memòria psamb 2014-2020

PLA DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL DE LREA METROPOLITANA DE BARCELONA 2014-2020

PSAMB 2014-2020

Treball elaborat:Direcci de Serveis Ambientals de lAMB

Direcci:Direcci de Serveis Ambientals de lAMB - Barcelona Regional

Redacci:Direcci de Serveis Ambientals de lAMB - Barcelona Regional

Agram la participaci de les empreses i entitats que han treballat en les diferents fases delaboraci del PSAMB 2014-2020.

CONFEDERACI DASSOCIACIONS DE VENS I VENES DE CATALUNYA (CONFAVC)ELEMENTSESPAITRESINSTITUT CERDMOMENTUMROOTS FOR SUSTAINABILITY

Agram les aportacions de TOTS ELS TCNICS I TCNIQUES DELS AJUNTAMENTS METROPOLITANS, DEL PROPI COS TCNIC DE LAMB I DE LES ENTITATS DEL TERRITORI METROPOLIT que han participat en els grups de treball i en el procs de participaci.

Agram a les segents entitats els suggeriments i observacions:

AJUNTAMENT DE BARCELONACOLLEGI DAMBIENTLEGS DE CATALUNYACONVERGNCIA I UNIDEPARTAMENT DE TERRITORI I SOSTENIBILITAT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYADIPUTACI DE BARCELONA - Medi AmbientGRUP DEXPERTS EN CANVI CLIMTIC DE CATALUNYA (GECC)OFICINA CATALANA DEL CANVI CLIMTIC

Agram a les segents persones i entitats la informaci aportada:

DIRECCI DE QUALITAT AMBIENTAL DEL DEPARTAMENT DE TERRITORI I SOSTENIBILITAT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYADIPUTACIO DE BARCELONAINSTITUT CATAL DE LENERGIA (ICAEN)INSTITUT CARTOGRFIC DE CATALUNYA (ICC)AGNCIA DE RESIDUS DE CATALUNYA (ARC)

PSAMB PLA DE SOSTENIBILITAT DE LREA METROPOLITANA DE BARCELONA 2014-2020

GENER 2014

3

NDEX

PRESENTACI......................................................................................................................5

1.INTRODUCCI..................................................................................................................6

1.1.VISIIMISSIDELPSAMB............................................................................................................6

1.1.1.Visi........................................................................................................................................6

1.1.2.Missi.....................................................................................................................................7

1.2.ESTRUCTURADELPSAMB..............................................................................................................7

1.3.PROCSDELABORACIDELPSAMB.............................................................................................8

1.4.PRINCIPALSASPECTESRELATIUSALDRETAMBIENTAL.............................................................11

2.COMPROMSPERLASOSTENIBILITATDELAMB............................................................16

3.ELPAPERHISTRICDELENSMETROPOLITENLAMILLORAAMBIENTALDELTERRITORI17

3.1.TRANSFORMACIDELTERRITORIMETROPOLIT.....................................................................18

3.2.ENTITATSMETROPOLITANESHISTRIQUES..............................................................................20

3.2.1.CorporaciMetropolitanadeBarcelona(CMB)..................................................................20

3.2.2.EntitatMetropolitanadelsServeisHidrulicsidelTractamentdeResidus.......................20

3.2.3.reaMetropolitanadeBarcelona.......................................................................................21

3.3.EVOLUCICONCEPTUALITCNICADELMODELDEGESTIDELSRESIDUS..............................22

3.4.EVOLUCICONCEPTUALITCNICADELMODELDEGESTIDELCICLEDELAIGUA.................24

3.5.ELPAPERDELESALTRESADMINISTRACIONSACTUANTSENELTERRITORIMETROPOLIT.....27

4.DIAGNOSIDELASOSTENIBILITATAMBIENTALDELTERRITORIDELAMB.......................28

4.1.MATRIUTERRITORIALIBIODIVERSITAT.....................................................................................28

4.1.1.Elpaisatgemetropolit:usos,processosidinmiques.......................................................28

4.1.2.Estructuraecolgicaiespaisprotegits................................................................................41

4.1.3.Labiodiversitatdelterritorimetropolit............................................................................53

4.1.4.Conclusions..........................................................................................................................61

4.2.ENERGIAICANVICLIMTIC........................................................................................................62

4.2.1.Elconsumdenergiafinalalterritorimetropolit...............................................................62

4.2.2.EmissionsdeCO2derivadesdelconsumdenergiaalterritorimetropolit.......................79

4.2.3.Anlisidelaproblemticaielsefectesdelcanviclimticalterritorimetropolit.............85

4.2.4.Conclusions........................................................................................................................106

4.3.MOBILITATSOSTENIBLE...........................................................................................................108

4.3.1.Conclusions........................................................................................................................112

4.4.MITJANSDEPRODUCCIICONSUM........................................................................................113

4.4.1.Abastamentenergtic.......................................................................................................113

4.4.2.Recursosrenovablespotencialsalterritorimetropolit...................................................131

4.4.3.Cicledelaigua...................................................................................................................152

4.4.4.Residus...............................................................................................................................171

4.4.5.Conclusions........................................................................................................................182

4.5.SALUTAMBIENTAL....................................................................................................................186

4.5.1.Qualitatdelaire................................................................................................................186

4.5.2.Contaminaciacstica.......................................................................................................198

4.5.3.Contaminacilumnica......................................................................................................216

4.5.4.Contaminaciodorfera.....................................................................................................228

4.5.5.Conclusions........................................................................................................................235

4.6.EDUCACIPERALASOSTENIBILITAT.......................................................................................238

4.6.1.Unllargrecorregutenelmndeleducaciperalasostenibilitat..................................238

4.6.2.ServeisqueofereixlAMBenversleducaciperlasostenibilitat.....................................240

4.6.3.ParticipacidelProgramaCompartimunfutur.............................................................242

4.6.4.ValoraciiIncidnciadelProgramaCompartimunfutur..............................................246

4.6.5.RecursosipublicacionsdeducaciambientaldelAMB..................................................247

4.6.6.Posicionamentde lAMBrespecteaaltresadministracionsen leducacipera lasosteniblitat.....................................................................................................................................................248

4.6.7.Conclusions........................................................................................................................249

5.DIAGNOSIDELSSERVEISAMBIENTALSALSMUNICIPISDELAMB.................................251

5.1.ORDENANCESAMBIENTALSALSMUNICIPISDELAMB............................................................251

5.2.DESCRIPCIDELGRUPDETREBALLDESUPORTALSAJUNTAMENTS......................................253

5.3.PARTICIPACIAMBELSAJUNTAMENTSMETROPOLITANSPERAVALUARLESTATACTUAL...254

5.4.PROPOSTESINICIALSDELSMUNICIPISDELAMB.....................................................................258

5.5.CONCLUSIONS...........................................................................................................................270

6.DIAGNOSIDELAGESTIDELAMB..............................................................................271

6.1.DEMARCACIICOMPETNCIES...............................................................................................271

6.1.1.Demarcaciterritorial.......................................................................................................271

6.1.2.CompetnciesdelAMB....................................................................................................271

6.2.DESCRIPCIDELAGESTIINTERNAIDELESACTIVITATSDELAMB.......................................273

6.2.1.reademediambient.......................................................................................................273

6.2.2.readeterritori.................................................................................................................275

6.2.3.readetransportimobilitat.............................................................................................275

6.2.4.readhabitatge................................................................................................................275

6.3.ANLISIDAFO...........................................................................................................................276

6.4.DESCRIPCIIFUNCIONSDELSGRUPSDETREBALL..................................................................277


GENER 2014

4

6.5.PARTICIPACIINTERNAPERAVALUARLAGESTIDELAMB..................................................282

6.6.PROPOSTESINICIALSPERALAMILLORAAMBIENTALDELAMB............................................284

6.7.CONLUSIONS............................................................................................................................289

7.MESURESDELPSAMB20142020.................................................................................290

7.1. PLA DE MILLORA AMBIENTAL DEL TERRITORI DE LREA METROPOLITANA DE BARCELONA:PROPOSTESDACTUACI................................................................................................................291

7.2. PLA DE PROMOCI DE SERVEIS AMBIENTALS ALS MUNICIPIS DE LREA METROPOLITANA DEBARCELONA:PROPOSTESDACTUACI...........................................................................................317

7.3.PLADEQUALITATAMBIENTALDELAGESTIDELAMB:PROPOSTESDACTUACI...............333

8.BIBLIOGRAFIA..............................................................................................................356

9.PLNOLS......................................................................................................................358


GENER 2014

5

PRESENTACI

ElPlade Sostenibilitatde lAMB (PSAMB) constitueixeldesenvolupamentde la

Llei31/2010,del3dagost,de lreaMetropolitanadeBarcelonaqueestableix la

necessitatde formularelPladActuaciMetropolitpera laproteccidelmedi

ambient,lasalutilabiodiversitatidemesuresdelluitacontraelcanviclimtici

laformulacidunaAgenda21.

Arauspresentemeldocument final,elqual recull ladiagnosi realitzada anivell

institucional,municipal i, especialment, a nivell territorial.Ams, sinclou tot el

conjunt de propostes daccions per dur a terme i, per tant, per millorar les

poltiquesdesostenibilitatde lAMB,quehansorgitapartirde lesaportacionsde

tcnicsdelAMBidelsmunicipis,cientfics,poltics,entitatssocials,vensialtres.

Totaaquesta feinahaderegir lesprincipalsactuacionsdesostenibilitatde lAMB

en lhoritz del curt termini (2015) i del mig termini (2020) segons lAcord de

GovernaprovatpelConsellMetropolitde24demaigde2012.

Aix, doncs, el PSAMB esdev el full de ruta per establir les lnies estratgiques

dactuaci, aix com les mesures i accions concretes a desenvolupar per a la

sostenibilitatambientaldelterritorimetropolitadiferentsescalestantdactuaci

delaprpiaAMB,comdelsmunicipisquelintegren.

La visidelPla s lade consolidar lAMB com a referent en la implantaci de

poltiquesambcriterisdesostenibilitat,enfortintlaproteccidelmediambient,la

biodiversitatilamitigaciiadaptacialcanviclimtic,perunamillorqualitatdels

ciutadansencohernciaambelreptedesostenibilitat icanviclimticestablert

enelPlaEstratgicMetropolitdeBarcelona.

LamissidelPSAMBsesdevenirunpladaccitransversalque integride forma

coordinada criteris de sostenibilitat ambiental en totes les poltiques sectorials

metropolitanes(urbanisme,transport imobilitat,etc.)quesiguincompetnciade

lAMB,jasiguienelseupropifuncionamentinterncomenlextern.

Esperoqueentretotscontribuiremaunamillorasubstancialde lasostenibilitata

lAMB.

AssumptaEscarp

VicepresidentadeMediAmbientdelreaMetropolitanadeBarcelona


GENER 2014

6

1. INTRODUCCI

Lrea Metropolitana de Barcelona s una administraci pblica creada a partir de la llei 31/2010,

de 3 dagost, la qual t competncies en els mbits de la cohesi social, la planificaci territorial i

lurbanisme, la mobilitat, el transport, la gesti dels residus, el cicle de laigua, la protecci del

medi ambient, lhabitatge social, les infraestructures i la promoci econmica del territori

metropolit. Al llarg daquest procs dintegraci sha anat dotant dun conjunt dinstruments que,

en matria de sostenibilitat, orienten la seva acci a la dimensi ambiental, per tamb la

socioeconmica com a pilars fonamentals per al seu desplegament sobre el territori des duna

perspectiva supramunicipal.

Aix, lacci metropolitana sorienta cap a frmules de promoci de la sostenibilitat, posant en

marxa instruments basats en la millora de la qualitat i eficcia de les intervencions, exercides tant

des de la prpia instituci metropolitana com per part dels respectius governs locals en lexercici

de les seves competncies. Intervencions que han destar basades en el marc dun model de

cooperaci entre les administracions, des de criteris de consens i de corresponsabilitzaci, que

tingui un impacte positiu en el benestar de la ciutadania i en la projecci del territori i dels

municipis.

La Llei 31/2010 de lrea Metropolitana de Barcelona (AMB) estableix en larticle 14, apartat E,

que una de les competncies daquest ens s la coordinaci i la formulaci dun Pla dactuaci

metropolit per a la protecci del medi ambient, la salut i la biodiversitat, i de mesures de lluita

contra el canvi climtic, i la formulaci duna Agenda 21. Aquest instrument de planificaci,

tamb previst en el Pla dActuaci Metropolit 2011-2015 (mesura 34), sidentifica amb el nom de

Pla de Sostenibilitat de lrea Metropolitana de Barcelona (PSAMB o Pla de Sostenibilitat dara

en endavant).

El PSAMB, en elaboraci des de lany 2012, s el full de ruta per establir les lnies estratgiques

dactuaci, aix com les mesures i accions concretes a desenvolupar per a la sostenibilitat

ambiental a diferents escales: el conjunt del territori metropolit, la prpia Instituci i els municipis

que en formen part. A continuaci sexposa quina s la visi i la missi i lestructura daquest Pla

que ha dorientar, des dara i en el futur, les passes ms oportunes per avanar cap a una rea

Metropolitana de Barcelona ms sostenible.

1.1. VISIIMISSIDELPSAMB

1.1.1. Visi

LAMB manifesta en el seu Pla dActuaci Metropolit (PAM) 2011-2015, i com a lnia dactuaci

estratgica metropolitana, la necessitat de prestar serveis als ciutadans protegint els recursos

naturals i el medi, amb la mxima qualitat, eficcia i eficincia. I aix ho planteja, en tot el que fa

referncia al cicle de lenergia i de laigua, amb la finalitat de generar menys consum daquests

recursos, per tamb al tractament dels residus, dissenyant poltiques pbliques de reducci i

reciclatge, i a la millora de la qualitat ambiental, per fer de lAMB un referent europeu de la

sostenibilitat, especialment pels pasos del sud de la Mediterrnia. El PAM tamb incideix en

mantenir el sentit social de les poltiques dhabitatge de lAMB, les activitats de conservaci i

promoci de les platges, parcs i espais fluvials metropolitans, a la vegada que proposa impulsar

la planificaci metropolitana de la mobilitat urbana aix com la planificaci estratgica i els estudis

territorials, racionalitzant-ne els recursos.

Relacionat amb el context anterior, des de lrea de Planificaci Estratgica de lAMB es

defineixen i es coordinen les principals lnies dactuaci que cal implementar arran de la

constituci de lAMB com a nova administraci. Tenint en compte aquest aspecte, sha elaborat

un projecte anomenat REM1 (Reflexi Estratgica Metropolitana), el qual s alimentat per diferents plans, entre ells el PSAMB, aportant informaci, enfocament, singularitat i continguts.

Aquest, a la vegada, li proporciona al PSAMB visi global, contextual i holstica.

De manera que el PSAMB s una eina per orientar lacci metropolitana, en un context en el qual

es comptabilitza el progrs econmic, lequitat social i la conservaci del medi, millorant la

qualitat de vida dels ciutadans.

Aix, es pot afirmar que la visi del Pla de Sostenibilitat s la de consolidar lAMB com a

referent en la implantaci de poltiques amb criteris de sostenibilitat, enfortint la protecci del medi ambient, la biodiversitat i la de mitigaci i adaptaci al canvi climtic, per a una millor qualitat dels ciutadans en coherncia amb el repte de sostenibilitat i canvi climtic establert en el Pla Estratgic Metropolit de Barcelona.

Per tant, el PSAMB desplega els seus objectius a curt i mitj termini, i ho fa de manera

transversal, en diferents mbits i escales de treball, al conjunt de poltiques sectorials

metropolitanes per garantir que les decisions que es prenguin a partir daquest moment es

1 El REM s el projecte que defineix qu ha de ser lAMB a mitj i llarg termini i definir, tamb, les lnies globals dactuaci. Es tracta dun pla global i transversal que implica totes les rees i tots els plans i projectes que es posen en funcionament a lAMB.


GENER 2014

7

duguin a terme sobre la base de la sostenibilitat, a la vegada que es facilitar lefectivitat, la

transparncia i la funcionalitat daquestes poltiques i de les mesures que sen derivin.

1.1.2. Missi

La missi del PSAMB s la de convertir-se en un pla dacci transversal que integri de forma coordinada criteris de sostenibilitat ambiental en totes les poltiques sectorials metropolitanes competents de lAMB.

Leix central del Pla s prevenir els impactes ambientals associats a lacci directa o derivada de

lAMB en consonncia amb la legislaci ms recent que reconeix la importncia vital de la

preservaci del medi i la biodiversitat per a la protecci de la salut i el benestar ciutad.

Altres aspectes associats al PSAMB sn:

Generar un marc adient per a la promoci de la biodiversitat, leficincia energtica, i de millora del medi ambient en general de lAMB proposant mesures de lluita contra el canvi

climtic.

Incentivar i promoure el desenvolupament de nous sectors emergents que afavoreixin una economia verda basada en energies netes i la innovaci i eficincia en ls dels

recursos naturals.

1.2. ESTRUCTURADELPSAMB

El PSAMB sha elaborat en base a les diferents escales de treball de les quals lrea

Metropolitana de Barcelona ns competncia. De cadascuna daquestes escales de treball o

dactuaci sen deriva un subpl amb una diagnosi i unes propostes dactuaci per a millorar la

qualitat ambiental de lmbit corresponent.

Per tant, els tres subplans sn:

Figura 1: Plans ambientals que integren el PSAMB

Font: rea Metropolitana de Barcelona

Pla de qualitat

ambiental de la gesti

de lAMB

Pla de promoci de

serveis ambientals als

municipis AMB

1 Qualitat ambiental del territori AMB

2 Qualitat ambiental i serveis ambientals als municipis AMB

3 Qualitat ambiental en la gesti AMB

Pla integral de millora ambiental

del territori AMB

PLA DE SOSTENIBILITATPropostes dactuaci Metropolitanes per a la protecci del medi ambient, al salut i la biodiversitat i de mesures de lluita contra el canvi climtic

Elements i einesde diagnosi per amillora ambiental

del territori.

Ambientalitzaci interna dels edificis,

infraestructures, serveis i activitats

que presta ja actualment lAMB.

Identificaci i concreci de nous serveis i eines als ajuntaments que poden

contribuir a la millora ambiental dels municipis

Pla de qualitat ambiental de la gesti de lAMB: que recull aquelles actuacions per a incrementar la sostenibilitat de les activitats que realitza lAMB i de les seves

installacions.

Pla de promoci de serveis ambientals als municipis de lAMB: que recull aquelles actuacions a desenvolupar per part de lAMB per donar suport a les poltiques dels

diferents municipis en matria de sostenibilitat.

Pla integral de millora ambiental del territori AMB: que recull aquelles actuacions a desenvolupar per a la millora de la sostenibilitat de lrea metropolitana en el seu conjunt.


GENER 2014

8

Daltra banda, cadascuna de les escales treballades a nivell de diagnosi de propostes aborden la

sostenibilitat inspirant-se en els eixos temtics que es deriven de les estratgies de sostenibilitat

europea, estatal i catalana, aix com en els principis del dret ambiental.

A la segent figura es presenten els 6 eixos2. Tal i com es pot observar, un daquestes, el

deducaci per a la sostenibilitat, s de carcter transversal, ats que t incidncia sobre la resta

deixos temtics.

Figura 2: Eixos temtics que estructuren el Pla


2 Cal indicar que inicialment els eixos temtics eren els segents: 1. Energia i canvi climtic; 2. Mobilitat sostenible; 3. Mitjans de producci i consum; 4. Gesti sostenible dels recursos naturals i dels ecosistemes; 5. Salut ambiental; 6. Educaci per a la sostenibilitat. Desprs del procs de participaci dut a terme entre juliol i octubre de 2013, es van modificar lleugerament donant lloc als eixos actuals. No obstant, ja que la majoria de tasques es van redactar amb anterioritat a la modificaci esmentada, els eixos temtics inicials shan mantingut en alguns apartats o annexos del present Pla.

1.3. PROCSDELABORACIDELPSAMB

El PSAMB es va iniciar a mitjans del 2012, moment a partir del qual es van comenar a recopilar

dades i informaci rellevant per saber quin era el punt de partida dels tres mbits destudi: el

territorial, el municipal i el de la prpia instituci.

Durant aquesta fase, van ser essencials les tasques efectuades pels grups de treball formats per

diferents tcnics de la Instituci (veure apartat 6.4), les sessions de treball realitzades a nivell

intern i en lmbit municipal, i la figura de la Comissi Permanent del Canvi Climtic.

A ms daportar informaci de partida, tamb van treballar per tal delaborar propostes

dactuaci. A continuaci es detallen les tasques que van efectuar:

GrupsdetreballinternsdelAMB

Es van crear 4 grups de treball formats per tcnics de lAMB, els quals es van reunir

peridicament per a lelaboraci de la diagnosi de serveis de lAMB en les diferents rees i per

laportaci de propostes dactuaci dins de cada una delles. Els grups de treball van ser:

Estratgia de Gesti del Carboni, Sistemes de Gesti Ambiental, Ambientalitzaci Tcnica de la

Contractaci i Simplificaci Administrativa i Agilitzaci de Procediments Relacionats amb les

Activitats.

SessionsdetreballambtcnicsdelAMB

Parallelament a les tasques dels grups de treball, es van realitzar dues sessions de treball amb

altres tcnics de lAMB per tal que tamb tinguessin loportunitat dexpressar les seves propostes

en funci de les necessitats de cadascun dels departaments o rees de treball de lAMB. En

total, es van obtenir ms de 30 documents amb informaci sobre lactivitat interna i dels serveis

del lAMB i gaireb 100 mesures i propostes per a millorar la qualitat ambiental de la Instituci.

ComissiPermanentdeCanviClimtic

s lrgan intern de participaci transversal de lAMB en matria de sostenibilitat que t diferents

funcions, entre elles la de fer propostes i realitzar el seguiment del PSAMB. Aix, sha reunit en

diverses ocasions per avaluar el seu estat i establir les lnies dactuaci daquest en coherncia

amb la poltica ambiental de lAMB.

1.Territori,ecologia ibiodiversitatElterritorimetropolittimpactesdirectamentrelacionatsambcomesgestionenelsecosistemesterrestres,aquticscontinentalsilitorlasexistentsenelmateix.Enelcasdelagestidel'aigua,ams,unenfocamentdegestiintegradascabdalpermantenirlagarantiaalhoraqueevitarelsimpactesambientals.

2.Energiaicanviclimtic Lesciutatsiperextensilasevesreesmetropolitanescontribueixendeformanotablealescalfamentglobal.Anivellmundiallesciutatsconsumeixenel75%delenergiaisnresponsablesdel80%delesemissionsdegasosdefectehivernacle,tenintalhoraunagranresponsabilitatenaquestprocsperalmateixtempstenintloportunitatdesdevenirunapartclaudelasoluci.

3.Mobilitat sostenibleEltransporturbsfonamentalperalsciutadansieldesenvolupamentdel'activitateconmica.Tanmateix,elsimpactesderivatsdelamobilitatgeneradaafectenelmediambientilasalutdelespersones.

Perreduiraquestsimpactessnecessariavanarcapaunamobilitatmssosteniblequepermetisatisferenuntempsicostraonableslesnecessitatsdetransportalhoraqueenminimitzielsimpactes.

4.Mitjansdeproducci iconsumElconsumderecursossnecessaripergarantirlaqualitatdevidadelsciutadanspergeneraunasried'impactessobreelsmateixosrecursosnaturals.Aixdoncs, lapetjadaecolgicadelesgransciutatssuperaambescreixelsseuslmitsterritorialsiperaix,snecesasril'augmentdel'eficinciaenl'sdelsrecursos,combinatambpautesdeproducci iconsumquesuposinunmenorimpacteambiental.

5.SalutambientalL'estatdelmediambienturbsunaspectedeterminantperalasalutielbenestardelapoblaci.Laqualitatdel'aire,elsnivellsd'exposicialsorollolacontaminaciodorfera,entred'altres,snaspectesd'especialimportnciasobreelsqualsunaactuaciaescalametropolitanasabsolutamentnecessria.

6

.

E

d

u

c

a

c

i

p

e

r

a

l

a

s

o

s

t

e

n

i

b

i

l

i

t

a

t

:

P

r

o

m

o

u

r

e

l

a

s

o

s

t

e

n

i

b

i

l

i

t

a

t

a

m

b

i

e

n

t

a

l

,

s

o

c

i

a

l

i

e

c

o

n

m

i

c

a

e

n

e

l

t

e

r

r

i

t

o

r

i

m

e

t

r

o

p

o

l

i

t

i

c

o

n

t

r

i

b

u

i

r

a

l

a

g

o

v

e

r

n

a

n

a

e

d

u

c

a

t

i

v

a

,

b

a

s

a

d

a

e

n

l

a

p

a

r

t

i

c

i

p

a

c

i

c

i

u

t

a

d

a

n

a

,

l

a

p

l

a

n

i

f

i

c

a

c

i

e

s

t

r

a

t

g

i

c

a

i

l

a

c

o

r

r

e

s

p

o

n

s

a

b

i

l

i

t

a

t

s

o

c

i

a

l

e

n

l

e

d

u

c

a

c

i

f

o

r

m

a

l

,

n

o

f

o

r

m

a

l

i

i

n

f

o

r

m

a

l

e

n

b

a

s

e

a

u

n

P

r

o

g

r

a

m

a

d

E

d

u

c

a

c

i

p

e

r

l

a

S

o

s

t

e

n

i

b

i

l

i

t

a

t

q

u

e

e

x

p

r

e

s

s

i

l

a

v

o

a

c

i

d

e

l

r

e

a

m

e

t

r

o

p

o

l

i

t

a

n

a

c

o

m

a

t

e

r

r

i

t

o

r

i

e

d

u

c

a

d

o

r

.


GENER 2014

9

Grupdetreballinterndesuportalsajuntaments

Format per tcnics de lAMB que es van reunir peridicament per tal de coordinar els treballs

amb els tcnics municipals i tractar posteriorment les propostes i les necessitats dels

Ajuntaments (veure apartat 5 de la diagnosi dels serveis ambientals als municipis de lAMB).

Sessionsdetreballambtcnicsmunicipals

Durant el segon semestre de 2012, es van convocar els tcnics dels ajuntaments, els quals van

treballar per fer saber quines sn les seves necessitats i en quines mesures lAMB els podria

donar suport (tant de tipus tcnic, jurdic, financer o de difusi i sensibilitzaci). Es va elaborar

una enquesta prvia per saber el punt de partida i es van organitzar quatre reunions territorials

per tal de fer un llistat de temes prioritaris segons el parer i la posici dels ajuntaments. Es van

obtenir un total de 134 propostes. Amb lAjuntament de Barcelona el procs va ser diferent donat

la seva mplia experincia; per tant, es van fer tres reunions amb tcnics especialistes.

Desprs daquesta primera fase, es va dur a terme la sessi de prioritzaci on es van destacar

les accions i lnies dintervenci que els tcnics municipals van considerar ms importants.

En un segon pas, es van prioritzar les necessitats sorgides de les sessions de debat. Es va fer

mitjanant dos instruments complementaris: el primer, un qestionari on-line de 55 mesures per

a cadascuna de les quals els tcnics havien dassignar un grau de prioritat (molta, poca, gens); el

segon, una sessi presencial per debatre aquelles mesures que havien obtingut una prioritzaci

menys evident al qestionari, s a dir, aquelles en les que cap dels tres nivells de prioritat havia

obtingut 55% de les respostes.

De les 55 mesures incloses al qestionari i que procedien duna sntesi i agrupaci de les 136

mesures de les sessions de debat, 32 van obtenir un grau de prioritat evident (entre les quals,

25 de molt prioritries i 7 de poc prioritries) i 23 un grau de prioritat poc evident.

Workshops

A banda de les reunions i sessions de treball, tamb es van organitzar dos workshops on

diferents cientfics que formen part del Grup dExperts en Canvi Climtic de Catalunya van fer

ponncies en relaci al canvi climtic i lafectaci a lrea metropolitana en diferents mbits.

Daquestes sessions en van sortir documents que han acabat nodrint el PSAMB, especialment

en leix denergia i canvi climtic.

Estudideladiagnosiilespotencialitatsdelterritori

Parallelament a totes aquestes tasques, Barcelona Regional va iniciar diferents projectes per tal

destudiar lestat actual del territori metropolit prpiament dit. A partir de la diagnosi elaborada,

sha pogut identificar les diferents potencialitats del territori envers els diferents mbits. A ms,

shan generat noves dades, les quals han estat recollides, analitzades i treballades per tal

delaborar eines (especialment cartografia), les quals serviran per seguir treballant en la millora

de la sostenibilitat del territori, a ms de posar-les a disposici de la ciutadania. Els diferents

estudis estan detallats en diferents captols de lapartat 4.

Shan realitzat els segents treballs que sannexen com a documents del PSAMB:

Diagnosi de lestat de conservaci de la biodiversitat a l'AMB Estudi del potencial productiu de biomassa primria a l'AMB Estudi del potencial de generaci amb energia solar a l'AMB (en elaboraci) Estudi del potencial de generaci d'energia minielica a l'AMB (en elaboraci) Aprofitament dels recursos energtics marins de la costa de lrea Metropolitana de

Barcelona

Avaluaci i zonificaci del potencial geotrmic de lrea Metropolitana de Barcelona Integraci de la Cartografia Acstica dels Municipis de lrea Metropolitana de Barcelona Contaminaci lluminosa a lAMB Identificaci preliminar de zones potencialment afectades per molsties de males olors a

l'rea Metropolitana de Barcelona

Clcul de la petjada ecolgica de l'AMB (en elaboraci) Anlisi de la biodiversitat a l'AMB: pressions actuals i tendncies futures (en elaboraci) Balanos energtics dels municipis metropolitans Balanos de qualitat de l'aire (NO2 i partcules) dels municipis metropolitans

Tamb sannexen com a documents del PSAMB

Estratgia de Gesti del Carboni AMB Principals estratgies, plans i programes sectorials en matria de sostenibilitat Programa metropolit deducaci per a la sostenibilitat 2014-2020

Siniciaelprocsdeparticipaciextern

Un cop recopilada tota la informaci, la que es va elaborar durant el procs de diagnosi i les

diferents propostes sorgides de diferents mbits, es va redactar un document titulat Diagnosi

inicial i primeres propostes del Pla de Sostenibilitat de lAMB que es va posar a disposici


GENER 2014

10

dexperts, poltics, entitats, tcnics i altres agents i de les Associacions de Vens, per tal que

poguessin fer aportacions, esmenes i observacions. Per tant, es va obrir un procs de

participaci, el qual es va dinamitzar per dues vies diferents: digitalment mitjanant una

plataforma on-line, on tenien loportunitat de llegir la documentaci i fer aportacions a cadascuna

de les propostes que finalment havien sorgit a partir de les sessions de treball; i una segona via a

travs de sessions presencials amb diferents associacions de vens, els quals tamb van tenir

loportunitat dexpressar les seves opinions. Aquesta fase de participaci va finalitzar a principis

de novembre de 2013.

Parallelament a aquest procs, sha estat elaborant el nou Programa dEducaci per a la

Sostenibilitat 2014-2020, el qual tamb ha tingut el seu procs de participaci especfic. Durant

el mes de novembre de 2013, es van organitzar tres grups diferents per a participar i fer les

seves prpies propostes per al Programa:

tcnics de lAMB implicats en leducaci per a la sostenibilitat experts referents en educaci ambiental tcnics dels Ajuntaments metropolitans

Durant aquestes sessions de treball cada participant aportava un mnim de dues mesures que

creien que calia crear, dues que calien mantenir, i dues que saconsellaven eliminar.

En total, unes 40 persones hi van participar, les quals van aportar 61 aspectes que creien que

calia mantenir del Programa actual, 23 que es podrien eliminar i 72 que es podrien elaborar de

nou. Les propostes van ser dinamitzades i recopilades per una empresa externa experta en

dinamitzaci i processos de participaci.

El conjunt daportacions van ser recollides, analitzades i integrades en un document, les quals

shan tingut en compte en lelaboraci del nou Programa dEducaci per a la Sostenibilitat.

Aix, de cadascun daquests processos de participaci selabora un document que recull de tota

la informaci aportada, el qual sha tingut en compte per la redacci final del present Pla.

A continuaci es detalla en un diagrama de processos les principals fases que ha seguit

lelaboraci del PSAMB:

Figura 3: Diagrama de processos de les principals fases delaboraci del PSAMB


Recopilaci dinformaci i dades Diagnosi de lestat de conservaci

de la biodiversitat a l'AMB

Estudi del potencial productiu de biomassa primria a l'AMB

Estudi del potencial de generaci amb energia solar a l'AMB

Estudi del potencial de generaci d'energia minielica a l'AMB

Aprofitament dels recursos energtics marins de la costa de lrea Metropolitana de Barcelona

Avaluaci i zonificaci del potencial geotrmic de lrea Metropolitana de Barcelona

Integraci de la Cartografia Acstica dels Municipis de lrea Metropolitana de Barcelona

Contaminaci lluminosa AMB

Identificaci preliminar de zones potencialment afectades per molsties de males olors a l'rea Metropolitana de Barcelona

Clcul de la petjada ecolgica de l'AMB

WorkshopsRecopilacidinformaci idades Workshops Estudis

Generaci denovesdades

Ajuntaments metropolitans

Entitats pbliques i privades

Administracions

Grups poltics

Reducci GEH

Mix energtic sostenible

Desmaterialitzaci de leconomia

Biodiversitat

Salut ambiental

Educaci per la sostenibilitat

Suport ajuntaments

Poltica ambiental AMB

Eix 1. Territori, ecologia i biodiversitat

Eix 2. Energia i canvi climtic

Eix 3. Mobilitat sostenible

Eix 4. Mitjans de producci i consum

Eix 5. Salut ambiental

Eix 6. Educaci per a la sostenibilitat

Integraci info,collaboraci Diagnosi

Visi 2020iComproms Mesures

TERRITORI

SERVEISALSMUNICIPIS

GESTIAMB

TERRITORI

SERVEISALSMUNICIPIS

GESTIAMB

Eix 1. Territori, ecologia i biodiversitat

Eix 2. Energia i canvi climtic

Eix 3. Mobilitat sostenible

Eix 4. Mitjans de producci i consum

Eix 5. Salut ambiental

Eix 6. Educaci per a la sostenibilitat


GENER 2014

11

1.4. PRINCIPALSASPECTESRELATIUSALDRETAMBIENTAL

Laperspectivajurdicadelmediambientieldesenvolupamentsostenible

El medi ambient ha estat objecte de regulaci jurdica en diferents perodes de la histria. A partir

de la segona meitat del segle XX, la societat es troba en la necessitat dactuar per garantir la

qualitat de vida de les persones a travs duna protecci jurdica del medi ambient, entenent que

aquest concepte engloba tots els condicionaments que fan possible el naixement i

desenvolupament de la vida: atmosfera, aire, soroll, ordenaci del territori, espais naturals, aigua,

plantes, animals, biodiversitat, entre altres. A partir daquest moment diferents instruments de

Dret Internacional (dmbit supranacional) desenvolupen i marquen levoluci dun dret ambiental

modern. A mida que es t una major conscincia dels problemes mediambientals ha estat

possible la seva regulaci a travs de diferents sectors, entre ells el dret, i ms especficament el

dret ambiental que majoritriament es nodreix pel dret administratiu, per sense oblidar el dret

penal, civil o financer, que t per objecte la tutela dels sistemes naturals que fan possible la vida.

El punt de partida de la preocupaci institucional i global pel medi ambient va tenir lloc en la

Conferencia de las Naciones Unidas sobre el Medio Ambiente Humano el 1972 a Estocolm

(Sucia), don va sortir el primer document sobre el medi ambient, la Declaracin de Estocolmo,

amb 26 principis sobre el medi ambient i el desenvolupament, un pla dacci amb 109

recomanacions i una resoluci.

Quinze anys desprs, el 1987, a Estats Units, es publica lInforme Brundtland denominat el

nostre Futur Com (Our Common Future) amb la definici del concepte de desenvolupament

sostenible. Aquest informe va sorgir com a resposta al conflicte entre la promoci del creixement

econmic globalitzat i el desastre ecolgic emergent a escala global, i va ser el primer intent

deliminar la confrontaci entre desenvolupament i sostenibilitat.

Lany 1992, a la ciutat brasilera de Rio de Janeiro va tenir lloc la Conferencia de las Naciones

Unidas sobre Medio Ambiente y Desarrollo (la Cimenta de la Terra) que va marcar el debat

ambiental i, especialment, va contribuir decisivament al despertar individual i collectiu de la

conscincia ambiental. Daquesta conferncia van sorgir importants documents com lAgenda 21

(un pla detallat daccions que han de ser escomeses a nivell mundial, nacional i local, per entitats

de lONU, els governs dels seus Estats Membres i per grups principals particulars en totes les

rees en les quals es produeixen impactes humans sobre el medi ambient) o la Declaraci sobre

Boscos i Masses Forestals.

Lany 1994 a Aalborg (Dinamarca) es va aprovar, pels participants de la Conferncia Europea

sobre Ciutats Sostenibles, la Carta de les Ciutats Europees cap a la Sostenibilitat, coneguda com

la Carta dAalborg. Posteriorment, el 1998, en el procs de Cardiff, es va materialitzar la voluntat

dincorporaci transversal de lambient en les poltiques comunitries per acabar desembocant

en lEstratgia de Desenvolupament Sostenible de la Uni Europea (EDS-UE) presentada a la

cimera de Gteborg de 2001. Aquesta estratgia defineix unes directrius per engegar el

desenvolupament sostenible a la Uni Europea i abasta aspectes econmics, socials

mediambientals i financers. La transversalitat del desenvolupament sostenible i de lEDS-UE, en

particular, queda reflectida en el fet que neix com a element complementari de lEstratgia de

Lisboa, un pla de desenvolupament de la Uni Europea, aprovat pel Consell Europeu a Lisboa el

2000, on es va marcar lobjectiu estratgic de convertir leconomia de la Uni en leconomia del

coneixement ms competitiva i dinmica del mn, abans del 2010, capa dun creixement

econmic durador acompanyat per una millora quantitativa i qualitativa de locupaci i una major

cohesi social.

Al 2002 va tenir lloc la Conferencia de Naciones Unidas sobre Desarrollo Sostenible a

Johannesburg (Sud-frica), on es va publicar lInforme de la Cimera Mundial sobre el

Desenvolupament Sostenible, que consta duna petici als pasos desenvolupats per aconseguir

els nivells internacionalment convinguts dassistncia oficial al desenvolupament, de suport a la

creaci daliances regionals fortes per promoure la cooperaci internacional, dafirmaci que el

sector privat tamb t el deure de contribuir al desenvolupament sostenible, i finalment de la

crida a crear institucions internacionals i multilaterals ms eficients, democrtiques i

responsables.

Per altra banda, la Comunicaci de la Comissi Europea Revisi en el 2005 de lEstratgia de

Desenvolupament Sostenible: Primer balan i orientacions futures representa el primer pas de la

Comissi en la revisi de lEDS, i ofereix una primera avaluaci dels progressos realitzats des de

2001 definint diverses orientacions futures. La Comunicaci COM (2005) 658 revisa i continua

desenvolupant lEDS de 2001, amb la idea dintegrar millor les dimensions nacionals i

internacionals del desenvolupament sostenible. La nova EDS identifica set reptes clau amb els

seus objectius i accions corresponents: el canvi climtic i una energia neta, el transport

sostenible, una producci i consum sostenibles; la conservaci i gesti dels recursos naturals; la

salut pblica; la inclusi social, la demografia i la migraci; i la pobresa i els reptes de

desenvolupament sostenible mundials.

Desprs de la revisi de lEstratgia de la Uni Europea el 2005 i, basant-se en les contribucions

de les altres institucions de la Uni Europea, el Consell Europeu va aprovar, al juny de 2006, una

nova Estratgia de Desenvolupament Sostenible ambiciosa, global i renovada per a una Uni


GENER 2014

12

Europea ampliada. En el citat document sestableix una estratgia nica i coherent sobre la

manera en qu la Uni Europea assumir ms eficament el seu comproms a llarg termini per

respondre als reptes que planteja el desenvolupament sostenible. Lobjectiu general de lEDS

renovada de la Uni consisteix en recolzar i fomentar accions que permetin a la Uni Europea

millorar de manera contnua la qualitat de vida de les generacions presents i futures, mitjanant

la creaci de comunitats sostenibles capaces de gestionar i emprar els recursos de manera

eficient.

Finalment, lany 2012, 20 anys desprs de la primera Conferncia sobre Medi ambient a la ciutat

brasilera de Rio de Janeiro, torna a produir-se en el mateix lloc la segona Conferencia de las

Naciones Unidas sobre Desarrollo Sostenible Rio+20. En aquesta Cimera es va publicar la

Declaraci de Rio que porta el nom de El Futur que Volem (The Future We Want), un document

de principis, relativament extens, per sobretot profund, el compliment del qual suposaria un mn

molt millor que lactual, des dun punt de vista social i ambiental; i la Declaraci dels governs

subestatals, compromesos amb un Nou Paradigma per al Desenvolupament Sostenible i

lErradicaci de la Pobresa, aprovada a la Cimera Mundial dEstats Federats i Regions.

Aquestes Conferncies han estat plantejades i impulsades per les accions pbliques i dels

ciutadans dutes a terme a nivell comunitari, nacional, regional i local, que al seu torn tamb han

fet que els pasos evolucionessin en els seus drets ambientals.

UniEuropeaidretambiental

Al Tractat de Lisboa pel qual es modifiquen el Tractat de la Uni Europea i el Tractat Constitutiu

de la Comunitat Europea signat el 13 de desembre de 2007 i amb entrada en vigor l1 de

desembre de 2009 sestableixen les competncies de la Uni Europea dacord amb el sistem

jurdic europeu. La Uni Europea, pel fet de tractar-se duna organitzaci amb base funcional, t

les seves competncies especfiques que li atribueixen els tractats constitutius pels Estat

membres, a diferncia dels estats que en tenir base territorial tenen objectius i poders generals.

Les competncies comunitries exercides per la Uni Europea sn especfiques, limitades i

expresses, fruit dun apoderament que li fan els Estats Membres voluntriament i amb la finalitat

que aquesta pugui arribar als objectius assignats. La Uni Europea actua sempre dins els lmits

de les competncies que li atribueixen els estats en el Tractat constitucional. Tota competncia

no atribuda a la Uni Europea en el Tractat correspon als Estats Membres. Primer es defineixen

les categories de competncies i desprs senumera la matria que correspon a cada tipus de

competncia. Aquesta especificaci de les categories de competncies sn:

Competncia exclusiva sobre determinats mbits: noms la Uni Europea podr legislar i adoptar actes jurdicament vinculants, mentre que els Estats Membres

nicament podran fer-ho si sn facultats per la Uni, o per aplicar actes comunitaris.

Lexecuci administrativa sempre est en els Estats Membres.

Competncies compartides: en aquests mbits, la Uni Europea i els Estats Membres sn titulars de la competncia i ambds concorren per regular-les i podran legislar i

adoptar actes jurdicament vinculants. Els Estats Membres exerciran la seva competncia

en la mesura en qu la Uni no hagi exercit la seva o hagi decidit deixar dexercir-la.

Suport a la competncia: la Uni Europea pot dur a terme accions per recolzar, coordinar o complementar lacci dels Estats Membres sobre determinades matries.

Respecte al medi ambient, s una competncia compartida entre la Uni Europea i els Estats

Membres.

Els objectius en matria de medi ambient establerts en el Tractat sn:

1. Conservaci, protecci i millora de la qualitat del medi ambient.

2. Protecci de la salut de les persones.

3. Utilitzaci prudent i racional dels recursos naturals.

4. Foment de mesures a escala internacional destinades a fer front als problemes regionals o mundials del medi ambient i, en particular, a lluitar contra el canvi climtic.

Aix mateix, aquesta poltica es basa en els segents principis:

Principi de cautela. Principi dacci preventiva. Principi de correcci dels danys al medi ambient, preferentment en la mateixa font. Principi de qui contamina paga.

s important destacar que al Tractat sestableix que les exigncies de la protecci del medi

ambient hauran dintegrar-se en la definici i en la realitzaci de les altres poltiques de la

Comunitat, per tal daconseguir un creixement sostenible, i a ms sestableix que la Uni obrar

en pro del desenvolupament sostenible dEuropa basat en un creixement econmic equilibrat i

lestabilitat dels preus, en una economia social de mercat altament competitiva, amb tendncia a

la plena ocupaci i al progrs social, i en un nivell elevat de protecci i millora de la qualitat del

medi ambient.

Tamb shaur de contribuir a la pau, la seguretat, el desenvolupament sostenible del planeta, la

solidaritat i el respecte mutu entre els pobles, el comer lliure i just, leradicaci de la pobresa i la

protecci dels drets humans, especialment els drets del nen, aix com lestricte respecte al


GENER 2014

13

desenvolupament del Dret internacional, en particular al respecte dels principis de la Carta de les

Nacions Unides.

Per tant, la Uni definir i executar poltiques comunes i accions i sesforar per aconseguir un

alt grau de cooperaci en tots els mbits de les relacions internacionals amb la finalitat de

recolzar el desenvolupament sostenible en els plans econmic, social i mediambiental dels

pasos en desenvolupament, amb lobjectiu fonamental deradicar la pobresa; contribuir a

elaborar mesures internacionals de protecci i millora de la qualitat del medi ambient i de la

gesti sostenible dels recursos naturals mundials, per aconseguir el desenvolupament

sostenible.

Estatespanyolidretambiental

Larticle 45 de la Constituci Espanyola estableix per a tothom el dret a gaudir del medi ambient

adequat per al desenvolupament de la persona, aix com el deure de conservar-lo. Aquest article

s la base de lordenament jurdic actual per a la realitzaci de la poltica ambiental i atribueix als

poders pblics el mandat constitucional de desenvolupar les poltiques adequades per a la

utilitzaci racional dels recursos naturals, amb la finalitat de protegir i millorar la qualitat de vida i

defensar i restaurar el medi ambient, recolzant-se en la indispensable solidaritat collectiva.

Per altra banda, larticle 149.1.23 reserva a favor de lEstat la competncia sobre la legislaci

bsica sobre protecci del medi ambient, sense perjudici de les Comunitats Autnomes destablir

normes addicionals de protecci. Per tant, lEstat trasllada les normes europees al nostre

ordenament jurdic i s competent per establir normes amb els aspectes bsics i comuns per tot

lEstat espanyol en matria de medi ambient, i estableix els principis fonamentals que haurien

dobservar les Comunitats Autnomes, s a dir, la normativa mnima comuna, i desprs a les

Comunitats Autnomes els correspon el desenvolupament legislatiu de la normativa bsica

estatal (STS 1758/2011, STC 102/1995, STC 166/2002).

ComunitatsAutnomes,CatalunyaidretAmbiental

Tal i com ja sha indicat anteriorment, la Constituci Espanyola reserva a les Comunitats

Autnomes la competncia per establir normes addicionals de protecci. Aix mateix, a larticle

148 de la Constituci Espanyola els atribueix la competncia en la gesti en matria de protecci

del medi ambient. Linstrument principal de les competncies que assumeixen les Comunitats

Autnomes sn els seus Estatuts dAutonomia.

En el marc de lEstatut dAutonomia de Catalunya (EAC) la Generalitat de Catalunya t

competncies especfiques en matria de medi ambient. Aix es troba reflectit a larticle 144 de

lEAC on sestipula que correspon a la Generalitat la competncia compartida en matria de medi

ambient i la competncia per a lestabliment de normes addicionals de protecci.

Aquesta competncia compartida inclou en tot cas:

Lestabliment i la regulaci dels instruments de planificaci ambiental i del procediment de tramitaci i aprovaci daquests instruments.

Lestabliment i la regulaci de mesures de sostenibilitat, fiscalitat i recerca ambientals. La regulaci dels recursos naturals, de la flora i la fauna, de la biodiversitat, del medi

ambient mar i aqutic si no tenen per finalitat la preservaci dels recursos pesquers

martims.

La regulaci sobre prevenci en la producci denvasos i embalatges en tot llur cicle de vida, des que es generen fins que passen a sser residus.

La regulaci sobre la prevenci i correcci de la generaci de residus amb origen o destinaci a Catalunya i sobre la gesti i el trasllat daquests i llur disposici final.

La regulaci en prevenci, el control, la correcci, la recuperaci i la compensaci de la contaminaci de sl i subsl.

La regulaci i la gesti dels abocaments efectuats en les aiges interiors de Catalunya, tamb dels efectuats en les aiges superficials i subterrnies que no passen per una altra

Comunitat Autnoma. En tot cas, dins del seu mbit territorial, correspon a la Generalitat

la competncia executiva sobre la intervenci administrativa dels abocaments en les

aiges superficials i subterrnies.

La regulaci de lambient atmosfric i de les diverses classes de contaminaci daquest, la declaraci de zones datmosfera contaminada i lestabliment daltres instruments de

control de la contaminaci, amb independncia de ladministraci competent per a

autoritzar lobra, la installaci o lactivitat que la produeix.

La regulaci del rgim dautoritzaci i seguiment de lemissi de gasos defecte hivernacle.

La promoci de les qualificacions relatives a productes, activitats, installacions infraestructures, procediments, processos productius o conductes respectuosos amb el

medi.

La prevenci, la restauraci i la reparaci de danys al medi ambient, i tamb el rgim sancionador corresponent.

Les mesures de protecci de les espcies i el rgim sancionador. Per altra banda, i respecte els principis que han dorientar les poltiques de medi ambient, lEAC

estipula que els poders pblics de Catalunya han dorientar les poltiques publiques dacord amb

els principis rectors que estableixen la Constituci i aquest Estatut. En lexercici de llurs


GENER 2014

14

competncies, els poders pblics de Catalunya han de promoure i adoptar les mesures

necessries per a garantir-ne leficcia plena.

Especficament, respecte el medi ambient i el desenvolupament sostenible larticle 46 de lEAC

estableix que:

Els poders pblics han de vetllar per la protecci del medi ambient per mitj de ladopci de poltiques publiques basades en el desenvolupament sostenible i la solidaritat

collectiva i intergeneracional.

Les poltiques mediambientals shan de dirigir especialment a la reducci de les diferents formes de contaminaci, la fixaci destndards i de nivells mnims de protecci,

larticulaci de mesures correctives de limpacte ambiental, la utilitzaci racional dels

recursos naturals, la prevenci i el control de lerosi i de les activitats que alteren el

rgim atmosfric i climtic, i el respecte als principis de preservaci del medi, conservaci

dels recursos naturals, responsabilitat, fiscalitat ecolgica i reciclatge i reutilitzaci dels

bns i productes.

Els poders pblics han de fer efectives les condicions per a la preservaci de la natura i la biodiversitat, han de promoure la integraci dobjectius ambientals a les poltiques

sectorials i han destablir les condicions que permetin a totes les persones el gaudi del

patrimoni natural i paisatgstic.

Els poders pblics han de facilitar als ciutadans la informaci mediambiental i han de fomentar leducaci en els valors de la preservaci i de la millora del medi ambient com a

patrimoni com.

reaMetropolitanadeBarcelonaidretambiental

Lrea Metropolitana de Barcelona s un ens local supramunicipal de carcter territorial integrat

pels municipis de la conurbaci de Barcelona a qu fa referncia larticle 2 de la Llei 31/2010, de

3 dagost, entre els quals hi ha vinculacions econmiques i socials que fan necessria la

planificaci de poltiques pbliques i la implantaci de serveis duna manera conjunta.

Lactuaci de lrea Metropolitana de Barcelona, en concret lrea de Medi Ambient, es regeix,

entre altres, pel principi de desenvolupament sostenible. Les competncies de lAMB sn les

prpies assenyalades a larticle 14 de la Llei 31/2010, i que corresponen a les segents matries

(sense perjudici de la resta de competncies de lAMB):

Aigua: el subministrament domiciliari daigua a les poblacions, la gesti del sistema pblic de sanejament en alta i la depuraci daiges residuals, la regeneraci daquestes aiges

per a altres usos, la coordinaci dels sistemes municipals de sanejament en baixa i, en

particular, la planificaci i la gesti integrada de levacuaci daiges pluvials i residuals i

de les xarxes de clavegueram.

Residus: el tractament, la valoritzaci i la disposici dels residus municipals i dels enderrocs procedents dobres menors i de reparaci domiciliria, la coordinaci dels

sistemes municipals de recollida de residus municipals, la tria i la selecci denvasos,

dacord amb el seu ordenament especfic i el servei de deixalleria, sense perjudici de la

prestaci efectiva daquest servei en collaboraci amb els municipis.

La collaboraci per a elaborar els mapes de capacitat acstica i els mapes estratgics de sorolls, dacord amb la legislaci sectorial.

Lemissi dels informes ambientals establerts per la legislaci sobre intervenci de ladministraci ambiental en els procediments datorgament de llicncies ambientals

municipals, dacord amb les funcions que la legislaci sectorial atribueix als ens

supramunicipals.

La collaboraci amb els municipis per a programar les poltiques dordenaci ambiental. La promoci i, si escau, la gesti dinstallacions pbliques i privades denergies

renovables.

Municipisidretambiental

La Carta Europea de la Autonoma Local aprovada pel Consell dEuropa el 15 doctubre de

1985, i ratificada per Espanya el 1988, estableix al seu preAMBul la construccin de una Europa

basada en los principios de democracia y descentralizacin del poder. Aix mateix en el seu

article 3.1 considera que por autonoma local se entiende el derecho y la capacidad efectiva de

las entidades locales de ordenar y gestionar una parte importante de los asuntos pblicos, en el

marco de la ley, bajo su propia responsabilidad y en beneficio de sus habitantes .

Aix mateix, larticle 4 de la Carta preceptua que el ejercicio de las competencias pblicas debe

de modo general, incumbir preferentemente a las autoridades ms cercanas a los ciudadanos.

La atribucin de una competencia a otra autoridad debe tener en cuenta la amplitud o la

naturaleza de la tarea o las necesidades de eficacia o economa. I afegeix que las

competencias encomendadas a las entidades locales deben ser normalmente plenas y

completas. No pueden ser puestas en tela de juicio ni limitadas por otra autoridad central o

regional, ms que dentro de la ley.

Per altra banda, larticle 140 de la Constituci garanteix lautonomia dels municipis i assenyala

que aquests gaudiran de personalitat jurdica plena. El nostre ordenament jurdic estableix les

competncies concretes dels municipis en matria ambiental en la Llei 7/1985, reguladora de les

Bases de Rgim Local (LBRL), i especficament als articles 25, 26, 28 i 86 de la LBRL.


GENER 2014

15

Larticle 25 de la LBRL, pargraf primer, estableix un principi general dactuaci dels municipis en

establir que el municipi, per a la gesti dels seus interessos i en lmbit de les seves

competncies, pot promoure tota classe dactivitats i prestar quants serveis pblics contribueixin

a satisfer les necessitats i aspiracions de la comunitat venal. Aix mateix, en el pargraf segon

de larticle sindica la relaci de competncies que el municipi haur dexercir com a organismes

gestors a escala local, en els termes de la legislaci de lEstat i de les Comunitats Autnomes,

incloent entre aquests la protecci del medi ambient i subministrament daigua i enllumenat

pblic; serveis de neteja viria, de recollida i tractament de residus, i clavegueram i tractament

daiges residuals.

Per altra banda, larticle 28 de la LBRL possibilita als municipis la realitzaci dactivitats

complementries de les prpies daltres administracions pbliques i, en particular, entre altres,

les relatives a la protecci del medi ambient.

Finalment, larticle 86 de la LBRL declara la reserva a favor dels ens locals de diferents activitats

o serveis essencials, i a nivell ambiental: labastament i depuraci daiges, recollida, tractament

i aprofitament de residus.

En relaci als principals aspectes relatius al Dret Ambiental sha realitzat el segent treball

que sannexa com a document del PSAMB:

Principals estratgies, plans i programes sectorials en matria de sostenibilitat


GENER 2014

16

2. COMPROMSPERLASOSTENIBILITATDELAMB

El territori metropolit pot ser un referent de sostenibilitat per a les ciutats de clima clid, aix com un referent mundial en matria de poltiques urbanes que prioritzin leficincia dels recursos. En aquest context, lrea Metropolitana de Barcelona, com ens local supramunicipal i dacord amb les competncies definides en la Llei 31/2010, del 3 dagost, de

lrea Metropolitana de Barcelona, vol constituir-se en catalitzador daquesta potencialitat.

El cam cap a una major sostenibilitat ambiental sha de realitzar, ara ms que mai, amb criteris

com la racionalitzaci i lautosuficincia, per sense renunciar a palanques de canvi com la

innovaci o leducaci per a la sostenibilitat.

A data davui, lAMB ja disposa delements i informaci generada per diferents tcnics, cientfics i

altres agents per tal de definir els grans compromisos ambientals en el curt i mig termini (2015 i

2020 respectivament).

A ms, lAMB t el deure ineludible dassumir com a propis els principals compromisos

ambientals europeus, tot aportant-hi la seva expertesa com a eix vertebrador de les poltiques

ambientals al territori metropolit. Aix doncs, a partir de la diagnosi elaborada, de les diferents

aportacions i dels principals fulls de ruta europeus, espanyols i catalans, lAMB es proposa

avanar cap a la sostenibilitat ambiental, essent els segents alguns dels compromisos adquirits:

Promoure la poltica ambiental de la Seu institucional de lAMB i els seus elements essencials.

Donar suport als ajuntaments per millorar la coordinaci de plans i mesures relacionats amb la mobilitat, la compra conjunta o altres que es vegin reforats amb

el treball conjunt, a ms de contribuir a leficincia energtica dels edificis

municipals i a les construccions publiques.

Educar per lacci en sostenibilitat ambiental tot afavorint el canvi de paradigma mitjanant la conjunci dexperincia i innovaci, ladaptaci a nous perfils de

pblics, la incorporaci de nous vectors socioambientals i el coneixement de les

noves motivacions de la ciutadania.

Contribuir a la millora de la salut ambiental i, per tant, del benestar dels ciutadans, a travs de la potenciaci de la qualitat de laire (olors, soroll, contaminaci

atmosfrica) i de laigua.

Identificar els espais singulars pel que fa a la seva biodiversitat, ja sigui per les seves caracterstiques prpies o b pel seu paper en la connectivitat dels espais

verds del territori metropolit.

Afavorir la desmaterialitzaci de leconomia mitjanant poltiques com les relacionades amb la prevenci i la reutilitzaci de residus o la compra pblica

responsable mitjanant la introducci de criteris de sostenibilitat.

Contribuir a un mix elctric ms sostenible mitjanant la identificaci del potencial denergia renovable del territori metropolit i facilitant les xarxes de generaci.

Reduir les emissions de gasos defecte hivernacle causades tant per lacci directa com indirecta en un 10% el 2015 en la lnia de reduir-les en un 20% el 2020.


GENER 2014

17

3. ELPAPERHISTRICDELENSMETROPOLITENLAMILLORAAMBIENTALDELTERRITORI

En els darrers quaranta anys la cura i el respecte pel territori i el medi ambient han passat

docupar un paper poc rellevant a la llista de prioritats a ser actualment un dels eixos

fonamentals per a les administracions i per a la societat.

Lestat de degradaci inicial del territori metropolit dels anys 60-70 es va poder reconduir

grcies al paper actiu de vries administracions, a la conscienciaci ambiental de la societat i a

la necessitat dendrear un territori poblat, dinmic i canviant on hi confluen vries necessitats i

interessos.

Aix doncs per a poder entendre lestat ambiental actual del territori metropolit s important

destacar les principals transformacions territorials que al llarg daquests 40 anys han condicionat

la seva qualitat ambiental, i veure el paper que hi ha tingut lrea Metropolitana de Barcelona en

introduir criteris de sostenibilitat al llarg daquests anys.

Lrea Metropolitana de Barcelona va ser creada el 2011 amb la finalitat de tenir una

administraci forta a nivell metropolit en aspectes relacionats en lurbanisme, el medi ambient i

la sostenibilitat, el desenvolupament econmic, el transport i la mobilitat, lhabitatge i la cohesi

social. LAMB va integrar i substituir a les tres entitats metropolitanes vigents fins aquell moment

(la Mancomunitat de Municipis de lrea Metropolitana de Barcelona, lEntitat dels Serveis

Hidrulics i del Tractament de Residus, coneguda com Entitat del Medi Ambient i lEntitat

Metropolitana del Transport) i va continuar el seu comproms histric amb la sostenibilitat i el

medi ambient.

Levoluci dels criteris en la gesti i planificaci dels temes ambientals en els diferents ens

metropolitans (des del 1975 amb la creaci de la Corporaci Metropolitana de Barcelona fins a

lAMB actual), ha estat un bon reflex de levoluci que els criteris de sostenibilitat han tingut al

llarg daquests anys, on es veuen els canvis propiciats o b per normatives, o b per la interacci

o assessorament des de lesfera cientfico-tcnica.

A nivell ambiental un fet remarcable va ser lincorporaci dEspanya a la Uni Europea lany

1986, que va suposar en termes ambientals un avan. Per una banda va ser tot un repte posar-

se al nivell que exigien les Directives europees, per per altra banda va ser el motor per tenir

major exigncia ambiental i per tant una qualitat ambiental major.

Aquesta evoluci conceptual, poltica i tcnica dels models de gesti ambiental al llarg dels

ltims 40 anys es fa especialment palesa en els dos temes ambientals que histricament shan

gestionat a escala metropolitana: el cicle de laigua i els residus. Un bon exemple daquesta

evoluci s que mentre en els anys 70 labocament i la incineraci eren els nics sistemes de

gesti de residus existents, actualment aquests han quedat relegats a les ltimes opcions de

tractament, reservant-los noms als materials no recuperables.

A continuaci es detallen els principals aspectes de levoluci ambiental daquest territori i el

comproms histric de lAMB amb la Sostenibilitat, desglossats en els segents blocs:

La transformaci daquest territori al llarg daquests 40 anys i que han incidit amb la qualitat ambiental que tenim actualment.

Les diferents entitats metropolitanes que hi ha hagut des del 1975 amb la creaci de la Corporaci Metropolitana de Barcelona fins avui, i que han gestionat aspectes

ambientals.

I finalment levoluci conceptual i tcnica del model de gesti dels residus i del cicle de laigua al llarg dels anys.


GENER 2014

18

3.1. TRANSFORMACIDELTERRITORIMETROPOLIT

Durant els anys 70 del segle XX, Barcelona i la seva rea metropolitana es trobaven en plena

transformaci social, poltica, econmica i territorial. Van ser anys en que lrea metropolitana va

crixer molt a nivell poblacional, saturant-se la ciutat central i iniciant un procs intens

durbanitzaci de la primera corona metropolitana per a la construcci de nous habitatges i per a

la implantaci dactivitats econmiques.

Des del anys 80 fins el 2000 la poblaci es va mantenir estable a nivell de la Regi metropolitana

(RMB), per a nivell intern hi va haver una redistribuci poblacional a travs duna migraci

continuada des de Barcelona i la primera corona metropolitana cap a la resta de la Regi

metropolitana. A aquest procs de redistribuci tamb hi va ajudar el canvi de model de mobilitat,

que facilitava els desplaaments entre els municipis metropolitans.

Figura 4: Evoluci de la poblaci des del 1950 al 2010

Font: 50 anys de transformacions territorials. 1956-2006. rea Metropolitana de Barcelona, 2012

A partir del 2000 fins el 2007 sentra en un nou perode de migracions i creixement poblacional.

Tant a Barcelona com la seva rea metropolita hi ha un canvi de tendncia i comencen a

guanyar poblaci, provinent de pasos dAmrica Central i del Sud, del nord dfrica i dsia.

Lonada migratria daquests anys sestima en uns 400.000 persones.

Aquesta dinmica satura el 2007 arran de la crisi econmica i financera global i de lesclat de la

bombolla immobiliria a lEstat Espanyol.

Pel que fa a lactivitat econmica, en els ltims 40 anys hi ha hagut un procs de disminuci del

sector industrial, cap a una terciaritzaci de les activitats econmiques. Mentre el 1976 el sector

industrial representava el 46% dels ocupats i el sector serveis el 41%, a lany 2006 el sector

industrial representava el 25% i el sector serveis el 63%.

A nivell de localitzaci territorial tamb es veuen dues tendncies, la primera s que sha redut

la grandria mitjana de les empreses, i la segona s sha diversificat els sectors dactivitat en els

polgons industrials.

Aquests fluxos demogrfics i els canvis en lactivitat econmica van ser lorigen de moltes

transformacions urbanes i territorials, i directa o indirectament tamb van tenir les seves

conseqncies ambientals. La primera conseqncia ambiental s el consum de sl, destinat a

cobrir les necessitats per acollir a la poblaci nouvinguda i a les noves activitats econmiques.

Aix lgicament va comportar la disminuci gradual dels espais oberts de lAMB, amb especial

incidncia sobre els sls agrcoles.

Lincrement de superfcie docupaci urbana des del 1977 fins el 2006 s destacable, per

afortunadament inferior a la del perode 1956-1977, on es va produir el gran boom de consum

del sl metropolit. Les principals causes daquella ocupaci tant elevada en perode pre-

democrtic van ser la implantaci per tot el territori metropolit de les urbanitzacions de ciutat

jard, al creixement dels nuclis compactes de gran part del municipis metropolitans i als nous

assentaments industrials vinculats a les infraestructures viries.

Figura 5: Ocupaci urbana de lrea metropolitana a lany 1977 (esquerra) i a lany 2006 (dreta)


El creixement relatiu a locupaci territorial a lAMB en el perode 1977-2000 va ser del 31%

(mentre que en el perode anterior del 1956-1997 va ser del 99%). En aquest perode es va

produir un reompliment generalitzat dels buits urbans que quedaven en el territori, seguint una

tendncia cap a la compactaci del sl urb preexistent. En el cas dels nous creixements hi ha

una tendncia a localitzar-los per continutat amb els nuclis urbans existents.


GENER 2014

19

Degut a aquest procs docupaci urbana per tota lrea metropolitana, augmenten les

necessitats de mobilitat de la poblaci, les associades a les activitats econmiques, de les

mercaderies, etc i aix comporta la construcci de noves infraestructures viries i ferroviries a

tot el territori metropolit. Aquest canvi genera una pressi ambiental a tot el territori metropolit,

agreujant en determinats mbit els problemes de fragmentaci i connectivitat ecolgica que el

continu urb ja havia creat en el territori.

Figura 6: Autovies i autopistes de lrea metropolitana a lany 1977 (esquerra) i a lany 2006 (dreta)


A ms a ms el boom de mobilitat va comportar altres incidncies ambientals associades, com

sn lincrement del consum energtic i la contaminaci atmosfrica. Aquesta ltima s

actualment un dels problemes ambientals de major pes a nivell metropolit. Els nivells de

partcules en suspensi PM10 i els xids de nitrogen (NOx) estan per sobre dels lmits de

contaminaci atmosfrica establerts per la Uni Europea.

Altres incidncies ambientals ocorregudes aquests anys i com a conseqncia directa o indirecta

als processos explicats, s que per un cant va ser necessari dotar de les suficients

infraestructures ambientals per millorar la situaci existent i/o per donar servei a la nova poblaci

i els nous mbits ocupats: abastament daigua potable, clavegueram, depuradores daiges

residuals i/o industrials, sistemes de recollida de residus, installacions de tractament de residus,

etc. Totes aquestes infraestructures ambientals es van anar instaurant de mica en mica en el

territori, adaptant-se i modernitzant-se amb el pas dels anys per millorar la qualitat ambiental

metropolitana.

A mode de resum es pot dir que els principals canvis que ha experimentat el territori metropolit

fins arribar a la situaci actual i que han condicionat la qualitat ambiental actual es deuen

principalment a laugment de la poblaci arran dels fluxos migratoris, al creixement i

recomposici de lactivitat productiva amb tendncia a la terciaritzaci, al model docupaci del

sl marcat per locupaci extensiva del territori, i a laugment de la mobilitat i de les

infraestructures de transport.


GENER 2014

20

3.2. ENTITATSMETROPOLITANESHISTRIQUES

Al llarg daquests 40 anys hi ha hagut diferents administracions de caire metropolit, amb

diferents competncies i diferents mbits territorials.

A mitjans dels anys 70 es va crear lEntitat Municipal Metropolitana de Barcelona coneguda com

la Corporaci Metropolitana de Barcelona, la qual va succeir a la Comissi dUrbanisme i Serveis

Comuns de Barcelona i altres municipis (creada als anys 60), per planificar, coordinar i gestionar

certes competncies amb una visi ms global que lptica municipal. Al llarg dels anys es van

succeir altres ens metropolitans, fins arribar avui dia a lrea Metropolitana de Barcelona.

A continuaci es fa un resum de les diferents entitats metropolitanes

3.2.1. CorporaciMetropolitanadeBarcelona(CMB)

La primera administraci supra-municipal de caire metropolit va ser la Corporaci Metropolitana

de Barcelona (CMB) que es va crear lany 1975. La CMB incloa a Barcelona ms 26 municipis

metropolitans, i les seves competncies es centraven en la planificaci, la gesti urbanstica i la

major part dinfraestructures.

Destacaren les seves actuacions en el Pla General Metropolit dOrdenaci Urbana, en el Plan

Especial de Eliminacin de Residuos Slidos Urbanos (1981) i en el projecte de Pla de

Sanejament Metropolit (1982).

Laprovaci de la Llei dOrdenaci Territorial pel Parlament de Catalunya (1987) determin la

dissoluci de la Corporaci Metropolitana de Barcelona el 1988 i el trasps dels seus serveis a la

Generalitat, que aquest any cre l'Entitat Metropolitana del Transport, l'Entitat Metropolitana dels

Serveis Hidrulics i del Tractament dels Residus, i la Mancomunitat de Municipis de lrea

Metropolitana de Barcelona.

3.2.2. EntitatMetropolitanadelsServeisHidrulicsidelTractamentdeResidus

L'any 1987 es va crear per Llei del Parlament de Catalunya l'Entitat Metropolitana de Serveis

Hidrulics i Tractament de Residus (EMSHTR), tamb denominada Entitat del Medi Ambient de

l'rea Metropolitana de Barcelona (EMMA).

Les seves competncies va ser el tractament i l'aprofitament dels residus municipals, la prestaci

dels serveis d'abastament d'aigua potable, el sanejament de les aiges residuals i la inspecci i

control dels abocaments d'aiges residuals industrials.

LEntitat del Medi Ambient va introduir criteris ambientals en les seves actuacions i va potenciar

lEducaci Ambiental com una eina important per assolir criteris de sostenibilitat. LEMMA es va

adherir a la Declaraci de Rio, al Pla dAcci de Lisboa i a la Carta de Pobles i Ciutats Europees

vers la Sostenibilitat (Carta d'Aalborg).

Parallelament a lEntitat del Medi Ambient, tamb hi havia dos altres ens metropolitans: Entitat

Metropolitana del Transport i la Mancomunitat de Municipis de lrea Metropolitana de

Barcelona.

LEntitat Metropolitana del Transport (EMT) la integraven 18 municipis i va ser creada para

gestionar de forma conjunta els serveis de transport pblic de viatgers en el seu mbit territorial.

Aquest mbit territorial es caracteritzava per una continutat fsica del teixit urb i de les activitats

econmiques, que per les seves caracterstiques requeria duna planificaci i gesti integrada del

sistema de transport.

Els serveis de transport pblic responsabilitat de lEMT sorganitzaven en serveis de gesti

directa, duts a terme per Transports Metropolitans de Barcelona (empreses publiques de metro i

autobusos), i en serveis de gesti indirecta, realitzats per empreses privades que mantenien una

relaci contractual amb lEMT.

La Mancomunitat de Municipis de lrea Metropolitana de Barcelona, associaci voluntria de 31

municipis metropolitans que tenia per funci lexecuci de projectes de millora de la qualitat de

l'entorn urb; manteniment dels parcs, places, carrers, parcs i jardins. Millora de les costes que

conformen el front martim metropolit mitjanant la protecci, neteja i manteniment regular de

les platges metropolitanes.

Cal destacar que la Mancomunitat de Municipis ha tractat tamb aspectes ambientals de

carcter ms territorial, com ara la creaci i gesti dels Parcs Metropolitans, la gesti i


GENER 2014

21

manteniment de les platges del litoral metropolit. En poca de la Corporaci Metropolitana es va

promoure la protecci del Parc de Collserola en el qual hi participa activament com una de les

administracions que conformen el seu rgan de gesti. Ms recentment ha estat implicada en la

recuperaci i restauraci de lespai fluvial del Llobregat i en la redacci del nou Pla Especial del

Parc Agrari del Baix Llobregat. Per tant, des de la lptica ms territorial la Mancomunitat de

Municipis de lAMB ha vetllat per la protecci dels valors ambientals del territori metropolit.

3.2.3. reaMetropolitanadeBarcelona

Tal i com ja sha esmentat lrea Metropolitana de Barcelona va ser creada el 2011 amb

competncies en els mbits de la cohesi social, la planificaci territorial i l'urbanisme, la

mobilitat, el transport, la gesti de residus, l'abastament d'aigua, la protecci del medi ambient,

l'habitatge social, les infraestructures i la promoci econmica del territori metropolit.

Amb la seva creaci sintegraven i es substituen les tres entitats vigents fins aquella data per

aix tenir una visi ms conjunta: la Mancomunitat de Municipis de l'rea Metropolitana de

Barcelona, l'Entitat del Medi Ambient i l'Entitat Metropolitana del Transport.

Les seves competncies concretes en els temes ambientals es centren en tres grans mbits, el

cicle de laigua, els residus i protecci del medi ambients:

Cicle de l'aigua

Subministrament domiciliari d'aigua potable o abastament d'aigua en baixa. Sanejament de l'aigua captada per a la seva utilitzaci. Depuraci d'aiges residuals. Regeneraci d'aiges depurades per a altres usos com regs o recrregues d'aqfers. Coordinaci dels sistemes municipals de sanejament d'aiges, en particular la planificaci

i la gesti integrada de l'evacuaci d'aiges pluvials i residuals i de les xarxes de

clavegueram.

Regulaci de les tarifes corresponents Residus

Tractament dels residus municipals i dels procedents d'obres, aix com la seva valoritzaci (recuperaci i reciclatge de paper, metall, plstic i altres materials; obtenci

d'energia i de compost...) i disposici (abocament controlat dels residus no reciclables).

Coordinaci dels sistemes municipals de recollida.

Tria i selecci d'envasos. Servei de deixalleria, en collaboraci amb els municipis.

Protecci del medi ambient

Coordinaci i formulaci d'un Pla d'actuaci metropolit per a la protecci del medi ambient, la salut i la biodiversitat, i de mesures de lluita contra el canvi climtic i la

formulaci d'una Agenda 21 metropolitana.

Participaci en l'elaboraci de mapes de capacitat acstica i mapes estratgics de sorolls. Emissi d'informes ambientals. Collaboraci amb els municipis en les poltiques d'ordenaci ambiental. Promoci i gesti d'installacions d'energies renovables.

Amb el pas dels anys les diferents administracions metropolitanes (CMB, EMSSA i AMB) van

anar variant les seves competncies a nivell ambiental i van anar modificant els models

conceptuals de gesti, incorporant cada vegada ms criteris de sosteniblitat i millorant-los. A

continuaci sanalitza levoluci que hi ha hagut en els dos temes que histricament lens

metropolit ha tingut competncies: en la gesti dels residus i en la gesti del cicle de laigua.


GENER 2014

22

3.3. EVOLUCICONCEPTUALITCNICADELMODELDEGESTIDELSRESIDUS

Amb les successives administracions metropolitanes i al llarg dels ltims 40 sha vist una

evoluci en el concepte de sostenibilitat tant en el model general de gesti dels residus com en

les tcniques i en les installacions, aix com en la resposta i conscienciaci de la poblaci.

Des del 1964 fins al 1972 gran part dels residus urbans generats eren abocats principalment a

les antigues pedreres de la muntanya de Montjuc de Barcelona i algunes zones dextracci

drids abandonades situades a altres mbits propers, com Collserola, Sant Climent de

Llobregat, Can Clos, Mollet i Gav. En aquella poca la gesti dels residus no es realitzava

conjuntament a nivell metropolit, sin que cada ajuntament la feia per la seva banda.

Eren anys on laugment de la poblaci arran dels fluxos migratoris unit a la modificaci de les

pautes i dels hbits de consum dels ciutadans, van fer que el volum de generaci de residus

creixs molt rpidament i que el tema dels residus es converts en un veritable problema per a

les autoritats, la magnitud del qual creixia any rere any. La generaci de brossa en aquests anys

va arribar a les 2.000 tones diries3.

Tamb cal destacar que la gesti daquells anys no estava tant controlada com ho est

actualment, i que era habitual que al llarg del territori hi hagus disseminat abocadors

incontrolats, amb el corresponent impacte ambiental i paisatgstic.

3 El dipsit controlat de la Vall den Joan. rea Metropolitana de Barcelona, Entitat del Medi Ambient, 2007

Figura 7: Les antigues pedreres de la muntanya de Montjuc (esq.) i detall dun abocador incontrolat al costat del riu Llobregat, abans de la inauguraci del dipsit controlat del Garraf (dreta)


Una esllavissada de terres a labocador de Montjuc el 1972 per un episodi de pluges torrencials

a Barcelona va portar a que les administracions predemocrtiques busquessin un dipsit

controlat ms segur i definitiu per als residus dels municipis metropolitans.

Finalment es va escollir la Vall den Joan, un indret lluny de la ciutat i de la conurbaci, dunes

300 hectrees i situat al masss del Garraf. Els experts de lpoca van preveure un perode de

vida duns 20 anys.

El maig del 1974 va entrar en funcionament el nou abocador del Garraf, sense formar part dun

programa integral de gesti de residus on sintents minimitzar la seva generaci. En aquells

anys la visi de ladministraci sobre els residus era que eren el resultat inevitable de la societat i

que no tenien valor, ans al contrari, eren una molstia en la qual noms els drapaires i el

ferrovellers feien puntuals accions de recuperaci, reciclatge i reutilitzaci.

Lany 1974 tamb entren en funcionament les plantes de valoritzaci de residus de Montcada i

Sant Adri de Bess. Aquestes infraestructures configuren el

memòria psamb 2014-2020

Documents