memòria formació 2014_definitiu

Annex

Memòria 2014

Programes de les activitats formatives

1

Índex Serveis socials i món local ....................... .................................... 7

Gestió del temps en les entrevistes de treball social .......................................... 8

Creativitat i resolució de conflictes als serveis socials bàsics .......................... 10

Detecció precoç de casos de trastorns mental incipient des dels serveis socials bàsics ............................................................................................................... 12

Intervenció en l’abús sexual a menors en centres oberts ................................. 14

Formació bàsica per a professionals del servei de centre obert: Intervenció socioeducativa amb infants i adolescents i Metodologia i tècniques d’intervenció ......................................................................................................................... 16

Formació bàsica per a professionals del servei de centre obert: Marc normatiu i el treball amb famílies ...................................................................................... 18

Millora del clima emocional dels professionals de serveis socials .................... 20

Atenció al domicili i malaltia mental .................................................................. 22

Atenció a la gent gran ............................ ..................................... 23

Atenció Centrada en la Persona (ACP). Enriquint la mirada de la inspecció ... 24

Conceptes bàsics d’Atenció Centrada en la Persona (ACP) i suport en l’exploració de la implementació ....................................................................... 26

L’actuació del personal d’atenció directa davant dels trastorns de conducta ... 28

Autodiagnosi i qualitat personal en l’atenció a la gent gran .............................. 30




Conceptes bàsics d’Atenció Centrada en la Persona (ACP) i suport en l’exploració de la implementació ....................................................................... 38

Incapacitació en l’àmbit de la gent gran que viu en centres residencials ......... 40

Posant en pràctica la valoració geriàtrica integral, un instrument eficient de treball interdisciplinari ....................................................................................... 41


Autodiagnosi i qualitat personal en l’atenció a la gent gran (nivell II) ............... 46

Atenció Centrada en la Persona i inici de la implementació ............................. 48

2

Atenció a persones amb discapacitat ............... ......................... 51

Fibromiàlgia i Síndrome de Fatiga Crònica ...................................................... 52

Detecció, diagnòstic i abordatge de la simulació en la valoració de la discapacitat ...................................................................................................... 54

Acompanyament i elaboració de processos de pèrdua i dol ............................ 56

L’entrevista diagnòstica ADI-R (Autism Diagnostic Interview-Revised) ............ 58

L’entrevista diagnòstica ADOS (Autism Diagnostic Observational Schedule) .. 61

Atenció a la infància i l’adolescència ............ ............................. 65

III Jornades catalanes sobre l’infant ................................................................. 66

Sessió pràctica d’aplicació de la prova MMPI-2 ............................................... 72

Jornada de presentació del projecte “La meva família m’acull” ........................ 73

Programa de suport socioeducatiu per a la reunificació familiar ...................... 74

VII Jornada Posem en joc l’educador/a. “Apoderament de l’educador/a” ......... 76

Dret Administratiu. Intervenció de la jurisdicció contenciosa en els processos de protecció a la infància ....................................................................................... 79

Postgrau en funció directiva de centres residencials d’atenció a la infància i l’adolescència. .................................................................................................. 82

Procés d’ingrés dels adolescents al CRAE ...................................................... 88

Taller pràctic d’elaboració i redacció d’informes ............................................... 90

Educació emocional per a educadors de centres d’acollida ............................. 92

Intervenció educativa amb infants i adolescents que han patit abusos sexuals 94

Marc jurídic de la protecció pública a la infància i l’adolescència ..................... 96

Comprendre la dinàmica familiar per treballar amb els infants i adolescents la seva situació familiar a través de la tutoria ....................................................... 99

El treball de la història de vida dels nens, nenes i adolescents a través de la tutoria ............................................................................................................. 102

Bandes llatines i grups de manipulació psicològica (GMP) ............................ 105

El treball de la història de vida dels nens, nenes i adolescents a través de la tutoria ............................................................................................................. 107

Preparació del desinternament de nois/es en CRAEs: estratègies, recursos, aspectes ètics i implicacions emocionals per nois/es i educadors/es ............. 110

Parlem de la sexualitat dels joves. Taller per a educadors i educadores de pisos per a joves tutelats i extutelats ....................................................................... 113

Seminari d’introducció a l’artteràpia ............................................................... 115

Anàlisi integral de la situació dels infants i adolescents víctimes en processos penals ............................................................................................................. 117

Eines per a la introducció de la perspectiva de gènere en el treball amb noies i nois tutelats .................................................................................................... 120

3

Marc jurídic de la protecció pública a la infància i l’adolescència ................... 127

Educant en responsabilitat. Intervenció amb menors de 14 anys inimputables ....................................................................................................................... 128

Acollida i atenció a persones nouvingudes ......... ................... 129

Formació per a l’actualització del coneixement i aplicació de la normativa d’estrangeria ................................................................................................... 130

Jornada: L’abordatge i prevenció de les mutilacions genitals femenines: el treball des de les comunitats i des dels professionals .................................... 132

Introducció al Dret d’estrangeria ..................................................................... 134

Taller sobre informes d’estrangeria competència de la Generalitat de Catalunya ....................................................................................................................... 135

Jornada sobre informes d’estrangeria competència de la Generalitat de Catalunya ....................................................................................................... 137

Jornada: La Llei d’Estrangeria i la gestió dels informes socials de la instrucció 1/2014 de la Direcció General per a la Immigració ......................................... 138

Jornada: La irregularitat sobrevinguda. Barcelona ......................................... 139

Jornada: La irregularitat sobrevinguda. Girona. ............................................. 141

Del rumor a la xenofobia: introducció a un abordatge integral des de les institucions...................................................................................................... 143

Planificació i avaluació de polítiques de ciutadania adreçades a les persones immigrades en contextos de crisi I ................................................................. 145

Jornada: Mobilitat internacional. L’emigració des de Catalunya. .................... 149

La Llei d’Estrangeria ....................................................................................... 151

Jornada formativa per a formadors del Consorci Per a la Normalització Lingüstica (CPNL) .......................................................................................... 152

Mobilitat Internacional: L’emigració desde Catalunya .................................... 153

La Llei d’Estrangeria i la integració social de les persones immigrades de Perú ....................................................................................................................... 158

Les habilitats comunicatives i la intel·ligència emocional. Eines de tractament de la diversitat cultural. Segon nivell .............................................................. 159

Avaluació de projectes. Tècniques de mesura. Indicadors d’avaluació .......... 160

Ètica ............................................. ............................................... 163 Ètica en l’atenció a les persones a les residències de gent gran ................... 164

Seminari L’ètica de l’hospitalitat en les pràctiques professionals i organitzatives d’atenció a la infància ..................................................................................... 166

L’acompanyament al final de la vida .............................................................. 169

Introducció a l’ètica aplicada en la tasca professional dels serveis socials .... 171

4

Formació bàsica per a professionals que formen part d’un Espai de Reflexió Ètica ............................................................................................................... 173

Confidencialitat i tractament de dades personals als serveis socials bàsics (curs semi-presencial) ............................................................................................. 175

Formació per als membres del Comitè d'Ètica i Serveis Socials de Catalunya ....................................................................................................................... 178

Introducció pràctica a l’ètica deliberativa. Curs de simulació d’anàlisi de casos en ERESS ...................................................................................................... 179

Bé superior de l’infant i procés judicial. .......................................................... 182

Jornada Espais de Reflexió Ètica d’Infància: On som? Cap on anem? .......... 185

Ètica de les professions i organitzacions en l'àmbit de la infància i l'adolescència ................................................................................................. 187

Qualitat .......................................... ............................................. 189

Millora de la seguretat de l’atenció dels casos atesos des del sistema de protecció. Anàlisi i aplicació pràctica .............................................................. 190

Taller de millora de la seguretat en la detecció de casos de risc derivats al sistema de protecció a la infància i l’adolescència. Anàlisi mitjançant metodologia AMFE ......................................................................................... 193

Pobresa i inclusió social ......................... .................................. 197

Taller de coneixements i recursos per a situacions de pobresa energètica ... 198

Programa PROTEGO. Entrenament familiar en habilitats educatives per prevenir les drogodependències i afrontar l’exclusió en famílies en risc social. ....................................................................................................................... 200

Promoció de l’eradicació de la violència masclista i/o familiar .................................................................................................... 203 L’abordatge de la violència masclista des d’una perspectiva intercultural. Dones del Nord, Dones del Sud ................................................................................ 204

Consum d'alcohol i d'altres substàncies en la violència masclista de parella . 206

Informe Jurídic sobre el Dret de les dones adolescents davant la violència masclista ........................................................................................................ 208

Abordatge de les situacions de tràfic de dones amb finalitat d'explotació sexual ....................................................................................................................... 210

Intervenció d’emergència davant d’una situació crítica de violència masclista ....................................................................................................................... 212

Interferències de la problemàtica dels progenitors en el desenvolupament de la intervenció dels Serveis Tècnics de Punt de Trobada .................................... 215

5

Violència masclista en l’àmbit comunitari: tràfic amb explotació sexual, mutilacions genitals femenines i matrimonis forçats ....................................... 217

RVD-BCB. Protocol de valoració del risc de violència de parella contra la dona per part de la seva parella o exparella. .......................................................... 220

Promoció de l’autonomia personal .................. ........................ 223 Estimulació multisensorial. Entorn Snoezelen ................................................ 224

II Jornada de bones pràctiques dels equips de valoració de la discapacitat i de la dependència ............................................................................................... 226

Aplicació de l’Ordre BSF/130/2014, de 22 d’abril, a les prestacions de la Llei de Promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència ................................................................................................... 228

Aplicació de l’Ordre BSF/130/2014, de 22 d’abril, a les prestacions de la Llei de Promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència ................................................................................................... 230

Formació en altres àmbits ......................... ............................... 233

Inclusió de la perspectiva de gènere en l’àmbit dels serveis socials .............. 234

Formació bàsica per a professionals que treballen en l’àmbit residencial i de l’habitatge amb persones amb problemàtica social derivada de malaltia mental ....................................................................................................................... 237

Anàlisi del retorn social de la inversió: de la teoria a la pràctica..................... 239

I Jornades Servei de Club Social a la demarcació de Lleida. « Una mirada al model de club social i la coordinació amb els serveis sanitaris de salut mental » ....................................................................................................................... 241

Aplicació de l’avaluació econòmica en l’àmbit de les polítiques socials ......... 243

Atenció centrada en la persona i qualitat de vida aplicada a la intervenció social ....................................................................................................................... 244

Títol de Família Monoparental ........................................................................ 249

Taller d’aprofundiment en el Títol de Família Nombrosa ................................ 251

7

Serveis socials i món local

8

Gestió del temps en les entrevistes de treball soci al •

Vic, 11,18,25 de febrer i 4 de març de 2014

• Línia formativa: Formació Especialitzada. Serveis socials i món local

• Unitat gestora de l'activitat formativa: Gabinet Tècnic.

• Codi: 942.01.01

Introducció L'entrevista amb les persones que atenem és una eina de treball molt important, la reflexió sobre com s'administra el temps de l'entrevista, l'autoconsciència del bon ús del temps i dels punts de millora serà un bon recurs per a la millora d'aquesta eina de treball. Durant el "temps" que dura una entrevista es produeixen moltes dinàmiques relacionals que faran que el temps professional sigui més o menys eficient. Gestionar proactivament el "temps" que dura l'entrevista ens permetrà estar més satisfets dels resultats professionals, reduir l'estrès professional i definir de manera positiva els rols dels membres de l'entrevista. Objectius

• Autoavaluar la pròpia gestió del temps en les entrevistes • Determinar els objectius laborals • Planificar l’eficàcia del temps • Detectar els lladres del temps • Adquirir eines per la creació de nous hàbits Continguts 1. Introducció: aspectes generals de la gestió del temps La naturalesa del temps Beneficis de la gestió eficaç del temps Actituds per millorar la pròpia gestió del temps 2. Com gestionem el nostre temps Relació entre la personalitat i la manera de gestionar el temps Autodiagnòstic de les relacions amb el temps Recomanacions per a la gestió del temps a l'entrevista per a: actius/reflexius/pragmàtics/teòrics. 3. Els objectius com a guia de la gestió eficaç del temps Condicions per a la bona formulació d'objectius Desglossant els objectius fonamentals i instrumentals Urgència i importància Tipologia de preguntes eficients segons els objectius

4. Planificació eficaç del temps en una entrevista Llista de tasques a fer en una entrevista i la seva distribució Planificació dels temes important i dels temes urgents Consciència de l’ús real del temps:Planificar/descriure/revisar/replanificar

9

5.La gestió real del temps en funció de la tipologia de l'usuari La gestió del temps en entrevistes amb usuaris invasius, ansiosos i/o estressats La gestió del temps en les entrevistes amb usuaris dispersos, confusos i/o insegurs Resolució de casos pràctics segons tipologia d'usuaris 6. Els lladres del temps durant l'entrevista Descripció - anàlisi La sobrecarrega de feina Assumir els problemes d'altres professionals Distraccions diverses i els costos de reprendre la tasca Gestió i presa de decisions racionals davant els lladres del temps Actituds emocionals eficients davant els lladres del temps 7. Pla de treball: creació de nous hàbits a la consulta i a l'equip Persones destinatàries del curs

Professionals dels serveis socials bàsics.

Metodologia

Aquesta activitat combinarà introduccions teòriques amb activitats pràctiques que apliquin aquests continguts. Un cop acabada l’edició del curs, es farà un exercici individual consistent en una proposta de transferència dels continguts treballats al lloc de treball, per tal de copsar la manera en que s’han aplicat els continguts del curs a la tasca professional de cadascú/na de les persones participants.

Docència Consultors/es del Grup SURAL. Dades del curs

• Dates: 11,18,25 de febrer i 4 de març de 2014 • Lloc: Vic • Horari: de 9 h a 14 h • Durada: 20 hores presencials més 5 hores de treball per a la realització de l'exercici individual

10

Creativitat i resolució de conflictes als serveis s ocials bàsics •

Girona, 13,20,27 de febrer i 6 de març de 2014



• Codi: 941.02.01

Introducció La creativitat és fonamental per a l'èxit de qualsevol organització tot i que no acostuma a estar entre les qüestions prioritàries de la majoria d’elles. Sovint la creativitat és considerada com una cosa intangible, elusiva i difícil d'administrar, de manera que els equips de treball acaben enfocant l’activitat cap a l’obtenció de resultats, d’eficiències operatives a curt termini. Proposem la creativitat com una habilitat que es pot aplicar en totes les àrees i que poden aprofitar totes les persones d'una organització, especialment si com fan els serveis socials bàsics, atenen les necessitats de les persones especialment vulnerables de la nostra societat. En un context com l’actual, a on l’escassetat de recursos es fa palesa, les tècniques de creativitat poden resultar de molta utilitat als i les professionals dels serveis socials per aportar mirades innovadores en el plantejament dels casos i alhora poden ajudar-los/les a conduir les situacions conflictives cap a escenaris a on s’integrin millor les visions del conjunt de les persones implicades. Objectius

• Generar una cultura del treball motivadora, creativa i oberta a les aportacions ben plantejades. • Entrenar tècniques creatives i d'innovació. • Aplicar tècniques creatives i d'innovació en les presses de decisions i en la resolució de

conflictes. • Conèixer les dinàmiques de les relacions personals en els equips de treball dels serveis socials

bàsics. • Saber utilitzar estratègies i tècniques per analitzar els conflictes i les necessitats de presses de

decisions. • Desenvolupar mètodes racionals creatius per a la resolució de problemes.

Continguts 1. Definició de creativitat. 2. La creativitat segons la persona/procés/ambient o els resultats. 3. Tècniques: tècniques d'alternatives, tècniques d'inversió, tècniques de revisió de supòsits. 4. Tècnica dels sis barrets de Bono. 5. Com potenciar la creativitat als serveis socials bàsics. 5.1. Patrons culturals. 5.2. Amics de la creativitat. 5.3. Enemics de la creativitat.

11

6. Els conflictes en les relacions interpersonals. 6.1. Definició, característiques, tipologies i variables que intervenen. 6.2. Aspectes de contingut i aspectes de relació. 6.3. L'actitud en la resolució de conflicte: creences i comportaments. 7. Protocol de la resolució de problemes. 7.1. Reconeixement del problema. 7.2. Descripció del problema. 7.3. Anàlisi de la causa del problema. 7.4. Solucions opcionals. 7.5. Presa de decisions. 7.6. Pla d’acció. 8. integració dels aspectes emocionals i racionals de la resolució de conflictes i pressa de decisió amb estratègies creatives. 9. Anàlisi de casos hipotètics i reals.

Persones destinatàries del curs Professionals dels serveis socials bàsics.

Metodologia

Aquesta activitat combinarà introduccions teòriques amb activitats pràctiques que apliquin aquests continguts. Un cop acabada l’edició del curs, es farà un exercici individual consistent en una proposta de transferència dels continguts treballats al lloc de treball, per tal de copsar la manera en que s’han aplicat els continguts del curs a la tasca professional de cadascú/na de les persones participants.

Docència Consultors/es del Grup SURAL. Dades del curs

• Dates: 13-20-27 de febrer i 6 de març de 2014 • Lloc: Girona • Horari: de 9 h a 14 h • Durada: 20 hores presencials més 5 hores de treball per a la realització de l'exercici individual

12

Detecció precoç de casos de trastorns mental incipi ent des dels serveis socials bàsics •

Girona, 1,8,15 i 22 d’octubre de 2014



• Codi: 941.06.01

Objectius El curs pretén dotar d’eines d’identificació i maneig de persones joves que presenten una psicosi o tenen risc de desenvolupar-ne. Els objectius del curs són:

• Identificar les persones amb risc de psicosi o amb un primer episodi de psicosi. • Definir les característiques clíniques i socials, i identificar-ne les seves necessitats. • Conèixer quines són les estratègies de comunicació més efectives vers els usuaris que

presenten símptomes psicòtics. • Definir les eines més útils per treballar amb famílies amb membres amb psicosi.

Programa SESSIÓ 1. Programa d’Atenció Precoç a la Psicosis: característiques del programa i dels usuaris. (5 hores) Objectius de la sessió: descriure les característiques del Programa PAE-TPI de les comarques de Girona, el perfil dels usuaris des de la perspectiva psicopatològica, psicològica, social i de les necessitats de tractament que presenten. Docents: Jordi Cid i Natàlia Mas. SESSIÓ 2. Detecció de necessitats, eines de comunicació i vinculació amb joves amb psicosi o risc de psicosi. (5 hores) Objectius de la sessió: identificar les necessitats d’aquests pacients i donar eines per a una comunicació efectiva que facilitin la vinculació als serveis socials i sanitaris. Docents: Natàlia Camprubí, Mar Aira i Esther Martínez. SESSIÓ 3. Detecció de necessitats, eines de comunicació i vinculació amb les famílies que tenen un membre amb psicosis o risc de psicosis. (5 hores) Objectius de la sessió: identificar les necessitats de les famílies, les seves característiques i donar eines per una comunicació efectiva que facilitin la vinculació d’aquestes famílies als serveis sanitaris i socials. Docents: Beatriz Jiménez, Laia Gasull i Myriam López.

13

SESSIÓ 4. Taller de maneig de casos. (5 hores) Objectius de la sessió: entrenar en el maneig i tracte dels usuaris i famílies vinculades en relació a casos amb problemes de Vinculació als Serveis i a casos d’alta complexitat. Docents: Iria Marcote, Àlex de Tomàs i Mònica Poch. Persones destinatàries del curs

Professionals del Sistema Català de Serveis Socials que treballen en serveis socials bàsics.

Metodologia

La metodologia d’aquest curs es basa en un format de taller teòrico-pràctic en què s’aniran introduint els conceptes de manera pràctica, combinant-los amb exercicis de role-playing per aprendre les habilitats necessàries per a un tracte adient amb els usuaris que pateixen o puguin patir una psicosi, i les seves famílies. Dades del curs

• SESSIÓ 1: dimecres, 1 d’octubre de 2014, de 9:00h a 14:00h • SESSIÓ 2: dimecres, 8 d’octubre de 2014, de 9:00h a 14:00h • SESSIÓ 3: dimecres, 15 d’octubre de 2014, de 9:00h a 14:00h • SESSIÓ 4: dimecres, 22 d’octubre de 2014, de 9:00h a 14:00h Docència Natalia Mas. Psiquiatra. EIPP Gironès-Pla de l’Estany. Institut d’Assistència Sanitària. Natalia Camprubí. Psicòloga clínica. EIPP Gironès-Pla de l’Estany. Institut d’Assistència Sanitària. Mar Aira. Infermera. EIPP Selva Marítima. Institut d’Assistència Sanitària. Esther Martínez. Treballadora Social. EIPP Gironès-Pla de l’Estany. Institut d’Assistència Sanitària. Beatriz Jiménez. Psicòloga clínica. EIPP Selva Marítima. Institut d’Assistència Sanitària. Laia Gasull. Psicòloga clínica. EIPP Gironès-Pla de l’Estany. Institut d’Assistència Sanitària. Myriam López. Psiquiatra EIPP Gironès-Pla de l’Estany. Institut d’Assistència Sanitària. Iria Marcote. Psiquiatra EIPP Selva Marítima. Institut d’Assistència Sanitària. Àlex de Tomàs. Infermer. EIPP Gironès-Pla de l’Estany. Institut d’Assistència Sanitària. Mònica Poch. EIPP Selva Marítima. Institut d’Assistència Sanitària.

14

Intervenció en l’abús sexual a menors en centres ob erts •

Barcelona, 13, 19, 27 de novembre, 4 i 11 de desembre de 2014


• Unitat gestora de l'activitat formativa: Gabinet Tècnic

• Codi: 941.10.01

Objectius

- Formar els responsables dels centre oberts per tal de conèixer què és l’abús sexual infantil, les seves característiques i les seves conseqüències.

- Donar estratègies per poder detectar possibles casos d’abús sexual a menors.

- Explicar els circuits assistencials que s’han de seguir en el moment que es coneix la existència de l’abús sexual infantil.

- Enfortir els responsables dels centres oberts, per tal de donar impacte de seguretat als nois/es i les seves famílies.

- Assessorar els centres que ho requereixin.

Continguts

CONCEPTUALIZACIÓ de l’abús sexual infantil: - Definició i tipologia - Falses creences - Incidència i prevalença - Perfil de l’abusador/a DETECCIÓ de l’abús sexual infantil: - Indicadors - Detecció, comunicació i principis bàsics d’actuació - Revelació, facilitació i actuació - Credibilitat del testimoni CONSEQÜÈNCIES de l’abús sexual infantil: - Inicials i a llarg termini - Concepte de resiliència o resistència a l’estrès INTERVENCIÓ - Menor - Família PREVENCIÓ de l’abús sexual infantil: - Nivells de prevenció - Treball en educació afectiva-sexual - Prevenció de l’abús sexual infantil:

• Material audiovisual • Material escrit • Programes de prevenció

Aquesta formació es complementarà amb una sessió de seguiment i una sèrie d’assessoraments per part de la Fundació Vicki Bernadet al llarg de 2015.

15

Persones destinatàries del curs

Educadors/es de Centres Oberts, preferentment de les comarques de Barcelona.

Docència

Pilar Polo – Psicòloga de la Fundació Vicki Bernadet

Dades del curs

• Dates: 13, 19, 27 de novembre, 4 i 11 de desembre de 2014 • Lloc: Barcelona • Horari: De 10.00h a 14.00h • Durada: 20 hores

16

Formació bàsica per a professionals del servei de c entre obert: Intervenció socioeducativa amb infants i ado lescents i Metodologia i tècniques d’intervenció

• Línia formativa: Formació Especialitzada. Serveis socials i món local. • Unitat gestora de l’activitat formativa: Gabinet Tècnic • Codis: 941.07.01/02/03/04/05

Presentació

Aquesta acció formativa pretén donar els coneixements bàsics sobre la intervenció socioeducativa en infants i adolescents per tal de garantir el desenvolupament de les competències professionals del col�lectiu en el seu lloc de treball.

En aquest sentit, s’han tingut en compte les recomanacions del Comitè d’Expertes i Experts en Formació en l’Àmbit de l’Acció Social del 13 de desembre del 2012 sobre perfils professionals dels serveis de centre obert.

La metodologia del curs serà activa, incorporant l’anàlisi d’experiències i el treball a partir de casos pràctics. Les classes combinaran l’exposició del professorat amb el diàleg reflexiu de les persones participants.

Continguts

MÒDUL 1

Intervenció socioeducativa amb infants i adolescents (20 hores)

• Les etapes evolutives de l’infant i l’adolescent.

• Infants i adolescents amb necessitats especials.

• Influència dels entorns socioculturals de l’infant i l’adolescent i els grups relacionals.

• Necessitats i demandes per nivells d’intervenció.

• Intervenció a nivell individual i grupal.

• Gestió de les emocions.

• L’ètica i la deontologia aplicada en l’àmbit de la infància i adolescència. MÒDUL 2

Metodologia i tècniques d’intervenció (15 hores)

• Elaboració del projecte educatiu centre (PEC).

• Elaboració del projecte educatiu individual (PEI).

• Elaboració de plans de treball familiar i pla de millora.

• Elaboració de projectes d’intervenció grupal (infants i adolescents i família).

• Elaboració d’informes.

• Elaboració de memòries.

Persones destinatàries

Directors/coordinadors, educadors socials i integradors socials dels serveis de centre obert.

17

Docència

Docents de la Fundació Pere Tarrés. Dades de l’activitat formativa (5 edicions)

• Lloc: Amposta • Dates: 26 de setembre, 3, 24 i 31 d’octubre i 7, 14 i 21 de novembre de 2014 • Horari: de 9 h a 14 h • Durada: 35 hores presencials • Codi: 941.07.01 • Lloc: Tarragona • Dates: 25 de setembre, 9, 16, 23 i 30 d’octubre i 6 i 13 de novembre de 2014 • Horari: de 9 h a 14 h • Durada: 35 hores presencials • Codi: 941.07.02 • Lloc: Lleida • Dates: 15, 22 i 29 d’octubre i 5, 12, 19 i 26 de novembre de 2014 • Horari: de 9 h a 14 h • Durada: 35 hores presencials • Codi: 941.07.03 • Lloc: Girona • Dates: 7, 14, 21 i 28 d’octubre i 4, 11 i 18 de novembre de 2014 • Horari: de 9 h a 14 h • Durada: 35 hores presencials • Codi: 941.07.04 • Lloc: Barcelona • Dates: 6, 10, 13, 17 i 27 d’octubre i 3 i 10 de novembre de 2014 • Horari: de 9 h a 14 h • Durada: 35 hores presencials • Codi: 941.07.05

18

Formació bàsica per a professionals del servei de c entre obert: Marc normatiu i el treball amb famílies

• Línia formativa: Formació Especialitzada. Serveis socials i món local. • Unitat gestora de l’activitat formativa: Gabinet Tècnic • Codis: 941.08.01

Presentació

Aquesta acció formativa pretén donar els coneixements bàsics sobre el marc normatiu del servei de centre obert i el treball amb famílies d’ infants i adolescents per tal de garantir el desenvolupament de les competències professionals del col�lectiu en el seu lloc de treball.

En aquest sentit, s’han tingut en compte les recomanacions del Comitè d’Expertes i Experts en Formació en l’Àmbit de l’Acció Social del 13 de desembre del 2012 sobre perfils professionals dels serveis de centre obert.

La metodologia del curs serà activa, incorporant l’anàlisi d’experiències i el treball a partir de casos pràctics. Les classes combinaran l’exposició del professorat amb el diàleg reflexiu de les persones participants. Continguts

MÒDUL 1

Marc normatiu (10 hores)

• La Llei 12/2007, d’11 d’octubre, de serveis socials. Els serveis socials i les polítiques socials a Catalunya. La Cartera de serveis socials i prestacions socials. La xarxa de serveis d’atenció a la infància.

• La Llei 14/2010, de 27 de maig, dels drets i oportunitats en la infància i l’adolescència.

• Conceptes bàsics: principis rectors, drets i deures, la prevenció i la promoció, competència en matèria de risc, situacions de risc i desemparament. Tipologia de mesures.

• Responsabilitats administratives i judicials.

• Els serveis socials bàsics: equips bàsics, serveis d’ajuda a domicili i de teleassistència i els serveis d’intervenció socioeducativa no residencial per a infants i adolescents (servei de centre obert).

• Coneixement dels sistemes i recursos educatius, sanitaris, socials, i de justícia adreçats a les famílies i la infància i l’adolescència.

• Protocols existents en el territori davant de situacions de risc.

• Confidencialitat i protecció de dades.

• Els perfils professionals MÒDUL 2

El treball amb famílies (25 hores)

• Models de família: estructures, patrons relacionals, dinàmiques de funcionament.

• Famílies amb cultures diferents i cultures pròpies del context de cada família.

• Necessitats i demandes de les famílies.

• Eines per a la detecció de les capacitats parentals.

• Estratègies per l’adquisició d’habilitats socials per la capacitació parental.

• El treball en xarxa.

• El treball amb la comunitat.

19

Persones destinatàries

Directors/es-coordinadors/es, educadors/es socials i integradors/es socials dels serveis de centre obert. Docència

Docents de la Fundació Pere Tarrés. Dades de l’activitat formativa

• Lloc: Sant Feliu de Llobregat • Dates: 1, 8, 15, 22 i 29 d'octubre i el 5 i el 12 de novembre de 2014 • Horari: de 9 h a 14 h • Durada: 35 hores presencials • Codi: 941.08.01

20

Millora del clima emocional dels professionals de s erveis socials •

Granollers, 29 d’abril, 6,13 i 20 de maig de 2014



• Codi: 941.04.01

Introducció Estem en un moment important de la història de la col�lectivitat on el vells paradigmes de la visió de les organitzacions estan en qüestionament. La difícil situació econòmica, la incertesa, els canvis sobtats d’objectius, les reestructuracions.... generen impactes emocionals en els col�laboradors de les organitzacions que provoquen estrès i alhora més riscos psicosocials. En l’actual situació de crisi i de disminució dels recursos, els professionals dels serveis socials bàsics estan en primera línia rebent directament l’impacte negatiu de les greus dificultats de la ciutadania. Han d’atendre un major nombre de persones amb una tipologia de demandes i necessitats cada vegada més variades i extremes. Les expectatives que es dipositen en serveis socials són molt elevades i les respostes que es donen no sempre són les esperades. Els professionals dels serveis socials bàsics han de treballar l’apoderament de les persones i tenir eines per poder acompanyar a aquestes en el seu procés de canvi, reforçant la seva autoestima i la confiança en si mateixes. Alhora és molt necessari tenir cura d’aquests professionals, per tal que es puguin mantenir amb serenitat i continuar fent la seva feina amb eficàcia i eficiència. Objectius • Prendre consciència de l’impacte psicosomàtic de l’estrès emocional • Aprendre eines de gestió emocional i comunicació assertiva davant d’actituds negatives de les

persones ateses • Aplicar la metodologia del coaching en l’acompanyament cap al canvi • Identificar els ingredients per treballar en sinergia • Incorporar estratègies i recursos de millora de l’apoderament personal i de l’autoestima • Facilitar l’acompanyament dels coordinadors als professionals davant la pressió del dia a dia

Continguts 1. Abordatge de l’estrès i les conseqüències psicosomàtiques en els professionals 2. Eines de gestió de l’estrès i comunicació assertiva 3. El coaching com a eina d’acompanyament en processos de canvi 4. Treballar sinèrgicament 5. Autoestima i poder personal 6. Tenir cura dels professionals davant de la situació de falta de recursos i solucions Persones destinatàries del curs

Treballadors/es socials i educadors/es socials que treballen en els serveis socials bàsics preferentment de la comarca del Vallès Oriental.

21

Metodologia

La metodologia utilitzada està basada en les recents investigacions sobre l’aprenentatge i s’apliquen tècniques o conceptes de: Programació Neurolingüística (PNL), Anàlisi Transaccional, Gestalt, Aprenentatge Accelerat, Pensament Lateral, Psicologia Humanista, transpersonal, física quàntica, management: nous models de lideratge ...

L’aprenentatge està enfocat a descobrir els propis talents personals, aplicar tècniques, recursos i eines per tal de crear, construir, modificar o substituir hàbits i conductes que ens limiten o condicionen negativament.

Docència Teresa Puyol. Pedagoga. Desenvolupament humà Dades del curs

• Dates: 29 d’abril, 6,13 i 20 de maig de 2014 • Lloc: Granollers • Horari: de 9 h a 14 h • Durada: 20 hores

22

Atenció al domicili i malaltia mental •

Vilafranca del Penedès, 10,17 i 31 d’octubre i 7 de novembre de 2014



• Codi: 941.05.01

Introducció El servei d’ajuda a domicili, com a conjunt coordinat d’accions dirigides a proporcionar atencions personals, ajuda a la llar i suport social a persones, famílies amb dificultats diverses, té en les persones afectades per malalties mentals un dels seus centres d’atenció principal. La diversitat i la complexitat d’aquestes patologies fan necessari un coneixement específic en el camps de la malaltia mental des de la perspectiva del treball familiar en el domicili. Objectius 1. Adquirir un coneixement general de les diferents malalties mentals 2. Disposar d’eines per tal de poder donar una resposta adequada als domicilis amb membres amb malaltia mental 3. Conèixer els propis límits professionals d’intervenció Continguts 1. Conceptes bàsics sobre salut mental 2. Relació assistencial 3. Tipus d'intervenció 4. L’atenció a domicili i la salut mental Persones destinatàries del curs

Treballadors/es familiars

Dades del curs

• Dates: 10, 17 i 31 d’octubre i 7 de novembre de 2014 • Lloc: Vilafranca del Penedès • Horari: de 9 h a 14 h • Durada: 20 hores Docència Luz Fernández Palero. Diplomada en Treball Social. Tècnic Assistència Terciària en Salut Mental. Postgrau en Teràpia Familiar. Supervisora treballadors/es social/s.

23

Atenció a la gent gran

24

Atenció Centrada en la Persona (ACP). Enriquint la mirada de la inspecció •

Barcelona, 1-3-13 d’octubre de 2014

• Línia formativa: Formació Especialitzada. Atenció a la Gent Gran


• Codi: 942.12.01

Presentació El model de l’ACP estableix uns indicadors concrets per identificar el punt de vista de la persona usuària del servei. L’objectiu d’aquests indicadors és complementar els que s’usen en l’actualitat i, així, a més d’indicadors d’organització, procediments i compliments de tasques assistencials, disposar d’indicadors de persona. Aquest curs aprofundeix en els conceptes centrals del model de l’ACP i la creació d’indicadors útils per desenvolupar el rol d’inspecció en centres per a persones grans. Objectiu Especificar els conceptes i indicadors ACP Contrastar l’ACP i la tasca d’inspecció Desenvolupar l’observació i l’empatia Enriquir el rol de la inspecció Programa 1a SESSIÓ 10.00 a 10.45 Aprenent a apropar-nos des de l'ACP Els indicadors de l'ACP Experiència del cos d'inspectors d'Anglaterra: SOFI Model Enriquit 10.45 a 12.00 L'observació i l'empatia com a eix central de treball Codificant benestar i malestar Codificant implicació i diversitat ocupacional 12.00 a 12.30 Descans 12.30 a 13.10 Exercici pràctic i resolució de dubtes 13.10 a 13.25 Role playing 13.25 a 13.45 Un exemple pràctic d'us del DCM i debat 13.45 a 14.00 Resolució dubtes i preparació propera sessió

25

2a SESSIÓ 10.00 a 10.30 Resolució dubtes 10.30 a 11.30 L'observació i l'empatia com a eix central de treball Regles operatives 11.30 a 12.00 Practicant les regles 12.00 a 12.30 descans 12.30 a 13.30 L'observació i l'empatia com a eix central de treball Psicologia social de suport Psicologia social maligna 13.30 a 13.50 Com llegir les dades Anàlisis 13.50 a 14.00 Resolució dubtes i preparació propera sessió 3a SESSIÓ 10.00 a 10.30 Resolució dubtes 10.30 a 12.00 Com introduir l'ACP en el tracte amb els centres Exercici Rol playing devolució dades Mirant les actes Exemples europeus 12.00 a 12.30 Descans 12.30 a 14.00 El rol de la inspecció i el seu enriquiment aportant el model De la documentació als usuaris Devolució basada en l'evidència Persones destinatàries del curs Inspectors i inspectores del Departament de Benestar Social i Família. Docència Professionals Alzheimer Catalunya Fundació. Dades del curs • Dates: 1-3 i 13 d’octubre de 2014

• Horari: de 10 a 14 hores

• Lloc: Barcelona

26

Conceptes bàsics d’Atenció Centrada en la Persona ( ACP) i suport en l’exploració de la implementació •

Lleida, 12, 19 de març i 2 d’abril de 2014



• Codi: 942.02.01 – 942.02.02

Presentació Les persones que pateixen demència, a mesura que avança la malaltia, van perdent les seves capacitats cognitives. Aquesta pèrdua els dificulta el seu dia a dia i fa que per les persones que les envolten els hi sigui difícil entendre les seves necessitats. Les persones afectades per la malaltia, normalment s’expressen incoherentment a “les oïdes” dels qui els cuiden; i això fa que lentament els professionals prenguin el control de la pressa de decisions d’aquestes persones que en un intent de protegir-les, en moltes ocasions, queden anul�lades. El model de l’atenció centrada en la persona proposa que els professionals tinguem present el punt de vista de la persona amb demència, les seves emocions i les seves necessitats. Els equips d’atenció treballen sota una forta pressió, compleixen amb la seva missió però necessiten d’un model de treball que, compartit amb el model bio-mèdic i respectant les tasques assistencials, dignifiqui a la persona i l’ajudi a viure el millor possible el final de la vida acompanyada per l’equip d’atenció.

Aquest taller posa els ingredients en els equips per dotar-los de les bases per fer plantejaments des de l’Atenció Centrada en la Persona, no dona la recepta. Entenent que cada organització té les seves peculiaritats, s’ha de poder adaptar la proposta a cada centre perquè sigui el propi centre, des de l’equip, qui contesti les preguntes plantejades. Objectius Prendre consciència del potencial d’intervenció en un centre assistencial de persones amb demència coneixent les característiques de l’Atenció Centrada en la Persona en contraposició de l’atenció centrada en la malaltia. Identificar les estratègies d’intervenció que comporta el treball de l’Atenció Centrada en la Persona. Evidenciar el procés de canvi iniciat i necessari en el treball amb persones amb demència per millorar la qualitat de vida de tots els que viuen o treballen en el centre assistencial. Continguts - Marc teòric de l’abordatge ACP: l’Atenció Centrada en la Persona. - Repensar la demència: la demència com a incapacitat. - La comunicació i el treball positiu amb les persones amb demència - La psicologia social maligna: identificació dels detractors personals en la relació amb les persones amb demència - Els entorns residencials enriquits - Com aplicar l’ACP

27

Metodologia Les classes tindran una orientació teòrico-pràctica, basada en exposicions teòriques, role-playing, exercicis, i visualització d’un vídeo. Es facilitarà l’intercanvi d’experiències i la interacció en la resolució dels exercicis. Es proposa fer 2 dies de formació bàsica pel màxim de persones possibles representatives de tots els torns, i fer un tercer dia amb aquells professionals escollits per la direcció del centre, conjuntament amb el consultor d’Alzheimer Catalunya, que es detectin amb capacitat de lideratge i generadors de dinàmiques de canvi. Amb aquests grup, que anomenarem grup motor, es realitzarà una 3a sessió amb un consultor per poder contrastar elements i pràctiques per iniciar la transformació cap a l’ACP. Ells seran els responsables de traslladar-ho a la resta de l’equip. Proposta de dinàmica: 1a sessió: 5 hores. Introducció bàsica al model 2a sessió: 5 hores. Aspectes pràctics i reflexions sobre aplicabilitat 3a sessió: 5 hores. Sessió seguiment grup motor Persones destinatàries del curs Personal del Departament de Benestar Social i Família que treballa als centres residencials d'atenció a la gent gran de l'ICASS, preferentment de la residència Sant Josep de Lleida. Docència Duna Ulsamer. Diplomada en Treball Social per la Universitat de Barcelona i Tècnic Superior en Integració Social per l’escola Sant Ignasi de Sarrià. Ha realitzat el postgrau: Conflicte i violència social. La mediació en la resolució de conflictes per l’Escola Universitària d’infermeria Sant Joan de Deu, adscrita a la Universitat de Barcelona. Des de 2006 treballa a la Fundació Alzheimer Catalunya, com a responsable de l’àrea d’atenció personal del programa de pretuteles (acompanyament a persones amb demència sense famílies) i col�laboradora en altres programes de l’entitat, com el de Tuteles i el de formació. Està formada en Dementia Care Mapping a Barcelona Raul Vilar. Diplomat en Educació Social per la Universitat Ramon llull, ha cursat el post-grau de Promoció de l'autonomia i prevenció de la dependència i està format en Dementia Care Mapping. Ha treballat dinamitzant i coordinant casals de gent gran i ha col�laborat com a docent del SOC i de la Fundació Pere Tarrés. Actualment és el responsable de la delegació de Badalona i Santa Coloma de la Fundació Amics de la Gent Gran. És membre de la Xarxa Europea de Reminiscència i ha participat en diversos projectes de reminiscència per a persones que pateixen deteriorament cognitiu per la Fundació Alzheimer Catalunya, amb la que col�labora com a formador d'ACP i reminiscència. Coordina l’activitat Alzheimer Catalunya Fundació. Dades del curs • Dates:

2 sessions de formació bàsica

12 i 19 de març de 2014

Sessió seguiment grup motor:

2 d’abril de 2014

• Horari: de 10 a 15 h

• Lloc: Lleida

28

L’actuació del personal d’atenció directa davant de ls trastorns de conducta

•

Sant Llorenç Savall, 1,8,15 i 22 d’octubre de 2014



• Codi: 942.04.01

Objectius • Disposar d’informació que ens permeti comprendre el comportament de les persones que

atenem, en una situació determinada. • Conèixer eines, bàsicament pràctiques, necessàries per a la resolució de situacions

assistencials concretes: Apràxies en les Activitats de la Vida Diària (AVD): vestir, menjar, higiene, desplaçaments... Respostes agressives al contacte físic Por al contacte Hiperactivitat

Realització assistencial de les AVD davant trastorns de conducta (com rentar, com vestir, com fer un canvi postural...) Continguts

- Introducció: Què es la demència? Demència en la malaltia d’Alzheimer Demència vascular o multiinfart Altres quadres de demència

- Símptomes en les demències Símptomes cognitius Símptomes psicològics i conductuals Alteració en les AVDs

- Altres problemes psiquiàtrics als que cal fer front en un centre residencial - Abordatge dels símptomes conductuals Estratègies conductuals Abordatge farmacològic Ús de contencions físiques Metodologia S’alternaran informacions teòriques concises amb les activitats vivencials i les experiències dels/de les alumnes.

29

Persones destinatàries del curs Curs adreçat a professionals d’atenció directa que treballen en centres residencial per a gent gran

de l’ICASS, preferentment de la residència de gent gran de Sant Llorenç Savall. Docència Montserrat Lacalle. Psicòloga de MAP Assessorament i Serveis

Dades del curs

• Codi: 942.04.01

• Durada: 20 hores

• Dates: 1,8,15 i 22 d’octubre de 2014


• Lloc: Sant Llorenç Savall

30

Autodiagnosi i qualitat personal en l’atenció a la gent gran

•

Tarragona, 13,15,22 i 29 d’octubre de 2014

• Línia formativa: Formació especialitzada. Atenció a la gent gran


• Codi: 942.06.01

Presentació Existeixen una sèrie d’eines que ens ajuden a viure en un millor benestar físic, mental i emocional i que haurien de convertir-se en hàbits de comportament. Si ho aconseguim, millorarem personalment, milloraran les nostres relacions amb els demés i podrem donar una major qualitat assistencial a les persones grans que atenem. Aquest curs ofereix als professionals que treballen en una residència de gent gran, i que han de tenir cura de persones amb un grau elevat de dependència, com afrontar de manera assertiva els problemes concrets que es produeixen i com aprofitar les situacions límit per treballar la resiliència. Les persones assistents podran aprendre a conèixer el seu caràcter i personalitat, a identificar quan cauen en comportaments reactius, i com els pensaments i les emocions condicionen la seva realitat de vida o de treball. En aquest curs s’estudia també la teoria de la projecció en les relacions humanes, és a dir, com moltes vegades veiem el problema en l’altre i no som conscients del què hi ha en nosaltres mateixos. Les projeccions ens afecten i ens fan viure moltes situacions conflictives. Es reflexiona també sobre la relació entre caràcter i malalties o somatitzacions físiques. Tot això queda recolzat per la medicina i la biologia i en concret per les aportacions que fan la psiconeuroimmunología i l’epigenètica. Objectius • Descobrir la importància de la pròpia percepció del cos, la ment i les emocions i de la seva

cura, entenent el propi benestar com a base per a la qualitat d’una assistència integral • Saber autoavaluar les actituds i els comportaments propis, davant de situacions d’estrés,

segons el nivell de maduresa o proactivitat • Treballar les capacitats i els recursos propis per desenvolupar la motivació i l’automotivació • Fomentar la comprensió, el respecte i l’empatia amb les persones grans que atenem, els

companys i l’entorn Continguts generals - Concepte de qualitat humana - El caràcter i la personalitat - Els comportaments proactius i reactius - Autovaloració de la pròpia conducta - Els comportaments reactius de víctima, salvador i perseguidor - Els valors i els principis que han de guiar la nostra conducta - La motivació i l’automotivació personal

31

Continguts específics - L’entorn de la persona depenent en un centre assistit - Diferents graus de dependència. Entendre com la persona viu la relació amb el/la professional

que l’atén de manera diferent segons el seu grau de dependència - Anàlisi de la tasca dels professionals que atenen a la gent gran. Preguntes clau. Saber adaptar

la tasca del/de la professional a cada necessitat particular de la persona cuidada - La Síndrome del Burnout (Cremat). Història, símptomes i prevenció - La responsabilitat del nostre cos, de la nostra vida - Els aspectes positius de totes les situacions. Les persones a les que cuidem suposen un repte i

una oportunitat de millora pels professionals que l’atenem - Entendre el sentit de la nostra tasca, l’autèntic servei a la persona cuidada. La importància

d’unir esforços i treballar en una mateixa direcció - La paraula acceptar: sentit i aplicació Metodologia Casos pràctics i reflexions grupals. Sessions de treball molt participatives amb intercanvi de coneixements i experiències. Persones destinatàries del curs Curs adreçat al personal del Departament de Benestar Social i Família que treballa als centres residencials d'atenció a la gent gran de l'ICASS, preferentment de la residència La Mercè de Tarragona. Docència Assumpció Salat . Psicòloga. Consultora en formació i RRHH Iolanda Andilla. Psicòloga. Coordina l’activitat Àgape Solucions Formatives Integrals

Dades del curs � Durada: 20 hores � Dates: 13,15,22 i 29 d’octubre de 2014 � Horari: de les 9.30 a les 14.30 h � Lloc: Tarragona

32

L’actuació del personal d’atenció directa davant de ls trastorns de conducta •

Reus, 27, 29 d’octubre i 3 i 5 de novembre de 2014



• Codi: 942.10.01








33


de l’ICASS, preferentment de la residència de gent gran de Reus. Docència Montserrat Lacalle. Psicòloga de MAP Assessorament i Serveis

Dades del curs

• Codi: 942.10.01


• Dates: 27, 29 d’octubre i 3 i 5 de novembre de 2014

• Horari: de 9.15 a 14.15 hores

• Lloc: Reus

34


•

L’Hospitalet de Llobregat, 7,9,14 i 16 d’abril de 2014



• Codi 942.07.01

Objectius • Donar eines als professions per comprendre el comportament d’una persona usuària en una

situació determinada. • Formar als professionals amb eines, bàsicament pràctiques, necessàries per a la resolució de

situacions assistencials concretes: Apràxies en les Activitats de la Vida Diària (AVD): vestir, menjar, higiene, desplaçaments... Respostes agressives al contacte físic Por al contacte Hiperactivitat




- Altres problemes psiquiàtrics als que cal fer front en un centre residencial - Abordatge dels símptomes conductuals Estratègies conductuals Abordatge farmacològic Ús de contencions físiques Metodologia S’alternaran informacions teòriques concises amb les activitats vivencials i les experiències dels/de les alumnes. Persones destinatàries del curs Curs adreçat a professionals d’atenció directa que treballen en centres residencial per a gent gran

de l’ICASS, preferentment de la residència de gent gran de Feixa Llarga “Laia González de

l’Hospitalet de Llobregat.

35

Docència Montserrat Lacalle. Psicòloga de MAP Assessorament i Serveis

Dades del curs

• Codi: 942.07.02


• Dates: 7,9,14 i 16 d’abril de 2014

• Horari: 7 i 9 d’abril de 10 a 15 h i 14 i 16 d’abril de 15 a 20 h

• Lloc: L’Hospitalet de Llobregat

36


•

Girona, 10,12,17,19 i 24 de novembre de 2014



• Codi: 942.09.02








37


de l’ICASS, preferentment de la residència de gent gran de Creu de Palau de Girona. Docència Montserrat Lacalle. Psicòloga de MAP Assessorament i Serveis

Dades del curs

• Codi: 942.09.02


• Dates: 10,12,17,19 i 24 de novembre de 2014

• Horari: de 10.30 a 14.30 h

• Lloc: Girona

38

Conceptes bàsics d’Atenció Centrada en la Persona ( ACP) i suport en l’exploració de la implementació •

Girona, octubre-novembre 2014



• Codi: 942.11.01-03

Presentació Les persones que pateixen demència, a mesura que avança la malaltia, van perdent les seves capacitats cognitives. Aquesta pèrdua els dificulta el seu dia a dia i fa que per les persones que les envolten els hi sigui difícil entendre les seves necessitats. Les persones afectades per la malaltia, normalment s’expressen incoherentment a “les oïdes” dels qui els cuiden; i això fa que lentament els professionals prenguin el control de la pressa de decisions d’aquestes persones que en un intent de protegir-les, en moltes ocasions, queden anul�lades. El model de l’atenció centrada en la persona proposa que els professionals tinguem present el punt de vista de la persona amb demència, les seves emocions i les seves necessitats. Els equips d’atenció treballen sota una forta pressió, compleixen amb la seva missió però necessiten d’un model de treball que, compartit amb el model bio-mèdic i respectant les tasques assistencials, dignifiqui a la persona i l’ajudi a viure el millor possible el final de la vida acompanyada per l’equip d’atenció.

Aquest taller posa els ingredients en els equips per dotar-los de les bases per fer plantejaments des de l’Atenció Centrada en la Persona, no dona la recepta. Entenent que cada organització té les seves peculiaritats, s’ha de poder adaptar la proposta a cada centre perquè sigui el propi centre, des de l’equip, qui contesti les preguntes plantejades. Objectius Prendre consciència del potencial d’intervenció en un centre assistencial de persones amb demència coneixent les característiques de l’Atenció Centrada en la Persona en contraposició de l’atenció centrada en la malaltia. Identificar les estratègies d’intervenció que comporta el treball de l’Atenció Centrada en la Persona. Evidenciar el procés de canvi iniciat i necessari en el treball amb persones amb demència per millorar la qualitat de vida de tots els que viuen o treballen en el centre assistencial. Continguts - Marc teòric de l’abordatge ACP: l’Atenció Centrada en la Persona. - Repensar la demència: la demència com a incapacitat. - La comunicació i el treball positiu amb les persones amb demència - La psicologia social maligna: identificació dels detractors personals en la relació amb les persones amb demència - Els entorns residencials enriquits - Com aplicar l’ACP

39

Metodologia Les classes tindran una orientació teòrico-pràctica, basada en exposicions teòriques, role-playing, exercicis, i visualització d’un vídeo. Es facilitarà l’intercanvi d’experiències i la interacció en la resolució dels exercicis. Es proposa fer 2 dies de formació bàsica pel màxim de persones possibles representatives de tots els torns, i fer un tercer dia amb aquells professionals escollits per la direcció del centre, conjuntament amb el consultor d’Alzheimer Catalunya, que es detectin amb capacitat de lideratge i generadors de dinàmiques de canvi. Amb aquests grup, que anomenarem grup motor, es realitzarà una 3a sessió amb un consultor per poder contrastar elements i pràctiques per iniciar la transformació cap a l’ACP. Ells seran els responsables de traslladar-ho a la resta de l’equip. Proposta de dinàmica: 1a sessió: 5 hores. Introducció bàsica al model 2a sessió: 5 hores. Aspectes pràctics i reflexions sobre aplicabilitat 3a sessió: 5 hores. Sessió seguiment grup motor Persones destinatàries del curs Personal del Departament de Benestar Social i Família que treballa als centres residencials d'atenció a la gent gran de l'ICASS, preferentment de la residència Puig d’en Roca de Girona. Docència Duna Ulsamer. Diplomada en Treball Social per la Universitat de Barcelona i Tècnic Superior en Integració Social per l’escola Sant Ignasi de Sarrià. Ha realitzat el postgrau: Conflicte i violència social. La mediació en la resolució de conflictes per l’Escola Universitària d’infermeria Sant Joan de Deu, adscrita a la Universitat de Barcelona. Des de 2006 treballa a la Fundació Alzheimer Catalunya, com a responsable de l’àrea d’atenció personal del programa de pretuteles (acompanyament a persones amb demència sense famílies) i col�laboradora en altres programes de l’entitat, com el de Tuteles i el de formació. Està formada en Dementia Care Mapping a Barcelona Raul Vilar. Diplomat en Educació Social per la Universitat Ramon llull, ha cursat el post-grau de Promoció de l'autonomia i prevenció de la dependència i està format en Dementia Care Mapping. Ha treballat dinamitzant i coordinant casals de gent gran i ha col�laborat com a docent del SOC i de la Fundació Pere Tarrés. Actualment és el responsable de la delegació de Badalona i Santa Coloma de la Fundació Amics de la Gent Gran. És membre de la Xarxa Europea de Reminiscència i ha participat en diversos projectes de reminiscència per a persones que pateixen deteriorament cognitiu per la Fundació Alzheimer Catalunya, amb la que col�labora com a formador d'ACP i reminiscència. Coordina l’activitat Alzheimer Catalunya Fundació. Dades del curs • Dates:

2 sessions de formació bàsica

3 i 10 d’octubre

17 i 31 d’octubre

Sessió seguiment grup motor:

7 de novembre

• Horari: Sessions de formació bàsica, 10h. Sessió seguiment grup motor, 5h.

• Lloc: Residència Gent Gran Puig de’n Roca. Girona

40

Incapacitació en l’àmbit de la gent gran que viu en centres residencials

•

Barcelona, 30 de gener de 2014



• Codi: 942.01.01

Objectius Ampliar i actualitzar coneixements sobre el marc legal i el procediment per a la incapacitació, les institucions de protecció de les persones i el protocol de cribatge abans d’iniciar un procés de modificació de la capacitat. Adquirir coneixements per poder assumir correctament les responsabilitats professionals en el casos de modificació de la capacitat de les persones residents. Continguts 1. Marc legal i procediment per a la incapacitació 2. Les institucions de protecció de les persones: la tutela, la curatela, la guarda de fet,

l’assistència i la protecció patrimonial 3. L’ingrés en centres 4. El consentiment informat 5. Les persones tutelades i les entitats tutelars 6. El protocol de cribatge abans d’iniciar un procés de modificació de la capacitat

Persones destinatàries del curs Professionals de residències de gent gran de l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials (ICASS) i de residències de gent gran gestionades. Docència Laura Costa Quiñonero. Responsable de la coordinació jurídica de l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials M. Àngels Betriu Cabeceran. Coordinadora en matèria de tuteles de l’ Institut Català d’Assistència i Serveis Socials Dades del curs

• Codi: 942.01.01 • Durada: 5 hores • Data: 30 de gener de 2013 • Horari: de 9 a 14 hores • Lloc: Barcelona

41

Posant en pràctica la valoració geriàtrica integral , un instrument eficient de treball interdisciplinari

•

Girona, 8, 15, 22 de maig i 5 de juny de 2014

• Línia formativa: Atenció a la gent gran


• Codi: 942.03.01

Presentació Els diferents professionals que intervenen en l’atenció de persones grans que presenten problemàtiques complexes cada cop prenen major consciència que en els processos assistencials en què intervenen és necessari situar la persona atesa en el centre i adaptar els recursos i els professionals a les particularitats de cada cas. Ara bé, per aconseguir-ho cal modificar alguns hàbits i metodologies tradicionals i comprendre que la persona gran amb complexitat requereix d’una coordinació precisa i d’un treball interdisciplinari correctament planificat. La Valoració Geriàtrica Integral (VGI) és un dels diversos instruments pràctics que han demostrat aportar eficiència (millorant resultats i reduint costos) als equips professionals que l’han adoptat com a metodologia de treball. Objectiu Conèixer la Valoració Geriàtrica Integral i aprendre a posar-la en pràctica a través del treball per casos. Persones destinatàries Professionals del Sistema Català de Serveis Socials que treballen en serveis d’atenció directa a persones grans. Metodologia

En aquest curs s’abordarà aquesta estratègia d’intervenció entrenant els alumnes participants a través del treball per casos concrets. En aquest sentit, aquest curs alternarà l’emmarcament conceptual amb la posada en pràctica de l’instrument VGI, i amb una posterior reflexió sobre les millores que aquest pot aportar als equips professionals en què treballen els alumnes participants. Programa

1a sessió (5 hores)

Títol: Anàlisi del context de relacions en l’envelliment

Contingut: Aquesta sessió aprofundeix en l’anàlisi del context de relacions de la persona gran; parella, fills, néts, família extensa, etc. En tant que no totes les famílies responen de la mateixa manera davant l’envelliment dels seus membres.

42

La resposta la trobarem en funció de les relacions (conjugals, parentals, d’avis i néts,…) prèviament establertes.

Analitza el significat de l’aparició de nous actors en la biografia de la persona a partir de la demanda d’atenció adreçada als diferents serveis, articulant els recursos interns i externs de la família, centrant-se prioritàriament en el moment de l’ingrés de la persona en un context substitutori del familiar.

Docent: Miquel Gusart


1a part

Títol: Presentació de l’instrument per a la Valoració Geriàtrica Integral

Contingut: Es dedicarà la primera part d’aquesta segona sessió a introduir conceptualment la Valoració Geriàtrica Integral (VGI) com a instrument eficient d’atenció a les persones grans en situació de vulnerabilitat.

Docent: Esther Celda

2a part

Títol: Treball pràctic sobre casos presentats per la docent (1)

Contingut: En la segona part els alumnes participants treballaran en petits grups sobre 2 casos plantejats per la docent aplicant la VGI. Un cas tindrà més incidència en l’àmbit clínic i l’altre en l’àmbit funcional.



1a part

Títol: Treball pràctic sobre casos presentats per la docent (2)

Contingut: Els alumnes participants treballaran en petits grups sobre 2 casos plantejats per la docent aplicant la VGI. Un cas tindrà més incidència en l’àmbit social i l’altre en l’àmbit psicològic.


2a part

Títol: Elaboració de casos plantejats pels alumnes participants

Contingut: Els alumnes participants treballaran en 2 grups per preparar un cas cada grup que s’analitzaran i es desenvoluparan en la 4a sessió.

Docents: Esther Celda i Miquel Gusart


1a part

Títol: Anàlisi i desenvolupament dels casos preparats pels alumnes participants

Contingut: Un equip interdisciplinar format per 6 professionals experts en la utilització de la VGI analitzarà i desenvoluparà els dos casos preparats pels alumnes participants en la 3a sessió. A partir de la VGI l'equip elaborarà un PIAI (Pla integral d'atenció individualitzada).

Docents: Esther Celda, Miquel Gusart, Remei Girona, Eva Vidal, Llian Vives, Laura Fàbregas, Elena Sánchez i Vanesa Guerrero.

43

2a part

Títol: Síntesi i reflexió

Contingut: Per tancar el curs, es dedicarà la part final del curs a establir un diàleg entre els alumnes participants i els docents sobre els coneixements teòrics i pràctics adquirits i les possibles aplicacions que pot tenir la VGI en els equips professionals en què treballen els alumnes.

Docent: Esther Celda i Miquel Gusart.

Equip docent • Esther Celda. Metgessa geriatra. Directora del Centre Sociosanitari “La República”, de l’Institut

d’Assistència Sanitària de Salt, Girona. • Miquel Gusart. Psicòleg. Cap del Servei d’Atenció a les Persones del Departament de Benestar Social

i Família a Girona. • Remei Girona. Metgessa del Centre Sociosanitari “La República”, de l’Institut d’Assistència Sanitària

de Salt, Girona. • Eva Vidal. Treballadora Social del Centre Sociosanitari “La República”, de l’Institut d’Assistència

Sanitària de Salt, Girona. • Lilian Vives. Infermera del Centre Sociosanitari “La República”, de l’Institut d’Assistència Sanitària

de Salt, Girona. • Laura Fàbregas. Psicòloga del Centre Sociosanitari “La República”, de l’Institut d’Assistència

Sanitària de Salt, Girona. • Elena Sánchez. Fisioterapeuta del Centre Sociosanitari “La República”, de l’Institut d’Assistència

Sanitària de Salt, Girona. • Vanesa Guerrero. Auxiliar de clínica del Centre Sociosanitari “La República”, de l’Institut

d’Assistència Sanitària de Salt, Girona.

Dades del curs � Durada: 20 hores � Dates: 8,15,22 i 5 de juny de 2014 � Horari: de 9 a 14 hores � Lloc: Girona

44


•

L’Espluga de Francolí, 24 i 31 d’octubre, 7 i 17 de novembre de 2014



• Codi: 942.13.01








45


de l’ICASS, preferentment de la residència i centre de dia Jaume I de l’Espluga de Francolí. Docència Maria Moreno. Educadora Social. Coordinadora en la gestió de centres de MAP Assessorament i Serveis. Dades del curs

• Codi: 942.13.01


• Dates: 24,31 d’octubre i 7 i 17 de novembre de 2014


• Lloc: L’Espluga de Francolí

46

Autodiagnosi i qualitat personal en l’atenció a la gent gran (nivell II)

•

Móra d’Ebre, 16 de maig, 10 de juny, 6 d’octubre i 3 de novembre de 2014



• Codi: 942.05.01

Presentació La formació en habilitats o competències emocionals i de relacions humanes té una influència directa en la eficàcia i eficiència dels treballadors dins de qualsevol organització. Amb aquest curs es vol repassar i aprofundir en les competències emocionals treballades en el curs del nivell I per facilitar el seu desenvolupament i aconseguir una millora en l’ambient laboral i en les actituds. Objectius • Aprofundir en aquells continguts d´intel�ligència emocional treballats en el primer nivell • Millorar la comprensió de les relacions humanes que s’estableixen entre companys/es i amb les

persones residents • Millorar l´automotivació en el desenvolupament de les tasques professionals • Aprendre noves eines de comunicació i relacions humanes que ajudin a tenir una major eficàcia

i eficiència en el lloc de treball Continguts

• El desenvolupament de l’autoconsciència com a base de la Intel�ligència Emocional • El caràcter i la personalitat. Entendre per què el ser humà es comporta com es comporta • Eines per tractar amb millors resultats amb les persones que hi ha en la nostra vida i

treball • El comportament de les persones grans. Entendre les seves actituds i com poder millorar

la comunicació i relació amb elles • Aprofundiment en el triangle de la reactivitat, i entendre perquè caiem tan sovint amb

aquest estil de comunicació i relació humana • Introducció a l’anàlisi transaccional . El model PAN ( pare/ adult/ nen). Una manera

d’entendre el comportament humà • Els indicadors del nostre progrés en les competències de la Intel�ligència Emocional. Com

els podem mesurar i avaluar Metodologia Les sessions es treballaran amb gran grup i amb les aportacions de casos pràctics per part de la professora i de les persones assistents. Es pot treballar alguna situació pràctica de la residència.

47

Persones destinatàries del curs Curs adreçat a professionals d’atenció directa que treballen en centres residencials per a gent gran

de l’ICASS, preferentment que hagin realitzat el curs del primer nivell i que treballin a la

residència de gent gran Natzaret. Docència Assumpció Salat . Psicòloga. Consultora en formació i RRHH Iolanda Andilla. Psicòloga. Coordina l’activitat Àgape Solucions Formatives Integrals Dades del curs

• Codi: 942.05.01


• Dates: 16 de maig, 10 de juny, 6 d’octubre i 3 de novembre de 2014


• Lloc: Móra d’Ebre

48

Atenció Centrada en la Persona i inici de la implem entació

•

Móra d’Ebre, 18 de juny i 19 de novembre de 2014



• Codi: 942.08.01

Presentació i objectius Les sessions de formació amb el grup motor/promotor que es generen des de la implementació de l’Atenció Centrada en la Persona (ACP), són sessions de contrast de projectes i funcionament dels diferents grups. Es proposen sessions transversals a tots els centres per poder fer el contrast entre els projectes, presentació de dificultats i d'assoliments amb l'objectiu de generar coneixement i aprenentatge compartit i que sigui transferible als centres. L’any 2013 a la residència de gent gran de Natzaret es va realitzar formació en conceptes bàsics de l’ACP i exploració de la implementació. Aquest any, amb la formació que us presentem, us oferim: - reforçar i profunditzar el coneixement del model d’ACP - reforçar i donar suport al grup motor - reflexionar sobre dubtes i preocupacions - acompanyament en la transformació que el grup fa al centre - metodologia de processos de canvi i transformació Continguts 1. Reforçar conceptes bàsics de l’Atenció Centrada en la Persona a. Reforçar el marc conceptual des de la mirada ACP b. Material treballat prèviament c. Dossier amb bases teòriques 2. Ser referents, com a grup motor, en l’ACP. a. El rol del grup motor b. Espai de coneixement. c. Marc metodològic de treball del GM d. La participació com a eix de treball 3. Què ens agradaria transformar? – Aplicacions pràctiques a. Recopilar la feina feta b. Anàlisis de les bones pràctiques que es porten a terme c. Seguiment dels objectius generats pel grup Programa 10.00 a 10.30 Presentació 10.30 a 11.15 Reconnexió amb el model ACP i VIPs

49

11.15 a 11.35 Descans 11.35 a 12.00 Treball grup motor/promotor: contrast de bones pràctiques detectades i mirada des dels

indicadors 12.00 a 12.45 Presentacions treball del grup motor/promotor 12.45 a 13.30 Com detectar àrees de millora? 13.30 a 14.00 Reflexions finals Persones destinatàries del curs Professionals de la residència Natzaret. Requeriments bàsics: - Haver passat per la formació bàsica i preferentment ser membre actiu del grup motor - Portar el dossier, treballat de forma individual i/o en el grup motor, amb dubtes que els generi la part més teòrica de l’ACP - 3 o 4 aspectes que els preocupi del procés en el que es troben Docència Duna Ulsamer Riera Diplomada en Treball Social per la Universitat de Barcelona i Tècnic Superior en Integració Social per l’escola Sant Ignasi de Sarrià. Ha realitzat els postgraus: Teatre terapia a la Universitat de Girona i Conflicte i violència social. La mediació en la resolució de conflictes per l’Escola Universitària d’infermeria Sant Joan de Deu, adscrita a la Universitat de Barcelona. Des de 2006 treballa a la Fundació Alzheimer Catalunya, com a responsable de l’àrea d’atenció personal del programa de pretuteles (acompanyament a persones amb demència sense famílies) i actualmente coordina l’area d’atenció i família i col�laboradora en l’àrea de formació. Està formada en Dementia Care Mapping a Barcelona. Elena Férnandez Gamarra Llicenciada en Psicologia per la Universitat de Barcelona i Màster en Gerontologia Clínica per la Universitat del Sud de Califòrnia, Los Angeles, USA. Post-grau de Direcció d’Empresa per EADA. Del 1998 al 2000 ha treballat com a psicòleg a un centre residencial. Des del 1998 col�laboradora en diversos projectes amb Alzheimer Catalunya i exercint en el càrrec de directora des de l’any 2000. Part de les tasques que he desenvolupat a Alzheimer Catalunya ha estat portant grups de suport per famílies de persones diagnosticades amb algun tipus de demència, donar formació a professionals i familiars, desenvolupar projectes d’ajuda a les persones afectades, posant un èmfasis especial a l’atenció a persones sense família. És formadora certificada per la universitat de Bradford del Dementia Care mapping. Consultora d’organitzacions i equips d’atenció. Dades del curs

• Codi: 942.08.01

• Durada: 8 hores

• Dates: 18 de juny i 19 de novembre de 2014


• Lloc: Móra d’Ebre

51

Atenció a persones amb discapacitat

52

Fibromiàlgia i Síndrome de Fatiga Crònica

•

Barcelona, 9 de maig de 2014

• Línia formativa: Formació Especialitzada. Atenció a les persones amb discapacitat


• Codi: 943.03.01

Introducció La pràctica diària dels metges i metgesses, dels psicòlegs i psicòlogues dels equips de valoració de la discapacitat comporta la valoració de persones que presenten el diagnòstic de Fibromiàlgia i Síndrome de Fatiga Crònica (SFC). Es tracta de patologies, cada vegada més presents, que originen especials dificultats de valoració. Objectiu Ampliar i actualitzar coneixements sobre la Fibromiàlgia i la Síndrome de Fatiga Crònica a fi d’assolir la major objectivitat possible i realitzar una correcta i ajustada valoració.

Continguts - Introducció - Etiopatogènia - Anamnesi. Exploració. Proves complementàries. Diagnòstic - Comorbiditats psiquiàtriques - Síndrome de Fatiga Crònica - Característiques de personalitat, Afectació cognitiva. mecanismes pera la valoració psicomètrica - Valoració de la capacitat física per a la pràctica d'exercici - Pronòstic - Instruments objectius per a detectar possibles simulacions - Tractament

Persones destinatàries del curs Metges i metgesses, psicòlegs i psicòlogues dels Equips de Valoració de la Discapacitat. Docència Equip multidisciplinari de la Unitat de Fibromiàlgia i Síndrome de Fatiga Crònica de l’Hospital Moisès Broggi. Dr. Antoni Cordoba. Psiquiatre. Coordinador de la Unitat de Fibromiàlgia i Síndrome de Fatiga Crònica de l’Hospital Moisès Broggi. Victòria Paez. Gestora de casos Dr. Ramon Figuls. Reumatòleg Dr. Eduardo Iribarnegaray. Internista Dra. Sònia Pineda. Rehabilitadora Montserrat Vacas. Psicòloga

53

Dades del curs

• Codi: 943.03.01 • Durada: 5 hores • Data: 9 de maig de 2014 • Horari: de 9.30 a 14.30 hores • Lloc: Barcelona

54

Detecció, diagnòstic i abordatge de la simulació en la valoració de la discapacitat

•

Barcelona, 24 d’octubre i 7,14 i 21 de novembre de 2014



• Codi: 943.05.01

Introducció La simulació és una característica inherent a la persona i es presenta de moltes maneres. Pot aparèixer en les diferents etapes de la vida i respondre a motivacions diverses. Abordar aquesta realitat és un repte i una responsabilitat a assumir pels diferents professionals que atenem població susceptible a simular. La detecció d’aquest complex fenòmen passa per l’avaluació multimètode i el debat entre les diferents perspectives professionals. Objectius -Dotar d’eines estandaritzades als professionals per poder detectar a la població adulta susceptible a simular. -Dotar d’estratègies als professionals per poder entendre la simulació i poder detectar-la, i tenir criteris i indicadors. -Facilitar eines i estratègies als professionals per entendre la simulació en la població infantil, i en els adults que l’envolten.

Continguts

1- Anàlisi i avaluació de la simulació i conceptes associats (mentida, dissimulació, fabulació, exageració, deliri,….).

2- Diagnòstic diferencial: simulació, trastorn factici, trastorns somatoforms, trastorns delirants, característiques d’alguns trastorns de personalitat.

3- Estratègies i eines per a poder entendre aquest fenòmen i detectar-lo des d’una perspectiva multimètode.

4- Avaluació de casos pràctics. Persones destinatàries del curs Psicòlegs/es dels Equips de Valoració de la Discapacitat. Docència -Montse Farran. Llicenciada en psicologia. Especialista en psicologia clínica i reconeixement d’expertes en psicologia forense pel COPC. (Col.legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya) .Psicòloga en centre penitenciari Brians I. Psicòloga forense a l’Equip d’Assessorament Tècnic de Penal.

55

-Eugenia Gómez. Llicenciada en psicologia.Psicoterapeuta a l’institut de trastorns alimentaris de Catalunya, al centre Penitenciari Brians I i al CDIAP ( Centre de desenvolupament infantil i atenció precoç ) de Passeig de Sant Joan. Psicòleg forense als Tribunals de Menors de Barcelona, Jutjats Penals i Audiència Provincial de Barcelona i Jutjats de Família. Dades del curs

• Codi: 943.05.01 • Durada: 20 hores • Data: 24 d’octubre de 2014, 7,14 i 21 de novembre de 2014 • Horari: de 9.30 a 14.30 hores • Lloc: Barcelona

56

Acompanyament i elaboració de processos de pèrdua i dol

•

2 edicions: -Barcelona, 3,10,17 i 24 d’octubre de 2014 -Barcelona, 14,21 de novembre i 5,12 de desembre de 2014



• Codi: 943.04.01 i 943.04.02

Introducció Aquest curs vol aportar eines d’afrontament del dol per pèrdua de terceres persones vinculades i també de pèrdua de funcionalitats vitals i incapacitants per a la persona. Objectius 1) Reflexionar sobre la dificultat de la temàtica en entorns multiculturals, professionalitzats, amb canvis sobre la visió de la mort, la discapacitat i la família. 2) Aportar eines d’afrontament del dol i pèrdua de persones vinculades. 3) Aportar eines d’afrontament del dol i pèrdua de funcionalitats vitals i incapacitants per a la

persona.

Continguts de la primera edició Primera sessió (Begoña Román i Sergio Ramos) a) Les pèrdues i el dol: dimensió individual, social i cultural b) La qüestió antropològica: el dolor i el patiment c) La qüestió filosòfica: el sentit i les expectatives d) Qüestions ètiques: la compassió, la confidencialitat i l'aprenentatge e) Qüestions d’espiritualitat: algunes teories ètiques f) Comentari de casos Segona i tercera sessió (Cristina Vidal) a) Pèrdues. Significat. Tipologia b) El dol. Definició. Tipus de dol. Fases d elaboració del dol. Teories explicatives c) Actituds davant els processos de dol d) Condicionants del procés de dol e) La pròpia elaboració del dol f) Acompanyament al dol: significat Quarta sessió (M. Dolors Soler) a) Protocols de intervenció per manejar simptomatologia específica, centrats en el pacient i en la família, en processos de pèrdua i dol: maneig de l’ansietat, por, depressió, hostilitat, etc... en el pacient. b) Afavorir la comunicació entre i amb la família.

57

Continguts de segona edició Primera i segona sessió (Cristina Vidal) a) Pèrdues. Significat. Tipologia b) El dol. Definició. Tipus de dol. Fases d elaboració del dol. Teories explicatives c) Actituds davant els processos de dol d) Condicionants del procés de dol e) La pròpia elaboració del dol f) Acompanyament al dol: significat Tercera sessió (M. Dolors Soler) a) Protocols de intervenció per manejar simptomatologia específica, centrats en el pacient i en la família, en processos de pèrdua i dol: maneig de l’ansietat, por, depressió, hostilitat, etc... en el pacient. b) Afavorir la comunicació entre i amb la família. Quarta sessió (Begoña Román i Sergio Ramos) a) Les pèrdues i el dol: dimensió individual, social i cultural b) La qüestió antropològica: el dolor i el patiment c) La qüestió filosòfica: el sentit i les expectatives d) Qüestions ètiques: la compassió, la confidencialitat i l'aprenentatge e) Qüestions d’espiritualitat: algunes teories ètiques f) Comentari de casos Persones destinatàries del curs Professionals treballadors/es socials dels centres d’Atenció a la Discapacitat (CAD).

Docència Dr. Sergio Ramos, filòsof. Professor i tutor del curs on-line “Introducció a la Bioètica en la Pràctica Multidisciplinar”. Institut Català de la Salut i la Fundació Víctor Grífols i Lucas. Dra. Begoña Roman, professora d’ètica de la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona. Presidenta del Comitè d’Ètica de Serveis Socials de Catalunya. Col�laboradora de l’Institut Borja de Bioètica. Dra. Mª Dolors Soler, psicóloga. Àrea de Rehabilitació NeuroPsicoSocial de l’Institut Guttmann. Dra. Cristina Vidal, educadora i psicòloga. Cap d’estudis del Departament de gent gran de l’Institut de Formació de la Fundació Pere Tarrés. Dades del curs

• Codi: 943.04.01 Primera edició

• Dates: 3, 10, 17 i 24 d’octubre de 2014 • Lloc: Barcelona • Horari: De 09.30h a 14.30h • Durada: 20 hores

Segona edició

• Dates: 14, 21 de novembre i 5, 12 de desembre de 2014 • Lloc: Barcelona • Horari: De 09.30h a 14.30h • Durada: 20 hores

58

L’entrevista diagnòstica ADI-R (Autism Diagnostic I nterview-Revised) • Barcelona, 1,2,3 d’octubre de 2014

• Línia formativa: Formació especialitzada. Atenció a persones amb discapacitat


• Codi: 943.02.01

Introducció

L’entrevista diagnòstica ADI-R (Autism Diagnostic Interview- Revised) és una entrevista

semiestructurada que es realitza a la família o cuidador/a de persones amb Trastorns d’Espectre

Autista (TEA) i que es complementa amb l’administració de l’entrevista l’ADOS (Autism Diagnostic

Observacional Schedule) que s’aplica a la persona afectada.

Ambdós instruments diagnòstics són de gran complexitat en la seva administració i han estat

especialment dissenyats pel seu ús en investigació dins el camp dels TEA. Per a la seva aplicació

és imprescindible acreditar la formació específica.

Objectius

• Conèixer els aspectes teòrics de l’instrument.

• Aprendre la codificació per a l’aplicació de l’escala.

Continguts Primera sessió

• Presentació de l’entrevista: comunicació

• Codificació de vídeos. comunicació

• Visualització de filmacions dels diferents membres del grup de formació i correcció per part de la docent.

Segona sessió

• Codificació de vídeos. Interacció social

• Visualització de filmacions dels diferents membres del grup de formació i correcció per part de la docent.

Tercera sessió

• Codificació de vídeos. Conductes repetitives

• Algoritme diagnòstic.

59

Persones destinatàries del curs Psicòlegs/gues dels CDIAPS de Catalunya.

Docència

Dra. Amaia Hervás (MD, MRCPsych, PhD). Directora de la UETD de l’Hospital Sant Joan de Déu.

Cap de Psiquiatria infantil i juvenil de l’Hospital Universitari de la Mútua de Terrassa.

Formadora acreditada en l’entrevista diagnóstica ADI-R i ADOS.

ADI-R pel Prof. Anthony Bailey– Prof.Michael Rutter . Institut of Psychiatry Maudsley Hospital.

Universitat de Londres.

ADOS per la Prof. AnneLeCouteur. Universidat de NewCastle. Prof Michale Rutter. Institut of

Psychiatry Maudsley Hospital. Universitat de Londres.

Acreditada com a formadora a USA de l’ADI-R i ADOS per l’lWeill Departament of Psychiatry of

Cornell University.New York. USA.

Material El material necessari pel curs inclou: el manual de l’entrevista ADI-R i el seu corresponent

l’algoritme (TEA ediciones, Madrid 2006) i un DVD amb una entrevista ADI-R (entrevista mare de

Christian) realitzada per la Dra. Hervás.

Metodologia: treball previ a l’inici del curs

• Abans del curs és imprescindible llegir i estudiar el manual i l’algoritme de l’ADI-R.

• Veure el vídeo del DVD (entrevista mare de Christian) i codificar l’entrevista ADI-R . Fixar-

se en com l’entrevista està aplicada. (Utilitzar ADI-R fotocopiat o escriure a llapis perquè

sols es disposa d’un exemplar).

• Gravar una entrevista amb un familiar d’un/a pacient amb TEA de lliure elecció (cal

demanar consentiment signat a la família per poder utilitzar-lo durant la formació)

utilitzant el manual de l’entrevista ADI-R. La filmació de l’administració de l’entrevista

amb la corresponent codificació s’haurà de lliurar el primer dia de curs (1 d’octubre de

2014) i serà avaluada per la docent.

Els i les assistents al curs que no realitzin la codificació i la gravació d’una ADI-R amb un/a

familiar d’ un/a pacient de la seva elecció, no podran rebre l’acreditació del curs.

60

Dades del curs

• Dates: 1, 2 i 3 d’octubre de 2014

• Lloc: Barcelona.

• Durada: 20 hores i 30 minuts.

• Horari:

o El dimecres 1 i dijous 2 d’octubre l’horari serà de 9.00 a 14.00 i de 15.00 a 17.30 hores.

o El divendres 3 d’octubre l’horari serà de 9.00 a 14.30 hores.

61

L’entrevista diagnòstica ADOS (Autism Diagnostic Observational Schedule) • Barcelona, 3,4 i 5 de desembre de 2014

• Línia formativa: Formació especialitzada. Atenció a les persones amb discapacitat


• Codi: 943.02.01

Introducció

L’entrevista diagnòstica ADOS (Autism Diagnostic Observational Schedule) és una entrevista

semiestructurada que es realitza amb nens i nenes, adolescents i persones adultes amb Trastorns

d’Espectre Autista (TEA) i que es complementa amb l’administració de l’entrevista l’ADI-R (Autism

Diagnostic Interview Revised) que s’aplica als familiars i cuidadors/es d’aquestes persones.

Ambdós instruments diagnòstics són de gran complexitat en la seva administració i han estat

especialment dissenyats pel seu ús en investigació dins el camp dels TEA. Per a la seva aplicació

és imprescindible acreditar la formació específica.

Objectius

• Conèixer els aspectes teòrics de l’instrument.

• Aprendre la codificació per a l’aplicació de l’escala.

Persones destinatàries del curs Psicòlegs/gues dels CDIAPS de Catalunya. Continguts Primera sessió

• Presentació de l’entrevista diagnòstica

• ADOS-G mòdul 1. Presentació del mòdul 1. Format de l’aplicació del mòdul 1. Explicació mòdul T

• Codificació de vídeo del mòdul 1. Visualització mòdul T: nous algoritmes mòdul 1 ADOS2

• Aplicació del mòdul 1

Segona sessió

• ADOS-G mòdul 2. Presentació del mòdul 2. Format de l’aplicació del mòdul 2

• Codificació de vídeo del mòdul 2. Nous algoritmes mòdul 2 ADOS2

• Aplicació del mòdul 2

62

Tercera sessió

• ADOS-G mòdul 3 i 4. Presentació del mòdul 3 i 4. Format de l’aplicació del mòdul 3 i 4.

• Codificació de vídeos dels mòduls 3 i 4. Nous algoritmes mòdul 3 ADOS2

• Aplicació dels mòduls 3 i 4

Docència

Dra. Amaia Hervás (MD, MRCPsych, PhD). Directora de la UETD de l’Hospital de Sant Joan de

Déu. Cap de Psiquiatria infantil i juvenil de l’Hospital Universitari de la Mútua de Terrassa.

Formadora acreditada en l’entrevista diagnóstica ADI-R i ADOS.

ADI-R pel Prof. Anthony Bailey– Prof.Michael Rutter . Institut of Psychiatry Maudsley Hospital.

Universitat de Londres.

ADOS per la Prof. AnneLeCouteur. Universidat de NewCastle. Prof Michale Rutter. Institut of

Psychiatry Maudsley Hospital. Universitat de Londres.

Acreditada com a formadora a USA de l’ADI-R i ADOS per l’lWeill Departament of Psychiatry of

Cornell University.New York. USA

Material Les persones admeses al curs necessiten disposar del següent material: el manual de l’entrevista

ADOS-G i els seus corresponent algoritmes, els mòduls 1, 2, 3 i 4 d’ADOS-G i un DVD amb una

entrevista ADOS-G (entrevista Marta) realitzada per la Dra Hervás.

El mes de maig de 2013 es va actualitzar l’ADOS-2 però encara no hi ha disponible una traducció

validada. Durant el curs es continuarà fent servir la traducció de l’ADOS-G però s’utilitzaran els

nous algoritmes de l’ADOS-2 i les escales de serveritat de l’ADOS-2 i es realitzarà una introducció

sobre l’aplicació del Mòdul T de l’ADOS-2.

Metodologia: treball previ a l’inici del curs i ava luació

• Abans del curs és imprescindible llegir i estudiar el manual i els algoritme de l’ADOS-G

• Veure el vídeo del DVD (entrevista Marta) codificar l’ADOS-G utilitzant mòdul 1 i les

codificacions del mòdul 1 i fixar-se en com l’entrevista està aplicada.

• Es recomana gravar una entrevista ADOS-G del mòdul 1, 2, 3 o 4 amb un/a pacient amb

TEA de lliure elecció (cal demanar consentiment signat a la família per poder utilitzar-lo

durant la formació) utilitzant el manual de l’entrevista ADOS. Les persones que hagin

realitzat la

63

filmació de l’administració de l’entrevista, l’hauran de lliurar amb la corresponent codificació el

primer dia de curs (3 de desembre de 2014) i serà avaluada per la docent .

Dades del curs

• Dates: 3, 4 i 5 de desembre de 2014


• Durada: 20 hores i 30 minuts

• Horari:

o El dimecres 3 i dijous 4 de desembre de 9.00 a 14 hores i de 15.00 a 17.30 hores

o El divendres 5 de desembre l’horari serà de 9.00 a 14.30 hores.

65

Atenció a la infància i l’adolescència

66

III Jornades catalanes sobre l’infant •

Barcelona, 13 i 14 de febrer de 2014

• Línia formativa: Atenció a la infància i l’adolescència

• Unitat gestora de l'activitat formativa: Gabinet Tècnic, en col�laboració amb l'Observatori dels Drets de la Infància de la DGAIA.

• Codi: 945.15.01

Presentació

Amb motiu de la commemoració dels 25 anys de la Convenció de les Nacions Unides sobre els Drets de l'infant, dels 35 anys de l'Any internacional de l'infant, els 5 anys de la Crida Mundial a favor de la infància i amb la voluntat de fer present el Pacte per a la Infància a Catalunya, promogut pel Departament de Benestar Social i Família, es presenten i ofereixen les III JORNADES

CATALANES SOBRE L’INFANT 1, organitzades conjuntament per l’Observatori dels Drets de la Infància i la Comissió de la Infància de Justícia i Pau.

A l’origen d’aquestes Jornades hi ha la constatació de l’existència d’estudis i investigacions sobre la situació de la infància, les conclusions o orientacions dels quals resten en un nivell acadèmic sense arribar a la societat en general. Ens cal, doncs, un diagnòstic per a l’acció, que s’han de convertir en missatges senzills i clars, amb indicació de recursos possibles i proporcionar la informació que en cada cas sigui la més útil, per fer arribar a la gent del carrer, especialment a aquells sectors de la població menys formats i menys informats.

L’infant (s’entén, l’infant i l’adolescent) d’aquestes Jornades és tot infant; diríem que tot infant i l’infant com un tot, en totes les situacions i en totes les seves dimensions. Si un dels objectius de les Jornades és obtenir un encontre fecund entre adults i infants “en les seves relacions quotidianes” –com diu el Pacte-, la Convenció, plenament vigent en aquest seu 25è aniversari, dissenya el perfil d’infant i d’adult al qual hem d’arribar. Els seus articles 17, 23, 27 i 32 ens parlen del seu benestar i el seu desenvolupament físic, mental, social, espiritual, moral i cultural.

Altrament, és la infància d’una societat insegura i desconcertada que, a més, viu en una crisi econòmica que afecta particularment els infants. Però en el treball d'aquests dies no s’abordarà el tema de la pobresa infantil. Per punyent, podria tendir a esdevenir qüestió primordial. Els infants, d’entre els col�lectius vulnerables, “deturen el seu creixement i difícilment aquest creixement perdut es pot recuperar mai més” (Eglantyne Jebb). És així que les presents Jornades assumeixen els plantejaments, les estratègies i les reivindicacions, tant institucionals com de la societat civil, per a eradicar la pobresa infantil. És l’objectiu nuclear de tot el sistema de protecció.

Les Jornades promouen la visió comprensiva de la Convenció, en el sentit que tots els seus aspectes i articles tenen la mateixa prioritat i que es complementen els uns als altres.

En l’encontre entre el món de l’adult i el de l’infant hi ha d’haver un acord bàsic. La idea de pacte hi és, en aquestes Jornades. Aleshores, el Pacte per a la Infància i l’Adolescència a Catalunya, que també té una visió comprensiva, ha d’afavorir aquest encontre. I, al seu torn, les conclusions de les Jornades han de contribuir a l’aplicació del Pacte institucional.

67

Comitè Organitzador - Sr. Jordi Cots i Moner, Comissió de la Infància de Justícia i Pau

- Sra. Araceli Lázaro Aparicio, Secretaria de l’Observatori dels Drets de la Infància

- Sra. Maria Urmeneta i Sanromà, Comissió de la Infància de Justícia i Pau

- Sr. Jesús Vilar Martín, Vocal de l'Observatori dels Drets de la Infància

Equip assessor

Els vocals i persones de les entitats de l’Observatori que han format part de l’equip assessor són

- Sra. Ester Batlle ACIM.

- Sra . Maria Eulàlia Palau. ACIM.

- Sra. Encarnación del Pilar Gimenez . FAPAES.

- Sr. Fidel Prellezo. CEESC.

- Sr. Pepin de la Rosa CEESC.

- Sra. Carmen Serradell. Societat Catalana de Pediatria.

- Sra. Neus Vegés. Departament d’Ensenyament.

Persones destinatàries de les Jornades En paraules d'Eglantyne Jebb: “...totes aquelles persones que estan en contacte amb els infants, és a dir, la immensa majoria de la humanitat, ...” (Mestres, Pediatres, Infermers/es, Logopedes, Fisioterapeutes, Neuropediatres, Llevadores, Treballadors/es socials, Treballadors/es familiars, Educadors/es socials, Mediadors/es, Advocats, Monitors/es, Pedagogs/es, Psicòlegs/es, Integradors socials, Responsables d’Escoles de Pares, Periodistes, Guàrdia Urbana, Comunicadors/es, membres de les AMPA, dels Centres de Recursos Pedagògics, de les AA.VV., etc i totes aquelles persones que tenen relació amb la infància)

Temàtica a abordar S'estableix el treball a realitzar entorn a quatre grans blocs de contingut:

� Responsabilitat social de la Família envers la infància i l’adolescència

� Responsabilitat social de l’Escola envers la infància i l’adolescència

� Responsabilitat social del Lleure envers la infància i l’adolescència

� Responsabilitat social de la ciutadania envers la infància i l’adolescència

Metodologia Aquestes jornades presencials són el punt de tancament d’un procés que va començar al setembre de 2013 amb el treball previ de quatre Seminaris vinculats als quatre blocs temàtics citats anteriorment, de manera que s’arribarà a les Jornades amb tot un treball de discussió i d’elaboració de documents ja realitzat, que seran els que es presentaran i continuaran essent objecte de reflexió els dies 13 i 14 de febrer.

68

El treball de reflexió s’organitzarà com a continuïtat d’aquests Seminaris i dels seus objectius inicials:

• Identificar la percepció social de la infància en el seu espai de relació i/o treball mitjançant uns indicadors construïts a partir de la Convenció.

• Identificar els aspectes que limiten o inhibeixen l’aparició satisfactòria d’aquests indicadors.

• Identificar què ha de canviar en aquell col�lectiu específic per superar aquesta limitació.

• Proposar accions concretes, dirigides a tots els professionals i a la societat en general, per tal de promoure aquest canvi.

És per això que es sol�licita l’adscripció a un dels Seminaris a l’hora de realitzar la inscripció.

Objectius

Les III JORNADES CATALANES SOBRE L’INFANT, pretenen:

� Abordar aquells temes que tinguin més influència per a obtenir un encontre fecund entre adults i infants; principalment els temes de família i educació

� Fer present les mancances que es detecten en el món de la infància en les condicions per l’exercici dels seus drets.

� Elaborar propostes vàlides per tal d’assegurar l’encontre sa, positiu i constructiu entre adults i infants.

� Debatre sobre els recursos i mitjans que puguin afavorir i facilitar aquest encontre.

� Proposar línies de sensibilització a la societat en el seu conjunt de la necessitat d'implicar-se en l'atenció a la infància, de sentir-se’n responsable

� Implicar la societat civil en el desenvolupament i la implementació dels principis de la Convenció dels Drets de l’Infant.

� Identificar estratègies que possibilitin els desenvolupament integral de la infància i l’adolescència

� Afavorir la presa de consciència de la societat dels recursos que té per a obtenir una relació positiva amb la infància.

� Establir línies de treball per a dur a la pràctica les conclusions de les Jornades.

És a dir, l'objectiu principal és promoure l'encontre amb els infants i adolescents i la societat adulta, proposar camins, establir prioritats, detectar necessitats, afavorir mitjans,.., en conclusió: Afavorir i iniciar un canvi de mentalitat col�lectiva sobre la infància.

Continguts - Ponència Marc sobre l’Interès superior de l’Infant.

- Ponència sobre la Infància a Catalunya.

- Exposició sobre el Procés de la incorporació dels drets dels infants a Catalunya.

- Aportacions per al debat dels seminaris de quatre experts.

- Ponència Síntesi de les Jornades.

- Seminaris específics de reflexió.

69

Els Seminaris de reflexió són:

- Responsabilitat social de la Família envers la infància i l’adolescència

- Responsabilitat social de l’Escola envers la infància i l’adolescència

- Responsabilitat social del Lleure envers la infància i l'adolescència

- Responsabilitats socials de la ciutadania envers la infància i l’adolescència

Programa

Dijous, 13 de febrer de 2014

9.00 h Recepció dels assistents i lliurament documentació 9.30-10.00 h Inauguració de la Jornada A càrrec de:

Sr. Jordi Cots i Moner, mestre i doctor en Dret. Creador al 1980 de la Comissió d’Infància a Justícia i Pau i Ex-Adjunt al Síndic per als infants, de 1997 al 2004

Hble. Sra. Neus Munté, consellera de Benestar Social i Família.

10.00 h Ponència: “L’interès superior de l’Infant” A càrrec del Sr. Jorge Cardona, catedràtic de Dret Internacional Públic de la Universitat de València i membre del Comitè dels Drets de l’Infant, òrgan que supervisa l’aplicació de la Convenció sobre els Drets de l’Infant, a l’Organització de Nacions Unides. Presentació a càrrec del Sr. Jordi Cots i Moner

11.30 h Descans

12.00 h

Exposició sobre: Procés de la incorporació dels drets dels infants a Catalunya.

A càrrec del Sr. Jordi Cots i Moner.

12.45 - 13.45h

Aportacions per al debat dels seminaris:

Els vincles entre docents i famílies, pel Sr. Jordi Collet, professor de Sociologia de l’Educació a la Universitat de Vic. Cultura popular: les arrels i les llavors, pel Sr. Joan Soler Amigó, escriptor i pedagog. Presentació a càrrec del Sr. Jesús Vilar Martín, Mestre i doctor en pedagogia. Professor de pedagogia social, ètica professional i planificació educativa a la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés (URL). Membre de l’Observatori dels Drets de la Infància des de 2007.

15.30 – 16.30h

Aportacions per al debat dels seminaris:

Reflexions sobre l’infant i el món de la salut pel Sr. Antoni Martínez Roig, doctor en Medecina i especialista en Pediatria i Puericultura. Membre de l’Observatori dels drets de la Infància com a vocal de la Societat Catalana de Pediatria.

El valor de la interioritat des de l’òptica d’un periodista pel Sr. Joan Salicrú, periodista i codirector de la revista “ Valors”

Presentació a càrrec del Sr. Jesús Vilar Martín.

70

16.30 – 16.45h

Presentació de la filosofia, metodologia i finalitats i coordinadors dels Seminaris. A càrrec de la Sra. Araceli Lázaro Aparicio. Educadora Social i Pedagoga. Secretària de l’Observatori dels Drets de la Infància.

16.45 – 19’30 h

Seminaris de reflexió:

Responsabilitat social de la Família envers la infància i l’adolescència

Coordinadora: Sra. Rosa Jove Montanyola, llicenciada en Psicologia, especialitzada en psicologia clínica infantil i juvenil. Membre de l’Observatori dels Drets de la Infància, com a vocal del Col�legi de Psicòlegs de 2007 al 2013.

Responsabilitat social de l’Escola envers la infància i l’adolescència

Coordinadora: Sra. Irene Balaguer Felip, mestra d’Educació Infantil, presidenta de l’Associació Rosa Sensat i membre des de 2007 de l’Observatori dels Drets de la Infància.

Responsabilitat social del Lleure envers la infància i l’adolescència

Coordinador: Sr. Francesc Garreta Gambús, llicenciat en Ciències de l'Educació per la Universitat Ramon Llull, expert en educació en el lleure i participació social. És professor de la Facultat d’Educació Social i Treball Social de la fundació Pere Tarrés (URL).

Responsabilitat social de la ciutadania envers la infància i l’adolescència

Divendres, 14 de febrer de 2014

9 - 10.30h Treball de Síntesi dels grups dels Seminaris de reflexió.

10.30 – 11.30h Ponència: "La Infància a Catalunya".

A càrrec del Sr. Josep González Agàpito. Catedràtic del Departament de Teoria i Història de l’Educació de la Universitat de Barcelona. Membre de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’Institut d’Estudis Catalans.

Presentació a càrrec del Sr. Isaac Ravetllat Balleste, doctor en Dret per la UB, Secretari General d'ADDIA i vocal de l'Observatori dels Drets de la Infància.

11.30 – 12h Descans

12 - 13.00h

Ponència: Síntesi de les jornades

A càrrec del Sr. Miquel de Paladella. Cofundador de UpSocial i director del programa Social Innovation for Communities (SIC), una iniciativa que soluciona reptes socials a través de innovacions provades amb èxit en altres països. Anteriorment, va treballar en UNICEF, Plan International, el Global Movement for Children i la Societat Internacional per al desenvolupament. Va ser membre de l’Observatori dels Drets de la Infància de 2007 al 2012.

Presentació a càrrec de la Sra. Montse Cusó Torelló, diplomada en Treball Social i presidenta de Save the Children en Espanya.

71

13.00 - 13.30h Declaració de les III Jornades Catalanes sobre l'Infant

Cloenda de les jornades

Sr. Jordi Cots i Moner, mestre i doctor en Dret. Creador al 1980 de la Comissió d’Infància de Justícia i Pau i Ex-Adjunt al Síndic per als infants, de 1997 al 2004.

Sra. M. Jesús Larios Paterna, Adjunta per a la Defensa dels drets dels infants i dels adolescents.

Sra. Meritxell Ruiz Isern, Direcció General d'Atenció a la Família i Comunitat Educativa del departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.

Sra. Maria Mercè Santmartí Miró, Directora General d’Atenció a la Infància i Adolescència del departament de Benestar i Família de la Generalitat de Catalunya.

72

Sessió pràctica d’aplicació de la prova MMPI-2 • Barcelona. 2 edicions:

- 4 de febrer de 2014 - 11 de febrer de 2014


• Unitat gestora de l'activitat formativa: Gabinet Tècnic, amb la col�laboració de l’ICAA

• Codi: 945.18.01-02

Objectius

L’objectiu d’aquesta formació és dotar els professionals que duen a terme processos d’acolliment familiar, d’una altra eina complementària per dur a terme la seva tasca, sobretot l’estudi de famílies sol�licitants d’acolliment.

Continguts

L’MMPI-2 és una prova psicomètrica d’avaluació de la personalitat que s’aplica per avaluar psicopatologia. Després d’una introducció teòrica realitzada en una primera edició l’any 2013, ara es realitzarà la part pràctica per aprofundir en el coneixement d’aquesta prova.


Adreçat exclusivament als psicòlegs de les Institucions Col�laboradores d’Integració Familiar que duen a terme processos d’acolliment familiar de l’Institut Català de l’Acolliment i de l’Adopció i que ja van participar en la sessió teòrica del dia 17 de desembre de 2013.

Docència

Eva Baillès Lázaro, doctora en psicologia i professora de la Universitat Pompeu Fabra

Dades del curs Primera edició

• Dates: 4 de febrer de 2014 • Lloc: Barcelona • Horari: De 10.00h a 14.00h • Durada: 4 hores Segona edició

• Dates: 11 de febrer de 2014 • Lloc: Barcelona • Horari: De 10.00h a 14.00h • Durada: 4 hores

73

Jornada de presentació del projecte “La meva famíli a m’acull”

•

Vilafranca del Penedès, 28 de novembre de 2014



• Codi: 945.29.01

Programa 10.30h Inauguració de la Jornada a càrrec de la Sra. Mercè Santmartí, Directora General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència i de la Sra. Maria Rosell Consellera d’Àrea d’Atenció a les Persones del Consell Comarcal de l’Alt Penedès

11.00h Projecte "La meva família m’acull”. DGAIA

12.00h Pausa

12.30h “Apunts per a l’Acolliment en família extensa”. A càrrec d'Àngels Balcells, professora titular del Departament de Pedagogia i Psicologia, Facultat de Ciències de l’Educació, Universitat de Lleida

13.30h Finalització de l’acte


Professionals de l'àmbit d'infància i altres col�lectius que hi col�laborin.

Dades del curs

� Dates: 28 de novembre de 2014 � Lloc: Vilafranca del Penedès � Horari: de 10.30h a 13.30h � Durada: 3 hores

74

Programa de suport socioeducatiu per a la reunifica ció familiar •

2 edicions: - Barcelona: 17, 19 i 21 de novembre de 2014



• Codi: 945.26.01-02

Introducció En el marc de la recerca “La família biològica en l’àmbit de la protecció a la Infància: processos d’acció socioeducativa 2012-2014” i durant el procés d’investigació, alguns dels EAIA de Catalunya i entitats que gestionen programes adreçats a afavorir el retorn al seu nucli familiar dels infants/adolescents institucionalitzats han col�laborat amb l’equip investigador. En el desenvolupament de la investigació, es contempla la presentació i valoració conjunta del Programa de suport socioeducatiu per a la reunificació familiar amb els professionals participants a la investigació-acció cooperativa, que treballen en diferents dispositius del sistema de protecció.

Objectius • Conèixer les característiques del programa de suport socioeducatiu per a la reunificació i

promoure les habilitats per a la seva implementació. • Aprofundir en les bases teòriques sobre reunificació familiar en el sistema de protecció a la

infància. • Adquirir coneixements per a la selecció i captació de les famílies destinatàries. • Desenvolupar habilitats per a la implementació i avaluació del programa de suport

socioeducatiu per a la reunificació familiar. • Aplicar estratègies i tècniques per al desenvolupament de les activitats del programa.

Continguts Primera part:

- Fonamentació i estructura del programa

- Eixos transversals del programa

- Condicions òptimes d’implementació

- Trets metodològics: estratègies i tècniques

Segona part:

- Mòdul I. La mesura

- Mòdul II. Visites i contactes

- Mòdul III. Preparar per la tornada a casa

75

- Mòdul IV. Primers dies a casa

- Mòdul V. Consolidant la reunificació

Metodologia Altament participativa. El curs contempla dues parts: - Una explicació global sobre l’estructura i continguts del programa - Una part pràctica on els participants aplicaran estratègies i tècniques didàctiques tan de

caràcter grupal com per al treball individual com ara jocs de rol, fantasies guiades, estudis de casos, utilització de recursos audiovisuals, etc. amb la utilització de materials i recursos propis.


Prioritàriament els professionals participants en la recerca “La família biològica en l’àmbit de la protecció a la Infància: processos d’acció socioeducativa”.

Docència

M. Angels Balsells. Doctora en Psicopedagogia. Professora del Departament de Pedagogia i Psicologia de la Facultat de Ciències de la Universitat de Lleida. Membre de GRISIJ (Grup d’Investigació en Intervencions Socioeducatives en la Infància i la Joventut). Crescencia Pastor. Doctora en Pedagogia. Professora del Departament de Mètodes d’Investigació i Diagnòstic en Educació de la Universitat de Barcelona. Membre de GRISIJ (Grup d’Investigació en Intervencions Socioeducatives en la Infància i la Joventut). Núria Núria Fuentes-Pelaez. Doctora en Pedagogia. Professora del Departament de Mètodes d’Investigació i Diagnòstic en Educació de la Universitat de Barcelona. Membre de GRISIJ (Grup d’Investigació en Intervencions Socioeducatives en la Infància i la Joventut). Eduard Vaquero. Doctor en Psicopedagogia. Professora del Departament de Pedagogia i Psicologia de la Facultat de Ciències de la Universitat de Lleida. Membre de GRISIJ (Grup d’Investigació en Intervencions Socioeducatives en la Infància i la Joventut). Maribel Mateo. Llicenciada en Pedagogia. Professora del Departament de Mètodes d’Investigació i Diagnòstic en Educació de la Universitat de Barcelona. Membre de GRISIJ (Grup d’Investigació en Intervencions Socioeducatives en la Infància i la Joventut). Dades del curs

Primera edició:

• Dates: 17, 19 i 21 de novembre de 2014 • Lloc: Barcelona • Horari: De 09.00h a 14.00h i de 15.30h a 18.00h el primer i el segon dia i de 9.00h a 14.00h el

tercer dia. • Durada: 20 hores Segona edició:

• Dates: 17, 19 i 21 de novembre de 2014 • Lloc: Barcelona • Horari: De 09.00h a 14.00h i de 15.30h a 18.00h el primer i el segon dia i de 9.00h a 14.00h el

tercer dia. • Durada: 20 hores

76

VII Jornada Posem en joc l’educador/a. “Apoderament de l’educador/a” •

Lleida, 14 de novembre de 2014



• Codi: 945.17.01

Presentació

La setena jornada “Posem en joc l’educador” vol donar continuïtat a un temps i un espai creat l’any 2008. La iniciativa d’aquesta activitat va sorgir d’un grup d’educadors i educadores dels centres residencials d’acció educativa (CRAE), del centre d’acolliment (CA) i del pisos assistits (PA) a Lleida, els quals, amb el suport dels Serveis Territorials, es van constituir en grup organitzador. La valoració altament positiva que van fer les persones que hi van participar, va impulsar al grup organitzador a plantejar-se el repte de fer una edició anual d’aquesta jornada.

Cada jornada “Posem en joc l’educador/a” suposa la consolidació d’aquest espai de reflexió i debat, i es planteja sobre les diferents dimensions que conformen la posició dels educadors i educadores socials en la seva tasca quotidiana. És un espai per donar sentit a la feina que es fa i, també, per millorar-la i compartir l’experiència personal de cadascú.

Amb l’objectiu que hi puguin assistir el major nombre d’educadors/res possibles, aquest any la jornades s’han convertit en jornada d’un sol matí. Aquest any l’estructura de la jornada estarà formada per una ponència inaugural que emmarca el tema i desprès s’organitzen 3 càpsules per tractar diferents àmbits relacionats amb la temàtica general. Per tant, són dos els nivells de participació: la ponència inaugural i les capsules, a càrrec de professionals de reconegut prestigi en aquests àmbits, amb la funció de dinamitzar cadascun d’aquests espais per tal de garantir la interrelació entre els educadors/es dels diferents equips socioeducatius. L’objectiu de cada càpsula serà reflexionar sobre com podem apoderar a l’educador/a davant el seu col�lectiu professional, davant les famílies i davant altres institucions i professionals.

Objectiu

Reflexionar, analitzar i valorar aspectes vers el tema de l’apoderament de l’educador/a que exerceix la seva tasca en centres d’atenció i protecció a la infància i adolescència.

Càpsules

Les tres càpsules de comunicació i reflexió sobre l’apoderament, de 45’ cadascuna, són: • Càpsula 1 “La professionalització: nous valors, noves competències i noves respostes

professionals” • Càpsula 2 “Capacitació professional davant les famílies”

• Càpsula 3 “Apodera’t amb la teva pròpia experiència ”

77

Programa 08.30h Recepció dels assistents i entrega material 09.00 h Inauguració de la Jornada

A càrrec de: - Sra. Ma. Pau Cornadó, degana de la Facultat de Ciències de l’Educació de la UdL - Sr. Josep Ma. Forné Febrer, director dels Serveis Territorials de Lleida - Sr. Joan Mayoral Simon, subdirector General d’Atenció a la Infància i Adolescència 9.30 h Ponència: “Valor i reconeixement de l’educador/a social als CRAE” a càrrec del Sr. Segundo Moyano, educador social i doctor en pedagogia. 11.00 h Pausa 11.30 h Càpsula 1 “La professionalització: nous valors, noves competències i noves respostes professionals” Experta: Araceli Lázaro Aparicio, llicenciada en pedagogia terapèutica i màster en gestió i Direcció de Centres educatius per la Universitat de Barcelona. Analista de Programes Socials d’Infància i Adolescència i Secretària de l’Observatori dels Drets de la Infància.

Contingut: Breu diagnòstic justificatiu de la necessitat d’apoderar als educadores i educadors social al àmbit de l’acolliment residencial:

1- • Elements interns (vinculats a l’exercici professional: quines repercussions té el model

conceptual, el model laboral i la deontologia personal en la concreció de la pràctica professional als centres).

• Elements externs (vinculats amb l’encàrrec actual: quins canvis es demanen des de la definició professional, des de la formació, des de l’Administració i des de la societat canviant.

2-

• Elements facilitadors de l’apoderament de les educadores i educadors dels centres.

• La necessària opció individual professional de no refugiar-se i acomodar-se al victimisme com a primer pas d’un autèntic apoderament.

• La reconceptualizació de la seva funció social i professional. De Substitut de funcions parentals a gestor dels drets dels nens i nenes acollits.

• La necessitat de fer operatiu el canvi de paradigma ja operatiu des de fa més de quatre anys, a les definicions legals

• L’adaptació al quotidià (en accions i documents) del canvi de consideració del nen/a o adolescent, objecte de protecció a subjecte de drets.

• Projecte Educatiu Marc (PEM), relacions amb les diferents administracions.

• La necessitat de revisar i canviar els models tècnics d’intervenció. Dels models tecnocràtics als models de la complexitat.

• La revisió dels instruments tècnics que s’utilitzen, de la coordinació interna i externa professional.

78

12.15 h Càpsula 2 “Capacitació professional davant les famílies” Experta: Ma. Àngels Balsells. Doctora en psicopedagogia. Professora del Departament de Pedagogia i Psicologia de la Facultat de Ciències de la Universitat de Lleida. Membre de GRISIJ (Grup d’Investigació en Intervencions Socioeducatives en la Infància i la Joventut). Contingut: Quin és el paper de l’educador/a dels centres residencials davant les famílies biològiques? El model de treball amb les famílies biològiques està en un procés de canvi i adaptació dins dels sistema de protecció de la infància. La resiliència, la preservació familiar i el treball de les competències parentals com a clau per afavorir el retorn dels nens a casa, estan ressituant el rol de l’educador dels centres davant els pares i les mares. Quines són les necessitats formatives de les famílies que estan treballant pel retorn dels fills a casa? Què pot fer l’educador/a i cóm? L’encàrrec institucional i l’estructura de la xarxa de serveis afavoreixen aquest enfocament? Al voltant d’aquests i altres interrogants, es vol fer una reflexió conjunta i una anàlisi crítica, sobre les possibilitats que té l’educador dels centres per treballar amb les famílies biològiques durant els diferents moments d’un pla de treball amb pronòstic de reunificació, alhora que també es reflexionarà sobre els casos en els quals no és possible un retorn amb la família per les circumstàncies i característiques de la mateixa o per la negativa d'alguns infants o adolescents a tornar-hi. 13.00 h Càpsula 3: “Apodera’t amb la teva pròpia experiència ” Expert: Ricard Minguet Giné, Diplomat en Educació Social per la Universitat de Lleida. Treballa d'educador social al CRAE Llar Vilanova de Vilanova de Bellpuig. Contingut: Models exemplars d’apoderament de la tasca dels/de les educador/res:

• Elaboració i difusió per part d’ACTUA de tríptics informatius als agents externs i a les pròpies famílies

• Projecció d’un audiovisual “Un nou horitzó” realitzat pel CRAE “Llar Vilanova”, que pertany a la Fundació “Persona i Valors”. Aquest projecte dóna a conèixer el funcionament d’un CRAE, responent a les següents preguntes: qui hi viu, perquè hi viu, qui hi treballa i què s’hi fa, amb la finalitat de fer visible, informar i conscienciar sobre la realitat del mateix, trencant possibles prejudicis vers els infants i/o adolescents que hi viuen.

13.45h Agraïments i cloenda de la jornada:

A càrrec de: - Sr. Josep Maria Forné i Febrer, director dels Serveis Territorials de Lleida - Sra. Ares Villoria, presidenta de la delegació territorial del CEESC a Lleida Persones destinatàries Jornades adreçades als educadors i educadores de centres residencials d’acció educativa, de centres d’acollida, dels pisos assistits, i altres professionals dels diferents àmbits dels serveis socials que intervenen en l’atenció directa a la infància i l’adolescència. Dades de la jornada Data: 14 de novembre de 2014 Lloc: Lleida. Horari: de 8.30h a 14.00h

79

Dret Administratiu. Intervenció de la jurisdicció c ontenciosa en els processos de protecció a la infància •

Barcelona, 29 de maig, 5, 12, 19 i 26 juny de 2014



• Codi: 945.24.01

Objectius - Millorar la capacitat i les habilitats dels juristes que instrueixen els expedients de la DGAIA

mitjançant l’anàlisi els principis generals, els fonaments teòrics, els drets i els deures i els continguts dels procediments administratius de protecció dels infants i els adolescents.

- Estudi de la repercussió que té l’adequada instrucció del procediment per a les posteriors

reclamacions patrimonials. - Anàlisi des de la perspectiva de la jurisdicció contenciosa administrativa de la intervenció de

la DGAIA en els procediments administratius de protecció dels infants i els adolescents. - Conèixer la jurisprudència de la jurisdicció contenciosa administrativa més actual a nivell del

Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Tribunal Suprem, Tribunal Constitucional i la del Tribunal Europeu de Drets Humans, en relació a la intervenció de protecció a la infància i adolescència

Programa Sessió 1: La responsabilitat patrimonial. - La DGAIA com a Administració Pública. Els actes tràmit i resolucions de la DGAIA, com a actes

administratius.

- La responsabilitat de les administracions públiques.

- La responsabilitat patrimonial.

- L’acció de responsabilitat.

- Classes de responsabilitat.

- Efectes de la seva declaració.

- Responsabilitat patrimonial per inactivitat. (La DGAIA com a institució tutelar. Obligacions legals del tutor i necessitat de celeritat).

- Espai per al debat. Sessió 2: Els menors estrangers no acompanyats (MENA). - La problemàtica dels MENA.

- La DGAIA com a institució tutelar.

80

- Els aspectes civils dels MENA. La declaració de desemparament i la tutela. Conflictes jurisdiccionals. El problema de la determinació de l’edat.

- Els aspectes administratius en relació amb els MENA:

� Documentació (certificat de naixement, passaport, documentació d’identificació)

� Validesa i legalització � Regularització. Permisos i autoritzacions � Dret d’asil

- Estudi de la possible inactivitat de l’Administració.

- Tutela judicial efectiva del MENA. El recurs contenciós-administratiu.

- Jurisprudència pràctica: Anàlisis de la recent Sentència del Jutjat Contenciós–Administratiu número 15 de Barcelona, datada de 21 de gener de 2014.

- Espai per al debat.

Sessió 3: Les Autoritzacions d’Entrada a domicili amb la finalitat d’executar les resolucions administratives de protecció de menors. - Ordre jurisdiccional competent per a conèixer les autoritzacions d’entrada en domicili als

efectes de procedir a executar forçosament la resolució administrativa per la qual l’Administració que té la tutela d’un menor desemparat aplica una mesura de protecció.

- Exposició detallada dels problemes jurisdiccionals actuals (jurisdicció civil versus jurisdicció contenciosa-administrativa).

- La inviolabilitat del docimicili.

- Requisits que ha de reunir la sol�licitud d’autorització d’entrada al Jutjat competent, als efectes de concedir-la, tot comprovant, en primer terme, que s’hagin respectat els requisits formals, i, en segon terme, que l’entrada en el domicili és una mesura adequada per a fer efectiva l’actuació administrativa.

- Límits i efecte de la seva concessió/declaració.

- Efectes de la seva concessió/declaració.

- Espai per al debat. Sessió 4: Estudi i anàlisi de la Jurisprudència pràctica. - Estudi transversal i detallat de la jurisprudència més recent relativa a menors, tant a nivell del

Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, com del Tribunal Suprem, del Tribunal Constitucional, i, del Tribunal Europeu de Drets Humans.

- Casos pràctics

- Espai per al debat. Sessió 5: Protecció de Dades. - Estudi de la legislació sobre la protecció de dades a partir de les últimes modificacions

normatives, la normativa sectorial, la jurisprudència i la doctrina més recent.

- Tractament, protecció, i possible cessió de les dades relatives als menors. L’ interès superior del menor.

- Tractament, protecció i possible cessió de les dades relatives als antecedents policials que consten als expedients.

- Discrecionalitat versus arbitrarietat en les autoritzacions i/o denegacions de vistes d’expedients.

81

- Espai per al debat. Enregistrament d’entrevistes. - Estudi de la legislació sobre la protecció de dades versus la possibilitat d’enregistrament de les

entrevistes; la jurisprudència i la doctrina més recent.

- La conveniència o no de l’enregistrament de les entrevistes que integren l’expedient administratiu. La declaració de secret. L’ interès superior del menor.

- L’enregistrament de les entrevistes com a garantia per a l’Administració i el ciutadans.

- L’enregistrament de les entrevistes coma suport de l’Informe Psicosocial.

- Espai per al debat. Persones destinatàries del curs Juristes de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA). Docència Almudena González. Professora associada del Departament de Dret Administratiu i Dret Processal de la Universitat de Barcelona. Dades del curs • Dates: 29 de maig, 5, 12, 19 i 26 de juny de 2014 • Lloc: Barcelona • Horari: De 10.00h a 15.00h • Durada: 25 hores

82

Postgrau en funció directiva de centres residencial s d’atenció a la infància i l’adolescència. •

Girona



• Codi: 945.21.04

Objectius Una de les funcions que té encomanades el Departament de Benestar Social i Família, mitjançant la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència, és la de dirigir els serveis residencials de protecció propis i la proposta, provisió, seguiment i supervisió tècnica dels serveis i establiments contractats que presten serveis en matèria de protecció a la infància i l’adolescència. Dins d’aquest marc, el director/a d’un centre d’acolliment, d’un centre residencial d’acció educativa (CRAE), o d’un centre residencial d’educació intensiva (CREI), com a darrer responsable de totes les funcions directives -delegades o assumides personalment- ha de comptar amb la capacitació professional necessària per enfortir les seves habilitats i tenir domini de les competències que conformen el seu àmbit professional. Aquest objectiu general requereix d’una formació especialitzada i dissenyada amb els objectius de:

� Adquirir un coneixement actualitzat del marc institucional, administratiu i jurídic del

Sistema català de serveis socials en l’àrea d’atenció a infants i adolescents i el que suposa

la seva tutela, i de manera especial del que suposa la seva guarda legal.

� Conèixer estratègies de planificació i previsió de l’impacte de situacions socials i culturals

emergents en el territori.

� Enfortir les habilitats i conèixer estratègies de gestió dels riscos potencials davant de

situacions de conflictes.

� Conèixer les tècniques de lideratge que contribueixen a dirigir personal en un clima

laboral segur i saludable.

� Conèixer els aspectes teòrics i metodològics del disseny i elaboració de plans estratègics

i tècniques d’avaluació de resultats en el funcionament general dels centres.

� Introduir elements bàsics de gestió financera, auditories, interpretació d’informes

comptables i normatives fiscals.

� Millorar les habilitats en el maneig d'eines de tecnologies d'informació i comunicació per

el desenvolupament de plans d'innovació tecnològica, tant per a la gestió interna dels

centres, com per a la millora dels serveis generals que ofereix.

Adquirir coneixements i habilitats per coordinar-se amb la xarxa de serveis socials. Destinataris del curs Aquest postgrau s'adreça als/ a les professionals en actiu amb funcions de direcció i a d’altres professionals que assumeixen funcions de responsabilitat en els centres d’acolliment, centres residencials d’acció educativa (CRAE) i centres residencials d’educació intensiva (CREI) del Sistema públic de serveis

83

socials que vulguin millorar les seves habilitats i competències per desenvolupar les tasques derivades de la funció directiva. Docència Direcció: Sergi Bota. Llicenciat en Pedagogia. Professor de grau d’Educació Social i Treball Social a la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés de la Universitat Ramon Llull. Responsable de Recursos Humans de Suara Cooperativa. Ha realitzat assessorament en centres oberts. Professorat: MÒDUL 1: Marc institucional, legal i administratiu de l’atenció a la infància i l’adolescència Eulàlia Creus. Responsable d’Assessorament jurídic i Informes de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència del Departament de Benestar Social i Família. Neus Tomàs. Oficina de Projecte Sini@. Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència del Departament de Benestar Social i Família. MÒDUL 2: Fonaments teòrics i pràctics de la intervenció amb els infants i adolescents Maria Jesús Morata. Doctora en Pedagogia. Professora de grau d’Educació Social i directora del Màster Universitari Models i estratègies d’acció social i educativa en la infància i l’adolescència de la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés de la Universitat Ramon Llull. Jaume Funes. Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés de la Universitat Ramon Llull. Llicenciat en Psicologia i Periodisme. Ha estat adjunt per la defensa dels drets dels infants en el Síndic de Greuges de Catalunya. Ha exercit càrrecs i funcions executives i d’assessorament relacionats amb problemàtiques adolescents i joves en situació de dificultat social. MÒDUL 3: Teoria i tècnica de la planificació i gestió de recursos humans Gemma Lladós. Responsable de l’àrea d’administració de Trànsit Projectes. Va ser directora del Centre Cultural Pati Llimona entre els anys 2000 i 2004 i directora del CRAE Les Palmeres fins el 2000. Ha impartit els mòduls de Gestió de recursos humans i Disseny de projectes del Màster en Gestió Cultural de la Universitat de Barcelona i de la Universitat Internacional de Catalunya així com del Postgrau en Polítiques Culturals de la Universitat de Barcelona. MÒDUL 4: Direcció econòmica-financera i de recursos materials José Manuel Gil. Director de “Let me think for you”, empresa de Consultoria i Formació per al Tercer Sector, especialitzada en l’Externalització de l’Estratègia, la Qualitat i les Millores de Gestió. Ha estat Coordinador General de la Creu Roja a Catalunya i Director General de la Fundació Catalana de l’Esplai i les seves entitats associades, així com president de la European Children and Youth Network of Foundations (ECYN) en representació de la Fundació Catalana de l’Esplai. MÒDUL 5: Disseny, planificació i avaluació del funcionament global del centre i de la intervenció educativa Anna Avellaneda. Responsable del Pla de Qualitat de Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència del Departament de Benestar Social i Família. Àngel Mestres. Director de Trànsit Projectes i President d’ABACUS, és també Coordinador Acadèmic del Màster d’Empreses i Institucions Culturals de la Universitat de Barcelona i Consultor d’ITD (Innovación, Transferencia y Desarrollo). Ha estat director de Recursos Externs i Comunicació de l’Institut de Cultura de Barcelona.

84

Programa lectiu Amb l'objectiu primordial d’actualitzar i ampliar les capacitats i habilitats de gestió i de lideratge dels participants, el postgrau es configura en cinc mòduls que abasten coneixements i aptituds clau per exercir les funcions directives com a tècnic, com a líder i com a gestor/a responsable del funcionament global del centre. Des d’una visió global de la gestió, cada mòdul incorpora idees clau per desenvolupar competències estratègiques i competències d'eficàcia personal d'importància decisiva en l'exercici diari de les funcions directives.

Módul ECTS

Mòdul 1. Marc institucional, legal i administratiu de l'atenció a la infància i l'adolescència 4

Mòdul 2. Fonaments teòrics i pràctics de la intervenció amb els infants i adolescents 5

Mòdul 3. Teoria i tècnica de la planificació i gestió en recursos humans 6

Mòdul 4. Direcció econòmica-financera i de recursos materials 4 Mòdul 5. Disseny, planificació i avaluació del funcionament global del

centre i de la intervenció educativa 6

TOTAL 25

MÒDUL 1 (4 ECTS) Marc institucional, legal i administratiu de l'atenció a la infància i l'adolescència Tema 1.1. L’estructura institucional pública i altres agents privats

- El Sistema català de serveis socials. La Xarxa Bàsica de Serveis Socials de Responsabilitat Pública en l'àrea d'atenció a la infància i l'adolescència.

- Les institucions públiques i privades gestores de serveis socials en l'àmbit de la infància i l'adolescència.

- Directrius d'organització i gestió de centres d'atenció a la infància i l'adolescència. Tema 1.2. Aspectes legals referents als menors i a les normatives dels establiments de serveis socials

- Marc jurídic dels menors. Protecció de dades i d’imatge. - Llei de drets i oportunitats. - Ètica i deontologia en el treball amb infants i adolescents. - Responsabilitat i límits del centre, del director/a i d'altres institucions o persones

relacionades (jutjats, sanitat, etc.). - SINIA. Normativa i circulars de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència.

Tràmits i gestió administrativa. - Els límits de la guarda legal dels infants i adolescents. Obligacions i deures. - Documentació legal de l’expedient dels infants i adolescents. - Les competències de la persona responsable del centre en el procés d'una denúncia.

85

- Normativa general dels establiments de serveis socials; responsabilitats higièniques i sanitàries; normatives dels menjadors col�lectius; normatives de sanitat i treball respecte als infants.

Tema 1.3. Situacions emergents i complexitats d’un entorn social canviant

- Prospectiva de situacions emergents i el seu impacte en l’entorn social dels infants i adolescents.

- Els nouvinguts (tràmits documentacions, complexitats de la diversitat cultural...) MÒDUL 2 (5 ECTS) Fonaments teòrics i pràctics de la intervenció amb els infants i adolescents Tema 2.1. Aspectes psicològics i pedagògics

- Psicologia d'organització respecte el funcionament del centre i els grups relacionals. - Marc pedagògic. Concepte educació. Límits de l’acció educativa. - Pedagogia de la desadaptació social. Estratègies d'acció educativa. - Coherència pedagògica en les eines, instruments i accions educatives. - Pedagogia aplicada a l’educació social. Els grups i les organitzacions.

Tema 2.2. Aspectes sociològics

- Sociologia de l'entorn dels infants i adolescents: família, escola, barri, territori, recursos al seu abast...

- Eines d'intervenció socioeducativa. - Entrenament en habilitats socials.

Tema 2.3. Gestió de conflictes

- Anàlisi i intervenció sobre el conflicte en relació amb els infants i adolescents. - Treball en xarxa. Coordinació efectiva de l’equip i altres agents implicats davant de

situacions complexes. Conductes disruptives. Coordinació de la xarxa per abordar aquestes situacions MÒDUL 3 (6 ECTS) Teoria i tècnica de la planificació i gestió de recursos humans Tema 3.1. Planificació i selecció dels recursos humans

- Organització i avaluació de les necessitats de personal. Anàlisi de les competències i responsabilitats associades al lloc de treball.

- Procés de selecció. Principis fonamentals; procediments i tècniques d’entrevistes - Planificació i organització del personal en centres de serveis 24h * 365 dies

Tema 3.2. Aspectes legals de la gestió de personal

- Normativa laboral - Prevenció de riscos laborals - La problemàtica de gestionar els drets dels infants amb els drets dels treballadors

Tema 3.3. Gestió dels recursos humans

- Models de lideratge. Direcció dels professionals i personal de serveis que treballen al centre. Designació de tasques, delegació de funcions.

- Treball en equip. Desenvolupament d’habilitats socials. Tècniques per la comunicació efectiva.

- Habilitats directives, conducció de grups i direcció de reunions. - Tècniques de motivació. La gestió d’un clima saludable de l’entorn laboral. - Determinació de les necessitats de formació del personal. - Supervisió, avaluació del rendiment del treball del personal. - Prevenció del desgast psicològic del personal (burn-out). - Tècniques de resolució de conflictes.

MÒDUL 4 (4 ECTS) Direcció econòmica-financera i de recursos materials Gestió pressupostària i financera. Bases conceptuals.

- Introducció a la normativa comptable i fiscal. - Elaboració, gestió i control de pressupostos.

86

- Interpretació i utilitat del estats financers. Indicadors bàsics per la gestió econòmica. - Captació de recursos econòmics. - Auditories econòmiques.

- Proveïdors i condicions de compra. MÒDUL 5 (6 ECTS) Disseny, planificació i avaluació del funcionament global del centre i de la intervenció educativa

- Planificació estratègica. - Instruments d'intervenció socioeducativa. - Pla de Qualitat de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència. Estàndards

de qualitat dels diferents àmbits d’actuació. Construcció d'indicadors. - Avaluació dels programes. Sistemes de gestió de qualitat. - Tecnologies de la informació i la comunicació aplicades als processos de planificació i

gestió i la millora dels serveis. - Innovació i recerca en centres educatius residencials d’acció educativa i d’acolliment

d’infants i adolescents. Projecte final de postgrau El projecte final de postgrau és un requisit indispensable l’objectiu del qual és aplicar els continguts i habilitats impartits en el Postgrau així com la integració dels temes treballats. La realització del projecte pot ser individual o en grup i serà tutoritzada per un especialista en la matèria que realitzarà les tasques de seguiment i acompanyament del treball. El disseny del projecte es realitzarà a partir d’una problemàtica concreta relacionada amb els temes tractats al llarg del postgrau i ha d’estar vinculat a les funcions directives dels responsables dels centres residencials d’atenció a la infància. Una vegada l’alumne hagi decidit el projecte que vol desenvolupar el tutor/a haurà de donar el seu vist-i-plau a la proposta de treball. El projecte final representarà un 60% de la nota final del curs. Dades del curs Seu: Girona Lloc: Delegació Territorial del Govern de la Generalitat a Girona (Plaça Pompeu Fabra, 1. 17002 Girona). Horari: Dijous de 9:30 a 14:00 hores i de 15:30 a 19:00 hores (Sessió “Acte de Clausura” de 9.30h a 14.00h)

FASE DEL POSTGRAU INICI FINAL SESSIONS

PRESENCIALS

PERÍODE DE PREINSCRIPCIÓ 17/07/2013 09/09/2013

ACTE INAUGURAL 10/10/2013 10/10/2013 10/10/2013

ASSIGNATURES 1er. Mòdul 10/10/2013 27/11/2013 10/10/203, 24/10/2013

i 07/11/2013

ASSIGNATURES 2n. Mòdul 28/11/2013 18/12/2013 28/11/2013

ASSIGNATURES 3r. Mòdul 19/12/2013 05/02/2014 19/12/2013 i 16/01/2014

ASSIGNATURES 4rt. Mòdul 06/02/2014 12/03/2014 06/02/2014 i 20/02/2014

ASSIGNATURES 5è. Mòdul 13/03/2014 09/04/2014 13/03/2014 i 27/03/2014

ACTE DE CLAUSURA 24/04/2014 24/04/2014 24/04/2014

87

Avaluació L’avaluació del nivell d’aprofitament del alumnat es realitza de manera continua i a través d’un projecte final supervisat per un tutor/a que farà un seguiment del treball desenvolupat per l’alumne. La nota final del postgrau estarà formada pels següents conceptes: Avaluació continuada (40% de la nota final) Projecte final del postgrau (60% de la nota final) El procés d’avaluació continuada es planteja a partir de les activitats que es porten a terme al llarg del desenvolupament de cada mòdul, i tenint en compte les característiques específiques de la formació a distància. S’apliquen dos nivells d’avaluació:

� Avaluació dels coneixements adquirits amb l’estudi a distància per mòduls. > S’ofereixen eines d’avaluació progressiva per mòduls a realitzar al llarg del transcurs del postgrau amb una devolució individualitzada per part del professorat amb l’objectiu de que l’alumnat sigui conscient del desenvolupament del seu procés de formació.

� Avaluació global del compliment, participació i aprofitament de les sessions presencials i les activitats pràctiques complementàries.

> S’avalua la participació a l’aula, ja que bona part dels continguts d’aquest postgrau requereixen de la participació activa i d’implicació en simulació de casos, així com comentaris dinàmics a l’exposició de conflictes que els alumnes hagin viscut en el seu àmbit laboral. > S’avaluen els exercicis pràctics. > Es valora la participació en debats. > Es valora l’assistència mitjançant la signatura dels alumnes a cada sessió. Per superar satisfactòriament cada mòdul, es imprescindible:

- Realitzar i superar satisfactòriament les activitats de cada mòdul. - Participar activament en la dinàmica que es generarà a l’aula on line (seguiment de

l’activitat generada tant pel formador com pels propis participants, realització d’activitats complementàries com debats, etc.).

- Complir amb les dates indicades al calendari per la lectura dels continguts de cada mòdul i l’entrega puntual dels exercicis de comprovació de comprensió de lectura de manera satisfactòria.

- Participar activament en les sessions de seguiment presencials, segons la dinàmica generada.

88

Procés d’ingrés dels adolescents al CRAE •

Tortosa. 28 d’abril de 2014



• Codi: 945.07.01

Introducció Arrel del Postgrau en funció directiva de centres residencials d’atenció a la infància i l’adolescència diferents directors i directores de centre de Catalunya van poder compartir inquietuds. Coll de l’Alba, Llars Infantils Torre Vicens i Enric Llaberia van coincidir en l’interés respecte al procés d’acollida dels infants i adolescents. Anys d’ experiència, i el procés educatiu constant de “reflexió- acció-reflexió” porta els directors i directores dels CRAE a desitjar perfilar i innovar cada dia més el protocol, les circumstàncies i factors emocionals a tenir presents davant d’un nou ingrés. Objectius Conèixer el treball sobre el procés d’ingrés dels adolescents al CRAE realitzat per la directora del CRAE Enric Llaberia arrel del Postgrau en funció directiva de centres residencials d’atenció a la infància i l’adolescència per tal de valorar-ne l’aplicabilitat al CRAE Coll de l’Alba. Programa 1. Reflexions davant d’un nou ingrés

1.1. Significat i importància d’un ingrés. 1.2. Quan comença realment el procés d’ingrés? 1.3. Què volem treballar durant el procés d’ingrés. 1.4. Qui volem que intervingui en el procés i per què. 1.5. Escollir tutor/a. 1.6. Qui, com, quan farem l’ingrés. Rituals que marcarem 1.7. Com afecta un nou ingrés a tot el CRAE. 1.8. Beneficis i possibles inconvenients segons la metodologia d’un ingrés

2. Casos, circumstàncies, realitat i situacions... que ens han servit per aprendre 3. Elaboració d’un possible model

3.1. Protocol de pre-ingrés 3.2. Protocol d’ingrés 3.3. Protocol d’acollida

Persones destinatàries del curs Curs adreçat al personal educador del Departament de Benestar Social i Família que treballa als centres d’atenció a la infància i l’adolescència, preferentment del CRAE Coll de l’Alba.

89

Docència Esther Melción – Directora del CRAE Enric Llaberia. Dades del curs • Dates: 28 d’abril de 2014 • Lloc: Tortosa. CRAE Coll de l’Alba • Horari: De 9.00h a 13.00h • Durada: 4 hores

90

Taller pràctic d’elaboració i redacció d’informes •

Tortosa, 22, 29 de maig i 5 de juny de 2014



• Codi: 945.06.01

Objectius • Reflexionar sobre el que fem per definir la demanda de millora d’elaboració i redacció dels informes educatius.

• Optimitzar la recollida i sistematització de l’observació dels educadors per la realització de l’Informe Tutorial.

• Clarificar i millorar el procés d’elaboració i redacció dels informes educatius de forma eminentment pràctica, fent èmfasi en el tipus de llenguatge a emprar i en la jerarquització de la informació.

• Millorar en l’elaboració d’objectius educatius. • Optimitzar els recursos dels que disposen els educadors per a la recollida de la informació. • Treballar els aspectes ètics a tenir present en la redacció d’informes. Programa - El trasllat de la informació: del registre d’observació a l’informe tutorial.

- Els elements a tenir en compte per elaborar un bon informe:

• La tria de la informació pertinent en funció del destinatari de l’informe.

• L’estructura de l’informe tutorial.

• El llenguatge com a constructor de realitats. La redacció i l’ús d’un llenguatge professionalitzat.

• La formulació d’objectius.

- Els elements ètics a tenir presents en els informes.

Persones destinatàries del curs Curs adreçat al personal educador del Departament de Benestar Social i Família que treballa als centres d’atenció a la infància i l’adolescència, preferentment del CRAE Coll de l’Alba. Metodologia La metodologia del curs compagina les explicacions del docent amb el treball eminentment pràctic, on els educadors seleccionaran la informació a traslladar a l’informe tutorial, la redactaran i n’elaboraran els objectius que d’aquesta descripció se’n desprenguin. Tot això es farà a partir d’exercicis pràctics que aportarà el docent, com d’altres que realitzaran de manera individual i/o en petit grup a partir de la informació que els mateixos educadors extrauran de les carpetes

91

tutorials o informació que ja disposen dels nois i noies. Així el treball es farà a partir de casos reals. Paral�lelament el docent anirà recollint tot el es treballa i finalitzat el taller, es lliurarà un document- protocol tant a nivell d’estructura com de contingut-, que serveixi com a guia als educadors per a l’elaboració de futurs informes. Docència Javier Loyo i Rivera. Diplomat en Educació Social per la Universitat Ramon Llull i màster en Teràpia Familiar Sistèmica a l’Escola de Teràpia Familiar Sistèmica de Barcelona. És Director de la Plataforma Cruïlla, que dissenya i desplega Serveis de Prevenció, Orientació i Suport Terapèutic i Socioeducatiu a les Famílies Cruïlla. Soci de la Cooperativa EDUVIC SCCL. Docent i supervisor de l’Escola Itinere. Terapeuta familiar a Cruïlla. Dades del curs • Dates: 22, 29 de maig i 5 de juny de 2014

• Lloc: Tortosa. CRAE Coll de l’Alba

• Horari: De 10.30h a 14.30h


92

Educació emocional per a educadors de centres d’aco llida •

Tarragona. 25, 30 de setembre, 7 i 14 d’octubre de 2014



• Codi: 945.05.01

Introducció L´educació emocional és un dels pilars bàsics a treballar i educar pel desenvolupament adequat dels infants i adolescents. En aquest curs ens plantegem que els/les educadors/es puguin conèixer i treballar les bases de la psicologia evolutiva de la infància i adolescència. Aquest estudi el farem lligat amb la situació especial amb al que es troben els infants que estan en un centre d´acollida. Durant les sessions treballarem estratègies que puguin aplicar els/les educadors/es en el seu treball amb els nens i adolescents. Objectius

- Conèixer les bases del desenvolupament psicològic de l’Infant.

- Conèixer estratègies que ajudin el personal educador a millorar les seves relacions entre ells i elles i amb els nens/ adolescents.

- Eines per la millorar les relacions amb infants i adolescents amb patologies.

- Treballar amb casos pràctics que aportin els alumnes o les formadores. Programa 1. Etapes del desenvolupament dels infants i necessitats socioeducatives 2. El què és normal i el què és disfuncional en el desenvolupament emocional. 3. L’educador i la seves habilitats de gestió emocional. 4. Els comportaments reactius i els comportaments actius. La maduresa emocional de l’educador. 5. Casos pràctics Persones destinatàries del curs Curs adreçat al personal educador del Departament de Benestar Social i Família que treballa als centres d’atenció a la infància i l’adolescència, preferentment del Centre d’Acollida Mare de Déu de la Mercè.

93

Docència Assumpció Salat – Psicòloga i consultora en formació i Recursos Humans. Directora del centre de psicologia Àgape.

Iolanda Andilla – Psicòloga i formadora del Centre Àgape Dades del curs • Dates: 25, 30 de setembre, 7 i 14 d’octubre de 2014 • Lloc: Tarragona. Centre d’Acollida Mare de Déu de la Mercè • Horari: De 9.30h a 14.30h • Durada: 20 hores

94

Intervenció educativa amb infants i adolescents que han patit abusos sexuals •

Tarragona. 6, 13, 20 i 27 de maig de 2014



• Codi: 945.04.01

Objectius - Conèixer què és l’abús sexual infantil, les seves característiques i les seves conseqüències.

- Donar estratègies per poder detectar possibles casos d’abús sexual a menors.

- Conèixer les possibles intervencions educatives per reduir els efectes de l’abús sexual infantil.

- Aprofundir en la prevenció dels abusos sexuals o les situacions abusives en els centres residencials.

Programa CONCEPTUALIZACIÓ de l’abús sexual infantil:

- Definició i Falses creences

- Incidència i prevalença

- Perfil de l’abusador/a. Dinàmiques familiars

DETECCIÓ de l’abús sexual infantil: - Indicadors

- Detecció, comunicació i principis bàsics d’actuació

REVELACIÓ - Importància de la revelació, dificultats i necessitats

- La revelació com a factor de risc

INTERVENCIÓ EDUCATIVA - Concepte de resilience o resistència a l’estrès

- Atenció Terapèutica

- Treball en xarxa

PREVENCIÓ EN EL CENTRE - Intervenció educativa en situacions diàries i en relació als seus iguals.

- Educació Sexual.

- Situacions de risc.

95

Persones destinatàries del curs Curs adreçat al personal educador del Departament de Benestar Social i Família que treballa als centres d’atenció a la infància i l’adolescència, preferentment del Centre d’Acollida Mare de Déu de la Mercè. Metodologia Es treballa a través de la metodologia del cas; per treballar tots els temes es proporcionaran casos que permetran la discussió, el debat i l’aprofundiment teòric. Docència

Pilar Polo – Psicòloga de la Fundació Vicki Bernadet

Vicki Bernadet – Fundadora i presidenta de la Fundació Vicki Bernadet Dades del curs • Dates: 6, 13, 20 i 27 de maig de 2014 • Lloc: Tarragona. Centre d’Acollida Mare de Déu de la Mercè • Horari: De 9.30h a 14.30h • Durada: 20 hores

96

Marc jurídic de la protecció pública a la infància i l’adolescència

•

Amposta. 23, 30 d’octubre, 6, 13, 20, 27 de novembre i 4 de desembre de 2014



• Codi: 945.13.01

Presentació En el marc de la nova Llei dels drets i de les oportunitats en la infància i l’adolescència, des de la Direcció General d’Atenció a la Infància i Adolescència (DGAIA), com a organisme encarregat de dissenyar les polítiques d'infància i adolescència, i amb una visió integral i transversal del conjunt de les actuacions que es duen a terme des de totes les administracions i altres agents socials que hi intervenen, es vol fomentar i potenciar un pla de formació que esdevingui referent per a tots els professionals dels diferents organismes que la formen, així com l’Observatori dels Drets de la Infància i la resta de professionals que treballen en l’àmbit de la infància i adolescència a Catalunya. Neix així el Pla de Formació de la Direcció General d’Atenció a la Infància i Adolescència dins del Pla Director de Formació del Departament de Benestar Social i Família. En el Pla de Formació de la DGAIA s’ha dissenyat un programa de Formació Especialitzada en Polítiques Públiques d’Infància i Adolescència a Catalunya que vol ajudar a posar a disposició de les persones que treballen en l’àmbit de les administracions públiques amb competència en l’atenció a la infància i l’adolescència i dels serveis socials especialitzats en infància i adolescència una eina formativa pluridisciplinària i uns instruments útils per afrontar amb seguretat i èxit la seva activitat quotidiana en l’àmbit de la protecció pública a la infància i l’adolescència. L’activitat formativa Marc jurídic de la protecció pública a la infància i l’adolescència forma part del programa de Formació Especialitzada en Polítiques Públiques d’Infància i Adolescència a Catalunya. Objectius La Llei dels Dret i les Oportunitats en la Infància i l’Adolescència, representa un canvi en la concepció de la infància i l’adolescència, que ens obliga a treballar amb nous instruments i noves metodologies. El sistema de protecció dins el marc de la nova Llei, configura un sistema de descentralització que es fonamenta en la distinció entre la situació de risc i les situacions de desemparament. En aquest curs, es vol donar als participants les eines perquè es familiaritzin amb els conceptes, mètodes i procediments administratius de protecció a la infància i l’adolescència a Catalunya. Programa I. Introducció.

� Marc jurídic � Xarxa de protecció

97

II. Expedient informatiu i intervenció en situació de risc. � Expedient informatiu � Intervenció en situació de risc

III. Desemparament, Tutela i Guarda. � Concepte de desemparament. Indicadors. Factors i mitjans de prova � Procediment de desemparament � Procediment de tutela i guarda

IV. Mesures de protecció. � Acolliments en centre � Acolliments en família extensa � Acolliments familiars en família aliena, acolliment preadoptiu, adopció i UCAE � Mesures de transició a la vida adulta i autonomia personal i suport a l’emancipació o

la majoria d’edat

V. Altres actuacions en matèria de protecció. � Prestacions econòmiques i patrimoni dels infants i adolescents � Menors estrangers no acompanyats. � Documentació dels infants i adolescents tutelats

VI. Processos judicials. � Responsabilitat penal de menors � Processos judicials en matèria d’infància i adolescència

Metodologia Les sessions tindran una gran part teòrica, però també incorporaran pràctica. A cada sessió es realitzarà un cas pràctic d'anàlisi de casos referits a la part teòrica. La distribució dels continguts serà la següent: Sessió 1a: - Continguts: Blocs I i II - Durada: 4 hores - Horari: de 10.30h a 14.30h Sessió 2a: - Continguts: Bloc III; punt 1 - Durada: 4 hores - Horari: de 10.30h a 14.30h Sessió 3a: - Continguts: Bloc III; punts 2 i 3 - Durada: 4 hores 30 - Horari: de 10.30h a 15.00h Sessió 4a: - Continguts: Bloc IV; punts 1, 2 i 3 - Durada: 4 hores 30 - Horari: de 10.30h a 15.00h Sessió 5a: - Continguts: Bloc IV; punt 4 i Bloc V; punt 1 - Durada: 4 hores - Horari: de 10.30h a 14.30h Sessió 6a: - Continguts: Bloc V; punts 2 i 3 - Durada: 4 hores 30 - Horari: de 10.30h a 15.00h

98

Sessió 7a: - Continguts: Bloc VI - Durada: 4 hores 30 - Horari: de 10.30h a 15.00h Persones destinatàries del curs Professionals que treballin dins l’àmbit d’infància i l’adolescència. Preferentment:

� Serveis socials bàsics i especialitzats en infància i l’adolescència (EAIA). � Professionals de la DGAIA. � Altres professionals de l’àmbit de l’atenció a la infància i l’adolescència.

Docència Juristes del Servei de Suport Jurídic de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència i de l’Institut Català de l’Adopció.

Dades del curs • Dates: 23, 30 d’octubre, 6, 13, 20, 27 de novembre i 4 de desembre de 2014 • Lloc: Amposta • Horari: De 10.30h a 14.30h ó 15.00h (depenent de la sessió) • Durada: 30 hores

99

Comprendre la dinàmica familiar per treballar amb e ls infants i adolescents la seva situació familiar a t ravés de la tutoria •

Girona, 14, 28 de maig, 4 i 26 de juny de 2014



• Codi: 945.03.01

Objectius - Realitzar una reflexió del que comporta el treball amb nens, nenes i adolescents atesos al Centre

d’acolliment Llar Infantil Nostra Senyora de la Misericòrdia, a partir de les oportunitats i dificultats que tenen els professionals en el seu context d’intervenció.

- Donar eines educatives i terapèutiques per tal que l’espai de tutoria esdevingui un espai de

reparació emocional. - Oferir continguts teòrics i estratègies pràctiques, des del model de teràpia familiar

socioeducativa, que faciliti els/les educadors/es l’abordatge de l’historia de vida del nens, nenes i adolescents que tenen com a tutors/es.

Programa 1a Part: COMPRENDRE PER A TRANSFORMAR

Claus dels models sistèmic de treball amb famílies, adolescents i infants:

- Adolescent i infant com a fruit d’una historia familiar:

• Definicions de família

• Tipus de famílies

• L’herència generacional

• Models d’interacció familiar

- L’estructura familiar: aspectes que configuren el funcionament emocional i relacional de

l’adolescent i de l’infant:

• Aliances i coalicions

• Subsistemes familiars

• Classes de límits

• Regles familiars

• Famílies aglutinades o deslligades

• Mites familiars

• Lleialtat familiar: delegació

• Registre de mèrits

• Parentalització

• Triangulació

• Jocs familiars

100

- El context institucional com a model relacional i emocional:

• Tutoria

• Vida quotidiana

• Experiències amb el context social

2a Part: ACTUAR PER PROMOURE PROCESSOS DE TRANSFORMACIÓ

Claus per una intervenció relacional:

- El professional com a primer recurs relacional:

• Com ens col�loquem en la relació?

• Educabilitat i educativitat

• La proximitat transformadora del professional

• Com poder ser legitimats per poder treballar amb la seva història de vida?

• El paper de les expectatives relacionals

• Retrat robot del professional

- Treballar a partir de les capacitats dels adolescents i infants per generar processos de

transformació:

• Les bones raons de cada membre de la família

• La recerca de l’equilibri familiar (homeòstasi)

• El valor del símptoma (i la funció protectora)

• Pronòstic humil: Les mateixes condicions inicials no produeixen necessàriament els

mateixos efectes- Equifinalitat

• La mirada professional que capacita i empodera

• Els axiomes de la comunicació

3ra Part: ESTRATÈGIES I TÈCNIQUES D’INTERVENCIÓ i COMUNICACIÓ

Idees pràctiques per fer una abordatge emocional i relacional a l’espai de tutoria

- L’entrevista

- Tenir cura de la comunicació digital i analògica.

- Redefinició

- Entrar “a peu descalç”

- Les preguntes circulars

- Clarificar i recapitular

- La història viscuda i el valor de les fotografies

- Narració de contes metafòrics

- Altres comunicacions metafòriques

- Rituals

- Representació d’un canvi de rols

- La línea de la vida

- El canvi de narrativa

- Altres tasques originals

101

Persones destinatàries del curs Curs adreçat al personal educador del Departament de Benestar Social i Família que treballa als centres d’atenció a la infància i l’adolescència, preferentment del Centre d’acolliment Llar Infantil Nostra Senyora de la Misericòrdia. Metodologia La metodologia del curs compagina les explicacions del docent, amb utilització de situacions professionals reals, tècniques de dinàmiques de grup, representació de simulacions, treball en petits grups i treball en gran grup. Docència Javier Loyo i Rivera. Diplomat en Educació Social per la Universitat Ramon Llull i màster en Teràpia Familiar Sistèmica a l’Escola de Teràpia Familiar Sistèmica de Barcelona. És Director de la Plataforma Cruïlla, que dissenya i desplega Serveis de Prevenció, Orientació i Suport Terapèutic i Socioeducatiu a les Famílies Cruïlla. Soci de la Cooperativa EDUVIC SCCL. Docent i supervisor de l’Escola Itinere. Terapeuta familiar a Cruïlla.

Dades del curs • Dates: 14, 28 de maig, 4 i 26 de juny de 2014 • Lloc: Girona. Centre d’acolliment Llar Infantil Nostra Senyora de la Misericòrdia • Horari: De 9.00h a 14.00h • Durada: 20 hores

102

El treball de la història de vida dels nens, nenes i adolescents a través de la tutoria •

Cornellà de Llobregat, 9, 30 d’abril, 14, 28 de maig, 8 i 22 d’octubre de 2014



• Codi: 945.01.01

Objectius - Realitzar una reflexió del que comporta el treball amb nens, nenes i adolescents atesos al CRAE

Calamot, a partir de les oportunitats i dificultats que tenen els professionals en el seu context d’intervenció.


















• Mites familiars




• Triangulació

• Jocs familiars


103

• Tutoria

• Vida quotidiana












transformació:










- L’entrevista


- Redefinició







- Rituals




- ECO MAPA


104

Persones destinatàries del curs Curs adreçat al personal educador del Departament de Benestar Social i Família que treballa als centres d’atenció a la infància i l’adolescència, preferentment del CRAE Calamot. Metodologia La metodologia del curs compagina les explicacions del docent, amb utilització de situacions professionals reals, tècniques de dinàmiques de grup, representació de simulacions, treball en petits grups i treball en gran grup. Docència Anna Vicente. Llicenciada en psicologia i màster en teràpia familiar sistèmica. Terapeuta familiar i conductora de grups de famílies a la Plataforma Cruïlla, que dissenya i desplega Serveis de Prevenció, Orientació i Suport Terapèutic i Socioeducatiu a les Famílies. Docent de l’escola Itinere. Dades del curs • Dates: 9 i 30 d’abril, 14 i 28 de maig, 8 i 22 d’octubre. • Lloc: Cornellà de Llobregat. CRAE Calamot • Horari: De 9.40h a 13.00h • Durada: 20 hores

105

Bandes llatines i grups de manipulació psicològica (GMP) •

Palau-solità i Plegamans. 10, 17, 24 d’octubre i 7 de novembre 2014



• Codi: 945.10.01

Objectius No és infreqüent l’ingrés al CREI de nois dels quals es té coneixement cert i/o sospites de pertànyer i/o haver estat membres de bandes llatines i similars grups juvenils més o menys organitzats. Grups dels quals, per les seves pròpies característiques, més enllà dels rumors i prejudicis més populars, se’n té un escàs coneixement. En aquest curs es vol aprofundir en les característiques d’aquest tipus de grups per tal de tenir possibilitats de detectar-ne la pertinença, saber com afrontar-la i promoure’n l’abandonament, així com de fer-ne prevenció. Continguts GRUPS DE MANIPULACIÓ PSICOLOGICA

1. Definició i concepte de GMP

2. Tipus de sectes coercitives o GMP

3. Tècniques de manipulació utilitzades

4. Fases: a. Practiques de captació b. Practiques d’adoctrinament c. Practiques de retenció

5. Síndrome de dependència grupal BANDES LLATINES

1. Altres formes de cohesió grupal: GMP vs BANDES

2. Bandes: Concepte i característiques (Origen de les bandes, característiques, grups presents a Catalunya)

3. Signes d’alarma i perfil

4. Per què els joves ingressen a les bandes. Indicis

5. Exploració inicial i plantejament terapèutic

6. Per què abandonar una banda

7. Com actuar. Recomanacions

8. Casos pràctics Persones destinatàries del curs Curs adreçat al personal educador del Departament de Benestar Social i Família que treballa als centres d’atenció a la infància i l’adolescència, preferentment del Centre Residencial d’Educació Intensiva Els Castanyers.

106

Docència Marc Anselmo – Caporal. Grups Organitzats Violents de la Unitat Regional de Proximitat i Atenció al Ciutadà. Regió Policial Metropolitana Nord. Mossos d’Esquadra.

Laura Merino – Psicòloga d’AIS, Atenció i Investigació de Socioadiccions. Dades del curs • Dates: 10, 17, 24, d’octubre i 7 de novembre • Lloc: Palau-solità i Plegamans • Horari: De 10.00h a 13.00 el primer dia i de 9.00h a 14.00h la resta • Durada: 18 hores

107

El treball de la història de vida dels nens, nenes i adolescents a través de la tutoria •

Badalona, 22 d’abril, 6, 13 i 20 de maig de 2014



• Codi: 945.02.01

Objectius - Realitzar una reflexió del que comporta el treball amb nens, nenes i adolescents atesos al CRAE

Mª Assumpta, a partir de les oportunitats i dificultats que tenen els professionals en el seu context d’intervenció.


















• Mites familiars




• Triangulació

• Jocs familiars

108


• Tutoria

• Vida quotidiana












transformació:










- L’entrevista


- Redefinició







- Rituals




- ECO MAPA


109

Persones destinatàries del curs Curs adreçat al personal educador del Departament de Benestar Social i Família que treballa als centres d’atenció a la infància i l’adolescència, preferentment del CRAE Ma. Assumpta. Metodologia La metodologia del curs compagina les explicacions del docent, amb utilització de situacions professionals reals, tècniques de dinàmiques de grup, representació de simulacions, treball en petits grups i treball en gran grup. Docència Javier Loyo i Rivera. Diplomat en Educació Social per la Universitat Ramon Llull i màster en Teràpia Familiar Sistèmica a l’Escola de Teràpia Familiar Sistèmica de Barcelona. És Director de la Plataforma Cruïlla, que dissenya i desplega Serveis de Prevenció, Orientació i Suport Terapèutic i Socioeducatiu a les Famílies Cruïlla. Soci de la Cooperativa EDUVIC SCCL. Docent i supervisor de l’Escola Itinere. Terapeuta familiar a Cruïlla. Dades del curs • Dates: 22 d’abril, 6, 13 i 20 de maig de 2014 • Lloc: Badalona. CRAE Ma Assumpta • Horari: De 9.00h a 14.00h • Durada: 20 hores

110

Preparació del desinternament de nois/es en CRAEs: estratègies, recursos, aspectes ètics i implicacion s emocionals per nois/es i educadors/es •

Vic. 9, 21, 28 d’octubre, 4 i 27 de novembre de 2014



• Codi: 945.09.01

Objectius - Definir les emocions de l’infant i jove en el procés de sortida del CRAE. - Eines i estratègies per a la intervenció educativa en el moment de la sortida de l’infant i del/de la jove. - Analitzar el propi treball que des de l’equip d’educadors es realitza amb els/les joves en el

moment de la sortida. - Treballar sobre els recursos de la xarxa social que poden ajudar al jove i als educadors en el

moment de la sortida del CRAE. Programa BLOC A : ACOMPANYAMENT ALS INFANTS I ADOLESCENTS EN EL PROCÉS DE RETORN AMB LA SEVA FAMÍLIA 1- MARC CONCEPTUAL

- Què ens diu la LDOIA

- L’infant i adolescent i la seva família o La funció parental: eixos organitzadors o Pertorbacions i dèficits parentals que provoquen risc greu i desemparament

2- L’INFANT I ADOLESCENT INSTITUCIONALITZAT

- Per què ingressen els nens i les nenes en un CRAE?

- La vinculació amb les figures d’aferrament primari com a organitzador del desenvolupament i de la formació de la identitat de l’adolescent

- Riscos i oportunitats en els infants i adolescents institucionalitzats o La crisi familiar com a oportunitat de canvi o com a increment de la cronificació o Dilució del sistema familiar i dilució del sistema d’intervenció

3- ESTRATÈGIES D’INTERVENCIÓ QUE AFAVOREIXEN EL PASSATGE DE LA SITUACIÓ

D’INSTITUCIONALITZACIÓ AL RETORN AMB LA FAMÍLIA

- El tutor i la residència com a promotors de resiliència

- La participació de l’infant i adolescent i de la seva família en el procés educatiu

- Intervencions dirigides a la capacitació parental

- La reorganització de la xarxa

111

4- CO-CONSTRUCCIÓ DEL DISSENY DE RETORN AMB LA FAMÍLIA

- Identificació dels sistema d’intervenció implicat i co-construcció de les estratègies

d’intervenció

- El pla de reunificació familiar: els objectius, les activitats i l’avaluació

BLOC B: ACOMPANYAMENT ALS JOVES CAP A LA SEVA EMANCIPACIÓ 5- L’ADOLESCENT.

- Què és l’adolescència?

- Perfil de l’adolescent

- Què es mou en l’adolescent en el moment de la sortida del CRAE

6- L’AUTONOMIA.

- Què entenem per autonomia

- Història de la maduració. La linealitat

- Àmbits: psicològic, emocional, mobilitat, econòmic,quotidianitat, i salut....

- Factors : confiança i seguretat, presa de decisions, participació i implicació del propi jove

7- LA IDENTITAT.

- Procés de l’ésser humà

- L’entorn. Influències i expectatives, valors

- L’autoconcepte i l’autoestima

8- EINES I ESTRATÈGIES D’INTERVENCIÓ DES DELS PROFESSIONALS:

- L’escolta

- Expectatives de l’educador/a

- Valors ètics

- L’autoritat i l’autoritarisme

- Vincle educatiu

- Acompanyament al jove

9- LA SORTIDA DEL JOVE ALS 18 ANYS DEL CRAE: RECURSOS I PROCESSOS.

- ASJTET. Programa d’habitatge

- Inserció socio-laboral

- Circuits formatius

- El suport psicològic. La xarxa social

Metodologia El seminari es desenvoluparà a partir de la presentació d’aspectes conceptuals i la seva aplicació pràctica, a través de les aportacions dels casos, que el propi CRAE ha viscut, i donant recomanacions sobre les possibles metodologies que els educadors poden aplicar. Així mateix s’oferirà la possibilitat de vivenciar i experimentar amb el suport d’alguns exercicis pràctics les emocions i afectes que pot provocar la marxa dels joves en els mateixos joves i en l’equip del CRAE.

112

Persones destinatàries del curs Curs adreçat al personal educador del Departament de Benestar Social i Família que treballa als centres d’atenció a la infància i l’adolescència, preferentment del Centre Residencial Osona. Docència Isabel Abril i Moreno: psicòloga , terapeuta familiar i postgraduada en intervencions psicosocials. Psicòloga EAIA de Casc Antic. Julián Camacho Salazar: Tècnic de l’Àrea de Suport als Joves Tutelats i Extutelats de la Direcció General d’Atenció a la Infància i Adolescència del Departament de Benestar Social i Família. Diplomat en Educació Social, Mediador Familiar i Artterapeuta. Postgrau en Funció Directiva dels Responsables de Centres Educatius d’Atenció a la Infància. Màster Integratiu en Artteràpia. Postgrau en Artteràpia. Dades del curs • Dates: 9, 21, 28 d’octubre, 4 i 27 de novembre de 2014 • Lloc: Vic • Horari: De 09.00h a 13.00h • Durada: 20 hores

113

Parlem de la sexualitat dels joves. Taller per a ed ucadors i educadores de pisos per a joves tutelats i extutela ts • Barcelona, 4 i 11 d’abril de 2014



• Codi: 945.20.01

Introducció

L’adolescència representa un període d’intensos canvis que es perllongaran durant gairebé una dècada i que afecten totes les àrees de la persona. Es produeix una transformació en el desenvolupament físic, amb l’aparició d’una manera rellevant de la maduració sexual, acompanyada sempre de canvis psicològics profunds i canvis en l’àrea de les relacions socials. D’altra banda, el nois i noies amb característiques de vulnerabilitat i risc social, a vegades estableixen relacions afectives i sexuals que poden derivar en un risc per a la seva salut física i/o mental. Els conflictes personals, familiars i socials que sovint presenten aquests joves, amb la ruptura del vincle afectiu amb els adults de referència, fa que les diverses qüestions i comportaments relacionats amb les relacions afectives i sexuals i els riscos derivats, siguin més difícils d’abordar de manera integral pels educadors i els diferents professionals dels serveis de salut. A més, aquests nois i noies son més susceptibles de provar substàncies que desinhibeixen i calmen d’entrada el patiment, d’establir relacions dependents o desiguals i fins i tot abusives. Si ens recolzem amb l’experiència i d’acord amb les diferències anatòmiques i fisiològiques dels nois i de les noies, observem que el camí d’uns i altres cap a la identitat personal, tant sexual com social, implica expectatives i necessitats diferents. Els sentiments i emocions que experimenten noies i nois davant les fantasies sexuals, la necessitat de ser “mirats” i estimats, les sensacions corporals, el desig sexual, la necessitat de comprovar la capacitat i la potencia, la normalitat de les seves funcions, etc., solen ser diferents. Totes aquestes vivències que comentem, poden donar lloc a temors, dubtes, pors, inseguretats, exigències, desconfiança amb un mateix i cap als altres, excés de timidesa o d’atreviment... A més, hi ha una discordança entre la maduresa fisiològica i l’equilibri psicoafectiu, que fa que els adolescents i joves es trobin sovint davant de riscos no reconeguts i per tant no esperats (embaràs, infeccions de transmissió sexual -ITS-,...). Cal remarcar que les noies per la seva fisiologia i potser perquè son més capaces de compartir les dificultats, busquen i demanen informació i ajut amb major facilitat. En canvi, el camí cap a la identitat sexual i reafirmació de la personalitat dels nois, en general, és més silenciós i solitari. Els costa més parlar de les seves pors i emocions i busquen ajut més tard. Sovint se’ls ha de convidar a parlar davant de les expressions no verbals o d’actuacions que sorprenen a l’educador o adult de referència Per tant, la sexualitat, l’afectivitat, l’amor, el desig,... incideixen d’una manera fonamental en el nostre creixement com a persones i, el seu desenvolupament molt relacionat amb l’entorn, pot commoure l’equilibri psicològic, afectiu i emocional i interferir en el grau de salut global. Considerem el suport i l’atenció a l’adolescent i jove des d’una perspectiva global, integral, tenint present un model d’intervenció bio-psicosocial que ens permeti entendre millor els seus comportaments i acompanyar-lo en el seu procés de creixement i reafirmació de la identitat.

114

Objectius

• Millorar la comprensió de l’estructura dels adolescents i joves, dels seus comportaments i com se’ls pot acompanyar.

• Compartir les diferents experiències professionals i reflexionar sobre l’escolta i l’atenció,

atenent les circumstàncies especials, d’adolescents i joves. • Aprofundir sobre la sexualitat i les relacions afectives-sexuals dels joves.

Continguts

� Afectivitat i sexualitat a l’adolescència i joventut. Necessitat d’una atenció específica.

� Identitat i orientació sexual.

� Dificultats i/o trastorns en les relacions sexuals compartides.

� Mètodes anticonceptius i anticoncepció d’urgència.

� Diferents característiques de l’embaràs imprevist. Acompanyament i opcions.

� Infeccions de transmissió sexual i VIH. Risc i prevenció.

Metodologia Introducció teòrica per situar la importància de la psico-sexualitat i les relacions afectives i emocionals. Des d’una mirada global i mitjançant una metodologia activa, basada en la participació dels assistents, es treballarà a partir de casos pràctics i diferents dinàmiques grupals que facilitin la discussió i la reflexió dels diferents aspectes relacionats amb els nois i noies i els seus comportaments. Treball a partir de les experiències viscudes. Es recolliran les diferents experiències dels educadors en la seva tasca diària i es treballaran com “casos pràctics”, per tal de repensar i aprofundir el que pot preocupar i/o presenta dificultats en l’acompanyament d’aquests nois i noies durant la tutela. S’oferirà un suport continuat als educadors des del CJAS per casos o situacions que necessitin una reflexió especial, o per atendre de manera personalitzada a algun dels nois o noies en règim d’acollida. Per la sensibilitat i delicadesa del tema que s’ha de tractar i per un bon maneig de les sessions de grup, aquestes estaran conduïts per 2 professionals.


Educadors/es de pisos per a joves tutelats i extutelats.

Docència

2 professionals del Centre Jove d’Anticoncepció i Sexualitat –CJAS-

Dades del curs

• Dates: 4 i 11 d’abril de 2014 • Lloc: Barcelona • Horari: De 10.00h a 14.00h • Durada: 8 hores

115

Seminari d’introducció a l’artteràpia • Barcelona, 13, 15 i 20 de maig de 2014



• Codi: 945.19.01

Introducció

L' Artteràpia és una pràctica terapèutica que inclou de manera fonamental el treball amb els diferents llenguatges artístics cercant el potencial creatiu de cada persona. No calen coneixements artístics per a beneficiar-se del seu ús. Es tracta d' un camí cap a la integració i la restauració de part de les capacitats que configuren l' ésser humà. Es treballa a partir dels interessos i les possibilitats de cadascú dins d’un marc professional i acollidor on l’artterapeuta acompanya el procés i els canvis que puguin produir-se en les persones, ja sigui en relació a la manera d’afrontar les seves dificultats i/o malalties, ja sigui en el desenvolupament de les seves capacitats expressives i creatives. Aquest seminari va dirigit a tots aquells professionals que directa o indirectament treballen en el camp de la infància i adolescència i volen sumar coneixements i reflexionar sobre un tipus d'escolta que permeti acceptar, acompanyar, seguritzar i sostenir a la persona en tot allò que li esdevingui per tal d'afavorir-la en la integració d’allò emocional propi. Té com a finalitat apropar i donar a conèixer l'Artteràpia i la seva metodologia de treball en la recerca del potencial de cada participant. És aquest un àmbit professional directament implicat en el procés de desenvolupament de la personalitat, moment en el qual noies i nois es veuen immersos en forts moviments interns, que al entrar en contacte amb la realitat familiar o social que els envolta, provoquen en ells emocions, desitjos, preferències i rebutjos, que poden acabar en situacions de conflicte. En aquest sentit l' Artteràpia proposa un espai de descoberta personal i un tipus de treball fora de la relació jeràrquica que permeti al jove construir la realitat adaptant-la a les seves capacitats de creació.

Objectius

• Donar a conèixer alguns fonaments teòrics i practico metodològics de l’ Artteràpia.

• Donar a conèixer alguns recursos artterapèutics com a elements d’ intervenció.

• Experimentar amb el suport dels diferents llenguatges artístics, per tal de trobar formes de representació a les capacitats, les dificultats i les resolucions de conflictes.

• Facilitar la possibilitat de vivenciar i desenvolupar alguns processos creatius des de l’Artteràpia.

Continguts

• Fonaments, conceptes teòrics i dispositiu en Artteràpia.

• Presentació d’experiències de treballs amb Artteràpia (infants/joves).

• Es proposa la realització de tallers i exercicis de sensibilització per tal d' experimentar una vivència personal sobre el treball artterapèutic tant a nivell teòric com dels processos de creació.

Metodologia Las sessions es divideixen en una primera part de conceptualització i fonamentació de l’Artteràpia i/o presentacions del treball artterapèutic d’alguns infants o joves en Artteràpia i una segona part, totalment pràctica on es proposa als participants la possibilitat de vivenciar en primera persona una proposta artterapèutica a través d’un taller o exercicis.

116

Es tracta d’una metodologia de reflexió-acció, en un anar i venir per l’eix de la vivència a la representació de la mateixa, a partir del desenvolupament de les diferents produccions artístiques i de la representació al concepte. És totalment activa, sempre respectant i escoltant el moment i el desig de cadascú dels participants. El taller artterapèutic és l’espai on es pot vivenciar i experimentar la pràctica de l’ Artteràpia. Es plantejarà un passatge pels eixos teòrics essencials en la presentació i en la cloenda del curs.


A tots aquells professionals de l'àmbit d'infància, adolescència i família que: - estiguin interessats i encuriosits per la relació entre l’art i la teràpia i pels processos de creació artística. - Cerquin en l’Artteràpia una nova manera de pensar i intervenir en el seu treball, ja vinguin del món educatiu, sanitari, artístic, de la salut mental, socio-comunitari, etc. - Desitgin potenciar i fer créixer les seves capacitats i habilitats creatives.

Docència

Alícia Expósito. Artterapeuta (membre professional i fundadora de Grefart). Llicenciada en Coreografia i Tècniques d’Interpretació de la Dansa (Institut del Teatre de Barcelona). Curs I i II d’Especialització en Supervisió d’Artteràpia de la UdG. Màster integratiu en Artteràpia UdG. Coordinadora i docent del Diploma de Postgrau en Artteràpia i del Màster integratiu en Artteràpia UdG. Pilar Orgillés. Artterapeuta. Docent al Màster d’ Artteràpia de la Universitat de Girona. Màster en Artteràpia per la Universitat de Vic. Diplomada en Infermeria. Màster en Drogodependències per la Universitat de Barcelona. Julian Camacho. Artterapeuta, membre professional de GREFART i de la FEAPA. Educador Social a l’Àrea de Suport als Joves Tutelats i Extutelats de la Direcció General d’Atenció a la Infància i Adolescència de la Generalitat de Catalunya.

Dades del curs

• Dates: 13, 15 i 20 de maig de 2014 • Lloc: Barcelona • Horari: De 09.00h a 14.00h • Durada: 15 hores

117

Anàlisi integral de la situació dels infants i adol escents víctimes en processos penals

•

Barcelona. 7, 13, 20, 28 d’octubre i 4 de novembre de 2014



• Codi: 945.13.01

Objectius - Millorar la capacitat i habilitats dels juristes i tècnics que atenen els menors d'edat per tal de

salvaguardar la protecció dels infants i adolescents en el procés penal i que es pugui garantir el mateix procés i incrementar les sentències a favor de les víctimes.

- Garantir la protecció integral dels infants i adolescents víctimes de processos penals perquè, d'una

banda, se salvaguardi la víctima del procés, però alhora es se sàpiga enfocar aquest procés per tal de garantir un increment del número de sentències favorables.

Programa 1.- Primera sessió - Dia 7 d’octubre Dret substantiu De 9.30h a 14.30h I.- Tipologia de delictes en que la víctima és un menor d’edat.

- Maltractaments de gènere. Maltractament infantil. - Abusos sexuals. Novetats legislatives. - Anàlisi de la tipologia de delictes que pateixen els infants i adolescents tutelats per la DGAIA i la resposta judicial. Sobreseïments. Sentències condemnatòries. Sentències absolutòries. Anàlisi de casos amb sentència condemnatòria i absolutòria. Anàlisi de interlocutòries de sobreseïments. II.- Els menors d’edat enfront les noves tecnologies. Tipus penals Docents: Silvia Grau i Yolanda Hernández. Advocades de la Generalitat 2.- Segona sessió - Dia 13 d’octubre El procés penal De 9.30h a 12.00h I.- Fase d’instrucció Anàlisi de casos en que s’instrueixen causes amb víctimes menors d’edat. Docent : Javier Cuchi. Jutjat d’Instrucció núm. 2 de Lleida. De 12.30h a 14.30h II.- La Intervenció d’altres operadors en el procés penal.

a) Els serveis d’atenció a la víctima.-

- Servei d’Atenció a la Víctima del Departament de Justícia

Docent : Ruben Sánchez. Psicòleg de l’Oficina d’Atenció a la Víctima del Delicte de Barcelona.

- L’atenció a la víctima des de la Policia.

118

Docent : Montserrat Escudé Serra. Sergent de la Unitat Central de Proximitat i Atenció Ciutadana- Atenció a la Víctima b) La investigació del delicte

- El paper dels mossos d’esquadra la investigació dels delictes. La policia judicial

Docent : Sergi Torres Dalmau. Sergent del Grup d’Investigació de la Unitat Central de Menors

- El paper del metge forense.

Docent :Amadeu Pujol Rubinat. Cap de Servei de la Clínica Médico Forense 3.- Tercera sessió - Dia 20 d’octubre El procés penal De 9.30h a 11.30h I.- La Intervenció d’altres operadors en el procés penal (continuació)

- Avaluació del menor d’edat víctima de maltractaments de gènere i del maltractament infantil.

- Credibilitat dels testimonis víctimes d’abusos sexuals infantils.

- Consideracions sobre el concepte d’imputabilitat.

- Concepte i avaluació del dany psicològic.

Docent : José Ramón Juárez psicòleg EAT penal De 12.00h a 15.00h II.- Fase de plenari

- Rellevància de la prova en els processos penals amb infants i adolescents.

- Anàlisi de casos en que s’enjudicien causes amb víctimes menors d’edat. III. Recurs de cassació

Docent: Santiago Vidal. Magistrat Audiència Provincial de Barcelona 4.- Quarta sessió - Dia 28 d’octubre La posició de la víctima menor d’edat en el procés penal. La defensa dels interessos de l’infant o adolescent víctima del delicte De 9.30h a 11.00h I.- Tractament de la víctima en el procés penal

- Anàlisi de la normativa europea, internacional i estatal

- Les directrius de la Fiscalia (instruccions, circulars) sobre protecció de víctimes i testimonis menors d’edat en el procés penal. Aplicació

Docent: Jorge Lucia Morlans. Fiscal de Lleida D’11.30h a 15.00h II.- Instruments que dona el dret penal per a protecció dels infants i adolescents.

a) La prova preconstituïda. b) Confrontació del dret a la protecció i el dret a la informació dels infants i adolescents c) Equiparació de drets d) Compareixença i participació en el procés penal e) Exercici d’acció civil independent del procés penal f) La pràctica de diligències g) Les mesures de prohibició h) Reconeixement de mesures d’ assistència a la víctima

119

Docents: Silvia Grau i Yolanda Hernández. Advocades de la Generalitat

José Maria Hernández. Coordinador de l’Equip d’Assessorament Tècnic Penal 5.- Cinquena sessió - Dia 4 de novembre Victimització De 9.30h a 14.30h

- Els infants i adolescents víctimes d’abusos sexuals, les seves conseqüències, incidència i prevalença

- La victimització Docent: Pilar Polo. Psicòloga de la Fundació Vicki Bernadet Persones destinatàries del curs Juristes i altres professionals de la DGAIA o dels EAIA dedicats a l'atenció als infants i adolescents. Dades del curs • Dates: 7, 13, 20, 28 d’octubre i 4 de novembre de 2014 • Lloc: Barcelona • Horari: De 09.30h a 14.30h ó 15.00h (depenent de la sessió) • Durada: 26 hores

120

Eines per a la introducció de la perspectiva de gèn ere en el treball amb noies i nois tutelats

•

Barcelona. 28 d’octubre, 4, 11, 18, 25 de novembre, 2 i 9 de desembre de 2014 (i dues sessios de seguiment l’any 2015)



• Codi: 945.14.01

Introducció Segons l’estudi estatal “L'evolució de l'adolescència espanyola respecte a la igualtat i a la prevenció de la violència de gènere” (2013) s’ha produït, respecte a estudis d’anys anteriors, un increment del número de noies adolescents que reconeixen haver patit situacions de maltractament per part de la seva parella, sent el control abusiu el més freqüent (control sobre amb qui parla, on va, etc.): el 28,8% reconeixen haver-lo sofert. A més a més, augmenta el percentatge de nois que reconeixen haver exercit situacions de violència de gènere en la parella: un 16,4% dels enquestats reconeixen haver intentat controlar la seva parella. Aquestes dades són preocupants i mostren la necessitat de treballar en la prevenció del fenomen. De totes maneres, són dades que reflecteixen una realitat molt complexa i, sovint, constitueixen només la punta de l’iceberg d’una realitat de desigualtats de gènere extremadament arrelada. El gènere, entès com una construcció social, històrica i transversal, estructura la societat i ha de ser un element clau en l’anàlisi i abordatge d’aquesta realitat que es presenta. En aquest sentit, els nois i les noies sota tutela institucional resulten estar en una situació d’especial vulnerabilitat. En la seva realitat se sumen als rols i estereotips de gènere amb els que tothom està socialitzat uns factors de risc afegits, per haver viscut en la gran majoria dels casos situacions familiars d’abús i en les que els rols tradicionals de gènere i les conseqüents relacions de poder que se’n deriven hi han estat molt presents. Concretament en relació a la situació de les noies, un estudi que es va dur a terme a finals de 2007 per la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència del Departament de Benestar Social i Família, va detectar una forta presència dels rols tradicionals de gènere en els comportaments i les actituds de les noies tutelades. La persistència de rols i estereotips de gènere extremadament arrelats en les noies tutelades s’ha confirmat amb la recent recerca qualitativa (2013) realitzada al marc del projecte europeu “EMPOWERING CARE. Empowering girls in residential care against violence against women”. La recerca ha analitzat mitjançant entrevistes i grups de discussió realitzats a cinc centres residencials a Catalunya les experiències de violència i abús i les percepcions dels rols de gènere i les relacions afectives i sexuals de les noies de 14 a 18 anys. Les conclusions de la recerca confirmen que, en els discursos de les noies tutelades es reprodueixen estereotips sexistes que situen les dones en una posició social fortament desvaloritzada, així com uns discursos entorn de l’amor que normalitzen relacions de parella basades en el control i la gelosia com a mostres d’amor. S’ha investigat molt poc sobre com el gènere afecta de forma diferent els nois i les noies. Per exemple, es considera especialment poc estudiat com influeix de forma especifica en els nois tutelats una socialització masculina basada en els valors de la força, la competició, l’agressivitat i la violència. Així, és cabdal que els recursos que els nois i les noies tutelades tenen al seu abast abordin els problemes vinculats amb el gènere, els rols i estereotips sexistes que condicionen la masculinitat i feminitat, les relacions sexo-afectives i les violències de gènere, entre d’altres.

121

Objectius L’objectiu general de l’acció formativa és aportar eines per poder introduir i reforçar la perspectiva de gènere en el treball diari amb nois i noies tutelades. De forma més concreta, la formació també donarà resposta als següents objectius específics: - Sensibilitzar sobre la importància d’adoptar una perspectiva de gènere en el treball amb nois i

noies tutelades, i aportar elements per tal de conceptualitzar i interioritzar la perspectiva de gènere.

- Aportar eines pràctiques i adaptades a la realitat per a introduir la perspectiva de gènere en el

treball quotidià als centres. - Contribuir a eradicar les pautes de comportament i de relació fonamentades en els rols de

gènere, en els estereotips sexistes i en la masculinitat hegemònica, tot explorant rols socials i models alternatius de relació.

- Donar eines per prevenir situacions de violència de gènere i per promoure una educació sexo-

afectiva des d’una perspectiva de gènere. - Promoure la incorporació d’una perspectiva de gènere en el funcionament i les actuacions dels

centres, a través d’un treball sobre propostes concretes de transformació. Programa I. Sessió 1: Introducció al gènere 1. OBJECTIUS Realitzar un primer apropament als conceptes clau del sistema sexe-gènere. Algunes preguntes que estan a la base d’aquesta sessió són:

- On s’origina el concepte de “gènere”? - Què significa? - Quines diferències té respecte al concepte sexe? - Com es reflecteix el sistema sexe-gènere a les nostres vides i a la societat? - I entre els nois i noies dels CRAEs? 2. CONTINGUTS a. Origen i definició del concepte de gènere. Marc teòric i conceptual del sistema sexe-gènere. b. La socialització de gènere: identitat, rols i sexualitat. La construcció de la masculinitat i la feminitat. c. Els estereotips sexistes i els rols de gènere a l’adolescència. d. Agents socialitzadors: les famílies, els agents educatius, els grups d'iguals, els mitjans de comunicació. e. Mirada general a les principals desigualtats a la nostra societat. 3. DESENVOLUPAMENT Aquesta primera sessió s’iniciarà recollint les expectatives de les persones participants a la formació, per tal d’identificar interessos, necessitats i poder-los tenir en compte, en la mesura del possible, al llarg de l’acció formativa.

122

La sessió es desenvoluparà combinant la presentació d’elements teòrics/conceptuals amb la realització de dinàmiques participatives grupals. Les dinàmiques tindran un caràcter vivencial, per poder anar explorant els conceptes a partir de l’experiència de les persones participants. II. Sessió 2: Introducció al gènere (I) 1. OBJECTIUS Donar eines per introduir una perspectiva de gènere al treball quotidià dels CRAEs, fomentant el debat i l’intercanvi d’experiències. Aquesta primera sessió sobre perspectiva de gènere es basa en l’abordatge teòric/conceptual de la perspectiva de gènere i la identificació d’alguns elements especialment rellevants en relació als CRAEs. Algunes preguntes que s’abordaran al llarg d’aquesta sessió són: - Què significa perspectiva de gènere? - Com donar resposta a la diversitat dels nois i de les noies des d’una perspectiva de gènere? - Com es concreten les desigualtats de gènere a la quotidianitat dels CRAEs? 2. CONTINGUTS a. Transversalització de la perspectiva de gènere: definició i marc polític normatiu. b. La interseccionalitat: una eina imprescindible per abastar la diversitat dels nois i noies quant a edat,

origen, ètnia, orientació sexual, etc. c. Models de masculinitats i feminitats no normatius: sancions socials, mirades i oportunitats. d. Com introduir una perspectiva de gènere. Algunes pautes per començar a observar:

I. Distribució i ús d’espais i recursos entre nois i noies. II. Ús del temps i activitats de nois i noies. III. Comportaments i actituds de nois i noies. IV. Organització del centre:

- Repartiment funcions i tasques formals i informals entre educadors i educadores.

- Repartiment funcions i tasques in(formals) entre nois i noies. 3. DESENVOLUPAMENT Aquesta segona sessió es desenvoluparà a partir de la realitat de les persones professionals, compartint eines teòriques i pràctiques per introduir/aprofundir la perspectiva de gènere als CRAEs.

III. Sessió 3: Introducció al gènere (II) 1. OBJECTIUS Donar eines per introduir una perspectiva de gènere al treball quotidià dels CRAEs, fomentant el debat i l’intercanvi d’experiències. Aquesta segona sessió sobre perspectiva de gènere es basa en l’exploració de pautes d’acció per introduir la perspectiva de gènere als CRAEs, amb la presentació d’algunes possibles eines i de bones pràctiques vinculades a l’àmbit socioeducatiu. Algunes preguntes que es treballaran en aquesta sessió són: - Què podem fer per introduir la perspectiva de gènere als CRAEs? - Quines pautes concretes ens poden inspirar? - Quines experiències prèvies? 2. CONTINGUTS

123

a. Com introduir una perspectiva de gènere. Algunes pautes per començar a actuar:

I. Treballar sobre els mecanismes diferenciats de transmissió de valors, rols i expectatives cap als nois i les noies. II. Promoure models de masculinitat i feminitat no basats en rols tradicionals: les possibilitats plantejades per les noves masculinitats i per les feminitats no normatives. III. Utilització d’un llenguatge no sexista ni androcèntric IV. Introduir la perspectiva de gènere a la planificació i avaluació de les activitats. V. Promoure la igualtat de gènere en l’organització del centre (repartició de funcions i tasques formals i informals; relacions de poder entre nois i noies, i entre educadors i educadores). VI. Fomentar el compromís amb la igualtat de gènere del centre en el seu conjunt (document de programació estratègica, recursos, etc.).

b. Presentació de bones pràctiques relacionades i reflexió sobre possibles estratègies concretes d’incorporació de la perspectiva de gènere als CRAEs. 3. DESENVOLUPAMENT Aquesta tercera sessió es desenvoluparà a partir de la realitat de les persones professionals, compartint eines teòriques i pràctiques per introduir/aprofundir la perspectiva de gènere als CRAEs. Al final de la sessió es plantejarà un treball individual o de grup (segons la disponibilitat de les persones participants), sobre possibles pautes de promoció de la igualtat de gènere a partir de la realitat de cada centre. La realització d’aquest treball s’iniciarà després d’aquesta sessió i es presentarà 4 setmanes després, a l’ultima sessió del curs. Es preveu que la dedicació de cada professional per a la realització d’aquest treball sigui d’entre 3 i 4 hores. IV. Sessió 4: La sexualitat a l’adolescència i l’educació afectiva i sexual 1. OBJECTIUS Donar eines per aprofundir el coneixement sobre la sexualitat a l’adolescència i els models d’educació afectiva i sexual existents, i reflexionar conjuntament sobre els models que es transmeten des dels centres. Algunes preguntes que s’abordaran al llarg d’aquesta sessió són: - Com influeixen la masculinitat i la feminitat en la manera de viure el sexe? - Quines són les especificitats en l’adolescència? - Quins models d’educació es transmeten? 2. CONTINGUTS a. Els mites de l'amor romàntic i la feminitat i masculinitat normatives. Les relacions de poder en la sexualitat. b. Desmuntant algunes creences sobre la sexualitat, amb especial atenció a la sexualitat a l’adolescència. c. Models d’educació afectiva i sexual existents: definicions i problemàtiques. d. Debat sobre alguns elements clau i sobre possibles estratègies d’educació afectiva i sexual en la realitat dels CRAEs.

124

3. DESENVOLUPAMENT Aquesta quarta sessió es desenvoluparà combinant la presentació d’elements teòrics/conceptuals sobre la sexualitat i l’educació afectiva i sexual amb l’intercanvi d’experiències dels i les educadores. També es realitzaran dinàmiques participatives per fomentar el debat a partir de les vivències i creences de les persones participants. V. Sessió 5: Introducció a les violències de gènere 1. OBJECTIUS Donar eines per aprofundir el coneixement sobre les violències de gènere i els mecanismes que estan a la seva base. S’aplicarà una mirada àmplia al fenomen, incorporant algunes de les formes que es consideren especialment rellevants en el cas de la població jove. Algunes preguntes que estan a la base d’aquesta sessió: - De què estem parlant quan parlem de la violència de gènere? - Quines són les especificitats de la violència de gènere entre joves? - Com abordem la violència de caràcter homofòbic? - Que s’entén per tràfic de dones amb finalitats d’explotació sexual? 2. CONTINGUTS a. Marc conceptual de la violència de gènere i estat de la qüestió. Mites sobre la violència de gènere. b. Especificitats de la violència de gènere entre joves. c. Problemàtiques en relació a la violència de gènere entre joves en l'era de les xarxes socials. d. Violències de gènere en plural. El cas del bullying homofòbic. e. El tràfic de dones amb finalitats d’explotació sexual: un perill real per les noies que surten dels CRAEs. Claus de comprensió del fenomen. 3. DESENVOLUPAMENT Aquesta cinquena sessió es desenvoluparà combinant la presentació d’elements teòrics/conceptuals sobre les violències de gènere amb l’intercanvi d’experiències dels i les educadores. També es realitzaran dinàmiques participatives per fomentar el debat a partir de les vivències i creences de les persones participants. VI. Sessió 6: Eines de prevenció de les violències de gènere 1. OBJECTIUS Donar algunes claus sobre possibles estratègies de prevenció de les violències de gènere entre la població jove. Algunes preguntes que es plantejaran al llarg d’aquesta sessió són: - Quines accions de prevenció es poden posar en marxa als centres? - Com identificar les situacions de violència? - Quines experiències prèvies i bones pràctiques existeixen? 2. CONTINGUTS a. Els models d’èxit i de seducció dels nois en l’actualitat: com conèixer-los per qüestionar-los. b. La princesa i el seu príncep blau: quins riscos oculta la feminitat normativa i quines alternatives poden haver-hi. c. Primers senyals de violència: quins són, què fer, de quins serveis disposem.

125

d. Eines bàsiques d’empoderament per a les noies: de la dependència a l’autonomia. e. Experiències prèvies i bones pràctiques: possibles aprenentatges

3. DESENVOLUPAMENT Aquesta sisena sessió es desenvoluparà alternant la reflexió sobre el fenomen a la facilitació d’eines pràctiques de prevenció i detecció de situacions de violència als CRAEs. Es fomentarà l’intercanvi d’experiències i es realitzaran dinàmiques participatives per fomentar el debat. VII. Sessió 7: Propostes concretes de transformació a partir de la realitat dels CRAEs 1. OBJECIUS Compartir les propostes desenvolupades per cada grup (o persona) sobre possibles pautes de promoció de la igualtat de gènere a partir de la realitat de cada centre. Valorar amb les persones participants l’acció formativa. 2. CONTINGUTS a. Presentació dels treballs individuals o de grup plantejats des de la tercera sessió. Els treballs seran propostes concretes d’actuació en cada CRAE a partir de les desigualtats detectades. b. Repàs dels aprenentatges realitzats i posada en comú de reflexions i dubtes. c. Valoració per part de les persones participants del conjunt de l’acció formativa. Tancament. 3. DESENVOLUPAMENT Aquesta setena sessió es basarà principalment en la presentació dels treballs realitzats per les persones participants, fomentant el debat i l’intercanvi d’opinió. Es donarà molta importància a la fase de valoració, com a moment central per una reflexió conjunta sobre la formació. També es donaran pautes per a que els i les professionals puguin recollir les seves experiències d’aplicació de la formació als CRAES per tal de compartir-les de forma efectiva a les sessions de seguiment. A més, es realitzaran dues sessions de formatives de seguiment grupal de 2 ½ hores cadascuna. La primera sessió de seguiment es realitzarà 3 mesos després de la finalització de la formació i la segons 2 mesos més tard (aquestes sessions tindran lloc l’any 2015). Les dues sessions tindran com a principal objectiu oferir un seguiment a l’acció formativa per tal de continuar treballant sobre la realitat dels centres des d’una perspectiva de gènere. En línia amb l’objectiu, es proposa com a continguts:

a. Seguiment de les propostes concretes sobre possibles pautes de promoció de la igualtat de gènere, presentades a l’última sessió de l’acció formativa. b. Treball sobre possibles casos concrets trobats als CRAEs i que es vagin proposant per part de les persones participants, amb la finalitat de compartir amb el grup propostes d’acció. c. Facilitació d’eines de promoció de la perspectiva de gènere i de bones pràctiques existents.

Les dues sessions es desenvoluparan com a sessions de treball, en què les persones participants tindran el protagonisme en la presentació de casos concrets, dubtes, reflexions, etc. La/les formadora/es donaran resposta a les necessitats formatives que vagin sorgint i facilitaran la participació de tothom.

126

Metodologia La metodologia que s’utilitzarà durant l’acció formativa (així com per a les sessions de seguiment grupal) combinarà la facilitació d’eines teòriques/conceptuals amb dinàmiques eminentment pràctiques. És a dir, es planteja introduir els diferents conceptes de cada bloc i realitzar les explicacions que es considerin oportunes per tal d’emmarcar els temes, alternant aquests continguts més teòrics al treball amb activitats i dinàmiques, majoritàriament grupals, que fomentin la reflexió, l’intercanvi i una millor comprensió i assimilació dels continguts. De fet, es considera essencial que les persones participants puguin reflexionar a partir de:

- un nivell vivencial, per poder anar explorant les creences i opinions de cada persona en relació a les temàtiques tractades;

- la pròpia experiència de treball amb noies i nois sota tutela institucional: aquestes experiències constituiran una base essencial dels debats, reflexions i aprofundiments que es realitzaran.

Per poder assolir aquest enfocament metodològic, es comptarà amb el suport de presentacions en power point i eines audiovisuals (vídeos, cançons, internet). A més a més, a cada sessió es facilitarà un breu dossier de treball que contindrà bibliografia i enllaços útils per poder aprofundir les diferents temàtiques que es vagin treballant.

Persones destinatàries del curs Educadores i educadors dels Centres Residencials d'Acció Educativa (CRAE).

Docència Professionals de SURT. Fundació de Dones.

Dades del curs • Dates: 28 d’octubre, 4, 11, 18, 25 de novembre, 2 i 9 de desembre de 2014 • Lloc: Barcelona • Horari: De 09.30h a 14.30h • Durada: 35 hores (+ 5 hores de seguiment grupal – dividides en 2 sessions-, a realitzar l’any 2015)

127

Marc jurídic de la protecció pública a la infància i l’adolescència •

Lleida, 24 de setembre, 15 d’octubre, 5 de novembre i 3 de desembre de 2014



• Codi: 945.08.01

Objectius La Llei dels Dret i les Oportunitats en la Infància i l’Adolescència, representa un canvi en la concepció de la infància i l’adolescència, que ens obliga a treballar amb nous instruments i noves metodologies. El sistema de protecció dins el marc de la nova Llei, configura un sistema de descentralització que es fonamenta en la distinció entre la situació de risc i les situacions de desemparament. En aquest curs, es vol donar als participants les eines perquè es familiaritzin amb els conceptes, mètodes i procediments administratius de protecció a la infància i l’adolescència a Catalunya. Programa - Introducció, Expedient Informatiu i intervenció en situació de risc

- Desemparament, tutela i guarda

- Mesures de protecció i en especial la d’acolliment en centre

- Altres actuacions en matèria de protecció i processos judicials

Persones destinatàries del curs Curs adreçat al personal educador del Departament de Benestar Social i Família que treballa als centres d’atenció a la infància i l’adolescència, preferentment del CRAE Llars Infantils Torre Vicens. Docència Josefina Teresa Polo Morancho. Jurista del Servei d’Atenció a la Infància i l’Adolescència dels Serveis Territorials de Lleida. Mònica Agustí Ribé. Jurista del Servei d’Atenció a la Infància i l’Adolescència dels Serveis Territorials de Lleida. Dades del curs • Dates: 24 de setembre, 15 d’octubre, 5 de novembre i 3 de desembre de 2014

• Lloc: Lleida. CRAE Llars Infantils Torre Vicens

• Horari: De 09.30h a 14.30h


128

Educant en responsabilitat. Intervenció amb menors de 14 anys inimputables

•

Barcelona, 26 de setembre de 2014



• Codi: 945.27.01

Introducció i objectius

Davant la problemàtica dels menors de 14 anys en conflicte social i amb conductes que transgredeixen la llei, l’òrgan competent en matèria de protecció de menors té l’obligació de valorar i intervenir, en cas que fos necessari, donant una resposta educativa basada en la seva responsabilitat. Així, aquesta jornada neix amb l’objectiu de donar a conèixer el programa Educant en Responsabilitat de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA), així com mostrar els resultats de la memòria durant el seu primer any de funcionament.

Programa

9.30h Inauguració de la Jornada a càrrec de M. Mercè Santmartí, Directora General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència.

9.45h Presentació del Programa “Educant en responsabilitat” i memòria 2013. A càrrec de l’Equip de menors de 14 anys inimputables.

11.30h hores descans.

12.00h 10 anys d’experiència a Saragossa: Intervenció educativa i resultats, a càrrec de Manuel Benedi, Responsable del Equipo de Atención educativa a menores de 14 años del Instituto Aragonés de Servicios Sociales.

14.00h Finalització de la Jornada


Professionals que desenvolupen la seva feina relacionada amb la temàtica tractada a la jornada: mestres, psicòlegs, treballadors socials, educadors socials, pedagogs, policia, professionals sanitaris...

Dades del curs

• Dates: 26 de setembre de 2014 • Lloc: Barcelona • Horari: De 9:30h a 14.00h • Durada: 4 hores 30 minuts

129

Acollida i atenció a persones nouvingudes

130

Formació per a l’actualització del coneixement i ap licació de la normativa d’estrangeria Sessió 2: Marc jurídic del coneixement de la societat catalana a partir del desenvolupament d’un cas pràctic

•

Barcelona, 1 d’octubre de 2014

• Línia formativa: Acollida i atenció a persones nouvingudes

• Unitat gestora de l'activitat formativa: Direcció General per a la Immigració amb la col�laboració del Gabinet Tècnic

• Codi: 951.16.01

Objectius del curs Donar a conèixer el Marc Legal i els canvis que incorporen les modificacions normatives de la nova legislació en matèria d’estrangeria: Llei d’Acollida, Pla de Ciutadania, Instruccions de regulació de la DGIM, entre altres. Continguts Sessió 1: Les noves instruccions de la DGIM 2014.

Dia 4 de setembre de 2014. Sessió 2:. Marc jurídic del coneixement de la societat catalana, a partir del desenvolupament d’un cas pràctic. Dia 1 d’octubre de 2014 Sessió 3: La Irregularitat sobrevinguda com a causa de la pèrdua d’autoritzacions de residència. Dia 4 de novembre de 2014.

Destinataris Personal de la Direcció General per a la Immigració. Docència Jordina Viñas, Tècnica especialista en regulació normativa de la Direcció General per a la Immigració. Xavier Alonso, Cap de l’Àrea d’Estrangeria i Relacions Laborals. Direcció General per a la Immigració. Muntsa Garro, Tècnica de l’Àrea de Relacions Interdepartamentals i Participació. Ricard Dominguez, Tècnic Direcció General per a la Immigració.

131

Dades de la jornada • Dates: 4 de setembre; 1 d’octubre de 2014 i 4 de novembre. • Lloc: Barcelona. • Horari: De 10 a 12 hores. • Durada: 6h.

132

Jornada: L’abordatge i prevenció de les mutilacions genitals femenines: el treball des de les comunitats i des d els professionals •




• Codi: 951.15.01

Introducció Segons dades de l’Organització Mundial de la Salut, al món hi viuen 140 milions de dones que han patit la mutilació dels òrgans genitals. Aquesta pràctica que ve justificada per les pautes culturals de les famílies, per la tradició de les comunitats i per antigues religions animistes. Comporta que a les nenes se’ls hi apliquin unes pràctiques que tenen com a repercusió greus conseqüències físiques i psicològiques que poden comportar fins i tot la mort. A Catalunya hi ha població procedent d’aquests països on és viva aquesta tradició. El treball des de les comunitats per eradicar aquesta pràctica i el compromís amb la defensa dels drets dels infants i de les dones, des del perfil interdisciplinari del personal de l’Administració pública que té més contacte amb els col�lectius d’ètnies practicants, són dues peces clau en la prevenció de la mutilació genital femenina (MGF) a Catalunya. Objectius del curs L’objectiu d’aquesta formació és capacitar i donar pautes als professionals de salut, de l’àmbit educatiu, de serveis socials, de la policia i a qualsevol persona interessada per tal d’aprofundir en la detecció i l’abordatge des de la prevenció dels possibles casos de mutilació genital femenina. Donar eines als professionals per aprofundir en el nou marc normatiu de justícia universal aprovat recentment, amb la reforma de la jurisdicció universal dels tribunals espanyols prevista a l’art.23 de la Llei Orgànica del Poder Judicial. Continguts 10h – 11:15h. La mutilació genital femenina Sra. Imma Sau. Pediatra. EAP Santa Coloma de Farners. SAP Girona Sud 11:15h – 12:15h. El nou marc jurídic: propostes d’actuació. Sra. Núria Alba Quintero. Jurista 12:15h – 13:30h. La mutilació genital femenina: el treball des de les comunitats Sra. Bombo N’Dir. Mediadora. Associació Adis Persones destinatàries de la jornada Professionals de salut, de l’àmbit educatiu, de serveis socials, de la policia i qualsevol altra persona interessada en la gestió de la diversitat.

133

Docència Sra. Núria Alba Quintero. Jurista Sra. Bombo N’Dir. Mediadora. Associació Adis

Dades de la jornada

• Dates: 29 d’octubre de 2014. • Lloc: Lleida • Horari: De 10-13:30 h • Durada: 3:30 h.

134

Introducció al Dret d’estrangeria •




• Codi: 951.14.01

Objectius del curs Donar a conèixer el Marc Legal en matèria d’Estrangeria

Continguts

1) Dret a la lliure circulació 2) Concepte d’immigrant estranger

o Immigrant extracomunitari o La ciutadania de la Unió. L’espai Schengen. La Zona euro

3) Estatus jurídic de la persona estrangera o Drets subjectius o Drets de configuració legal o Drets polítics

4) Repartiment competencial entre les tres instàncies administratives: Estat, Generalitat, Administració local.

5) L’iter migratori: entrada, permanència i sortida

6) La nacionalitat espanyola o Espanyols d’origen o La nacionalitat derivativa

Persones destinatàries de la jornada Personal de l’Agència d’Habitatge de Catalunya. Docència Jordina Viñas, tècnic especialista de la Direcció General per a la Immigració. Departament de Benestar Social i Família

Dades del curs

• Data: 13 d’octubre • Lloc: Barcelona. • Horari:. De 12 a 14 hores • Durada: 2 h.

135

Taller sobre informes d’estrangeria competència de la Generalitat de Catalunya •

Puigcerdà, 10 d’octubre de 2014



• Codi: 951.13.01

Introducció Per tal de donar compliment a allò establert en el marc del Reial decret 557/2011, de 20 d’abril, pel que s’aprova el Reglament de la Llei orgànica 4/2000, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social, després de la seva reforma per la Llei Orgànica 2/2009, i en l’àmbit competencial de la Generalitat de Catalunya fixat a l’article 138.1 de l’Estatut d’Autonomia, la Direcció General per a la immigració, dictà la Instrucció 1/2012 de 20 de març, per la qual s’establien els criteris generals per a l’elaboració dels informes d’estrangeria competència de la Generalitat de Catalunya. Després dels més de dos anys d’evolució, els criteris han estat revisats, motiu pel qual ara els presentem en aquesta jornada. Objectius del curs Presentació de la INSTRUCCIÓ 1/2014 de la Direcció General per a la Immigració del Departament de Benestar Social i Família per la qual s’estableixen els criteris generals per a l’elaboració dels informes d’estrangeria competència de la Generalitat de Catalunya. Emmarcar els procediments en l’elaboració dels informes d’estrangeria

Continguts A la sessió es farà un context general del circuït i procediment d’elaboració dels informe d’estrangeria i s’explicarà amb detall cadascuna de les tipologies en el marc de la nova instrucció: a/ INF01: adequació de l’habitatge per al reagrupament familiar; b/ INF02: grau d’integració social per a l’arrelament social; c/ INF03: esforç d’integració per a la renovació de residencies temporals; d/ INF04: adequació de l’habitatge per a la renovació de residència per reagrupament familiar. Persones destinatàries del curs Personal tècnic i de gestió dels ens locals que elaboren els documents proposta dels informes d’estrangeria en el marc de l’acord del 6 d’abril entre la Federació de Municipis de Catalunya (FMC), l’Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACM) i la Generalitat de Catalunya. Professionals d’entitats i associacions del àmbit de l’atenció a persones nouvingudes del Departament de Benestar Social i Família, que treballen a les OBSF (oficines de Benestar Social i Família).

136

Docència Mireia Vall i Urbea, tècnica territorial de la Direcció General per a la Immigració.

Dades de la jornada • Dates: 10/10/2014 • Lloc: Puigcerdà • Horari: De 10 a 12 h. • Durada: 2 hores

137

Jornada sobre informes d’estrangeria competència de la Generalitat de Catalunya •

Barcelona, 26 de setembre de 2014



• Codi: 951.12.01

Introducció Per tal de donar compliment a allò establert en el marc del Reial decret 557/2011, de 20 d’abril, pel que s’aprova el Reglament de la Llei orgànica 4/2000, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social, després de la seva reforma per la Llei Orgànica 2/2009, i en l’àmbit competencial de la Generalitat de Catalunya fixat a l’article 138.1 de l’Estatut d’Autonomia, la Direcció General per a la immigració, dictà la Instrucció 1/2012 de 20 de març, per la qual s’establien els criteris generals per a l’elaboració dels informes d’estrangeria competència de la Generalitat de Catalunya. En aquesta jornada es presentarà la Instrucció DGI/BSF/1/2013, de 14 de juny, publicada posteriorment per la Direcció general, en el que es concreta la valoració del grau d’integració social. Objectiu de la jornada Presentar la INSTRUCCIÓ 1/2014 de la Direcció General per a la Immigració del Departament de Benestar Social i Família per la qual s’estableixen els criteris generals per a l’elaboració dels informes d’estrangeria competència de la Generalitat de Catalunya.

Continguts A la sessió es farà un context general sobre el circuït i procediment d’elaboració dels informes d’estrangeria i s’explicarà amb detall cadascuna de les tipologies en el marc de la nova instrucció: Persones destinatàries de la jornada Personal tècnic i de gestió dels ens locals que elaboren els documents proposta dels informes d’estrangeria en el marc de l’acord del 6 d’abril entre la Federació de Municipis de Catalunya (FMC), l’Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACM) i la Generalitat de Catalunya. Docència Jordina Viñas i Boladeras, Tècnica especialista en la matèria de la Direcció General per a la Immigració.

Dades del curs • Data: 26 de setembre de 2014. • Lloc: Sala d’actes, Carrer Calàbria 147. Barcelona • Horari: hores.10- 12 h • Durada: 2 h.

138

Jornada: La Llei d’Estrangeria i la gestió dels inf ormes socials de la instrucció 1/2014 de la Direcció Gene ral per a la Immigració •

Olot, 19 de setembre de 2014



• Codi: 951.11.01

Introducció Per tal de donar compliment a allò establert en el marc del Reial decret 557/2011, de 20 d’abril, pel que s’aprova el Reglament de la Llei orgànica 4/2000, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social, després de la seva reforma per la Llei Orgànica 2/2009, i en l’àmbit competencial de la Generalitat de Catalunya fixat a l’article 138.1 de l’Estatut d’Autonomia, la Direcció General per a la immigració, dictà la Instrucció 1/2012 de 20 de març, per la qual s’establien els criteris generals per a l’elaboració dels informes d’estrangeria competència de la Generalitat de Catalunya. Després d’un any d’evolució, aquells criteris han estat revisats, motiu pel qual ara els presentem en aquesta jornada. Objectius del curs Conèixer l’aplicació de la INSTRUCCIÓ 1/2014 de la Direcció General per a la Immigració

del Departament de Benestar Social i Família per la qual s’estableixen els criteris

generals per a l’elaboració dels informes d’estrangeria competència de la Generalitat de

Catalunya.

Continguts A la sessió es farà un context general sobre la Llei 4/2000 sobre drets i llibertats dels estrangers a

Espanya i la seva integració social, i s’explicarà amb detall els informes socials (d’arrelament i

d’integració) de la instrucció DGI/BSF/1/2014.


Personal tècnic i de gestió dels ens locals que elaboren els documents proposta dels informes

d’estrangeria en el marc de l’acord del 6 d’abril entre la Federació de Municipis de Catalunya

(FMC), l’Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACM) i la Generalitat de Catalunya.

Docència Jordina Viñas i Boladeras, tècnica especialista en la matèria de la Direcció General per a la Immigració.

Dades de la jornada • Data: 19 de setembre de 2014. • Lloc: Consorci d’Acció Social de la Garrotxa (Pl. Palau, 8 - 17800) • Horari: hores.11- 13 h • Durada: 2 h.

139

Jornada: La irregularitat sobrevinguda. Barcelona •

Barcelona, 3 de desembre de 2014



• Codi: 951.10.01

Introducció La crisi econòmica ha estat especialment dura sobre la població d’origen estranger. La taxa d’atur d’aquest segment se situa en el 40,6%, 17,8 punts per sobre de la taxa d’atur global de Catalunya (22,8%, segons dades de l’Observatori d’Empresa i Ocupació - 2013, Butlletí de població estrangera i mercat de treball). Les conseqüències d’aquesta situació són severes. La demanda de serveis socials, les dificultats per fer front als lloguers i hipoteques certifiquen un retrocés en les trajectòries de progrés social. Tot això comporta un impacte directe i negatiu sobre les polítiques de cohesió social. Una de les conseqüències emergents d’aquesta situació econòmica és la “irregularitat sobrevinguda”, la pèrdua de la regularitat administrativa després d’anys en situació legal. Aquesta mobilitat social descendent, té conseqüències greus sobre la vulnerabilitat econòmica de les famílies (a vegades, la irregularitat d’una persona arrossega la regularitat de la resta de la família). Objectius del curs L’objectiu d’aquesta formació és capacitar als professionals de l’àmbit de polítiques migratòries i serveis socials en la detecció, abordatge i derivació de les persones susceptibles d’irregularitat sobrevinguda. Donar eines als professionals per veure la situació administrativa de les persones i poder actuar preventivament.

Continguts 10h – 11h. La irregularitat sobrevinguda i les conseqüències socials. Sr. Llorenç Olivé i Morros. Direcció General per a la Immigració. Departament de Benestar Social i Família. Generalitat de Catalunya. 11h – 13h. El marc jurídic; propostes d’actuació Sr. Ricard Dominguez Ayuda. Direcció General per a la Immigració. Departament de Benestar Social i Família. Generalitat de Catalunya La irregularitat sobrevinguda com a causa de la pèrdua d’autoritzacions de residència:

*Reagrupament familiar. *Treball per compte d’atri i per compte propi.

140

*Circumstàncies excepcionals (modificacions):

- Arrelament social - Arrelament familiar - Raons humanitàries

*Cas especial : La residència de llarga durada

- Caducitat - Extinció

Persones destinatàries del curs Professionals de l’àmbit dels serveis socials i de la gestió de la diversitat. Persones interessades en la gestió de la diversitat.

Docència -Sr. Llorenç Olivé i Morros. Direcció General per a la Immigració. Departament de Benestar Social i Família. Generalitat de Catalunya. -Sr. Ricard Dominguez Ayuda . Direcció General per a la Immigració. Departament de Benestar Social i Família. Generalitat de Catalunya

Dades de la jornada • Data: 3 de desembre de 2014. • Lloc: Barcelona • Horari: 10 - 13 h. • Durada: 3 hores

141

Jornada: La irregularitat sobrevinguda. Girona. •

Girona, 23 d’octubre de 2014



• Codi: 951.10.02

Introducció La crisi econòmica ha estat especialment dura sobre la població d’origen estranger. La taxa d’atur d’aquest segment se situa 40,6%, 17,8 punts per sobre de la taxa d’atur global de Catalunya 22,8%, segons dades de l’Observatori d’Empresa i Ocupació - 2013, (Butlletí de població estrangera i mercat de treball). Les conseqüències d’aquesta situació són severes. La demanda de serveis socials, les dificultats per fer front als lloguers i hipoteques certifiquen un retrocés en les trajectòries de progrés social. Tot això comporta un impacte directe i negatiu sobre les polítiques de cohesió social. Una de les conseqüències emergents d’aquesta situació econòmica és la “irregularitat sobrevinguda”, la pèrdua de la regularitat administrativa després d’anys en situació legal. Aquesta mobilitat social descendent, té conseqüències greus sobre la vulnerabilitat econòmica de les famílies (a vegades, la irregularitat d’una persona arrossega la regularitat de la resta de la família). Objectius del curs L’objectiu d’aquesta formació és capacitar als professionals de l’àmbit de polítiques migratòries i serveis socials en la detecció, abordatge i derivació de les persones susceptibles d’irregularitat sobrevinguda. Donar eines als professionals per veure la situació administrativa de les persones i poder actuar preventivament.

Continguts 10h – 11h. La irregularitat sobrevinguda i les conseqüències socials. Sr. Llorenç Olivé i Morros. Direcció General per a la Immigració. Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya. 11h – 13h. El marc jurídic; propostes d’actuació Sr. Ricard Dominguez Ayuda. Direcció General per a la Immigració. Departament de Benestar Social i Família. Generalitat de Catalunya La irregularitat sobrevinguda com a causa de la pèrdua d’autoritzacions de residència:

*Reagrupament familiar. *Treball per compte d’atri i per compte propi.

142

*Circumstàncies excepcionals (modificacions):

-Arrelament social -Arrelament familiar -Raons humanitàries

*Cas especial : La residència de llarga durada

-Caducitat - Extinció

Persones destinatàries del curs Professionals de l’àmbit dels serveis socials i de la gestió de la diversitat. Persones interessades en la gestió de la diversitat.

Docència -Sr. Llorenç Olivé i Morros. Direcció General per a la Immigració. Departament de Benestar Social i Família. Generalitat de Catalunya. -Sr. Ricard Dominguez Ayuda . Direcció General per a la Immigració. Departament de Benestar Social i Família. Generalitat de Catalunya

Dades del curs

• Data: 23 d’octubre de 2014. • Lloc: Girona • Horari: De 10 a 13 h • Durada: 3 h.

143

Del rumor a la xenofobia: introducció a un abordatg e integral des de les institucions. •

Tarragona, 6,8 i 15 d’octubre de 2014



• Codi: 951.09.01

Objectius

Oferir un espai de reflexió i debat al voltant dels estereotips i els prejudicis, el seu origen i la seva gestió a nivell individual i institucional. Donar eines per abordar informacions, tòpics i rumors respecte de les persones migrades. Prendre consciència de la necessitat d’oferir un servei públic en condicions d’igualtat: la responsabilitat professional i els compromisos de l’empleat públic en l’atenció i la gestió de la diversitat

Continguts

SESSIÓ 1. Ciutadania i cohesió social. La gestió dels rumors com a obstacle per a la ciutadania plena.

- Polítiques de ciutadania i convivència en el món local versus els riscos de la rumorologia. - Prejudicis, tòpics i estereotips: un fre a les polítiques de ciutadania; com neixen i com

combatre’ls d’arrel. - Del rumor a la xenofòbia: una cadena que es retroalimenta. - Experiències locals de gestió de rumors.

SESSIÓ 2. La gestió de la comunicació: una forma preventiva de tractar els rumors.

- L’eix de la comunicació dins dels Plans de Ciutadania i Immigració. - La comunicació institucional: què comuniquem i com ens comuniquem amb la ciutadania? - Com dinamitzar la implicació de la societat civil en l’estratègia antirumors. - La comunicació en situacions de crisi (què fer i què no fer davant d’emergències

comunicatives) SESSIÓ 3. El professional de l’àmbit social davant del rumor.

- Són moralment reprovables, els rumors? - Rumors, creences, veritats i mentides. - Com combatre alguns rumors? - El paper del treballador de l’àmbit social en front dels rumors: fre o amplificador? - Ètica i rumors: el codi deontològic del professional i les seves responsabilitats legals. - La sensibilització dels professionals com a element indispensable: la necessitat de la

formació continua.


Tècnics de polítiques migratòries i professionals de l’àmbit de la gestió de la diversitat.

144

Docència

Joan Canimes : Doctor en filosofia. Màster en bioètica i dret. Coordinador científic de l’Observatori d’ètica aplicada a l’acció social, psicoeducativa i sociosanitària. Xavier Casademont: Politòleg i màster en “Migraciones Contemporáneas” per la Universidad de Comillas. Ha estat responsable de l'Àrea de Ciutadania i Immigració del Consorci d'Acció Social de la Garrotxa entre 2003 i 2012. Professor associat a la Universitat de Girona. Pere Cortada : Llicenciat en dret i ciències polítiques. Tècnic de polítiques migratòries de la Direcció General per a la Immigració. Professor de polítiques de convivència i igualtat a la Universitat de Girona. Dades del curs

Dates: 6, 8 i 15 d’octubre. Lloc: Sala de formació dels Serveis Territorials de Benestar Social i Família a Tarragona. Horari: 10 a 14 h.

145

Planificació i avaluació de polítiques de ciutadani a adreçades a les persones immigrades en contextos de crisi I •

Barcelona, 7, 14, 21 i 28 d’octubre i 4 de novembre de 2014



• Codi: 951.07.01

Introducció El curs per tècnics i responsables de gestió de l’àmbit social de les administracions públiques i d’entitats, amb experiència i planificació i avaluació de polítiques públiques es desenvoluparà en dos mòduls de 25 hores de durada cada un. El primer mòdul es farà els dies: 7, 14, 21 i 28 d’octubre i 4 de novembre de 2014. El segon mòdul es farà el mes de febrer de 2015. Les dates es concretaran properament. Objectius del curs

• Capacitar els professionals que treballen en l’àmbit dels moviments migratoris, per a la millora de la planificació i gestió de recursos en temps de crisi, mitjançant l’aprenentatge de l’ús de les principals fonts de dades i eines de treball al nostre abast, així com saber interpretar-les.

• Entendre i treballar les noves formes de vulnerabilitat, vinculades als moviments migratoris.

• Preveure les principals dinàmiques, actuals, vinculades amb les migracions, la diversitat i la inclusió social en el marc municipal.

• Planificar en base a principis propis de les polítiques de convivència i igualtat. El nou Pla de Ciutadania i de les migracions: horitzó 2016.

• Integrar els mecanismes d’avaluació des de la planificació. • Entendre diferents mecanismes per integrar la ciutadania en la planificació i avaluació de

plans, programes i projectes.

Continguts Es facilitarà un qüestionari als participants al curs de recollida d’informació sobre les principals necessitats, inquietuds i dificultats dels participants al curs (això permetrà ajustar els continguts en funció de les expectatives del grup).

MÒDUL 1 (25 hores): ANÀLISI DE LES REALITATS, IDENTIFICACIÓ DE NECESSITATS I

PLANIFICACIÓ D’ACCIONS

• La nova realitat migratòria a Catalunya. Dia 7 d’octubre: Xavier Casademont

º Breu repàs de les polítiques públiques de ciutadania i immigració a Catalunya � Les polítiques públiques d’integració a Catalunya.

146

� Avaluació de l’impacte de les polítiques públiques en l’etapa 1993-2014. � El “Pla de Ciutadania i de les Migracions: horitzó 2016”: un nou pla per a una

nova etapa en les polítiques públiques. º Noves realitats sociodemogràfiques

� Les migracions en el marc de la crisi estructural de les societats occidentals � Els moviments migratoris contemporanis � Característiques de la població catalana en l’actualitat � Diversitat, interculturalitat i inclusió en l’entorn local

º La multidimensionalitat de l’exclusió � Immigració, nacionalitat i pertinença a grups minoritaris � Condicionants socioeconòmics i socioculturals � Condicionants sociodemogràfics � Condicionants legals: la irregularitat sobrevinguda � Altres condicionants

º Vulnerabilitat en els diversos entorns locals: � Vulnerabilitat i espai públic � Vulnerabilitat en l’entorn urbà (assentaments irregulars, noves formes

d’economia submergida) � Vulnerabilitat en l’entorn rural (altres formes d’economia submergida) � Irregularitat sobrevinguda

Nous contextos d’acció. Dia 14 i 21 d’octubre :Xavier Casademont

º Marcs jurídics i d’acció:

� Marc jurídic: Llei d’Estrangeria, Llei d’Acollida, Legislació local. � Nova instrucció de la DG en matèria de regulació d’estrangeria. � Competències locals en matèria d’estrangeria i integració.

º Encaix en l’entorn: � Anàlisi de les polítiques públiques i les polítiques locals: punts de confluència entre

polítiques públiques. � Coherència i aprofitament de recursos. � Coordinació, transversalitat i treball interdepartamental.

o L’anàlisi de les realitats canviants: (part de treball pràctic - simulació) � QUI: identificació dels actors i agents locals � QUÈ: identificació de les problemàtiques sobre les que volem intervenir � COM: fonts i eines per a l’anàlisi sociodemogràfica (migracions, mobilitat....)

o Treball pràctic (simulació) � Propostes d’encaix en l’entorn (què es pot/s’hauria de fer o no) � Anàlisi d’una realitat concreta � Reformulació dels principis d’intervenció.

• Eines per a la planificació. Dia 28 d’octubre, i dia 4 de novembre: Xavier Casademont

o Els diferents nivells de planificació

� Plans, programes i projectes � Plans de ciutadania i immigració de CAT � Pla per a la inclusió social de CAT

o La formulació dels objectius � Criteris i recomanacions � Part pràctica

o L’avaluació o La formulació d’indicadors d’avaluació o La distinció entre indicadors de procés/resultat. Producte/Impacte o La participació en els processos de planificació o Planificació de la gestió

147

� Captació de recursos: fons públics, privats i noves formules per a la captació de recursos (micromecenatge, projectes col�laboratius, etc)

� Gestió de recursos o Treball pràctic: proposta bàsica de planificació d’una acció (treball individual amb

presentació i anàlisi en gran grup)

MÒDUL 2 (25 hores) – EINES I ESTRATÈGIES PER A L’ACCIÓ • Planificació, coordinació i treball transversal (Sessió 2.1: Xavier Casademont)

o àmbits d’intervenció en les polítiques de ciutadania i inclusió

� Un repàs a les dimensions de la inclusió social � Identificació d’agents amb qui treballar � Gestió del coneixement de la realitat, identificació d’experiències prèvies...

o Eines i metodologies de planificació, coordinació, seguiment i avaluació de les polítiques de ciutadania i immigració

o Principis d’actuació en relació a la intervenció social

• Comunicació (Sessió 2.2: Xavier Casademont , i sessió 2.3: Xavier Casademont, ) o La comunicació com un eix estratègic de les polítiques de ciutadania i immigració

� Incidència de la comunicació en l’imaginari col�lectiu: ús del vocabulari, elaboració de missatges...

� La comunicació de les accions: planificació i estratègies � La dimensió intercultural

o La comunicació en situacions de crisi o Presentació de recursos i exemples de campanyes comunicatives:

� Campanyes sobre rumors i prejudicis � Altres accions i campanyes de comunicació

• Participació (Sessió 2.4: Xavier Casademont)

o La participació ciutadana, avui. o Noves formes i dinàmiques de participació o Participació i estrangeria: cap a una visió àmplia de la participació

� Participació més enllà del dret de vot � Participació més enllà de l’associacionisme ètnic

o La participació com una eina per a la construcció de ciutadania � Participació i vincle social � La participació comunitària � Processos participatius

• Treball pràctic (Sessió 2.5: Xavier Casademont)

o Simulació d’una planificació (com al final del 1r mòdul, però en petit grup i incorporant específicament els aspectes treballats en el mòdul

Al final de la formació podrem disposar d’uns models pràctics, fruit del treball en grup, que poden ser d’utilitat per als participants. Persones destinatàries del curs Tècnics i responsables de gestió de l’àmbit social de les administracions públiques i d’entitats, amb experiència en planificació i avaluació de polítiques públiques adreçades a persones immigrades.

148

Docència Xavier Casademont: Politòleg i màster en Migraciones Contemporànies per la Universidad de Comillas. Ha estat responsable de l'Àrea de Ciutadania i Immigració del Consorci d'Acció Social de la Garrotxa entre 2003 i 2012. Professor associat a la Universitat de Girona.

Dades del curs • Dates: Mòdul I, 7,14,21 i 28 d’octubre i 4 de novembre de 2014. • Lloc: a determinar. Barcelona. • Horari: 9’30 a 14’30 h. • Durada: Mòdul I, 25h • Modul II: any 2015 amb una durada de 25 hores

149

Jornada: Mobilitat internacional. L’emigració des d e Catalunya. •

4 Edicions: -Girona, 27 de novembre de 2014 -Lleida, 28 de novembre de 2014 -Amposta, 9 de desembre de 2014 -Barcelona, 10 de desembre de 2014

• Línia formativa: Acollida i atenció a persones nouvingudes • Unitat gestora de l'activitat formativa: Direcció General per a la Immigració amb la col�laboració del

Gabinet Tècnic • Codi: 951.08.01

Introducció Els moviments migratoris són un fet estructural d’un món globalitzat, obert i amb relacions múltiples, que en ocasions es produeixen per situacions indesitjables, com és el cas que estem vivint, en gran part, des de Catalunya. En aquest sentit, la voluntat del Govern de Catalunya és tractar les noves dinàmiques emigratòries per tal de donar resposta als grans reptes que comporta ser un país obert i exposat als fluxos migratoris de manera permanent. És per tot això, que a l’actual Pla per a la Ciutadania i les Migracions s’imposa clarament la voluntat d’ampliar el marc d’actuacions de les polítiques migratòries i abordar el fet de l’emigració, per tal de coordinar, desenvolupar i donar suport a les polítiques públiques que es considerin oportunes adreçades a la realitat de la mobilitat internacional que, degut principalment a la situació econòmica dels darrers anys, ha augmentat, i previsiblement es mantindrà en el temps. En aquesta línia, aquesta Jornada pretén ser un pas endavant envers a la readaptació dels serveis, tot facilitant recursos i informació per a l’abordatge i orientació en els nous escenaris emigratoris.

Objectius de la jornada L’objectiu d’aquesta formació és capacitar als professionals de diferents àmbits, com de polítiques migratòries, assessors i orientadors laborals, de joventut, etc, en l’abordatge de les noves realitats emigratòries en els seus territoris d’actuació. Programa 10h – 10’30h. Inauguració i presentació del Pla per a la Mobilitat Internacional. Sr. Xavier Bosch Garcia. Director General. Direcció General per a la Immigració. Departament de Benestar Social i Família. Generalitat de Catalunya. 10’30. – 11’15 h. Presentació del portal “ monCAT”: Plataforma informativa, única i coordinada del fet emigratori de la Generalitat de Catalunya. Sra. Montserrat Mirabent, Subdirectora General d’Autoritzacions Inicials de Treball. Departament d’Empresa i Ocupació. Generalitat de Catalunya. Antoni Montserrat, Secretari general adjunt de la Federació Internacional d’Entitats Catalanes (FIEC) i membre del Centre Català de Luxemburg.

150

11,15.- 12.30 h. Suport a la nova emigració des de la Catalunya exterior Antoni Montserrat, Secretari general adjunt de la Federació Internacional d’Entitats Catalanes (FIEC) i membre del Centre Català de Luxemburg. 12’30h. – 12’45h. Pausa 12’45 -14’30h. Taula rodona: Serveis d’informació per a la mobilitat internacional des de Catalunya

Moderació i àmbit migratori: Mireia Vall i Urbea. Tècnica territorial, Direcció General per a la Immigració. Departament de Benestar Social i Família. Generalitat de Catalunya.

Àmbit laboral. Marta Garriga, Assessora Eures. Servei Eures Girona. Servei Ocupació de Catalunya. Departament d’Empresa i Ocupació. Generalitat de Catalunya. Àmbit jurídic. Dila Salama Assessor CITE de CCOO de Catalunya i Jordi Gené Assessor d’ AMIC d’UGT de Catalunya

Àmbit juvenil. Responsable dels serveis d’informació juvenil. Direcció General de Joventut. Departament de Benestar Social i Família. Generalitat de Catalunya.

14’30- 15h Conclusions i clausura. Manuela Cid i Espuny, Directora dels Serveis Territorials de les Terres de l’Ebre, Departament de Benestar Social de Amposta. Josep Maria Forné i Febrer, Director dels Serveis Territorials de Lleida, Departament de Benestar Social i Família, de Lleida. Sr. Xavier Bosch Garcia. Director General. Direcció General per a la Immigració. Departament de Benestar Social i Família. Generalitat de Catalunya de Barcelona. Persones destinatàries de la jornada Professionals dels àmbits de polítiques migratòries, assessors i orientadors laborals, de joventut, entre altres. Docència Antoni Montserrat Moliner, Policy Officer for Cancer and Rare Diseases Directorate of Public Health (SANCO C-1) European Commission. Secretari General adjunt de la Federació Internacional d’Entitats Catalanes (FIEC) I member del centre Català de Luxemburg. -Mireia Vall i Urbea. Direcció General per a la Immigració. Departament de Benestar Social i Família. Generalitat de Catalunya Dades de la jornada

• Dates: 27 de novembre, 28 de novembre, 9 de desembre i 10 de desembre de 2014. • Lloc: Girona, Lleida, Amposta i Barcelona • Horari: hores.10 a 15 h • Durada: 5 h.

151

La Llei d’Estrangeria •

Barcelona, 3 de juliol 2014



• Codi: 951.06.01

Programa

AUTORITZACIONS DE RESIDÈNCIA: - Autoritzacions de residència per circumstàncies excepcionals. - Autoritzacions de residència per agrupament familiar. - Autoritzacions de residència i treball per compte d’altri i per compte propi.

RENOVACIONS AUTORITZACIONS DE RESIDÈNCIA:

- Denegació. Conseqüències. - Antecedents penals i policials.

AUTORITZACIONS D’ESTADA:

- Turisme - Estudis. Modificació a residència i treball.

TARGETA SANITÀRIA: - Supòsits NACIONALITAT: Requisits.

- Procediment de sol�licitud. - Recurs per denegació. - Extinció.

DRET A L’EDUCACIÓ:

- Menors sense autorització de residència. - Beques i subvencions.

Docència

Ricard Dominguez, tècnic d’immigració de la Direcció General per a la Immigració.

Dades del curs

• Dates: 3 de juliol de 2014 • Lloc: Sitges • Horari: De 16 a 18 h • Durada: 2 hores

152

Jornada formativa per a formadors del Consorci Per a la Normalització Lingüstica (CPNL) •

Barcelona, 27 de juny de 2014 Barcelona, 30 de maig de 2014 Tarragona , 13 de juny de 2014

Acollida i atenció a persones nouvingudes

• Unitat gestora de l'activitat formativa: Direcció General per a la Inmigració en col.laboració amb el Gabinet Tècnic

• Codi: 951.05.01

Objectiu de la jornada Donar a conéixer el Marc Legal i el contingut del mòdul C del Decret de desplegament de la nova Llei d’Acollida. Programa Marc Juridic Coneixement de la societat catalana, a partir del desenvolupament d’un cas pràctic.

Docència

Montserrat Garro Costa tècnica de l’area de Relacions Interdepartamentals i Participació de la Direcció General per a la Immigració.

Dades del curs

• Dates: 27 de juny de 2014 • Lloc: Girona • Horari: De 10 a 12 h • Durada: 2 hores

153

Mobilitat Internacional: L’emigració desde Cataluny a •

Barcelona, 3, 6, 10, 13 i 17 de juny de 2014

• Línia formativa: Direcció General per a la Inmigració


• Codi: 951.04.01

Introducció Les dades sociològiques i demogràfiques indiquen, sense discussió, un canvi de tendència dels fluxos migratoris, agreujat per la difícil situació econòmica que estem vivint a Catalunya, que té com a resultat una disminució del flux d’entrada i l’augment de sortida de ciutadans i ciutadanes de Catalunya. El nou Pla de Ciutadania i les Migracions: horitzó 2016 del Govern de la Generalitat aposta clarament per incloure un eix d’actuació en suport a la nova realitat emigratòria. El programa d’informació i orientació a les persones interessades a emigrar inclou aquelles actuacions encaminades a vetllar perquè les persones puguin rebre la màxima informació possible abans de prendre la decisió de marxar i, si és possible, puguin elaborar el seu propi pla de mobilitat amb l’objectiu de reduir al màxim les incerteses i vetllar per la qualitat del seu procés. Én aquesta línia és on els serveis públics i organismes ens hem d’adaptar a les noves necessitats i demandes de la realitat migratòria de Catalunya. La formació adreçada a professionals sobre mobilitat internacional pretén ser un pas endavant envers a la readaptació del serveis públics, tot facilitar-los recursos i informació per a l’abordatge i orientació en els nous escenaris emigratoris. Objectiu L’objectiu d’aquesta formació és capacitar als professionals de l’àmbit de polítiques migratòries en l’abordatge de les noves realitats emigratòries en els seus territoris d’actuació. Continguts Les dades dels fluxos migratoris i característiques de la població. Marc legal i tipologia de la mobilitat Polítiques públiques en el marc de la mobilitat internacional. Realitat de la Catalunya exterior. Decàlegs pel procés migratori eficient. Recursos existents dins el nostre territori, com a l’exterior Xarxes i eines de recerca a l’estranger: Servei Eures, etc. Servei d’acompanyament al reconeixement universitari Programes d’ajuda al retorn Tècnics de polítiques migratòries dels ens locals i de l’administració pública, així com als professionals dels serveis de primera acollida, d’informació i orientació. Docència Agència Catalana de la Joventut, pendent de concretar. Departament de Benestar Social i Família. Generalitat de Catalunya. Ricard Bellera. Secretari d'Internacional. Migració i Cooperació. CCOO de Catalunya. Mª Eugènia Blasco, cap de l’equip Jurídic d’AMIC. Mari Carmen Fernandez. Jefa Información Socio Laboral e Inmigración. Subdelegación del Gobierno en Barcelona. Delegación del Gobierno en la Comunidad Autónoma de Cataluña.

154

Secretaria de Estado de las Administraciones Públicas. Ministerio de Hacienda y Administraciones Públicas. Gobierno de España. Daniel Gimeno. Responsable de l’Àrea de Diplomàcia Pública. Comunitats Catalanes de l’Exterior. Internacionalització de les entitats catalanes. Secretaria d'Afers Exteriors i de la Unió Europea - Departament de la Presidència. Generalitat de Catalunya. Helena Lafita. Tècnica responsable reconeixement títols universitaris a l’estranger. José Luis Gredilla. Assessor EURES. Servei EURES – Barcelona. Servei d’Ocupació de Catalunya. Departament d’Empresa i Ocupació. Generalitat de Catalunya. Sabrina Lauro. Responsable tècnica de l’Oficina del Pla d’Ajuda al Retorn. Direcció General per a la Immigració. Departament de Benestar Social i Família. Generalitat de Catalunya. Sara Molins. Tècnica de Relacions Internacionals i Cooperació. Antoni Montserrat. FIEC. Federació Internacional d’Entitats Catalanes. Àngels Piédrola Coordinadora del Pla Nacional de Joventut de Catalunya. Laura Puy. Tècnica. Direcció General per a la Immigració. Departament de Benestar Social i Família. Generalitat de Catalunya. Glòria Rendón. Coordinadora Servei d’Atenció a Immigrants Emigrants i Refugiats -SAIER-. Direcció d'Immigració i Interculturalitat. Ajuntament de Barcelona Nadine Rutow. Oficina de Joventut, Consell Comarcal del Barcelonès. Dila Salama, assessor del CITE. CCOO de Catalunya Arnau Soy. Assessor EURES. Servei EURES – Barcelona. Servei d’Ocupació de Catalunya. Departament d’Empresa i Ocupació.Generalitat de Catalunya. Mireia Vall. Tècnica. General per a la Immigració. Departament de Benestar Social i Família. Generalitat de Catalunya. Oriol Vicente. Consultor. FIEC. Federació Internacional d’Entitats Catalanes. Alícia Xalabarder. Tècnica. Direcció General per a la Immigració. Departament de Benestar Social i Família. Generalitat de Catalunya Departament d’Empresa i Ocupació. Generalitat de Catalunya. Programa Dia 3 de juny 10h Benvinguda i presentació del curs a càrrec del Sr. Xavier Bosch, Director General de la Direcció General per a la Immigració. 10’15 a 11’30h. Emmarcament dels moviments migratoris i dades actuals de fluxos migratoris a Catalunya. Alícia Xalabarder, Tècnica. Direcció General per a la Immigració. Departament de Benestar Social i Família. Generalitat de Catalunya. 11’30 a 12h. Pausa

155

12’00 a 14h. Polítiques de joventut: Emmarcament, prioritats i recursos per a la mobilitat internacional juvenil. Sara Molins, Tècnica de Relacions Internacionals i Cooperació, Àngels Piédrola, Coordinadora del Pla Nacional de Joventut de Catalunya i Nadine Rutow. Oficina de Joventut, Consell Comarcal del Barcelonès.

-El Pla Nacional de Joventut de Catalunya 2020: principals continguts i agents implicats en el desplegament: Generalitat, món local i moviment juvenil organitzat.

-Les prioritats de Govern en matèria de Joventut: el pla d’actuació de polítiques de joventut 2016 i l’encaix de la mobilitat internacional i l’emigració -El mapa de recursos en matèria de joventut: serveis de joventut i la xarxa de professionals en el territori

14 a 15 h. Respostes de les administracions locals als reptes de la mobilitat internacional. Gloria Rendón Toro. Coordinadora Servei d’Atenció a Immigrants Emigrants i Refugiats -SAIER- Direcció d'Immigració i Interculturalitat. Ajuntament de Barcelona. Dia 6 de juny 10 a 15h. Serveis i programes sobre mobilitat a Catalunya. Treballar a l’Espai Econòmic

Europeu (EEE). Jose Luis Gredilla i Arnau Soy. Servei Eures. Servei d’Ocupació de Catalunya. Departament d’Empresa i Ocupació

Context europeu: perfil EURES, situació general del mercat laboral europeu Eines bàsiques per fer recerca de feina a l’EEE: CV/ Europass, entrevista de treball, nivell de llengües, reconeixement de titulacions Recursos de recerca de feina a l’EEE: el portal EURES, portal Europeu de la Joventut, EURES al portal SEPE, treball estacional a l’EEE, la Teva Primera Feina a EURES (Your First EURES Job) Gestions i tràmits Altres recursos Gestió de la demanda europea al SOC Altres programes: Eurodise i Leonardo da Vinci Dia 10 de juny 10 a 12’30 h. Marc legal i laboral de la mobilitat. Ricard Bellera, secretari d’Internacional,

Migracions i Cooperació de CCOO de Catalunya.

Marc jurídic europeu sobre mobilitat internacional: lliure circulació i dret de residència. Tractat de Lisboa i Reglament (CEE) núm. 1612/68 relatiu a la lliure circulació de treballadors La coordinació de la Seguretat Social: el reglament 492/2011 Mobilitat i legislació laboral Coordinació fiscal Pensions i pensions complementàries. -Recursos sindicals en el país de destinació: punts d’informació sobre drets laborals i reconeixement de l’antiguitat en l’afiliació.

156

12’30 a 15 h Els Serveis de Mobilitat Internacional de Treballadors. Dila Salama, assessor del CITE i Mª Eugènia Blasco, advocada i coordinadora jurídica d’AMIC.

Presentació del Servei de Mobilitat internacional de Treballadors del CITE Tipologia dels usuaris del servei “Fem la maleta: les 10 coses ha tenir en compte abans de marxar”. La targeta sanitària i l’exportació de la prestació o el subsidi de desocupació. La guia bàsica del treballador mòbil, de la Confederació Europea de Sindicats. Informació sobre el permís de llarga duració – UE. Dia 13 de juny 10h a 11’30. Suport a les comunitats catalanes a l’exterior. Delegacions catalanes. Daniel

Gimeno. Responsable de l’Àrea de Diplomàcia Pública. Comunitats Catalanes de l’Exterior. Internacionalització de les entitats catalanes. Secretaria d'Afers Exteriors i de la Unió Europea. Departament de la Presidència Les actuacions que, des de la Secretaria d’Afers Exteriors i de la Unió Europea, mitjançant les delegacions del Govern de la Generalitat a l’exterior i amb col�laboració amb les Comunitats Catalanes de l’Exterior, es desenvolupen amb l’objectiu de donar suport als catalans i catalanes que han decidit marxar a la cerca de noves oportunitats professionals.

11’30 a 12 Pausa 12 a 15 h. Realitat de la Catalunya exterior. Antoni Montserrat i Oriol Vicente . FIEC (Federació

Internacional d’Entitats Catalanes)

Realitat a l’exterior Comunitats catalanes a l’exterior Emigrar des de Catalunya: en què haig de pensar? Dia 17 de juny 10 a 11’30h. Ciutadania espanyola a l’exterior. Mª Carmen Fernández Jané. Jefa Información

Socio Laboral e Inmigración

Estructura Actuacions a favor dels espanyols a l'exterior i retornats

Prestació per raó de necessitat

Prestacions per a "Nens de la guerra" Pensió assistencial per ancianitat per a espanyols d'origen retornats Ajuts assistencials extraordinaris per a residents a l'exterior Ajuts extraordinaris per a retornats Assistència sanitària Programes de subvencions

Subsidi d'atur per emigrants retornats

157

11’30 a 12h. Pausa 12 a 15 h. Polítiques migratòries: emmarcament, prioritats i recursos per a la mobilitat

internacional i Pla per a la mobilitat internacional . Mireia Vall. Direcció General per a la Immigració. Programa de retorn de catalans i programes de retorn d’estrangers. Sabrina Lauro Folch. Direcció General per a la Immigració.

Servei d’acompanyament al reconeixement de títols universitaris. Laura Puy Parrales. Direcció General per a la Immigració i Helena Lafita. Reconeixement de títols universitaris a l’estranger. UG

Dades de la jornada

• Dates: 3, 6, 10, 13 i 17 de juny. • Lloc: Sala d’actes. Direcció General per a la Immigració. Carrer Calàbria 147. Barcelona • Horari: 10 a 15 h • Durada: 25h

158

La Llei d’Estrangeria i la integració social de les persones immigrades de Perú •

Barcelona, 19 de juny de 2014



• Codi: 951.03.01

Programa

AUTORITZACIONS DE RESIDÈNCIA: - Autoritzacions de residència per circumstàncies excepcionals. - Autoritzacions de residència per agrupament familiar. - Autoritzacions de residència i treball per compte d’altri i per compte propi.

RENOVACIONS AUTORITZACIONS DE RESIDÈNCIA:

- Denegació. Conseqüències. - Antecedents penals i policials.

AUTORITZACIONS D’ESTADA:

- Turisme - Estudis. Modificació a residència i treball.

TARGETA SANITÀRIA: - Supòsits NACIONALITAT: Requisits.

- Procediment de sol�licitud. - Recurs per denegació. - Extinció.

DRET A L’EDUCACIÓ:

- Menors sense autorització de residència. - Beques i subvencions.

Docència

Ricard Dominguez, tècnic d’immigració de la Direcció General per a la Immigració.

Dades del curs

• Dates: 19 de juny • Lloc: Barcelona • Horari: De 18.30h a 20.30h • Durada: 2 hores

159

Les habilitats comunicatives i la intel·ligència em ocional. Eines de tractament de la diversitat cultural. Sego n nivell

•

Barcelona, 27 i 30 de gener i 4 i 11 de febrer 2014

• Línia formativa: Formació Especialitzada. Acollida i atenció a persones nouvingudes

• Unitat gestora de l'activitat formativa: Direcció General per a la Immigració ( DGIM ) i Gabinet Tècnic

• Codi: 951.02.01

Introducció L’autoconeixement i la capacitat de gestionar les relacions interpersonals, són eines claus per a la millora de les relacions amb persones de diferents cultures, sempre podem identificar uns processos de comunicació i relacions humanes comuns a totes les persones, sigui quina sigui la seva cultura o país d’origen. En aquesta segona edició aprofundirem en la importància que té la correcta gestió de les emocions en la nostra vida personal i professional, desenvolupant la capacitat per controlar i educar la nostra ment, per tal d’aconseguir els objectius que ens proposem i gestionar les nostres emocions de manera adequada. Objectius - Desenvolupar les forces emocionals internes - Adquirir eines que ens permetin un adequat control de pensaments i emocions - Potenciar el nostre carisma personal, per tal de ser més persuasius i convincents - Potenciar la qualitat i la coherència personal Continguts - Revisió de conceptes del curs passat - Emocions, sentiments i estats d’ànim - Els nostres pensaments i les nostres emocions - Desenvolupament de l’autoconsciència - Conceptes d’intel�ligència emocional - Autoconsciència i autoregulació i automotivació - La tècnica Namasté en les relacions amb els altres - Les habilitats socials o de tracte amb els altres Persones destinatàries del curs Personal de l’Administració local, de la Generalitat de Catalunya i d’entitats, que intervinguin en el procés d’acollida de les persones immigrades, que hagin fet el primer nivell del curs d’habilitats comunicatives. Docència Assumpció Salat. Psicòloga i consultora en formació i Recursos Humans. Directora del centre de psicologia Àgape. Dades del curs Dates: 27 i 30 de gener i 4 i 11 de febrer 2014 Lloc: Direcció General per a la Immigració, c/ Calàbria 147, Aula de Formació Horari: 9 a 14 hores Durada: 20 hores

160

Introducció

Sempre ha estat important saber que les accions que desenvolupem en el nostre entorn, sigui quin sigui aquest, aconsegueixen l’objectiu que perseguim amb elles, i que l’objectiu se centri en l’anàlisi de necessitats i la planificació per aconseguir donar la millor resposta a les mateixes. Més encara quan els recursos, tant econòmics com socials són, amb tota seguretat, insuficients per aconseguir tot allò que voldríem per a la nostra societat. Es per tant necessari, cada cop més, ser eficients en la gestió dels recursos amb què comptem.

Objectius

Fomentar la cultura d’avaluació i dotar d’elements i eines als professionals, per a l’elaboració i desenvolupament de l’avaluació de projectes, així com per a la priorització d’accions encaminades a la millora de resultats.

Continguts

Anàlisi de necessitats per a l’elaboració de projectes. Planificació de resposta a les necessitats detectades.

Per què i per a què avaluar els projectes.

Procés i disseny de l’avaluació.

Eines d’avaluació.

Què és un indicador d’avaluació?

Característiques dels indicadors d’avaluació.

Avaluació.

Anàlisi i detecció d’ocasions de millora dels resultats.

Elaboració de propostes de millora.

Eines de priorització de propostes de millora per a la seva implementació.

Reavaluació.


Professionals de l’àmbit dels serveis socials que participin el l’elaboració i anàlisi de projectes destinats a l’atenció de les necessitats de les persones immigrades, entre altres.

Avaluació de projectes. Tècniques de mesura. Indica dors d’avaluació •

Barcelona, 19, 26 de febrer, 5 i 12 de març de 2014



• Codi: 951.01.01

161

Docència

Esther Rovira Campos, tècnic especialista en anàlisi de necessitats, planificació i avaluació. Direcció General per a la Immigració. Departament de Benestar Social i Família. Amb la col�laboració de: Alícia Xalabarder, tècnic especialista en anàlisi i elaboració de dades. Direcció General per a la Immigració. Departament de Benestar Social i Família.

Dades del curs

• Dates: 19, 26 de febrer, 5 i 12 de març de 2014 • Lloc: Barcelona • Horari: De 09.00h a 14.00h • Durada: 20 hores

163

Ètica

164

Ètica en l’atenció a les persones a les residències de gent gran •

Mataró 3,10,17,24 d’octubre de 2014

• Línia formativa: Ètica


• Codi: 952.12.01

Introducció

El curs pretén ser un espai de reflexió ètica i debat per als professionals que presten serveis d’atenció a les persones en residències de gent gran, amb la finalitat de millorar la qualitat assistencial.

Objectius

• Sensibilitzar els professionals sobre la importància de l’ètica en l’atenció a les persones grans en l’àmbit residencial.

• Identificar i analitzar conflictes de valors en l’exercici professional. • Facilitar instruments i generar habilitats per a la presa de decisions des d’una perspectiva ètica.

Continguts

1. Introducció a l’ètica a) Conceptes fonamentals b) La dimensió ètica de la persona c) La dignitat humana: l’atenció centrada en la persona d) Els drets de la persones grans e) Qüestions ètiques específiques: planificació anticipada de decisions sanitàries / Documents de voluntats anticipades 2. Resolució de conflictes de valors a) Principis per a la presa de decisions. b) Metodologies per a la presa de decisions c) Els Espais de Reflexió Ètica / Els comitès d’ètica 3. Discussió de casos pràctics a) Respecte a l’autonomia b) Intimitat i confidencialitat c) Final de la vida

165


Curs adreçat a professionals d’atenció directa que treballen en centres residencials per a gent gran

de l’ICASS, preferentment de la residència de gent gran de Mataró.

Docència

Sra. Ester Busquets, col�laboradora de l’Institut Borja de Bioètica (URL). Professora de bioètica a la Facultat de Ciències de la Salut i el Benestar de la Universitat de Vic

Dades del curs

• Dates: 3, 10, 17 i 24 d’octubre de 2014 • Lloc: Mataró • Horari: de 09.00h a 14.00h • Durada: 20 hores

166

Seminari L’ètica de l’hospitalitat en les pràctique s professionals i organitzatives d’atenció a la infàn cia •

Barcelona, 20 de gener, 3 i 21 de febrer de 2014



• Codi: 952.09.01

Justificació i objectius

Els professionals de l'àmbit d'atenció a la infància disposen de moltes declaracions, lleis, reglaments i documents que concreten i desenvolupen els drets de la infància. Així mateix, a Catalunya actualment s'estan desplegant els Espais de Reflexió Ètica en Serveis Socials, en els quals els professionals poden compartir, analitzar i donar resposta a les problemàtiques ètiques que se'ls presenten. Però l'ètica aplicada no és només una activitat d'elaboració de pautes d'actuació, o de fonamentació i crítica de la moral, o de resolució de problemàtiques ètiques, sinó també i principalment una manera de ser i d'estar amb els altres i en el món. Una pràctica d'alteritat que no es basa en principis sinó en actituds i virtuts, en una manera d'ésser-hi. A aquesta família d'ètiques se les ha anomenat de l'hospitalitat, de la cura, de la compassió, de l'amor, de la cordialitat, de l'estimació, de l'alteritat... Tot i que les ètiques de l'ésser-hi tenen una llarguíssima tradició, en la pràctica i en el pensament, en l'ètica aplicada als serveis socials, i concretament en l’atenció a la infància en el nostre país, aquestes han estat poc pensades, i de vegades s'han confós amb el paternalisme o amb la poca professionalitat. És per això que hem previst un seminari i no un curs, amb el propòsit que les persones inscrites, professionals de l'atenció a la infància, puguin dialogar amb els ponents i entre elles, i concretar les aportacions de les ètiques de l'ésser-hi en la seva pràctica professional i en les institucions en les quals exerceixen llur professió. Els objectius d'aquest seminari són: (i) presentar les principals aportacions que el pensament religiós i laic ha fet en aquest camp, i les possibilitats i perills d'aquestes ètiques; i (ii) reflexionar-hi, concretant les aportacions que aquestes poden fer en les pràctiques professionals i organitzatives de l'àmbit de la infància. El seminari inclou quatre tipus d'activitats: lectures individuals, classes magistrals, debats amb els ponents i tallers.

Programa

Primera sessió: dilluns, 20 de gener de 2014 9:30 - 10:30 Situem-nos: aproximació a un panorama

Joan Canimas Brugué

Es realitzarà un recorregut introductori pel panorama que dibuixen les principals famílies ètiques, descrivint les seves característiques i diferències i com es concreten o poden concretar en l'àmbit social i psicoeducatiu. 10:30 - 11:00 Diàleg amb Joan Canimas 11:00 - 11:30 Descans

167

11:30 - 13:00 Ètica de la compassió

Joan-Carles Mèlich Sangrà

S'explicaran les principals característiques de l'ètica de la compassió i allò que a través d'ella és possible albirar i practicar. 13:00 - 13:15 Descans 13:15 - 14:30 Taller

S'aprofundiran les qüestions tractades a les dues conferències, s'intentarà aplicar-les a la pràctica professional d'atenció a la infància i es concretaran les qüestions a abordar en el diàleg amb Joan-Carles Mèlich de la propera sessió. El taller serà dirigit per en Joan Canimas Brugué. Segona sessió: dilluns, 3 de febrer de 2014 9:30 - 11:00 Diàleg amb Joan-Carles Mèlich

S'aprofundirà allò tractat a la sessió anterior, es contrastaran les reflexions i conclusions del taller, i es procurarà concretar l'ètica de la compassió en les pràctiques i reptes dels professionals d'atenció a la infància. 11:00 - 11:30 Descans 11:30 - 13:00 Ètica de les virtuts

Begoña Román Maestre

S’explicarà el concepte de virtut entès com disposició del caràcter, com la manera de ser que s’educa i adquireix en entorns comunitaris a partir del foment de pràctiques col�lectives que comparteixen una finalitat consensuada. 13:00 - 13:15 Descans 13:15 - 14:30 Taller

S'aprofundiran les qüestions tractades a la conferència de la Begoña Román, s'intentarà aplicar-les a la pràctica professional d'atenció a la infància i es concretaran les qüestions a abordar en el diàleg amb Román de la propera sessió. El taller serà dirigit per en Joan Canimas Brugué. Tercera sessió: divendres, 21 de febrer de 2014 9:30 - 11:00 Diàleg amb Begoña Roman Maestre

S'aprofundirà allò tractat a la sessió anterior, es contrastaran les reflexions i conclusions dels dos tallers, i es procurarà concretar l'ètica de les virtuts en les pràctiques i reptes dels professionals d'atenció a la infància. 11:00 - 11:30 Descans 11:30 - 12:30 Utilitats i límits de l'empatia en els serveis socials

Ramon Alcoberro Pericay

S'analitzaran els problemes que plantegen la compassió i les relacions empàtiques, fonamentals en les persones cuidadores. 12:30 - 13:00 Diàleg amb Ramon Alcoberro Pericay 13:00 - 13:15 Descans 13:15 - 14:30 Taller

S'aprofundiran les qüestions tractades a la conferència de Ramon Alcoberro i s'intentarà aplicar-les a la pràctica professional d'atenció a la infància. S'elaboraran les conclusions del Seminari i s'identificaran les qüestions susceptibles de futurs anàlisis. El taller serà dirigit per en Joan Canimas Brugué.

168

Metodologia

� Una vegada formalitzada la inscripció, els alumnes admesos rebran les claus d’accés i les instruccions oportunes per accedir a la plataforma Moodle, a través de la qual:

- tindran accés a les lectures que hauran de realitzar abans de cada sessió (3 hores de lectura per sessió).

- podran respondre el qüestionari d’avaluació de cada lectura, per tal de garantir que s’ha realitzat.

� En les sessions presencials, es tractaran quatre temàtiques. D'aquestes temàtiques, dues

tindran el diàleg amb el conferenciant immediatament després de la conferència, i les altres dues el diàleg es realitzarà a la sessió següent, per tal de poder-hi aprofundir més.

� Cada sessió finalitzarà amb un taller, en el qual els assistents al seminari deliberaran les

qüestions tractades a la conferència o conferències i, sobretot, intentaran concretar i aplicar allò que s'hi ha tractat a la pràctica professional d'atenció a la infància.


Subdirector i Caps de Servei de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència, coordinadors d’EAIA i directors de centres d’atenció a la infància i l’adolescència propis i concertats.

Docència

� Joan Canimas Brugué. Coordinador científic de l’Observatori d'Ètica Aplicada i professor de la Universitat de Girona.

� Joan-Carles Mèlich Sangrà. Professor de filosofia i antropologia de l’educació de la Universitat

Autònoma de Barcelona. � Begoña Román Maestre. Professora de filosofia de la Universitat de Barcelona i presidenta del

Comitè d'Ètica de Serveis Socials de Catalunya. � Ramon Alcoberro Pericay. Professor de Filosofia de la Universitat de Girona.

Dades del curs

• Dates: 20 de gener, 3 i 21 de febrer de 2014 • Lloc: Barcelona • Horari: De 09.30h a 14.30h • Durada: 24 hores (9 hores de treball previ dels participants + 15 hores presencials)

169

L’acompanyament al final de la vida

•

Barcelona, 28 de maig, 4,11 i 18 de juny de 2014

• Línia formativa: Formació Especialitzada. Ètica


• Codi: 952.03.01

Presentació L’ajuda que rep la persona al final de la vida hauria de millorar-se, marcant uns estàndards de mínims en la nostra societat, augmentant la comprensió de les expectatives dels ciutadans i clarificant les fites a aconseguir i sobretot evitant confusions sobre la bondat dels mitjans emprats. Continguts • Evolució actual de l’ajuda de la persona prop de la mort, des del punt de vista social, legal i

professional. El dret a demanar un tracte respectuós. • Coneixement del sofriment de la persona prop de la mort. Preparació i companyia. • Coneixement de les possibilitats de les cures pal�liatives, acompanyament (counselling),

tractament de símptomes i sedació terminal correcta. • Limitació de l’actuació (LET). • La voluntat de la persona. Demanda raonable i voluntat anticipada. (DVA) Límits . • L’equip professional en l’ajuda a morir. La gestió del dol familiar i professional. Programa 28 de maig de 10 a 14 h El fet inevitable de la mort i la necessària preparació. La cura i la companyia. La por, el temps i l’esperança. L’autonomia del malalt i el consentiment informat. Docents: Marc A. Broggi / Núria Terribas 4 de juny de 10 a 14 h Evolució del reconeixement dels drets dels usuaris a prendre decisions. L’exercici de l’autonomia minvada i la limitació d’actuacions. La futilitat. Document de Voluntats Anticipades i Planificació anticipada de cures. Docents: Pilar Loncan / Núria Terribas 11 de juny de 2014 de 10 a 14 h Cures pal�liatives. Dolor i sofriment. Sedació: criteris i pautes d’actuació. Diferències amb l’eutanàsia. La tasca dels diferents professionals en l’acompanyament del procés de mort. Docents: Montse Puig / Marc A. Broggi

170

18 de juny de 2014 de 10 a 14 h Discussió de casos Coordinació docent Dr. Marc A. Broggi Trias. Doctor en Medicina i Cirurgia. Especialista en bioètica. President del Comitè de Bioètica de Catalunya. Autor del llibre “Per una mort apropiada”. Sra. Núria Terribas Sala. Jurista. Directora de l’Institut Borja de Bioètica (URL). Coordinadora i docent del “Màster Universitari en Bioètica” i vocal del Comitè de Bioètica de Catalunya. Persones destinatàries del curs Professionals del Programa d’Atenció Domiciliària i Equips de Suport (PADES) preferentment

treballadors/es socials.

171

Introducció a l’ètica aplicada en la tasca professi onal dels serveis socials •

Barcelona, 13, 14, 20 i 21 de gener de 2014



• Codi: 952.01.01

Introducció

Aquest curs vol oferir la formació ètica bàsica per als professionals dels serveis centrals del Departament de Benestar Social i Família.

Objectius

. Sensibilitzar en qüestions d'ètica de l’organització, entesa com una gestió per valors inseparable de l'ètica professional, de la gestió dels recursos i de la qualitat dels serveis prestats. . Assumir la necessitat imperativa d'un comportament ètic en els professionals del Departament de Benestar Social i Família . Dotar d'eines i habilitats per a la presa de decisions des de la perspectiva ètica. . Explicació dels principis, virtuts i valors que ha de guiar l'exercici professional. . Comprendre la rendibilitat de l'actuació ètica: aconseguir credibilitat, adhesió i compromís.

Continguts

Primera part. Aclariments terminològics: a) Ètica i moral. La formació de la consciència moral: els nivells preconvencional, convencional i postconvencional. Les fal�làcies. b) El problema de les societats plurals. Ètica de l'individu. Ètica de l'organització. Ètica professional. Ètica civil. c) Ètica aplicada a l’acció social d) Ètica de la responsabilitat retroactiva i proactiva. La gestió de l'error i de la contradicció. e) La responsabilitat social corporativa: organitzacions ciutadanes, relacionals, honestes, transparents. Segona part. Instruments per a la gestió ètica de la organització a) La gestió de la transparència. Identitat i publicitat des d'un punt de vista ètic b) Principis, valors i virtuts c) El codi ètic, els espais de reflexió, les memòries i les bones pràctiques

172

d) L'organització com comunitat educativa dels professionals i de pedagogia social e) El lideratge ètic. Tercera part. Protocol per a la presa de decisions en ètica: a) Els stakeholders: l’organització, el clima laboral, les altres organitzacions i la ciutadania atesa b) Possible protocol per a la presa de decisions ètiques c) Comentari de casos


Professionals dels serveis centrals i serveis terrirtorials del Departament de Benestar Social i Família.

Docència

Dra. Begoña Roman, professora d’ètica de la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona. Presidenta del Comitè d’Ètica de Serveis Socials de Catalunya. Col�laboradora de l’Institut Borja de Bioètica.

Dades del curs

• Dates: 13, 14, 20 i 21 de gener de 2014 • Lloc: Barcelona • Horari: De 09.00h a 14.00h • Durada: 20 hores

173

Formació bàsica per a professionals que formen part d’un Espai de Reflexió Ètica •

2 edicions: - Barcelona, 13, 20 de desembre de 2013, 10 i 17 de gener de 2014 - Lleida, 13, 20, 27 de gener i 3 de febrer de 2014



• Codi: 952.11.01-02

Introducció

Aquest curs vol oferir la formació ètica bàsica per als professionals dels serveis socials que formin part d’un Espai de Reflexió Ètica en Serveis Socials per a capacitar en el debat ètic i resolució de conflictes ètics. El curs combinarà les explicacions teòriques amb la resolució de casos pràctics.

Objectius

• Sensibilitzar sobre el sentit i l’abast de la reflexió ètica en l’àmbit dels serveis socials. • Dotar de la capacitat d’identificar i analitzar qüestions ètiques que es plantegen en l’àmbit dels

serveis socials. • Dotar d’eines i habilitats per a la presa de decisions, tant en la pràctica quotidiana dels

professionals com en els comitès d’ètica. • Oferir estratègies de funcionament dels comitès d’ètica.

Continguts

1. Distincions: ètica, moral, deontologia i ètica aplicada. 2. Ètica personal, cívica, professional i organitzativa. 3. Principis ètics per als serveis socials. 4. Virtuts professionals. 5. Deliberació de casos: metodologia. 6. Qüestions específiques segons els diferents àmbits d’intervenció (gent gran, infància, adolescència, etc.)


Professionals del Sistema Català de Serveis Socials que formin part d’un Espai de Reflexió Ètica en Serveis Socials.

174

Docència

Ester Busquets i Alibés. Col�laboradora de l’Institut Borja de Bioètica (URL). Professora de bioètica a la Facultat de Ciències de la Salut i el Benestar de la Universitat de Vic.

Dades del curs

Primera edició

• Dates: 13, 20 de desembre de 2013, 10 i 17 de gener de 2014 • Lloc: Barcelona • Horari: De 09.00h a 14.00h • Durada: 20 hores Segona edició

• Dates: 13, 20, 27 de gener i 3 de febrer de 2014 • Lloc: Lleida • Horari: De 09.30h a 14.30h • Durada: 20 hores

175

Confidencialitat i tractament de dades personals al s serveis socials bàsics (curs semi-presencial) •

Barcelona: - Sessions on-line (bases teòriques): 6 i 10 de març de 2014. - Sessió presencial (casos pràctics i debat): Barcelona, 13 de març de 2014.



• Codi: 952.02.01

Introducció

La pràctica diària del treball social comporta que els i les professionals del treball social siguin coneixedors/es d’informació íntima i de situacions de vida de les persones i de les famílies amb les que treballen. Molta d’aquesta informació es registra en expedients personals individuals i/o familiar, dels quals cal garantir-ne la guarda i custòdia i la seva seguretat. D’altra banda, la pràctica professional porta a situacions complexes, en les quals és important tenir elements de judici que orientin als i les professionals del treball social en el correcte ús i traspàs d’informació de caràcter confidencial. Aquesta activitat formativa tracta sobre els aspectes que s’haurien de tenir en compte per al correcte tractament de la informació social, la custòdia d'expedients i de dades personals i el secret professional, d'acord amb el compliment de la complexa normativa relacionada amb la protecció de dades personals així com també de conformitat amb les bones pràctiques en l’exercici de la confidencialitat a l'àmbit dels serveis socials. Aquesta activitat ha estat impartida en edicions anteriors, en format totalment presencial, si bé any rere any les dificultats de temps dels professionals i la distància en el territori ens ha portat enguany a un replantejament del format, oferint la part teòrica dels continguts de forma virtual i només una sessió presencial de tipus pràctic on plantejar casuística, així com tots els dubtes del dia a dia que es generen.

Objectius

• Conèixer els aspectes rellevants de la normativa de protecció de dades de caràcter personal que són d’aplicació en la tasca quotidiana dels i les professionals del treball social, per tal d’assegurar la correcta utilització de les dades de la ciutadania.

• Clarificar dubtes respecte al correcte tractament de la informació en la tramitació

d’expedients, la confidencialitat de les dades en les comunicacions, l’exercici del secret professional dels/les treballadors/es dels serveis socials i els drets de les persones ateses pels serveis socials bàsics.

• Obtenir elements de judici ètic que ens permetin efectuar bones pràctiques professionals relacionades amb el respecte a la confidencialitat i al respecte de la intimitat de les persones usuàries dels serveis socials bàsics.

176

Continguts

Primera sessió: Com tractem les dades personals dels i les usuaris/es dels serveis

socials bàsics

1. Introducció

2. Què és la protecció de dades personals?

3. Normativa de referència: europea, estatal, catalana

4. Conceptes bàsics

5. Objectes, exclusions i casos específics

6. Principis de la protecció de dades

7. Drets i obligacions

8. El consentiment

9. Comunicacions o cessions de dades

10. L’encarregat del tractament de dades personals

11. Mesures de seguretat

12. Procediment i exercici dels drets ARCO: accés, rectificació, cancel�lació i oposició

13. Tipologia de fitxers de dades. Creació i Inscripció

14. Organismes responsables.

Segona sessió: El secret professional i la confidencialitat, des de la perspectiva ètica de

la pràctica professional i de les organitzacions

1. Aspectes conceptuals: intimitat, privacitat, confidencialitat, secret professional...

2. Aspectes ètics derivats del secret professional i de la confidencialitat.

3. Elements del procés de comunicació i interacció entre persones usuàries i professionals del treball social. Diversitat d’agents implicats.

4. Bones pràctiques associades a l’ús i al traspàs de la informació. Qui ens pot demanar aquesta informació? Quines dades facilitem a terceres persones?. Com trametre informació sensible.

5. Organitzacions que actuen amb valors ètics. Com treballar els aspectes ètics relacionats amb la confidencialitat: comitès d’ètica i codis deontològics.

6. Dificultats per garantir la confidencialitat i el secret professional en la pràctica del treball social dels equips de serveis socials bàsics: propostes de millora.

Tercera sessió: Casos pràctics


Professionals dels serveis socials bàsics.

177

Metodologia El format virtual s’ofereix a través del campus de l’Institut Borja de Bioètica www.campus.ibbioetica.org, entitat col�laboradora amb el Departament en temes de formació bioètica, i requerirà per part de l’alumne la connexió on-line des d’ordinador amb accés a internet, prèvia alta de cada alumne al campus. En aquest entorn web l’alumne disposarà de les presentacions dels professors i els apunts que il�lustraran la sessió de continguts de cada dia –s’activaran en les dates indicades, 6 i 10 de març–, així com també materials de suport. La sessió presencial tindrà per objectiu la interacció dels alumnes amb el docent a l’aula a partir de casos pràctics plantejats, amb un espai de temps també per clarificació de dubtes o debat d’inquietuds dels professionals.

Docència

Núria Giralt, Lletrada de l’Assessoria Jurídica del Departament de Benestar Social i Família. Núria Terribas, Llicenciada en dret. Especialista en biodret. Directora de l’Institut Borja de Bioètica (Universitat Ramon Llull).

Dades del curs

Sessions virtuals • Dates: 6 i 10 de març de 2014. • Durada: 7 hores.

Sessió presencial • Lloc: Barcelona • Dates: 13 de març de 2014. • Horari: de 9 a 12 hores. • Durada: 3 hores.

178

Formació per als membres del Comitè d'Ètica i Serve is Socials de Catalunya •

Barcelona, 13, 20 i 27 de març de 2014

• Línia formativa: ètica


• Codi: 952.00.01-03

Introducció El Comitè d’Ètica dels Serveis Socials de Catalunya va sol.licitar al Departament de Benestar Social i Família la inclusió al programa de Formació especialitzada, una proposta formativa específica al membres del Comitè, amb format monogràfic. Les temàtiques que es proposen varen ser escollides pels mateixos membres, així com la durada curta de 2 hores. Per tant, el programa presenta tres temes que són de gran interès més enllà del membres del Comitè, atès que tracten aspectes fonamentals de l’atenció i la intervenció qualificada en vers les persones més vulnerables de la nostra societat, i que són ateses des dels serveis socials i sociosanitaris. Continguts La recerca en serveis socials. 13 de març de 2014. Joan Canimas Valoració de la competència dels usuaris. 20 de març de 2014. Bernabé Robles La figura de la guarda de fet. 27 de març de 2014. Núria Terribas Docència Joan Canimas. Coordinador científic de l’Observatori d'Ètica Aplicada i professor de la Universitat de Girona. Bernabé Robles. Metge neuròleg, cap del Servei de Neurologia de l'Hospital General de Sant Boi, Parc Sanitari de Sant Joan de Déu. Núria Terribas. Llicenciada en dret. Especialista en biodret. Directora de l’Institut Borja de Bioètica (Universitat Ramon Llull). Destinataris Membres del Comitè d’Ètica dels Serveis Socials de Catalunya Dades del curs • Dates: 13, 20 i 27 de març de 2014 • Lloc: Barcelona • Horari: De 16.30h a 18.30h • Durada: 2 hores

179

Introducció i objectius Aquesta activitat formativa vol iniciar en els procediments de deliberació a professionals que formen o volen formar part d’un Espai de Reflexió Ètica de Serveis Socials (ERESS). El curs té per objectiu:

• Introduir els participants en la deliberació de problemàtiques i situacions ètiques pròpies de l’exercici professional en l’àmbit dels Serveis Socials.

Es treballaran diferents instruments que donaran suport a l’alumnat a l’hora de la deliberació en el si d’un ERESS i, utilitzant la metodologia d’anàlisi i resolució de problemàtiques i situacions, s’alternaran les sessions presencials amb el treball a distància dels participants.

Continguts 1. Alguns instruments conceptuals de la filosofia moral:

1.1. Moral, ètica, ètica aplicada, deontologia, legitimitat, legalitat, valors, principis, drets, deures... 1.2. Raó, passió, emoció, intel�ligència emocional i raó cordial. 1.3. Ètica personal, organitzativa, professional i cívica. 1.4. Principis ètics i virtuts professionals en els serveis socials.

2. Metodologia per a la deliberació de situacions o problemàtiques ètiques:

2.1. Ètica de la complexitat. 2.2. Pràctica deliberativa i anàlisi.

Metodologia i calendari • Una vegada formalitzada la inscripció, els alumnes admesos rebran les claus d’accés i les

instruccions oportunes per accedir a la plataforma Moodle de la Universitat de Girona. • A través de la plataforma Moodle, es durà a terme la formació a distància, que consistirà en:

- L’accés a les lectures que caldrà realitzar abans dels tallers presencials. - Participació en els fòrums virtuals dinamitzats pel director docent.

- Realització dels exercicis proposats pel director docent.

Introducció pràctica a l’ètica deliberativa. Curs d e simulació d’anàlisi de casos en ERESS •

Curs semi-presencial, del 23 d’octubre al 4 de desembre de 2014 (Sessions presencials: Tarragona, 6, 20 de novembre i 4 de desembre de 2014)



• Codi: 952.06.01

180

• La formació presencial consistirà en tres sessions presencials. A la primera sessió s'exposaran

aprofundiran els instruments necessaris per a una correcta deliberació.

La segona i el tercera sessió seran tallers pràctics: els participants tindran l’oportunitat de simular la dinàmica deliberativa d’un ERESS, a partir d’anàlisi de casos reals, utilitzant els conceptes i els instruments treballats en la formació a distància i en el primer taller. Els temes abordats podran ser de diferents àmbits (infància i adolescència, gent gran, discapacitat intel�lectual, migració, violència de gènere, pobresa, etc.) i temàtiques (llibertat i autogovern, intimitat, confidencialitat i secret professional, etc.), atenent el perfil i interessos professional dels assistents. En aquests dos tallers pràctics es realitzaran dues anàlisis consecutives: primerament l'anàlisi de la problemàtica o situació plantejada, i seguidament l'anàlisi del procés i dinàmica deliberativa.

• La distribució de les accions formatives obeirà al següent esquema: Bloc 1 (

Bloc 1 (10 hores)

Alguns instruments conceptuals de la filosofia moral. Metodologia per a la deliberació de situacions o problemàtiques ètiques

Bloc 2 (10 hores)

Pràctica deliberativa I (sobre temes de llibertat i autogovern)

FORMACIÓ A DISTÀNCIA

Del 6 al 20 novembre 2014

Acció 5: Lectura de materials (1 h.) Acció 6: Participació al fòrum (1,5 h.) Acció 7: Realització d’un exercici (3 h.)

FORMACIÓ PRESENCIAL

20 novembre 2014, de 10:00 a 14:30 Acció 8: Taller presencial (4,5 h.)


Del 20 novembre al 4 desembre 2014



4 de desembre 2014, de 10:00 a 14:30 Acció 12: Taller presencial (4,5 h.)

Bloc 3 (10 hores)

Pràctica deliberativa II (sobre temes d'intimitat, confidencialitat i secret professional)


Del 23 octubre al 6 novembre 2014



6 novembre 2014, de 10:00 a 14:30

Acció 4: Sessió presencial (4,5 h.)

181

Docència Joan Canimas i Brugué. Doctor en filosofia i coordinador científic de l'Observatori d'Ètica Aplicada a l'Acció Social, Psicoeducativa i Sociosanitària. Destinataris Professionals del Sistema Català de Serveis Socials que tenen intenció de formar part d’un ERESS i necessiten una formació introductòria en l’àmbit de l’ètica aplicada. Dades del curs (sessions presencials) Sessions presencials:

• Dates: 6, 20 de novembre i 4 de desembre de 2014 • Lloc: Tarragona • Horari: de 10.00h a 14.30h

Formació a distància:

• del 23 d’octubre al 4 de desembre 2014 Durada: 30 hores (13’5 hores presencials + 16’5 a distància)

182

Bé superior de l’infant i procés judicial. Anàlisi ètica, jurídica i psico-sòcio- educativa sobre si s’ha de denunciar o no una situació concreta d’abús sexual a una adolescent •

Curs semi-presencial, del 30 de maig a l’11 de juliol de 2014 (Sessions presencials: Barcelona, 6, 20 de juny i 4 de juliol de 2014)



• Codi: 952.04.01

Introducció Aquesta activitat formativa vol aprofundir en els procediments de deliberació de casos per part de professionals que formen part d’un Espai de Reflexió Ètica de Serveis Socials (ERESS) i que ja tenen consolidats els coneixements i les habilitats bàsiques en matèria d’ètica aplicada a l’acció social, psicoeducativa i sociosanitària. El curs abordarà una qüestió molt delicada i controvertida: la conveniència o no de denunciar aquelles situacions d'abús sexual en les quals els professionals consideren que el procés judicial pot repercutir negativament en l'infant. L'anàlisi es farà a partir d'una situació a la qual un Equip d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (EAIA) de Catalunya va haver de donar resposta, i de les reflexions i pautes que va elaborar en un document de treball. El curs té un doble objectiu: - entrenar les persones que hi participin en l’abordatge i tractament de casos controvertits, i - aprofundir i millorar el primer document de treball realitzat per aquest EAIA de Catalunya, en una tasca de

recerca aplicada que faci possible disposar de reflexions i orientacions sobre temes controvertits en els vessants ètic, jurídic i psico-sòcio-educatiu.

Utilitzant la metodologia d’anàlisi i resolució de casos, s’alternaran les sessions presencials amb el treball a distància dels participants. Descripció del cas Quan la Maria tenia 14 anys, l'Equip d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (EAIA) va fer una proposta de mesura protectora per tal que ingressés en un Centre Residencial d'Acció Educativa (CRAE). La nena tenia conductes de risc (escapoliments de casa, amics amb conductes marginals i molt més grans que ella, sortides fins altes hores de la nit, relacions sexuals, etc.), i indicadors de desemparament (absentisme escolar, dèficits en les capacitats parentals, manca de supervisió i control per part dels adults). Poc després d'haver estat realitzada la proposta de mesura de protecció, la Maria va ser violada. Això va precipitar l'ingrés en un CRAE i el rebuig de la família, que d'alguna manera la va fer responsable de l'agressió. La Maria és la menor d'una família formada per un matrimoni i tres fills: ella, que ara en té 15, i dos nois de 19 i 23. Una vegada al CRAE, la Maria inicia un procés terapèutic amb una professional especialitzada en agressions sexuals i, en aquest procés, explica als educadors del CRAE i a la terapeuta que quan tenia 12 anys va patir abusos sexuals per part del seu pare. La terapeuta aborda la possibilitat de denunciar aquesta agressió, i de la funció reparadora que tindria per a ella. La Maria, però, no hi està gens d'acord. En aquesta situació, els professionals ens plantegem les següents qüestions:

183

1. Què és el millor per a la Maria i com determinar-ho? 2. En el supòsit que el millor per a la Maria fos no denunciar els abusos sexuals del seu pare: 2.1. ¿La voluntat i el bé de la nena estarien per sobre de l'acompliment de la llei, que ens prescriu denunciar els actes delictius? 2.2. En totes les disciplines hi ha possibilitats d'error en el diagnòstic i incertesa en l'eficàcia de la intervenció, però encara més en l'acció psico-sòcio-educativa. En situacions com la que aquí s'aborda, ¿els professionals han d'assumir aquesta possibilitat d'error i incertesa? No seria millor complir la llei? Programa de les sessions presencials Sessió 1 10:00 – 12:00 h. Classe magistral: El procés judicial: funció reparadora i victimització secundària

Pilar Polo Polo. Coordinadora de formació de la Fundació Vicky Bernadet.

12:00 – 12:20 h. Descans

12:20 – 14:00 h. Taller. Sessió 2 10:00 – 12:00 h. Classe magistral: Bé superior de l’infant versus procés judicial

Javier Hernández Garcia. Magistrat i President de l'Audiència Provincial de Tarragona.

12:00 – 12:20 h. Descans

12:20 – 14:00 h. Taller. Sessió 3 10:00 – 12:00 h. Classe magistral: Anàlisi crítica de la darrera versió del document

Joan Mayoral Simón. Llicenciat en dret i Subdirector General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència de la Generalitat de Catalunya.

12:00 – 12:20 h. Descans

12:20 – 14:00 h. Taller. Metodologia Una vegada formalitzada la inscripció, els alumnes admesos rebran les claus d’accés i les instruccions oportunes per accedir a la plataforma Moodle de la Universitat de Girona, a través de la qual: - Tindran accés a les lectures que hauran de realitzar abans de les sessions presencials.

- Participaran en els fòrums virtuals dinamitzats pel director docent.

- Compartiran els exercicis que caldrà realitzar per anar construint el document final, que recollirà les deliberacions i decisions del grup.

Les tres sessions presencials seran de quatre hores cadascuna i s’organitzaran de la següent manera:

- (1:30 h) Classe magistral impartida per un ponent. S'enviarà al conferenciant la darrera versió del document que analitza i dóna respostes a la situació plantejada, per tal que la seva conferència la tinguin en compte, la critiqui i complementi.

- (0:30 h.) Diàleg amb els assistents.

- (0:20 h.) Descans

184

- (1:40 h.) Taller pràctic. A partir dels continguts i les reflexions aportades pel ponent, els assistents al curs deliberaran i prendran decisions sobre la situació analitzada, que s'aniran plasmant a la nova versió del document, que s’enviarà al ponent de la següent sessió presencial. El taller serà conduit pel director docent del curs, Joan Canimas Brugué.

Les dotze hores de formació a distància, que els assistents realitzaran de forma individual, es dedicaran a:

- Lectures dels materials recomanats pels ponents, per tal de poder situar i aprofundir el contingut de les dues classes magistrals.

- Participació als fòrums virtuals per continuar o sistematitzar aquelles qüestions tractades a les sessions presencials.

- Exercicis de sistematització de les deliberacions i conclusions de les sessions presencials.

- Exercicis d'elaboració i supervisió del document final. Docència Pilar Polo Polo. Coordinadora de formació de la Fundació Vicky Bernadet. Javier Hernández Garcia. Magistrat i President de l'Audiència Provincial de Tarragona. Joan Mayoral Simón . Llicenciat en dret i Subdirector General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència de la Generalitat de Catalunya. Joan Canimas i Brugué. Doctor en filosofia i coordinador científic de l'Observatori d'Ètica Aplicada a l'Acció Social, Psicoeducativa i Sociosanitària. Destinataris Professionals del Sistema Català de Serveis Socials que treballen en serveis d’atenció a la infància i l’adolescència, que formin part d’un ERESS i hagin rebut formació bàsica en ètica aplicada. Dades del curs (sessions presencials) Sessions presencials:

• Dates: 6, 20 de juny i 4 de juliol de 2014 • Lloc: Barcelona • Horari: de 10.00h a 14.00h

Formació a distància:

• del 30 de maig a l’11 de juliol de 2014 Durada: 24 hores (12 hores presencials + 12 virtuals)

185

Introducció Dins del Pla de Qualitat de la DGAIA es troba la línia "Ètica a l'Organització", on estan inclosos uns Espais de Reflexió Ètica, que estan formats per diferents dispositius del sistema de protecció a la Infància i l'Adolescència. Els espais de reflexió en la dimensió ètica en centres i serveis socials han estat creats per analitzar i assessorar en la resolució de possibles problemes ètics que es produeixen en la pràctica de la intervenció social i tenen com a objectiu final la millora de la qualitat de l’atenció a les persones, la promoció dels valors ètics i les bones actituds en la cura d’aquestes. Han estat promoguts des del Comitè d’Ètica dels Serveis Socials de Catalunya per tal de garantir que la reflexió ètica s’incorpori a la pràctica quotidiana dels professionals. Aquests Espais han comptat amb el suport de la Dra. Begoña Roman, presidenta del Comitè d'Ètica dels Serveis Socials de Catalunya i el Dr. Joan Canimas, Coordinador científic de l’Observatori d’Ètica Aplicada a la Intervenció Social. Com a resultat d'aquest suport, s'han elaborat diferents treballs sobre els dilemes ètics que es presenten en la pràctica diària, ja sigui en els EAIA, en els Centres del sistema de Protecció o en els serveis propis de la DGAIA. Objectius

Donar a conèixer la evolució dels treballs realitzats, i reflexionar sobre el procés i situació actual. Programa 10.30h Inauguració de la Jornada a càrrec de la Sra. Merce Santmartí, Directora General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència 10.45h Nous cassos treballats pels ERE: Entitat ISOM, Consorci Serveis Socials de La Garrotxa, S. T. D’atenció a la Infància i l’Adolescència de Girona. Presenta Joan Canimas. 11.45h Descans 12.15h Nous casos treballats pels ERE CRAE Natzaret, CRAE Sant Andreu. Presenta Begoña Roman 13.00h Tenir cura dels espai de Reflexió Ètica 14.00h Finalització Jornada

Jornada Espais de Reflexió Ètica d’Infància: On som ? Cap on anem? •

Barcelona, 12 de novembre de 2014



• Codi: 952.07.01

186

Docents Dr. Joan Canimas. Coordinador científic de l’Observatori d'Ètica Aplicada i professor de la Universitat de Girona. Dra. Begoña Roman, professora d’ètica de la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona. Presidenta del Comitè d’Ètica de Serveis Socials de Catalunya. Col�laboradora de l’Institut Borja de Bioètica. Destinataris - Personal de la DGAIA. - Personal dels centres propis i concertats amb la DGAIA. - Personal dels Equips d'atenció a la infància i l'adolescència (EAIA). Dades del curs • Dates: 12 de novembre de 2014 • Lloc: Barcelona • Horari: De 10.30h a 14.00h • Durada: 3 hores 30 minuts

187

Ètica de les professions i organitzacions en l'àmbi t de la infància i l'adolescència •

Barcelona. 3, 11, 17 i 24 de novembre de 2014



• Codi: 952.05.01

Introducció El curs vol formar en ètica per a dinamitzar espais de reflexió on consensuar les polítiques ètiques a seguir a la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA).

Objectius • Sensibilitzar en qüestions d'ètica de l’organització, entesa com una gestió per valors inseparable

de l'ètica professional, de la gestió dels recursos i de la qualitat dels serveis prestats. • Assumir la necessitat imperativa d'un comportament coherent entre tots els professionals de la

DGAIA i amb les polítiques del Departament de Benestar Social i Família. • Dotar d'eines i habilitats consensuades per a la presa de decisions des de la perspectiva ètica.

• Comprendre la rendibilitat de l'actuació ètica: aconseguir qualitat, credibilitat, adhesió i

eficiència.

Continguts 1a part. Aclariments terminològics

a) Ètica i moral en les societats plurals. Ètica de l'individu. Ètica de l'organització. Ètica professional. Ètica civil.

b) Ètica de la responsabilitat retroactiva i proactiva. La gestió de l'error, de la contradicció i del risc.

c) La gestió per valors. La pertinença, la coherència i la democràcia participativa. 2a part. Instruments per a la gestió ètica

a) La gestió de la transparència: identitat, imatge i publicitat des d'un punt de vista ètic.

b) El codi ètic, els comitès d’ètica i els espais de reflexió. c) L'organització com comunitat educativa dels professionals i de pedagogia social.

d) El lideratge ètic. 3a part. Principis ètics, valors i protocol per a la presa de decisions en ètica

a) Dignitat, autonomia, justícia, no maleficència, beneficència.

b) Metodologia per a la presa de decisions ètiques: comentari de casos.

188

Persones destinatàries del curs Curs adreçat als professionals que han d’impulsar el desenvolupament de la dimensió ètica en l’organització de la Direcció General d’Infància i l’Adolescència, així com als professionals dels serveis especialitzats d’infància i adolescència que ja tinguin una formació bàsica en matèria d’ètica. El grup dels professionals que han d’impulsar els espais de reflexió ètica en els centres i serveis d’atenció a la infància i adolescència de tot el territori.

Docència Dra. Begoña Roman, professora d’ètica de la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona. Presidenta del Comitè d’Ètica de Serveis Socials de Catalunya. Col�laboradora de l’Institut Borja de Bioètica.

Dades del curs • Dates: 3, 11, 17 i 24 de novembre de 2014 • Lloc: Barcelona • Horari: De 09.00h a 14.00h • Durada: 20 hores

189

Qualitat

190

Millora de la seguretat de l’atenció dels casos ate sos des del sistema de protecció. Anàlisi i aplicació pràctica

•

Barcelona. 3 edicions: - 3 i 10 d’octubre de 2013 - 30 d’octubre i 6 de novembre de 2013 - 15 i 22 de gener de 2014

• Línia formativa: Qualitat


• Codi: 953.02.01-03

Introducció La Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) ha d’afavorir que es dugui a terme el que s'ha començat a modificar i proposar referit a la millora de la cultura de la seguretat, emmarcat en el Pla de Qualitat de la DGAIA i amb l’impuls de les darreres actuacions en aquest sentit. Cal que les persones ja formades aprofundeixin en els principals continguts i que més professionals es formin, per tal que disposin d’eines per millorar la seguretat de l’atenció prestada als ciutadans i ciutadanes des del sistema de protecció. Objectius � Promoure l’aplicació a la pròpia pràctica dels continguts teòrics conceptuals, procedimentals i actitudinals en matèria de seguretat de l'atenció.

� Millorar la seguretat de l’atenció prestada des del sistema de protecció. Continguts En finalitzar el curs Millora de la seguretat de l’atenció dels casos atesos des del sistema de protecció. Anàlisi i aplicació pràctica, els i les participants podran: - Identificar la seguretat de l’atenció com a una dimensió de la qualitat a la DGAIA. - Descriure la magnitud del problema de la seguretat en l’atenció de l’infant i adolescent protegit. - Revisar les característiques dels models d’error humà i les seves causes. - Utilitzar l’AMFE com a metodologia per a la prevenció dels problemes de seguretat.

- Definir els principals components de la metodologia ACA per a estudiar casos sentinella.

- Identificar les possibilitats de millorar la seguretat de l’atenció i disminuir riscos en la prestació de l’atenció a

infants i famílies per part de Serveis Territorials, Centrals, centres i EAIAs.

191

Programa Sessió 1: � Presentació del curs.

� La seguretat en l’atenció. Revisió de conceptes. Algunes dades disponibles a la DGAIA.

� La prevenció dels efectes adversos: la utilització de l’Anàlisi Modal de Fallades i Efectes (AMFE). Revisió de conceptes.

� Exercici pràctic: utilització de l’Anàlisi Modal de Fallades i Efectes (AMFE) a processos prioritzats.

� Posada en comú i discussió sobre com fer la implementació de les mesures de seguretat dissenyades en fer l’AMFE. Proposta de pla de treball.

Sessió 2: � Els casos sentinella. � La metodologia de l’Anàlisi de Causa Arrel (Root Cause Analysis – RCA). Revisió de conceptes. � Exercici pràctic: aplicació de l’ACA a un cas pràctic. Posada en comú i discussió del cas. � Discussió sobre com fer la implementació de les mesures de seguretat dissenyades en fer l’ACA. Proposta

de pla de treball. � Discussió final sobre com desenvolupar la cultura de la seguretat de l’atenció i la minimització de riscos a

la DGAIA. Cloenda del curs. Metodologia La formació tindrà una orientació eminentment pràctica; les exposicions teòriques es realitzaran a partir de l’anàlisi d’un cas (ACA) i d’un procés (AMFE). Es tracta d’una anàlisi que parteix de la realitat dels participants, és a dir, que és un curs fet a mida de les necessitats de l’organització. Els participants treballaran en grups reduïts segons procedència geogràfica, per potenciar l’anàlisi compartit entre professionals de diferents equips d’un mateix territori. En acabar el curs, s’elaborarà un informe dels resultats de les anàlisis realitzades, per afavorir la implementació de mesures preventives i correctives en matèria de millora de la seguretat de l’atenció a la DGAIA. Les actuacions planificades estaran alineades amb els continguts del Pla de Qualitat 2012 - 2014 de la DGAIA. Persones destinatàries del curs Un curs està adreçat a professionals de centres propis del sistema de protecció de tot el territori català i personal de Serveis Territorials que siguin referents de centres. Dos cursos estan adreçats a professionals d’EAIA i EFI.

� Curs 1 per professionals de Barcelona ciutat, Girona i Terres de l’Ebre.

� Curs 2 per professionals de Barcelona comarques, Lleida i Tarragona. Docència Pilar Hilarión Madariaga. Pedagoga i infermera. Màster en Mètodes de Qualitat. Avaluadora del sistema d’acreditació internacional Joint Commission Internacional. Directora de l’àrea de Sistemes d’Avaluació externa de l’àrea Dependència i Serveis Socials de l’Institut Universitari Avedis Donabedian - UAB.

192

Dades del curs Primera edició

• Dates: 3 i 10 d’octubre de 2013 • Lloc: Barcelona. • Horari: De 10.00h a 17.00 h (amb pausa d’una hora per dinar) • Durada: 12 hores Segona edició

• Dates: 30 d’octubre i 6 de novembre de 2013 • Lloc: Barcelona. • Horari: De 10.00h a 17.00 h (amb pausa d’una hora per dinar) • Durada: 12 hores Tercera edició

• Dates: 15 i 22 de gener de 2014 • Lloc: Barcelona. • Horari: De 10.00h a 17.00 h (amb pausa d’una hora per dinar) • Durada: 12 hores

193

Taller de millora de la seguretat en la detecció de casos de risc derivats al sistema de protecció a la infància i l’adolescència. Anàlisi mitjançant metodologia AMFE • Barcelona, 20 de febrer, 6 i 13 de març de 2014

• Línia formativa: Qualitat


• Codi: 953.01.01

Introducció La Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) vol incidir en la millora de la gestió dels expedients de risc. Aquesta iniciativa està emmarcada en el Pla de Qualitat de la DGAIA 2012-2014. Una de les estratègies és la utilització de l’instrument de cribatge, per millorar la detecció i derivació dels casos que entren al sistema de protecció infantil. S’ha elaborat a partir de la descripció de les situacions de risc i de desemparament definides en els articles 102 i 105 de la LDOIA. Introduint la informació disponible de manera estructurada, l’instrument suggereix el nivell d’atenció més adient per cada cas. A tots els Serveis Territorials s’han establert uns responsables de formar els diferents tècnics que faran servir l’eina. Cal que les persones que faran de formadors, aprofundeixin en els principals continguts que s’abordaran en aquest taller, per tal que tots els tècnics disposin d’eines per millorar la seguretat de l’atenció prestada als nens, nenes, adolescents i familiars o referents socials des del sistema de protecció.

Objectius Objectius generals

• Realitzar una anàlisi crítica mitjançant la metodologia de Anàlisi Modal de Fallides i Efectes (AMFE) del procés de gestió d’expedients de risc en el sistema de protecció.

• Impulsar la implementació de l’instrument de cribatge en el territori, tot sensibilitzant de la seva utilitat als diferents equips implicats (SSB, EAIA, EFI i UDEPMI).

• Promoure l’aplicació a la pròpia pràctica dels continguts basats en metodologies proactives en la gestió del risc en matèria de seguretat de l'atenció.

• Contribuir a millorar la seguretat de l’atenció prestada des del sistema de protecció. Objectius específics

En finalitzar el Taller de millora de la seguretat en la detecció de casos de risc derivats al sistema de protecció d’Infància i Adolescència. Anàlisi mitjançant metodologia AMFE, els i les participants podran: • Identificar la seguretat de l’atenció com a una dimensió de la qualitat a la DGAIA.

• Conèixer com funciona l’instrument de cribatge i les principals fonts d’error atribuïble al professional, per prevenir la seva aparició.

• Conèixer el marc de referència del procés de gestió d’expedients de risc en el sistema de protecció.

• Identificar i prioritzar els errors potencials del procés estudiat, els associats a l’ús de l’instrument de cribatge i a altres fases del procés.

• Reflexionar de manera ordenada sobre cada error potencial i les seves causes.

• Identificar les possibilitats de millorar la seguretat de l’atenció i disminuir riscos en l’aplicació de l’instrument de cribatge per part dels serveis implicats, en els expedients de risc i altres tipus d’expedients en els que s’empri.

194

Programa

Sessió 1:

• Presentació del curs.

• La seguretat en l’atenció. Revisió de conceptes bàsics.

• La nova conceptualització sobre els casos considerats de risc segons la normativa vigent.

• Presentació del procediment de Gestió d’Expedients de risc.

• Presentació de l’instrument de cribatge.

• Exercici pràctic amb simulació de casos.

• Introducció a l’AMFE. Sessió 2:

• La prevenció dels efectes adversos en la detecció de casos de risc: la utilització de l’Anàlisi Modal de Fallades i Efectes (AMFE). Revisió de conceptes.

• Exercici pràctic: utilització de l’Anàlisi Modal de Fallades i Efectes (AMFE) en el procés prioritzat.

• Posada en comú i discussió sobre l’anàlisi efectuat i la priorització de riscos.

• Exercici pràctic: utilització de l’Anàlisi Modal de Fallades i Efectes (AMFE) en el procés prioritzat. Proposta de mesures per a minimitzar el risc.

• Conclusions de 1era i 2na sessió del taller.

Sessió 3:

• Posada en comú i discussió sobre com fer la implementació de les mesures de seguretat dissenyades en fer l’AMFE. Proposta de pla de treball.

• Discussió final sobre com desenvolupar la cultura de la seguretat de l’atenció i la minimització de

riscos a la DGAIA. Metodologia

La formació tindrà una orientació eminentment pràctica; les exposicions es realitzaran a partir de l’anàlisi d’un procés (AMFE). Es tracta d’una anàlisi que parteix de la realitat dels participants, és a dir, que és un curs fet a mida de les necessitats de l’organització. En la primera fase, es treballarà amb metodologia d’anàlisi de casos, per facilitar la comprensió dels continguts treballats. Els participants treballaran en grups reduïts segons procedència geogràfica, per potenciar l’anàlisi compartit entre professionals de diferents equips d’un mateix territori. En acabar el curs, s’elaborarà un informe dels resultats de les anàlisis realitzades, per afavorir la implementació de les propostes de millora proposades. Les actuacions planificades estaran alineades amb els continguts del Pla de Qualitat 2012 - 2014 de la DGAIA. Persones destinatàries del curs

El curs està adreçat a professionals que tindran el rol de formadors de l’instrument de cribatge, i els que es cregui pertinents per fer una bona anàlisi de la gestió d’expedients de risc en el sistema de protecció d’Infància i Adolescència. Es recomana que els professionals que es formin siguin persones amb lideratge per implementar les actuacions de millora de tipus preventiu en matèria de seguretat que es prioritzin.

195

Docència

Pilar Hilarión Madariaga. Pedagoga i infermera. Màster en Mètodes de Qualitat. Avaluadora del sistema d’acreditació internacional Joint Commission Internacional. Directora de l’àrea Dependència i Serveis Socials de l’Institut Universitari Avedis Donabedian de la Universitat Autònoma de Barcelona. Elisabet Herrera Cardenal. Educadora social i Psicopedagoga. Directora de projectes de l’Iinstitut Universitari Avedis Donabedian de la Universitat Autònoma de Barcelona. En la seva responsabilitat actual, dins de l’Institut, treballa fonamentalment en l’àrea de Dependència i Serveis Socials.

Dades del curs

• Dates: 20 de febrer, 6 i 13 de març de 2014 • Lloc: Barcelona. • Horari:

• Dies 20 de febrer i 6 de març de 2013: de 10.00h a 14.30 h • Dia 13 de març de 2014: de 10.00h a 13.00h


197

Pobresa i inclusió social

198

Taller de coneixements i recursos per a situacions de pobresa energètica •

3 edicions: Barcelona, 10 de desembre de 2014 Vic, 11 de desembre de 2014 Terrassa, 15 de desembre de 2014

• Línia formativa: Pobresa i Inclusió Social


• Codi: 954.02.01 – 954.02.02 – 954.02.03

Introducció

La realització d’aquest taller és fruit de la col�laboració entre el Departament de Benestar Social i Família, la Diputació de Barcelona i l’Institut Català d’Energia, que es formalitzarà mitjançant la signatura d’un conveni. Aquesta iniciativa sorgeix de la proposta del pacte per la lluita contra la pobresa i de les diferents resolucions del Parlament de Catalunya que reclamen potenciar la difusió i la informació de les mesures de lluita contra la pobresa energètica. Una d’aquestes línies d’actuació es concreta en la formació específica adreçada als professionals dels serveis socials bàsics, per tal que pugui disposar de coneixements suficients i d’informació actualitzada sobre tots els recursos disponibles per fer front aquest problema. Per aquest any 2014 s’han programat aquests tres tallers i per l’any 2015 està previst programar 10 tallers més arreu del territori català.

Objectiu Aquest taller té per objectiu facilitar coneixements, recursos i eines als professionals, per a gestionar les situacions de pobresa energètica que arriben als serveis socials bàsics.

Les eines i els coneixements giraran entorn la informació i la orientació que es pot donar als afectats entorn dels consums d’electricitat, aigua i gas, així com la presentació d’experiències i bones pràctiques susceptibles de ser replicades a d’altres territoris.

Continguts Els continguts es presenten en tres blocs exposats per diferents docents: a) Introducció a la pobresa i a la pobresa energètica a Catalunya. - Introducció a la pobresa a Catalunya. Dades generals. - Introducció a la pobresa energètica a Catalunya. Dades generals. - Taula de pobresa energètica i altres experiències. b) Ajudes i elements d’estalvi en aigua i electricitat. - Aigua: Interpretació de la factura de l’aigua. Opcions de millora de la contractació. Bonificacions socials.

199

- Energia elèctrica i gas natural: Conceptes clau. Interpretació de factures. Modalitats de contractació.

Tarifes. Bo social d’energia elèctrica. Opcions de millora de la contractació. - Recomanacions i revisions (energia elèctrica, gas natural, butà, GLP). Reclamacions. - Talls de subministrament. - Dades de consum i consells per estalviar energia i aigua. c) Recursos i bones pràctiques a l’Administració Local. - Mesures per fer front a la pobresa energètica. - Conèixer experiències de l’Administració Local, Tercer Sector i Societat Civil.

Metodologia Activitat formativa en format taller on s’alternaran informacions teòriques concises amb exemples pràctics.


Professionals dels serveis socials bàsics, preferentment de les comarques de Barcelona.

Docència

Xavier Delgado i Alonso, Coordinador dels Programes d’Inclusió i Cohesió Social. Jaume Forés i Llasat, Tècnic de programes d’inclusió i cohesió social. Núria Vega Villalba, Tècnica de Consum, Diputació de Barcelona. Meritxell Llòria Llauradó, Tècnica de Consum, Diputació de Barcelona. Núria Grañana Miret, Tècnica de Consum, Diputació de Barcelona. David Villar i Hernández, Tècnic de prospectiva energètica. Antonia Aguilera Salas, Cap de la Subsecció de Gestió de Recursos per als Serveis Socials, Diputació de Barcelona. Ana Jardí Ramos, Tècnica de la Subsecció de Gestió de Recursos per als Serveis Socials, Diputació de Barcelona.

Dades dels tallers

• Lloc i data: - 1a edició. Barcelona: 10 de desembre de 2014 - 2a edició. Vic: 11 de desembre de 2014 - 3a edició. Terrassa. 15 de desembre de 2014 • Durada: 5 hores • Horari: de 09.00h a 14.00h

200

Programa PROTEGO. Entrenament familiar en habilitat s educatives per prevenir les drogodependències i afrontar l’exclusió en famílies en risc social.

•

Barcelona, 3, 5, 10 i 12 de juny de 2014

• Línia formativa: Formació especialitzada. Pobresa i inclusió social.


• Codi: 954.01.01

Introducció PROTEGO és un programa d’entrenament familiar en habilitats educatives per prevenir les drogodependències, inclòs en la base de dades de bones pràctiques en reducció de la demanda de drogues de l’Observatori Europeu de les Drogues i les Toxicomanies de la Comissió Europea. PROTEGO s’adreça al treball amb pares i mares amb fills i filles de 9 a 13 anys amb factors de risc en les famílies i/o problemes de conducta en els fills/es, per tal de millorar les habilitats educatives dels pares i mares, limitar l’exposició dels fills/es als factors de risc, augmentar els factors de protecció i enfortir les relacions entre pares/mares i fills/es, fent ús d’una metodologia activa i participativa. En aquest sentit, la metodologia de treball del programa PROTEGO és útil per que els i les professionals de serveis socials bàsics desenvolupin accions grupals de treball amb les famílies, orientades a l’adquisició d’habilitats educatives amb els seus fills i filles, especialment quan aquestes famílies es troben en situació de vulnerabilitat social. PROTEGO ha estat desenvolupat per l’associació PDS, Promoció i Desenvolupament Social, amb suport del Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya. Posteriorment s’ha fet extensiu al conjunt de l’Estat amb el suport del Plan Nacional sobre Drogas, així com a altres països gràcies al suport de la Unió Europea: Argentina, Bolívia, Uruguai, Colòmbia i Romania. Objectius

- Presentar les característiques, fonamentació teòrica i requeriments per a l’aplicació del programa PROTEGO.

- Aportar elements pràctics per capacitar els professionals de la xarxa de serveis socials per aplicar el

programa PROTEGO. - Facilitar l’aplicació del programa PROTEGO en la xarxa de serveis socials, com a eina per prevenir

l’exclusió social i els problemes relacionats amb el consum d’alcohol i altres drogues en infants i adolescents en risc social.

Persones destinatàries del curs Professionals del sistema català de serveis socials. Docència Jaume Larriba. Director tècnic de l’associació PDS. Psicòleg. Màster en drogodependències. Coautor de PROTEGO i expert en programes d’intervenció preventiva amb pares i mares.

201

Continguts 1. Història i característiques del programa PROTEGO.

2. Perfil de la població destinatària del programa.

3. Factors de risc i protecció relacionats amb l’entorn familiar.

4. Fonamentació teòrica del programa.

5. Recomanacions pràctiques per a l’aplicació del programa.

6. Anàlisi detallat dels elements i de les sessions del programa.

7. Pràctica simulada de l’aplicació del programa. Metodologia Exposició teòrica. Debat entre els i les participants. Pràctica simulada i supervisada de l’aplicació del programa. Dades del curs • Dates: 3, 5, 10 i 12 de juny de 2014.

• Lloc: Barcelona

• Horari: De 9.30 h a 14.30 h


203

Promoció de l’eradicació de la violència masclista i/o familiar

204

Introducció

La finalitat del curs és oferir formació als i les professionals en l’àmbit de la prevenció i identificació de la violència masclista que treballen amb els col�lectius de dones migrades, analitzant i donant a conèixer l’ús del material multimèdia “Dones del nord, dones del sud” com a eina facilitadora en l’àmbit de la violència i introduir la perspectiva intercultural en l’abordatge de la violència masclista. L’any 2008 ICD va publicar els materials audiovisuals “Dones del Nord, Dones del Sud” com a eina per intervenir amb dones migrades en l’abordatge de la violència masclista en l’àmbit de la parella i per facilitar als professionals a identificar i prevenir la violència masclista. Aquesta eina ofereix informació, recull testimonis i presenta recursos sobre diversos temes relacionats amb la violència masclista i la presa de decisions que comporta. Es tracta d’una eina per treballar amb dones, que permet estructurar dinàmiques participatives a nivell grupal i abordar els diferents aspectes que les imatges proposen. Els missatges mostren que la violència masclista és una realitat que afecta les dones de totes les cultures, països, edats i nivells socials, però que hi ha aspectes que incideixen de forma específica en les migrades. El material proposa reflexions al voltant d’aspectes com: la distinció entre sexe i gènere, la identificació dels mites culturals i socials que justifiquen la violència masclista, la identificació de la violència masclista, les conseqüències de la violència masclista en les dones i les seves filles i fills, el procés de trencament i la recuperació.

Objectius

- Analitzar la violència masclista des d’una visió intercultural. - Donar a conèixer la situació de les dones migrades que pateixen violència masclista. - Facilitar eines pràctiques de detecció i d’intervenció davant de casos de maltractament a dones

culturalment diverses.

Continguts

SESSIÓ 1. INTRODUCCIÓ I APROXIMACIÓ A LA PERSPECTIVA INTERCULTURAL 1. Glossari de conceptes bàsics. Posicionament vers la violència masclista. 2. Anàlisi de l’Impacte de la multiculturalitat en els processos de violència. Diferents formes de

violència en l’àmbit de la parella i en l’àmbit comunitari. 3. Perspectiva intercultural i gènere. 4. Desenvolupament de competència intercultural com a eina de gestió de la diversitat. 5. Enfocament intercultural en l’abordatge de la violència masclista SESSIÓ 2. VULNERABILITAT DE LES DONES MIGRADES DAVANT LA VIOLÈNCIA MASCLISTA 1. Rumors i estereotips vinculats a la violència en dones migrades. 2. Principals factors de vulnerabilitat de les dones migrades davant la violència masclista . 3. Dones en situació de violència: Llei d’estrangeria , Plan de atención y prevención de la violencia de

género en población extranjera inmigrante (2009-2012), Llei catalana 5/2008 del dret de les dones a eradicar la violència masclista.

4. Similituds i diferencies en la concepció de la violència i del maltractament des de la diversitat cultural.

L’abordatge de la violència masclista des d’una per spectiva intercultural. Dones del Nord, Dones del Sud •

Vic, 14, 21, 28 de març i 4 d’abril de 2014

• Línia formativa: Promoció de l’eradicació de la violència masclista i/o familiar

• Unitat gestora de l'activitat formativa: Institut Català de les Dones amb la col�laboració del Gabinet Tècnic

• Codi: 955.02.01

205

SESSIÓ 3. EINES I ESTRATÈGIES PRÀCTIQUES D’ABORDATGE DE LA VIOLÈNCIA MASCLISTA AMB PERSPECTIVA INTERCULTURAL

1. Eines pràctiques i pautes per abordar la violència masclista, atenent les especificitats de les dones migrades.

2. Anàlisis de casos pràctics i treball en grups. 3. Circuit Territorial de la Catalunya Central i Recursos específics. SESSIÓ 4. PREVENCIÓ I DETECCIÓ 1. Conclusions: detecció de necessitats i atenció psicosocial de la violència masclista en dones

migrades. 2. Pautes per a la prevenció i sensibilització de dones de diferents cultures . 3. Dinàmiques grupals.

Metodologia

La metodologia del curs és activa i participativa. Resulta de la combinació d’explicacions teòriques i la realització de dinàmiques a partir de les quals treballar els continguts plantejats. Així s’introduiran els diferents conceptes en cada sessió i es treballaran continguts a través d’activitats, exercicis i dinàmiques que podran ser individuals o grupals. Durant la formació es treballarà amb la presentació de casos pràctics i resolució dels mateixos, diferents dinàmiques de grup a partir del grup de treball a l’aula, l’apropament a experiències pràctiques reals i desenvolupament de casos elaborats específicament per aquesta formació. La formació promourà a la vegada el treball amb xarxa, basat en el model del "Protocol Marc per a una intervenció coordinada contra la violència masclista". D’aquesta manera tenint en compte que els i les participants son membres d’un mateix circuit d’intervenció, es facilitarà que puguin treballar coordinadament durant la formació i establir vincles de coordinació i cooperació posteriors.


Professionals de primer i segon nivell dels serveis socials.

Docència

La formació la impartirà Raquel González, Psicòloga i Coordinadora del Servei Integral de Violència Masclista de la Fundació SURT, fet que ens aportarà coneixements i una experiència molt pràctica des de la seva trajectòria professional, en l’abordatge de situacions de violència masclista en dones migrades.

Dades del curs

• Dates: 14, 21, 28 de març i 4 d’abril de 2014 • Lloc: Vic • Horari: De 10h a 14:30h • Durada: 18 hores

206

Consum d'alcohol i d'altres substàncies en la violè ncia masclista de parella

•

3 edicions: - Lleida, 21 d’octubre de 2014 - Tortosa, 12 de novembre de 2014 - Girona, data pendent a determinar



• Codi: 955.06.01-03

Introducció

El consum de substàncies està associat a la violència masclista en l’entorn de parella, tant en el cas dels homes agressors com en el de les dones víctimes que, en moltes ocasions, fan un ús de la substància per a aguantar i alleugerir les conseqüències de la violència rebuda. Les fonts d’estudi que presenta el Programa per a l’abordatge de la violència contra la parella a la Xarxa d’Atenció a les Drogodependències (XAD) de l’Agència de Salut Pública de Catalunya, descriuen que entre un 25 i un 40 % dels incidents de violència contra la parella succeeixen sota la influència del consum i que entre un 10 i un 30 % de les dones agredides també estava sota els efectes d’una substància. Les dades indiquen que la probabilitat d’exercir violència contra la parella és entre 3 i 9 vegades més elevada en els homes consumidors. Per això és fonamental que els diferents dispositius sociosanitaris que composen els circuits territorials i que estan formats per equips interdisciplinaris que atenen possibles víctimes i agressors, no només detectin i abordin la violència masclista sinó també la seva possible relació amb el consum de substàncies per tal d’oferir respostes adients des d’un treball comunitari i en coordinació amb els tractaments i recursos especialitzats. Objectius

- Conèixer la relació del consum de substàncies i la violència masclista en víctimes i agressors. - Descriure el funcionament dels serveis especialitzats a la XAD. - Establir mecanismes de coordinació entre la XAD i la Xarxa d’Atenció i recuperació de les dones en

situació de violència masclista.

Continguts

- Gènere i consum de substàncies.

- Relació entre el consum de substàncies i la violència masclista en la parella.

- Detecció, abordatge i derivació a recursos especialitats: dones víctimes de violència masclista en la parella i consum de substàncies.

- Detecció, abordatge i derivació: homes agressors de violència masclista en la parella i consum de substàncies.

- Descripció de la XAD: mapa de recursos, equips, programes i serveis.

- La coordinació entre la XAD i la Xarxa de circuits territorials contra la violència masclista. Metodologia

La metodologia del curs és activa i participativa. Resulta de la combinació d’explicacions teòriques i la realització de dinàmiques a partir de les quals treballar els continguts plantejats. Així s’introduiran els diferents conceptes i es treballaran continguts a través d’activitats, exercicis i dinàmiques que podran ser individuals o grupals.

207

Durant la formació es treballarà amb la presentació de casos pràctics i resolució dels mateixos, diferents dinàmiques de grup a partir del grup de treball a l’aula, l’apropament a experiències pràctiques reals i desenvolupament de casos elaborats específicament per aquesta formació.


Professionals que participen de les comissions tècniques dels respectius circuits territorials. Docència

Referents del programa als CAS o altres persones vinculades amb el programa i amb experiència en l’àmbit de les drogodependències.

Dades del curs

Primera edició

• Dates: 21 d’octubre de 2014 • Lloc: Lleida • Horari: De 09h a 14:30h • Durada: 5 hores 30 minuts

Segona edició

• Dates: 12 de novembre de 2014 • Lloc: Tortosa • Horari: De 09h a 14:30h • Durada: 5 hores 30 minuts

Tercera edició

• Dates: data pendent a determinar • Lloc: Girona • Horari: De 09h a 14:30h • Durada: 5 hores 30 minuts

208

Informe Jurídic sobre el Dret de les dones adolesce nts davant la violència masclista

•

Tarragona, 12 de juny de 2014 Manresa, 13 de juny de 2014 Lleida, 3 de desembre de 2014 Girona, 18 de setembre de 2014

• Unitat gestora de l'activitat formativa: Institut Català de les Dones amb la col�laboració del Gabinet tècnic del Departament de Benestar Social i Família

Codi: 955.05.01-04

Introducció

Des de l’Institut Català de les Dones hem elaborat un informe jurídic sobre els drets de les dones adolescents davant la violència masclista en la parella o anàloga, amb l’objectiu d’analitzar tots els elements que incideixen en aquesta problemàtica des de la perspectiva jurídica. Fer unes recomanacions legals adreçades a la millora del marc normatiu i a la intervenció per part de l’equip de professionals.

Objectius

⋅ Presentar el resultat d’aquest informe. ⋅ Reflexionar entorn la realitat dels equips professionals que intervenen.

Continguts

⋅ El marc normatiu internacional, europeu, estatal i autonòmic sobre la violència masclista envers les adolescents.

⋅ L’autonomia de les adolescents. ⋅ El dret a l’accés a la justícia de les adolescents ⋅ El dret a la intimitat, protecció de dades i el secret professional en el marc de la intervenció. ⋅ Els sistemes de reparació penal i mediació i els seus límits davant la violència masclista. ⋅ La violència masclista mitjançant TIC’s. ⋅ Les adolescents en situacions específiques (immigrades, ètnia gitana, discapacitades..).

Persones destinatàries del curs ⋅ Professionals de tots els recursos i serveis públics i privats que intervenen directament en

l’abordatge de la violència masclista

⋅ Personal tècnic de l’administració pública que treballen en qualsevol dels àmbits d’intervenció implicats en la lluita contra la violència masclista (atenció a dones, social, sanitari,de seguretat, d’execució penal, judicial i ocupacional).

Docència Lorena Garrido Jiménez, jurista, sòcia de Dones Juristes, professora associada de la Facultat de Dret de la Universitat Autònoma de Barcelona i investigadora del grup Antígona (UAB), especialitzat en l'estudi del dret des d'una perspectiva de gènere.

Dades del curs Tarragona

• Dates: 12 de juny de 2014 • Lloc: • Horari: de 10 a 12 hores Manresa • Dates: 13 de juny • Lloc: Manresa, Sala d’Actes del Casino Passeig Pere III, 27, baixos - 08241 Manresa • Horari: de 10 a 12 hores

209

Lleida • Dates: 3 de desembre • Lloc: • Horari: de 10 a 12 hores Girona • Dates: 18 de setembre de 2014 • Lloc: • Horari: de 10 a 12 hores

210

Abordatge de les situacions de tràfic de dones amb finalitat d'explotació sexual

•

Tortosa, 10 i 11 de juliol de 2014

• Unitat gestora de l'activitat formativa: Institut Català de les Dones amb la col�laboració del Gabinet Tècnic del Departament de Benestar Social i Família

• Codi: 955.07.01

Introducció

És fonamental comprendre el paper de les professionals dels serveis d’atenció directa respecte a la detecció i intervenció enfront de les violències masclistes. Els serveis de primera línea d’atenció general exerceixen un paper crucial per detectar i abordar les problemàtiques de violència, en particular la TPF ja que per una part accedeixen al contacte directe amb una població de nenes i dones moltes vagades aïllada però a més poden intervenir des del coneixement dels entorns comunitaris i familiars, des del vincle de confiança i acompanyant els processos de desvinculació. Per tant, les professionals són potencialment el recurs més important per a la millora de la detecció de la TPF, és important fomentar doncs la seva capacitat de situar eines professionals i coneixements específics. Les expectatives d’aquesta formació són:

• Millorar les eines de detecció de la TPF a partir del treball conjunt sobre imaginaris col�lectius. • Reforçar la comprensió del Tràfic amb finalitat de Prostitució Forçada com a forma de violència

masclista.

Objectius

Objectiu general

• Incidir en la millora per l’abordatge acurat per part de les professionals dels serveis de detecció i atenció del Tràfic amb finalitat de Prostitució Forçada com part de les violències masclistes en l’àmbit comunitari.

Objectius específics:

• Promoure, facilitar, millorar: • La comprensió teòrica de conceptes i terminologies. • La identificació i detecció del Tràfic amb finalitat de Prostitució Forçada. • Tipologies de xarxes delictives, organització i conformació de les diferents formes de vinculació a

la violència de la Prostitució Forçada. • Actuacions desproveïdes d’estereotips i prejudicis morals. • Eines professionals, capacitats de valoració de risc: indicadors bàsics. • Coneixements del marc legal i normatiu. • Comprensió dels circuits i protocols d’atenció. • Recursos i serveis de suport professional i d’assessorament • Un abordatge professional, respectuós i acurat. • Les col�laboracions interdisciplinàries i multiagencials des de diferents àmbits d’actuació.

211

Continguts

Continguts generals:

• Marc teòric, conceptes i terminologia relacionada amb el Tràfic amb finalitat de Prostitució Forçada. Reflexions sobre mites i creences entorn a la Prostitució Forçada.

• Legislació i normativa vigent. Responsabilitats dels Estats, bones pràctiques i danys col�laterals.

• Drets humans, drets de les dones i drets de les víctimes.

• Xarxes de coordinació, circuits i protocols en Catalunya.

• Abordatge, eines professionals, perspectives d’actuació. Serveis i recursos especialitzats de suport i derivació.

Primera Sessió – 4,5 hores

El Tràfic amb finalitat de Prostitució Forçada: una forma de Violència Masclista.

• Introducció a les violències masclistes com a fenomen estructural. • Aspectes bàsics per a una atenció respectuosa en situacions de violències masclistes. • Imaginari de la dona víctima de Tràfic. • Treball col�lectiu sobre estereotips i mites entorn a la Prostitució Forçada. • Indicadors de sospita.

Segona sessió – 4,5 hores

Marc jurídic i conceptualització de la TPF. Detecció: eines professionals

• Marc legal i jurídic. Aplicació, limitacions i eines. • Diferenciació de fenòmens: Tràfic i Prostitució no forçada. • Detecció i identificació. • Reconeixement de capacitats i eines professionals. • La qüestió de la seguretat per a l’atenció professional. • Avaluació.

Metodologia Aprenentatge participatiu compaginant teoria i pràctica


Professionals de serveis generalistes d’atenció directa. Professionals que puguin tenir contacte amb col�lectius de dones a partir dels seus serveis d’atenció i especialment amb dones que exerceixen prostitució des de diferents àmbits d’intervenció: sanitària, social, seguretat ciutadana.

Docència

La formació la impartiran Paula Arce i Clarisa Velocci, de l’entitat GENERA - Associació en defensa dels drets de les dones. Dades del curs

• Dates: 10 i 11 de juliol de 2014

• Lloc: Tortosa

• Horari: de 10:30 a 15h

• Durada: 9 hores

212

Intervenció d’emergència davant d’una situació crít ica de violència masclista

•

Barcelona, 2 i 3 de juny de 2014

•

•

Unitat gestora de l'activitat formativa: Institut Català de les Dones amb la col�laboració del Gabinet Tècnic

Codi: 955.04.01

Introducció

La intervenció d’emergències s’ha de produir en situacions en què es requereix una atenció psicològica immediata com a conseqüència de la vivència d’un succés crític en l’àmbit de la violència masclista. La intervenció consisteix en una assistència psicològica de caire psicosocial immediata i d'una durada limitada. La violència deliberada induïda per l'ésser humà provoca probablement la major por individual, la de la impotència. Les crisis i el trauma relacionats amb la violència masclista poden causar un sever sofriment psicològic a qualsevol tipus de personalitat. En el cas de les dones violentament agredides o assassinades ens enfrontem a una situació extrema que genera una situació de crisi de tota la xarxa familiar i social de la víctima. L'assistència psicològica en situació de crisi consisteix en intervencions immediates i de durada limitada amb l'objectiu de mobilitzar els recursos naturals de les persones afectades per influir positivament en el funcionament psicològic durant el període de crisi, de dol i de sofriment intens. L'objectiu fonamental de les intervencions en crisis és ajudar a estabilitzar, en les persones afectades, les intenses reaccions emocionals que ha desencadenat la situació de crisi, minimitzar el temps de recuperació i retornar, a les persones i les famílies, el seu funcionament adaptatiu. Objectius ⋅ Proveir les i els professionals d’un marc teòric per a la comprensió de les situacions de crisi, així com

els aspectes clau d'una intervenció en crisi en el marc de violència masclista.

⋅ Sensibilitzar les persones participants al funcionament psicològic i relacional d'una persona en estat de crisi.

⋅ Formar l’alumnat a reconèixer la presència d'indicadors d'una persona en estat de crisi.

⋅ Conèixer els límits d'una intervenció en crisi que no tingui en compte la dimensió del dany relacional propi al context de violència masclista.

⋅ Aportar major coneixement i maneig de les reaccions i actituds de les i els professionals que impedeixen (esgotament, desmotivació) o al contrari potencien la intervenció i la relació d'ajuda.

⋅ Aportar el coneixement dels serveis especialitzats i de la xarxa de recursos per poder derivar. Nota : És important mantenir-se atentes al nucli del problema: conèixer les limitacions, els sentiments d'impotència i la postura de modèstia que requereix aquest tipus d'intervenció. Continguts

PRIMERA SESSIÓ (4 hores) 1. Definició de la situació critica ⋅ Reacció d'estrès major que genera un incident crític . ⋅ La crisi i les seves 4 dimensions . Concepte. ⋅ Las etapes de la crisi i els aspectes a tenir en compte a nivell d’actuació / intervenció. ⋅ Exposició casos pràctics, exemples d’una sobreactuació que pot ser contraproduent. 2. Conseqüències/impacte de la situació crítica en les víctimes

213

⋅ Traumes psíquics i les seves manifestacions. ⋅ Elements de la violència masclista que desencadenen una reacció d’estrès. ⋅ El trastorn per estrès agut ⋅ El trastorn per estrès posttraumàtic ⋅ El psicotrauma, El TEPT Complex ⋅ Dissociació estructural de la personalitat quan es tracta d'un procés de trauma relacional com la ⋅ violència masclista. ⋅ Conseqüències del trauma en la família. ⋅ Dones afectades directament ⋅ Els factors de riscos pretraumàtic, peritraumàtic i posttraumàtic ⋅ Indicadors per a la detecció d'una dona en risc a partir del seu estat psicològic i contextual ⋅ Necessitats dels nens i les nenes exposats a un incident crític en l'àmbit familiar 3. El context de la violència greu sobre la parella o ex parella en l’àmbit familiar ⋅ Diferències entre la violència greu i la no greu en l’àmbit familiar ⋅ Perfil dels agressors i de les víctimes de violència greu ⋅ Tipus de maltractaments en de la relació de parella ⋅ Motivació i factors d’estrès en l’agressió greu ⋅ Modus operandi de l’agressió greu ⋅ Aspectes a tenir en compte per la xarxa assistencial 4. La intervenció (explicació del contingut teòric a partir d’un cas pràctic) ⋅ El sentit de la intervenció en crisis ⋅ Acompanyament psicològic versus intervenció en crisi ⋅ Aspectes a tenir en compte ⋅ Principis/especificitats de la intervenció en crisi en l'àmbit de la violència masclista ⋅ Intervenció amb la dona ⋅ Intervenció amb els nens i nenes ⋅ Intervenció psico-educativa ⋅ Promoció de la recuperació del grup familiar ⋅ La intervenció en agressions greus contra la parella per part dels Mossos d’Esquadra ⋅ Aspectes a tenir en compte per la xarxa assistencial i de recursos ⋅ Bones pràctiques del treball en xarxa 5. Espai de reflexió per resoldre dubtes i/o aclariments sobre la formació impartida i sobre la pròpia experiència professional. SEGONA SESSIÓ (4 hores)

1. Especificitat de les necessitats i maneig dels/de les menors (explicació del contingut teòric a partir d’un cas pràctic) ⋅ Detecció dels nens, nenes i adolescents exposats a la violència masclista: escola, Serveis Socials, ... ⋅ Violència en la parella i traumes infantils ⋅ Capacitats marentals i procés de trauma relacional 2. Derivació i continuació dels processos de recuperació ⋅ L’abordatge del concepte de resiliència ⋅ Seguiment i recuperació (de setmanes a anys)

3. Les bones pràctiques – treball grupal de casos pràctics- ⋅ Treball amb 9 casos pràctics. 4. Exercici final – valoració de l’aprofitament de la formació Metodologia Aprenentatge participatiu compaginant teoria i pràctica

Persones destinatàries del curs - Professionals de serveis generalistes d’atenció directa. - Professionals que puguin tenir contacte amb col�lectius de dones a partir dels seus serveis d’atenció i especialment amb dones que exerceixen prostitució des de diferents àmbits d’intervenció: sanitària, social, seguretat ciutadana.

214

Docència

Ariadna Nuño. Psicòloga clínica, Responsable del Servei d’Intervenció en crisis en situacions de violència masclista a l’Associació EXIL de Barcelona. Experta en processos traumàtics i el seu impacte en les víctimes, des de la perspectiva de la resiliència. Experta en el disseny i desenvolupament de programes d’intervenció comunitària amb població vulnerable i en la capacitació de professionals en temes de salut mental. Raúl Aguilar Ruiz. Sotsinspector de la Policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra. Cap de la Unitat Regional de Proximitat i Atenció al Ciutadà de la RPCT. Llicenciat en psicologia i criminologia. Professor a l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya de l’assignatura “Atenció psicològica”. Psicòleg de l’Equip de Resposta Immediata a Emergències Psicosocials de la Creu Roja.

Dades del curs

• Dates: 2 i 3 de juny de 2014 • Lloc: Barcelona, Auditori. Pl. Pere Coromines, 1. Barcelona 08001 • Horari: de 10 a 14h • Durada: 8 hores (2 sessions de 4 hores cadascuna)

215

Interferències de la problemàtica dels progenitors en el desenvolupament de la intervenció dels Serveis Tècn ics de Punt de Trobada

•

Barcelona, 19, 26 de març, 2 i 9 d’abril de 2014



• Codi: 955.01.01

Objectius

- Anàlisi de la problemàtica dels progenitors en el desenvolupament de la intervenció dels Serveis Tècnics de Punt de Trobada (STPT). - Delimitar possibles eines tècniques d'intervenció front aquesta problemàtica.

Continguts

� La Família: breu introducció sobre el concepte i funcions de la família. Aliances vs coalicions i triangulacions familiars: una visió sistèmica

� La parentalitat desprès de la ruptura

� Les (in)competències parentals

� Interferències parentals: concepte i tipologia

� Intervenció en casos de progenitors amb problemàtiques relacionals cronificades: conceptualització i abordatge pràctic

� Intervenció en casos dels progenitors en situació de violència entre ells i/o cap els infants: conceptualització i abordatge pràctic

� Idoneïtat i límits de la intervenció dels Serveis de Punt de Trobada en aquesta tipologia de casos

� Definició de malaltia mental crònica

� Malalties mentals específiques:

a) Trastorns ansiosos b) Trastorns de l’estat d’ànim c) Trastorns psicòtics d) Trastorns de la personalitat

� Possibles dificultats en la vinculació amb els/les menors

� Situacions d’abusos i/o possibles maltractaments en menors

� Situacions d’exposició de menors a la violència en la parella (revisió de la Taxonomia de Holden)

� Psicopatologia en els/les menors


Professionals dels Serveis Tècnics de Punt de Trobada.

216

Docència

Mercè Cartié. Coordinadora de l’ Equip d'Assessorament Tècnic Civil de Barcelona Ciutat i l'Hospitalet de Llobregat; Departament de Justícia. Mati González. Treballadora social de l’ Equip d'Assessorament Tècnic Civil de Barcelona Ciutat i l'Hospitalet de Llobregat; Departament de Justícia. Mª Jesús Tarragona. Psicòloga experta en violència de gènere. Regidoria de Polítiques de Gènere de l’Ajuntament de Terrassa. Purificación Navarro. Doctora en psicologia. Regidoria de Polítiques de Gènere de l’Ajuntament de Terrassa.

Dades del curs

• Dates: 19, 26 de març, 2 i 9 d’abril de 2014 • Lloc: Barcelona • Horari: De 09.00h a 14:00h • Durada: 20 hores

217

Violència masclista en l’àmbit comunitari: tràfic a mb explotació sexual, mutilacions genitals femenines i matrimonis forçats

•

Igualada, 21, 22, 28 i 29 de maig de 2014



• Codi: 955.03.01

Introducció

Es fonamental comprendre el paper dels i de les professionals dels serveis d’àmbit social respecte a la detecció i intervenció enfront de les violències masclistes. Els serveis socials exerceixen un paper crucial per detectar i abordar les problemàtiques de violència, ja que per una part accedeixen al contacte directe amb una població de nenes i dones moltes vagades aïllada però a més poden intervenir des del coneixement dels entorns comunitaris i familiars, des del vincle de confiança amb les víctimes i acompanyar els processos de desvinculació de la situació de violència. Malgrat els avanços importants dels últims anys, cal visibilitzar problemàtiques que encara romanen ocultes respecte a certs àmbits de la violència masclista, en particular aquells relacionats amb la violència en l’àmbit comunitari que relleva de contexts i fenòmens estigmatitzats i vinculats a la situació migratòria. Per a incidir de forma pro activa en l’abordatge de les VMs en l’àmbit comunitari, es proposa una formació de base que pretén dotar els i les professionals de les eines necessàries per detectar i intervenir des del coneixement de les realitats i dels marc normatius, oferint-los el suport indispensable d’altres institucions i recursos per abordar aquestes violències de forma segura, acurada i des d’un apropament integral. Objectius

Objectiu general

Incidir en la millora per l’abordatge acurat de les violències masclistes per part de les professionals dels serveis socials. Objectius específics

Promoure: � La comprensió teòrica de conceptes i terminologies � La comprensió de les realitats de VMs en l’àmbit comunitari (PF,MGF,MF) � La identificació i detecció de VMs en l’ambit comunitari (PF, MGF, MF) � Actuacions desproveïdes d’estereotips i prejudicis morals

Facilitar: � Eines professionals � Coneixements del marc legal i normatiu � Comprensió dels circuits i protocols d’atenció � Recursos i serveis de suport professional i d’assessorament

Millorar: � Un abordatge professional, respectuós i acurat � Les col�laboracions interdisciplinàries i multi agencials des de diferents àmbits d’actuació

Continguts

1. Primera sessió – Violències en l’àmbit comunitari

1.1 Presentació, objectius i expectatives Docents: Clarisa Velocci - Explicació metodològica i funcionament del curs - Esbós de les línies generals que es treballaran - Exercici per extreure expectatives aplicades al llarg del curs

218

1.2 El Marc de las Violències Masclistes per entendre les violències en l’àmbit comunitari Docents: Clarisa Velocci, Lorena Garrido - Igualtat, no discriminació i violència masclista: vinculacions teòriques i pràctiques - Conceptes: violència contra la dona, violència(es) de gènere, violència(es) masclista(es) - Construcció en l'àmbit legal (internacional, estatal i autonòmic) - Igualtat substantiva: responsabilitat i deures dels Estats - Tipus, formes i àmbits d'exercici de les VMs - Drets afectats per la violència - Els drets de les dones que la pateixen: a) l’atenció b) l’assistència c) la protecció d) la recuperació e) la reparació integral.

1.3 El Marc Intercultural: reflexió entorn als imaginaris Docent: Clarisa Velocci - Interculturalitat des d’una perspectiva de gènere. - Migracions. Vincles econòmics, socioculturals, polítics i personals. - Aspectes bàsics per a una atenció respectuosa en situacions de VM

1.4 Debat i Reflexions 2. Segona sessió - Mutilacions genitals femenines

2.1 Conceptes, terminologia. Marc jurídic Docent: Paula Arce Becerra - Models d’intervenció: entre la repressió i la prevenció. - Experiències comparades. La situació a Catalunya. - Complexitats del marc jurídic: codi penal, protecció de la infància i violència masclista.

2.2 Avaluació treball preventiu, el paper de la xarxa comunitària Docent: Bombo N’dir - El treball comunitari. - Avaluació del treball preventiu. El paper de la xarxa comunitària. - Entorns comunitaris i perspectives de sensibilització com a eines professionals.

2.3 Experiències d'intervenció directa Docent: Imma Sau - Origen geogràfic i significació social - Factors de risc. Indicadors de sospita - Marc sanitari i educatiu. Tasques preventives i informatives.

2.4 Debat i Reflexions 3. Tercera Sessió - Tràfic amb finalitat de prostitució forçada

3.1 Imaginari de la dona víctima de TPF Docent: Clarisa Velocci - Treball col�lectiu sobre estereotips i mites entorn a la prostitució forçada. - Diferenciació de fenòmens: tràfic – tràfic i prostitució no forçada. - Indicadors de sospita. Detecció i identificació. 3.2 Conceptes, terminologia i Marc Legal Docent: Lorena Garrido, Paula Arce - Conceptes: tràfic, treball sexual, prostitució, prostitució forçada, explotació. - Marc jurídic internacional, europeu, estatal i autonòmic. - Impacte Protocol Palerm, Conveni Varsòvia, Directiva 2001/36/UE/ Protocol Català - Drets Humans i perspectiva de gènere en el tràfic amb finalitat de prostitució forçada. - Des d’ una regulació de persecució criminal a una protecció dels drets de les víctimes - Els drets de les víctimes.

3.3 Indicadors i eines de detecció – Recursos Docent: Clarisa Velocci - Indicadors de detecció - Eines d’aproximació directa

3.4 Debat i Reflexions

219

4- Quarta Sessió - Matrimonis forçats

4.1 Conceptes i Marc Jurídic Docent: Lorena Garrido - Conceptes i realitats situades. Matrimonis forçats / matrimonis pactats. - Marc geogràfic i contextos des d’una aproximació cultural de pràctiques i creences. - Procés d’elaboració del Protocol d’intervenció

4.2 Mites culturals. Anàlisi i reflexió del marc jurídic i dels models d'intervenció Docent: Lorena Garrido - Marc legal, limitacions i perspectives de la normativa actual. - Els matrimonis forçats a Catalunya: una violència desconeguda.

4.3 Avaluació impacte protocols i xarxes de treball Docent: Sara Morreres - Indicadors de risc i detecció, eines professionals i treball en xarxa. - Percepcions del fenomen. Mites culturals i religiosos. - Experiències i bones pràctiques en altres països europeus. - Recursos i serveis de suport.

4.4 Debat i Reflexions

5. Espai final de reflexió I avaluació Docent: Clarisa Velocci

Metodologia

La dinàmica formativa es conforma mitjançant diversos mètodes, on es vol potenciar l’aprenentatge participatiu. Degut a l’orientació del curs, cada sessió disposarà de parts teòriques i parts dinàmiques on es volen exposar diferents experiències aplicades. Les docents aportaran contingut a partir de les seves experiències de reflexió teòrica-analítica i d’intervenció directa, alhora que dotaran d’eines per a l’aproximació conscient als diferents tipus de violències. La convergència de diferents docents en cada sessió vol fomentar l’aprenentatge en base a les diferents disciplines. El valor afegit de les sessions consta d’una part conjunta on les coordinadores del curs obren un espai de reflexió i debat. Aquest espai vol nodrir les sessions de reflexió entorn als eixos transversals que tallen els fenòmens treballats en cada sessió a la vegada que compartir les dificultats i necessitats amb les que es poden trobar les professionals assistents al curs. No es tracta per tant de sessions independents però d’un conjunt formatiu que pretén treballar des de perspectives similars i variables en comú un apropament a determinades Violències Masclistes en l’àmbit comunitari.


Professionals de l’àmbit social. Docència

A càrrec de l’Associació Genera: Clarisa Velocci, Lorena Garrido, Paula Arce, Sara Morreres, Bombo N’dir, Imma Sau, col�laboradores i treballadores de l’associació Dades del curs

• Dates: 21, 22, 28 i 29 de maig de 2014 • Lloc: Igualada • Horari: De 10h a 14:30h • Durada: 18 hores

220

RVD-BCB. Protocol de valoració del risc de violènci a de parella contra la dona per part de la seva parella o exparella. •

Girona 31 de gener de 2014

• Línia formativa: Promoció del ‘eradicació de la violència masclista i/o familiar


• Codi: 955.05.07

Què és l'RVD-BCN?

És una eina que ajuda als i a les professionals que atenen dones que viuen situacions de violència

masclista a valorar el risc que succeeixin a curt termini actes violents greus per part de la seva parella o

ex-parella.

Objectius

• Presentar l’RVD-BCN i els criteris d’utilització.

• Contextualitzar l’RVD-BCN en el Circuit Barcelona contra la violència vers les dones.

• Informar sobre el procés de validació científica al qual es va sotmetre l’RVD-BCN.

• Informar sobre els criteris d’utilització acordats per la Comissió Tècnica de Seguiment del procés

d’implementació del l’RVD-BCN

Metodologia

• Exposició per part de la ponent.

• Contrast amb casos pràctics aportats per les persones professionals dels serveis participants.

Ponent

Margarida Saiz Lloret, tècnica de la direcció del Programa de Dona (Ajuntament de Barcelona) i

coordinadora de la Comissió Tècnica Interinstitucional de seguiment del procés d’implementació del

Protocol.

Persones destinatàries del curs Curs adreçat al personal dels Serveis d’Acolliment i Recuperació per a dones i infants en situació de violència masclista (SAR) i dels Serveis d’Intervenció Especialitzada (SIE). Metodologia - Presentació teòrica sobre el tema - Presentació detallada dels instruments: Attachement Story Completion Task Friends and Family interview, Entrevista “R” – EDICODE i CaMir.

221

- Pràctica en l’aplicació i avaluació amb els intruments citats i en l’observació de les interaccions. - Discussió de casos pràctics aportats per els docents i el assistents. Ponent

Margarida Saiz Lloret, tècnica de la direcció del Programa de Dona (Ajuntament de Barcelona) i

coordinadora de la Comissió Tècnica Interinstitucional de seguiment del procés d’implementació del

Protocol.

Contingut de la sessió Iª PART 1. Què és el Circuit Barcelona contra la violència vers les dones

2. Què és l’RVD-BCN 3. Per què es va crear i qui el va crear 4. Serveis que el poden utilitzar 5. Antecedents 6. Alguns requisits que han fet possible l’èxit en el procés d’elaboració i implementació

de l’RVD-BCN 7. Comissió Tècnica de Seguiment del Procés d’Implementació de l’RVD-BCN

IIª PART

1. Objectius del procés de validació científica 2. Resultats principals 3. Comparativa amb la resta d’instruments existents a nivell internacional.

IIIª PART Criteris d’utilització de l’RVD-BCN

IVª PART Aplicació pràctica a casos concrets portats per les persones assistents

Data, horari, lloc

Barcelona

• Data: 30 de maig de 2013 • Hora: de 12 a 14 hores • Lloc: Institut Català de les Dones (Pl. Pere Coromines,1)

Catalunya central

• Data: 20 de juny de 2013 • Hora: de 10 a 13 hores • Lloc: Servei d'Intervenció Especialitzada en violència masclista (SIE) de la Catalunya central (Milà

i Fontanals, 1, baixos). Igualada

Terres de l'Ebre

• Data: 30 de setembre de 2013 • Hora: d'11 a 14 hores • Lloc: Departament d'Ensenyament (Mare de Déu de la Providència, 5-9). Tortosa

222

Lleida

• Data: 10 d'octubre de 2013 • Hora: d'11 a 14 hores • Lloc: Alberg Sant Anastasi (Rambla d’Aragó, 11).

Tarragona

• Data: 17 d'octubre de 2013 • Hora: de 10 a 13 hores • Lloc: Sala Pau Casals de la Delegació del Govern de la Generalitat (Sant Francesc, 3). Tarragona

Pirineu

• Data: 24 d'octubre de 2013 • Hora: de 12 a 15 hores • Lloc: Oficina de Turisme (Camí de la Cabana, s/n. Davant de la Comissaria del Mossos

d'Esquadra). Sort

Girona

• Data: 31 de gener de 2014

• Hora: de 10 a 13 hores

Lloc: Sala Carles Rahola de la Delegació del Govern de la Generalitat (Plaça Pompeu Fabra, 1).

223

Promoció de l’autonomia personal

224

Presentació La intervenció multisensorial en general i de forma específica la que es duu a terme en sales d’estimulació i relaxació o espais Snoezelen, és un tipus d’intervenció especialment adequada per a centres residencials que atenen a persones amb discapacitat intel�lectual i centres residencials de persones grans amb Alzheimer o altres demències. Aquest tipus d’intervenció es posa en pràctica a països del nord d’Europa cap els anys 70 i amb el temps són nombroses les publicacions científiques que avalen l’eficàcia d’aquests tipus d’intervenció i especialment com contribueix a millorar la qualitat de vida de les persones amb elevats nivells de dependència. La intervenció multisensorial és fonamental entendre-la en el marc de les diferents activitats de la vida diària, no és imprescindible el disposar d’una sala o d’uns aparells especials. Aquests espais, si es tenen, millor perquè contribueixen a oferir estimulacions sensorials específiques a finalitats concretes però ens cas que no es tinguin, el fet d’entendre la importància del tracte amb la persona usuària a partir dels sentits i com es pot així contribuir a millorar el seu benestar, és fonamental. És necessari que els professionals que exerceixin l’estimulació multisensorial estiguin formats i capacitats. D’aquesta manera, s’oferirà qualitat en la intervenció, amb garanties fiables d’oferir a la persona l’atenció adequada per proporcionar benestar emocional, relaxació, desenvolupament cognitiu, i en definitiva millora en la seva qualitat de vida. El Pla Formatiu avalat per l’Associació Internacional Snoezelen estableix una formació de 3 mòduls que capaciten als professional en la intervenció Snoezelen. Els continguts del curs que us presentem coincideixen amb els continguts del primer mòdul d’aquest Pla Formatiu. Objectius - Conèixer el marc conceptual de l’estimulació multisensorial i la seva metodologia

- Experimentar amb les sensacions que es produeixen amb l’estimulació multisensorial - Adquirir coneixements per poder planificar la intervenció, especialment en casos d’elevada dependència i demències avançades, a partir dels sentits per a millorar el benestar emocional de la persona atesa, augmentar la seva comunicació amb l’entorn i amb els altres, millorar les seves capacitats cognitives i contribuir a mantenir habilitats motrius, entre altres efectes

Estimulació multisensorial. Entorn Snoezelen

•

Amposta, 19,22,23 i 24 de setembre de 2014

• Línia formativa: Formació especialitzada. Promoció autonomia personal


• Codi: 956.06.01

225

Continguts

- Bases neurològiques de l’estimulació multisensorial - Estimulació multisensorial: teoria i pràctica - Perfil sensorial: teoria i pràctica - Concepte Snoezelen: Història i experiències Diversos camps d’aplicació: evidències científiques - Metodologia de la intervenció Snoezelen - Pràctica Snoezelen: visionat de sessions - Programació de les sessions - Valoració de les sessions - Equips interdisciplinars - Exercicis pràctics. Vivència d’experiències - Casos pràctics Persones destinatàries del curs El curs està adreçat a psicòlegs/gues, fisioterapeutes, terapeutes ocupacionals i DUI que treballen en serveis d’atenció a persones amb discapacitat i en serveis d’atenció a la gent gran, preferentment de les comarques de Terres de l’Ebre. Docència

M. José Cid Rodríguez. Doctora en Psicologia. Directora de la Residència Ibera. Formadora reconeguda per l’Associació Internacional Snoezelen ISNA Montserrat Cervellera Piñol. Fisioterapeuta i psicomotricista de la Residència Ibera i del Centre d’Educació Especial l’Angel. Formadora reconeguda per l’Associació Internacional Snoezelen ISNA Beatriz Jarque Llàtzer. Psicòloga del Centre Ocupacional l’Angel i del servei d’Habitatge de l’Associació de Famílies amb Disminuïts Psíquics de la Comarca del Montsià. APASA. Formadora reconeguda per l’Associació Internacional Snoezelen ISNA

Dades del curs

. Lloc: Amposta

. Dates: 19,22,23 i 24 de setembre de 2014

. Horari: de 9 a 14 h

. Durada: 20 hores

226

II Jornada de bones pràctiques dels equips de valor ació de la discapacitat i de la dependència •

Barcelona, 24 de gener de 2014

• Línia formativa: Promoció autonomia personal

• Unitats gestores de l'activitat formativa: Subdirecció General d’Atenció a les Persones i Promoció de l’Autonomia Personal i Gabinet Tècnic

• Codi: 956.01.01

Objectius • Compartir i exposar els resultats de les accions de millora que s’han dut a terme en el 2013

promogudes pel Servei de Valoracions de la Subdirecció general d’atenció a les persones i promoció de l’autonomia personal.

• Conèixer experiències i bones pràctiques de diferents entitats en l’àmbit de la promoció de

l’autonomia personal. • Establir les línies de treball i accions de millora per l’any 2014. Programa de la Jornada

9.15 h-9.45 h Recepció dels participants 9.45 h-10.15 h Presentació de la jornada Mònica Ribas. Subdirectora general d’atenció a les persones i de promoció de l’autonomia personal de Cécilia Fàbregues. Cap del Servei de Valoracions de l’ICASS 10.15 h-11.15 h Conferència inaugural: “Cuidar i cuidar-se en les professions socials” Dra Carmina Puig. Universitat Rovira i Virgili 11.15 h-11.45 h Descans 11.45 h-12.45 h Taula rodona: Experiències de promoció de l’autonomia personal Modera: Sergi Guiral. Cap de Servei de promoció de l’autonomia personal Participen: “Intervenció qualitativa per a la diversitat” Janeta Camps. Responsable del servei d’habitatges d’AMPANS “VBellesa Activa. Activant la Bellesa de la Vellesa” Susanna Roig. Directora de Gent Gran i Atenció a la dependència de Creu Roja a Catalunya “L’assistència personal, una porta oberta cap a la vida independent” Mª José Moya. Coordinadora assistència personal ECOM “Programa acompanyament comunitari i atenció a la llar de la persona gran amb trastorn mental sever. Aspectes bàsics a tenir en compte. Cristina Paéz. Directora tècnica de la Fundació Privada Funamment

227

12.45 h-14.00 h Presentació resultats i accions de millora any 2013

- GRUP 1: Presentació de resultats de l’anàlisi d’aplicació barem de valoració dependència a menors

i a persones amb trastorn mental. Aula 1 - GRUP 2: Informe d’entorn – valoració de dependència. Aula 3 - GRUP 3: Presentació de resultats anàlisi d’aplicació del barem de valoració de la discapacitat i

auditories de procediment. Sala d’Actes 14.00 h Cloenda de la jornada Mònica Ribas. Subdirectora general d’atenció a les persones i promoció de l’autonomia personal. Persones destinatàries del curs Professionals dels equips de valoració de la discapacitat i de la dependència. Professionals dels Serveis d’Atenció a les persones dels Serveis Territorials relacionats amb els equips de valoració. Professionals del Consorci de Serveis Socials de Barcelona relacionats amb els equips de valoració. Professionals de la Subdirecció general d’atenció personal i promoció de l’autonomia personal. Metodologia Jornada de treball que es desenvolupa mitjançant conferència, taula rodona d’experiències i treball en grups. Col·laboradors Dra. Carmina Puig, Universitat Rovira i Virgili Sra. Janeta Camps, AMPANS Sra. Susanna Roig, Creu Roja Sra. Mª José Moya, ECOM Sra. Cristina Paéz, Fundació Privada Funamment Professionals dels equips de valoració, de la subdirecció d’atenció a les persones i promoció de l’autonomia personal. Dades del curs • Data: 24 de gener de 2014 • Lloc: Casa del Mar, Barcelona. • Horari: de 9.15 a 14.15 • Durada: 5 hores

228

Introducció

El Departament de Benestar Social i Família el passat dia 29 d’abril va publicar l’Ordre BSF/130/2014, de 22 d’abril, per la qual s’estableixen els criteris per determinar la capacitat econòmica de les persones beneficiàries de les prestacions de servei no gratuïtes i de les prestacions econòmiques destinades a l’atenció a la situació de dependència establertes a la Cartera de Serveis Socials, i la participació en el finançament de les prestacions de servei no gratuïtes L’aplicació d’aquesta ordre implica canvis substancials en la forma de càlcul de la capacitat econòmica de les persones que tenen dret als serveis i prestacions derivades de l’aplicació de la Llei 39/2006, així com a la seva participació en el cost dels serveis. Per aquest motiu es requereix garantir la correcta informació a tots els agents implicats, així com una formació adient als professionals que realitzen els Programes individuals d’Atenció (PIA). Objectius

• Informar als agents implicats en el desplegament de la Llei 39/2006 a Catalunya. • Formar als treballadors socials i a les treballadores socials que realitzen els Programes Individuals

d’Atenció (PIA).

Continguts

o Visió general dels canvis que s’incorporen amb la nova ordre

o Nova calculadora.

Metodologia La formació es realitzarà en des d’una vessant teòric - pràctic. S’inicia en una primera part de més teòrica i una segona part pràctica en la que les persones assistents treballaran casos pràctics utilitzant la nova calculadora.


Els treballadors socials i les treballadores socials dels ens locals que realitzen els Programes Individuals d’Atenció (PIA)

Aplicació de l’Ordre BSF/130/2014, de 22 d’abril, a les prestacions de la Llei de Promoció de l’autonomia p ersonal i atenció a les persones en situació de dependència • Lleida 12 de juny de 2014

Girona 16 de juny de 2014 Tarragona, 27 de maig de 2014 Tarragona, 29 de maig de 2014

• Línia formativa: Dependència


• Codi: 956.03.04

229

Docència

Referents comunitaris/ries dependents del SSTT de Lleida i personal tècnic dels SSTT.

Dades del curs Lleida

• Dates: 12 de juny de 2014

• Lloc: Lleida

• Horari: De les 10 a les 13 hores.

• Durada: 3 h.

Girona

• Dates: 16 de juny de 2014

• Lloc: Girona

• Horari: De les 10 a les 11h. i dels 11.30 a les 14 hores.

• Durada: 3,5 hores. Tarragona • Dates: Primera edició: 27 de maig de 2014

Segona edició: 29 de maig de 2014

• Lloc: Tarragona

• Horari: De les 10 a les 13 hores.

• Durada: 3 h.

230

Aplicació de l’Ordre BSF/130/2014, de 22 d’abril, a les prestacions de la Llei de Promoció de l’autonomia p ersonal i atenció a les persones en situació de dependència • Barcelona, 12 o 19 de maig i 12 o 19 o 21 o 22 o 23 o 28 de maig o 3 o 4 de juny.

• Línia formativa: Dependència


• Codi: 956.02.01

Introducció

El Departament de Benestar Social i Família el passat dia 29 d’abril va publicar l’Ordre BSF/130/2014, de 22 d’abril, per la qual s’estableixen els criteris per determinar la capacitat econòmica de les persones beneficiàries de les prestacions de servei no gratuïtes i de les prestacions econòmiques destinades a l’atenció a la situació de dependència establertes a la Cartera de Serveis Socials, i la participació en el finançament de les prestacions de servei no gratuïtes L’aplicació d’aquesta ordre implica canvis substancials en la forma de càlcul de la capacitat econòmica de les persones que tenen dret als serveis i prestacions derivades de l’aplicació de la Llei 39/2006, així com a la seva participació en el cost dels serveis. Per aquest motiu es requereix garantir la correcta informació a tots els agents implicats, així com una formació adient als professionals més directament implicats (tècnics de la subdirecció d’atenció a les persones i promoció de l’autonomia personal i dels SSTT, referents comunitàries i persones relacionades en la gestió del programa SIDEP). Objectius

• Informar als agents implicats en el desplegament de la Llei 39/2006 a Catalunya. • Formar a les persones directament relacionades en la gestió i validació dels Programes Individuals

d’Atenció (PIA).

Continguts

o Visió general dels canvis que s’incorporen amb la nova ordre

o Nova calculadora.

o Modificacions i canvis en el SIDEP

Metodologia La formació es realitzarà en des d’un vessant teòric - pràctic. S’inicia en una primera part de més teòrica i una segona part pràctica en la que les persones assistents treballaran les modificacions i canvis en el SIDEP a l’aula informàtica.

231


Els i les referents comunitaris/ies, els tècnics i les tècniques dels SSTT i del CSSBCN, personal del Servei de Promoció de l’Autonomia Personal de l’ICASS i persones directament relacionades en la introducció dels PIA al SIDEP.

Docència

2 professionals del Servei de Promoció de l’Autonomia Personal de la Subdirecció d’Atenció a les persones i promoció de l’autonomia persona de l’ICASS.

Dades del curs

• Dates: o Part teòrica – sala d’actes: Dia 12 o dia 19 de maig o Part pràctica – aula informàtica: 12 o 19 o 21 o 22 o 23 o 28 de maig o 3 o 4 de juny


• Horari: o Part teòrica: horari de les 9.30h a les 12h. o Part pràctica: horari de les 12.15h a les 14.15 h. (els dies 22 i 4 de juny l’horari és de 12.45h a

14.45h)

• Durada: 4.30 h.

233

Formació en altres àmbits

234

Inclusió de la perspectiva de gènere en l’àmbit del s serveis socials •

Barcelona, 8, 15, 22 i 29 de maig de 2014

• Línia formativa: Altres àmbits


• Codi: 944.01.01

Introducció

Les qüestions de gènere són sovint desconegudes o s’amaguen darrera una falsa neutralitat de gènere en l’actuació pública. Volem realitzar un treball formatiu per sensibilitzar i reflexionar en relació als serveis socials i el gènere. És per això que aquest curs atorgarà les eines que permetin a professionals amb vinculació als serveis socials primer, detectar la pertinença de gènere dels seus projectes, i segon, actuar integrant el gènere en la seva pràctica laboral.

Objectius

• Realitzar un recorregut per aquells conceptes que ens permetin reflexionar sobre la igualtat entre dones i homes en diferents àmbits.

• Conèixer les polítiques tendents a assolir la igualtat real en els àmbits internacional, europeu i nacional.

• Analitzar la realitat de dones i homes en la nostra societat, reflectint la bretxa de gènere en diferents àmbits.

• Conèixer la situació dels Serveis socials a Catalunya i introduir la perspectiva de gènere en els anàlisis de les necessitats d’intervenció.

• Analitzar els processos d’exclusió des de la perspectiva de gènere, i analitzar la intervenció amb dones en exclusió o en risc d’exclusió social.

• Examinar la interculturalitat des de la perspectiva de gènere, analitzant la situació de les dones immigrades a Catalunya i la intervenció dels serveis socials per la seva integració.

• Exposar i proposar estratègies que, des de l’àmbit de la intervenció dels serveis socials, serveixin d’eines per incloure’n la perspectiva de gènere i per avançar en la igualtat real entre dones i homes.

Continguts

Mòdul I. General

Conceptes bàsics al voltant de la igualtat d’oportunitats entre dones i homes

- Igualtat formal i igualtat real. Igualtat de tracte, igualtat d’oportunitats i equitat - Patriarcat i masclisme - Feminismes - Sexe/gènere. Diferències sexuals i diferències de gènere - Estereotips i rols de gènere - Perspectiva de gènere - Transversalitat de la perspectiva de gènere i accions positives - Espai privat, públic i domèstic - Comunicació sexista en l’ús dels llenguatges ( escrit i iconogràfic ) - Violència de gènere i violència masclista - Coeducació. Currículum ocult. Diversificació d’opcions professionals, bretxa digital de gènere - Poder autonomia i empoderament. Paritat. Poder econòmic

235

- Divisió sexual del treball. Àmbit productiu i àmbit reproductiu - Segregació horitzontal i vertical. Sostre de vidre - Conciliació de la vida personal, familiar i laboral. Corresponsabilitat. Doble i triple jornada - Salut laboral i gènere. Assetjament per raó de sexe i assetjament sexual a l’àmbit laboral Polítiques per la igualtat entre dones i homes en l’àmbit internacional, europeu i estatal

- Polítiques per la igualtat a la UE : breu recorregut històric i polítiques d’igualtat a la UE - El dret a la igualtat a España: una llei integral per l’eliminació de les desigualtats Mòdul II. Introducció de la perspectiva de gènere als serveis socials

Concepte i principals característiques de l’exclusió social

- L’exclusió del mercat laboral, l’exclusió de la ciutadania, l’exclusió de les relacions socials - Característiques de l’exclusió

L’exclusió social des d’una perspectiva de gènere. Com afecta l’exclusió a les dones i als homes?

- Conceptes claus - Conseqüències en la participació en el mercat de treball - Conseqüències en la renta i ingressos d’homes i dones - Conclusions

A quines dones i com afecta l’exclusió social?:

- Concepte d’interseccionalitat - Grups de dones que comparteixen factors d’exclusió

Marcs de referència per les polítiques a favor de la inclusió social

- Marcs de referència per la incorporació de la perspectiva de gènere a les polítiques d’inclusió social Mòdul III. Intervenció amb diferents col�lectius de dones.

Dones amb especials dificultats

- Dones amb discapacitat - Dones grans - Dones desocupades majors de 45 anys. - Dones titulars de famílies monoparentals - Dones ex-preses - Dones drogodependents. - Dones prostituïdes - Dones del món rural

Dones víctimes de violència masclista

- Normativa reguladora. Tipologia i àmbits de la violència - Intervenció des dels serveis socials ( prevenció, detecció, plans, intervenció amb homes

maltractadors ) - El paper dels i de les professionals dels serveis socials : actuació, formació, desmuntant mites,

autocura dels i de les professionals - Detecció i intervenció des de l’àmbit sanitari i policial - Mapa de recursos Dones immigrants en situació o risc d’exclusió:

- Interculturalitat des de la perspectiva de gènere - Barreres socials i culturals en la inserció laboral i social - Intervenció amb dones immigrades - Recursos sobre immigració.

236

Mòdul IV. Estratègies pel canvi.

Claus per incorporar la perspectiva de gènere als projectes socials:

- Diagnòstic: identificar la pertinença de gènere dels projectes. Anàlisi de les necessitats de gènere als projectes

- Disseny d’objectius - Avaluació dels projectes socials des de la perspectiva de gènere. Dades desagregades. Impacte de

gènere - Indicadors amb enfocament de gènere


Personal tècnic que planifica i gestiona serveis i recursos socials

Docència

Eva Cruells. Professional de SURT, consultora de gènere especialitzada en estudis, diagnosi, assessorament i formació en matèria d’equitat de gènere, empresa i inserció sociolaboral.

Dades del curs

• Dates: 8, 15, 22 i 29 de maig de 2014 • Lloc: Barcelona • Horari: De 09.00h a 14.00h • Durada: 20 hores

237

Formació bàsica per a professionals que treballen en l’àmbit residencial i de l’habitatge amb persones amb probl emàtica social derivada de malaltia mental

• Vic 7, 14 i 21 de maig de 2014 Lleida, 24 de setembre, 1 i 8 d’octubre de 2014

• Línia formativa: Altres Àmbits


• Codi: 944.02.01-02

Presentació

Aquesta acció formativa pretén donar els coneixements genèrics bàsics sobre el concepte de rehabilitació de persones amb problemàtica social derivada de malaltia mental i introduir alguns instruments terapèutics efectius per tal de garantir el desenvolupament de les competències professionals del col�lectiu en el seu lloc de treball.

En aquest sentit, s’han tingut en compte les recomanacions del Comitè d’Expertes i Experts en Formació en l’Àmbit de l’Acció Social del 17 de novembre del 2010 sobre perfils professionals de l’equip tècnic del servei de llar residència temporal o permanent per a persones amb problemàtica social derivada de malaltia mental.

La metodologia del curs serà activa, incorporant l’anàlisi d’experiències i el treball a partir de casos pràctics. Les classes combinaran l’exposició dels professorat amb el diàleg reflexiu de les persones participants. Programa


Tema 1. Introducció als conceptes de rehabilitació (2 hores).

Contingut: Les persones amb Transtorn Mental Sever (TMS). La rehabilitació psicosocial. La utilització dels psicofàrmacs i els efectes secundaris de la medicació. Els efectes de la institucionalització. Docent: Rafel Malagon

Tema 2. Treball en xarxa amb persones amb TMS. El recurs adequat al perfil de l’usuari (2 hores).

Contingut: La rehabilitació als centres residencials. El treball amb xarxa entre els diferents serveis. Vincles amb els professionals que possibilitin el treball en xarxa. L’entrenament en habilitats i l’autonomia... On van a viure els usuaris? Aspectes ètics de la nostra intervenció. Docent: M. Rosa García Tema 3. Introducció L’emoció expressada i les relacions amb els usuaris (4 hores).

Contingut: Actituds, aptituds i eines per treballar amb persones amb TMS. La creació dels vincles. Estratègies i tècniques de intervenció en l’àmbit professional. Docent:Cristina Gibert


Tema 4. Treball amb usuaris i famílies. Les relacions entre els usuaris que formen un grup “familiar”. Dinàmiques. (2,5 hores)

Contingut: L’acollida i el seguiment dels residents i les seves famílies. L’abordatge terapèutic i psicoterapèutic amb els usuaris, les famílies i el grup de convivència. Docent: Eduard Palomer

238

Tema 5. El programa d’autonomia a la pròpia llar com a eina clau en la rehabilitació de persones amb TMS (2,5 hores).

Contingut: Estada de les persones amb TMS en els serveis de llar amb suport i programa d’autonomia per a la millora de la persona en el seu desenvolupament en la llar i la comunitat. Docent: Núria Fornalés 3a sessió (5 hores)

Tema 6. Establir límits a les persones amb TMS. Pautes específiques. El consum de tòxics. ( r hores)

Contingut: Treball de les habilitats i foment de l’autonomia personal, social i l’autocura. El treball amb les responsabilitats de l’usuari i els límits que poden condicionar la nostra intervenció. Docent: Isabel Mitjà i Enrique García Persones destinatàries del curs

Professionals del Sistema Català de Serveis Socials que treballen prioritàriament en serveis de llar residència temporal o permanent, en serveis de suport a l’autonomia i serveis de suport a la pròpia llar per a persones amb problemàtica social derivada de malaltia mental, també professionals que treballen en serveis de clubs social i prelaboral per al mateix col.lectiu d’atenció. Docència

• Núria Fornalés. Responsable de l’Àrea Social. Fundació Drissa.

• Enrique Garcia. Coordinador de l’Hospital de Dia de la Xarxa de Salut Mental. IAS.

• Maria Rosa Garcia. Treballadora Social. Coordinadora de Recursos Residencials per a persones amb TMS. IAS.

• Cristina Gisbert. Psiquiatra. Cap del Servei de Rehabilitació Parc Hospitalari Martí i Julià. IAS.

• Rafel Malagon. Psiquiatre. Llar residència i Servei de Rehabilitació Parc Hospitalari Martí i Julià. Unitat de Subaguts. IAS.

• Isabel Mitjà. Psiquiatra. Servei de Rehabilitació Parc Hospitalari Martí i Julià. Unitat de Subaguts. IAS.

• Eduard Palomer. Psicòleg. Centre de Dia de Rehabilitació i Servei de Llars amb suport per a persones amb problemàtica social derivada de malaltia mental del Gironès i Pla de l'Estany. Dades del curs

• Durada: 18 • Lloc: Vic • Dates: 7, 14 i 21 de maig de 2014 • Horari: Sessió 1: dimecres, 7 de maig de 2014, de 9.00 h a 13.00 h i de 14.00 h a 18.00 h

Sessió 2: dimecres, 14 de maig de 2014, de 9.30 h a 14.30 h Sessió 3: dimecres, 21 de maig de 2014, de 9.30 h a 14.30 h

• • Durada: 18 • Lloc: Lleida • Dates: 24 de setembre, 1 i 8 d’octubre de 2014 • Horari: Sessió 1: dimecres, 24 de setembre de 2014, de 9.00 h a 13.00 h i de 14.00 h a 18.00 h Sessió 2: dimecres, 1 d’octubre de 2014, de 9.30 h a 14.30 h Sessió 3: dimecres, 8 d’octubre de 2014, de 9.30 h a 14.30 h

239

Anàlisi del retorn social de la inversió: de la teo ria a la pràctica

•

Barcelona, 11 d’abril de 2014



• Codi: 944.04.01

Presentació El retorn social a la inversió és un concepte aplicable tant al sector públic, com a entitats i inversors (filantrops). Hi ha diverses metodologies d’avaluació de l’impacte social, en concret la metodologia SROI (Social Return On Investment) permet concretar el valor social -mesurat en euros- que genera la inversió realitzada per dur a terme una acció. Es desenvolupa a partir d’un anàlisi tradicional de cost-benefici i es concreta en un coeficient que s’obté al comparar el valor generat per una iniciativa i la inversió necessària per a realitzar-la i assolir l’impacte. Un dels valors principals d’aquesta metodologia és que té en compte els canvis que es generen en tots els agents d’interès involucrats. És útil atès que ajuda a entendre i comunicar el valor social creat per una iniciativa o activitat i es converteix en una eina de planificació estratègica en tant que ajuda a dirigir els recursos vers les activitats de més impacte social. Objectiu Disposar d’elements i conèixer eines per poder analitzar i calcular el retorn de la inversió social en les activitats del Departament de Benestar Social i Família. Persones destinatàries Tècnics i responsables de plans, programes i projectes d’aplicació en un àmbit territorial o adreçats a un col�lectiu concret (plans d’inclusió, plans de desenvolupament comunitari, pla integral del poble gitano...) del Departament de Benestar Social i Família. Metodologia

El curs es centrarà en descriure la metodologia SROI i presentar casos concrets alhora que es presentaran altres metodologies internacionals aplicables per a la mesura d’impacte social, efectivitat o rendibilitat de les inversions socials. Continguts • La mesura d’impacte social • El retorn social de la inversió: metodologia SROI • L’aplicabilitat de la metodologia per a l’Administració Pública • Presentació i discussió de casos reals nacionals i internacionals (aplicació SROI): • Inclusió social • Dependència • Serveis comunitaris • Immigració i ciutadania, • Família...

240

Docència Yolanda Rueda. Màster en e-commerce. Llicenciada en Investigació i Tècniques de Mercat. Diplomada en Estadística. Dades del curs � Durada: 5 hores � Data: divendres, 11 d’abril de 2014 � Horari: de 9 a 14 hores � Lloc: Barcelona

241

I Jornades Servei de Club Social a la demarcació de Lleida.

•

Juneda, 2 de desembre de 2014


• Unitat gestora de l'activitat formativa: Serveis Territorials a Lleida del Departament de Benestar Social i Família amb la col�laboració del Gabinet Tècnic

• Codi: 2014-944.13.01

Introducció Els Serveis Territorials del Departament de Benestar Social i Família a Lleida, amb el suport del Departament de Salut i de l’Associació Salut Mental Catalunya Terres de Lleida, han impulsat l’organització d’aquesta I JORNADA SERVEI DE CLUB SOCIAL A LA DEMARCACIÓ DE LLEIDA amb l’objectiu de donar veu a tots els actors que intervenen en el model del servei de Club Social per a persones amb malaltia mental i oferir un espai comú on reflexionar i debatre tots plegats sobre el aquests serveis i els punts de millora en la coordinació amb els serveis públics de salut mental. Programa 9.00 hores. Recepció. 9.15 hores. Acte Inaugural. A càrrec de: Antoni Villas, Il.lm. Alcalde de Juneda.

Josep Pifarré, director dels Serveis Territorials a Lleida del Departament de Salut. Presentació: Ramir Bonet, cap del Servei d’Atenció a les Persones dels Serveis Territorials a

Lleida del Departament de Benestar Social i Família. 9.45 hores. El Model de Club Social a Catalunya: antecedents, situació actual i reptes de futur. A càrrec de: Roger Cuscó, cap del Servei de Programes Sectorials de l’Institut Català

d’Assistència i Serveis Socials. Presentació: Antoni Reinoso, cap del Servei de Gestió Territorial dels Serveis Territorials a Lleida

del Departament de Benestar Social i Família. 10.30 hores. L’actual model de Club Social: fortaleses i debilitats. A càrrec de: Helena Garcia, coordinadora del Club La Brúixola de Lleida. Presentació: Mercè Torrentallé, presidenta de l’Associació Salut Mental La Noguera.

242

11.15 hores. Pausa –Cafè. 11.45 hores. El model de coordinació entre el club social, la xarxa sanitària, social i comunitària . A càrrec de: Imma Buj, psiquiatra i coordinadora del Servei de Salut Mental per a Adults del Pla

d’Urgell. Marta Cobo, psicòloga i coordinadora Centre de dia Rehabilitació de Salut Mental de Tàrrega. Laura Campá, coordinadora del servei de club social El Picot de La Seu d’Urgell. Anna Salla, responsable de l’àrea de Salut Mental de l’Associació Alba de Tàrrega

Presentació: Manel Agustí, tècnic dels Serveis Territorials del Departament de Benestar Social i

Familia a Lleida. 13.00 hores. El club social, una oportunitat d’inserció social. A càrrec de: Marta Domènech, familiar i vicepresidenta de l’Associació Salut Mental Ondara-Sió

de Cervera Ferran Estopa, usuari del Club Social La Brúixola de Lleida Ferran De Monteys, usuari del Club Social El Compàs de Juneda

Presentació: Josep Lavín, President de l’Associació Salut Mental El Pla d’Urgell. 13.45 hores. Taula rodona-debat: Reflexions, aportacions i propostes sobre el model de club social i la coordinació amb els serveis sanitaris de salut mental. Participen: Roger Cuscó, cap del Servei de Programes Sectorials de l’Institut Català

d’Assistència i Serveis Socials. Imma Buj, psiquiatra i coordinadora del Servei de Salut Mental per a Adults del Pla d’Urgell. Marta Domènech, familiar i vicepresidenta de l’Associació Salut Mental Ondara-Sió. Ferran De Monteys, usuari del Club Social El Compàs. Helena García, coordinadora del Club Social La Bruixola de Lleida.

Modera: Margarita Puigdevall, psiquiatra i directora del Servei de Psiquiatria, Salut mental i

Addiccions de l’Hospital Santa María de Lleida. 14.00 hores. Cloenda. A càrrec de: Josep Lavin, president de l’Associació Salut Mental Catalunya. Coordinadora Terres

de Lleida Josep M. Forné, director dels Serveis Territorials a Lleida del Departament de Benestar Social i Família.

Persones destinatàries de la jornada Professionals socials i sanitaris i entitats que intervenen en l’àmbit d’atenció a la salut mental. Dades del curs • Data: 2 de desembre de 2014. • Lloc: Juneda. Edifici Complex Cultural. Carrer Roger de Llúria, 13 Juneda. • Horari: de les 9 a les 14.30 hores. • Durada: 5 hores.

243

Aplicació de l’avaluació econòmica en l’àmbit de le s polítiques socials

•

Barcelona, 31 d’octubre i 7, 14, 21 i 28 de novembre

• Línia formativa: Altres àmbits • Unitat gestora de l'activitat formativa: Gabinet Tècnic • Codi: 944.12.01

Objectius

Proporcionar els coneixements necessaris per poder portar a terme l’avaluació econòmica d’un programa o projecte, en especial l’anàlisi cost benefici, per mitjà de l’estudi de casos pràctics de l’àmbit dels serveis socials.

Continguts

1. Els fonaments de l’avaluació econòmica. 2. Estudi de cas 1: Anàlisi cost-benefici dels programes d’activació laboral dels perceptors de rendes

mínimes als EUA. 3. Estudi de cas 2: Anàlisi cost-efectivitat d’un nou model de gestió de casos dels serveis per a

persones grans. 4. Cas a treballar pels alumnes: Programa de prevenció per a persones grans en risc de

dependència. 5. Taller pràctic: Recursos útils per a la realització d’una anàlisi cost-benefici. 6. Conferència per part d’Adelina Comas-Herrera, investigadora a la London School of Economics,

Personal Social Services Research Unit. Metodologia El curs es presenta amb un enfocament eminentment pràctic. Es distribueix en 5 sessions de 5 hores cadascuna. La darrera sessió inclou un taller de cerca de recursos i una conferència.


Personal de totes les unitats del Departament de Benestar Social i Família, prioritàriament càrrecs de comandament i tècnics relacionats amb la planificació i l’avaluació de polítiques públiques.

Docència

David Casado, Federico Todeschini i Jordi Sanz, analistes d’Ivàlua.

Dades del curs

• Dates: 31 d’octubre i 7, 14, 21 i 28 de novembre • Lloc: Barcelona. Seu central del Departament de Benestar Social i Família (passeig del Taulat, 266-

270) • Horari: De 09.00h a 14.00h • Durada: 25 hores • Places: 25

244

Atenció centrada en la persona i qualitat de vida a plicada a la intervenció social

En l’àmbit de la salut mental, la discapacitat (int el·lectual i física), l’atenció social a persones amb drogodependència i amb VHI/si da • •

Jornada (oberta a tots els professionals dels centres del diferents sectors): 16 d’octubre de 2013 Tallers (per assistir als tallers caldrà haver estat admès i haver assistit a la jornada del 16 d’octubre): Adreçat a professionals d’atenció directa en salut mental: - 21 i 28 de novembre de 2013 Adreçat a professionals d’ atenció directa en drogodependències: - 26 de novembre i 3 de desembre de 2013 Adreçat a professionals d’atenció directa en sida: - 27 de novembre i 4 de desembre de 2013 Adreçat a professionals d’atenció directa a persones amb discapacitat física: - febrer de 2014. Adreçat a professionals d’atenció directa a persones amb discapacitat intel�lectual en centres diürns: - febrer de 2014. Adreçat a professionals d’atenció directa a persones amb discapacitat intel�lectual en centres residencials: - febrer de 2014.

• Línia formativa: Formació especialitzada. Altres àmbits.


• Codi: 944.09.01-07

Introducció L’Atenció Centrada en la Persona (ACP) suposa una nova mirada dels processos assistencials de les

persones. Amb l’acció formativa que es planteja a continuació es busca generalitzar aquest marc

d’abordatge a d’altres col�lectius que són també objecte dels serveis socials dependents de l’ICASS.

Així mateix, amb aquesta acció formativa, també es busca que aflorin experiències (bones pràctiques)

vinculades en la prestació de servei que actualment s’estan duent a terme i que estan alineades amb

aquest plantejament, però que formalment no estan conceptualitzades dins del marc de l’Atenció

Centrada en la Persona. Amb aquesta activitat, es busca identificar, conceptualitzar i tractar de

generalitzar els principis de l’atenció centrada, aprofitant les bones pràctiques aportades des dels

diferent col�lectius d’atenció.

L’activitat consta de dues parts: una jornada divulgativa per emmarcar el concepte d’atenció centrada

en la persona oberta a qualsevol professional dels àmbits d’atenció de la salut mental, la discapacitat

(intel�lectual i física), l’atenció social a persones amb drogodependència i amb VHI/sida. La segona

part de la jornada quedarà restringida a les persones que participaran als tallers pràctics on es

treballaran els aspectes de l’atenció centrada adaptats a la realitat de cada col�lectiu.

Com a resultat dels tallers, es generarà un document de síntesi que serà publicat en format digital i

que tindrà com a finalitat facilitar la transferència d’aquestes bones pràctiques en altres realitats

similars.

245

Objectius generals

• Promoure l’adaptació del marc conceptual de l’Atenció Centrada en la Persona a àmbits

d’atenció de l’ICASS on no està introduït formalment; vinculant-ho amb el model de qualitat

de vida.

• Compartir el coneixement dels i les professionals dels diferents àmbits en forma de bones

pràctiques.

Objectius dels tallers

• Aprendre a identificar, desenvolupar i documentar una Bona Pràctica segons criteris

reconeguts internacionalment

• Desenvolupar el procediment a seguir per a que una bona pràctica pugui ser reproduïda en

d’altres entorns

• Objectivar l’impacte real en les persones de la implementació de la bona pràctica.

Persones destinatàries de l’activitat Professionals en actiu, membres de l’equip interdisciplinari, que facin tasques d’atenció a les persones. Per poder assistir als tallers caldrà ser personal en actiu de les tipologies de serveis següents: Adreçat a professionals d’atenció directa en salut mental: llar residència i llar amb suport.

Adreçat a professionals d’ atenció directa en drogodependències: comunitats terapèutiques i pisos de

reinserció.

Adreçat a professionals d’atenció directa a sida: llar residència i pisos amb suport.

Adreçat a professionals d’atenció directa a persones amb discapacitat física: residències.

Adreçat a professionals d’atenció directa a persones amb discapacitat intel�lectual en centres diürns:

centres ocupacionals (STO, STOA, SOI).

Adreçat a professionals d’atenció directa a persones amb discapacitat intel�lectual en centres

residencials:residències i llars residència.

Les places dels tallers són limitades, amb un màxim de 15 persones participants per a cadascun dels

tallers. Les persones assistents a la segona part de la jornada s’hauran de comprometre

necessàriament a assistir al taller corresponent al seu àmbit d’intervenció i a realitzar una activitat

consistent en l’elaboració d’una bona pràctica del seu àmbit d’intervenció.

246

Continguts de la jornada Jornada sobre l’Atenció centrada en la persona i qualitat de vida aplicada a la intervenció social 1a part: jornada oberta a participants dels tallers i a altres professionals d’atenció directa dels diferents sectors d’atenció 08:30 – 09:00 Lliurament de la documentació 09:00 – 09:30 Presentació institucional 09:30 – 10:30 La qualitat de vida 10:30 – 11:00 Pausa 11:00 – 12:00 Atenció centrada en la persona

A càrrec d’Alzheimer Catalunya 12.00 – 12.15 Torn obert de debat 12.15 – 12:30 Cloenda de la primera part de la jornada

2a part: jornada restringida a professionals admesos/es als diferents tallers 12:30 – 13:45 Preparació dels tallers

A càrrec d’Alzheimer Catalunya Separació per grups. Explicació de la dinàmica de treball A càrrec dels referents de cada grup.

13:45 – 14:00 Cloenda Continguts dels tallers En cada taller es presentaran 6 bones pràctiques (3 per sessió), prèviament seleccionades. Seguint

una metodologia participativa i de co-construcció entre tots els participants, es millorarà el seu

desenvolupament i compliment dels criteris bàsic que ha de complir.

Per a cada Bona Pràctica (BP) es dedicaran 90 minuts, que es distribuiran de la manera següent:

1. Presentació de la BP (25 min)

Cada presentador presentarà la seva BP, amb el format que consideri mes adient per a la seva

comprensió. Un cop presentada, s’obrirà un torn de preguntes per clarificar dubtes. Després del torns

de preguntes, el presentador quedarà en un rol d’escolta i observació de la dinàmica d’anàlisi i

aportacions per part dels participants fins a les conclusions.

2. Treball del BP (45 min)

Mitjançant una dinàmica guiada, els participants analitzen, aporten i enriqueixen des de la seva

pròpia experiència professional; tot identificant punts forts i febles; anticipant dificultats,

preocupacions i mancances, així com potencialitats per a que pugui ser replicada.

247

3. Debat i conclusions de la BP (20 min)

Tots els participants (inclòs el presentador) identifiquen les millores a realitzar en la BP.

4. Conclusions generals del treball realitzat a les 3 bones pràctiques (30 min)

El redactor ens ajuda a identificar i extreure els elements transversals de cada BP.

Publicació electrònica Un cop finalitzat cada tallers els relators/es de l’ICASS compilaran les bones pràctiques presentades i

elaboraran una breu síntesi del treball realitzat, destacant els elements transversals que caracteritzen una

atenció centrada en la persona, per a cadascun dels col�lectius d’atenció. El document resultant es farà

públic en format digital.

Metodologia Cada persona assistent haurà de presentar una bona pràctica que hagi portat a terme en el seu exercici professional. Un cop acabada la jornada, les persones assistents es podran descarregar de la web del Departament de Benestar Social i Família una pauta de com emplenar la seva proposta de bona pràctica. El termini de lliurament de la bona pràctica serà el 25 d’octubre de 2013. L’ICASS valorarà les bones pràctiques presentades i seleccionarà aquelles que es considerin més destacables. Es comunicarà a les persones autores de la bona pràctica seleccionada la possibilitat de presentar-les en el decurs de la darrera sessió del cada taller, per tal que es puguin preparar l’exposició de la mateixa.

Les bones pràctiques seleccionades s’enviaran també al conjunt de persones participants de cada taller per que les puguin llegir i tinguin preparades les consultes.

Docència Elena Fernàndez i Josep Vila, Fundació Alzheimer Catalunya

Es comptarà amb l’assessorament de referents del sector dels diferents col�lectius d’atenció.

• Sra. Sílvia Vidal com a referent del sector de salut mental

• Sr. Joan Artur Sales, com a referent del sector de drogodependències

• Sra. Teresa Bermúdez, com a referent del sector de VIH/sida

• Sra. Àngels Ortega, com a referent del sector de discapacitat intel�lectual.

• Sra. Susanna Vert, com a referent del sector de discapacitat intel�lectual.

• Sra. Eva Bonamusa, com a referent del sector de discapacitat física

Dades de la jornada

• Data de la jornada: 16 d’octubre de 2013

• Lloc: Barcelona

• Horari: De 9 h a 14.00 h

• Durada de la jornada: 5 hores

248

Dades dels tallers

• Dates dels tallers: - Adreçat a professionals d’atenció directa en salut mental: 21 i 28 de novembre de 2013

- Adreçat a professionals d’ atenció directa en drogodependències: 26 de novembre i 3 de

desembre de 2013

- Adreçat a professionals d’atenció directa en sida: 27 de novembre i 4 de desembre de 2013

- Adreçat a professionals d’atenció directa a persones amb discapacitat física: febrer de 2014.

- Adreçat a professionals d’atenció directa a persones amb discapacitat intel�lectual en centres

diürns: febrer de 2014.

- Adreçat a professionals d’atenció directa a persones amb discapacitat intel�lectual en centres

residencials: febrer de 2014.

• Lloc: Barcelona

• Horari: De 9.30 h a 14.30 h

• Durada del taller: 15 hores • 10 hores presencials:5h per sessió • 5 hores de treball individual per elaborar la bona pràctica

Criteris d’admissió

Les persones admeses rebran un correu a l’adreça de correu electrònic que hagin facilitat a la sol�licitud

d’inscripció. La selecció a la primera part de la jornada es farà per ordre de sol�licitud.

Per ésser admès/a als tallers, caldrà tenir els requisits que apareixen al programa.

249

Títol de Família Monoparental •

6 edicions: - Primera edició: Barcelona. 22 de maig de 2014 - Segona edició: Barcelona. 23 de maig de 2014 - Tercera edició: Barcelona. 26 de maig de 2014 - Quarta edició: Barcelona. 27 de maig de 2014 - Cinquena edició: Barcelona. 28 de maig de 2014 - Sisena edició: Barcelona. 29 de maig de 2014



• Codi: 944.03.01-06

Objectius

- Proporcionar al personal de les oficines de Benestar Social i Família uns coneixements amplis sobre la normativa i els criteris de gestió establerts en relació amb els títols de família monoparental.

- Aplicar la normativa teòrica a la diversitat de supòsits pràctics que ens trobem com informadors. - Indicacions i anàlisi en relació amb la documentació acreditativa dels requisits. Familiaritzar-se amb

les diferències (còpies simples, certificacions digitals, ) i tipus (convenis de separació, estudis, etc. ) documentals per facilitar el procés de gestió i atendre les expectatives de les persones sol�licitants.

Continguts

1. Àmbit competencial de la Secretaria de Família. 2. Que és una família monoparental? 3. Diferents tipologies de família. 4. Categoria del títols (generals i especials)

- Ingressos de la unitat familiar - Discapacitat

5. Vigència i caducitat dels títols. 6. Renovacions. Duplicats. Certificats. 7. Identificació i interpretació de la documentació a aportar amb la sol�licitud depenent de les diferents circumstàncies familiars. 8. Realització de casos pràctics amb diferents circumstàncies específiques. 9. Consulta pràctica sobre l’aplicació de gestió.


Tot el personal de les Oficines de Benestar Social i Família (OBSF), de les Oficines d’Atenció Ciutadana (OAC) i unitats de suport corresponents.

250

Docència

• Susanna Villacampa Guillen. Tècnica. Llicenciada en Dret. Servei de Prestacions Econòmiques i Subvencions. Secretaria de Família.

• Pau Llobet. Tècnic. Servei de Prestacions Econòmiques i Subvencions - (Famílies Monoparentals).

Dades del curs

Primera edició

• Data: 22 de maig de 2014 • Lloc: Barcelona • Horari: De 09.30h a 14.30h • Durada: 5 hores Segona edició

• Data: 23 de maig de 2014 • Lloc: Barcelona • Horari: De 09.30h a 14.30h • Durada: 5 hores Tercera edició

• Data: 26 de maig de 2014 • Lloc: Barcelona • Horari: De 09.30h a 14.30h • Durada: 5 hores Quarta edició

• Data: 27 de maig de 2014 • Lloc: Barcelona • Horari: De 09.30h a 14.30h • Durada: 5 hores Cinquena edició

• Data: 28 de maig de 2014 • Lloc: Barcelona • Horari: De 09.30h a 14.30h • Durada: 5 hores Sisena edició

• Data: 29 de maig de 2014 • Lloc: Barcelona • Horari: De 09.30h a 14.30h • Durada: 5 hores

251

Taller d’aprofundiment en el Títol de Família Nombr osa •

2 edicions: - Primera edició: Barcelona. 16 de juny de 2014 - Segona edició: Barcelona. 17 de juny de 2014



• Codi: 944.11.01-02

Objectius

Davant de la casuística que es presenta al moment de gestionar els títols de família nombrosa, cal aprofundir en la interpretació normativa i els criteris de gestió marcats per la Secretaria de Família del Departament de Benestar Social i Família.

Continguts

Treballar i aprofundir sobre diversitat de supòsits pràctics:

• Diferents tipologies de família

- Famílies reconstruïdes

- Casos d’un únic progenitor

- Famílies amb permís de residència

- Famílies amb fills majors de 21 anys

- Famílies nombroses de 2 fills (vídues, discapacitats) • Categoria del títols (generals i especials) • Identificació i interpretació de la documentació a aportar amb la sol�licitud depenent de les

diferents circumstàncies familiars.


Personal de les Oficines de Benestar Social i Família (OBSF) i de les Oficines d’Atenció Ciutadana (OAC) acreditat com gestor del Títol de Família Nombrosa.

Docència

• Susanna Villacampa Guillen. Tècnica. Llicenciada en Dret. Servei de Prestacions Econòmiques i Subvencions. Secretaria de Família.

• Beatriz Duque. Responsable de tramitació dels títols i carnets de família nombrosa. Servei de Prestacions

Econòmiques i Subvencions. Secretaria de Família.

252

Dades del curs

Primera edició

• Data: 16 de juny de 2014 • Lloc: Barcelona • Horari: De 09.30h a 14.30h • Durada: 5 hores Segona edició

• Data: 17 de juny de 2014 • Lloc: Barcelona • Horari: De 09.30h a 14.30h • Durada: 5 hores