23/02/2012

1

MATERIALS DENTALS

UD6

MATERIALS DENTALS

• Són els que permeten substituir l’estructura dental malalta o perduda.

• FUNCIONS – Reposa zones danyades per càries. – Tractar lesions de la polpa (endodòncies) – Protegir la dent de l’aparició de càries (segelladors) – Protegir les dents sensibles (vernissos) – Cimentar estructures. – Confeccionar protectors bucals – Realitzar pròtesis de peces perdudes – Presa d’impressions

23/02/2012

2

MATERIALS DENTALS

• PROPIETATS DELS MATERIALS – Duradors

– Resistents

– Estètics

• CONSERVACIÓ – Lloc net, sec, preferiblement fosc i a temperatura constant (20ºC)

MATERIALS D’ODONTOLOGIA CONSERVADORA

• S’usen per conservar l’estructura dentària després de realitzar l’obturació d’una càries.

• CLASSIFICACIÓ: – Per obturar corones:

• Compòsit

• Amalgama

• Adhesius dentaris

• Ciments dentaris

– Per obturar arrels: • gutaperxa

23/02/2012

3

MATERIALS PER OBTURAR CORONES

Compòsit

• Matriu de polímer orgànic derivat del metacrilat (resina) amb partícules minerals (quars o silici), per donar-li resistència.

• S’apliquen per motius estètics (color semblant al de la dent).

• S’usen en tot tipus de cavitats, però sobretot per les que afecten a dents anteriors.

• També s’usen com a: – Segelladors oclusals – Corones provisionals – Carilles (lamines de porcellana que es col·loquen a la cara

anterior de les dents quan existeix diferència de mida o color en les dents.

23/02/2012

4

Compòsit

• Presentació i preparació: – Autopolimeritzable:

Dues xeringues una amb la pasta base i l’altre amb l’activadora que es barregen fins homogeneïtzar.

– Fotopolimeritzable:

1 xeringa amb la pasta que es col·loca a la cavitat i cal fer-li incidir llum perquè polimeritzi.

Compòsit

• La unió del compòsit a la peça dentària es fa: – Amb adhesius: per facilitar-ne l’adhesió a la

dentina.

– Retenció mecànica: s’utilitzen resines líquides que al solidificar queda adherida completament a la cavitat.

• Els compòsits al ser monòmers són tòxics per la polpa, per això, cal utilitzar bases cavitàries prèviament.

23/02/2012

5

Amalgama

• Aliatge de pols d’un metall (plata, estany, coure i zinc) amb mercuri (líquid), que dóna com a resultat un material de color gris plata.

• S’usa quan hi ha pèrdua de corona de dents posteriors.

• Actualment no s’usa massa, degut a la seva toxicitat.

Amalgama

• La duresa s’aconsegueix 24h després, període durant el qual el pacient no podrà menjar aliments sòlids.

• És un material molt conductor tèrmicament, per això a sota caldrà usar ciments o bases cavitàries.

• Precaució: Els vapors del mercuri són tòxics per això, haurem:

– Evitar exposició continua i el contacte amb la pell. – Recollir el material sobrant en contenidors especials.

23/02/2012

6

Amalgama

Adhesius dentaris

• Eviten filtracions sota les obturacions i n’allarguen la durada.

• El més utilitzat són:

– BisGMA

– Edta (Àcid dietilamin tetraacètic)

– Hema (Hidroxietilmetacrilat)

23/02/2012

7

Aplicació d’un adhesiu dental

Ciments dentals

• Productes molt utilitzats.

• S’usen com: – Bases cavitàries: substàncies que es posen entre la dent i el

material d’obturació per aïllar la polpa d’estímuls elèctrics, tèrmics o químics.

– Obturacions provisionals – Per retenir corones, ponts, pròtesis fixes i carilles de compòsit o

ceràmica. – Per retenir bandes d'ortodòncia i brackets.

23/02/2012

8

Ciments dentals

• Classificació:

• CIMENTS PROVISIONALS: – De durada limitada i amb una força d’adhesió no gaire alta:

• Hidròxid de calci • Òxid de zinc eugenol

• CIMENTS DEFINITIUS:

– S’usen per enganxar corones i ponts. – Són més resistents.

• Ionòmer de vidre • Oxifosfat de zinc

Tipus de ciments dentals

Hidròxid de calci: • S’usa com a base cavitària sota:

– Ciments que continguin àcid fosfòric per evitar irritació de la polpa. – Restauracions amb compòsit (resina).

• Té propietats antibacterianes i la capacitat d’estimular la creació de dentina.

• Presentació: – Autopolimeritzable: 2 pastes – Fotopolimeritzable: 1 pasta que es polimeritza amb llum polimeritzada.

23/02/2012

9

Tipus de ciments dentals

Òxid de zinc amb eugenol: • Eugenol és un sedant pulpar (polpa irritada) que inhibeix la

polimerització dels compòsits

• És un bon aïllant termo-elèctric.

• S’usa com a base cavitària sota: – Restauracions amb amalgama. – Obturacions provisionals

• Preparació:

– S’afegeix la pols (zinc) al líquid (eugenol) i es barreja amb una espàtula.

Tipus de ciments dentals

Oxifosfat de zinc: • És un producte tòxic per la polpa.

• S’usa sobre vernissos o ciments que aïllin

la polpa.

• Actualment s’està substituint per l’ionòmer de vidre.

• Preparació:

– S’afegeix la pols de zinc al líquid (solució d’àcid fosfòric) fins aconseguir consistència adequada.

23/02/2012

10

Tipus de ciments dentals

Ionòmers de vidre (CIV)

• És un producte no tòxic per la polpa, que

allibera fluor (acció bactericida) un cop col·locat.

• S’usa com a base cavitària i com a ciment.

• Presentació i preparació: – Pols i líquid que es barregen amb una

espàtula per aconseguir el material desitjat.

Aplicació d’un ciment dental

23/02/2012

11

Vernissos

• Solució impermeable de resines naturals: copal o cel·lulosa amb una substància volàtil (cloroform, acetona,...)

• Al volatilitzar-se el líquid, crea una fina pel·lícula de la resina en la cavitat.

• El més conegut és el Copal

MATERIALS PER OBTURAR ARRELS

23/02/2012

12

Gutaperxa

• Material derivat del cautxú que s’adapta a les curvatures del conducte pulpar.

• Presentació: – Puntes de diferents diàmetres codificades segons norma ISO, que

s’usen impregnades amb diferents tipus d’adhesius i ciments d’obturació radicular com l’òxid de zinc eugenol.

Gutaperxa

• Tècniques de col·locació:

• CONDENSACIÓ LATERAL: – S’aixafen les puntes de la gutaperxa contra la paret lateral de

l’arrel.

• GUTAPERXA CALENTA:

– S’escalfa la gutaperxa perquè quedi fluida i així segella bé el conducte

23/02/2012

13

Puntes de plata

• Material en desús. • Fa la mateixa funció que la

gutaperxa. • No es pot eliminar.

MATERIALS PER A IMPRESSIONS

23/02/2012

14

2. Materials d’impressió i buidat

• Impressió o motlle dental: obtenció d’una reproducció en detall de l’estructura d’una o varies peces dentals o bé de la dentadura completa del pacient.

• Per fer una impressió ens cal: – Material d’impressió: per obtenir el negatiu. Exemple: alginat

– Material de buidat: per obtenir el positiu. Exemple: guix

• Molt útils construcció pròtesis dentals i aparells d’ortodòncia

Procediment per a l’obtenció de la impressió

• El material d’impressió en estat fluid o semisòlid es col·loca a la boca del pacient amb l’ajuda d’una cubeta. Per refredament obtenim el negatiu.

• Després s’omple el negatiu amb el material de buidat (guix) i s’obté un model positiu igual a la boca del pacient.

23/02/2012

15

2.2 Tipus de materials d’impressió

• Hi ha dos tipus de materials d'impressió:

NO ELÀSTICS ELÀSTICS

Guix Alginat

Godiva Silicones

Pasta zinquenòlica Polisulfurs o

mercaptans

Ceres d’impressió Polièters

MATERIALS NO ELÀSTICS

23/02/2012

16

Guix

• Actualment no s’usa perquè al endurir-se s’esquerda i trenca amb facilitat.

• S’usava per fer impressions de cavitats sense dents.

Compostos d’impressió o Godiva

Barreja de resines naturals que s’estoven amb la calor i

endureixen amb el fred. Les planxes s’escalfen al bany maria a 50-60ºC i directament a la flama. Un cop presa la impressió costa treure de la boca pel que la impressió queda força distorsionada.

23/02/2012

17

Pastes d’òxid de Zinc-Eugenol o pastes Zinquenòliques

• 2 tubs de pasta de colors diferents ( Base

d’eugenol + catalitzador d’òxid de Zinc). • Es barregen amb una espàtula volums iguals fins a

aconseguir una coloració homogènia. • S’usa per fer impressions en cubetes individuals

quan falten dents.

Ceres d’impressió

• Mescles de cera d’abella i parafina o ceres i resines de baixa fusió.

• S’usen per: – Impressions de la cavitat oral.

– Estudiar teixits tous

– Registre intermaxil·lar

• Es posa dins la boca del pacient i apareixen a la cera les marques de les cares oclusals.

23/02/2012

18

MATERIALS ELÀSTICS

Alginat

• Material d’impressió més utilitzat. • Derivat d'un polisacàrid d’algues marines. • També s’usa en indústria Alimentària i

farmacèutica com a espessant, emulsionant o estabilitzant.

23/02/2012

19

Silicones

• Compostos de silici

• S’usen per fer impressions quan cal fer una pròtesis dental com corones o ponts, pròtesis completes,...

• 2 pastes que cal barrejar.

• Corona:

• Pont:

23/02/2012

20

Polisulfurs o mercaptans

• 2 pastes: – Base de polisulfur + material de farciment. – Pasta catalitzadora.

• Quantitats iguals i homogeneïtzar. • S’usa quan cal fer impressions detallades per a

pròtesis dentals.

Polièters

• 2 pastes: – Base

– Pasta catalitzadora

• No s’utilitza massa perquè causa al·lèrgia a la persona que ho manipula.

23/02/2012

21

2.3 Materials de buidat

• El més utilitzat és el guix.

• S’usen per obtenir:

– Models: reproduccions exactes d’arcades dentals, teixits tous i durs de la cavitat bucal.

– Encunys: reproducció d’una sola dent.

• Existeixen 2 tipus de guix:

– París o escaiola (més utilitzat)

– Pedra

MATERIALS PER ANESTÈSIA

23/02/2012

22

MATERIALS PER ANESTÈSIA

• Els fàrmacs anestèsics més usats són:

– PROCAÏNA

– LIDOCAÏNA

– MEPIVACAÏNA

– BUPIVACAÏNA

– ARTICAÏNA