M.B. 1

AUGUST DE PRIMA PORTA

MERCÈ BIGORRA

IES MOIANÈSMERCÈ BIGORRA

IES MOIANÈS

M.B. 2

• Títol: August de Prima Porta• Autor: desconegut• Comitent: el Senat Romà• Cronologia: 19 aC (còpia 14 dC)• Estil: romà imperial• Tècnica: Fosa i la còpia,talla• Material: bronze (còpia marbre de

Carrara)• Cromatisme: policroma• Dimensions: 2,04 m (alt)• Localització original: a la vi.la

Ad Gallinas Albas, de Prima Porta, a Roma

• Localització actual: Musei Vaticani a Roma

M.B. 3

CARACTERÍSTIQUES

• Es tracta d’una escultura exempta, d’empeus, que representa a l’emperador Octavi August caracteritzat com a cap suprem de l’exèrcit.

• És una estàtua amb cuirassa (thoracata), esculpida amb relleus que fan al·lusió als èxits militars d’August a Hispània i a la Gàl.lia.

• És una còpia de marbre d’un original de bronze

M.B. 4

Anàlisi formal• August, amb unes mides

lleugerament superiors al natural, hi és representat amb el braç dret alçat com a signe d’autoritat, en l’actitud d’un orador o d’un home que guia les seves tropes, i amb una cuirassa molt cenyida que li marca l’anatomia.

• El braç esquerre aguanta els plecs d’un mantell, mentre que la posició de la mà indica clarament que hi portava una llança o un bastó de comandament.

M.B. 5

COMPOSICIÓ contraposto La posició dels braços

(el dret que avança i l’esquerre que s’enredereix) es correspon amb la dels peus: la cama dreta aguanta el pes del cos, mentre que l’esquerra es doblega cap endarrere.

M.B. 6

• L’actitud heroica, amb el moviment just insinuat, s’inspira en el Dorífor de Policlet, però amb una clara intencionalitat de retrat.

• Presenta una postura més dinàmica que el Dorífor

M.B. 7

ICONOGRAFIA

August de Prima Porta és un retrat de cos sencer on August està representat com a cap suprem de l’exèrcit. L’original en bronze degué formar part d’un monument commemoratiu de les últimes victòries de l’emperador a la Gàl.lia i a Hispània i de l’inici de la Pax Augustea. August fou divinitzat després de morir (14 dC) i Lívia, la seva dona, fou la seva sacerdotessa. El fet d’anar descalç significa que l'estàtua es feu quan ja August era a l’Olimp, entre els altres déus.

August apareix com a general, per això duu el bastó, aixecant un braç quan dirigeix una arenga a les tropes. El seu vestuari és una mena d’híbrid entre dos tipus d’escultura oficial: la thoracata (cuirassada), en què es representava els magistrats (cónsols, generalment) dotats d’imperium, això és, capacitat legal de comandament; i l’apoteòsica, que representava aquells que exercien càrrecs sacerdotals, i molt particularment el de summe pontífex.

M.B. 8

ICONOGRAFIA

• El peu que sosté l’estàtua és un dofí, al·lusió a la victòria naval d’Actium (31 aC), en què la flota d’Octavi desfà les forces de Marc Antoni i Cleopatra, eliminant el darrer obstacle per a la proclamació de l’Imperi.

• Cavalcant el dofí, Cupido, l’ajudant de Venus, fan referència a l’origen diví de la familia julia.

• August va descalç, símbol de divinitat, la qual cosa fa pensar que la còpia trobada a Ad Gallinas Albas és posterior a la deificació de l’emperador, i elaborada a partir de l’original de bronze encarregat pel Senat, del 19 aC.

M.B. 9

A la part superior el Cel estén el seu mantell damunt del seu cap i a sota reposa la terra, protegida per les dues divinitats protectores de l’emperador, Apol.lo i Diana, mentre el sol travessa l’espai amb una quàdriga precedida per dues nimfes. Al centre, una figura que vol representar Roma acompanyada de la lloba mítica, rep les insígnies que les victòries de l’emperador han recuperat dels seus enemics

cel

Terra amb el corn de l’abundància

Tiberi amb la lloba, rep les Àligues Imperials

Apol.lo

Diana

Aurora guia la quàdrigaDel Sol

Iconografia de la cuirassa

M.B. 10

M.B. 11

El cap d’August reflecteix els seus propis trets

individuals però embellits. La seva expressió és continguda i mostra un aire humanitari.

El retrat d’August és més proper a l’idealisme grec que al realisme romà, malgrat l'exactitud amb que es descriuen les seves faccions, el seu rostre, d’expressió tranquil·la i distant, ha estat idealitzat. També ho ha estat la postura grega i les proporcions. Es representà descalç, com els antics herois olímpics, i amb un Eros damunt un dofí, que simbolitzen la seva immortalitat com a hereu de la deessa Venus a través d’Enees. Tots aquests símbols revelen la clara inspiració grega del retrat oficial, convertit en instrument de propaganda pels emperadors romans. Es tractava de demostrar al poble que l’emperador, August en aquest cas, era un ser excepcional.

En tota la estatuària oficial d’August notem una certa estandarització del rostre (idealitzat i jove) d’influència hel.lènica. Faccions suaus, cabells curts i repartits en flocs.

INTERPRETACIÓ

M.B. 12

La decoració de l’armadura representa la devolució dels estendards que August va aconseguir per mitjans diplomàtics com un oracle li havia indicat, amb la qual cosa l’emperador surt del temps dels mortals i es posa sota la protecció i destí dels déus El fet d’anar descalç també el situa en aquest àmbit de la divinitat

M.B. 13

Fou feta per glorificar a August i marcar la seva entrada a l’Olimp. Exalta les gestes d’August com a fundador i pacificador de l’Imperi.Instrument per tant de propaganda política, tant de la família d’August com de l’imperi, en tots els racons del qual aparegueren escultures d’aquest estil. També serví a Lívia per promocionar la figura del seu fill, Tiberi, hereu d’August.

FUNCIÓ

L’art romà tenia una voluntat històrica que no tenia el grec. Volien deixar constància dels seus èxits, sempre glorificant el seu present i el seu passat.

M.B. 14

DETALLS DEL NATURALISME DELS PLECS DE LA ROBA