IMAt

ge

De

PO

RtA

DA: R

DC

Data de publicació: 20 de maig de 2016. tots els gràfics són de Mora gestió d’Actius, SAU; les dades provenen de Bloomberg i Factset, excepte quan s’indiqui el contrari. Aquest document té caràcter merament informatiu i no constitueix ni es pot interpretar, qualsevol dels resultats indicats. el fet que es pugui facilitar informació respecte de la situació, l’evolució, la valoració i d’altres sobre els mercats o els actius en concret no es pot interpretar en cap moment com a compromís ni garantia de realització, igual que tampoc no assumeix responsabilitat sobre l’evolució d’aquests actius o mercats. Les dades sobre els valors de les inversions, els seus rendiments i altres

característiques estan basats o es deriven d’informació fidedigna, generalment disponible per al públic, i no representen cap compromís, garantia o responsabilitat per part de Mora Banc grup, SA o de les seves filials Mora gestió d’Actius, SAU i Mora Wealth Management, Ag. Morabanc Asset Management es una marca registrada de Mora gestió d’Actius, SAU.

MERCATS I ESTRATÈGIES> maig2016

editorial

els qui em coneixeu ja sabeu que sóc fan d’aquest espectacle únic al món: el Festival d’eurovisió. Fa dos anys vaig descobrir que les borses dels països guanyadors es comportaven millor durant un any després de la victòria (M&e, maig 2014). Doncs mentre veia la final de dissabte passat, fins a l’últim moment semblava que caldria comprar Austràlia i, per tant, matèries primeres. Però va acabar guanyant Ucraïna, amb la qual cosa també caldria comprar matèries primeres, encara que agrícoles.

tanmateix, en els últims dos anys aquest sistema no ha funcionat: ni Àustria va ser el millor mercat el 2014-2015, ni Suècia el 2015-2016. em temo que cal modificar-lo perquè continuï servint com a estratègia d’inversió, igual que els organitzadors han canviat el sistema de vot aquest any.

Dubto que el sistema funcioni el 2016 també, perquè l’impressionant rebot de matèries primeres (mineral de ferro +50% des de mínims al febrer, ArcelorMittal +100%), en la meva opinió, no té gaire base fonamental, a part que la debilitat del dòlar sempre ajuda les commodities. I ara la moneda americana just s’està capgirant després d’arribar a mínims a principis de maig. Si aquesta recent fortalesa del dòlar continua, pot provocar caigudes del iuan, igual que en la segona meitat del 2015, fet que no va ser gens bo per a les matèries primeres. Però el més curiós és que el rebot coincideix amb el mateix fenomen que va acompanyar l’any passat el rally de la borsa xinesa. Llavors van ser obertures massives de comptes per invertir en la borsa i ara són comptes de trading en futurs de matèries primeres, els quals aparentment per a un inversor detallista xinès estan a l’abast d’un clic. N’hi ha prou amb dir que les transaccions en el futur més actiu de rebar (barres

d’acer de reforç) cotitzat a Xangai últimament estan superant amb escreix els volums en els contractes actius del cru WtI i del Brent. entre el febrer i el març el nombre de contractes de commodities negociats a la Xina gairebé s’ha triplicat (gràfic 1). La pregunta ara és si el rally de matèries primeres és sostenible, atès que les borses xineses a finals d’abril van introduir mesures per frenar la «febre de l’acer»: augment de comissions i de garanties.

el que sorprèn també és que, aquest cop, la pujada de commodities no ve acompanyada dels seus fidels amics -accions xineses- i el Shanghai Composite és prop dels mínims del gener. Per a mi és una confirmació que l’inversor particular s’està movent del mercat de l’equity (ja més limitat i controlat, després de les bogeries de l’any passat) a matèries primeres.

I fonamentals? Doncs jo no he sentit a ningú parlar de millora de demanda, més aviat es tracta del reposicionament de l’inventari xinès. Això sí, els analistes segueixen parlant de sobreoferta: en mineral de ferro, en coure, en carbó. I els PMI de les economies emergents es mantenen sota 50. Mentre l’economia real no ens digui una altra cosa, continuaré opinant que el rally de matèries primeres és, simplement, un altre capítol del conte xinès (més sobre aquest tema en els meus editorials de M&e d’abril i juliol-agost 2015). La febre de les accions ha cedit terreny a l’acer. A mi, personalment, em sembla poc sà.

gràfic 1. Explosió de transaccions en futurs de matèries primeres a la Xina

La febre de l’acer

2

aleksandra Tomala, CFaResearch & estratègiaaleksandra.tomala@morabanc.ad

Les transaccions en el futur de rebar (barres d’acer de reforç) cotitzat a Xangai últimament estan superant amb escreix els volums en el cru WtI i Brent.

0

100

200

300

400

500

600

60

80

100

120

140

160

180

2011 2012 2013 2014 2015 2016

Bloomberg Commodity IndexChina commodity futures volume (million, rhs)

MERCATS I ESTRATÈGIES, maig2016

CHG1M

===-=

==-=

=====

Treasuries + Bunds

Inflation-linked bonds

Peripheral bonds

Credit

EM debt

EQUITY

USA

Europe

Japan

Emerging Markets

FIXED INCOME

MAIN ASSETS

Equity

Fixed Income

EURUSD

Gold

Oil

UNDERWEIGHT NEUTRAL OVERWEIGHT- = +

Oil

(Bre

nt)

Gol

d

Cop

per

Ibex

FTS

E M

IB

Stox

x 60

0

EM b

onds

US

Inv.

Gra

de

DA

X

EUR

USD

MSC

I EM

S&P

500

EU In

v. G

rade

US

T 10

Y

Nik

kei 2

25

Bund

10Y

Span

ish

10Y

Global: Geopolitical

tensions

Global: Inflationary pressures

Global/US: Credit crunch

China: Hard landing

US: Election year risk

Emerging Markets: Financial

crisis

US: Economy softeningUK: Brexit

Eurozone: Financial/Poli

tical crisis

low

PR

OBA

BILI

TY

h

igh

low IMPACT high

Mapa de riscs els preus de les matèries primeres porten ja tres mesos pujant, i en diversos països els indicadors d’inflació estan rebotant i sortint per sobre de l’esperat (component de preus dels ISM, IPC xinès, europeu). estimem que si el petroli es manté en els nivells actuals, la inflació del consumidor als eUA superarà a l’agost un 2,0%. Pugem el risc de pressió inflacionista.

Estratègia: venem or, comprem petroliEntorn macro. Als eUA, l’ISM manufacturer s’ha mantingut per sobre de 50 (50,8), amb alguns components molt forts (producció, noves comandes, preus). La creació de llocs de treball va ser força fluixa a l’abril (160 mil), tanmateix les dades del consum estan sortint bé (el component del PIB, les vendes al detall). A europa, el PMI manufacturer segueix indicant una millora de les condicions macro (51,7), encara que la desocupació s’ha aturat en el 10,3% i la producció industrial ha caigut inesperadament. A la Xina, les dades assenyalen una acceleració de l’acció creditícia (nous préstecs, agregats monetaris), amb la qual cosa les vendes detallistes i la producció industrial mantenen el ritme alt de creixement. Al Japó, malgrat l’apreciació del ien, unes dades macro fluixes i una inflació nul·la, el BoJ va decidir no actuar.

Renda variable. La temporada de resultats ha estat relativament decebedora, ateses les caigudes de BPA en termes interanuals, tant als eUA com a europa. No obstant això, les companyies americanes van publicar per sobre de les expectatives, el que implica que el dòlar feble ajuda més del que estimen els analistes. Rebaixem el Japó de neutral a UW; l’apreciació del ien perjudicarà la ja feble economia japonesa i sembla que el Banc del Japó no té pressa per ampliar l’estímul. Preferim europa i els estats Units. Seguim infraponderant emergents. No veiem senyals de millora macro.

Renda fixa. Sobreponderem el crèdit, el deute perifèric i els bons lligats a la inflació. Infraponderem el deute core i emergent. Veiem que l’inici de la segona fase del Qe (al juny) podria ser un catalitzador per a la correcció del bund. en aquests nivells el treasury també ens sembla sobrecomprat.

EURUSD. Mantenim el rang per a l’eURUSD en 1,05-1,10. Seguim opinant que el proper gran moviment per al parell és baixista.

Commodities. Al juny es reuneix l’OPeC, amb la qual cosa pot haver-hi un altre intent d’acord per limitar-ne els volums (no assolit a Doha). La producció americana del cru està caient clarament. els fonamentals i factors geopolítics semblen estar jugant a favor del petroli. Després d’assolir el nostre preu objectiu (d’USD 45/bbl), mantenim l’OW i pugem el target a USD 55,0/bbl. Al mateix temps, decidim recollir beneficis en el metall groc, atès el seu recorregut i els nivells de resistència importants; baixem l’or a UW, fixem el preu objectiu en 1.000/oz.

gràfic 3. Retorns totals abril 2016*

gràfic 4. Posicionament en les principals classes d’actius

gràfic 2. Mapa de riscs

3

*Retorns d’índexs

estratègiaAleksandra Tomala, CFAResearch & estratègia · aleksandra.tomala@morabanc.ad

MERCATS I ESTRATÈGIES, maig2016

Paciència i cautela

Preferència pel crèdit i els bons lligats a la inflació

Notícies Esdeveniments

Dilma Rousseff, apartada del poder. Nou president interí: Michel temer

02JUNY/16. Decisió de tipus per part del BCe

el petroli se situa per sobre dels 45 USD 15/JUNY/16. Decisió de tipus per part de la Fed

Segueixen les fortes incerteses sobre el Brexit.

23/JUNY/16. Referèndum al Regne Unit sobre la permanència en la Ue.

26/JUNY/16. eleccions generals a espanya.

La millor definició del moment actual seria INCeRteSA. Macroeconòmicament les dades no són dolentes. tampoc no són per llançar-hi coets. Les millors dades fins ara estan essent les dades de consum i desocupació, en especial dels eUA. tanmateix aquestes dades no estan essent capaces, de moment, de potenciar una inflació latent considerablement baixa. Al meu entendre, el principal causant d’aquesta absència són els bancs centrals i els tipus d’interès zero i/o negatius. Incongruent a priori? Potser sí. No obstant això, fins ara múltiples enquestes realitzades amb relació a tipus negatius mostren que la reacció poblacional seria la d’afavorir l’estalvi sobre la inversió. I preferiblement fora del sector financer, tant en efectiu com actius reals. Cautela i paciència seran la tònica en el futur. els últims resultats de l’enquesta periòdica de la Fed de Nova York sobre on veuen els tipus el 2018 mostren un resultat clar i contundent: no hi ha una majoria, ni tan sols simple, que tingui clar el futur pel que fa a tipus.

La Xina sembla estar estabilitzant-se novament, i la recent debilitat del dòlar internacional està oferint un cert respir a les economies emergents. europa, per bé que millora lentament, tindrà encara per davant massa esdeveniments d’envergadura: l’arribada massiva de refugiats i la seva integració, el Brexit, i el populisme que impregna la vida política.

en aquest context, reitero el discurs: paciència i cautela. Deixem que els indicis de millora es tradueixin en tendències.

R. giménez

Des que Draghi va anunciar al març l’aplicació de noves mesures monetàries expansives, hem vist com el deute core ha patit un important rally, especialment en els trams més llargs de la corba. D’aquesta manera, es confirma un moviment de bull flattening, sobretot de la corba de govern alemanya i de la zona euro.

Pel que fa als spreads de crèdit, després del fort moviment d’estrenyiment dels spreads durant la segona quinzena de març, hem vist una certa estabilització, possiblement fins al mes de juny, quan comencin les compres per part del BCe. Pitjor ha estat el comportament del deute perifèric, sobretot a espanya i Itàlia, amb una certa ampliació des de mitjans de març passat.

Les dades macro a europa estan acompanyant i mostrant signes de millora. Destacaríem el creixement del PIB de l’1,4% YoY repunts d’inflació i la millora de les dades d’ocupació. Davant aquest escenari i davant la possibilitat d’un repunt de tipus, els bons lligats a la inflació podrien tenir un comportament millor que els bons nominals.

Pel que fa al mercat nord-americà, destacaríem el manteniment del to dovish de Yellen i la percepció dels mercats a curt termini, els quals estan donant per feta una pujada de com a màxim 25 punts bàsics fins a finals d’any. Per bé que les expectatives de mercat són escasses, no podem descartar completament una pujada de tipus en la propera reunió de la Fed del 15 de juny.

m. Soca

gràfic 6. Idees 2016

gràfic 7. Riscs deflacionistes a Europa

gràfic 5. Expectatives de pujades de tipus als EUA, deprimides

4

macroeconomia

renda fixa

Rubén GiménezAnàlisi Macroeconòmica · ruben.gimenez@morabanc.ad

Miquel Soca, CEFAestratègia RF · miquel.soca@morabanc.ad

-1,0%

0,0%

1,0%

2,0%

3,0%

4,0%

5,0%

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Germany HICP y/y (Consumer Prices)

Eurozone HICP y/y (Consumer Prices)

-1,5%

-1,0%

-0,5%

0,0%

0,5%

1,0%

1,5%

2,0%

0,0%

0,2%

0,4%

0,6%

0,8%

1,0%

1,2%

2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

TRADE IDEA 1: Germany 30Y - 10Y

TRADE IDEA 2: US 10Y - DE 10Y (rhs)

-25%

0%

25%

50%

75%

100%

125%

150%

175%

200%

225%

250%

275%

300%

31/12 15/01 30/01 14/02 29/02 15/03 30/03 14/04 29/04 14/05

Probability of 1 FED hike of +0,25% in JUN/16

Probability of 1 FED hike of +0,25% in SEP/16

Probability of 1 FED hike of +0,25% in DEC/16

Probability of 1 FED hike of +0,25% in MAR/17

MERCATS I ESTRATÈGIES, maig2016

I ELS RESULTATS HAN ESTAT... MIXTOS!

Paciència

-0,70%

-0,50%

-0,30%

-0,10%

0,10%

0,30%

0,50%

0,70%

0,90%

17

19

21

23

25

27

29

31

33

10

12

14

16

18

20

22

24

26

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

EPS Stoxx Europe Mid 200EPS Stoxx Europe Large 200

gràfic 10. Futur Eurostoxx diari

gràfic 8. Revisió dels beneficis sectorials de l’Stoxx600 per part dels analistes (últimes 4 setmanes)

5

estem arribant al final de la temporada de resultats de les empreses i la lectura que en podem extreure és que aquests han estat mixtos. Als eUA, amb gairebé el 91% de publicacions, el 54% de les companyies han presentat unes vendes per sobre de les estimacions, encara que les vendes agregades han sorprès negativament (-0,78%). Pel que fa als beneficis, el 75% de les companyies ho han fet per sobre i han sorprès positivament en un +3,22%. A europa, on han publicat més del 92% de companyies, el 58% han presentat unes vendes per sota de les expectatives, a més de sorprendre negativament en un -3,06%. Pel que fa als beneficis, el 54% de les companyies han publicat per sobre i han sorprès positivament (+3,89%). Arran d’aquests resultats, en què la gran majoria de companyies ha confirmat les seves previsions per a la resta de l’any, els analistes han modificat les seves estimacions per a aquest any (gràfic 8) i han començat a pujar les estimacions dels sectors més afectats (materials, energia). Una altra dada que cal tenir en compte és que a europa observem que aquesta pujada passa per la millora de les estimacions de les companyies de mitjana i petita capitalització i no per les de gran capitalització (gràfic 9), per la qual cosa no seria descabellat sobreponderar les companyies mitjanes davant les grans, amb més biaix en la recuperació del cicle econòmic.

X. Torres

La paciència és la mare de la ciència, i en els mercats financers aquesta regla també és de compliment obligat. De res serveixen les motivacions emocionals per operar. Allò realment important és calcular fredament els riscs i beneficis en l’operativa que fem, i actualment els mercats ens demanen a crits paciència i no avançar-nos als esdeveniments. Seguim veient com els futurs de l’eurostoxx i de l’IBeX continuen treballant un triangle de consolidació, i necessitem més temps per veure quin serà el desenllaç final. en la nota de l’últim mes, marcàvem com a possible objectiu els 2.875 punts de l’eurostoxx, que finalment van ser assolits amb l’últim moviment baixista. Ara més que mai seguim esperant veure quin serà el proper pas que farà el mercat i que marcarà l’esdevenir dels propers mesos. Mantenim, per tant, una visió neutral en espera del trencament del triangle que finalment ens indiqui per on van els trets per tal de cercar punts d’entrada a favor de la tendència, però de moment només ens queda armar-nos de paciència…

g. apodaca

gràfic 11. Futur IBEX diari

gràfic 9. Evolució dels beneficis de l’Stoxx Europe Mid 200 vs Stoxx Europe Large 200

renda variable

renda variable / anàlisi tècnicaGorka Apodaca, CEFAAnàlisi tècnica · gorka.apodaca@morabanc.ad

Xavier Torres, CEFAestratègia RV · xavier.torres@morabanc.ad

MERCATS I ESTRATÈGIES, maig2016

En mans de l’USD

Tendència, novament en joc

gràfic 14. Petroli Brent

gràfic 15. Evolució de les principals matèries primeres el 2016 (YTD)

gràfic 12. Dollar Index

gràfic 13. Evolució de les principals divises el 2016 (YTD)

6

el DXY (índex del dòlar) va fer un moviment a l’alça molt significatiu. Juntament amb les dades avançades reals d’inflació (costos laborals, subíndexs de preus dels ISM i índexs de confiança del consumidor, repunt de les matèries primeres, etc.), ens porta a pensar que podríem veure nous repunts de l’USD en les properes sessions.

L’anterior podria tenir repercussions respecte a monedes com l’eUR o el JPY, amb polítiques monetàries més laxes i davant les quals l’USD s’ha depreciat recentment.

en aquest sentit, la nostra opinió respecte a l’eURUSD ha variat només en la creació d’una nova resistència: 1,162, la nostra nova referència de mitjà termini. Si la recuperem, replantejaríem el nostre escenari, que per ara és de depreciació de l’eUR. tenint en compte una o dues pujades de tipus d’interès als eUA el 2016, el nostre model de diferencial de tipus d’interès a 2 anys és d’acord amb un nivell objectiu d’eURUSD en els 1,05-1,10.

Pel que fa al JPYUSD, la pèrdua del nivell 106,8, per bé que temporal, ens va obligar a canviar d’opinió sobre el parell, ara neutral, en espera de cercar pistes de política monetària en els discursos del Banc del Japó.

Finalment, el gBP cotitza amb volatilitat davant els principals parells. es mantindrà així fins al referèndum respecte al Brexit. en aquest context, els nostres indicadors mostren que està en preu i convé ser caut respecte a la presa de posicions sobre la base de possibilitats purament polítiques.

T. garcía-Purriños

Començàvem el nostre comentari sobre commodities a l’abril assenyalant que, malgrat la millora dels fonamentals, no era lògic pensar en una recuperació vertical. en aquest sentit, el Bloomberg Commodities Index va corregir fins a testejar la mitjana de 180 dies per després recuperar nivells previs. La represa de la tendència depèn ara, per tant, que aconsegueixi superar aquests nivells sense perdre el mínim relatiu marcat a mitjan maig. És l’escenari més probable, des del nostre punt de vista, per bé que no esperem que es repeteixi la verticalitat anterior.

Pel que fa al Brent, no canviem la nostra perspectiva tècnica, malgrat que la correcció finalment va frenar en els 43 USD. Aquest és el nostre nou stop (sense poder descartar una tornada a 37 USD, que no invalidaria l’escenari), mantenint l’objectiu tècnic al voltant dels 55 USD, nivell que coincideix amb el nostre nou objectiu fonamental. La correcció a la baixa de l’oferta està en marxa, des de fora de l’OPeP, i pensem que continuarà així mentre el preu no superi els 60 USD.

Respecte a l’or, canviem el nostre call a infraponderar des de mantenir, essent així coherents amb el nostre preu objectiu al voltant dels 1.000 USD per unça, i també amb la nostra visió de l’USD i dels tipus d’interès. D’altra banda, després d’una pujada al voltant del 20% en el metall groc, no només ens sembla en línia amb el nostre escenari, sinó també prudent en un context sense canvis en el fons dels fonamentals.

T. garcía-Purriños

divises

commodities

Tomás García-Purriños, CAIAFX i Commodities · tomas.garcia@morabanc.ad

Tomás García-Purriños, CAIAFX i Commodities · tomas.garcia@morabanc.ad

-7,8% -6,0% -4,0%-2,9% -2,4%

4,3% 7,4% 11,4%19,9% 22,2%

23,8% 26,3%29,0%

Nat

. Gas

(HH

)

Coc

oa

Cot

ton

Cop

per

Whe

at

BC

I Ind

ex

Cor

n

Sug

ar

Gol

d

Soy

bean

Silv

er

Iron

Ore

Oil

(Bre

nt)

-9,3% -8,0% -5,1% -3,7% -0,5%1,5% 2,0% 4,1% 4,7% 6,8%

US

DJP

Y

US

DN

OK

EU

RJP

Y

EU

RN

OK

US

DA

UD

EU

RC

HF

US

DG

BP

EU

RA

UD

EU

RU

SD

EU

RG

BP

65

70

75

80

85

90

95

100

105

2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Dollar Index

0,0

20,0

40,0

60,0

80,0

100,0

120,0

140,0

01/14 03/14 06/14 09/14 12/14 02/15 05/15 08/15 11/15 01/16 04/16

Brent

MERCATS I ESTRATÈGIES, maig2016

connexió mora Wealth

La segona meitat del segle XX va ser testimoni del que semblava ser la marxa imparable de la globalització. tanmateix, el procés ha perdut força recentment com a conseqüència de la presència d’interessos asimètrics a escala nacional i internacional.

en primer lloc, hi ha un distanciament creixent entre els països rics i pobres en matèries de comerç (protecció de la propietat intel·lectual, subvencions agrícoles, etc.). els experts comparen el procés de liberalització del comerç amb el fet de pelar una carxofa davant una ceba: una vegada que les fulles exteriors s’han tret, queda el nucli dur (els interessos nacionals), el que fa difícil l’avanç.

A escala nacional, hi ha la percepció que la globalització beneficia uns quants a compte de la majoria. els polítics no han trobat la forma de redistribuir els beneficis del lliure comerç, doblegant-se en canvi als interessos especials. Quan Donald trump afirma que USA necessita un «comerç intel·ligent» enlloc d’un «comerç lliure», només està condemnant els privilegis de què gaudeixen les corporacions (profusos donants dels partits) a costa de l’americà mitjà.

Les multinacionals en surten beneficiades perquè avui el comerç modern té poc a veure amb l’intercanvi de mercaderies entre països, ja que té lloc dins les empreses, gràcies a les cadenes de valor globalitzades. Això redunda en majors beneficis per als accionistes a costa de menors llocs de treball i ingressos impositius a escala local (només cal pensar en els 200 miliards d’USD en efectiu que Apple té en subsidiàries). La crítica a la globalització sol centrar-se en els seus efectes sobre el mercat laboral, però la importància de la minva impositiva és fins i tot més gran. És una idea comunament acceptada en economia que el comerç de béns és un substitut del comerç de factors de producció. Quan un dels factors és capital públic (infraestructures, sistemes legals i educatius, etc.), si les empreses privades ―importadores o exportadores― no el reposen mitjançant el pagament d’impostos, el ciutadà mitjà perd. Per aquesta raó, tant els aranzels com els impostos a l’exportació, malgrat ser vilipendiats, tenen tot el sentit econòmic.

Quines serien les implicacions des del punt de vista de la inversió si la globalització s’aturés? en l’àmbit macro, si es restringeix la lliure circulació de capitals i mercaderies, el retorn del capital disminuirà i els costos de producció augmentaran, el que resulta en menys beneficis empresarials i més inflació. en l’àmbit micro, hi haurà guanyadors i perdedors. els principals perjudicats seran les multinacionals, amb models de negoci dependents de la globalització (consum, finances, etc.). Per contra, les empreses locals gaudiran de menys competència (construcció, infraestructura, energia, etc.). A mig camí, les companyies productores de béns escassos, complexos o estratègics (defensa, maquinària, tI, etc.) trobaran poques barreres d’entrada, però una creixent pressió per compartir tecnologia i pagar més impostos.

en conclusió, com a inversors, una reversió de la globalització no seria beneficiosa. Com a ciutadans, podem donar la benvinguda a la seva reforma, però tenint cura de com aquesta es duu a terme. els mercats tancats, en general, han estat propicis per al capitalisme clientelista, el qual implicaria caure a un nivell d’equilibri més baix en termes de desigualtat social.

gràfic 16. evolució de les exportacions de mercaderies

La globalització, amb la marxa enrere?

7

1949 1956 1963 1970 1977 1984 1991 1998 2005 20120

5.000

10.000

15.000

20.000

25.000Total Merchandise Exports (bnCurrent $)Total Merchandise Exports (LogScale)

Fernando de Frutos, PhD, CFaMora Wealth ManagementDirector d’Inversionsfernando.defrutos@morawealth.com

MERCATS I ESTRATÈGIES, maig2016

dades del mercat

8

Equity Fixed Income

19/05/2016LAST

PRICECHANGE

1MCHANGE

YTD 19/05/2016LAST

PRICECHANGE

1MCHANGE

YTDINDEXES GOVERNMENT BONDS YTM bp bpMSCI World 1.648 -3,1% -1,3% Treasury 2y USD 0,88% 11,8 -17,2MSCI Emerging Markets 794,2 -6,9% 0,0% Treasury 5y USD 1,37% 12,2 -38,7S&P 500 2.067 -3,5% -0,8% Treasury 10y USD 1,84% 6,0 -42,4Nikkei 225 16.647 -1,3% -12,5% Bund 2y EUR -0,50% 0,6 -15,3EuroStoxx 50 2.919 -6,2% -10,7% Bund 5y EUR -0,35% 0,9 -30,7FTSE 100 6.058 -5,4% -3,0% Bund 10y EUR 0,17% 0,2 -45,8DAX 9.796 -5,3% -8,8% CDS Spread bp bpIbex 35 8.675 -3,3% -9,1% ITRAX EUROPE 5Y 79,6 9,3 2,3CAC 40 4.283 -6,2% -7,6% ITRAX EUROPE 10Y 115,1 10,0 1,3FTSE MIB 17.546 -4,9% -18,1% ITRAX EUROPE SR FIN 5Y 100,6 12,9 23,6PSI 20 4.825 -3,3% -9,2% ITRAX EUROPE SUB FIN 5Y 224,2 35,9 70,4Athex 622 7,5% -1,4% CDX USA 5Y 85,7 9,0 -2,7Hang Seng 19.694,3 -8,1% -10,1% SOVEREIGN SPREADS Spread bp bpBovespa 49.791 -7,3% 14,9% Spain / Germany 10y 142,6 5,8 28,7Micex 1.895 -1,8% 7,6% France / Germany 10y 33,6 -0,5 -2,3SECTORS Italy / Germany 10y 132,9 9,7 36,5Consumer Discretionary 187,5 -4,0% -4,2% Ireland / Germany 10y 57,7 -3,2 6,0Consumer Staples 218,0 -2,9% 2,6% Portugal / Germany 10y 292,4 -3,2 103,9Energy 195,8 -1,0% 9,4% BREAKEVENS Rate bp bpFinancials 90,2 -2,5% -6,1% Germany Breakeven 10Y 1,03% -2,0 1,0Industry 197,7 -2,4% 2,8% US Breakeven 10Y 1,62% -0,1 4,3Materials 198,7 -4,3% 6,7% UK Breakeven 10Y 2,32% -4,0 -3,7Health Care 199,6 -2,9% -5,4% HY & EM SPREADS Spread bp bpTechnology 141,9 -4,3% -3,4% BarCap US Corp HY 577,0 -40,0 -83,0Telecommunication 71,8 -2,7% 4,6% JPM EM Sovereign spread 407,0 -12,4 -38,6Utilities 119,6 -3,3% 4,7% CS EM Corp Spread vs. BMK 371,7 -13,0 -39,7

19/05/2016LAST

PRICECHANGE

1MCHANGE

YTD 19/05/2016LAST

PRICECHANGE

1MCHANGE

YTDIBEX-5 IBEX-5 CDS 5Y bp bpBBVA 5,6 -4,3% -17,3% BBVA 137,0 18,0 7,7Inditex 28,2 -1,3% -11,0% Iberdrola 77,6 1,6 -5,1Repsol 11,2 11,7% 10,6% Repsol 215,3 -32,6 -45,3Santander 4,1 2,5% -10,3% Santander 146,1 26,9 10,3Telefónica 9,3 -3,0% -11,0% Telefónica 124,5 -1,7 5,0BLUE CHIPS EUROPE BLUE CHIPS EUROPE bp bpBASF 66,6 0,9% -5,9% BASF 50,9 6,8 10,7Daimler 59,6 -4,6% -26,0% Daimler 68,2 5,0 5,9E.ON 8,2 -4,5% -8,5% E.ON 95,8 0,0 -2,1HSBC 426,6 -3,3% -20,4% HSBC 99,0 5,2 28,1Nestle 72,3 0,8% -3,1% Nestle 28,0 3,1 -3,1Roche 245,8 -0,9% -12,4% Roche 33,0 -0,5 2,0Royal Dutch Shell 21,7 -5,6% 2,7% Royal Dutch Shell 80,5 4,3 2,5Siemens 92,8 2,1% 3,2% Siemens 40,4 -1,2 0,2Vodafone 225,4 -0,4% 2,0% Vodafone 97,4 1,6 2,8BLUE CHIPS US BLUE CHIPS US bp bpApple 93,9 -14,5% -11,0% General Electric 38,5 1,3 0,4Bank Of America 13,9 -0,5% -14,1% Bank Of America 91,5 -2,2 19,2Coca-Cola 44,3 -1,0% 3,1% Coca-Cola 27,6 2,1 2,1Exxon Mobil 89,0 5,4% 14,2% Chevron 85,0 -15,0 16,7Mc Donald's 125,0 1,5% 5,8% Mc Donald's 33,1 -1,8 -4,0Microsoft 49,9 -6,9% -10,1% Microsoft 34,4 0,1 2,2Procter & Gamble 79,9 -0,8% 0,6% Pfizer 24,2 1,4 5,6Walt Disney 98,0 1,8% -6,8% Walt Disney 27,6 0,9 11,3

FX Commodities

19/05/2016LAST

PRICECHANGE

1MCHANGE

YTD 19/05/2016LAST

PRICECHANGE

1MCHANGE

YTDEURUSD 1,1208 -1,5% 4,3% Gold (USD/oz) 1.252,4 -0,1% 17,9%EURCHF 1,1093 1,6% 2,1% Copper (USD/t) 4.612,5 -4,4% -2,0%USDJPY 109,8500 0,7% -8,6% Crude Brent (USD/bbl) 47,7 8,8% 16,2%GBPEUR 1,3019 3,0% -4,0% Corn (USD/bushel) 388,5 1,0% 8,3%AUDJPY 79,1280 7,6% -9,7% GSCI Commodity Index 370,0 7,7% 18,7%

MERCATS I ESTRATÈGIES, maig2016

Carrer de l’Aigüeta, 3AD500, Andorra la Vella

Principat d’AndorraT (376) 88 43 40

www.morabanc.com

directori

MERCATS I ESTRATÈGIES, maig2016

maribel Tumi, CEFaCeO, MoraBanc Asset Managementmaribel.tumi@morabanc.adT (376) 88 48 63

aleksandra Tomala, CFaResearch & estratègiaaleksandra.tomala@morabanc.adT (376) 88 43 49

David azcona, CFaAsset Allocationdavid.azcona@morabanc.adT (376) 88 41 66

Ruben giménezAnàlisi Macroeconòmicaruben.gimenez@morabanc.adT (376) 88 49 01

miquel Soca, CEFaestratègia RFmiquel.soca@morabanc.adT (376) 88 48 65

Xavier Torres, CEFaestratègia RVxavier.torres@morabanc.adT (376) 88 43 46

Tomás garcía-Purriños, CaiaFX i Commoditiestomas.garcia@morabanc.adT (376) 88 49 34

Josep Lluís Trabal de YzaguirreContacte de premsajosep.lluis.trabal@morabanc.adT (376) 88 41 46

gorka apodaca, CEFaAnàlisi tècnicagorka.apodaca@morabanc.adT (376) 88 48 95

Fernando de Frutos, PhD, CFaMora Wealth Management Director d’Inversionsfernando.defrutos@morawealth.comT +41 44 256 8135

9