memòria d’activitats 2011 - fundació institut català de … · 2016-04-12 · 2011 hi hem...
TRANSCRIPT
Memòria d’activitats
2011
Coberta: Tot i que es van crear l’any 1994, els codis QR es van
popularitzar a partir de l’ús extens dels smartphones. Són codis de barres de dues dimensions que emmagatzemen informació sobre un lloc web. A la coberta de la memòria de 2011 hi hem posat cinc codis QR de productes de la FICF. Quin és quin?
Memòria d’activitats
2011
2
1
Índex
Objecte de la FICF 2 Pròleg 3 Presentació 4 Suport institucional a la selecció de medicaments 5 Formació mèdica continuada adreçada a atenció primària 7 Servei de Farmacologia clínica de l’HUVH 8 Consultes terapèutiques 12 Butlletí Groc 14 e-Butlletí Groc (Notícies del Butlletí Groc) 15 SIETES 16 La web de la FICF 18 Suport a la recerca 19 Recerca 20 Farmacovigilància – Targeta groga 24 Docència 26 Cooperació al desenvolupament 28 Projecció nacional i internacional 29 Convenis de col·laboració 30 Publicacions 31
2
Objecte de la FICF
Promoure la prescripció raonada dels medicaments i la utilització efectiva i eficient dels mitjans terapèutics.
Amb aquest fi, els principals objectius de la FICF són:
▪ Promoure l’ús saludable dels medicaments en centres hospitalaris i a l’atenció primària mitjançant tasques de selecció de medicaments, participació en comissions institucionals, informació, formació i investigació.
▪ Col·laborar en la docència de pregrau i postgrau d’aquestes matèries.
▪ Elaborar material informatiu i publicacions sobre els medicaments i el seu ús en el sistema sanitari.
▪ Promoure estudis sobre farmacologia, terapèutica i toxicologia en les seves vessants experimental, clínica, epidemiològica, sanitària i docent.
▪ Cooperar amb organismes i entitats nacionals i internacionals que tinguin objectius anàlegs.
3
Pròleg
Em complau presentar-vos la Memòria d’activitats de 2011 de la Fundació Institut Català de Farmacologia (FICF). La FICF és una entitat associada a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, al seu Institut de Recerca i a la Universitat Autònoma de Barcelona. Col·labora amb el Departament de Salut per al desplegament de la farmacovigilància i amb l’Institut Català de la Salut per donar suport a algunes de les activitats de la seva Comissió Farmacoterapèutica. Durant 28 anys la FICF, abans Institut Català de Farmacologia, ha consolidat una ferma trajectòria en la promoció de la recerca clínica col·laborativa independent i en informació i formació continuada sobre medicaments i terapèutica. Aquesta trajectòria ha estat reconeguda per l’Organització Mundial de la Salut, de la qual la FICF és Centre Col·laborador per a la Recerca i la Formació en Farmacoepidemiologia. La Memòria anual posa en relleu el potencial d’aquesta organització i la seva aportació per promoure la qualitat en la prescripció i l’ús dels medicaments mitjançant la recerca, la informació i la formació continuada. En les organitzacions proveïdores de serveis d’atenció sanitària, aquestes activitats hi tenen una importància creixent. Juntament amb els altres membres del Patronat, estic segur que la col·laboració de la FICF amb l’ICS contribueix a promoure la innovació, el rigor i la gestió del coneixement, en l’interès dels nostres professionals i de la població que atenem.
Joaquim Casanovas
President del Patronat de la Fundació Institut Català de Farmacologia
Director gerent de l’Institut Català de la Salut
4
Presentació
Vivim temps difícils per a la ciutadania i per al sistema de salut. Crisi, atur, retallades salarials, manca d’oportunitats per a la gent jove, agudització de les diferències socials, creixement de la marginació i la pobresa, sensació que no depenem de nosaltres mateixos, com a país, com a ciutadans, com a professionals. Incertesa. “Mercats inquiets”, prima de risc, intervenció de bancs en fallida, comptes falsejats a les administracions públiques... Al mateix temps, es posa en dubte el caràcter públic i universal del sistema de salut. Sense ni poder opinar, hem deixat de ser ciutadans amb dret a atenció sanitària i ens han convertit en mers assegurats. Entre tant, però, el sistema públic de salut finança gairebé qualsevol medicament de manera indiscriminada i consumeix una part important dels seus recursos en medicaments i tecnologies de valor terapèutic dubtós o nul, o bé injustificadament cars en relació a la seva eficàcia, seguretat i comoditat d’ús. El 2011 ha disminuït la despesa farmacèutica, però ha continuat augmentant el nombre de receptes. Es diu que Espanya és el primer o el segon país consumidor de medicaments al món. No podem defallir. Al contrari. La promoció de l’ús saludable dels medicaments és més necessària que mai. Ho noten els professionals, els quals hi participen de manera creixent. Per exemple, l’any 2011 la campanya per la prescripció prudent de medicaments llençada a través de les xarxes socials ha aplegat a milers de professionals i ha produït nombrosos materials docents de qualitat que s’usen en cursos, seminaris i reunions de formació continuada. Tal com reflecteix el contingut de la Memòria anual que teniu a les mans, els companys de la Fundació Institut Català de Farmacologia hem continuat desenvolupant i fins i tot ampliant les nostres activitats de docència, investigació, informació sobre medicaments, formació continuada i suport institucional. Els professionals que treballem a la FICF volem fer palès el suport del Departament de Salut i de l’ICS a les nostres activitats de farmacovigilància i d’informació sobre medicaments i terapèutica, i reiterem la nostra voluntat de continuar treballant en estreta col·laboració amb el conjunt del sistema de salut. Joan-Ramon Laporte
Director
5
Suport institucional a la selecció de medicaments
Sovint la prescripció de medicaments és un procés de presa de
decisions complex. La FICF dóna suport als metges del sistema
de salut, mitjançant tasques d’informació, formació continuada i
recerca. A més, fa tasques de selecció dels medicaments que
reuneixin les millors garanties d’efectivitat, seguretat i eficiència,
en els organismes competents del CatSalut i de l’ICS.
Institut Català de la Salut – Comissió Farmacoterapèutica de l’ICS
La Comissió Farmacoterapèutica (CFT) de l’ICS es va constituir
l’abril de 2008. Els seus objectius són:
▪ Consensuar una guia farmacoterapèutica que inclogui els medicaments amb un perfil d’eficàcia, seguretat, comoditat i cost més favorables per a cada situació, en cada àmbit assistencial.
▪ Contribuir a millorar la qualitat de la prescripció, sobre la base de criteris d’idoneïtat, efectivitat, seguretat i eficiència.
▪ Contribuir a millorar la formació continuada i a desenvolupar línies d’avaluació i de recerca aplicada en matèria de terapèutica amb medicaments.
El juliol de 2010 la CFT va aprovar la Guia Farmacoterapèutica
de l’ICS.
Professionals del Servei de Farmacologia Clínica i la FICF
participen activament en la CFT (Plenari i Comissió Permanent),
en el Grup Coordinador de la Guia Farmacoterapèutica de l’ICS,
en el Grup de Comunicació i Informació i en el Grup de Seguretat
i Farmacovigilància.
6
Institut Català de la Salut - Àmbit de Terres de l’Ebre
Suport tècnic i institucional al Comitè Farmacoterapèutic d’AP
La FICF col·labora en les activitats del Comitè Farmacoterapèutic
d’atenció primària. Aquest comitè dóna suport tècnic als metges
d’atenció primària i col·labora en el desplegament de les
polítiques de l’ICS en matèria de terapèutica amb medicaments a
l’Àmbit Terres de l’Ebre. S’hi desenvolupen tasques de difusió
d’informació, formació continuada i recerca. Des de l’inici de les
activitats, el 2007, la proporció de metges que assoleixen les
màximes puntuacions de l’Estàndard de Qualitat de la Prescripció
ha augmentat de manera ininterrompuda. A finals de 2011
s’havia aconseguit un estalvi d’un 9,38% en la despesa en
medicaments respecte a l’any anterior. Aquest any s’ha iniciat la
participació en el Comitè Farmacoterapèutic de l’Hospital de
Tortosa Verge de la Cinta, a fi de donar suport en les activitats
dirigides a la millora de la qualitat de la prescripció.
Catsalut – Comitè d’Avaluació de Medicaments d’Utilització Hospitalària (CAMUH)
En el marc del Programa d’Avaluació, Seguiment i Finançament
dels Tractaments Farmacològics d’Alta Complexitat posat en
marxa pel Catsalut l’any 2009, la FICF ha participat en les
tasques del CAMUH.
Catsalut – Comitè Operatiu de Farmàcia de Barcelona Nord
El seu objectiu és establir una política farmacèutica comuna
entre les línies assistencials de l'AIS Barcelona Nord i millorar la
seguretat i l’eficiència de la prescripció.
Consorci Sanitari del Maresme – Hospital de Mataró
La FICF assessora a la Comissió Farmacoterapèutica en
l’avaluació i la selecció de medicaments, dóna suport al CEIC i
contribueix a la formació continuada.
7
Formació mèdica continuada i informació adreçada a atenció primària
Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària - Institut Català de la Salut
Jornades d’Actualització en Terapèutica de Catalunya, a Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona
Les Jornades són sessions d’un dia, de revisió de novetats sobre
qüestions d’actualitat en terapèutica i les seves implicacions en
la pràctica diària del metge de família. Aquest any, la prescripció
saludable en temps de crisi ha estat la qüestió principal. S’han
fet a Barcelona (juny), Lleida (juny), Tarragona (octubre) i
Girona (novembre), amb un total de 614 metges inscrits.
e-Índex-Farmacològic
Introducció i actualització de l’e-índex farmacològic
Durant l’any 2011 s’ha treballat en l’avaluació de l’ús de l’e-Índex
Farmacològic entre els metges d’atenció primària del SESPAS i
d’altres quatre centres de Barcelona. Les dades d’aquesta avaluació
permetran millorar l’eina.
Sociedad Española de Medicina Familiar y Comunitaria
S’ha donat suport i assessorament al Comitè Editorial de la Guía
Terapéutica de Atención Primaria en l’actualització dels seus
continguts i en l’elaboració de la seva 4ª edició.
Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària. Curs de Farmacologia clínica en Atenció Primària
S’ha desenvolupat aquest curs presencial a la seu de la CAMFiC
durant el mes de desembre. Hi van assistir 23 metges de família.
Aquest curs s’ha impartit de manera ininterrompuda des de 1987.
Curs d’Actualització en Farmacologia Clínica en Atenció Primària
S’han desenvolupat dues edicions d’aquest curs presencial en
dos centres d’atenció primària: al CAP Llibertat de Reus i al CAP
del Remei de Vic. Hi van assistir uns 60 metges de família.
8
Servei de Farmacologia clínica de l’HU Vall d’Hebron
La FICF i el Servei de Farmacologia clínica de l’Hospital
Universitari Vall d’Hebron (HUVH) col·laboren estretament per
dur a terme les seves activitats (acord marc de 16 de juny de
1998, entre la FICF i l’ICS).
El Servei de Farmacologia clínica assessora a la direcció mèdica,
les comissions farmacoterapèutiques i altres òrgans de decisió
sobre qüestions de selecció de medicaments, recerca clínica,
mesures reguladores i qualitat assistencial relacionada amb la
terapèutica farmacològica.
Per a la Comissió Farmacoterapèutica de l’Hospital s’ha fet una
tasca d’avaluació i selecció de 20 medicaments per valorar la
seva inclusió a la Guia Farmacoterapèutica (GFT) de l’Hospital.
El Servei de Farmacologia clínica participa en l’avaluació de les
sol·licituds d’ús de medicaments en situacions especials (usos
compassius, condicions no aprovades en fitxa tècnica o
medicació estrangera), per a malalts hospitalitzats.
Enguany s’ha participat en l’elaboració d’una Guia de pràctica
clínica per al diagnòstic i tractament de la malaltia
tromboembòlica venosa. A més, hem recollit i analitzat dades
sobre el dolor postoperatori a l’hospital i el seu tractament,
per tal d’aplicar mesures per promoure’n un millor tractament.
També hem coordinat un grup multidisciplinar que ha elaborat
un protocol sobre l’abordatge perioperatori a l’hospital
dels pacients tractats crònicament amb fàrmacs
antitrombòtics.
9
CEIC
S’han avaluat 255 nous protocols d’assaigs clínics (89 com
a CEIC de referència, 127 com a CEIC implicat i 39 com a
CEIC unicèntric), i 81 d’estudis de postautorització (EPA).
Un 85% dels assaigs avaluats van ser multicèntrics. Un
78% eren patrocinats per companyies farmacèutiques.
S’han avaluat també 760 modificacions de protocols: 392
com a CEIC de referència i 368 com a CEIC implicat.
Suport institucional a la recerca clínica El Servei dóna suport a la Unitat Central d’Investigació
Clínica en Assaigs Clínics (UCICAC) i la Unitat de Suport en
Metodologia per a la Recerca Biomèdica (USMIB). Ha donat
suport a la presentació, per investigadors de l’HUVH, de
projectes presentats a la convocatòria per al foment de la
recerca clínica independent de la Direcció General de
Farmàcia i Productes Sanitaris (DGFPS) 2011 i a la
convocatòria d’ajuts intramurals del Consorcio de Apoyo a
la Investigación Biomédica en Red (CAIBER). Així mateix,
ha assessorat a l’Agència Espanyola de Medicaments i
Productes Sanitaris (AEMPS) en aquestes convocatòries. També
s’ha assessorat a investigadors de l’hospital en els projectes
finançats pel Fondo de Investigación Sanitaria (FIS).
Docència i formació El Servei de Farmacologia clínica està acreditat per la Comissió
Nacional de l’especialitat per a la formació d’especialistes en
Farmacologia clínica. Fins ara s’han format 75 nous especialistes.
També s’ha dut a terme el V Curs d’Introducció a la Selecció
i Prescripció Raonada de Medicaments per a Residents de
Primer any, i s’ha iniciat la preparació d’un curs per donar a
conèixer el Protocol d’abordatge perioperatori dels pacients
tractats crònicament amb fàrmacs antitrombòtics.
10
S’ha participat en el “Curso de normas de Buena Práctica Clínica
para investigadores y colaboradores de ensayos clínicos”,
activitat acreditada pel Consell Català de Formació Continuada
de les Professions Sanitàries (CCFCPS).
Farmacovigilància a l’Hospital Es van recollir 460 notificacions de sospites de reaccions
adverses a fàrmacs a l’hospital.
▪ 164 (37,5%) van ser motiu d’ingrés,
▪ 87 (18,9%) es van produir durant l’hospitalització,
▪ 183 (39,8%) es van identificar a consultes externes, i
▪ 26 (5,7%) als serveis d’urgències.
A la figura s’hi observa que 386 casos (84%) van ser notificats
pels professionals de l’Hospital i 74 (16%) van ser identificats a
partir d’un programa de seguiment dels diagnòstics d’ingrés.
S’han realitzat 18 sessions clíniques a diferents serveis mèdics
de l’Hospital per promoure i donar a conèixer els resultats de la
notificació d’efectes adversos, a fi d’evitar les causes més
freqüents de iatrogènia.
11
Tot seguit es descriuen les que van estar més freqüents en l’any
2011:
Reacció adversa (n) Fàrmac o grup farmacològic n
Insuficiència renal aguda i/o hiperpotassèmia
IECA o ARA II i diürètic i/o AINE 24
Anèmia, neutropènia, trombopènia o combinacions
Antineoplàstics 16
Antiinfecciosos sistèmics 16
Hiponatrèmia/SIADH
Diürètics i/o ISRS 11
Infecció
Immunosupressors 9
Insuficiència cardíaca
AINE 8
Hemorràgia digestiva AINE i/o antiagregants i/o anticoagulants orals
8
Neuropatia
Antineoplàstics 7
Psoriasi
Immunosupressors 6
Intoxicació Digoxina 6
Anèmia, pancitopènia o agranulocitosi
Metamizol 5
Hipertiroïdisme
Amiodarona 5
Hipercalcèmia
Vitamina D i/o calci 5
Augment de transaminases i/o hepatitis Immunosupressors 5
Xoc anafilàctic
Antiinfecciosos sistèmics 5
12
Consultes terapèutiques Per conveni amb l’Institut Català de la Salut L’atenció de consultes sobre dubtes en terapèutica és una
aportació de la Farmacologia clínica al complex camp de
l'actualització de la informació mèdica i de la individualització
dels tractaments. Les consultes es responen habitualment per
escrit, amb una recomanació el més concreta possible.
Des de 1984 atenem consultes formulades des de centres
hospitalaris i extrahospitalaris.
El 2011 n’hem rebut 957: 270 de l’HUVH, 176 d’altres hospitals,
344 d’atenció primària (incloent centres mèdics privats), i 167
d’altres orígens (oficines de farmàcia, universitats, institucions,
etc.). En 783 casos s’hi sol·licitava una recomanació sobre
actuació en un pacient concret i en un 9,6% (92) en relació
amb un problema terapèutic en una indicació determinada. En
el 8,6% restant (82) la consulta demanava informació factual
sobre fàrmacs.
D’altra banda, s’han registrat
més de 54.000 accessos a les
consultes terapèutiques del
web i en concret, a la secció
de “Preguntas y respuestas
en farmacología clínica” de la
revista Medicina Clínica.
13
Consultes terapèutiques sobre embaràs
Per conveni amb la Direcció General de Salut Pública del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya Les consultes sobre tractaments farmacològics en dones
embarassades es plantegen des de tots els àmbits sanitaris de
Catalunya, tant de la xarxa pública com de la privada. La FICF
atén consultes sobre exposició a fàrmacs i altres agents químics
o físics durant l’embaràs.
El 2011 hem atès 448 consultes. La majoria procedia d’hospitals.
De les 204 d’origen hospitalari, 98 procedien de l’HUVH i 106
d’altres hospitals.
En la majoria dels casos se’ns ha sol·licitat opinió sobre la
situació plantejada, i en un 3,1% s’ha demanat només
documentació. En 431 casos la consulta feia referència a una
pacient concreta, i en 17 ocasions s’ha sol·licitat informació
sobre un fàrmac o sobre el tractament d’una indicació durant
l’embaràs.
Els psicofàrmacs (sobretot benzodiazepines, antidepressius ISRS
i antiepilèptics) i els antiinfecciosos han estat els fàrmacs motiu
de consulta més freqüents. També hem rebut nombroses
preguntes sobre l’efecte de l’exposició als raigs X, productes de
parafarmàcia, herbes medicinals i productes químics.
14
butlletí groc
Des que va deixar de ser el butlletí informatiu del programa de
farmacovigilància de Catalunya, el Butlletí Groc tracta sobre
diversos aspectes de l'ús de medicaments. A més, la secció de
Notícies butlletí groc al web permet oferir un servei més
dinàmic. Hem publicat quatre números del Butlletí Groc:
▪ Ús de bloquejadors β-adrenèrgics en pacients amb MPOC: un dilema no resolt
Molts pacients amb MPOC poden tenir alhora una malaltia
cardiovascular que podria requerir tractament amb un
bloquejador β-adrenèrgic. No obstant, la por a produir
broncospasme fa que molts d’aquests pacients no els rebin. En
aquest número es revisen les dades disponibles sobre aquesta
qüestió.
▪ Prescripció saludable de medicaments en temps de crisi
En aquest doble número, ens preguntem si un ús més
saludable i prudent dels medicaments pot produir estalvis que
permetin evitar o minimitzar les retallades en altres capítols,
com personal i certes prestacions assistencials. Hi ha moltes
possibilitats i oportunitats per millorar l’ús de medicaments en
el sistema nacional de salut, de manera que l’atenció curosa a
les necessitats dels pacients no impliqui un augment dels
costos, sinó al contrari. En aquest butlletí reflexionem sobre
la millora de l’efectivitat i la seguretat de l’ús de medicaments
en el sistema de salut.
▪ Prescripció saludable de medicaments en temps de crisi (2)
En aquest número examinem si determinats fàrmacs
d’introducció recent en terapèutica, en els quals el sistema de
salut inverteix importants recursos, són veritables
innovacions, és a dir, si ofereixen algun avantatge en termes
d’eficàcia, de seguretat, de conveniència o de cost, per a la
majoria dels pacients o per a algun subgrup específic.
15
e-Butlletí Groc (Notícies del Butlletí Groc)
La secció de notícies a la web (e-butlletí groc notícies) es va
iniciar el 2005. L’any 2011 hem publicat 77 notícies
(en català i en castellà). Destaquem:
▪ Aliskirèn: reavaluació de la relació benefici-risc.
▪ Parlem de despesa o de prescripció saludable?
▪ Recomanacions d’ús del dabigatran.
▪ Exenatida i sitagliptina: risc de pancreatitis i càncer de pàncrees.
▪ Drospirenona i risc de malaltia tromboembòlica venosa.
▪ Antidepressius en persones d’edat avançada.
▪ Aturat un assaig sobre dronedarona per risc cardiovascular.
▪ Preu dels medicaments segons el seu valor terapèutic.
▪ Retirada del buflomedil a França.
▪ Bevacizumab similar a ranibizumab en la DMAE. ▪ Hipomagnesèmia per omeprazol i similars.
▪ Combinació d’IECA i ARA II: toxicitat renal.
▪ Substitució de la rosiglitazona: pensar en un altre grup.
▪ Risc de fractures atípiques amb l’ús prolongat de bifosfonats.
Les entrades a e-Butlletí Groc a través de la web
van augmentar de manera espectacular el 2007
(amb 38.168 entrades) respecte el 2006 (6.137
entrades). El 2010 hi va haver 189.164 visites i el
2011 se n’han registrat 261.838.
16
SIETES
Fins fa poc temps el metge tenia problemes per accedir a la
informació. Actualment la dificultat és seleccionar-la. La gran
quantitat d’informació sobre terapèutica que es publica i es difon
per la web planteja la necessitat de disposar d’una eina que
permeti seleccionar les veritables novetats sobre problemes de
salut. SIETES, Sistema d’Informació Essencial en
Terapèutica i Salut, és una base de dades d’informació i
d’avaluació de la informació sobre novetats en terapèutica en
llengua castellana. És desenvolupada des de 1996. És d’accés
lliure a la web www.sietes.org.
L’any 2011 hem incorporat unes 2.000 noves cites a la base de
dades (actualment en conté més de 85.000), un 61% de les
quals amb resum o comentari. Hem qualificat prop de 180 cites
com a especialment interessants (amb dues o tres estrelles).
L’entrada a les xarxes socials ens ha permès augmentar la
difusió de la base de dades i iniciar un projecte de col·laboració
en xarxa amb altres professionals de l’àmbit sanitari. El twitter
de SIETES té actualment gairebé 1.500 seguidors i més de 5.700
piulades.
17
Amb motiu de l’Actualització en Farmacologia de la XVII Jornada
d’Actualització en Medicina, que organitza l’Acadèmia de Ciències
Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears (ACMCB), hem
revisat les principals novetats del 2010.
SIETES manté el seu interès com a eina recuperadora
d’informació essencial. N’estem modernitzant la interfície web,
per adaptar-la a la web 2.0 a fi de garantir-ne la visibilitat. El
projecte Nou SIETES, contempla aquests objectius i es planteja
com a producte complementari del projecte global d’informació
de la FICF. La proposta de millora contempla aspectes del
contingut de la base de dades, així com aspectes tècnics i
de visibilitat (renovació de la web SIETES per tal de fer-la més
fàcil d’usar i també compatible amb els indexadors de Google).
18
La web de la FICF
La FICF ofereix nombrosos materials informatius, bases de dades
i publicacions d’accés lliure a la web, així com materials per a la
docència.
L’any 2011 hem rebut 530.410 visites i s’han descarregat
1.214.519 pàgines. La web és un lloc de referència per trobar-hi
informació independent, acuradament seleccionada, avaluada i
actualitzada, sobre medicaments i terapèutica.
Recordeu que a través de la web:
▪ podeu notificar sospites d’efectes adversos al
sistema de farmacovigilància,
▪ podeu consultar sobre pacients complexos
(consulta terapèutica),
▪ podeu consultar la base de dades SIETES,
▪ podeu accedir al servei de notícies i consultar
altres bases de dades.
19
Suport a la recerca
A més de les tasques de suport tècnic, l’Àrea d’informàtica de la
FICF juntament amb el personal d’infermeria desenvolupa
quaderns electrònics de recollida de dades per a estudis clínics i
epidemiològics.
Des de 2009 hem preparat quaderns per a diversos estudis de
l’àrea de recerca de la FICF (vegeu les pàgs. 20-23).
El valor d'aquests instruments és el producte de la col·laboració
estreta entre investigadors, metodòlegs, experts en
monitorització clínica i experts en informàtica, en el marc de la
cooperació entre la FICF i l'Institut de Recerca Vall d'Hebron.
Des del 2010 aquest servei s’ofereix a projectes de recerca
externs a la FICF. Podeu trobar més informació a:
https://w3.icf.uab.es/nexus/html/ca
20
Recerca
Objectius
A la FICF la investigació se centra en l’efectivitat dels
medicaments en la pràctica clínica habitual i els efectes
indesitjats derivats de la seva utilització. A tal fi, la FICF promou
el treball i la participació en xarxes col·laboratives. La FICF:
• És Centre Col·laborador de l’OMS per a la Recerca i la
Formació en Farmacoepidemiologia.
• Forma part de la xarxa ENCePP (European Network of Centres
for Pharmacoepidemiology and Pharmacovigilance) de
l’Agència Europea de Medicaments (EMA).
• Forma part del projecte PROTECT, coordinat per l’EMA, en el
qual participen 15 centres públics, 11 companyies
farmacèutiques, una associació de pacients i dues PIME.
• És un Grup de Recerca consolidat reconegut per la Generalitat
de Catalunya (SGR 2009-2013).
• És part de la Fundació Institut de Recerca Vall d’Hebron
(IRVH), en la qual constitueix un grup de recerca transversal.
• Forma part del Parc de Recerca de la Universitat Autònoma de
Barcelona.
Línies de recerca
Farmacovigilància i farmacoepidemiologia
▪ Notificació espontània d’efectes adversos de medicaments (Targeta groga)
Per conveni amb la Direcció General de Recursos Sanitaris del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya
La farmacovigilància basada en la notificació espontània
d’efectes adversos de medicaments permet identificar i
caracteritzar efectes indesitjats desconeguts o mal
coneguts. (Vegeu Farmacovigilància a la pàg. 24)
21
▪ Pharmacoepidemiological Research on Outcome of Therapeutics by a European ConsorTium (PROTECT) (IMI JU Project 115004)
L’objectiu principal és desenvolupar mètodes en
farmacovigilància i farmacoepidemiologia per tal
d’optimitzar l’avaluació de la relació benefici-risc dels
medicaments. La FICF participa en el seu Comitè Directiu
i en activitats d’estudis d’utilització de medicaments,
formació i comunicació.
Hepatitis per medicaments
▪ Estudi exploratori sobre la caracterització de perfils
proteòmics predictius d’hepatotoxicitat associada a
medicaments antituberculosos (2009-2011)
(Finançament: FIS).
Discràsies hemàtiques
▪ Estudi de l’agranulocitosi associada a medicaments, en
col·laboració amb 16 serveis d’hematologia de l’Àrea
Metropolitana de Barcelona. Des de 1980 hem
caracteritzat l’epidemiologia d’aquesta malaltia i n’hem
identificat els principals fàrmacs causants (Finançament:
AEMPS).
▪ Determinants genètics en l’agranulocitosi associada a l’ús
de medicaments: un estudi de casos i controls
(Finançament: FIS PI10/02632).
Reaccions adverses renals
▪ Estudi prospectiu multicèntric de la incidència, la
rellevància clínica, els factors de risc i la preventabilitat
de l’ingrés hospitalari per fracàs renal agut associat a l’ús
de fàrmacs inhibidors del sistema renina-angiotensina
(2009-11). En col·laboració amb el Servei de Nefrologia
de l’HUVH (Finançament: FIS EC08/00244).
22
▪ Incidència de la insuficiència renal aguda produïda per
fàrmacs en pacients hospitalitzats, factors de
risc associats, morbiditat, mortalitat i cost
econòmic (2010-11) (Finançament: AATRM).
Projecte en col·laboració amb IDIAP-Jordi Gol
▪ Estudi de les condicions d’ús dels nous fàrmacs
antidiabètics i de l’adequació de la seva prescripció a les
recomanacions d’una guia de pràctica clínica a partir de
la informació de la història clínica informatitzada
d’atenció primària de l’Institut Català de la Salut
(Finançament: MSPSI EC 10-221).
Projectes en què col·labora la FICF
Investigadors de la FICF col·laboren i donen suport als següents
projectes:
▪ Estudi sobre la utilització inapropiada de medicaments en
pacients d’edat avançada hospitalitzats en serveis de
medicina interna de diferents hospitals espanyols
(Finançament: MSPSI).
▪ Estudi multicèntric hospitalari de l’ús de medicaments en
situacions especials. Anàlisi de las proves científiques,
dels resultats clínics i dels costos (Finançament: MSPSI).
▪ Impacte de l’ús d’insulina sobre el risc de càncer en
pacients amb diabetis mellitus tipus 2 (Finançament:
MSPSI).
▪ Estudi exploratori multicèntric per comparar l’eficàcia de
la urocinasa amb la videotoracoscòpia en el tractament de
l’empiema parapneumònic complicat en la infantesa
(2008-10). En col·laboració amb el Servei de Cirurgia
pediàtrica de l’HUVH (Finançament: FIS).
23
▪ Efectivitat de la implementació d’una guia de prescripció
d’hipolipemiants consensuada entre atenció primària i
hospital sobre el control del colesterol LDL en cardiopatia
isquèmica. En col·laboració amb l’Àmbit de Terres de
l’Ebre (Finançament: AATRM).
▪ Assaig clínic multicèntric, aleatoritzat i controlat amb
placebo per avaluar l’eficàcia de la utilització
perioperatòria de l’àcid tranexàmic en els requeriments
transfusionals i l’hemorràgia quirúrgica en la
cirurgia complexa de la columna. En col·laboració
amb el Servei d’Anestesiologia de l’HUVH
(Finançament: MSPSI).
▪ Assaig clínic en fase II, aleatoritzat i obert, per al
tractament etiològic de la malaltia de Chagas
crònica amb posaconazol i benznidazol. En
col·laboració amb la Unitat de malalties tropicals,
del Servei de Malalties infeccioses de l’HUVH
(Finançament: MSPSI).
Projectes concedits el 2011 en la convocatòria de foment de la investigació clínica independent del Ministeri de Sanitat, Política Social i Igualtat
Investigadors de la FICF col·laboren amb el següent projecte:
▪ Abordatge perioperatori dels pacients tractats amb fàrmacs
antitrombòtics: resultats clínics i econòmics després de la
implementació d’un protocol assistencial. En col·laboració
amb el Servei d’Anestesiologia i d’Hematologia, i la
Subcomissió de la malaltia tromboembòlica de l’HUVH.
24
0
150
300
450
600
750
900
1.050
1.200
1.350
1.500
1983
1985
1987
1989
1991
1993
1995
1997
1999
2001
2003
2005
2007
2009
2011
any
notif
icac
ions
anu
als
(n)
0
2.000
4.000
6.000
8.000
10.000
12.000
14.000
16.000
18.000
20.000
22.000
24.000
26.000
tota
l acu
mul
at (n
)
Farmacovigilància – Targeta groga
La FICF, fundadora del Sistema Espanyol de Farmacovigilància
l’any 1983, du a terme l’execució del Programa de
Farmacovigilància a Catalunya i és el Centre de
Farmacovigilància de Catalunya.
La Targeta groga, o notificació espontània de sospites de
reaccions adverses a medicaments, ha detectat nombrosos
efectes indesitjats que eren desconeguts. Ha donat lloc a
nombroses decisions i actuacions normatives tendents a millorar
la seguretat de l’ús de medicaments.
Des de 1983 hem rebut més de 35.000 notificacions de reaccions
adverses a medicaments, de les quals 25.600 han estat
notificacions espontànies. Un 50,3% provenien de l’àmbit
hospitalari. Aquestes notificacions s’integren a la base de dades
del Sistema Espanyol de Farmacovigilància, que n’ha reunit fins
ara més de 185.000.
25
En el 2011 hem inclòs 2.049 notificacions de sospites de
reaccions adverses a medicaments, de les quals 1.305 (63,7%)
van ser d’origen hospitalari, 433 (21,1%) procedien de l’atenció
primària i, en 311 (15,2%), se’n desconeixia l’origen. Un 74%
dels casos van ser greus.
Les reaccions adverses notificades amb més freqüència han estat
les cutànies (12,2%), seguides de les gastrointestinals (12,1%),
generals i en el lloc d’administració (10%), neurològiques
(9,8%), cardiovasculars (6,1%), infeccioses (6%), renals i
urinàries (5,8%) i endocrinometabòliques (5,1%).
Els grups terapèutics implicats amb més freqüència han estat els
medicaments cardiovasculars (19,2% del total), seguits
d’antineoplàstics i immunomoduladors (18,9%), antiinfecciosos i
vacunes (15,2%), analgèsics i antiinflamatoris (14,2%),
psicofàrmacs (12%) i hematològics (6,7%). Els fàrmacs implicats
amb més freqüència han estat àcid acetilsalicílic (78),
furosemida (76), infliximab (76), enalapril (68), ibuprofèn (65),
adalimumab (58) i acenocumarol (54).
En 238 notificacions (8%) els fàrmacs sospitosos eren
de recent comercialització (entre 2006 i 2011). En
destaquen 21 a lenalidomida, 19 a tocilizumab, 11 a
roflumilast, 9 a dronedarona, 8 a natalizumab, 8 a
exenatida, 7 a dasatinib, i 7 a cilostazol.
Les associacions fàrmac-reacció notificades amb més freqüència
han estat: insuficiència renal per furosemida (65), insuficiència
renal per enalapril (47), hemorràgia digestiva alta per àcid
acetilsalicílic (30), intoxicació per digoxina (29), insuficiència
renal per espironolactona (26), hemorràgia digestiva baixa per
àcid acetilsalicílic (24), insuficiència renal per hidroclorotiazida
(24) i hemorràgia digestiva alta per ibuprofèn (20).
26
Docència
Les activitats de docència de pregrau i de postgrau que realitzen
professors de la FICF en el marc de la Universitat Autònoma de
Barcelona, es desenvolupen a la Unitat Docent de la Facultat de
Medicina a l’HU Vall d’Hebron.
Docència de pregrau El curs 2011-2012 és l’últim que s’imparteix docència al tercer
any de la llicenciatura de Medicina. A partir del curs 2012-2013
caldrà implantar la farmacologia general al nou grau de
Medicina. Hem iniciat el procés de preparació de les guies
docents i l’adequació dels continguts.
Durant el curs 2010-2011, 120 alumnes van cursar l’assignatura
de Farmacologia de 3r curs; consta de 6 crèdits teòrics i 4,5
crèdits pràctics que suposen 52 classes teòriques i 13 seminaris.
L’assignatura de Farmacologia clínica i Terapèutica de 5è curs
consta de 4,5 crèdits teòrics i 6 crèdits pràctics (48 classes
teòriques i 17 seminaris). La van cursar 124 alumnes.
Projecte de qualitat docent de l'AGAUR “Ús de Facebook per a fomentar l'aprenentatge participatiu”
Durant l'any 2011 s'ha finalitzat la fase pilot del projecte de
recerca docent, concedit per l'Agència de Gestió d'Ajuts
Universitaris i de Recerca (AGAUR) a la Unitat de Farmacologia
de la Vall d'Hebron. En aquesta fase pilot s'ha estudiat la
factibilitat d'utilitzar eines de xarxes socials, en concret
Facebook, com a recurs d'aprenentatge complementari a la
formació habitual que es realitza a l'assignatura de farmacologia
de tercer curs de Medicina.
27
La participació dels alumnes va ser alta (76% dels matriculats a
l'assignatura), i la seva valoració com a experiència docent va
ser de 4,7 punts sobre 5.
Espai d'aprenentatge virtual
Hem posat en marxa l'espai virtual aulaterapeutica.net per
donar suport a les activitats de docència i formació continuada
que es realitzen a diversos àmbits. Es tracta d'una plataforma
d'aprenentatge de codi obert (Moodle) que permet realitzar
activitats de formació en línia i que compleix amb els estàndards
internacionals de formació basada en TIC. Des de 2007 més de
600 professionals han utilitzat aquest espai per a diferents
cursos.
Projecte de mestratge europeu (Eu2P)
La FICF participa en un consorci format per universitats,
empreses i agències reguladores de medicaments, finançat per la
Comissió Europea en el programa Innovative Medicines Initiative
(IMI-JU Call, Topic 18). El projecte és coordinat per la Université
de Bordeaux 2 i la companyia Roche.
Durant l’any 2011 es va iniciar el curs pilot; alumnes
d’Alemanya, Espanya, França, Holanda, Nigèria, Pakistan i
Trinidad i Tobago han cursat els mòduls de les dues àrees
que pertoquen a la FICF sobre farmacologia clínica i sobre
medicaments i salut pública.
Aquest programa docent ofereix una titulació reconeguda
oficialment als estats de la UE.
28
Cooperació al desenvolupament
Durant l’any 2011 s’han dut a terme activitats de formació i
capacitació de professionals i de suport a autoritats reguladores
de medicaments. S’ha continuat la col·laboració amb la Fundació
Sida i Societat per tal de millorar l’ús d’antiretrovirals a
Guatemala.
Activitats de suport a autoritats reguladores de medicaments:
▪ Consultoria sobre el reforçament de les polítiques de medicaments a Colòmbia. INVIMA / Sigil, Colòmbia, agost-novembre de 2011.
Activitats de formació i capacitació (farmacoepidemiologia, farmacovigilància i estudis d’utilització de medicaments):
▪ Curs sobre estudis d’utilització de medicaments a Amèrica Central, (Antigua Guatemala, maig de 2011). Amb el suport de l’OPS, COMISCA i AECID.
▪ Conferència sobre polítiques de medicaments al VIII Encuentro de Farmacovigilancia organitzat per INVIMA (Colòmbia, novembre de 2011).
Suport a la xarxa DURG-LA:
▪ “Innovación en farmacología y terapéutica. De las publicaciones a la salud de la población”, conferència de JR Laporte a la XVII Reunión Anual del DURG-LA, celebrada a Caracas del 19 al 21 d’octubre.
▪ “La farmacoepidemiología en la gestión de la salud pública”, conferència d’A Figueras a la XVII Reunión Anual del DURG-LA, celebrada a Caracas del 19 al 21 d’octubre.
Col·laboració amb la Fundació Sida i Societat:
▪ Seguiment del projecte “Sistema integrado de información clínica, farmacológica y epidemiológica para personas que viven con VIH/sida en Guatemala – MANGUA” que va ser subvencionat per l’AECID (Nº Proyecto 10-0692).
29
Projecció nacional i internacional
Altres reunions en les quals la FICF ha estat present durant el
2011 són:
▪ “Salut amb seny”. II Jornadas Farmacriticxs – NoGracias (Barcelona, 3 i 4 de novembre), on JR Laporte i M Bosch van parlar sobre la Informació independent en terapèutica.
▪ XX Seminario Nazionale La valutazione dell’uso e della sicurezza dei farmaci: esperienze in Italia (Istituto Superiore di Sanità de Roma, 12-13 de desembre), on JR Laporte va fer la conferència Dalle segnalazione spontanee agli studi post marketing.
▪ Jornada Médicos y medicamentos. ¿Conflictos de intereses? (Madrid, 16 de juny), on JR Laporte va participar com a ponent, organitzada per l’OMC i celebrada al Consejo General de Colegios Oficiales de Médicos.
▪ 16a Jornada d’Actualització en Medicina. Update 2011 (Barcelona, 15 d’abril), organitzada per l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears, on JR Laporte va parlar sobre Actualització en Farmacologia.
▪ “La izquierda frente a la privatización de la sanidad” (sala Clara Campoamor del Congrés dels Diputats a Madrid, 10 de març), on JR Laporte va intervenir a la sessió amb la ponència “Medicamentos: otra política es posible”.
▪ “Las medicinas curan o causan cualquier enfermedad”. Entrevista al Dr Laporte. La Vanguardia, 24 de gener de 2011.
▪ “Pioner”. Entrevista al Dr Laporte. Presència, 10 de març de 2011.
30
Convenis de col·laboració
Durant el 2011 la FICF ha establert nous convenis de
col·laboració amb les següents institucions:
▪ Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya
▪ Institut Català de la Salut
▪ Direcció General de Salut Pública del Departament de Salut
▪ Agencia Española de Medicamentos y Productos Sanitarios
▪ Consorci Sanitari del Maresme
▪ Fundació Institut de Recerca HU Vall d’Hebron
▪ Gerència Territorial de l’ICS a Terres de l’Ebre
▪ Organización Panamericana de la Salud (OPS)
▪ Universitat Autònoma de Barcelona
▪ Agència d’Informació, Avaluació i Qualitat en Salut (AIAQS)
▪ European Comission Innovative Medicines Initiative Joint Undertaking
▪ Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària
▪ Sociedad Española de Medicina Familiar y Comunitaria
▪ Universidad Nacional de Colombia
I ha mantingut convenis amb altres:
Médicos Sin Fronteras
Universitat Oberta de Catalunya
Fundación AstraZeneca, Madrid
Instituto Nacional de Salud de Perú
Universidad Nacional del Nordeste (Corrientes, Rep. Argentina)
Instituto Nacional de Investigación de Enfermedades Infecciosas (Santo Domingo, República Dominicana)
Universidad de la República (Uruguay)
Universidade de Mogi Das Cruzes (São Paulo, Brasil)
Ministerio de Salud Pública de la República de Guatemala
31
Publicacions
Articles originals d’investigació
▪ Barbosa R, Moreira AM, Figueras A, Secoli SR. Prevalence of potential drug-drug interactions in bone marrow transplant patients. Int J Clin Pharm 2011; 33:1002-09.
▪ Pérez M, Figueras A. The lack of knowledge about the voluntary reporting system of adverse drug reactions as a major cause of underreporting: direct survey among health professionals. Pharmacoepidemiol Drug Safety 2011;20:1295-302.
▪ Lucena MI, Molokhia M, Shen Y, Urban TJ, Aithal GP, Andrade RJ, Day CP, Ruiz-Cabello F, Donaldson PT, Stephens C, Pirmohamed M, Romero-Gómez M, Navarro JM, Fontana RJ, Miller M, Groome M, Bondon-Guitton E, Conforti A, Stricker BHC, Carvajal A, Ibáñez L, Yue QY, Eichelbaum M, Floratos A, Pe’er I, Daly MK, Goldstein DB, Dillon JF, Nelson MR, Watkins PB, Daly AN, for the Spanish DILI Registry, EUDRAGENE, DILIN, DILIGEN, and international SAEC. Susceptibility to amoxicillin-clavulanate-induced liver injury is influenced by multiple HLA class I and II alleles. Gastroenterology 2011;141: 338-47.
▪ Théophile H, Laporte JR, Moore N, Martin KL, Bégaud B. The case-population study design: an analysis of its application in pharmacovigilance. Drug Safety 2011;34:861-68.
▪ Dalmau R, Boira M, Aguilar C, López C, Rodríguez D, Gentile D, Bofill D, Diogène E, Pepió JM. Lipid-lowering drugs in ischaemic heart disease: A quasi-experimental uncontrolled before-and-after study of the effectiveness of clinical practice guidelines. BMC Cardiovascular Disorders 2011;11:47. www.biomedcentral.com/1471-2261/11/47
▪ Sabaté M, Ibáñez L, Pérez E, Vidal X, Buti M, Xiol X, Mas A, Guarner C, Forné M, Solà R, Castellote J, Rigau J, Laporte JR. Paracetamol in therapeutic dosages and acute liver injury: causality assessment in a prospective case series. BMC Gastroenterology 2011;11:80. www.biomedcentral.com/1471-230X/11/80
32
▪ Ubeira FM, Anadón AM, Salgado A, Carvajal A, Ortega S, Aguirre C, López-Goikoetxea MJ, Ibáñez L, Figueiras A. Synergism between prior Anisakis simplex infections and intake of NSAIDs, on the risk of upper digestive bleeding: a case-control study. PLoS Neglected Tropical Diseases 2011;5. www.plosntds.org
▪ Carvajal A, Ortega S, Del Olmo L, Vidal X, Aguirre C, Ruiz B, Conforti A, Leone R, López-Vázquez P, Figueiras A, Ibáñez L. Selective serotonin reuptake inhibitors and gastrointestinal bleeding: a case-control study. PLos ONE 2011;6.
▪ Pons JMV, Tebé C, Paladio N, García-Altes A, Danés I, Valls i Soler A. Meta-analysis of passive immunoprophylaxis in paediatric patients at risk of severe RSV infection. Acta Paediatrica 2011;100:324-29.
▪ Brotons C, Soriano N, Moral I, Rodrigo MP, Kloppe P, Rodríguez AI, González ML, Ariño D, Orozco D, Buitrago F, Pepió JM, Borrás I, en nombre del equipo investigador del estudio PREseAP. Ensayo clínico aleatorizado para evaluar la eficacia de un programa integral de prevención secundaria de las enfermedades cardiovasculares en atención primaria: estudio PREseAP. Rev Esp Cardiol 2011;64:13-20.
▪ García MV, Pajín MA, Planas MD, Aguilera C, Martínez J, Romea S. El registro del dolor como herramienta para lograr un hospital sin dolor. Nursing 2011;29: 56-59.
Altres publicacions
▪ Bosch M, Cereza G, García N. Farmacovigilancia: efectos adversos y uso seguro de los medicamentos. Criterios para una buena prescripción y prevención de los efectos adversos de los medicamentos. FMC Curso 2011;18 (suppl 1):29-39.
▪ Aguilera C, Agustí A. Fibrosis sistémica nefrogénica y contrastes de gadolinio. Med Clín (Barc) 2011;136: 643-45.
▪ Fluixà C, Rodríguez D. Fármacos retirados en los últimos 5 años. AMF 2011;7:200-02.
33
▪ Pallavicini V, Danés I. Eficacia de los glucocorticoides y los antivirales en el tratamiento de la parálisis de Bell. Med Clín (Barc) 2011;136:501-03.
▪ Laporte JR, Llop R, Bosch M. Avenços que canvien la pràctica clínica. Annals Med (Barc) 2011;94 (suppl 3):S10-S15.
▪ Bosch M, Llop R. El último año de farmacoterapéu-tica. AMF 2011;7:411-18.
▪ Figueras A. The use of drugs is not as rational as we believe... but it can’t be! The emotional roots of prescribing. Eur J Clin Pharmacol 2011;67:433-35.
▪ Danés I, Moraga-Llop FA. Antibióticos en pediatría. In: Cruz-Hernández M (ed) Tratado de pediatría, volumen I. Ergon. Majadahonda, 2011: 459-64.
▪ Diogène E, Figueras A. What public policies have been more effective in promoting rational prescription of drugs? J Epidemiol Community Health 2011;65: 387-88.
▪ Laporte JR. Sativex®. Necesidades clínicas e intereses de mercado. Cáñamo 2011;160:17.
Comunicacions a congressos
▪ Ruiz B, Agustí A, Vallano A, Vedia C, Terleira AI, García M, Torelló J, Cabrera L, de Cos MA. Medical care profile of Spanish clinical pharmacology departments. BCPT 2011;109 (suppl 3):67, abstract P4-17.
▪ Danés I, Agustí A, Santander E, Guiu JM, Munné M, Terrada S, Ferrer AM, Figueras A, Vallano A, Bosch JA. Off-label use of rituximab in two Spanish tertiary hospitals. BCPT 2011;109 (suppl 3):65-6, abstract P4-11.
▪ Pedraza L, Pacheco JF, Bosch M, Danés I, Llop R, Aguilera C. Therapeutic consultation service about teratogens: risk evaluation before pregnancy. BCPT 2011;109 (suppl 3):59, abstract P3-25.
▪ Puig R, Pérez S, Vendrell L, Ibáñez L, Vidal X. The applicability of a ‘multi-time’ design on a case-control study on the risk of agranulocytosis associated with drug use. BCPT 2011;109 (suppl 3):58, abstract P3-21.
34
▪ Santander ME, Rafaniello C, Sabaté M, Ferrer P, Ballarin E, Coma A, Zara C, Ibáñez L. Antiepileptic drug consumption in Catalonia, Norway and Denmark: 2007-2009. BCPT 2011;109 (suppl 3):38, abstract 22.
▪ Sabaté M, Ballarín E, Ferrer P, Petri H, Fortuny J, Goh KL, Hasford J, Laporte JR, Yeboa S, Ibáñez L. Finding databases on drug utilization information across Europe. What kind of data do they provide? Abstract 396. Pharmacoepidemiol Drug Safety 2011;20 (suppl):S172.
▪ Sabaté M, Santander ME, Rafaniello C, Ferrer P, Ballarín E, Coma A, Zara C, Ibáñez L. Antiepileptic drug consumption in Catalonia, Norway and Denmark: 2007-2009. Abstract CNC07 (2041). In: Better public health through pharmacoepidemiology and quality use of medicines. University of Antwerp, Bélgica, 2011:26.
▪ Pacheco JF, Iavecchia ML, Asensio C, García N, Cereza G. Reacciones adversas por nuevos hipoglucemiantes: revisión de notificaciones espontáneas. XI Jornadas de Farmacovigilancia. Bilbao, 2011:133.
▪ Iavecchia ML, Pacheco JF, Asensio C, García N, Cereza G. Perfil de reacciones adversas inducidas por antipsicóticos atípicos identificadas a través del sistema de notificación espontánea. XI Jornadas de Farmacovigilancia. Bilbao, 2011: 123.
▪ Alay R, Cabarrocas S, Casamitjana N, Casanovas J, Cereza G, Díaz de Argandoña M, Galofré G, Gaspar J, Martínez R, Rams N, Rius P, Torres A. La farmacia comunitaria y la notificación de sospechas de reacciones adversas a medicamentos en Cataluña. XI Jornadas de Farmacovigilancia. Bilbao, 2011: 104-05.
▪ Rodríguez A, Cucurull E, Pallavicini V, Fuentes I, Navarro M. Paxil y Avandia: una historia de serendipia. Comunicación oral. I Congreso de Bioética. Madrid, 21-22 noviembre 2011.
www.icf.uab.cat