memÒria 7 · 2020. 7. 15. · 2.1.1 transformador elevador torre.....88 2.1.2 transformador...

MEMÒRIA................................................................................................................................................... 7

1. OBJECTE .................................................................................................................................................... 9

2. CONEIXEMENTS PREVIS..................................................................................................................... 10 2.1 RECURSOS EÒLICS ................................................................................................................................................. 10

2.1.1 L’origen del vent .......................................................................................................................................... 10 2.1.2 Densitat de l’aire.......................................................................................................................................... 11 2.1.3 Efecte Coriolis............................................................................................................................................. 11 2.1.4 L’atmosfera .................................................................................................................................................. 11 2.1.5 Tipus de vents............................................................................................................................................... 11

2.1.5.1 Vents globals ...........................................................................................................................................................11 2.1.5.2 Vents geostròfics......................................................................................................................................................12 2.1.5.3 Vents de superfície...................................................................................................................................................13 2.1.5.4 Vents locals..............................................................................................................................................................13

2.1.6 Efectes del vent sobre l’aerogenerador........................................................................................................ 14 2.1.6.1 Àrea d’escombrat del rotor ......................................................................................................................................14 2.1.6.2 Desviació del vent....................................................................................................................................................15 2.1.6.3 Distribució de la pressió de l’aire a la part davantera i posterior del rotor ...............................................................17 2.1.6.4 Potència i energia.....................................................................................................................................................17

2.1.7 Presa de dades ............................................................................................................................................. 18 2.1.7.1 L’anemòmetre..........................................................................................................................................................18 2.1.7.2 El màstil ...................................................................................................................................................................19 2.1.7.3 Data logger...............................................................................................................................................................19

2.2 L’AEROGENERADOR .............................................................................................................................................. 19 2.2.1 Introducció ................................................................................................................................................... 19 2.2.2 Eix vertical ................................................................................................................................................... 19 2.2.3 Eix horitzontal.............................................................................................................................................. 20

3. SELECCIÓ DE L’EMPLAÇAMENT..................................................................................................... 23 3.1 CRITERIS DE SELECCIÓ DE L’EMPLAÇAMENT ......................................................................................................... 24

3.1.1 Característiques eòliques de l’emplaçament................................................................................................ 24 3.1.1.1 Característiques orogràfiques...................................................................................................................................26 3.1.1.2 Proximitat a la xarxa elèctrica..................................................................................................................................30 3.1.1.3 Proximitat als nuclis urbans .....................................................................................................................................31

4. SELECCIÓ DE L’AEROGENERADOR ............................................................................................... 37

5. VESTAS V-90/1800 ................................................................................................................................... 40 5.1 INTRODUCCIÓ........................................................................................................................................................ 40 5.2 DESCRIPCIÓ DEL MODEL........................................................................................................................................ 41

5.2.1 Funcionament............................................................................................................................................... 41 5.2.2 Característiques tècniques ........................................................................................................................... 45

6. DESCRIPCIÓ DEL PARC....................................................................................................................... 48 6.1 POSICIÓ DELS AEROGENERADORS.......................................................................................................................... 49 6.4 CAMINS INTERIORS................................................................................................................................................ 50 6.2 XARXA DE MITJA TENSIÓ....................................................................................................................................... 50

6.2.3 Agrupació dels aerogeneradors ................................................................................................................... 51 6.2.4 Línia de mitja tensió..................................................................................................................................... 52 6.2.5 Embarrats..................................................................................................................................................... 54

6.3 SUBESTACIÓ TRANSFORMADORA .......................................................................................................................... 55 6.4 XARXA DE TERRES ................................................................................................................................................ 56

6.4.1 Xarxa de terra de l’aerogenerador .............................................................................................................. 56 6.4.2 Xarxa de terres dels embarrats MT.............................................................................................................. 56 6.4.3 Xarxa de terra de la subestació.................................................................................................................... 57

CÀLCULS .................................................................................................................................................. 59

1. ESTUDI DE LA PRODUCCIÓ ............................................................................................................... 61

1

1.1 INTRODUCCIÓ........................................................................................................................................................ 61 1.2 TRACTAMENT DE LES DADES DE LA TORRE METEOROLÒGICA................................................................................ 62

1.2.1 Orientació dels aerogeneradors................................................................................................................... 62 1.2.2 Distribució de Weibull. Mitja i Mitjana. ...................................................................................................... 66 1.2.3 Estudi de la densitat de l’aire....................................................................................................................... 68 1.2.4 Règim de vents de l’emplaçament ................................................................................................................ 68

1.2 SELECCIÓ DE L’AEROGENERADOR ......................................................................................................................... 69 1.3.1 Aerogeneradors del mercat .......................................................................................................................... 69 1.3.2 Energia obtinguda en funció de l’aerogenerador ........................................................................................ 70 1.3.3 Elecció del model ......................................................................................................................................... 77

1.3.3.1 Criteri d’energia.......................................................................................................................................................77 1.3.3.2 Criteri del numero d’hores equivalents ....................................................................................................................79 1.3.3.3 Criteri de rendibilitat econòmica..............................................................................................................................80 1.3.3.4 Criteri d’impacte acústic ..........................................................................................................................................81 1.3.3.5 Criteri del factor de càrrega .....................................................................................................................................82 1.3.3.6 Model elegit .............................................................................................................................................................83

1.3.4 Total d’energia neta produïda ..................................................................................................................... 83 2. CÀLCULS ELÈCTRICS.......................................................................................................................... 88

2.1 TRANSFORMADORS ............................................................................................................................................... 88 2.1.1 Transformador elevador torre...................................................................................................................... 88 2.1.2 Transformador elevador de sortida ............................................................................................................. 89

2.3 SECCIONS .............................................................................................................................................................. 90 2.3.1 Línia aerogenerador 5 – subestació transformadora (L5 i L10).................................................................. 91 2.3.2 Línia aerogenerador 4 – aerogenerador 5 (L4 i L9).................................................................................... 93 2.3.3 Línia aerogenerador 3 – aerogenerador 4 (L3 i L8).................................................................................... 96 2.3.4 Línia aerogenerador 2 – aerogenerador 3 (L2 i L7).................................................................................... 98 2.3.5 Línia aerogenerador 1 – aerogenerador 2 (L1 i L6).................................................................................. 100 2.3.6 Taula resum................................................................................................................................................ 103

2.4 PROTECCIONS...................................................................................................................................................... 104 2.4.1 Línies soterrades ........................................................................................................................................ 104 2.4.2 Embarrats................................................................................................................................................... 109 2.4.3 Transformador elevador (subestació) ........................................................................................................ 109

2.5 XARXA DE TERRES .............................................................................................................................................. 109 2.5.1 Posada a terra de l’aerogenerador............................................................................................................ 110 2.5.2 Posada a terra dels embarrats MT............................................................................................................. 110 2.5.3 Posada a terra subestació transformadora MT – AT................................................................................. 114

PLEC DE CONDICIÓNS................................................................................................................... 119

1. PLEC DE CONDICIONS GENERALS ................................................................................................ 121 1.1 OBJECTE DEL PLEC I DESCRIPCIÓ DE LES OBRES................................................................................................... 121

1.1.1 Objecte del plec.......................................................................................................................................... 121 1.1.2 Situació de les obres................................................................................................................................... 121 1.1.3 Descripció de les obres .............................................................................................................................. 121

1.2 CONDICIONS GENERALS ...................................................................................................................................... 122 1.2.1 Disposicions generals ................................................................................................................................ 122 1.2.2 Condicions facultatives legals.................................................................................................................... 122

1.3 CONDICIONS DELS MATERIALS I EQUIPS .............................................................................................................. 123 1.3.1 Àrids per a conglomerats i formigons ........................................................................................................ 123 1.3.2 Aigua .......................................................................................................................................................... 123 1.3.3 Ciment ........................................................................................................................................................ 123 1.3.4 Formigons .................................................................................................................................................. 124 1.3.5 Sòl vegetal .................................................................................................................................................. 124 1.3.6 Anàlisi i assaig dels materials.................................................................................................................... 124 1.3.7 Materials en instal·lacions auxiliars .......................................................................................................... 124 1.3.8 Materials no especificats en el present plec............................................................................................... 125 1.3.9 Presentació de les mostres ......................................................................................................................... 125 1.3.10 Materials que no reuneixin les condicions............................................................................................... 125 1.3.11 Qualificació de la mà d’obra ................................................................................................................... 125

2

1.4 INSTAL·LACIONS DE PROTECCIÓ CONTRA INCENDIS............................................................................................. 126 1.4.1 Extintors portàtils....................................................................................................................................... 126 1.4.2 Execució ..................................................................................................................................................... 126 1.4.3 Recepció i assaigs ...................................................................................................................................... 127 1.4.4 Mesura i abonament................................................................................................................................... 127

1.5 CONDICIONS ECONÒMIQUES................................................................................................................................ 127 1.5.1 Condicions generals................................................................................................................................... 127 1.5.2 Condicions econòmiques de les excavacions ............................................................................................. 128 1.5.3 Condicions econòmiques de canalitzacions per a cables elèctrics ............................................................ 128 1.5.4 Condicions econòmiques per a l’omplerta de la rasa................................................................................ 129 1.5.5 Condicions econòmiques per a obres de formigó ...................................................................................... 129 1.5.6 Condicions econòmiques per al registre prefabricat ................................................................................. 129 1.5.7 Condicions econòmiques per a obres no autoritzades i obres defectuoses ................................................ 129 1.5.8 Condicions econòmiques per a obra incompleta ....................................................................................... 130 1.5.9 Condicions econòmiques per a materials que no siguin de rebut .............................................................. 130 1.5.10 Condicions econòmiques per a materials sobrants .................................................................................. 130 1.5.11 Condicions econòmiques per a assaigs i control de qualitat ................................................................... 130

2. PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES .............................................................................................. 131 2.1 CONDICIONS D’EXECUCIÓ D’OBRA ...................................................................................................................... 131

2.1.1 Condicions generals................................................................................................................................... 131 2.1.2 Treballs preliminars................................................................................................................................... 132 2.1.3 Accés a les obres ........................................................................................................................................ 132 2.1.4 Excavacions................................................................................................................................................ 132 2.1.5 Omplerta de terres ..................................................................................................................................... 133 2.1.6 Obres de formigó en massa o armat .......................................................................................................... 134 2.1.7 Terres ......................................................................................................................................................... 134 2.1.8 Transformadors i reactàncies .................................................................................................................... 134

2.2 PLEC DE CONDICIONS DE LES INSTAL·LACIONS ELÈCTRIQUES.............................................................................. 135 2.2.1 Objecte ....................................................................................................................................................... 135 2.2.2 Intenció d’aquest plec ................................................................................................................................ 135 2.2.3 Plànols ....................................................................................................................................................... 135

2.2.3.1 Revisió de plànols..................................................................................................................................................136 2.2.3.2 Plànols d’ordres de modificacions .........................................................................................................................136

2.2.4 Presentació de pressupostos ...................................................................................................................... 136 2.2.5 Abastament del subministrament................................................................................................................ 136

2.2.5.1 Documentació d’arxiu............................................................................................................................................137 2.2.5.2 Requeriments addicionals ......................................................................................................................................137

2.2.6 Normes, reglaments i disposicions............................................................................................................. 138 2.2.7 Condicions de servei .................................................................................................................................. 138 2.2.8 Qualitat i normalització dels materials...................................................................................................... 138 2.2.9 Muntatge de materials................................................................................................................................ 138 2.2.10 Mà d’obra................................................................................................................................................. 139 2.2.11 Materials .................................................................................................................................................. 139 2.2.12 Qualitat d’execució .................................................................................................................................. 140 2.2.13 Normes generals....................................................................................................................................... 140

3. SEGURETAT I SALUT EN EL TREBALL......................................................................................... 141 3.1 INTRODUCCIÓ...................................................................................................................................................... 141 3.2 CARACTERÍSTIQUES DE LES OBRES A REALITZAR ................................................................................................ 141

3.2.1 Interferències i serveis afectats .................................................................................................................. 141 3.2.2 Maquinària i mitjans auxiliars................................................................................................................... 142 3.2.3 Riscos derivats de les tasques .................................................................................................................... 142

3.3 APLICACIÓ DE LA SEGURETAT I PREVENCIÓ DELS RISCOS .................................................................................... 143 3.3.1 Proteccions individuals .............................................................................................................................. 143 3.3.2 Proteccions i mesures de seguretat col·lectives ......................................................................................... 143

3.4 PRIMERS AUXILIS ................................................................................................................................................ 144 3.5 PROCEDIMENTS D'EMERGÈNCIA........................................................................................................................... 144 3.6 REGLES I NORMES ............................................................................................................................................... 145

3.6.1 Requeriments de l'Equip de Protecció Personal (EPP) ............................................................................. 145

3

3.6.2 Treballs a grans alçades ............................................................................................................................ 145 3.6.2.1 Treballs a l’aerogenerador .....................................................................................................................................145 3.6.2.2 Treballs en la gòndola............................................................................................................................................146

3.6.3 Operació manual........................................................................................................................................ 146 3.6.4 Elevació mecànica ..................................................................................................................................... 147 3.6.5 Treballs que requereixen dues persones .................................................................................................... 147 3.6.6 Treballs que requereixen una sola persona ............................................................................................... 148 3.6.7 Treballs elèctrics de seguretat ................................................................................................................... 148

3.6.7.1 General...................................................................................................................................................................148 3.6.7.2 Alta Tensió.............................................................................................................................................................148 3.6.7.3 Baixa Tensió ..........................................................................................................................................................149

3.6.8 Treballs d'excavació................................................................................................................................... 149 3.6.9 Operació per control remot........................................................................................................................ 150 3.6.10 Descàrregues elèctriques a l’aerogenerador a causa dels llamps........................................................... 150 3.6.11 Electricitat estàtica en les pales dels aerogeneradors ............................................................................. 150

3.7 PREVENCIÓ CONTRA INCENDIS ............................................................................................................................ 150 3.8 ALS VOLTANTS I DINTRE DELS AEROGENERADORS .............................................................................................. 151 3.9 OBERTURA DE LA PORTA DE LA GÒNDOLA .......................................................................................................... 151 3.10 ENCENDRE L’AEROGENERADOR ........................................................................................................................ 151 3.11 AÏLLAMENT DE L’AEROGENERADOR O DELS SEUS COMPONENTS....................................................................... 151 3.12 PROCEDIMENTS EN CAS D'EMERGÈNCIA ...................................................................................................... 152

3.12.1 Responsabilitats ....................................................................................................................................... 152 3.12.2 Serveis d'emergència................................................................................................................................ 152 3.12.3 Procediments............................................................................................................................................ 152

3.13 INFORME ........................................................................................................................................................... 154

PRESSUPOST......................................................................................................................................... 155

PRESSUPOST DE CONSTRUCCIÓ........................................................................................................ 157 1. INTRODUCCIÓ........................................................................................................................................................ 157 2. CÀLCUL ECONÒMIC DE LA CONSTRUCCIÓ DEL PARC.............................................................................................. 158

2.1 Conjunt aerogenerador ................................................................................................................................. 158 2.2 Xarxa subterrània ......................................................................................................................................... 158 2.3 Proteccions.................................................................................................................................................... 159 2.4 Xarxa de comunicacions ............................................................................................................................... 159 2.5 Subestació transformadora ........................................................................................................................... 160 2.6 Edifici de control........................................................................................................................................... 160 2.7 Obra civil ...................................................................................................................................................... 161 2.8 Gestió ambiental ........................................................................................................................................... 162 2.9 Enginyeria..................................................................................................................................................... 162 2.10 Llicències i permisos ................................................................................................................................... 163

3. RESUM DE LA INVERSIÓ......................................................................................................................................... 163

ANNEX I ................................................................................................................................................... 165

ESTUDI DE LA VIABILITAT ECONÒMICA ....................................................................................... 167 1. INTRODUCCIÓ........................................................................................................................................................ 167 2. MARC LEGAL......................................................................................................................................................... 167 3. RÈGIM ECONÒMIC ................................................................................................................................................. 168

3.1 Cedir l’electricitat al sistema........................................................................................................................ 168 3.2 Vendre l’electricitat al mercat de producció................................................................................................. 169 3.3 Conclusions ................................................................................................................................................... 170

4. CÀLCULS ECONÒMICS ........................................................................................................................................... 170 5. AJUDES PÚBLIQUES ............................................................................................................................................... 173

5.1 Unió Europea ................................................................................................................................................ 173 5.2 Govern Espanyol........................................................................................................................................... 174

5.2.1 Finançament per a Tercers (FPT)..............................................................................................................................174 5.2.2 Finançament de Projecte i Arrendament de Serveis..................................................................................................174 5.2.3 Altres participacions financeres del IDAE................................................................................................................175

5.3 Administració local ....................................................................................................................................... 175

4

ANNEX II ................................................................................................................................................. 177

AVALUACIÓ D’IMPACTE AMBIENTAL............................................................................................. 179 1. INTRODUCCIÓ........................................................................................................................................................ 179 2. DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE.................................................................................................................................... 179 3. MARC LEGAL......................................................................................................................................................... 181 4. ESTUDI DEL MEDI .................................................................................................................................................. 183 5. IDENTIFICACIÓ I VALORITZACIÓ DELS IMPACTES................................................................................................... 186

5.1 Fase de construcció....................................................................................................................................... 186 5.2 Fase d’explotació .......................................................................................................................................... 186 5.3 Impacte visual ............................................................................................................................................... 186 5.4 Impacte sobre el paisatge.............................................................................................................................. 186 5.5 Possibles impactes sobre la fauna................................................................................................................. 187

5.5.1 Lesions o mort per col·lisió.......................................................................................................................................187 5.5.2 Lesions o mort per electrocució ................................................................................................................................187

5.6 Fase d’abandoament ..................................................................................................................................... 187 5.7 Resum............................................................................................................................................................ 188

5.7.1 Emissió de sorolls .....................................................................................................................................................188 5.7.2 Residus .....................................................................................................................................................................189

6 PROPOSTA DE MESURES CORRECTORES I COMPENSATÒRIES ................................................................................... 189 6.1 Fases de construcció i explotació ................................................................................................................. 189

6.1.1 Rec amb aigua per a la estabilització ........................................................................................................................190 6.1.2 Control de les emissions gasoses produïdes per la maquinaria .................................................................................190 6.1.3 Control de les emissions sonores ..............................................................................................................................190 6.1.4 Compactació dels terrenys per a moviment de la maquinària ...................................................................................190 6.1.5 Minimització dels riscos d’incendi ...........................................................................................................................190 6.1.6 Repoblació forestal ...................................................................................................................................................190 6.1.7 Restitució dels terrenys compactats ..........................................................................................................................191 6.1.8 Recuperació de la vegetació eliminada .....................................................................................................................191 6.1.9 Construcció i adequació dels nous vials....................................................................................................................191 6.1.10 Gestió dels residus no perillosos.............................................................................................................................191 6.1.11 Gestió de residus perillosos.....................................................................................................................................191 6.1.12 Control de les aigües sanitàries ...............................................................................................................................191 6.1.13 Millora del disseny dels aerogeneradors .................................................................................................................192 6.1.14 Adequació de les instal·lacions a la tipologia de la zona.........................................................................................192 6.1.15 Integració dels aerogeneradors a l’entorn ...............................................................................................................192 6.1.16 Millores socio-econòmiques a la comunitat............................................................................................................192 6.1.17 Millores del disseny dels aerogeneradors................................................................................................................192 6.1.18 Bancada del transformador .....................................................................................................................................192 6.1.19 Laboreig dels terrenys compactats ..........................................................................................................................193 6.1.20 Gestió d’olis utilitzats .............................................................................................................................................193 6.1.21 Control d’afectacions a la avifauna.........................................................................................................................193

7. PLA DE VIGILÀNCIA AMBIENTAL .......................................................................................................................... 193 7.1 Fase de construcció....................................................................................................................................... 193 7.2 Fase d’explotació .......................................................................................................................................... 194 7.3 Fase d’abandonament ................................................................................................................................... 194

8. CONCLUSIONS ....................................................................................................................................................... 194

ANNEX III................................................................................................................................................ 195

BIBLIOGRAFIA ......................................................................................................................................... 197 1. CATÀLEGS............................................................................................................................................................. 197 2. INTERNET .............................................................................................................................................................. 197 3. MULTIMÈDIA......................................................................................................................................................... 198 4. PROJECTES I TREBALLS.......................................................................................................................................... 199 5. PUBLICACIONS ...................................................................................................................................................... 199

ANNEX IV................................................................................................................................................ 201

CATÀLEG VESTAS V90........................................................................................................................... 201

PLÀNOLS................................................................................................................................................. 203

5

ANNEX IV.................................................................................................................................................CD

6

MEMÒRIA

7

1. Objecte L’objecte d’aquest Projecte Final de Carrera és el disseny d’un parc eòlic d’una producció aproximada de 40.000 MWh/any. L’estudi ha d’incloure:

• Estudi eòlic de l’emplaçament elegit per a la ubicació del parc eòlic. • Definició del tipus de rugositat del terreny i dels obstacles existents. • Ubicació dels aerogeneradors. • Determinació de l’energia elèctrica/any previsible. • Disseny, càlcul i instal·lació de la xarxa elèctrica. • La subestació de sortida (fins als borns de sortida). • Estudi de la viabilitat econòmica. • Estudi ambiental.

9

2. Coneixements previs

2.1 Recursos eòlics

2.1.1 L’origen del vent Les fonts d’energia renovable, excepte la maremotriu i la geotèrmica, i l’energia dels combustibles fòssils, provenen, en darrer terme, del Sol. Aquest astre irradia 174.423.000.000.000 kWh, dels quals la Terra en rep W de potència. 1710·74,1 Al voltant de 1-2% de l’energia emesa pel Sol es converteix finalment en energia eòlica. Això suposa una energia eòlica superior, d’uns 50 a 100 cops, a la produïda al convertir en biomassa totes les plantes de la Terra. Les regions que es troben al voltant de l’equador, a una latitud de 0º, són les més escalfades pel Sol. A la imatge es poden veure les àrees representades en vermell, taronja o groc, en funció del seu grau de temperatura. L’aire al escalfar-se disminueix la seva densitat i puja cap a les capes superiors, fins a uns 10 km, i es desplaça cap al nord i al sud. Si la Terra no girés, l’aire calent seguiria el seu camí fins arribar als pols; un cop allà, es refredaria i emprendria el seu camí de tornada a una cota inferior fins arribar de nou a l’equador.

10

2.1.2 Densitat de l’aire L’energia cinètica d’un cos en moviment és proporcional a la seva massa. Així, l’energia cinètica del vent depèn de la densitat de l’aire, és a dir, la seva massa per unitat de volum.

A pressió atmosfèrica normal i a 15ºC l’aire pesa uns 1,225kg/m3, tot i que la densitat disminueix lleugerament amb l’augment de la humitat. A més, l’aire és més dens quan fa fred i per a grans altituds, la pressió és menor i l’aire és menys dens.

2.1.3 Efecte Coriolis Degut a la rotació del planeta sobre el seu propi eix, qualsevol moviment a l’hemisferi nord és desviat cap a l’esquerra (oest). Aquesta aparent força de curvatura és coneguda com a Força de Coriolis, descoberta pel científic francès Gaspard-Gustave Coriolis (1836). Aquesta força fa que a l’hemisferi nord el vent tendeixi a girar en el sentit contrari a les agulles del rellotge quan s’apropa una àrea de baixes pressions. A l’hemisferi sud, en canvi, el vent gira en el sentit de les agulles del rellotge al voltant de les àrees de baixes pressions.

2.1.4 L’atmosfera L’atmosfera terrestre és una capa molt fina al voltant del globus que protegeix la Terra. La capa d’ozó absorbeix gran part de la radiació solar ultraviolada, reduint les diferències de temperatura entre el dia i la nit, i actuant com a escut protector contra meteorits. L’atmosfera està formada per vàries capes, cadascuna d’elles situada a diferent alçada: Troposfera (9-18km), Estratosfera (50km), Mesosfera (80-90km), Termosfera o Ionosfera (600-800km) i Exosfera (2000-10000km). El 75% de l’atmosfera la trobem als primers 11km d’alçada des de la superfície terrestre, és a dir, a la troposfera. És aquí on tenen lloc tots els fenòmens meteorològics i l’efecte hivernacle.

2.1.5 Tipus de vents

2.1.5.1 Vents globals Un cop explicat l’efecte Coriolis, és obvi pensar que aquest afecta al sentit de gir dels vents globals.

11

El vent puja des de l’equador i es desplaça cap a nord i sud a les capes més altes de l’atmosfera. Al voltant dels 30º de latitud per als dos hemisferis, la força Coriolis evita que el vent segueixi el seu camí, i és aquí on s’hi troba una àrea d’altes pressions que fa que l’aire comenci a descendir. Quan el vent puja des de l’equador, hi ha una àrea de baixes pressions al nivell del sòl, atraient els vents de nord i sud. Mentrestant, als pols hi ha pressions altes degut a l’aire fred.

A les següents imatges podem observar les direccions del vent dominant per a les diferents latituds, tan en forma de taula com gràficament.

Latitud 90-60ºN 60-30ºN 30-0º 0-30ºS 30-60ºS 60-90ºS Direcció NE SO NE SE NO SE L’amplada de l’atmosfera s’ha exagerat al dibuix; realment té una amplada de 10 km. Aquesta part de l’atmosfera, coneguda com troposfera, és on s’originen tots els fenòmens meteorològics.

2.1.5.2 Vents geostròfics Els vents geostròfics són el resultat de l’equilibri entre l’acceleració de Coriolis i la força del gradient horitzontal de pressió. Aquests bufen paral·lelament a les isòbares i es troben a una altura considerable d’uns 1000m; això fa que l’efecte a la superfície de la terra sigui mínim. Aquest vent es mesura amb l’ajuda dels globus sonda, uns aparells que un cop llançats s’eleven fins a les capes mes altes de la troposfera i envien al centre de control la seva posició exacte per a diferents alçades. Analitzant aquest recorregut podem deduir la velocitat del vent per a cada tram.

12

.1.5.3 Vents de superfície

vora de la superfície seran lleugerament diferents als vents geostròfics degut a la rotació de la terra.

interessarà conèixer els vents a la superfície, així com per a calcular l’energia aprofitable del vent.

.1.5.4 Vents locals

e gran escala perquè la direcció del vent és veu influenciada per la suma dels efectes global i local.

Quan els vents a gran escala són suaus, els locals poden dominar els règims de vent.

.1.5.4.1 Brises marines

vell del sòl que atreu l’aire fred del mar (imatge A).

entre la terra i el mar és menor (imatge ).

costa amb vents suaus i continuats d’entre 2-7 m/s.

s calenta o refreda mes ràpidam nt que el mar.

2 Els vents estan molt més influenciats per la superfície terrestre a altituds de fins a 100 m; aquest és frenat per la rugositat de la superfície de la terra i pels diversos obstacles que s’hi pot trobar. Les direccions del vent a la

A l’hora de realitzar l’estudi de vents per al nostre projecte ens

2 Tot i que els vents globals són importants per a la determinació dels vents dominants d’una àrea en concret, les condicions climàtiques locals d’un emplaçament poden influir a les direccions de vent més comuns. Els vents locals sempre es superposen als sistemes eòlics d

2 Durant el dia, la Terra augmenta de temperatura més ràpidament que el mar per l’efecte del sol; l’aire puja, circula cap al mar, i crea una depressió al ni

Al vespre, els vents bufen en sentit contrari. Normalment durant la nit la brisa terrestre té velocitats inferiors, ja que la diferència de temperaturesB Aquests vents acostumen a tenir una direcció pràcticament paral·lela a la

El monzó és un vent del sud-est asiàtic. Realment és una forma a gran escala de la brisa marina i la brisa terrestre, variant la seva direcció segons la estació, degut a que la terra e

e

13

.1.5.4.2 Vents de muntanya

les valls que miren al sud de l’hemisferi nord, o les valls que miren cap al nord de l’hemisferi sud.

de la vall està inclinada, l’aire pot ascendir i descendir; aquest efecte es coneix com a vent de canó.

2 Entre els vents que anomenem de muntanya, un exemple és el que s’origina a

Quan les valls i l’aire pròxim a elles estan calentes, la densitat de l’aire disminueix, i aquest ascendeix cap al cim seguint la superfície de la vall. Durant la nit, la direcció del vent s’inverteix, convertint-se en un vent que flueix endinsant-se per la vall. Si el fons

Els vents que bufen als vessants de sotavent poden ser bastant potents. Dos exemples que desemboquen al mar Mediterrani són Mestral, que bufa al llarg de la Vall de Rhone; i Sirocco, vent del sud que ve del Sàhara.

.1.6 Efectes del vent sobre l’aerogenerador

de la densitat de l’aire, de l’àrea que té com a radi la longitud de les pales i la velocitat el vent.

.1.6.1 Àrea d’escombrat del rotor

cció del tub d’aire que arriba de cara a l’aerogenerador i que té com a di la longitud de la pala.

2 Els generadors eòlics obtenen la seva potència d’entrada convertint la força del vent en un parell(força de gir) actuant sobre les pales del rotor. La quantitat d’energia transferida pel vent cap al rotor depènd

2 L’àrea d’escombrat és la sera

14

Aquesta és una variable de gran importància perquè d’ella dependrà en bona part l’energia que es

Per a posar un exemple, un aerogenerador típic de 1000kw té un diàmetre de rotor de 54m, el que

Ja que l’àrea del rotor augmenta amb el quadrat del radi del rotor, una turbina que sigui dos cops més gran, rebrà quatre vegades més energia.

r comença a desviar el vent cap a l’exterior fins i tot abans de que aquest arribi a les pales; això vol dir que mai serem capaços de capturar tota

s de l’àrea d’escombrat pel rotor ha de ser la mateixa abans d’incidir contra les pales i a la seva part posterior, l’aire ocuparà una major secció transversal (diàmetre) a la part posterior del rotor.

podrà extreure del vent.

suposa tenir una àrea de rotor d’uns 2300m2 (Àrea d’escombrat = π·long pala²).

2.1.6.2 Desviació del vent

Com podem veure a la següent imatge, l’aerogenerado

l’energia que hi ha al vent utilitzant un aerogenerador.

A més de l’efecte anterior, el rotor de la turbina eòlica frena el vent quan captura la seva energia cinètica i la converteix en energia giratòria; això implica que el vent es mogui més lentament a la part posterior del rotor que abans de l’impacte amb les pales. Donat que la quantitat d’aire que passa a travé

21 volúmpressióvolúmpressió ⋅=⋅

’altre extrem amb una velocitat nul·la; per tant l’aire no podrà abandonar la turbina. Òbviament no n’obtindríem cap

Per a l’altre cas extrem, l’aire podria passar a través del nostre tub sense cap pèrdua, però en aquest

ui més eficient per a la conversió de l’energia eòlica en energia mecànica útil. És gràcies a la llei de Betz que sabem que un aerogenerador ideal alenteix el vent fins a 2/3 la seva velocitat inicial.

En altres paraules, si intentem extreure tota l’energia del vent, l’aire sortirà per l

energia perquè al mateix temps impossibilitaríem l’entrada d’aire nou al sistema.

cas tampoc hauríem obtingut cap rendiment i per tant, cap energia.

Amb tot això, es dedueix que hi ha d’haver alguna altra forma de frenar el vent que estigui entre aquests dos extrems i que sig

15

La llei de Betz va ser formulada per primer cop pel físic alemany Albert Betz (1919). El seu llibre

s.

iu que tan sols es pot convertir menys del 16/27 (el 59%) de l’energia cinètica en energia mecànica utilitzant un aerogenerador.

2.1.6.2.1 Llei de Betz

“Wind-Energie”, publicat al 1926, proporciona bona part del coneixement que en aquell moment es tenia sobre l’energia eòlica i els aerogenerador

Aquesta llei d

Demostració:

Considerant que la velocitat mitjana del vent a través de l’àrea del rotor és la mitja de la velocitat del vent sense pertorbar abans de la turbina eòlica, V1; i la velocitat del vent després del seu pas pel pla el rotor, V2, és:

221 VV

V+

=

La massa del corrent d’aire a través del rotor durant un segon és:

221Fm

VV +⋅⋅= ρ

on m és la massa per segon, ρ és la densitat de l’aire, F és l’àrea d’escombrat per el rotor i 2

21 VV +

és la velocitat mitja del vent a través de l’àrea del rotor. La potència del vent extreta pel rotor és igual a la massa per la diferència dels quadrats de la velocitat del vent (d’acord amb la segona llei de Newton):

)(1 2

2 2

Substituint en aquesta expressió de la m de la primera equació obtenim la següent expressió per a la potència extreta del vent:

21 VVmP −⋅⋅=

FVVVVP ⋅−⋅−⋅= )()(4 21

22

21

ρ

Ara compararem el nostre resultat amb la potència total d’u corrent de vent no pertorbat a través de la mateixa àrea F, sense cap rotor que bloquegi el vent. Anomenarem a aquesta potència Po:

n

FVP ⋅⋅= 310 2

ρ

El quocient entre la potència que extraiem del vent i la potència del vent sense pertorbar és:

16

)1()1(21

1

22

1

2

0 VV

VV

PP

+⋅⎟⎟⎠

⎞⎜⎜⎝

⎛−⋅=

Així podem representar P/Po en funció de V2/V1:

Amb l’ajuda d’aquest gràfic podem veure que la funció arriba al seu màxim per a V2/V1=1/3, i que el valor màxim de la potència extreta del vent és de 0,59 vegades o 16/27 de la potència total del

ent.

Distribució de la pressió de l’aire a la part davantera i posterior del otor

tor, per acte seguit augmentar de forma gradual fins al nivell de pressió normal a l’emplaçament.

.1.6.4 Potència i energia

b el cub de la velocitat mitja tal i com ens indica la gràfica.

ue passa perpendicularment a través d’una àrea circular és:

v

2.1.6.3r La pressió de l’aire augmenta gradualment a mesura que el vent s’apropa al rotor des del davant, ja que el rotor actua de barrera del vent. La pressió de l’aire cau immediatament darrere del pla delro

2 La velocitat del vent és molt important per a la quantitat d’energia que un aerogenerador pot transformar en electricitat. La quantitat d’energia que té el vent varia am

La potència del vent q

23

21 RVP ⋅⋅⋅= πρ

17

P, potència del vent en W. ρ, densitat de l’aire sec (1,225kg/m3 a pres. atm. a nivell del mar i a 15ºC).

citat del vent en m/s.

R, radi en m.

.1.7 Presa de dades

ent at a les dades, però a més cal tenir en compte altres aspectes que es detallaran a

ontinuació.

2.1.7.1 L’anemòmetre

ical de Normalment, a més a més

l’anem etre conté un penell per a detectar la direcció del vent.

o la

ites diferències de temperatura entre els cables situats al vent i amb la ombra que deixa a sotavent.

s sensibles a la formació del gel i ens facilitarà les mesures ja que es realitzaran al nivell del mar.

nostre aparell

tor d’1,3, i per tant els càlculs d’energia del vent acabarien amb un error del 75% en les mesures.

que valgui la pena orientar el rotor de l’aerogenerador paral·lelament al vent o posar-lo en marxa.

V, veloΠ, pi.

2 Un bon estudi de les condicions eòliques de l’emplaçament és essencial per a una bona elecció de les turbines que s’han d’instal·lar. El fet de situar estacions meteorològiques al futur emplaçamaporta fiabilitc

La mesura de les velocitats del vent es realitza normalment utilitzant un anemòmetre de cassoleta, que consisteix en tres o quatre cassoletes orientades en la mateixa direcció en torn a l’eix vertl’anemòmetre. El vent és capturat per les cassoletes i les fa girar.

òm

Altres tipus d’anemòmetres poden estar equipats amb hèlix, tot i que no sol ser habitual. També n’hiha que inclouen ultrasons o que estan previstos de làser; aquests detecten el desfasament del sollum coherent reflectida per les molècules de l’aire. Per altra banda, els de fil electro-escalfat detecten la velocitat del vent mitjançant pet

Per al nostre cas ens és suficient amb l’anemòmetre estàndard de cassoletes, ja que l’avantatge dels no mecànics és que són meny

A l’hora de la presa de dades per a la projecció d’un parc eòlic és molt més important del que sembla fer-se amb un anemòmetre fiable, amb un petit marge d’error. Si l’error de mesura del

fos del 10% llavors ens exposem a contar amb un contingut energètic del vent %3311.1 3 =− més elevat del que és realment. Si posteriorment extrapolem aquest valor per a

l’altura de l’eix del nostre aerogenerador (suposant de 10m a 50m), aquest error es podria multiplicar per un fac

L’anemòmetre de l’aerogenerador no cal que sigui tan precís com el de la torre meteorològica. Aquest tan sols s’utilitza per a determinar si bufa el vent suficient com per a

La millor manera de mesurar la velocitat i el vent per a una futura localització és situar un anemòmetre a l’extrem superior d’un pal que tingui la mateixa alçada que la de l’eix del nostre

18

aerogenerador. En el cas que això no fos possible, s’haurien de tornar a fer els càlculs de les elocitats per a una alçada diferent que la de la presa de dades.

zen les pertorbacions dels corrents d’aire c eades pel propi màstil. Si l’anemòmetre es situés a la part lateral, és fonamental enfocar-lo

Per a evitar l’abric del vent, es solen utilitzar pals cilíndrics i prims, tibats amb cables. La seva stal·lació és senzilla i es ven juntament amb l’anemòmetre i l’enregistrador de dades (data logger).

adora que pot funcionar amb una bateria. ’únic manteniment que s’ha de fer es anar periòdicament a retirar el xip amb les dades nregistrades cada 10 minuts i canviar-lo per un de nou.

.2 L’aerogenerador

lix que, a traves d’un istema de transmissió fa girar el rotor d’un generador. Aquest generador sol ser un alternador

xisteixen diferents tipus d’aerogeneradors, depenent de la seva potència, la posició del seu eix oritzontal o vertical), el tipus de generador, etc.

eneradors d’eix vertical (o WAWT’s, com alguns els anomenen) són els que tenen l’eix de tació perpendicular al sòl. El seu principi de funcionament és similar al de les clàssiques sínies

v

2.1.7.2 El màstil

Col·locant l’anemòmetre a la part superior del màstil es minimitr

en la direcció del vent dominant per a minimitzar l’abric del pal.

in

2.1.7.3 Data logger

Per a tenir constància de totes les dades preses a la torre meteorològica ens caldrà un enregistrador de dades o “data logger”. Es tracta d’una petita computLe

2

2.2.1 Introducció L’aerogenerador el forma un generador elèctric mogut per una turbina accionada pel vent. Els orígens d’aquests aparells son els molins de vent que antigament s’utilitzaven per a moldre, com a bombes d’aigua, etc. Aquest aparell pren part de l’energia cinètica de l’aire en moviment, transformant-lo inicialment en energia mecànica mitjançant un rotor d’èstrifàssic que transforma l’energia mecànica de rotació en energia elèctrica. E(h

2.2.2 Eix vertical Els aerogrod’aigua.

19

La única turbina d’eix vertical que s’ha fabricat comercialment per Darrieus, la qual deu el seu nom a l’enginyer francès Georges Dadisseny l’any 1931. La companyia nord americana Flo Wind va ser l’encarregada reali

a tots els volums és la màquina rrieus, qui va patentar el seu

tzar la seva fabricació. El 1997 a causa del ncament de la fàbrica es van deixar de produir aquest tipus

a màquina Darrieus es caracteritza per les seves pales en forma

ultiplicador, etc al sòl, i en segons quins models pot no haver de necessitar una torre

necessària la instal·lació de cap tipus de mecanisme d’orientació per a detectar l’origen del vent i fer girar les

itats del vent per a poca altura son molt baixes, per la qual cosa, tot hi que per a la seva instal·lació es pot estalviar la torre, les velocitats del vent son molt baixes a la seva part

El rendiment d’aquestes màquines no és gaire elevat.

ranc per a començar a funcionar. Aquest és un inconvenient sense importància, ja que es pot utilitzar el generador com a motor absorbint corrent de la xarxa per a arrancar

Generalment es fa necessari la instal·lació de cables tensors que subjectin l’aerogenerador.

per a les màquines d’eix horitzontal com per a les d’eix vertical. Per al cas de les d’eix vertical això implica que tota la maquina haurà de ser desmuntada amb el cost que això suposa.

s aparells per als quals l’eix de rotació de l’equip és paral·lel al sòl. ctualment és la tecnologia que s’ha imposat, per la seva eficiència, fiabilitat i capacitat d’adaptar-

tad’aerogeneradors. Lde C. Normalment es construeix amb dues pales. Les avantatges teòriques d’una màquina d’aquest tipus son:

• Pot situar el generador, el m

per a subjectar les pales. • No és

pales. Les principals desavantatges son:

• Les veloc

inferior.

•

• La màquina no pot arrancar automàticament, és a dir, un aerogenerador Darrieus necessitarà

un parell d’ar

la màquina.

•

• En el cas que s’hagi de substituir el coixinet principal del rotor caldrà desmuntar-lo, tan

2.2.3 Eix horitzontal S’anomenen així aquellAse a diferents potències.

20

Aquest tipus de generadors s’ha popularitzat ràpidament al ser considerats una font neta d’energia renovable ja que per a produir no necessiten realitzar cap tipus de combustió que produeixi residus contaminants ni gasos relacionats amb l’efecte hivernacle. Tot i això, el fet que normalment s’instal·lin en llocs apartats d’elevat valor ecològic i que conservin encara la seva riquesa paisatgística fa que puguin provocar alguns efectes negatius. Aquests efectes es redueixen a l’impacte visual a la línia de l’horitzó, el renou que poden produir les pales, etc. A més dels causats per les infrastructures que cal construir per a transportar l’energia generada fins als

unts de consum. Un altra problema que plantegen és la mort

ot i els desavantatges que suposa la construcció i explotació

n quant a les mesures de seguretat i higiene, les despeses no son tan desproporcionades com les de stant ja que no es pot

reveure amb exactitud l’energia que es produirà.

ts principals que composen els aerogeneradors d’eix horitzontal son:

es dimensions del rotor varien segons el model. Actualment poden arribar a diàmetres de 100

a part posterior de la torre (és a dir, al sotavent de la torre). Així s’aconsegueix ue s’orientin perpendicularment al flux del vent sense necessitat d’un mecanisme de control. ’experiència però, ha demostrat la necessitat d’un sistema d’orientació per a la èlix que la situï a

generador. Aquests dispositius transformen la velocitat aixa de l’eix del rotor, en alta velocitat per a l’eix del generador elèctric. Ja que la velocitat de

pper col·lisió de les aus. La baixa velocitat de gir de les aspes dels grans aerogeneradors fa que aquest hagi deixat de ser un problema important. Tdel parc eòlic, sempre seran molt menors que els efectes de les centrals nuclears, o la combustió i ,a més, amb menys cost inicial per a la població. Eles energies no renovables. Per altra banda, la seva disponibilitat no és conp Les par Rotor Les pales del rotor es dissenyen per a aprofitar al màxim l’energia cinètica del vent per a transformar-lo en un moment de torsió a l’eix de l’equip. Lmetres, i produir potències de varis MW. La velocitat de rotació s’ha de limitar per criteris acústics. La punta de la pala no pot superar els 270 Km/h. Generalment les pales estan situades al sobrevent de la torre. Així es disminueixen les càrregues addicionals que generen les turbulències de la torre. Tot i el desavantatge per a l’increment de turbulències, s’han construït alguns aerogeneradors amb èlix localitzades a lqLdavant de la torre. Caixa d’engranatges Existirà o no en funció del model d’aerob

21

rotació de les aspes sol ser baixa, la majoria utilitzen una caixa reductora per a augmentar la otació del generador elèctric.

xisteixen diferents tipus depenent del disseny de l’aerogenerador. Poden ser síncrons o asíncrons, d’esquirol o doblement alimentats, amb excitació o amb imants permanents.

questa part de l’aparell ubica l’aerogenerador a una major altura per a permetre el gir de les pales i n els vents son de major intensitat. També és l’encarregat de transmetre l’energia captada del vent

ots els aerogeneradors d’eix horitzontal tenen el seu eix principal de rotació a la part superior de la

elocitat de connexió i la segona és la elocitat de tall. Bàsicament, l’aerogenerador comença produint energia quan la velocitat del vent

s necessari un sistema de control de les velocitats de rotació per a que en cas de vents

er als aerogeneradors de gran potència, alguns tipus de sistemes passius utilitzen característiques erodinàmiques de les pales que fan que per a condicions de vent molt adverses el rotor es pari. ixò és degut a que ell mateix entre dins un règim denominat “pèrdua aerodinàmica”.

velocitat de r Generador Eamb gàbia La torre Aocap al terra. Sistema de control És el responsable del funcionament correcte, segur i eficient de l’equip. Controla l’orientació de la gòndola, la posició de les pales i l’energia total generada per l’equip. Ttorre, la qual s’ha d’orientar cap al vent. Els petits aerogeneradors s’orienten a través d’una cua, mentre que els grans aparells utilitzen sensors de direcció i s’orienten per servomotors. Els aerogeneradors moderns d’eix horitzontal es dissenyen per a treballar amb velocitats de vent que poden variar entre els 3 i els 24 m/s. La primera és la vvsupera la velocitat de connexió i, a mesura que la velocitat del vent augmenta, la potència generada s’incrementa segons la corba de potència de l’aerogenerador. Éexcessivament forts, que podrien fins hi tot posar en perill la instal·lació, facin girar les pales de l’èlix de tal forma que presentin la mínima oposició al vent fins arribar a parar-se. PaA

22

intentarem trobar un lloc en el qual es maximitzi la captació d’energia a la

·lacions s’han de situar a zones amb vents forts i constants durant tot l’any; a

ecte; o la més interessant, que

tuar-lo a un lloc en el qual es pot obtenir una base de dades prou extensa i able com per a realitzar-hi un bon estudi, i alhora aplicar unes normatives diferents a les existents Catalunya. A més, el coneixement que es té del terreny també ha estat un punt a favor a l’hora ’elegir l’emplaçament.

3. Selecció de l’emplaçament

l’hora de situar el parc, Avegada que es redueixi el cost de la producció. En el nostre cas es tracta de buscar un lloc el més idoni possible a Menorca, perquè el parc eòlic funcioni com a una central de producció elèctrica que aporti energia a la xarxa.

quest tipus d’instalAmés, han de ser accessibles i estar propers a un nus de la xarxa elèctrica. La grandària i la potència del parc dependrà de les dimensions del terreny, la seva orografia, el vent disponible i la quantitat d’energia a generar.

er al projectista, l’apartat de recerca de l’emplaçament és el més complex, ja que hi queden pocs Pllocs idonis que no hagin estat explotats ja i per això moltes vegades es fa difícil obtenir informació fiable de velocitats i freqüències de vents per a segons quins indrets. Tot i això, podem trobar alguns casos de professionals que es dediquen únicament a buscar emplaçaments per a futurs parcs. Ja que per a l’estudi d’un projecte de parc eòlic és imprescindible un emplaçament real, existeixen dues possibilitats: buscar un emplaçament idoni però que ja estigui ocupat per un altra parc eòlic eal, suposant que aquest no existeix i reemplaçar-lo per un nou projr

seria buscar un possible emplaçament amb un potencial eòlic probablement menor o que estigui més allunyat de la línia de connexió. Actualment, els nous aerogeneradors poden treballar a velocitats inferiors i ofereixen la possibilitat de triar la segona opció. Aquest projecte és innovador en el sentit que no s’ha buscat únicament una ubicació fora de Catalunya aprofitant les dades que proporciona el mapa de vents de la Generalitat de Catalunya, inó que s’ha optat per sis

fiad

23

3.1 Criteris de selecció de l’emplaçament Per a tenir una visió clara de quin podria ser un bon lloc per a situar-hi el parc, el millor és assignar ns criteris a assolir. Cada un d’aquests es reflecteix en un plànol i la superposició d’aquests quatre

s mostrarà quin és el millor emplaçament per el nostre parc.

mplaçament es

4. Proximitat a nuclis urbans 5. Delimitació de les zones protegides

tat de coneixements previs, el otencial eòlic correspon al cub de la velocitat del vent, la qual cosa implica que un bon

at a una zona que no ha estat estudiada amb profunditat fins ara, s’han btingut les dades d’una torre meteorològica lo més propera possible i amb suficient informació per

c, erò degut a manca de temps i de pressupost, ja que es tracta d’un projecte final de carrera,

eneradors model MADE AE-59 de 800 kW. ntre els molins 2 i 3 es troba l’estació meteorològica que recull les dades de temperatura, pressió,

s perquè compleixen varis requisits bàsics per aquest estudi:

• La base de dades conté informació dels anys 2005, 2006, 2007 i 2008. S’entén que com a

• El lloc on es situa la presa de dades i el futur emplaçament del parc tenen en comú nombroses característiques que fan que les dades siguin extrapolables.

uplànols en Criteris:

1. Característiques eòliques de l’e2. Característiques orogràfiqu3. Proximitat a la xarxa elèctrica

3.1.1 Característiques eòliques de l’emplaçament Per a tenir un bon emplaçament, un requisit important és tenir un elevat potencial eòlic; d’això dependrà la rendibilitat de la instal·lació. Com s’ha vist a l’aparpemplaçament serà aquell que tingui vent amb una velocitat elevada. Existeixen varies opcions per a l’obtenció de dades per a l’estudi dels vents. En aquest cas, degut a que l’emplaçament està situoa generar-ne un bon estudi. El correcte hauria estat situar aquesta torre al lloc exacte on es preveu la instal·lació del futur parpadmetrem com a bones les dades enregistrades a la torre meteorològica del parc eòlic d’Es Milà. Es Milà és un parc eòlic constituït per quatre aerogEdirecció del vent i velocitat per a 30 i 45m d’alçada. S’han donat per bones aquestes dade

• Provenen d’una font fiable.

• Reuneixen totes les variables necessàries per a l’estudi.

mínim les dades s’han de prendre durant 1 any.

24

Les dades es van obtenir a partir d’una instància dirigida al Consorci de residus urbans i energia de Menorca amb resposta a data de 15/04/09 i full de sortida Nº000119. El fet que aquesta mateixa torre meteorològica fos la utilitzada per a l’estudi de vents necessari per l’elaboració del projecte el parc eòlic d’Es Milà, és un bon motiu com per a no dubtar de la fiabilitat de les dades.

una segona alçada durant varis anys i amb un període de 10 minuts en el memoritzat de ades.

es com per possibles fenòmens meteorològics cals que puguin arribar a influenciar la mitja anual.

tament que se n’ha fet es pot consultar al CD adjuntat a la ontraportada en format full de càlcul.

e vent es refereix. Ara haurem de veure si compleix altres requisits també portants.

provat que les ondicions per als anys anteriors són similars a les velocitats que aquí s’hi mostren.

d Les variables mínimes que es necessiten per a un bon estudi són la direcció del vent i les velocitats, memoritzades en un període de 10 minuts durant, com a mínim, un any. La base de dades proporciona, a més, informació sobre la pressió atmosfèrica, temperatura de l’aire i velocitat del vent a d El fet que les dades abastin varis anys permet realitzar una mitja per sectors que minimitza el marge d’error per possibles anomalies, tan a la presa de dadlo La base de dades al complert i el tracc A més de la informació que ens proporciona la torre meteorològica, és interessant veure un mapa que ens mostra les velocitats mitjanes del vent a 10 m per sobre el nivell del sòl. En aquest mapa és interessant observar com està distribuïda a velocitat del vent per tot el territori. Així, es pot veure com Menorca pot ser considerada una zona apta per a la instal·lació de parcs eòlics pel que la velocitat mitja dim Al mapa hi podem observar les diferents zones amb el seu corresponent potencial eòlic i que per tant, podrien ser aprofitades per a la instal·lació de parcs d’aerogeneradors. Aquest mapa en concret correspon a les velocitats mitjanes del vent mesurades durant l’any 2008; s’ha comc

25

Valor mitjà de la velocitat del vent (2008)

No tindrem en compte el valor de la velocitat mitja del vent que ens proporciona aquest mapa, ja que no sabem si és fruit d’un estudi seriós o no. S’ha de tenir en compte però que, tot i que la velocitat mitja que ens marca aquest mapa es de 7 m/s, segons les dades que hem extret de la torre meteorològica la velocitat del vent a 10 m d’alçada és de 4,34 m/s. Per tant, segons www.windtrends.meteosimtruewind.com/es/mapas_anomalia_viento.php?zone=PIB, la producció d’energia per a l’emplaçament serà superior a la que els nostres càlculs indiquen. Per tant, segons aquesta figura, tota la illa de Menorca seria, a priori, apta com a emplaçament.

3.1.1.1 Característiques orogràfiques L’orografia és la part de la geografia física que tracta la descripció dels relleus i de la seva estructuració, més o menys regular, en una regió determinada. El terreny ha de reunir uns determinats requisits per tal de ser catalogat com a apte des d’un punt de vista orogràfic:

• Ha de presentar la menor rugositat possible i, per tant, estar lliure d’obstacles, fonamentalment als sectors en que el percentatge d’energia obtinguda sigui més gran.

26

• No ha de presentar obstacles significatius en un radi d’uns 500 m.

• El conjunt de l’entorn ha de presentar un nivell de complexitat el més baix possible.

• Ha de ser un lloc accessible per a poder transportar el material necessari. La següent imatge s’ha extret del sistema d’informació geogràfica de Google, el Google Earth. La imatge s’ha pres amb una certa inclinació i en la direcció dels sectors amb major contingut energètic. Les marques de posició serveixen únicament per a observar la ubicació dels aerogeneradors. El radi d’aquestes marques no es correspon amb el de les pales del model real. En realitat, la separació entre aerogeneradors és de 5,55 vegades el diàmetre del cilindre de gir per als aerogeneradors situats a la mateixa filera, i de 11,1 vegades el diàmetre de l’aerogenerador per a la separació en fileres, ambdós valors més que suficients per a que les turbulències originades no faixin disminuir el rendiment del parc.

Perspectiva de l’emplaçament

Com es pot veure, la configuració del terreny és el més simple possible i tota la regió és extremadament plana. El sòl és molt pobre a causa de l’exposició al vent i d’una pràctica agrícola que, a diferència d’altres indrets de la illa, no deixa franges protectores amb ullastres. El paisatge resultant és aspre i rocós, amb molt poca vegetació i el litoral està format per un continu penya-segat d’uns 20 m d’alçada sense cales que l’interceptin. Una altra aspecte a destacar és que el terreny està totalment lliure, és a dir, que no es troba dins cap nucli urbà ni rural. A l’hora de situar els aerogeneradors dins el parc s’ha tingut cura de respectar un radi de més de 2 Km de distancia des de cada nucli urbà i de 750 m d’un petit nucli rural situat entre el parc eòlic i Ciutadella. A les Illes Balears no hi ha cap reglamentació que exigeixi una distància

27

mínima als nuclis poblats, per tant, es pren com a referència el Decret 147/2002, d’11 de Juny, regulador de la implantació de l’energia eòlica a Catalunya, que en el seu article 13.3 fixa 500 m com a distancia mínima entre la instal·lació i el nucli de població. Per a terrenys planers, els costos d’instal·lació són menors i si el règim de vents ho permet, s’hi poden instal·lar grans turbines augmentant així l’aprofitament de l’emplaçament; mentre que per a una orografia complexa, amb grans desnivells, els costos augmenten considerablement. Al mapa orogràfic de tota la illa extret del Pla Territorial Insular, es pot veure com el relleu elegit està orientat al nord i, en comparació a la resta de la illa, no és complex, ni té grans desnivells.

Per a observar més detalladament la zona d’afectació, s’ha ampliat la imatge:

28

Es pot observar que el terreny és marcadament planer. Existeix una petita elevació cap al nord oest però la inclinació és tan suau que es pot considerar menyspreable de cara a possibles alteracions per a la velocitat del vent. El penya-segat que delimita la zona té una altura mitja de 20 m. L’efecte

29

que produeix a la velocitat del vent i el percentatge en què disminueix la producció energètica s’estudien amb més detall a l’apartat de càlculs. Tot hi que l’emplaçament no reuneix les característiques orogràfiques més recomanables per a la implantació d’un parc eòlic, aquesta zona és la que, juntament amb els altres criteris, reuneix unes millors condicions per a la instal·lació d’aquest tipus d’infrastructura a l’illa.

3.1.1.2 Proximitat a la xarxa elèctrica La connexió amb la xarxa no forma part de l’objecte d’aquest projecte. Tot i això, la proximitat a un punt de connexió amb la xarxa elèctrica és una de les característiques fonamentals per a qualificar una zona com a un emplaçament viable. A la següent imatge es mostren les infrastructures energètiques de la zona:

30

Com s’hi pot veure hi ha tot un seguit de línies de mitja tensió (vermell) que passen a la vora del parc, per tan la instal·lació d’una nova línia per a evacuar l’energia produïda no altera considerablement el paisatge. La companyia distribuïdora (Red Eléctrica) limita la potència total per als productors en règim especial, com és el nostre cas, al 50% de la capacitat de la línia, i al 10% de la demanda màxima de potència a la part de la xarxa on es realitzi la connexió. També cal que la potència nominal de la subestació a la que es realitzi la connexió sigui com a mínim del doble de la suma de les potències de tots els productors en règim especial que hi estiguin connectats. La proximitat de la subestació transformadora de 132 kV és un punt a favor més en quant a la idoneïtat de l’emplaçament.

3.1.1.3 Proximitat als nuclis urbans És necessari que la instal·lació de les infrastructures necessàries i la següent explotació del parc no suposi un prejudici per als habitants que visquin als nuclis urbans més propers. La zona afectada, com ja s’ha dit, es situa entre el poble de Ciutadella, La urbanització turística de Cala Morell, i el nucli rural. El tipus d’impacte que generalment produeixen els parcs eòlics és l’acústic i el visual. A continuació s’estudien amb més deteniment.

3.1.1.3.1 Impacte acústic Cal tenir en compte que cap paisatge està mai en silenci absolut. Tan les aus, com les activitats humanes i fins hi tot el vent per a velocitats de més de 4 m/s emeten renous. Tots aquests sons emmascaren gradualment qualssevol potencial sonor dels aerogeneradors. S’ha avançat molt en el disseny de les pales del aerogeneradors per tal de reduir al màxim les emissions sonores. Gairebé tots els aerogeneradors ronden els mateixos valors. Per al nostre model

31

(Vestas V-90/1800) s’han tingut en compte les ordenances d’emissió de sons. A l’estudi d’impacte ambiental i al criteri d’impacte acústic que es pot trobar a l’apartat de càlculs s’hi pot trobar més informació sobre els nivells de contaminació acústica. Es considera que la zona habitada més propera correspon als hortals (nucli rural) que qualificarem com a zona d’habitatges. Segons la ordenança municipal per a sorolls i vibracions, no es pot produir cap soroll per a les zones d’habitatges i edificis que sobrepassi, en el medi exterior, el valor de 55 dB durant el dia i 45 dB a la nit. A l’avaluació de l’impacte ambiental es justifica que el projecte compleix la normativa respecte al nucli rural, i que tant des del poble de Ciutadella com des de la urbanització de Cala Morell, l’impacte acústic és gairebé imperceptible.

3.1.1.3.2 Impacte visual Des d’un punt de vista estètic, els grans aerogeneradors suposen un avantatge, perquè generalment tenen una velocitat de rotació menor que la de les turbines petites. Això fa que no cridin tan l’atenció com ho fan els objectes que es mouen ràpidament. Tot hi així, l’impacte visual existeix i es pot analitzar depenent de la incidència visual que es tingui de la instal·lació. Evidentment es prioritza el grau d’incidència visual que es pugi tenir des dels nuclis poblats. La zona dels hortals és amb diferència la més afectada. No hi ha cap accident de tipus geogràfic que obstaculitzi la visió del parc. S’ha que tenir en compte però que es tracta d’una zona molt poc habitada. Els nuclis urbans com puguin ser el poble de Ciutadella o la urbanització de Cala Morell reben en menor mesura l’impacte visual de les torres. Cala Morell es troba construïda dins la vall que dona nom a la urbanització, això fa que l’angle de visió del parc sigui molt reduït. Des de la major part dels habitatges no s’observarà cap part del parc. Des d’altres, les situades en els punts més alts s’observarà la gòndola i la part superior de les pales. Des del punt de vista de ciutadella podem considerar que la zona d’afectació correspon únicament a les edificacions de la zona nord, és a dir les més properes al parc. Des de gairebé enlloc de la resta de la població es tindrà visió de cap dels aerogeneradors del parc. A la anomenada zona nord hi trobem per una banda el polígon industrial, des del punt de vista del quan els efectes del parc es veuen minimitzats per la naturalesa del tipus d’edificacions. Des de la zona d’habitatges l’efecte del parc es veu reduït per la distància a la qual es troba i per el petit cim que s’interposa entre les dues zones, com es pot comprovar al subapartat de característiques orogràfiques. El grau d’impacte visual que genera la instal·lació del parc es considera baix. S’ha de tenir en compte que el benefici que reporta a la societat l’aprofitament dels recursos naturals per a la generació elèctrica és molt gran, i que l’impacte visual que puguin tenir un parc eòlic no és comparable a l’atemptat a la natura que suposa l’emissió de gasos contaminats per a la generació d’aquesta energia.

32

3.1.1.3.5 Delimitació de les zones protegides La declaració de Menorca com a reserva de la biosfera es basa en la necessitat de conservar la gran diversitat de sistemes naturals que coexisteixen en una illa tan petita, la riquesa d’espècies endèmiques que allotja, un paisatge natural ben conservat i integrat amb l’entorn i el patrimoni cultural.

El “Pla Director Sectorial Energètic de les Illes Balears”, al capítol de “Limitacions territorials i ambientals per a la generació elèctrica en règim especial”, Article 17, hi diu que la ubicació d’aquest tipus d’instal·lacions s’ha de ponderar amb els valors naturals de l’àrea on hagin de ser instal·lades.

A l’illa hi coexisteixen diferents figures de protecció dels espais naturals:

• Parc natural s’Albufera d’es Grau, Illa d’en Colom i Cap de Favàritx (aprovat l’any 1995 i ampliat el 2004).

• Àrees naturals d’especial interès (ANEI) i Àrees rurals d’interès paisatgístic (ARIP),

declarades per la Llei balear d’espais naturals, 1/91.

• Alzinars protegits (declarats pel Decret 130/2001 del Govern Balear).

• Sòl rústic protegit segons Pla Territorial Insular (aprovat l’any 2003), que distingeix entre: protecció normal (àrees naturals d’interès territorial; àrees rurals d’interès paisatgístic i àrees de protecció territorial) i alt grau de protecció.

• Reserva marina del nord de Menorca.

• Espais de la Xarxa Natura 2000 (aprovats pels Decrets 28/2006 i 29/2006).

33

Aquesta imatge s’ha extret del sistema de cartografia de Menorca del Consell Insular. Com s’hi pot veure, el parc eòlic no es situarà a sobre de cap franja de protecció.

35

Tot i l’existència d’aquestes figures de protecció, una Reserva de la Biosfera no és un espai verge sense activitat humana. Ben al contrari, és un indret on el paper dels humans ha estat i ha de ser primordial per a la gestió i transformació sostenible del paisatge.

La zona seleccionada per a la futura ubicació del parc està situada al nord-oest de Ciutadella, entre les urbanitzacions de Cales Piques i Cala Morell. El territori protegit es limita a una franja litoral que no supera els 500 m d’amplada cap a terra endins. El motiu principal de protegir aquesta regió rau en el fet que els penya-segats litorals són una zona important per a la nidificació d’aus marines i rapinyaires, tot i que hi ha també una vegetació litoral interessant. Les aus marines i rapinyaires que constitueixen el principal valor natural de la zona són: falcó xòric, miloca, colom salvatge, mèrlera blava, corb i vinjola. Les espècies amb major risc d’impacte contra els elements del parc són les que tenen un comportament gregari (les acostumades a volar en grup) i les aus migratòries d’activitat nocturna. Aquest perfil no correspon amb les aus que nidifiquen a la zona litoral. Tot hi així es duran a terme una sèrie de mesures correctores per tal de minimitzar els possibles impactes ambientals que pugui tenir el parc. Aquestes mesures es detallen a l’estudi d’impacte ambiental.

36

4. Selecció de l’aerogenerador Una bona elecció de l’aerogenerador és fonamental per a obtenir el màxim rendiment possible del règim de vents de l’emplaçament. Existeixen varis fabricants: Ecotecnia, Nordex, Vestas, Acciona, Gamesa, Made,... S’han buscat els aerogeneradors que actualment hi ha al mercat per a un rang de potències d’entre 0,85 i 3 MW. Des d’un començament s’han descartat els aerogeneradors de baixa potència. La raó és simple, tot hi que els de baixa potència generalment solen tenir un rotor menor, si tenim en compte les distàncies que cal respectar entre els aparells (per tal d’evitar que les turbulències originades per el propi parc faixin baixar el rendiment energètic), la potència instal·lada per metre quadrat utilitzant aerogeneradors de baixa potència serà menor que per a la instal·lació d’aerogeneradors de gran potència. A més els de gran potència solen tenir una major altura, i gràcies a això també poden captar el vent a major velocitat. Un cop resumides les característiques bàsiques de cada aerogenerador del mercat es fan els càlculs per a cada un d’ells. Es parteix de les corbes de potència proporcionades per el fabricant com la que es mostra. Aquestes corbes mostren per a cada aparell la potència que correspon a cada velocitat del vent. Així s’obtenen totes les dades necessàries per a poder avaluar la resposta dels aparells.

37

Per a poder trobar quin és l’aerogenerador que generi la màxima energia elèctrica, i per altra banda sigui factible la seva instal·lació a l’emplaçament, s’ha realitzat una garbella segons els següents criteris.

1. Criteri d’energia. 2. Criteri del numero d’hores equivalents. 3. Criteri de rendibilitat econòmica. 4. Criteri d’impacte acústic. 5. Criteri del factor de càrrega.

S’ha considerat que aquests son els paràmetres més rellevants, ordenats per ordre d’importància per a esbrinar quin és l’aerogenerador idoni. La resta de paràmetres a tenir en compte d’un aerogenerador, com l’impacte visual,... s’estudien al llarg del projecte amb rigorositat per a l’aerogenerador elegit. Amb el criteri d’energia coneixem els valors d’entrada a l’aerogenerador com la potència a l’àrea del rotor (W/m2), la velocitat del vent per a la màxima potència d’entrada (m/s) i la velocitat mitja del vent a l’altura de l’eix (m/s). Els que més ens interessaran però son les dades de sortida, és a dir, la potència a l’àrea del rotor (W/m2), el factor de càrrega (%), l’energia produïda en (kWh/m2/any), i, la dada que ens serà de major utilitat, la energia produïda (kWh/any). Així, amb aquest criteri es descarten la majoria d’aparells i es seleccionen només els aerogeneradors amb major producció energètica. Amb el criteri del nombre d’hores equivalents es pot tenir una idea de la rendibilitat de la futura instal·lació. El Decret 174/2002, d’11 de Juny, regulador de la implantació de l’energia eòlica a Catalunya, en el seu article 11 estableix un mínim de 2100 hores equivalents de vent a l’any per a considerar viable econòmicament parlant la instal·lació de l’aerogenerador. Tot hi que aquest Decret no és competent al territori balear, sí que l’utilitzarem per a tenir una idea de la futura rendibilitat del parc segons el tipus d’aerogenerador escollit. Així, dels aerogeneradors amb major producció energètica, els tres que sumen el major nombre d’hores de funcionament a l’any son: el Vestas V-100/1800 amb 2540 hores/any i el V-90/2000 amb 2540 hores/any també, i el Gamesa G-90/2000 amb un total de 2482 hores/any. El criteri de rendibilitat econòmica serveix per a conèixer quin dels tres aerogeneradors produeix el kWh més barat. El càlcul s’ha fet a partir del preu dels aerogeneradors, els anys de vida de cada aerogenerador i la producció energètica anual. Així el aerogenerador que produeix el kWh més barat i per tan, el més rentable de tots els estudiats, és el Vestas V-100/1800, seguit del Vestas V-90/1800 i finalment el que menys beneficis reportaria la seva instal·lació és el Gamesa G-90/2000. Aspectes negatius de la instal·lació d’un parc eòlic per als habitants de l’entorn son l’impacte visual, degudament detallat a l’estudi ambiental, i l’impacte acústic. Aquest darrer està regulat a nivell europeu, balear i municipal. La normativa més restrictiva és la municipal que fixa el soroll màxim per als nuclis habitats en 55 dB durant el període diürn i en 45 dB durant el nocturn. L’aerogenerador Vestas V-100/1800 sobrepassa els límits establerts i per tan, l’aparell que millor rendiment genera no és apte per a l’emplaçament escollit. El segon aerogenerador a la llista és el Vestas V-90/1800. Aquest sí que compleix la normativa i per tan passa a ser l’aerogenerador que millor s’adapta a les característiques de l’emplaçament i alhora genera un bon rendiment energètic. El criteri del factor de càrrega és el percentatge d’energia elèctrica efectiva produïda en relació a la màxima d’un generador o potència instal·lada. Generalment es considera que els valor s’ha de

38

trobar entre un 20 i un 30%. En el cas del nostre aerogenerador, el V-90/1800, el factor de càrrega és del 29%, un valor força alt que ens serveix per a confirmar que hem fet una bona elecció d’aerogenerador.

39

5. Vestas V-90/1800

5.1 Introducció Segons el procés de selecció, l’aerogenerador que millor s’adapta a les característiques de l’emplaçament i té el millor rendiment energètic és el model V-90, de la casa Vestas, amb una potència nominal del generador de 1.800 kW. Vestas va començar a produir aerogeneradors l’any 1979 i des de llavors ha tingut un paper fonamental dins la creixent indústria eòlica. A l’any 2008 la cuota de mercat va arribar fins al 19,8%. I en total han instal·lat més de 38.000 aerogeneradors en 63 països dels 5 continents. Des que la marca va entrar al mercat espanyol, han instal·lat més de 2.200 aerogeneradors (dades del 2008). En l’actualitat, Vestas és el segon proveïdor d’aerogeneradors (font AEE) i el model més competitiu és el V90 amb les variants existents del generador de 1.800 o 2.000 kW de potència nominal. Aquest model és òptim per a emplaçaments amb baixes turbulències i vents mitjos o baixos. Per al cas de l’emplaçament que hem elegit, la velocitat mitja és de 5,1075 m/s i els desnivells casi inexistents ens confirmen que aquest model és idoni. L’empresa no es dedica únicament a la fabricació d’aerogeneradors, si no que a més presta serveis de planificació, instal·lació fins al servei i manteniment. El transport de l’aerogenerador fins a l’emplaçament no és un problema greu. Tal i com es pot veure a la següent imatge, Vestas disposa de varies unitats de producció i oficines de vendes repartides per tot l’estat. Això ens assegura una bona cobertura de servei i és un valor afegit a l’hora d’elegir el proveïdor.

40

5.2 Descripció del model Com ja s’ha dit a la introducció aquest model és òptim per a emplaçaments amb baixes turbulències i vents mitjos o baixos. Per al cas de l’emplaçament que hem elegit, la velocitat mitja és de 5,1075 m/s i els desnivells casi inexistents ens confirmen que aquest model és idoni.

5.2.1 Funcionament El Vestas V-90, al igual que tots els aerogeneradors, aprofiten l’energia del vent per a produir electricitat. L’aerogenerador consta de quatre parts principals:

• Cementació. • Torre. • Gòndola. • Rotor.

41

Les pales Les pales capturen el vent i fan girar el rotor principal. Quan no hi ha vent, les pales formen un angle de 45º, de tal manera que l’aerogenerador pugui extreure el màxim d’energia dels vents suaus. L’aerogenerador comença a produir energia quan el vent bufa a una velocitat pròxima als 4 m/s. Quan entra en contacte amb la pala, crea una pressió positiva a la part davantera i negativa a la de darrere, així la diferencia de pressions fa girar el rotor. Per a una velocitat de gir màxima d’aquest model, les puntes de les pales arriben a girar a una velocitat tangencial de 250 Km/h, 20 Km/h menys que la màxima reglamentària. Les pales fabricades per Vestas son les més lleugeres del mercat. Les pales dissenyades per al model V90 incorporen nous materials com la fibra de carboni. Aquest tipus de fibra, a més de ser mes lleugera que la fibra de vidre utilitzada fins al moment te més força i rigidesa, fent possible reduir la quantitat de material necessari. Això significa que, tot hi que el model V90 te un 27% més d’àrea d’escombrat que el model anterior (V80), en realitat les pales pesen el mateix. Les pales del V90 tenen un nou perfil aerodinàmicament superior al de la generació anterior. Les millores es simplifiquen en una nova forma del pla i una vorera posterior corba. El pla aerodinàmic que en resulta millora la producció d’energia alhora que fa el perfil d’atac de la pala menys sensible a la brutícia i manté una bona relació geomètrica entre l’amplada d’un pla aerodinàmic i el següent. Totes aquestes millores es tradueixen en un increment de la producció combinat amb una dismnució de transferència de càrregues.

42

Connexió a la xarxa El generador es connecta a la xarxa a traves del sistema de control elèctric de l’aerogenerador. La potència de sortida és conduïda a traves d’un transformador d’alta tensió fins a la xarxa elèctrica del parc. Regulació de sortida Existeixen tres opcions per a regular la potència de sortida:

1. Passive Stall: els aerogeneradors operen a una velocitat de gir fixa amb les pales no regulables.

2. Active Stall: els aerogeneradors operen a una velocitat de gir fixa amb pales regulables. 3. Pitch: els aerogeneradors operen a una velocitat de gir constant o amb una velocitat variable.

L’aerogenerador s’atura quan el vent supera la velocitat de 25 m/s perquè les velocitats superiors a aquest nivell sotmeten els components de l’aerogenerador a una tensió excessiva. A més, el Vestas V90, al igual que tots els aerogeneradors de la casa, està equipat amb la solució AGO2, que permet a l’aerogenerador suportar caigudes de tensió elèctrica sense que sigui necessària la desconnexió. Tecnologia Opti Speed Les gòndoles incorporen la tecnologia Opti Speed. És un sistema de rotació variable que permet que la velocitat de rotació del rotor variï en un 60% respecte a la velocitat de rotació nominal i un 30% per damunt o davall de la velocitat síncrona. Fins hi tot permet explotar les ràfegues de forts vents, ja que el superàvit d’energia d’entrada s’utilitza com a energia de rotació. Com a resultat, s’aconsegueix un augment de la producció en condicions de vent variables, com és el cas, i de la producció energètica anual amb un 5% en relació als aerogeneradors sense velocitat de rotació variable. A més, minimitza les fluctuacions no desitjades de la xarxa elèctrica i la càrrega de les peces vitals de l’estructura així com les tensions mecàniques que es creen a la multiplicadora, les pales i la torre. Totes aquestes avantatges es tradueixen en una disminució del nivell de pressió sonora i un subministrament de corrent de la millor qualitat. Com es mostra al següent grup de gràfiques, per a velocitats de vent diferents, el sistema de rotació variable Opti Speed aconsegueix que la potència de la producció energètica es mantingui constant al seu valor nominal.

43

Regulació Opti Tip Opti Tip és un sistema de regulació d’angle de pas controlat mitjançant un microprocessador. Ajusta constantment l’angle de les pales de l’aerogenerador per a proporcionar la posició òptima en relació als vents. El funcionament del sistema es realitza mitjançant tres cilindres hidràulics, un per a cada pala. La unitat hidràulica s’instal·la a gòndola i subministra la pressió als sistemes de passos i de fre.

44

5.2.2 Característiques tècniques Les principals característiques de l’aerogenerador es detallen a continuació de la imatge de la secció de la gòndola.

Dades operatives Velocitat d’arrancada: 3,5 m/s Velocitat de vent nominal: 12 m/s Velocitat de tall: 25 m/s

45

Control Tipus: Control basat en microprocessadors de totes les

funcions de l’aerogenerador amb supervisió remota. Optimització i regulació de producció mitjançant Opti Speed i regulació de pas Opti Tip.

Orientació Sistema: Engranatges d’orientació elèctrics que fan girar

la gòndola de la part superior de la torre. Rodaments: Plans amb fricció integrada. Rotor Diàmetre: 90 m Àrea d’escombrat: 6.362 m2 Velocitat de gir nominal: 14,9 rpm Interval operatiu: 9-14,9 rpm Nombre de pales: 3 Tipus de regulació de potència: Opti Speed. Fre pneumàtic: Tres cilindres hidràulics de pas independent. Pes: 38 Tn Generador Tipus: Asíncron amb el rotor debanat, anells lliscants i

VCS. Potència nominal: 1.800 kW Freqüència: 50 Hz Tensió nominal: 690 V Multiplicador Tipus: Primera etapa planetària. La segona i tercera

d’eixos helicoides. Fre Tipus: Fre de disc

46

Gòndola Pes: 68 Tn Torre Material: Acer Nombre de trams: 3 Longitud total: 95 m Pes: 175 Tn Diàmetre a la part de baix: 4,15 m Corba de potència

Corba de potència V-90/1800

0200400600800

100012001400160018002000

1 3 5 7 9 11 13 15 17 19 21 23 25

Velocitat vent (m/s)

Potè

ncia

de

sort

ida

(kW

)

47

6. Descripció del parc El parc eòlic de Punta Nati comptarà amb una potència instal·lada màxima de 18 MW. Proporcionada per 10 aerogeneradors de 1.800 kW del model Vestas V90, i amb una separació lateral de 500m i longitudinal de 1.000 m, orientats en la direcció dels vents dominants energèticament parlant, a 15º negatius respecte del nord.

Com es defineix al plànol anterior, el parc està format per dues filades paral·leles d’aerogeneradors, ambdues de 5 màquines. La primera, l’Ala nord, està correguda 250 m cap a l’oest més que l’Ala sud. A continuació es mostra una taula resum de la distribució del parc.

48

Longitud (m)

Separació longitudinal (m)

Separació transversal (m)

Nº de màquines

Potència instal·lada (kW)

Ala nord 2.000 500 1.000 5 90 Ala sud 2.000 500 1.000 5 90 TOTAL 4.000 10 180

Es aerogeneradors s’enumeren de l’AG1 a l’AG10. Els aerogeneradors s’uneixen entre si per un camí o vial interior i per una línia elèctrica de mitja tensió soterrada paral·lelament al camí d’accés als aparells. La evacuació de l’energia produïda pels aerogeneradors es realitzarà a traves de la línia soterrada de 2.880 m per a l’ala nord i de 2.830 m per a l’ala sud. La línia serà de mitja tensió a 20 kV. Un cop aquestes línies hagin arribat a l’extrem oriental del parc, es situarà una subestació transformadora que elevi la tensió fins a 123 kV per a poder efectuar l’evacuació de l’energia cap a la subestació transformadora que te la companyia distribuïdora a la població de Ciutadella, a uns 4.200 m de distància. La superfície del terreny ocupada per un aerogenerador, a més dels fonaments, serà la corresponent a la plataforma necessària per al muntatge i manteniment del parc. Aquesta plataforma, un cop acabada la cementació dels fonaments, serà recoberta i anivellada amb els materials propis del terreny existent. Únicament quedarà visible a la vora de l’aerogenerador la tapa de l’arqueta elèctrica de registre.

6.1 Posició dels aerogeneradors A l’apartat de càlculs es demostra que per a obtenir un valor pròxim als 40.000.000 kWh/any que es requereixen per al projecte son necessaris 10 aerogeneradors Vestas V-90/1800. A continuació s’estudiarà quina és la millor configuració per al parc. Per a esbrinar quin és realment el terreny del que disposem per a instal·lar els nostres molins es tracen les línies imaginaries a 2 Km de cada nucli urbà, i a 500 m de la zona d’hortals. Per als 500 m s’ha pres com a referència, tal i com ja es cita a l’estudi de les característiques orogràfiques, el Decret 147/2002, d’11 de Juny, regulador de la implantació de l’energia eòlica a Catalunya, que en el seu article 13.3 fixa la distancia mínima entre la instal·lació i el nucli de població en 500 m. Un cop traçades les línies es busca quina és la millor configuració per tal que el parc eòlic quedi orientat perpendicularment als sectors en que el percentatge d’energia eòlica sigui més gran; el mes allunyat possible de la zona de penya-segats ja que aquests provocaran una disminució en la velocitat del vent que arribi a l’aerogenerador; i alhora tingui una estructura geomètrica, per tal de minimitzar al màxim l’impacte visual. A la següent taula es mostra la situació de cada un dels aerogeneradors en coordenades Universal Transversal Mercator (UTM):

49

Aerogenerador X (m) Y (m) AG1 571229.62 E 4432396.69 N AG2 571715.94 E 4432529.38 N AG3 572197.26 E 4432663.89 N AG4 572679.2 E 4432796.67 N AG5 573158.4 E 4432927.43 N AG6 571733.39 E 4431488.55 N AG7 572219.51 E 4431619.55 N AG8 572704.38 E 4431747.63 N AG9 573185.19 E 4431880.15 N AG10 573662.95 E 4432013.29 N

A més s’instal·larà una torre meteorològica de la mateixa altura que els aerogeneradors, entre l’AG4 i AG5, per a poder verificar el correcte funcionament de la instal·lació:

Torre meteorològica X (m) Y (m) Torre met. 572915 E 4432859 N

6.4 Camins interiors Es tracta d’un camí de 5.550 metres, que enllaça els aerogeneradors fins arribar a la subestació transformadora. El propi terreny, amb gran contingut de roques, serà suficient com a base per a construir a sobre un vial suficient per a unir els aparells amb l’accés principal. Les característiques bàsiques dels vials interiors son: Amplada de la via: 4 m Desnivell lateral per al drenatge: 2% Pendent màxim: 5% Material: Mescla de grava i terra compactada, sense

asfaltar.

6.2 Xarxa de mitja tensió A la part posterior de la gòndola de cada aerogenerador s’hi instal·la un centre de transformació que elevarà el voltatge de sortida del generador de 690 V a 20.000 V. Cada transformador s’unirà a la xarxa de mitja tensió a les cel·les que es troben als peus de la torre. El transport de l’energia produïda des de les celes situades als peus de la torre fins a la subestació transformadora es conduirà mitjançant una xarxa subterrània de conductors unipolars del tipus EPROTENAX COMPACT, soterrats directament en un solc a 1 m de fondària i de 0,8 m d’amplada.

50

S’ha analitzat la secció adequada de cada tram de les línies per capacitat de transport de càrrega, pèrdues per efecte Joule, per admissió de curt circuits i s’han tingut en compte també la caiguda de tensió per a cada tram. Els solcs on s’ubicaran la línia de mitja tensió i la canalització de control aniran paral·lels als camins interns del parc. La omplerta serà segons indica la figura del ITC-LAT-06 per a línies situades sota terrenys de terra. Així, a la superfície, únicament hi restaran visibles les tapes de formigó de les arquetes de control.

Els cables de la xarxa estaran instal·lats dins tub de, com a mínim 400 mm de diàmetre a traves dels ciments de l’aerogenerador. Fins arribar a la cel·la de connexió a la part inferior de la torre. La xarxa de terra es realitzarà amb cable nu. Enllaçarà tots els sistemes de posada a terra dels centres de transformació de cada aerogenerador, i la subestació transformadora. El cable de terra anirà soterrat acompanyant als cables de potència.

6.2.3 Agrupació dels aerogeneradors El sistema elèctric de potència més adequat per a la recollida s’ha dissenyat atenent a la colocació de les turbines i de les característiques geogràfiques del terreny. Les característiques analitzades han estat: Nivell de tensió Els aerogeneradors produeixen l’energia a 690 V. A l’hora de transportar aquesta energia s’ha d’elevar la tensió per tal de minimitzar les pèrdues per efecte Joule a la línia. Per això l’aerogenerador incorpora a la part posterior de la gòndola, un transformador de baixa tensió a mitja tensió 690/20.000 V. Aquest nivell de tensió serà suficient per a minimitzar les pèrdues que es puguin produir als trams de línia que uneixen els aparells amb la subestació transformadora.

51

Embarrat de sortida dels aerogeneradors La configuració establerta garanteix un òptim comportament davant les possibles faltes o defectes, independitzant fàcilment la zona de falta, fent que l’afectació sigui la menor possible per al funcionament general del parc. A més aquesta configuració, al ser la més simple possible disminueix els costos de construcció i manteniment de la xarxa MT. Connexions de la xarxa de potència En front al disbarat tècnic i econòmic que suposa arribar amb una línia independent per a cada aerogenerador fins a la subestació de sortida, s’ha optat per dissenyar dues ramificacions. Atenent a criteris geogràfics l’ala nord enllaça la filera de 5 aerogeneradors situades al nord del parc, mentre que l’ala sud agrupa als 5 aerogeneradors restants. Les connexions es realitzen a la base de les torres. Així l’aerogenerador 1 (AG1), s’enllaça mitjançant una línia soterrada (L1) a l’embarrat situat als peus de l’aerogenerador 2 (AG2) i així successivament fins a arribar a la subestació transformadora, tal i com es veu a la següent imatge.

6.2.4 Línia de mitja tensió El procés per a la determinació de les característiques de la línia soterrada de mitja tensió inclou dos etapes diferenciades. La primera és l’elecció del tipus de cable, aïllament i capes protectores; mentre que la segona determina la tensió nominal i les seccions del mateix. El cable elegit és el EPROTENAX COMPACT. És del tipus HEPRZ1, i està dissenyat per a treballar en 12/20 kV de tensió (tensió de fase / tensió de línia). Segueix la normativa UNE HD 620-9E i actualment empreses com IBERDROLA o HIDROCANTABRICO el tenen normalitzat. Aquest cable de mitja tensió està dissenyat per a ser utilitzat per al transport d’energia en qualsevol tipus d’instal·lació. Per al nostre cas, la instal·lació soterrada, el model elegit s’utilitza per a xarxes de distribució en fàbriques, centrals elèctriques i subestacions de transformació.

52

Per recomanacions del fabricant s’ha optat per a la instal·lació de cables unipolars ja que son més manejables per a la instal·lació i pràctics per al muntatge de terminals, empalmes o connectors. Resumint, els trets mes característics d’aquest tipus de cable respecte d’altres son:

• Augment en la capacitat de transport a igualtat de secció: s’incrementa la temperatura de servei de 90ºC a 105ºC.

• Reducció de diàmetre exterior del cable: l’increment de capacitat de transport d’energia fa possible reduir l’amplada de l’aïllament.

• Facilitat d’instal·lació: el cable és mes flexible, menys pesat i de menor diàmetre. • És més econòmic. • Resistent a l’absorció d’aigua • Resistent a cops. • Resistent a l’abrasió. • Resistent als estrips. • Elevada resistència als raigs U.V.

A continuació es mostren detalladament les diferents capes que formen el cable EPROTENAX COMPACT.

• Conductor: filament circular, compacte, de fils d’alumini, tipus 2, segons la norma UNE EN 60228.

• Semi conductora interna: capa extrusionada de material conductor. • Aïllament: etilè propilè d’alt mòdul, (HEPR). • Semi conductora externa: capa extrusionada de material conductor separable en fred. • Pantalla metàl·lica: fils de coure en èlix de 16 mm2 de secció. • Separador: cinta. • Coberta exterior: poliolefina termoplàstica, Z1 Vemex de color vermell.

53

El càlcul de la secció de les línies, que es mostra a l’apartat de càlculs, s’han tingut en compte els següents criteris:

• Criteri d’escalfament. • Criteri de curt circuit. • Criteri de caiguda de tensió.

El darrer criteri és orientatiu ja que no existeix cap normativa que limiti les caigudes de tensió a l’interior de la central. A l’apartat de càlculs però es veu que les caigudes de tensió son molt baixes. Això és degut a que el criteri d’escalfament i el de curt circuit imposen una secció degudament sobre dimensionada. A continuació es mostra un quadre resum de les característiques bàsiques de cada línia:

Ubicació Nom Inici Fi Longitud (m)

Secció (mm²)

Nivell tensió (kV)

Corrent d'utilització

(A)

Corrent admissible

(A) CDT (%)

L1 AG1 AG2 520 70 20 64,95 180 0,16 L2 AG2 AG3 520 120 20 129,9 245 0,198L3 AG3 AG4 520 150 20 194,86 275 0,252L4 AG4 AG5 520 240 20 259,81 365 0,356

Ala Nord

L5 AG5 Subestació 800 240 20 324,76 365 0,445L6 AG6 AG7 520 70 20 64,95 180 0,16 L7 AG7 AG8 520 120 20 129,9 245 0,198L8 AG8 AG9 520 150 20 194,86 275 0,252L9 AG9 AG10 520 240 20 259,81 365 0,356

Ala Sud

L10 AG10 Subestació 750 240 20 324,76 365 0,417

6.2.5 Embarrats Als peus de cada aerogenerador s’hi situen les cel·les de protecció i connexió dels aerogeneradors. Les cabines a instal·lar seran les de les proteccions de l’aerogenerador pertinent, calculades i muntades per Vestas i les cabines corresponents a la protecció de les línies de connexió dels aerogeneradors. A dintre de les cabines per a la protecció de la línia soterrada s’hi instal·laran tres interruptors automàtics. Un per a l’entrada de corrent des de la resta d’aerogeneradors, el segon al començament de la línia de sortida i un tercer a la connexió de l’aerogenerador amb l’embarrat. La finalitat d’aquests IA és la de oferir una protecció diferencial a l’embarrat i alhora protegir el començament i final de línia contra possibles faltes de la línia. Els IA es comandaran des d’uns relés de protecció amb retard a la connexió. Les característiques de les proteccions, els relés necessaris i els transformadors de mesura es troba a l’apartat de càlculs. Les característiques de les cabines son: Tensió nominal de funcionament: 20 kV Tensió nominal de l’aparamenta: 24 kV

54

L’embarrat estarà sobre dimensionat per tal d’evitar deformacions deguts als esforços dinàmics que es poden produir en el cas de falta. Tots els elements metàl·lics de les cel·les estaran posats a terra mitjançant un conductor de coure. En total, entre l’ala nord i l’ala sud del parc hi haurà 10 embarrats, un per a cada aerogenerador.

6.3 Subestació transformadora Per a poder donar sortida a l’energia generada pels aerogeneradors a la xarxa de 132 kV cal construir una subestació transformadora elevadora de 20/132 kV. La seva configuració elèctrica es pot observar als plànols on es troben indicats tots els equips i aparellatge amb les seves característiques principals. La part de la subestació que es troba a l’aire lliure conté:

• Mòdul d’entrada – sortida de línia de 132 kV des d’on es connectarà el parc amb la línia d’evacuació de 132 kV.

• Mòdul de protecció i mesura de 132 kV. • El transformador de potència 20/132 kV, de 25 MVA. • Xarxa de terres descrita a l’apartat de càlculs. • Sistema d’enllumenat i força. • Sistema contra incendis. • Alarma contra intrusos.

Cada una de les parts que formen la subestació estarà degudament equipada amb elements de maniobra, mesura i protecció. La subestació, a més albergarà un centre de control i mesura. Dins ell s’hi ubicaran els equips de control, i protecció, a més dels serveis auxiliars. La sala disposarà de:

• Cabina de 20 kV per a protecció del transformador de serveis auxiliars. • Transformador de serveis auxiliars 20/0,4 kV • Quadre BT de serveis auxiliars. • Quadre de protecció i mesura. • Equip de mesura i facturació. • Equip de protecció personal i maniobra format per: guants aïllants, banqueta aïllant, primers

auxilis i extintor. • Equip de ventilació/aire condicionat/calefacció.

55

6.4 Xarxa de terres La xarxa de posada a terra és una instal·lació que té com a objectius:

• Fixar el nivell de potencial de les masses respecte a terra. • Protegir els elements constitutius de la xarxa de potència de les sobretensions. • Assegurar la protecció del personal del parc. • Assegurar el funcionament de les proteccions.

El seu estudi es realitza a fons a l’apartat de càlculs segons les indicacions del MIE RAT 13 i amb l’ajuda de les Recomanacions UNESA-TERRES per a centres de transformació. El terreny és un factor determinant a l’hora de dimensionar la xarxa de terres. Cal tenir en compte que el sòl ha d’absorbir les sobretensions produïdes al parc oferint una baixa resistència. S’establirà un sistema de terres únic per a tot el parc per tal de millorar l’absorció de les sobretensions produïdes. Aquest sistema unirà:

• Xarxa de terra de l’aerogenerador. • Xarxa de terra dels embarrats MT. • Xarxa de terra de la subestació.

La resistència del terreny és un factor determinant per al dimensionat de la xarxa. Ja que no existeix la possibilitat de realitzar les mesures pertinents a les proximitats de l’emplaçament s’haurà de buscar a la taula 4.1 del MIE RAT 13 quina resistivitat li correspon. El sòl esta format per una plataforma calcària d’origen miocènic, per tan, la resistivitat assignada és de 250 Ω·m.

6.4.1 Xarxa de terra de l’aerogenerador La posada a terra de protecció de l’aerogenerador i de l’equip que porta incorporat contra descàrregues d’origen atmosfèric s’unirà amb la xarxa de terres de l’embarrat MT que es troba a la base de l’aerogenerador. I ambdós s’enllaçaran amb la xarxa de terres del parc. Els elèctrodes de posada a terra escollits es disposaran enterrats horitzontalment amb un decalatge entre ells de 90º, és a dir en forma de potes d’aranya. Aquests elèctrodes tindran 2 m de longitud i un diàmetre de 14 mm. L’anell conductor al que s’uniran serà de coure de 50 mm2 de secció com a mínim. El citat anell serà de 5 m de diàmetre situat a la base de formigó de l’aerogenerador.

6.4.2 Xarxa de terres dels embarrats MT Aquesta xarxa serà la corresponent als embarrats situats als peus de cada aerogenerador on s’hi troba l’aparamenta de connexió i protecció de les instal·lacions.

56

La configuració de la posada a terra a instal·lar és un cable de coure nu de 50 mm2 soterrat 0,5 m de profunditat seguint la forma d’un quadrat de 4·4 metres. S’hi instal·laran una pica per a cada extrem del quadrat de 14 mm de diàmetre i 2 m de longitud.

6.4.3 Xarxa de terra de la subestació Per a la posada a terra de la subestació s’ha optat per a instal·lar un disseny mallat a una fondària de 0,8 m. Les dimensions de la malla seran de 62 m per al costat de major longitud i de 34 m per a l’altra. Al costat de 62 m s’hi uniran un total de 38 conductors, mentre que al costat de 34 m s’hi uniran 21 conductors. La totalitat de conductors seran de coure nu, de 50 mm2 de secció. En total, la longitud del conductor soterrat és de 3.070 m, ocupant una superfície de 2.108 m2. La posada a terra del neutre del transformador elevador del parc es farà a traves d’una resistència de 23 Ω per a 132 kV, adequada per a un nivell de limitació de falta de 500 A. Aquesta resistència haurà de ser capaç de suportar el 100% de la màxima corrent de falta a terra durant 10 segons, sense excedir els 300ºC de temperatura, sense que es produeixin deformacions tan a la resistència com a l’aïllament.

57

CÀLCULS

59

1. Estudi de la Producció

1.1 Introducció A continuació es realitza l’avaluació dels recursos eòlics de la zona nord oest de l’illa de Menorca (Illes Balears), concretament a la zona coneguda com a Punta Nati. Els terrenys on es situarà el parc son de propietat privada. És la única zona orientada al nord de l’illa, que compleix els requisits per a una instal·lació d’aquest tipus. L’estudi s’ha fet amb l’ajuda de les següents fonts d’informació:

• Base de dades meteorològiques proporcionades per els gestors del parc eòlic d’Es Milà. • Programes per al càlcul de la pagina web especialitzada en energia eòlica

www.windpower.org. • Programa de càlcul de la densitat de l’aire que es pot trobar a la web www.dolzhnos.com. • Informació dels fabricants respecte als diferents models d’aerogeneradors que hi ha

actualment al mercat. • A títol orientatiu, les condicions eòliques per a la viabilitat dels projectes que fixa el decret

regulador de la implantació de l’energia eòlica. • Plànols extrets del Pla Territorial Insular al seu annex d’informació gràfica.

El treball per a l’estudi dels recursos eòlics inclou:

• Tractament de les dades de la torre meteorològica. Orientació aconsellable del parc. Distribució de Weibull a l’emplaçament. Estudi de la densitat mitjana de l’aire. Règim de vents a l’emplaçament.

• Selecció de l’aerogenerador.

61

Aerogeneradors del mercat. Energia obtinguda en funció de l’aerogenerador. Elecció del model. Criteri d’energia. Criteri del numero d’hores equivalents. Criteri de rendibilitat econòmica. Criteri del factor de càrrega. Model elegit. Total d’energia neta produïda.

1.2 Tractament de les dades de la torre meteorològica Hi ha diferents opcions per a obtenir les dades de les velocitats dels vents, com la utilització de mapes eòlics que proporcionen la velocitat o la mesura mitjançant una torre meteorològica situada al futur emplaçament, la més recomanada i fiable. L’inconvenient que presenta aquest segon sistema és que cal un període mínim de dos anys de mesura dels vents per a poder fer el pertinent estudi. En el nostre cas s’ha aprofitat la torre meteorològica situada al parc eòlic d’Es Milà. S’han donat per bones aquestes dades perquè compleixen varis requisits bàsics :

• Provenen d’una font fiable. • Reuneixen totes les variables necessàries per a l’estudi. • La base de dades conté informació dels anys 2005, 2006, 2007 i 2008. S’entén que com a

mínim les dades s’han de prendre durant 1 any. • El lloc on es situa la presa de dades i el futur emplaçament del parc tenen en comú

nombroses característiques que fan que les dades siguin extrapolables amb un bon criteri conservador.

1.2.1 Orientació dels aerogeneradors El parc eòlic estarà format per un conjunt d’aerogeneradors, en què cadascun d’ells obtindrà una part de l’energia del vent i la transformarà en energia elèctrica; per tant, el vent que quedi a la part posterior sofrirà una relentització a causa de la disminució de la seva energia cinètica. Per això, a l’hora de situar els generadors a dintre del parc i orientar-lo s’ha de fer un estudi per tal d’esbrinar en quina direcció s’obtindrà un major percentatge d’energia. Òbviament el parc eòlic s’haurà de dissenyar orientat en aquesta direcció. La rosa dels vents és una eina que permet veure gràficament la repartició de freqüències, velocitats, energies,... del vent per a cada sector. Amb el programa tramador de la rosa dels vents que es pot trobar a la pàgina www.windpower.org podem obtenir la distribució de les freqüències, el producte de la velocitat mitja i la freqüència i percentatge d’energia que prové de cada sector. Per començar s’han repartit els 360º de la rosa dels vents en un conjunt de 12 sectors de 30º cada un. El Sector 1 comprèn [345º, 15º) i, per tant, correspon als vents que provenen del nord. El Sector 2 comprèn [15º, 45º) i així successivament en el sentit de les agulles del rellotge fins arribar al Sector 12 que correspon a [315º, 345º).

62

Operant la base de dades amb el programa de càlcul, se n’ha extret aquesta taula i la següent gràfica radial de freqüències relatives. La freqüència és el temps que el vent esta bufant en la direcció de cada sector.

Freqüència

relativa (%)

2005 2006 2007 2008 mitja 05-06-07-08

Sector 1 16,84% 11,56% 13,40% 14,42% 14,05% Sector 2 4,93% 2,80% 4,00% 4,53% 4,07% Sector 3 11,79% 0,33% 0,18% 0,45% 3,19% Sector 4 0,51% 0,48% 0,70% 0,52% 0,55% Sector 5 4,72% 3,48% 3,91% 3,94% 4,01% Sector 6 6,31% 7,03% 9,04% 5,94% 7,08% Sector 7 8,62% 12,37% 13,34% 8,71% 10,76% Sector 8 16,50% 16,00% 15,48% 18,53% 16,63% Sector 9 9,28% 13,25% 12,70% 16,60% 12,96% Sector 10 5,79% 7,78% 7,50% 8,27% 7,33% Sector 11 5,53% 15,15% 7,63% 7,54% 8,97% Sector 12 9,17% 9,77% 12,15% 10,55% 10,41%

TOTAL 100,00% 100,00% 100,00% 100,00% 100,00%

Per a evitar dificultar els càlculs de la variació de la velocitat del vent amb l’altura respecte del sòl, realitzarem l’estudi a partir de les dades preses a 30m. A la següent taula i gràfica observem la mitja de velocitats del vent per a cada sector.

63

V. mitja vents 30m

(m/s) 2005 2006 2007 2008 mitja 05-06-07-08

Sector 1 6,51 5,60 6,64 5,52 6,07 Sector 2 3,75 2,96 3,36 3,09 3,29 Sector 3 8,11 1,79 1,52 1,15 3,14 Sector 4 1,92 1,24 1,53 2,41 1,78 Sector 5 3,72 3,89 3,69 3,19 3,62 Sector 6 3,59 4,23 4,26 3,62 3,93 Sector 7 3,96 4,78 4,95 4,70 4,60 Sector 8 4,97 5,13 5,30 5,20 5,15 Sector 9 4,54 5,16 5,71 5,46 5,22 Sector 10 4,45 4,41 5,64 4,14 4,66 Sector 11 5,35 5,25 6,74 5,32 5,67 Sector 12 6,73 6,86 7,44 6,30 6,83

A través del programa de càlcul s’han obtingut els percentatges de la contribució energètica de cada sector al total de l’energia obtinguda del vent.

64

La següent gràfica ens mostra la distribució energètica a l’emplaçament per sectors. Aquesta serà determinant a l’hora d’orientar el parc. Així doncs els aerogeneradors s’orientaran cap al sector d’on prové el major percentatge d’energia.

Agafant els valors mitjans de tots els anys de velocitat i freqüència per a cada sector, els introduïm a la taula del programa tramador de la rosa dels vents que trobem al windpower.

Posteriorment, es representa la gràfica de la rosa dels vents; aquesta s’ha dividit en 12 sectors, ja que és la mesura més utilitzada i es considera suficient per a tenir una idea de l’orientació del flux energètic del vent. La següent imatge és la unificació de les tres gràfiques anteriors i serveix per a verificar la dels càlculs realitzats.

65

Les porcions blaves exteriors mostren la distribució de la freqüència dels vents per a cada un dels sectors; és a dir, quin percentatge de temps bufa el vent de cada direcció. Les porcions intermitjes de color negre són el resultat del producte de les dues columnes, és a dir, de les freqüències per les velocitats mitjanes del vent de cada sector; és a dir, la contribució de cada sector a la velocitat mitja del vent. Les porcions interiors vermelles mostren la distribució de les velocitats del vent al cub (energia) multiplicades per la seva freqüència; per tant, la contribució de cada sector a la energia del vent en el nostre emplaçament.

Tenint en compte que el contingut energètic del vent és funció del cub de la seva velocitat, les porcions vermelles són en realitat les més interessants, ja que mostren en quina direcció es pot obtenir una major potència eòlica per a que sigui absorbida per els nostres aerogeneradors. Per tant, els sectors més productius són el Sector 11 i 12, sense menysprear l’energia que prové del Sector 7.

1.2.2 Distribució de Weibull. Mitja i Mitjana. Una forma d’obtenir la velocitat mitjana del vent és utilitzant la distribució de Weibull. Es tracta del següent gràfic que mostra una distribució de probabilitat.

L’àrea que hi ha per sota de la corba blava sempre val 1, ja que la probabilitat de que bufi vent en qualssevol direcció és del 100%. S’hi observa que és més probable que el vent bufi més vegades amb una velocitat baixa; i en canvi, per als valors de velocitat més alts els correspon una

66

probabilitat baixa. La ratlla vertical del centre del gràfic indica el punt d’equilibri, és a dir, la velocitat mitjana del vent.

A continuació es traça la gràfica de la distribució de Weibull per a l’emplaçament mitjançant el

Sector %f Velocitat mitja V. mitja total =

programa que ens proporciona windpower. El paràmetre de forma serà k=1.49 tal i com indica el programa a l’apartat “calculador de potència” un cop introduïm l’emplaçament de Menorca. La següent dada a inserir és la velocitat mitja del vent; aquesta es troba multiplicant la freqüència relativa per la velocitat mitja de cada sector. Tot seguit es sumen els resultats de tots els sectors i dóna com a resultat la velocitat mitja de l’emplaçament, en el nostre cas a 30m d’alçada.

30m (m/s) %freq · Vmitja Sector 1 5º) 14,05% 6,07 [345-1 85,2594 Sector 2 [15-45º) 4,07% 3,29 13,3690 Sector 3 [45-75º) 3,19% 3,14 10,0091 Sector 4 [75-105º) 0,55% 1,78 0,9840 Sector 5 [105-135º) 4,01% 3,62 14,5303 Sector 6 [135-165º) 7,08% 3,93 27,7859 Sector 7 [165-195º) 10,76% 4,60 49,4674 Sector 8 [195-225º) 16,63% 5,15 85,6436 Sector 9 [225-255º) 12,96% 5,22 67,6053 Sector 10 [255-285º) 7,33% 4,66 34,1698 Sector 11 [285-315º) 8,97% 5,67 50,8005 Sector 12 [315-345º) 10,41% 6,83 71,1288 Total 100,00% 5,1075

Així la velocitat mitja a l’emplaçament és de 5.1075m/s i la velocitat mitjana de 4.4m/s.

67

1.2.3 Estudi de la densitat de l’aire L’energia cinètica d’un cos en moviment és proporcional a la seva massa; així, l’energia cinètica del vent depèn de la densitat de l’aire, és a dir, del producte de la seva massa i el seu volum. D’aquí es pot deduir que quant més pesat sigui l’aire més energia rebrà la turbina. Com es pot veure a la següent fórmula, la densitat de l’aire és una dada important a l’hora de calcular la potència que conté l’aire que travessa un aerogenerador.

3

21 vAP ⋅⋅= ρ

on: ρ : densitat de l’aire ( ). 3/ mkgA: π · radi pales². V: velocitat mitja anual del vent (m/s).

Per al càlcul de la densitat de l’aire es pot utilitzar un programa de www.dolzhnos.com que calcula la densitat de l’aire en funció de l’alçada sobre el nivell del mar i la temperatura mitja de l’aire per aquesta alçada. Es considerarà una atmosfera estable i la pressió a nivell del mar de 101.300 kPa. La humitat relativa mitja durant l’any és del 73% segons les dades de l’Agència espanyola de meteorologia. La temperatura mitja a la zona de l’emplaçament està calculat a la següent taula:

Any 2005 2006 2007 2008 mitja 05-06-07-08

Temp. mitja (ºC) 15,662 18,737 18,936 19,179 18,129

Introduint totes aquestes dades, el programa dóna com a resultat una densitat de l’aire ρ= 1.2076 kg/m².

1.2.4 Règim de vents de l’emplaçament La velocitat mitja de l’emplaçament és 5.1075 m/s tal i com s’ha mostrat a l’apartat 1.2.2.

La següent imatge, que correspon a l’emplaçament del futur parc, està presa en la direcció del Sector 12 [315-345º). En aquesta zona de l’illa gairebé no hi ha vegetació i els únics obstacles que es pot trobar el vent són algunes parets seques d’una alçada de 1.5 metres o inferior. Assignem a l’emplaçament una rugositat de tipus 1 que correspon a una longitud de rugositat de 0.03 m.

68

A traves del programa per al càlcul de velocitats del vent que trobem al windpower, obtenim l’extrapolació de la velocitat per a diferents alçades a partir de les dades mesurades a 30m.

Altura

(m) 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100 110 120 130 140 150

Velocitat (m/s) 4,34 4,86 5,16 5,38 5,54 5,68 5,80 5,90 5,98 6,06 6,13 6,20 6,26 6,31 6,37

1.2 Selecció de l’aerogenerador Tot seguit s’elegirà l’aerogenerador que millor s’adapti a les condicions de l’emplaçament tenint en compte tots els criteris possibles.

1.3.1 Aerogeneradors del mercat Un cop estudiat l’emplaçament, cal triar l’aerogenerador adequat al règim de vents. S’ha realitzat una recerca dels models que existeixen actualment al mercat. Les característiques de cadascun d’ells es detallen a la següent taula.

69

Model Pot. nom. (MW)

Diàmetre (m) Alçada (m)

Vel. mitja (m/s)

Vel. de connexió

(m/s)

Vel. de desconnexió

(m/s) Ecotecnia 62 1,30 62,0 70, 80 10,0 3,0 25 Ecotecnia 74 1,67 74,0 60, 70, 80 8,5 3,0 25 Ecotecnia 80 1,67 80,0 60, 70, 80 8,5 3,0 25 Ecotecnia 80 2,00 80,0 70, 80 8,5 3,0 25 Ecotecnia 100 3,00 100,8 80, 90, 100 8,5 3,0 25

Nordex 100 2,50 100,0 100 7,5 3,0 20 Nordex 90 2,50 90,0 70, 75, 80, 100, 120 14,0 3,0 25 Nordex 90 2,30 90,0 70, 80, 100, 105 13,0 3,0 25 Nordex 80 2,50 80,0 60, 70, 80 15,0 3,0 25

Nordex S-77 1,50 77,0 80, 85, 90, 100 13,0 3,5 20 Nordex S-70 1,50 70,0 65, 85 13,0 3,5 25 Vestas V-52 0,85 52,0 44, 49, 55, 65, 74 16,0 4,0 25 Vestas V-82 1,65 82,0 78 13,0 3,5 20 Vestas V-80 2,00 80,0 60, 67, 78, 100 15,0 4,0 25

1,80 12,0 3,5 2,00

80, 95, 105 13,0 2,5 Vestas V-90

3,00 90,0

80, 105 15,0 4,0 25

Vestas V-100 1,80 100,0 80, 100 12,0 4,0 20 Acciona AW-70/1500 1,50 70,0 60, 71,5, 80 11,6 4,0 25 Acciona AW-77/1500 1,50 76,7 60, 71,5, 80 11,1 3.5 25 Acciona AW-B2/1500 1,50 82,0 60, 71,5, 80 10,5 3,0 20 Acciona AW-100/3000 3,00 100,0 98.2, 118,2 11,7 4,0 25 Acciona AW-109/3000 3,00 109,0 98.2, 118,2 11,1 3.5 25 Acciona AW-116/3000 3,00 116,0 98.2, 118,2 10,6 3,0 20

Gamesa G-52 0,85 52,0 44, 49, 55, 65 13,5 4,0 25 Gamesa G-58 0,85 58,0 44, 55, 65, 71 12,5 3,0 21 Gamesa G-80 2,00 80,0 60, 67, 78, 100 14,0 4,0 25 Gamesa G-87 2,00 87,0 67, 78, 100 14,0 4,0 25 Gamesa G-90 2,00 90,0 67, 78, 100 14,0 3,0 21 Made AE-61 1,32 61,0 60 3,5 25

1.3.2 Energia obtinguda en funció de l’aerogenerador Els models amb color de font gris no faciliten les dades de la corba de potència i per tant no es podrà estudiar la seva producció a l’emplaçament. Amb la resta d’aerogeneradors s’ha calculat la potència de sortida de l’emplaçament i la potència de sortida de l’aparell. S’ha utilitzat el programa “Calculador de potència” del Windpower, utilitzant per a tots els casos els següents condicionats:

• Emplaçament: Menorca • Temperatura mitja anual: 18.1285ºC • Altitud de la torre meteorològica: 91m • Densitat de l’aire: 1.207584306 kg/m³ • Constant K (Weibull): 1.49 • Rugositat del terreny: 1

70

A més, el programa sol·licita els valors de la corba de potència de cada model que es poden veure a continuació.

71

72

Velocitat (m/s)

Ecotecnia 62

Ecotecnia 74

Ecotecnia 80/1670

Ecotecnia 80/2000

Nordex 100

Nordex 90/2500

Nordex 90/2300

Nordex 80

Nordex S-77

Nordex S-70

Vestas V-52

Vestas V-82

1 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 2 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 3 7 7 0 3 0 0 0 0 0 0 0 0 4 42 50 31 47 50 64,7 70 15 25 24 25,5 25,34 5 96 118 96 129 221 204,9 183 121 87 86 67,4 164,7 6 173 226 196 253 431 388,23 340 251 214 188 125 400,5 7 262 378 344 424 720 620 563 433 377 326 203 608 8 403 580 546 651 1102 916,6 857 667 589 526 304 874,5 9 583 840 809 943 1575 1245 1225 974 855 728 425 1128

10 785 1138 1124 1274 2019 1628 1607 1319 1162 1006 554 1368 11 980 1463 1468 1608 2304 2038 1992 1675 1453 1271 671 1503,112 1128 1625 1619 1866 2458 2361 2208 2004 1500 1412 759 1591,813 1239 1670 1670 1979 2500 2442 2300 2281 1500 1500 811 1629,914 1306 1670 1670 2000 2500 2480 2300 2463 1500 1500 836 1647 15 1338 1670 1670 2000 2500 2496 2300 2500 1500 1500 846 1650 16 1350 1670 1670 2000 2500 2500 2300 2500 1500 1500 849 1650 17 1343 1670 1670 2000 2500 2500 2300 2500 1500 1500 850 1650 18 1317 1670 1529 1974 2500 2500 2300 2500 1500 1500 850 1650 19 1279 1670 1419 1912 2500 2500 2300 2500 1500 1500 850 1650 20 1237 1670 1308 1853 2500 2500 2300 2500 1500 1500 850 1650 21 1195 1670 1198 1795 2500 2300 2500 1500 850 22 1166 1670 1087 1736 2500 2300 2500 1500 850 23 1141 1670 976 1677 2491 2300 2500 1500 850 24 1132 1670 866 1619 2480 2300 2500 1500 850 25 1129 1670 755 1560 2475 2300 2500 1500 850

73

Velocitat (m/s)

Vestas V-80

Vestas V-90/1800

Vestas V-90/2000

Vestas V-90/3000

Vestas V-100

Gamesa G-52

Gamesa G-58

Gamesa G-80

Gamesa G-87

Gamesa G-90

Made AE-61

1 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 2 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 3 0 0 0 0 0 0 9,7 0 0 21,3 0 4 44,1 625 62,5 113,95 168,5 27,9 31,2 66,3 78,6 84,9 31 5 135 173 173,6 244 341,57 65,2 78,4 152 181,2 197,3 87 6 261 347 347,2 419,1 577,52 123,1 148,2 280 335,4 363,8 162 7 437 579 579 651,1 894,3 203 242,7 457 549,8 594,9 254 8 669 878 878,47 944,1 1280 307 368,8 690 831,5 900,8 404 9 957 1215 1222,2 1294,1 1622 435,3 525,3 978 1174,8 1274,4 582

10 1279 1510,4 1590,27 1640 1773 564,5 695 1296 1528,3 1633 769 11 1590 1750 1881,94 2075 1793 684,6 796,6 1598 1794,7 1863 940 12 1823 1795 1972,2 2466 1800 779,9 853,9 1818 1931,1 1960,4 1085 13 1945 1800 1982 2747 1800 840,6 846,8 1935 1981 1990,4 1200 14 1988 1800 2000 2938 1800 848 849,3 1980 1995,3 1997,9 1282 15 1998 1800 2000 3000 1800 849 849,9 1995 1998,9 1999,6 1332 16 2000 1800 2000 3000 1800 850 850 1995 1999,8 1999,9 1350 17 2000 1800 2000 3000 1800 850 850 2000 2000 2000 1340 18 2000 1800 2000 3000 1800 850 850 2000 2000 2000 1321 19 2000 1800 2000 3000 1800 850 850 2000 2000 2000 1296 20 2000 1800 2000 3000 1800 850 850 2000 2000 2000 1274 21 2000 1800 2000 3000 850 850 2000 2000 2000 1257 22 2000 1800 2000 3000 850 2000 2000 1238 23 2000 1800 2000 3000 850 2000 2000 1232 24 2000 1800 2000 3000 850 2000 2000 1228 25 2000 1800 2000 3000 850 2000 2000 1227

Corbes de potència

0

500

1000

1500

2000

2500

3000

3500

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25

m/s

W

Ecotecnia 62Ecotecnia 74Ecotecnia 80/1670Ecotecnia 80/2000Nordex 100Nordex 90/2500Nordex 90/2300Nordex 80Nordex S-77Nordex S-70Vestas V-52Vestas V-82Vestas V-80Vestas V-90/1800Vestas V-90/2000Vestas V-90/3000Vestas V-100Gamesa G-52Gamesa G-58Gamesa G-80Gamesa G-87Gamesa G-90Made AE-61

74

75

El següent pas és introduir totes les dades d’aerogenerador en aerogenerador. Els resultats obtinguts apareixen a la taula següent:

DADES ENTRADA

Ecotecnia 62

Ecotecnia 74

Ecotecnia 80/1670

Ecotecnia 80/2000

Nordex 100

Nordex 90/2500

Nordex 90/2300

Nordex 80

Nordex S-77

Nordex S-70

Vestas V-52

Vestas V-82

P. entrada àrea rotor

(W/m²) 329 329 329 329 358 258 258 329 337 329 304 326

V. de màx. Pot. entrada

(m/s) 11,4 11,4 11,4 11,4 11,8 11,8 11,8 11,4 11,5 11,4 11,1 11,4

V. mitja a altura eix

(m/s) 5,8 5,8 5,8 5,8 6 6 6 5,8 5,9 5,8 5,7 5,8

DADES

SORTIDA Ecotecnia

62 Ecotecnia

74 Ecotecnia 80/1670

Ecotecnia 80/2000

Nordex 100

Nordex 90/2500

Nordex 90/2300

Nordex 80

Nordex S-77

Nordex S-70

Vestas V-52

Vestas V-82

P. sortida àrea rotor

(W/m²) 94 92 75 89 87 98 92 97 80 89 88 88

Energia produïda

(kWh/m²/any)824 806 657 780 763 859 806 850 701 780 771 771

Energia produïda (kWh/any)

2487726 3468507 3304704 3921582 5989776 5465154 5130553 4274084 3265598 3002461 1638252 4073819

Factor de càrrega (%) 22 24 23 22 27 25 25 20 25 23 22 28

76

DADES ENTRADA

Vestas V-80

Vestas V-90/1800

Vestas V-90/2000

Vestas V-90/3000

Vestas V-100

Gamesa G-52

Gamesa G-58

Gamesa G-80

Gamesa G-87

Gamesa G-90

Made AE-61

P. entrada àrea rotor

(W/m²) 358 351 351 364 358 304 314 358 358 358 294

V. de màx. Pot. entrada

(m/s) 11,8 11,7 11,7 11,8 11,8 11,1 11,3 11,8 11,8 11,8 11

V. mitja a altura eix

(m/s) 6 6 6 6 6 5,7 5,7 6 6 6 5,6

DADES

SORTIDA Vestas

V-80 Vestas

V-90/1800 Vestas

V-90/2000 Vestas

V-90/3000 Vestas V-100

Gamesa G-52

Gamesa G-58

Gamesa G-80

Gamesa G-87

Gamesa G-90

Made AE-61

P. sortida àrea rotor

(W/m²) 94 82 86 107 82 89 83 96 91 89 88

Energia produïda

(kWh/m²/any)824 719 754 938 719 780 728 842 798 780 771

Energia produïda (kWh/any)

4141896 4572884 4795952 5967056 5645536 1656868 1922319 4230021 4742106 4963253 2254414

Factor de càrrega (%) 24 29 27 23 36 22 26 24 27 28 19

1.3.3 Elecció del model Els factors que tindran major pes per a l’elecció de l’aerogenerador són l’energia produïda anual, el número d’hores equivalents a l’any, la seva rendibilitat econòmica i el factor de càrrega.

1.3.3.1 Criteri d’energia Des d’un començament, es descarten els aerogeneradors que no superen el llindar d’energia generada de 4.500.000kWh/any, degut a què les dimensions de l’emplaçament no permeten posar un nombre major de 9 aerogeneradors i l’objecte del projecte és la creació d’un parc de 40.000.000 kWh/any. Les distàncies s’han calculat per a una separació entre aerogeneradors de 400m, és a dir, quatre cops el diàmetre del generador més gran. Tot seguit es mostren un per un els aerogeneradors que ofereixen una major producció anual: Nordex 100 Potència nominal: 2,5 MW Diàmetre: 100 m Alçada: 100 m Hores equivalents: 2396 hores/any DADES D’ENTRADA Potència a l’àrea del rotor: 358 W/m² Vel. a màx. potencia d’entrada: 11,8 m/s

Vel. mitja vent a l’eix: 6 m/s

DADES DE SORTIDA Potència a l’àrea del rotor: 87 W/m² Energia produïda: 763 kWh/m²/any Energia produïda: 5.989.776 kWh/any Factor de càrrega: 27%

Nordex 90/2500 Potència nominal: 2,5 MW Diàmetre: 90 m Alçada: 70, 75, 80, 100, 120 m Hores equivalents: 2186 hores/any DADES D’ENTRADA Potència a l’àrea del rotor: 358 W/m² Vel. a màx. potencia d’entrada: 11,8 m/s



77

Nordex 90/2300 Potència nominal: 2,3 MW Diàmetre: 90 m Alçada: 70, 80, 100, 105 m Hores equivalents: 2231 hores/any DADES D’ENTRADA Potència a l’àrea del rotor: 358 W/m² Vel. a màx. potencia d’entrada: 11,8 m/s



Vestas V-90/1800 Potència nominal: 1,8 MW Diàmetre: 90 m Alçada: 80, 95, 105 m Hores equivalents: 2540 hores/any DADES D’ENTRADA Potència a l’àrea del rotor: 351 W/m² Vel. a màx. potencia d’entrada: 11,7 m/s



Vestas V-90/2000 Potència nominal: 2 MW Diàmetre: 90 m Alçada: 80, 95, 100 m Hores equivalents: 2398 hores/any DADES D’ENTRADA Potència a l’àrea del rotor: 351 W/m² Vel. a màx. potencia d’entrada: 11,7 m/s



78

Vestas V-100/3000 Potència nominal: 1,8 MW Diàmetre: 100 m Alçada: 75, 100, 123 m Hores equivalents: 2540 hores/any DADES D’ENTRADA Potència a l’àrea del rotor: 358 W/m² Vel. a màx. potència d’entrada: 11,8 m/s Vel. mitja vent a l’eix: 6 m/s

DADES DE SORTIDA Potència a l’àrea del rotor: 82 W/m² Energia produïda: 719 kWh/m²/any Energia produïda: 5.465.536 kWh/any Factor de càrrega: 36 %

Gamesa G-87/2000 Potència nominal: 1,8 MW Diàmetre: 87 m Alçada: 67, 78, 100 m Hores equivalents: 2371 hores/any DADES D’ENTRADA Potència a l’àrea del rotor: 358 W/m² Vel. a màx. potència d’entrada: 11,8 m/s Vel. mitja vent a l’eix: 6 m/s


Gamesa G-90/2000 Potència nominal: 2 MW Diàmetre: 90 m Alçada: 67, 78, 100 m Hores equivalents: 2482 hores/any DADES D’ENTRADA Potència a l’àrea del rotor: 358 W/m² Vel. a màx. potència d’entrada: 11,8 m/s Vel. mitja vent a l’eix: 6 m/s


1.3.3.2 Criteri del numero d’hores equivalents Segons el decret 174/2002, d’11 de Juny, regulador de la implantació de l’energia eòlica a Catalunya, en el seu Article 11 (Condicions eòliques de viabilitat dels projectes) estableix mitjanes de vent iguals o superiors als 5 m/s, o un mínim de 2100 hores equivalents de vent a l’any.

79

Tot i que aquest decret no té competències sobre les Illes Balears, ens serà útil a l’hora de avaluar la viabilitat de l’aerogenerador a instal·lar. El resultat s’obté de la divisió entre la producció energètica anual que s’espera recollir amb l’aerogenerador seleccionat, per la seva potència nominal; el número resultant és el nombre d’hores que estaria funcionant a potència nominal per a generar dita energia. Segons aquest criteri, els tres aerogeneradors que sumen un major nombre d’hores de funcionament a l’any són:

• Vestas V-100/1800 amb 2540 hores/any. • Vestas V-90/1800 amb 2540 hores/any. • Gamesa G-90/2000 amb 2482 hores/any.

Es pot observar que els aerogeneradors que ofereixen unes millors característiques per a l’emplaçament estan dins el grup dels 1.8-2MW.

1.3.3.3 Criteri de rendibilitat econòmica Ja hem comprovat que qualsevol de les tres opcions anteriors són viables. L’objecte d’aquest projecte és aconseguir el disseny més eficient tan des d’un punt de vista energètic com econòmic; per tant, analitzarem els costos de kWh produïts en cada cas. Per a trobar el cost del kWh produït segons el tipus d’aerogenerador elegit s’hauria de fer un estudi detallat dels costos directes i indirectes que suposa cada tipus d’instal·lació. Per a simplificar aquesta operació, s’ha optat per calcular el preu del kWh en bornes de l’aerogenerador. El resultat obtingut no serà equivalent al preu del kWh en bornes del transformador de sortida del parc eòlic (que serà més gran), però serà suficient per a conèixer quin és l’aerogenerador que més beneficis ens pot aportar. Per a calcular el preu unitari de l’energia de sortida de cada aerogenerador basta amb dividir el preu de l’aerogenerador entre l’energia anual que produeix multiplicat per els anys de vida per als que s’ha dissenyat. Actualment la majoria de fabricants dissenyen els components dels aerogeneradors per a una durada de 20 anys. Del resultat n’obtindrem uns valors de referència per a cada aparell.

AnysproduïdaunitariaEnergiadorsaerogeneradNúmeroeuc·__

'_·Pr=

A la següent taula s’hi inclouen els valors de cada variable, així com el resultat de l’operació:

E. obtinguda (kWh/any)

Preu aerogenerador

(€) Anys vida instal·lació

Preu (€/kWh/any)

Gamesa G-90/2000 4.963.253 2.230.000 20 0,02246511

Vestas V-90/1800 4.572.884 2.000.000 20 0,02186804

Vestas V-100/1800 5.645.536 2.200.000 20 0,01948442

80

A la taula veiem clarament com el Vestas V-100 és l’aerogenerador que ens aportarà una major rendibilitat. A més com la potència nominal és de 1800kW, els costos de la instal·lació necessària per a l’evacuació de l’energia produïda seran menors que per als del generador amb potència nominal de 2000kW. A més, el fet que sigui l’aerogenerador que ens produeix una major quantitat d’energia ens permet reduir en numero d’aerogeneradors a instal·lar.

1.3.3.4 Criteri d’impacte acústic El càlcul de l’emissió del so potencial del conjunt d’aerogeneradors que formen el parc eòlic és important per tal d’obtenir, de les autoritats públiques, la llicència per a la seva construcció. Generalment és molt més fàcil de calcular les emissions del so, que mesurar-les. Això és perquè el nivell del so ha de ser uns 10dB(A) superior al renou de fons, per a poder mesurar-lo correctament. Tot hi així el renou de fons que produeixen les fulles, les aus i el tràfic sol rondar es de 30dB(A). Així l’administració publica confien més amb els càlculs realitzats que amb les mesures a l’hora de concedir les llicències de construcció. El procediment amb els tres aerogeneradors ha estat el mateix. En primer lloc s’ha localitzat el punt mitj de pressió sonora del parc per a cada configuració. En segon lloc s’han sumat logarítmicament les potències sonores dels aerogeneradors segons la següent formula:

⎥⎦

⎤⎢⎣

⎡= ∑

=

=

n

i

L

T

i

L1

1

1010·log10

On: , pressió sonora total del parc en dB(A). TL , és el nivell de pressió sonora d’un aerogenerador en dB(A). iL N , és el número d’aerogeneradors. En tercer lloc s’han calculat els nivells de pressió sonora des del punt mig del parc fins a cada nucli poblat segons la següent fórmula:

⎟⎟⎠

⎞⎜⎜⎝

⎛−=

1

212 ·log20

ddSPLSPL

On: , pressió sonora al punt d’origen. 1SPL , pressió sonora al punt final. 2SPL , distància a la que es mesura el nivell de soroll (1m). 1d , distància al punt final. 2d A la taula hi apareixen les dades bàsiques, és a dir en nom de la zona poblada, la distància respecte del punt mig del parc i el nivell de pressió sonora que la instal·lació genera a cada una de les zones.

81

Segons l’ordenança municipal vigent, sense tenir en compte les pertorbacions produïdes pel trànsit rodat, de vehicles, no es pot produir cap soroll a les zones d’habitatges i edificis que sobrepassi en el medi exterior els 55db(A) per al període diürn i els 45 dB(A) per al període nocturn. Comencem l’estudi per a l’aparell que en principi ens proporciona una major rendibilitat, el Vestas V-100/1800. Segons el catàleg, la pressió sonora màxima que produeix és de 106.5dB(A) corresponent a 11m/s de velocitat del vent. El nivell de pressió sonora que produeixen els 8 aerogeneradors necessaris, al mig del parc, és de 115.53dB(A). Els resultats son:

Nuclis Distància (m)

Nivell pressió sonora (dB(A))

Ciutadella 2950 46,13 Cala Morell 3800 43,93

Hortals 1780 50,52 Els valors son superiors als permesos i per tan aquest model, tot hi ser el mes rentable, s’haurà de descartar perquè no compleix els requeriments establerts per l’administració en aquest emplaçament. El segon aerogenerador de la llista és el Vestas V-90/1800. Aquest produeix una pressió sonora al punt mig del parc de 110 dB(A). El procediment és el mateix que en el cas anterior i els resultats obtinguts son:




Hortals 1780 45 Aquest aerogenerador sí està per sota dels màxims establerts en quant a pressió sonora i, per tant, passa a ser el model que millor s’adapta a les característiques del nostre parc.

1.3.3.5 Criteri del factor de càrrega El factor de càrrega és el percentatge d’electricitat efectivament produïda en relació a la capacitat màxima d’un generador o potència instal·lada. Amb l’aerogenerador escollit (V-90) el factor de càrrega obtingut és del 29%. Tenint en compte que es consideren acceptables valors d’entre un 20 i un 30%, el nostre es pot considerar apte. Tot i així aquest criteri quasi no te pes en relació als estudiats anteriorment ja que l’energia que obtenim del vent és gratuïta. Si la matèria primera per a produir l’energia elèctrica fossin qualssevol tipus de combustible que s’hagués de pagar, llavors sí que el factor de càrrega guanyaria molt de pes a l’hora d’elegir el model.

)/(_)·.(_)/(__

anyhoresanyHoreskWnomPotènciaanykWhproduïdaEnergiacàrregaFactor =

29,024·365·800.1

884.572.4_ ==càrregaFactor

82

1.3.3.6 Model elegit De tots els aerogeneradors seleccionats, el Vestas V-90/1800 és el que reuneix les millors condicions per al nostre emplaçament. En primer lloc, l’energia anual generada fa que siguin necessaris 10 aerogeneradors per a produir 45.728.840 kWh/any bruts, és a dir, sense tenir en compte les pèrdues de producció que tot seguit es detallaran. L’objecte del projecte és la realització d’un parc de 40.000.000 kWh/any, per tant compleix aquesta condició. El número d’hores equivalents a l’any és de 2540 h/any, superant així les 2100 h/any mínimes per assegurar la viabilitat del projecte segons el decret regulador de la implantació de l’energia eòlica a Catalunya. El diàmetre de les pales (90m) fa que els 10 aerogeneradors càpiguen a l’emplaçament, amb una separació de 500m entre ells (90·5.55=500m) i en dues fileres amb una separació més que suficient de 1000m (90·11.1=1000m). Les distàncies assignades entre els aparells son les màximes que permet l’emplaçament. Amb aquesta planificació s’aconseguirà minimitzar les pèrdues per efecte del parc i aquest estarà orientat perpendicularment als vents d’entre el Sector 12 i 1, aprofitant també l’energia que arriba des del Sector 8. En darrer lloc, el factor de càrrega (29%) és suficientment gran. Amb això veiem que el percentatge d’energia que produïm en funció de l’energia d’entrada és molt bo.

1.3.4 Total d’energia neta produïda Per a transportar tots els càlculs fets fins ara a la realitat haurem d’aplicar un seguit de factors de correcció. Evidentment el càlculs energètics fets son per a unes condicions ideals, sense cap tipus de pèrdua a causa del propi parc o de l’emplaçament. Tot seguit es detallaran quins són aquests factors que cal tenir en compte per a poder conèixer quin és el balanç energètic real del parc.

• Efecte d’abric del vent. Aquest efecte serà causat bàsicament per el penya-segat corresponent als sectors 12, 1 i 2. Amb l’ajuda del programa calculador de l’abric que ens proporciona el www.windpower.com podem acceptar com a bona la hipòtesi d’unes pèrdues del 0,5%.

La distància entre el penya-segat i l’aerogenerador és de 1000m en el cas més desfavorable. Per a simular l’efecte d’un penya-segat s’ha de sumar a l’altura de la turbina, l’atura del penya-segat. Com que el valor màxim que admet el programa és de 100m per a l’altura de la turbina s’ha hagut de fer un simple factor de conversió per tal de trobar la nova altura que ha de tenir l’obstacle de cara al programa:

83

generadorAlttpenyassegaAltgeneradorAlttpenyassegaAlt

___·_

+tpenyassegaAlt '_ =

m667.16120

100·=tpenyassegaAlt 20'_ =

Per a l’amplada de l’obstacle s’ha triat un valor prou alt, la porositat és la que correspon a un penya-segat i la velocitat s’ha utilitzat el valor de la velocitat mitja a l’altura de l’aerogenerador. El resultat ens diu que per al cas més desfavorable dels sectors 12, 1 i 2, el percentatge de disminució de vent és del 0% i el percentatge de pèrdua d’energia és d’un 1%. A continuació es calcularà la part proporcional de pèrdua d’aquest 1% d’energia, però tenint en compte l’aportació energètica dels sectors afectats per el penya-segat.

%13,2235,22·99,0_min 12_ ==SectorenergiaucióDis%91,2012,21·99,0_min 1_ ==SectorenergiaucióDis

%96,097,0·99,0_min 2_ ==SectorenergiaucióDis

%5,0%44,0)96,091,2013,22()97,012,2135,22(_min ≈=++−++=−segatPenyaenergiaucióDis

84

Tot seguit es mostren els resultats gràficament:

Percentatge de la velocitat del vent.

Percentatge d'energia del vent

85

• Efecte del parc. Pèrdues per efecte estela. 3% • Indisponibilitat. Degut al temps durant el que l’aerogenerador no està operatiu, per falls o

treballs de manteniment. 3% • Ajustos a la direcció. 1,2% • Pèrdues elèctriques. Degut a les pèrdues a la línia i equips de connexió amb la xarxa. 2% • Envelliment i brutícia. Degut a la pèrdua de comportament aerodinàmic de les pales del

rotor a causa de la brutícia (aigua, sal,...). 1% • Canvis en els valors de la densitat de l’aire. La corba de potència es dissenya per a una

densitat estàndard (1.225 kg/m³). 2% • Turbulències. 0,5%

El valor dels percentatges assignats a cada tipus de pèrdues son orientatius. S’hauria d’estudiar per a cada cas el valor exacte. Per al nostre projecte és suficient amb conèixer l’existència d’aquests pèrdues i tenir-les en compte a l’hora de realitzar el balanç energètic del parc. A la realitat no tots els aerogeneradors produiran exactament la mateixa quantitat d’energia bé sigui perquè a uns els arribi l’aire amb més o menys velocitat que els altres, perquè es troben a altures lleugerament diferents, per les pròpies turbulències que pugui generar el mateix parc, altres accidents geogràfics que es trobin a la zona o per la combinació de tots ells. Per aquest estudi es suposarà que la producció és la mateixa per a tots els aerogeneradors, ja que no es tenen les eines suficients per a avaluar correctament el cas de cada aerogenerador. Tot i així el resultat que en surt dels càlculs no s’allunya massa de la realitat del parc. Dels càlculs realitzats a l’apartat de l’energia obtinguda en funció de l’aerogenerador, hi extraiem que per al generador escollit (Vestas V-90), l’energia bruta produïda és de 4.572.884 kWh/any. Com que una de les condicions del projecte és obtenir una producció energètica al voltant dels 40.000.000 kWh/any arribem a la conclusió que caldran 8 aerogeneradors. L’energia total bruta que produeix el parc serà de:

anykWhE brutaTot /840.728.4510·4.572.884_ ==

El total de pèrdues al parc és d’un 13,2%. Així l’energia total neta que produirà el parc serà de 39.692.633,12 kWh/any. L’energia produïda per cada aerogenerador serà de:

anykWhENeta /31,263.969.310

,1239.692.633==

El factor de càrrega (FC) és la relació entre l’energia útil (E) produïda per l’aerogenerador durant un període de temps (generalment 1 any) i la que hauria produït si durant aquest mateix període de temps hagués estat funcionant ininterrompudament ala potència nominal (PN).

253.08760·1800

31,263.969.3==FC

Segons el “Manual de Energia Eòlica” escrit per J.M. Escudero López, el factor de càrrega ha de rondar entre un 20% i un 30%, per tant, el nostre valor és més que acceptable.

86

Les hores equivalents a plena càrrega (HE), com ja hem comentat anteriorment, són el número d’hores que hauria de treballar l’aerogenerador a plena càrrega (PN) per a produir la mateixa energia anual que s’obté durant el seu funcionament real. És convenient que aquest valor sigui superior a les 2100hores/any per a assegurar un bon rendiment de la instal·lació.

anyhoresHE /15.22051800

31,263.969.3==

Com veiem també compleix aquesta condició. Finalment arribem a la conclusió que tenint en compte tots els criteris aplicables i considerant totes les pèrdues, l’aerogenerador elegit és el Vestas V-90/1800 amb una producció esperada de 39.692.633,12 kWh/any, amb una eficàcia de 2205 hores equivalents/any, i un factor de càrrega 0.25.

87

2. Càlculs elèctrics

2.1 Transformadors Els transformadors son màquines elèctriques que permeten augmentar o disminuir la tensió d’un circuit elèctric de corrent alterna, mantenint la freqüència. La potència que entra per el primari és gairebé la mateixa que surt per el secundari. Així l’expressió de la relació de transformació serà:

p

s

s

p

II

VV

r ==

El percentatge de pèrdues dels transformadors acostuma a ser molt baix. Aquestes poden ser pèrdues a ferro i al coure. Tot seguit s’avaluaran les característiques que ha de tenir cada transformador per tal que aquestes pèrdues siguin mínimes. La finalitat dels transformadors en el nostre cas és minimitzar al màxim les pèrdues Joule. Aquestes son proporcionals al quadrat del corrent que circula per la línia. Per això cal elevar la tensió de sortida del generador fins a un nivell on les pèrdues siguin acceptables.

2.1.1 Transformador elevador torre A l’interior de l’aerogenerador hi ha un transformador que elevarà la tensió de sortida del generador per tal de reduir les pèrdues en el transport d’energia. Les característiques del transformador escollit seran:

Tensió del primari (Vp) = 690 V → Treta del full de característiques de l’aerogenerador. Tensió del secundari (Vs) = 20.000 V → Tensió que suportaran les línies soterrades del interior del parc fins a la subestació de sortida. S’ha triat aquest valor perquè és el més

88

utilitzat per a projectes de característiques similars (per exemple el Parque Eólico Rodera Alta, a Salamanca). Corrent del primari (Ig) = 1882,66 A → Serà el corrent que surt del generador fins a les borns del primari. Aquest valor sobte del següent càlcul:

AV

PIp

generador 66,18828,0·690·3

000.800.1·cos·3

===ϕ

Amb: Potència nominal de l’aerogenerador (P) = 1,8 MW → Extret del full de característiques de l’aerogenerador. Cosinus de fi = 0,8 → Extret del full de característiques de l’aerogenerador.

La relació de transformació (r) = 0,0345 → Aquest valor s’obté del següent càlcul:

0345,0000.20

690===

s

p

VV

r

Corrent del secundari (Is) = 64,95 A → Aquest valor s’obté del següent càlcul:

AIrI ps 95,6466,1882·0345,0· === Per tant hem d’elegir un transformador d’una potència nominal de com a mínim:

VAIVS pp 000.250.266,1882·690·3··3 === → MVAS doraerogeneratrafo 25,2_ ≥

En la compra de l’aerogenerador també s’hi inclou el transformador elevador de l’interior de l’aparell. Aquests càlculs son per comprovar el correcte dimensionat de la instal·lació. Per tant convé que el transformador que vengui “instal·lat de fabrica” a dintre de l’aerogenerador sigui d’una potència aparent lleugerament superior a la calculada. Els transformadors més utilitzats per a aplicacions eòliques son els de tipus sec, generalment fets a mida i adaptats a les diferents exigències de la turbina. S’instal·larà a l’interior de la gòndola, a la part posterior per a actuar com a contrapès.

2.1.2 Transformador elevador de sortida El parc eòlic disposarà d’una Subestació Transformadora, per al canvi de tensió de 20 kV a 132 kV, la tensió nominal de la xarxa del subsistema Mallorca-Menorca. Les característiques del transformador escollit seran:

Tensió del primari (Vp) = 20.000 V

89

Tensió del secundari (Vs) = 132.000 V → Tensió nominal subsistema Mallorca-Menorca. Corrent del primari (Ip) = 649,52 A → Resultat de la suma dels corrents del secundari de cada transformador elevador de l’aerogenerador. Aquest valor s’obté del següent càlcul:

∑∑ ===10

1

10

1__ 52,649

8,0·000.20·3000.800.1 AII doraerogeneratrafosp

La relació de transformació (r) = 0.1515 → Aquest valor s’obté del següent càlcul:

1515,0000.132000.20

===s

p

VV

r

Corrent del secundari (Is) = 98,41 A → Aquest valor s’obté del següent càlcul:

AIrI ps 41,9852,649·1515,0· ===

Així la potència nominal mínima del transformador de sortida a instal·lar serà:

VAIVS pp 8,032.500.2252,649·000.20·3··3 === → MVAS subestaciótrafo 5,22_ ≥

El transformador s’haurà d’encarregar a una empresa especialitzada per a una potència aparent aproximada de 25 MVA. Un cop fabricat s’han realitzat els assaigs pertinents per a determinar les seves característiques bàsiques que es detallen a continuació:

• Refrigeració: ONAN → Per a minimitzar al màxim l’impacte acústic. • Transformador trifàsic elevador. • Grup de connexió: YNd11 • Potència nominal: 25 MVA • Tensió nominal primari: 20 kV • Tensió nominal secundari: 132 ± 10% kV • Pèrdues Joule nominals: 12 kW • Tensió de curt circuit: 0.03 %

2.3 Seccions S’ha realitzat el càlcul de les seccions per a la branca soterrada nord del parc eòlic. Per a la branca sud es prendran les mateixes seccions que les calculades per la branca nord ja què les distàncies per aquesta ramificació son lleugerament superiors a les de la ramificació sud. Dades de la línia soterrada

• U =20 kV → Tensió entre les fases → Tensió nominal del cable 12/20 kV. • Cos ϕ = 0,8 • Cables AL EPROTENAX COMPACT soterrats directament.

90

• Tres cables unipolars enterrats directament a 1 m de profunditat.

• Temperatura màxima en servei permanent = 105 ºC • Temperatura màxima en curt circuit = 250 ºC • Temperatura del terreny = 25 ºC • Resistivitat tèrmica del terreny = 1,5 K·m/W

2.3.1 Línia aerogenerador 5 – subestació transformadora (L5 i L10) Corrent d’utilització (IB)

ϕ·cos··3 IVP = → AI B 76,3248,0·20000·3

10·9000 3

==

Secció per escalfament (Iz, S) A partir del corrent d’utilització calculat, accedim a la taula IX, pàgina 57 de la guia per a la selecció de cables del Catàleg Prysmian 2009, i n’obtenim el corrent màxim admissible (A), en servei permanent, per a cables aïllats amb HEPR (Eprotenax Compact) sense armadura. Segons el criteri d’escalfament: Iz = 365 A; S = 3·240 mm² (Al) Secció per corrents de curt circuit admissibles

1. Curt circuit monofàssic (entre fase i pantalla) El tipus de cable elegit (AL EPROTENAX COMPACT) te una pantalla de 16mm² de carcassa amb filaments de Cu. A partir de la taula XII, de la pàgina 59 de la guia per a la selecció de cables del Catàleg Prysmian 2009, el corrent de curt circuit admissible (A) és en el cas d’una falta entre una de les fases i la seva pantalla és:

Icc = 3130A (1s) El corrent de curt circuit que haurà de suportar el cable durant 1 segon, en el cas de falta entre la fase i la pantalla serà de 3130 A.

2. Curt circuit polifàssic Càlcul del corrent de curt circuit màxim. Circuit equivalent:

91

Scc: Potència de curt circuit de la xarxa = 12 MVA → Dades extretes de la companyia que gestiona la xarxa. Strafo: Potència nominal del transformador = 25 MVA → Aquesta serà la potència base per al càlcul.

ccε : Tensió de curt circuit = 0,03 %

JouleP : Pèrdues Joule nominals = 12 kW Temps màxim per al curt circuit = 1,5 s → Temps suficient per a tallar la falta Passem els valors a p.u.’s:

base

ccequivalentcc

SSc

Xcx == → 011,0

10·2510·500.2

1,1

6

6 ==ccx

trafotrafotrafo xrz += → 03,000048,0 jztrafo +=

22

trafotrafocc xr +=ε → 22trafocctrafo rx −= ε → 03,000048,003,0 22 =−=trafox

base

Jouletrafo S

Pr = → 00048,010·000.25

10·123

3

==trafor

Impedància equivalent (p.u.’s):

xarxacctotal zzz += → 041,000048,0)03,000048,0(011,0 jjjztotal +=++= Corrent de curt circuit màxim (p.u.’s):

totalk z

ci ='' → º32,8982,26041.000048,0

1,1'' −∠=+

=j

ik

Així el corrent de curt circuit màxim a la línia (kA) serà:

base

basekk U

SiI·3

·'''' = → AIk 67,335.1910·20·310·000.25·82,26

3

3'' == → =19,34 kA ''

kI

Amb aquest valor, anem al gràfic II, de la pàgina 61 de la guia per a la selecció de cables del Catàleg Prysmian 2009, on ens indiquen els corrents tèrmicament admissibles en curt circuit per a conductors d’alumini. Aquesta gràfica segueix la normativa IEC 60949 i UNE 21192.

92

Temps [s] = 1,5 S [mm²] = 3·240 I [kA] = 19,34

S = 3·240 mm²; Iz = 365 A

Tan per al criteri d’escalfament com per el de curt circuit la secció mínima és la mateixa. Caiguda de tensió

( ) ( )[ ]ϕϕ senXRILU ··cos·3·· +=Δ On:

L: Longitud de la línia en km = 0,8 km → Longitud de la línia tenint en compte la distància que ha de recórrer (780 m), més un tram extra necessari per a fer les connexions (20 m). I: Corrent en A = 324,76 A R: Resistència de la línia en /km a 50 Hz (105 ºC) = 0,17Ω Ω /km → Extreta de la taula VII, pàgina 55, de la guia per a la selecció de cables del Catàleg Prysmian 2009. cos ϕ = 0,8 → sen ϕ = 0,6 X: Reactància de la línia en Ω /km a 50Hz = 0,103Ω /km → Extreta de la taula VIII, pàgina 56, de la guia per a la selecció de cables Catàleg Prysmian 2009.

Per tant:

( ) ( )[ ]ϕϕ senXRILU ··cos·3·· +=Δ → ( ) ( )[ ] VU 01,896,0·103,08,0·17,0·3·76,324·8,0 =+=Δ La caiguda de tensió per a la línia de interconnexió entre l’aerogenerador 5 i la subestació transformadora serà de 89,01 V, és a dir un 0,445 % de CDT.

2.3.2 Línia aerogenerador 4 – aerogenerador 5 (L4 i L9) Corrent d’utilització (IB)

ϕ·cos··3 IVP = → AI B 81,2598,0·20000·3

10·7200 3

==

93





Passem el valor de la impedància de la línia 5 a p.u.’s:

base

línia

SU

jXRLx 25_)( +

= → 00545,00139,0

10·2520000

)109,0277,0(8,0

6

25_ jjzlínia +=+

=


5_líniaxarxacctotal xzzz ++=

0465,00144,0)00545,00139,0()03,000048,0(011,0 jjjjztotal +=++++= Corrent de curt circuit màxim (p.u.’s):

94

totalk z

ci ='' → º79,7259,220465,00144,0

1,1'' −∠=+

=j

ik


base

basekk U

SiI·3

·'''' = → AIk 93,302.1610·20·310·000.25·59,22

3

3'' == → =16,3 kA ''

kI

Amb aquest valor, anem al gràfic II, de la pàgina 61 de la guia per a la selecció de cables del Catàleg Prysmian 2009, on ens indiquen els corrents tèrmicament admisibles en curt circuit per a conductors d’alumini. Aquesta gràfica segueix la normativa IEC 60949 i UNE 21192. Temps [s]= 1,5 Secció = 3·240 mm² I [kA] = 16,3

Secció = 3·240 mm²; Iz = 365 A

Predomina el criteri de curt circuit.

Caiguda de tensió



Per tant:

( ) ( )[ ]ϕϕ senXRILU ··cos·3·· +=Δ → ( ) ( )[ ] VU 21,716,0·103,08,0·17,0·3·81,259·8,0 =+=Δ La caiguda de tensió per a la línia de interconnexió entre l’aerogenerador 4 i l’aerogenerador 5 serà de 71,21 V, és a dir un 0,356 % de CDT.

95


ϕ·cos··3 IVP = → AI B 86,1948,0·20000·3

10·5400 3

==





Passem el valor de la impedància de la línia 4 a p.u.’s:

96

base

línia

SU

jXRLx 24_)( +

= → 00377,00139,0

10·2520000

)116,0427,0(52,0

6

24_ jjzlínia +=+

=


4_5_ línialíniaxarxacctotal xxzzz +++=

0798,00234,0)00377,00139,0()0035,0009,0()03,000048,0(011,0 jjjjjztotal +=++++++= Corrent de curt circuit màxim (p.u.’s):

totalk z

ci ='' → º66,7323,130798,00234,0

1,1'' −∠=+

=j

ik


base

basekk U

SiI·3

·'''' = → AIk 93,547.910·20·310·000.25·23,13

3

3'' == → =9,58 kA ''

kI

Amb aquest valor, anem al gràfic II, de la pàgina 61 de la guia per a la selecció de cables del Catàleg Prysmian 2009, on ens indiquen els corrents tèrmicament admisibles en curt circuit per a conductors d’alumini. Aquesta gràfica segueix la normativa IEC 60949 i UNE 21192. Temps [s]= 1,5 Secció = 3·150 mm² I [kA] = 9,58

Secció = 150 mm²; Iz = 275 A

Predomina el criteri de curt circuit

Caiguda de tensió


L: Longitud de la línia en km = 0,52 km → Longitud de la línia tenint en compte la distància que ha de recórrer (500 m), més un tram extra necessari per a fer les connexions (20 m). I: Corrent en A = 194,86 A R: Resistència de la línia en /km a 50 Hz (105 ºC) = 0,277Ω Ω /km → Extreta de la taula VII, pàgina 55, de la guia per a la selecció de cables del Catàleg Prysmian 2009.

97

cos ϕ = 0,8 → sen ϕ = 0,6 X: Reactància de la línia en Ω /km a 50Hz = 0,109Ω /km → Extreta de la taula VIII, pàgina 56, de la guia per a la selecció de cables Catàleg Prysmian 2009.

Per tant:



ϕ·cos··3 IVP = → AI B 9,1298,0·20000·3

10·3600 3

==




2. Curt circuit polifàssic Càlcul del corrent de curt circuit màxim.

98

Circuit equivalent:

Passem el valor de l’impedància de la línia 4 a p.u.’s:

base

línia

SU

jXRLx 23_)( +

= → 00423,00275,0

10·2520000

)13,0847,0(52,0

6

23_ jjzlínia +=+

=


3_4_5_ línialínialíniaxarxacctotal xxxzzz ++++=

084,00509,0)00423,0275,0()0798,00234,0( jjjztotal +=+++= Corrent de curt circuit màxim (p.u.’s):

totalk z

ci ='' → º77,58195,11084,00509,0

1,1'' −∠=+

=j

ik


base

basekk U

SiI·3

·'''' = → AIk 29,079.810·20·310·000.25·195,11

3

3'' == → =8,08 kA ''

kI

Amb aquest valor, anem al gràfic II, de la pàgina 61 de la guia per a la selecció de cables del Catàleg Prysmian 2009, on ens indiquen els corrents tèrmicament admissibles en curt circuit per a conductors d’alumini. Aquesta gràfica segueix la normativa IEC 60949 i UNE 21192. Temps [s]= 1,5 Secció = 3·120 mm² I [kA] = 8,08

Secció = 120 mm²; Iz = 245 A


99

Caiguda de tensió



Per tant:



ϕ·cos··3 IVP = → AI B 95,648,0·20000·3

10·1800 3

==

Secció per escalfament (Iz, S) A partir del corrent d’utilització calculat, accedim a la taula IX, pàgina 57 de la guia per a la selecció de cables del Catàleg Prysmian 2009, i n’obtenim el corrent màxim admissible (A), en servei permanent, per a cables aïllats amb HEPR (Eprotenax Compact) sense armadura. Segons el criteri d’escalfament: Iz = 82 A; S = 3·16 mm² (Al)

100

Secció per corrents de curt circuit admissibles




Passem el valor de l’impedància de la línia 4 a p.u.’s:

base

línia

SU

jXRLx 22_)( +

= → 0823,0

10·2520000

)0533,2(52,0

6

22_ =+

=jzlínia


2_3_4_5_ línialínialínialíniaxarxacctotal xxxxzzz +++++=

084,0133,00823,0)084,00509,0( jjztotal +=++= Corrent de curt circuit màxim (p.u.’s):

totalk z

ci ='' → º23,32985,6084,0133,0

1,1'' −∠=+

=j

ik


101

base

basekk U

SiI·3

·'''' = → AIk 99,040.510·20·310·000.25·985,6

3

3'' == → =5,04 kA ''

kI

Amb aquest valor, anem al gràfic II (pàg. 61) de la guia per a la selecció de cables del Catàleg Prysmian 2009, on ens indiquen els corrents tèrmicament admissibles en curt circuit per a conductors d’alumini. Aquesta gràfica segueix la normativa IEC 60949 i UNE 21192. Temps [s]= 1,5 Secció = 3·70 mm² I [kA] = 5,04

Secció = 3·70 mm²; Iz = 180 A


Caiguda de tensió



Per tant:

( ) ( )[ ]ϕϕ senXRILU ··cos·3·· +=Δ → ( ) ( )[ ] VU 94,316,0·122,08,0·591,0·3·95,64·52,0 =+=Δ La caiguda de tensió per a la línia de interconnexió entre l’aerogenerador 1 i l’aerogenerador 2 serà de 31,94 V, és a dir un 0,16 % de CDT

102

2.3.6 Taula resum

Ubicació Línia Inici Fi Longitud (m)

Numero conductors unipolars

Secció (mm²)

Potència evacuada

(kW)

Nivell tensió (kV)

Corrent d'utilització

(A)

Corrent admissible

(A) CDT (%)

CDT (V)

L1 AG1 AG2 520 3 70 1800 20 64,95 180 0,16 31,94L2 AG2 AG3 520 3 120 3600 20 129,9 245 0,198 39,69L3 AG3 AG4 520 3 150 5400 20 194,86 275 0,252 50,37L4 AG4 AG5 520 3 240 7200 20 259,81 365 0,356 71,21

Ala Nord

L5 AG5 Subestació 800 3 240 9000 20 324,76 365 0,445 89,01L6 AG6 AG7 520 3 70 1800 20 64,95 180 0,16 31,94L7 AG7 AG8 520 3 120 3600 20 129,9 245 0,198 39,69L8 AG8 AG9 520 3 150 5400 20 194,86 275 0,252 50,37L9 AG9 AG10 520 3 240 7200 20 259,81 365 0,356 71,21

Ala Sud

L10 AG10 Subestació 750 3 240 9000 20 324,76 365 0,417 83,45

103

2.4 Proteccions Seguint les instruccions tècniques complementàries de la MIE RAT 09, totes els elements constitutius de la instal·lació hauran d’estar protegits. Contra sobreintensitats per tal d’evitar que puguin resultar danyades per a possibles avaries o fallada de qualssevol dels elements de les instal·lacions. Contra sobretensions perilloses tan d’origen intern com d’origen atmosfèric quan la importància de la instal·lació, el valor de les sobretensions i la seva freqüència així ho aconsellin. En el cas de les proteccions contra sobreintensitats es tindran en compte el compliment dels següents punts:

• S’utilitzaran interruptors automàtics o talla circuits fusibles, amb les característiques de funcionament que corresponguin a les exigències de la part de la instal·lació a la que protegeixin.

• Les faltes hauran d’eliminar-se mitjançant un dispositiu de protecció sense que aquest

produeixi projeccions perilloses de materials ni explosions que puguin originar danys a les persones o coses.

• Entre els diferents dispositius de protecció s’haurà d’establir una coordinació adequada per

tal que la part desconnectada en cas de curt circuit o sobrecàrrega sigui la mes petita possible.

Mentre que per a la protecció contra sobretensions s’utilitzaran com a norma general parallamps autovàlvules de resistència variable que aniran untis juntament amb tots els elements metàl·lics de la instal·lació, a la xarxa de terres a calcular.

2.4.1 Línies soterrades Les línies, que en el nostre cas seran en la seva totalitat soterrades, s’hauran de protegir contra curt circuits. Segons el ITC LAT 06 per al cas que ens ocupa, no serà obligatori establir les proteccions contra sobrecàrregues, ja que es realitzarà un control de les càrregues connectades a la línia. Així es tindrà la seguretat de que la temperatura del cable no superi la màxima admissible per al servei permanent. Així els elements de protecció a instal·lar seran:

• Interruptors automàtics a l’inici i final de totes les línies. S’ha optat per aquesta distribució perquè en el moment que es produeix la falta el corrent serà injectat cap a la falta des d’ambdós costats de la línia.

• Relés de protecció a temps independent que accionaran l’element de protecció en el moment en què el transformador d’intensitat a instal·lar detecti la falta i restabliran la conducció quan el valor assignat de temps produeixi el tancament del circuit.

• Transformador d’intensitat instal·lat en un punt proper a l’interruptor automàtic al qual comanda.

104

A continuació es mostren els càlculs necessaris per al bon dimensionat de les proteccions: Línies 1 i 6 Transformadors d’intensitat Corrent d’utilització (valor obtingut en el càlcul de les seccions) → AI B 95,64= Corrent normalitzat per a la intensitat primària del TI (dada del fabricant del TI) → AI TIp 75_ =

Per tant, la relació de transformació del TI serà → 575

=IK

Valor del corrent al secundari de TI a partir del qual saltarà la protecció si volem que salti quan circuli per la línia un corrent major que el d’utilització:

p

BMAXs I

II

5·_ = → AI MAXs 33,4

755·95,64

_ ==

Interruptors automàtics Corrent nominal segons UNE → AI N 80= Tensió nominal segons RLAT → kVU N 24= Corrent mínim de tall → kAIa 04,5≥ Relé Seran relés a temps independent amb un valor de temps d’actuació i temps de restabliment de la falta igual que per als casos anteriors: Temps d’actuació → segonst 2,0'= Temps d’actuació → segonst 4,0'' =

Percentatge d’inclinació → %1)·(

21

21

21 =+

−=

II

IINN

o

r

Línies 2 i 7 Transformador d’intensitat Corrent d’utilització (valor obtingut en el càlcul de les seccions) → AI B 9,129= Corrent normalitzat per a la intensitat primària del TI (dada del fabricant del TI) → AI TIp 150_ =

105


150=IK


p

BMAXs I

II

5·_ = → AI MAXs 33,4

1505·9,129

_ ==

Interruptors automàtics Corrent nominal segons UNE → AI N 160= Tensió nominal segons RLAT → kVU N 24= Corrent mínim de tall → kAIa 58,9≥ Relé Seran relés a temps independent amb un valor de temps d’actuació i temps de restabliment de la falta igual que per als casos anteriors: Temps d’actuació → segonst 2,0'= Temps d’actuació → segonst 4,0'' =


21

21

21 =+

−=

II

IINN

o

r



200=IK


p

BMAXs I

II

5·_ = → AI MAXs 87,4

2005·86,194

_ ==

Interruptors automàtics

106

Corrent nominal segons UNE → AI N 200= Tensió nominal segons RLAT → kVU N 24= Corrent mínim de tall → kAIa 3,13≥ Relé Seran relés a temps independent amb un valor de temps d’actuació i temps de restabliment de la falta igual que per als casos anteriors: Temps d’actuació → segonst 2,0'= Temps d’actuació → segonst 4,0'' =


21

21

21 =+

−=

II

IINN

o

r



300=IK


p

BMAXs I

II

5·_ = → AI MAXs 33,4

3005·81,259

_ ==

Interruptors automàtics Corrent nominal segons UNE → AI N 315= Tensió nominal segons RLAT → kVU N 24= Corrent mínim de tall → kAIa 3,16≥ Relé Seran relés a temps independent amb un valor de temps d’actuació i temps de restabliment de la falta igual que per als casos anteriors:

107

Temps d’actuació → segonst 2,0'= Temps d’actuació → segonst 4,0'' =


21

21

21 =+

−=

II

IINN

o

r



400=IK


p

BMAXs I

II

5·_ = → AI MAXs 06,4

4005·76,324

_ ==

Interruptors automàtics Corrent nominal segons UNE → AI N 400= Tensió nominal segons RLAT → kVU N 24= Corrent mínim de tall → kAIa 34,19≥ Relé Seran relés a temps independent amb un valor de temps d’actuació més elevat que per a la resta de línies. Es fa així per a millorar la selectivitat de la instal·lació i permetre que actuï abans la protecció mes propera a la falta sense produir un tall en el subministrament d’energia cap a la subestació. El temps de restabliment de la falta serà el mateix que per als casos anteriors: Temps d’actuació → segonst 4,0'= Temps d’actuació → segonst 4,0'' =


21

21

21 =+

−=

II

IINN

o

r

108

2.4.2 Embarrats Els embarrats es solen situar en zones especialment protegides com a armaris de protecció o recintes tancats, per això les faltes en aquest punt son molt poc freqüents. Quan es produeixen provoquen interrupcions importants ja que es tracta la fallada d’un nus de connexió. La naturalesa d’aquestes faltes pot ser l’avaria d’algun transformador d’intensitat (TI), defectes a l’aïllament, errors d’operació, sobretensions o per la caiguda accidental d’objectes. El mètode de protecció elegit és la protecció diferencial. Es tracta d’instal·lar transformadors de mesura a ambdós costats de l’embarrat, connectats a un relé diferencial que treballarà únicament quan detecti que el corrent que entra per un dels costats de l’embarrat és diferent del que surt per l’altra costat. En el moment que el relé detecti la falta s’alliberarà amb l’obertura dels interruptors automàtics instal·lats a cada una de les connexions de les línies amb l’embarrat a protegir. Així en cas de falta, aquest quedarà aïllat de la resta del circuit.

2.4.3 Transformador elevador (subestació) Els transformadors de potència per a alta tensió s’han d’equipar per a protegir-se contra sobretensions de qualssevol tipus. Aquestes proteccions seran:

• Relé diferencial que provoqui l’obertura dels interruptors de tots els debanats simultàniament.

• Relés de pressió i temperatura. • Relé Buchholz per a detectar avaries en el sistema de refrigeració i emmagatzematge de

líquid refrigerant. És convenient dotar la protecció d’un relé de restabliment manual. Un cop es produeix la falta és convenient comprovar la gravetat de l’avaria abans de restablir el funcionament de la instal·lació.

2.5 Xarxa de terres La instal·lació de posada a terra serveix per a limitar la tensió que, respecte de terra, poden presentar les masses metàl·liques com a conseqüència de corrents de falta o sobretensions de maniobra i atmosfèriques. Per als parcs eòlics en especial, el risc de descàrregues atmosfèriques és elevat, per això cal instal·lar una xarxa capaç de captar i derivar el corrent del llamp cap a terra amb una impedància el mes baixa possible. Segons el ITC MIE-RAT 13 del Reglament per a centrals elèctriques, subestacions i centres de transformació, cal que tots els elements metàl·lics de la instal·lació s’uneixin a la xarxa de terres. Per als càlculs realitzats en els següents apartats s’han utilitzat les següents reglamentacions i recomanacions:

109

• RCE-ITC MIE-RAT 13. • Recomanacions UNESA-TERRES

2.5.1 Posada a terra de l’aerogenerador Segons la normativa d’Iberdrola, per a instal·lacions que es trobin dins zones d’alta probabilitat de descàrregues es recomana utilitzar elèctrodes de posada a terra amb forma de potes d’aranya. Es tracta d’un bucle normalitzat i quatre conductors nus de la mateixa secció que els de l’elèctrode principal, enterrats horitzontalment 0,5 m amb un decalatge entre ells de 90º. La posada a terra de l’aerogenerador estarà formada per un anell conductor de coure situat a una certa distància de la cementació i connectat a la ferradura dels fonaments de la torre. Tal i com s’ha explicat, la resistència d’aquesta posada a terra millora augmentant el radi de l’anell o amb la instal·lació de piques en forma de pota d’aranya. Quedaran units a la posada de terra tots els elements metàl·lics de la instal·lació així com quadres de distribució, transformadors, la gòndola i la torre.

2.5.2 Posada a terra dels embarrats MT Segons el Reglament de condicions tècniques i garanties de seguretat a les centrals elèctriques, subestacions i centres de transformació, totes les parts metàl·liques de la instal·lació situades accidentalment a tensió i situades a l’abast de la ma seran derivades a terra. Així mateix les línies elèctriques amb una tensió nominal de 20 kV es classifiquen de tercera categoria, per tant, utilitzarem el mètode de càlcul que apareix a les Recomanacions UNESA TERRES per a centres de tercera categoria. Dades de partida Característiques inicials de l’embarrat MT:

• Tensió de servei: U = 20.000 V • Posada a terra del neutre: Rn = 0Ω Xn = 25Ω • Desconnexió mitjançant relé a temps independent: t’ = 0,5 s, t’’ = 0,5 s Ia’ = 60 A, Ia’’ = 60 A • Nivell d’aïllament: Vbt = 8.000 V • Resistivitat del terreny: ρ = 250Ω ·m → Ja que no existeix la possibilitat de realitzar les

mesures pertinents a les proximitats del lloc on es vol instal·lar la subestació transformadora

110

suposarem que, el sòl està format per una plataforma calcària d’origen miocènic, per tant, segons MIE-RAT 13, apartat 4.1, taula 1, li correspon aquesta resistivitat.

• Capa superficial → 10 cm d’amplada de grava a la capa superficial del terreny d’on

s’ubiqui la xarxa de terra, amb una resistivitat de 5000Ω ·m, segons MIE-RAT 13 per tal que el sòl conservi la seva humitat.

Resistència màxima de la posada a terra i corrent de defecte

bttd VRI ≤· → 8000· ≤td RI Rt = 24,02Ω

22)(·3 ntn

dXRR

UI++

= → 22 25·3

000.20

+=

t

dR

I Id = 333,07 A

On: Id: Corrent màxima del defecte. Rt: Resistència màxima de l’elèctrode a instal·lar. Vbt: Nivell d’aïllament de les instal·lacions = 8.000 V. U: Tensió nominal de la línia = 20.000 V. Rn: Resistència de posada a terra del neutre de la línia = 0Ω . Xn: Reactància de la posada a terra del neutre de la línia = 25Ω . Selecció de l’elèctrode La selecció de l’elèctrode es farà amb l’ajuda de l’Annex 2 de les Recomanacions UNESA. Valor unitari màxim de la resistència de posada a terra de l’elèctrode:

ρt

rR

K ≤ → m

K r ·0961,0

25002,24

ΩΩ

=≤

Les dimensions del la posada a terra del centre serà de 6·6 metres. Consultant a les taules de l’Annex 2 de les Recomanacions UNESA, observem que per a la configuració en quadrat de 6·6 metres la disposició més simple i que estigui per sota del Kr calculat serà:

• Configuració → Quadrat de 4 m · 4 m • Nombre de piques = 4 • Diàmetre de les piques = 14 mm • Longitud de les piques = 2 m • Secció del conductor = 50 mm² • Fondària = 0,5 m

111

• Resistència → Kr = 0,092m·ΩΩ

• Tensió de pas → Kp = 0,0210))(·( Am

VΩ

• Tensió de contacte exterior → Kc – Kp(acc) = 0,0461))(·( Am

VΩ

• Codi de la configuració → 40 – 40 / 5 / 42 Mesures per a evitar tensions de contacte Per tal d’evitar l’aparició de tensions de contacte tan a l’exterior ni a l’interior del recinte, s’adopten les següents mesures de seguretat:

• Les portes metàl·liques que donin a l’exterior del centre no tindran contacte elèctric amb les masses conductores susceptibles de quedar sotmeses a tensió degut a defectes o avaries.

Valors de la resistència de posada a terra, intensitat de defecte i tensions de pas de l’elèctrode seleccionat

• Resistència de posada a terra → tt RR ≤'

ρ·'

rt KR = → Ω== 23250·0,092'tR

• Corrent de defecte:

22'

'

)(·3 ntn

dXRR

UI++

= → AI d 9,3392523·3

000.2022

' =+

=

• Tensió de pas a l’exterior:

'' ·· dpp IKV ρ= → VV p 5,17849,339·250·0,021' ==

• Tensió de pas a l’accés al centre de transformació:

'''

)( ·· dccaccp IKVV ρ== → VVV caccp 35,39179,339·250·0,0461'')( ===

• Tensió de defecte:

''' · dtd IRV = → → Com , en el cas que s’hagués

d’instal·lar un altra sistema de terres, la separació d’entre ambdós seria de: VVd 7,78179,339·23' == VVd 1000' >

πρ

·2000· '

dsòl ID ≥ → mD 52,13·2000

9,339·250=≥

π

112

Durada total de la falta Per tal d’alliberar la falta s’instal·larà un relé a temps independent. El temps que tardarà entre detectar la falta i alliberar-la serà de 0,5 segons (t’ = 0,5 s). El corrent d’arrancada serà Ia’ = 60 A. El restabliment es realitzarà abans de 0,5 segons, mitjançant un relé a temps independent amb una t’’=0,5. El corrent d’arrancada d’aquest relé serà Ia’’ = 60 A. Per tant, la duració total de la falta s’obtindrà de la suma d’ambdós valors:

' → '' ttt += segont 15,05,0 =+= Càlcul dels valors admissibles De les taules de la pàgina 8 i 10 de les Recomanacions UNESA, observem que per a una duració de la falta t = 1 s, com es troba entre el marges li correspon una K = 78,5 i una n = 0,18. 9,03 >≥ t Càlcul de la tensió de pas a l’exterior:

⎟⎠⎞

⎜⎝⎛ +=

1000·61··10 ρ

np tKV → VV p 5,1962

1000250·61·

15,78·10

18,0 =⎟⎠⎞

⎜⎝⎛ +=

Càlcul de la tensió de pas a l’accés al centre:

⎟⎠⎞

⎜⎝⎛ ++=

1000'·3·31··10

)(ρρ

naccp tKV → VV accp 8,13148

10005000·3250·31·

15,78·10

18,0)( =⎟⎠⎞

⎜⎝⎛ ++=

Comprovació que els valors calculats respectin les condicions exigides Tensió de pas cap a l’exterior:

pp VV ≤' → → COMPLEIX 5,19625,1784 ≤ Tensió de pas a l’accés al CT:

)('

)( accpaccp VV ≤ → → COMPLEIX 8,1314835,3917 ≤ Tensió de defecte:

btd VV ≤' → → COMPLEIX 80007,7817 ≤ Corrent de defecte:

''ad II > → → COMPLEIX 609,339 >

113

2.5.3 Posada a terra subestació transformadora MT – AT Tal i com s’indica a l’Article 3 del Reglament sobre condicions tècniques i garanties de seguretat a les centrals elèctriques, subestacions i centres de transformació, en el cas d’existir circuits o elements en els quals s’utilitzin diferents tensions, el conjunt de la instal·lació es considerarà del valor de la major tensió nominal. Per tan, per al dimensionat de la posada de terra de la subestació elevadora haurem de admetre una tensió de utilització U = 132 kV. El procediment per al càlcul de la posada a terra serà l’indicat al MIE RAT 13, punt 2.1. Dades de partida Característiques inicials de la subestació transformadora:

• Tensió de servei: U = 132.000 V • Desconnexió mitjançant relé a temps independent: t’ = 0,1 s, t’’ = 0,4 s Ia’ = 60 A, Ia’’ = 60 A • Resistivitat del terreny: ρ = 250Ω ·m → Ja que no existeix la possibilitat de realitzar les

mesures pertinents a les proximitats del lloc on es vol instal·lar la subestació transformadora suposarem que, el sòl està format per una plataforma calcària d’origen miocènic, per tant, segons MIE-RAT 13, apartat 4.1, taula 1, li correspon aquesta resistivitat.

• Capa superficial → 10 cm d’amplada de grava a la capa superficial del terreny d’on

s’ubiqui la xarxa de terra, amb una resistivitat de 5000Ω ·m, segons MIE-RAT 13 per tal que el sòl conservi la seva humitat.

Mesures per a evitar tensions de contacte Per tal d’evitar l’aparició de tensions de contacte tan a l’exterior ni a l’interior del recinte, s’adopten les següents mesures de seguretat:

• Les portes metàl·liques i reixes que donin a l’exterior del centre no tindran contacte elèctric amb les masses conductores susceptibles de quedar sotmeses a tensió degut a defectes o avaries.

• Al sòl de la subestació s’hi instal·laran unes reixes metàl·liques recobertes duna capa de formigó de 10 cm connectada a la posada a terra de la protecció del centre.

Determinació del corrent màxim de posada a terra El corrent màxim de falta que es produirà serà de:

USccI MAXk ·3

''_ = → AI MAXk 66,934.10

10·132·310·2500

3

6''_ ==

114

On: Scc: Potència de curt circuit de la xarxa. Dada obtinguda de la companyia distribuïdora. U = 132 kV → Tensió de servei al costat d’alta del transformador. Durada total de la falta Per tal d’alliberar la falta s’instal·larà un relé a temps independent. El temps que tardarà entre detectar la falta i alliberar-la serà de 0,1 segons (t’ = 0,1 s). El corrent d’arrancada serà Ia’ = 60 A. El restabliment es realitzarà abans de 0,4 segons, mitjançant un relé a temps independent amb una t’’=0,4. El corrent d’arrancada d’aquest relè serà Ia’’ = 60 A. Per tant, la duració total de la falta s’obtindrà de la suma d’ambdós valors:

' → '' ttt += segonst 5,04,01,0 =+= Càlcul dels valors admissibles De les instruccions tècniques del MIE RAT 13, apartat 1.1, utilitzarem les següents formules per al càlcul dels valors admissibles de tensió de pas i tensió de contacte de la nostra xarxa de terres. De les taules de la pàgina 8 i 10 de les Recomanacions UNESA, observem que per a una duració de la falta t = 0,5 s, com es troba entre el marges li correspon una K = 72 i una n = 1. 1,09,0 >≥ t Càlcul de la tensió de pas a l’exterior:

⎟⎠⎞

⎜⎝⎛ +=

1000·61··10 ρ

np tKV → VV p 3600

1000250·61·

5,072·10

1 =⎟⎠⎞

⎜⎝⎛ +=

Càlcul de la tensió de pas a l’accés al centre:

⎟⎠

⎞⎜⎝

⎛ +=1000

·5,11· s

nc tKV

ρ → VVc 1224

10005000·5,11·

5,072

1 =⎟⎠⎞

⎜⎝⎛ +=

Disseny preliminar de la instal·lació de terra S’ha optat per fer un disseny mallat de la xarxa de terres. Així, el sistema de terres tindrà les següents característiques:

• Profunditat de la malla: 0,8m • Dimensions: 62 x 34 m • Numero de conductors al costat de 62 m: 38 conductors • Numero de conductors al costat de 34 m: 21 conductors • Longitud del conductor enterrat: 3070 m • Superfície total ocupada: 2108 m²

115

Càlcul de la resistència del sistema de terra La resistència de l’elèctrode tipus malla a instal·lar vindrà donada per la següent expressió:

LrRt

ρρ+=

·4 → Ω=+= 49,2

3070250

9,25·4250

tR

On: ρ : Resistivitat del terreny. r: Radi (m) del cercle de la mateixa superfície que l’àrea coberta per la malla.

mS

r malla 9,2534·62===

ππ

L: Longitud (m) del cable necessari per a fer la malla. mL 307062·3834·21 =+= Càlcul de les tensions de pas a l’exterior Els valors de les tensions de pas i de contacte per a l’elèctrode seleccionat son:

⎟⎠⎞

⎜⎝⎛ +=

1000·61··10 ρ

np tKV → Vp’ = 3425 V → COMPLEIX

⎟⎠

⎞⎜⎝

⎛ +=1000

·5,11· s

nc tKV

ρ → Vc’ = 1123 V → COMPLEIX

Distàncies mínimes a tenir en compte Distàncies per a passadissos de servei i zones de protecció A la instrucció tècnica complementaria MIE RAT 15, en el seu punt 3.1.2 hi diu que els elements amb tensió no protegits que es trobin a sobre dels passadissos, hauran d’estar a una altura mínima H sobre el terra de:

dH += 250 → cmH 440190250 =+= On: H: Altura mínima. d: Segons el MIE RAT 12, per a una tensió de 220 kV, correspon una d = 190 cm. Aquest valor s’obté en funció de la tensió suportada nominal a impulsos del tipus llamp adoptada per la instal·lació

116

Vallat del recinte Tot el recinte de la subestació haurà d’estar protegit mitjançant una reixa de com a mínim 2,2 m d’altura, mesurats des de l’exterior del recinte. A més s’haurà de proveir de senyals d’advertiment de perill per alta tensió, amb la finalitat d’advertir sobre el perill d’accés al recinte a les persones no autoritzades. La distancia horitzontal entre el tancament i les zones en tensió haurà de ser superior a:

150+= dG → cmG 340190150 =+=

117

PLEC DE CONDICIÓNS

119

1. Plec de Condicions Generals

1.1 Objecte del plec i descripció de les obres

1.1.1 Objecte del plec El present plec té com a objecte definir les obres d’execució dels camins, plataformes, canalitzacions, instal·lacions i fonaments del projecte del Parc Eòlic de Punta Nati. Inclou la definició dels materials, equips, descripció del sistema d’execució de les obres i criteris per a la mesura de les obres. Determina els requisits als que s’ha d’ajustar l’execució de les instal·lacions elèctriques. El projecte inclou, a més de la col·locació dels aerogeneradors, els equips mecànics i elèctrics.

1.1.2 Situació de les obres Totes les obres objecte del projecte es troben al terme municipal de Ciutadella de Menorca, Illes Balears, zona en la qual s’instal·laran 10 aerogeneradors segons el present projecte de parc eòlic.

1.1.3 Descripció de les obres Les obres corresponents a les especificacions del present plec son les següents:

• Camins a peu de les torres. • Plataformes per a l’emplaçament de la grua per l’aixecament de les torres i equips. • Fonaments de formigó per a les torres. • Canalitzacions per a les conduccions elèctriques soterrades, incloent les arquetes.

121

• Aquest plec de condicions determina, a més, els requisits als quals s’han d’ajustar l’execució de les instal·lacions de la subestació transformadora i instal·lacions de baixa i mitja tensió, dels aerogeneradors i la xarxa soterrada de 20 kV.

1.2 Condicions generals

1.2.1 Disposicions generals El contractista estarà obligat a complir la Reglamentació del Treball corresponent, la contractació de l’Assegurança Obligatòria, Subsidi Familiar o de Vellesa, Assegurança de Malaltia i totes aquelles reglamentacions de caràcter social vigents al moment de l’execució de les obres. En particular, haurà de complir l’estipulat a la Norma UNE 2442: “Contractació d’obres. Condicions generals”, sempre i quan no es vegi modificat algun dels seus punts per el present Plec de Condicions.

1.2.2 Condicions facultatives legals Les obres, a més l’estipulat en el present Plec de Condicions, s’hauran de regir per l’especificat a:

• Decret 96/2005, de 23 de Setembre del Pla Director Sectorial energètic de les Illes Balears. • Real Decret 661/2007, de 25 de Maig sobre el registre administratiu de les instal·lacions de

producció en règim especial. • Real Decret 436/2004, de 12 de Març, per el qual s’estableix la metodologia per a la

actualització i sistematització del règim jurídic i econòmic de l’activitat de producció en règim especial.

• Real decret 1432/2002, de 27 de Desembre, per el qual s’estableix la metodologia per a la aprovació o modificació de la tarifa elèctrica mitja o de referència i es modifiquen alguns articles del Real Decret 2017/1997, de 26 de Desembre, per el que s’organitza i regula el procediment de liquidació dels costos de transport, distribució i comercialització a tarifa, dels costos permanents del sistema i dels costos de diversificació i seguretat d’abastament.

• Real Decret 1995/2000, de 1 de Desembre per a accedir a la xarxa de transport. • Real Decret 2818/1998 de 31 de Desembre per a energies renovables que regula la concessió

de primes als productors en règim especial. • Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió segons Real Decret 842/2002 de 2 d’Agost, amb

les correccions pertinents. • Real Decret 614/2001 sobre Protecció de la Salut i Seguretat dels Treballadors a davant del

Risc Elèctric. • Reglament de Línies de Alta Tensió segons Real Decret 223/2008, de 15 de Febrer. • Instrucció per al projecte i execució de obres de formigó en massa o armat EHE. • Reglament de Verificacions Elèctriques i Regularitat en el Subministrament d’Energia,

segons Decret de 12-03-1954. • Plec de condicions facultatives per a la recepció de conglomerant hidràulic RC-88 de 28

d’Octubre de 1988 (BOE 4-11-1988).

122

• Norma bàsica de la edificació (NBE-AE/88) “Accions a l’edificació”. • Ordenança General de Seguretat i Higiene al Treball, aprovada per el Ministeri de Treball

09-03-1971. • Ordre ITC/3801/2008, de 26 de Desembre, per la qual es revisen les tarifes elèctriques a

partir del 1 de Gener del 2009. • Ordre Ministerial 17 de Desembre de 1984. Subvencions a empreses per a inversions per a

la conservació o utilització de fonts alternatives. • Ordre Ministerial 7 de Juliol de 1982. Normes per a la obtenció de la condició

d’autogenerador. • Ordre Ministerial de 7 de Juliol del 1982 per la qual es regulen les relacions entre les

empreses autogeneradores i empreses elèctriques.

1.3 Condicions dels materials i equips

1.3.1 Àrids per a conglomerats i formigons Els àrids per a conglomerats i formigons compliran les condicions que s’indiquen a l’article corresponent de la instrucció per al projecte i l’execució de les obres de formigó en massa o armat (EHE). A la vista dels àrids disponibles, la direcció facultativa podrà establir la seva classificació disposant de la seva mescla en les proporcions i quantitats que es considerin convenients. La grandària màxima de l’àrid serà inferior als quatre quints (4/5) de la separació entre armadura i un terç (1/3) de l’amplada mínima de la peça que es formigoni.

1.3.2 Aigua L’aigua que s’utilitzi per al pastat dels conglomerats i formigons en general, complirà les condicions per prescriu la instrucció EHE.

1.3.3 Ciment S’utilitzarà ciment del Tipus II complint les condicions prescrites al plec de condicions per a la recepció d’aglomerats hidràulics (RC-88) i les indicades a l’article corresponent de la citada instrucció EHE.

123

1.3.4 Formigons S’utilitzaran els següents formigons: Formigó en massa H-150 per a la neteja de fonaments, formigonats i canalitzacions. Formigó H-200 per a arquetes de formigó armat. Formigó H-300 per als fonaments armats de les torres. Per a aquesta denominació, el número indica la resistència característica específica del formigó a compressió als 28 dies, expressada en kp/cm². La consistència de tots els formigons serà plàstica. La consolidació del formigó es farà mitjançant un numero de vibradors suficients, i de prou potència.

1.3.5 Sòl vegetal La terra vegetal a subministrar per a la seva col·locació a la obra haurà de ser d’excel·lent qualitat. El material estarà el més disgregat possible no admetent-se la presència de elements formats per terra compactada. No contindrà pedres, ni elements estranys, així com rames o vegetació. La procedència haurà de ser notificada prèviament a la direcció d’obra que podria exigir la presentació per escrit de l’autorització del propietari dels terrenys per a la retirada d’aquesta terra vegetal.

1.3.6 Anàlisi i assaig dels materials En relació al prescrit en aquest plec sobre les característiques dels materials, el contractista estarà obligat a presenciar o admetre en tot moment, aquells assaigs o anàlisis que la direcció facultativa de les obres cregui convenient realitzar per a comprovar la qualitat, resistència i característiques dels materials utilitzats o que hagin d’utilitzar-se. L’elecció dels laboratoris, la determinació dels procediments i les normes a aplicar per a la realització dels assaigs i anàlisis, i la interpretació de resultats, serà competència exclusiva de la direcció facultativa de l’obra, sigui quin sigui el centre o laboratori que hagués designat o acceptat per a la seva realització. A la vista dels resultats obtinguts, la direcció facultativa de les obres podrà rebutjar els materials que consideri que no responen a les condicions del present plec. Totes les despeses que s’originin per els assaigs i anàlisis dels materials seran a càrrec del contractista.

1.3.7 Materials en instal·lacions auxiliars Tots els materials que utilitzi el contractista a les instal·lacions i obres que parcialment fossin susceptibles de quedar formant part de les obres de manera provisional o definitiva compliran les especificacions del present plec, incloent tot lo referent a l’execució de les obres, permetent a la

124

direcció d’obra a rebutjar-los en el cas que no es compleixin els nivells de qualitat mantinguts en aquest plec.

1.3.8 Materials no especificats en el present plec Els materials no inclosos en el present plec seran de primera qualitat, havent de presentar el contractista, per a obtenir la aprovació de la direcció facultativa de les obres, aquells catàlegs, mostres, informes i certificats dels corresponents fabricants que es creguin necessaris. Si la informació no es considera suficient, es podran exigir els assaigs oportuns en els materials a utilitzar, amb independència del control de qualitat pròpiament dit. La direcció facultativa de les obres podrà rebutjar aquells materials que no reuneixin al seu judici, la qualitat i condicions necessàries per la finalitat a la que han de ser destinats.

1.3.9 Presentació de les mostres Abans de ser utilitzats a l’obra els diferents materials que la constitueixen i de realitzar cap apilament, el contractista haurà de presentar a la direcció facultativa de les obres les mostres corresponents per a que aquesta pugui realitzar els assaigs necessaris i decidir si procedeix a la admissió dels mateixos.

1.3.10 Materials que no reuneixin les condicions Quan els materials no siguin de la qualitat prescrita en aquest plec o no tinguin la preparació que se’ls exigeix, o quan a falta de prescripcions específiques dels mateixos es reconegui que no son adequats a la seva finalitat, la direcció facultativa de les obres ordenarà al contractista que els reemplaci per d’altres que satisfacin les condicions establertes, essent els costos d’aquesta substitució a càrrec del contractista. En cas d’incompliment d’aquest ordre, o transcorreguts 15 dies des que s’hagi ordenat la seva retirada sense que aquesta s’hagi produït, la direcció facultativa podrà procedir a retirar-lo per compte i risc del contractista i havent d’abonar aquest les despeses ocasionades.

1.3.11 Qualificació de la mà d’obra Tot el personal empleat per a l’execució dels treballs haurà de reunir les degudes condicions de competència i comportament que siguin requerides a judici de la direcció facultativa de les obres, la qual podrà ordenar la retirada de l’obra de qualssevol dependent i operari del contractista que no satisfaci dites condicions, sigui quina sigui la seva escomesa.

125

1.4 Instal·lacions de protecció contra incendis

1.4.1 Extintors portàtils Aquesta secció descriu els requisits de construcció e instal·lació dels extintors portàtils. El tipus de càrrega de l’extintor dependrà de la classe de combustible que intervingui en el foc, seguint les instruccions de:

• Norma UNE 23.110-15:2002, (Lluita contra incendis. Extintors portàtils d’incendis). • Norma UNE 23.220.01 (Normes generals relatives a la protecció contra incendis).

Els aparells portàtils estaran homologats per el Ministeri d’Indústria i Energia (Reglament de recipients a pressió).

1.4.2 Execució El recipient estarà protegit exteriorment contra la corrosió atmosfèrica i interiorment contra l’agent exterior, particularment els que utilitzin aigua. El fabricant haurà de garantir una duració de 20 anys contra la corrosió. El cos tindrà una protecció soldada al fons per a poder-lo posar al terra. Cada extintor porta incorporat un suport per a la seva fixació vertical, així com una placa d’identificació en la que s’indiqui la següent informació:

• Nom del fabricant. • Tipus i càrrega de l’extintor. • Data de caducitat. • Temps de descàrrega.

Cada extintor tindrà el certificat i distintiu d’idoneïtat i portarà les instruccions de maneig, situades en un lloc visible. La part superior dels extintors es col·locarà a una altura de 1,7 m sobre el nivell del sòl. Quan es cregui convenient, els extintors podran subministrar-se en recipients de gran capacitat muntats sobre rodes. Els extintors es senyalitzaran seguint les següents normatives:

• UNE 23.032 (83) Seguretat contra incendis. Símbols gràfics per a la seva utilització en plànols de construcció i plànols d’emergència.

• UNE 23.033 (81) Seguretat contra incendis. Senyalització (part 1).

126

1.4.3 Recepció i assaigs Quan l’equip arribi a l’obra amb el certificat d’origen industrial que acrediti el compliment de la normativa vigent, la seva recepció es realitzarà comprovant, únicament, les seves característiques aparents.

1.4.4 Mesura i abonament Els extintors es mesuraran i abonaran per unitats muntades i llestes per a funcionar, incloent la seva senyalització.

1.5 Condicions econòmiques

1.5.1 Condicions generals Totes les unitats de l’obra s’abonaran als preus que figuren en el pressupost, afectats per els percentatges de contracta i baixa o alta de licitació en el seu cas, a la quantitat resultant s’hi afegirà el 16% corresponent a l’IVA. Aquests preus s’abonaran per les unitats acabades i executades amb les condicions que s’estableixin en aquest plec de condicions. Aquestes unitats comprenen els subministrament, cànons, transport, manipulació i utilització dels materials, maquinaria, mitjans auxiliars, mà d’obra necessària per a la seva execució i costos indirectes derivats d’aquests conceptes, així com tantes necessitats circumstancials es requereixin per a l’obra, tal com indemnitzacions per danys a tercers o ocupacions temporals i costos d’obtenció dels permisos necessaris, així com les operacions necessàries per a la reposició de servituds i serveis públics o privats, afectats per el procés de execució de les obres, construcció i manteniment de canvis d’obra, instal·lacions auxiliars, etc. Igualment s’inclouen aquells conceptes que s’especifiquen a la definició de cada unitat d’obra, i la part proporcional dels assaigs. La mesura del número d’unitats que han d’abonar-se es realitzarà d’acord amb les normatives establertes, tindrà lloc en presència i amb intervenció del contractista, entenent que aquest renuncia a dret si, avisat oportunament, no compareixes a temps. En tal cas, serà vàlid el resultat que la direcció facultativa consigni. No serà d’abonament al contractista major volum de qualssevol classe d’obra que el definit als plànols o a les modificacions autoritzades per la direcció facultativa. Tampoc serà d’abonament, en el seu cas, el cost de la restitució de l’obra a les seves dimensions correctes, ni la obra que hagués hagut de realitzar per ordre de la direcció facultativa per a resoldre qualsevol defecte d’execució.

127

1.5.2 Condicions econòmiques de les excavacions No s’abonarà cap excés que el contractista realitzi sobre els volums que es dedueixin de les dades contingudes en els plànols i ordres que rebi la direcció facultativa abans del començament o en el curs de l’execució de les mateixes. Al preu unitari estan incloses, i per tan no donen dret a abonament suplementari, el cost de totes les operacions necessàries per a realitzar l’excavació o la explanació, inclòs el refinament de les superfícies tot i que sigui realitzat manualment. Igualment, i en el cas d’haver d’utilitzar explosius, es consideraran inclosos tots els costos derivats del seu maneig i utilització, tal com projecte de voladura, tramitació perforacions, explosius i detonant, tot això serà competència i a càrrec del contractista i sota la seva responsabilitat. També s’inclouen la excavació posterior del material volat i les operacions de neteja projectat als terrenys propers. A més inclou el transport d’apilaments per a la posterior utilització i el transport al abocador dels productes sobrants. En aquest preu es considera inclòs igualment el major volum a transportar degut a l’esponjement, així com les despeses pròpies de l’abocador inclosa la seva adequació final. Igualment, si no existeix prescripció en contra, en el preu d’excavació s’inclouen els apuntalaments necessaris així com les labors d’esgotament d’aigua a l’excavació en tan que aquesta es trobi oberta. S’inclou també en el preu l’abastament de baranes i altres mitjans de protecció que siguin necessaris, la instal·lació de senyals de perill, tan durant el dia com durant la nit, l’abastament de passos provisionals durant l’execució de les obres tan de vianants com de vehicles i la reparació de les conduccions d’aigua, telèfons, electricitat, sanejament i altres serveis i servituds que es descobreixin al realitzar les excavacions. En cas de despreniments o risc dels mateixos als apuntalaments de l’excavació realitzada, el contractista disposarà dels medis humans i mecànics necessaris per a la retirada dels materials despresos i/o per al sanejament de la zona atenent a les ordres de la direcció facultativa. Aquests medis no seran d’abonament, ni tampoc els desperfectes ocasionats per el despreniment sobre materials existents (encofrats, formigonats, ...) ni seran possibles alteracions al termini per aquesta causa excepte per autorització expressa per escrit de la direcció facultativa.

1.5.3 Condicions econòmiques de canalitzacions per a cables elèctrics El preu inclou totes les operacions necessàries per a la seva execució, incloent excavació en qualssevol tipus de terreny i refinat de la rasa, formigonat, omplerta, compactat de la part de la rasa situada a sobre del formigó, col·locació de la terra vegetal (prèviament seleccionada) en la part superior i transport a l’abocador de la terra o roca sobrant . També s’inclou en el preu la part proporcional de connexions a registres, peces corbes que puguin necessitar-se, neteja dels tubs i col·locació de guies.

128

1.5.4 Condicions econòmiques per a l’omplerta de la rasa El material utilitzat per a l’omplerta de les rases s’abonaran per el seu volum en m³ i segons les seccions tipus d’aquest. Els preus d’abonament inclouen totes les operacions i costos derivats de la operació en la seva totalitat com: cànons i costos de compra de material (quan procedeixi), transport, càrrega, i transport des dels apilaments intermedis d’obra, rampes d’accés a la excavació, abocament, extensió i compactació. Igualment inclou les operacions de seleccionat del material quan s’exigeixi o sigui necessari. El preu s’aplica també a l’omplerta de terra vegetal que haurà de realitzar-se, quan s’exigeixi, a la darrera càrrega del replà. Aquesta operació inclou quotes les operacions necessàries per a aquesta unitat d’obra. En darrer lloc en aquesta unitat s’inclouen expressament els costos de reposició del terreny a les seves condicions originals, amb la retirada de pedres, explanació i el remogut de les terres.

1.5.5 Condicions econòmiques per a obres de formigó S’abonaran pel seu volum real en m³ o superfície real en m², d’acord amb el que s’especifiqui als corresponents preus unitaris. Els preus inclouen la part proporcional de treballs addicionals que es requereixin. També inclou la part proporcional dels treballs requerits per a la col·locació de juntes de dilatació i estanqueïtat, subjecció i correcte formigonat de les canonades, etc.

1.5.6 Condicions econòmiques per al registre prefabricat El preu unitari inclou el seu subministrament (inclòs la tapa), transport a l’obra i totes les operacions precises per a la seva posada en obra, l’execució de les perforacions que puguin necessitar-se, el formigonat precís per a situar la tapa a la rasant definitiva, igualment inclou el transport.

1.5.7 Condicions econòmiques per a obres no autoritzades i obres defectuoses Els treballs efectuats pel contractista modificant el previst als documents contractuals del projecte sense la deguda autorització, hauran de ser esbocats a costa seva si la direcció facultativa així ho exigeix i en cap cas seran abonats, sent responsable el contractista dels danys i prejudicis que per l’execució dels citats treballs se’n puguin derivar.

129

Quan sigui precís valorar alguna obra defectuosa, però admissible a judici de la direcció facultativa, aquesta determinarà el preu o partida d’abonament havent-se de conformar el contractista amb el citat preu excepte en el cas que trobant-se dins del termini d’execució, prefereixi refer-la a costa seva segons les condicions establertes per la direcció facultativa i sense excedir el termini.

1.5.8 Condicions econòmiques per a obra incompleta Si per rescissió de contracte per qualssevol altra causa, fos precís valorar obres incompletes, s’atendrà el contractista a la taxació que practiqui la direcció facultativa, sense que tingui dret a reclamació alguna fundada en la insuficiència de preus o en la omissió de qualssevol dels elements que la constitueixen.

1.5.9 Condicions econòmiques per a materials que no siguin de rebut Podran rebutjar-se tots aquells materials que no reuneixin totes les condicions imposades a cada un d’ells als plecs de condicions del projecte.

1.5.10 Condicions econòmiques per a materials sobrants La propietat no adquireix el compromís ni l’obligació de comprar o conservar els materials sobrants després d’haver-se executat les obres, o els no utilitzats al declarar-se la rescissió de contracte.

1.5.11 Condicions econòmiques per a assaigs i control de qualitat La direcció facultativa ordenarà els assaigs que cregui convenients per a la bona execució de les obres sent el seu abonament de l’adjudicatari de les obres. L’empresa contractista és l’encarregada de contractar el laboratori aprovat per la direcció d’obra i efectuar els pagaments d’ assaigs fins a la quantitat fixada. En tot cas el contractista haurà de posa per compte seu i a seu càrrec tots els mitjan s personals i materials per a portar a terme la presa de mostres i la seva possible conservació en obra.

130

2. Plec de Condicions Tècniques

2.1 Condicions d’execució d’obra

2.1.1 Condicions generals El contractista haurà de conèixer suficientment les condicions de les obres, dels materials utilitzables i de totes les circumstàncies que puguin influir a l’execució i al cost de les obres, a la intel·ligència de que, a menys d’establir explícitament el contrari en la seva oferta de licitació, no tindrà dret a eludir les seves responsabilitats ni a formular reclamació alguna que es fonamenti en dades o antecedents del projecte que puguin resultar equivocades o incompletes. A l’execució de les obres el contractista adoptarà totes les mesures necessàries per a evitar accidents i per a garantir les condicions de seguretat de les mateixes i la seva bona execució i es compliran totes les condicions exigibles per la legislació vigent i les que siguin imposades pels organismes competents. El contractista està obligat al compliment de les disposicions vigents en matèria laboral, de seguretat social i de seguretat i salut en el treball i serà l’únic responsable de les conseqüències de les transgressions de dites disposicions a les obres. Com a norma general, el contractista haurà de realitzar tots els treballs inclosos en el present projecte adaptant la millor tècnica constructiva que cada obra requereixi per a la seva execució, i complint per a cada una de les distintes unitats d’obra les disposicions que es descriuen en el present plec. Al respecte d’aquest cal apuntar que tots aquells processos constructius emanats de la bona pràctica de la execució de cada unitat d’obra, i no expressament relacionats en la seva descripció i preu, es consideren inclosos a efecte de pressupost en el preu de dites unitats d’obra.

131

2.1.2 Treballs preliminars Amb coneixement i autorització prèvia de la direcció facultativa, el contractista realitzarà a càrrec seu els accessos, escomeses elèctriques i d’aigua precises per a les seves instal·lacions i equips de construcció, oficina, vestuaris, i magatzems provisionals per a les obres, ocupació de terrenys per a apilament e instal·lacions auxiliars, habilitació d’abocadors, camins provisionals i quantes instal·lacions precisi o siguin obligades per a l’execució de les obres. El contractista haurà de senyalitzar les obres correctament i haurà d’establir els elements de balisament i reixes protectores que siguin necessàries per a evitar accidents i serà responsable dels accidents de qualssevol naturalesa causats a tercers com a conseqüència de la realització dels treballs i especialment dels deguts a defectes de protecció. A les zones on les obres afectin a carreteres o camins d’ús públic, la senyalització es realitzarà d’acord amb l’ordre ministerial del Ministerio de Obras Públicas de 14 de Març de 1960 i els aclariments complementaris que es recullen a la O.C. 67/1960 de la Dirección General de Carreteras.

2.1.3 Accés a les obres El contractista haurà de conservar permanentment a cost seu el bon estat de les vies públiques i privades utilitzades per els seus mitjans. Si es deterioren per aquesta causa quedarà obligat a deixar-les, al finalitzar les obres, en similars condicions a les existents al començament. Lo anterior és aplicable al pas a través de finques no previstes a les afectacions del projecte si el contractista ha aconseguit el premis del seu propietari per a la seva utilització. En tan que no s’especifiqui expressament a la memòria o al pressupost, l’obertura, construcció i conservació de tots els camins d’accés i serveis d’obra seran a càrrec del contractista.

2.1.4 Excavacions El moviment de terres es realitzarà d’acord amb les rasants, amples i talussos que figurin als plànols i les que determini la direcció facultativa. L’adjudicatari assumirà l’obligació d’executar aquests treballs atenent a la seguretat de les vies públiques i de les construccions properes i acceptarà la responsabilitat dels danys que es produeixin per no prendre les mesures de precaució, desatendre les ordres del director facultatiu o el seu representant o per defectuosa execució dels treballs indicats. S’hauran de prendre totes les mesures necessàries per a garantir la seguretat dels operaris, edificis, elements de sustentació d’instal·lacions, sent el contractista responsable dels danys causats per no prendre les degudes precaucions. El cost dels apuntalaments s’entén comprès als preus fixats als quadres, llevat especificació en contra al pressupost.

132

Tots els paràmetres de les rases i pus quedaran perfectament refinats i els fons anivellats i nets per complert. Serà per compte del contractista la conservació en perfectes condicions i la reparació, en el seu cas, de totes les avaries de qualssevol tipus, causades per les obres de moviment de terres en les conduccions públiques o privades d’aigua, electricitat, telèfons, sanejament,... Així mateix, i llevat d’especificació en contra al pressupost, serà de compte del contractista els esgotaments de la franja o excavació per a garantir un treball en sec que asseguri la qualitat de l’obra. El contractista serà responsable de qualssevol error d’alineació o rasant, havent de refer, a costa seva, qualssevol tipus d’obra indegudament executada. En el cas que la omplerta s’hagi de realitzar amb productes d’excavació tots els materials sobrants s’hauran de transportar a l’abocador estant inclòs en el preu de la càrrega, el transport i el condicionament de l’abocador, així com els costos i responsabilitats inherents a la seva utilització que seran de compte de l’adjudicatari, aquest haurà d’informar prèviament a la direcció facultativa de la ubicació i característiques del mateix. Quan la omplerta es realitzi amb sòl seleccionat procedent de préstecs s’abonarà el transport a l’abocador, amb el criteri de mesures establert al projecte. Totes les canalitzacions que existeixin a la zona d’excavació o pròximes a ella, tan si figuren o no al projecte, hauran de ser localitzades prèviament, i desviades provisional o definitivament per el contractista, o reparades en el cas de trencament, el cost del qual s’entén inclòs als preus sense que el contractista pugui fer cap reclamació en aquest sentit a la propietat. L’aproximació a ells haurà de realitzar-se mitjançant excavació manual fins a cobrir totalment el tram afectat. Al preu de l’excavació hi van incloses les operacions addicionals necessàries per a efectuar un apilament separat de la capa de terra vegetal que s’extregui de la zona superior de l’excavació a les zones de cultiu, així com les necessàries per a possibles apilaments intermedis dels productes de l’excavació. Quan la base de la franja presenti males condicions, a judici de la direcció facultativa, podrà instal·lar-se una base granular; augmentant per això la profunditat necessària d’excavació amb una amplada igual a la base de la rasa projectada. El ritme de les excavacions quedarà supeditat a les instruccions de la direcció d’obra i altres prescripcions d’aquest plec. En qualssevol cas no es permetrà executar excavacions que puguin quedar obertes per un espai de temps en que puguin veure’s afectades per les condicions climatològiques.

2.1.5 Omplerta de terres Les omplertes no s’executaran sense l’autorització expressa de la direcció facultativa. No s’acceptaran omplertes amb deixalles procedents de esfondraments o demolicions, havent-se d’utilitzar els materials més adequats per a tal finalitat.

133

Les omplertes de les rases es podran realitzar amb materials d’excavació, si bé retirant els elements de dimensions majors a 5 cm. La omplerta es farà en capes d’espessor no superior a 40 cm, compactant adequadament, fins a la cota de restitució de la terra vegetal, des d’on es continuarà amb la terra vegetal prèviament seleccionada. Al preu de l’omplerta es considera inclosa la càrrega i transport en cas d’haver tingut que efectuar apilaments intermedis. La direcció facultativa establirà la zonificació i el número de proves o assaigs de compactació, que hauran de realitzar-se per un laboratori homologat. El cost d’aquests assaigs de control sistemàtic serà a càrrec del contractista. No s’autoritza la omplerta d’una capa superior si prèviament no s’han realitzat els assaigs de compactació de la capa inferior i els seus resultats no han esta satisfactoris a criteri de la direcció facultativa.

2.1.6 Obres de formigó en massa o armat A l’execució de totes les obres de formigó, ja siguin de massa o armat, es seguirà en tot moment les prescripcions imposades a la vigent instrucció per al projecte i execució de obres de formigó en massa o armat, EHE i les observacions de la direcció facultativa de les obres. El contractista abans d’iniciar el formigonat d’un element informarà a la direcció facultativa, sense l’autorització de la qual no es podrà iniciar l’abocament del formigó. Per als assaigs de control, en el cas que la resistència característica resultes inferior a la càrrega de trencament exigida, el contractista estarà obligat a acceptar les mesures correctores que adopti la direcció d’obra, reservant-se sempre la mateixa el dret a rebutjar l’element d’obra o bé a considerar-lo acceptable, però abonable al preu inferior a l’establert a quadre per a la unitat de que es tracta. El control de qualitat del formigó i els seus materials components s’ajustarà a allò previst al capítol IX d’Instrucció EHE. Les decisions derivades del control de resistència s’ajustaran a allò previst a l’article 69.4 de la Instrucció EHE. El contractista si així s’ordena subministrarà sense càrrec a la direcció d’obra, o a qui la mateixa designi, les mostres necessàries per a l’execució dels assaigs.

2.1.7 Terres Qualssevol element metàl·lic que no suporti tensió haurà d’estar connectat a la xarxa de terra. El contacte dels conductors de terra haurà de fer-se de forma que quedi completament net i sense humitat.

2.1.8 Transformadors i reactàncies La casa constructora del transformador haurà de revisar el muntatge i donar la seva aprovació del mateix.

134

Les reactàncies s’adquiriran amb tots els elements a la fàbrica, comprovant-se l’aïllament i la rigidesa dielèctrica de l’oli.

2.2 Plec de condicions de les instal·lacions elèctriques

2.2.1 Objecte El present plec, té per objecte definir a l’adjudicatari de les instal·lacions elèctriques, en endavant contractista, l’abastament, condicions d’execució qualitativa dels treballs a realitzar per a aconseguir el funcionament de les instal·lacions elèctriques, així com ordenar les condicions tècniques que han de regir la planificació, execució, desenvolupament, control i recepció de l’obra corresponent a les instal·lacions elèctriques. La descripció de les obres, que es fa a continuació té simplement un caràcter d’identificació i enumeració estant destinada especialment a facilitar la interpretació de:

• Els plànols. • Tot allò representat als detalls dels mateixos. • La resta de documents. • Les disposicions que dicti la direcció facultativa de l’obra durant la seva execució.

Cada contractista, abans d’iniciar la seva feina, examinarà tots els treballs que d’alguna manera estiguin relacionats amb el seu, per a aconseguir una perfecta coordinació d’acord amb la finalitat del present plec.

2.2.2 Intenció d’aquest plec La intenció d’aquest plec, així com la dels plànols, és donar la descripció dels elements que el contractista es compromet a executar i/o subministrar d’acord amb les clàusules del contracte. Si hi ha contradicció i/o ambigüitat aparent entre els plànols i el plec o falta informació, el contractista consultarà a la direcció facultativa de l’obra sobre la exacta interpretació o intenció, abans de procedir a realitzar la part de l’obra de que es tracti i procedint a efectuar la anotació pertinent al llibre d’ordres.

2.2.3 Plànols Els plànols de construcció, que formen part del contracte, mostren les obres a realitzar. Per a la construcció de les mateixes, tan sols s’utilitzaran els plànols de construcció que hagin sigut aprovats per la direcció d’obres i estiguin marcats amb la paraula final i les seves eventuals revisions.

135

Els plànols de construcció podran ser lliurats parcialment.

2.2.3.1 Revisió de plànols Després del lliurament dels plànols per a la construcció i durant la execució de l’obra, es podran fer revisions dels plànols de construcció. Per a la construcció de les obre, el contractista usarà solament els plànols de construcció corresponents a l’últim numero de revisió.

2.2.3.2 Plànols d’ordres de modificacions La direcció d’obra, pot presentar, quan ho cregui convenient, ordres de modificacions al contracte. El contractista utilitzarà aquestes ordres d’edificació per a la construcció de les obres, juntament amb els plànols de construcció i les seves eventuals revisions, si n’hi ha.

2.2.4 Presentació de pressupostos És condició indispensable ajustar-se a aquest plec de condicions, amb la finalitat que les propostes presentades, al ser homologades en quan als criteris d’execució adoptats, siguin comparables. No obstant, el contractista podrà presentar per separat, per a un millor funcionament de les instal·lacions justificant i/o econòmicament la bondat de la solució proposada per ell en un annex corresponent. L’import de dites variants, en excés o en defecte, es reflectirà en un quadre de preus independent. En el supòsit que les dades d’aquest plec de condicions no resultin suficientment aclaridores, el contractista farà constar, en un annex a la seva proposició, quines son els supòsits en que es basen els preus de la seva oferta, així mateix haurà de suggerir en un annex especial a la oferta, totes les modificacions i complements que el contractista consideri que necessita la documentació del plec de condicions. Per aquestes raons no s’admetran reclamacions posteriors del contractista.

2.2.5 Abastament del subministrament Al volum de subministrament i al dels treballs a realitzar pe rel contractista, estarà inclòs:

• Es subministrament, muntatge i connexions de tots els elements que intervinguin a les instal·lacions, llevat d’aquells que siguin aprovats per tercers.

136

• El disseny i preparació de tots els plànols, esquemes, especificacions, llistes de materials i requeriments per a l’adquisició i muntatge de tots els elements que intervinguin a les instal·lacions, prenent com a base els plànols de construcció.

En el supòsit que per necessitat en el compliment dels terminis de lliurament fixats per a la posada en servei de les instal·lacions, el contractista hagués d’utilitzar més personal o realitzar treballs en hores fora de les normes, no s’abonarà quantitat suplementària alguna.

2.2.5.1 Documentació d’arxiu Plànols “com es va fer”. Per a totes les instal·lacions, el contractista prepararà plànols de cm es va fer, incloent croquis, esquemes de cablejat o interconnexió, amb la identificació dels terminals de l’equip i del codi amb indicacions del recorregut seguit pels conductors. Esquemes de control. El contractista facilitarà una copia de les instruccions de control que seran emmarcades en un quadre amb vidre de protecció als llocs que s’indiqui, copia de dites instruccions, dibuixos de catàlegs, esquema de cablejat o interconnexió. Seran reunits i lliurats a la propietat i/o a la direcció d’obra. Manuals. Tots els pamflets amb instruccions de maneig, esquemes, llistes de recanvis, instruccions d’instal·lació i demés informació similar, inclosa a l’equip o obtinguda d’una altra forma pel contractista, per als equips i disposicions instal·lats, serà reunida i remesa a la propietat o a la direcció d’obra. Cada publicació o pamflet serà marcat amb la indicació del lloc on s’està utilitzant l’equip.

2.2.5.2 Requeriments addicionals Plànols de muntatge. Com a base als plànols de construcció el contractista confeccionarà els plànols de muntatge d’equips, pupitres de comandament i de senyalització, etc. que sotmetrà a la propietat de la direcció de l’obra per a la seva aprovació. Els plànols de muntatge inclouran els trepants, perns i soldadures, amb els seus símbols normalitzats. Qualssevol part relacionada amb el muntatge dels equips que figuren als plànols de muntatge. Demostració del correcte funcionament. Un cop acabats els treballs elèctrics, el contractista demostrarà que la instal·lació resultant del treball funciona correctament d’acord amb les estipulacions d’aquest plec de condicions. Emmagatzematge de l’equip. Tot l’equip elèctric estarà protegit adequadament des de la seva recepció fins al moment del muntatge. Es prendran les mesures per a prevenir danys de qualssevol equip o element en raó de condicions adverses que puguin presentar-se durant la construcció o emmagatzematge.

137

2.2.6 Normes, reglaments i disposicions Les instal·lacions s’executen i compliran els requisits que es detallen als equips corresponents, així com allò exposat a les següents normes i reglaments:

• Reglament electrotècnic de baixa tensió. • Instruccions tècniques complementaries, denominades ITC-BT • Recomanacions de la Comissió Internacional IEC/CEI d’Electrotècnia. • Normes tecnològiques de l’edificació dictades pel Ministerio de la Vivienda. • Ordenança General de Seguretat i Higiene a la Feina. • Disposicions i normes vigents d’aplicació per les autoritats amb jurisdicció sobre les obres a

realitzar. En el cas de discrepàncies entre el plec de condicions o les normes mencionades i qualssevol part d’aquest plec, s’aplicarà la norma més restrictiva.

2.2.7 Condicions de servei Les instal·lacions seran adequades per a un funcionament continu en les condicions més desfavorables que es puguin preveure.

2.2.8 Qualitat i normalització dels materials Tots els materials i equips seran normalitzats, d’alta qualitat i d’un disseny útil, de fabricació i fabricants qualificats. Els equips que realitzin funcions similars, procediran del mateix fabricant, a la fi de reduir el treball de manteniment i suportar un nivell mínim d’stocks. Tots els materials i equips seran nous i vindran previstos de la seva corresponent certificació de qualitat per a les característiques del disseny i condicions d’utilització. El maneig, instal·lació i proves dels materials i equips s’efectuaran en estricte acord amb les recomanacions del fabricant i les pràctiques d’enginyeria, reconegudes com a bones a la producció, transport i distribució d’energia elèctrica. Els materials o equips defectuosos, o que resultin avariats durant les proves, seran substituïts o reparats de forma satisfactòria per a la direcció d’obra.

2.2.9 Muntatge de materials En aquest apartat es determinen les condicions generals que regiran els treballs corresponents a l’especialitat de l’electricitat.

138

2.2.10 Mà d’obra La mà d’obra a utilitzar per el contractista serà sempre de la més alta qualificació requerida per a cada ofici. En determinades especialitats es podrà exigir al contractista titulacions adequades, o experiència documentalment provada en aquestes certificacions professionals, tal com empalmadors de cables d’alta tensió, cablejat de pannells d’instrumentació,... Aquest plec de condicions haurà de ser conegut per tots els responsables del contractista amb categoria de o superior a cap d’equip. El contractista haurà de mantenir a l’obra personal amb experiència en instal·lacions elèctriques, capaç de seleccionar ell mateix el material a utilitzar a les instal·lacions. Qualssevol modificació a realitzar sobre el material instal·lat equivocadament serà de compte del contractista. Neteja Tot el treball presentat estarà curosament net. No existirà brutícia, casquets, o qualssevol líquid als conductors o equips elèctrics durant la marxa del treball, i el contractista netejarà tots els conductors abans de la seva instal·lació i després de la mateixa, fins a la recepció definitiva dels mateixos. Eines Per el fet de l’oferta, el contractista es suposa que posseeix per a situar a l’obra segons necessitats, totes les eines necessàries per al muntatge i proves requerides tal com l’equip individual i eines de mà per a cada operari, equip de perforació, màquines d’enroscar i de doble tub, bastides, escales, etc. Seran necessaris a l’obra, instruments com el multitèster, amperímetre de pinces, etc. Plànols En general i sense que això constitueixi norma, la direcció d’obra subministra al contractista, per a la seva utilització durant la realització dels treballs de muntatge, els plànols de construcció relatius a les instal·lacions elèctriques. S’adverteix en general, als plànols elèctrics que les escales son orientatives.

2.2.11 Materials Els materials a subministrar per la propietat son inspeccionats i revisats pel contractista, quan li siguin lliurats. Per això eliminarà les fixacions de transport, embalatge i possible brutícia, comprovant que arribin en perfectes condicions per a la seva posada en servei. Tots els preus unitaris a oferir per el contractista, s’entén que inclouen tan la mà d’obra, les eines, etc. necessària per a la realització del treball, així com el petit material necessari, tal com petits

139

farratges, cargols, claus explosius amb els seus accessoris, fixacions, auto perforadores, etc. i en general qualssevol altra especificat clarament com de subministrament per tercers. Tot aquest petit material serà de primera qualitat, galvanitzat o cadmiat i sempre que sigui possible, d’adquisició prefabricada o, com a mínim tractades les superfícies amb pintura antioxidant abans de la seva col·locació.

2.2.12 Qualitat d’execució La direcció d’obra exigirà sempre i en cada treball, la millor qualitat d’execució, el millor material i la millor tècnica a utilitzar. Aquests extrems han de ser coneguts i considerats curosament al fer les ofertes, ja que seran rebutjats tots aquells treballs que no estiguin dins d’aquesta filosofia.

2.2.13 Normes generals La instal·lació es realitzarà d’acord amb el projecte aprovat, sota la direcció de l’autor del projecte, designat per la propietat. Les ordres d’aquest seran donades sempre per escrit. El tècnic director de l’obra, podrà designar un ajudant a les ordes del qual s’haurà d’ajustar el contractista. Les despeses que originin tan de personal com de material als treballs de mesura i replanteig, seran per compte de l’adjudicatari, això com igualment els d’expedició de certificacions d’obra, direcció, ajudant o inspecció de les mateixes.

140

3. Seguretat i salut en el treball

3.1 Introducció Aquest document de seguretat i salut en el treball té com a objectiu definir els riscos derivats de les operacions i tasques necessàries per a l'execució dels treballs descrits en aquest projecte de construcció, així com els derivats dels treballs de reparació, conservació i manteniment, i de les mesures de precaució i prevenció mínimes a considerar per a evitar o atenuar el més possible les conseqüències d'accidents i/o malalties professionals que poguessin ocasionar-se durant l'execució.

3.2 Característiques de les obres a realitzar L'obra a realitzar per a la qual es redacta aquest projecte consisteix en la construcció d'un Parc Eòlic en el terme municipal de Ciutadella de Menorca, a les Illes Balears. El projecte de construcció del Parc consta bàsicament de les següents tasques:

• Construcció de camins d'accés. • Excavacions, explanacions, obertura de rases, “desmuntis” i “terraplenados” en terrenys

fonamentalment de consistència dura. • Construcció de dipòsits, murs de contenció i fonamentacions d’aerogeneradors de formigó

armat, per a la sustentació dels aerogeneradors. • Construcció d'edifici de control i subestació, per als equips de generació d'energia elèctrica. • Muntatge dels aerogeneradors que componen el Parc Eòlic. • Muntatge de la infrastructura elèctrica. • Muntatge del sistema elèctric que compon la subestació.

3.2.1 Interferències i serveis afectats Es considera que existeix la possibilitat d'interferència entre els vehicles necessaris per a la realització de l'obra i la circulació normal per la carretera.

141

3.2.2 Maquinària i mitjans auxiliars Es preveu l'ocupació de, com a mínim, la següent maquinària i mitjans auxiliars:

• Pales carregadores. • Retroexcavadores. • Camions basculants de transport. • Camions amb grua per a autodescàrrega. • Camions formigonera. • Camió-bomba per a formigonat. • Vibrador de formigó. • Radial. • Bastides. • Escales de mà. • Compressor. • Martells destrossadors autopropulsats i manuals. • Grups de soldadura i bufadors. • Grues. • Eines d'alta i baixa tensió.

3.2.3 Riscos derivats de les tasques A continuació s'indiquen els riscos que es podrien produir durant l'execució de les obres, degut a la utilització de la maquinària i mitjos auxiliars necessaris per a l'execució de les mateixes:

• Riscos professionals. Es consideren com a tal els derivats dels treballs necessaris per a la realització de les obres, independentment de la seva naturalesa i origen, i que puguin ser soferts pel personal de l’obra durant el termini d'execució dels treballs. Es preveu que els més freqüents seran: 1.- Caigudes del personal. 2.- Caigudes de material, eines i/o elements constructius. 3.- Enfonsaments per inestabilitat dels elements constructius o del terreny. 4.- Esfondraments del terreny. 5.- Xocs i/o bolcades de vehicles. 6.- Atropellaments del personal. 7.- Talls, cops i enganxades produïdes per màquines, eines, materials, etc. 8.- Sobre esforços del personal. 9.- Explosions. 10.- Incendis. 11.- Lesions cutànies, auditives, oculars, electrocucions, cremades, etc.

142

• Risc de danys a tercers Atès que no es permetrà el pas a l'obra de persones alienes a la mateixa, no es preveu que es produeixin accidents que afectin a terceres persones i als seus béns tret que es produeixin per elements de l'obra amb abast exterior, com els vehicles de transport. Per tant, es considera que existeixen els següents riscos a tercers: 1.- Atropellaments. 2.- Col·lisions dels vehicles i/o bolcades.

3.3 Aplicació de la seguretat i prevenció dels riscos A continuació s'indiquen les mesures mínimes a considerar per a assolir i mantenir un nivell de seguretat òptim durant l'execució de les obres, de manera que s'evitin o atenuïn els efectes dels riscos en el treball.

3.3.1 Proteccions individuals 1.- Casc homologat per a totes les persones de l’obra. 2.- Ulleres protectores anti-pols i anti-impactes. 3.- Màscara. 4.- Botes de seguretat homologades per a cada classe de treball. 5.- Protectors auditius. 6.- Cinturons de seguretat específics de cada treball. 7.- Comprovadors de corrent. 8.- Guants de cuir i anti-talls. 9.- Guants de goma per a ofici de paleta i treballs amb formigó. 10.- Guants dielèctrics. 11.- Granotes de treball adequats.

3.3.2 Proteccions i mesures de seguretat col·lectives 1.- Tancament de les zones on s'executin els treballs. 2.- Tancament i senyalització de les zones on s'efectuïn buidats. 3.- Marquesina de protecció de caigudes d'objectes. 4.- Senyalització: a.- D'entrada i sortida de vehicles. b.- De perill en les proximitats de l'obra. c.- De prohibició del pas a persones alienes a l'obra. d.- Indicadora de risc elèctric. i.- Indicadora de caigudes a diferent nivell i de caiguda d'objectes. f.- Indicadora de perill d'incendi. 5.- Xarxes de seguretat. 6.- Baranes de protecció de 1 m. d'alçada en vores a diferent nivell i escales. 7.- Cables i punts d’anclatge per a cinturons de seguretat.

143

8.- Posada a terra d'instal·lacions elèctriques. 9.- Senyalització acústica per a la marxa enrere en retroexcavadores, camions, etc. 10.- Indicacions de zona de seguretat per al moviment de la maquinària pesada amb prohibició de romandre en el radi d'acció. 11.- Rampes d'accés uniformes i amb pendent inferior al 20 %. 12.- Prohibició de transportar persones en vehicles o en parts no aptes per a això. 13.- Velocitat de desplaçament de vehicles limitada a 20 km/h. 14.- Bastides amb estabilitat horitzontal i vertical assegurada. 15.- Escales de mà amb sabates antilliscaments per la part inferior. 16.- Prohibició de romandre en la zona d'elevació de càrregues per mitjans mecànics, la qual es realitzarà evitant que passin per sobre del personal. 17.- Emmagatzematge dels materials d'obra en llocs adequats, secs, protegits de la intempèrie i ordenats. Els materials perillosos s'emmagatzemaran en llocs exclusius i clarament indicats per a això. 18.- Prohibició de treballar en zones amb alçada quan la velocitat del vent sigui superior a 50 km/h. 19.- Tota persona que manipuli conductors i equips elèctrics haurà de dur posats guants i botes aïllants. 20.- S'impartirà formació en matèria de seguretat i higiene en el treball al personal d'obra. 21.- Es disposarà de serveis sanitaris suficients i completament dotats per al nombre de treballadors en activitat simultània. Es ressalta que la millor protecció de riscos, tant professionals com a tercers, és la correcta utilització d'equips, materials i eines així com l'execució de qualsevol tipus de treball per part de personal conscient i especialitzat en la seva labor professional.

3.4 Primers auxilis La companyia mantindrà un nombre adequat de personal de primers auxilis per a tractar accidents menors i emergències en el lloc de treball. Aquest personal tindrà la formació i la qualificació suficient d'acord amb els requeriments estatutaris. El personal certificat de primers auxilis serà identificat en la instal·lació.

3.5 Procediments d'emergència Els procediments en cas d'emergència estan dissenyats per a donar avís de perill imminent i per a permetre al personal traslladar-se a un lloc de seguretat. Cada director/supervisor és responsable d'assegurar que tots els empleats i visitants a l'àrea de responsabilitat són informats o estan completament familiaritzats amb els procediments d'emergència. La formació en procediments d'emergència forma part de la conscienciació en temes de seguretat. Per a refrescar els coneixements es proporcionaran cursos de formació quan siguin necessaris. Quan sigui necessari, es designarà un responsable anti-incendis per a ajudar en les evacuacions. Allà on estiguin designats, se'ls donaran les instruccions i la formació adequada per a assegurar la seva efectivitat.

144

3.6 Regles i Normes El pla de Seguretat i Salut compleix amb les següents normes.

3.6.1 Requeriments de l'Equip de Protecció Personal (EPP)

• Calçat de seguretat: Dintre de l'emplaçament, tot el personal haurà d'utilitzar el calçat de seguretat.

• Casc de protecció: Dintre de l'emplaçament, tot el personal haurà d'utilitzar el casc de protecció, excepte quan s'estigui dintre de la subestació, dintre del vehicle d'assistència o bé en l'interior de la gòndola.

• Arnès de seguretat: Tot el personal haurà d'utilitzar l’arnès de seguretat per a pujar als aerogeneradors, i per a realitzar qualsevol tasca prop de la vora de la gòndola.

• Guants de protecció: Equip convencional. • Ulleres protecció: Equip convencional. • Protecció de l’oïda: Equip convencional. • Equips de primers auxilis: Tots els vehicles d'assistència, així com la subestació, haurien

d'estar equipats amb un equip de primers auxilis. • Extintor: En cas que als aerogeneradors no es disposi d'un extintor, tots els vehicles

d'assistència haurien d'estar equipats amb un. En qualsevol cas, la subestació haurà d'estar proveïda d'extintors.

• Dispositiu de descens: En cas que els aerogeneradors no disposin d'un dispositiu de descens, a l'emplaçament haurà d'haver almenys un equip de descens per als casos d'emergència.

• Estació de neteja ocular: La subestació haurà d'estar proveïda d'una estació de neteja ocular, i segons la grandària de l'emplaçament, els vehicles d'assistència haurien de disposar també d'aquest equip.

3.6.2 Treballs a grans alçades

3.6.2.1 Treballs a l’aerogenerador Les normes referides a la torre de l’aerogenerador són aplicables des de l'instant que s'obre la porta d'accés a la base de la torre, fins que aquesta es tanca, una vegada finalitzada la feina. Per a eliminar qualsevol dubte, aquest treball també inclou la utilització de la torre com a via d'accés a la gòndola. Únicament haurà de treballar a les torres el personal autoritzat. Dues persones haurien d'estar sempre presents quan s'estigui pujant per la torre. Queda terminantment prohibit pujar a la torre amb velocitats de vent superiors a 20 m/s . Abans de pujar a la torre, haurien de situar-se al costat de la ruta d'accés dos senyals portàtils amb les indicacions "Mantenir la ruta totalment lliure" - "Personal treballant a dalt".

145

Haurà d'utilitzar-se el calçat de seguretat, el casc de protecció i l’arnès de seguretat mentre s'estigui dintre de la torre. Es recomana utilitzar també els guants per a pujar per l'escala. Abans de pujar a la torre, s’han d'encendre les llums d'aquesta i de la gòndola. En cas que alguna de les llums no funcioni correctament, s'haurà de posposar l'ascensió a la torre fins que s'hagin adoptat les mesures correctores necessàries. Durant l'ascensió a la torre s'haurà de realitzar una inspecció visual de l'estat de l'escala, dels perns de fixació, de les plataformes i de les anses adherides de possible defectes evidents. En cas de detectar-se algun problema, haurien de realitzar-se immediatament les reparacions pertinents. Durant l'ascens, les petites eines o qualsevol altre component solt s'han de dur dintre d'una caixa o dintre d'una bossa lligada a la persona que ascendeix, com per exemple a l’arnès de seguretat. Les peces que no estiguin soltes poden dur-se en les butxaques. Els elements més pesats han de transportar-se mitjançant la grua de la gòndola, i no per la persona que puja per l'escala. Cada secció de l'escala solament pot ser ocupada al mateix temps per una sola persona. L'altra persona no ha de romandre just sota l'escala quan la primera està pujant per ella. Una vegada s'hagi pujat a la torre, haurà de realitzar-se una inspecció visual de l'extrem superior de l'escala per a detectar qualsevol defecte.

3.6.2.2 Treballs en la gòndola Les portes de la gòndola no han d'obrir-se amb velocitats de vent superiors a 20m/s. Quan es treballi a l'exterior de la gòndola, la qual cosa inclou estrènyer bé els perns de les pales, totes les eines haurien d'estar subjectades correctament a l’arnès de seguretat del treballador o bé en algun dels punts adequats de l'estructura de la gòndola. El sistema de bloqueig manual groc o el cargol de bloqueig del disc de fre ha d'utilitzar-se per a impedir, quan sigui necessari, el gir del rótor.

3.6.3 Operació manual L'operació manual ha de realitzar-se únicament quan no quedi cap altra alternativa. En cas que l'operació manual fos necessària, han de seguir-se les següents pautes: És la càrrega massa pesada, poc manejable, difícil d'agafar o poc estable per a una sola persona. En cas afirmatiu, s’haurà d’elevar la càrrega entre dues persones. Si pot ser, és preferible haver d’estirar o empènyer la càrrega a haver d'aixecar-la, ja que es pot controlar molt millor. Utilitzar el calçat de seguretat per a protegir els peus. On sigui possible, utilitzar els guants per a protegir les mans d’arestes afilades.

146

És important disposar d'un bon accés que permeti una correcta elevació. Comprovar, també, que no hi hagi res que pugui obstruir el camí pel qual es transportaran els elements. Si pot ser la càrrega ha de ser elevada entre el muscle i el maluc. Evitar girar el cos mentre s'estigui aixecant o transportant l'objecte. Si l'objecte ha de ser aixecat des d'una alçada per sota dels malucs, és preferible doblegar les cames i quan es procedeixi a aixecar-lo. L'objecte s'ha de dur tan a prop del cos com sigui possible.

3.6.4 Elevació mecànica Sempre que sigui possible, s’ha d’utilitzar l'assistència mecànica en les operacions d’elevació. Ha d'emprar-se la grua de la gòndola per a pujar les eines i l'equip necessari. Abans d'utilitzar aquest grua, cal que el rótor estigui bloquejat. Abans de realitzar una ascensió amb la grua de la gòndola, ha de comprovar-se que tot l'equip d'ascensió està certificat, per exemple la grua o el carretó elevador. En l'equip d'elevació ha d'estar indicada la seva càrrega màxima admissible per a garantir la seguretat del treball. El muntatge ha de realitzar-se únicament per un muntador qualificat. Aquest muntador serà responsable de determinar els pesos dels objectes a aixecar i escollir l'equip d'elevació adequat. Planificar l'operació d'elevació i cerciorar-se de que tot el personal involucrat en l'operació ho ha entès tot. Situar tanques sota les càrregues suspeses per a evitar que el personal pugui passar per sota d'aquesta. Establir i mantenir una bona comunicació amb tot el personal involucrat en les operacions. El personal que estigui fora del camp visual de la resta de l'equip (per exemple un operador de grua i una treballador situat en la gòndola) haurien de mantenir contacte via walky-talky o telèfon per a dirigir les operacions.

3.6.5 Treballs que requereixen dues persones Sota condicions normals, hi ha d’haver sempre dues persones treballant juntes quan es realitzi alguna tasca. (Únicament, sota circumstàncies perfectament definides es permet treballar solament: consultar en els procediments per al treball segur, els casos especificats que es permet treballar solament). 1. Assegurar-se que, per a cada tasca a realitzar en l'emplaçament en la qual es requereixin dues persones, els membres de l'equip no queden aïllats l'u de l'altre durant la seva realització. 2. En cas que, per qualsevol motiu, un dels membres de l'equip hagi d'abandonar el treball, la resta de tasques haurien de detenir-se també.

147

3. En cap cas un membre de l'equip podrà abandonar el lloc de treball sense abans informar al seu company. 4. En cas que l'equip no pot establir contacte auditiu entre els seus membres, haurà d'utilitzar-se el walky-talky o en el seu lloc el telèfon mòbil. Comprovar, abans de començar els treballs, que les bateries dels telèfons o dels walky-talky estan totalment carregades.

3.6.6 Treballs que requereixen una sola persona En circumstàncies perfectament definides, en les quals no s’hagi de realitzar cap treball elèctric, pot ser que tan solament sigui necessari un membre del personal de servei per a realitzar les tasques. En cas de treballar solament, han de contemplar-se les següents observacions: Només és permès al personal autoritzat treballar sol. La persona que treballi en solitari haurà de mantenir constantment contacte amb la base, mitjançant un telèfon mòbil o un walky-talky. Comprovar que la bateria del telèfon o del walky-talky està completament carregada, abans de sortir a realitzar els treballs. La persona que treballi en solitari i la persona que romangui a la base han de posar-se d'acord respecte als procediments d'emergència, abans que el primer surti a realitzar els treballs. Quan abandoni la base per a realitzar els treballs i quan hi torni al haver finalitzat les tasques, haurà de, en ambdós casos, notificar-se'l a la persona que romangui en la base. La persona que treballi en solitari i la persona que romangui en la base han de posar-se d'acord respecte a realitzar els contactes en intervals regulars de temps. En cas que la persona que treballa sol no estableixi contacte dintre dels intervals preestablerts, la persona que romangui a baix haurà d'engegar el procediment d'emergència preestablert i posteriorment sortir a la recerca del primer.

3.6.7 Treballs elèctrics de seguretat

3.6.7.1 General Únicament els electricistes autoritzats empleats per la Companyia, o els contractistes elèctrics estan autoritzats a realitzar inspeccions, comprovacions i reparacions de les instal·lacions elèctriques i dels equips. En tot moment estaran presents dues persones quan es treballi amb l'equip de mesura de la tensió.

3.6.7.2 Alta Tensió Per al present manual, es considera com alta tensió les tensions superiors als 1000V, d'acord amb els estàndards internacionals.

148

Per a qualsevol treball d'alta tensió s'haurà de disposar de l'autorització corresponent. Quan es treballi en els equips d'alta tensió haurien d'estar sempre presents dues persones. Abans de començar els treballs, l'equip per a treballs elèctrics ha de ser revisat per una persona qualificada. Ha de comprovar-se, abans de començar qualsevol treball, que per la línia en la qual es treballés, no hi hagi tensió, mitjançant l'equip reglamentari. Aquest equip haurà de ser revisat abans i després de realitzar la comprovació de la línia. L'equip ha de disposar de presa de terra. El personal que realitza els treballs elèctrics ha de disposar de l'Equip de Protecció Personal adequat, en el qual s'inclou entre altres elements, els guants de goma, l’estora de goma i el calçat aïllat. El personal encarregat de realitzar els treball elèctrics ha d'utilitzar eines aïllades.

3.6.7.3 Baixa Tensió Per al present manual, es considera com baixa tensió les tensions inferiors als 1000V, d'acord amb els estàndards internacionals. Normalment, no es precisa d'autorització per a realitzar els treballs en el circuit de baixa tensió, encara que en algun cas específic pot ser que sigui necessària. Quan sigui possible, l'equip ha d'estar aïllat, abans de començar a treballar. Ha de comprovar-se, abans de començar qualsevol treball, que la línia en la qual es treballarà estigui sense tensió, mitjançant l'equip reglamentari. Aquest equip haurà de ser revisat abans i després de realitzar la comprovació de la línia. El personal que realitza els treballs elèctrics ha de disposar de l'Equip de Protecció Personal adequat, en el qual s'inclou, entre altres elements, els guants de goma, l’estora de goma i el calçat aïllat. El personal encarregat de realitzar els treballs elèctrics ha d'utilitzar eines aïllades.

3.6.8 Treballs d'excavació Únicament el personal qualificat pot realitzar els treballs d'excavació. El Supervisor de l'emplaçament ha d'estar informat de qualsevol treball d'excavació que es vagi a realitzar, per a facilitar la coordinació amb altres treballs que tinguin lloc als voltants. Abans d'iniciar l'excavació han d'examinar-se molt bé els plànols de la zona per a detectar possibles cables subterranis, canonades, etc. Serà necessària, a més, una autorització en cas que les excavacions tinguin lloc en les proximitats del cablejat subterrani.

149

3.6.9 Operació per control remot Els aerogeneradors poden ser controlats amb un sistema de control remot per la propietat i pel departament de Servei de la Companyia. Aquest sistema de control permet l'arrencada a distància dels aerogeneradors, el qual podria ser perillós pel personal que estigués present a l’aerogenerador en el moment d'arrencada. Per això, és fonamental que el personal de servei posi el controlador en mode servei, una vegada hagi entrat a l’aerogenerador, per a evitar que es tingui accés al comandament per control remot.

3.6.10 Descàrregues elèctriques a l’aerogenerador a causa dels llamps Durant una tempesta o fins i tot una hora després que hagi acabat, queda terminantment prohibit l'accés a l'interior o als voltants dels aerogeneradors.

3.6.11 Electricitat estàtica en les pales dels aerogeneradors Les pales dels aerogeneradors poden generar energia estàtica durant el transport a l'emplaçament o en condicions atmosfèriques qualssevol. La descàrrega que pot produir-se al tocar les pales carregades amb energia estàtica és desagradable, encara que en cap cas és perillosa.

3.7 Prevenció contra incendis Han de prendre's les precaucions necessàries per a evitar la creació d'un incendi arreu de l'emplaçament, fins i tot en els aerogeneradors, en les oficines i en el menjador. No utilitzar sistema de calefacció, il·luminació o de cuina no reglamentaris. No situar la roba o la vestimenta prop d'una font de calor. No permetre que s'acumulin les escombraries generades ni els materials inflamables. Prendre les mesures contra incendi quan es portin a terme treballs en els quals s'arribin a temperatures elevades, i seguir les instruccions de seguretat específiques per a aquest tipus de treballs. Tenir coneixement del funcionament dels extintors així com de la seva ubicació i distribució en l'emplaçament. S’han de saber els procediments d'emergència en cas que es produeixi un incendi.

150

3.8 Als voltants i dintre dels aerogeneradors Per a entrar als aerogeneradors, s’ha d’utilitzar com a mínim el casc de protecció i el calçat de seguretat. Quan el temps és fred, existeix la possibilitat que es desprenguin blocs de gel procedents de les pales. No s’ha d’acostar-se a un aerogenerador que estigui en operació si existeix la possibilitat que s'hagi format gel en les pales, com per exemple quan s'hagi produït una gelada. Fixar la porta de l’aerogenerador de manera que es mantingui completament oberta, utilitzant el pany instal·lat, per a evitar rebre un cop en cas que la porta es tanqués sobtadament.

3.9 Obertura de la porta de la gòndola El personal haurà de, com a mínim, utilitzar el calçat de seguretat i l’arnès de seguretat fixat en algun dels perns de subjecció. No s'ha d'obrir la porta de la gòndola quan la velocitat del vent superi els 20m/s.

3.10 Encendre l’aerogenerador Engegada local. Comprovar que no hagi ningú a la torre de l’aerogenerador, damunt de la base o a la gòndola. Arrencar l’aerogenerador mitjançant els controls de la seva base. Evitar engegar-lo si el temps és gelat, o en cas que sigui imprescindible, buidar els voltants del aerogenerador abans d'activar-lo per si es desprenen blocs de gel que s'hagin format a les pales. Engegada per control remot Comprovar les indicacions del personal del aerogenerador abans d'engegar-lo.

3.11 Aïllament de l’aerogenerador o dels seus components Desconnectant l'interruptor principal es tallarà el subministrament d'energia de tot l’aerogenerador excepte de l'ordinador, del sistema d'il·luminació dels punts d'energia i dels accionadors de la porta de la gòndola. Prement el botó d’aturada d'emergència, es tallarà el subministrament d'energia del sistema de control de l’aerogenerador. Introduint el controlador a mode de servei (Service Mode) s'inhabilitarà el control remot de l’aerogenerador i únicament es permetrà realitzar operacions de servei a la gòndola, controlades mitjançant l'armari que es troba en aquesta.

151

Introduint el controlador a mode normal (Normal Mode) s'habilitarà el control remot de l’aerogenerador, incloent l'engegada per control remot.

3.12 Procediments en cas d'emergència

3.12.1 Responsabilitats Supervisor de l'emplaçament: és el responsable de posar-se en contacte amb els serveis d'emergència en cas de situació d'emergència. Haurà d'especificar el lloc exacte i informar de la naturalesa dels fets que l’han causat. Pot delegar responsabilitat segons ho requereixin les circumstàncies. Assistents de Primers Auxilis: els quals estan certificats en primers auxilis són els responsables d'atendre al ferit, si és que n’hi ha algun. Responsable contra incendis: Coordina l'evacuació a un lloc més segur. Fa un recompte del personal i dels visitants que puguin haver a l'emplaçament. Facilita la informació del personal que falta als serveis d'emergència. S'assegura que les persones evacuades romanguin en una zona fora de perill.

3.12.2 Serveis d'emergència El Supervisor de l'Emplaçament haurà de mantenir als serveis d'emergència locals informats sobre la ubicació i la naturalesa del lloc, els punts d'accés al mateix, quin tipus de situacions poden donar-se i com han de tractar-se. El Supervisor haurà d'establir clarament amb cada servei com posar-se en contacte amb ells en cas d'emergència.

3.12.3 Procediments

• Incendi. Salt de l'alarma Demanar ajuda: al Supervisor de l'Emplaçament, que ho comunicarà als serveis d'emergència o directament als serveis d'emergència. L'interruptor principal de l’aerogenerador o de l'engranatge ha de ser desconnectat immediatament. Si això no és possible des de l'emplaçament, sol·licitar la interrupció de la connexió al Supervisor de la Xarxa Local. Si l'incendi té lloc dintre d'un aerogenerador, s’haurà d’intentar apagar el foc amb l'extintor. Si l'incendi està fora de control, s’ha d’evacuar l’aerogenerador immediatament i establir una barrera perquè no hi entri ningú més.

152

Si l'incendi té lloc fora de l’aerogenerador, intentar extingir el foc si és possible, però sense córrer riscos personals. Utilitzar el dispositiu contra incendi adequat. No utilitzar mai aigua en incendis provocats per un fall elèctric o per una explosió d'oli/petroli. Utilitzar els extintors facilitats. Si el foc s'estén, retrocedir immediatament, tancant totes les portes que tingui a la seva esquena. Al escoltar l'alarma o rebre l'ordre del responsable contra incendis, tot el personal haurà d'evacuar immediatament l'emplaçament i dirigir-se a la sortida principal. El Responsable contra incendis haurà de fer un recompte de tot el personal en l'emplaçament, incloent visitants. Aquesta informació haurà de ser proporcionada als serveis d'emergència immediatament. Ningú haurà d'entrar de nou a l'emplaçament fins que els serveis d'emergència concedeixin el permís.

• Llamps En el cas d'una tempesta amb llamps a l'emplaçament, tot el personal haurà d'abandonar immediatament el mateix mitjançant vehicles. No quedar-se al costat d'un aerogenerador. No entrar a la subestació. Si el seu vehicle no està accessible i no està segur d'arribar a ell sense risc, estiri’s en el sòl i encongeixi's, de manera que ocupi el menor volum possible fins que la tempesta passi. Si es produeix un incendi com a conseqüència de l'impacte d'un llamp, s’han de seguir els procediments d'emergència en cas de foc. No tornar a l'emplaçament fins que no estigui segur que la tempesta hagi passat o que es doni la instrucció pel supervisor de l'emplaçament. No acostar-se a l’aerogenerador fins que hagi transcorregut una hora des que va cessar la tempesta. Fins i tot llavors, no acostar-se a l’aerogenerador si s'escolten renous prominents de les pales.

• Aerogenerador fora de control En cas que l’aerogenerador es quedi fora de control, s’haurà d’evacuar i no aproximar-se a menys de 500 metres fins que torni a estar sota control.

• Primers auxilis En cas d'alguna ferida, buscar l'ajuda del personal qualificat de primers auxilis. Cridar a una ambulància. Romandre al costat del ferit si és possible.

• Ruta d'escapament Hi ha dues rutes de fugida a un aerogenerador: internament, per l'escala; o externament, utilitzant el dispositiu de descens que està instal·lat a la gòndola.

153

Quan sigui aplicable, el personal rebrà formació necessària per a escapar externament de l’aerogenerador, des del moment de la seva incorporació.

• Evacuació Per treure a un ferit que estigui incapacitat de la torre o gòndola, s’ha de baixar-lo externament o internament de la torre mitjançant una corda, o mitjançant el dispositiu de descens (si està instal·lat) lligat al seu arnès de seguretat. Totes les portes d’accés de la torre haurien d'estar obertes abans d'iniciar el descens.

• Informe El Supervisor de l'Emplaçament informarà de tots els accidents al Comitè de Seguretat.

3.13 Informe Una situació d'emergència es produeix com a resultat de la culminació de situacions de perill i/o accidents. És de gran importància que la causa de la situació es determini i es prenguin les mesures per a evitar qualsevol situació d'emergència de la mateixa naturalesa. Per tant, és molt important que es realitzi un informe d'accident o d'una situació de perill tan aviat com sigui possible, després que el succés tingui lloc, i on sigui aplicable prendre mesures per a reduir els riscos perquè no es produeixi altra vegada el mateix incident. Una situació d'emergència haurà de ser investigada, i s'informarà d'ella de la mateixa manera que s'informa d'una situació de perill, seguint el procediment establert per a un accident.

154

PRESSUPOST

155

Pressupost de construcció

1. Introducció A continuació es calcula el cost dels materials necessaris per a la construcció del Parc Eòlic de Punta Nati. Les característiques bàsiques del citat parc son:

• Numero d’aerogeneradors: 10 • Potencia instal·lada del parc: 18 MW • m² de plataforma per al muntatge i fonaments dels aerogeneradors: 1400 • m de camins interiors: 6200 • m de línia MT soterrada: 5550 • Nivells de tensió del parc: 0,69, 20 i 132 kV

Al final del pressupost hi figura un resum amb el cost de cada apartat i el cost total del projecte.

157

2. Càlcul econòmic de la construcció del parc

2.1 Conjunt aerogenerador Unitats Concepte Preu unitari (€) Total (€)

10

Aerogenerador Vestas V-90/1800. Inclou conjunt gòndola, rótor, generador, acoblaments, multiplicador, fre, pales, eix, sistema hidràulic, sistema de subjecció a l'eix principal, estructura de suport, sistema de control, transformador de potència 690/20000 V, cel·la proteccions, etc.

2.000.000,00 20.000.000,00

TOTAL (Conjunt aerogenerador) 20.000.000,00

2.2 Xarxa subterrània Materials: Unitats Concepte Preu unitari (€) Total (€)

10.890 Metre cable Al EPRONAX COMPACT 12/20 kV 1·240mm². 7,81 85.050,90 3.120 Metre cable Al EPRONAX COMPACT 12/20 kV 1·150mm². 5,20 16.224,00 3.120 Metre cable Al EPRONAX COMPACT 12/20 kV 1·120mm². 4,75 14.820,00 3.120 Metre cable Al EPRONAX COMPACT 12/20 kV 1·70mm². 3,50 10.920,00

1 Materials (arena, totxos, cintes, empalmes, etc). 15.000,00 15.000,00

1 Total d'asajos (mesura de la resistència dels aillaments, comprobació de continuitat i ordre de fases, i assajos de rigidesa dielèctrica).

21.000,00 21.000,00

Mà d'obra: Unitats Concepte Preu unitari (€) Total (€)

10.890 Estesa cable EPRONAX COMPACT 12/20 kV 1·240mm². 2,50 27.225,00 3.120 Estesa cable EPRONAX COMPACT 12/20 kV 1·150mm². 1,20 3.744,00 3.120 Estesa cable EPRONAX COMPACT 12/20 kV 1·120mm². 0,95 2.964,00 3.120 Estesa cable EPRONAX COMPACT 12/20 kV 1·70mm². 0,75 2.340,00

3.120 Treballs varis (reomplerta, compactació, assentament de les línies, etc). 0,75 2.340,00

TOTAL 201.627,90

158

2.3 Proteccions Materials: Unitats Concepte Preu unitari (€) Total (€)

1 Kg. Cable Cu nu 50 mm² (aprox. 0,455 Kg/m). 34.000,00 34.000,00 4 Pica acer Cu 2 m. diàmetre 14 mm 20CU141. 14,00 56,00

1 Soldadures i petit material (grampes, caixes, motlles per a soldadures, aditius, etc). 1.500,00 1.500,00

12 Cel·la de IA. 1.100,00 13.200,00 2 Cel·la seccionador. 1.200,00 2.400,00

2 Serveis auxiliars de embarrats MT d'aerogeneradors incloent cel·la d'interruptor seccionador fusible combinat amb trafo bipolar 20/0,4 per a serveis auxiliars de 1500 kVA, quadre BT i cablejat.

1.800,00 3.600,00

32 TI mesura 24 kV, In=75, 150, 200, 300, 400 A. 375,00 12.000,00 12 Relé protecció temps independent amb reestabliment. 520,00 6.240,00 1 Relé protecció temps independent. 500,00 500,00 32 I.A. 24 kV, In=80, 160, 200, 315, 400 A. 250,00 8.000,00 3 Seccionadors 24 kV. 700,00 2.100,00

Mà d'obra:

3.500 Estesa de cable. 0,50 1.750,00

1 Treballs varis: connexionat a equips, colocació de piques, execució de soldadures i mesures. 3.000,00 3.000,00

TOTAL 88.346,00

2.4 Xarxa de comunicacions Materials: Unitats Concepte Preu unitari (€) Total (€)

1 Terminals òptics d'unió en calent, caixes de connexionat òptic, cordons, etc. 18.000,00 18.000,00


1 Estesa de línies, connexionat dins la subestació i sala de control incloent el petit material, transport i eines. 18.000,00 18.000,00

1 Comprobacions i posada en marxa de la xarxa. 9.000,00 9.000,00 TOTAL 45.000,00

159

2.5 Subestació transformadora Materials: Unitats Concepte Preu unitari (€) Total (€)

1 Trafo potència 20/132 ± 10% kV, 25 MVA, inclou assajos i parallamps d'autovàlvules. 45.000,00 45.000,00

1 Aparamenta intempèrie. 180.000,00 180.000,00

1 Embarrats i connexions AT, cadenes d'anclatge de línia i connexionat MT. 50.000,00 50.000,00

1 Cablejat MT i BT. 50.000,00 50.000,00 1 Xarxa de terres . 20.000,00 20.000,00 1 Equip de protecció personal. 2.500,00 2.500,00

1 Unitat de control remot de la subestació i connexionat intern de la xarxa de control. 30.000,00 30.000,00

1 Unitat de control remot per a la companyia. 120.000,00 120.000,00 Mà d'obra: Unitats Concepte Preu unitari (€) Total (€)

1 Muntatge i posicionat del trafo de potència. 9.000,00 9.000,00 1 Instal·lació aparamenta intempèrie 2.000,00 2.000,00

1 Instal·lació embarrats i connexions AT, cadenes d'anclatge de línia 24.000,00 24.000,00

1 Instal·lació enllumenat i força. 13.000,00 13.000,00

1 Treballs necessaris per a l'instal·lació de la xarxa de terres. 5.200,00 5.200,00

TOTAL 550.700,00

2.6 Edifici de control Materials: Unitats Concepte Preu unitari (€) Total (€)

1 Cel·la 20 kV, incloent cel·la d'entrada, cel·les d'interruptor automàtic extraible. 13.000,00 13.000,00

1 Transformador per a S. Aux. i cel·la de protecció d'interruptor fus combinat. 9.000,00 9.000,00

1 Quadre general BT. 2.200,00 2.200,00 1 Cables MT, BT. 6.000,00 6.000,00 1 Sistemes auxiliars de seguretat i ventilació. 30.000,00 30.000,00 1 Equip de protecció personal. 1.000,00 1.000,00

160

1 Sistema de supervissió i control dels aerogeneradors a la sala de control. 35.000,00 35.000,00

1 Equip control estació meteorològica. 6.000,00 6.000,00 Mà d'obra:

Unitats Concepte Preu unitari (€) Total (€)

1 Construcció d'edifici. 90.000,00 90.000,00 1 Instal·lació enllumenat i força. 6.000,00 6.000,00 1 Xarxa de terres. 5.000,00 5.000,00 1 Instal·lació BT i MT 4.000,00 4.000,00

Instal·lació de sistemes de supervisió i control 10.000,00 10.000,00 TOTAL 217.200,00

2.7 Obra civil Materials: Unitats Concepte Preu unitari (€) Total (€)

10 Arqueta per a recollida d'aigües. 18,00 180,00

25 m³ de sumministrament, fabricació i colocació de formigó en massa o per a armar per als accéssos i plataformes . 68,25 1.706,25

1.800 m³ de farciment compactat amb productes d'excavació. 1,45 2.610,00

28.975 m² de capa de rodadura compactada de 5 cm de grossaria per a la plataforma de muntatge. 1,50 43.462,50

20 m² de sumministrament, elaboració i retirada d'encofrat per a accéssos i plataformes. 21,30 426,00

7.350 m³ de sumministrament, elaboració i colocació de formigó per a fonaments de les torres. 25,00 183.750,00

60.000 Kg. sumministrament, elaboració i colocació d'acer per a ferradures a les cimentacions de les torres. 0,31 18.600,00

34 m. sumministrament i colocació de tub Glassman de 200 mm de diàmetre a comentació de torres. 12,60 428,40


3.200 m³ d'excavació de terreny en accessos i plataformes. 4,30 13.760,00

5.300 m³ d'excavació en terreny de trànsit inclosa càrega i transport a abocador o lloc d'utilització en acessos i plataformes. 1,60 8.480,00

4.230 m³ d'excavació en terreny de cobertura, incloent aclariment i desbroci amb apilament i reserva de terra vegetal i reposició final com a cimentació de les torres.

2,10 8.883,00

161

2.600 m³ d'excavació de roca inclosa càrrega i transport a deixalleria o lloc d'utilització per a cimentació de les torres. 4,20 10.920,00

4.440 m² de retirada de terra vegetal a la franja de canalització de 0,80 m d'amplada, apilament en cindicions adequades i reposició al finalitzar la canalització per a línia soterrada MT.

0,99 4.395,60

4.440 m³ excavació de rasa de 0,8 m d'amplada per a línia MT. 7,13 31.657,20

1 Explanació, compactació i excavació de ciments per a subestació transformadora. 12.000,00 12.000,00

TOTAL 341.258,95

2.8 Gestió ambiental Materials: Unitats Concepte Preu unitari (€) Total (€)

1 Estris necessaris per a l'adequació i repoblació del terreny afectat. 7.500,00 7.500,00

3500 m² llavors per a la repoblació amb esècies autòctones per a l'accés al parc, als aerogenerados, linia MT, subestació transformadora i pantalla d'ocultació de la subestació.

7,42 25.970,00


4000 m² adequació del terreny. 0,25 1.000,00 3500 m² de sembra a l'accés al parc. 0,86 3.010,00

TOTAL 37.480,00

2.9 Enginyeria Gestió integral d'enginyeria: Unitats Concepte Preu unitari (€) Total (€)

1 Gestió integral d'enginyeria i direcció d'obra. 650.000,00 650.000,00 TOTAL (Enginyeria) 650.000,00

162

2.10 Llicències i permisos Llicències d'obres i permisos: Unitats Concepte Preu unitari (€) Total (€)

1 Llicències d'obres i permisos. 150.000,00 150.000,00 TOTAL (Llicències i permisos) 150.000,00

3. Resum de la inversió A continuació els mostra un quadre resum de les despeses necessàries per a dur a terme la construcció del parc eòlic.

Total materials Total mà d'obra Total apartat

20.000.000,00 €

163.014,90 € + 38.613,00 € = 201.627,90 €

Proteccions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 83.596,00 € + 4.750,00 € = 88.346,00 €

Xarxa de comunicacions . . . . . . . . 18.000,00 € + 27.000,00 € = 45.000,00 €

497.500,00 € + 53.200,00 € = 550.700,00 €

102.200,00 € + 115.000,00 € = 217.200,00 €

251.163,15 € + 90.095,80 € = 341.258,95 €

33.470,00 € + 4.010,00 € = 37.480,00 €

650.000,00 €

150.000,00 €

1.148.944,05 € 332.668,80 € 22.281.612,85 €

Llicències d'obres i permisos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

BASE IMPOSABLE

Edifici de supervisió i control . . . . .

Obra civil . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Gestió ambiental . . . . . . . . . . . . . . .

Enginyeria . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Apartat

Conjunt aerogenerador . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Xarxa subterrània . . . . . . . . . . . . . .

Subestació transformadora . . . . . . .

163

ANNEX I

165

Estudi de la viabilitat econòmica

1. Introducció La viabilitat econòmica avalua la conveniència del projecte, tenint en compte la relació d’entre els recursos utilitzats per a obtenir-lo i els que produeix el projecte. Així doncs, únicament es tracta d’analitzar la rendibilitat del projecte. Per a que el projecte es pugui considerar viable cal que compleixi amb els requisits que s’establiran en aquest estudi.

2. Marc legal El Règim Especial de producció d’energia elèctrica s’utilitza com a complement al Règim Ordinari. S’aplica a l’Estat per a la injecció a les xarxes de distribució i transport d’energia procedent del tractament de residus, la biomassa, la hidràulica, la cogeneració, la solar i la eòlica. La llei 80/1980, de Conservació de l’Energia va regular per primer cop aquest tipus de centrals generadores. Aquesta llei estableix els objectius de millorar l’eficiència energètica de la indústria i reduir la dependència de l’exterior. El següent pas va ser la creació del Plan Estratégico Nacional 1991-2000, el qual establia un programa d’incentius per a la cogeneració i de la producció amb energies renovables per a intentar passar del 4,5% de la producció nacional dels anys 90 fins al 10% per a l’any 2000.

167

Finalment, la llei 54/1997, de 27 de Novembre, del Sector Elèctric, fa compatible la liberalització del sistema elèctric amb l’objectiu de garantir el subministrament amb una qualitat adequada, al menor preu possible i minimitzant l’impacte ambiental. El Real Decret 661/2007, de 25 de Maig, regula actualment l’activitat de producció d’energia elèctrica en règim especial. Aquest decret estableix un nou règim jurídic i econòmic de l’activitat de producció d’energia elèctrica que substitueix al Real Decret 436/2004, de 12 de Març. Es considera que la potencia de la instal·lació és la suma de totes les potències instal·lades per a cada un dels grups definits a continuació. Així la potència de la nostra instal·lació serà de 18 MW. Al tractar-se d’un parc eòlic amb una potència instal·lada menor a 50 MW, segons la Llei 54/1997, de 27 de Novembre pot acollir-se a les avantatges de la producció en Règim Especial. Aquest tipus d’instal·lacions es classifiquen en categories, grups i subgrups. Així el cas que ens ocupa pertany a:

Categoria b): Instal·lacions que utilitzin com a energia primària alguna de les energies renovables no consumibles, biomassa, o qualssevol tipus de biocarburant, sempre i quan el seu titular no realitzi activitats de producció en Règim Ordinari. Aquesta categoria es classifica alhora en vuit grups:

Grup b.1. Instal·lacions que utilitzin com a energia primària l’energia solar mitjançant la tecnologia fotovoltàica. Grup b.2. Instal·lacions que únicament utilitzin com a energia primària l’energia eòlica. Subgrups:

Subgrup b.2.1. Instal·lacions eòliques ubicades al terra. Subgrup b.2.2. Instal·lacions eòliques ubicades al mar territorial.

3. Règim econòmic Segons la normativa en vigor (R.D. 661/2007, 25 de Maig) els titulars del parc a l’hora d’obtenir una retribució econòmica de l’energia elèctrica produïda hauran d’optar per una de les dues opcions.

3.1 Cedir l’electricitat al sistema Aquest sistema de retribució econòmica es basa en cedir l’electricitat al sistema a traves de la xarxa de transport o distribució, obtenint a canvi una tarifa regulada, única per a tots els períodes de programació, expressada en c€ el kWh. Per a poder operar a tarifa regulada cal tenir en compte els següents punts.

• Complir els requisits administratius de Participació en el mercat elèctric, que apareixen al mateix Real Decret.

168

• Els titulars del parc podran elegir, per períodes no inferiors a un any, l’opció de venda de la seva energia que mes li convingui. L’elecció es comunicarà a l’empresa distribuïdora i a la Direcció General de Política Energètica i Mines.

• La tarifa regulada consisteix en una quantitat fixa, única per a tots els períodes de

programació. La tarifa vigent durant el 2009 és la del ITC/3801/2008, de 26 de Desembre, Annex IV.

3.2 Vendre l’electricitat al mercat de producció Aquest altra sistema consisteix en vendre l’electricitat al mercat de producció d’energia elèctrica. En aquest cas, el preu de venda de l’electricitat serà el preu resultant al mercat organitzat o el preu lliurement negociat pel titular del parc, complementat per una prima en c€/kWh. Punts a tenir en compte:

• Complir els requisits administratius de Participació en el mercat elèctric, que apareixen al mateix Real Decret.

• Els titulars del parc podran elegir, per períodes no inferiors a un any, l’opció de venda de la

seva energia que mes li convingui. L’elecció es comunicarà a l’empresa distribuïdora i a la Direcció General de Política Energètica i Mines.

• La prima, per al nostre cas, s’obtindrà durant els primers 20 anys de funcionament de la

nostra instal·lació. Consisteix en una quantitat addicional al preu de mercat organitzat, o del preu lliurement negociat per el titular del parc. La quantitat de la prima variarà en funció del preu de referència i es calcularà en franges temporals d’una hora de la següent forma:

o Si preu del mercat de referència + prima de referència es troba entre el límit

superior (8,4944 c€/kWh) i el límit inferior (7,1275 c€/kWh), el valor de la prima a rebre serà el de referència (2,9291 c€/kWh).

o Si preu del mercat de referència + prima de referència és igual o inferior al límit

inferior, el valor de la prima a rebre serà el límit inferior de la prima (7,1275 c€/kWh) – preu de l’horari de mercat de referència per a aquella hora.

169

o Si preu del mercat de referència es troba entre (límit superior – prima de referència) i límit superior, el valor de la prima serà límit superior – preu de referència del mercat.

o Si valor del preu de mercat de referència superior o igual al límit superior el valor

de la prima serà 0 per a aquesta hora.

3.3 Conclusions El preu de venda de l’energia varia en funció del temps. En aquest moment el kWh d’energia eòlica es paga segons la tarifa regulada a 7,8183 c€ (ITC/3801/2008, de 26 de Desembre). Per als nostres càlculs considerarem un preu fix del kWh ja que no coneixem quina serà l’evolució dels preus de l’energia durant els pròxims anys. Així doncs, es prendrà el preu del kWh en vigència: 7,8183 c€. L’estudi es realitzarà segons l’opció de cedir l’electricitat al sistema. S’ha descartat la venda d’electricitat al mercat de producció perquè per a estudiar seriosament aquesta opció cal conèixer la producció d’energia d’hora en hora durant, com a mínim un any. Així durant el primer any de producció energètica s’adoptarà l’opció de cedir l’electricitat al sistema obtenint a canvi una tarifa regulada. Al cap de l’any es farà l’estudi pertinent per tal d’esbrinar si amb les produccions obtingudes durant l’any, hora a hora, ha resultat més avantatjosa aquesta tarifa o si cal canviar d’opció.

4. Càlculs econòmics Inversió inicial Pressupost de construcció del parc = 22.281.612,85 € Ingressos anuals bruts Si el parc eòlic produeix al cap de l’any 39.692.633,12 kWh nets, i el preu fixat per a la venda de l’energia és de 7,8183 c€/kWh. Així els ingressos bruts que n’obtindrem al cap de l'any.

==€100

€1·€8183,7·12,633.692.39_ckWh

cany

kWhbrutsIngressos 3.103.289,14 €/any

170

Despeses anuals d’explotació i servei Despeses de manteniment = 9% · producció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 279.296,02 €/any Despeses de gestió, administració i assegurances = 3% · producció . . . . . . . . . . 93.098,67 €/any Lloguer de terrenys = 2% · producció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 62.065,78 €/any Programa de Vigilància Ambiental = 0,5% · producció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15.516,45 €/any TOTAL 467.976,92 €/any Ingressos anuals nets Tenint en compte les despeses d’explotació i manteniment, els ingressos nets anuals sense tenir en compte els impostos seran:

=−= any€467.976,92€14,289.103.3_ anynetsIngressos 2.635.312,22 €/any

Anys necessaris per amortitzar la instal·lació sense finançament Com no es coneix el tipus de finançament de què disposarà el parc, s’ha optat per al càlcul dels anys en que trigarà el parc, com a mínim, en ser rentable econòmicament.

(€)_(€)_

netsIngressosinicialInversióióAmortitzac = →

22,312.635.285,612.281.22

=ióAmortitzac = 8,46 anys

Queda demostrat que en el cas de no haver utilitzat cap préstec i per tan sense haver de tenir en compte els interessos corresponents, el temps mínim en què s’amortitzaria el parc eòlic de Punta Nati és de 8 anys, 5 mesos i 13 dies de funcionament. Anys necessaris per a amortitzar la instal·lació amb un finançament del 30 % A nivell orientatiu, s’ha optat per fixar unes condicions per tal de conèixer els càlculs que cal realitzar un cop es coneix amb exactitud el tipus de finançament del que disposarà el parc. Condicions:

• Finançament d’un 30% de la instal·lació. • Interès del préstec: es fixarà en un 7 %. • Nombre d’anualitats: 10

La següent formula ens serveix per determinar la quantitat que cal abonar al banc en concepte d’interessos.

1)1()1·(·

−+

+= t

tf

a rrrC

Q → €12,720.9511)07,01(

)07,01·(07,0·85,612.281.22·3,010

10

=−+

+=aQ

171

On: r és el interès bancari. t son el numero d’anualitats. Ct és el capital finançat. Qa és la quantitat anual que cal satisfer al banc en concepte d’interessos. Així en no període d’amortització del parc respon a la següent expressió:

(€)_·(€)_

netsIngressostQinicialInversió

ióAmortitzac a+=

22,312.635.210·12,720.951·85,612.281.22

=ióAmortitzac = 12,06 anys

Queda demostrat també que per al cas del finançament d’una part del parc a canvi dels corresponents interessos el parc també es força rendible econòmicament. En el cas estudiat el parc s’amortitzaria en un total de 12 anys, i 23 dies de funcionament. Vida útil de les instal·lacions Tenint en compte que els aerogeneradors es dissenyen per a treballar com a mínim 20 anys, prendrem aquest valor com a vida útil del parc eòlic. Indicadors econòmics

• Cost del kWh instal·lat =)(_

(€)·_kWinstaladaPotència

lacióinstalCost =000.18

85,612.281.22 =1237,87 €/kWh

• Índex energètic = ==12,633.692.3985,612.281.22

)/(_Pr(€)·_

anykWhesperadaoducciólacióinstalCost 0,56 €·any/kWh

• Hores equivalents = ==000.18

12,633.692.39)(_

)/(_PrkWinstaladaPotència

anykWhesperadaoducció 2.205,15 h/any

Cost del kWh produït És interessant conèixer les despeses que suposa la producció d’un kWh produït d’energia. Per això cal esbrinar el cost unitari de producció del kWh elèctric en unitats monetàries constants “c”:

EnFTOMTIc

·++

= → =++

=12,633.692.39·20

44,103.163.141,078.426.685,612.281.22c 0,054003 €/kWh

On: E és la producció anual (kWh/any). I és la inversió inicial (€).

172

n és els anys de vida de les instal·lacions (anys). OMT és el valor present de tots els costos d’explotació, i s’obté amb la següent funció:

⎥⎥⎦

⎤

⎢⎢⎣

⎡⎟⎠⎞

⎜⎝⎛

++

−⎟⎠⎞

⎜⎝⎛

−+

=n

rz

zrzOMOMT

111·1·0

1,078.426.607,0103,011·

03,007,003,01·92,976.467

20

=⎥⎥⎦

⎤

⎢⎢⎣

⎡⎟⎠

⎞⎜⎝

⎛++

−⎟⎠

⎞⎜⎝

⎛−

+=OMT €

On: OM0 son les despeses d’explotació i manteniment corresponents a l’any 0 (€). z és la tasa d’augment anual de costos d’explotació. r és la tasa de descompte inclosos els efectes de la inflació.

FT és:

( ) rrIiFT n

1·1

11·· ⎥⎦

⎤⎢⎣

⎡

+−=

( )€44,103.163.14

07,01·

07,0111·85,612.281.22·06,0 20 =⎥

⎦

⎤⎢⎣

⎡

+−=FT

Com s’ha demostrat el cost de l’energia produïda és menor que el preu de venda, per tan la central eòlica és rentable o viable econòmicament.

5. Ajudes públiques

5.1 Unió Europea A nivell europeu, la Comissió Europea, i més concretament la Direcció General d’Energia i Transports, llança una convocatòria de propostes per a l’adjudicació de subvencions per a l’àmbit de l’energia dins el context del Programa per a la Recuperació de l’Energia (EEPR). La data límit per a la presentació de les propostes és el 15 de Juliol de 2009. Els àmbits d’aplicació son els següents:

• Captura i emmagatzematge de carbó. • Infrastructures de connexions de gas i electricitat. • Energia eòlica marina.

La nostra instal·lació, per el fet de ser terrestre perd la possibilitat d’estar subvencionat a nivell Europeu.

173

5.2 Govern Espanyol A nivell estatal, des del Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç, les úniques ajudes que apareixen en matèria d’energies renovables són: Pla d’Energies renovables 2005-2010 Aquest pla es desenvolupa des del Institut de Diversificació i Estalvi de l’Energia (IDAE). La forma de participació del Institut en els projectes depèn en cada cas del sector del que es tracti, de la tecnologia implicada i del volum econòmic. Les formes de finançament es materialitzen segons les següents fórmules:

5.2.1 Finançament per a Tercers (FPT) Les característiques fonamentals d’aquest tipus de finançament son:

• L’IDAE participa a la definició del projecte. • No es tracta d’un préstec ja que els equips son de propietat del IDAE fins que es recuperi la

inversió. • Un cop recuperada la inversió, la instal·lació passa a ser propietat del client.

Es poden efectuar diferents formes contractuals per tal de portar-lo a terme:

• Cessió d’ús dels equips. Per a aquesta modalitat, la dimensió de les inversions es sol trobar entre els 300.000 € i els 3.000.000 € i el període de recuperació es situa entre els 4 i 8 anys.

• Compra venta amb pagament aplaçat. És una alternativa a l’anterior cessió d’ús. Aquesta és la modalitat més utilitzada per a projectes de generació elèctrica com ara mini centrals, petites instal·lacions eòliques, centrals alimentades amb biomassa i fotovoltàiques.

En conclusió, el finançament per a tercers està destinat a un volum d’inversió molt menor al del nostre parc eòlic. De totes formes caldria estudiar més a fons aquesta opció per a poder esbrinar si el nostre parc és compatible amb aquest tipus de finançament.

5.2.2 Finançament de Projecte i Arrendament de Serveis Es tracta d’un model de col·laboració financera per el qual el IDAE, per una part, presta serveis d’assessorament i coordinació a totes les fases d’execució i explotació d’un projecte d’inversió i, per altra, el finança. Suposa la formalització de dos contractes: Contracte marc de cooperació i arrendament de serveis, i Contracte de finançament de projecte. Aquest tipus de finançament va dirigit a projectes d’inversió en energies renovables, que disposin d’un anàlisis previ de viabilitat tecnico-econòmica.

174

Els avantatges d’aquest model són:

• L’esquema contractual permet l’adaptació dels contractes a les particularitats de cada projecte singular.

• La remuneració del IDAE en funció del rendiment energètic de la instal·lació permet modular al promotor els costos financers del projecte.

• Permet al promotor disposar del 100% del finançament de tots els costos d’inversió d’un projecte energètic, contant a més amb l’assessorament tècnic i l’experiència del IDAE.

A priori aquest és el tipus de finançament que més s’apropa a les característiques del projecte de parc eòlic. Ara caldria posar-se em contacte amb el IDAE per tal d’iniciar els tràmits necessaris per a l’obtenció de les avantatges d’aquest sistema.

5.2.3 Altres participacions financeres del IDAE Si cap de les anteriors modalitats es pogués aplicar per al projecte del parc eòlic, el IDAE recorre a la participació en diferents figures associatives. Així, depenent de la modalitat de participació seleccionada la participació del IDAE pot anar des de la total definició i finançament del projecte, fins a la seva participació minoritaritària en el capital social d’una societat executora del projecte. Les diferents modalitats de participació existents son:

• Unió Temporal d’Empreses UTE. • Agrupacions d’interès econòmic AIE. • Participació en societats mercantils. • Comptes de participació. • Convenis de desenvolupament tecnològic.

5.3 Administració local Ni des del Govern de les Illes Balears, ni des del Consell Insular de Menorca es preveu cap línia d’ajudes per a projectes d’aquestes característiques. El foment de les energies renovables que fomenten aquestes institucions inclouen instal·lacions de potències i volum econòmic molt menors que la que es preveu en aquest projecte.

175

ANNEX II

177

Avaluació d’impacte ambiental

1. Introducció L’objectiu d’aquesta Avaluació d’Impacte Ambiental és definir, quantificar, i preveure les possibles afectacions ambientals derivades de la implantació del parc eòlic projectat.

2. Descripció del projecte El Parc Eòlic de Punta Nati és un projecte que suposa la instal·lació a la zona nord del municipi de Ciutadella, a l’illa de Menorca, de 10 aerogeneradors de 1.800 kW de potència nominal, alineats en dues fileres a sobre de la zona d’implantació. A continuació es descriuran les dades bàsiques del projecte:

• Potència instal·lada: 48 MW.

• Producció anual bruta: 840.728 kWh/any. .45 Producció anual neta: 39.692.633,12 kWh/any.

• El numero d’hores equivalents en funcionament a la potència nominal és de 2205 hores a

l’any.

• La vida útil de les instal·lacions es xifra per al projecte en 20 anys.

• Característiques bàsiques dels aerogeneradors: 10 unitats. 1800 kW de potència nominal unitària.

Vestas V-90/1800. 95 m d’altura de l’eix. 90 m de diàmetre de les pales.

Torre troncocònica de tres trams d’acer soldat i 95 m d’altura a l’eix del rotor.

179

Tres pales de 45 metres de longitud entre l’eix i l’extrem de la pala, i 44 m d’angle d’atac per pala.

• La cementació sobre la que va muntada la torre de l’aerogenerador serà la que es consideri

adient a partir de les cotes realitzades al terreny. Els anàlisis realitzats seran el de la capacitat de càrrega i tensions màximes admissibles per el sòl, per a zapatas de grans dimensions (10·10·2 m), sotmeses a moments elevats.

• L’edifici del centre de control s’ubicarà a l’entrada parc eòlic. • La subestació elèctrica serà el punt d’evacuació de l’energia generada i es situarà a les

rodalies del centre de control. • Característiques dels centres de transformació, de la subestació i de la línia d’evacuació: Les característiques del transformador elevador situat a l’interior de cada aerogenerador:

Refrigeració: Tipus sec Transformador trifàsic elevador. Potència nominal: 2,5 MVA Tensió nominal primari: 690 kV Tensió nominal secundari: 20 kV

Les característiques del transformador a situar a la subestació son:

Refrigeració: ONAN → Per a minimitzar al màxim l’impacte acústic. Transformador trifàsic elevador. Grup de connexió: YNd11 Potència nominal: 25 MVA Tensió nominal primari: 20 kV Tensió nominal secundari: 132 kV Pèrdues Joule nominals: 12 kW Tensió de curt circuit: 0.03 %

• Longitud i traçat de les línies interiors del parc:

3.600 m de línia de 20.000 kV enterrada transcorreran per rases paral·leles a camins de nova obertura. Traçat: veure el plànol d’implantació.

• Transport dels aerogeneradors: Opció a: Transport en vaixell fins al Port de Ciutadella (actualment en construcció). Transport per carretera per la Ronda Sud fins a la carretera de Cala Morell. Opció b: Transport en vaixell fins al Port de Maó. Transport per carretera a través de la C-721 fins a la carretera de Cala Morell.

180

L’accés al parc es realitzarà en el punt quilomètric 1,21 de la carretera de Cala Morell. En aquest punt s’haurà d’adaptar el revolt d’accés per a permetre el pas dels camions de gran llargada.

• Característiques dels vials interiors: Es faran 3.600 m de vials nous amb 4 m d’amplada, més 1 m de cunetes. La totalitat dels vials seran de nova construcció. La seva longitud total serà de 3600 m.

• Considerant que es generen a l’any uns 39.692.633,12 kWh/any, l’estalvi energètic

equivalent a la seva producció per altres fonts significa el no consum d’unes 105.648 Tn/any de carbó o 52.455 Tn/any de fuel oil, així com la no emissió a l’atmosfera dels contaminats reflectits a la següent taula:

Tones/any Emissions Carbó Fuel

Biòxid de Carboni 213.832 31.206 Òxids de Sofre 3.756 1.936 Òxids de Nitrogen 556 605

Font: OBSAM i elaboració pròpia.

3. Marc legal No es pot considerar la realitat energètica local sense tenir en compte el context global en el marc del qual es desenvolupen les polítiques energètiques endegades a l’àmbit estatal i europeu, entrades bàsicament en garantir un subministrament energètic de qualitat, donant la importància dimensió mediambiental (Protocol de Kioto, 1997). Per això la política energètica actual tendeix a desenvolupar iniciatives dirigides cap al control sobre la demanda amb l’objectiu de promoure l’estalvi i l’ús racional de l’energia, millorar l’eficiència energètica, i introduir les energies renovables. El Llibre Blanc de les Energies Renovables estableix una estratègia i un pla d’actuació per a duplicar la participació de les energies renovables en el consum de la Unió Europea, assolint un 12% l’any 2012. En l’àmbit de l’Estat Espanyol, cal destacar el Plan de Fomento de las Energias Renovables (2000-2010), que recull les principals actuacions que poden considerar-se més transcendents per tal que el creixement d’aquestes àrees d’energia renovable pugui cobrir en el seu conjunt, almenys el 12% de consum per a l’any 2012. Des del Govern de les Illes Balears, a través del seu Pla Director Sectorial Energètic, es presenta per a Menorca una situació energètica amb possibilitats per a desenvolupar-se de forma sostenible des del punt de vista energètic. Una de les claus per aquest desenvolupament des del punt de vista de la demanda energètica és diversificar les fonts d’energia, donant cada cop més pes a les energies renovables, com la eòlica, i a altres fonts menys contaminants, com el gas natural.

181

Menorca disposa de dos recursos naturals dels quals se n’ha de treure el màxim partit energètic: el SOL i el VENT. Es sap que des del punt de vista de generació d’energia elèctrica, la solar fotovoltaica no ha experimentat encara el salt significatiu necessari perquè pugui arribar a tenir un pes significatiu del consum d’energia elèctrica a l’illa. Aquesta és la que disposa un potencial eòlic més significatiu de l’arxipèlag. El propi Pla Director Sectorial Energètic preveu la possibilitat d’instal·lar a mig termini una potència eòlica important distribuïda per l’illa i connectada a l’actual xarxa de distribució. Aquesta nova font energètica complementaria les fonts convencionals que actualment s’utilitzen per a la generació d’energia elèctrica: carbó, a la central d’es Murterar (en part transportada per un cable submarí per al consum a Menorca), fuel-oil i gas-oil, consumit a la central tèrmica del port de Maó. Per assolir aquest augment del 12% de consum energètic a partir de fonts renovables, el Pla Director Sectorial Energètic preveu una producció d’energia elèctrica generada de 75MW eòlics per a l’any 2010. Això representaria gairebé un 45% de l’energia consumida a Menorca a l’actualitat i un 81,7% de l’energia generada actualment a la central del port de Maó. En tot cas, però cal tenir en compte que l’Article 17 del Decret 96/2005, de 23 de Setembre, que revisa el Pla Director Sectorial Energètic de les Illes Balears, fixa les limitacions territorials i ambientals per a la generació elèctrica en règim especial. L’àmbit d’aplicació de l’article son totes aquelles instal·lacions que superin el MW instal·lat en el cas de l’energia eòlica. En quant a limitacions, el Decret tan sols hi diu que “La ubicació d’aquestes instal·lacions s’haurà de ponderar amb els valors naturals de l’àrea on hagin de ser instal·lades”. Des del punt de vista ambiental, la eòlica és una energia neta però que produeix un impacte paisatgístic. S’ha de tenir en compte que l’emplaçament seleccionat és una de les poques zones que el Pla determina com a zona amb potencial eòlic, que no està considerada Àrea Natural d’Especial Interès. A més, encara no s’ha desenvolupat una normativa que reguli la concessió d’autoritzacions d’instal·lacions de generació eòlica connectades a la xarxa. El Decret 85/2004, de 1 d’Octubre modifica el Decret 4/1986, de 23 de Gener d’implantació i regulació dels estudis d’avaluació d’impacte ambiental. El seu Annex III obliga a les centrals elèctriques de una potència instal·lada fins a 50 MW a ser objecte d’avaluació d’impacte ambiental simplificada. L’administració qualifica d’incidència mitja, l’impacte que poden produir aquest tipus d’instal·lacions. A la determinació de les actuacions de les accions a tenir-se en compte, es podran obviar aquelles que no tinguin una certa rellevància. Igualment podran estudiar-se únicament aquells factors ambientals que es vegin seriosament afectats. La normativa també dicta que no serà exigible la valoració quantitativa ni econòmica, però sí la qualitativa. Així doncs, l’Avaluació d’Impacte Ambiental servirà per demostrar que el parc eòlic es situa en un territori compatible per aquest tipus d’instal·lació.

182

4. Estudi del medi El Parc Eòlic de Punta Nati s’ubica al terme municipal de Ciutadella de Menorca, Illes Balears. Els terrenys de l’emplaçament son de titularitat privada i afecta als llocs de: Torre Vella d’en Lozano, Torre Nova d’en Lozano, Son Bernardí, Son Mascaró, Sa Fita, Sant Ignasi, Son Angladó, Rafel d’es Capità, Son Fe 2 i Son Triay. Tots els terrenys estan o bé abandonats, o dedicats a la ramaderia ovina. L’àrea d’afectació s’estén per una superfície total de 167,34 he en forma de U.

Per tal de fer la descripció dels espais naturals s’han agafat com a àrees de referència les Àrees Naturals d’Especial Interès (ANEI) establertes per la Llei 1/91 d’Espais Naturals. Val a dir que el parc eòlic en cap cas es troba dins cap d’aquestes zones d’especial protecció. Però el fet que la franja litoral, de 200 m aproximadament, en formi part ens obliga a tenir especial cura del les característiques meidambientals de l’indret.

183

La costa nord-est de Ciutadella, es troba limitada per la urbanització de Cales Piques i el poble de Ciutadella a l’oest, i Cala Morell a l’est. Un dels valors més remarcables de la zona és l’avifauna que nidifica als penya-segats i la vegetació litoral. Paisatgísticament la zona te un valor mig. Val a dir que aquest emplaçament és l’indret amb menys figures de protecció de tota la zona nord de l’illa. Geologia: Aquesta àrea és l’anomenada Menorca seca. Pertany geològicament a la regió de Migjorn, tot i trobar-se al nord de l’illa. La forma una plataforma calcària d’origen miocènic que penetra cap a l’oest. Les condicións ambientals d’aquesta zona són molt dures. El vent pega sense protecció, i les terres són molt primes, amb roca nua entre elles, i amb una sequedat important. Vegetació: La vegetació, formada per plantes capaces de suportar les dures condicions ambientals de la zona, es caracteritza, per la presència de petites mates, separades unes de les altres per tal d’evitar la competència per l’aigua disponible, arrapades a terra per protegir-se de la força del vent, espinoses moltes vegades. Quasi tot l’any predominen els espais buits de vegetació però, a la primavera, amb les pluges, sorgeixen les plantes anuals, de cicle curt, i l’aspecte del paisatge canvia totalment. La presència de ramats d’ovelles no afavoreix tampoc el desenvolupament de les plantes. En conjunt predomina la marina esclarissada molt peculiar, formada per tapereres (Capparis spinosa), salsones revelludes (Arthrocnemum fruticosum), soses (Suaeda vera) i aritjes (Smilax aspera balearica). Com a plantes acompanyants apareixen la margalida de la mar (Senecio rodriguezii), les coques de paret (Limonium spp.) i el donzell marí (Artemisia gallica). Aquesta és l’única localitat coneguda de l’endemisme Aristolochia bianorii.

184

Launaea cervicornis Camamil·la de mar (Senecio rodriguezii)

Carpobrotus edulis (Cala Morell)

Fauna: Les aus marines i els rapinyaires constitueixen el principal valor natural de la zona de penya-segats. El penyals costaners són el lloc perfecte per a la nidificació del falcó (Falco peregrinus), la miloca (Neophron percnopterus), el xòric (Falco tinnunculus), el colom salvatge (Columba livia), el corb (Corvus corax), la mèrlera blava (Monticola solitarius), la gavina vulgar (Larus cachinnans) i la vinjola (Apus pallidus).També hi crien, com a la resta del litoral rocós de l’illa el cagaire (Phalacrocorax aristotelis), la baldritxa gran (Calonectris diomedea) i la baldritxa petita (Puffinus yelkouan mauretanicus), subspècie exclusiva de les Illes Balears. Patrimoni històric i etnològic: El Patrimoni històric i etnològic de l’àrea és ampli. Entre d’altres, a la zona s’hi poden trobar les coves prehistòriques de Rafal des Capità i Son Triay (que queden fora dels terrenys utilitzats per a la instal·lació del parc), així com vàries barraques de bestiar i aljubs.

185

5. Identificació i valorització dels impactes Les accions del projecte susceptibles de generar impacte es divideixen en:

5.1 Fase de construcció Concentra nombroses afectacions a causa de les obres, moviment de maquinària, obertura de nous vials i passos, etc. Els efectes d’aquesta activitat són la destrucció de la coberta vegetal, l’activació de processos erosius i molèsties a la fauna.

5.2 Fase d’explotació L’únic impacte pròpi d’una instal·lació d’aquest tipus durant la fase d’explotació és la presència dels aerogeneradors en el paisatge i el moviment de les pales, amb els riscos de col·lisió que això comporta per a les aus. Aquests son els impactes de major magnitud i permanència.

5.3 Impacte visual El grau d’incidència visual disminueix amb la distància al parc. L’àrea d’afectació es compren entre els 5 i els 10 Km de distància al parc. Degut a la proximitat d’una orografia pronunciada a l’est del parc es minimitza l’efecte visual en vers a la resta de l’illa. Des de Cala Morell els efectes visuals tampoc son remarcables degut a que la urbanització es troba a l’interior de la vall que dona nom a la cala. Des de Ciutadella, la visualització del parc es limita a la zona nord, en bona part de la qual s’hi troba el polígon industrial. A la zona dels hortals els efectes visuals son més notables, la població resident en aquest indret no supera el centenar de persones i no s’hi infringeix cap normativa vigent. Un cop analitzats els efectes visuals del parc es pot considerar com a apte degut en gran part a que es situa a una cota baixa i la inexistència de vials importants a l’entorn..

5.4 Impacte sobre el paisatge La totalitat dels terrenys es troben qualificats com a zona rústica i es destina al pastoreig de bestiar oví. Per a efectuar la instal·lació del parc eòlic s’haurà de produir una recalificació del terreny, i per tant es produirà un canvi en els usos del sòl, passant a ser de us industrial. Això no té perquè canviar realment la utilització del sòl que se’n fa fins a l’actualitat. L’explotació del parc eòlic no és incompatible amb l’explotació agrària dels terrenys on s’ha ubicat.

186

5.5 Possibles impactes sobre la fauna

5.5.1 Lesions o mort per col·lisió Aquest risc afecta tan sols a les aus i pot produir-se tan amb les pales dels aerogeneradors com amb els elements elèctrics que formin part del parc. Les espècies amb major risc de col·lisió són les que tenen un comportament gregari, amb vol en manada, i les aus migratòries amb activitat nocturna. Aquestes característiques no es corresponen amb la majoria de les aus que aniden al penya-segat.

5.5.2 Lesions o mort per electrocució Afecta bàsicament a les aus de major grossària, ja que és necessari que s’estableixi un contacte simultani entre dues fases de l’estesa elèctrica o entre una fase i un neutre (el que passa quan una au entra en contacte entre una fase i una part metàl·lica de la torre). En aquest cas, l’estesa elèctrica no ha de plantejar aquest tipus de problemes ja que la separació entre les fases és suficientment gran per a impedir els accidents amb les aus de major dimensió. Les línies interiors del parc seran enterrats en la seva totalitat, paral·lelament als camins d’accés als aerogeneradors. Atenent al risc de col·lisió i modificacions en el comportament de les aus, els efectes del parc eòlic poden suposar una variació en la qualitat ambiental. A partir de l’estudi de l’avifauna de la zona i la distància respecte de la zona protegida, es qualifica l’impacte com a compatible durant la fase de construcció i moderat durant la fase d’explotació, a falta del Pla de Vigilància Ambiental.

5.6 Fase d’abandoament Aquesta situació no es contempla al projecte, però de produir-se, fonamentalment causaria un efecte negatiu sobre el paisatge. Els impactes considerats com a poc significatius o compatibles son els exercits a sobre de:

• L’avifauna (durant la fase de construcció). • La geomorfologia. • El sòl i els seus usos actuals. • La qualitat de l’aire. • La activació dels processos erosius . • La cobertura vegetal. • El nivell sonor.

En darrer lloc, cal remarcar els impactes positius de la implantació d’un parc d’aquestes característiques. L’energia generada és totalment neta, és a dir, no emet cap tipus de contaminant a l’atmosfera. L’impacte que produeix es puntual, és a dir, els efectes de la seva utilització estan totalment localitzats. Els beneficis que aporta als agricultors de les zones afectades son molt majors dels que es puguin obtenir amb les actuals explotacions. Tot hi així l’explotació eòlica és compatible amb qualsevol tipus d’ús agrari de la zona. Els beneficis reverteixen a un gran numero

187

de d’explotacions. Un cop finalitzada la vida del parc el desballestament es senzill i no deixa efectes remarcables sobre el terreny.

5.7 Resum A continuació es presenten les dades més significatives dels impactes anteriorment comentats.

5.7.1 Emissió de sorolls Fase de construcció Llistat dels equips a utilitzar durant les obres i els seus nivells de pressió sonora (NPS). Aquestes dades s’han obtingut a partir de mesures realitzades en obres similars, poguent sofrir variacions de ±3 dB(A).

EQUIP NPS (dB(A)) NPS (dB(A)) a 1 mCamió 90 a 1 m 90

Excavadora 95 a 2 m 101Formigonera 85 a 2m 99

Grua 75 a 6 m 91Compressor 80 a 5 m 94

Equip de soldadura 80 a 3 m 90

Fase d’explotació El funcionament dels aerogeneradors donarà lloc a un nivell apreciable de soroll, el qual es pot diferenciar en dos tipus: el soroll mecànic i l’aerodinàmic. El soroll mecànic procedeix del multiplicador, la transmissió i el generador, mentre que el soroll aerodinàmic esta produït per les pales. Cal tenir en compte que el soroll dels aerogeneradors augmenta proporcionalment a la velocitat del vent, i també, dels sorolls que produeix aquest vent a l’entorn. A la següent taula hi apareixen el nom de la zona poblada, la distància respecte del punt mig del parc i el nivell de pressió sonora que la instal·lació genera a cada una de les zones. Segons l’ordenança municipal vigent, sense tenir en compte les pertorbacions produïdes pel trànsit rodat, de vehicles, no es pot produir cap soroll a les zones d’habitatges i edificis que sobrepassi en el medi exterior els 55db(A) per al període diürn i els 45 dB(A) per al període nocturn. El parc eòlic format per 10 aerogeneradors del model Vestas V-90/1800 genera un pic de pressió sonora de 110 dB(A) al punt mig del parc. Aquest valor es donarà en un percentatge molt baix del total del temps de funcionament del parc i de forma aïllada. Els efectes a les diferents zones poblades son els següents:

188




Hortals 1780 45

5.7.2 Residus Fase de construcció Els principals residus produïts durant aquesta fase son els sobrants dels moviments de terra, els materials de construcció i les restes d’embalatges.

• Construcció de vials i accessos.

• Cementacions dels aerogeneradors.

• Rases per a cables.

• Embalatges. Aquest residu, difícil de quantificar, presenta un gran volum però molt poc pes, degut a la presència majoritària de plàstics.

Fase d’explotació En aquesta fase els residus produïts es limiten a l’oli dels aparells de la subestació i als olis utilitzats als engranatges mecànics. Es gestionaran degudament mitjançant un gestor autoritzat. S’estima una producció d’uns 1.300 Kg anuals d’olis usats.

6 Proposta de mesures correctores i compensatòries Valorats els impactes generats pel projecte del Parc Eòlic, es proposen les mesures correctores oportunes per tal d’atenuar, previndre i/o corregir els efectes negatius i potenciar els positius. Amb aquestes mesures correctores es garanteix la inexistència d’impactes residuals i vistos els importants impactes positius, no es considera necessària l’aplicació de cap mesura compensatòria.

6.1 Fases de construcció i explotació Les següents mesures corresponen a la fase de construcció:

189

6.1.1 Rec amb aigua per a la estabilització Cobertura dels camions que transportin material que aixequi polseguera. S’aplicaran recs d’aigua procedent de depuradores per tal d’evitar la dispersió del pols i mantenir l’aire i les superfícies lliures de partícules.

6.1.2 Control de les emissions gasoses produïdes per la maquinaria Es realitzarà la posada a punt de la maquinaria que intervingui a les obres a traves d’un servei autoritzat.

6.1.3 Control de les emissions sonores Es comprovarà que la maquinaria hagi passat totes les revisions tècniques corresponents. També es programaran les activitats per a evitar que l’acció conjunta de varis equips causi nivells sonors elevats durant períodes perllongats de temps.

6.1.4 Compactació dels terrenys per a moviment de la maquinària Es realitzarà la planificació i delimitació de les àrees d’actuació, utilitzant sempre que sigui possible la xarxa d’accessos ja existents. Les zones en obres estaran senyalitzades per a evitar confusions respecte de les voreres. Els traçats s’hauran de cenyir a lo estrictament necessari sense ocupar zones sensibles o vulnerables.

6.1.5 Minimització dels riscos d’incendi Establiment de processos d’actuació que redueixin els riscos d’incendi durant les activitats susceptibles de generar-ne, adoptant totes les mesures de seguretat en treballs de risc.

6.1.6 Repoblació forestal Reduir al mínim indispensable el nombre d’exemplars a tallar. Un cop finalitzades les obres es procedirà a la restitució dels exemplars eliminats.

190

6.1.7 Restitució dels terrenys compactats Un cop finalitzades les obres es realitzarà la restitució de tots els terrenys afectats per la construcció i que quedin fora de servei.

6.1.8 Recuperació de la vegetació eliminada Reimplantació de les espècies autòctones de la zona mitjançant plantació o sembra directa en aquells llocs on s’hagin vist afectats com a conseqüència de les obres del parc.

6.1.9 Construcció i adequació dels nous vials Per a la construcció de vials, ja siguin permanents o temporals, es buscarà la adaptació dels mateixos al terreny, minimitzant així la creació de taluds que poden sofrir processos de inestabilitat o iniciar processos erosius.

6.1.10 Gestió dels residus no perillosos La gestió dels residus es realitzarà complint la legislació vigent aplicable. Es disposarà de contenidors de recollida suficients i adequats per a cada cas, senyalitzant-se la seva ubicació. Un cop recollits els residus es tractaran segons la seva naturalesa, entregant-los a una empresa de gestió autoritzada o enviant-los a un abocador controlat.

6.1.11 Gestió de residus perillosos La gestió dels residus perillosos es realitzarà complint la legislació vigent aplicable. Els residus es recolliran en contenidors adequats i seran convenientment etiquetats. El seu emmagatzemant es realitzarà dins una zona específica, adequadament senyalitzada. S’entregaran a un gestor autoritzat emplenant la documentació necessària.

6.1.12 Control de les aigües sanitàries S’instal·laran wàters químics i les aigües seran conduïdes per canalitzacions fins a una fosa fixa, mòbil o sèptica, o seran conduïdes fins a la xarxa de sanejament municipal. L’elecció dependrà de les necessitats del personal i la duració de la obra.

191

6.1.13 Millora del disseny dels aerogeneradors Per a evitar la mort de les aus a causa de col·lisions, s’aconsella que el disseny de la torre de l’aerogenerador sigui tubular, és a dir, sense obertures ni sortints . Així mateix, a l’extrem de les pales serà agut, per tal d’evitar la formació de turbulències.

6.1.14 Adequació de les instal·lacions a la tipologia de la zona Els materials i acabats dels edificis projectats, s’adequaran a la tipologia constructiva de la zona.

6.1.15 Integració dels aerogeneradors a l’entorn Disminució de l’impacte visual, causat per la presència dels aerogeneradors, utilitzant colors poc cridaners (gris neutre, blanc grisaci o groguenc), i una disposició geomètrica dels aerogeneradors sobre l’emplaçament.

6.1.16 Millores socio-econòmiques a la comunitat Durant la fase d’obres s’intentarà contractar mà d’obra local, així com adquirir materials i serveis de la zona. Les següents mesures correctores pertanyen a la fase d’explotació:

6.1.17 Millores del disseny dels aerogeneradors Per a minimitzar les molèsties per sorolls s’han elegit aerogeneradors amb rotor de tres pales, i que la forma d’aquestes és aguda per a disminuir el fregament.

6.1.18 Bancada del transformador Per a la instal·lació del transformador de potència previst, es construirà una bancada formada per una cementació de recolzament i una cubeta per a la recollida de l’oli del transformador en previsió d’un possible vessament. En aquest cas es projectarà la construcció d’un dipòsit soterrat al qual s’hi canalitzarà l’oli vertit, que quedarà confinat, evitant el seu vertiment a l’exterior.

192

6.1.19 Laboreig dels terrenys compactats Un cop acabades les obres es realitzarà una restitució final de tots els terrenys afectats per la construcció i que quedin fora de servei.

6.1.20 Gestió d’olis utilitzats L’oli serà convenientment emmagatzemat a zona corresponent per a tal finalitat. La gestió d’aquest residu es realitzarà sempre a través d’un gestor autoritzat, que serà l’encarregat d’enretirar el residu i tornar a situar els contenidors amb el seu correcte etiquetat.

6.1.21 Control d’afectacions a la avifauna Es realitzaran comprovacions periòdiques per a detectar l’afectació dels aerogeneradors sobre l’avifauna. Al Pla de Vigilància Ambiental es precisen amb més detall les actuacions previstes.

7. Pla de Vigilància Ambiental La finalitat del Programa de Vigilància Ambiental és controlar el compliment de les mesures correctores, tan durant la fase d’obres com a la seva finalització, així com proporcionar informació sobre la seva funcionalitat.

7.1 Fase de construcció En aquesta fase el Programa de Vigilància es centrarà en el control del desenvolupament i execució de les mesures protectores i correctores. Es realitzarà un seguiment dels següents punts:

• Control de la protecció dels valors etnològics i arqueològics. • Control del nivell de sorolls. • Control de la protecció dels valors botànics. • Control de la qualitat de les aigües. • Control de la qualitat de l’aire. • Control de les àrees de moviment de la maquinària. • Manteniment de serveis i servituds. • Seguiment de la restauració ambiental de terrenys afectats per les obres. • Control del desmantellament de les instal·lacions de l’obra.

193

7.2 Fase d’explotació Es comprovarà que durant aquesta fase s’estiguin realitzant totes les mesures correctores proposades. Les actuacions proposades per a aquesta fase son:

• Estudi de possibles afectacions a la fauna. • Control del nivell de residus. • Seguiment de les mesures de restauració de l’entorn. • Seguiment de les mesures de restauració de la coberta vegetal.

7.3 Fase d’abandonament En front d’un hipotètic cas d’abandó de l’activitat o, arribat el moment de la seva inviabilitat, es procedirà a controlar l’efectiu desmantellament del parc eòlic (o de la seva renovació). A més d’aquests controls, al Pla de Vigilància Ambiental s’hi detalla el calendari de les activitats previstes, la emissió de resultats i documentació a entregar, així com activitats bilaterals d’assessorament e informació.

8. Conclusions Com a conclusió a l’Avaluació d’Impacte Ambiental del projecte “Parc Eòlic de Punta Nati” i desprès d’haver analitzat tots els possibles impactes que el propi parc pogués generar, es dedueix que el citat projecte produeix un impacte global compatible. Amb les mesures correctores presentades es garanteix la inexistència d’impactes residuals, la qual cosa juntament amb els importants impactes positius, fa que no sigui necessària la aplicació de cap mesura compensatòria. Per aquestes raons es considera que el projecte de “Parc Eòlic de Punta Nati”, en el seu conjunt, es viable amb la consideració de les mesures correctores activades i la posada en marxa del Programa de Vigilància Ambiental.

194

ANNEX III

195

Bibliografia

1. Catàlegs

• Prysmian. Cables y accesorios para media tensión. Barcelona, 2009.

• Dielectro Balear. Catálogo general para Media Tensión. Palma de Mallorca, 2009.

2. Internet

• Associació danesa de la indústria eòlica. Web de l’Associació danesa de la indústria eòlica. [en línia]. Dinamarca: [Consulta: 2 de Juny de 2009]. Disponible a: <http://www.windpower.dk/es/core.htm>.

• ABB. ABB. [en línia]. Zuric, Suissa: [Consulta: 30 de Maig de 2009]. Disponible a:

<http://www.abb.com>.

• Prysmian. Prysmian Cables & Systems. [en línia]. Barcelona: [Consulta: 14 de Maig de 2009]. Disponible a: <http://www.prysmian.com>.

• Red Eléctrica Española. Red Eléctrica Española. [en línia]. Espanya: [Consulta: 2 de Maig

de 2009]. Disponible a: <http://www.ree.es>.

• Cartografia de Menorca. Portal cartogràfic Menorca. [en línia]. Menorca: [Consulta: 15 d’Abril de 2009]. Disponible a: < http://www.cartografia.cime.es>.

• Pla Territorial Insular. Documentació gràfica. [en línia]. Menorca: [Consulta: 15 d’Abril de

2009]. Disponible a: <http://www.cime.es/ca/pti/pti.html>.

197

• Meteosim Truewind. Mapes d’anomalies del vent per a Espanya i Portugal. [en línia]. Barcelona: [Consulta: 9 de Maig de 2009]. Disponible a: <http://windtrends.meteosimtruewind.com/es/mapas_anomalia_viento.php?zone=PIB>.

• Dolzhnos. Càlcul de la densitat de l’aire. [en línia]. Barcelona: [Consulta: 11 de Maig de

2009]. Disponible a: <http://www.dolzhnos.com.ar/htm/densidad_del_aire.htm>.

• Comunitat Autònoma de les Illes Balears. Butlletí Oficial de les Illes Balears. [en línia]. Illes Balears: [Consulta: 17 de Maig de 2009]. Disponible a: <http://www.caib/boib.es>.

• Butlletí Oficial de l’Estat. Butlletí Oficial de l’Estat. [en línia]. Espanya: [Consulta: 2

d’Abril de 2009]. Disponible a: <http://www.boe.es>.

• Grup Ornitològic Balear. Grup Ornitològic Balear. [en línia]. Menorca: [Consulta: 10 de Març de 2009]. Disponible a: <http://www.gobmenorca.com>.

• Consorci de Residus Sòlids Urbans. Parc eòlic d’Es Milà. [en línia]. Menorca: [Consulta: 14

de Març de 2009]. Disponible a: <http://www.riemenorca.org>.

• Vestas. Vestas. [en línia]. Dinamarca: [Consulta: 21 d’Abril de 2009]. Disponible a: <http://www.vestas.com>.

• Gamesa. Gamesa. [en línia]. Espanya: [Consulta: 21 d’Abril de 2009]. Disponible a:

<http://www.gamesacorp.com>.

• Ecotecnia. Ecotecnia. [en línia]. Espanya: [Consulta: 21 d’Abril de 2009]. Disponible a: <http://www.power.alstom.com>.

• Nordex. Nordex.. [en línia]. Espanya: [Consulta: 21 d’Abril de 2009]. Disponible a:

<http://www.nordex-online.com>.

• Acciona. Acciona energia. [en línia]. Espanya: [Consulta: 21 d’Abril de 2009]. Disponible a: <http://www.acciona-energia.com>

• Made. Made.. [en línia]. Espanya: [Consulta: 21 d’Abril de 2009]. Disponible a:

<http://www.gamesacorp.com>.

• Made. Made.. [en línia]. Espanya: [Consulta: 21 d’Abril de 2009]. Disponible a: <http://www.gamesacorp.com>.

3. Multimèdia

• Carrera, Enric (coordinador). Tecnologia i Sostenibilitat [CD-ROM]. Terrassa: Càtedra UNESCO a la UPC, 2002. ISBN: 699-8928-6.

198

4. Projectes i treballs

• Jener Natta, José Maria. Proyecto del parque eólico del Faro de Faváritx. [Barcelona: EPSVG, UPC, 1993].

• Muñoz Cubero, Araceli Hilaria. Proyecto del parque eólico de 48 MW “Lo Paracoll”

situado en el Perelló (Tarragona). [Barcelona: EPSVG, UPC, 2006].

• Palomo i López, Jordi. Parc eòlic "Coll de Creu Sapera", Pontons, Barcelona. [Barcelona: EPSVG, UPC, 2008].

• Díez Anaya, Pablo David. Ampliación de la subestación transformadora de 132/20 kV

denominada St. Alovera (Guadalajara). [Juliol de 2002].

• Barlovento Recursos Naturales S.L. Documento de síntesis: Estudio de Impacto Ambiental del parque eólico Dólar-3. [Febrer de 2006].

5. Publicacions

• RLAT. Reglamento de Líneas de Alta Tensión y sus fundamentos técnicos. Madrid: Editorial Paraninfo, 2008. ISBN: 978-84-283-3034-3.

• RBT. Reglamento Electrotécnico para Baja Tensión. Madrid: Editorial Paraninfo, 2007.

ISBN: 978-84-283-2945-3.

• RCE. Reglamento sobre Centrales Eléctricas, Subestaciones y Centros de Transformación. Madrid: Editorial Tébar, 2002. ISBN: 84-95447-52-5.

• UNESA. Método de cálculo y proyecto de instalaciones de puesta a tierra para centros de

transformación conectados a redes de tercera categoría. Madrid: UNESA, 1998.

199

ANNEX IV

201

PLÀNOLS

203

memÒria 7 · 2020. 7. 15. · 2.1.1 transformador elevador torre.....88 2.1.2 transformador...

Documents