memoria total

Alumna: Maria de los Reyes Arcusa López

Especialitat: Geografia i Història

Tutora: Gema Centelles Royo

Centre: IES Francisco Ribalta

ÍNDEX MEMÒRIA

1. Introducció Pàg. 1 1.1. Contextualització: descripció del centre, estudis impartits, justificació de l'elecció. 1.2. Objectius del Pràcticum.

2. Anàlisi de l'organització del centre. Pàg. 2 2.1. Descripció de les activitats realitzades durant la primera fase. 2.2. Característiques generals del centre. 2.3. Organització tecnicopedagògica.

2.3.1. Òrgans de govern i de coordinació didàctica. 2.3.2. Documents de planificació. 2.3.3. Pla de convivència i programa de mediació. 2.3.4. Programes d'atenció a la diversitat. 2.3.5. Les noves tecnologies. 2.3.6. Activitats complementàries i extraescolars.

2.4. Valoració de l'actuació del centre. 2.5. L'actuació personal.

3. L'activitat docent. Pàg. 6 3.1. Objectius proposats i actuacions dutes a terme. 3.2. Planificació i organització de l'activitat docent.

3.2.1. Organització de l'aula. 3.2.2. Planificació de la docència: la programació d'aula. 3.2.3. Recursos: materials i metodologia. 3.2.4. Avaluació. 3.2.5. Convivència i disciplina.

3.3. Estratègies comunicatives a l'aula. 3.3.1. Estratègies de construcció del coneixement. 3.3.2. Estratègies de relació social. 3.3.3. La interacció professor-alumnes. 3.3.4. Participació dels estudiants.

3.4. Valoració de l'experiència. 3.4.1. La tasca docent del tutor. 3.4.2. Intervenció personal. 3.4.3. El grup-classe.

3.5. Diari del Pràcticum. Pàg. 10 4. Unitats didàctiques. Pàg. 22

4.1. Contextualització: justificació i motivació. 4.2. Objectius i competències bàsiques. 4.3. Continguts i temporalització. 4.4. Activitats. 4.5. Metodologia, recursos i estratègies comunicatives. 4.6. Avaluació. 4.7. Valoració: comentari del tutor i autoavaluació.

5. El Pràcticum i el màster. Pàg. 31 5.1. L'organització del Pràcticum. 5.2. Valoració de la tutoria. 5.3. Coordinació entre el centre de pràctiques i la universitat. 5.4. Les pràctiques i la formació professional del docent. 5.5. Altres aspectes

6. Conclusions. Pàg. 33 7. Annexos Pàg. 34

Memòria del Pràcticum

1. Introducció

1

1. Introducció

1.1. Contextualització: descripció del centre, estudis impartits, justificació de

l'elecció.

L’ institut Francisco Ribalta és el centre més antic de tot Castelló i, a més, és un centre

històric l’edifici del qual és, en sí mateix, una obra d’art.

Els estudis impartits ofereixen una gran varietat: primer i segon cicle de la ESO;

Batxillerat de Ciències i Tecnologia i de Ciències Socials i Humanitats, tant en horari

diürn com nocturn; Cicles Formatius i Batxillerat a Distància (CEED).

L’elecció del centre es perquè vaig estudiar ací i tinc uns records molt agradables, tant

del centre com dels professors. A més, pel seu recorregut històric com a centre en

experiència en formar professors en pràctiques, era la meva primera elecció.

1.2. Objectius del Pràcticum.

Objectius de la primera fase:

• Conèixer les dependències, les instal·lacions i els recursos materials del centre.

• Conèixer l’estructura administrativa del centre: organigrama, documents normatius i

règim disciplinari.

• Conèixer els aspectes essencials de l’organització tecnicopedagògica: programació i

avaluació, programes de diversificació, etc.

Objectius de la segona fase:

• Conèixer la vida diària d’un professional de l’ensenyament de l’especialitat triada i

participar en les activitats habituals.

• Assistir a les classes del tutor.

• Preparar, almenys, una unitat didàctica, impartir-la i avaluar-la.

• Col·laborar amb el tutor en altres aspectes: planificació de la matèria, elaboració de

materials i recursos didàctics, preparació de proves d’avaluació, correcció de

treballs...

Memòria del Pràcticum 2. Anàlisi de l’organització del centre

2

2. Anàlisi de l'organització del centre.

2.1. Descripció de les activitats realitzades durant la primera fase. Les pràctiques comencen el 7 de març i durant la primera fase assistim a les reunions que l’equip directiu ens ha programat. Són les següents: • Elaboració dels plans de treball individualitzats. Reunió amb Joan Peraire,

coordinador del Pràcticum. • Reunió amb la Directora del centre, Paloma Segura. • Reunió amb el Departament d’Orientació, Rocío Montoya. • Reunió amb el Secretari, Paco Vilar.

o Visita a la capella. o Visita al Arxiu Històric. o Visita als museus.

• Reunió amb la Vicedirectora, Lola Martí. • Reunió amb el Cap d’Estudis i amb el Vicesecretari; Ricardo Timón i Santiago

Sangrador. • Reunió amb les professores de l’Aula de Convivència; Mar Romeo i Eva Quesada. • Reunió amb les Caps d’Estudis i Cicles i de Nocturn; Carmen Molés i M. Ibáñez. • Reunió amb el professorat dels programes especials:

o Pedagogia terapèutica: Gloria Palau. o Programes de diversificació curricular; Vicent Romero i Paco Mallasén. o Programa PASE: Edel Castelló. o Programa d’Excel·lència: Pedro Gómez.

2.2. Característiques generals del centre.

Història • Un centre emblemàtic, titularitat pública. • Fundació: 1846, al carrer Major. • Trasllat a la ubicació actual: 1917. • Construcció d’una capella: 1946. • Reformes posteriors: 1990-93, 2000, 2009. • Centre “multiusos”: estudis de batxillerat, magisteri i escola de treball. • El nom: Juan Marco (12-05-1937) Francisco Ribalta (16-01-1943) • Superfície: 7.125 m2 Distribució física de l’espai • Un edifici de 3 plantes, amb 3 patis. • Aules: 46 (generals) + 18 (específiques). • Estudiants: 1968. • Professors: 162. • Departaments: 23. • Personal d’administració i serveis: 12. • 43 aules de grup + 3 aules de desdoblament.


3

• 18 aules específiques: informàtica (3), audiovisuals (3), música (2), tecnologia (2), dibuix (2), CEED (3), diversificació (2) i pedagogia terapèutica (1)

• 1 sala d’actes • 1 biblioteca • 2 museus (CN i FQ) • 3 laboratoris de Ciències Naturals • 1 arxiu històric • 1 pista poliesportiva i 2 gimnasos Distribució de l’alumnat • ESO (1r, 2n, 3r i 4t). 665 alumnes que representen el 34% de la comunitat

educativa. • Batxillerat de Ciències i Tecnologia i d’Humanitats i Ciències Socials (diürn i

nocturn). 284 alumnes en diürn i 346 en nocturn, que representen en total el 33% de la comunitat educativa.

• Batxillerat a distància (CEED). 232 alumnes, representant el 12% de l’alumnat. • Cicle Mitjà d’Atenció Sociosanitària. • Cicles formatius de nivell superior: Animació sociocultural, Educació Infantil i

Atenció Sociosanitària. Amb 297 alumnes, els cicles representen el 15% de l’alumnat.

• Mòdul experimental de nivell superior de Biblioteconomia, Arxivística i Documentació.

2.3. Organització tecnicopedagògica.

2.3.1. Òrgans de govern i de coordinació didàctica.

Òrgans de govern • Càrrecs directius

o Directora: Paloma Segura o Vicedirecció: Dolores Martí o Caps d’estudis:

� Diürn: Ricardo Timón � Nocturn: Mercedes Ibáñez

o Cicles: Carmen Molés o CEED: Joan Peraire o Secretari: Francisco Vilar o Vicesecretari: Santiago Sangrador

• Òrgans col·legiats o Consell Escolar

� President (dir.) � 1 Cap d’Estudis � Secretari � 8 professors � 6 pares / mares � 5 alumnes � 1 personal adm.


4

� 1 representant de l’Ajuntament o Claustre de Professors

� 166 profes. � 23 depart.

• Comissions o Comissions del Consell Escolar

� Convivència � Tutoria i orientació � Econòmica � Permanent i de CP � Cantina � Manteniment i infraestructures

o Comissions del Claustre � Act. Extraescolars � Arxiu � Biblioteca � Honors � Informàtica � Comunicació � Neteja � Obres � Autoprotecció

Òrgans de coordinació didàctica • CCP • Departaments • Departament d’Orientació • Coordinadors de cicle • Tutories

2.3.2. Documents de planificació. • Pla de Convivència • Pla d’Autoprotecció • Pla d’Acció Tutorial • Pla Integral de Comunicació • Programació General Anual (PGA)

o Memòria anual o Programació d’aula

• Projecte Educatiu de Centre (PEC) i PCC o Projecte lingüístic (PNL i DPP)

2.3.3. Pla de convivència i programa de mediació.

El Pla de Convivència i el RRI S’inscriu dins del Decret 39/2008, de 4 d’abril, del Consell, sobre la convivència en els centres docents no universitaris. Unint aquest Pla de convivència, menys punitiu, al Reglament de Règim Interior es millora la convivència en el centre. Les dades avalen


5

l’èxit de les accions preses gràcies a aquest pla, com ara l’Aula de convivència, el Projecte de mediació escolar i l’Escola de pares.

2.3.4. Programes d'atenció a la diversitat. Dins dels programes d’atenció a la diversitat que es duen a terme en l’IES Franscisco Ribalta cal destacar: • El programa PASE. • El programa d’enriquiment curricular o Excel·lència. • El programa d’atenció individual ACI o Pedagogia Terapèutica.

2.3.5. Les noves tecnologies. Dins de la incorporació a les noves tecnologies (TIC), l’ institut Francisco Ribalta compta amb: • Web del centre. • Aula virtual. • Incorporació progressiva de mitjans tecnològics a les classes docents.

2.3.6. Activitats complementàries i extraescolars. S’encarrega d’aquestes activitats la vicedirecció. Són activitats que encara que s’inscriuen dins del marc de l’ institut, no formen part de les activitats docents programades a la programació d’aula. Dins d’elles podem trobar el grup de sostenibilitat i el taller d’astronomia.

2.4. Valoració de l'actuació del centre. Durant aquesta primera fase, i també durant la segona, l’actuació del centre ha sigut impecable. Ens han proporcionat tota la informació que consideràvem important, ens han ajudat a programar-nos els horaris, ens han ensenyat les instal·lacions de l’ institut i tot l’equip humà ens ha fet costat per a que ens sentirem integrats dins de la comunitat educativa.

2.5. L'actuació personal. He assistit a totes les reunions d’aquesta primera fase, i he trobat molt interessant tota la informació que ens han lliurat els diferents òrgans de govern, els professors de diversificació curricular, les psicopedagogues, etc. Ha estat una setmana molt profitosa per conèixer les interioritats d’un organisme tan complex com és aquest institut.


3. L’activitat docent.

6

pissarra

Taula professor

Taules alumnat

3. L'activitat docent.

3.1. Objectius proposats i actuacions dutes a terme.

Els objectius proposats per a aquesta segona fase del pràcticum són:

• Conèixer la vida diària d’un professional de l’ensenyament de l’especialitat triada i

participar en les activitats habituals.

• Assistir a les classes del tutor.

• Preparar, almenys, una unitat didàctica, impartir-la i avaluar-la. En el meu cas, foren

dues les unitats didàctiques impartides i avaluades.

• Col·laborar amb el tutor en altres aspectes: planificació de la matèria, elaboració de

materials i recursos didàctics, preparació de proves d’avaluació, correcció de

treballs...

3.2. Planificació i organització de l'activitat docent.

3.2.1. Organització de l'aula.

Cada aula és diferent. Hi ha que tenir en compte quina és la edat mitjana a cada aula, ja

que en els cursos inferiors es planifica la distribució de l’alumnat, procurant una rotació

en els llocs d’estudi per a que tots puguin tindre una visió diferent depenent de la

setmana. En els cursos superiors, els alumnes es distribueixen com volen. En totes les

classes a les que he assistit, el dibuix organitzatiu seria com aquest:

3.2.2. Planificació de la docència: la programació d'aula.

La programació d’aula és el document que surt al adaptar la PGA i la programació

didàctica de cada departament a l’aula concreta amb un alumnat concret. En aquest cas,

la meua tutora contava amb cinc programacions d’aula, a més de la programació de la

tutoria de 3M.

• Geografia: grup 3M

• Història: grup 4B

• Història del Món Contemporani: grup 1BC

• Història d’Espanya: 2BA i 2BC.



7

Al ser assignatures orientades al treball de la Història, estan inclosos els objectius i

continguts generals bàsics del currículum, tant d’ESO com de Batxiller. A més, aquestes

assignatures posen l’accent especialment en la consecució de competències tals com la

comunicació lingüística, la competència cultural i artística i la competència social i

ciutadana.

En tots els grups, la planificació de la docència esta feta per sessions de treball, que

poden ampliar-se o reduir-se, depenent de les necessitats puntuals de l’alumnat o la

professora.

3.2.3. Recursos: materials i metodologia.

Els materials són molts i molt variats: des de mapes polítics i físics, també muts,

gràfiques econòmiques, taules demogràfiques i documents geogràfics per a 3er d’ESO,

fins a mapes polítics, texts de fonts primàries i secundàries, gràfiques, taules de

desenvolupament demogràfic i econòmic, etc, per a les classes a 4t d’ESO i 1er i 2on de

Batxiller. A més, en cadascú dels cursos, el manual de consulta és el llibre de text, que

en l’ESO correspon a l’editorial Santillana i en Batxiller a l’editorial Vicens Vives.

La metodologia emprada en classe combina les classes magistrals, ampliant el nombre

de minuts d’exposició per part del professor quan més elevat és el curs, amb activitats

que bé es poden realitzar dins de la classe o com a deures per a casa. La realització de

les activitats i el seguiment de les sessions suposa una ajuda molt valuosa per l’alumne

en la consecució dels objectius bàsics de l’assignatura.

Especialment rellevant és el cas de segon de Batxiller, ja que les classes s’orienten a

l’examen de selectivitat, proporcionant a l’alumne les ferramentes necessàries per

l’adquisició d’una bona nota en l’examen.

3.2.4. Avaluació.

L’avaluació combina la realització de les activitats propostes per la professora amb

l’execució de l’examen. A més, en els cursos on s’imparteix Història, es realitza un

treball sobre una pel·lícula en cada trimestre. Aquest treball també és molt important a

l’hora de qualificar als alumnes.

També es té molt en compte el comportament i la participació a classe, tant que en

alguns cursos, pot arribar a millorar moltíssim les notes.

En segon de Batxiller es té més en compte qui fa un treball extra o es preocupa per

solucionar els dubtes amb antelació. Ací l’autonomia de l’alumnat és molt més gran que

a l’ESO.

3.2.5. Convivència i disciplina.

La convivència ha sigut prou bona en totes les classes a les que he assistit. Els alumnes

es respecten els uns als altres, llevat d’algunes excepcions, i la professora és respectada

pels seus alumnes. Quan es produeix algun mal comportament, la docent té prou

ferramentes per a tallar-lo ràpidament i posar en marxa les mesures corresponents. La

disciplina es nota, encara que no és un comportament rígid e inflexible, sinó més bé al

contrari; gràcies al diàleg es solucionen molts dels petits problemes que podrien derivar

en una situació complicada.



8

En quant a segon de Batxiller, la convivència és una mica més dura perquè l’alumnat

busca per tots els mitjans que li surti una nota adient per a les seves expectatives. Ací,

les revisions d’examen es converteixen en una petita lluita per aconseguir, encara que

sigui, mig punt.

3.3. Estratègies comunicatives a l'aula.

3.3.1. Estratègies de construcció del coneixement.

L’estratègia fonamental és la classe magistral. Mitjançant l’explicació dels punts del

temari, la docent ensenya als seus alumnes. Després fomenta el feed-back, preguntant i

indagant per aquells punts o conceptes que no hi ha quedat clars o que no s’entenen. La

introducció d’anècdotes és fonamental per a que el ritme de l’explicació no decaigui, i

es fan molt més freqüents als cursos de Batxiller que a l’ESO, on la principal estratègia

és el treball a classe.

El debat sobre algun punt del temari que provoca controvèrsia d’opinions és molt

interessant. Els alumnes participen d’una forma més o menys ordenada, i és la docent

que dona o lleva la paraula. Ací es pot apreciar a aquells alumnes que tenen més facilitat

de paraula, ja qui són els que més participen.

Però no només es fomenta el coneixement sobre qüestions teòriques. La docent també

adquireix un paper rellevant en el coneixement del mon que envolta als alumnes, els fa

partícips de les últimes notícies i s’interessa per conèixer la seva opinió.

3.3.2. Estratègies de relació social.

La relació social és molt diferent depenent de en quin curs ens trobem. Així, en el segon

cicle de l’ESO, la docent es converteix en guia del coneixement. La relació és desigual,

i encara que no es nota una superioritat en el tracte per part de la docent, l’alumne

pareix tindre clar que és ella la que sap i ells qui tenen que aprendre. En aquesta etapa

costa molt que els alumnes acceptin l’error i que pensin que les seues opinions també

són vàlides.

Però a Batxiller la cosa canvia. Encara que la docent segueix sent la guia, els alumnes ja

s’han acostumat a donar la seua opinió, i en moltes ocasions, es converteixen ells

mateixos en guies del coneixement per als seus companys.

3.3.3. La interacció professor-alumnes.

La interacció és fluida i no s’observen problemes de comunicació dins de l’aula. Totes

les preguntes són ateses i respostes i s’observa la familiaritat i el coneixement personal

de cadascú dels alumnes per part de la docent. A més, la professora es preocupa per que

tots els alumnes estiguin atesos i pren especial atenció a aquells alumnes que, per les

seues circumstàncies personals o familiars, necessiten més recolzament.

Els alumnes, per la seua part, volen integrar a la docent dins del seu dia a dia, i són

freqüents les preguntes personals després d’un cap de setmana o d’un període de

vacances.



9

3.3.4. Participació dels estudiants.

Llevat d’algunes excepcions en que la participació es nul·la (ja sigui per timidesa o

perquè no els interessa el tema), la participació en les classes és prou elevada. Les

respostes de la docent són arreplegades i, en la mesura del possible, respostes. La

participació és intensa quan es tracta de debatre sobre la data d’un examen, l’entrega

d’un treball o les qualificacions. No es talla en cap moment la participació, si aquesta és

ordenada. Quan aquesta comença a esbarrar-se, la docent posa ordre i dona i lleva la

paraula.

3.4. Valoració de l'experiència.

3.4.1. La tasca docent del tutor.

La tasca docent de la professora ha sigut impecable. La seua experiència es demostra

dia a dia amb l’alumnat i amb la professionalitat amb la que exerceix el seu treball. No

només es centra la seua tasca en l’àmbit acadèmic, sinó que s’amplia al terreny personal

en molts casos. L’atenció personalitzada i la coneixença de les circumstàncies personals

de cada alumne, fan que la seua tasca es pugui desenvolupar en un nivell molt més

ampli al habitual.

Sens dubte, ha sigut una grata experiència poder compartir el treball amb aquesta

magnífica professional.

3.4.2. Intervenció personal.

La meua intervenció, quan no he estat donant classe, ha sigut de recolzament a la meua

tutora. Tant a l’hora de cuidar exàmens com a l’hora de donar opinions properes als

estudis universitaris. A més, la docent m’ha fet partícip de totes les sessions,

preguntant-me en diverses ocasions si volia afegir alguna cosa.

En resum, la meua intervenció ha sigut dinàmica i molt profitosa per al

desenvolupament del meu treball com a docent en pràctiques.

3.4.3. El grup-classe.

Els diferents grups-classe amb els que he tingut l’oportunitat de treballar han sigut prou

bons. En contades excepcions han hagut alguns problemes de disciplina, però s’han

solucionat de forma efectiva. Els alumnes es mostren, de forma general, interessats en la

matèria que s’imparteix, i participen de forma activa en el desenvolupament de la

classe. Encara que avui en dia no es donen compte de la importància que tindrà per al

seu futur les classes a les que ara tenen la sort d’assistir, quan passin els anys, sabran si

aprofitaren prou els ensenyaments d’aquesta etapa o no.

Memòria del Pràcticum 3.5. Diari del Pràcticum

10

3.5. Diari del Pràcticum.

Dilluns 7 de març. Presentació del Pràcticum. Ens convoquen a les 10.00 en la sala d'actes, on el coordinador de les pràctiques i cap d'estudis del Centre Específic d'Educació a Distància, Joan Peraire, ens rep. Allí es troben alguns dels tutors que ens acompanyaran en les nostres pràctiques. Ens proporcionen un dossier amb la informació necessària per a aquesta primera setmana, que serà de presa de contacte, tant amb el centre com amb el professorat. En aquesta carpeta s'inclou l'horari del nostre tutor de pràctiques per a poder anar dissenyant el nostre horari, d'acord amb el del professor. Dimarts 8 de març. Reunió amb Joan Peraire, la directora i les caps d'estudis de Nocturn i Cicles Formatius. A les 9.00 ens tornem a reunir amb Joan Peraire. Esmenem alguns dubtes respecte dels nostres tutors i comencem a lliurar els horaris. Sorgeixen algunes preguntes sobre l'elaboració de la memòria, que Joan resol fantàsticament. Ens facilita el seu horari al centre, de manera que si necessitem qualsevol cosa, puguem anar a ell. A les 10.30 ens reunim amb Paloma Segura, directora del centre, a l'Aula d'Usos Múltiples. Ens explica quines són les principals tasques de direcció i ens explica algunes anècdotes del dia a dia. Les caps d'estudis de Nocturn i Cicles Formatius es citen amb nosaltres a les 11.00. Elles ens expliquen les diferències substancials entre l'horari diürn i el nocturn. Aquest últim, només contempla Batxiller i les classes tenen una durada de 45 minuts. A més, tant en Nocturn com en Cicles, l'ambient és molt diferent del diürn, ja que en compondre l'alumnat de persones més grans i ja incorporades a l'àmbit laboral, el comportament i la convivència és pacífica. Dimecres 9 de març. Reunió amb el Departament d’Orientació. Ens expliquen les actuacions dutes a terme per aquest departament. S'encarreguen de l'orientació tant professional com acadèmica de l'alumnat. Dijous 10 de març. Reunió amb el secretari. En ser professor d'Història, ens fa un breu recorregut històric sobre la fundació del centre fins al que és avui dia. Com a secretari, depenen d'ell els pressupostos i el control econòmic del centre. Les partides pressupostàries són revisades i aprovades per ell, les quals després envia a l'equip directiu, per tal que li donin el vistiplau. Així mateix, ens ensenya la capella en la qual s'estan celebrant aquestes reunions, i ens emplaça al dia següent per a un recorregut turístic pel centre. Reunió amb les professores encarregades de l'Aula de Convivència. Ens expliquen les actuacions que es porten a terme en aquesta aula. Es resolen conflictes del dia a dia, i així s’eviten molts expedients i expulsions. També ens conten que són els propis alumnes qui, front a una situació que no poden controlar, acudeixen de manera voluntària a visitar-les.


11

Reunió amb la vicedirectora. Ella ens parla de la seva comesa, que consisteix, bàsicament, a organitzar i coordinar tots els actes acadèmics, activitats extraescolars, complementàries, festivals, festes de jubilació, etc. Divendres 11 de març. Reunió amb el cap d’Estudis de diürn i amb el vicesecretari. Ens lliuren un qüestionari previ sobre les actuacions que creem que hem de dur a terme com a professors. Comentant els resultats, ens recomanen que pensem que som professors de centre, no sols d’àrea. Ens expliquen, així mateix, que la finalitat de la secundària no està del tot clara, i que hi ha molts canvis en la etapa del institut, de les quals hem de ser conscients. Dilluns 14 de març. Reunió amb els professors encarregats dels programes de diversificació.

Pedagogia terapèutica. Gloria Palau ens explica en què consisteix aquest programa. Principalment acudeixen a ell els alumnes que ja en l’escola tenen problemes d’adaptació de currículum; alumnes que ja han assistit a PT i als quals es recomana que segueixen i alumnes amb necessitats educatives permanents, amb ACI o ACIS en assignatures instrumentals. Encara que només són 6 hores, es troben amb greus problemes d’absentisme. Un altre problema es la gran heterogeneïtat de nivells dins de la mateixa classe. Encara que estan molt tutoritzats, es busca l’autonomia de l’alumne. Diversificació. Vicent Romero i Paco Mallasén ens parlen d’aquest programa, que admet alumnes amb bon comportament però amb dificultats en la consecució dels continguts. El requisit per a entrar es haver repetit un curs. La queixa és que no tenen una classe referència. PASE. El Programa d’Acollida al Sistema Educatiu «proporciona a l’alumnat una competència inicial en la llengua base del programa d’educació bilingüe a què ha sigut adscrit, així com la introducció en l’altra llengua oficial. Així mateix, facilita la incorporació al grup de referència i redueix el període d’integració escolar d’aquest alumnat i dota l’alumnat de la competència lingüística social bàsica que permeta la seua interacció en la comunitat educativa. Per últim desenvolupa hàbits escolars i habilitats socials bàsiques que afavoreixen la seua integració»1. Són només dues professores qui duen a terme aquesta tasca, per tal de facilitar una atenció més personalitzada i el seguiment del progrés de l’alumnat. Programa d’Excel·lència. Atenen als alumnes que son brillants i que no troben en el seu dia a dia una atenció dedicada al seu nivell. Dimarts 15 de març. Entrada a classe: 1BC i 2BC. És la primera classe a la que assisteixo com espectadora. Gema em presenta, i els alumnes em saluden. A la classe 1BC, Gema imparteix Història del Món Contemporani. S’hi reparteixen les notes i s’hi comenten. La majoria de l’alumnat és femení. Gema em comenta que, en general, el curs es prou bo i que s’ha notat milloria des de la primera avaluació a aquesta. A més, encara que hi ha algun insuficient, en la tercera avaluació, l’entrega de treballs pot ajudar a pujar la nota. Es té molt en compte la evolució de l’estudiantat i adverteix de manera individual a aquells que creu que deuen espavilar-se, 1 En http://www.educacionenvalores.org/article.php3?id_article=647


12

per tal d’aprovar l’assignatura. En aquest moment estan donant la Revolució russa. El mètode utilitzat a aquesta classe són esquemes en la pissarra amb les dates importants i preguntes als alumnes sobre el tema en qüestió. A més, es recorda vocabulari amb les idees prèvies del tema. L’alumnat respon de manera ordenada als conceptes preguntats. Els da enraonar sobre les preguntes, i encara que una alumna s’ha quedat amb dubtes, alça la mà i de seguida es atesa per Gema. En quant a la disciplina, encara que és un grup prou bo, avisa a un alumne que està creant aldarull. A la classe 2BC, Gema imparteix Història d’Espanya, que és obligatòria per a tots els segons de Batxiller. Aquesta classe en concret té un perfil humanístic, però, en contra del que es podria pensar, no són un grup massa brillant en història. Utilitza pràcticament la mateixa dinàmica que a primer de Batxiller, amb esquemes a la pissarra, encara que els conceptes són prou més amples que a l’altra classe, perquè el nivell és més elevat. En aquest curs sí es pot permetre la introducció de anècdotes. M’adono que hi ha un alumne que no pren cap apunt, i li pregunto a Gema si aquest alumne després treu bones notes. Gema em confirma que sí, que a l’hora de fer l’examen hi treu bona nota. Pregunta prou sovint si hi ha dubtes i, encara que els alumnes diuen que no, m’afirma que després els dubtes ixen a l’examen. La classe s’atura perquè han tingut un problema amb les fotocòpies i quasi cap alumne ha dut el text que havien de comentar a classe. Aleshores, dos alumnes van a treure els textos amb la targeta de Gema. Per a ser tan majors, la classe esta prou esvalotada, tal volta perquè és última hora i ja estan cansats. Dimecres 16 de març. Entrada a classe: 3M i 1BC. A la classe de 3M, Gema imparteix Geografia. A més, com que es tutora, li pertoca recollir les firmes de l’entrega de notes. Em comenta que el procediment és que, si durant la setmana no ha rebut tots els justificants d’entrega, truca a casa de l’alumne en qüestió. La tasca de tutora fa que, sovint, en la classe de Geografia, haja de resoldre dubtes de tutoria, com ara la dinàmica general de les altres assignatures. S’interessa per cóm han anat les notes de les altres assignatures, i un alumne li diu que els seus pares volen parlar amb una de les professores. Una vegada aclarits aquests petits dubtes, pot començar a donar la classe. Utilitza la pissarra per a orientar als alumnes, i al cap de vint minuts, només s’hi ha pogut fixar alguns conceptes, però pareix que no s’avança. Utilitza el llibre com a referència dels conceptes que s’hi van marcant en la pissarra. A més, la llibreta els serveix per a calmar-se, ja que l’atenció ha d’estar concentrada en copiar el que se’ls diu. Sorgeix algun dubte sobre el seguiment de l’índex del tema. Em sembla remarcable que es dirigeixen a ella com “professora”, i no pel seu nom. Sorgeixen preguntes com ara “Això podem fer-ho al llibre?”. Ha de parar constantment per fer callar a un o altre alumne. L’enrenou és constant. Encara així, pareix que el mètode de copiar a la llibreta i portar un ordre, els ajuda a concentrar-se i no perdre’s. A 1BC es comença un tema nou. Abans de poder començar, sorgeixen dubtes sobre la data de l’examen, però s’aclareixen ràpidament i s’hi fixa una data. Utilitza la pissarra per a establir el començament del tema, que és “El període d’entreguerres”. Estableix una cronologia prou ampla i completa. Relaciona conceptes actuals amb altres que s’han donat en la matèria (l’exemple de la crisi actual relacionada amb el crack del 29). Els recomana una pel·lícula “Danzad, danzad, malditos”, de Sidney Pollack, i amb l’exemple de la pel·lícula estableix un símil i atrau l’atenció de l’alumnat. Em sembla


13

sorprenent el control sobre la matèria, ja que pot passar d’un tema a un altre sense perdre’s i sense que es perden els alumnes. Els lleva un dels punts del temari, i això sempre anima! Encara que utilitza el llibre com a guia, els alumnes tenen l’índex en la llibreta i amplien contingut en ella. Els recomana, així mateix, “Tiempos Modernos”, de Chaplin. Dijous 17 de març. Entrada a classe: 2BC i 4B. A 2BC comencen amb un text sobre “Casas Viejas”. Fan un exercici pràctic que els servirà d’assaig per a selectivitat. El clima és molt diferent al de l’altre dia, tal volta per l’hora (es segona hora) o tal volta perquè el text que han de fer requereix de la seua concentració. Li demana a un alumne que contextualitzi el text abans d’analitzar-lo. L’alumne ho fa molt bé. Després comencen a llegir el text i van marcant el vocabulari, que els podrà eixir a l’examen. Es nota que el nivell augmenta, ja que estem a segon de Batxiller. A mesura que llegeixen el text, li van traient tot el suc, i Gema aclareix i aplana el text, per tal que tinga un significat més clar per a ells. Tots segueixen la lectura que fa un dels seus companys. En la pissarra s’hi van fixant els punts bàsics per a fer el comentari de text. Relaciona conceptes del punt de referència que estan donant en eixe moment amb el següent punt del temari: Casas Viejas provocarà que la CEDA pugi al poder. Fa accent en aquella part que ix pitjor en els exàmens; “situa en el context històric”, i m’explica que normalment aquest punt no queda prou ben explicat a l’examen. Comencen amb un nou punt del temari, el fixa a la pissarra i, a més, acudeixen al llibre per tal de situar-lo i després estudiar-lo. Encara que no queden clars alguns conceptes, saben relacionar conceptes d’altres temes i recorden conceptes que els han cridat l’atenció (recorden a Lerroux pel text “Jóvenes rebeldes”, per allò que deia sobre violar a les monges). Encara que estan veient la Segona República, volen saber quan comença la Guerra Civil, i hi ha una mica de confusió de dates en aquest aspecte. Però, quan s’acaba de llegir el text, s’hi fiquen a parlar entre ells. Tal volta la raó es que hui tenen un examen. Els mana faena per a casa amb el llibre de text, però els fica ella les preguntes. Comencen les objeccions a fer faena a casa (exàmens d’altres assignatures, etc). A 4B, Gema dóna Història, i el període que es dóna es la Història contemporània, encara que amb menys temari i menys profund que a primer de Batxiller. Han realitzat treballs sobre la pel·lícula “Tiempos Modernos” de Chaplin, i després d’haver-los corregit, els reparteix amb anotacions sobre les notes. Després dialoguen sobre les notes dels exàmens, tenint en compte els treballs presentats, els dos exàmens, la llibreta, el comportament... de fet, es comenten de forma molt acurada cadascuna de les notes. El fet és que es té molt en compte el comportament, tant que inclús condiciona les notes de l’avaluació. La classe és prou moguda, però Gema em comenta que els resultats i el comportament han millorat prou des del primer trimestre. Després del seguiments de les notes i de dir a cadascú cóm quedarà l’avaluació, comencen a llegir el segon punt del tema i defineixen paraules de vocabulari, que després preguntarà a l’examen. Divendres 18 de març. Entrada a classe: 2BA.


14

Aquest segon de Batxiller té un perfil científic, i Gema em comenta que van molt més avançats que l’altre segon. Utilitza també la pissarra per anar pautant les dates, noms, per anar recordant per on van. Els fa preguntes per a que relacionen amb altres punts del temari. Recorda un punt anterior per a explicar el punt actual. Un dels alumnes fa preguntes sobre l’adscripció de partits de dretes al republicanisme, i Gema, en aquesta classe sí que s’ho pot permetre, introdueix anècdotes. Es va d’un tema cap a un altres (se’n va fins els feixismes), però pot retornar sense problemes al tema present perquè no es perden amb les anècdotes. El text que el ha proporcionat, té molt a treure. Dilluns 21 de març. Entrada a classe: 4B. Prou gent de la classe se n’ha anat d’excursió. Encara així, com el nombre d’alumnes que hi queden a classe és suficient, Gema segueix amb el temari. Al ser menys alumnes, pareix que l’atenció es centri més. Però escriu tan baix en la pissarra, que em pregunto si tots els alumnes ho veuran. Els dóna deu minuts per a defineixen alguns conceptes relacionats amb la revolució russa i els diu que tindrà en compte a aquells que ho han acabat. En quant a la disciplina, hi ha un alumne que comença a pegar colpets amb els peus, i poc a poc, s’hi van agarrant els demés. Des de l’altra banda de la classe hi ha una companya que el para. Dimarts 22 de març. Entrada a classe: 4B. Tanquen etapa intentant resumir la revolució russa. Són les huit del matí i estan tots mig adormits, però atenen. Penso en la classe que hauré de començar d’ací no res, i crec que l’interessant seria fer-los una mena de context socio-històric per a que sàpiguen on i quan es desenvolupen els totalitarismes. Gema els conta l’anècdota d’Anastàsia. Pareix que els agrada les anècdotes. Jo crec que les anècdotes amplien la visió del temari, encara que s’hi ha d’anar amb compte, perquè es fàcil que es perden. Escriu una definició en la pissarra i sorgeix un dubte perquè la definició no és exactament igual que al llibre. Gema somriu i els diu que la de la pissarra els serveix igualment. Cap al final de la classe sorgeix un dubte sobre el mur de Berlín, perquè no hi veuen la relació que pot haver entre la revolució russa i la caiguda del mur. Gema ho explica una mica per damunt i els emplaça a quan acaben el tema de la Segona Guerra Mundial. Dimecres 23 de març. Entrada a classe: 2BA, 3M, 1BC. Les classes es desenvolupen amb normalitat. En la classe de primera hora, la de segon de Batxiller, estan molt interessats en saber coses sobre la universitat, i fan algunes preguntes. Gema, molt amablement, em pregunta si vull resoldre els seus dubtes, i jo li conteste que sense problemes. Un d’ells em diu que, encara que el que a ell li agradaria és fer Belles Arts, “sap” que aquesta carrera no té futur, i per això, farà Arquitectura. Jo els conte la meua experiència, i els recomano que estudien el que els agradi, perquè seran cinc anys (com a mínim) en els que tindran que estar estudiant, i si damunt no els agrada, se’ls farà molt pesat. Un d’ells li diu al company que havia comentat lo de Belles Arts que tinc raó, però el company no pareix molt convençut. Quan eixim de classe, Gema em comenta que són constants aquests dubtes i que estaria prou bé que, tal volta una o dues vegades a l’any, es feren xerrades informals amb universitaris i alumnes de segon de batxiller.


15

En 3M tenen feina de fer, i la classe transcorre amb prou normalitat. Avui pareix que tots estiguen més calmats. En 1BC segueixen amb el tema començat i la classe està prou atenta al que diu Gema. Dijous 24 de març. Entrada a classe 4B. La classe d’avui està orientada a resoldre dubtes, revisar llibretes, conceptes i resums per a que es puguen preparar durant les festes de la Magdalena l’examen que faran dimarts 5 d’abril. Els recomana que estudien a aquells que tenen una nota prou fluixa, ja que la nota d’aquest examen podrà ajudar a pujar la total de l’avaluació. També els diu que una vegada acabades les festes i fet l’examen, jo començaré com a professora. Pareix que la idea els agrada. Divendres 25 de març Com que avui Gema només té una classe, 2BA, em diu si vull acompanyar-la a fer una guàrdia a segona hora. La feina consisteix en mirar si t’ha tocat anar a alguna classe en la que no hi ha professor. Si no es així, es fa un recorregut d’ aproximadament quinze minuts pel centre, per tal de comprovar que tots els alumnes són dins de les seus classes i que són atesos pel seu professor. Una vegada acabada la ronda, es torna a la sala de professors, i es fa una mica de tasca burocràtica; es miren les notificacions que han arribat des de la caporalia d’estudis, es reserven aules multimèdia, es parla amb altres companys sobre la feina, etc. Durant aquests dies, les hores que queden lliures, com són de permanència obligatòria a l’ institut, les passo a la biblioteca, avançant la memòria, redactant les unitats didàctiques, recopilant materials per a les meues classes, etc.

De dilluns 28 de març a 3 d’abril FESTES DE LA MAGDALENA

Dilluns 4 d’abril Entrada a classe 4B Com que demà es l’examen, Gema els fa una prova per a saber qui ha estudiat prou i qui no, i també per a orientar-los una mica sobre cóm seran les preguntes. Em pareix molt interessant aquesta dinàmica, ja que després de tants dies de festa poden estar una mica desubicats, i amb aquesta prova, se’ls posa al dia. Com que és prou important per a ells, fan sense cap enrenou aquesta dinàmica. Què llestos! Dimarts 5 d’abril Entrada a classe 4B Avui fan l’examen pertanyent als feliços anys vint i la revolució russa. Hi ha faltat tres alumnes a l’examen, dos d’ells ahir ja tenien símptomes de estar malalts; una altra alumna es troba molt malament i un altre fa dos dies que no ve. Gema em diu que si justifiquen la seua absència amb un justificant mèdic, podran fer l’examen en una altra data. Sorgeixen alguns dubtes durant l’examen, i Gema em deixa que sigui jo qui els resolgui. Algunes de les preguntes tenen cert sentit, però n’hi ha d’altres que només


16

volen pistes per a saber per on han de començar a redactar. Hi ha que anar amb molta cura!! Sona el timbre i n’hi ha alguns alumnes que encara no han acabat. Gema em demana si em puc quedar amb ells fins a les 9 (deu minuts més), per tal de que acaben. Després de que tots han acabat, recull els exàmens i me’n vaig a 3M, on m’espera Gema. A 3M, tenen hora de tutoria, i Gema els deixa estudiar, perquè a la següent hora tenen examen de música. Encara que deurien estudiar amb més calma i silenci, pareix que a cada minut pugi una mica més el volum, fins que Gema ha de posar ordre i tornen a callar. Es nota prou diferència entre el comportament d’aquesta classe i els de 4B, encara que només hi ha un any de diferència. Dimecres 6 d’abril. El dia d’avui ha consistit, fonamentalment, a preparar-me la primera classe de demà. Els he buscat una imatge per a poder comentar la influència dels feixismes en tota Europa. He d’admetre que estic prou nerviosa, i que demà serà una prova de foc en tota regla. Espero que tot surti bé. Dijous 7 d’abril. Entrada a classe de 1BC. Avui tenen examen, i també venen quatre alumnes que no feren l’examen a 4B l’altre dia perquè estaven malalts. Gema em demana si me’ls puc portar a la biblioteca i estar amb ells durant l’examen. Així ho faig. Després de l’examen, començo a donar classe a 4B. Quan entro en classe, em trobo molt nerviosa i sento que la veu se me’n va. De totes maneres, els reparteixo adhesius per a que posen el seu nom, ja que m’agradaria saber el nom de tots. Començarem amb la Itàlia feixista i vull que entenguin que tot el que es desenvolupa en aquest país té una importància en el que després seran els totalitarismes a tota Europa. Els dono a cada dos alumnes la imatge de la lloba capitolina amb el cap de Mussolini, i els explico el perquè hi ha tants personatges “mamant” del pit de la lloba. Pareix que els agrada i estan prou atents. Comentem totes les característiques del feixisme i fen una espècie de resum a la pissarra. Encara que jo creia que m’havia preparat massa coses per avui, el temps pareix no córrer! Els comunico que he creat un blog per a poder estar en contacte amb ells i els dono l’adreça web. Els recomano que el visiten de forma assídua, ja que serà ací on penjaré els resums i algunes dades interessants. La classe acaba i encara que em pareix que ha eixit tot prou bé, Gema em recomana que no em fiï, ja que els primers dies son enganyosos. Divendres 8 d’abril. Avui visito als alumnes de segon de batxiller A, i després me’n vaig a la biblioteca a preparar-me la classe del dilluns, a més de actualitzar el blog. Dilluns 11 d’abril. El segon dia de classe a 4B. Encara que el primer dia vaig demanar que anaren entrant tots al blog per poder fer el qüestionari previ, no han entrat tots. Uns em diuen que han tingut problemes amb l’adreça web, i altres simplement no s’han recordat d’entrar. Donem el segon punt del tema, i els deixo al blog un exercici on poden analitzar una gràfica i un text. La classe de avui ha anat bé en quant a comportament, encara que estaven una mica alterats i la xerrameca és constant.


17

Després de classe me’n vaig a la biblioteca a seguir treballant per a la classe de demà. Dimarts 12 d’abril. Avui la classe de 4B és a primera hora. I es nota. Estan tots mig adormits, encara que atenen. El silenci que hi ha a classe els permet concentrar-se millor, tant que al comentar una de les fotografies del llibre, un dels alumnes es dona compte que el peu de foto està equivocat. Em comprometo amb ell cercar la informació i després li comento en el blog que ell tenia raó. A més, un dels alumnes s’interessa per un punt del context històric que no es dona en el temari. També li busco informació i la pujo al blog per a que puguen estar informats. Dimecres 13 d’abril. Entrada a classe 2BA, 1BC i treball en la biblioteca. Dijous 14 d’abril. Avui és la quarta sessió en 4B. Avui estan tots molt alterats. No es pot fer el silenci, no m’atenen i em poso molt nerviosa. No tinc capacitat per fer-los callar, i al final, m’ix una paraula malsonant. Acabo la classe molt cansada, i penso en com serà quan tingui que donar set hores seguides a aquest nivell. Uf! Divendres 15 d’abril. Entrada a classe 2BA, i treball en la biblioteca. Dilluns 18 d’abril. La cinquena sessió de 4B comença molt bé. Molts alumnes han portat el text i la gràfica per a treballar a classe. A més havia fet unes quinze fotocòpies per a tots aquells que, per qualsevol causa, no hagen pogut portar el text i la gràfica. Comencem a treballar l’activitat de manera molt acurada i a més ens dona peu per a introduir el següent punt del tema. Poc abans de acabar la classe, m’informen els alumnes que demà dimarts no hi haurà classe perquè se’n van d’excursió. Suposa un petit entrebanc per a la planificació del temari, perquè a més, ja no tornarem a tenir classe fins a després de Pasqua. Aleshores els demano que es mirin el punt durant la Pasqua per a poder treballar sobre ell quan tornem. Dimarts 19 d’abril. Entrada a classe 3M, 1BC i treball en biblioteca. Dimecres 20 d’abril. Avui fem una altra guàrdia, encara que aquesta és molt més curta, perquè només he d’acompanyar a Gema pels corredors i després cadascuna se’n va a treballar. Gema em diu que vagi després, perquè té visita de pares i potser algun pare vulgui parlar amb ella. Així és. Quan estem a sala de professors, la mare d’una de les alumnes de 3M espera a Gema en la sala de tutories. Gema em diu que la puc acompanyar i informa a la mare sobre mi. Com la mare no posa cap inconvenient, assisteixo a la reunió. Allí parlen sobre la alumna, el seu recorregut acadèmic, el seu comportament, etc. És prou interessant com la mare, encara que coneix a la seva filla i admet que no és massa treballadora, demana a Gema que tinguin en compte que s’esforça prou. La reunió no ofereix més anècdotes a ressenyar.


18

21 d’abril a 2 de maig.

VACANCES DE PASQUA. Dimarts 3 de maig. Després de les vacances, una classe a primera hora és mortal! Estan molt desubicats i no tenen massa ganes de treballar. Reprenem l’últim punt del temari i comencem a explicar l’últim tema. Els demano que busquen uns conceptes, i com que no tenen massa ganes de treballar, es queden com a feina pendent per a casa. Avui Gema em demana que l’acompanyi a una guàrdia de pati, ja que encara no he vist cap. Consisteix bàsicament en controlar una mica el comportament i mirar que totes les portes de les classes estiguin tancades i les portes del bany estiguin obertes. Dimecres 4 de maig. Avui Gema em demana si em puc quedar fent guàrdia en un examen que tenen els de segon de batxiller. Durant l’examen, els alumnes fan preguntes intentant traure’n més informació de la que poden. Però no ocorre res més significatiu. Dijous 5 de maig. Molts dels alumnes de 4B m’entreguen els conceptes que vaig demanar el dimarts. Els comentem i resolc alguns dels errors i dificultats que presenten els alumnes. Avui acabem el tema dels totalitarismes i el dilluns començarem a veure la pel·lícula. Fem un petit repàs del tema que hem vist, i encara que són prou els alumnes que segueixen les explicacions, molts estan parlant i no fan cas. Intento que prestin atenció, i poc a poc, van entrant en matèria. També posem la data de l’examen de les dues unitats. Serà el 31 de maig, dimarts, a primera hora. Divendres 6 de maig. Avui Carmen Reboll m’ha convidat a assistir a una de les seues classes d’Història de l’Art en segon de Batxiller. M’informa que en la LOGSE s’han concretat molt més els temes a donar i estan molt centrats en l’examen de selectivitat. Encara funcionen amb les diapositives que utilitzaven quan jo anava a classe, però Carmen m’informa que ja s’estan posant els mitjans informàtics adequats per a poder visualitzar les obres més acuradament. Avui comença el tema del postimpressionisme. Encara que tenen el llibre de text i el segueixen com a manual de recolzament, la classe magistral es centra molt en les imatges de les diapositives. Durant la sessió, la classe es para per a explicar-li a una alumna un concepte que, a hores d’ara, ja tindria que estar assolit. Els dona unes fotocòpies amb resums de distints punts del tema. Els conceptes amb els que poden tindre problemes, com ara “marxant d’art” són explicats amb un vocabulari molt pla i senzill, per a que es pugui entendre. He tingut molts bons records de quan Carmen em donava classe d’Art. M’agrada’t tornar a ser en classe. Dilluns 9 de maig. Avui havíem d’haver començat a veure la pel·lícula “Malditos Bastardos”, però tot ha eixit malament. El DVD que vaig gravar no es sentia i no poguérem veure-la. Va ser un


19

colp una mica dur, perquè no m’agrada que les coses surtin malament, i menys quan depenen de mi. Havia d’haver provat el DVD el divendres, que vaig tenir molt de temps per a demanar la clau de la sala d’audiovisuals i haver comprovat que tot fos bé. Encara que Gema i els alumnes m’han recolzat prou, m’he sentit molt malament per no haver-ho previst amb antelació. A més, com que no hi podíem veure la pel·lícula, hem tornat a classe. Estava tan trasbalsada que, quan una alumna m’ha demanat si podia anar a beure, l’he deixada. Gema no m’ha dit res en eixe moment, però després m’ha advertit que no poden eixir, a no ser que sigui per causes de força major. Sens dubte, ha sigut un dia prou dolent, però que m’ajudarà a que aquestes coses no tornin a passar en un futur. Dimarts 10 de maig. Avui hem pogut veure la pel·lícula sense problemes. Després del incident d’ahir, vam comprar l’original, i així no ens hem trobat problemes per aquest costat. Després de la classe, he acompanyat a Gema a 1BC, per a veure l’ordinador i el projector que han instal·lat en algunes aules de 1er de Batxiller. L’hem encès i hem estat mirant tot el que es podia fer amb ell. Dimecres 11 de maig. Avui he acompanyat a Gema a 2on de Batxiller A, i m’ha dit que si volia, després estaria en l’aula de tutoria amb alguns alumnes que havien de recuperar l’últim examen. A més, alguns alumnes també volien comentar alguns aspectes de la nota que havien tret. Ha estat molt interessant veure les diferents posicions dels alumnes i la professora, i com alguns tenen molta moral! Dijous 12 de maig. Avui tornàvem a veure la pel·lícula, però un dels altaveus no funcionava bé i feia un soroll molt molest. Hem estat mirant d’arreglar-lo, però no ha estat possible. Per això, Gema ha anat a buscar a un tècnic, que de seguida ens ha solucionat el problema. Mentre hi estàvem veient la pel·lícula, un dels alumnes ha tret un encenedor i ha començat a cremar-se un fil que tenia a la samarreta. Immediatament l’hi he tret i l’hi he demanat que es quedés després de classe. Quan ha acabat la classe hem estat parlant, però Gema m’ha aconsellat que devia ser més concisa, ja que sinó se’ls lleva temps de pati o de classe posterior. He pres nota. Divendres 13 de maig. Entrada a classe 2BA. Els lleva un tema (el que sempre dona alegria) perquè d’ací no rés hauran de fer l’examen, encara que els diu que veuran la Transició mitjançant un qüestionari i que hauran de fer un treball sobre la película “Soldados de Salamina”. Durant la classe comencen a treballar els textos sobre el franquisme, veient les fonts. Només un dels alumnes ha portat el text treballat de casa, cosa que Gema aprofita per a que sigui ell el guia del coneixement dels seus companys. Està molt bé aquesta forma de donar classe, perquè se’ls esquematitza prou el tema de les fonts, i per a aquest grup que es de ciències, suposo que els quedarà més clar. Els insisteixen que han de saber un article de una llei de forma literal, i els alumnes intenten escaquejar-se mitjançant resums propis de l’article, etc. Però gema es manté ferma. No sé si ells discriminen entre la diferència entre un article d’una llei i les pròpies opinions, encara que hi ha un punt del comentari, ampliació d’idees, on ells poden expressar la seua opinió, fonamentada en el text.


20

Els aconsella que, encara que no vagin a fer l’examen d’Història a selectivitat, és important, almenys, situar correctament aquest tema en el seu context. Dilluns 16 de maig. Avui hem pogut acabar de veure la pel·lícula. Com que el temps se’ns tirava damunt, li he demanat a Vicent Romero si ens podia deixar la seva hora de classe per poder avançar. Me l’ha deixat sense problemes. Però avui els alumnes estaven més esvalotats que de costum, i he estat quasi les dues hores cridant l’atenció a alguns d’ells, ja que estaven ficant els peus damunt de les taules. Hi ha vegades que no els entenc! Dimarts 17 de maig. Avui comencem el segon tema: la Segona Guerra Mundial. Els faig un esquema a la pissarra per a que tinguin clar què veurem amb més deteniment i que no. Comencem per les causes profundes que van dur a la Segona Guerra Mundial, i m’alegra veure que se’n recorden del últim tema que vam veure. Els demano que busquen dos conceptes i que facin un exercici sobre el pacte secret de no agressió entre l’URSS i Alemanya. Sorprenentment ho fan sense cap problema. Com que encara queda una mica de temps de classe, els demano que facin un esquema de fletxes sobre les causes de la Segona Guerra Mundial. Mentre ells ho fan, jo vaig per les taules revisant-lo. Avui estic molt contenta del clima i del comportament general. Després de la classe a 4B, anem a 3M. Estan preparant els conceptes per a l’examen del dijous. Com que són dos temes, quasi tota la classe vol fer dos exàmens en dues dates diferents. Encara que hi ha prou alumnes que exposen raons per fer-lo tot el dijous, es vota i surt que es faran dos exàmens. Però els que han votat per l’opció perdedora s’enfaden. Des del meu punt de vista, el fet de poder canviar un examen sense una altra raó aparent, més que la de que no s’ha estudiar, no els fa ser responsables amb els terminis. Esperen fins a dos dies abans o fins al dia d’abans per canviar la data, i crec que és perquè no han començat a estudiar. Dimecres 18 de maig. Entrada a classe 2BA i 1BC. Dijous 19 de maig. Seguim donant a 4B la Segona Guerra Mundial. Avui, de forma resumida, veiem les batalles de la guerra. Alguns dels alumnes em recriminen que els haja llevat precisament aquesta part, perquè segons ells, és la més divertida. Les meues raons són exposades; són massa noms diferents i moltes dates per a demanar-los que després les sàpiguen. Però, com que he vist que alguns s’han molestat, els dic que es poden dependre algunes de les més rellevants per al transcurs de la guerra, i que es tindrà en compte a l’hora de qualificar-los. Realment és molt dur arribar a consens! Divendres 20 de maig. Com que m’he passat d’hores en la realització del pràcticum, Gema i jo acordem que d’ara fins que els faça l’examen, només vindré a l’ institut per donar classe als de 4B, i sempre que ella necessiti qualsevol recolzament per la meua part. Així que avui aprofito i em quedo a casa treballant en aquesta memòria.


21

Dilluns 23 de maig. Seguim donant la Segona Guerra Mundial. Avui treballem les conseqüències polítiques i territorials. Els havia demanat que portessin un mapa que els havia penjat al blog i que també els hi havia deixat a la fotocopiadora. Encara que l’han portat prou alumnes, Gema m’aconsella fer fotocòpies per a tots, per a que puguin treballar. Ara és ella qui m’ajuda a mi i es qui s’encarrega d’anar a fer fotocòpies. Què faria sense ella! Es posen a treballar, encara que hi ha alumnes que aprofiten qualsevol distracció per no fer el que se’ls mana. De totes maneres, com que m’hi vaig passant per les taules per observar l’evolució dels mapes, més o menys la cosa està controlada. Dimarts 24 de maig. Continuem donant el temari a 4B. Em comuniquen els alumnes que el dijous tenen excursió, per el que no podrem donar el últim punt del tema a classe. Així que els mano exercicis per a que es puguin preparar el últim punt. Avui veurem les conferències de pau i la creació dels organismes supranacionals. A més, fan un exercici per a fixar els conceptes de les dues conferències de pau. Per altra banda, veiem algunes característiques dels judicis de Nuremberg. A tots els pareix estrany que no es condemnés a tots els implicats a mort. Resulta evident quina visió de la justícia tenen la majoria dels alumnes. Dilluns 30 de maig. Avui fem una prova de l’examen a 4B. Pareix que a tots els sembla que l’examen és assequible i que s’hi poden enfrontar a ell sense problemes. Em demanen si alguna de les preguntes d’aquesta prova entrarà a l’examen, i jo els dic que les mateixes preguntes no entraran, però sí paregudes. Després de que quasi tots l’han acabat, fem una posta en comú de les respostes, i vaig veient qui redacta més o menys, qui té problemes amb els conceptes, amb el text, etc. Dimarts 31 de maig. La sessió d’avui està dedicada a l’examen. Tot transcorre amb normalitat, i alguns alumnes hem demanen deu minuts més, una vegada ha sonat el timbre. Els deixo només deu minuts més, per no trasbalsar la classe següent. Després, em quedo amb els alumnes de 3M. Em diuen que tenen un examen de música i intento ajudar-los a entendre els moviments artístics. Es porten prou bé, avui. Dilluns 6 de juny. Avui, encara que ja he acabat les sessions, vaig a classe de 4B a donar-los les notes. Tots accepten prou bé les qualificacions que cadascú ha tret. Els dono les gràcies per l’atenció i pel seu comportament, i després, els deixo un missatge al blog, acomiadant-me d’ells. Ha sigut una experiència molt bonica i interessantíssima.

Memòria del Pràcticum 4. Unitats Didàctiques

22

4. Unitats didàctiques.

4.1. Contextualització: justificació i motivació. Les dues unitats didàctiques que he impartit a 4t de E.S.O B han sigut “Feixisme i Nazisme” i “La Segona Guerra Mundial”, dins de l’assignatura d’Història. Per la concatenació d’accions entre aquests dos fenòmens, tant la meua tutora com jo decidírem que donaria els dos temes. A més, era part del seguiment natural de l’assignatura i són dos dels temes que més m’agraden dins de la Història contemporània. Un altre punt a favor d’aquesta decisió fou que entenc que són dos fets molt importants dins de la Història de la Humanitat i donen molt de joc a l’hora d’explicar quines foren les conseqüències d’aquests dos fets. A més, m’agradava la idea de que l’alumnat empatitzara de manera clara amb els sentiments de la gent que fou empresonada o assassinada per les seues creences. A continuació presento les dues unitats didàctiques que he elaborat per dur a terme dins d’aquest pràcticum.

UNITAT DIDÀCTICA 1 FEIXISME I NAZISME

4.2. Objectius i competències bàsiques.

Els objectius bàsics a aconseguir dins d’aquest tema són: • Explicar com va arribar al poder el partit feixista a Itàlia i el partit nazi a Alemanya. • Conèixer les causes que expliquen el suport de la població a aquests partits. • Caracteritzar el feixisme i el nazisme. Establir semblances i diferències entre els dos

totalitarismes. • Analitzar els mitjans que utilitzaren aquests partits per a sotmetre a la població. • Conèixer les bases ideològiques de la política expansionista de Hitler i explicar els efectes

del desenvolupament d’aquesta política per a Alemanya i Europa. Les competències que es pretenen aconseguir són: • Comunicació lingüística: utilització del vocabulari adequat i redactar respostes sobre un

tema. • Tractament de la informació i la competència digital: mitjançant l’ utilització del blog,

en la recerca d’informació per al treball sobre la pel·lícula que hi veuran. • Competència cultural i artística: comprendre com l’art i els mitjans de comunicació

poden estar al servei de la ideologia i transmeten ideologia ells mateixos. • Competència social i ciutadana: analitzar la falta de llibertats i de respecte pels drets

humans, sentir empatia per les persones perseguides, reconèixer la responsabilitat individual dels participants en els règims totalitaris.

• Competència per aprendre a aprendre: sintetitzar la informació en quadres conceptuals. • Autonomia i iniciativa personal: formar-se una opinió pròpia basada en arguments

sòlids.


23

4.3. Continguts i temporalització. Conceptuals:

• Mussolini i el feixisme italià. • La República de Weimar. • Hitler i el nazisme alemany. • Militarisme i expansionisme.

Procedimentals:

• Anàlisi de mapes, gràfics i fotografies per a obtenir informació. • Comentari de textos. • Identificació dels símbols del feixisme i del nazisme. • Realització d’eixos cronològics. • Elaboració de mapes conceptuals. • Obtenció d’informació d’Internet.

Actitudinals:

• Rebuig dels règims polític totalitaris. • Rebuig de comportaments i actituds racistes i xenòfobes, així com de la violència. • Defensa dels drets humans. • Respecte per les cultures diferents respecte de la pròpia. • Valoració crítica de l’ús polític de la cultura.


24

4.3.1. Temporalització de les sessions. La temporalització correspon a sis sessions de 50 minuts cadascuna. En elles es treballaran els aspectes conceptuals i, a més, es treballaran aspectes procedimentals, com ara, comentar un text, un dibuix, una fotografia... Els alumnes, amb les seues pròpies aportacions, aniran elaborant el guió del temari, i a més, com a complement per a l’estudi, en el blog hi poden accedir als resums que jo mateixa he preparat sobre els diferents temes. CONTINGUTS/ SESSIÓ

CONCEPTUALS PROCEDIMENTALS ACTITUDINALS

0 (Virtual) Qüestionari de coneixements previs sobre el tema

1 La Itàlia Feixista Anàlisi d’un dibuix satíric de l’època. Identificació dels símbols del feixisme

Rebuig dels règims polític totalitaris.

2 La República de Weimar Anàlisi de gràfics. Comentari de textos. Rebuig dels règims polític totalitaris. Rebuig de comportaments i actituds racistes i xenòfobes, així com de la violència.

3 Hitler arriba al poder Anàlisi de fotografies. Elaboració d’un eix cronològic

Rebuig dels règims polític totalitaris. Rebuig de comportaments i actituds racistes i xenòfobes, així com de la violència.

4 La ideologia del nazisme Anàlisi de mapes, gràfics i fotografies. Identificació dels símbols del nazisme.

Rebuig dels règims polític totalitaris. Rebuig de comportaments i actituds racistes i xenòfobes, així com de la violència. Defensa dels drets humans. Respecte per les cultures diferents respecte de la pròpia. Valoració crítica de l’ús polític de la cultura.

5 La política interior. Un règim totalitari.

Comentari de textos. Realització d’eixos cronològics. Elaboració de mapes conceptuals.

Valoració crítica de l’ús polític de la cultura.

6 La política exterior. Militarisme i expansionisme

Realització d’eixos cronològics. Elaboració de mapes conceptuals. Obtenció d’informació d’Internet

Rebuig dels règims polític totalitaris. Defensa dels drets humans.


25

4.4. Activitats. Les activitats són les derivades dels continguts procedimentals. Per la meua part, he buscat activitats alternatives a les del llibre de text, per a que tinguin una visió més holística del que succeí fins arribar a la Segona Guerra Mundial. En l’annex de la memòria hi ha un recull de les activitats propostes i fetes per mi als alumnes.

1. Anàlisi de mapes, de gràfics i de fotografies. 2. Comentari de diversos textos de l’època. 3. Elaboració de mapes conceptuals i esquemes. 4. Recerca del significat del vocabulari específic.

A més, durant tres sessions, veuran la pel·lícula “Malditos Bastardos”, que servirà d’eix per a unir el feixisme i el nazisme amb la Segona Guerra Mundial, el següent tema. D’aquesta pel·lícula s’haurà de fer un treball que es lliurarà, com a data màxima, el dia de l’examen. El guió del treball també s’hi adjunta en l’annex.

4.5. Metodologia, recursos i estratègies comunicatives. La metodologia que es pretén emprar a classe és una barreja de classe magistral amb exercicis i comentaris per part de l’alumnat. La classe magistral és efectiva durant la primera mitja hora de la classe, ja que després l’atenció de l’alumnat baixa. Per això és important tindre preparats exercicis que permetran a l’alumne poder comprendre i treballar més a fons el temari explicat a classe. Els recursos són variats, encara que la innovació digital encara no és massa efectiva dins de les classes. Al no poder comptar amb un ordinador i un canó, les explicacions mitjançant un power point no són possibles. Per això, la pissarra es converteix en el millor aliat per a fixar conceptes i fer esquemes ràpids. A més, no hi ha que oblidar que els alumnes tenen fàcil accés al seu llibre de text, per el que aquest es convertirà en una ferramenta d’ús molt imprescindible. De la mateixa manera, quasi tots els alumnes disposen d’Internet i ordinador a casa i, a més, l’ institut Ribalta posa a l’abast dels seus alumnes ordinadors i connexió a Internet des de la biblioteca. D’aquesta manera, quasi la totalitat de l’alumnat pot estar en contacte amb el blog, en el que es farà un repàs de les lliçons del dia. L’adreça del blog es http://elblogdehistoria4esob.blogspot.com. Els recursos comunicatius a l’aula són, en primer lloc, aprendre`s el nom de tots els alumnes. D’aquesta manera, es senten identificats i, d’alguna manera, senten que són importants per al docent. A més, es tractarà d’evitar de manera conscient els comentaris ofensius i la discriminació de gènere. Amb un vocabulari clar però enriquit es tractarà que l’alumnat sigui capaç d’enriquir la seus narració. Mitjançant el blog es tractarà de mantindre una conversació més amena, on es podran esmenar dubtes personals dels alumnes. Aquí el vocabulari serà més col·loquial, sense deixar de posar cura en ell.

4.6. Avaluació. Totes les activitats realitzades per l’alumnat s’avaluaran. Es tindrà en compte el comportament, l’esforç i les característiques personals de l’alumnat. A més, mitjançant


26

la realització d’un examen, es demostrarà si els objectius, continguts i competències s’han assolit o no. L’entrega del treball sobre la pel·lícula es qualificarà amb mig punt més sobre la nota total. En l’annex s’hi adjunta una còpia de l’examen.

4.6.1. Criteris d’avaluació

• Situar en el temps i en l’espai els períodes i fets transcendents i processos històrics. • Identificar les causes i conseqüències de fets i processos històrics significatius. • Establir connexions entre les causes i les conseqüències. • Reconèixer la causalitat que comporten els fets socials. • Situar en el temps i en l’espai les grans transformacions i conflictes mundials que

tingueren lloc en el segle XX. • Aplicar aquest coneixement a la comprensió d’alguns problemes de l’actualitat.

4.7. Valoració: comentari del tutor i autoavaluació. Es comentarà al final de la següent unitat didàctica.

UNITAT DIDÀCTICA 2 LA SEGONA GUERRA MUNDIAL

4.2. Objectius i competències bàsiques. Els objectius bàsics a aconseguir dins d’aquest tema són: • Enquadrar la Segona Guerra Mundial en el seu context espaciotemporal. • Reconèixer les causes profundes i les immediates de la Segona Guerra Mundial. • Explicar breument el desenvolupament de la guerra. • Identificar els canvis polítics i territorials com a conseqüència de la Segona Guerra

Mundial. • Explicar com es va modificar l’ordre mundial després de la contesa i assenyalar les

causes. • Valorar les pèrdues humanes i materials que va suposar la Segona Guerra Mundial. • Conèixer quines organitzacions i organismes supranacionals es van crear després de

la guerra i amb quina finalitat. Les competències bàsiques a aconseguir dins d’aquest tema són: • Comunicació lingüística: utilització del vocabulari relacionat amb la Segona

Guerra Mundial. • Tractament de la informació i la competència digital: mitjançant l’ utilització del

blog i en la recerca d’informació per al treball sobre la pel·lícula que hi veuran. • Competència cultural i artística: comprendre com l’art i els mitjans de

comunicació poden estar al servei de la ideologia i transmeten ideologia ells mateixos.


27

• Competència social i ciutadana: reflexionar sobre els costos humans i materials que va causar la Segona Guerra Mundial i sobre els successos més brutals del conflicte: l’Holocaust nazi, els bombardejos massius i l’ús de la bomba atòmica. Sentir empatia per les persones perseguides durant aquest període. Apreciar la importància de les organitzacions supranacionals.

• Competència per aprendre a aprendre: sintetitzar la informació en quadres conceptuals, elaborar mapes històrics i elaborar esquemes de fletxes.

• Autonomia i iniciativa personal: formar-se una opinió pròpia basada en arguments sòlids.

4.3. Continguts i temporalització

Conceptuals: • L’expansionisme alemany i el fracàs de la política d’apaivagament. • La Segona Guerra Mundial. • L’ofensiva de l’eix i la victòria aliada. • Les conferències de pau: Jalta i Potsdam. • Les conseqüències de la guerra: pèrdues humanes, repercussions econòmiques. • El nou ordre mundial: l’hegemonia dels Estats Units i l’URSS. • El naixement de l’ONU Procedimentals: • Anàlisi de mapes, gràfics i fotografies per a obtenir informació. • Comentari de textos. • Realització d’eixos cronològics. • Elaboració de mapes conceptuals. • Obtenció d’informació d’Internet. Actitudinals: • Rebuig de la violència i de les guerres com a mecanisme per dirimir conflictes. • Valoració positiva dels sistemes democràtics enfront dels dictatorials. • Rebuig d’actituds racistes i xenòfobs. • Sensibilització davant el sofriment que pateixen els pobles que es troben en guerra.


28

4.3.1. Temporalització de les sessions. La temporalització correspon a vuit sessions de 50 minuts cadascuna. En elles es treballaran els aspectes conceptuals i, a més, es treballaran aspectes procedimentals, com ara, comentar un text, un dibuix, una fotografia... Els alumnes, amb les seues pròpies aportacions, aniran elaborant el guió del temari, i a més, com a complement per a l’estudi, en el blog hi poden accedir als resums que jo mateixa he preparat sobre els diferents temes. En les dues últimes sessions es farà una prova de l’examen i l’examen. CONTINGUTS/SESSIÓ Conceptuals Procedimentals Actitudinals 3 sessions Visualització de la pel· lícula 4 sessió L’expansionisme alemany i el fracàs de

la política d’apaivagament Realització d’eixos cronològics. Elaboració de mapes conceptuals

Rebuig de la violència i de les guerres com a mecanisme per dirimir conflictes. Valoració positiva dels sistemes democràtics enfront dels dictatorials.

5 sessió La Segona Guerra Mundial. L’ofensiva de l’eix i la victòria aliada. Les conferències de pau: Jalta i Potsdam.

Anàlisi de mapes, gràfics i fotografies per a obtenir informació. Comentari de textos. Realització d’eixos cronològics. Elaboració de mapes conceptuals.

Rebuig de la violència i de les guerres com a mecanisme per dirimir conflictes. Valoració positiva dels sistemes democràtics enfront dels dictatorials.

6 sessió Les conseqüències de la guerra: pèrdues humanes, repercussions econòmiques. El nou ordre mundial: l’hegemonia dels Estats Units i l’URSS. El naixement de l’ONU

Elaboració de mapes conceptuals Comentari de textos

Rebuig de la violència i de les guerres com a mecanisme per dirimir conflictes. Valoració positiva dels sistemes democràtics enfront dels dictatorials. Rebuig d’actituds racistes i xenòfobs. Sensibilització davant el sofriment que pateixen els pobles que es troben en guerra

7 sessió Prova de l’examen 8 sessió Examen de les dues unitats didàctiques


29

4.4. Activitats. Les activitats són les derivades dels continguts procedimentals. Per la meua part, he buscat activitats alternatives a les del llibre de text, per a que tinguin una visió més holística del que succeí fins arribar a la Segona Guerra Mundial. En l’annex de la memòria hi ha un recull de les activitats propostes i fetes per mi als alumnes.

1. Anàlisi i elaboració de mapes històrics. 2. Comentari de diversos textos de l’època. 3. Elaboració de mapes conceptuals i esquemes. 4. Recerca del significat del vocabulari específic.

A més, durant tres sessions, veuran la pel·lícula “Malditos Bastardos”, que servirà d’eix per a unir el feixisme i el nazisme amb la Segona Guerra Mundial, el següent tema. D’aquesta pel·lícula s’haurà de fer un treball que es lliurarà, com a data màxima, el dia de l’examen. El guió del treball també s’hi adjunta en l’annex.

4.5. Metodologia, recursos i estratègies comunicatives. La metodologia que es pretén emprar a classe és una barreja de classe magistral amb exercicis i comentaris per part de l’alumnat. La classe magistral és efectiva durant la primera mitja hora de la classe, ja que després l’atenció de l’alumnat baixa. Per això és important tindre preparats exercicis que permetran a l’alumne poder comprendre i treballar més a fons el temari explicat a classe. Els recursos són variats, encara que la innovació digital encara no és massa efectiva dins de les classes. Al no poder comptar amb un ordinador i un canó, les explicacions mitjançant un power point no són possibles. Per això, la pissarra es converteix en el millor aliat per a fixar conceptes i fer esquemes ràpids. A més, no hi ha que oblidar que els alumnes tenen fàcil accés al seu llibre de text, per el que aquest es convertirà en una ferramenta d’ús molt imprescindible. De la mateixa manera, quasi tots els alumnes disposen d’Internet i ordinador a casa i, a més, l’ institut Ribalta posa a l’abast dels seus alumnes ordinadors i connexió a Internet des de la biblioteca. D’aquesta manera, quasi la totalitat de l’alumnat pot estar en contacte amb el blog, en el que es farà un repàs de les lliçons del dia. L’adreça del blog es http://elblogdehistoria4esob.blogspot.com. Els recursos comunicatius a l’aula són, en primer lloc, aprendre`s el nom de tots els alumnes. D’aquesta manera, es senten identificats i, d’alguna manera, senten que són importants per al docent. A més, es tractarà d’evitar de manera conscient els comentaris ofensius i la discriminació de gènere. Amb un vocabulari clar però enriquit es tractarà que l’alumnat sigui capaç d’enriquir la seus narració. Mitjançant el blog es tractarà de mantindre una conversació més amena, on es podran esmenar dubtes personals dels alumnes. Aquí el vocabulari serà més col·loquial, sense deixar de posar cura en ell.

4.6. Avaluació. Totes les activitats realitzades per l’alumnat s’avaluaran. Es tindrà en compte el comportament, l’esforç i les característiques personals de l’alumnat. A més, mitjançant la realització d’un examen, es demostrarà si els objectius, continguts i competències


30

s’han assolit o no. L’entrega del treball sobre la pel·lícula es qualificarà amb mig punt més sobre la nota total. En l’annex s’hi adjunta una còpia del guió per treballar la pel·lícula i una altra còpia de l’examen.

4.6.1. Criteris d’avaluació

• Situar en el temps i en l’espai els períodes i fets transcendents i processos històrics. • Identificar les causes i conseqüències de fets i processos històrics significatius. • Establir connexions entre les causes i les conseqüències. • Reconèixer la causalitat que comporten els fets socials. • Situar en el temps i en l’espai les grans transformacions i conflictes mundials que

tingueren lloc en el segle XX. • Aplicar aquest coneixement a la comprensió d’alguns problemes de l’actualitat.

4.7. Valoració. Autoavaluació i comentari del tutor. La valoració ha sigut molt bona. En quant a la meva apreciació personal, sento que necessito molta més experiència, perquè els primers cinc minuts des que començava la classe, s’hi m’hi posava un nus en la gola i em costava parlar. Encara així, crec que aparentava serenitat i, en quasi totes les classes, he sentit que duia el control sobre mi i sobre els alumnes. En quant als temes que he donat, m’he sentit molt recolzada pels alumnes i per la meua tutora qui, sempre després d’acabar les sessions, em donava consells i ànims per a continuar. Hi havia dies que les cosses no eixien tot el bé que jo esperava; bé no em donava temps a veure-ho tot o em quedava amb temps de sobres per fer moltes més activitats. A més, la falta de pràctica com a docent feia que, a voltes, em perdés una mica en anècdotes i després em resultés complicat tornar al tema en qüestió. M’he sentit prou bé perquè els ha donat tot el que jo esperava que em donaren a mi quan era alumna d’institut, i encara que és cert que no he agradat a tot l’alumnat, la gran majoria m’ha mostrat el seu recolzament i he sentit que seguien la classe amb prou atenció. Hi ha coses que canviaria, com anticipar-me als problemes que poden ocórrer i que puc evitar amb antelació, com el problema amb el DVD de la pel·lícula. Aquest problema va fer que perdérem una sessió molt valuosa de treball. Però gràcies a que el professor de valencià ens deixà la seva hora, vaig poder recuperar-la sense tenir que desmuntar la planificació. També canviaria la manera de solucionar alguns dels problemes que han sorgit amb alguns alumnes. M’hi posava nerviosa davant del mal comportament i alçava el to de veu, i només aconseguia que ells cridessin més. De totes maneres, cap a la fi de les sessions, vaig aconseguir no cridar i que, de forma gradual, s’anessin introduint els propis alumnes a les lliçons. A més, hi vaig lliurar als alumnes un qüestionari per a que, de forma anònima, m’avaluaren i em donaren consells per al futur. En l’annex s’hi inclou aquest qüestionari. Els resultats foren satisfactoris i alguns dels consells molt productius, com per exemple que els haguera agradat treballar més amb la llibreta, encara que admetien que, tenint els resums elaborats per mi, la feina era més fàcil. En general ha sigut una experiència molt satisfactòria i enriquidora.

Memòria del Pràcticum 5. El Pràcticum i el màster

31

5. El Pràcticum i el màster.

5.1. L'organització del Pràcticum. L’organització del Pràcticum ha estat pràcticament perfecta. Des de l’acollida per part de l’ institut; les cinc sessions informatives per part de l’equip directiu, l’aula d’acollida i els programes de diversificació; el recolzament de tots els membres de la comunitat educativa (bidells, administratives, personal de la cantina, netejadores, personal de biblioteca, etc.) tot ha estat perfectament elaborat per a que ens sentirem el més agust possible. Per part de la universitat hi ha hagut un seguiment exhaustiu del nostres desenvolupament, perfectament documentat pel coordinador de les pràctiques, Joan Peraire, que ens ha facilitat molt la nostra incorporació a la docència.

5.2. Valoració de la tutoria. La tutoria ha estat, sens dubte, el millor de tota la organització. Gema s’ha pres moltes molèsties per a que assistís de manera intensiva a les seues classes, així com a tutories de classe, tutories individuals, guàrdies i inclús a reunions de pares. On no ha pogut assistir per incompatibilitat de treball ha sigut a les sessions avaluadores, però m’hagués agradat molt haver pogut estar. A més del interès per que vora totes les varietats d’alumnes i totes les assignatures, també han estat molt valuosos els seus consells i el seu ànim. Entenc que és una mica pesat compaginar la teua professió amb el recull, l’ajuda i l’ensenyança de un membre extern, a qui hi ha que ensenyar-li-ho tot de nou. Encara així, ho ha fet magníficament. M’ha donat molts consells i moltes ferramentes mentals per a convertir-me en una bona docent. Així mateix, han sigut molt enriquidores les converses sobre una professió molt desconeguda per a la resta de la gent. Només tinc paraules d’agraïment per el tracte que he rebut.

5.3. Coordinació entre el centre de pràctiques i la universitat. Sé que la universitat s’ha preocupat pels seus alumnes i que ha anat preguntant per el nostre desenvolupament dins del centre. El centre de pràctiques té molta experiència en aquest tema i ha fet que tot fos de meravella.

5.4. Les pràctiques i la formació professional del docent. Ha sigut una de les experiències mes importants de la meva vida i, sens dubte, el punt culminant per a posar en pràctica totes les ensenyances del màster. És definitivament la prova de foc per a saber si t’agrada o no donar classes. En el meu cas, ara estic encara més convençuda de voler ser docent. Tot l’aprés en el màster ha tingut, d’una manera o altra, aplicació en aquestes pràctiques, i sens dubte, les ferramentes que ens proporcionen són molt importants a l’hora de donar classe i relacionar-te amb els alumnes. És en aquest moment quan et dones compte de que hi estàs tractant amb persones i del difícil que es això. L’única cosa que tal volta canviaria seria el fet de que siguin totes les pràctiques seguides. Si fossin primer dues setmanes de presa de contacte amb el centre, el tutor; saber quin serà el tema que donaràs quan t’incorpores a donar la classe... Després de les

Memòria del Pràcticum 5. El Pràcticum i el màster

32

assignatures específiques es podrien començar les pràctiques pròpiament dites, ja que tindríem una mica més clar com afrontar la docència i crec que ens donaria temps a preparar-nos millor.

5.5. Altres aspectes L’únic que tal volta canviaria és el que ja he comentat, la possibilitat de partir en dos períodes, dins del mateix any acadèmic, les pràctiques. Només em queda agrair a tot el món que ha fet possible que experimentés una de les millors sensacions que tindre a la vida: ensenyar.


6. Conclusions.

33

6. Conclusions.

L’elecció del centre.

No podia haver elegit millor el centre per a les meues pràctiques. L’experiència com

alumna ja va ser bona, però es que com a docent en pràctiques ha sigut immillorable.

Tota la comunitat educativa s’ha portat perfectament amb nosaltres i ens han facilitat la

vida i la feina, dins d’un context tan complex com aquest.

L’ organització del centre.

Des del primer dia, el centre i els seus integrants s’han organitzat de forma espectacular.

El mecanisme de funcionament de l’ institut fa molts anys que funciona, però jo mai

l’havia vist en tota la seua complexitat, amb tot el que comporta portar endavant a un

grup humà tan nombrós i que, a més, tot surti bé.

L’activitat docent.

De la meua tutora només puc dir que he tingut molta sort de poder treballar amb una

magnífica professional com és Gema. M’ha ajudat en tot el que li he demanat, aportant

ella consells propis quan ho creia necessari. Crec que si la tutoria hagués estat d’altra

manera, la meua experiència no hagués sigut tan enriquidora. Només puc donar-li les

gràcies per tota la seua atenció.

Per part meua, si he de fiar-me del que em diuen els alumnes i la tutora, ha estat prou

bé. Sé que encara em queda moltíssim per aprendre, i espero poder dependre-ho dia a

dia quan em dediqui professionalment a aquesta professió, que ara per ara, m’encanta.

He aprés moltes coses i molt bones, que sens dubte posaré en pràctica quan comenci a

donar classe.

Moltes gràcies a tots.

EJERCICIOS SOBRE LOS

TOTALITARISMOS

Hola a tod@s!! Antes de empezar me gustaría que supierais que ESTO NO ES UN EXAMEN. El hecho de que os pida vuestros datos es simplemente para saber qué nivel de conocimientos previos tenéis acerca del tema que vamos a tratar. Apellidos (en MAYÚSCULAS)__________________________________________________________ Nombre (en MAYÚSCULAS)________________________________________________________

____ Ejercicio 1. Lee el siguiente texto y complétalo con las palabras proporcionadas más abajo. Para Hitler los alemanes pertenecían a la (palabra 1), a los que que consideraba la raza superior, y por eso, había de imponerse a los "pueblos inferiores", como los latinos, los eslavos, los (palabra 2) y, sobretodo, los (palabra 3). La mezcla de razas explicaba la decadencia en la que había caído Alemania; por eso hacía falta devolver la pureza racial a la población e implantó una (palabra 4) cada vez más dura. En 1942 decidió aplicar la llamada (palabra 5). Todos los judíos y gitanos de Alemania y de los países conquistados fueron deportados a (palabra 6), donde muchos murieron.

PALABRA 1

PALABRA 2

PALABRA 3

PALABRA 4

PALABRA 5

PALABRA 6

RAZA ARIA GITANOS SOLUCIÓN FINAL CAMPOS DE CONCENTRACIÓN

POLÍTICA ANTISEMITA

JUDÍOS

Ejercicio 2. Elige la opción correcta para cada definición * 1 * Movimiento fundado en Milán por Benito Mussolini el 23 de marzo de 1919

• SS

• Gestapo

• Fasci Italiani di Combattimento

• Marcha sobre Roma

• Fürher

• Antisemitismo

• Duce

2 * Organización militar y de seguridad del Partido Nacionalsocialista Alemán

• Duce

• Gestapo



• Fürher

• Antisemitismo

• SS

3 * Líder indiscutible a quien se debía obedecer ciegamente

• Duce

• SS

• Gestapo


• Antisemitismo

• Führer


4 * Fue el nombre dado al acto por el cual Mussolini llegó a tomar el poder en Italia en octubre de 1922


• SS

• Gestapo


• Fürher

• Duce

• Antisemitismo

5 * Doctrina que propugna el rechazo de todo aquello que tiene que ver con los judíos

• Duce

• SS

• Antisemitismo



• Fürher

• Gestapo

6 * Policía secreta oficial de la Alemania nazi

• Duce

• SS



• Gestapo

• Antisemitismo

• Führer

7 * Apelativo propagandístico con el cual Mussolini se dio a conocer en la vida política italiana desde 1922 hasta 1945

• SS

• Gestapo

• Duce


• Fürher

• Antisemitismo


Enviar

Con la tecnología de Google Docs Informar sobre abusos - Condiciones del servicio - Otros

términos

Analitzar gràfics i textos de l’època. Compara el gràfic sobre l’evolució de l’atur amb

el text propagandístic i respon a les preguntes següents.

Tu creus que la fam és necessària? Potser l’has coneguda ja? Vint milions d’alemanys

tenen fam com tu. [...] Demà tornaràs a l’oficina de col·locació i t’hi apuntaràs. A part

d’això, no tindràs res a fer demà. [...] El nombre de desocupats ha augmentat en quatre

milions. Creus tu que aquest nombre baixarà si no canvien els mètodes? [...] Tenim tot

el necessari: la terra que produeix el pa, les mans que treballen, les màquines que

podrien fabricar en abundància tot el que ens fa falta. Per què, llavors, hem d’estar

famolencs? [...] Et sembla tot això normal? Llavors vés i vota per qui ha fet una

política que no ha canviat en res la nostra misèria, sinó que, per contra, l’augmenta

cada any. Però si et queda tan solament un raig d’esperança, llavors vota els

nacionalsocialistes!, que pensen que tot això es pot canviar. Què diu Hitler d’aquesta

situació? No diu res! Adolf Hitler faria coses! No es quedaria quiet esperant que

l’estranger tinga ganes de xuclar-nos encara més diners! El que faria Adolf Hitler està

tot preparat i a punt. Hitler solament espera el dia que tu decidisques per ell, per a

poder ajudar-te.

Propaganda nazi en les eleccions de Prússia abril de 1932

PREGUNTES

Com era l’atur abans de l’arribada de Hitler al poder?

Hitler va pujar al poder en 1932. Com evoluciona l’atur des d’aquella data?

Creus que el missatge propagandístic va ser complit?

Com és la propaganda? Quin tipus de llenguatge usa?

En quins altres camps de la política s’usava la propaganda?

Evolució de l'atur a Alemanya entre 1932 i 1939

0

1000000

2000000

3000000

4000000

5000000

6000000

7000000

1932 1933 1934 1935 1936 1937 1938 1939

Evolució de l'atur a Alemanya entre 1928 i 1932

0

1000000

2000000

3000000

4000000

5000000

6000000

7000000

8000000

1928 1929 1930 1931 1932

FICHA TRABAJO

MALDITOS BASTARDOS

1. Dime los nombres de cuatro personajes principales de la película y cuatro personajes

secundarios y explícame porqué los has elegido.

2. ¿Sabrías decirme qué tres personajes reales aparecen en la película?

3. El diálogo que puedes leer a continuación es uno de los primeros que aparece en la

película. Analiza la comparación que establece el coronel Hans Landa entre los

judíos y las ratas, y dime qué punto de los temas que hemos estudiado en el nazismo

correspondería con lo que aquí se habla.

Col. Hans Landa: Ahora, si tuviéramos que determinar que atributos comparte el pueblo alemán con una

bestia, sería la astucia y el instinto depredador de un halcón. Pero si alguien tuviera que decir que

atributos comparten los judíos con una bestia, serían los de la rata. Si una rata entrara aquí en este mismo

momento, ¿le ofrecería un platillo de su deliciosa leche?

Perrier LaPadite: Seguramente no.

Col. Hans Landa: Yo tampoco lo creo. No le gustan. Usted no sabe realmente porqué no le gustan. Todo

lo que sabe es que las encuentra repulsivas. Por lo tanto, si un soldado alemán dirige una búsqueda en una

casa que es sospechosa de esconder judíos, ¿dónde debería mirar el halcón? Mira en el granero, mira en la

buhardilla, mira en la bodega, mira en todas partes donde él se escondería, pero hay muchos sitios donde

a un halcón no se le ocurriría esconderse. Sin embargo, la razón por la que el Führer me sacó de mis

Alpes en Austria y me trajo al país de las vacas francesas es porque a mí sí se me ocurren. Porque yo soy

consciente de las tremendas hazañas de las que un ser humano es capaz una vez ha perdido la dignidad.

4. En la película, además del diálogo citado anteriormente existe, al menos, otro

diálogo en el que se demuestra de manera explícita el desprecio hacia las razas

consideradas “inferiores”. ¿Podrías decirme dónde se produce y cómo?

5. Explica los métodos que utilizan los “bastardos” cuando capturan a soldados

alemanes.

6. ¿Crees que es acertada la decisión de Aldo Raine y los “bastardos” de no hacer

prisioneros? ¿Por qué?

7. Valoración personal de la película.

MAPA D’EUROPA EN 1942

Frontera del III Reich en 1942 III Reich i els seus aliats

Territoris satèl·lits de l’Eix. Territori aliat

Territoris ocupats per l’Eix abans de 1942 Territoris administrats per Alemanya

NOM:

COGNOMS:

Examen 4º E.S.O. maig 2011

1.- Defineix els termes següents:

a) Fasci Italiani di Combattimento; b) Nit dels coltells llargs; c) Espai vital; d) Pacte

secret de no-agressió; e) Política d’apaivagament; f) Conferència de Ialta.

2.- Descriu les conseqüències de la Segona Guerra Mundial.

3.- Cronologia de les l’Alemanya nazi. Situa els fets següents: a) Nit dels vidres trencats; b) Hitler puja al poder; c)

Incendi del Reichstag; d) Putsch de Munic.

4.- Text:

Un exercici d'aritmètica racista

Un boig costa cada dia 4 marcs, un invàlid 5,5 marcs, un criminal 3,5 marcs. En molts

casos, un funcionari no cobra més que 4 marcs, un empleat 3,6 marcs, un aprenent 2

marcs. […] Calculeu quant costen anualment els 300.000 bojos i epilèptics

d'Alemanya. Quants préstecs d'1.000 marcs podríem concedir a matrimonis joves si

poguéssim economitzar aquests diners?

Procedent d'un llibre de text de matemàtiques de l'època nazi

a) Tipus de text. Podries dir-me per què era important incloure aquests tipus

d’exercicis en els llibres de text de l’època nazi?

b) Digues cinc mesures que es van prendre en contra dels jueus durant l’Alemanya

nazi.

c) Explica el ideal racial nazi.

Prova examen 4º E.S.O. maig 2011 1.- Defineix els termes següents: a) Marxa sobre Roma; b) Nit dels vidres trencats; c) Solució final; d) Eix Roma-Berlín; e) Pacte Antikomitern; f) Conferència de Potsdam.

2.- Descriu les característiques del feixisme.

3.- Cronologia de les causes de la Segona Guerra Mundial. Situa els fets següents: a) Alemanya envaeix Àustria; b) Hitler remilitaritza Renània; c) Japó envaeix Manxúria; d) Hitler envaeix Polònia.

4.- Text: L'educació dels joves És amb la joventut amb la qual començaré la meva obra creadora, va dir Hitler. Nosaltres, els vells, estem gastats […] no tenim ja instints salvatges. Nosaltres som fluixos, som sentimentals. Nosaltres portem el pes d'una història humiliant […]. Però, la meva esplèndida joventut! Quin material humà! Amb ells, jo podré construir un món nou. La meva pedagogia és dura. Farem créixer una joventut davant la qual el món tremolarà. Una joventut violenta, imperiosa, intrèpida, cruel. […] Sobretot, que sigui atlètica: és el més important. […] No vull cap educació intel·lectual. El saber no fa més que corrompre als joves.

H. Rauschning, Hitler em va dir, 1940

a) Tipus de text. A què es refereixen els dos termes subratllats? b) Analitza l’ importància de la educació per al nazisme. c) Podries dir-me quins altres tipus de propaganda feia servir el règim nazi?

QÜESTIONARI ANÒNIM Puntua: 1: Gens, mai o molt en desacord 2: Poc, quasi mai o en desacord 3: Normal, algunes voltes o neutre

4: Prou, prou voltes o d’acord 5: Molt, sempre o totalment d’acord

ASSIGNATURA

PROFESSORA EN PRÀCTIQUES

1. Què t’ha agradat de les classes? Què no t’ha agradat?

2. Em donaries algun consell per a millorar en un futur? 3. Què coses canviaries de les classes d’història?

T’interesa la història? 1 2 3 4 5 T’agrada llegir? 1 2 3 4 5 T’agrada el cine històric? 1 2 3 4 5 T’han interessat els temes? 1 2 3 4 5 Has comprès les explicacions teòriques? 1 2 3 4 5 T’han paregut adequats els documents que hem treballat? 1 2 3 4 5 Ha sigut interessant l’elecció de la pel· lícula? 1 2 3 4 5 Són útils els esquemes fets en la pissarra? 1 2 3 4 5 T’ha paregut útil la utilització del blog? 1 2 3 4 5

És puntual en començar i en acabar l'activitat docent 1 2 3 4 5 És correcta i respectuosa amb l'estudiant 1 2 3 4 5 Té una actitud receptiva i mostra disposició per al diàleg 1 2 3 4 5 Promou l'interès per la matèria 1 2 3 4 5 Ajuda a la comprensió i estudi de l'assignatura 1 2 3 4 5 Explica de manera clara i ordenada, destacant els aspectes més importants 1 2 3 4 5 Relaciona uns temes amb altres de la matèria 1 2 3 4 5 Realitza el seguiment i assessora sobre els exercicis, treballs, etc 1 2 3 4 5 Fomenta la participació de l'estudiant 1 2 3 4 5 La tasca docent d'aquesta professora em sembla 1 2 3 4 5