memÒria de la llicÈncia d’estudis de modalitat b ... · acostumen a ser manuals escrits passats...

MEMÒRIA DE LA LLICÈNCIA D’ESTUDIS

DE MODALITAT B,

Elaboració de programes informàtics per a

l'aprenentatge de la LLENGUA grega i llatina,

Francesc Parreu Alasà

Curs escolar 2006-2007.

2

índex:

1.- Introducció:

1.1.- Antecedents del tema objecte del treball..................................... pàg. 3

1.2.- Explicació del tema....................................................................... pàg. 5

1.3.- Objectius i resultats proposats..................................................... pàg. 6

2.-. Treball dut a terme:

2.1.- Disseny del pla de treball............................................................. pàg. 8

2.2.- Metodologia emprada................................................................... pàg. 9

2.3.- Descripció dels recursos utilitzats................................................ pàg. 11

3.- Resultats obtinguts:

3.1.- Presentació dels materials elaborats........................................... pàg. 13

3.2.-Guia didàctica per al professorat................................................... pàg. 22

3.3.-Material per a l’alumnat................................................................. pàg. 27

4.- Conclusions......................................................................................... pàg. 29

5.- Bibliografia........................................................................................... pàg. 31

3

1. Introducció:

1.1.- Antecedents del tema objecte del treball.

La part de cultura dels nostres estudis clàssics (en el sentit ampli de

mitologia, literatura, història, arqueologia, institucions...) s'ha anat ampliant

progressivament. De manera paral·lela, s'ha anat introduint l'ús de les noves

tecnologies per a estudiar aquests aspectes culturals. La projecció de les antigues

diapositives aviat va ser substituïda / complementada pel visionat de vídeos. Més

tard, han arribat els CDs i DVDs interactius o no. Finalment, la xarxa d'internet s'ha

anat omplint d'aquests tipus de programes.

Pel que fa a l'ensenyament estricte de la llengua (morfologia, sintaxi,

textos...), els darrers temps han vist proliferar la utilització de mètodes semblants a

les llengües modernes, amb exercicis de substitucions, de cercar antònims i

sinònims, d'omplir buits, de triar la resposta correcta ... Per això, quan,

paral·lelament, s'ha aplicat l'ús de procediments informàtics al estudi de la llegua,

s'ha fet en aquesta línia d'exercicis, seguint uns procediments que podrien ser

aplicables quasi a qualsevol matèria. Activitats lúdiques, però complementàries.

L’l'aprenentatge de la llengua reposa sobre dos pilars bàsics: l'estudi dels

paradigmes de la morfologia, la gramàtica, i l'anàlisi i traducció de textos. Aquestes

dues activitats es segueixen desenvolupant amb el format escrit tradicional. Si bé

és cert que hi ha pàgines a la xarxa que contemplen aquests aspectes bàsics,

acostumen a ser manuals escrits passats a suport digital.

Conscients de que l'ensenyament de la morfologia, sintaxi, traducció de

textos i etimologia podien trobar en la informàtica una eina adequada, hem anat

experimentant, des de fa ja molt de temps, en aquests camps: utilitzant

directament en l'alumnat els programes in fieri, comunicant els nostres

procediments en congressos, seminaris i cursets i rebent i aplicant els

suggeriments d'alguns companys de professió que els han fet servir també amb

els seus alumnes.

El material de que disposàvem, abans de la Llicència, tenia quatre aspectes:

a. Una sèrie de tres programes d'introducció a la mitologia i la seva part

escrita consistent en omplir buits amb les paraules clau que li va fornint l'ordinador

4

de manera interactiva, complementats amb tres programes qualificadors

(programes Teo 1, Teo 2 i Teo 3).

b. Un mètode d'aprenentatge de la llengua grega titulat Olimp, basat en la

mitologia i en la morfologia i la sintaxi casual. Són uns programes interactius amb

una clara disposició dels paradigmes morfològics i una part escrita.

c. 48 programes qualificadors de morfologia grega i llatina amb la seva part

en suport paper anomenats Gramàtica digital grecollatina.

d. Una sèrie de programes per a treballar textos grecs antics en els aspectes

de sintaxi, traducció, etimologia i comentari, constitutius, a la vegada, del nucli

d'una antologia de la literatura grega.

Tots aquests programes es podíem (i es poden) consultar a la nostra pàgina

web, www.Heracles.us

5

1.2.- Explicació del tema.

Davant d’una producció ja bastant extensa i diversa (en haver estat produïda

en el decurs de molts anys i des de coneixements i perspectives diverses), el

primer que ens proposàvem era homogeneïtzar i dotar d’una estètica i un

funcionament comú el seguit de programes de morfologia i de textos ja elaborats.

La segona cosa que ens proposàvem era la producció de nous programes

per a completar, per una banda, tota la morfologia bàsica grega i, per l’altra,

disposar de molts més textos preparats per a treballar amb els alumnes.

També calia redactar unes introduccions escrites de la part de Gramàtica i de

la part de Literatura.

La introducció escrita de Gramàtica havia d’anar destinada sobre tot al

professor, per a veure el sistema de composició nominal i verbal que havíem

emprat en els programes pròpiament dits.

La introducció escrita de Literatura, en canvi, era destinada a l’alumnat, per a

formar-se la idea de la literatura i els textos no són dues coses diferents. De fet,

només després de l’explicació de cada text, s’ha d’entrar en contacte directe amb

ell.

6

1.3.- Objectius i resultats proposats.

La finalitat primera del nostre projecte era, per tant, posar ordre a un gruix de

feina feta que havíem experimentat molt útil per a l'alumnat, però que, degut als

canvis que la experiència ens havia fet introduir, no presentaven un aspecte

unitari. Els havíem de dotar d'una forma homogeneïtzada, tant els de morfologia,

la Gramàtica digital, com els de literatura a partir dels textos, La literatura pels

textos.

En segon lloc, calia afegir nous programes i completar-los en la mateixa línia,

de manera que es pugui explicar tota la morfologia grega i cada vegada més

autors de la literatura basant-nos en textos traduïts per ordinador.

L'alumnat s'ha anat acostumant a emprar l'ordinador (i la xarxa web) com una

eina habitual en tot un seguit de matèries. En les nostres especialitats de llatí i

grec també, però limitada a aspectes tangencials de tipus cultural. O a una sèrie

d'exercicis lingüístics de tipus d'activitat complementària (substitució, omplir buits,

triar opcions, etc.). Això fa que, sovint, es prengui l'activitat a l'aula d'informàtica

com un afegit al treball normal de la classe, com una activitat lúdica no fonamental,

com un premi (accentuant les característiques d'excepcionalitat).

Per tant, l’objectiu principal era produir un material que no complementi el

gruix fonamental de les nostres matèries, sinó que el substitueixi. Aquest gruix

fonamental el constitueix l'estudi de la morfologia i l'anàlisi i traducció de textos;

per tant, si podem emprar l'ordinador per a això, la part més feixuga del nostre

treball quedarà alleugerida i deixarà de ser un exercici de memòria. I, a la vegada,

en adquirir l'alumnat la noció de que la informàtica no és només per als aspectes

lúdics, sinó per al conjunt del treball, es donarà un major rigor i seriositat en la

utilització de l'ordinador.

La Gramàtica digital no és un llibre de text més. Si de cas, es pot comparar a

un apèndix gramatical d'un llibre de text, que, en comptes de ser imprès, és

desenvolupat amb informàtica interactiva. I una gramàtica bàsica (millor,

interactiva) és quelcom molt necessari en els moments actuals dels mètodes

d'aprenentatge de les llengües en general i de les clàssiques en particular;

efectivament, de la mateixa manera que un estudiant d'anglès o alemany treballa

7

amb un llibre de text ple de dibuixos i colors, però ha de consultar també una

gramàtica general de la llengua estudiada, la Gramàtica digital serà útil als

alumnes de tots els instituts, universitats o altres institucions, sigui quin sigui el

llibre escollit pel professor de la matèria a cada centre.

Els objectius del projecte es concretaven en:

a. Revisar i homogeneïtzar tot el seguit de programes de morfologia i de

textos que hem anat produint. Els programes que feia anys que elaboràvem

presentaven una presentació/utilització diferent. Aquestes diferències eren fruit de

més de quinze anys d'elaboració, experimentació i canvis. És a dir, no tots els

programes presentaven la mateixa forma, ja que, en fer un nou programa o una

nova forma d'exercici s’havien anat introduint, en els més nous, les millores que

ens suggeria la utilització dels més vells. Detectàvem la necessitat de donar una

forma definitiva.

b. Elaborar nous programes per a completar una visió global bàsica de la

morfologia i de la literatura basada en els textos originals.

c. Completar la nostra pàgina web (www.Heracles.us) amb els programes

citats als punts anteriors, una vegada enllestits: Hem comprovat que la manera

més pràctica de posar a disposició de l'alumnat i del professorat d'altres centres

els nostres programes és la pàgina web que ja fa temps que hem creat. Així, les

modificacions són abastables immediatament per a tothom, cosa que no permet

un CD-Rom.

d. Elaborar igualment la part teòrica i introductòria en suport paper. La

corresponent a la morfologia, la Gramàtica digital, i la corresponent a la Literatura

pels textos.

8

2. – Treball dut a terme:

2.1. -Disseny del pla de treball.

En el nostre projecte de recerca ja fèiem referència a una fase prèvia de

plantejament, una segona fase de recollida de dades i una tercera fase de

ponderació i elaboració del material.

Com que el treball que ens proposàvem havia estat portat a terme en major o

menor grau i havia estat experimentat amb alumnes, la fase prèvia semblava molt

clara. Tot i així, com veurem més avall, ha estat inevitable que el mateix

desenvolupament del treball hagi fet replantejar els procediments a seguir.

La segona fase, la de recollida de dades, pel que fa a la morfologia, havia de

consistir en la consulta de les morfologies i fonètiques més usuals, relacionades a

l’apartat de bibliografia. De tota manera ens hem trobat que la majoria de

morfologies desenvolupen els mateixos exemples, els mateixos temps de la

mateixa classe de verbs, per exemple. I, per contra, malauradament, hi ha alguns

temps o modes que només s’hi indiquen. Nosaltres hem elaborat tots les temps i

modes de tota mena de verbs, de manera que, a la nostra gramàtica digital, es

poden trobar paradigmes més complerts que a les gramàtiques tradicionals només

en suport paper.

Pel que fa als exemples pràctics de literatura, ens proposàvem la recerca de

frases amb varies condicions: ser relativament senzilles quant a complicacions

sintàctiques, contenir termes grecs formadors de termes etimològicament derivats

en català interessants i, si pot ser, coneguts, i, sobre tot, donar idea del contingut

de l'obra literària a la qual pertanyen. També incloíem en aquesta fase prèvia el

recull d’informacions i anàlisis de cada autor i de cada obra.

També ens proposàvem una recerca d’imatges relacionades amb el

contingut de cada text, en major o menor grau, al seu autor i/o als personatges.

La tercera fase consistia a elaborar materialment els programes, tant els

paradigmes de morfologia, com les frases antològiques de la literatura, amb els

aspectes que hem comentat: anàlisi morfològica, anàlisi sintàctica, anàlisi lèxica i

etimològica, traducció i comentaris, incloses les imatges relacionades.

9

2.2.- Metodologia emprada.

2.2.1.-La primera cosa que havíem de resoldre era l’homogeneïtzació dels

programes que fa temps que teníem elaborats. Abans d’afegir nous programes de

morfologia per a completar els paradigmes i bans de cercar nous textos per a

preparar en més programes, calia aquesta labor de revisió i unificació de tots els

programes ja existents; això havia de servir també per a establir les

característiques bàsiques que havíem d’emprar en els nous programes a realitzar.

Hem renovat l’estètica de tots els programes de morfologia grega procurant

utilitzar els color bàsics de la ceràmica grega: negre i marró.

També ha estat modificat algun aspecte pràctic; per exemple, hem modificat

els programes perquè no s’hagi d’escriure més que en grec. La alternança entre

majúscules (on tenim col·locats els caràcters grecs) i les minúscules produïa

problemes freqüents a l’alumnat.

Hem renovat també l’estètica de tots els programes de literatura pels textos.

Per a col·locar-hi aquests textos, hem elaborat una imatge base que recorda

l’aspecte d’un document antic, com un pergamí, on hem situat les diferents frases i

ho hem gravat tot com una altra imatge per tal d’evitar els problemes que provoca

el treballar amb fonts.

També hem canviat algunes de les imatges que incloïen els programes

antics per dues raons: aprofitar les de domini públic (fonamentalment de la pàgina

web http://commons.wikimedia.org) o bé utilitzar-ne de més adequades a cada

text.

2.2.2.- Decidida l’estètica i les característiques “definitives” que havien de

presentar la totalitat dels programes i aplicada a tots els anteriors, es va passar a

la fase d'elaboració dels nous programes de morfologia: verbs contractes, líquids,

verbs muts, verbs en -mi de diferents classes i temps segons. Aquesta fase, que

preveiem molt més breu, va ser problemàtica, més que res, pel problema de la

recollida de material, ja que hem volgut desenvolupar a fons tots els temps de

totes les classes, cosa que no es troba a les morfologies ni gramàtiques habituals,

ressenyades a la bibliografia.

10

Els programes de morfologia han estat elaborats amb el llenguatge de

programació Turbo Pascal. Per a les seves característiques, cf. l’apartat 2.3.

(Descripció dels recursos utilitzats).

2.2.3.- Decidida també l’estètica i les característiques dels programes de

textos, utilitzada per a modificar els programes preexistents, es va passar a

determinar quins autors havíem d’afegir de bell nou i quins textos escollíem de

cadascun. Els autors que consideràvem convenients en el moment d’elaborar el

projecte de llicència no han estat els definitius, cosa que ja advertíem en aquell

moment: Aquesta nòmina inicial, però, podria variar en el decurs i com a

conseqüència del nostre treball. Podem consultar l’apartat 3.1. Presentació dels

materials elaborats, per a veure la llista definitiva dels que ens ha estat possible

treballar.

Naturalment, el mètode va ser repassar les velles històries de la literatura per

a calibrar la importància que s’havia de donar a gènere i autor, seguint les

premisses que ja hem comentat: simplicitat d’anàlisi, existència de derivats

etimològics catalans dels termes continguts a les frases en qüestió, disponibilitat

d’imatges de lliure disposició, etc.

Els programes de literatura i textos han estat elaborats amb el conegut i difós

programa PowerPoint. Per a les seves característiques, cf. l’apartat 2.3.

(Descripció dels recursos utilitzats).

11

2.3. Descripció dels recursos utilitzats:

Dividirem aquest apartat en tres: programes informàtics utilitzats per a la

creació de les nostres produccions, pàgines web i bibliografia.

Pel que fa a l'estructura tècnica dels programes, els de morfologia estan

realitzats en Turbo-Pascal, un sistema de programació clàssic en l'àmbit científic i

universitari. Es caracteritza per funcionar per procediments, és a dir, trossos de

programa intercanviables capaços de ser cridats pel programa principal o en

qualsevol punt del programa general. Per exemple, hem creat procediments per

demanar la resposta que l'alumne tecleja, procediments per a comprovar si la

resposta s'adequa a un o diversos arrays, que fan l'ofici de plantilles, procediments

per a comptar el nombre de vegades que s'ha hagut de prémer retorn,

procediments qualificadors basats en aquest nombre de vegades, etc. El problema

de les fonts de grec ha estat resolt utilitzant una rutina, BBFont, que permet

dissenyar caràcters; això fa que no hi hagi problemes a cap ordinador si s'utilitza

pantalla completa.

Els programes de llengua i literatura estan realitzats en PowerPoint, potser el

mètode més universalitzat de realitzar presentacions. Es caracteritza per funcionar

pantalla a pantalla (com diapositives): això ens és molt útil per a situar una frase a

cada pantalla. La interacció entre elements d'una pantalla permet determinar quina

quantitat d'informació es vol veure de la totalitat que conté; funciona prement el

botó del ratolí, l'espaiador o control. En canvi, les ordres de passar d'una pantalla

a una altra es situen sota el botó, icona, text, imatge, etc., que es vulgui i

s'anomenen Configuració de l'acció. Nosaltres l’hem emprat per a que l’alumne

faci clic a la resposta correcta, una iamatge PNG o JPEG, que ha resolt de

passada el problema de les fonts de grec. No en necessitem cap.

Per a aconseguir noves imatges que facin referència a les frases treballades,

hem utilitzat exclusivament les disponibles a la pàgina web

http://commons.wikimedia.org, que hem citat més amunt. I, dins d’aquesta pàgina,

ens hem abstingut de les poques que tenien reservat algun dret. Només hem

utilitzat les que indicaven clarament: I, the copyright holder of this work, hereby

release it into the public domain . This applies worldwide. Això ens ha obligat, de

12

vegades, a no aprofitar algunes representacions plàstiques més interessants que

les incloses finalment. A més, aquesta llibertat d’utilització ens era imprescindible

per a poder modificar les imatges de base, cosa permesa per la pàgina que

comentem, i poder crear aquells personatges o situacions il·lustratius de la totalitat

de les frases.

Per a portar a terme les modificacions a que ens referim més amunt, hem

utilitzat els programes de tractament d’imatge més habituals. (Paint Shop Pro,

Photo Shop, MGI Photo Suit, etc.). Aquesta elaboració d’imatges ha estat una

tasca llarga i laboriosa; de vegades, hem esmerçat més temps en la part gràfica

que ens els propis anàlisis dels textos que acompanyen Remarquem que no

estem fent una història de l'art, sinó il·lustrant situacions i/o personatges d'una

frase antiga.

Pel que fa a la bibliografia utilitzada, hem de distingir dos tipus: per als textos

pròpiament dits, hem utilitzat les col·leccions tan conegudes d’Oxford Classical

Text i de Loeb. També ens han estat útils bases de dades de textos digitals, hi ha

una versió demo a la xarxa d’ Online TLG.

13

3.- Resultats obtinguts:

3.1.- Presentació dels materials elaborats

Els materials elaborats són, com hem anat dient, de dues menes: programes

de morfologia nominal, adjectival, pronominal i verbal, per una banda, i programes

de textos presos com a exemples de literatura, de sintaxi, de traducció i

d’etimologia, per l’altra.

Tant els d’una mena com els de l’altra disposen d’introducció escrita:

Gramàtica digital. Introducció i Literatura pels textos. Introducció.

La millor manera de copsar la totalitat dels programes és consultar

precisament aquestes introduccions, que acompanyen en forma d’annexos

(impresos en format paper i en pdf) aquesta Memòria.

De tota manera, transcrivim aquí l’índex d’una i altra introduccions, que són,

és clar, l’índex de tots els programes:

Remarquem que les introduccions van en color verd i els programes en color

blau. Aquest mateix codi serà l’utilitzat a la pàgina web www.hercacles.us. En

podeu veure el seu funcionament al CD-Rom annex.

PROGRAMES DE MORFOLOGIA:

Substantius:

Introducció als substantius,

Introducció al Nominatiu,

Nominatiu,

Introducció al Vocatiu,

Fins al Vocatiu inclòs,

Introducció a l’Acusatiu,

Fins a l’Acusatiu inclòs,

Introducció al Genitiu,

Fins al Genitiu inclòs,

Introducció al Datiu,

Fins al Datiu inclòs.

14

Si, una vegada estudiat cada cas, voleu repassar els casos per declinacions, feu clic a

Primera, Primera i segona, Tercera.

Adjectius:

Introducció als adjectius,

Introducció als de 3 terminacions,

De 3 terminacions,

Introducció als de 2 terminacions,

De 2 terminacions,

Introducció als Comparatius i Superlatius,

Comparatius i Superlatius,

Tots els adjectius.

També podeu treballar conjuntament els De 3 i de 2 terminacions.

Pronoms/Adjectius:

Introducció als Pronoms/Adjectius,

Pronoms demostratius i d’altres,

Pronoms indefinits i d’altres,

Tots els Pronoms/Adjectius.

Verb lu/w lu/w lu/w lu/w activa:

Introducció al verb en general,

Llista de temps de veu activa,

Introducció a Veu activa, Indicatiu,

Veu activa, Indicatiu,

Introducció a Veu activa fins l’Imperatiu inclòs,

Veu activa fins l’Imperatiu inclòs,

Introducció a Veu activa fins el Subjuntiu inclòs,

Veu activa fins el Subjuntiu inclòs,

Introducció a Veu activa fins l’Optatiu inclòs,

Veu activa fins l’Optatiu inclòs,

Introducció a Veu activa fins l’Infinitiu inclòs,

Veu activa fins l’Infinitiu inclòs,

Introducció a Veu activa fins el Participi inclòs,

15

Veu activa fins el Participi inclòs.

Verb lu/w lu/w lu/w lu/w mitjana passiva:

Introducció a la Veu mitjana passiva,

Llista de temps de veu activa,

Introducció a Veu mitjana passiva, Indicatiu,

Veu mitjana passiva, Indicatiu,

Introducció a Veu mitjana passiva fins l’Imperatiu inclòs,

Veu mitjana passiva fins l’Imperatiu inclòs,

Introducció a Veu mitjana passiva fins el Subjuntiu inclòs,

Veu mitjana passiva fins el Subjuntiu inclòs,

Introducció a Veu mitjana passiva fins l’Optatiu inclòs,.

Veu mitjana passiva fins l’Optatiu inclòs,

Introducció a Veu mitjana passiva fins l’Infinitiu inclòs,

Veu mitjana passiva fins l’Infinitiu inclòs,

Introducció a Veu mitjana passiva fins el Participi inclòs,

Veu mitjana passiva fins el Participi inclòs.

Verbs contractes:

Introducció als Verbs contractes en ...a-w, tima/-w,

tima/w activa,

tima/w mitjana passiva,

Introducció als Verbs contractes en ...e-w, file/-w,

file/w activa,

file/w mitjana passiva,

Introducció als Verbs contractes en ...o-w, dhlo/-w,

dhlo/w activa,

dhlo/w mitjana passiva.

Verbs consonàntics:

Introducció als Verbs en labial,

tre/pw activa,

16

tre/pw mitjana passiva,

bla/ptw activa,

bla/ptw mitjana passiva,

Introducció als Verbs en gutural,

a)/gw activa,

ple/kw mitjana passiva,

ta/ttw activa,

ta/ttw mitjana passiva,

Introducció als Verbs en dental,

pei/qw activa,

pei/qw mitjana passiva,

Verbs líquids:

Introducció als Verbs en ...l, a)gge/ll-w,

a)gge/llw activa,

a)gge/llw mitjana passiva,

Introducció als Verbs en ...n-/...r-, fai/nw,

fai/nw activa, fai/nw mitjana passiva,

Introducció als Verbs en ...m-, te/mnw,

te/mnw activa,

te/mnw mitjana passiva,

Verbs en ----mi mi mi mi amb infix:

Introducció als Verbs en -mi en general i amb infix,

dei/knumi activa,

dei/knumi mitjana passiva.

Verbs en ----mi mi mi mi amb reduplicació:

Introducció als Verbs en -mi amb reduplicació,

di/dwmi activa,

17

di/dwmi mitjana passiva,

ti/qhmi activa,

ti/qhmi mitjana passiva,

i(/sthmi activa,

i(/sthmi mitjana passiva,

i(/hmi activa,

i(/hmi mitjana passiva.

Verbs en ----mi mi mi mi purs:

Introducció als Verbs en -mi purs, fhmi/,

fhmi/ activa, fhmi/ mitjana passiva,

Introducció al Verb ei)mi/,

ei)mi/,

Introducció al Verb ei)=mi,

ei)=mi.

Temps segons:

Introducció als Temps segons,

Temps segons.

PROGRAMES DE LITERATURA PELS TEXTOS:

A. Segle VIII (c.790 aC.).

1. Èpica.

2. Homer.

3. Ilíada.

Progr.1, Progr.2, Progr.3, Progr.4, Progr.5, Progr.6, Progr.7,



Progr.22, Progr.23, Progr.24.

4. Odissea.

18





Progr.29, Progr.30.

B. Segle VIII (c.710 aC.).

1. Èpica didascàlica i Hesíode.

2. Teogonia.





Progr.29, Progr.30.

3. Treballs i dies.

Progr.1, Progr.2, Progr.3, Progr.4, Progr.5, Progr.6, Progr.7, Progr.8,



C. Segles VII, VI i V aC.

1. Canvis economics, polítics i socials del segle VII.

2. Els set savis.

3. Els quatre gèneres literaris: lírica, filosofia, faula i logògrafs.

4. La lírica del segle VII.

Progr.1, Progr.2, Progr.3, Progr.4, Progr.5, Prorg.6, Progr.7,

Progr.8, Progr.9, Progr.10, Progr.11, Progr.12, Progr.13.

5. La lírica dels segles VI i V.


Progr.8, Progr.9.

6. La filosofia del segle VI.

Progr.1 (Tales), Progr.2 (Tales),

Progr.3 (Anaximandre), Progr.4 (Anaximandre),

Progr.5 (Anaxímenes), Progr.6 (Anaxímenes),

19

Progr.7 (Pitàgoras), Progr.8 (Pitàgoras), Progr.9 (Pitàgoras),

Progr.10 (Pitàgoras), Progr.11 (Alcmeó), Progr.12 (Alcmeó).

7. Isop i la faula del segle VI.

Progr.1,

8. Els logògrafs del segle VI.

Progr.1 (Hecateu), Progr.2 (Hecateu), Progr.3 (Acusilau).

9. La filosofia del segle V.

Progr.1 (Heraclit), Progr.2 (Heraclit),

Progr.3 (Parmènides), Progr.4 (Parmènides), Progr.5

(Parmènides),

Progr.6 (Anàgoras), Progr.7 (Anaxàgoras), Progr.8 (Anaxàgoras),

Progr.9 (Demòcrit), Progr.10 (Demòcrit),

Progr.11 (Zenó), Progr.12 (Zenó), Progr.13 (Zenó).

Progr.14 (Empèdocles), Progr.15 (Empèdocles),

Progr.16 (Empèdocles), Progr.17 (Empèdocles),

10. La medicina del segle V.

Progr.1 (Hipòcrates), Progr.2 (Hipòcrates),

11. Els logògrafs del segle V.

Progr.1 (Hel·lanic), Progr.2 (Hel·lanic),

D. El cicle èpic. La tragèdia.

1. Introducció.

2. Els tres tràgics.

3. La tragèdia. Èsquil (525-545, floruit 485).

1. Introducció.

2. Perses.

Progr.1, Progr.2, Progr.3, Progr.4.

3. Prometeu encadenat.


4. Suplicants.


5. Set contra Tebes.

20


6. Agamèmnon.


7. Coèfores.

Progr.1, Progr.2, Progr.3, Progr.4, Progr.5.

8. Eumènides.


4. La tragèdia. Sòfocles (496-406, floruit 456.

1. Introducció.

2. Èdip rei.


Progr.8, Progr.9.

5. La tragèdia. Eurípides (480-406, floruit 440.

1. Introducció.

2. Bacants.


3. Medea.


E. Història del segle V.

1. Els tres historiadors clàssics.

2. La història del segle V. Heròdot (484-424, floruit 444).

1. Introducció.

2. Històries, llibre I.



2. Històries, llibre II.



2. Històries, llibre III.


Progr.8, Progr.9.

21

2. Històries, llibre IV.



Progr.15, Progr.16, Progr.17, Progr.18, Progr.19, Progr.20,

2. Històries, llibre V-IX.

3. La història del segle V. Tucídides (460-400, floruit 420).

1. Introducció.

2. Història de la guerra del Peloponnès.


4. La història del segle V. Xenofont (430-340, floruit 390).

1. Introducció.

2. Obres socràtiques.


3. Hel·lèniques.


4. Agesilau.


5. Constitució d’Esparta.

6. Anàbasi.


7. Ciropèdia. 146


8. Constitució d’Atenes.

Progr.1.

9. Sobre els ingressos.

Progr.1.

10. Obres tècniques.


Per a una explicació del funcionament dels programes, cf. el punt següent

(3.1.- Guia didàctica per al professorat).

22

3.2.- Guia didàctica per al professorat: desenvolupament de les activitats,

materials i recursos.

Programes de morfologia: Els programes de morfologia són executables

(.exe). Això vol dir que no cal disposar de cap programa especial per a la seva

utilització ni, cosa molt important en el nostre cas de llengua grega, cal disposar de

cap mena de font especial.

Han de ser executats en pantalla completa. Els mateixos programes ja donen

indicacions de com s’ha de fer (Obrir la pestanya superior esquerra i anar fent clic

progressivament a Propietats, Pantalla completa, Acceptar.

Els programes demanen llavors que l’alumne escrigui una resposta (tenint

bloquejades les majúscules). A la tercera resposta incorrecta, el mateix programa

l’escriu en vermell.

A l’última pantalla surt automàticament la nota (10 / 9,5 / 9 / 8,5 / 8 / 7,5... fins

arribar a zero). Com sabem tots els docents, l’alumne encara segueix donant

importància a aquest resultat numèric i el professor li pot permetre executar els

programa totes les vegades que vulgui per a millorar-la. Donem tot seguit

l’exemple de la primera pantalla del primer programa, que demana simplement les

respostes dels morfemes de nominatiu.

23

Els adjectius i pronoms presenten un aspecte semblant a aquesta pantalla

del substantiu, ja que tenen declinacions.

Pel que fa als verbs, la seva major complexitat determina que els dividim en

sis caselles per a col·locar-hi els morfemes d’augment/reduplicació, lexema,

morfema de temps, vocal temàtica, morfema de mode i morfema de persona. En

els cas dels participis, cal, a més afegir la casella dels morfemes de cas/nombre.

L’aspecte que ofereix és el següent.

Com en el cas dels substantius, el programa va demanant cada morfema per

ordre (si no n’hi ha d’haver, s’ha de deixar en blanc i prémer només la tecla de

retorn).

Programes de textos: Els programes de Literatura pels textos són

presentacions de PowerPoint. Tampoc no poden donar problemes de fonts perquè

aquí s’ha optat per treballar amb imatges de text en comptes de treballar amb

caràcters.

L’aspecte que ofereix qualsevol dels 300 programes és semblant al següent

corresponent al primer programa (Introducció a Ilíada).

24

Com veiem, la primera cosa que es demana es fer clic damunt del primer

Verb personal. Preferim utilitzar personal que principal ja que, de vegades, el

primer verb que es troba és d’una subordinada, temporal, per exemple.

Després es demana pel Subjecte (si és el·líptic, com és el cas, la pantalla ja

informa que no cal cercar-lo, que sempre és tu.

Seguint amb l’ordre lògic, els programes demanen pel C.D., C.I., C.C.,

vocatius, etc., etc. Una vegada, l’alumes disposa de tots els elements, ha

d’elaborar la pròpia traducció.

Les imatges també ofereixen una informació complementària interessant; en

aquest cas, es pot explicar què era un aede, quin instrument utilitzava, etc.

25

Un aspecte molt important a treballar és el de la etimologia. Sota de cada

terme grec, van apareixent, en fer-hi clic, a més del significat semàntic,

l’etimològic. L’alumne cal que en prengui nota i elabori el seu propi lèxic.

Posem l’exemple del que apareix en pantalla en fer clic al vocatiu d’aquesta

primera frase:

Com es pot veure, l’enunciat va en blau, el significat semàntic va en vermell i

el significat etimològic en verd (verd fort per a la part del compost directament

derivat, ateu , i verd fluix per a la part del compost que no en deriva, ateu).

Fins aquí, hem explicat el funcionament dels programes pròpiament dits. A

més, existeix per a cadascun una introducció escrita que trobareu, en format PDF,

als annexos a aquesta Memòria intitulats Gramàtica digital. Introducció i Literatura

pels textos. Introducció i que es trobaran a la pàgina web.

26

Les introduccions a la Gramàtica expliquen la formació del termes amb ells

seus lexemes i morfemes des d’un punt de vista funcional, sense oblidar l’aspecte

històric. Són més adequats per al professorat que per a ser transmesos

directament als alumnes. Creiem que es preferible que aquests s’enfrontin primer

directament amb els programes com a una mena de joc.

Les introduccions a la Literatura pels textos, en canvi, sí que estan

destinades a ser transmeses a l’alumne. Són les explicacions teòriques sobre els

gèneres, èpoques, autors, etc. de la literatura grega. El que resulta encara més

imprescindible és la introducció a cada frase concreta. En la versió impresa de que

disposeu, veureu que cada frase està exactament reproduïda a la part dreta de la

pàgina i va precedida, a la part esquerra, de la seva explicació.

La manera de funcionar normal a la pàgina web serà entrar a cada autor fent

clic a l’índex i llegir les seves característiques i els textos exemples. Aleshores,

fent clic sobre el text que ens interessi, es farà un link cap al programa del text de

que es tracti. També es pot entrar des de l’índex ja a l’introducció en pdf, ja al

programa en sí. Aquest és el procediment únic per a la gramàtica. Cf. el CD-Rom

de simulació de la pàgina web.

27

3.3.- Material per a l’alumnat:

Com es pot deduir del que hem dit fins aquí, el material que ha d’utilitzar

l’alumnat són els programes de morfologia pròpiament dits, els programes de

textos i les introduccions a aquests textos.

Com que el funcionament dels programes ha estat explicat en el punt

anterior, ara hi remetem. Pel que fa a la ubicació concreta, els podeu trobar als

CD-Roms annexos a aquesta Memòria en forma de carpetes i fitxers.

Els programes de morfologia es troben tots junts dins de la carpeta

Gramàtica. Només cal obrir-la i fer clic damunt de l’arxiu que ens interessi. La llista

dels programes la podeu trobar al punt 3.1 (Presentació dels materials elaborats).

Els programes de textos es troben dins de la carpeta Literatura pels textos.

En obrir-la, ens apareixen cinc subcarpetes: Èpica, Lírica, Filosofia, Tragèdia i

Història. Quan obrim una d’aquestes cinc carpetes apareixen directament els

arxius amb el nom de l’autor. La carpeta d’Èpica és l’única que presenta

subcarpetes: Ilíada, Odissea, Teogonia i Treballs i dies.

Observareu que hi ha dues versions Literatura pels textos (pps) i Literatura

pels textos (ppt). En un principi només contemplàvem la versió empaquetada

(pps). Ara bé, com que les directrius del Departament semblen anar cada vegada

més cap a la utilització de programari lliure i la versió .pps no pot ser oberta per

programes com l’Open Office, per exemple, hem afegit una versió en ppt, que sí

obre aquest programa.

En resum, la ruta per a accedir a un programa de morfologia és, per exemple:

Gramàtica/O1Nominatiu

En resum, la ruta per a accedir a un programa de textos és, per exemple:

Literatura pels textos/Èpica/Ilíada/Il.1.1-2.

O bé, Literatura pels textos/Història/Heròdot1

Insistim en que no cal memoritzar el path, sinó només fer clic a cada carpeta

o arxiu.

Per altra banda, a la pàgina web www.Heracles.us, la manera d’accedir a

cada programa serà simplement clicar a l’índex, com passa ara amb els

28

programes que hi tenim ja pujats. Hem elaborat un simulacre en CD-Rom per a

veure aquest funcionament.

29

4.- Conclusions:

No considerem els programes informàtics de morfologia i de la literatura

grega com un aspecte complementari de les nostres matèries, sinó que creiem

que incideixen de ple en el seu objectiu primer: el contacte directe amb els textos

tot dotant-los d'un embolcall informàtic que els faci atractius a les noves

generacions i a la seva manera d'entendre la cultura i la comunicació.

Pel que fa als programes de morfologia i a la seva part escrita, la Gramàtica

digital no és, com el seu nom indica, un llibre de text més, sinó una gramàtica que

conté el bàsic de les declinacions i conjugacions. Constitueix com un apèndix

gramatical que acostumen a tenir els llibres de text, però, molt més ampli i , sobre

tot, desenvolupat d'una manera interactiva.

També hem dit que, de la mateixa manera que un estudiant de llengües

modernes treballa en un mètode determinat però ha de consultar també una

gramàtica de la llengua de que es tracti, l'estudiant de llengües clàssiques, usuari

de nous i moderns mètodes d'aprenentatge, cada dia més semblants als de les

llengües modernes, necessita una gramàtica seriosa de consulta. Per tant, sigui

quin sigui el llibre de text triat, el procés educatiu pot trobar en els programes de

morfologia una base molt necessària.

L'aplicació de la Gramàtica digital esdevé útil a primer curs de batxillerat per

a entrar en contacte per primera vegada amb les declinacions i conjugacions, però

també a segon curs, per a repassar-les en general i consultar-les en qualsevol

moment del treball de classe; fins i tot en ensenyaments posteriors, podria ser útil

sistematitzar uns continguts que, de vegades, no es té temps de tornar a treballar

(recordem que, gràcies a internet, qualsevol alumne, en qualsevol moment, pot

accedir-hi des de qualsevol lloc).

Els programes de textos i literatura són una eina molt eficaç tant per a

l'alumnat en utilització interactiva, com per al professorat en d'utilització amb

pissarra digital. Un material d'aquesta mena és inexistent ni tant sols en suport

paper. Efectivament, els textos a traduir inclouen unes notes a peu de plana, com

a molt; en canvi, els nostres programes analitzen absolutament tots els aspectes

30

morfològics, semàntics, etimològics, sintàctics i de traducció i proporcionen, per

tant, una guia procedimental acurada de la feina filològica.

L'aplicació d'aquests programes esdevé útil a segon curs de batxillerat i, com

en el cas de la gramàtica, és compatible amb qualsevol altra activitat del curs.

Sobre tot, són evidents els seus avantatges procedimentals: l'ordinador obliga a fer

els passos lògics tradicionals per a comprendre un text: primer, determinar i

analitzar els verbs, després, els nexes, cercar nominatius per a fer de subjectes,

etc, etc. En abraçar l'àmbit fonamental de la producció literària grega, no s'exclou

emprar-los en estadis superiors d'aprenentatge; la seva utilització privada des de

casa és també gratificadora (recordem la disponibilitat a internet).

L'explicació de la literatura va lligada als textos treballats en tots els aspectes

de llengua: Les imprescindibles explicacions de tipus teòric es faciliten també en

format digital, en pdf. No són altre cosa que manuals informatius passats a suport

electrònic.

La aplicació de material escrit, audiovisual i informàtic per a estudiar tots els

aspectes de les nostres matèries (morfologia, llengua, traducció, literatura,

etimologia, història, mitologia, institucions..) produeix en l'alumnat la impressió de

la unitat de continguts i procediments; cosa que no s'aconsegueix si, per exemple,

la traducció només es fa amb suport paper, la morfologia amb paradigmes

memorístics i la cultura amb la projecció de vídeos de llarga durada.

Per altra banda, treballar les nostres especialitats amb les noves tecnologies

també aconsegueix que uns grups d'alumnes que, de vegades, no han tingut

contacte amb l'ordinador més que per al correu electrònic, es familiaritzin i habituïn

a utilitzar-lo per a tasques educatives. Que quedi clar que aquestes eines són

apropiades no només per a continguts de l'àrea de ciències o tecnologia, sinó per

a qualsevol àmbit de la cultura i que, per tant, convé conèixer-les a tothom sense

excepció.

31

5- Bibliografia comentada:

Dividim la bibliografia en dues grans àrees, la de contingut i la de la forma.

Pel que fa al contingut dels programes, hem utilitzat els llibres de literatura i

morfologia fonamentals en els estudis filològics. Pel que fa a la forma, hem

consultat una sèrie de programes i pàgines web de les nostres matèries.

La bibliografia bàsica del contingut, específica del grec, ha estat:

BOWRA, C.M., Introducción a la literatura griega, Ed. Gredos, Madrid, 1968

BRANDENSTEIN, W., Lingüística griega, Ed. Gredos, Madrid, 1982.

CANTARELLA, R., La literatura griega, Ed.Losada, Buenos Aires, 1971.

CATAUDELLA, Q., Historia de la literatura griega, Ed. Iberia, Barcelona,

1954.

CHANTRAINE, P., Morphologie historique du grec, Klincksiek, Paris, 1969.

FERRATER, J., Líricos griegos arcaicos, Ed. Seix Barral, Barcelona, 1968.

GARCIA GUAL, C i GUZMÁN EZQUERRA, A., Antologia de la literatura

griega, Alianza Editorial, Madrid, 1995.

HOFFMANN, O et alteri, Historia de la lengua griega, Ed. Gredos, Madrid,

1973.

LEJEUNE, M., Phonétique historique du mycénien et du grec ancien,

Klincksiek, Paris, 1969.

LESKY, A., Historia de la literatura griega, Ed. Gredos, Madrid, 1982.

LÓPEZ FÉREZ, J..A. (ed.), Historia de la literatura griega, Cátedra, Madrid,

1988.

MEILLET, A., Historia de la lengua latina, Ed. Avesta, Reus,1972.

MOLINA, Estudios latinos, Barcelona, 1969.

PALMER, L.R., Introducción al latín, Ed.Planeta, Barcelona, 1974.

Lexicon Iconographicum Mythologiae Classicae (LIMC),

Forchungsstelleder Heidelberger Akademie der Wissenschaften, Heidelberg.

32

Pel que fa a la forma, hem consultat sèrie de pàgines i eines de recursos:

Punt de trobada de projectes, experiències i formació en TIC, areaTIC.

www.xtec.es/^/rosell3/areatic

Perfils d'innovació en educació, www.xtec.cat/perfils

Catalunya en xarxa. Pla estratègic per a la Societat de la Informació.

Comissionat per a la Societat de la Informació, Barcelona, 1999.

Projecte intranet, phobos.xtec.cat/intranet/web

Després, a estudis i comunicacions sobre l'ús de le s TIC i les

clàssiques:

CRISTOFORI, A., "Con Internet attraverso le periferie del mundo antico",

Rassegna degli Strumenti Informatici per lo Studio dell'Antichita Classica,

Università delle Calabria.

CRISTOFORI, A., "Internet e la ricerca scientifica nelle diciplina

antichistiche", Telemaco, www.telemaco.unibo.it/telemaco/esterni

DAIUTE, C. i MORE, F., "Access to knowledge and expression: multimedia

writing tools for students with diverse needs and strengths", Journal of Special

Education Technology, 12-3, 1994, pp.221-256. jset.unlv.edu

GIRALT SOLER, S., "Noves estratègies de seducció: estudis clàssics i TIC",

XV Simposi d'Estudis Clàssics, Lleida, 2005,

antalya.uab.es/pcano/aulatin/methodos/methodos.htm

LANDI, L., "La scuola senza pareti. Come cambia la didactica nell'era

telematica", Telemaco, www.telemaco.unibo.it/telemaco/esterni

LÓPEZ MUÑOZ, M., "Delenda est machina?", Revista de estudios latinos,

Madrid, 2002-2, pp.235-252.

MACIAS, C. i ORTEGA, J.M., "Al mundo clásico a través de la imagen: banco

de imágenes en internet", Revista de estudios latinos, , Madrid, 2004-4.

MACIAS VILLALOBOS, C., "Las clásicas i la enseñanza virtual: algunas

experiencias", Methodos, 2006-1.

MACIAS VILLALOBOS, C., "Internet i la didáctica del latín", Revista de

estudios latinos, Madrid, 2001-1, pp.203-236.

33

MAJÒ, J. i MARQUÈS, P, La revolución educativa en la era internet,

Cissproxis, Barcelona, 2002.

MARQUÈS GRAELLS, P., Pissarra digital, www.dewey.uab.e/pmarques

MARTUCCI, A., "Internet e la didattica nell'insegnamento del latino e del

greco nel Liceo Classico", Telemaco, www.telemaco.unibo.it/telemaco/esterni

MEIER, R., "De usu computatorum in docendo et in Philologia Clasica",

Telemaco, www.telemaco.unibo.it/telemaco/esterni

MOONEN, B. i VOOGT, J., "Using networks to support the professional

developement of teachers", Journal of In-service Education, 24, 1, Taylor and

Francis Group, London, 1998.

O'DONNELL,J.,"New tools for teaching",Telemaco,

www.telemaco.unibo.it/telemaco/esterni

SCHMITZER, U., "Antike und Internet - ein Einfürhrung", Conferència a la

Univeritat de Jeva, Telemaco, www.telemaco.unibo.it/telemaco/esterni

memÒria de la llicÈncia d’estudis de modalitat b ... · acostumen a ser manuals escrits passats...

Documents