m'enxarxo llavors existeixo

1

Jordi Graells i CostaBarcelona, 4 de juny de 2014

M’enxarxo, llavors existeixo

Escola d’Estiu de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació

Dandelion by Coley Christin

e Catalano (d’Unsplash am

b llicència CC0 1.0 Universal)

2‘M’enxarxo, llavors existeixo’. Jordi Graells i Costa. Barcelona, 4 de juny de 2014 CC – BY 3.0

1. Començant


La governança en una situació límit


Una nova ciutadania

‘M’enxarxo, llavors existeixo’. Jordi Graells i Costa. Barcelona, 4 de juny de 2014 CC – BY 3.0


Una tecnologia que ho canvia tot


I que és omnipresent


Amb ús intensiu de recursos audiovisuals

#bringbackourgirls


>yo

utub

e.co

m/w

atch

?v=

Y1L

2sA

t9lx

U

O cómo separar la yemade la clara del huevo

Però que també escampa coneixement


Persones que ensenyen a través de la Xarxa

isasaweis.com



... s’acaben convertint en oficials

• TUBERSIDAD

• iTunesU

• OER

• TED

• MOOC

• MOC

• SPOC

+


O que comparteixen coneixement punter

http://bit.ly/llibre42veus ‘M’enxarxo, llavors existeixo’. Jordi Graells i Costa. Barcelona, 4 de juny de 2014 CC – BY 3.0


Els líders ara són els que donen coneixement


2. Canviant


Tot això és possible perquè ara la tecnologia és més oberta, social i mòbil. És a dir, és més a prop nostre. I en podem fer moltes coses, si ens ho proposem...


15‘M’enxarxo, llavors existeixo’. Jordi Graells i Costa. Barcelona, 4 de juny de 2014 CC – BY 3.0Chick broke the egg © sheilapic76 CC BY 2.0

flickr.com/photos/53344659@N05/4978438263 /

Neix una nova era, es transforma el món...



Canvi en el cicle econòmic

Global Network © WebWizzard CC-BY 2.0 ‘M’enxarxo, llavors existeixo’. Jordi Graells i Costa. Barcelona, 4 de juny de 2014 CC – BY 3.0


>Vivim un moment de canvi de cicle econòmic

De la concentració fabril...

DSC06319-Enterprise_Mill © Sir Midred Pierce. CC BY 2.0 ‘M’enxarxo, llavors existeixo’. Jordi Graells i Costa. Barcelona, 4 de juny de 2014 CC – BY 3.0


a una producció més distribuïda, basada en el coneixement com a factor diferencial

Stress Toy Brain © Kuroda CC BY 2.0‘M’enxarxo, llavors existeixo’. Jordi Graells i Costa. Barcelona, 4 de juny de 2014 CC – BY 3.0


Tot un món per treballar en la prestació de serveis de l’Administració adaptada a la teoria de The Long Tail.

L’economia de la Llarga cua – The Long Tail

Serveis de l’Administració més personalitzats, que s’adaptin a les preferències de la ciutadania

www.tecno-slot.com


Do it yourself DIYFab Labs



DIY amb productes IKEA


Fórmula DIY equivalent en els serveis

http://barcelonagovjam.wordpress.com‘M’enxarxo, llavors existeixo’. Jordi Graells i Costa. Barcelona, 4 de juny de 2014 CC – BY 3.0


Els makers a l’Administració

Formar professionals en clau maker també a l’Administració:

Crear una nova generació de dissenyadors de processos i sistemes en perspectiva emprenedora. Qualsevol idea pot esdevenir un gran servei només amb un ordinador, línies de codi i intel·ligència...

Els makers inventen productes que poden dissenyar i posar al mercat directament sense grans empreses intermediàries, gràcies a la tecnologia (impressores en 3D, talladores làser...).


>Passem a una que afegeix valor en forma de coneixement

i també en estratègies col·laboratives

castellers © Ramon Roura (rnyeua) CC NC 2.0 ‘M’enxarxo, llavors existeixo’. Jordi Graells i Costa. Barcelona, 4 de juny de 2014 CC – BY 3.0


Estratègies de generació de valor compartint



Verkami: micromecenatge

www.verkami.cat



Trip4real: turistes acompanyats per locals



Mepranking: de la Granja d’Escarp a Brussel·les

http://www.mepranking.eu ‘M’enxarxo, llavors existeixo’. Jordi Graells i Costa. Barcelona, 4 de juny de 2014 CC – BY 3.0


Meetup



S’hi comparteix de tot ;)



I a l’Administració?

Thomas Jefferson Memorial: Closed Due to Government Shutdown © NPCA Photos CC BY-ND 2.0 ‘M’enxarxo, llavors existeixo’. Jordi Graells i Costa. Barcelona, 4 de juny de 2014 CC – BY 3.0


Canvi de paradigma

Per un costat

Uns ciutadans/usuaris més ben informats que opten per múltiples recursos per manifestar l’opinió.


I per un altre costat

Organitzacions que volen respondre a les necessitats de la gent de manera oberta i facilitant la participació dels ciutadans/usuaris en l’acció d’aquestes institucions.

> C

asa

gen

eral

itat

web

© H

aren

b01

CC

BY

3.0


Amb un model de gestió

Fer + coses amb - recursos

Inspirat en:

1.L’austeritat

2.L’eficiència


Adaptació del servei a l’usuari


A un cost diferent

Els costos

D’una banda, s’incrementen per la personalització dels serveis i perquè n’hi ha més (n’augmenta el catàleg).

De l’altra, es presten de manera més rendible, per exemple en l’atenció ciutadana:

1. Respostes agregades a consultes semblants a xarxes socials.

2. Explotació de les funcionalitats mòbils en la mobilitat.

3. Generació de valor en l’obertura i la reutilització de dades.



>ht

tp://

idee

sobe

rtes

.gen

cat.c

at

>ht

tp:/

/blo

cs.g

enca

t.ca

t/bl

ocs/

App

PH

P/g

enca

t/20

13/0

2/12

/idee

s-ob

erte

s-pe

r-m

illor

ar-e

ls-s

erve

is-

mob

ils-i-

prop

osar

-ne-

de-n

ous/

On interaccionar? 1/3 – Idees obertes


On interaccionar? 2/3

Aportacions socials votades i comentades.

https://please.to/

http://transparencia.gencat.cat


Allà on són els ciutadans i escoltar-ne la veu. Si ho fem des d’un sistema extern, ha d’estar justificat per a l’Administració (perquè n’obté avantatges) :

1. Simplificació del procés de suggeriments (feedback) i recepció de les idees de manera ordenada i ponderada socialment per la comunitat mateixa.

2. Integrable a qualsevol canal mòbil, web, codis QR... I adaptable amb mòduls multimèdia (Youtube...).

3. Gestionable des d’un sol lloc.

4. Personalitzable (web per gestionar-neels continguts), interactiu (publicació per notificació push i correu electrònic als ciutadans que s’uneixin a la idea), social (compartició de les idees amb la comunitat pròpia) i mesurable (veure impacte de les idees i poder-les comparar).

On interaccionar? 3/3


Altres models


Organitzar amb imaginació l’acció col·lectiva

[...]

www.pledgebank.com


Amb aplicacions mòbils

appgree.com


O portals web

yopolis.com


https://petitions.whitehouse.gov

‘We The People’: interacció amb la ciutadania



Coproduïm serveis comptant amb tothom


twitt

er.c

om/c

opde

ma

1. Persones i organitzacions ciutadanes


2. Presa de la tensió a les farmàcies

http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/detall.do?id=140738


3. Equips de voluntaris d’emergències (VOST)

twitter.com/VOSTcat twitter.com/vostSPAIN

twitter.com/VOSTcat


Complement d’emergències i protecció civil


4. CoP inspectors de salut



3. Innovant


Quina és la clau?


Un model vàlid per a tots els professionals



Model d’innovació de la Univ. Hebrea

Per innovar productes i serveis per:

1.Unificació

2.Multiplicació

3.Divisió

4.Remoció – resta

5.Canvi d’atributs


Crowds © Mike PD. CC BY-NC 2.0

La innovació és a l’Administració!



Imatge de l’article “Com innovar serveis a l’Administració” de Jordi Graells Costa a Escola Innovació. Butlletí de la funció directiva núm. 1. Barcelona: EAPC, nov. 2007

La innovació és un procés participat per diferents actors públics pel qual el coneixement (una idea) es transforma en valor i com a tal el percep l’usuari.

Fórmules per innovar serveis 1/2


Com la digitalització aporta valor a organitzacions?

Informe McKinsey: Com la transformació digital pot fer avançar empreses i administracions.


Quin valor té la innovació d’un servei?



Un exemple proper


Què la feia diferent?



De vacances a la caleta: quin triarem?



prestacions emocions

cost incomoditat iinseguretat

x

x x

Fórmules per innovar serveis 2/2


Un llibre que ens hi ajudarà


4. Concretant


Enfocar molt bé l’estratègia



Implantar canvis en l’operativa

Què vol dir aplicar la innovació oberta?

1. El coneixement és arreu. No crear un departament d’innovació.

2. Es tracta d’identificar oportunitats més que no pas ser el primer a tenir una idea i de destinar-hi els recursos necessaris.

3. Cal definir objectius per a la innovació oberta (què volem aconseguir? reforçar vincles amb usuaris? practicar el crowdsourcing?) i bastir estratègia de màrqueting.

4. La interacció a les xarxes col·laboratives genera informació, que ha de ser de qualitat i que es pot transformar en coneixement per identificar oportunitats de negoci.

5. Aquestes xarxes d’innovació s’han de relacionar amb les polítiques de dades obertes, xarxes socials i serveis mòbils, en un marc general de governança oberta.


Avancem cap a la governança oberta...


Sisena edició:octubre 2013

Sisena edició:octubre 2013

... tal com expliquen els estudis



Dades obertes...


Destacant-ne el potencial de la visualitzacióFotos lliures de la Generalitat visualitzades amb CartoDB.


Difonent el valor per a les empreses



... i transparència


Fent transparent tota l’acció de gencat



Facilitant l’accés mòbil i ubic a les dades


Donant valor al que fem per la mobilitat



Citizen sourcing: citizen as a provider


Estratègies dels governs a les xarxes


flickr.com/photos/briansolis/5610145329


¿Com es gestiona la presència de la Generalitat a les xarxes socials?

1. Certificació del procés.

2. Plataformes intermèdies d’edició.

3. Nous continguts.

4. Suport per CoP i mentoratge. Mètriques de tots els comptes.

Sisena edició:Octubre 2013

Institucions que decideixen ser presents a les xarxes socials...

Videoclip 012 redes sociales gencat


http://ow.ly/8HS4L

... amb planificació


Mapa de xarxes socials Generalitat


Fluxograma Generalitat


Procediment obertura de comptes 1/2Aquest és el procediment:

1. L’ens responsable demana a l’àrea directiva poder disposar d’un conjunt de comptes de correu corporatiu genèriques per a l’obertura de comptes a xarxes socials. Es tracta de comptes que portaran com a denominacions codis correlatius per facilitar-ne el maneig.

2. El departament (o marca o organisme en qüestió) exposa al formulari de preobertura l’objectiu segons el qual necessiten disposar d’un compte o perfil a xarxes socials. També s’han d’explicitar les persones responsables de la gestió, el públic objectiu (target) i els comptes de xarxes socials amb les que es vulguin referenciar (benchmarking). Aquests comptes amb els quals es compararan obliguen la unitat sol·licitant a estudiar com ho fan organitzacions similars.

3. Quan l’ens responsable rep la petició d’obertura de compte a xarxa social a través del formulari de preobertura, s’obre amb un compte de correu corporatiu genèric, amb una contrasenya, que es desen en una base de dades degudament securitzada.

4. Quan s’obre el compte de xarxa social, s’aplica el nom del perfil o compte seguint el sistema de nomenclatura exposat.

5. Se li aplica la imatge corporativa corresponent (avatar i fons de pantalla o background), regulada al manual d’identitat corporativa i a la guia.

6. Per evitar que la persona responsable del compte conegui l’adreça i contrasenya, es procura habilitar un entorn intermedi de gestió de publicació a xarxes socials.


7. A continuació, es donen permisos d’edició a la persona responsable del compte o del perfil de la xarxa social o repositori en qüestió.

8. En el cas de Twitter pot ser, per exemple, TweetDeck. No cal, doncs, que la persona entri a Twitter per publicar, sinó que l’ens responsable creï el compte a TweetDeck i el connecti amb Twitter. Aleshores dóna accés al compte de TweetDeck als usuaris editors de l’organisme sol·licitant perquè puguin editar i publicar tots els continguts. D’aquesta manera el compte de correu principal i la contrasenya queden restringits i es preserva la continuïtat del compte de Twitter per a la posteritat.

9. Quan en el formulari de preobertura es demana presència a Facebook, l’ens responsable prepara una pàgina en què figurarà amb el rol d’administrador i invitarà els gestors del ministeri, marca o organisme públic peticionari. Tot seguit es procedirà a registrar la denominació de la URL de comunicació (vanity o URL) des d’on es podrà accedir a una informació mínima de la pàgina sense necessitat d’estar connectats a Facebook).

10. Per a la resta de repositoris/xarxes, l’ens responsable pot arbitrar algun sistema tècnic que permeti editar continguts als responsables d’edició però sense que coneguin la contrasenya. En el cas de repositoris de vídeos, fotografies i diapositives, es pot plantejar, per exemple, l’ús de la versió portable d’un navegador des d’on l’ens responsable hagi configurat l’accés als esmentats repositoris a través d’un controlador (driver) que pugui funcionar com a màscara per al coneixement de la contrasenya i , fins i tot en algun cas, deixar alguna sessió de l’aplicació oberta o concedir contrasenyes temporals per poder configurar algunes funcionalitats.

11. En el cas de dispositius mòbils, l’ens responsable es pot encarregar de configurar-los per continuar garantint el no coneixement de les claus de l’aplicació.

Procediment obertura de comptes 2/2


Posant dades en entorns relacionals: les xarxes


Innovació a la salut

Revista Ábaco BBVA ‘La hora de los e-doctors’ http://inversores.bbva.com/TLBB/fbinir/mult/AB63Conectados_tcm926-345474.pdf


Departamentalització vs. digitalització

La cultura de les organitzacions sol anar en contra de l’oferta dels serveis des de les plataformes digitals, mòbils i xarxes socials.

xarxes socials

mòbils

dades obertes


ETC: Estació de treball col·laboratiuCanviar la manera de treballar: compartint operativa, bones pràctiques i experiències.

Configuració d’una estació de treball comú

1.Monitoratge compartit (mateix lector de feeds com ara Feedly, FriendFeed...).

2.Treball col·laboratiu a blogs, xarxes socials...

3.Compartició/Transferència de fitxers a Dropbox, Drive o Evernote.

4.Etiquetatge comú estratificat de preferits a Delicious/Diigo.

5.Producció de contingutsi participació a cursos i altres.


En definitiva, una Administració oberta


Us apunteu a implantar i liderar el canvi?«Les capacitats diferencials són la imaginació, la creativitat i la passió.» (Gary Hamel)L’objectiu ha de ser com construir una organització, una comunitat i un país que motivin la gent a oferir la seva creativitat i passió tots els dies.

A tall de conclusió

Quines són les 3 paraules més difícils de dir?Quines són les 3 paraules més difícils de dir?

1. desoxiribonucleic

Quines són les 3 paraules més difícils de dir?


2. esternoclidomastoïdal

Quines són les 3 paraules més difícils de dir?


2. esternoclidomastoïdal

3. perdó

90

M’enxarxo, llavors existeixo

Escola d’Estiu de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació

Gràcies!

Dandelion by Coley Christin

e Catalano (d’Unsplash am

b llicència CC0 1.0 Universal)

Jordi Graells i CostaBarcelona, 4 de juny de 2014

m'enxarxo llavors existeixo

Business