MasterChef, Celia i els batallaires.

El meu germà tenia una peixera, en la que no sóc capaç de calcular quants peixos han mort entre fases d’interés i d’avorriment. Una vegada, hi havia un batallaire (Betta splendens) de vius colors, a soles a una presó que, fent l’esforç de pensar com qui té una peixera, semblava desaprofitada. Em contà que els batallaires poden ferir greument les femelles durant el festeig. Que són els encarregats de protegir els ous i que ho fan amb ferocitat, fins i tot de la femella que els ha posat. Que, després, es poden menjar els alevins acabats de nàixer. Coses de les peixeres.

Per suposat, s’enfronten fins a la mort amb qualsevol mascle que entre als seus dominis: només en pot quedar un. Segons sembla, hi ha gent aficionada a aquestes baralles. Compren dos batallaires i observen la seua lluita a mort, com qui mira una baralla de gossos o de galls. El supervivent, després, s’haurà d’enfrontar al nou gladiador que vinga de la tenda d’esclaus.

Pensí en un “joc” de quan era xicotet. Agafaven vespes, els arrencaven les ales i les posaven dins d’una caixeta transparent. Després de la gran proesa de mascle que

significava guanyar davant el poder d’una vespa, s’havia de repetir la jugada per a poder ficar una segona vespa a la caixeta. Deien que es mataven una a l’altra davant els teus ulls.

Moltes persones veganes es comporten com els batallaires o les vespes. És com si els llançaren a una peixera o els posaren dins d’una caixeta on només cap una baralla a mort, per a gaudi de qui les llança.

L’últim exemple ha sorgit al voltant de Celia, la participant “flexivegana” del reality espanyol MasterChef1. Ja l’han obligat a elegir entre menjar tonyina o ser expulsada2, però és més famosa per la foto amb un enorme tros de carn a la mà que ha encés la xarxa. És una foto marca de la casa: es veu que agrada perquè no és l’única amb aquest aixovar. Fins i tot tenen una magnífica al·legoria del que és el consum de carn, amb un home que treballa de funerari i que porta un gran costellam al muscle.

Al MasterChef USA també han tingut el

1 http://www.rtve.es/television/masterchef/aspirante/celia/ 2 Ecoteuve.es, 10/04/2014, Celia, la vegana de MasterChef: “Este atún lo considero sagrado”. http://ecoteuve.eleconomista.es/programas/noticias/5696123/04/14/Este-atun-lo-considero-algo-sagrado.html#.Kku8T43yrxgVgts

Un batallaire.

“Difusió” patrocinada per la indústria càrnia.

mateix “personatge”. Es diu Bri Kozior, i és una vegetariana que fou eliminada després de ser obligada a deixar de banda la seua opció alimentària (per salut, per ètica o pel que siga) una i altra vegada. Ella justifica la seua eliminació perquè no és capaç de fer bons plats amb carn, ja que fins i tot plora quan ha de torrar un filet pel seu xicot3. Probablement, a la Celia li toque una escena protagonista, on guanyarà una competició parcial amb un plat vegà abans de ser eliminada, com la Bri.

Sobre aquest tema, prenc com a meues les paraules de Leonardo Anselmi: “Pot passar. Pot passar que, a un reality de cuina, elegisquen una vegana com a concursant. Pot passar que tot just no sàpiga parlar o no es sàpiga expressar per defensar el veganisme. Pot passar que l’induïsquen a trencar els seus principis en públic, que li proposen menjar un animal mort. Pot passar que ho haja fet. Pot passar que aquesta persona no haja sabut reaccionar i haja mossegat l’ham, tot generant una imatge prou distorsionada del que és una persona vegana. Pot passar que tampoc no sabera reaccionar quan li proposaren que es fera una foto amb un tros de carn. Pot passar que crega que la seua ‘prostitució’ val la pena per a parlar del veganisme. Pot passar que eixa persona haja dit més vegades les paraules ‘amor’ o ‘esperit’ que ‘respecte’ o ‘ètica’, o fins i tot que les paraules ‘veganisme’ o ‘animals’. Ha pogut passar que, finalment, els plans no resultaren i no s’haja parlat de veganisme. Pot passar, i és lògic, que els nervis li hagen jugat una mala passada, no tot el món es mou be en eixos àmbits. Pot passar que, en el futur, li obliguen a seguir cuinant animals morts davant l’audiència. Pot passar que ella haja volgut deixar de banda (potser conscientment, o no) la seua posició política a favor dels i les febles, només per donar-li una publicitat a la causa que tampoc tingué. Pot passar que haja calculat mal. Tristament, tot això pogué passar i passà”.

Quan llançaren a la peixera aquest insult a la intel·ligència, més que batallaires, el que aparegué fou un estol de piranyes. Els renecs, els desitjos de mort fulminat per un raig i els records per a la mare i el pare de tothom que haja tingut a veure amb la flexivegana toparen, de sobte, amb crides d’altres persones veganes, algunes de rellevants4, en defensa d’aquesta dona i del

Aquest dimecres començà la segona temporada de MasterChef i deixà prou imatges curioses. Un dels moments més comentats fou quan Celia, concursant vegana, es veié obligada a provar un plat de tonyina per a continuar en el programa. El jutge Pepe Rodríguez exigí la jove de 27 anys que provara un plat de tonyina per a poder continuar en el concurs. Molt a contracor, Celia accedí, no sense beneir abans la tonyina: ‘Vaig a agrair la vida de la tonyina, per estar ací en aquest plat, i vaig a agrair que l’hàgem tastat’. També deixà clar que ‘el considere quelcom sagrat’. 3 Vegetarian Star, 09/08/2013, “Masterchef” USA Bri Kozior Discusses Proud Vegetarian Moment On Show, http://vegetarianstar.com/2013/08/09/masterchef-usa-bri-kozior-discusses-proud-vegetarian-moment-on-show/ La ‘MasterChef USA’ Bri Kozior parla orgullosa de l’aparició del vegetarianisme al xou. Fou la vegetariana que va fer alguns plats de carn al MasterChef d’aquesta temporada. Finalment fou eliminada, però, abans, pogué aconseguir un moment d’orgull: tingué l’oportunitat d’impressionar el jurat i guanyar una de les competicions amb un plat vegetarià. En una entrevista amb Carter, descriu el moment més memorable: ‘Estic orgullosa del meu plat de fongs, amb el qual guanyí, perquè fou el primer plat vegetarià que haguí de cuinar pel jurat. Fou molt agradable que finalment tinguera bolets salvatges, i que el plat fóra l’estrella. Poder mostrar a tothom que sóc vegetariana, que això és del que es tracta i és el que faig cada dia. Que el jurat apreciara tot plegat em reafirma en el que faig’. Tot i que hagué de competir cuinant diversos plats de carn, admet que, com a vegetariana, no és el seu punt fort: no ha tingut molta pràctica a l’hora de cuinar i menjar aquests plats. L’última vegada que ho va fer a casa, fou un desastre: ‘El més a prop que estiguí fou el setembre passat, quan cuiní un filet pel meu xicot, que no és vegetarià. Però les coses no anaren bé: desemboliquí la carn, que estava sagnant, i em posí a plorar (rialles). He recorregut un llarg camí!’. 4 Em referisc a Aïda Gascón i Francisco Vásquez Neira, d’AnimaNaturalis. (https://www.facebook.com/photo.php?fbid=10203561760024135&set=a.1249229750396.116484.1219022830&type=1&theater) - (https://www.facebook.com/photo.php?

valor que tenia la seua la seua visibilitat i la del veganisme. De nou, duel de batallaires a la peixera.

Seriosament, parlem de MasterChef? Però, si els “combats” de la World Wrestling Entertainment són més creïbles que aquestes coses dels realities. Les persones lluitadores que pugen al ring, amb eixes disfresses i eixa gesticulació sobreactuada, fan el seu paper d’una forma que no està a l’abast ni dels jurats ni d’aquesta gent que només és carn de temps entre anuncis, dins de formats pensats per a costar moltíssim menys del que sembla i aparentar moltíssim més del que són.

MasterChef és tan important per a la difusió del veganisme com que Intereconomía et faça una entrevista sota promeses d’imparcialitat i objectivitat. És tan important com demanar una columna d’opinió a Mundotoro o a Eurocarne, i esperar ansiosament la resposta. Senzillament, hi ha desitjos que no mereixen ni un sol segon de somniar que es facen realitat. Senzillament, tenim mil formes de somniar i lluitar, també pel que fa a la difusió, que mereixen la nostra atenció.

Pel que fa a la campanya “antiCelia”, eixa persona que està representant un paper per a la tergiversació i la ridiculització del veganisme semblant al de la família vegana de l’anunci de Campofrío, pense que cal deixar de ser batallaires a la peixera o vespes a la caixeta, mentre altres miren i riuen.

fbid=10202666542078505&set=a.1067780768544.2011914.1046806506&type=1&theater)