicle ‘Biblioteques amb DO’Està dedicat a la cultura del vi i la literatura que hi està relacionada. P14

A LA CONTRA

Helena Casas, escollida la Millor Ciclista Catalana de l’anyLa corredora vila-secana de ciclisme en pista acumula trofeus. P16

Gran èxit de la Festa de l’Oli nou de la Cooperativa Agrícola de Vila-secaUn gran nombre de vila-secans es van acostar a la plaça de Sant Antoni per degustar l’oli Escomes i comprar-lo a l’agrobotiga de la cooperativa . P2

Es va celebrar un esmorzar a preus populars per tastar el nou oli Escomes.

FOTO: crisTina aguilarSOCIETAT

El CB Vila-seca presenta la nova temporada batent rècord de jugadors i equipsEl club de bàsquet local compta amb més de 200 jugadors i 19 equips, i per primera vegada tenen jugadors a totes les categories. P9

Foto de família amb tots els jugadors del club.

FOTO: c.a.

CULTURA

María Bayo triomfa a la Gala Benèfica contra la LeucèmiaLa soprano navarresa va actuar a l’Auditori Josep Carreras acompanyada del pianista Rubén Fernández . P12-13

FOTO: c.a.

El pressupost municipal del 2015 manté congelada la pressió fiscalL’Ajuntament de Vila-seca aprova aquest divendres els comptes per l’exercici vinent i es mantenen congelats els impostos, que es podran pagar en quatre terminis.

Continuen les dotacions per a les partides dedicades a l’ocupació i l’assistència social, amb una despesa que supera els dos milions d’euros. P6-7

2 mésvila-secaNovembre/2014 EL TEMA

SOCIETATFOTO: crisTina aguilar

Cristina SerretEl passat diumenge la Coope-rativa Agrícola de Vila-seca va celebrar la seva tradicional Festa de l’Oli Nou a la plaça de Sant Antoni, seu de la cooperativa i de l’agrobotiga.

La convocatòria va ser un èxit, i ja des de primera hora del matí un bon nombre de vila-secans i vila-secanes es van acostar fins a la plaça per degustar una bona llesca de pa, llangonissa i aren-gada, tot ben regat amb un bon raig d’oli Escomes, i per un preu popular de 3 euros.

A més, van poder aprofitar la jornada per comprar oli a l’Agro-botiga de la Cooperativa, que va restar oberta fins que es va aca-bar la festa.

Un oli de premiL’oli Escomes va obtenir el Premi CDO 2013 al Millor Oli d’Oliva Verge Extra Fruitat Verd Dolç de la Collita 2013/14 en el concurs que anualment organitza el Cen-tre de Desenvolupament de l’Oli de Reus. Francesc Gené, presi-dent de la Cooperativa, atribueix l’èxit de la convocatòria al fet que molta gent ha sabut del premi i volen tenir un oli reconegut per la seva qualitat.

Escomes és un oli de la De-nominació d’Origen Protegida

Siurana, i prové de les oliveres de la varietat arbequina que es con-reen a les terres dels socis de la Cooperativa. Gené també explica que la qualitat de l’oli Escomes és també un bon reclam per al pú-

blic: «avui dia hi ha cooperatives que fan oli molt bo, i jo no diré que el nostre és molt més bo que els altres, però sí que puc dir que el nostre és molt bo».

Una cooperativa centenàriaA la Cooperativa Agrícola de Vi-la-seca també hi arriba garrofa, una petita quantitat de fruit sec i una part de raïm gairebé tes-timonial. A més de l’elaboració

de productes per a la comercia-lització, la cooperativa també té la Secció de crèdit. En l’actuali-tat compta amb 300 socis, dels quals una vuitantena són pro-ductors.

La Cooperativa Agrícola de Vila-seca es va fundar l’any 1901 impulsada per un grup de joves agricultors, membres de la Soci-etat Recreativa «La Reneixensa», i influenciats per la doctrina de

Joaquín Costa, amb la voluntat d’unir-se per trencar el confor-misme imperant en una societat immersa en una gran pobresa moral i material. Aquell mateix any ja van comprar dues cases al carrer de Sant Antoni 24 i 26 pel preu de 7.500 pessetes. Uns anys després els socis de la Societat Agrícola-Cooperativa van crear la Caixa Rural amb la voluntat d’estimular l’estalvi i concedir

crèidts a baix interès. L’activitat principal de la Coo-

perativa en el seu primer mig se-gle de vida va ser la producció de vi, però l’any 1986, quan es van arrencar les poques vinyes que quedaven dempeus, es va posar fi a aquesta producció vinícola.

L’oli pren el relleuLa Secció d’Oleïcultura es va cre-ar l’any 1929, i aquell mateix any ja es va estrenar el trull amb la primera collita d’olives.

El 1981 es va fer un pas enda-vant modificant el sistema d’ela-boració de l’oli, substituint els corrons de pedra i les premses hidràuliques per una nova planta d’extracció automàtica d’oli, per mitjà d’un sistema continuat per centrifugació en fred.

Finalment el 2001, i com a conseqüència de l’increment de la producció d’olives, es va rea-litzar una ampliació en la capa-citat de mòlta de la maquinària, així com un nou edifici d’emma-gatzematge d’oli, amb dipòsits d’acer inoxidable.

Tota la història de la coope-rativa es recull en el llibre «Coo-perativa Agrícola de Vila-seca», editat amb motiu del centenari de l’entitat, i que recull també documents antics i fotografies amb un alt valor històric.

La Cooperativa de Vila-seca celebra la Festa de l’Oli amb gran èxit de públicUn gran nombre de vila-secans es van acostar a la plaça de Sant Antoni per gaudir d’un esmorzar de llangonissa a la brasa i comprar oli a l’agrobotiga

Axim quos etur min eriore sam, occum nisqui ut qui acesequi dolum et, arume nus excearis eum

Per un preu de 3 euros es podia fer un tast de pa torrat, llangonissa o arengada, tot ben regat amb oli Escomes.

Es van disposar diverses barbacoes per tal que els assistents poguessin coure’s la llangonissa al seu gust.

3mésvila-secaNovembre/2014 EL TEMA

C.S.— Com serà l’oli d’enguany?— Doncs amb una qualitat molt similar a la dels altres anys. Els premis tenen la importància que tenen, i són un bon indicatiu. L’any passat vam guanyar el Pre-mi CDO 2013 al Millor Oli d’Oliva Verge Extra Fruitat Verd Dolç de la Collita 2013/14 en el concurs que anualment organitza el Cen-tre de Desenvolupament de l’Oli de Reus. Enguany seguirem per aquest camí, de fer un oli amb gran qualitat.— Heu tingut una bona collita?— Hem tingut més rendiment que altres anys, degut sobretot a l’escassetat de pluja. A la nostra zona ha plogut poc, i estem tra-ient un 18% de rendiment mit-jà, amb partides, com Escomes, amb un rendiment del 22-25%.

— I pel que fa a la producció en litres d’oli?— Encara no ho sabem, però el que sí que és cert és que estem aconseguint que no hi hagi grans diferències d’un any per l’altre. Anys enrere gairebé tots els con-reus eren de secà, quan hi havia una gran collita l’any següent s’esporgava amb poda intensiva i la collita queia. Estem mirant de revertir aquesta tendència perquè ens trobem que grans ca-denes ens demanen unes quan-titats concretes, i si no les tenim, perdem clients. — El nombre de conreus es manté estable?— No, estan començant a dismi-nuir perquè no hi ha relleu gene-racional. Si fas una visita pel ter-me veuràs que algunes finques s’abandonen o es «donen» a gent

de fora perquè les porti. Però el problema és que no pots lligar aquesta gent perquè et portin l’oliva a la cooperativa, la porten al comerciant que els paga al cap d’un mes. — També heu d’afrontar el pro-blema dels robatoris...— Sí, això és un gran problema. Enguany a mi m’han entrat 5 cops. Hi ha gent que demana que fem com a Girona, on han con-tractat seguretat privada perquè vigilin els camps. — Per què a Vila-seca no feu producció ecològica?— Jo sempre dic que a la zona on som això no és viable. Tenim la indústria massa a prop. Podríem utilitzar adobs, insecticides i tot de productes ecològics però estic convençut que no serviria de res, al final no passaríem els controls.

«Ara per ara, a Vila-seca la producció ecològica no és viable»

Francesc GenéPresident de la Cooperativa Agrícola de Vila-seca

FOTO: crisTina aguilar

Durant la festa també es va poder comprar oli Escomes a l’agrobotiga.

Grups d’amics i famílies van aprofitar per fer un bon esmorzar de diumenge.

4 mésvila-secaNovembre/2014 ACTUALITAT

RedaccióAquest mes de novembre vint veïns de Vila-seca s’han incorpo-rat al Pla d’Ocupació Municipal impulsat per l’Ajuntament.

El dia 5 van ser rebuts al Cen-tre Municipal de Formació i Ocupació “Antic Hospital” per l’alcalde de l’Ajuntament de Vila-seca, Josep Poblet, acompanyat de la tinenta d’alcalde, Manuela Moya, el regidor de Dinamització Laboral, Josep Toquero, i la regi-

dora de Benestar Social, M. dels Àngels Ponce.

15 d’aquestes persones for-men part del tercer grup del Pla d’Ocupació Municipal que du-rant aquest any haurà donat fei-na a un total de 45 ciutadans del municipi. Aquest pla s’emmarca dins del programa dissenyat per l’Ajuntament de Vila-seca per aquest any 2014, destinat a la creació i promoció de l’ocupació laboral. L’Ajuntament de Vila-

seca va pressupostar més de 2,3 milions d’euros per a l’execució de polítiques actives d’ocupació i per a despesa social directa, dels quals 244.293 euros han servit per a crear aquest Pla d’Ocupació Municipal que també compor-ta un període de formació amb caràcter obligatori per a tots els participants.

Les altres 5 persones formen part del Programa Treball i For-mació, coordinat pel Servei

d’Ocupació de la Generalitat de Catalunya, amb una durada de 6 mesos i que està destinat a la protecció i manteniment de zo-

nes naturals i periurbanes del terme de Vila-seca.

El Pla d’Ocupació és una de les mesures destinades a la creació

i promoció de l’ocupació local, juntament amb ajuts a la contra-ctació de vila-secans i als nous emprenedors i noves empreses.

FOTO: cEDiDa

LABORAL

Una vintena de vila-secans s’incorporen a dos nous programes d’ocupacióFormen part del Pla d’Ocupació Municipal que aquest any haurà donat feina a quaranta-cinc ciutadans del municipi

L’alcalde Josep Poblet i diversos regidors amb les persones que s’incorporen al Pla d’Ocupació.

SOCIETAT

Francisca Porqueras Alvira, una àvia del centre històric de Vila-seca que acaba de complir 100 anys, ha rebut un emotiu homenatge des de l’Ajuntament de Vila-seca.

L’alcalde Josep Poblet, acompanyat de la regidora de Benestar Social, Àngels Ponce, van visitar el 5 de no-vembre el domicili familiar de Francisca Porqueras per tal de felicitar-la, oferint-li un ram de flors i una placa commemorativa i partici-par, durant una estona, dels records en família d’aquesta àvia centenària.

A la fotografia es pot veure la foto de família de Francis-ca Porqueras amb l’alcalde Josep Poblet, la regidora Àngels Ponce i els seus fa-miliars.

Homenatge a Francisca Porqueras en complir 100 anys

FOTO: cEDiDa

La Policia Local de Vila-seca es forma sobre l’ús d’aparells desfibril·ladors

Aquest mes de novembre vuit agents de la Policia Local de Vila-seca han participat en un curs de DEA (Desfibril·lador Extern Automàtic) impartit per la Creu Roja Tarragona. Aquests agents, que es troben a l’atenció del ciutadà a l’ofici-na de la Policia Local de Vila-seca, han rebut la formació teoricopràctica de reciclatge que s’imparteix cada dos anys. L’objectiu principal del curs és obtenir coneixements en la realització del suport vital bàsic en pacients i aplicar el desfibril·lador extern automà-tic en pacients amb aturada cardiorespiratòria que ho re-quereixin.

D’aquesta manera els agents locals estaran preparats per fer front a situacions d’emergèn-cia cardiorespiratòria.

RedaccióLa Junta de Govern Local de Vila-seca ha adjudicat la instal-lació d’onze nous espais per a l’aparcament de bicicletes. Aquests onze grups d’estaciona-ment estaran formats cadascun per quatre mòduls de tubs d’acer inoxidable, conformant un total

de 44 noves places d’aparca-ment.

Els indrets on s’instal·laran els nous aparcaments són la plaça de Voltes, el parc de la Ri-era, l’avinguda Ramon d’Olzina (2 espais diferents), el carrer de Sant Antoni (pl. de Flix), el pas-seig de Pau Casals (2 espais di-

ferents), el Pinar de Perruquet, la cruïlla del carrer de Jaume Balmes amb l’avinguda de la Ge-neralitat i equipaments com el Mercat municipal i el Conserva-tori de Música.

Amb una inversió de 7.998 euros, amb aquest projecte im-pulsat per l’Ajuntament es busca

fomentar l’ús de la bicicleta com a mitjà de transport pel terme de Vila-seca més enllà de la seva funció lúdica o esportiva.

En l’actualitat ja hi ha aparca-ments que es poden fer servir a les Piscines Vila-seca, els insti-tuts, el Centre Municipal de For-mació, el Pavelló Municipal, la Biblioteca, el Campus de Serveis Ciutadans de la Pineda, el Centre de Salut o a les places de l’Esglé-sia i d’Estudi.

FOTO: aJunTaMEnT DE Vila-sEca

Vila-seca amplia la xarxa d’aparcaments de bicicletes

MOBILITAT

Es pretén millorar la mobilitat i fomentar l’ús de la bicicleta

Estacionament de bicicletes a la plaça de l’Església.

La inversió prevista per a la instal·lació d’aquests onze nous espais és de 7.998 euros

5mésvila-secaNovembre/2014ACTUALITAT

RedaccióEl 14 de novembre se celebra el Dia Mundial de la Diabetis. Per tal de commemorar la diada, l’Àrea Bàsica de Salut de Vila-seca i el seu Consell de Salut, amb la col·laboració de l’Ajun-tament de Vila-seca, han orga-nitzat la Setmana de la Diabetis amb una sèrie d’activitats i actes amb l’objectiu de conscienciar a la població sobre aquesta ma-laltia.

Durant tot el dijous 14 de novembre hi ha hagut un punt d’informació a l’entrada del Centre de Salut on també es po-dia mesurar l’índex de glicèmia. El dimarts 18 de novembre ha tingut lloc a la sala de Docència

del Centre de Salut de Vila-secauna xerrada al voltant de dues de les complicacions de la di-abetis. D’una banda, les infer-meres Carme Fontgivell i Núria Rofes i la podòloga Antonia Corchete han impartit una xer-

rada anomenada ‘La cura dels peus en les persones amb dia-betis’. Per la seva banda, el doc-tor Josep Serra ha explicat ‘La disfunció erèctil en la Diabetis

Mellitus’. Els actes commemoratius de

la Setmana de la Diabetis s’han tancat amb una marxa fins a la Pineda. A partir de les 10 del matí, i de forma simultània, des del Centre de Salut de Vila-seca i des del Consultori de la Pine-da, van sortir dues marxes que es van trobar al Santuari de la Mare de Déu de la Pineda, on es va celebrar un col·loqui a càrrec dels infermers Carlos Toribio i Irene Chivite sobre ‘Salut i exer-cici’.

L’objectiu del Dia Mundial de la Diabetis és cridar l’atenció so-bre una afecció greu que, a més, està en constant augment a tot el món.

Diversos actes centren la Setmana de la Diabetis de Vila-seca

SALUT

Es busca conscienciar la població sobre aquesta malaltia

La setmana s’ha tancat amb una marxa fins al Santuari de la Mare de Déu de la Pineda

SOCIETAT

El passat dissabte 15 de novembre, la lleva de les vila-secanes i vila-secans que van néixer l’any 1964 i que, per tant, enguany compleixen 50 anys, va organitzar la seva diada. Des de fa molts anys, al nostre municipi és tradició realit-zar aquest tipus de trobades que serveixen per

reunir en una jornada festiva a veïns i veïnes del municipi que hagin nascut el mateix any. La re-cepció que els hi ofereix l’alcalde de Vila-seca, Josep Poblet, i la tradicional fotografia davant l’Església de Sant Esteve són alguns dels mo-ments d’aquesta festa de germanor.

Trobada dels veïns de Vila-seca que enguany compleixen 50 anys

FOTO: cEDiDa

RedaccióEl passat 11 de novembre l’al-calde de Vila-seca, Josep Poblet, acompanyat del regidor d’Es-ports, Francisco J. Almazán, va rebre oficialment als ciclistes vila-secans Helena Casas i Fer-ran López. Els dos ciclistes, re-centment proclamats campions d’Espanya, són molt estimats a Vila-seca i compten amb una àmplia trajectòria esportiva.

Helena Casas ha estat guar-donada recentment com a cam-piona d’Espanya en velocitat individual i ha estat medalla de

plata en les proves de velocitat per equips, en keirin i en la de 500 metres. El jove Ferran López ha aconseguit ser campió d’Es-panya en l’especialitat de keirin júnior, a més d’emportar-se el

bronze en velocitat individual júnior, en velocitat per equips júnior i la plata en velocitat per

equips elit. Cal destacar que Helena Ca-

sas, que porta des dels 6 anys en-trenant amb la bicicleta, ha estat guardonada com a Millor ciclista catalana de l’any. La Junta Di-rectiva de la Federació Catalana de Ciclisme l’ha escollit per les seves brillants trajectòries, una llarga carrera i dedicació al ci-clisme i un gran palmarès ple de resultats. Casas va rebre la distin-ció el dissabte 15 de novembre en l’acte de cloenda de la tempora-da del ciclisme català, celebrat a Montjuïc.

ESPORTS

L’alcalde Poblet rep els campions d’Espanya de ciclisme en pistaVila-seca homenatja els esportistes locals Helena Casas i Ferran López

Helena Casas ha estat escollida Millor ciclista catalana de l’any per la Federació Catalana

Francisco j. Almazán, Helena Casas, Josep Poblet i Ferran López a l’Ajuntament de Vila-seca.

RedaccióAmb només 9 anys d’edat la jove violinista acaba d’aconse-guir dos nous guardons per am-pliar el seu palmarès. En aques-ta ocasió ha estat en el marc del Farnham Competitive Music Festival celebrat a Anglaterra, on Panebianco es va presentar a

dues categories i les va guanyar totes dues. La Jennifer va inter-pretar obres de diferents estils musicals, com el Preludi i Alle-gro de Kreisler, el Caprice n.2 de Rode i L’Hivern de Les Quatre Estacions de Vivaldi.

El president del jurat i reco-negut violinista Christopher Hi-

rons va escriure sobre ella: «una interpretació realment impres-sionant, gran precisió, afinació, execució excel·lent, brillant. Jennifer té la capacitat de fer que obres realment difícils semblin fàcils i una enorme gamma de cops d’arc, una actuació enor-mement plaent».

Amb aquests ja són 10 els premis que la jove violinista ha aconseguit a països com França, Grècia, Itàlia, Eslovènia i Angla-terra.

Es dóna la circumstància que en tots els certàmens als quals s’ha presentat sempre ha acon-seguit el primer premi.

La jove violinista Jennifer Panebianco triomfa a Anglaterra

MÚSICA

És estudiant del Conservatori de Música

Jennifer Panebianco és estudiant del Conservatori de Vila-seca.

cEDiDa

6 mésvila-secaNovembre/2014 ACTUALITAT

Cristina Serret— Com definiria el pressupost per al 2015? — És un pressupost de transició dins de la crisi. Estem en crisi econòmica, i això potser no ho notem tant en els números, per-què la hisenda municipal l’està aguantant molt bé, com en la gent. Considerant la ciutat en el seu conjunt, el problema de l’atur segueix sent molt greu. Seguim tenint xifres molt altes d’atur, i això vol dir que hi ha molta gent amb problemes. Aquesta cir-cumstància té un gran impacte sobre les famílies, però també sobre el municipi i els seus pres-supostos, perquè ens obliga a fer un esforç important per ajudar aquestes persones. — Així doncs les despeses so-cials centren bona part dels recursos? — La part més gran és la desti-nada a ocupació, i he de dir que ho fem amb molt poca ajuda de la Generalitat de Catalunya. A causa de la crisi el govern català pateix una enorme crisi pressu-postària, per tant les transferèn-cies no arriben, les d’Impuls a l’ocupació han baixat, el suport a l’Escola de música ha desapa-regut, el suport al Conservatori és incert… i tot plegat hem de suplir-ho amb recursos propis. Afortunadament els tenim, però com a conseqüència de tot ple-gat l’estrès sobre el pressupost de l’Ajuntament és important. En definitiva, la despesa social és bàsicament la mateixa, però amb una gran diferència: està molt més finançada per la hisen-da municipal i molt menys per la Generalitat de Catalunya. — També us veieu afectats per les decisions i accions del Go-vern Central?— Sí, i aquesta qüestió ens com-plica innecessàriament la vida. L’Estat, des que governa el Partit Popular, ha emès tota una sèrie de normes i obligacions pensa-des exclusivament per a munici-pis en situació econòmica greu, i ha establert una colla de cotilles perquè no es desmarxin. Molt bé, però als que no tenim cap mena de problema, per què ens han de marejar? Ens trobem que, tenint recursos, no els podem gastar, perquè no han volgut contem-plar excepcions per a ajunta-ments que no tenen problemes. Nosaltres som un municipi amb un perfil inversor molt marcat, fem inversions importants, però hem hagut de dedicar les despe-

ses en una altra direcció.— En aquests pressupostos ha calgut fer algun sacrifici o re-núncia? — No hem fet renúncies im-portants perquè hem fet ajustos molt graduals. A Vila-seca vam començar a ajustar-nos a la cri-si econòmica el 2008, perquè ja n’hi havia evidències, i vam co-mençar a apretar la despesa. Si tens uns comptes sanejats i fas les correccions gradualment i en petites dosis no es pateix; pati-ríem si ens veiéssim obligats a retallar de cop un 15%. Així hem pogut mantenir l’equilibri pres-supostari sense agonies. Que no vol dir sense sacrificis, perquè, per exemple, hi ha funcionaris que encara han de recuperar una nòmina. En definitiva, estem al mateix nivell de despesa corrent que al 2007, però amb una dife-rència: al 2007 teníem un 16% d’IVA i ara tenim un 21%. Això,

als ajuntaments, ens massacra.— Són uns pressupostos per a un ajuntament que ja està veient indicis de sortida de la crisi? — Si parlem de l’activitat eco-nòmica, tenim els primers símp-tomes de millora, perquè per fi veiem una baixada de l’atur. Nos-altres hem viscut de forma molt clara les xifres de l’atur en forma de W. Vam tenir un gran impacte el 2009-10, llavors semblava que milloràvem, però al 2011 va cau-re una altra vegada. I ara sembla que comencem a remuntar. No obstant això esperem una recu-peració lenta, i mai no tornarem a l’eufòria dels anys anteriors. Però si aconseguim reduir l’atur a la meitat, ja serà molt bo. — A l’Ajuntament s’ha apostat per una nova congelació dels impostos. Com ho pot supor-tar, la hisenda municipal? — Apostem per la congelació

perquè podem, per diverses raons. Primera, per l’èxit de la contenció de despesa, com que vam començar a reduir el 2008, no tenim la pressió d’augmen-tar ingressos per cobrir aquesta despesa. Després també, i molt important, estem en un any sen-se inflació. Si tinguéssim un 5% d’inflació no podríem fer-ho. Per tant, com que aconseguim mantenir controlada la despesa, aconseguim mantenir els ingres-sos i aconseguim una situació de fons sanejada, no necessitem augmentar els impostos. Així és com, en els sis exercicis que van del 2010 al 2015, ambdós inclo-sos, només hi ha hagut incre-ment d’impostos el 2012, i fona-mentalment va ser per inciativa del Govern de l’Estat, que ens va obligar a apujar-los. Per compen-sar-ho no hem tocat res després. Però atenció, ja aviso que això no durarà sempre, hi haurà algun

any que s’acabarà.— I com s’aconsegueix no afec-tar la prestació de serveis es-sencials? — Siguem sincers: sempre hi ha marge. En les èpoques de prosperitat hi ha més llibertat per prendre noves iniciatives, la imaginació floreix i la despesa creix. Quan la necessitat t’es-treny i et vas preguntant si cada euro és necessari, hi ha marge per rebaixar. Com he dit anteri-orment, si es fa progressivament, no es trenca res. És com conduir un transatlàntic, per canviar la direcció has de fer moviments suaus. El que és catastròfic és fer una maniobra brusca. Nosaltres hem pogut fer coses gradual-ment i tot ha anat bé. La reducció de personal l’hem fet no cobrint jubilacions, excepte de la policia, el que fem és ingeniar per anar posant la gent als llocs on fan falta.

— També es mantenen les bo-nificacions?— Sí, fa anys que existeixen i re-presenten una quantitat impor-tant de diners, fonamentalment adreçats a famílies nombroses i a grups amb ingressos baixos, especialment jubilats, que són els qui tenen menor capacitat de resposta. — Molts ajuntaments s’enfron-ten ara amb els efectes de la re-visió cadastral que, vulguin o no, afectarà el cost de l’IBI per al ciutadà. Com està aquest tema a Vila-seca? — Nosaltres no tenim intenció de fer res amb l’IBI, i si ens obli-guen, la nostra política seria la de compensar per la via del ti-pus. No necessitem ni volem un increment de la pressió fiscal. Això no vol dir assegurar la con-gelació cinc anys més, això no seria raonable, en algun moment repuntarà la inflació i haurem

«Estem obligats a fer un esforç per ajudar les famílies que pateixen la crisi»

Francesc Xavier Farriol1r Tinent d’alcalde. Regidor d’Hisenda i Promoció Econòmica

El responsable d’Hisenda assegura que el Pressupost del 2015 és un pressupost de «transició» i en destaquen les despeses socials

7mésvila-secaNovembre/2014ACTUALITAT

RedaccióTot i que per al 2015 s’espera una reducció remarcable de la taxa d’atur, els pressupostos de l’Ajuntament de Vila-seca s’han elaborat tenint en compte que hi ha un gran nombre de població que encara es veu immersa en una situació de crisi greu, i per aquest motiu les partides inclo-ses en la despesa social sumen un total de 2,363.711 euros, dels quals 1,278.500 es destinaran al foment de l’Ocupació al muni-cipi. La resta de despesa social es reparteix entre l’Assistència social (662.784 euros) i l’Assis-tència Social relacionada amb l’educació (422.428 euros).

Les principals despesesCom ja és habitual, el gruix de la despesa municipal se l’emporta la partida destinada als Serveis Públics (11,392.000€), i que ser-veix per cobrir les despeses de Seguretat, Urbanisme, Benestar i Medi Ambient. Les Actuaci-ons de Caràcter General, rela-cionades amb l’Administració General, Financera i Tributària s’emporten 5,599.824€, mentre que a Sanitat i Salut, Educació, Cultura i Esports, englobats sota l’epígraf de Producció de Béns Públics de Caràcter Preferent s’hi destinaran 3,496.882€. Fi-nalment, el pressupost del 2015 contempla destinar 1,945.000€ al deute públic i 1,362.500€ a

les actuacions de caràcter eco-nòmic (Turisme, Agricultura, Comerç, Infraestructures i Pro-moció Econòmica).

La congelació d’impostosEs preveu poder suportar totes aquestes despeses sense incre-

mentar la pressió fiscal sobre el ciutadà, gràcies a les polítiques d’estalvi i de reducció de costos que l’administració local ha dut a terme des que es va albirar el començament d’aquesta gran crisi econòmica. A més, s’ha fet un important esforç municipal

per suplir la pèrdua d’aporta-cions de la Generalitat de Ca-talunya, que ha deixat de fer aportacions a les llars d’infants municipals i a l’Escola de Músi-ca, i manté una total incertesa sobre les aportacions al Conser-vatori de Música. Igualment, el consistori de Vila-seca ha com-plementat amb els fons propis la part que la Generalitat destinava a les polítiques de formació i ocupació, unes partides que des de l’Ajuntament es consideren prioritàries i de vital importàn-cia en el si de l’actuació pública.

Finalment cal destacar que l’ajuntament es veu sotmès a la regla de la despesa imposada pel govern de l’Estat, que amb l’ob-jectiu de sanejar ajuntaments amb grans dèficits, limita la ca-pacitat dels municipis per utilit-zar els recursos disponibles.

Els pressupostos per al 2015 tornen a congelar els impostos municipalsEls comptes de l’Ajuntament s’adapten a l’actual situació de crisi i el consegüent atur, que encara afecta moltes famílies del municipi

de prendre mesures, però des-comptant l’efecte de la inflació, no tenim cap intenció ni previsió d’augmentar la pressió fiscal, no esperem ni desitgem cap revisió de valors cadastrals, i si s’acaba produint per imposició legal, ho compensarem amb els tipus.— Des d’un punt de vista de recaptació econòmica, fins a quin punt és important que una localitat com Vila-seca creixi en quant a població? — Tenir grans creixements no és el que desitjaríem. I ho dic per-què ja hem viscut aquesta experi-ència. El 1998 a Vila-seca hi havia uns 13.000 habitants, i deu anys més tard eren 23.000, per tant

hem tingut un creixement im-portant de població. Però afortu-nadament aquest creixement ha estat gestionat per un pla general que s’havia elaborat el 1992, que era un gran pla, que encara està en vigor, i que feia les previsions que calia fer per als creixements, de manera que els hem pogut absorbir. Avui Vila-seca té set es-coles. Fa uns anys no en teníem tantes, però com que teníem els terrenys, perquè el pla general ho havia previst, ho hem pogut fer. Hem passat de tenir un CAP que era una capseta a una instal·lació que és majestuosa, bàsicament per haver tingut una bona pro-gramació prèvia que no hem ha-gut d’alterar. Nosaltres no apos-tem pel creixement. Si ho féssim hauríem pensat a modificar el pla general per generar espais de creixement urbà, però la nostra perspectiva és d’estabilitat. La població encara pot créixer, però no massa, no tenim al cap una ciutat de 50.000 habitants. — Tampoc no s’aposta pel crei-xement industrial? — Els creixements industrials el plantegem per a les disponibili-tats actuals. Tenim una oferta de sòl industrial interessant al polí-gon l’Alba que permet acollir no-ves inversions, això ens interessa molt, però tampoc tenim previst doblar-lo. Volem una ciutat esta-ble, amb qualitat de vida i on po-guem solucionar els problemes de la gent que tenim.

FOTO: crisTina aguilar

El Regidor d’Hisenda Fran-cesc Xavier Farriol a la Sala Sala de la Junta de Govern Local de l’Ajuntament de Vila-seca, on hi ha els retrats de tots els alcaldes dels se-gles xx i xxi.

Perfil

L’home que fa quadrar els númerosXavier Farriol Roigés és nas-cut el 29 de gener del 1956, té 58 anys, està casat i té dos fills.

A més de ser Primer Tinent d’Alcalde de l’Ajuntament de Vila-seca i Regidor delegat d’Hisenda i Promoció Econò-mica, és Vicerector d’Orga-nització i Recursos de la Uni-versitat Rovira i Virgili (URV) i Catedràtic del Departament d’Enginyeria Química de la mateixa universitat.

Amb anterioritat havia es-tat director de l’Escola Tèc-nica Superior d’Enginyeria Química de la URV i delegat territorial del Departament de Medi Ambient de la Gene-ralitat de Catalunya.

Hem congelat els impostos perquè s’ha fet una feina de contenció gradual de la despesa

Com que vam començar a retallar despeses al 2008 no hem patit agonies pressupostàries

La hisenda municipal està aguantant molt bé la crisi econòmica

Hem hagut de suplir amb recursos propis la falta d’ingressos que venien del Govern català

Els punts clau dels Pressupostos del 2015

El suport a l’ocupació i la contractació, així com l’assistència social centren els esforços pressupostaris per l’any que ha de començar.

Pressupost consolidat• El pressupost consolidat, que inclou als pa-tronats de música i turisme, té un import total de 27,3351 milions d’euros, dels que 26 milions corresponen al pressupost municipal estricte.

Ocupació• S’incrementa el suport als serveis munici-pals d’ocupació i de contractació directa de personal eventual entre col·lectius especial-ment necessitats, afrontant la disminució de l’aportació d’altres administracions.

Autoocupació i emprenedoria• Es mantindran els recursos dedicats al suport de l’ocupació de llarga durada, a l’autoocupa-ció per emprenedors, així com a la contracció incremental d’aturats del municipi per part d’empreses del municipi o de municipis veïns.

Rehabilitació urbanística• Es mantindrà la nova línia d’ajuts a la rehabi-litació i millora de l’habitabilitat i l’accessibi-litat d’edificis de qualsevol tipologia que s’ha

posat en marxa durant el 2014. Es potenciarà la instal·lació d’ascensors en blocs d’habitat-ges que no en tenen, amb una línia de subven-ció que pot arribar al 80% del cost total.

Llibres de text• Es mantindrà la línia de subvenció, iniciada el 2014, als llibres de text per a estudiants de 1r a 4rt d’ESO, en col·laboració amb les direc-cions dels instituts del municipi.

Patronat de Música• Es farà una aportació al Patronat de Música, distribuïda entre aportació directa i fons de contingència, que garanteixi l’activitat docent d’aquesta institució educativa, fins i tot en el cas que la Generalitat no pugui transferir re-cursos per aquesta finalitat durant l’exercici 2015.

Congelació de les ordenances• Es manté la congelació de les ordenances fis-cals. Es mantenen les mesures per facilitar el pagament dels tributs municipals mitjançant el fraccionament de rebuts dels principals im-postos i taxes en quatre terminis, a més de la possibilitat d’aplicar un tractament individu-alitzat de fraccionament.

Pressupost 2015. DespesesActuacions de Caràcter General

(Administració General, Financera i Tributària)

Actuacions de Caràcter Econòmic (Turisme, Agricultura, Comerç, Infraestructures i

Promoció Econòmica)

Producció de Béns Públics de Caràcter Preferent (Sanitat i Salut, Educació, Cultura

i Esports)

Actuacions de Protecció i Promoció Social (Serveis Socials, Assistència a Dependents i

Foment de l’Ocupació)

Serveis Públics Bàsics (Seguretat, Urbanisme, Benestar i Medi Ambient)

Deute Públic (Interessos i Amortitzacions)

2MEUR 4MEUR 6MEUR 8MEUR 10MEUR

8 mésvila-secaNovembre/2014 SOCIETAT

ENTITATS

Diverses activitats dutes a terme per la Secció de Muntanya, com ara sortides en família i d’escalada, i organització i coordinació de competicions esportives.

FOTO: OlÍVia MOlETCristina SerretLa Secció de Muntanya de l’Agru-pamció Cultural de Vila-seca és una entitat que ha anat canviat molt durant tota la seva existèn-cia des de la seva fundació, l’any 1975. Si en un primer moment va néixer com a una organització que tenia com a activitat bàsica les excursions per la muntanya, en l’actualitat se centra sobretot en l’escalada i l’organització i suport d’activitats populars i de competició relacionades amb l’esport.

En paraules del seu president, Robert Rodríguez, fan una mica de tot: «des de la caminada popu-lar de Vila-seca del mes de maig, que és per a tots els públics, a un duatló el mes de febrer, un triatló cap a finals d’any o l’obert d’es-calada, que es venia fent a l’últim trimestre però enguany l’hem passat al mes maig. Després, i en col·laboració amb Naturtime, fem esdeveniments o activitats de més volada, com l’Ultra Trail Serra de Montsant, la de Mun-tanyes de la Costa Daurada i un circuit de curses de muntanya que consisteix en diverses proves repartides al llarg de l’any».

Un petit canvi de rumbEl vocal d’excursions, Blai Bai-lén, explica que ell va començar fent sortides a caminar, marxes de resistència i a poc a poc es va

anar interessant per l’escalada. Però amb el pas del temps es va anar trobant que, quan propo-sava grans sortides, ningú no s’hi apuntava. D’aquí que, en els últims temps, s’estan proposant

un canvi de rumb, per tal de convertir les sortides de mun-tanya en sortides per a famílies, adaptades als nivells i capacitats de totes les edats. Això ha fet, a més, que persones que no eren

de la secció hagin mostrat inte-rès a participar de les activitats proposades.

Per a Esteve Martí, tresorer de la Secció, una dels principals tra-ves que limita la participació de la

gent en les activitats proposades és la qüestió de les assegurances: «fa uns anys feies una crida i ve-nia molta gent, però també hem tingut algun problema, i per molt que cadascú digui que es fa res-

ponsable d’ell mateix, al final el responsable final és l’organitza-dor». L’Esteve és la persona que tramita les llicències federatives, una gestió que l’entitat fa de for-ma gratuïta només pel fet de ser soci. Això, en opinió del tresorer, els ha convertit en un ‘dormitori de llicències’: «com que la quota anual és molt baixa, de només 15 euros, moltes persones que volen federar-se es donen d’alta a la Secció, perquè cal fer-ho a través d’una entitat».

En l’actualitat hi ha 36 perso-nes federades, i per tant socis, però també hi ha un bon grup de persones que, tot i no ser federa-des, solen participar de les activi-tats que organitza l’entitat.

L’aposta per l’escaladaL’escalada centra també bona part de l’activitat de l’associació, i cada any s’organitza un Obert d’escalada a Vila-seca. Juan Ruiz, vicepresident i soci fundador ex-plica que poc a poc s’ha anat can-viant el sentit d’aquest certamen, i si fa uns anys tenia un esperit purament competitiu, avui dia és més aviat una jornada festiva al voltant d’aquest esport. L’Open se celebra al Rocòdrom de Vila-seca, un espai del qual en poden gaudir els socis de l’entitat i que està gestionat per la mateixa associació, que s’encarrega del manteniment.

Secció de Muntanya de l’Agrupació Cultural Vila-seca: esport i naturaL’entitat agrupa les persones interessades en la pràctica de l’escalada i les sortides de tots els nivells a la muntanya

D’esquerra a dreta, Joan Carbonell, Robert Rodríguez, Esteve Martí, Blai Bailén i Juan Ruiz, membres de la junta de la Secció de Muntanya.

9mésvila-secaNovembre/2014SOCIETAT

FOTOs: cEDiDEs

«Hem decidit canviar una mica el rumb i convertir les sortides en excursions familiars»

El Juan, que ha format part de l’entitat des de la seva fundació, ha vist com ha anat canviant amb els anys, i com hi ha hagut grans tongades de gent i grans tongades d’abandonaments. Aquest escalador ho atribueix a circumstàncies normals de la vida, i al fet que amb el pas dels anys la gent va perdent interès, però assegura que en els últims anys també s’han vist afectats per l’existència «d’empreses que ho ofereixen tot fet».

El marcatge de sendersUna altra de les activitats que es duen a terme a la Secció de Muntanya és el marcatge de sen-ders. Tenen assignats el GR92, que passa per tota la costa, de Tarragona fins a Cambrils, i el PR28 que puja fins a Colldejou. La seva labor consisteix a refer les marques de pintura, tot i que aquesta feina cada cop depèn menys de les entitats, perquè la Generalitat també se n’està fent càrrec.

Els membres de la Junta tam-bé col·laboren en l’organització d’esdeveniments esportius. Joan Carbonell, vocal de competició, afegeix que en aquest sentit l’as-sociació també fa una feina d’in-formació: «de vegades ens truca gent que es vol iniciar en la mun-tanya, o busca un club per fer competicions i entrenar per fer curses, i nosaltres l’adrecem allà on necessita. Penso que aquesta també és una part important de la nostra feina».

«L’Open d’Escalada és una festa dedicada a la pràctica d’aquest esport»

FOTO: crisTina aguilar

Els més de 200 jugadors que formen part del Club Bàsquet Vila-seca en una foto de família.

RedaccióDiumenge 23 de novembre la pista del Pavelló Poliesportiu de Vila-seca es va omplir de juga-dors de bàsquet amb motiu de la presentació de la nova tempora-da del CB Vila-seca. Amb la pre-sència de l’alcalde, Josep Poblet, i el regidor d’Esports, Francisco Almazán, es van presentar els 19 equips que conformen l’actual club.

A més es van disputar dos partits, un de l’equip sènior fe-mení que a enfrontar les de Vila-seca amb les Àguiles (2n Trofeu Excel·lentíssim Ajuntament de Vila-seca), i un de l’equip sènior masculí entre els de Vila-seca i el Pare Manyanet (11è Trofeu Excel·lentíssim Ajuntament de Vila-seca). Després dels parla-ments de les autoritats i la direc-tiva del club hi va haver berenar

de coca amb xocolata per a tots els assistents a l’acte.

Aquesta temporada 2014/15 s’han batut els rècords de juga-dors i equips, ja que es compten més de 200 jugadors i, per pri-mera vegada, es tenen equips masculins i femenins en totes les categories, fins i tot hi ha tres categories on hi ha dos repre-sentants del club: junior mas-culins, junior femenins i alevins

femenins. A més, l’equip sènior masculí ha tornat a segona ca-talana i tres dels quatre equips estan competint a les categories interterritorials de Catalunya, considerades per molts la millor lliga de l’estat.

Una aposta per la qualitatDes del club es vol apostar per la qualitat, i per aquest motiu es compta amb una estructura tèc-

nica de primer nivell, formada per un Director Esportiu/Tècnic, entrenadors titulats, prepara-dors físics (INEF) i un fisiotera-peuta. Els objectius de l’entitat són ser un Club de Formació i Competitiu a Nivell autonòmic i Nacional. També funcionen com a Escola de Bàsquet (amb equips al Consell Esportiu del Tarragonès), i de fet l’aposta per fer pedrera és una de les prio-ritats de l’actual junta del club, presidida per Antoni Abelló, que té com a objectiu que el club es nodreixi dels seus propis juga-dors. Enguany hi ha un centenar de nens apuntats a l’escola, i el que es busca és recuperar l’es-tructura de piràmide i tenir una bona base que també porti una bona afició a l’esport.

El CB Vila-seca presenta la nova temporada batent un rècord de jugadorsL’equip sènior masculí del club tornarà a jugar a segona catalana

RedaccióAmb motiu del Dia Interna-cional per a l’Eliminació de la Violència envers les Dones Vila-seca ha organitzat una colla d’actes per manifestar el rebuig a aquesta problemàtica. El primer ha estat la conferèn-cia «Aspectes mèdics-legals de la Violència de Gènere», que es va dur a terme a la Biblioteca Municipal a càrrec de Francisco García Sayago, metge forense de l’Institut de Medicina Legal de Catalunya.

No obstant això el gruix dels actes han tingut lloc el dia 25, quan es commemorava a tot el món el Dia Internacional per a

l’Eliminació de la Violència en-vers les Dones. Les entitats de dones del municipi van llegir un manifest a la plaça de l’Església. Tot seguit hi va haver actuacions de ball a càrrec de les acadèmies de dansa participants, i que van esdevenir un acte simbòlic per a la igualtat i el respecte a les per-sones. A continuació es va fer un Flashmob contra la violència i, per acabar la jornada, es va fer el taller «Des-igual@ment», on es va reflexionar sobre quines eines tenim per identificar con-ductes afectives abusives en els nostres fills i filles.

Ahir dijous, a la sala poliva-lent de l’Ajuntament, es va fer

l’entrega de premis als guanya-dors del concurs de tuïts dels instituts del municipi. Els actes

per commemorar aquest dia fi-nalitzen avui, amb una visita al Parlament de Catalunya. A més,

durant aquests dies s’ha pogut visitar a la Biblioteca l’exposició «El món en femení».

FOTO: cEDiDa

El dia 25 de novembre les entitats de dones del municipi van llegir un manifest.

Vila-seca diu prou a la violència envers les dones

ACTUALITAT

El 25 de novembre va ser el Dia Internacional

10 mésvila-secaNovembre/2014 OPINIÓ

Edita: Tamediaxa, S.A.DL: T-1609/2001issn: 1579-5659

Director General:Carles Abelló

Cap de publicitat:Contxi JoanDisseny editorial:Carles MagranéCap de distribució:Jaume Cañada

Redacció: Cristina Serret. Fotografia: Cristina Aguilar, Olívia Molet. Edició de publicitat: Sara Sorando. Distribució: Marta López. Administració: Núria ClosPublicitat: Maria Molleda, Mercè Ripoll.[publicitat@mestarragona.com]Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.

Manel de Falla, 12, baixos.43005 TARRAGONA977 21 11 54 Fax 977 23 68 83

C/Alcalde Joan Bertran, 30.43202 REUS977 32 78 43 Fax 977 31 09 41

www.diarimes.com - www.facebook.com/DiariMes

mesvilaseca@mestarragona.com

Ara ja tens un canal per fer-nos arribar allò que et sembla que cal fer públic, l’actualitat que cal donar a conèixer i les opinions que mereixen ser expressades. Tot el que

consideris important per Vila-seca i que la gent del municipi no es pot deixar perdre.Fes-ho arribar al nostre correu electrònic:

mesvilaseca@mestarragona.com

L’Ajuntament de Vila-seca aprova aquest divendres el pressupost municipal per a l’exercici de 2015. No es tracta tan sols d’un cúmul de xifres, de càlculs o de percentatges. El pressupost és una eina que a més de permetre definir quin model de creixement es vol per a la localitat del futur, també genera una imatge força precisa de quina ha estat la feina realitzada en el passat, en la gestió municipal. Precisament un dels avantatges que l’equip de govern de Vila-seca té a l’hora de presentar la proposta de comptes per al pròxim any és tenir molts deures fets. Una contenció de la despesa progressiva però constant des de fa alguns anys ha permès afrontar unes dificultats que són comunes al conjunt dels consistoris catalans. D’una banda, l’evident caiguda de l’activitat econòmica, que en l’àmbit municipal repercuteix amb un descens de la recaptació i, en conseqüència, una creixent necessitat d’ampliació de les partides de caràcter social, per fer front a les necessitats d’unes famílies que s’han trobat en alguns casos amb dramàtiques pèrdues d’ocupació. Però els ajuntaments, a més, han hagut de fer front a una situació que segurament els ha resultat més inesperada. Es tracta de la desaparició de la implicació d’administracions superiors en inversions i aportacions a iniciatives socials i de desenvolupament econòmic. La penúria econòmica per la qual travessa la Generalitat ha fet que hagin pràcticament desaparegut els fons aportats als ajuntaments. I són els ajuntaments els que, com a administracions de proximitat, no es poden permetre deixar de prestar serveis als ciutadans, i han hagut d’assumir els costos de la manca de recursos procedents de la Generalitat. Per si fos poc, tampoc no ajuda que des del govern de l’Estat s’apliquin mesures de reducció del dèficit que, en el cas dels ajuntaments més endeutats tenen molta raó de ser, però que en els que disposen de recursos per a invertir, els talla les ales en detriment, al capdavall, de la millora dels recursos destinats al servei dels ciutadans. En el cas de Vila-seca, el consistori ha decidit mantenir la congelació dels impostos municipals, la qual cosa representa una fórmula indirecta de fer arribar aquests recursos en benefici dels vila-secans. Pel que fa al futur, el que dibuixa el pressupost pel 2015 és de creixement moderat, però de creixement. I això, en la situació actual en què encara no s’entreveu quan es començarà el camí de la recuperació econòmica, és un punt a favor de la localitat i dels seus ciutadans.

Un pressupost per a planificar el futur

EDITORIAL

Un passat de futur

TRIBUNA

Sovint, passejant per Vila-seca, m’és ine-vitable recordar. Recordar vivències, mo-ments viscuts al passat, que el meu sub-conscient, la meva part més íntima no pot deslligar de certs espais del poble. És en aquests moments quan, inconscientment, començo a donar voltes al concepte de ‘poble’, és a dir, em començo a preguntar què entenc jo per Vila-seca, què forma el poble. Seria un error entendre Vila-seca només com a un conjunt d’edificis i car-rers delimitats per una línea imaginària com pot ser el terme municipal. Aquest és un raonament molt bàsic i superficial, Vi-la-seca és molt més que això. Vila-seca és un conjunt de sentiments, emocions i re-cords viscuts aquí, al nostre lloc del món, resguardats per aquest conjunt d’arquitec-tures que donen forma i acullen el poble.

Però nosaltres sí que som el poble. La part més romàntica de la marca poble és la confluència d’activitats, el mutu suport que pateixen cada una de les individuali-tats que es relacionen en ell, la proximitat i empatia que som capaços de generar. La potenciació de tot això és el que jo entenc com a principal funció de l’arquitectu-ra, una funció que aparentment ha estat oblidada o infravalorada als últims temps, deixant pas a especulacions o falsos objec-tius superficials d’explotació lucrativa, ar-ribant en molts casos fins i tot a deixar de costat el que hauria de ser l’eix principal de qualsevol projecte d’arquitectura, un contundent esforç d’anàlisi i enteniment de l’entorn i els condicionants que afecten l’espai a intervenir.

És per tot això que considero que, grà-cies al moment social i econòmic que actualment estem vivint, un context que generalment tendim a plantejar com a desfavorable per a la nostra professió, se’ns brinda una oportunitat per repensar

la metodologia de plantejament de l’arqui-tectura, i la reconsideració de les funcions que aquesta ha de desenvolupar, unes fun-cions que la nostra generació té l’oportu-nitat, i per conseqüència l’obligació, de re-cuperar del passat. M’interessa molt quan sento parlar a altres generacions respecte als records que tenen del poble. M’agrada pensar en espais tan propers al meu dia a dia i haver de fer l’esforç d’imaginar-me’ls tan canviats, però sobretot m’agrada veure la claredat amb la qual ells els dibuixen a la seva ment, claredat que queda evidenci-ada al seu gest a l’hora d’explicar.

Em pregunto doncs, com dibuixaré jo la meva rememoració de Vila-seca uns anys endavant, quina serà la forma del meu record del poble. Segurament tingui mol-ta relació a com estic vivint el poble ara, però, com ho estem fent?

Vila-seca està vivint un moment de fort creixement, posant en crisi els límits ante-riorment establerts com a espai purament del poble, desubicant de forma clara el seu centre d’interacció, donant pas a fortes prolongacions que a mesura que es distan-cien d’aquests límits originals tendeixen a perdre la vinculació, cultural i, fins i tot social, amb el poble com a conjunt. Per tal de suggerir una alternativa a aquesta des-vinculació, crec que el poble té un caràcter propi que pot identificar a tots els vilase-cans, una identitat que està molt present als espais més antics, en conseqüència amb la llarga quantitat d’històries viscu-des en aquestes arquitectures.

Aquestes peces d’identitat però, s’han entès durant molts anys com a recipients precintats, obres d’art sense interacció social, excessivament sobreprotegides fins al punt de caure en l’exclusió. És lògic protegir l’arquitectura per tal de no esbor-

rar la seva vida passada desvinculant-la totalment del present? No és cert que moltes d’aquestes arquitectures ja tenen múltiples històries amb múltiples funcio-nalitats solapades? Hi ha un punt mig. Te-nim un llarg camí fins a trobar l’equilibri per poder reviure aquests espais correcta-ment, però el resultat comença a ser per-ceptible. Estic segur que hi ha un abans i un després al Nadal dels vilasecans des de la recuperació del Castell com a arquitec-tura viva.

Estic segur que aquest procés d’intro-ducció d’una part del programa nadalenc dins d’aquest fantàstic entorn arquitectò-nic d’orgull vilasecà no ha fet desaparèi-xer la història que acompanya al castell durant tota la seva vida, de fet, no crec ni que l’hagi amagat, al contrari, crec que és un reclam perquè tots en vulguem conèi-xer més.

Què passaria doncs si, per exemple, a l’edifici de la cooperativa agrícola, que roman totalment buit d’activitat en l’actu-alitat, hi introduíssim una part de progra-ma de les festes majors, un programa que curiosament es resol mitjançant arquitec-tures mòbils externes de característiques volumètriques similars? La rehabilitació d’aquest espai per a aquest ús seria una inversió econòmica de futur, amb grans avantatges culturals que suposarien la centralització d’activitats que han estat descentralitzades per la impossibilitat de situar un envelat allà on es vulgui. Caldria tindre una sensibilitat excepcional amb aquesta intervenció, sí, però no es incom-patible amb la conservació històrica del patrimoni.

Amb tota aquesta reflexió només justi-fico que estem anant pel bon camí, que a poc a poc ens estem adonant del potenci-al d’unió que té el patrimoni per al poble i de la importància de saber-ho aprofitar bé, que s’ha començat un procés de recu-peració del tot encertat, però que aquest procés just acaba de començar i què, entre tots, hem d’anar aconseguint a poc a poc retornar la vida i la quotidianitat a aquests espais tan emblemàtics.

GeRaRD BeltRiestudiant d’arquitectura

Seria un error entendre Vila-seca només com a un conjunt d’edificis i carrers delimitats per una línea.

PUBLICITAT 11mésvila-secaNovembre/2014

12 mésvila-secaNovembre/2014 CULTURA

MÚSICAFOTO: cEDiDa

Cristina SerretLa nit de divendres 21 de novem-bre la ciutat de Vila-seca es va bolcar, un cop més, amb la Gala Benèfica a benefici de la Fun-dació Josep Carreras contra la Leucèmia. La soprano navarresa María Bayo, que va estar acom-panyada al piano per Rubén Fernández Aguirre, va oferir un repertori amb una primera part de peces franceses de Viardot i Bizet i una segona part amb mú-sica popular espanyola i cubana d’Antonio Garcia Abril i Ernesto Lecuona.

La soprano, que es va mani-festar «enamorada de l’excel·lent acústica de l’auditori Josep Car-reras», va respondre al clamor del públic amb quatre bisos fi-nals i va jugar meravellosament amb l’acústica de la sala i el so del piano.

12 anys de solidaritatLa Gala a benefici de la lluita con-tra la leucèmia es va començar a fer l’any següent a la inauguració de l’espai, el 2003, i va comptar amb l’actuació d’Isabel Rey. Des de llavors s’ha celebrat cada any de forma ininterrompuda. La

relació de Vila-seca amb Josep Carreras i la seva fundació neix amb la mateixa gènesi de l’Au-ditori, quan des de Vila-seca es proposa al tenor que doni nom a l’equipament i aquest accepta l’oferiment. Ja en la inauguració de l’Auditori, Carreras comenta amb l’alcalde Josep Poblet i les persones que l’acompanyaven que es podia contemplar l’opció d’un concert solidari amb un llarg recorregut.

D’aquesta manera, dotze anys després, ja han passat per l’Au-ditori les sopranos Isabel Rey, Ofèlia Sala, Pilar Jurado, Lynne Dawson, Barbara Hannigan i Ainhoa Arteta; la contralt Ewa Podles; els tenors Jaume Aragall, Sergi Giménez i Josep Bros; el ba-ríton, Àngel Òdena; l’Orquestra Simfònica del Vallès i l’Orquestra de l’Acadèmia del Liceu.

Josep M. Pujals, president de la Fundació Privada Auditori Josep Carreras, destaca que aquesta gala benèfica és una oportunitat única per gaudir d’actuacions ex-cepcionals, perquè no hi ha gai-res ocasions per sentir recitals de grans figures internacionals com Lynne Dawson o Barbara Hanni-

gan a casa nostra o, encara més, fora de Barcelona. Alhora, Pujals és conscient que, precisament pel caràcter benèfic de la gala, també hi ha una part del públic que no acostuma a anar a con-certs o no coneix amb profundi-tat el món de la lírica i les seves grans figures, i per aquest motiu

sovint també cal fer una feina de motivació quan l’estrella convi-dada no té el caràcter mediàtic que per exemple acompanya la soprano Ainoha Arteta o el ma-teix Josep Carreras.

En aquest sentit, el president de la Fundació Privada Auditori Josep Carreras es lamenta de la

falta de difusió dels mitjans de comunicació de Barcelona, fet que provoca que el públic que no és de l’entorn més proper a Vila-seca desconegui l’existència d’una iniciativa musicalment tan rellevant.

Pel que fa a la demostrada capacitat de Vila-seca d’atraure

aquestes grans figures, Pujals ex-plica que la clau és treballar amb el llarg termini i aprofitar gires i actuacions que els acostin al nostre territori.

Un nou Centre de recercaDurant la presentació de la Gala als mitjans de comunicació, Antoni Garcia Prat, gerent de la Fundació Josep Carreras con-tra la Leucèmia, va agrair el su-

port de Vila-seca i la Fundació “laCaixa” en accions solidàries com aquesta i va explicar que les aportacions aconseguides es destinaran a la construcció d’un nou Centre de recerca contra la leucèmia.

Tothom que ho vulgui encara pot fer aportacions a la Fila Zero de la Gala contra la leucèmia fent un ingrés al compte corrent de «laCaixa» número 2100 0154 47 0200335708.

La soprano María Bayo triomfa en la 12a Gala Benèfica contra la LeucèmiaEl tradicional recital líric que se celebra per recaptar fons per a la Fundació Josep Carreras omple de nou l’Auditori de Vila-seca

Els beneficis de la gala benèfica es destinaran a la construcció d’un nou centre de recerca

Un moment de l’actuació de la soprano navarresa, que va estar acompanyada del pianista Rubén Fernández Aguirre.

Presentació a la premsa amb la soprano i el director de la Fundació Josep Carreras.

crisTina aguilar

13mésvila-secaNovembre/2014CULTURA

AGENDA

Les 12 Gales Benèfiques en imatges Les grans figures de la lírica nacional i internacional han ofert concerts excepcionals en el marc de la Gala Benèfica contra la leucèmia de Vila-seca.

La soprano Isabel Rey el 2003. El tenor Jaume Aragall el 2004. La soprano Ofelia Sala el 2005.

El tenor Josep Bros el 2006. L’Orquestra Simfònica del Vallès el 2007. La soprano Lynne Dawson el 2008.

La contralt Ewa Podles el 2010. La soprano Barbara Hannigan el 2011.

La soprano Ainhoa Arteta el 2012. El baríton Àngel Òdena el 2013. La soprano María Bayo a la gala d’enguany.

Josep Carreras, Sergi Giménez i la soprano Pilar Jurado el 2009.

14 mésvila-secaNovembre/2014 CULTURA

Cristina SerretEl projecte Biblioteques amb DO, impulsat per la Generalitat de Catalunya, busca difondre i pro-moure la cultura del vi i la tradi-ció escrita sobre la matèria. Amb aquest objectiu, cada mes una DO i les biblioteques associades al seu territori han dut a terme diverses activitats per promoure la lectura i el coneixement de la cultura vitivinícola. Aquest mes de desembre la protagonista és la DO Tarragona, i la Biblioteca Pú-blica de Vila-seca n’esdevindrà un aparador.

En el marc d’aquesta iniciati-va, el pròxim 3 de desembre se celebrarà a Vila-seca una lectura dramatitzada a càrrec de l’actor Pep Garcia Pascual, qui llegirà un fragment d’’El tast’, de Roald Dahl. Després de la lectura hi haurà una degustació de vins de la DO Tarragona. Aquest mateix dia s’inaugurarà l’exposició ‘Els cartells del vi: 20 anys de cartells de la DO Tarragona’, que es podrà veure fins al dia 23. Dimarts 9 de desembre els escolars podran participar al taller ‘Alícia amb tots els sentits’ a càrrec d’Ana Merino i Macarena Traviesa, durant el qual els nens i nenes faran diversos tastos i degustaci-ons de llibres i aliments, mentre que dimarts dia 16 se celebrarà el tradicional Taller de Nadal per a infants, que enguany s’articu-larà al voltant dels taps de suro. La programació del cicle inclou també l’exposició d’un Llibre-objecte, una peça dissenyada per Julia de Porras i que és un perfec-te maridatge entre literatura i vi.

Cicles tot l’any Aquest cicle conclou un any en què, com ja és habitual a la Bi-blioteca de Vila-seca, s’han dut a terme diverses activitats d’ani-mació a la lectura que ja formen part de la programació anual. D’aquesta manera, cada prima-vera se celebra un cicle dedicat a una cultura del món, durant el qual es proposa bibliografia, mú-sica, cinema i materials comple-mentaris per donar a conèixer la cultura del destí escollit, i que es complementen amb tallers adre-çats als infants. A l’estiu arriba Accions en poesia, els recitals de música i poesia que han portat fins a Vila-seca artistes de la talla de Jaume Sisa, Mercedes Sam-pietro o Gerard Quintana, així com intèrprets locals, entre els quals La Tramoia de Vila-seca i el Cor Sant Esteve. Finalment cal esmentar també L’hora del conte, un programa de contes en

veu alta per a infants que, com explica Núria Llebaria, cap de la biblioteca, «ja forma part de l’ADN de la Biblioteca Pública de Vila-seca». Enguany els Con-tes en família tenen com a eix central la família, i el pròxim 11 de desembre se celebrarà l’últim d’enguany, dedicat a les germa-nes petites.

Un punt de trobadaTota aquesta programació con-tribueix al fet que la bibliote-ca esdevingui molt més que un punt de préstec de llibres i, com explica Núria Llaberia, «acabi formant part de la vida col·lectiva de molta gent amb in-teressos i necessitats molt diver-

ses. Avui dia les biblioteques són moltes coses: espai de treball, punt de trobada i espai de cohe-

sió, perquè aconsegueixen que persones que segurament no

coincidiren, perquè són d’es-coles, barris o interessos molt diferents, acabin confluint i

compartint una diversitat que enriqueix la convivència.».

La cap de la biblioteca consi-dera també que el centre com-pleix una important funció so-cial, ja que hi ha persones amb dificultats econòmiques que no poden comprar lectures escolars als seus fills, o usuaris d’infor-màtica que s’han quedat sense connexió a casa o, simplement, no poden tenir un ordinador: «hi ha moltes casuístíques, i penso que des de la biblioteca pública també s’està duent a terme una tasca de suport al ciutadà ».

Pel que fa a la funció biblio-gràfica, Llebaria destaca l’esforç per trobar un equilibri entre els diferents interessos que conflu-eixena, així com en oferir tant obres molt mediàtiques o rela-cionades amb la immediatesa, com altres treballs on la qualitat literària sigui el tret més distin-tiu. Però per sobre de tot, Núria Llebaria destaca que la bibliote-ca és un espai de llibertat: «és un lloc on les persones tenen accés a una pluralitat de recursos i lli-bertat d’acció per treballar, llegir, estudiar o desconnectar d’una llarga jornada. Els nens, després d’un dia carregat, miren contes o es posen a l’ordinador. En defini-tiva, cadascú tria i decideix en un espai lliure i gratuït de lectura».

crisTina aguilar

BIBLIOTEQUES

la Biblioteca Pública de Vila-seca engega el cicle ‘Biblioteques amb DO’ Durant el mes de desembre se celebraran diverses activitats literàries adreçades a tots els públics relacionades amb el món del vi

Julia de Porras ha dissenyat un Llibre-objecte que es mostrarà el dia 3 de desembre

Sota aquestes línies el cartell del cicle ‘Biblioteques amb DO’. A l’esquerra, la cap de la Biblioteca Pública de Vila-seca, Núria Llebaria.

15mésvila-secaNovembre/2014CULTURA

DIMECRES

319 h. Biblioteca Pública de Vila-

seca‘El Tast’, de Roald DahiLectura dramatitzada a càrrec de Pep Garcia Pascual, actor. En acabar l’es-pectacle es farà un tast de vins a càrrec de la DO Tarragona. Acte del cicle “Bi-blioteques amb DO.”

DIJOUS

421 ,30h. Auditori Josep CarrerasConcert Músics i Químics solidarisAmb les actuacions del Quartet Ma-nontroppo, el Cor Scherzo i Tango en Vermell.

DIJOUS

1119,30 h. Biblioteca Pública de

Vila-secaContes en família‘Germanes’ a càrrec de Mon Mas.

DISSABTE

13De 10 a 21 h. Plaça de l’EsglésiaMercat de NadalOrganitza l’Associació de Comerciants i Empresaris de Vila-seca. També diu-menge dia 14.

19 h. Auditori Josep Carreras

ACTES PREVISTOS

Concert per La Marató de TV3Organitzat per l’AMPA del Conservato-ri Municipal de Música, amb la partici-pació d’agrupacions, corals, orquestres, alumnes i professors.

DIMARTS

1617 h. Biblioteca Pública de Vila-

secaTaller de Nadal per a infantsAmb taps de suro. Acte del cicle “Bibli-oteques amb DO.”

DIVENDRES

1919 h. Plaça de l’EsglésiaFelicitació de Nadal i Tradicional BrouActuació del Cor Petits Cantors (sota la direcció de Maribel Marín) del Con-servatori Municipal de Música de Vila-seca.

El Torró més llarg de Catalunya, de 2015 cmConfeccionat per l’Associació de Co-merciants i Empresaris de Vila-seca.

21, 30h. Auditori Josep CarrerasConcert del Cor Sant Esteve: 40 anysS’estrenarà per a l’ocasió la cantata “Per una flor que faci estiu”.

DISSABTE

20

19 h. Auditori Josep CarrerasConcert de celebració del 40è aniversari del Cor Sant EsteveA càrrec de les cantaires i ex cantaires que han format part de la coral al llarg dels seus 40 anys d’existència.

DIUMENGE

2119 h. Auditori Alcalde Josep

MalapeiraEl Poema de Nadal, de Josep Maria de SagarraA càrrec del Grup de Teatre “La Tramo-ia”. Amb l’actuació del Cor Contraveus (directora Silvia Gil-Pérez) i grups de música de cambra del Conservatori Municipal de Música. Entrada gratuïta.

DIMARTS

2320 h. Auditori Josep CarrerasConcert de Nadal A càrrec de les corals Toldrà, Mozart i Vivaldi i agrupacions i orquestres del Conservatori Municipal de Música de Vila-seca.

DIMECRES

2418 h. Plaça de l’EsglésiaFesta del tióA càrrec de l’Esplai l’Esclop de Vila-seca.

DIVENDRES

2610,30 h. Plaça de Joan Kies

HellmontArribada dels patges de SS MM els Reis Mags d’OrientRecorregut: pl. de Joan Kies Hellmont,

c. de Galceran de Pinós, c. del Com-

te Sicart, c. de l’Hort, c. del Requet de

Fèlix, av. de Ramon d’Olzina, pl. dels

Països Catalans, av. de Ramon d’Olzina,

av. de Francesc Macià, c. de la Font i pl.

de l’Església.

11,15 h. Plaça de l’EsglésiaRecollida de cartes pels patges de SS MM els Reis Mags d’Orient

19 h. Auditori Josep CarrerasConcert de Sant EsteveAmb la Coral Nova Unió de Vila-seca

i l’Orquestra Händel del Conservatori

Municipal de Música.

DISSABTE

27De 10 a 13,30 i de 19,30 a 23,30 h.

Espai Jove del carrer de Sant Antoni

Parc Jove de Nadal Fins al 29 de desembre

De 17 a 20 h. Pavelló Municipal d’Esports de Vila-seca

Parc Infantil de Nadal Fins al 30 de desembre

19 h. El CentruEls pastoretsSocietat “El Centru”. Preu: 8€ els adults

i 5€ els nens (fins a 11 anys). La repre-

sentació es repetirà l’endemà, 28 de

desembre, a la mateixa hora.

DIMECRES

3112 h. Platja de la PinedaTradicional Bany de Sant SilvestreOrganitza l’Associació de Veïns de la

Pineda.

17,45 h. Pl. de l’EsglésiaL’Home dels NassosConcentració amb els Gegants i Gra-

llers de Vila-seca per anar a l’Estació

a rebre l’Home dels Nassos, que arriba

a les 18.17 h. Cercavila: c. d’Anselm Cla-

vé, c. del Requet de Fèlix, c. del Comte

de Sicart, pl.de Voltes, c. Major i pl. de

l’Església. Amb els Gegants i Grallers

de Vila-seca, l’Esbart Dansaire Ramon

d’Olzina i els Amics del Cavall de Vila-

seca.

Dissabte 29 de novembre es farà una jornada de portes obertes al Campus Vila-seca de la Universitat Rovira i Virgili, que comprèn el Parc Científic i Tecnològic de Turisme i Oci (PTC),

l’aparcament del campus, la Facultat de Turisme i Geografia i el Centre de Recursos per a l’Apre-nentatge i la Investigació (CRAI). Les visites guia-des tindran lloc a les 11.45 h i a les 17 h.

Jornada de portes obertes al Campus Vila-seca

RedaccióL’alumna Catalina Jeregh, de l’Institut Vila-seca, ha estat es-collida per participar en la con-ferència nacional del Programa europeu ‘Tinguem cura del planeta’. Es tracta d’una confe-rència nacional en la qual van participar 12 alumnes de tot Catalunya i 100 més de la resta d’Espanya. Xema Campos, el professor que la va acompanyar en aquest certamen, ha escrit la crònica següent:

«Des del dimecres dia 12 al divendres 15 de novembre el nostre Institut Vila-seca ha estat representat per l’alumna de 3erA Catalina Jereghi i pel professor Xema Campos en la conferència que s’ha realitzat a escala estatal i en la que els alumnes per una banda, parlen i fan suggeriments sobre com podem millorar “l’estat de salut del nostre planeta”, i els profes-sors varen compartir experièn-cies de com fer més proper als nostres alumnes la millora del nostre entorn fent quotidianes totes les propostes que fan els alumnes.

A l’alberg Mare de Déu de Montserrat de la Generalitat de Catalunya s’han reunit 36 professores i professors, 20 tèc-nics i tècniques i 123 alumnes vinguts de 8 comunitats auto-nòmiques i dues províncies: Al-bacete, Canàries, Euskadi, Ga-lícia, Madrid, Múrcia, Navarra, Palència, la Rioja i Catalunya.

Han estat 3 dies sencers de trobada, de feina i de compartir idees i experiències, en parau-

les d’una professora euskaldu-na “ha estat un recarregar les piles per continuar treballant, sovint contra corrent, per a la millora del nostre entorn”.

Ens ha quedat clar a totes i a tots que la millora del planeta ha de començar per la mateixa consciència de cadascú i per les ganes de canviar el nostre entorn immediat. No hem d’es-perar que tots alhora canviem d’actitud i ens tornem “ecolo-gistes més verds” però sí millo-rar el nostre entorn immediat i els nostres propis hàbits.

I tot això, per a què ha servit?Doncs per a compartir les

nostres experiències i per aca-bar amb la redacció d’un mani-fest de demanda de millora del nostre entorn que el dissabte dia 15 va ser lliurat al XIIIè Con-grés de Ciutats Educadores i al Sr. Josep Planas, Subdirector General d’Informació i Educa-ció Ambiental del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.

Des d’aquí us encoratgem a que busqueu i dueu a terme una petita acció personal i prò-pia amb la qual pugueu aportar el vostre gra de sorra per a mi-llorar una mica el vostre entorn, o bé per tractar de no empitjo-rar-ho.

I ara, què?Doncs a esperar la conferèn-

cia europea que a primavera del 2015 es durà a terme a Brussel-les, en la que els representants de l’Estat duran les nostres as-piracions per fer una ‘mica mi-llor’ el nostre planeta».

Una alumna de l’Institut Vila-seca participa en una conferència nacional

ACTUALITAT

El tema era «Tinguem cura del planeta»

cEDiDa

Catalina Jeregh ha debatut sobre com millorar el planeta.

16 A L’ÚLTIMAmésvila-secaNovembre/2014

UNA VEGADA AL MES,MÉS INFORMACIÓDE LES ACTIVITATS ILA VIDA SOCIALAL TEU MUNICIPI.

19DESEMBRE

PRÒXIMAEDICIÓ

VILA-SECANS

FOTO: crisTina aguilar

Cristina SerretEl dia 15 d’aquest mes la vila-secana Helena Casas ha rebut a Barcelona el guardó de Millor Ciclista Catalana del 2014 que atorga la Federació Catalana de Ciclisme. La Directiva de l’entitat l’ha escollit per les seves brillants tra-jectòries, una llarga carrera i dedica-ció al ciclisme i un gran palmarès, ple de resultats. El dia abans, l’alcalde de Vila-seca, Josep Poblet, l’ha rebut a l’Ajuntament i li ha fet un petit homenatge.

A l’Helena aquests reco-neixements li arriben des-prés d’uns anys de molts èxits en la modalitat de ci-clisme en pista, però també de molta dedicació, sacrifici i esforç. Però la vila-secana assegura que aquests guar-dons no fan més que enco-ratjar-la «a seguir millorant els resultats i treballar per seguir endavant».

L’Helena ha estat guar-donada recentment com a campiona d’Espanya en ve-locitat individual i ha estat medalla de plata en les pro-ves de velocitat per equips, en keirin i en la de 500 metres. També són molt importants la sisena plaça per equips als mundials i la cinquena posició acon-seguida a la copa del món, així com les seves victòries a Italià i al Trofeu Interna-cional Ciutat de Barcelona-Miquel Poblet. Aquest 2014, a més, ha estat gairebé un mes al Japó, competint i formant-se en l’especialitat del Keirin i convertint-se en una de les millors corredores del món, aconseguint dues segones places i di-versos podis.

El keirin, a la conquesta del Japó El keirin és una modalitat de ciclis-me en pista que es va originar al Japó després de la Segona Guerra Mundial. Hi competeixen grups de 7 corredors, que han de fer diverses voltes seguint un ciclomotor fins que aquest es retira i llavors han de fer un gran esprint. La Japanese Keirin Association es va fi-xar en la corredora vila-secana durant les proves de la Copa del Món i la va convidar a fer una estada al país nipó i participar en aquestes competicions, que són una important font d’ingressos per als ajuntaments i les entitats locals

perquè mouen moltes apostes. L’He-lena va acceptar la invitació i va viure una experiència inoblidable: «hi vaig ser un mes i mig i vaig haver de passar unes proves físiques i teòriques per ob-tenir la llicència i poder competir. La veritat és que se’m va fer curt, tot i que hi havia molt control de tot, ens van prohibir els telèfons, les tablets… Era una mica d’estil militar. Però el keirin

em va encantar, perquè és una prova molt de cos a cos, bastant tàctica, has de tenir força visió de grup i fer mo-viments decisius. És una de les proves de velocitat que més m’agraden. I a més és molt espectacular».

Ciclista precoçL’Helena recorda que va co-mençar a anar amb bicicle-ta molt d’hora, i que als sis o set anys ja competia. Ara entrena sis dies a la setma-na, de vegades fent doblet de matí i tarda, i com que a Barcelona el velòdrom és descobert, s’ha traslladat a viure a Madrid. Necessi-ta poder entrenar tot l’any perquè les competicions no s’aturen. A la temporada d’hivern hi ha tres Copes del Món, un europeu i un Mundial, i a l’estiu fa cur-ses a l’estranger. Quan era més petita i competia en l’àmbit nacional el seu pare, Josep Anton Casas Marina, procurava acompanyar-la sempre, però ara les compe-ticions són a tots els racons de món, i se li fa molt com-plicat poder seguir la seva

filla arreu on va. De cara a la temporada que ve, la vila-

secana ja està puntuant per als Jocs. Per aconseguir entrar-hi cal que aconse-gueixi bones posicions a l’europeu, les tres copes del món, i el mundial. «Per ara estem dins, però el camí és llarg», assegura la ‘pistard’, que destaca entre els seus punts forts que, malgrat que passa nervis, ha après a controlar-los bastant bé. És probable que el fet que estigui estudiant Psicologia l’ajudi en aquest domini de les emocions. A més, la corredora catalana considera que té una bona acceleració i una bona visió de carrera. Per la seva banda, el seu pare assegura que són conscients de l’esforç que fa i que se senten «molt orgullosos de tenir una filla com ella».

Helena Casas el dia que va ser rebuda a l’Ajuntament de Vila-seca.

Helena CaSaS, la CiCliSta Catalana

méS ràpidaEstà considerada una de les millors corredores del planeta

L’Escola de Ciclisme Municipal, una pedrera familiar

Helena Casas és filla de Josep An-ton Casas Marina, qui va ser fun-dador, juntament amb el seu pare (l’avi de l’Helena), del Club Ciclista Vila-seca ara fa 27 anys. «El meu pare, jo i deu exsocis de l’Ateneu vam decidir fundar el club. Com que tots teníem crios vam decidir que estaria bé fundar una escola, perquè vam pensar que seria una bona manera d’involucrar-los en el món de la bicicleta. Així va néixer l’escola de ciclisme. Però aviat ens vam trobar que a l’Ateneu també hi havia nens, a la Plana, a la Pineda, a Salou… D’aquesta manera, amb

el regidor d’es-ports d’aleshores va acabar naixent l’Escola de Ciclis-me Muncipal, i hi vam col·aborar gent de tots els clubs que lla-vors hi havia: el secretari era de l’Ateneu, el tre-sorer de la Unió Ciclista, jo, del Club Ciclista Vila-seca, president…», explica el Josep Anton.Des de llavors totes dues entitats

treballen i orga-nitzen esdeveni-ments, com per exemple la Diada de la Bicicleta, una jornada fes-tiva que enguany va arribar a aple-gar fins a 450 ci-clistes.L’Helena Casas té dos germans

més, que també es van criar, com ella mateixa, en aquesta escola, per bé que ella ha estat l’única que ha acabat competint. C.S.