memÒria anual 2015-2016 servei socioeducatiu “el formiguer” - santa perpètua de ... · mesos...
TRANSCRIPT
L’Eina Cooperativa, sccl.
MEMÒRIA anual 2015-2016 SERVEI SOCIOEDUCATIU “El Formiguer” Juliol 2016. Santa Perpètua de Mogoda
1
índex
Objectius del servei ................................................................................ 2
Usuaris .................................................................................................. 9
Volum infants atesos al llarg període desembre 2015-juliol 2016. ............... 9
Assistència dels infants/adolescents al centre ....................................... 9
Volum famílies ateses al llarg període desembre 2015-juliol 2016. ........ 11
Assistència famílies dins del centre: ....................................................... 11
Volum famílies ateses al servei d’atenció psicològica ............................ 12
Assistència de les famílies a les visites d’atenció psicològica...................... 12
Estructura del servei ............................................................................. 12
1. Horari .......................................................................................... 13
2. Horari atenció directa .................................................................... 13
3. Horari treball intern ....................................................................... 16
Serveis dins del Formiguer ..................................................................... 18
1. Servei socioeducatiu ...................................................................... 19
2. Servei pedagògic a l’infant .............................................................. 20
3. Servei atenció psicològica a les famílies i a l’Infant ............................ 21
4. Coordinació del servei .................................................................... 22
Organització del servei en l’atenció directa ............................................. 23
1. Berenar ........................................................................................ 23
2. Assemblees .................................................................................. 24
3. Estudi assistit ............................................................................... 26
4. Projectes/activitats ........................................................................ 28
5. Vacacionals .................................................................................. 29
Organització interna .............................................................................. 31
1. Equip multidiciplinari El Formiguer ................................................... 31
2. Relació Eina Coop- El formiguer ...................................................... 31
3. Relació Serveis Socials-El Formiguer ................................................ 32
4. Relació amb altres agents territori ................................................... 32
Programació i metodologia....................................................................... 33
1. Grup de petits ............................................................................... 34
2. Grup de mitjans ............................................................................ 35
3. Grup de grans ............................................................................... 36
2
JUSITIFICACIÓ
Aquesta memoria és el recull de les conclusions que s’han extret de les
valroacions dels diferents aspectes que conformen el projecte. Fa tot just 8
mesos que el projecte es va inciar de zero. HA estat al llarg de tot aquest
temps que s’han anat analitzant la seva posada en marxa i el seu seguiment, i
això ens ha servit per detectar les carències. La nostra voluntat és converir les
necessitats detectades en propostes de millora de cara al proper curs escolar.
Objectius del servei
Treballat un 100%
o S’està treballant però no s’ha assolit del tot
No s’ha treballat gens o molt poc.
1. Facilitar els aprenentatges bàsics i compensar els dèficits
socioeducatius dels infants i els i les joves participants, per poder
assolir una socialització que ajudi a la seva autonomia.
ASSOLIT en un 90%
Seguir en la línia de treball marcada. Millorar algun aspecte de gestió i
coordinació respecte agents externs.
OBJECTIUS
ESPECÍFICS Què s’hi al servei per treballar-ho
Infància/ Adolescència :
- Donar suport en
l’adquisició d’aprenentatges
bàsics, competències i
hàbits de treball, ordre i
estudi
- Promoure les conductes
bàsiques de relació i
habilitats socials i oferir
eines concretes de
negociació i mediació
Ofereix un espai diari per a fer deures
Propicia hàbits d’estudi favorables (organització, autonomia,
bon ambient de treball, etc.)
Realitza PEIS (plans educatius individualitzats)
Es coordina amb els centres educatius
____________________________________________
Proporciona estratègies de resolució de conflictes
Treballa les conductes bàsiques de relació i les habilitats
socials intrínsecament amb l’eina metodològica de
l’assemblearisme
Fa responsable al grup de les decisions preses, dels acords,
de les dificultats, dels conflictes, dels encerts...
_____________________________________________
Observa detingudament l’estat de salut dels infants
3
- Augmentar la percepció
dels factors de risc i de
protecció davant la salut
- Difondre hàbits saludables
i actituds preventives
- Promoure la salut mental i
prevenir trastorns mentals
- Potenciar l’autonomia dels
infants i els i les joves
Parla amb els infants per saber quines rutines segueixen a
casa
Dóna pautes d’actuació i assessorament a les famílies
Informa a serveis socials dels factors de risc detectats
Es coordina, en casos específics, amb metges, EAIA...
_____________________________________________
Ofereix berenars saludables
Treballa hàbits d’higiene (durant el berenar, el lavabo, les
dents després de dinar en el cas del casal, etc.)
Realitza tallers/activitats relacionades amb hàbits saludables
i actituds preventives
Es coordina amb altres serveis municipals per fer tallers
relacionades amb hàbits saludables i actituds preventives
_____________________________________________
Detecta indicadors (en el cas que existeixin) que
responguin a un trastorn mental
Ofereix assessorament psicològic pels infants i llurs famílies
Es coordina amb serveis externs per dur a terme el
seguiment dels infants
____________________________________________
Fa responsables als infants en totes les decisions que es
prenen: assemblea, programació, activitats, anar a comprar
material, les conseqüències davant accions inapropiades,
etc.
Organitza les funcions a desenvolupar al servei mitjançant
càrrecs i responsables
Ofereix professionals que desenvolupen la funció de guia
envers els infants, és a dir, únicament els proporcionen les
eines i estratègies però són els propis menors els que
actuen autònomament
Valoració
Diàriament hi ha un espai de deures que cobreix les necessitats acadèmiques. Els
més grans, tendeixen a no portar-los; es treballen les habilitats des d’una vessant
alternativa: projectes.
Els PEIS s’han elaborat des del punt de vista del centre; hi ha hagut escassa
comunicació amb escoles (només en algun cas puntual).
L’assemblea és el puntal del treball dins del centre: es fan setmanalment per
programar i prendre decisions grupals. Ha proporcionat moltes eines, valors i
generat actituds responsables. Ha estat un procés d’adaptació pels infants que han
assolit positivament. La resolució del conflicte és constant i es parteix del diàleg,
ofereix oportunitats i fa crítics i responsables als infants de les seves actuacions. Els
infants valoren molt positivament l’assemblea i el diàleg, segueixen el model i
l’interioritzen (uns més que altres); cal seguir en aquesta línia de treball. El centre
ofereix berenars variats i saludables cada dia, acotat a un menú consensuat. Té una
estructura molt marcada en quan als hàbits d’higiene, tan personal com col·lectiva.
4
Aquests traspassen la responsabilitat a casa, sobretot els més petits (famílies ho
perceben positivament).
Els casos més rellevants tenen sessions amb la psicòloga que els ajuda a
empoderar-los i alhora el centre detecta necessitats. Allò observat es comunica
amb serveis socials; s’envia un diari setmanal cada mes. Seguiment de casos entre
SS i centre és escàs. Poc temps.
Manca de comunicació amb altres agents externs: CAP, centres escolars...
2. Oferir oportunitats, activitats i estímuls d’educació no formal, lleure i
oci educatiu.
ASSOLIT 80%
Reforçar els objectius encarats a les famílies
Infància/ Adolescència :
- Estimular l’estructuració i desenvolupament de
la personalitat dels infants i els i les joves.
- Conèixer les necessitats i els interessos dels
infants i dels i les adolescents.
- Crear nous espais i eines per a regular l’ús
abusiu de les noves tecnologies.
- Generar expectatives d’èxit que motiven als
infants i els i les joves, treballant en itineraris
individualitzats i motivadors.
- Implicar als infants i els i les joves en activitats
de lleure alternatives al consumisme.
Famílies:
- Potenciar l’establiment de criteris
educatius comuns entre els educadors/es i
les famílies.
- Donar suport a les famílies en la seva funció
educativa, afavorint el procés de creixement
dels infants i els i les joves (pautes educatives,
contenció, límits, presa de decisions, etc.).
- Potenciar les relacions afectives entre pares
i fills/es i fomentar la cura emocional dels
pares vers els fills/es.
- Acompanyar a les famílies en els processos
de transició maduratiu dels seus fills/es.
- Disminuir les possibles situacions de risc
relacionades amb el temps lliure no
estructurat a partir d’una orientació
específica a les famílies.
Realitza activitats i tallers relacionat amb
les motivacions dels infants i joves.
Es comunica amb els infants i joves per
obtenir informació relacionada amb els seus
interessos, motivacions i necessitats.
Té normativa vers l’ús de les noves
tecnologies: només per a casos d’un bon ús
(en el cas del propi mòbil) i ús de
tecnologies (projector) per a ús d’activitats
del centre.
Genera plans de treball individualitzats així
com contractes amb els propis infants, si
s’escau.
o Es comunica amb les famílies per fer
seguiment educatiu i ofereix estratègies i
eines socioeducatives. Durant entrades i
sortides.
Entrevistes individuals de seguiment amb
els educadors referents
o Ofereix tallers temàtics per treballar la
funció educativa, en grup.
Ofereix sessions individuals a les famílies
per fer un assessorament psico-pedagògic
per treballar aspectes socioeducatius i de
relació familiar.
o - Ofereix la possibilitat a les famílies de
participar en les activitats del centre, així
com la possibilitat d’oferir-ne.
5
Valoració:
L’infant és l’eix central: la seva motivació. A les assemblees tenen veu i vot per
decidir què volen fer i es fa.
S’utilitzen les tecnologies emmarcada en una normativa estricta d’ús.
En casos puntuals es fan contractes pactats per cobrir necessitats/voluntats amb
infant-família-centre (sota supervisió de serveis socials)
Comunicació entre educadors/coordinació i famílies. Algunes reticents. Procés de
confiança que cal seguir treballant.
No s’han tingut entrevistes individuals de seguiment amb famílies. S’han ofert
tallers que no han acabat d’arrelar; cal potenciar el vincle més. Les sessions de
caire psicològic han vinculat molt bé. Les de caire pedagògic han estat tractades en
espais més informals. Les famílies han estat sempre convidades a participar del
centre, però la seva participació ha estat mínima. Cal seguir treballant.
3. Participar en la vida comunitària del territori, que permeti la seva plena
integració en el barri i el municipi, i ajudi a millorar l’entorn proper.
ASSOLIT el 99€
Potenciar molt més la participació de les famílies en les activitats
comunitàries i reforçar els protocols de coordinació amb la xarxa.
Infància/ Adolescència
- Ampliar i diversificar les xarxes socials dels
infants i els i les joves, amb espais de relació
entre les diferents institucions i entitats,
l’intercanvi d’experiències i el coneixement
d’altres territoris.
- Promoure itineraris d’inserció social dels infants
i els i les joves a través de la participació en
altres entitats de lleure, culturals, educatives,
esportives, etc.
- Implicar als infants i els i les joves en els espais
públics existents al municipi.
Família
- Generar estratègies per a implicar a les
Coneix tots els serveis municipals
susceptibles a treballar en xarxa.
Contacta amb un servei/entitat, mínim, per
tal de dur a terme treball en xarxa.
Treballa en xarxa amb altres institucions,
com a mínim una.
Convida a les famílies a participar en les
activitats conjuntes amb altres
entitats/serveis municipals.
Convida a les famílies a fer propostes a
realitzar dins i fora del centre
Mostra actitud oberta a qualsevol proposta
provinent de les famílies.
6
famílies en els recursos existents al territori.
- Possibilitar l’ampliació de les relacions
familiars amb l’entorn social, tot reforçant els
sistemes d’ajuda mútua afavorint la integració
de les famílies amb més dificultats socials
Comunitat
- Conèixer els espais i recursos existents al
territori adreçat als infants i els i les
adolescents
- Reforçar els espais de relació intergeneracional i
intercultural, i donar a conèixer a la comunitat els
interessos i les activitats dels infants i els i les
joves.
Xarxa
- Participar del treball en xarxa per a l’atenció i
protecció de la infància i adolescència
- Contribuir a l’elaboració de protocols
d’actuació per millorar la coordinació entre els
diferents serveis de la xarxa
- Contribuir en el diagnòstic de la situació de la
infància i adolescència al municipi
Presenta el servei a la resta de recursos
existents al municipi
Coneix l’oferta de recursos del municipi per
fer xarxa
o Proposa i participa de propostes per fer
activitats en i amb la comunitat.
Mostra actitud oberta a qualsevol proposta
provinent de les entitats, agents,
participants.
Es coordina amb serveis socials, servei
joventut, DGAIA/EAIA, etc..
Elabora informes de diagnòstic i valoració
dels casos
Es reuneix amb els agents socioeducatius
pertinents
o És crític i opina sobre els protocols a seguir
i els assumeix
Valoració:
S’ha fet una aproximació als serveis municipals; coneixença recíproca. A final de
curs, no ha donat temps a treballar conjuntament.
S’han fet activitats conjuntes amb PROGRAMA (1), CENTRES CIVICS (1) i amb
Servei atenció escolar infants poble Gitano (2).
S’ha reunit amb Servei Joventut per generar estratègies comunes (no s’ha arribat a
treballar conjuntament).
S’ha sortit a la plaça i s’ha jugat amb infants del barri. Improvisat però efectiu.Es
valora positivament, cal seguir treballant i potenciar més la vida comunitària.
Totes les activitats comunitàries han estat obertes a la participació familiar; bona
acollida de la proposta però manca de participació. Cal reforçar el vincle amb
famílies.
S’ha vinculat amb entitat gitana, cal potenciar altres entitats
S’han realitzat reunions de coordinació amb serveis socials (regularment), joventut,
EAIA (puntual).
S’han elaborat informes de casos per SS i EAIA.
El protocol d’actuació/coordinació en alguns casos ha estat deficient.
7
4. Desenvolupar la consciència crítica davant les situacions que envolten
la pròpia realitat i la de l’entorn.
ASSOLIT un 98%
Reforçar la normativa amb les famílies
Infància/ Adolescència:
Promoure el coneixement de les normes
socials.
- Promoure actituds de tolerància, respecte
i responsabilitat.
- Fomentar l’adquisició d’hàbits higiènics i
de salut.
- Generar actituds prospectives i
responsabilitat davant les pròpies accions,
des de l’autocontrol i la presa de decisions.
- Treballar la percepció de la privacitat i el
respecte per la dels altres.
- Treballar la identitat reforçant els
aspectes positius i l’autopercepció.
Elabora una normativa bàsica de convivència dins del centre, dins d’una guia informativa del servei
Fa arribar la guia a les famílies i als infants Gestiona els conflictes a partir del diàleg i la generació
d’oportunitats Ofereix eines als infants a partir de jocs i dinàmiques,
per treballar respecte i tolerància. Utilitza l’assemblea per empoderar als infants de la
presa de decisions i la responsabilitat Fa activitats estructurades d’higiene per generar l’hàbit Ofereix atenció individualitzada, psicològica,
pedagògica. Dialoga amb els infants per reforçar els aspectes
positius i reforçar els per millorar. Evidencia les qualitats individuals
Valoració:
Existència de la Guia però que no s’ha pogut fer arribar a totes famílies.
El diàleg ha imperat en tots els processos educatius. El joc i els projectes han estat
el conductor del treball de valors, normes i actituds. En tot moment.
L’assemblea ha estat el motor de les activitats: els infants l’han acollit molt bé i
se’ls veu motivats; és un procés que els infants han après a fer servir i explotar.
Una tarda a la setmana s’han fet sessions d’atenció psicològica; i totes les tardes
atenció pedagògica (rotativa per grups) els infants la valoren molt.
5. Prevenir i evitar el deteriorament de les situacions de risc.
ASSOLIT PARCIALMENT. 75%
Cal seguir treballant:
Redacció PEI conjunts amb Serveis Socials
8
El vincle, confiança i participació en el centre de les famílies
L’interès de les famílies pel seguiment educatiu del seu fill/a.
Infància/ Adolescència
- Conèixer els possibles factors i situacions de risc
dels infants i dels i les adolescents
- Detectar els infants i els i les joves en
situació de risc social
- Establir les accions necessàries per tal
d’evitar el seu deteriorament
- Oferir diferents referents i models que fomentin
patrons de gènere positius i no discriminatoris.
Família
- Conèixer la situació socioeconòmica de les
famílies dels i les usuaris/es del Servei
- Recolzar els pares/mares en l’exercici de les
seves funcions parentals, potenciant una
relació que faciliti el creixement de tots els
seus membres i garanteixi la seva protecció,
educació i estabilitat emocional.
- Potenciar la participació de les famílies en
activitats del centre.
- Generar estratègies per a enfortir els vincles
de fills/família arrel de la millora de les
capacitats personals i relacionals, i el reforç i
l’ampliació dels espais i les eines de
comunicació entre ells/es
- Implicar a les famílies en el procés educatiu i
el projecte de vida dels fills/es, acompanyant-
les des de la conscienciació i
l’autoresponsabilització.
- Enfortir la imatge que tenen les famílies
d’elles mateixes per trencar amb el sentiment
d’inferioritat.
- Generar espais per a atendre les necessitats
de les famílies nouvingudes, tant pel que fa als
canvis de rol i les expectatives, com dels
conflictes de l’educació familiar i escolar.
- Millorar la situació dels infants i els i les joves i
les famílies en situació de risc social greu, fent un
treball preventiu respecte la violència de gènere i
el maltractament dins de l’entorn familiar.
-Afavorir que els pares/mares es coneguin i
dialoguin sobre els temes que els preocupen i els
interessen en relació als seus fills.
Observa les actituds, les relacions i les
dinàmiques del grup per detectar indicadors
de risc.
o Treballa en xarxa amb Serveis socials i altres
agents socioeducatius per obtenir informació
Col·labora en la redacció dels plans de
treball individualitzats.
Informa a Serveis Socials dels indicadors de
risc detectats.
Hi treballa un equip multidisciplinari i
heterogeni
Fa traspàs de casos amb serveis socials on
s’informa de la situació actual familiar.
Atén a les famílies a nivell psicològic, oferint
sessions programades regularment.
Convida a les famílies a les activitats
conjuntes amb infants durant quotidià i
vocacional
o Ofereix tallers temàtics grupals per donar
eines i estratègies en la funció de
parentalitat
o Es comunica amb les famílies a les entrades i
sortides dels infants per establir relació,
confiança i seguiment del procés educatiu
Dóna reforç positiu
o Ofereix un servei matinal d’atenció a les
famílies pel suport i atenció a les necessitats
Ofereix la possibilitat de veu i vot en la
programació de les activitats del centre.
Valoració:
9
S’observa i es detecten factors de risc que són traspassats a serveis socials de
manera periòdica a través de diaris. Els casos urgents via mail o telèfon. No s’obté
tots els plans de treball des de Serveis socials i no hi ha prou coordinació en el
redactat conjunt, en alguns casos fitxa inicial d’informació bàsica. Els PEI són
redactats en la majoria des del punt de vista del centre. Es fan reunions de
seguiment de casos de manera puntual, caldria ser mensual. Ajuden a matisar els
PEI. S’obté informació de diferents punts de vista com a equip multidisciplinari;
potencia el treball integral.
Les famílies són ateses a través del servei de psicologia, algunes amb seguiment
regular, d’altres més esporàdic. S’ofereixen 4 tallers a les famílies i la seva
participació baixa fins a l’absentisme. Algunes famílies usen el servei matinal; és
esporàdic i en casos puntuals més vinculats al centre. Es pregunta a les famílies
què volen treballar, bona acollida però manca de continuïtat.
Usuaris
Volum infants atesos al llarg període desembre 2015-juliol 2016.
▪ Altes: 34 infants (amb un màxim de 24 usuaris diaris ACTIUS actualment),
dels quals 8 provenen de Programa.
▪ Baixes: total 10 infants, per diferents motius:
Absentisme al centre (4 casos)
Canvi de domicili familiar a un altre municipi ( 4
casos)
Alta del centre (1 cas)
Trasllat del centre al Programa (1 cas)
▪ Trasllats: total 8 infants; 7 cap al Formiguer provinents de PROGRAMA (6
de Can Folguera i 1 de Vapor) i 1 cas del Formiguer derivat a PROGRAMA, Vapor.
Assistència dels infants/adolescents al centre
TOTAL (%) assistència per part dels infants i adolescents al servei: 69,9 %
El Servei ha estat actiu 151 dies, dels quals cada infant ha assistit (en funció de
la seva estada particular):
totals Grup al qual
10
INFANT
dies totals a
venir assistència faltes
%
(1 =100%)
pertany
1 A 116 100 16 0,86 Grans
2 B 114 71 43 0,62 Grans
3 C 39 24 15 0,62 Grans
4 D 63 22 41 0,35 Grans
5 E 44 11 33 0,25 Grans
6 F 122 72 50 0,59 Grans
7 G 66 49 17 0,74 Grans
8 H 31 14 17 0,45 Grans
9 I 1 1 0 1,00 Grans
10 J 43 9 34 0,21 Grans
11 K 69 36 33 0,52 Grans
12 L 66 10 56 0,15 Grans
13 M 56 48 8 0,86 Grans
14 N 57 45 12 0,79 Grans
15 O 26 22 4 0,85 Grans
16 P 12 4 8 0,33 Grans
17 Q 93 72 21 0,77 Mitjans
18 R 14 8 6 0,57 Mitjans
19 S 116 88 28 0,76 petits
20 T 5 5 0 1,00 Mitjans
21 U 114 96 18 0,84 Mitjans
22 V 91 70 21 0,77 Mitjans
23 W 117 95 22 0,81 Mitjans
24 X 117 94 23 0,80 Mitjans
25 Y 116 109 7 0,94 Mitjans
26 Z 60 33 27 0,55 petits
27 NY 118 72 46 0,61 petits
28 LL 118 98 20 0,83 Mitjans
29 Ç 67 38 29 0,57 petits
30 Ñ 67 37 30 0,55 Mitjans
31 AB 43 36 7 0,84 petits
32 BC 46 46 0 1,00 petits
33 DE 46 46 0 1,00 Mitjans
34 FG 33 30 3 0,91 Mitjans
% TOTAL ASSISTENCIA AL FORMIGUER 69,9 %
11
Distribució d’infants segons % assistit:
volum % en franges nombre total total % petits mitjans grans
Assistència de 0 a 33% 4 de 34 infants 12% dels infants 0 0 4
Assistència de 34 a 66% 11 de 34 infants 32 % dels infants 3 2 6
Assistència de 67 a 100% 19 de 34 infants 56% dels infants 3 10 6
L’assistència ha estat força elevada (69,9 % total), així com regular en la majoria
dels infants. Les faltes d’assistència irregulars han estat majoritàriament per part
dels adolescents, és a dir, aquells casos que tenen 11 anys i/o més. La majoria
d’ells els costa vincular-se al servei, i a les seves famílies també. En alguns casos hi
ha hagut absentisme fins donar-se de baixa del servei (2 casos en tot el curs).
L’assistència d’aquest grup d’ infants més grans ha anat millorant a mesura que
avançava el curs, sobretot l’últim trimestre que se l’ha motivat molt per tal de
consolidar-se com a grup i així, crear sentiment de pertinença també dins del
servei, millorant la confiança vers al servei i l’assistència. A més, també s’ha
procurat vincular-los amb el grup de joves de CAN TAIÓ (grup de PROGRAMA) per
tal que fos un grup més nombrós i agrupar edats homogènies per tal d’incrementar
la motivació. Aquesta proposta es va dur a terme l’últim mes i es van fer un total
de 5 trobades. Creiem que la vinculació va ser bona, malgrat es va començar tard i
el curs s’acabés molt d’hora.
La resta d’infants i les seves famílies s’han vinculat al servei prou bé; s’ha vist
reflectida en la seva assistència.
Volum famílies ateses al llarg període desembre 2015-juliol 2016.
▪ Altes, un total de 24 famílies, de les quals:
17 són ACTIVES actualment.
3, provinents de trasllats (2 de Can Folguera, 1 de Vapor). Actives.
23, amb infants dins del centre i 1 amb atenció psicològica individual
exclusiva (sense infants dins del centre) .
▪ Baixes, un total de 7 famílies (1 per trasllat i 6 per baixa definitiva)
▪ Trasllats, un total d’1 família
Assistència famílies dins del centre:
Activitats conjuntes programades; s’han realitzat un total de 10 activitats
conjuntes obertes a les famílies, de les quals:
12
dins del quotidià del centre s’han realitzat 3 activitats, amb una
participació de 8 famílies totals
dins del vacacional del centre s’han realitzat 5 activitats, amb una
participació de 4 famílies totals
dins de les activitats conjuntes amb altres serveis (Programa i Servei
Atenció escolar infantil del col·lectiu Gitano) s’han realitzat 3 activitats,
amb una participació de 3 famílies
Tallers programats, un total de 4 propostes de tallers, dels quals s’han dut a
terme 2. Taller de gestió dels deures a casa (amb una participació de 4
famílies) i un taller de conflictes infantils a casa (“pataletas”) amb la
participació d’1 família.
en l’accés lliure: participació familiar dins del quotidià/vacacional del centre; un
total de 3 famílies.
Volum famílies ateses al servei d’atenció psicològica
S’han atès un total de 21 famílies (2 famílies han fet 0 visites i no es computen)
S’han concertat un total de 142 visites de les quals s’han dut a terme 89.
Algunes visites eren anul·lades prèviament amb motius justificats (11) o les
famílies faltaven sense motiu ni avís. Cada visita dura 1 hora aproximadament.
Assistència de les famílies a les visites d’atenció psicològica
L’assistència ha estat variada:
Volum de famílies assistides 0 visites: 2
Volum de famílies assistides entre 1 i 3 visites: 12
Volum de famílies assistides entre 4 i 7 visites: 7
Volum de famílies assistides entre 8 i 11 visites: 4
Assistència de les famílies a visites concertades (en %)
Volum visites (en %) 0% 0-33% 34-66% 67-100%
Nº famílies 2 6 4 11
Estructura del servei
1. Horari
2. Atenció directa
3. Treball intern
13
1. Horari
L’horari del centre és de:
MATINS:
o 10-13h (portes obertes) tots els matins de dilluns a divendres; s’hi
realitza:
treball intern i atenció directa amb les famílies:
servei atenció psicològica individualitzada
atenció a les famílies: informació/suport i tallers
específics*.
Traspàs de casos i entrevistes famílies inici servei amb
coordinació amb Serveis Socials. Per cada nova entrada al
servei.
Servei de neteja, 1 dia a la setmana.
TARDES:
o 17-19.30h (portes obertes) totes les tardes de dilluns a divendres;
s’hi realitza:
atenció directa infants i atenció famílies entrades i sortides.
Atenció psicològica individualitzada infants i famílies una
tarda.
o 19.30-20h totes les tardes de dilluns a divendres: s’hi realitza:
atenció directa amb famílies (sortida dels infants)
Treball intern equip educatiu (diari), resoldre incidències. (a
porta tancada)
o 16-17h (a porta tancada) dimecres; treball intern equip educatiu
(reunió d’equip)
2. Horari atenció directa
Infants
L’horari d’atenció directa als infants és de 17h a 19.30h; per tots els grups d’edat.
Pensem que és un bon horari per atendre els infants (durant 2.5h, permet treballar
molts aspectes socioeducatius i també permet estructurar la tarda en
espais/franges diferenciades amb una bona distribució horària).
Tot i així, hi ha hagut algunes famílies d’infants del grup de petits (3-5 anys) que
han comentat que sortir a les 19.30h per aquests infants és massa tard, sobretot a
l’època d’hivern que és molt fosc, els infants van molt cansats i es fa massa tard
per a les seves necessitats quotidianes (com són la dutxa , el sopar...). Les
famílies proposaven acotar l’horari dels més petits de 17h a 19h. Des de
14
l’equip pensem que aquest nou horari permetria treballar de manera més
acurada amb les famílies de petits aspectes individualitzats durant la
sortida dels infants.
Famílies
L’atenció directa amb les famílies es fa durant:
Per la tarda:
Entrades i sortides dels infants al centre (a les 17h i a les 19.30h). A
la sortida és quan es disposa de més temps per poder tractar amb les
famílies aspectes socioeducatius i de relació parental tot parlant de les
mancances i empoderant a les famílies amb eines i estratègies educatives, i
també de temes relacionats amb els conflictes sorgits al llarg de la tarda.
Però sobretot s’aprofita per crear vincle i obtenir informació. Aquest temps
és interessant i profitós, i sovint es queda curt, ja que l’educador necessita
del mateix temps (30 min) per poder fer treball intern (diari).
Atenció psicològica individualitzada (amb cita prèvia, 1 tarda a la
setmana). És un recurs molt ben valorat per les famílies. Aquestes al llarg
del curs s’han anat familiaritzant amb la professional i algunes famílies s’han
vinculat molt fins al punt de demanar hora per elles mateixes o acostar-se al
centre per tenir una sessió en cas de necessitat (sense cita prèvia). Se l’ha
atès, sempre que ens ha estat possible (la majoria de vegades).
Atenció individualitzada (des de coordinació, sense cita prèvia), de dilluns
a divendres de 17h a 20h. Algunes famílies, sempre que ho han necessitat,
se les ha atès cada vegada que venien al centre de manera espontània a
resoldre dubtes, queixes o fer propostes.
Activitats conjuntes entre infants i famílies (de manera puntual, durant
quotidià i vacacional). Han estat molt ben valorades tant pels infnats
(sobretot) com per les famílies assistents. Han estat poques les famílies que
han vingut (un total de 5/17), però la seva valoració és molt positiva;
comenten que els sorprèn veure com els seus fills són capaços de més i que
aprenen estratègies vivint l’experiència in situ al centre.
Pels matins:
Atenció psicològica individualitzada (cita prèvia), durant tres matins a la
setmana.
Atenció a les famílies (coordinació), sense cita prèvia, de dilluns a divendres
de 10h a 13h.; s’han atès demandes i cobert necessitats com donar suport,
atenció pedagògica, resolució conflictes, etc...
15
S’han ofert tallers en grup*
* Un dels objectius plantejats dins del centre és treballar amb les famílies per tal
d’empoderar-les en els seus processos/funcions de relació parental oferint-los-hi
eines i estratègies que puguin utilitzar des de casa. Aquest objectiu es pretenia
treballar-lo a través de la realització de tallers temàtics (dinàmics i oberts). La
temàtica dels tallers s’escull des de les pròpies famílies (en la majoria dels casos) a
través dels panells informatius de l’entrada a la centre, així com les inscripcions.
Inicialment les famílies semblaven motivades en poder fer tria de la temàtica dels
tallers; a més, les 4 famílies que van assistir al primer taller, van donar una
valoració molt positiva d’aquest i van comentar que els agradaria repetir. Malgrat
aquesta primera valoració, la continuïtat d’aquests tallers no va resultar òptima. La
seva assistència en els tallers, no va ser l’esperada (només 4 famílies van assistir al
primer taller, 1 al segon, i la resta de tallers proposats no es van realitzar per
manca d’assistència).
Davant d’això pensem que el format Taller no va acabar de funcionar, ja que
l’assistència va anar minvant i l’ interès i la motivació en realitzar-los per
part de les famílies també.
Pensem que el treball amb les famílies és tot un procés que ha d’iniciar-se amb un
vincle molt més proper que propiciï la confiança, començant pel quotidià i l’individu
i, un cop obtingut un apropament i una relació més directa, oferir aquests tallers
temàtics que permetin treballar aspectes específics que englobin a certes famílies
(o totes) per reunir-les i parlar sobre el tema de manera oberta, sincera i amb
confiança.
Cal treballar amb les famílies partint de les seves necessitats i la confiança mútua,
oferint un ventall de possibles activitats (no només tallers) per tal que sigui una
tasca òptima; les famílies rebran les eines quan elles es sentin amb la comoditat i
voluntat per rebre-les i exercir-les.
Propostes de millora
Davant d’aquesta realitat pensem que fóra bo invertir un temps a les tardes per
treballar amb les famílies de manera més relaxada i fomentar la relació i la
confiança entre família i centre. I, partint de la relació generada, es potencia
l’oferta del matí. Per tant, pensem que cal:
Enfortir el fet de generar espais de trobada informal durant l’estona
d’entrada i sortida dels infants, sota l’excusa del seguiment de l’infant, la
família va generant confiança vers la tasca educativa del centre. Alhora
l’equip detecta les necessitats de les famílies i treballa amb elles tot
generant propostes de treball i alhora vincle.
16
Fer entrar les famílies dins del centre per a les entrades i sortides
o Establir el hall com a punt de trobada i informació de tot allò que
passa dins del Formiguer (i no davant la porta per la banda exterior).
Continuar amb la possibilitat de fer tallers, sortides, xerrades, pels
matins. Però de manera puntual i quan es cregui necessari.
o Crear xarxa de recursos municipals que ofereixin aquests tallers,
xerrades, visites... (vinculació al territori i derivació al servei, si es
creu convenient. Per ex: biblioteca, espai dona, etc..), a banda de
crear tallers des del propi centre més específics.
Continuar treballant amb les activitats conjuntes entre infants i famílies
del centre. Implicar a més famílies.
3. Horari treball intern
L’horari de treball intern és:
Coordinació: 30h aprox., 5 matins i 4 tardes a la setmana
Atenció psicològica: 3h, distribuït entre la setmana + 1h (reunió equip), una tarda
a la setmana
Atenció pedagògica: 2.5h, un matí a la setmana + 1h (reunió equip), una tarda a la
setmana
Equip educatiu: 2.5h (30 min cada tarda) + 1h (reunió equip), una tarda a la
setmana
Davant d’aquesta distribució, el treball intern real pateix algunes mancances:
● cada dia es disposa de 30 minuts per fer treball intern que s’inverteix en fer
atenció directa amb les famílies i per tant, no es disposa de temps real per
poder fer una valoració diària ni una coordinació dins de l’equip.
● Inexistència de temps per poder fer treball interdisciplinari de l’equip del
propi centre (entre referents d’un mateix grup, coordinacions amb l’ atenció
psicològica, coordinacions amb l’atenció pedagògica) i amb altres agents
(escoles, salut, altres serveis socioeducatius del municipi,...)
● Es fa una reunió d’equip d’1h a la setmana que també s’inverteix per fer
coordinació macro del servei (projecte: mètode, xarxa, aspectes quotidians)
i seguiment dels casos, donant peu a falta de temps per la coordinació dins
de l’equip. Caldria poder distingir aquestes necessitats en dues reunions
diferenciades.
Per tant, des del centre es considera que hi ha:
17
● Manca d’hores de treball intern
● Mala gestió i organització de les hores de treball intern
Propostes de millora:
Degut a la falta d’ hores de treball intern i per tal d’obtenir més temps per treballar
en equip i poder fer traspàs d’informació i un seguiment més òptim del servei, es
creu necessari pel curs vinent:
1. Realitzar reunions de traspàs de casos (treball en xarxa entre professionals del
servei – psicòloga, pedagoga, coordinació, educadors- i amb altres agents
educatius del municipi – serveis socials, escoles, serveis salut,...- 1 cop quan es
derivi el cas al centre a l’inici del servei amb Serveis Socials i amb altres
agents socioeducatius, si s’escau, independents a les reunions d’equip.
2. Realitzar reunions de seguiment dels casos (infants i famílies) – entrevistes
individualitzades amb les famílies, revisió dels plans de treball amb els serveis
pertinents,...- entre professionals del servei i amb serveis socials. Aquest
seguiment es farà mitjançant reunions de casos en funció del grup: només els
referents del grup faran seguiment de casos conjuntament amb serveis socials,
independents a les reunions d’equip. 1 cop al mes (1h).
3. Realitzar reunions d’equip educatiu de cada grup d’infants, amb coordinació amb
altres professionals del centre, per tal de valorar el seguiment de cada infant i la
seva família. Davant d’aquesta realitat es proposa que els educadors i monitors
estiguin distribuïts per grups: petits, mitjans i grans; per fer una reunió de grup
(cada educador i monitor conformen un grup i per tant fan reunió de grup 1 cop
setmana.1h.)
4. Reunions d’equip interdisciplinari, centrades en aspectes macro del servei
prioritàriament (1 reunió a la setmana. 1h)
5. Tenir en compte el volum extra de feina generat en èpoques particulars de l’any, i
poder disposar d’una setmana mínim per tal de fer una obertura i un tancament
del centre òptim:
● inici de curs:
o treball intern: documentació del centre al dia, coordinació amb
serveis socials (traspàs de casos), espai i material apunt,
coordinacions equip interdisciplinari (funcionament, objectius,
metodologia, distribució referents, …), coordinacions amb agents
externs...
o acollida familiar:
reunions informatives d’inici de curs;
inscripcions,funcionament i normativa centre, motivació
18
entrevistes individuals amb les famílies per generar vincle i
treballar els plans de treball.
● períodes vacacionals (desembre-Nadal, març/abril - setmana santa)
o treball intern: (disposar de dues jornades)
1 per organització vacacional (abans inici vacacional)
1 per valoració vacacional (un cop acabat el vacacional)
● final de curs
o clausura treball familiar:
entrevistes individuals per fer valoració dels plans de treball
reunió final de curs per tal de fer vincle, valoració del servei i
propostes de millora pel curs vinent
motivació i informació vacacional estiu
o treball intern dins l’equip (i amb coordinació amb serveis socials):
valoració plans de treball, infants i famílies.
memòria del servei
gestió i organització vacacional estiu i curs vinent
Per tal de poder dur a terme aquestes propostes de millora es creu necessari fer
una reestructuració de les hores de l’equip educatiu; podent ser dues opcions
(veure annexe; propostes desenvolupades):
a) Ampliar a tot l’equip educatiu 1h més a la setmana (la psicòloga a 3h més),
per tal d’obtenir més hores de treball intern i així poder dedicar els últims 30
min diaris al treball amb famílies, de manera relaxada i més òptima. Minvar
les hores dedicades al treball amb famílies pel matí (de 4 matins a 2 matins)
i treballar en xarxa amb el municipi per oferir tallers de manera puntual.
b) Continuar amb el mateix volum d’hores dedicat al treball intern, però minvar
l’atenció als infants de 2,5h a 2h diàries per tal d’obtenir 30 min cada dia per
treballar amb les famílies i alhora disposar de 30 min més reals pel treball
intern diari.
Serveis dins del Formiguer
1. Servei socioeducatiu
2. Servei atenció pedagògica
3. Servei atenció psicològica
4. Coordinació
19
1. Servei socioeducatiu
POSITIU:
● Som un centre de 22-24 places màxim: permet donar una atenció més
individualitzada.
● Som un Servei d’atenció directa tant de matins com de tardes (10-13h, 17-
20h).
● Som un Equip multidisciplinari, permet potenciar el treball socioeducatiu
● Utilitzem una metodologia basada en l’assemblearisme tan amb els grup
d’infants i adolescents com amb les famílies i dins del propi equip.
● Treballem amb les famílies aspectes educatius i socials dels infants i
adolescents a partir de plans de treball combinant necessitat com el que a elles
mateixes els interessi.
o Tenim flexibilitat per pactar amb les famílies i/o els infants si necessiten un
dia lliure a la setmana, si creuen necessari disposar d’un dia de descans...
o Oferir un espai de comunicació i relació a les diferents famílies del Formiguer
fent que sigui un espai de relació proper.
● Fem xarxa:
o Aprofitem altres projectes municipals per vincular als infants i adolescents
amb altres projectes de caire esportiu o cultural fent xarxa amb els diferents
agents socials implicats.
o Organitzem festes i trobades amb altres entitats municipals, on els infants i
adolescents puguin fer noves amistats i vincles socials.
● Disposem d’un Servei psicològic; és un bon recurs tan per les famílies com
pels infants. A més a més, ho veuen com un recurs no tan formal i més proper el
que fa que es creïn més vincles i confiança.
● Disposem d’un servei pedagògic que aten a les necessitats individuals dels
infants i adolescents així com ofereix suport a les famílies.
NEGATIU:
● Desaprofitament de la vacant en alguns dels casos (famílies que han estat
ocupant una vacant molt de temps i no han vingut).
20
● Manca de temps inicial per estructurar i coordinar el protocol de
funcionament del projecte del centre (en el seu quotidià) amb l’equip educatiu, amb
les famílies i serveis socials. Es va engegar molt ràpid i s’ha anat construint sobre la
marxa:
o Falta de comunicació entre l'equip per manca de temps de reunions
o Manca de coordinació envers el protocol d'actuació (micro i macro).
o Poca estructuració inicial per engegar els tallers amb famílies. Poca
participació familiar en els tallers.
● Àmbit escolar és en el que menys hem aprofundit, tant en coneixement de
casos individuals, com en seguiment amb mestres i establiment de plans
individualitzats, etc.
Propostes de millora:
Coordinació amb serveis o agents externs òptims (serveis socials, escoles,
temes de salut...)
Més quantitat i qualitat en la comunicació i la informació entre els membres de
l’equip
Seguir treballant per a realitzar activitats no formals per les famílies, per tal que
es pugui establir un vincle positiu i fer cohesió de grup.
Explotar molt més els serveis de psicología i pedagogía i mantenir una bona
coordinació dins de l’equip.
Treballar en una mateixa línia i objectiu.
Continuar fent activitats conjuntes amb els nens/nenes i les famílies. (Dins del
centre i fora, com ara, fer excursions o passejades, etc)
Reestructurar l’actuació amb les famílies per potenciar la seva participació dins
del centre.
Ser més rígids en el compliment del protocol d'actuació amb les famílies.
2. Servei pedagògic a l’infant
El treball pedagògic ha estat molt bo;
o S’ha fet una observació i detecció de necessitats dels infants amb
més dificultats per treballar de manera urgent i crear així uns
objectius bàsics per cada infant.
21
o L’ús de tècniques i recursos variats ha permès treballar amb els
infants els aspectes acadèmics des d’un nou punt de vista tot
potenciant la motivació vers l’estudi i l’assumpció de les
responsabilitats, habilitats i hàbits d’estudi.
S’ha realitzat un taller per famílies relacionat amb “com fer els deures a
casa”; va ser el primer i va tenir força èxit, és un tema que els procupa a les
famílies.
Propostes de millora:
Les famílies sovint parlen de temes acadèmics amb el servei de psicología;
caldria reorientar aquesta vessant a la pedagoga.
S’ha fet una observació prèvia per detectar les necessitats pedagògiques de
cada infant, malgrat ha estat un treball lent per manca de temps i de
coordinació amb agents implicats en la tasca educativa escolar.
Fóra bo fer un pla de treball o objectius pedagògics conjunt amb famíla,
escoles i serveis socials per tal que es sàpiguen les necessitats acadèmiques
més importants de cada nen/a i poder treballar-los en xarxa.
o Caldria mantenir reunions amb les escoles per tal de fer un treball
conjunt.
o Oferir l’opció d’entrevistes entre pedagoga i famílies per tractar
aquests temes.
3. Servei atenció psicològica a les famílies i a l’Infant
És un servei que s’ofereix a les famílies i als nens. És un recurs molt útil per tots els
usuaris ja que molts ho necessiten.
Pel que fa a les famílies hi ha una atenció psicològica correcte ja que poden acudir 3
dies de forma setmanal. En canvi, amb els infants seria necessari poder fer una
atenció psicològica de forma més directa ja que hi ha moltes problemàtiques que no
es poden resoldre de forma correcta (només es disposa d’una tarda a la semana
per l’atenció psicològica amb infants).
Per tal de poder fer una millor intervenció i seguiment de cada cas, seria necessari
poder augmentar el volum d’hores d’aquest servei:
Caldria millorar la coordinació entre equip educatiu i servei psicología;
necessitat de trobar un espai/temps per poder fer un bon traspàs
d’informació necessari per treballar aspectes socioeducatius quotidians.
22
És necessari fer coordinacions amb recursos externs: Serveis Socials, salut
mental, CAP, CSMA, etc. per tal de conèixer de primera mà el cas i el
moment pel que està passant. El fet de que cadascú vagi treballant des del
seu àmbit sense que hi hagi comunicació ni feedback dificulta que es pugui
avançar cap a un desenvolupament total del cas.
Hi ha moltes problemàtiques que no es poden resoldre per manca de temps.
Molts del usuaris que tenim al centre, tan infants com adults, tenen
dificultats a nivell psicològic. Se’ls pot donar eines i estratègies per anar
avançant però no es pot fer un seguiment adient a cada cas.
o És important tenir present que sinó tens un equilibri o benestar en el
pla personal i psicològic difícilment es pot avançar o millorar en altres
aspectes.
Caldria reforçar la intervenció psicològica amb els infants. El servei
psicològic es centra molt en el tracte amb les famílies però és necessari
treballar amb els infants per tal que es sentin escoltats i es tinguin presents
les seves problemàtiques/necessitats.
Seria interessant fer teràpies grupals en el que s’agrupessin les mateixes
problemàtiques per veure i sentir-se més recolzats, no sentir-se que són els
únics que els hi passa sinó que molts estan passant pel mateix.
o A les sessions individuals es procura fer sessions familiars per tal de
millorar el vincle i la comunicació entre ells.
4. Coordinació del servei
Es responsabilitza dels aspectes més macros del servei: coordinacions entre Serveis
Socials, l’equip educatiu, treball en xarxa d’altres agents municipals, Eina
Cooperativa.
Vetlla pel bon funcionament de l’equip educatiu: Gestiona i assessora l’equip en
metodología educativa, en assumpció de responsabilitats, en tasques i funcions de
l’equip educatiu,...
Vetlla pel bon funcionament del dia a dia del centre: que es compleixi la normativa,
que es faci un bon ús de l’espai, el material,…, resolució de conflictes,…
Vetlla per acomplir els objectius de servei, de grup, els plans de treball dels infants
i les famílies.
Ofereix atenció directa amb les famílies com a responsable del servei i procura
cobrir les necessitats/demandes generades.
23
Dóna suport, si s’escau, en el treball directa amb els infants i adolescents del
centre, sent una figura activa dins de la tasca educativa del centre.
Sovint es troba amb manca d’hores per coordinar-se amb l’equip, ja que aquest no
disposa de temps suficient, per fer coordinacions i/o un bon traspàs d’informació.
Organització del servei en l’atenció directa
1. Berenar
2. Assemblea
3. Estudi assistit
4. Activitats/projectes
5. Vacacionals
1. Berenar
POSITIU:
Espai de trobada dels diferents grups d’edat
Moment relaxat per conversar amb els infants del seu dia a dia
Molt útil per al treball d’hàbits i rutines (petits i mitjans especialment) i la
responsabilitat (tots). Càrrecs.
o S’ha treballat l’autogestió amb l’excusa del berenar, i hem obtinguts
uns canvis en els infants, tan dels més petits com dels més grans
molt significatius i positius.
o S`ha vist una millora en autonomia i cura de la neteja tan en grans
com a petits, tot i que s`ha de millorar encara.
Alimentació saludable.
o Varietat en el menjar (Cada dia berenen una cosa diferent)
o Oportunitat de berenar tenint en compte que les famílies de molts
infants no tenen recursos i si no vinguessin probablement no
berenarien.
NEGATIU:
Insistir en que la responsabilitat de netejar la sala després de berenar és de
tots
24
Poca organització pel que fa als càrrecs d’endreçar, netejar…
Poca cura, potser per desconeixement, de reciclar la brossa.
En alguns casos, s`hauria de treballar el valor del menjar.
Algun cop no s’ha seguit el menú establert.
Les comandes no concorden amb el que ens envien i això fa que alguns
aliments es facin malbé i que alguns altres dies no disposem del que
suposadament ens toca.
Propostes de millora
Elaborar de manera assembleària el menú dels berenars entre tots els grups
(no només grans, com es va fer)
Els infants podrien decidir i fer els càrrecs de netejar, escombrar, recollir...
on treballessin conjuntament petits amb mitjans i grans. Fer també una
assemblea conjunta per a decidir-ho i que tot l’equip s’encarregui de que es
compleixi.
Treballar més el tema del reciclatge.
Introduir l’hàbit higiènic dental després del berenar (amb els kits de neteja
bucodental que ens han donat des del departamento de Salut del municipi).
2. Assemblees
POSITIU:
L’assemblea és un tret distintiu i identificatiu de la nostra metodologia, fet
que fa del nostre servei socioeducatiu, un servei innovador i diferent tant
pels infants i les famílies com pel municipi.
Els infants guanyen en seguretat i autoestima, ja que experimenten com allò
que han pensat i dit, es pot arribar a fer.
o Trenca amb els sistemes imposats normalment en altres contextos
educatius, afavorint la motivació dels infants en relació a les
activitats.
o Els infants es senten protagonistes, que tenen veu i vot, per parlar
tant del que volen fer amb el seu temps dins l’equipament com de
tots els problemes que puguin sorgir al dia a dia.
o Es treballa l’escolta activa, el respecte, la cohesió de grup...
25
o Aprendre a aprendre; en el sentit que a través de l’ assemblea tots i
totes són escoltats aprenent conjuntament.
Útil per a programar la setmana (si cal, mes i curs) i estructurar les idees. Si
els infants saben què farem al dia següent, es motiven.
Els professionals de l’equip profiten les propostes dels infants per treballar
necessitats i objectius marcats com a grup i/o com a plans de treball.
o El repte professional que suposa com a educador/a el saber escoltar
als infants i reconduir les intervencions educatives al que ells/elles
pensen i volen aprendre.
Gran evolució dels infants des de l’inici de curs fins ara en l’ús de l’assemblea com a
eina metodològica de treball. Tot i que és un procés i cal una adaptació, els infants
l’han agafat molt positivament i els proporciona tot un seguit d’eines que reforcen i
potencien les seves capacitats. Les famílies també els sorprèn i els agrada. Cal
seguir treballant en aquesta línea, sobretot reforçant-la amb les famílies.
NEGATIU:
Al no estar acostumats a aquestes dinàmiques, moltes vegades es fan
llargues i pesades. S’ha anat evolucionant a fer-les més curtes i productives
(a mesura que els infants i professionals interioritzaven el mecanisme)
Depenent dels components del grup, l’assemblea pot ser molt més
productiva o menys, si aquests no tenen ganes d’entrar en la dinàmica.
Costa entendre el concepte “assembleari” i no confondre’l amb “democràtic”
(la majoria guanya), tant a infants com als mateixos membres de l’equip,
sobretot al principi. S’ha avançat molt en aquest aspecte, però cal seguir
treballant-hi.
S’ha de saber motivar molt aquells infants que son més reservats, a l’hora
de saber moderar als infants més participatius.
Propostes de millora:
Quan observem que no funcionen les assemblees intentar buscar la manera
de guiar-les i dinamitzar-les més activament.
Participar en les propostes; veure’ns com a model/referent.
Fer de tant en quan assemblees conjuntes amb tots els grups del formiguer
per continuar treballant en la línia. Per exemple, 1 al mes com a valoració/
proposta del grup conjunt petits, mitjans i grans.
26
Introduir les assemblees generals amb les famílies per tal de fer-les
partícipes en l’elaboració de la programació conjunta i/o exclusiva per a elles
i amb la valoració del què es fa, potenciant “les propostes de millora”.
3. Estudi assistit
POSITIU:
L’estona d’estudi assistit va molt més enllà de la millora acadèmica, es
treballa el bon ambient de treball, aprendre a estar en silenci o a parlar fluix
mentre fem feina, autogestió de l’agenda, cooperació a l’hora de passar un
material a un infant o a ajudar al del costat, etc.
L’educador no fa els deures sinó que els ensenya les eines necessàries per
tal que els puguin fer autònomament.
o Els monitors i educadors, ofereixen la seva ajuda si s’escau, aclarint
dubtes, explicant algun punt, animant per tal que acabin la feina...
Els infants que no tenen o no porten deures, sempre fan alguna cosa de
feina, sigui el que sigui. Ho saben i ho respecten.
Oferir alternatives educatives específiques a cada infant.
o Oferir també un aprenentatge més lúdic per tal de motivar els infants
en algunes de les matèries més feixugues. Sobretot molt útil en
infants desmotivats escolarment.
o Si els infants no tenen deures de l’escola, podem aprofitar per
reforçar mancances en alguna materia, proposant feines més
lúdiques per l’estona de feina.
o Durant aquest espai podem fer propostes que facin descobrir a
l’infant alguna activitat amb la qual gaudeix, i que no havia provat
fins ara (llegir, fer passatemps, resoldre enigmes, escriure contes...)
o Anar oferint cada dia una atenció més individualitzada a un infant
diferent en funció de les necessitats diàries. És a dir, no sempre
s’atén per igual a un infant que a un altre.
o En alguns casos, (sobretot l’última etapa de grans), l’estona d’estudi
assistit ha passat en un segon plànol ja que s’han considerat
prioritaris aspectes molt més bàsics com el fet d’oferir activitats
motivadores i així fomentar les ganes de venir, o el treball de
l’autoestima personal. Si no estan motivats i no se senten bé com a
persones no s’aconseguirà avançar en l’aspecte pedagògic.
27
Es treballen hàbits i rutines indispensables pel seu desenvolupament, que
afavoreixen als infants en l’àmbit acadèmic i personal (ordre,
responsabilitat, acomplir amb les obligacions, esforç...) i que quan ho
tinguin integrat podran introduir-ho a casa sense supervisió constant.
o La majoria dels infants tenen una gran mancança tant d’hàbits
d’estudi com de coneixements pel curs que estan fent. És molt bo
poder oferir un espai i un temps per treballar-ho.
Es tracta de viure l’espai de deures com una estona positiva, i no un càstig i una
mala estona mitjançant el reforç positiu i l’acompanyament individualitzat en la
mesura que es pot. La majoria dels infants es senten motivats per portar la feina al
Formiguer i fer-la durant aquesta estona.
NEGATIU:
Confondre l’espai de deures amb un reforç escolar individual, per part dels
infants i de les famílies.
Entendre que hi ha un temps específic per fer deures i que si aquests no
s’acaben algun dels nens s’angoixa pel volum de feina, es frustra per no
entendre alguna matèria, i no podem oferir-li l’ajut individualitzat que
necessita, i també traslladar-ho a les famílies que esperen que aquí els hi
oferim tot el reforç que a casa no els hi poden donar.
Alguns infants i/o adolescents es troben tan allunyats del món acadèmic i el
sistema escolar, que no porten mai feina, i ni tan sols els hi interessa
aprofitar aquest espai.
La majoria dels infants són molt poc autònoms a l’hora de fer els deures i
això s’hauria de treballar molt més.
Falta de coneixement individualitzat de les carències escolars de cada infant
i manca de coordinació entre El Formiguer i els centres escolars.
Propostes de millora:
● Oferir nous recursos pedagògics per aquells infants que no tenen deures que
resultin atractius i lúdics (sobretot per grans)
● Poder comptar amb recursos, (llibres, diccionaris, Internet, fitxes, etc) Algun
ordinador més, de taula, que estigués a l’aula dels quals ells poguessin disposar
autònomament
● Tenir clars els objectius a treballar en aquest espai per a cada infant (ja
sigui repassar les matemàtiques, com portar cada dia la motxilla i l’agenda...).
28
o Coordinar equip educatiu amb la pedagoga per anar tots a una.
o Coordinacions entre les escoles i l’equip educatiu (pedagoga i
psicóloga, si s’escau)
● A vegades els nens i nenes, tenen molts deures i amb la durada del espai
per fer deures no en tenen prou. Això fa que es quedin sense acabar els deures i el
nostre horari (5 a 7,30) arriben a casa amb poc temps de marge per poder acabar
aquest deures.
4. Projectes/activitats
POSITIU:
● Els infants es senten totalment protagonistes de les activitats i projectes que
es realitzen ja que els escullen ells mateixos i això fa que estiguin molt més
motivats.
● Les activitats estan vinculades als objectius grupals i individuals.
● A través de les activitats i projectes es poden treballar molts dels objectius
plantejats a priori tant del grup com de cada infant.
● És una metodologia totalment flexible i molt rica
o Permet la variació: projectes (impliquen un procés seqüenciat i varis
dies/setmanes de feina), activitats (1 o 2 dies aproximadament), o tallers (molt
més pràctics i de durada més curta). La majoria dels infants saben diferenciar
aquestes tres tipologies.
● Per norma general s’estableixen setmanalment mitjançant la programació
que realitzen i decideixen els propis infants.
● Les activitats de la programació es compleixen independentment de
l’assistència dels infants i, per tant, si un infant no ve, l’activitat es fa igualment.
Aquest fet dóna sentit a la programació i implica més responsabilitat per part dels
infants.
NEGATIU:
● Si són de llarga durada de vegades perden interès i costa mantenir-los
motivats. Cal recordar perquè ho estem fent.
● A vegades l’aspecte econòmic dificulta la realització d’una activitat. (En el cas
d’activitats que podrien ser increibles però que necessiten un material molt específic el qual no
es pot substituir per a qualsevol altre).
29
Propostes de millora:
● Fer més activitats audiovisual (documental, curtmetratges amb valor) de
manera que es pugui treballar després.
● Tenir molts més recursos a nivell de jocs i dinàmiques per tal de no crear
espais buits, sense fer res, on els nens acaben avorrint-se.
● De cara al curs vinent, es podria proposar el fet que cada grup disposés
d’una quantitat econòmica mensual i gestionés la compra de material. Sense
demanar més increment de diners a Eina Coop., podríem valorar els diners dels
quals disposem per tot el curs, dividir la quantitat per mesos, i entre els 3 grups.
Seria molt més fàcil, molt més còmode, i que proporcionaria moltes més facilitats
en la realització d’activitats. Cada mes es presenten els tiquets i les factures del
que s’ha gastat.
5. Vacacionals
POSITIU:
● S’ofereix un espai lúdic pels infants, on les famílies tenen també un paper
rellevant perquè poden participar en moltes de les activitats (inclús passar dies
amb nosaltres).
● És gratuït per les famílies.
● Alternativa pels infants a quedar-se a casa, o pel carrer en períodes
vacacionals.
● Oportunitat pels infants de sociabilitzar-se i conviure amb altres nens i
nenes i de diferents grups d’edat (petis, mitjans, grans); positiu per enfortir el
vincle.
● Treballar responsabilitats, hàbits i rutines de manera més intensa que en el
período escolar no es pot fer: àpats, activitats, programació, projectes...
o Igual que en l'ordinari, els infants decideixen totes les activitats del
vacacional, fet que fa que vinguin més motivats.
o És un període ideal per reforçar el vincle de confiança i respecte que
ja es té amb la majoria d’infants, i amb aquells que no, és una gran
oportunitat per forjar una relació.
o Aquesta estructura reforçada ajuda a que els motivi més, per tal que
vinguin amb més ganes al Formiguer quan acaba el vacacional i s’inicia
l’horari habitual.
30
NEGATIU:
● La ratio 1/8 (+coordinació) es queda curta, sobretot si durant el vacacional
es vol mantenir els grups d’infants igual que en l’ordinari. No ha estat el cas;
s’han fet dos grups (petits i mitjans amb 2 ref., i grans amb 1 ref.)
● Falta de pressupost per fer activitats extraordinàries fora del centre/municipi
(activitats més macro i especials)
● L'empresa del catering ha tingut algunes faltes, que s’han anat resolent tot
adaptant-nos a les contingències. No ha vingut el menú celíac, entrega tard del
mejar, falta de material de servir, portar menú en comptes de picnic, moltes
espines al peix…
Propostes de millora:
● Ampliar personal de l’equip a una ràtio per 1/6.
● Possibilitat d’ampliar el pressupost per fer algunes activitats que no es
poden fer en el servei ordinari: algun parc d'atraccions, excursió a la platja o
muntanya, visita d'algun espai públic, etc. S'han de buscar activitats que
trenquin amb l'ordinari, que els infants notin que és un casal.
o Buscar visites gratuïtes, entrades per grups, preus reduïts per tal
d’oferir un ventall més ampli d’activitats (dins i fora del municipi).
● Millorar el servei de l’empresa de catering.
31
Organització interna
1. Equip multidiciplinari El Formiguer
2. Relació Eina Coop- El formiguer
3. Relació Serveis Socials-El Formiguer
4. Relació amb altres agents territori
1. Equip multidiciplinari El Formiguer
POSITIU
Es fa un pla de treball per l’equip per tal de treballar la cohesió d’equip,
aprendre la metodología, obtenir suport i informació protocols, resoldre
incidènies, assessorament…
La relació profesional és bona, bona motivació i predispocisió pel projecte
NEGATIU
Manca de comunicació dins de l’equip, entre els diferents professionals
específics i amb coordinació respecte els aspectes quotidians.
Manca de recursos per resoldre conflictes, sobretot del grup de grans
Manca de temps per coordinar-se dins de l’equip, amb altres professionals i amb
coordinació.
Propostes de millora:
Variar l’estrucutura de l’horari per obtenir temps de coordinació interna i
externa.
Formació específica en la gestió de conflictes
2. Relació Eina Coop- El Formiguer
El punt de connexió és a través de coordinació
Cada dilluns el responsable del projecte d’Eina Coop porta els berenars i
s’acosta al projecte, es fa visible per la resta de l’equip.
Reunions de seguiment del projecte 1 cop al mes, de manera irregular.
Assistència a les reunions de seguiment del projecte amb serveis socials
32
Relació de confiança
3. Relació Serveis Socials-El Formiguer
Coordinacions amb la responsable del servei una cop al mes, regularment.
Coordinacions de seguiment del projecte amb la cap serveis socials i Eina Coop
un cop al mes durant els 6 primers mesos, més una reunió final al cap de tres
mesos
Seguiment de casos irregular; alguns via mail, telèfon i d’altres en reunions al
propi centre.
Canvis de referents dels casos (reestructuració d’educadores dins de Serveis
socials)
4. Relació amb altres agents territori
POSITIU
S’han establert reunions de coneixença i de coordinació entre la coordinació del
centre i amb una gran part dels possibles agents i serveis municipals d’interés
pel desenvolupament de la nostra tasca socioeducativa per treballar en xarxa.
NEGATIU
Escàs treball en xarxa amb escoles, instituts i salut mental
Manca de temps per fer un traspàs d’informació
Propostes de millora:
Al principi de curs hauríem de tenir molt clar amb quins agents comptem i
de quina manera ens podríem coordinar amb ells per tal de fer més treball
en xarxa.
o Pactar quin ha de ser el seguiment amb ells on l’equip hi pogués ser
present i/o fer-ne un bon traspàs a la resta.
33
Programació i metodologia
La metodología emprada a nivell educatiu, sent el motor de les activitats i els
projectes, és l’ASSEMBLEARISME. Aquesta metodologia permet empoderar als
infants en les seves decisions; ser crítics davant de les decisions preses i les seves
conseqüències i pensar en un model de societat més just i honest. No s’ha de
confondre amb un model democràtic, on guanya la majoria de vots. Al centre no
s’hi fan votacions, es reflexiona pel bé comú i es genera pensament de grup. Des
de l’assemblea es consensuen quines són les activitats i els projectes que es faran
al llarg de la setmana. Les assemblees es fan per grups d’edats, per poder adaptar
l’assemblea al moment maduratiu de l’infant.
Els infants i joves es motiven per fer realitat les seves propostes i és des de l’equip
educatiu on es potencien i s’estimulen les habilitats dels participants amb el reforç
positiu i la igualtat d’oportunitats. Els infants es fan responsables, aprenen a
escoltar i desenvolupar les seves idees, sempre treballant des del respecte.
Els educadors formen part del grup i per tant també fan propostes i suggeriments,
però la decisió final és dels joves participants. Els educadors actúen com un guía
per als infants perquè les propostes obtinguin el màxim rendiment; alhora que
s’aprofita per treballar les necessitats individuals, detectar indicadors de risc i dur a
terme els plans de treball (partint de les propostes consensuades).
Val a dir que aquest model educatiu ha estat un procés que els infants i equip
educatiu han hagut d’interioritzar i adaptar-s’hi, però els resultats obtinguts són
bons. Els infants han integrat la metodología dins del seu quotidià i cada vegada
més són autònoms en la realització de la programació a través de
l’assemblearisme.
A banda, per cada activitat realitzada, es fa una valoració (del dia, de l’activitat, de
la sortida…inclús del servei a nivell més macro) per tal d’analitzar els pros, els
contres, però sobretot per fer propostes de millora. De tal manera que sempre
s’està en constant construcció.
34
1. Grup de petits
Inicialment el grup de petits estava format per infants de 3 a 9 anys. Al veure que
les seves necessitats no es treballaven de manera òptima, es va decidir formar dos
grups: un de 3-5 anys i un altre de 6-9 anys.
Es tracta d’un grup molt heterogeni amb necessitats molt diverses però molt
bàsiques: límits, hàbits, rutines i normes. Quan estaven conjuntament amb mitjans
no se'ls podia oferir l'atenció que necessitaven. L'assamblea no els era útil ja que
per mitjans havia de ser molt més oberta i participativa i els petits necessitaven
una assemblea molt més guiada i dirigida. Amb la partició del grup s'han atès única
i exclusivament les seves necessitats i se'ls ha introduit en el món de l'assemblea
adaptant-la a les seves caractertístiques. La resposta del grup de petits ha estat
molt positiva envers el canvi, i els resultats molt favorables.
Les activitats que s’hi han realitzat són:
Assemblea de programació; es pacta una estructura básica setmanal composta per
paquets d’activitats. Cada dia de la setmana es fa una activitat diferent (jocs,
tallers, cançons, projectes...). Els infants proposen i els educadors referents guien
les propostes per ser el màxim de variades.
Diversiòmetre: a final de dia es valora allò que s’ha fet i si ha agradat. També es
valora hàbits, normes i el comportament (individual i grup). Es té en compte les
millores pel proper dia.
Projectes temàtics:
qui i com som (ens coneixem i acceptem)
teatre de titelles (amb espectacle final amb famílies)
instruments musicals (coneixem i construim instruments)
la nostra casa (el petit formiguer) (organització i responsabilitat: joc
simbòlic)
diversitat sociocultural (coneixem i participem amb el poble gitano)
Tallers: fang, pintura, manualitats (motricitat, creativitat)
Joc simbòlic (racons temàtics itinerants: nines, lectura,disfresses,…)
Jocs (lúdics, de coneixença, de cooperació, …)
Sortides: al parc i places de la zona per fer joc exterior. Diversos dies, sobretot a
partir del bon temps.
35
2. Grup de mitjans
Es va formar arrel de dividir el grup anterior en dos subgrups. En aquest cas els
infants són de 6-9 anys.
Grup molt heterogeni. Amb molta iniciativa i amb un gran sentiment de pertinença
de grup. Molt participatius i col·laboratius els uns amb els altres. Des d'un principi
s'han adaptat perfectament a la metodologia del servei (assemblea), a la rutina
diària i a les normes. Els canvis a nivell individual han estat molt positius.
Les activitats que s’han realitzat:
Assemblees de programació; cada dilluns per prorgamar la setmana. Inici de fer
acta (llibreta de les decisions). Responsabilitat, autoestima.
Diversiòmetre: a final del dia es valora les activitats i es pensen millores. Es
reflexiona del comportament i de la diversió.
Projectes temàtics:
● Ens traslladem. Inici nova etapa a una nova sala, què necessitem? i de què
ens desprenem?
● El meu amic carter: escribim i rebem cartes amb missatges positius
personals.
● Transport (creativitat, mecanismes):
● Cotxes: construcció de cotxes amb caixes per reglar als petits.
● Avions: construcción de maquetes amb bastonets. Els fem volar.
Tallers: plastilina, dibuix, polseres. ball
Jocs: de taula, de confiança i cohesió, lúdics. Triats i descoberts. Jocs conjunts amb
els petits.
Dinàmiques per fomentar la motivació vers la lectoescriptura.
Sortides: Moltes sortides a les diferents places properes al centre per fer joc
exterior.
36
3. Grup de grans
Grup no cohesionat, desmotivat, amb fracàs escolar, amb molts problemes externs,
i en general, amb l'autoestima molt baixa. No tenien una rutina diària clara. Perfils
molt heterogenis i rols molt diferenciats dins el grup. Assistència intermitent en
alguns casos. Vam intentar començar de 0, establir una rutina diària per tal que
poguessin estructurar el dia a dia al servei, fixar el dilluns com a dia de
programació, introduir la valoració al final del dia, i deixar molt clar que el que es
programi es farà independentment de qui falti. S'ha intentat provocar-los per tal q
ue sorgeixin activitats i projectes nous cada dia, i que tinguin un inici i un final.
Bàsicament es van detectar 4 aspectes a treballar de manera urgent: cohesió de
grup, motivació, autoestima individual i estructuració d'un dia al servei (berenar,
feina, activitat/projecte, valoració). L'estudi assistit ha passat completament a un
segon plànol ja que fins que no es treballi tot l'anterior, no hi haurà resultats en
l'àmbit acadèmic. Tot i que els canvis són molt lents, a poc a poc van esdevenint un
grup, se senten pertinents al grup, entenen que qualsevol acció els repercuteix a
tots, van trencant els rols establerts i van empoderant-se amb si mateixos tot
guanyant confiança i autoestima, i sobretot, realitzen totes les activitats i projectes
que han proposat. Troben sentit al dia a dia al servei.
Assemblees de programació; cada dilluns es realitzen assemblees de propostes i
consens de la programació setmanal. Es fa acta i es recullen tots els acords presos.
Responsabilitat, reflexió, pensament crític.
Projectes temàtics:
Som un grup (cohesió de grup, sentiment pertinença)
Chill out (adequació espai i sentiment de pertinença)
Hort (finalment no es va dur a terme en la seva totalitat)
Scape Room. Creació literària, ambientació de la sala.
Dormida al centre (conjunta amb Can Taió)
Dinàmiques i jocs de cohesió de grup, de confiança i autoestima. (per treballar
habilitats, normes, valors, comportament…)
Tallers: construcción, reparació i disseny de la sala. Cosir. Cuina.
Sortides: Moltes sortides a les diferents places properes al centre per fer joc
exterior. Per comprar material. Responsabilitat.
37
Grans del Formiguer i Can Taió
Es van fer activitats conjuntes per tal de motivar els grups; ja que en ambdós casos
eren pocs i costava realizar activitats que els motivés. Es va fer una programació
conjunta a partir de l’assemblea i van decidir diferents activitats, de les quals van
asistir la majoria de joves excepte les últimes dues setmanes (que va ser ramadà) i
va disminuir l’assistència, sobretot els joves de Can Taió.
L’assistència per part dels joves del Formiguer va ser força regular en uns 5-6
infants.
Les activitats/propostes que s’hi van fer:
Sortides al parc (jocs i esports); són molt demanades entre els grans, els agrada
sortir.
Projecte de l’hort (que no va quallar finalment, per temes logístics)
Dormida al centre: Es va fer una activitat extraordinària per voluntat dels infants. El
21 de juny els infants es van quedar a dormir al centre; es va preprar l’espai per la
dormida, es van muntar tendes dins de la sala gran, es van dutxar, es va fer sopar
en un kebab, es va veure una película al centre, i a l’endemà, es va esmorzar tots
junts (juntament amb 3 famílies. En total van ser 11 infants, dels quals 1 era jove
de Can Taió. L’activitat va se rmolt motivadora pels joves, estaven nerviosos i el
seu comportament va ser nerviós també. Alguns infants els va costar dormir.
Vacacional (durant el vacacional de l’estiu van participar 3 joves de Can Taió)
(valoració a part)