maria de la salut - fentcarrerany.cat · a maria no és d'ara, però, que tenim gent que ha...

Número 210 Any XVIII FEBRER, 2004

MARIA DE LA SALUT

ELS ANIMALS TORNAREN A SERPROTAGONISTES PER SANT ANTONI

Els gitanos obtingueren el tercer premi del concurs decarrosses

FENT CARRERANY - (22) Febrer, 2003

EQUIP DE REDACCIÓ:

Magí Ferriol BauzàJoan Gelabert MasJoan Gual BergasMiquel Morey MasOnofre Sureda Ribas

HAN PARTICIPAT EN AQUEST NÚMERO:

EDITA: Associació Cultural FENT CARRERANYSant Miquel, 11 07519- Maria de la Salut

IMPRIMEIX: Gràfiques SIBA Santa Margalida

Nº DEPÒSIT LEGAL: PM-457/1986

La redacció de Fent Carreranyno es fa responsable de lesopinions dels qui hi escriuen

Editorial i sumari ................................. 2Festa de Sant Antoni ........................... 3Comunicat del Departament de FilologiaCatalana i Lingüística general de la UIB 4Una altra ganivetada a la llenguacatalana ............................................... 5Els dàtils d'Alacant i el túnelo de Defla . 6Nous llibres a la biblioteca .................. 6Sa Xerradeta a Ses Tarragones ambn'Antoni Jordà Ramis, pagès ............... 7Ja n'hi ha prou! .................................... 9Bullit de Notícies ............................... 10Demografia. Telèfons d'interès ......... 12El temps. Horaris del tren ................. 13La poesia de l'amo en Llorenç .......... 13Doble denúncia d'ERC davant la fiscalia deBalears contra l'Autovia d'Inca a Manacor ..... 14L'orquestra de joves intèrprets delsPaïsos Catalans ................................. 14Viatge al Marroc ................................. 15Anar a l'ull al bou amb l'ELA -XII- .. 16Comunicat dels examinadors ............ 17Autopista Inca-Mancor? No, gràcies 18La normalització lingüística, va de retro .. 18Vaig néixer al bàndol dels perdedors . 19Rebuts de l'any 2004 ......................... 20Calendari de Fent Carrerany 2004 ...... 20Excrusions programades pel 2004 ...... 20

FOTOGRAFIES:Magí Ferriol, Miquel Morey, IsabelMestre i Joana Maria Capó

EDITORIAL2

Sumari

Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la UIB, AntoniGelabert Mas, Joana Maria Capó, Mariona Gelabert Baldrich, LlorençFont Dalmau, Cecili Buele i Ramis, Miquel Jordan i Ronsano, PereSureda Ribas, Bel Mestre Carbonell i Col·laboradors de la JuntaAvaluadora de Català de Manacor

Lloc Web:www.premsaforana.com/fentcarrerany

correu electrònic:[email protected]

L’Associació Cultural Fent Carrerany és una entitat que es va fundarl'any 1986, i des de llavors, juntament amb la revista del mateix nom, treballaper a la divulgació i la promoció de la cultura en el poble. Entre els seusprincipis fundacionals, entre d'altres, hi ha la defensa i la promoció de lacultura de les Illes Balears i la potenciació de l'ús normal de la nostra llengua,el català.

En aquests moments, observam amb molta preocupació les darreresmesures que ha pres el Partit Popular, des del Govern de les Illes Balears, enmatèria de política lingüística: rebaixa del nivell de coneixements de llenguacatalana per ser funcionari de la comunitat autònoma; tancament de Somràdio;retallada dels pressuposts destinats a política lingüística; llevar autoritat cien-tífica a la Universitat de les Illes Balears. També és preocupant que s'equipariel nivell C de la Junta Avaluadora de Català (JAC) amb el nivell de 4t d'ESO,quan està demostrat, per estudis de la mateixa Conselleria d'Educació, quenomés els millors alumnes de segon de batxiller arriben a un nivell adequat.Això perjudica tots els llicenciats o diplomats que han fet els tres anys dereciclatge de català i tenen el nivell C o tots els ciutadans que han fet l'esforçd'anar a classes i preparar-se per als exàmens de la JAC.

I la mesura més greu, que pot afectar profundament la nostra societat,és permetre que els infants no aprenguin a llegir i escriure en la nostra llengua,tal com s'ha fet fins ara. Tots els infants que viuen a Maria l'han apresaperfectament, i també el castellà, sense cap problema de convivència, alcontrari, ha estat un enriquiment per a tots Aquesta mesura la miram ambpreocupació des de la nostra Associació, perquè, com en molts d'altresmunicipis de Mallorca, els últims anys ha viscut un creixement demogràficimportant, fruit de la immigració: han arribat peninsulars, marroquins,alemanys, equatorians, etc. A Maria no és d'ara, però, que tenim gent que havengut de fora, fa molts d'anys que tenim la sort de conviure amb els primerspeninsulars que arribaren a Mallorca, que s'han pogut integrar perfectament.Ara són uns mariandos més, gràcies a la primera eina d'integració que tenim:la llengua. A Maria no hi ha forasters, és mariando qui ha volgut ser-ho, quiha volgut xerrar en mallorquí i participar en la vida del poble. I a Fent Carreranycreim que és una irresponsabilitat dels polítics permetre que tota aquesta gentque ha vengut a Maria a cercar una vida millor per als seus fills no tengui lesmateixes oportunitats, i que quedin marcats com a diferents o desiguals,perquè no han tengut accés al coneixement de la llengua que parlam. A Mariano volem que hi hagi gent que s'hi senti forastera, tots som mariandos imariandes..

Febrer, 2003 FENT CARRERANY - (23)3

FESTA DE SANT ANTONI

Primer premi del concurs de carrosses Segon premi

Carrossa dels quintos

Enguany Sant Antoni comptà amb molta de gent,gràcies al bon temps i al fet que queia en dissabte. Laveritat és que feia anys que la gent no gaudia com aquestany. Las gamberrades de les quals eren protagonistes elsquintos de cada any es limitaren a alguns coets. I laparticipació al concurs així com a les beneïdes, fou bona.

Esperem que en properes edicions es pugui seguirdisfrutant d'aquesdta festa tan pagesa ara que la pagesiaestà desapareixent.

Molta gent a la plaça

El capellà beneint els animals


El Departament de Filologia Catalana i LingüísticaGeneral de la UIB, reunit en sessió extraordinària dia 23de gener de 2004, vol manifestar la seva preocupaciódavant les darreres mesures del Govern de les Illes Balearsen matèria de política lingüística anunciades el passat dia16 de gener. Just fa unes setmanes el departament ja vahaver de denunciar la involució del procés de normalitzacióde la llengua catalana impulsada per les institucionsgovernades pel PP. Ara aquesta involució s’ha fet encaramés palesa amb l’anunci d’unes actuacions que posaranen perill la continuïtat de la recuperació de la llenguacatalana a les Balears i, a més, crearan una situacióconflictiva que cal evitar. Aquestes resolucions conduirana una societat encara més fragmentada que l’actual, en laqual la integració dels immigrats serà impossible i el català,la llengua pròpia de les Illes Balears, quedarà marginat.

Deixar a cada un dels pares l’elecció de la llenguaen què han d’estudiar els seus fills, a més de crear greusproblemes d’organització en els centres, suposarà un atacfrontal contra el sistema actual que garanteix que tots elsestudiants acabin els seus estudis coneixent les duesllengües oficials de la nostra comunitat. Cal fer notar queels arguments defensats pel Govern es basen en la fal·làciade presentar, en nom d’un teòric bilingüisme –i d’uns “dretsindividuals” que semblen només existir quan es parla de laqüestió lingüística, però no en els altres àmbits de la vidacol·lectiva–, unes disposicions que restringeixen l’ús delcatalà en aquells àmbits en què la nostra llengua ha assolituna certa implantació; però, en canvi, en nom d’aquestmateix bilingüisme, el Govern no ha fet ni anunciatabsolutament res per tal d’estendre la nostra llengua enaquells àmbits en què encara resta totalment marginada,que com tothom sap són molts.

Per altra banda, la suposada defensa de lesmodalitats dialectals que fa el Govern és perversa. Encap moment ni des de la universitat, ni des del col·lectiude professors de llengua catalana no s’ha atacat la riquesadialectal del nostre idioma. A més, la defensa de lesmodalitats dialectals que esgrimeix l’actual Govern no ésaltra cosa que una maniobra confusionària, amb la qual esvolen fomentar entre la societat uns prejudicis quecomençaven a estar superats i que, a hores d’ara, nomésdefensen certs grups secessionistes. El Govern hauria desaber que l’existència d’una llengua estàndard no implicala pèrdua de la varietat dialectal, la qual només esconservarà si la llengua catalana assoleix un estatus denormalitat.

En aquest sentit, el Departament de FilologiaCatalana i Lingüística General considera absolutament

inacceptable la pretensió de crear una secció filològicadins l’Institut d’Estudis Baleàrics, que usurpi a laUniversitat de les Illes Balears unes funcions que li sónpròpies segons l’Estatut d’autonomia (1983) i que esconcreten en la Llei de normalització lingüística (1986).Darrera aquesta maniobra del Govern només s’amaga laintenció d’imposar unes solucions fragmentadores de lanostra llengua en contra dels criteris de la UIB, els qualssón els que admeten sense discussió tots els romanistesd’arreu del món. És, per tant, una intromissió inadmissibledel poder polític en el terreny científic, pròpia d’unesautoritats que no demostren el més mínim respecte enversla llengua del seu país.

El procés d’incorporació del català al’ensenyament s’ha realitzat en unes condicions complexes,que fan difícil que el nivell adquirit pels alumnes sigui elque teòricament haurien de tenir en acabar l’EnsenyançaSecundària Obligatòria. A més, la Conselleria d’Educaciói Cultura hauria de tenir en compte que a l’ensenyamentprimari i secundari no s’avaluen exclusivament elsconeixements adquirits pels alumnes, sinó altres factorscom les actituds o el treball realitzat, a diferència del queexigeix la Junta Avaluadora de Català. Per tot això, elnivell que tenen els alumnes en acabar quart d’ESO no espot equiparar al nivell C dels exàmens de la JuntaAvaluadora de Català o dels Cursos de Reciclatge. ElConseller d’Educació i Cultura hauria de saber quins sónels coneixements reals que els alumnes tenen en acabarl’ESO. Des de la universitat podem afirmar que, en moltsde casos, el nivell de llengua catalana que tenen els alumnesque es presenten a les proves de selectivitat (és a dir, queja han cursat tot el batxillerat) no és suficient com peratorgar automàticament el nivell C a tots els alumnes. Pertant, la mesura anunciada pel Conseller d’Educació iCultura deixa sense eficàcia l’acreditació que fins ara hanaconseguit les persones que s’han presentat a les provesde la JAC o que han cursat el reciclatge, així com la labordels professors que els han format i de les institucions –com la UIB o el Govern de les Illes Balears– que hi hancol·laborat.

Finalment, el Departament de Filologia Catalana iLingüística General de la UIB se solidaritza amb elscol·laboradors de la Junta Avaluadora de Català i s’oposaa les resolucions que en contra d’ells ha anunciat queemprendrà el Govern. Atesa la seva gravetat, exigim laimmediata retirada de les mesures anunciades dia 16 passat,les quals només s’expliquen per la utilització partidista dela llengua que ve fent el Partit Popular des de la campanyaelectoral del maig del 2003.

COMUNICAT DEL DEPARTAMENT DE FILOLOGIA CATALA-NA I LINGÜÍSTICA GENERAL DE LA UIB


Els titulars dels diaris del passat dissabte dia disset de gener,no podien ésser més sorprenents i esgarrifosos. Dèien així:“El Govern aprova un paquet de mesures per desenvoluparel bilingüisme en els centres escolars. Els pares decidiranen quin idioma aprendran a llegir i escriure els seus fills”.Pens que comença a ésser indignant que els senyors/esdel P.P. s’oblidin de les lleis que ells mateixos aprovarenquan estaven al govern de la Comunitat fa uns anys.L’actual Llei de Normalització Lingüística no és obra delPacte de Progrès, és bastant anterior. Per tant, sorpreninfinitament aquest canvi d’actitut. Però es veu que enshaurem de començar a acostumar, a tota una sèrie devexacions i provocacions per part d’aquesta gent de ladreta.En comptes d’anar avançant i progressar en democràcia,tornam enrera als temps obscurs de la dictadura franquista.Governar a cop de decrets llei, per implantar allò que elsconvé o els beneficia i despatxar tot allò que no elsinteressa. Aprofiten la majoria absoluta, confonguent-laamb l’absolutisme, i això res té a veure amb la democràcia.Pel que es veu, el pas del President Mates pel govern deMadrid, es degué contagiar del Sr. Aznar i sobretot del’il.luminat Sr. Zaplana, amb el qual es feren molt amics.Cal recordar, que aquest darrer, fou president de laComunitat valenciana. Allà fou el principal culpable de lapolitització que va sofrir la llengua catalana; aconseguintque es digués llengua valenciana, malgrat que en els àmbitsdocents i universitaris, no li fessin massa cas. Però elmerder ja està fet, i aquest mal serà difícil de resoldre. Esveu que el Sr. Mates es va impregnar de les doctrinesfeixistes i extremistes dels seus amics de govern. Anticatalanistes al cent per cent. I ara sembla que vol implantaraquesta mala llavor a la nostra comunitat illenca. Llàstimaque éssent tan amics li birlàs la seu de la Copa Amèrica,però això és un altre tema distint.És bastant coneguda la fòbia que el Sr. Mates té en versdels docents i no dubta en desqualificar-los sempre que tél’ocasió. No sé els motius quins són. Però això és unarealitat bastant coneguda, i no sols per la seva part, sinotambé per molts de membres del seu grup.L’educació o l’ensenyament, és un tema que a la dretaespanyola no els ha interessat mai. L’únic que els interessaés controlar-la, però no fomentar-la ni procurar millorar laseva qualitat, per moltes lleis que vulguin imposar des deMadrid. Tot és mentida. Tot això forma part del doblellenguatge que saben utilitzar molt bé per tal de confondrela gent del carrer. I és molt lamentable que vulguin utilitzarels pares per posar-los en contra i enfrontar-los amb elsdocents; cosa que no seria la primera vegada que hanfet. D’això en saben molt, són uns experts.Ells no tenen problemes amb l’educació dels seus fills.

Quan els convé, si val la pena, els envien a estudiar al’extranger, en aquelles escoles i universitats que elsformaran tal i com a ells els interessa. Però se’n fotendels fills dels immigrants i dels pares d’aquests.Posar el tema de l’educació i de la cultura en mansd’aquestes persones, és com qui posar una bomba en mansd’un desequilibrat mental. El mal que poden causar potser irreparable.La llàstima és, que disposen de la complaença de la majoriadels mitjans de comunicació, els quals difonen les sevesmentides o veritats; i amb la seva manya fan creure quasitot el què ells volen.Per altra banda, políticament, no tenen oposició. L’esquerrasegueix dividida i enfrontada amb ella mateixa com ho haestat sempre, per desgràcia; i això ho aprofita la dreta peraconseguir encara més vots. I això ho podrem comprovarsegurament el proper dia catorze de març, en les propereseleccions generals. Cosa que no desitg ni voldria de capde les maneres, però molt ha de ploure per ablanir laconciència de tants i tants de votants que els fan costat.Si malament es troba el tema de l’educació en aquestamoments, amb totes aquestes mesures que proposen desdel Govern Balear, no farà més que empitjorar una situació,que al dia d’avui ja és prou difícil.Per altra banda, pot ésser també una estratègia del P.P.,per tal d’aconseguir encara més vots per a les propereseleccions del mes de març, cosa que tampoc no seriad’extranyar.Esper i desitg que aquest tir els surti per la culata i que nos’ensurtin amb la seva, perquè això podria ésser unaganivetada més cap la nostra llengua, que prou ferida jaes troba.Que Déu ens agafi confessats a tots i que es posi de partnostra.

Pere Sureda RibasGener 04

UNA ALTRA GANIVETADA A LA LLENGUA CATALANA?

OFICINA DE MARIA DE LA SALUT


Els dàtils d’Alacant i el túnel de Defla

Fa uns dies em trobava a Alacant per motius de feina i al’hora de tornar cap a ca nostra amb avió, vaig haverd’esperar-me més de tres quarts d’hora a l’aeroport acausa d’un retard, i van..., d’Iberia.

Mentre esperava vaig haver de fer unes quantes voltesper la zona del «dutty-free», cosa que no m’agradagaire ja que tots són iguals i a tots s’hi troba el mateix,però que sembla que si un no s’hi passeja i compraalguna cosa, que sol ser sempre unes xocolatines per lafamília, no fa el que toca.

Be, idò, com que encara estava empatxat de torró,també d’Alacant, del Nadal passat, i de xocolata de lesmateixes festes, vaig pensar que el que podia fer eracomprar una bossa de dàtils del palmerar alacantí queels preparen d’allò més bé i són un delícia que ajuda aendolcir una mica la vida que molta falta ens fa aquestsdarrers temps.

Vaig fer una volta per la botiga «internacional», que percert estava plena de turistes, en quantitats semblants ales de l’aeroport de Ciutat els caps de setmana i al’estiu, ja que Déu n’hi do la quantitat de turisme quetenen per aquell país, i com deia, per veure si trobavabosses de dàtils; lògicament no n’hi havia. I vaigdemanar a una de les dependentes on en podria trobar, icosa fina, ni me va entendre, ni es va preocupar de fer-ho, ja que jo li parlava en un dels idiomes oficialsd’aquella terra; se’m va acostar una altra i em vacontestar en anglès, ...com si jo en tengués cap pintad’anglès, que no en tenia i que miràs a veure a la botiga

de productes regionals.

Dit i fet cap allà falta gent, «Productos Regionales», sí,regionals, però de totes les regions de l’estat, però dedàtils ni els pinyols, això sí, em varen entendre quan elsho vaig preguntar en català malgrat que em contestarenen castellà. Hi havia pernils sencers, a daus, a llesques,formatges i torró d’Alacant, poquet, ceràmica de totesles terres del país, caramels de totes les autonomies,«polvorones», «sobaos pasiegos», però dàtils, no. Però elque més hi havia eren bars, restaurants d’entrepans itavernes, tot estrangers o d’inspiració estrangera, «irishpubs», per una clientela aclapadorament forània.

Mentre passaven els llargs minuts d’espera anavareflexionant i relacionant els dàtils com a tipismeregional i el futur túnel de Defla com a cosa típica delPla de Mallorca. És a dir, ho tornaré a repetir per veuresi jo mateix m’entenc: el que és propi d’un país nos’exposa al públic estranger, cosa que seria el mésnormal del mon, i si no anau a Holanda i vos ompliran deformatges fins a les orelles; en canvi a una zonageogràficament plana, d’ací a uns anys s’oferirà com atipisme anar a veure com s’ha construït un tunel per unaautovia en terreny planer. Horreur.....!

Però com que del que es tracta és de preservar unesalzines, espècie protegida, es contrueix un túnel; tot aixòem recorda aquella propaganda que feien fa uns anysde «cuando un monte se quema, algo suyo se quema» iLa Codorniz hi afegia: Sr. Conde.

Antoni Gelabert MasBarcelona, Febrer 2004

NOUS LLIBRES A LA BIBLIOTECA:

Aquest mes ens ha arribat de la Conselleria uncaramull de llibres nous. Són llibres infantils i juvenilsben oderns.

Des de la biblioteca animam a tots els nins i nines (i alsque no són tant nins) que venguin a llegir i a veureaquests llibres tan interessants que ens han arribat.

- Contes per explorar: «Exploro la platja»; «Explorol’aiguamoll»... Ed.Cruïlla.

- Contes per imaginar: «L’arbre de les fulles DIN A-4"; «En Bernat i la taca»; «L’homenet de massapà»;«La casa de la mosca fosca».... Ed.Kalandraka

- Contes de poesia: «Barques de paper» de SalvadorEspriu; «El cargol» de Josep Carner...Ed. Cruïlla.


Antoni Jordà Ramis, té 52 anys i des de sempre s’hadedicat a la pagesia. És un dels pocs pagesos que quedena Maria i essent jove, deu ésser dels pagesos més vellsde Maria. En Toni s’ha modernitzat, però fa feina tot solajudat de la maquinària i encara manté algunes costumsantics, com fer rotacions de cultius, fer melons de secà,etc. i xerrant amb ell un s’adona que estima la terra i laseva feina.

La feina de pagès ha estat la teva primera i únicafeina?

Sí, vaig acabar els estudis i vaig començar a ferde pagès amb la família.

Ens pots contar un poc les diferències de la feina alcamp de quan començares, deu fer uns trenta anys,i les feines d’ara

N’hi ha molta de diferència. Jo quan vaig començarsembràvem amb les bèsties, llauràvem els sembrats,collíem l’herba, sobretot les dones, i després aquesta herbala donàvem als bous per menjar.

I amb l’arada amb rodes també hi vares llaurar?No, amb l’arada amb rodes jo no hi he llaurat perquè

a ca nostra ja hi havia tractor, però sí que he llauratsembrats i he sembrat amb bèsties.

Devia ser l’única recol·lectora de Maria?Sí, la primera recol·lectora de Maria la vàrem

comprar quan jo devia tenir 12 o 13 anys. Era unarecol·lectora com les que hi ha ara, però molt més petita iel gra anava dins sacs i amb el mateix recol·lectar jadeixava la palla fermada, feia unes bales com a manatsde palla, molt petites.

Aquesta màquina fou la segona recol·lectora quehi va haver a Mallorca i la varen comprar entre tres: monpare, els Burguets i en Biel de son Niell i l’any següent aMontblanc també en compraren una, me’n record que erade la marca Class, en canvi de la nostra no hi ha maneraper recordar-me de la marca, era una recol·lectoraalemanya vermella, duia el motor Mercedes, però norecord la marca.

Tu la menares a n’aquesta recol·lectora?Sí, jo als 15 anys ja vaig fermar tots els sacs i després

me vaig treure el carnet i ja la vaig menar sempre, erendos homes per cada màquina, un que menava i l’altre quefermava sacs.

Quantes quarterades conreàveu en aquell temps?A ca nostra conreàvem la nostra terra i

aproximadament devien ser unes 20 quarterades, però hifeia feina tota la família.

Quin temps necessitàveu per sembrar unaquarterada amb la bèstia?

Tres hores i tiràvem per quartó 22 quilos d’ordi i 25quilos de blat i abans de sembrar l’havíem sulfatat.

Per a què servia sulfatar el gra, i com se feia?

Posàvem els sacs de la llavor en remull dins unaportadora plena d’aigua i sulfat de coure i això servia per

Sa Xerradeta a Ses Tarragones amb... Antoni JordàRamis, pagès

Factura de laprimera aradaen rodes quees dugué a

Maria datadal'any 1924.Ladugué el seu

tio, pelSindicat

I el batre a l’era com t’anava?No l’he coneguda jo a l’era. A ca nostra ja teníem

“cosetxadora”, però hi he vist fer feina, quan jo“cosetxava” encara hi havia molta de gent que batia al’era i quan tenia 5 o 6 anys record haver acompanyat alpadrí a dur el dinar als nostres homes a l’era.


que no tragués mascara.

I encara ho feis això de sulfatar?A la llavor nova que compr no, ja que ve preparada.

Però el gra que jo deix per llavor el triï de sembrats nets,ja que segons diuen un gra que no ha tingut mascara,difícilment el pot tenir. També diuen que el gra que témascara és el gra gros i jo el gra de llavor el pas per laporgadora i tria el gra més gros i el més petit i me deixa elgra mitjancer.

vegada Blat. Ara molts d’anys he provat de restoblar blati després un any o dos ordi i l’any següent a segons quinsllocs hi faig civada. Després de la civada jo tenc el costumde fer-hi Blat.

Se nota amb la producció el fet d’anar fent rotacions?Ja ho crec, hi ha coses que són molt llépoles, els

melons, les síndries, les faves i el favó com més anys faque no n’hi ha fet, més bon resultat donen. En canvi ambl’ordi no se nota, si li dones menjar, en pots fer cada any,però a les altres plantes els agrada descansar.

Quina llavor sembres de cereals?Jo sembr llavor híbrida i faig llavor per sembrar l’any

de davant. És a dir la meva llavor només la sembr un any.

Actualment a més de cereals, sembres altres coses ?Si, faig un parell de quarterades de meló de secà

per fer guaret.

Quina particularitat té el meló de secà enfront delde reguiu?

El meló de secà és més gustós i més dolç i duumanco feina.

I quina clientela el compra al meló de secà?El venem a l’engròs i va al mateix mercat i al mateix

preu que el de reguiu, però al pagès li duu manco feina i témenys malalties, però també produeix manco.

Econòmicament surt a compte vendre alsmajoristes?

No ens queda més remei, fa uns deu anys o més, sique feies un duro amb els melons venuts al majorista, l’únicque ha pujat els preus és el majorista, el pagès cobra meso manco el mateix. Fa 10 anys els venies a 20 o 25 pessetesi el majorista els venia a 35 pessetes, però ara el pagès elsven a 25 o 30 pessetes i el majorista els ven a 100 pessetes.Els pagesos fa més de 10 anys que venem al mateix preuo més barato i el gas-oil i els jornals en canvi de cada diapugen.

Canviant un poc de tema, a Maria fins fa uns 10 anysse feien molts d’alls i ara de cada vegada en fanmanco, a que és degut això?

A la manca de pagesos, abans hi havia molts depetits pagesos i alguns retirats que feien 1 quartó o mitjaquarterada d’alls i això se perd, en canvi ara hi ha 2 o 3pagesos que fan 3, 5 o 7 quarterades d’alls, la produccióés similar però enlloc d’estar repartida entre 30 o 40pagesos està repartida entre 2 o 3.

Duen molta de feina manual els alls?Si, però ara amb l’esquitxar s’ha reduït molt la ma

La porgadora, de marca francesa, que encara utilitzaI ara un pagès com tu, que és tot sol, que pot conrear?

Si vos he de dir la veritat, no ho se exactament,però entre 100 o 150 quarterades, però de la primera feinaa la darrera les fa jo tot sol amb les màquines.

Abans s’aprofitaven més les coses i per a la feinadel camp necessitaven més gent?

Si, a ca nostra hi havia exsecalladors, un porquer, al’estiu 2 o 3 homes d’era i un home de cap a cap d’any,però a poc a poc la maquinària ha anat llevant tot elpersonal

I ara ets tot sol, no tens gent llogada?Jo tot sol i les màquines, la maquinària ha retirat el

personal.

Als teus inicis també fèieu cereals, que en fèieu ambel gra?

Si, i la major part del gra se consumia a casa, hisolia haver dues vaques i engreixàvem els bous que feien,hi havia unes quantes truges i s’engreixaven els porcs.Després hem anat fent segons el mercat, temporades polls,temporades porcs, temporades bous, s’anaven alternantsegons el mercat i al final hem acabat sense pollastres,bous ni porcs, venem el gra a l’engròs i acaba fet pinso.

Per sembrar els cereals fas rotacions com abans osempre sembres el mateix ?

Jo encara faig les rotacions com abans, primer blat,l’any de davant ordi, el següent favó o melons i altre


d’obra, ara ja no fan l’herba als alls, esquitxen amb unherbicida i a l’hora de treure ja no ho fan amb bèstia,empren el tractor. L’única feina que fan a ma és la sembra.

Tu en sembres d’alls?Només pel consum de casa, igual que les tomàtigues

de ramellet. Per aquestes feines hi ha d’haver moltes demans i actualment els jornals se mengen tot el queprodueixes, l’única manera de tirar endavant és fer-ho tottu.

Per recol·lectar també ho fas tot sol, recol·lectes itragines el gra ?

Si, jo tot solet, vaig recol·lectant i buidant larecol·lectora dins el remolc, quant el remolc és ple, atur lamàquina i vaig a ca nostra a buidar i una altra vegada altall a seguir recol·lectant. Per posar un home que se’ndugui tot el que guany, puc tenir la màquina aturada mentrejo tragín el gra i així aturada no gasta.

Per lluitar per moure doblers, conreant més terraamb personal llogat i una vegada haver porgat el net és elmateix, puc ser jo tot sol i no he d’estar pendent dels homesni agafar cap enrabiada.

Hauria de sembrar una figuera, quan és el bontemps?

El millor temps per sembrar una figuera és en tenirel clot fet, un bon clot, d’un metre per un metre o més. Lasembres al fons del clot i li vas tirant terra, si la sembresfonda no hauràs de collir bordalls i si vols que faci viasembra-la de branca i millor si és bordissot blanca i en sergrosseta l’empeltes de la varietat que vulguis.

I seguíremparlant depreus de gas-oil, de recordsde lainfantesa, del’escola, deSant Francescd’Inca, etc. Iquan vàrem

mirar el rellotge ja s’havia fet tard i l’endemà era dia feiner.Ara, acabada la xerradeta, passats uns dies, quan

la tornes a escoltar per passar-la al paper, veus que vaser una vetllada de profit, en Toni ens contà coses de laseva feina, que per desgràcia avui per avui hi ha un gransector de gent que desconeix i no en parlem d’aquí a unsanys.

Gràcies Toni per passar aquesta estona ambnosaltres i ajudar-nos a deixar testimoni d’una feina i d’unamanera de viure que per desgràcia va a menys.

Magí Ferriol, Antoni Fiol i Miquel Morey

JA N’HI HA PROU!Shhhhtt!!!!...Tanqueu els ulls. Dediqueu dos

minuts a pensar què passaria si de cop i volta ustrobéssiu lligats de mans i peus. Sí, sí, encadenats enmig del no-res, en un paratge fred i desolador. I que decop i volta s’acostés algú amb passos ferms, amb lacara ben alta, amb aires de superioritat.Una personamolt més grossa que vosaltres, alta i robusta, gairebémonstruosa.

Voleu cridar, voleu parlar, voleu DIALOGAR...però no us deixen. Gairebé no us deixenni aire per respirar. Cada cop que intenteu fer un gest oobrir la boca us llancen una d’aquelles esfreïdoresmirades que us deixen glaçats. Una mirada d’aquellesque maten, i us amenacen mentre alcen la mà ben alta(perquè això sí que se’ls dóna bé).

No enteneu el perquè d’aquest maltracte, al cap ia la fi només esteu allà per defensar els vostres drets!!(quin acudit,eh? ). Però a ells tan se’ls en fot, perquètenen el poder i és l’únic que els importa. Potser sí quetenen el poder, però els manca la raó i, al capdavall,aquesta és el que verdaderament té pes. L’ús de la raóés el que ens fa ser persones, però ells no ho entenen...qui sap, potser és que d’on no n’hi ha no en raja.

De fet, no cal que continueu amb els ulls tancats.Ans el contrari...OBRIU-LOS!! El que pretenc explicaramb aquestes modestes línies és exactament el que estàpassant al nostre voltant. Aquesta gent tan ufana quecreu que el món els pertany i que les persones somfigures de paper que ens poden treure del joc quan elsconvingui. Un joc on les regles les fan i desfan tan solsen benefici pròpi.

No senyors!!!Així no es va enlloc! Ja és hora queaquestes regles canviïn. Que altres camins apareguin,altres camins on es té a tothom en consideració, ontothom pot conviure deixant enrere les sevesdiferències. Ja n’hi ha prou de tanta mà dura sensepietat. Ja n’hi ha ben bé prou!!

MARIONA GELABERT BALDRICH


BULLIT DE NOTÍCIES10

REUNIÓ A LA CASA DE CULTURA DELSAFECTATS PER L’AUTOVIA INCA MANACOR

El passat dia 3 de gener es reuniren a la casa decultura, els afectats per les expropiacions del nou traçatdel projecte d’autovia entre Inca i Manacor. Allà l’equipde govern donà les poques explicacions del que hi havia.Els plànols foren exposats i hi hagué opinions per a totsels gustos, encara que les majoritàries són d’astoramentdavant aquesta autovia que ens volen entaferrar.

UNA ACTIVITAT AMB XIMBOMBESEl dissabte dia 10 de gener, a l’escola de dalt hi

tingué lloc una ximbombada organitzada per l’Associacióde Música de Maria. El mestre fou Jordi Cloquell,“Artiller” i la participació, en aquest acte de la nostracultura fou nombrosa.

CONCERT D’ARPA I FLAUTAEl dijous, 8 de gener, a la Capella Fonda hi tingué

lloc un concert d’Arpa i Flauta, a càrrec de la flautistaCristina Badia i l’arpista Mayte Abargues, ambduesmestres de l’orquestra Simfònica Ciutat de Palma. Esfeu un repàs d’aquests instruments al llarg de la història ies tocaren peces molt belles. La llàstima és que just cincespectadors aprofitaren la lliçó. L’acte estava patrocinatper la Caixa.

CRIDA DE L’OBRA CULTURAL BALEAREl passat dia de gener tengué lloc una concentració

d’un bon nombre de persones davant el Consolat deMar, per demanar al Govern Balear que rectifiquin ambels seus projectes de mesures lingüístiques que atemptencontra la nostra cultura i la nostra llengua. La presentacióde l’acte anà a càrrec de Joan Gelabert, el qual acabavad’agafar la presidència de l’Obra Cultural Balear, desprésde la dimissió d’Antoni Mir, i llegí el manifest demanantla rectificació, la cantautora mallorquina Maria del MarBonet.

Febrer, 2003 FENT CARRERANY - (31)

BULLIT DE NOTÍCIES11

TEMPS DE FOGUERONSJa se sap, quan s’acosta Sant Antoni és temps de

foguerons i de torrades, del porquim que no fa molt hemmort. Així, a Maria, en diferents dies i en distints llocs,ens hem pogut encalentir vora el foc i torrar una mica dellengonissa regadeta amb un bon vi de la terra. El foguerómés matiner fou el de l’escola que fou encès el dia 15 al’escola de baix. L’endemà, vigília de Sant Antoni, fou aSa Plaça, al carrer Major, i a altres indrets on el foc feumés agradable la nit.

DIA 30 DE GENER, DIA ESCOLAR DE LA NOVIOLÈNCIA I LA PAU

Aquest dia com cada any, es celebra a tot el món,el dia escolar de la no violència i la Pau. És en record deMahatma Gandhi, el qual amb la seva actitud pacifistadugué a la independència la seva pàtria, la Índia. Idò bé,a l’escola de Maria hi tengueren lloc una sèrie d’actesamb aquest motiu, i l’endemà, tocà al grup d’Esplai, elsquals deixaren unes pancartes al balcó de l’Ajuntament,demanant aquesta Pau tan necessària i que tan pocsresultats donen els esforços i peticions per a conseguir-la.

L’ESCOLA DE MARIA TORNA PARTICIPAR ALPROGRAMA ESCOLES VIATGERES

Quan just fa dos anys de la darrera participacióde l’escola de Maria en el programa d’Escoles Viatgeresa Almeria, enguany ha tornat a ser seleccionada. I aquestavegada, la ruta a estudiar serà la ruta de Toledo, lloc ondurant un temps convisqueren pacíficament les tresreligions més importants de l’àrea mediterrània: lacristiana, la jueva i la musulmana, deixant un llegatarquitectònic i cultural importantíssim.

MANIFESTACIÓ DEL PROPER DIA 14 DEFEBRER

El proper dia 14 de febrer estam tots convocats aPalma, en una gran manifestació, amb l’objectiu d’aturaraquest projecte d’Autovia entre Inca i Manacor. Paga lapena que els que manen ens facin cas i se n’adonin dequè som molts els perjudicats i a més aquest perjudici,no s’acabarà amb nosaltres, sinó que l’heretaran elsnostres successors.

EXCURSIÓ DE MATANCES AMB SA NOSTRAPel proper mes de març, l'oficina de Sa Nostra de

Maria, organitza una excursió de matances. La partida ésdes de l'oficina de Maria en direcció cap a Portocristo-SaGruta Nova. Aquí hi haurà berenar. Després es farà unrecorregut per diferents indrets de l'illa visitant mercats,museus i altres locs d'interès, depenent del dia i de laclimatologia. En acostar-se l'hora de dinar, retorn cap aSa Gruta Nova, per trobar-se amb un excel·lent dinar dematances. Els interessats podeu passar per l'oficina de SaNostra per apuntar-vos o per obntenir més informació


DEMOGRAFIA

HORARIS:AJUNTAMENT:de 8'30 a 15 hores.APOTECARIA:Matí: 9 a 13 hores.Horabaixa: 16'30 a 20'30 hores.UNITAT SANITÀRIA:de 9 a 15 hores.BIBLIOTECA:Dilluns, dimecres i divendres: de 17 a 19 hores.Dimarts i dijous: de 17 a 20 hores.LÍNIA MARIA-PALMA:Sortides Maria: 8 i 15 hores.(15 h. Dissabtes no,Festius sí)Sortides Palma: 13 (dissabtes, 14 h) i 19 hores.(Festius, 19,15 hores)LÍNIA INCA-MANACOR:Cap a Manacor: 12'30 i 19'55 hores.Cap a Inca: 9'40 i 18'50 horesLÍNIA MARIA-HOSPITAL-MANACOR:(De dilluns a divendres)Sortides Maria: 7'55, 10'30 i 14'45 horesSortides Manacor: 11'05, 13'35 i 18 hores

- Per demanar hora al servei de Pediatria heu decridar de 8 a 14 hores al ...............................855043- Per urgències, a partir de les 15 hores heu decridar al ..........................................................520292- Preparació pel part, postpart, control degestació i informació sobre anticonceptius heu decridar al ..........................................................236624

PUNT D'ATENCIÓ CONTINUADA DE SINEU:Carrer Ponent, número 3.

TELÈFONS D'INTERÈS:AJUNTAMENT 971525002 (FAX) 971525194BIBLIOTECA 971525688UNITAT SANITÀRIA (cita prèvia) 971525594APOTECARIA 971525020ESCOLA DE DALT (telèfon i fax) 971525083ESCOLA DE BAIX 971525252LOCAL TERCERA EDAT 971525564PARRÒQUIA 971525033GESA INCA: AVARIES 971880077BOMBERS 085HOSPITAL MANACOR Informació 971847000 Urgències 971847060 Cita Prèvia 971847100AMBULATORI D'INCA 971502850URGÈNCIES A TOTA L'ILLA 061SON DURETA (Centraleta) 971175000AMBULÀNCIES S.S. (Inca) 971502850AMBULÀNCIES 971200362RECAPTACIÓ TRIBUTS CAIB (Inca) 971505901ADMINISTRACIÓ D'HISENDA (Inca) 971505150

12

ENS HAN DEIXAT:

Que descansin en pau.

BENVINGUTS:

Enhorabona als pares i demés família

Madò Joana Gomila Galmés, ens deixà el passat dia 6 de genera l'edat de 88 anys. Vivia al carrer Major, número 55.

Madò Aina Martí Vanrell morí el passat dia 21 de gener a l'edatde 94 anys. Vivia al carrer de Ses Venes, número 8.

En pereQuetglas Mas, vanéixer el passat dia30 de desembre. Ésfill de BartomeuQuetglas Mas iMargalida MasFont.

Na Tifani Xiomara Chamba Zumba va néixer el passat dia 10de gener. Els seus pares són en Christian Adriano Chamba Castillo ina Celinda del Carmen Zumba Aguilar.

Na Catalina Ranchal Oliver va néixer el passat dia 20 de gener.És filla d'en Juan Antonio Ranchal Yeclés i na Catalina Oliver Perelló.

Aquest és en Jaume EsteveCrespí Mas nascut el passat dia 23de desembre del qual ja publicàremel seu naixement. Ara ens han fetarribar la foto i aquí la teniu.

Febrer, 2003 FENT CARRERANY - (33)

El temps

PLUVIOMETRIADia .1 ............ 41 l.Dia .2 ............ 14 l.Dia .3 .............. 5,5 l.Dia .7 .............. 1,5l.Dia 18 .............. 3 l.Dia 24 ........... 30 l.Dia 28 ............. 8 l.

TOTAL: 103 LITRES

Temperatura Màxima16,5º C (Dies 1 i 14)Temperatura Mínima8º C (Dies 23 i 24)Temperatura Mitjana12,3º CMitjana Màximes13,7º CMitjana Mínimes10,9º C

13

MES DE DESEMBRE

Feiners: (1 tren cada hora i 10 minuts aprox.)Sineu-Palma: 6:44, 7:54, 9:04, 10:14, 11:24, 12:34,13:44, 14:54, 16:04, 17:14, 18:24, 19:34, 20:44,22:06.Palma- Sineu: 6:25, 7:35, 8:45, 9:55, 11:05, 12:15,13:25, 14:35, 15:45, 16:55, 18:05, 19:15, 20:25, 22(Si voleu anar a Manacor afegiu 40 minuts a la sortidade Palma)Dissabtes, diumenges i festius: (1 tren cada horai 15 minuts aprox.)Sineu-Palma: 7:01, 8:16, 9:31, 10:46, 12:01, 13:16,14:31, 15:46, 17:01, 18:16, 19:31, 20:46, 22:01.Palma- Sineu: 6:45, 8, 9:15, 10:30, 11:45, 13, 14:15,15:30, 16:45, 18, 19:15, 20:30, 22.(Si voleu anar aManacor afegiu 49 minuts a la sortida de Palma)

HORARIS DEL TREN QUE PASSA PERSINEU:

1 3 5 7 9 11 13 15 17 19 21 23 25 27 29 310

5

10

15

20MAXIMES MINIMES

Com li puc fer veure l’amorque mon cor sent i reclama?Podrà veure la proclamad’aquest sentir embriagador?Per què dins un món pertorbadorhi ha tantes bones cosesque es transformen en noses?Per a què serveix un gemec?Com podria fer veure a un cecel color que tenen les roses?

LA POESIA DE L'AMO EN LLORENÇ


DOBLE DENÚNCIA D’ERCDAVANT LA FISCALIA DEBALEARSCONTRA L’AUTOVIA D’INCAA MANACOR

El proppasat dia 15 de gener,el president de la Federació de lesIlles Balears i Pitiüses d’Esquerra Republicana deCatalunya, Joan Lladó i Binimelis, es feia present davantdel Fiscal de l’Audiència de Balears, per posar al seuabast uns fets relacionats amb el projecte deconstrucció de l’autovia d’Inca-Manacor. Consideravaque podien constituir infracció al codi penal.

Segons Esquerra Republicana, el traçat del’autovia podia infringir els articles 332 i 334 del codipenal, en afectar greument hàbitats protegits per lalegislació autonòmica, com són ara els alzinars iullastrars que esdeven refugi:- de nombroses espècies de flora i fauna protegides:orquídies, llampúdol, murtera…- d’espècies catalogades com a amenaçades: rata-pinyades, eriçons, calàpets, ocells insectívors, tortuguesde terra, aus rapinyaires- d’alguna espècie catalogada com d’interès comunitari:el banyarriquer

Per segona vegada, el proppassat divendres, dia30 de gener, ERC tornava a posar a l’abast del Fiscal del’Audiència de Balears més fets relacionats amb eltraçat de l’autovia d’Inca a Manacor. Tambéconsiderava que podien constituir infracció al codi penal- articles 320, 325 i 330 -, pel que fa referència a l’àmbitd’ordenació del territori i del medi ambient:- a) Per la destrossa de subsòl protegit: la construcciód’un túnel al Puig de Defla, dins el terme municipal deSineu, destrossa la protecció del subsòl d’una ÀreaNatural d’Especial Interès i afecta negativament laproductivitat d’un alzinar mediterrani protegit;- b) Per la destrossa d’hàbitats d’espècies de flora ifauna protegides: segons l’estudi d’impacte ambientalfet per la Conselleria d’Obres Públiques, a la zona deltraçat de l’autovia d’Inca a Manacor són presents

moltes més espècies protegides que les que haviapresentat ERC a la denúncia anterior del 15 de gener de2004.

És el cas del calàpet, la milana, el puput, la titinade camp, la titina sorda, el xàtxero, el busqueret de coallarga, el busqueret de cap negre, el busqueret de capell,l’ull de bou, la cucullada, el rupit, el reietó, el capferrerico, l’hortolà de coll negre, l’hortolà, el pinsà,l’òliba, el mussol, l’oronella, el cabot, el menjamosques,el xoriguer, l’eriçó, la rata-pinyada petita

Amb aquesta segona denúncia formulada davantla Fiscalia de l’Audiència de Balears, EsquerraRepublicana fa una passa més en la defensa aferrissadadel territori i del medi ambient a l’illa de Mallorca.Alhora que evidencia, un cop més, la necessitatd’assistir a la gran MANIFESTACIÓ DEL PROPERDIA 14 DE FEBRER, per rebutjar públicament lespolítiques destructives del govern del Partit Popular, tanta Mallorca com al conjunt de les illes Balears i Pitiüses.

Mallorca, 31 de gener de 2004.

Cecili Buele i RamisSecretari d’OrganitzacióEsquerra Republicana a Ciutat de Mallorca.

L’ORQUESTRA DE JOVES INTÈRPRETS DELSPAÏSOS CATALANS

Hem llegit a la premsa local una notícia queanima l’ambient cultural musical de Mallorca, les IllesBalears i Pitiüses, i el conjunt dels Països Catalans.

Es tracta del naixement a Palma de l’Orquestrade Joves Intèrprets dels Països Catalans. Dirigida pelmestre Salvador Brotons, es presentarà a Barcelona elproper mes d’agost, al Festival Mundial de la Joventut,en el marc del Fòrum 2004.

Bona notícia. Molt bona notícia. Sobretot per a lagent més jove del nostre país que es dedica a la música- entre 18 i 25 anys -. Per primera vegada en la història,té l’oportunitat d’iniciar-s’hi, integrant-se en unaorquestra d’aquestes característiques.

Una iniciativa que ve a omplir un buit que, des defa massa temps, ningú no s’ha atrevit a emplenar. S’hiha hagut de posar al front, de bon de veres, una personamolt ben preparada, competent, decidida, coneixedoradel món musical, amadora del país, amb mentalitatprofundament democràtica, amb tarannà dialogant icomunicatiu, i amb un alt nivell d’educació i consciènciacívica. Sempre disposada a llançar iniciatives de cairecultural, musical, que deixin empremtes inesborrables uncop s’han realitzat.

És el cas de Magdalena Gonzàlez, la presidentadel Fórum Musicae - un centre que, des de fa un grapat


alumnes, se la veu molt pobra, terra estèril, poca aigua,.La gent no té feina i el govern no els facilita massa lescoses. No és d’estranyar que el qui pot abandoni, cercantun lloc millor. No veuen futur per als seus fills.

Esper poder tornar-hi una altra vegada.

Bel Mestre Carbonell

d’anys, té com a finalitat divulgar i dinamitzar elsensenyaments musicals a Mallorca -. Des de vessantsdiversos.

Ocupant un dels petits espais del centre culturalde la Misericòrdia, a la Plaça de l’Hospital, 4 de Palma,l’entitat musical que presideix no regateja esforços al’hora d’envestir amb niciatives singulars i rellevants.

Aquesta n’és una. Pot tenir conseqüències moltpositives a l’àmbit de la formació i la pràctica musical

VIATGE AL MARROCDes de fa tres anys la Conselleria d’Educació i

Cultura dóna unes beques als mestres i professors quetenen alumnes marroquins, per anar al Marroc i conèixerla realitat d’on vénen els nostres alumnes i poder-losentendre i ajudar-los millor .Enguany hi he anat, juntamentamb 10 mestres més i una coordinadora.

Tots estàvem molt il·lusionats. Ha estat un viatgeinoblidable. Partírem de l’aeroport de Palma el passat dia11 de Novembre. Després de fer escala a l’aeroport deMadrid partírem cap a Melilla, on ens esperaven dosinspectors marroquins, en Dris i en Mohamed, que varenésser els nostres guies durant tot el viatge. Ens tractarenbeníssim. Me va impressionar molt el pas per la frontera.El canvi va ésser brutal. Baixàrem del taxis , ja que nopodien circular per Marroc, i una furgoneta de 15 placesens esperava per seguir el viatge. Estàrem uns dies aNador, altres a Fes i a Melilla. Cada dia anàvem a visitarescoles de tot tipus: primària , secundària , instituts, demagisteri...

Algunes escoles de primària me varen ésserfamiliars, pareixia que havia tornat 30 anys enrere, al meucomençament de feina:-Els pupitres marrons de dues places.-Els nins que s’aixecaven drets quanentrava qualcú a la classe.-Trossos de cartró que ocupaven el llocd’un vidre romput.-La bandera alçada al pati de lesescoles.-Aules sense cap tipus de calefaccióamb un fred que pelava, i els nins ambjaquetes i abrics posats.-Nins que han de caminar un parell dekilòmetres per poder arribar a l’ escola.-Carrers sense asfaltar amb bassiots ifang els dies que plou.

He de destacar que la gent ésmolt hospitalària, ens rebien amb elsbraços oberts. Per tot ens convidavena te i pastes .

La comarca de Nador, que ésd’allà on són la majoria dels nostres

de tanta gent jove desitjosa d’endinsar-se en el món dela música, a Mallorca, les illes Balears i Pitiüses, i alconjunt dels Països Catalans.

Pel que sé, i pel que desig, estic segur queesdevendrà una de les iniciatives culturals, musicals, deprimer ordre.Si aconsegueix de rebre el suportinstitucional que s’hi precisa, encara molt millor.

Cecili Buele i Ramis. Palma.


ANAR A L’ULL AL BOU AMB L’ELA. *XII*DEDICATÒRIAAquesta secció dóna inici a una sèrie molt

especial que, al llarg de les properes entregues aniràdedicant cada article a un soci elàtic d’Adela-Balears,intentant ser un petit i humil homenatge i reconeixençaal dur dia a dia de qui pateix la terrible ELA.

Avui l’article està dedicat amb tot els respecte iconsideració al soci d’Adela-Balears Sr. Joan Portell,desitjant-li que el recent encetat any 2004 el tracti ambl’amor i delicades en què ho fa la seva família.

L’ELA EN EL MICROSCOPI DE LA PARAULAPRELIMINARPreats amics lectors: dins d’”Anar a l’ull al Bou

amb l’ELA” iniciam de bell nou una sèrie d’articles que,davall el nom de “L’ELA en el microscopi de laparaula”, intentaran elucidar coses sobre com i de quinamanera, aquesta impietosa i abrusadora malaltia afectaal metabolisme humà.

Al pic que coneixerem una mica com funciona elnostre món interior.

També estrenarem un nou apartat que posta pertítol “L’última paraula la té na Caty”. En ell, al final decada article, es recollirà algunes de les moltes iencertades frases o pensaments que la nostra estimadaCaty Salom i Parets ens va deixar mitjançant el pipelleigdels seus resplendents i preciosos ulls.

I bé, una vegada feta la necessària explicaciósobre les novetats, anirem al vermell de l’ou, o el que ésel mateix, a observar pel microscopi de la paraula a tanferesta malaltia.

En primer lloc mirarem de prim compte el seunom: ESCLEROSI LATERAL AMIOTRÒFICA.

El mot esclerosi procedeix del d’esclero formaprefixada del mot grec skleros que significa durendurit.

És per això que esclerosi es refereix als teixitsendurits, per les cicatrius que deixen els nervis endesaparèixer o desintegrar-se degut a la malaltia.

La segona paraula lateral prové de later que a laseva vegada és una forma prefixada del mot llatí latusque significa costat.

Així tenim que lateral ve a indicar el camí quesegueixen els nervis quan es desplacen en ambdóscostats de la medul·la espinal, arribant amb els seusaxons a tots els músculs del cos.

En quan al tercer mot en dissecció que ésamiotròfica, està format per tres elements: el primer ésel prefix “a” que significa privació o negació. El segonés la forma prefixada mio, que ve del mot grec mýs,myós, i significa múscul. I el nostre tercer element éstròfica, procedent de trof que a la vegada és un gènere

prefixat del mot grec trophé que significa nutrició.Amb la qual cosa amiotròfica seria literalment privaciódel múscul a la nutrició i per tant el creixement i al seudesenvolupament.

Com veiem els tres mots defineixen amb precisióla incruenta malaltia.

Un cop establerta l’etimologia de l’ELA, ensendinsarem en la seva patografia, o sigui en la sevadescripció.

L’Esclerosi Lateral Amiotròfica és unamalaltia neurològica catalogable dins les malalties de lesmotoneurones que es caracteritza per unadegeneració prematura i progressiva de les neuronesmotores superiors o corticals i de les neuronesmotores inferiors o espinals. Ambdues són lesencarregades de transmetre els impulsos motors a lesfibres musculars, tant del tronc com de les extremitats.

És per això que la massa muscular del cos depènpel seu correcte funcionament de la integritat de lesesmentades fibres nervioses, integritat que ens permetals essers humans gaudir de la llibertat que ens dóna elpoder moure’ns amb total independència, malgrat quede vegades no reparem el suficient d’aquest do diví.

A l’igual que altres malaltiesneurodegeneratives com són el Parkinson il’Alzheimer, l’ELA sorgeix habitualment d’una formaesporàdica.

Això vol dir que, com en el cas de Caty Salom iParets, la malaltia afecta a un sol membre d’una famíliade forma aïllada, sense que desenvolupin la malaltia elsaltres components del conjunt familiar. Idò no éscontagiosa.

Si més no, en un percentatge petit dels casos,entre un 5 i un 10 per cent, l’ELA és familiar, estimant-se que a Espanya existeixen unes 200 famíliesportadores d’un gen d’ELA familiar que afecta a les

D'esquerra a dreta, el doctor Jesús Esteban Pérez, CatySalom i Parets i el doctor Jesús S. Mora Pardina


successives generacions, convertint així aquesta castad’ELA en hereditària, però sense que s’encomani.

En quan a les característiques clíniques tant del’esporàdica com de la familiar són indistingibles. Es adir, els símptomes en ambdues formes d’ELA sónidèntics, així com el ritme de progressió i l’edat decomençament que sol ser devers els 35 anys, malgratque trobam casos excepcionals com el de na Caty,doncs la pobrissona va tenir els primers indicis als 18anys.

Encara que cada pic l’edat es va reduint i ja estenen molts casos registrats en què els símptomes hansorgit als 25 anys.

També se sap que la causa principal de l’ELAfamiliar es troba en un gen defectuós que àdhuc no s’hapogut determinar la seva identitat.

La simptomatologia que presenta la personaelàtica depèn de la zona en què estigui el nervi danyat.

Però generalment es manifesta amb feblesa enles extremitats, enrampaments, atròfia muscular,contraccions espontànies o fasciculacions, frevolesa perestendre les mans, dificultat per engolir, mastegar, perfer ganyotes en la cara, dificultat per moure la llengua,rigidesa muscular, envitricollament per parlar, ploralles orialles involuntàries.

Amb qualsevol d’aquests símptomes potcomençar l’ELA. Després, en progressar, es distribueixsimètricament per tot el complex muscular del cos.

No resulten impedides per l’ELA les funcionssensitives, intestinals, vesical, sexual, la visió, l’oïda il’intel·lecte.

Finalment els pacients elàtics donen el seu últimalè, al veure’s afectats els músculs que intervenen en elprocés respiratori, patint conseqüentment una fatalparàlisi respiratòria.

Malgrat tot, he de dir als amics lectors, que apesar dels molts símptomes en què es pot manifestarl’ELA, aquests també poden ser comuns a altresalteracions de la salut molt més benignes, i per tantsense les cruels repercussions de l’Esclerosi LateralAmiotròfica.

Vull dir amb això que no perquè tinguem en unmoment donat, algun d’aquests símptomes és senyal depatir l’ELA, ni molt manco, el cos humà és forçacomplex, i de vegades gasta bromes pesades que ensfan creure el que no és.

En arribar al final d’aquest article tinc l’honor i elplaer de donar-li la paraula a una gran mallorquina,exemple per tothom, elàtic o no, es tracta de l’admiradai avenguda Caty Salom i Parets. Ella i les seves sàvies imeditades frases i pensaments seran les que posincloenda als següents capítols d’”Anar l’ull al bou ambl’ELA”, que si Déu ho vol es vagin publicant.

Aquesta secció durà el títol de “L’última paraulala té na Caty” i amb ella els deixo. Moltes de Gràcies.

Comunicat dels examinadorsEls col·laboradors de la Junta Avaluadora de Català deManacor volem fer públiques les manifestacions següents:El primer motiu pel qual ens hem presentat avui a la provadel certificat B ha estat no perjudicar les persones ques’havien d’examinar, ja que la Conselleria no tenia previstenviar funcionaris a les proves de Manacor. Les provesdel Certificat C de dia 18 de gener es varen dur a termeamb tota normalitat ja que no estàvem assabentats de lesaccions que havien emprès els nostres companys dePalma. Així i tot, la Conselleria, arbitràriament, hadesconvocat una sèrie de col·laboradors, tant de Palmacom de Manacor, per fer les proves dels certificats A, B,D i E, mesura que no només és injusta per a aquestscol·laboradors, sinó que també perjudica els examinands,ja que suposa per a ells dos dies de convocatòria en llocd’un. El fet que la Conselleria hagi optat per substituir elsprofessionals de la llengua per funcionaris per fer les provesno garanteix que els examinands siguin avaluatsobjectivament. Estam convençuts que la decisió delGovern d’atorgar el certificat C als alumnes en acabarquart d’ESO és un atac contra la llengua catalana i, enconcret, contra el sistema d’acreditació de coneixementsde català. Això suposa un greuge comparatiu amb lespersones que s’han examinat en qualsevol de lesconvocatòries de la Junta. Com a mesura de protesta icom a adhesió als nostres companys de Palma, la nostradecisió és no presentar-nos a les proves dels certificats Ai D del proper 31 d’aquest mes. Manacor, 25 de gener de2004

L’ÚLTIMA PARAULA LA TÉ NA CATY“La malaltia m’ha pres la salut, però m’ha donat

grans amics, uns amics vertaders.”

Miquel Jordan i Ronsano

Nota: Malaguanyadament, en finalitzar el presentarticle em vaig assabentar de la defunció del senyorJoan Portell. Que Déu l’acolleixi en el seu si i que alsseus familiars els doni el conhort que tanta falta els fa.Amén.


AUTOPISTA INCA-MANACOR? NO GRÀCIES!No li veig el sentit a la construcció de l’autopista

Inca-Manacor, que tenen projectat fer el Govern Balear iel Consell Insular de Mallorca. El traçat de l’actualcarretera amb els accessos i acondicionaments quedarrerament s’han fet a Sineu, queda una virgueria, segonsla meva opinió. L’únic problema, i encara que petit, és elde l’entrada a Inca, venint de Sineu, on a vegades hi hapetits embussos. Bastaria que arreglassin aquest problema,i quedaria una de les millors carreteres de l’illa.

No entenc perquè, tant de parlar del temps ques’estalviaria en arribar d’un poble a l’altre, si es construísl’autopista. Si aquí les distàncies tampoc són tan llargues!No cal tampoc fer circuits de carreres.

Segons la meva opinió, si actualment ha augmentatel nombre d’accidents de trànsit, no és per culpa de lescarreteres, és culpa de l’excès de velocitat delsautomobilistes. I si es fan vies més ràpides, més podremcórrer i més accidents hi haurà.

El pitjor problema el tendran els veïns de Sineu i elsde Maria de la Salut, els quals tenen finques a una part i al’altra de la carretera, a l’hora de poder accedir a ellesper tal de treballar-les. També el tendran els pastors ambles seves guardes d’ovelles, que en aquells entorns no sónpoques, quan vulguin creuar d’una banda a l’altra perpasturar els seus ramats. També aquelles persones majorsque tenen el costum d’anar a veure les seves terres, acollir un paner de figues, espolsar ametlles o garroves.

Són cinc o sis els camins que comuniquen la zonade l’esquerra amb la de la dreta de la carretera i cal creuar-la per poder comunicar-se, ambdues bandes. Asquestacomunicació quedaria interrompuda, i el que ara és unacomoditat es convertiria amb un seriós problema.

Trastocarà per complet una forma de vida, unamanera de ser, una manera de treballar, unes tradicionsque han anat passant de pares a fills. Si actualment ensqueixam que moltes terres queden abandonades, i que noes cultiven, si això és du a terme, hi podrem afegir totaquest gran pla de terres de conreu, a un costat i a l’altredel Torrent de Son Bacs.

Però això sembla que no preocupa gens ni mica alsactuals governants, que han demostrat tenir molt pocasensibilitat envers de les persones que viuen en aquestazona de Mallorca. S’emparen en el fet que han tret majoriaabsoluta, i per aquest motiu poden fer el que els doni lagana.

Pens que encara són a temps a rectificar, i nocometre una bestiesa tan gran com aquesta, amb elsperjudicis que causarien a tantes famílies, a l’impacteambiental que es produiria, i possiblement moltesespeculacions que es crearien al voltant d’aquesta magnabarbaritat.Segurament, la meitat d’aquest pressupost sobraria, perarreglar totes les carreteres i camins d’aquesta zona, que

tant ho necessiten i que semblen estar deixats de la mà deDéu i dels homes. Transitar-hi és un perill, perquè entreclots, marges esbucats, síquies brutes, entre d’altres, caltenir molta precaució i un seny de bístia vella, quan escircula per aquests indrets.

Esperem que es produexi el miracle, que il·luminiles ments dels polítics del Govern Balear i del ConsellInsular i els reblaneixi els seus cors, perquè canviïn d’opinió.Que pensin més en defensar i potenciar les nostrestradicions i els nostres costums. Que aturin els peus a lesgrans constructores i els exigeixin que facin millor les obres,que aquests especulin menys i que compleixin els requisitsde qualitat al termini de les obres; perquè actualment totaixò té molt que desitjar. També que no s’escoltin tant elshotelers, que aquests només es preocupen d’omplir lesseves butxaques i a l’hora d’invertir els seus guanys a lesilles, se’n van a altres indrets de l’estranger on podenmultiplicar els ingressos i se’n toquen els nassos dels seustreballadors, del medi ambient i dels problemes dels altres.Finalment, i encara que no és el meu cas, que pensin ambels seus votants, que d’aquí a quatre anys hi tornarà havereleccions, i sembla que n’hi ha molts que estan moltdecebuts.

Atentament.Pere Sureda Ribas,Gener 2004

LA NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA, VA DERETRO!

El passat diumenge dia vint-i-vuit de desembre,casualment el dia dels Sants Innocents, vaig llegir al Diaride Balears, una entrevista que feien a l’actual directorgeneral de Política Lingüística, el Sr. Miquel Melià; el quales mostra molt crític amb la gestió que realitzaren els seuspredecessors i fa un balanç positiu i engrescador de laseva actual tasca del seu departament.

Pens que té tot el dret de criticar la feina feta pelsdemés, però pens que és un poc precipitat fer un balançpositiu quan fa tant poc temps que estan instal·lats alcàrrec. Amb aquest obtimisme, sembla com si haguéssimpassat de les tenebres a la llum, en qüestió d’uns mesos.Això sembla que ha estat com posar oli a un llum.

Aquesta opinió es contradiu totalment amb lesopinions que es llegeixen als diaris per part de personesque treballen dins el món de l’ensenyament i de la culturaillenca.

A l’article, el Sr. Melià opina que s’ha de seroptimista sobre la llengua. És veritat que l’optimisme és eldarrer que s’ha de perdre sempre. Però amb els ventsque bufen darrerament des del Partit Popular (tant al’Ajuntament com al Govern Balear), sembla que això nobastarà, que haurem de fer alguna cosa més. No hi havoluntat ni ganes. Basta veure la llengua que utilitzen elsrespectius portaveus polítics, a l’hora de comunicar alpúblic les decisions preses.


Diu també: “Hem de fer atractiva la llenguacatalana. Hem de seduir, perquè amb les imposicions noarribarem enlloc”. Segons la meva opinió no cal fer capoperació de cirugia estètica a la llengua, ni disfressar-lade res. El tema de la seducció, no l’acab massa d’entendre,no sé si vol dir que els docents haurem de fer cursets deseductors. Tampoc crec que sigui positiu imposar res aningú, manco la llengua; d’això en sabem prou elsmallorquins i tots els catalanoparlants, quan la situació eraa la inversa. No importarien tants esforços inútils, ni tantde maquillatge. Bastaria complir i fer complir l’actual Lleide Normalització Lingüística, i evitar dins el possible lestraves i els emperons que arriben de destacats membresdel govern de l’Estat. Les úniques imposicions sabem d’onvénen, sempre han vengut d’allà mateix. El que passa ésque els Populars teniu la curolla de voler fer creure a lagent, que la vostra opinió sempre és la millor, i que elsúnics que teniu la raó sou vosaltres. I com que teniu majoriaabsoluta, vos pensau que això vos dóna dret a dur endavanttotes les vostres propostes, passant de les opinions delsque a diari treballen la matèria i en definitiva els que hande donar la cara i aguanten les ventades i els temporals.També les crítiques de totes aquelles coses que nofuncionen al gust de la gent.

Més endavant afegeix: “La feina silenciosa, la feinade formigueta és la que dóna millors resultats. Cridar molti fer renou no és el camí ”. Aquesta feina de formigueta,si té una llarga continuïtat pot ser molt positiva. Però siquan les formigues s’han passat tot l’estiu treballant diarere dia, arrossegant miques i granets, per abastir els seusgraners, per llavors poder passar un bon hivern; si llavorsarriben uns ases i peguen dues potades al formiguer, totala feina se’n va a fer punyetes. I això és el que crec queha passat amb l’arribada de vostès al Consolat de la Mar.Sobre el tema de no cridar i fer renou, això és el lema quepropugna el seu partit. I jo també pens que no és el camímillor per tal d’aconseguir tots els objectius que es marquenles persones, sempre i quan aqueixes siguin de bonmanament, educades, coherents, formals,...

El problema més greu el tenen tots aquells col·lectiusi persones individuals, que per tal de dur a terme la sevafeina, es veuen amb l’obligació de recórrer a vostès pertal de demanar alguna subvenció. I ja se sap, tots els quecridin, facin renou o no siguin addictes als seus credos, hotenen ben fotut, per desgràcia. Molts són els qui jatremolen.

Els col·lectius més hostils a la normalització de laLlengua Catalana, es troben dins el seu partit. Partint delpropi Sr. President de la nostra Comunitat Autònoma,algun conseller, alguns diputats i algun regidor que no fanni el més mínim esforç per parlar tan sols en mallorquí.Lamentablement, Sr. Melià, la gent del seu partit no estàper la labor de la llengua, sobretot de la Llengua Catalana.Hem pogut llegir pels diaris i sentir pels mitjans de

comunicació, les declaracions que han realitzat el Sr. Aznar,el Sr. Rajoy, el Sr. Zaplana, entre d’altres, posant llenya alfoc; i a mi em queda molt clar que res tenim a fer amb laboca callada. Si vostè està amb tota aquesta gent, i pensaseguir els seus dictats, més li valdria presentar la dimissió,deixar de fer comèdia barata i hipòcrita, i anar-se’n a caseva, amb el cap ben alt, que encara hi és a temps.

Atentament, una formigueta.Pere Sureda Ribas,Gener 04

VAIG NÉIXER AL BÀNDOL DELS PERDEDORSM’agradaria tancar el tema de les disputes que he

mantingut al llarg dels darrers mesos, amb l’Agrupaciódel PSM-Independents de Maria. Tenc la sensació queaixò s’ha convertit en un assumpte de caràcter personal, ino és la meva intenció defensar-ne uns ni criticar els altresde manera continuada. Tampoc fer una guerra d’atacs icontraatacs. Tal vegada teniu raó quan deis que desconecla realitat actual i dels darrers anys del poble. Pot éssersí, però del que estic segur és de conèixer, tant comvosaltres o més el transcórrer de la història i la vida de lagent de Maria.

Veig que estau molt segurs de vosaltres mateixos, itot això em sembla molt bé. El to de la resposta d’aquestadarrera carta, m’ha semblat molt correcte, al contrari del’anterior.

Però hi ha una cosa, al final de la vostra carta, ambla qual no hi estic d’acord. Em demanau que deixi d’unapunyetera vegada el tema de Iugoslàvia, i de la guerra. Jovaig néixer al bàndol dels qui perderen i això no es potoblidar mai, i encara que no el vaig patir carnalment, envaig sofrir les conseqüències, com tots els de la mevageneració. I pens que no coneixeu tota o part de la realitatdel que va passar; dels precisament antecedents tràgics iviolents que patiren els nostres padrins i els nostres pares,com per deixar-ho estar i oblidar-se’n tan fàcilment.Sobretot els qui patiren les humiliacions, les ofenses, etc.Ara bé, tots els que estaven a l’altre bàndol, el delsguanyadors, així és millor oblidar-ho. Però no em demaneua mi que ho deixi córrer, perquè és impossible. I constique no estic gens interessat en espantar ningú.

Finalment, m’agradaria que llegissiu, si és que noho heu fet, un article que es va publicar al Diari deBalears, dimarts dia vint de gener passat, de l’escriptormallorquí Llorenç Capellà, titulat “Una estratègiacriminal”. A mi me va agradar molt. El vaig trobar moltinteressant. Parla precisament d’aquest tema. I éssent unapersona molt documentada i coneixedora del passat ipresent del nostre poble, pens que val la pena analitzar-lodetingudament. M’agradaria personalment poder-ho feramb vosaltres.

Atentament.Pere Sureda Ribas,Gener 04


CALENDARI DE FENT CARRERANY 2004

REBUTS DE L'ANY 2004A la passada Assemblea de Fent Carrerany s'aprovà augmentar les quotes de socis i subscriptors per al present

any amb el que ha augmentat el cost de la revista, sobretot en el que fa a les fotografies. Així les quotes queden de lasegüent manera:Soci: 22 euros.(inclou la revista)Soci familiar: 12,60 euros. (una revista per família)Subscriptors: 19 euros.

Els qui teniu domiciliat els vostre pagament vo descomptaran aquestes quantitats dels vostres comptes o cartilles.Els qui no el teniu domiciliat, amb aquesta revista o la del proper mes se us deixarà el rebut i el podreu abonar a

la repartidora o fer l'ingrés corresponent a qualsevol oficina bancària de Maria als següents comptes corrents:BANCA MARCH 43100115LA CAIXA 121-26SA NOSTRA 990.459-15

Que la revista arribi a les vostres mans també depèn que l'economia funcioni bé. Moltes gràcies

Noms calendari:

1. Lluc Bunyola2. Tòfol “Costet” (difunt)3. Miquel Gual4. Miquel Torrens5. Joan Pons6. Tomeu "Rosset"7. Baltasar "Capeta"8. Pere "Escolà"9. Bernat Quetglas "Poll"10. Antoni Gual11. Pedro Fons12. Pedro Mas (Cirerol)13. Jaume "de s'Hort"14. Guillem "Boiret"15. Miquel "Moliner"16. Joan Costa17.18. Bernat Morey

19. Esteve Mas "Miogues"20. Tomeu "Poll"21. Joan "de Roqueta"22. Tòfol Ginard23. Xisco Pastor24. Martí Bergas25. Jeroni Seguí26.27. Simó "de son Roig"28. Pere Antoni "Burguet"29. Francisca Miquel30. Catalina “Busquereta”31. Antònia Mas "des Casino"32. Catalina Perelló “Blanca”33. Catalina Femenias34. Antònia Riutord "de cas Zelador"35. Francisca Quetglas "des Banc"36. Beneta Perelló37. Catalina “Cuqueta”38. Joana Maria "de ca na Simona"

Aquests són els protagonistes del calendarid'engauny. Ningú ens ha sabut donar el nom dela monja, que du el número 17, ni tampoc del ninque du el número 26. Si algú sap qui són usagraïríem ens ho féssiu saber i ho publicaríem enproperes revistes. Moltes gràcies

EXCURSIONS PROGRAMADES PEL 2004Pujada al puig Tomir 22 de febrerLa Trapa (Sant Elm) 21 de marçPuig de Sant Onofre (Sant Joan) 18 d’abrilPort des Canonge-Banyalbufar 23 de maigTorrent de Pareis 22 d’agostSa Foradada (Deià) 17 d’octubreSa Talaia Moreia (Artà) 21 de novembre

Aquesta que teniu aquí dalt és la programació quees presentà a l'Assemblea General de Fent Carrerany pera realitzar al llarg d'aquest any de 2004.

Per tant la primera serà la pujada al puig Tomir, elproper diumenge dia 22 de febrer. És una excursiópesadeta, tal vegada més que el Massanella, però comtetes les que transcorren per la Serra de Tramuntana, d'unagran bellesa.

La partida serà com sempre des de la plaça desPou, a les 8 del matí, i hi anirem amb cotxes particulars.També s'ha de dur el dinar i aigua per beure, ja que ningúhi ha posat cap "xiringuito" allà a dalt. Si algú hi posa el vii el cafè per compartir, millor que millor.

Alà idò, fora son i amunt!

maria de la salut - fentcarrerany.cat · a maria no és d'ara, però, que tenim gent que ha...

Documents