MEMÒRIA ECONÒMICA

març 2010

MEMÒRIA ECONÒMICA

El Pla Territorial Sectorial d’Habitatge constitueix el marc orientador per a l’aplicació a tot el territori de Catalunya de les polítiques que estableix la Llei 8/2007 del dret a l’habitatge, i és el instrument essencial de la planificació territorial en matèria d’habitatge creat en el Títol II de la Llei.

L’objectiu principal del Pla Territorial Sectorial d’Habitatge és desplegar en tot el territori de Catalunya les estratègies derivades de la política d’habitatge del Govern de la Generalitat. En aquest desplegament territorial, el Pla parteix del diagnòstic general sobre les necessitats d’habitatge de la població i les necessitats de rehabilitació del parc d’habitatges establertes en el Pacte Nacional per a l’Habitatge 2007-2016. El Pla determina les necessitats, els dèficits i els desequilibris territorialitzats en matèria d’habitatge, i estableix les previsions, normes i criteris d’aplicació que considera necessaris per tal de complir les seves finalitats, i en un horitzó temporal similar de deu anys.

El Pla Territorial Sectorial d’Habitatge per si mateix no comporta cap tipus d’impacte pressupostari, ja que la concreció de les mesures que proposa només tindrà traducció econòmica quan, anualment, el Govern de la Generalitat les aprovi, amb les corresponents dotacions pressupostàries, per fer efectius els compromisos adquirits amb la signatura del Pacte Nacional per a l’Habitatge.

Concretament, per al període 2009-2012, es pot analitzar la despesa de la Generalitat en desplegament del Pla Territorial Sectorial d’Habitatge dins de la prevista i ja aprovada en la Memòria Econòmica del Decret 13/2010, de 2 de febrer, del Pla per al Dret a l’Habitatge 2009-2012.

La Memòria Econòmica d’aquest Decret és al que concreta els càlculs de totes les mesures previstes fins l’any 2012. A partir de l’any 2012, serà necessari aprovar nous plans plurianuals d’habitatge que seran els que determinaran l’abast econòmic de les mesures respecte de les quals el Pla Territorial Sectorial d’Habitatge no fa altra cosa més que proposar criteris per a la seva distribució entre les diverses zones del territori.

Pel que fa al Fons de Solidaritat Urbana, que es crea conjuntament amb el Pla Territorial Sectorial d’Habitatge, amb la finalitat de donar suport als municipis obligats a complir amb l’Objectiu de la Solidaritat Urbana, en virtut de l’article 74 i següents de la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l’habitatge, l’aportació econòmica específica de la Generalitat no haurà de materialitzar-se fins a partir de l’any 2013, i sempre dins el pla pluriannual d’habitatge que s’aprovi.

Tal com s’assenyala en l’article 29.2 de les Normes del Pla Territorial Sectorial d’Habitatge, durant el primer quinquenni de vigència de l’esmentada Llei (2008-2012), els municipis obligats a complir amb l’Objectiu de la Solidaritat Urbana hauran de concertar amb la Generalitat les xifres de base per establir els objectius assolir en el segon quinquenni i següents. Això significa que les eventuals necessitats de suport específic per part de la Generalitat per què es puguin complir aquests objectius per part dels municipis amb més dificultats, només s’hauran de materialitzar a partir del segon quinquenni.

No obstant això, tal com es preveu en l’article 30 de la proposta de Normes del Pla Territorial Sectorial d’Habitatge, també es computaran com a part integradora del Fons de Solidaritat Urbana, totes aquelles ajudes que la Generalitat destini, directament o mitjançant

1

P L A T E R R I T O R I A L S E C T O R I A L D ’ H A B I T A T G E M E M Ò R I A E C O N Ò M I C A

ÍNDEX GENERAL DEL PLA

1. Memòria2. Normativa3. Plànols de proposta4. Memòria econòmica5. Informe de sostenibilitat ambiental

DOCUMENTS

A. PlanimetriesB. EstadístiquesC. Àrees urbanes amb actuacions en el parc d’edificis i habitatgesD. Sectors de planejament amb reservesE. Les propostes dels plans territorialsF. Previsions de creixement demogràficG. Bibliografia recent sobre habitatge

conveni, als municipis afectats per l’obligació de la Solidaritat, bé sigui en forma de subvencions de foment d’activitat, bé de gestió de les polítiques d’habitatge, que s’estableixin en els diversos Plans d’Habitatge. La traducció econòmico-pressupostària d’aquesta prescripció s’insereix de ple en les previsions del Plans plurianuals d’habitatge, com ara el ja aprovat mitjançant el Decret 13/2010, de 2 de febrer, del Pla per al Dret a l’Habitatge 2009-2012. A efectes complementaris a aquesta Memòria Econòmica, s’inclouen dos apartats, un primer que reprodueix els compromisos econòmics del Pacte Nacional per a l’Habitatge, i dins d’aquests, els que tenen vinculació amb les propostes del Pla Territorial Sectorial d’Habitatge. I un segon, que reprodueix part de les conclusions de l’estudi dut a terme per l’Institut d’Estadística de Catalunya sobre el Compte Satèl·lit de l’Habitatge a Catalunya, que permet situar la dimensió i transcendència de les derivades econòmiques del Pla Territorial Sectorial d’Habitatge sobre el conjunt del sector de l’habitatge i sobre el conjunt de l’economia.

Per tant, es conclou que les propostes d’aquest Pla no impliquen cap tipus d’impacte pressupostari específic, ja que les actuacions que s’hi preveuen no són més que la proposta de desplegament territorial de les que s’estableixin en els successius plans pluriannuals d’habitatge.

1. Les xifres del Pla Territorial Sectorial en relació a les del Pacte Nacional per l’habitatge

En el document del Pacte Nacional s’avaluen les inversions a realitzar en matèria de sòl i habitatge i els costos de les actuacions previstes, el resum de les quals figura en el quadre 1. En síntesi, es preveu una xifra global de 8.221 milions d’euros, de la qual un 21,1 %, equivalent a 1.738 milions, corresponen a ajuts directes als col·lectius socials indicats en els reptes 1 (població jove), 3 (població gran) i 4 (població en risc d’exclusió) i que no formen part d’aquest Pla Territorial Sectorial.

2

P L A T E R R I T O R I A L S E C T O R I A L D ’ H A B I T A T G E M E M Ò R I A E C O N Ò M I C A

REPTES necessitats Md'euros Tipus d'actuació

REPTE 1

Sòl per 250.000 HP 1.914 compra i urbanització de sòl residencialConstruir nou HP 160.000 2.052 HP de nova construccióMobilització habitatge no principal 62.000 36 ús d'habitatges del parc existentRotació parc públic 20.000

total 242.000 4.002 48,7%

REPTE 2

Total 300.000 160 plans de rehabilitació general164 plans d'ascensors531 Pla d'obres d'ADIGSA594 Programes de remodelació de barris de l'INCASOL

total 300.000 1.449 17,6%

REPTE 3

Hab Dotacionals per Gent gran 15.000 427 habitatges de lloguer dotacionals

total 15.000 427 5,2%

REPTE 4

Habitatges socials nous 12.500 355 habitatges protegits de nova construcció

total 12.500 355 4,3%

REPTE 5

Habitatges d'inclusió 15.000 21 habitatges d'inclusióHabitatges d'acollida 8.000 229 habitatges d'acollida

total 23.000 250 3,0%

TOTAL PTS HABITATGE 592.500 6.483 78,9%

resoltes amb ajuts 140.000 971 repte 120.000 371 repte 347.500 396 repte 4

total ajuts 207.500 1.738 21,1%

TOTAL PACTE NACIONAL 800.000 8.221 100%

3

P L A T E R R I T O R I A L S E C T O R I A L D ’ H A B I T A T G E M E M Ò R I A E C O N Ò M I C A

Quadre 1. Resum dels costos del Pacte Nacional per l’Habitatge

MOBILITZAR SÒL PER A HPO 250.000 habitatges 1.914 milions

CONSTRUÏR NOU HPO 64.000 lloguer 2.05296.000 compra

5.000 adaptats

PREVENCIÓ DE L'EXCLUSIÓ 12.500 habitatges socials nous 355

GENT GRAN 15.000 habitatges dotacionals 427

MAL ALLOTJAMENT 7.500 habitatges d'inclusió 14 2/3 parts del total d'inclusió(s'estima un 50% amb habitatge nou) 4.000 habitatges d'acollida 153 2/3 parts del total d'acollida

HABITATGE NOU 199.000 habitatges 3.001 milions

TOTAL PTS HABITATGE 4.915 milions

La xifra restant, 6.483 milions d’euros, suposa el 78,9% del total, i es correspon a les actuacions que aquest Pla Territorial Sectorial d’Habitatge situa en el territori de Catalunya d’acord amb la diversitat de característiques en la distribució de la població i en la situació actual del parc d’habitatges. Del primer aspecte, es determinen les àrees de demanda forat i acreditada, i del segon, les necessitats de rehabilitació.

Pel que fa a la distribució de la xifra global de 8.221 milions d’euros i per fonts de finançament, el 81% correspon a la Generalitat, el 13% al Ministerio de la Vivienda, i el 6% al sector privat.

Com es pot concloure, les inversions quantitativament més voluminoses son les destinades a la construcció de nous habitatges protegits, amb 3.966 milions d’euros (48,2% del total), el que inclou la mobilització dels sòls necessaris per a l inici de la construcció de 160.000 habitatges, i en segon lloc, les destinades a l’objectiu de rehabilitar fins a 300.000 habitatges, amb 1.449 milions d’euros (17,6 % del total).

En el quadre següent es detallen les actuacions que formen part d’aquest Pla Territorial Sectorial referides a la provisió de nous habitatges per donar resposta a les necessitats avaluades, d’acord amb les estimacions que s’estableixen en la Memòria del Pla.

4

P L A T E R R I T O R I A L S E C T O R I A L D ’ H A B I T A T G E M E M Ò R I A E C O N Ò M I C A

Quadre 2. Actuacions per a la construcció de nous habitatges

MOBILITZAR HABITATGE NO PRINCIPAL 62.000 lloguer social 36

ROTACIÓ PARC PÚBLIC 20.000 habitatges * dins de inversions parc públic

MAL ALLOTJAMENT 7.500 habitatges d'inclusió 7 1/3 parts del total d'inclusió(s'estima un 50% amb habitatge no principal) 4.000 habitatges d'acollida 76 1/3 parts del total d'acollida

HABITATGE NO PRINCIPAL MOBILITZAT 93.500 habitatges 119 milions

REHABILITACIÓ GENERAL i 247.000 general 160 rhb generalACCESSIBILITAT FÍSICA 164 plans ascensors

48.000 parc públic 531 pla d'obres d'ADIGSA

5.000 remodelació de barris 594 remodelació de barris

HABITATGES REHABILITATS 300.000 habitatges 1.449 milions

TOTAL PTS HABITATGE 1.568 milions

Les actuacions de construcció de nous habitatges protegits, per lloguer o per venda, habitatges dotacionals, i habitatges socials nous, d’inclusió o d’acolliment, donen una xifra global de 4.915 milions d’euros, el que suposa el 75,8% de la xifra total de les actuacions contemplades en el Pla. És a dir, 3/4 parts de l’esforç econòmic a realitzar en els deu anys següents és en la mobilització de sòls i la construcció d’habitatges nous destinats a polítiques socials en les diverses modalitats previstes en el Pla.

Sobre aquestes xifres cal fer una consideració. La promoció de nou habitatge amb alguna de les fórmules protegides establertes en la normativa específica (Pla del dret a l’habitatge de Catalunya) té el caràcter d’inversió, de cicle curt de retorn si és per a la venda a través del finançament hipotecari per part del comprador, i de cicle mitjà i llarg, fins a 30 anys, si és a lloguer protegit. Altra qüestió son els habitatges que tenen una destinació associada a finalitats i programes socials, com son els d’inclusió, acollida o genèricament “socials”.

El quadre següent, resumeix les actuacions a realitzar sobre el parc d’habitatges existents, fonamentalment de rehabilitació, però també de mobilització dels habitatges desocupats per a polítiques socials, d’acord amb les previsions d’aquest Pla:

La xifra important en relació a les actuacions sobre el parc existent correspon, com per altra part és lògic, a l’objectiu de rehabilitar fins a 300.000 habitatges, amb un total de 1.449 milions, el 92,4% del total d’aquest apartat. No obstant, s’ha d’assenyalar l’important rendiment que s’obté dels 119 milions d’euros destinats a mobilitzar fins a 93.500 habitatges del parc d’habitatges no principals per destinar-los a polítiques socials, que és una de las actuacions que en el marc d ‘aquest Pla Territorial Sectorial es prioritzen.

5

P L A T E R R I T O R I A L S E C T O R I A L D ’ H A B I T A T G E M E M Ò R I A E C O N Ò M I C A

Quadre 3. Actuacions sobre el parc d’habitatges

2. L’impacte total de la despesa en habitatge sobre l’economia catalana.

La recent publicació el maig de 2009 per part del Institut d’Estadística de Catalunya i el Departament de Medi Ambient i Habitatge del treball “El compte satèl·lit de l’habitatge a Catalunya. 2005”, realitzat pel dr. Ezequiel Baró i els seus col·laboradors de la Universitat de Barcelona, permet tenir una aproximació del impacte que el sector de l’habitatge té en el conjunt de l’economia catalana.

En aquesta publicació, es presenta el càlcul de les despeses corrents i de capital dels habitatges de Catalunya, desagregant la informació per tipus d’habitatge (en funció del seu caràcter d’habitatge principal o secundari, o si està o no arrendat) i també informació sobre el finançament i desgravacions fiscals associats a l’adquisició d’aquests habitatges.

El compta satèl·lit s’elabora a partir dels resultats de les Taules Input-Output de Catalunya 2001. Les taules Input-Output són un sistema d’informació macroeconòmica que indica amb precisió les relacions econòmiques entre les branques d’activitat i les seves principals operacions econòmiques (producció, consum intermedi, consum final, inversió, exportacions, etc).

La Despesa Nacional en Habitatge, que mesura l’esforç col·lectiu que Catalunya va dedicar a l’habitatge. l’any 2005 va ser de 46.186 milions d’euros, dels quals:

o 61% corresponien a despeses d’inversió (aquestes despeses inclouen les despeses d’adquisició d’habitatges, en grans reformes de manteniment...).

o 37% corresponen a despeses corrents (aquestes despeses inclouen els lloguers (efectius i imputats), despeses de subministraments, les despeses corrents de manteniment, obres menors en els habitatges...).

Aquest esforç col·lectiu s’ avalua també en termes relatius, veient quin percentatge del PIB o de la Renda Bruta Disponible de les llars representa la Despesa Nacional en Habitatge:

o el 25,5% del PIBo el 47,7% de la Renda Bruta Disponible de les llars

Els impactes totals de la despesa en habitatge sobre l’economia catalana s’avaluen a traves de la utilització d’un model input-output, que permet determinar els efectes d’arrossegament de les despeses en habitatge en els altres sectors. Aquests efectes d’arrossegament es mesuren a través de:

o l’activació de la producció en els altres sectors econòmics.o la generació de valor afegit brut.o l’ocupació en cadascun d’aquests sectors.

Els efectes totals de les despeses en habitatges tenen en compte dos components:o efectes directes sobre els sectors receptors de despesa en primera instància.o efectes induïts (proveïdors del sectors esmentats).

L’impacte sobre l’economia catalana es calcula considerant:o la despesa corrent d’habitatge (p.ex. lloguers (efectius i imputats).o la despesa d’inversió (p. ex despeses d’adquisició d’habitatges).

6

P L A T E R R I T O R I A L S E C T O R I A L D ’ H A B I T A T G E M E M Ò R I A E C O N Ò M I C A

Impacte sobre l’economia catalana: despesa corrent

La despesa corrent en habitatge va ser de 15.090 milions d’euros. Aquesta magnitud de despesa ha determinat:

o una activació total de la producció de 19.989 milions d’euros (el que vol dir que els 15.090 milions han arrossegat quasi 5.000 milions més entre efectes directes i indirectes sobre altres sectors de l’economia).

o una generació de valor afegit brut equivalent a 13.033 milions d’euros (el valor afegit brut és la suma de la remuneració dels assalariats més l’excedent brut d’explotació).

o Els efectes totals sobre l’ocupació representà un increment de 92.298 ocupats (equivalents a temps complet).

Impacte sobre l’economia catalana: despesa d’inversió

La despesa corrent en habitatge va ser de 13.671 milions d’euros. Aquesta magnitud de despesa ha determinat:

o una activació total de la producció de 20.845 milions d’euros (el que vol dir que els 13.671 milions han arrossegat quasi 7.000 milions més entre efectes directes i indirectes sobre altres sectors de l’economia).

o una generació de valor afegit brut equivalent a 10.241 milions d’euros.o Els efectes totals sobre l’ocupació representà un increment de 293.547 ocupats (equivalents a temps complet).

Si la despesa prevista en el Pacte Nacional per l’Habitatge és de 8.221 Md’euros, que en la terminologia de l’estudi es consideraria “efecte directe”, l’efecte total (directe més indirecte) per a l’economia catalana seria de 12.537 M d’euros, d’acord amb un efecte multiplicador sobre els totals de la despesa d’inversió en habitatge (no la corrent) del 52,5%.

7

P L A T E R R I T O R I A L S E C T O R I A L D ’ H A B I T A T G E M E M Ò R I A E C O N Ò M I C A

8

P L A T E R R I T O R I A L S E C T O R I A L D ’ H A B I T A T G E M E M Ò R I A E C O N Ò M I C A

P L A T E R R I T O R I A L S E C T O R I A L D ’ H A B I T A T G E M E M Ò R I A E C O N Ò M I C A

març 2010

Treballs realitzats en el marc del conveni entre el Departament de Medi Ambient i Habitatge i la Universitat Politècnica de Catalunya.

Professors responsables del Conveni: Josep M. Vilanova i Ricard Pié, del Departament d’Urbanisme i Ordenació del Territori a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès.

Coordinació general:Elisabet Amat, arquitectaJordi Francesch, tècnic en cartografia i disseny gràficMaria Lluïsa Marsal, dra.arquitecta

Coordinadors temàtics:Vicenç Casals, geògrafCarles Serra, arquitecteJoan Dídac Soler, geògraf SIGMíriam Zaar, geògrafa

Tècnics que han participat:Mariona Blasi, Sílvia Bosch, Héctor González, Esther Millán, Núria Motjé.

Treballs temàtics:- Les projeccions de població i llars han estat realitzades per Joan Anton Módenes, del Centre d’Estudis Demogràfics de la Universitat Autònoma de Barcelona.

- L’informe de sostenibilitat ambiental ha estat realitzat per Anna Zahonero, de (A.Z.) estudis i projectes de medi ambient i de paisatge s.l.p.

- L’estudi sobre el mal allotjament ha estat dirigit per Sílvia Amblàs i Pere Casamayor, de l’Institut DEP.

- Assessorament jurídic: Romà Miró i Ramon Figueras, advocats