memoria intro estat_tft_final

#1ESTUDI D’ESTAT Cal·litipus. Kit del copista transferible

JORDI SEMPERE I VICEDO

CAL·LITIPUS, KIT DEL COPISTA TRANSFERIBLE.

PROJECTE DE REDISSENY DE SISTEMES CAL·LIGRÀFICS ESTANDARITZATS

Treball Final Títol. EASD Alacant, setembre 2014.

#1ESTUDI D’ESTAT

Jordi Sempere i Vicedo.

CAL·LITIPUS, KIT DEL COPISTA TRANSFERIBLE. PROJECTE DE REDISSENY DE SISTEMES

CAL·LIGRÀFICS ESTANDARITZATS. Treball Final Títol. EASD Alacant, setembre 2014.

Copyleft. Esta obra és lliure, pot redistribuir·la o modificarla d'acord amb els terminis de la

Llicència Art Lliure. Encontrarà un exemplar d'aquesta llicència en el lloc Copyleft Attitude

(http://www.artlibre.org/) i altres llocs relacionats.

La retícula i els marges d'aquests documents han sigut obtinguts mitjançant el sistema clàssic de

diagonals. Es va emprar–entre molts d'altres– a la Bíblia de 42 línies de Gutemberg.

El format de la doble pàgina (344 X 275 mm) d'aquest conjunt de memòries ha resultat de

l'aplicació de la regla d'obtenció de formats editorials basats en la geometria bàsica. Aquest

format és resultant d'un quadrat circumscrit a un cercle.

Les tipografies emprades al treball són de llicència lliure i han sigut adquirides als seus

propietaris, que són dissenyadors emergents. Aquestes són:

Y Bebas Neue, de Ryoichi Tsunekawa (http://dharmatype.com)

Y Noticia Text, de José María Solé (http://jmsole.cl)

Y Ropa Sans, de Botio Nikoltchev (http://www.lettersoup.de)

Y Els pictogrames dels indicadors pertanyen a la font FF ScalaHands, de Martin Majoor

(http://www.martinmajoor.com)

La majoria de les imatges que il·lustren aquestos documents són pròpies. La resta estan

disponibles en línia i tenen llicència lliure.

Aquest treball ha sigut imprés amb offset digital en paper reciclat per:

Grafixman: Impresión verde (http://www.grafixman.com)

#1ESTUDI D’ESTAT Cal·litipus. Kit del copista transferible

REDISSENY DE SISTEMES CAL·LIGRÀFICS ESTANDARITZATS

JORDI SEMPERE I VICEDO


# 4 Jordi Sempere i Vicedo. TFT Alacant, setembre 2014.

#1.1INTRODUCCIÓ

P8

#1íNDEx

# 5

#1.2MARC TEÒRIC

P12

#1.3INVESTIGACIÓ

P16

#1.4ELEMENTS

1.4, 1 Element s r eali t z a t s

1.4, 2Element s pr og rama t s

P19

1.4, 3A nàlisi DA FO

P20

1.4, 4Públic objec tiu i

po t encial

P22

1.4, 5Re sum d'í t ems

P26


A Anna, sense perquès.A la meua família, sense paraules.

A totes aquelles persones què vulguen ser destinatàries d'aquesta dedicatòria.

# 7

La tipografía es un arte antiguo y una profesión antigua, además de una constante frontera tecnológica. También es, en cierto modo, una herencia.

El léxico de la tribu y las letras del alfabeto –que son los cromosomas y los genes de la cultura literaria– están al cuidado del tipógrafo. Mantener el sistema significa mucho más que comprar las fuentes más nuevas de las

fundiciones y las últimas versiones del software para la composición de tipos.Robert Bringhurst.

La caligrafía es la geometría del alma que se manifiesta físicamente. Platón.

El llibre és com un diàleg on els interlocutors s'escolten i es respecten.Anònim


#1.1INTRODUCCIÓCal·litipus. Kit del copista transferible

# 9

#1.1INTRODUCCIÓCal·litipus. Kit del copista transferible

En el 5é CITV (Congrés Interancional de Tipografia de València) Més enllà de la tinta, va tenir lloc el darrer dia una interessantíssima taula rodona¹ anomenada Tipos de plomo on participants i públic –entre els quals em tro-

bava– vam tenir l'oportunitat de debatre –entre molts altres temes– sobre la problemàtica de traslladar a la docència actual tot el conjunt de coneixements oblidats però totalment neces-saris de la tipografia tradicionals. Aquests conjunts de lleis, regles, normes i usos quasi han desaparegut de la praxi teòrica a l'àmbit acadèmic especialitat, en detriment de les solucions automàtiques de la tecnologia digital.

El problema és que eixa base necessària s'ha dissolt grà-cies al núvol de recursos i efectes responsive. El repte és man-tenir vius eixos coneixements amb intenció de continuïtat en un context d'aprenentatge actiu dintre una societat líquida. La conclusió va ser òbvia: El coneixement antic no és coneixement antiquat. El que s'ha quedat antiquat és el marc tecnològic on s'apliquen eixos coneixements. Hui podem practicar activitats que fa poc més de cinc anys quasi ningú en sabia res a les grans ciutats de l'estat espanyol. Podem fer activitats molt habituals en el segle XIII, però vivim en l'avui i l'ara i per tant, és bo que adoptem una actitud de pràctica flexible a la nostra forma de vida. O el que és el mateix: pràctica responsive. Molts locals d'oci, centres cívics, bars, associacions culturals i altres espais ofe-reixen avui en dia l'oportunitat d'aprendre i practicar activitats típiques de iaies: Punt de ganxo, origami, brodat, cal·ligrafia…

He dit cal·ligrafia? Sí. Les ames de casa de mig món saxó i occidental s'han deixat les empremtes dactilars en aquesta

1

La taula rodona se celebrà el

diumenge 1 de juliol, a l'aula Magna

del Conservatori de Música de

València, a les 10:00 h.

Van intervenir: José Ramón Penela,

de La Família Plómez; Lola Espinosa

–Lola Oficio– i Arcángela Regis de

Lauren Press. El debat fou moderat

per Raquel Pelta Resano.

#1.1 INTRODUCCIÓ. Cal·litipus. Kit Del Copista Transferible


pràctica perillosa per les esquenes més sensi-bles. Però arriben a un nivell d'especialització teòrica, tècnica i pràctica molt gran, ja que cada associació conserva els usos del traçat dels tipus de lletra que més familiars els en resulten. Quasi sempre es practica per simpa-tia cultural o per pertinència social, conser-vant-se així una memòria llibretària i literària comuna importantíssima. Aquesta identitat del copista actual va lligada, a més, a sistemes tradicionals i neo-rurals d'organització legis-lativa, judicial i social al voltant de l'Arbre i la Natura, etc. en un intent de recupera-ció i millora de les condicions de vida en un àmbit glocal². Resulta curiós com el ressorgiment de la cal·ligrafia i de la cultura dels tipus mòbils a l'hemisferi nord ha estat lligat a la filosofia del fes-t'ho tu mateix –Do it yourself–.

Tenir un hobby on l'interessat/ada empre les seues mans per gaudir construint alguna cosa és una tendència en alça, encara que la pràctica d'una especialitat amb rigor resulte ser encara una excepcionalitat. A l'hemisferi sud, aquesta filosofia del do it yourself perd el caràcter lúdic, ja que és una estratègia crea-tiva aplicada en la rutina diària per a cobrir necessitats bàsiques. De totes maneres, pro-clamar en un context urbà estàndard a l'estat espanyol que algú es dedica a la cal·ligrafia, pot semblar a priori cosa de velles, pobladins i hippies transnochados. Però res més lluny de la realitat.

Traslladar a l'àmbit acadèmic contem-porani i a la rutina diària les tradicionals metodologies d'aprenentatge de la lletra i fer-ho amb garantia d'èxit, és una fita prou difícil d'assolir però no impossible. Es pot dir que hi ha una creixent reacció a la passivitat

intel·lectual. Els esforços didàctics d'una gran part de la professió a l'estat espanyol en con-tacte amb els corrents de pensament inter-nacional (Jesús Moretín, Lola Oficio, Unos Tipos Duros, Andreu Balius, Josep Patau i un llarg etcètera) i el seu convenciment, són molt valuosos per a la meua experiència professio-nal i docent.

Les possibilitats per facilitar l'aprenen-tatge de la base teòrica de la tipografia i cal·li-grafia poden ser molt variades.

En un principi vaig investigar al camp de les apps i com podien resoldre pro-blemes de tipografia bàsics en un context acadèmic o profes-sional determinat.

Realitzaria el disseny d'un tipòmetre digital, que ens mostrara les mides en cícers dels blancs, dels marges, de les línies, de les lletres i de la interlínia de qualsevol text. Aprofitaria la càmera del dispositiu mòbil (tablet o smar-tphone) i mitjançant un medidor que determi-naria l'escala a través de paràmetres compa-ratius podríem saber les mides exactes d'una pàgina d'un llibre, per exemple. També vaig estar investigant sobre la variabilitat del kern i el set a diferents mides per intentar dissenyar un pluggin on el blanc d'una tipografia s'am-pliara o es reduïra automàticament segons la mida que l'usuari decidira.

Totes aquestes propostes vaig a desen-volupar-les amb altres companys dins de les hores d'investigació docent. No les aborde ara per què crec que no tenen l'esperit didàc-tic necessari per introduir una teoria i una pràctica molt específiques. Així que, aprofi-tant el deute que tenia amb Víctor Durbà i la seua obra poètica Pèndols³, vaig enfocar el meu interés cap a les escriptories medievals. Podem retrobar-nos amb eixe ofici en desús?

y RESULTA CURIÓS COM EL RESSORGIMENT DE LA CAL·LIGRAFIA I DE LA CULTURA DELS TIPUS MòBILS A L'hEMISFERI NORD hA ESTAT LLIGAT A LA FILOSOFIA DEL FES-T'hO TU MATEIX –DO IT YOURSELF–.

# 11

Pot tenir sentit al segle XXI? Hi ha els cal·lígrafs i les associacions de cal·ligra-fia que mantenen eixe coneixement, però rarament els practicants d'aquesta disciplina s'autoanomenen escribes o copistes. Facilitar les eines per a què cadascú de nosaltres puga fabricar-se el seu propi llibre és un concepte prou bell en si mateix. I suficient per justificar qualsevol acció relacionada amb aquesta qüestió en particular. Però no pot ser l'únic. Aquesta experiència professional es reflexa personalment de manera necessària en la pràctica docent de les matèries de Tipografia i Cal·ligrafia a les escoles d'art del País Valencià. Aprofite doncs aquest projecte com excusa experimental per recuperar, redissenyar i difondre aquests medis i tècniques existents quasi oblidats dintre del món de la lletra manuscrita i dibuixada B

#1.1 INTRODUCCIÓ. Cal·litipus. Kit Del Copista Transferible

2

“Systematisch slordig: Bram de

Does, letterontwerper en typograaf”

[vídeo]. En: Vimeo [en línea].

Cop. 2014 [consulta: 2014-04-

14]. Disponible en: http://vimeo.

com/84208612.

3

DURBÀ CARDO, Víctor. Pèndols.

València: Germania Editors, 2011.


Les paraules del mestre Unger en el context del Vé CIT no són gens innocents⁴. Tenim el privilegi de ser protago-nistes i testimonis de com els sistemes d'informació, les pràctiques de lectura, els suports i els costums envers el

producte editorial han canviat substancialment en menys de deu anys. La relació entre text, informació, suport, formes abs-tractes i continent són cada vegada més complexes, perquè no són unidireccionals. Raquel Pelta, en la seua obra Diseñar hoy comenta ja aquest canvi de paradigma⁵. Tanmateix, les opi-nions de Montag i Faber, personatges protagonistes de l'obra més famosa de Ray Bradbury, són absolutament revetlladores i d'alguna manera, profètiques. Bé, diria jo que tot Farenheit 451⁶ ho és.

Part de les conclusions del debat anteriorment esmentat van en la línia d'alguns textos de Gerard Unger, Gerrit Noordzij, Ellen Lupton, Raquel Pelta, Michael Worthington, John Maeda, etc.⁷ Coincideixen en què la tecnologia que emprem diàriament és, en suma, una travessera que ens facilita moltíssim la rea-lització de certes tasques, que pot transformar la percepció de l'entorn creant noves oportunitats i noves plataformes de crea-tivitat, però que no seria bo que aquesta tecnologia substituïra el fet de prendre decisions per nosaltres mateixos.

També s'entreveuen posicionaments similars en els plan-tejaments de treball de Claude Mediavilla, Marian Bantjes i Petr Van Bockland, per exemple. Ellen Lupton⁸ diu allò de: "Llegim millor allò que solem llegir". Per tant no és d'estranyar que al segle XIV, una duquessa de Cornualles amb formació suficient, poguera llegir sense problemes una oració del seu llibre d'ho-res ricament il·lustrat i escrit en una intricada gòtica anglesa. Serem capaços, doncs, d'acostumar-nos a llegir textos en cons-tant moviment encadenats a altres conceptes i poder tenir-ne una idea clara de conjunt d'allò que estem assimilant?

4

UNGER, Gerard. "Mes enllá de la

tinta". En: Congrés Internacional de

Tipografia (5.è 2012. València).

València: Asociación de Diseñadores

de la Comunidad Valenciana, 2012.

5

"En un momenta en el que la crisis

lectora, que se viene arrastrando

desde hace varias décadas, (...) las

reflexiones no se dirigen tanto hacia

el papel de los diseñadores en la

búsqueda de nuevas formas, sino

que circulan en torno al futuro de

leer." PELTA RESANO, Raquel. Diseñar

hoy. Madrid: PaIdós, 2010, p.140.

6

BRADBURY, Ray. Farenheit 451.

Barcelona: Editorial Minotauro,

2007.

7

Consultar bibliografía

a #3MEMORÀNDUM TÈCNIC.

8

LUPTON, Ellen. Pensar con tipos.

Barcelona: Gustavo Gili Editores,

2010.

#1.2MARC TEÒRICMarc teòric i conceptual

# 13

No ho sé. Pot ser. El que sí que sé és que ara per ara l'hà-bit de lectura està canviant. Admirem atònits com els avanços tecnològics floreixen quasi instantàniament a les nostres mans. No ens hem adonat, però la sola petita insinuació d'imaginar-nos en un món sense tablets, e-readers i smartpho-nes quasi ens resulta insuportable, irreal, pobra i antiquíssima. Són múltiples les plataformes que ens conviden a estar infor-mats i en xarxa. Un dels signes del Papalagi⁹ –els homes blancs segons Tuavii de Tiavea– dels que ens distingeix d'altres grups humans és eixe precisament: el poder d'acumulació i assimi-lació de múltiples vessants d'informació en constant fluïdesa. Però no només assimilem: peguem i compartim; retallem i ometem; citem, resumim i adaptem. Fullegem per damunt i botem. Retuitegem. Puc plantejar que el fet lector s'ha conver-tit en un exercici multidisciplinari de retroalimentació imme-diata, de caràcter inèdit fins ara? Jo diria que sí, obviant les diferents situacions on es pot donar aquesta pràctica, ja que en són múltiples i difícils de concretar.

Les plataformes digitals existents són els trampolins que ens permeten sempre estar connectats a temps real. Rebem estímuls textuals-visuals i continguts amb formats responsive molt atractius i variats. Adaptables a la dinàmica de la rutina occidental, aquestes plataformes transformen els nostres hàbits i converteixen qualsevol moment d'oci en moment de treball mòbil¹⁰. L'usuari, independentment del seu nivell de coneixements, pulsions vitals o àmbit geogràfic, dedica bona part del temps a seleccionar, obviar, traspassar, etc. tota aque-lla informació que es troba. Ajudar a trobar amb més facilitat és part de la natura bàsica de la xarxa i de les noves tecno-logies. Perquè trobar és passiu i fàcil. Trobar no implica gaire esforç. El problema ens ve que trobem moltíssim, però en brut. I cal discriminar. Enfront del dinamisme passiu, ens trobarem

9

SChEURMANN, Erich. Los Papalagi.

Barcelona: RBA Integral Editores,

2008.

10

hAN, Byung-Chul. La sociedad del

cansancio. Barcelona: herder, 2012.

#1.2 MARC TEòRIC. Cal·litipus. Kit Del Copista Transferible


amb un esforç actiu per acotar informació estable. Seleccionar és, hui i ara, el repte. I eixe repte guanya en dificultat quan una part del planeta en demana més i millor. Aleshores ja hem de buscar. I buscar és seleccionar i descartar, però amb criteris qualitatius i d'interessos particulars, d'acord amb un coneixe-ment previ adquirit de manera liniocompilada. Entenc liniocom-pilada com a la informació que en la seua forma d'assimilació no s'han emprat mètodes actius d'interacció o haja estat for-mulada baix la variable pell de l'hipertext.

Aquesta recerca basada en criteris d'aprenentatge o infor-mació previs, implica transportar l'experiència liniocompilativa a l'àmbit responsive. Per tant, l'acció se centrarà en la dificul-tat de buscar i trobar quelcom que siga referenciat, o que tinga qualitat, o que estiga contrastat. Mentre es decideix, anem guardant les troballes en carpetes de lectura per a fullejar-ho més tard, mentre desplacem suaument els nostres dits sobre pantalles retroiluminades, pulcres i suaus com el gel d'un llac en primavera.

Probablement no som capaços de digerir-ne tanta infor-mació i per tant, som susceptibles d'obviar-ne'n. En un context formatiu, acadèmic i lector, això desembocaria –entre altres situacions– en una minva de criteris de selecció d'aquells tex-tos que ens resulten interessants.

Molt del coneixement i del pensament dels nostres avis, que ens han permés arribar fins ací –res se sustenta des del no res¹¹– podria anar perdent-se a poc a poc, com la sorra entre els dits d'un xiquet. O resumir-se de manera amputada i difon-dre's d'eixa manera, amb la consiguient pèrdua de consistèn-cia i rigor. Eixe cas es pot donar quan un coneixement de base teòrica i camp pràctic no passa a executar-se, és a dir, es queda sense praxis. El col·lapse de la informació podria esdevenir –situant aquesta hipòtesi en un suposat extrem– en una pèrdua progressiva de coneixement fins que es desemboque en una situació on el futur de les noves tecnologies passe per la seua total inoperativitat. Es podria tornar a l'era de la tecnologia dels nostres avis. No pel suposat d'aplegar a un punt d'inflexió més suau en la curvatura de l'enginy de la creativitat científica humana. No. Si no per una simple qüestió d'oblit que ens por-taria a una suposada crisi energètica que ens col·locara en una posició molt incòmoda però bàsica. Aleshores, en eixe esce-nari imaginat però probable, no quede més remei que intentar recordar com es feien les coses i compilar-les.

11

FAIRSTEIN, Gabriela Alejandra

y Silvana GYSSELS. ¿Cómo se

aprende? Caracas: Federación

Internacional de Fe y Alegría, 2003

(Colección Programa Internacional

de Formación de Educadores

Populares).

12

BRINGhURST, Robert. Los elementos

del estilo tipográfico. México

D.F.: Fondo de Cultura Económica

Editores, 2008.

# 15

Y ENTENC LINIOCOMPILADA COM A LA INFORMACIÓ qUE EN LA SEUA FORMA D'ASSIMILACIÓ NO S'hAN EMPRAT MÈTODES ACTIUS D'INTERACCIÓ O hAJA ESTAT FORMULADA BAIX LA VARIABLE PELL DE L'hIPERTEXT.

#1.2 MARC TEòRIC. Cal·litipus. Kit Del Copista Transferible

Atenent a Bringhurst¹² la pàgina escrita es diu textus, del llatí tego: cobrir, tela. Compara a l'escriba, al componedor i al dissenyador amb un teixidor, on la diversitat de nus ha de donar com a resultat una tela ferma, equilibrada i amb color tipogràfic viu. Això requereix for-mació específica i de visualització de conjunt. És més, personalment interprete que allò que anomenem estètica o estil en disseny editorial i que va fluctuant a través de modes en un determinat espai de temps –hui impulsades i difoses a la velocitat del bit– va intrínseca-ment unit a una voluntat de reptar als proces-sos perceptius del lector i dels usuaris, posant-los entrebancs a la lecturabilitat cada vegada més complexos, però alhora atractius.

Si estan ben emprats, aquests recursos visuals i perceptius són molt útils. Però és interessant i enriquidor per a ambdues partes si el dissenyador compta amb coneixements suficients de composició visual, equilibri dinà-mic, color tipogràfic, contraforma, tipogra-fia avançada i ergonomia tipogràfica. Si ens quedem en la mera superfície i simplement inventem formes distintes i originals de pre-sentar un text, estarem caient en la trampa del dissenyador novell: pensar que un text disposat en bandera dreta i a doble columna és avorrida. Però trastocar certes regles edi-torials, basades en l'espiral numèrica de Fibonacci o secció àuria, assimilades en la cul-tura occidental a través dels segles i que for-men part del nostre bagatge cultural intrínsec és molt arriscat, si és que volem transmetre la informació amb un mínim de garantia.

Si cadascú de nosaltres poguera triar la manera de construir eixa xarxa d'informació al seu gust, però amb uns paràmetres bàsics i amb uns mínims de respecte per la disciplina, almenys gaudiríem de la tasca d'haver-nos construït un objecte personal i (in)transferible, que ordena la informació al seu gust. Com a

l'obra de Bradbury, cadascú de nosaltres pot ser un llibre. Fabricar-se un objecte com puga ser un llibre –el meu llibre– pot resultar, a priori, una tasca impossible per a moltíssima gent sense coneixements sobre la matèria o sense formació específica. Però la filosofia del fes-t'ho tu mateix, en canvi, sembla ressorgir amb força a l'hemisferi nord del planeta com a reacció a la informació responsive o líquida de la pantalla tàctil.

Cada cal·lígraf hauria de saber fabricar-se les seues eines d'escriptura. Ha sigut així des de sempre a aquest camp. Però la intenció és intentar democratitzar les bases inicials de la pràctica cal·ligràfica facilitant una eina que alleugere la iniciació a la disciplina. Les fonts d'informació virtuals seran, en este aspecte, un bon aliat. La difusió en línia té evident-ment, l'avantatge de posar-nos en contacte ràpidament amb qualsevol realitat, àmbit i disciplina. Però ser inconformistes, triar, contrastar, assimilar, aprendre i actuar mit-jançant la pràctica i el rigor depén únicament de nosaltres b


#1.3INVESTIGACIÓTrets d'investigació projectuals

#1.3,1 Hipòtesi d'investigaciÓLes qüestions que es plantegen a la introducció i al marc conceptual del projecte es pot resumir en una pregunta concreta, que serà, doncs, la principal hipòtesi plantejada a resoldre:

y Què puc aportar a la difusió de la pràctica cal·ligràfica i en general, al món de la lletra, com a cal·lígraf, dissenyador i docent? Com ho puc fer?

Després d'aquesta hipòtesi, que intentaré resoldre, surten una sèrie de preguntes secundàries que també han estat presents en la recerca i en el desenvolupament del treball:

y Com es pot millorar o completar el coneixement del concepte ideal de lletra a través d'una pràctica cal·ligràfica aplicada?y És pertinent reprendre l'activitat de la producció no industrialitzada de textos com a tasca de coneixement acadèmic?y De quina manera es podria enfocar i justificar dita activitat en el segle XXI?y És suficientment coneguda la pràctica de la cal·ligrafia per part del gran públic?y Es coneix realment l'abast de la importància de la lletra com a sistema i instrument transmissor de la major part del coneixement?

#1.3, 2 Caràcter i metodologia de la investigacióEncara que no es pot parlar d'un treball d'investigació com s'entén en un àmbit acadèmic universitari ortodox, la metodologia que s'ha emprat en aquest Treball Final de Títol compartéix molts trets de la metodologia investigadora que en altres disciplines resulten ser més habituals. Nomene en este apartat les característiques d'investigació del projecte:

y Aquest projecte es desenvolupa a partir d'una investigació de camp i exploratòria. De camp, perquè he estat estudiant de manera directa les característiques tècniques, formals i materials d'un tipus concret de

# 17 #1.3 TRETS D'INVESTIGACIÓ. Cal·litipus. Kit Del Copista Transferible

normògrafs (normògrafs de guia Keuffel & Esser Leroy) i exploratòria perquè s'ha intentat extraure una conclusió que modelitza un nou enfocament de l'objecte a estudiar. y Per tant, se centra en metodologies d'investigació empíriques i lògiques/deductives mitjançant tècniques de consulta de fonts primàries. y Els resultats de la investigació tindran caràcter divulgatiu i públic. Estan recollits baix la llicència Creative Commnons.y És un projecte de divulgació lliure –que no debades– obert i col·laboratiu. Les xarxes socials virtuals promouen i contextualitzen esta filosofia, en este cas i per pertinença, del projecte Cal·litipus.

#1.3, 3 Objectius d'investigació generalsy Proposar un camp d'estudi al voltant de la lletra, que sorgeix de les qüestions abans esmentades i cristal·litza ací en el redisseny d'unes eines d'escriptura tècnica anomenades normògrafs.y Col·laborar a millorar la metodologia docent en l'àmbit de l'ensenyament de l'especialitat de cal·ligrafia aplicada i tipografia, continguts comuns a les escoles d'art de l'estat espanyol.y Promoure la capacitat crítica de l'usuari, ja que la pràctica amb els Cal·litipus hauria de tenir implícita –de manera idealitzada– una voluntat activa d'execució, pràctica i difusió dels resultats per augmentar l'experiència personal amb els normògrafs. y Posicionar la pràctica de la cal·litipografia en un àmbit de caràcter social, apostant per a què la pràctica cal·ligràfica siga una via d'acció creativa accessible, rica, autònoma i personalment edificant per al cal·litipògraf. y Connectar l'experiència Cal·litipus amb la filosofia Do it yourself.


#1.3, 4 Objectius d'investigació específicsy Facilitar-li al copista novell, cal·lígraf avançat o usuari interessat en el camp de la lletra unes eines bàsiques d'autoaprenentatge enfocat al coneixement del món formal de la lletra, la paraula i el text.y Recuperar mecanismes híbrids d'escriptura manual/mecanitzada que ajuden a valorar la importància del món de la lletra i de l'estètica de la imperfecció en un àmbit tecnològic neutre.y Redefinir la finalitat dels normògrafs i ampliar l'experiència escriptora per part de l'usuari.y Descontextualitzar l'empra tradicional d'aquestes regletes estandarditzades.y Canviar el posicionament del públic respecte al concepte tècnic, fred i rígid que es té d'aquestes eines de retolar.y Generar eixes eines cal·ligràfiques de caràcter experimental, enfocades a un producte propi i intransferible, aplicables a una gran diversitat de productes amb intencionalitats gràfiques i comunicatives. Es facilitaran des del blog Grow the Type (www.growthetype.com) i des de diferents xarxes socials tota la informació, plànols i eines necessàries baix el sistema de donació i registre Creative Commons.y Possibilitar la intervenció del públic en el projecte lliurement per millorar el disseny, útils i eines proposades.y Proporcionar vies per a què l'usuari puga crear, a través de l'ús dels Cal·litipus, qualsevol producte gràfic amb uns mínims de qualitat i que puga tenir tantes interpretacions i usos com copistes, cal·lígrafs, dissenyadors o usuaris hi estiguen disposats a endinsar-se en el món de Cal·litipus.

# 19 #1.4 ELEMENTS BÀSICS. Cal·litipus. Kit Del Copista Transferible

#1.4, 1 Elements realitzatsy Col·lecció de normògrafs Cal·litipus. Cada Cal·litipus consta d'una sèrie d'alfabets cal·ligràfics dissenyats ex-profeso per a la producció pròpia de textos personals o aliens. El Cal·litipus es pot produir en sèrie mitjançant el gravat al làser de l'estructura lineal de les lletres cal·ligrafiades a tal efecte.y Mostra d'espècimens cal·litipugrafiats de cada estil dels normògrafs produïts per al projecte.y Mostra del poema Es Freus, pertanyent al llibre Pèndols de Víctor Durbà com a resultat d'aplicació dels Cal·litipus i del concepte Do it yourself.y Mostres d'espècimens cal·ligrafiats corresponents als quatre estils bàsics emprats per al disseny dels Cal·litipus. Cada normògraf s'usarà amb un pantògraf d'escriptura estàndard, anomenat aranya o trident. Pot fabricar-se o comprar-se. Esta informació es facilitarà a la pàgina www.growthetype.com.y Adaptador d'aranya universal per a diferents útils de retolació i escriptura. Pròximament descarregable a la pàgina personal www.growthetype.com i imprimible en 3D. Aparell dissenyat per Nando Sempere, enginyer tècnic industrial, dissenyador a CERVIC S.L. (http://www.cervicenvironment.com).y Documentació audiovisual sense editar, que consta de 12 gravacions en format .avi i .mov, demostratius del funcionament dels Cal·litipus.

#1.4, 2 Elements programats y Disseny de fulletó de recomanacions d'ús.y Disseny de llibre d'estil de caràcter acadèmic i docent.y Plantejament de comunicació i identitat, concretat en: disseny de comunicació virtual, de perfils a les xarxes socials, disseny de marca gràfica (aplicacions) i disseny d'estil d'imatge virtual (cromàtica, fotos de portada i avatars, faviconos, etc.)y Ampliació de la investigació descriptiva i de camp sobre sistemes d'escriptura tècnica i cal·ligràfica a Europa, Amèrica i Asia. Mestres, editorials i empreses (Keuffel & Esser Leroy, Timoteo Carreras Torres, etc.)y Ampliació de l'oferta estilística del projecte Cal·litipus a través de possibles col·laboracions decaràcter tipogràfic externes (dissenyadors, cal·lígrafs, il·lustradors, etc.)

Aquestos elements es queden ara pendents de realitzar i formaran part, per tant, de la implementació real del projecte.

#1.4ELEMENTSElements bàsics del projecte


Debilitats

# Pràctica difícil d'executar, ja que necessita coneixements previs.# Aspectes tècnics un poc complicats per a no iniciats.# Possible poca varietat en la proposta tipogràfica si s'usa una sola eina d'escriptura.# Molta dedicació diària.# Projectualment variable; es pot donar el fet de l'heterogeneïtat estètica en un sol llibre.# Aspectes teòrics bastant específics. Pot espantar l'usuari mitjà.# Dificultat de propagació sense la xarxa (internet), per tant, una debilitat important en la filosofia del projecte.# Dificultat per trobar complements físics de manera fàcil i propera.

Amenaces

# Les apps, la vida virtual. L'excés i dependència de tecnologia a la vida diària.# L'auge i desfeta d'allò que es pot considerar Trending Topic. Cal·litipus té el perill de ser una moda transitòria.# La saturació creixent de tallers de caràcter similar, esporàdics i intensius.# El desinterés i menyspreu total de les administracions per qualsevol aspecte relacionat amb el coneixement, la cultura i l'educació.# El desconeixement de les persones de peu per qualsevol aspecte relacionat amb la formalitat, semàntica i àmbit de lletra.# La tecnocràcia social-econòmica, que no dóna suport i enfonsa qualsevol intent d'activitat estrictament no lucrativa.# Actitud sectària d'una part dels professionals que podrien difondre aquests coneixements.# La possible còpia del projecte amb caràcter lucratiu que desvirtuaria la natura bàsica de la pràctica copista.# La saturació creixent de tallers de caràcter similar, esporàdics i intensius.

#1.4, 3 Anàlisi DAFOEl conjunt de variables del projecte s'han d'analitzar des d'un punt de vista objectiu, per intentar esbrinar les possibles escletxes i intentar remeiar-les tant com es puga. L'objectiu d'aquesta anàlisi és intentar abastar tot el context socio-econòmic de la proposta.

# 21

Fortaleses

@ Impulsa la creativitat mitjançant la pràctica d'assaig/errada.@ Promou una mentalitat d'autoaprenentatge.@ Potència valors estètics, culturals, literaris i fins i tot, pot potenciar aspectes sociabilitzadors.@ Preserva coneixements que són transgeneracionals, creant vincles d'estima i respecte.@ Ens dóna la possibilitat de crear un objecte únic, exclusiu.@ Valors emocionals afegits més enllà dels aspectes simplement objectuals.@ Ens amplia la visió del llibre tal com el coneixíem fins ara.@ Ens connecta amb una pràctica quasi perduda, la qual és susceptible de ser recuperada.@ Per tant, no mira cap al passat sinó cap al futur. És una eina per construir un futur des d'un enfocament humà, civilitzat, no comercial.@ És una pràctica bastant inusual; diferència a la persona. Pot ajudar a l'autorrealització.

Oportunitats

@ Creative Commons: Es pot completar i millorar l'experiència a través del feedback dels usuaris.@ Didàctica d'aula: pot resultar una eina de reforç de coneixements transversals o coneixements específics en molts nivells acadèmics.@ Precisament, la poca coneixença sobre el tema en qüestió pot resultar un atribut que provoque atracció i contribueïsca a l'expansió.@ La proliferació de tallers, cursos, associacions arreu del món que poden potenciar la filosofia del projecte i el projecte en si.@ Iniciativa de caràcter internacional: fàcilment distribuïble a través de la xarxa i ampliable a altres idiomes no llatins.@ La llibertat d'execució permet una personalització de l'experiència amb l'eina, molt interessant per als usuaris.@ La reacció a la dependència de les noves tecnologies poden impulsar l'ús i pràctica dels Cal·litipus.

#1.4 ELEMENTS BÀSICS. Cal·litipus. Kit Del Copista Transferible


1 2

3

4

5

6

# 23

#1.4, 4 Públic objectiu i potencialPúblic objectiu

3 Cal·lígrafs/Associacions i agrupacions cal·ligràfiques.Joves i adults de diferents àmbits urbans. Provenen originàriament de països amb tradició cultural cal·ligràfica arrelada –Japó, Xina, Regne Unit, Alemanya, Holanda, França, USA– i amb respecte per les Arts manuals. Normalment no poden deixar de practicar diàriament, juntant-se en grups. S'especialitzen en diferents estils, seguint antics mestres i escoles, però també transgredeixen l'ortodòxia, aportant personalitat als treballs. Creen i busquen noves eines i mètodes. Més rarament, practiquen en solitari, sobretot els cal·lígrafs novells que no posseeixen eixe substrat allà al lloc on han crescut. Habitualment s'inicien de manera virtual –llibres, webs–i segueixen el treball d'una mestra/e cal·lígraf. Per norma general, coneixen i practiquen altes branques del Disseny i les Belles Arts.

4, 5 Estudiants de disseny tipogràfic i editorial/Docents d'eixes especialitats.Són grups amb molta informació respecte a les tendències, fundicions digitals i convencions especialitzades. Practiquen el dibuix de lletres i posseeixen una acurada visió dels blancs. Compren tipografies i comparteixen coneixements a la xarxa mitjançant blogs o altres plataformes –Facebook, Twitter, Behance–. Eren molt pocs en número, però van augmentant la presència als circuits culturals estàndards. Molt especialitzats i familiaritzats amb les noves tecnologies, on desenvolupen i basen la major part de la seua feina en elles.

2 Professionals del disseny de tipus/disseny editorial.Adults que tenen un recorregut professional sòlid. Tenen contacte amb clients, editors i distribuïdors. Coneixen els condicionants reals del disseny de tipus i per pertinença, de llibres, revistes, etc. Es localitzen en les grans àrees urbanes europees i americanes, encara que gràcies a la xarxa, poden actuar des dels seus llocs d'origen, independentment de la seua localització. Els productes editorials metaespecialitzats serveixen de paradigma per altres publicacions.

1 Impresors amb tipus mòbils (Letterpress).Grup mixt, ja que abasta un recull dels perfils anteriors, formant alhora un perfil professional molt definit. La recuperació de sistemes de caràcter analògic podria ser el nexe d'unió i definitori del perfil d'aquest grup. De nacionalitats, àmbits i formacions molt dispars –periodisme, sociologia, arts gràfiques– saben moltíssim de premses, tintes i xibalets. Estudien contínuament els catàlegs clàssics (Gans, Iranzo) i distingeixen tipografies fàcilment i a ull. Recullen la praxi dels professionals que han sigut formats en una impremta tradicional.

#1.4 ELEMENTS BÀSICS. Cal·litipus. Kit Del Copista Transferible

1 Grup d'impressors de tipus mòbils, en

la foto de família al museu d'El Puig. La

reunió es va celebrar per la iniciativa de

Lola Espinosa –Oficio– el dia 19 de juny

de 2014 a Burjassot (València).

2 Andreu Balius, paradigma de

dissenyador de tipografies i docent de

reconegut prestigi internacional.

3 Estudiant de cal·ligrafia. Taller a Las

Naves, València (febrer de 2013).

4, 5 Jordi Vicens Valor i Rafael Jordán,

estudiants de tipografia, disseny gràfic i

tipògrafs emergents.

6 Sefa Villalbí, professora i

investigadora a ESARDI (Amposta).


1 2

3

4

5

6

# 25

Públic potencial

Considere el públic potencial com aquells sectors o nínxols què, si directament el projecte no serà essencial per la seua dinàmica, poden sentir-se atrets per alguna característica i poden posar-ho en coneixement d'interessats que coneguen o tinguen relacions virtuals a les xarxes socials

1, 2, 3, 4, 5 Snobs/Jípsters/Geeks/Freaks.És un grup interessant des del punt de vista de la difusió. Molts estudien disciplines relacionades amb el disseny i les Belles Arts. Són líders d'opinió; busquen diferenciar-se d'aquells que els empren com a mirall i estil de vida. Això els obliga a buscar constantment la novetat no explotada, però exteriorment visible i mostrada a les xarxes socials. Distinció i exclusivitat esnob. Encara que no se senten atrets per la pràctica cal·ligràfica o tipogràfica –alguns fins i tot ignoren que això existisca– poden difondre el projecte de manera rapidíssima i de forma exponencial si consideren que té les suficients dosi d'atractiu diferenciador. Dominen el llenguatge blogger i distingeixen un bon i saborós trending topic a mil Persecs de distància. Els Snobs, per exemple, ho podran difondre públicament per afegir trets distintius a la seua pròpia personalitat, no perquè els interesse realment. Els Geeks i el Freaks tenen accés, domini i dependència de les xarxes socials. Són fans acèrrims de qualsevol moda estranya, a la qual li dediquen tres dies màxim, per després renegar contundentment i poder omplir eixe buit amb una altra moda de manera incondicional durant tres dies més. Igual t'entronitzen com et defenestren.

6 Professionals del disseny/comunicació audiovisual.Grup importantíssim qualitativament. Accés i domini de les noves tecnologies. Formació específica i/o estudis superiors amb inquietuds culturals. Són professionals inquiets que s'agrupen en estudis de disseny de dues o tres persones de mitjana. Varietat de treballs. El grup de professionals que resulta interessant per al projecte és el tipus d'estudi de recorregut incipient però sòlid, amb independència creativa, innovació formal i ganes d'aprendre contínuament.

Y Joves i adults d’àmbit neorural o rural.Poden viure en ciutats xicotetes, pobles grans o xicotets, d'on segurament provenen. Posseeixen un perfil reivindicatiu i tenen forta càrrega d’identificació amb un entorn propi. Són el mirall dels moviments urbans adscrits al moviment Slow, que repudien per artificial.

1 Alumne de la Parsons School Fine Arts

(7ena Avinguda, Nova York) posant per

al calendari que van promoure en 2013

en conmemoració de la seua graduació.

2, 4 Exemples prototípics de la

tipologia Jípster (Hipster), antigament

anomenats Moderns o Esnobs. Guapes,

guapos, trendin' topic.

3, 5 Exemples prototípics de la tipologia

Geek i Freak. Imatges estandaritzades

per les sèries de televisió. Amb el n.5,

Roy i Moss de la sèrie I.T. Crowd.

6 Jorge Gisbert Franki, Cristóbal

Jurado i Nacho Soler formen l'estudi

multidisciplinar MOTA Estudio [en

línea]. Cop. 2014 [consulta 2014-09-

3]. Disponible a: http://motaestudio.

com. Professionals emergents, treballs

de qualitat.


#1.4, 5 RESUM D'íTEMS

De tot el plantejament anterior podrem estraure un recull d'ítems i d'in-tencions que seran els que posen en la direcció adeqüada la proposta del projecte. Em veig obligat a comentar que, gràcies a tots els plantjaments previs a la investigació específica del TFT, aquest ha pogut sortir enda-

vant. Com que feia ja quatre anys que plantejava cal·ligrafiar el llibre de Víctor Durbà, durant eixe temps he anat practicant, plantejant hipòtesis i recercant enfocaments nous que d'alguna manera he presentat a l'inici d'aquest treball.Això m'ha permès analitzar les peculiaritats de la disciplina cal·ligràfica enfo-cada al disseny editorial no seriat, presentant els resultats a l'apartat de l'anàlisi DAFO.

Els trets més útils d'aquesta part que he tingut en compte en la recerca de la solució a l'hipòtesi plantejada podrien resumir-se en: y DEDICACIÓ DIÀRIA, y DEPENDÈNCIA TECNOLòGICA, y MENTALITAT D'AUTOAPRE-NENTATGE, y DIDÀCTICA D'AULA.

Quant a la difusió del projecte i perfil de públic escaient, dir que evidentment no es busca una difusió massiva ni un augment progressiu i significatiu en les vendes del producte. No està definit en la filosofia inicial del plantejament, ja que tant la temàtica com el producte final són d'interés i d'aplicació molt aco-tada a un sector investigador i didàctic especialitzat. Per tant, he exemplificat els grups amb contactes personals i laborals –físics i virtuals– reals, els quals pertanyen a la meua xarxa de contactes i que compartim inquietuds, debats, interesos, formació i informació.

Els trets més útils de l'anàlisi del públic objectiu i públic potencial són:y NOVES EINES, y ESTUDI, y MANUALITAT, y DEBAT, y DIFUSIÓ, y ESPECIALITZACIÓ, y INqUIETUDS.

Acudit gràfic pertanyent al mur de Facebook d'Andreu Balius, que resum bastant bé

el perfil genèric del públic al qual es dirigéix el projecte Cal·litipus. (Facebook [en

línea]. Cop. 2014 [consulta 2014-09-3]. Disponible a: https://www.facebook.com/

photo.php?fbid=10204877412881204&set=p.10204877412881204&type=1&theater.)

LA BIBLIOGRAFIA CONSULTADA EN LA REALITZACIÓ D'AqUEST TFT

ES RECULL A L'APARTAT #3.4 ANNEX BIBLIOGRÀFIC

DE LA PART #3 MEMòRIA TÈCNICA.

AqUESTA MEMòRIA CONTINUA A

#2 MEMòRIA ANALÍTICA.


# 27

memoria intro estat_tft_final

Design