Els plstics

NDEX:

Introducci: qu s un plstic?(origen, propietats i caracterstiques)

Tipus: -Termoestables-Termoplstics-Elastmers

Processos de fabricaci:-Extrusi o moldeig per aire a pressi-Moldeig per injecci-Moldeig per termoconformat-Prensat-Calandratge

Procs de reciclatge dels plstics

Qu s un plstic?

Els plstics sn uns materials molt nous. Els primers descobriments sn de finals del s XIX i els primers usos industrials i comercials de principis del s XX.Els plstics, en pocs anys han substitut a altres materials com els metalls, la fusta, el vidre, fibres naturals com el cot o la llana, etc.En qumica i tecnologia, els plstics sn materials orgnics polimrics d'alta massa molecular. Els plstics sn slids amorfs, sinttics o semisinttics, que tenen una gran utilitat per a la indstria.El terme, en la seva significaci ms general, s'aplica a les substncies de diferents estructures i naturaleses que no tenen un punt fix d'ebullici i posseeixen durant un interval de temperatures propietats d'elasticitat i flexibilitat que permeten modelar i adaptar-les a diferents formes i aplicacions.

Tipus de plstics

- TERMOPLASTICS:

Un termoplstic s un plstic el qual, a temperatura ambient s plstic o deformable, es fon a un lquid quan s escalfat i s'endureix en un estat vitri quan s prou refredat. Els polmers termoplstics difereixen dels polmers termostables en qu desprs d'escalfar i moldejar aquests poden reescalfar i formar altres objectes, ja que en el cas dels termostables o termodurs, la seva forma desprs de refredar no canvia i aquest prefereix incendiar.Les seves propietats fsiques canvien gradualment si es fonen i es modelen diverses vegades. Els principals termoplstics sn:-Resines cellulsiques. Estan obtingudes a partir de la cellulosa, el material constituent de la part llenyosa de les plantes. Pertany a aquest grup el rai. -Polietilens i derivats. Fan servir com a matria primera l'etil obtingut del craqueig del petroli que, tractat posteriorment, permet obtenir diferents monmers. Pertanyen a aquest grup el PVC, el poliestir i el metacrilat. -Derivats de les protenes. Pertanyen a aquest grup el nil i el perl, obtinguts a partir de les diamides. -Derivats del cautx. Sn exemples d'aquest grup els anomenats comercialment pliofilms, clorhidrat de cautx que s'obtenen afegint cid clorhdric als polmers de cautx.

q

-TERMOESTABLESEls pltics termoestables sn materials que una vegada que han patit el procs d'escalfament-fusi i formaci-solidificaci, es converteixen en materials rgids que no tornen a fondre's. Generalment, per a la seva obtenci es parteix d'un aldehid. Els plstics termostables no poden ser reciclats, excepte com a material de rebliment.-Polmers del fenol. Sn plstics durs, insolubles i infusa per, si durant la seva fabricaci s'utilitza un excs de fenol, s'obtenen termoplstics. -Resines epoxi-Resines melamniques. -Baquelita-Aminoplstics. Polmers d'urea i derivats. Pertany a aquest grup la melamina. -Polisters

n

- ELASTOMERSEls elastmers es caracteritzen per la seva elevada elasticitat i la capacitat d'estirament i rebot, recuperant la seva forma primitiva una vegada que es retira la fora que els deformada. Comprenen els cautxs naturals i sinttics; entre aquests darrers es troben el neopr i el polibutadi. Els elastmers sn materials de molcules grans les quals desprs de ser deformades a temperatura ambient, recobren en major mesura la seva mida i geometria en ser alliberada la fora que els deforma.

Processos de fabricaci.

Extrusi: s'escalfa el plstic fins que es torna manejable, a continuaci es fa passar per un forat especial obert en una placa metllica fins que n'agafi la forma. Premsatge: s el procediment ms com per a donar forma al plstic, consisteix en premsar i modelar la matria i desprs esperar a que es refredi perqu no es deformi.

Calandratge: consisteix en fer passar una pellcula de matria contnua per uns corrons superposats aprofitant l'acci combinada de la pressi i el lliscament

n

Termoconformat:consisteix en aprofitar les qualitats trmiques dels materials per donar-los la forma desitjada grcies a un conformador compost per grans quantitats de pues mbils que, aplicades contra la superfcie d'un cos, permeten reproduir-ne amb exactitud la forma i les dimensions. Moldeig per injecci: un mbol o pist d'injecci es mou rpidament cap endavant i cap enrere per empnyer el plstic estovat per la calor a travs de l'espai existent entre les parets del cilindre i una pea reescalfada i situada al centre d'aquell. Aquesta pea central s'empra, donada la petita conductivitat trmica dels plstics, de manera que la superfcie de calefacci del cilindre s gran i el gruix de la capa plstica escalfada s petit. Sota l'acci combinada de la calor i la pressi exercida pel pist d'injecci, el polmer s prou fluid com per arribar al motlle fred on pren forma la pea en qesti. El polmer estar prou fluid com per omplir el motlle fred. Passat un temps breu dins del motlle tancat, el plstic solidifica, el motlle s'obre i la pea s remoguda. El ritme de producci s molt rpid, d'escassos segons

n

Moldeig per extrusi: en aquest procs es fon polietil de baixa densitat. El fos s extrut a travs d'una matriu anular. S'introdueix aire inflant el tub del polmer extrut per formar una bombolla del dimetre requerit, la qual s refredada per un corrent d'aire. El film s arrossegat per un parell de rodets que aixafen la bombolla mantenint aix l'aire emprat per a inflar la bombolla dins d'ella.

Procs de reciclatge.

El vidre: Es separen del vidre els taps metlics o de suro, els trossos de fil d'estany, els bocins de cermica o altres materials que hi pugui haver barrejats. Un potent aspirador en desprn les etiquetes i uns imans n'arrenquen els bocins de filferro o acer que encara hi hagi. Les ampolles un cop netes, s'esmicolen. El vidre trinxat es barreja amb sorra, cal i sosa. Aquesta barreja es fon en un forn. La pasta de vidre entra en unes mquines que la modelen i en fan ampolles noves.

n

El plstic:Els envasos se separen, es premsen i es redueixen a bales que es transporten a la central de reciclatge. Els plstics, un cop separats, avancen per cintes transportadores, on s'esmicolen. Els fragments de plstic es renten per eliminar-ne la brutcia i restes d'etiquetes. Els fragments s'eixuguen amb assecadores industrials. Els fragments de plstic eixuts sn llenats amb molta pressi, a travs de tubs, cap a uns grans sacs. El plstic net i triat ja es pot vendre a fabricants, que el transformaran en productes nous.

n

El paper: Es selecciona el paper i el cartr usats. Es fa una pasta especial a partir del paper i el cartr. Es neteja amb aigua i es planqueja amb productes qumics. Es premsa, s'eixuga amb gran assecadors, i es fabrica paper nou.

Muokkaa otsikon tekstimuotoa napsauttamalla

Muokkaa jsennyksen tekstimuotoa napsauttamallaToinen jsennystasoKolmas jsennystasoNeljs jsennystasoViides jsennystasoKuudes jsennystasoSeitsems jsennystasoKahdeksas jsennystasoYhdekss jsennystaso