memòria justificativa de recerca de les...
TRANSCRIPT
Memòria justificativa de recerca de les convocatòries PBR, DEBEQ, FI, MQD, ACOM, RDG, AREM, ARIE, INEFC, AMIC, EXCAVA, ARAI, XIRE i ARAFI La memòria justificativa consta de les dues parts que venen a continuació: 1.- Dades bàsiques i resums 2.- Memòria del treball (informe científic) Tots els camps són obligatoris 1.- Dades bàsiques i resums Nom de la convocatòria PBR Llegenda per a les convocatòries: ACOM Ajuts a projectes de recerca d'abast local i comarcal AMIC (fins 2006) Ajuts per a projectes de recerca en matèria d'immigració internacional a Catalunya AREM Ajuts per a projectes adreçats a la recuperació de la memòria històrica ARAFI (a partir 2007) Ajuts per incentivar la recerca aplicada i la formació universitària en matèria d'immigració a
Catalunya ARAI (fins 2006) Ajuts per a incentivar la recerca aplicada en matèria d'immigració a Catalunya ARIE Ajuts per a donar suport al desenvolupament de projectes de recerca i innovació en matèria
educativa i d'ensenyament formal i no formal CTP-ITT Ajuts per accions de cooperació en el marc de la comunitat de treball dels Pirineus (CTP).
Ajuts per a projectes d'investigació i desenvolupament tecnològic. CTP-XI Ajuts per accions de cooperació en el marc de la comunitat de treball dels Pirineus (CTP).
Ajuts per al desenvolupament i la consolidació de xarxes temàtiques de recerca. DEBEQ Beques de Cooperació Internacional i Desenvolupament EXCAVA Ajuts per al desenvolupament de treballs de camp de prospecció i/o excavació arqueològica o
paleontològica de rellevància científica i d'impacte internacional FI Beques predoctorals per a la formació de personal investigador INEFC Beques predoctorals i de col·laboració, dins de l'àmbit de l'educació física i l'esport i les
ciències aplicades a l'esport MQD Ajuts per al finançament de projectes per a la millora de la qualitat docent a les universitats de
Catalunya PBR PBR Projectes Batista i Roca. Ajuts per al finançament de projectes de recerca en l'àmbit de
les Ciències Socials i les Humanitats RDG Ajuts per al finançament de projectes de recerca que tinguin per finalitat l'estudi de les
desigualtats i violències originades per motius de gènere XIRE Ajuts per a donar suport a l'establiment de xarxes incentivadores de la recerca educativa
Títol del projecte ha de sintetitzar la temàtica científica del vostre document. Clúster creatius en entorns urbans: 22@Bcn i Shoreditch East London
Dades de l'investigador responsable Nom MONTSERRAT
Cognoms PALLARES-BARBERA
Correu electrònic [email protected]
Dades de la universitat / centre al que s’està vinculat UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA Edifici A - Campus de la UAB 08193 Bellaterra (Cerdanyola del Vallès) CIF: Q0818002H Número d’expedient 2006PBR10014
Paraules clau: cal que esmenteu cinc conceptes que defineixin el contingut de la vostra memòria. Nova economia, renovació econòmica, 22@bcn, Shoreditch, clusters.
Data de presentació de la justificació 24/12/2007
Resum del projecte: cal adjuntar dos resums del document, l’un en anglès i l’altre en la llengua del document, on a més s’esmenti les dades següents: les dades del lloc on s’ha fet l’estada i la durada del projecte. Resum en la llengua del projecte (màxim 300 paraules) La localització de les empreses de nova economia en zones urbanes, a pesar que el factor distància no sigui important, no deixa de ser considerable pels seus avantatges que els suposa estar situades conjuntament en relació amb les infraestructures, consum, beneficis socioculturals, i facilitat en les transaccions cara a cara. És inevitable que el primer quart del segle vint-i-un estigui lligat a l’economia creativa de forma similar amb que el començament del segle vint estava íntimament lligat a l’economia industrial i la invenció del sistema de producció en massa. La ciutat també va jugar un dels papers més importants per al desenvolupament de “la nova economia industrial” a les albors del segle vint, com ho és la ciutat del coneixement que acull “la nova economia creativa” al segle vint-i-un. És evident que els resultats morfològics, socials, econòmics i urbans són ben diferents en ambdós fenòmens, però l’impacte a les ciutats és molt gran. L’objectiu d’aquest estudi és analitzar els mecanismes d’aglomeració (clustering) d’activitats competitives basades en creació de coneixement i de serveis avançats que estan al darrera de desenvolupaments punters a ciutats com Barcelona, el projecte 22@bcn, i East London, el projecte Shoreditch. L’esforç que han posat les autoritats locals en crear l’entorn apropiat per atreure i crear empreses innovadores, com a motor de desenvolupament d’algunes ciutats modernes europees ha resultat en el sorgiment de nuclis o centres urbans molt dinàmics que suposadament estan preparats i acullen punts de creació de coneixement (“Urban Knowledge Hubs”), amb una demanda i llocs de treball altament qualificats. Aquest és el cas dels projectes de Barcelona (22@bcn) i East London (Shoreditch).
Resum en anglès (màxim 300 paraules) Although the distance variable is not as important as in the past, tThe location of the new economy companies of new economy in urban zones areas supposes means socio-cultural benefits to be placed together in relation to the infrastructures, consumption, and the ease forfacilitated in the transactions face to face transactions. We cannot deny It is unavoidable that the first quarter of the twenty-first century twenty-one it is relatedtied to the creative economy in a similar way as with the beginning of twentieth century being was identified withintimately tied to the industrial economy and the invention of the mass production system of the mass production. The city also played one of the most importantan outstanding role ins for the development of "the new industrial economy" at the beginning of twentieth century, as it does the city of the knowledge that accommodates "the new creative economy" in the twenty-first century is it twenty-one. It is obviousevident that the morphological, social, economical and urban results are very different in each periodboth phenomena, but the impact in the cities is remarkable very big. The goal of this researchstudy is to analyze the mechanisms of agglomeration and (clustering mechanisms ) of competitive activities founded in the based in creation of knowledge and of advanced services, which that are top behind the leading-edge developments in the cities oflike Barcelona, the project 22@bcn, and East London, the project Shoreditch.
Resum en anglès (màxim 300 paraules) – continuació- The effort that local authorities have put on creating the appropriate environment to attract and to create innovative companies, as engines for development at some European cities, has resulted in the emergence of very dynamic urban centers that are prepared and accommodate nodes of knowledge creation ("Urban Knowledge Hubs"), which represent a pool of high qualified jobs. This is the case of the projects of Barcelona (22@bcn) and East London (Shoreditch).
2.- Memòria del treball (informe científic sense limitació de paraules). Pot incloure altres fitxers de qualsevol mena, no més grans de 10 MB cadascun d’ells.
MEMÒRIA DEL TREBALL DE RECERCA EFECTUAT
EXPEDIENT 2006 PBR 10014
ENTITAT SOL.LICITANT
Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Geografia. I.P: MONTSERRAT PALLARES-BARBERA
PROJECTE Clúster creatius en entorns urbans: 22@Bcn i Shoreditch East London
Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca
Desembre de 2007
Clúster creatius en entorns urbans: 22@Bcn i Shoreditch East London
Montserrat Pallares-Barbera1 Simon Leonard2
Anna Badia Perpinyà Antònia Casellas Puigdemasa
Teresa Clotet Masana Montserrat Clotet Masana
Esteve Dot Jutglà Carol Ekinsmyth David Hayward
Ana Vera Martín ---
Departament de Geografia / Universitat Autònoma de Barcelona Department of Geography / University of Portsmouth
1 Dra. Montserrat Pallares-Barbera com a persona responsable del projecte i responsable del grup del Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona <[email protected]>. 2 Dr. Simon Brett Leonard com a responsable del grup del Department of Geography de la University of Portsmouth <[email protected]>.
INDEX
0. Preliminars................................................................................................................4
1. Introducció................................................................................................................5
2. 22@BARCELONA..................................................................................................6
2.1 Del Poblenou del segle XX al Poblenou del segle XXI..................................6
2.2-El segle XX del Poblenou, mescla d’estils i funcions.....................................6
2.3-El segle XXI del Poblenou, el 22@bcn...........................................................7
2.4. Anàlisi dels mecanismes d’aglomeració al [email protected]
2.5. Conclusions...................................................................................................10
3. SHODERITCH, LONDON……………………………………………………...11
3.1. The “Creative industry” and its exceptions as a sector economy…………..11
3.2. A brief history of Shoreditch……………………………………………….12
3.3. Clustering and creating “creative economy”……………………………….13
3.4. Why cluster in Shoreditch?...........................................................................14
3.5. How has this changed Shoreditch?...............................................................15
3.6. A cluster in transition?..................................................................................17
3.7. Response from policymakers………………………………………………18
3.8. What can we learn from Shoreditch?...........................................................19
4. Bibliografia de referència del treball de recerca................................................21
5. Annexos..................................................................................................................23
0. Preliminars
La memòria justificativa de la recerca efectuada fins al 31 de desembre de 2007 en el
marc de la convocatòria Projectes Batista i Roca de l’ajut amb número d’expedient
2006 PBR 10014, presenta a continuació les principals línies de treball realitzades en
aquests mesos. A partir del pla de treball previst s’ha pogut fer el treball de camp amb
reunió d’experts a Portsmouth (gener 2007) i a Barcelona (juny 2007), i l’elaboració i
execució d’enquestes i entrevistes ha possibilitat l’obtenció d’unes primeres
impressions. La recopilació de la bibliografia que permet la construcció de la base de
dades de les empreses sobre l’economia creativa o nova economia. Això, juntament
amb la posada en comú de l’observació dels aspectes en origen d’ambdues àrees de
treball quant a la tipologia d’empresa, el sistema de producció, venda i distribució,
nombre de treballadors, etc., i tanmateix, el buidatge d’aquest treball de camp ens
aproximen a l’estat de la qüestió que aquí es presenta.
L’anàlisi a partir de la lectura teòrica determina les relacions establertes entre els
agents i la dinàmica de les mateixes en els processos de presa de decisions, així com
la relació entre la dimensió reservada a les iniciatives relacionades amb la nova
economia respecte a les estratègies basades en la “vella” economia. Això fa possible
també la discussió a fi i efecte de trobar similituds o divergències que permetin
argumentar conclusions. Arribats a aquest punt es presenta l’actual memòria de
Clúster creatius en entorns urbans: 22@Bcn i Shoreditch East London amb l’objectiu
d’aprofundir en el futur en la difusió dels resultats obtinguts a través de la producció
científica amb la publicació en revistes, llibres i altres elements, de caràcter nacional i
internacional. Aquest fet, l’esperem fer possible durant el curs de l’any 2008.
1. Introducció
Actualment, l'activitat econòmica i empresarial es caracteritza per profunds canvis
que afecten en els fonaments i la dinàmica de comportament del conjunt d'agents
econòmics i socials. A grans trets, aquest procés transformador s'estructura en una
revolució tecnològica: el procés de digitalització es basa en una dinàmica d'ampliació
temporal i espacial dels mercats, i es retroalimenta a partir dels canvis dels models de
demanda de famílies i empreses. Aquest procés té un clar fil conductor que és la
progressiva consolidació d'una nova economia basada en el coneixement. En efecte, la
irrupció de les tecnologies digitals està transformant profundament l'economia i la
societat. Aquestes tecnologies, agrupades sota el denominador comú de les TIC i que
comprenen el conjunt convergent d'aplicacions de microelectrònica, informàtica,
telecomunicacions, i els recents avenços de l'enginyeria genètica, són aplicades
massivament a l'esfera econòmica i són utilitzades per a un gran nombre d'usos
socials. Aquest procés interactiu i interrelacionat de canvi econòmic i de
transformació social ens condueix cap a un nou tipus d'economia i de societat:
l'economia i la societat del coneixement.
Les dimensions del nou espai econòmic i de les seves externalitats provenen de
l'impacte que l’activitat econòmica, en concret de la Nova Economia, té en la
variable de la distància relativa (localització). La nova naturalesa dels models
espacials fa que la variable de la distància es redueixi per a ser substituïda per altres
factors rellevants que suposen un avantatge quant a les infraestructures, consum,
beneficis socioculturals, i facilitat en les transaccions cara a cara (Van Oort, 2004;
Taylor, 2003). Les empreses de nova economia, localitzades en àrees urbanes,
estableixen nous determinants competitius en la localització de les activitats i
exploren aquelles oportunitats que ofereixen les grans ciutats del món més avançat.
Aquest fet es plasma en forma de beneficis de l'entorn, que els executius i treballadors
de l'empresa agraeixen i valoren molt positivament. Aquest nou rol que juguen les
externalitats urbanes com a factor de localització, aporta nous elements que
configuren nous models de localització de les activitats econòmiques. Al seu torn,
comporta noves oportunitats i amenaces per a diferents regions.
L'ambient de negoci global és cada vegada més complex. Les empreses afronten els
desafiaments duals de la supervivència a curt termini i de l'adaptació a llarg termini.
Precisament, l'abast del projecte es centra en les empreses que usen TIC en gran part
dels seus negocis, en (a) empreses creades recentment (en els tres a cinc anys passats);
(b) empreses que s'han localitzat recentment (en els tres a cinc anys passats); i (c)
empreses intensives en l'adopció TIC sense alterar la localització.
El projecte Clusters creatius en entorns urbans: 22@Barcelona i Shoreditch East
London analitza en dos punts europeus (Barcelona i London) les dimensions del nou
espai econòmic a partir de perspectives complementàries: econòmica i social.
L’objectiu d’aquest projecte és indagar respecte els mecanismes d’aglomeració
(clustering) d’activitats competitives basades en creació de coneixement i de serveis
avançats que estan al darrera de desenvolupaments punters a ciutats com Barcelona, el
projecte 22@bcn, i East London, el projecte Shoreditch, i veure’n els vincles i la
dinàmica de localització de les empreses.
2. 22@BARCELONA
2.1. Del Poblenou del segle XX al Poblenou del segle XXI
Les tipologies d'activitats, estructures urbanes i socials que han conviscut durant
aquests dos últims segles al barri del Poblenou de Barcelona han estat diferents amb
uns agents socials i econòmics, i unes organitzacions que també han anat canviant en
el procés d'adaptació. Les transformacions urbanístiques han creat escenaris nous que
han modificat i/o substituït els anteriors, i que a continuació passem a descriure.
2.2. El segle XX del Poblenou, mescla d’estils i funcions
El territori del Poblenou és molt extens amb una trama urbana on es poden diferenciar
les característiques de diversos nuclis amb història i procedències diferents. El
Poblenou inicial correspon a l'antic barri del Taulat3 que ocupava el sud del districte
de Sant Martí4.
Al llarg del segle XVII els terrenys de pastura i cultiu van donar pas als primers
prats d'indians (aprofitant l'abundància d'aigua, les grans extensions i el seu baix preu)
iniciant-se la transformació del Poblenou. A finals del segle XIX va arribar a ser el
territori amb més concentració industrial del país. Els vapors van quedar desplaçats
posteriorment per l'electricitat, amb indústries de tot tipus: olis, vins, tèxtils, metall,
gas, i maquinàries principalment (Huertas, 2001).
Al llarg de tot el segle XX el Poblenou es va consolidar com a barri residencial,
obrer i industrial. La multiplicació d'indústries i tallers, i, en conseqüència, l'arribada
de nombrosos treballadors conseqüència de les migracions internes dels diferents
períodes procendentes de diferents llocs d'Espanya, va provocar un important
augment de la població del Poblenou i el creixement dels barris de barraques com
Somorrostro o Pequín.
A partir dels anys seixanta s’inicia un procés de desindustrialització amb l'èxode de
moltes indústries fora del Poblenou, la qual cosa va originar grans solars desocupats
que, en part, van tornar a ser ocupats per empreses de transports, tallers i magatzems.
La progressiva pèrdua d'activitat econòmica (especialment al sector tèxtil) des dels
anys setanta deixa a la ciutat de Barcelona en una situació critica. D'una banda hi ha
un buit degut als vells espais industrials i, d'altra banda, no hi ha més inversions. La
resposta implica una major mobilitat de capital inversor que coincideix amb un canvi
3 Significa "peça de terra de cultiu". 4 Un dels 10 districtes actuals de la ciutat de Barcelona. Les 1079,6 Ha queden dividides entre els barris de Fort Pius, Poblenou, Barri Besòs, Clot i Verneda.
estructural innegable que aporta nous reptes a l'economia. A escala local les polítiques
públiques recuperen rellevància. Així doncs, per raons de caràcter estructural, la
política urbanística de Barcelona des dels anys vuitanta es troba lligada a la política de
promoció econòmica i crea un punt d'inflexió en la política local amb la denominació
de la ciutat de Barcelona com a seu Olímpica de 1992. Amb la possibilitat d'executar
grans transformacions urbanístiques, es genera la necessitat de cooperació efectiva
entre l'Ajuntament i grups empresarials privats (Casellas, 2007).
En aquest període hi ha grans canvis urbanístics. La transformació del barri del
Poblenou es materialitza amb l'obertura dels carrers de la trama de l'Eixample que
encara estan tancats, com l'avinguda Diagonal, i amb la recuperació d'equipaments i
espais per a activitats socioculturals, zones verdes i d'esbarjo. En una antiga zona
industrial del Poblenou, denominada Icària, es construeix la Vila Olímpica per a
residència dels esportistes participants en els Jocs Olímpics de 1992. Un dels
principals resultats d'aquesta transformació és una revalorització del Poblenou.
2.3. El segle XXI del Poblenou, el 22@bcn
A partir de l'any 2000 al Poblenou hi ha una proposta de renovació econòmica basada
en empreses de nova economia. L'estratègia de Barcelona cap a la Ciutat del
Coneixement-BCC5 actua com a discurs legitimador d'una sèrie de polítiques que
s'estan duent a terme a la ciutat, entre elles el Pla 22@Bcn. Aquest discurs no és fruit
de l'atzar ni originari de la ciutat de Barcelona, sinó que és una estratègia adaptada per
ciutats encaminades a buscar alternatives a la crisi industrial (Ajuntament de
Barcelona, 2001).
La subcomissió d'Urbanisme de l'Ajuntament de Barcelona aprova la Modificació del
Pla General Metropolità -MPGM- del 22@Bcn el dia 27 de juliol de l'any 2000.
Aquesta data significa l'inici d'una nova etapa de planificació que continua viva
actualment, amb una durada prevista d'uns 10 anys més. El projecte 22@Bcn
representa per a la ciutat la transformació urbana més important iniciada els últims
anys, tant per la seva extensió unes 200ha situades en una localització central de la
ciutat (Figura1), com per la seva consideració estratègica com a motor productiu de la
regió metropolitana en la nova economia denominada.
5 Al 1999 l’Ajuntament crea una conselleria específica anomenada Ciutat del Coneixement. Entre els objectius hi ha l’impuls al Fòrum Universal de les Cultures Barcelona 2004, i incentivar el Pla 22@bcn del Poblenou. En general, es vol fomentar les activitats "riques en coneixement", com l’ensenyament, els centres d’investigació, les empreses de R+D, els centres d’informació i documentació, l’audiovisual o les activitats artístiques. (Martí, 2005).
Figura 1. Mapa de situació del Districte de Sant Martí a Barcelona
Font: Ajuntament de Barcelona (2007)
2.4. Anàlisi dels mecanismes d’aglomeració al 22@bcn
Forces centrípetes i centrífugues juguen en la localització d'activitats de nova
economia. Alguns dels primers resultats és que ciutats compactes com Barcelona,
amb un passat comú de ciutats industrials i un present de ciutats molt atractives
socialment i culturalment, a nivell global i amb un alt cost del sòl, són les amfitriones
de clústers de sectors de nova economia. Els condicionants clàssics de localització,
apostarien per pensar que les forces centrífugues guanyarien, a causa de l'alt cost del
sòl que suposa a unes activitats que no necessiten ser a la gran ciutat per desenvolupar
el seu negoci. Les empreses de nova economia, però, aposten per desenvolupar-se i
localitzar-se en ciutats grans i compactes on hi ha els atractius, els serveis i altres
elements culturals i dinàmics, a més de bones comunicacions amb la resta de ciutats i
regions mundials.
La posició estratègica del 22@Bcn es veu reforçada per la recent ampliació de
l'Aeroport d'El Prat (tercera pista en funcionament des de l'any 2005) i de la futura
Ciutat Aeroportuària. Es pot destacar també l'arribada del Tren d’Alta Velocitat per a
l'any 2008 com una altra gran infraestructura de transport nacional i internacional.
L'estació intermodal La Sagrera es situa a poca distància del districte del nucli del
22@Bcn.
Malgrat la presumpta ubiqüitat de les tecnologies, hi ha diferents models espacials de
desenvolupament del sector digital. Diferents estudis en diversos països conclouen
que el desenvolupament d'un espai econòmic del coneixement, on hi ha nova
economia, només succeeix en un petit nombre de localitzacions, i Barcelona n’és una
d'elles. L'aglomeració del sector d'empreses de nova economia presenta una
característica comuna i és la de ser un fenomen eminentment metropolità, però no
totes les àrees metropolitanes gaudeixen de clúster de sectors de coneixement (Scott,
1998). Així, es pot afirmar que els clústers de sectors de coneixement es fonamenten
en factors de localització com a economies d'urbanització; on l'aglomeració no
només d'empreses sinó també de tots aquells serveis culturals i socials (atractius per
al treballador altament qualificat) constitueixen l'entorn favorable d'externalitats
positives per a aquestes empreses essent aquestes els nous factors determinants per
competir en localització de les activitats econòmiques.
2.5. Conclusions
L'anàlisi dels mecanismes d'aglomeració (clustering) de les activitats competitives
basades en la creació de coneixement i de serveis avançats que hi ha en el projecte
22@Bcn permet conèixer els factors de localització i les seves característiques. La
dinàmica d'ocupació territorial del model 22@Bcn del Poblenou posa de manifest
l'esforç que han posat les autoritats locals en crear l'entorn apropiat per atreure i crear
empreses innovadores. El resultat del nou motor de desenvolupament n’és l'aparició
de nuclis o centres urbans molt dinàmics que suposadament estan preparats i
acullen punts de creació de coneixement (Urban Knowledge Hubs (Pallares-Barbera,
2006)), amb una demanda i llocs de treball altament qualificat, amb unes bones
comunicacions i transports i amb un clima que resulta atractiu.
Tot i això, la transformació del barri que va funcionar com un dels motors de
l'economia catalana principalment gràcies a la indústria tèxtil, metal·lúrgica, i
automobilística, sembla que no està exempt de conflictes. D'una banda, la voluntat
política per afrontar la transformació del Poblenou no ha existit en el maneig de
segons quines activitats. Amb el pressupost que s'estava fent una bona feina de
selecció d'activitats aptes i no aptes s'han destruït llocs de treball i s’han tancat
indústries en plena producció. Ens trobem davant de la substitució del teixit social i
urbanístic, desplaçant població i activitats.
En relació al preu del sòl del districte, el Pla 22@Bcn suposa una aposta per una
ciutat més densa, compacta i equilibrada a través de la plurifuncionalitat i la recerca
de la incorporació tecnològica, però contribueix de forma intensa a l'homogeneïtzació
social. En el procés d'homogeneïtzació opera el preu del sòl com a mecanisme
discriminatori, en un àmbit de gran negoci immobiliari.
Referent als conflictes de patrimoni, l'administració no és capaç de discriminar entre
propostes antisistema d'altres amb alt contingut analític. Des de principis del 2005, el
Grup de Patrimoni Industrial del Fòrum de la Ribera del Besòs ha generat una
sofisticada visió alternativa a la proposta de l'administració. El treball rigorós d'un
grup de professionals de diversos àmbits ha ajudat a identificar el valor arquitectònic i
patrimonial d'un cas conegut com és Can Ricart.
3. SHODERITCH, LONDON
The underpinning processes of urban industrial transformation in Shoreditch, London,
at the beginning of the twenty first century have internal and external factors.
Preconditions of industrial past can be seen from the architectural style of the
buildings. It’s a place that is currently undergoing transformation. In this study, we
are going to look at the response to the cluster in Shoreditch from policymakers,
before just having a look at what we can learn from the Shoreditch experience. The
research questions stem about three themes in relation to London’s creative economy:
(a) why it clusters, (b) why there is a cluster in Shoreditch and (c) what the effect of
the cluster is having on Shoreditch.
3.1. The “Creative industry” and its exceptions as a sector economy
Within the disparities given to the creative industries, we prefer to use the term
“creative industries”, because the firms involved are literally creating something. This
avoids the museum sector, the art galleries which it would be better served by the
term “cultural industries”. As a particular sector of the economy, definitions of both
terms don’t appear to be much disparity as to the meaning of the terms, just a
preference on which term to use to describe them. Specifically, creative industries are
those where the intellectual property is worth more than the product itself. Often in
fact, such as in web design, the products themselves are not tangible, that is you can
not hold them in your hand. They would generally have a very high symbolic value
compared to their utilitarian purpose. For example, a website that sells things is pretty
generic in terms of what it actually does, the way it works. The value in its creation is
the aesthetic design, not its function. The following definition from the London
Development Agency was one which we thought was pretty much correct and so has
been the one we have used – “the capacity to deliver customised products to tight
deadlines from incomplete or abstract specifications.”
Very little academic attention has been focussed on the creative economy in the UK
despite the fact that it’s the largest in the world in terms of jobs. According to the
Department for Culture, Media and Sport in the financial year 2005-2006 made up
7.3% of the UK’s domestic economy. However within that context, they have grown
by an average of 5% per annum, between 1997 and 2004. The economy overall has
grown by only 3% in that time. Software, computer games and electronic publishing
in fact have grown by 9% in that time, the highest of any creative industry in the
country and constituted a third of creative exports.
In terms of jobs, growth rates have also been above average at 2% per annum
compared to 1% over the whole economy. Software, computer games and electronic
publishing also outstripped both averages at 6% per annum.
Within that, there is a significant concentration of activity within London. About half
of all companies and jobs are in the capital. The creative economy is also a major
driver of growth in the capital, growth outstripped only by the financial services
sector job growth has been such that now one in seven Londoners are employed in the
creative sector. Another thing that has been highlighted is that the creative sector is
vulnerable to change. In the economic slowdown of 2002, almost half of all job losses
in London were in the creative industries.
Within London, there is particular concentration of creative firms in an area known as
the city fringe. This is the area of land immediately to the north (the Thames of course
being immediately to the south) and which includes Shoreditch. The creative
industries have a location quotient of 1.5 in the city fringe showing a significant
concentration.
Hence, a picture forms of the creative industries not as something at the fringes
of the economy, undeserving of academic attention but at the centre contributing
considerably to the neighbourhoods they inhabit. However, very little academic
work has been carried out on Britain’s creative economy, particularly London as its
centre has been brushed over.
3.2. A brief history of Shoreditch
It has certainly not had a rosy past. It first industrialised in the 19th century as a centre
of light manufacturing – mostly furniture, shoes and also printing and publishing.
However its reputation at this point in history was not industry but was more to do
with a thriving prostitution industry. Fast forwarding few decades, when industry
began to decline in the UK. It was well known that the north of England suffered
immensely during this time; however the city which suffered the most in terms of
industrial decline was actually London. And of course, being a primarily industrial
area, Shoreditch suffered immensely during this time.
So by the 1990s, it was pretty much a ghost town: empty buildings and streets, crime
became a significant problem and the place looked tired and dilapidated. It was in this
context that the artistic movement began. Squatters began using the buildings left
behind by industry and those that wanted to use the spaces for cheap places to be
artistic. Towards the end of the 1990’s, the spaces began to serve an economic
function once again as creative industries began to move to Shoreditch after being
forced out of nearby Clerkenwell by increasing rents.
Today there is a thriving creative economy which has seen the rebirth of Shoreditch
and suddenly its one of the most up and coming areas in London with very high
property prices and significant demand for office space. Why that’s happened? Why
the area became a magnet for creative industries and what implications that will have
for Shoreditch in the future?
3.3. Clustering and creating “creative economy”
First, Why they cluster? Leaving aside for a second, Why they are doing in it in
Shoreditch? If we listen most of the reasons of a selection of media practitioners,
extracted from pilot interviews; they are located close to other firms because final
product is a result of a value-added chain involving different firms which require to be
location close together in a particular space-relationship. If 55% of firms in the city
fringe area have less than 9 employees; very often, they use the kind of project based
production (Ekinsmith, 2002) which has been used magazine publishers in London.
This involved assembling freelance labour to complete a particular project. This was
done for a number of reasons: (1) to avoid downtime for example. These companies
have peaks and troughs and these aren’t predictable; (2) Bringing in labour as and
when required ensured that costs are kept under control; (3) Using freelance labour
also meant that you could use skills and ideas that they had developed at other firms
on other projects; a kind of R&D for small firms.
Many firms would see this rapid circulation of labour as a negative and a threat to
intellectual property. For Shoreditch’s creative firms however, this circulation of
personnel acts to everybody’s benefit as there is collective gain through the
circulation of tacit knowledge this entails creating a superb knowledge and skills base.
The most important reason however was the necessity to bring in different skills when
they were needed. One firm for example, generally had one html based website under
construction and two or three flash based ones. A completely different team would be
assembled for the flash website than the html one. Due to the way that creative
production requires copious amounts of human input, having the required skill
set present at the correct time is essential. This lies at the heart of the argument
regarding freelancing in new media and being in a location where the firm has access
to this vast pool of expertise is required.
3.4. Why cluster in Shoreditch?
Of course there are more practical reasons as well why using freelancers who are
known to the company is a major benefit. Due to the rapid turnovers of staff,
interviewing or using an agency would place significant costs on the company
compared to using personal contacts. In Shoreditch, networking was both planned and
serendipitous. There are many organised events, often through the Shoreditch
Business Network, designed to foster creative networking. Additionally though,
businesses take it upon themselves to make sure they are at the forefront of
development. Although there was less of a serendipitous nature to the exchange of
ideas in Shoreditch, weekly lunches amongst friends were a common occurrence to
exchange news.
Overall, it is clear that for a firm to operate successfully, it must be embedded within
a cluster due to practical considerations regarding the production process which
requires close collaboration, networking and the use of freelances. This does not
however tie the cluster down to any one locality. We will now turn to why Shoreditch
seems so endeared to house a new media cluster, looking further and deeper into the
requirements creative businesses have of their workspaces and how these interact with
the production process.
So what makes firms cluster in Shoreditch? The thing mentioned by every firm,
without fail, is price. The price of workspace is the key and in Shoreditch it is cheap.
Every participant stated that this was the main reason behind locating in the area,
some went so far as to state that price was the sole reason behind clustering in
Shoreditch, most however believed the situation to be more multi-causal.
It was clear after visiting creative firms that they require a very different setup to a
‘traditional office’. There were no individual offices, separating management from
frontline staff; instead everybody is in one large room, sat around a table, the
occasional cable across the floor. Overall the office conveys a general air of organised
creative untidiness. This setup works for creatives for an assortment of reasons. The
way that the studio model is employed in Shoreditch, mirroring other areas (Pratt,
2002; 2005) fits well with an open plan office. Creative firms are by their nature
innovative: every product is unique, built from scratch using a variety of skills; the
way that open spaces allow interaction and the free exchange of ideas facilitates
creativity. In this case, maximising economic efficiency proceeded in tandem with
innovation and creativity as Pratt (2000) found out. Overall, one of Shoreditch’s
major assets as a location is that it allows the production process new media uses to
operate in its most effective way though an ample supply of large, open, cheap spaces.
The fact that this particular workspace had the unusual quality of windows on two,
opposing sides of the space was seen as an asset. Often, due to the size of creative
firms they share workspaces. Hence, having plenty of windows is essential to
maximise natural light. This is a feature that many buildings have in Shoreditch due to
its tight street plan; another feature of Shoreditch’s past that marries extremely well
with the pragmatic needs of creatives.
Some firms appreciate the industrial inner urban appearance that Shoreditch offers.
Some firms state however that they do not believe this is a major magnet to most
firms, none stated it as their primary reason for locating in Shoreditch. No creatives
suggest that the properties of Shoreditch’s environment are a creative inspiration
when asked if this was an influencing factor, one creative answered “Not at all. We
draw inspiration more from other media like films and the net.” Another factor bought
up in previous research was proximity to clients. This turned out to carry a slight
influence.
To conclude, Shoreditch provides everything both required and desired by new media
firms. At the time of the cluster’s growth, it offered an ample supply of space that
allowed maximisation of the studio model and the project based production process.
However these spaces were also cheap enough for them to manage their overheads in
the face of fluctuating work levels. On top of that, its former industrial appearance
was welcomed by creatives as something alternative from modern offices. However it
was noted that this was merely a desire and that economic necessity came before
aesthetic desirability.
3.5. How has this changed Shoreditch?
“Recently Shoreditch has started to look more and more trendy and hip, not the
dangerous east end, but not the sterile west end, something of a diffusion. It was the
perfect look for (our company) so we moved in about a year ago.” (firm N).
“When city firms receive visitors, especially overseas ones, they like to show them a
different side of London. With Shoreditch’s arty character and that industrial look as
well as its proximity to the City, it’s perfectly placed to provide that experience” (firm
M).
“The demand from potential residents for high class, high spec, expensive property
has had a very big impact on the area. A lot of commercial space that was used for
small scale, low cost activity is now being turned into lofts” (CFP).
“Many of (Shoreditch’s) founders have been forced out by high rents and rising
rates” (firm J).
This plethora of establishments helps support the networking that is crucial to the
production process; in fact cafés on Curtain Road were frequently described by firms,
as ‘creative haunts’. One aspect of these support firms that was noted was their
independence. It was felt that this was a favourable aspect of Shoreditch, reinforcing
its originality.
Many incoming firms were attracted by the changing character creatives have
bestowed upon Shoreditch but they did not seek to be part of the creative economy in
addition to hospitality. Two types of companies were identified by participants; the
first are those that service City firms and wish to exploit the character of Shoreditch.
“When city firms receive visitors they like to show them a different
side of London. With Shoreditch’s arty character and that industrial
look as well as its (proximity to the City), it’s perfectly placed to
provide that”
(Firm M, Personal Communication, March 2, 2006)
The second sector that participants noted as growing in the area dealt with the
consumption of creative products rather than their production: retailers of furniture,
jewellery and in this case, designer fashion.
“Recently Shoreditch has started to look more and more trendy and
hip, not the dangerous east end, but not the sterile west end,
something of a fusion. It was the perfect look for (our company) so
we moved in”
(Firm N, Personal Communication, March 4, 2006)
Their customers follow fashion magazines such as Vogue and Vanity Fair to find out
what to wear and follow creatives in where they shop, increasing visitor numbers. In
this sense, geltung is again notably evident as the mainstream buy into the feel of
Shoreditch that creatives have given it. This creates a Shoreditch brand as observed by
Zukin (1982) which has been exploited to considerable effect by developers as
Shoreditch becomes a commuter zone for the City:
The increased desirability of Shoreditch is also drawing interest from larger
companies, able to outbid smaller, independent businesses. Thus, Shoreditch is
morphing into another clone town, populated by the same well known chains as
anywhere else. Firm A particularly referred to how the independent bars and eateries
in the immediate vicinity of their office made Shoreditch a friendlier and more
original place. However, attention was drawn to a ‘Subway’ that has opened nearby;
this was described as “the thin end of the wedge” with more chains expected to
follow. It was commented by many creatives, particularly those that had been in
design for longer that once multiples start populating an area then its days as a
creative cluster are limited. This constitutes an issue omitted in previous research, an
undesirable effect of maturing creative clusters, undermining the attachment creatives
feel to Shoreditch.
The development of the area is also resulting in steep rent rises. In 1999, as noted
previously, former industrial property was very cheap in Shoreditch. However in
2003, half of properties were above £11psf, from 10% in 1999 (City Fringe
Partnership, 2003).
3.6. A cluster in transition?
Area is currently occupied by creatives who have little economic muscle; however the
increased desirability Shoreditch has acquired is drawing in visitors and other
businesses and is threatening to displace Shoreditch’s creatives.
The majority of creatives in Shoreditch see themselves as having less economic clout
than the larger companies who now desire a Shoreditch location because of the
cultural validation creatives have given it, suggested by Shaw (2006). Creatives may
be able to anticipate rent rises, nevertheless coping with them presents more of a
problem. Some participants, particularly those who have been designers for longer
have migrated before
Some mentioned Tower Hamlets, however one aspect of Shoreditch that endeared the
cluster to settle there was an ample supply of workspace. Tower Hamlets is one of the
densest populated areas in the UK which thus erects a barrier. Sites deeper into
Hackney such as Dalston and Stoke Newington were also mentioned, however these
are already the subject of significant gentrification (Butler, 1996; Butler & Robson,
2003; Hamnet, 2003b). Additionally, they are made up of Victorian houses which
lack the large, open spaces required by creatives rendering these places less attractive.
Next to these two boroughs is Newham. This was seen as a prime area for creative
industry colonisation but the arrival of the Olympics curtailed that path.
One possibility put forward by firm H is for the cluster to jump to Dagenham. The
area has plentiful supplies of large, open plan, abandoned industrial buildings,
currently cheap due to lack of demand; the primary requirements of creatives. This is
certainly a radical view however it does have merit in the literature. Gibson et al.
(2002) report how in Sydney creative production migrated to a peri-urban area.
Additionally, the Greater London Authority (2004) reported that outer London’s
density of creative firms overtook that of central London in 2002 and is rising. The
CFP (2005) also reports that VAT registrations continue to be very high in central
compared to outer London which suggests that the increasing density of creative firms
in outer London is a result of migration from the inner boroughs.
Coming back to Shoreditch, the emergence of the area as a commuter zone is
universally accepted. The area is Manhatenising and loft living is becoming
increasingly popular with those who can afford it, mirroring the trend Zukin (1982)
and Shaw (2006) witnessed. Additionally, most participants believe the area will
begin to resemble Covent Garden more with an increasing role for the consumption of
creative products and cultural tourism. This view is furthered by rising sales from firm
N, a 10% rise in the number of furniture retailers and a 1.5% rise in Jewellers in the
City Fringe, between 2001-2004 (City Fringe Partnership, 2005). This switch from a
site of creative production to one of consumption was not specifically noted in
Sydney
Overall, Shoreditch’s creatives appear to be mirroring what has been observed in
Sydney by increasing the desirability of the area, making it attractive to City
professionals but also attracting chain stores and other businesses that feed off of an
‘arty vibe’. It may or may not be possible to create a more sustainable future for
Shoreditch’s creative hub; however that will certainly require intervention from the
LDA, intervention that is still forthcoming. The study will now draw to a close by
reviewing the findings of the research and laying the path for the continuation of the
themes raised in this study.
3.7. Response from policymakers
LB Hackney has now acknowledged the creative cluster that exists in south
Shoreditch and has passed policies designed to protect it. Though there is a limited
amount which can be done. Policies have now been adopted which place severe
limitations on the amount of housing which can be build (either new builds or change
of use). However, the planning system is completely powerless to stop a larger
company with more economic clout coming in and taking over the offices of a smaller
company though offering, or being willing to pay a higher rent on office space.
LB Tower Hamlets (the most deprived in the UK), is trying to get in on the action.
Although not adopted policy, they are trying to designate the western end of the
borough as a “cultural quarter” in order to foster the Shoreditch type business growth.
It is already starting to happen in fact and a great deal of regeneration has occurred at
the western end of the borough as a spillover from Shoreditch. In the future, it’s
likely that we’ll see more of these kinds of policies, however working to encourage,
or preserve cultural quarters.
3.8. What can we learn from Shoreditch?
The study aimed to determine first of all the factor(s) that had led to a clustering of
new media firms in Shoreditch. It was found that new media firms need to be part of
a cluster of complimentary firms due to their specialised nature and the production
process used. This requires constant networking and changing personnel
requirements which in turn require extensive use of freelances. This system of
production requires large open spaces to amass project teams. Also, because of the
variant nature of project work, firms need to manage costs, thus cheap premises are
required. Shoreditch was able to provide all these essential criteria in ample supply
due to deindustrialisation. On top of that, the
Area was able to provide for the aesthetic desires of creatives matching their wish for
an area with originality and distinction. An objective, connected to the first aim was to
determine if Scott (2001, p.11) was correct to demand “an economic geography of
cultural forms”. From the results gained here, it is clear that such geography is
needed. Creative industries are occupying an increasingly sizeable proportion of our
economy and are seen by many municipal authorities to have much growth potential.
It is clear by the way in which the presence of a creative cluster has had far reaching
impacts upon the wider Shoreditch economy that the impacts these clusters have is
sizeable. A thorough geography of this creative economy will provide an excellent
account of the creative economy and will prove an invaluable tool for urban planners
and academics.
The second aim of this study was to evaluate the impact that a new media cluster has
had on Shoreditch. It was discovered that the effects were considerable: the area’s
character has completely changed over the past 20 years from a dilapidated, former
industrial centre to one of the most attractive and up-and-coming places in London.
New firms have been attracted in, feeding off of this increased desirability. Some
creatives however reported that this was having a negative impact upon them and they
were unable to absorb the rising rents which Shoreditch’s increasing desirability
confronted them with. The cost of workspaces is one of the primary reasons behind
Shoreditch’s emergence as a creative hub, if prices continue to rise, thus removing
cheap rent from the list of benefits Shoreditch can offer creative, this will surely spell
the end of a sizeable creative cluster in the area. There is after all only a certain
amount of an increase in overheads that a micro-business can absorb before it is
unprofitable to remain in Shoreditch. Surely the only way to preserve a new media
cluster in Shoreditch is to follow the example of San Francisco and provide structured
assistance to creative industries through policy intervention.
4. Bibliografia de referència del treball de recerca
AJUNTAMENT DE BARCELONA (2001): La renovació del Poblenou: una
aproximació urbanística al districte d’activitats 22@bcn. Monogràfics de
Barcelona Metròpolis Mediterrània, núm. 1.
CASELLAS, A. (2007): “Gobernabilidad, participacion ciudadana y crecimiento
económico: adaptaciones locales a estrategias globales” de Scripta Nova. Revista
Electrónica de Geografía y Ciencias Sociales, Universidad de Barcelona, Vol. XI,
núm. 243, 10 de julio de 2007 http://www.ub.es/geocrit/sn/sn-243.htm
EKINSMYTH, C. (2002): “Embededdness in a cultural industry: Magazine”. Taylor,
S. i Leonard, S. [Eds]. (2002). Embedded enterprise and social capital:
International perspectives. Ashgate: Aldershot.
GRUP DE PATRIMONI INDUSTRIAL DEL FÒRUM DE LA RIBERA DEL
BESÒS (2005): “Proposta de pla integral de patrimoni industrial de Barcelona” de
Scripta Nova. Revista Electrónica de Geografía y Ciencias Sociales, Universidad
de Barcelona, Vol. X, núm. 581, 5 de mayo de 2005 http://www.ub.es/geocrit/b3w-
581.htm
HUERTAS, J.M. (2001): La gent i els barris de sant martí, Barcelona: Ajuntament de
Barcelona, Districte de Sant Martí.
MARTI, M. (2005): “Poblenou entre la continuitat i la substitució. Una aproximació a
la governanca urbana de Barcelona a patir de l’ anàlisi del Pla 22@ bcn (1995-
2005)” Memoria de investigación del Doctorat de Sociología. Universitat
Autònoma de Barcelona.
PALLARES-BARBERA, M. (2006): “Creating urban knowledge-activity hubs in
Barcelona (Spain): A history of success?", 102th Annual Meeting of Association of
American Geographers. Chicago, Illinois (USA).
SCOTT, A. (1986). “Industrial organization and location: division of labour, the firm,
and spatial process”. Economic Geography 62, p. 215-231.
TAYLOR, M. y MURPHY, A. (2003): "SMEs and E-business" School of Geography,
Earth and Environmental Science.
VAN OORT, F.G. (2004): “Urban growth and innovation. Spatially bounded
externalities in the Netherlands”, Aldershot: Ashgate.
VERA, A., BADIA, A. y PALLARÈS, M. (2003): “La adopción de internet en la red
de empresas y la percepción de la nueva economía en comarcas semi-remotas de
tradición industrial de catalunya”, Boletín de la A.G.E. N.º 36, pp. 129-147.
5. Annexos
ANNEX 1:
Documentació relativa a la 1a reunió d’experts a Portsmouth. Gener 2007
Contingut del document ______________________________________________pàg
Document de discussió grup UP: “Shoreditch & Hoxton Creative Cluster” 3
Document de discussió grup UAB: “The 22@Barcelona” 49
Document de discussió grup UAB: “Theoretical approach” 59
[La totalitat del document de l’annex 1 es troba en el CD que s’envia en suport digital.]
ANNEX 2:
Documentació relativa a la 2a reunió d’experts a Barcelona. Juny 2007
Contingut del document ______________________________________________pàg
-Programa de la reunió 3
-Itinerari 1: districte Poble Nou 5
-Itinerari 2: Plan Delta 6
-Document de discussió grup UAB: “Succes through innovation: a new economic
geography discussion based in the 22@Barcelona” 7
-Document de discussió grup UAB: “Proposal of indicators” 58
-Document de discussió grup UP: “Shoreditch: past, present and future” 96
[La totalitat del document de l’annex 2 es troba en el CD que s’envia en suport digital.]
ANNEX 3:
Documentació relativa a les enquestes realitzades a les empreses 22@Barcelona.
Primers resultats: síntesi del buidat de les enquestes realitzades a les empreses amb
ubicació al 22@Barcelona.
Contingut del document ______________________________________________pàg
Fitxa tècnica 2
Model d’enquesta 3
Llistat de les empreses enquestades 5
Ubicació de les empreses enquestades 7
Principals característiques de les empreses enquestades 8
Motivacions manifestades per les empreses enquestades 15
[La totalitat del document de l’annex 3 es troba en el CD que s’envia en suport digital.]
ANNEX 4:
Documentació relativa a les entrevistes realitzades a les empreses 22@Barcelona.
Primers resultats: síntesi del buidat de les entrevistes realitzades a les empreses amb
ubicació al 22@Barcelona, per a la identificació del perfil i l’anàlisi dels factors que
la població immigrant qualificada afronta en els mercats laborals dels països hostes.
Contingut del document6______________________________________________pàg
-Introducció 3
-Metodologia 4
-Delimitació del fenomen treball qualificat immigrat. Temes abordats en la literatura
científica 5
-Aproximació als resultats obtinguts a empreses del 22@Barcelona 7
-Consideracions finals 15
-Bibliografia i internetgrafia 18
[La totalitat del document de l’annex 4 es troba en el CD que s’envia en suport digital.]
6 El document és fruit de les entrevistes realitzades a les empreses ubicades al 22@Barcelona i es presenta com a capítol del treball de recerca “La trajectòria al Poblenou del segle XXI. Factors de localització de l’actual transformació econòmica” del doctorant Esteve Dot Jutgla com a investigador participant al projecte.
ANNEX 5:
Producció científica i participació en congressos, jornades i seminaris.
PUBLICACIONS:
-Casellas, A. (2007). “Gobernabilidad, participación ciudadana y crecimiento
económico. Adaptaciones locales a estrategias globales”. Scripta Nova. Revista
Electrónica de Geografía y Ciencias Sociales. Universidad de Barcelona.
http://www.ub.es/geocrit/sn/sn-243.htm.
-Pallares, M. i Casellas, A. (2007). “Embodying New Economy in Inner Urban Areas:
The “22@Barcelona” Lab”. En procés d’acceptació a Urban Studies.
-Casellas, A. (2007). “Las limitaciones del “modelo Barcelona”: Una lectura desde
Urban Regime Análisis” a Documents d’Anàlisi Geogràfica, 48.
CONGRESSOS:
-Assistència i presentació de la comunicació “El 22@Barcelona o el liderazgo del
espacio urbano. La economía del conocimiento en la Barcelona del siglo XXI” (Dot,
E.; Pallarès, M. i Vera, A) al XX Congreso Asociación Geógrafos Españoles 2007
celebrat a Sevilla a l’octubre de 2007 i organitzat per la Asociación de Geógrafos
Españoles.
-Assistència i presentació de la comunicació “Success through innovation. A new
economic geography based in the 22@Bcn” (Dot, E.; Pallarès, M. i Vera, A) al 103th
Association of American Geographers Annual Meeting celebrat a San Francisco a
l’abril de 2007 i organitzat per Association of American Geographers.
-Assistència i presentació de la comunicació “Inner City Restructuring and the
Politics of the High-Tech Economic Development: Evidence from Barcelona (Spain)”
(Casellas, A. i Pallares, M.) a la Conferencia Anual de Urban Affairs Association
celebrat a Seattle a l’abril de 2007 i organitzat per Urban Affairs Association.
-Assistència i presentació de la comunicació “Embodying New Economy in Inner
Urban Areas: The “22@Barcelona” Lab” (Casellas, A. i Pallares, M.) al Congrés de la
Association of Collegiate Schools of Planning. Conferencia Anual celebrat a Dallas
al novembre de 2006 i organitzat per la Association of Collegiate Schools of
Planning.
SEMINARIS i JORNADES:
-Assistència a la “Primera Jornada Internacional de cluster urbanos” celebrat a
Barcelona al febrer de 2007 i organitzat pel 22@Barcelona, CIDEM i l’Ajuntament de
Barcelona.
-Assistència a la jornada “City Marketing: eina estratègica per a les ciutats i els
territoris” celebrat a Barcelona al novembre de 2007 i organitzat per la Diputació de
Barcelona (Área de desenvolupament econòmic).
L’AGAUR inclourà a RECERCAT la memòria justificativa en versió digital. Per aquest motiu, us demanem el vostre consentiment per introduir a RECERCAT el contingut científic de la vostra justificació de recerca. Si esteu d’acord amb aquesta proposta, cal que llegiu la llicència Creative Commons i ens envieu el document que us adjuntem imprès, omplert i signat a: Programa de documentació científica Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca Via Laietana, 28 2na planta 08003 Barcelona
RECERCAT Les persones sotasignants en qualitat de beneficiàries i/o responsables de l’ajut de l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR), amb núm d’expedient 2006PBR10014, manifesten el seu consentiment exprés per tal que la justificació presentada en el marc de l’esmentat ajut sigui introduïda al dipòsit digital RECERCAT del Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya, d’acord amb els termes especificats a la llicència Creative Commons de Reconeixement-No-Comercial-SenseObra Derivada. Aquesta llicència estableix que es permet copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra sempre que se’n citi l’autor original i la institució que l’empara i no se’n faci cap ús amb finalitats comercials ni obra derivada. Per obra derivada s’entén aquell document que ha estat editat, traduït, combinat amb materials de tercers, canviat de format, o modificat de qualsevol altra forma.
Sí, estic d’acord amb el text anterior. No, no estic d’acord.
Barcelona, 21 de desembre de 2007 Nom i cognoms; signatura i DNI dels beneficiaris de l’ajut i/o de responsables del projecte. Aquelles persones o institucions que ho requereixin, amb una adequada argumentació, podran sol·licitar, si escau, un retràs màxim de dos anys per introduir la memòria justificativa a Recercat.