mateu i els tics
TRANSCRIPT
MATEU I ELS TICSEleanor Pearl
Asociación Española para pacientescon tics y síndrome de Tourette
Conte per a infants, per dur-lo a l'escolaperquè el llegeixin alumnes i mestres.
Títol original: Mattehew and the tics.
© de la traducció al català: Ramon Pujades i Beneit.© de la revisió lingüística del text: Pau Estrada i Luttikhiuzen.© de les il·lustracions: Maria Rius Camps.
© d’aquesta edició:AAssoocciiaacciióónn EEssppaaññoollaa ppaarraa PPaacciieenntteess ccoonn TTiiccss yy SSíínnddrroommeeddee TToouurreettttee.Avda. Gran Via de les Corts Catalanes 562, pral. 2a.08011 BarcelonaTel. 934 515 550 · Fax 934 516 [email protected]
© de l’edició original anglesa: TSA. TToouurreettttee SSyynnddrroommee AAssssoocciiaattiioonn,, IInncc..42-40 Bell BoulevardBayside, New York 11361-2820Tel. 718 224 2999 · Fax: 718 279 [email protected]
L’APTT agraeix la col·laboració de la Federació ECOM i de TSA,Tourette Syndrome Association, Inc.
DL:
Grafisme+impressió: amb la col·laboració de la Fundació Tam-Tam
MATEU I ELS TICSEleanor Pearl
amb il·lustracions de Maria Rius
Asociación Española para pacientescon tics y síndrome de Tourette
4
En Mateu tenia molts «tics». Un «tic» és fer un movimentamb la cara o el cos que tu no vols fer. Al començament,en Mateu només pestanyejava molt. La seva mare el vaportar a un especialista dels ulls, però el metge no li vatrobar res.
Aleshores en Mateu va començar a sacsejar el cap i lesespatlles, i alhora feia un soroll que semblava un zumzeigcom el d'un borinot. De vegades, a l'escola el zumzeigera més fort i la mestra començava a queixar-se. Algunsnens de la seva classe començaven a fer broma i a posar-li renoms com «Mateu el belluguet».
Quan els pares d'en Mateu van veure com n'era d'infeliç acausa d'aquesta manera de pestanyeijar i de les batzega-des, i ell els va dir que no podia evitar-ho, el van dur a un
5
pediatre, que és un metge especialista en nens. Tampocaquest metge va poder esbrinar per què en Mateu feiaaquestes coses i per això els pares el van portar encara aun altre metge.
A aquest últim li deien neuròleg i sabia tot el que calsaber sobre el cervell. Sabia que el cervell és l'amo de totallò que les persones fan amb els ulls, la veu i tots els mús-culs del cos.
Després d'examinar en Mateu, fer-li un munt de proves iparlar amb ell i els seus pares, el doctor va dir: «En Mateuté la Síndrome de Gilles de la Tourette». «Què és això?»,van preguntar el pares, perquè mai no havien sentit a par-lar d'aquesta síndrome.
El doctor els va explicar que la Síndrome de Gilles de laTourette va rebre aquest nom d'un metge francès, Gillesde la Tourette. Aquest va ser el primer a descobrir per quèalgunes persones feien totes les coses que en Mateu esta-va fent, després d'haver tractat alguns pacients amb elsmateixos problemes cap a l'any 1885.
Aquest doctor va explicar que el cervell diu a la majoria deles persones quan han de moure els seus braços i cames oquan han de pestanyejar o fer servir la seva veu. Però quanes té la Síndrome de Tourette és com si un cotxe comencés
6
a funcionar abans d'engegar el motor. No sabem ambseguretat per què passa això, però sí que sabem que enMateu no podia evitar fer allò que estava fent.
El neuròleg els va dir també que molts metges estaveninvestigant per trobar les causes de la Síndrome deTourette. Ells ja saben que comença de petits, que esdóna més entre els nens que entre les nenes, que no des-apareix quan el nen creix, però que hi ha medicamentsque poden ajudar la majoria de les persones que tenenla Síndrome de Tourette.
Els metges que saben molt d'aquests medicaments pensenque aquests funcionen perquè bloquegen algunes substàn-cies químiques que fan que un es mogui o faci sorolls.Tothom tenim aquesta substància anomenada neurotrans-missor en el nostre cos, però quan es té la Síndrome deTourette és possible que tingui massa activitat i per això lesmedicines són útils. De totes maneres no es poden prendremassa medicaments perquè poden causar son i seria difí-cil mantenir l'atenció a l'escola, i com a resultat d'això noes faria bé la feina. Alguns pacients pensen que els convéno menjar o beure alguns aliments que podrien tenir ele-ments químics nocius o que hi poden ser al·lèrgics.
El doctor va dir a en Mateu i als seus pares que és moltimportant que no tingui ansietat pels seus «tics». Quan un
es preocupa o té tensió pels «tics», aleshores empitjora. Sila gent el renya o se'n burla, aleshores el trastorna molt.De manera que la millor ajuda seria que els seus pares,germans, amics i mestres entenguessin el seu problema.
Finalment, el doctor va dir a en Mateu i als seus pares quehi ha hagut persones amb la Síndrome de Tourette quehan arribat a ser metges, advocats, mestres, músics i cien-tífics. Un dels autors més destacats de la literatura angle-sa, Samuel Johnson –que va escriure el primer diccionarid'anglès–, tenia la Síndrome de Tourette. «Ells no van dei-xar que els seus 'tics' els deprimissin o els descoratgessini tu tampoc no ho has de permetre», va dir el doctor.
7
Amb la col·laboració delDepartament d´Educació
Direcció General d´Ordenació i Innovació Educativa