GRÈCIA ANTIGA

Marc Jover,

Bruno Romero,

Miquel Pons

Miguel Angel Cervelló.

ACRÒPOLISLa paraula Acròpolis prové del grec akrópolis (d' akros, situat a dalt de tot, i polis, ciutat) i literalment significa "ciutat alta” on es construïen edificacions emblemàtiques com ara temples o places de reunió, i en què es reunien personalitats importants de la ciutat, per a actes també importants.

Amb propòsits defensius, els primers habitants van escollir per establir-se un terreny elevat, sovint un turó o muntanyeta amb faldes costerudes, i aquestes antigues ciutadelles van esdevenir en moltes parts del món el nucli de grans ciutats que es van estendre al peu de l'elevació.

El mot acropòli, tot i ser d'origen grec i estar associat des dels inicis amb les ciutats gregues (Atenes, Argos, Tebes i Corint), es pot aplicar genèricament a totes les ciutadelles d'aquesta mena (Roma, Jerusalem etc,)

PARTENÓEl Partenó és el temple

més gran de l'Acròpolis. El nom és degut que era consagrat a Athena Parthenos, 'Atena verge', tal com a vegades s'invocava Atena perquè sempre va rebutjar el matrimoni i qualsevol unió sexual.

L'ÀGORAL'Àgora era situada al

centre de la ciutat. S'hi instal·laven els agricultors i els comerciants per vendre els seus productes.

L'Àgora també era el lloc de reunió dels ciutadans; hi anaven a conversar i a escoltar els oradors.

EL TEATRE GRECÉs una cultura teatral

que va aparèixer a l'antiga Grècia entre 550-320 a.C. El teatre grec es va originar amb un espai circular a l'aire lliure, orchestra, en el qual es feien unes interpretacions teatrals, duen màscares per actuar.

ELS JOCS OLIMPICS DE GRECIA

Els Jocs Olímpics de l'antigor, anomenats amb el nom d'"Olímpics" per celebrar-se a la ciutat d'Olímpia, van ser festes religioses, culturals i esportives celebrades a l'antiga Grècia (776 aC - 392 aC) en honor als déus majors. En ells participaven els atletes, que havien de ser ciutadans i homes, i que s'entrenaven durant anys als gimnàs.

LA BATALLA DE MARATÓLa Batalla de Marató

(490 aC) va ser la culminació del primer intent del rei Dario i de Pèrsia de conquerir la resta dels grecs i afegir-los a l'imperi Aquemènida

DÉUS GRECSZeus: déu suprem de

l'Olimp, el seu regne és el cel (identificat amb el romà Júpiter)

Hera: esposa i germana de Zeus, deessa del matrimoni (identificada amb la romana Juno)

Hefest: fill d'Hera, déu del foc i de l'artesania (identifit amb el romà Vulcà).

DÉUS GRECSApol·lo: fill de Zeus, déu de la

llum, la música i de la medicina

Àrtemis: filla de Zeus i germana d'Apol·lo, deessa de la caça

Afrodita: deessa de l'amor i de la bellesa, nascuda de l'escuma mari

Hestia: Germana de Zeus, deessa de la llar

Hermes: fill de Zeus, déu dels camins i dels viatgers

Deméter: Germana de Zeus, deessa de l'agricultura

MITES GRECSZeus, per castigar Prometeu, va dir a Hefest

que fabriqués la primera dona. Quan va acabar de fer-la, Zeus li va posar de nom de Pandora i els déus li van donar diverses virtuts.

Zeus també li va donar una caixa per a Prometeu tot dient-li que era plena de tresors (segons el mite original, era una gerra). Prometeu, que no es refiava de Zeus, li va dir a son germà Epimeteu que amagués la clau de la caixa.

Quan Epimeteu va veure Pandora, se n'enamorà i al cap d'un temps s'hi va casar. Pandora era molt tafanera i, un dia, mentre Epimeteu dormia, li va prendre la clau i va obrir la caixa. De dintre en van sortir tots els mals que corren avui per la terra.

MITES GRECS

Quan Pandora es va adonar del que havia fet, va tancar la caixa, però l'únic que va aconseguir que hi restés va ser l'esperança. Per això es diu que l'esperança és l'últim que perd l'home.