Núm.22

Març 2019

ELS ESTATUTS DE

CATALUNYA (1) Per Guillem Palmer

Catalunya ha viscut, al llarg de la seva història, diversos intents de redactar un estatut que perfilés l’autogovern del país. Tot i que el primer va aparèixer a primers del segle XX, concreta-ment el 1919, s’estima que “Les Bases de Manresa”, de 1892, fo-ren el primer intent seriós desprès del Decret de Nova Planta de 1716.

LES BASES DE MANRESA

Apareix el catalanisme polític. Va-lentí Almirall en el primer congrés Catalanista proposà aplegar a tots els grups catalanistes i republicans amb aquesta ideologia que es desmarcava del federalisme impe-rant.

Per primer cop algú defensava la necessitat d’un catalanisme polític i amb aquesta pretensió es va fun-dar el Centre Català. Un dels seus mèrits més destacables fou la con-fecció del Memorial de Greuges presentat al rei Alfonso XII.

La idea d’Al-mirall, segu-rament mas-sa avançada, perdé su-ports, i el Centre acabà desaparei-xent, prenent consistència la Lliga de Catalunya formada per membres discrepants d’Almirall. El 1891, per iniciativa de la Lliga, es constituí la Unió Catalanista que presentà una ponència davant del consell de representats de les as-sociacions catalanistes reunides els dies 25, 26 i 27 de març a la

ciutat de Manresa. La presidí Domènech i Muntaner, secre-tari Prat de la Riba i el bisbe de Vic Torras i Bages presidí la comissió encarregada de re-dactar el document.

El text, criticat per la seva timi-desa i ingenuïtat, es va articular

en disset punts. S’adjudicaven al poder central: control de la segure-tat, relacions internacionals, infraes-tructures, conflictes interregionals, exèrcit, etc. Per a Catalunya es reserva, entre d’altres: ensenya-ment, justícia, comunicacions, or-dre públic, excepció del servei militar obligatori, a canvi d’una compensació econòmica o aporta-ció de voluntaris, etc.

L’historiador Jordi Bonvehi, en “His-tòries Manresanes”, es refereix a les Bases en aquets termes “...reflecteix una ideologia ana-crònica... formes pròpies d’una mentalitat rural i temorosa del impacte de la industrialització... lluny dels corrents de pensa-ment liberal... projecte d’una societat tradicionalista pairal i catòlica... sense definir qüesti-ons com el model d’estat...”

La premsa espanyola que en prin-cipi no mostrà interès pel tema

1

aviat canvià de criteri i el diari La Época recomanava “no estaria de más que estos señores, tan exaltados defensores del catala-nismo, tuvieran en cuenta que son españoles y que a España deben no pocas ventajas de las que actualment disfrutan”,

Maura també opinà : “representa la total disolución de la Patria y la negación de la nacionalidad española y sobre eso no cabe transacción ni debate”.

Es obvi assenyalar que les Bases no assoliren ser aprovades per l’Estat Espanyol.

ESTATUT DE 1919

La Mancomunitat de Catalunya, des de la seva constitució l’abril de 1914, adreça tots el seus esforços a la recuperació de l’autogovern de Catalunya, liquidat el 1716.

Es redactà un projecte d’Estatut aprovat, per unanimitat, per l’assemblea de la Mancomunitat el 25 de gener de 1919, l’endemà fou ratificat per 1046 representants dels 1072 municipis que tenia lla-vors el Principat.

El 28 de gener el projecte iniciava la tramitació a les Corts Espanyo-les, amb l’oposició dels partits di-nàstics (Conservador i Liberal) al-ternants al governs del estat durant molts anys. Les crisis polítiques que culminaven amb la dimissió del govern fou una de les estratègies recurrents per aturar la tramitació del projecte fins la formació d’un nou executiu.

Intel·lectuals de la capital veieren amb bons ulls la proposta, fins i tot,

arribaren a desenvolupar un esbós semblant per a Castella. Per contra els partits dinàstics es convertiren, aidats per determinada premsa, en els inductors per bloquejar qualse-vol intent d’entesa.

El febrer de 1919 esclatà a Barce-lona la vaga de la Canadenca. Tot i que era purament de tipus laboral, el poder polític i econòmic espa-nyol utilitzà la situació per deixar, aquest cop definitivament, la trami-tació de l’Estatut en via morta.

ESTATUT DE 1931 o DE NÚRIA

El resultat de les eleccions del 12 d’abril de 1931 significaren una victòria de les candidatures repu-blicanes i d’esquerra. Poques ho-res després d’aquesta constatació Francesc Macià, màxim dirigent d’Esquerra Republicana de Catalu-nya, proclamà la República Catala-na.

Amb aquesta proclama s’anticipà als esdeveniments que succeïen a Madrid amb l’intent de poder ne-gociar amb més força, el dia 15 formà el seu primer govern.

La iniciativa provocà un conflicte amb el govern provisional de la República. El dia 17 una delegació del govern central arribà a Barcelo-na per acordar la substitució de la República Catalana pel compromís de l’elaboració d’un Estatut d’Autonomia que seria aprovat pel govern espanyol un cop referendat pel poble català. El dia 21 aquest acord fou signat pels presidents de la República i de Catalunya, Alcalà Zamora i Macià, respectivament.

La comissió de redacció la presidí, a Núria, Jaume Carner, posterior-ment l’aprovà la Diputació provisio-

nal i seguidament el 2 d’agost de 1931 es votà en referèndum amb 595205 vots a favor i 3286 en contra. Faltava, però, l’aprovació per les Corts espanyoles.

El text defensava: el dret d’autodeterminació, estat autò-nom dintre la República Espa-nyola, competències en sanitat, obra pública, ensenyament, or-denació territorial, justícia, gestió d’impostos directes, etc.

Tot i haver presentat l’Estatut el 18 d’agost de 1931, les discussions s’iniciaren el maig de 1932 i no finalitzaren fins el 9 de setembre amb l’intent de cop d’estat del ge-neral Sanjurjo pel que considerava una desmembració d’Espanya.

De l’Estatut aprovat el 9 de setem-bre de 1932 amb 334 vots favora-bles i 24 en contra, en resultà que la ciutadania no era catalana sinó espanyola, la llengua catalana era compartida amb el castellà, la re-captació de tributs no corresponia íntegrament a la Generalitat, la no assumpció de competències ni en sanitat ni ensenyament, etc., final-ment els conflictes entre la Genera-litat i l’Estat les resoldria el Tribunal de Garanties Constitucionals.

No hi foren alienes les campanyes que titllaven als catalans de sepa-ratistes, mítings en favor de la in-dissolubilitat de la pàtria, boicots al productes catalans i les proclames de El Imparcial amb “Guerra al Es-tatuto” i “antes que el Estatuto, la guerra civil”.

Bibliografia. Bases de Manresa. Històries Manresanes. Sàpiens. Serra d’Or, Webgrafia.

2

JUNTA DIRECTIVA

President: Josep Pesa

Vicepresident 1er.: Amadeu Bitriu

Vicepresident 2on.: Sebastià López

Secretari: Eduard Alted

Tresorer: Albert Orriols

Vocals: Manel Fernández Carles Rosel Albert Serrano Guillem Palmer Enric Ruiz Toni Boladeres

Col·laboradors: Esteve Muntal Joan Ramon Marbà Joan Josep Bayot Josep Ma. Galofré Francesc Martínez Joan Puga Javier Ballester Alfons Bayer Nico Cortés

Les fotografies de la revista han estat realitzades i aportades pels col·labora-dors habituals o obtingudes a la xarxa.

Edita: JUBICEC, Associació de Jubilats i Antics Empleats de la Caixa d’Estalvis de Catalunya. Consell editor: La Junta Coordinació: Albert Serrano Disseny i maquetació: Amadeu Bitriu Impressió: Toni Ródenas Correu: Jubicec@jubicec.cat Dipòsit legal: B-14063-2011. L’Associació no assumeix les opinions dels articles dels col·laboradors, sent els únics responsables els signants dels mateixos.

CARTA OBERTA Benvolguts companys:

A la darrera revista de l’any passat, el company, i fins ara president de la nostra Associació, Carles Rosel, ens va comunicar el seu desig de deixar la presidència de Jubicec, ja que son molts anys que hi portava i, com en altres ocasions, també us havia demanat a tots vosaltres la necessitat de fer una reconfiguració i rejoveniment de la Junta, amb la incorporació de nous membres.

A l’Assemblea, celebrada el 27/3/19, un dels punts del dia era la renovació estatutària de la Junta, i no va presentar-se cap candida-tura alternativa. Per part de la Junta anterior, vam anar fent contac-tes amb altres companys i els hem aconseguit engrescar, perquè s’integrin en la nova Junta. Amb la seva incorporació, hem rebaixat la edat mitja en 10 anys. Això només pot ser bo. A la mateixa As-semblea, vau votar a favor de la nova Junta que vam proposar, en la que deixo el càrrec de Tresorer, i passo a exercir de President.

La veritat que és un gran repte i, malgrat les meves ganes de fer-ho bé, la petjada que ens deixa el Carles és molt consistent, per la seva capacitat de liderar, de fer feina i d’afrontar tots els reptes que hem compartit aquests darrers anys. Atès que segueix a la Junta, mentre m’ho permeti, aniré tirant de la seva experiència i bon fer.

Des del nou càrrec, en primer lloc, us vull donar les més expressives gràcies, per haver atorgat la vostra confiança amb els vostres vots, a la nova proposició de Junta i, des d’aquest moment, tots ens po-sem a la vostra disposició, demanant-vos al mateix temps que ens acompanyeu com ho heu fet fins ara.

També, a part de la confiança, us demano la vostra col·laboració en dos vessants, el primer: que feu un bon seguiment de les activitats que planifiquem i, és clar, que us hi apunteu, i en segon lloc: que ens feu propostes de visites, activitats, aportacions i col·laboracions per la revista, etc. que us agradaria portar a terme i que les puguem incorporar a noves programacions. Això és el motiu de la nostra existència: si vosaltres no veniu ja podem plegar.

A la revista hi trobareu, com de costum, les noves activitats per el segon trimestre del 2019, així com la cartolina groga, que molts de vosaltres ens dieu que és la millor guia per programar les vostres assistències. Us demano la tingueu ben avinent, que la consulteu sovint, i que us apunteu a tot el que pugueu.

Igualment, al marge es relacionen els noms i càrrecs dels compo-nents de la nova Junta.

La meva intenció, és que serem una junta de continuïtat, si bé la incorporació de gent nova, més jove, ha d’aportar-nos nova saba i una visió diferent de la manera de fer les coses en matèria tecnolò-gica i de comunicació.

Resto i restem des d’ara a la vostra disposició i fins aviat.

Josep Pesa

3

AGENDA de les ACTIVITATS del 2on TRIMESTRE de 2019

Abril: 02 - Taller bàsic de Català 04 – Classe de Tai-Txi 09 – Excursió – Trobada a Cervera 09 - Taller bàsic de Català 11 - Classe de Tai-Txi 23 - Taller bàsic de Català 25 – Itinerari: Hospital de la Santa Creu i Sant Pau 25 - Classe de Tai-Txi 30 - Taller bàsic de Català

Maig: 02 - Classe de Tai-Txi 07 – Excursió a Vic 07 - Taller bàsic de Català 09 - Classe de Tai-Txi 14 - Taller bàsic de Català 16 – Itinerari La Pedrera 16 - Classe de Tai-Txi 21 - Taller bàsic de Català 23 - Classe de Tai-Txi 28 - Taller bàsic de Català 30 - Classe de Tai-Txi

Juny: 03 – Xerrada Max Aguilera: Les Al·lèrgies 04 - Taller bàsic de Català 06 – Itinerari Manresa, el cor de Catalunya 06 - Classe de Tai-Txi 11 – Excursió – Camí de Tramuntana 11 - Taller bàsic de Català 13 – Els Esmorzars de JUBICEC 13 - Classe de Tai-Txi 18 - Taller bàsic de Català 20 - Classe de Tai-Txi 27 - Classe de Tai-Txi

Notes - Entre els companys que habitualment participen en les CAMINADES, s’ha creat un grup de WhatsApp en el que setmanalment s’anuncia la pròxima caminada. Per aquells que estigueu interessats en formar-hi part cal que ho indiqueu a qualsevol dels contactes.

Com que JUBICEC participa en 6 campionats de Pitch & Putt diferents: X Campionat JUBICEC, Campionat Semar Intercamps (2), Campionat Semar Clàssic, Campionat Semar Match-Play , Aesgolf, amb l’Osmòtic Golf Tour (El Pentagonal Sènior de Catalunya) i Golf & Brunch (Club mes gusta Golf Party), i les dates les sabem el mes anterior, es difícil conciliar-les. Per aquest motiu seran comunicades als participants, oportunament, pels coordinadors.

NOTA: Les activitats programades en aquesta agenda poden ser modificades.

4

XERRADES

Les al.lèrgies

Per Max Aguilera

Benvolguts companys,

Cada cop més la incidència de les al·lèrgies no para d'augmentar a tot el mon, fins haver-se convertit en una de les epidèmies de la nostra època.

Als països industrialitzats, no solament no paren de créixer les malalties de component al·lèrgic com la rinitis o l'asma, sino també les urticàries i les dermatitis, especialment les anomenades “atòpiques”.

Hom calcula que al 1926, la “febre del farratge” (fiebre del heno) afectava al voltant d'un 1% de la població. Uns estudis de 1980 apuntaven que aquest síndrome ja afectava al 50% de les persones en més o menys grau a tot el món. A l'estat espanyol hi ha una afectació al voltant del 22%.

En casos extrems ens trobem amb l'anafilaxi, la reacció al·lèrgica més greu, que pot comprometre la vida de qui la pateix. Tot això ens fa pensar en la pol·lució ambiental que no para de créixer, sobre tot en els països en vies de desenvolupament.

Tant de bo que la sensibilitat que cada cop més te la gent en general sobre el canvi climàtic i la necessitat de reduir els contaminants, ens porti cap a una exigència més ferma vers els poders polítics i econòmics per que hom prengui mesures per aconseguir un món més net. Sense oblidar naturalment l'esforç individual de cadascun de nosaltres en el mateix sentit.

Altre factor no menys important en la incidència del tema que tractem, son les intoleràncies i al·lèrgies alimentàries. Ja no és gens estrany trobar restaurants que ofereixen cartes amb àpats adients per celíacs o per intolerants a la lactosa, per exemple.

Curiosament, si fem la vista enrere, sols unes poques dècades, recordarem que als restaurants, a casa o a l'escola, menjàvem de tot sense ni tan sols pensar que un mos de pa, un plat de peix, o un got de llet, ens podria causar els problemes que avui en dia suposen per una part important de la població.

De tot això en parlarem a la xerrada pel proper mes de juny.

TALLER DE CATALÀ Josep Puga

Joan Ramon Marbà

Aquest trimestre serà dedicat plenament a la realització de pràctiques tant orals com escrites mitjançant la rea-lització de proves d’autoavaluació que ens han de permetre mesurar els avenços assolits.

Es continuarà facilitant proves i escrits de la nostra història, literatura i cultura general amb la finalitat d’arrodonir els coneixements.

5

CLASSES i TALLERS

El Tai-Xi o Taiji-Quan és un art marcial xinès que en

els nostres dies ha quedat com una gimnàstica de

moviments lents, coordinats i precisos, que

acompanyats de la respiració i concentració i, una

vegada interioritzats, procuren una relaxació de la

ment reduint l’estrès i l’ansietat. Millora la flexibilitat

del cos, connectant el nostre cos, ment i esperit.

Per els que vulguin aprofundir en el tema, darrera

d’aquest art marcial es troben diferents filosofies

xineses com la taoista i la budista.

Per aquest trimestre seguirem desenvolupant,

aprofundint i aprenent la anomenada “ forma” que

es composa de 36 moviments diferents.

Actualment estem practicant uns 28 moviments i

continuem aprenent de nous per tal de poder

arribar als 36 i després interioritzar-los perquè

produeixin els efectes abans descrits. Us animem a

participar, perquè nomes amb els exercicis

d’escalfament que es fan abans d’entrar a fer la

“forma” ja es nota una millora en el nostre estat

físic. Javier Ballester

DITES CATALANES Abril Abril finat, hivern acabat

D'abril en bon matí, hi fa bon dormir A l'abril, tota l'aigua cap dins un barril

Maig Aigo de maig, mal p'ets animals Del maig a la meitat, l'hivern acabat

Maig ventós i juny calent, fan bon vi i bon forment

Juny Sembraràs quan voldràs, però per Sant Joan segaràs Per Sant Joan i Sant Pere, adéu primavera Si trona per Sant Joan, totes les nous es corquen

6

MEMÒRIA D’ACTIVITATS DEL 1er TRIMESTRE DE 2019

ITINERARIS CULTURALS

El Palau Reial Major

El dia 17 de gener a les 11,00 h, com estava programat, ens vàrem trobar els companys apuntats a la primera

visita cultural guiada, d’un total de tres, al Palau Reial Major, en ple barri gòtic de Barcelona.

En el meu cas es tractava de la tercera vegada que m'apuntava a una d'aquestes activitats i cap d'elles m'ha de-

fraudat doncs entre l'interès dels llocs escollits i el bon fer dels guies que amb explicacions de la histò-

ria i anècdotes et fan molt amena la

visita, et descobreixen el passat d'in-

drets que estàs habituat a veure des-

coneixent molts dels fets que s'hi van

produir.

El recorregut el vam fer per l'actual

Palau Reial Major de Barcelona que

està format per tres edificis diferenci-

ats, que són el Palau Reial pròpiament

dit, presidit per la gran sala del Tinell,

que només el vàrem poder veure des

de la porta doncs estaven d'obres, l'antic verger o jardí del palau, convertit en edifici annex que avui en dia acull el

Museu Marès, i el Palau del Lloctinent, obra ja del segle XVI.

Per les excavacions arqueològiques fetes hi han descobert que en aquest mateix in-

dret, ja existia un edifici del segle VI dc. que devia acollir algun personatge rellevant

visigot, però no seria fins a l'edat mitjana que adquiriria verdadera importància. Ja al

segle XIII l'antic palau romànic havia sofert reformes, tant en la seva organització interior

com en la decoració; a més va ampliar-se vers l'actual carrer dels Comtes, on es con-

figuraren les dependències a l'entorn d'un pati central o verger.

Durant el regnat de Jaume II, 1291-1327, es realitzen grans reformes, per tal que

el palau fos plenament residencial, i es construeix la capella de santa Àgata.

Ja al segle XIV, es construeix la Gran Sala o Cambra de Parament (Saló del Tinell), rea-

litzada entre 1359 i 1364, aprofitant només les façanes anterior i posterior de la cons-

trucció romànica precedent i enderrocant tot l'interior. És una gran sala amb arcs am-

plis, pensada com a sala de festes i reunions. També al segle XIV es construí un cos

d'edifici al carrer dels Comtes, lliurat a la Inquisició el 1487. A principi del segle XV es

van fer obres per tal d'obrir a la plaça del Rei, i que el palau pogués comptar amb un

accés digne a través de les escales.

En temps dels Reis Catòlics el palau va ser abandonat com a residència reial, de ma-

nera que els monarques, l'any 1478, hi van deixar espais administratius d'antigues 7

funcions que depenien del rei com ara l'Audiència i la Batllia reials o l'Arxiu, i en van cedir una part al recentment

creat Tribunal de la Inquisició.

El 1718, el primer rei Borbó, Felip V, va cedir l'edifici a les monges clarisses, després que el convent de Santa

Clara, al barri de la Ribera, s'enderroqués per construir la ciutadella militar on ara hi ha el parc de la Ciutadella.

En sortir de nou a la Plaça del Rei, el guia ens va explicar una anècdota que es va produir a les escales de l'entra-

da al palau que ens va impactar a molts dels assistents: el rei Ferran el Catòlic va ser agredit per un pagès del Ma-

resme que el va deixar ferit i ens va llegir

el castic exemplar que li va ser aplicat,

segons una crònica molt detallada de

l'època, segurament per dissuadir a

qualsevol altre que volgués intentar-ho

de nou, no entraré en detalls desagra-

dables però per dir-ho ras i curt l'home

va ser torturat i esquarterat viu.

Tornant a casa em voltava pel cap la pregunta, per quins motius un pagès del Maresme va voler matar al rei ? Si inda-

gueu sobre aquesta història, com he fet jo, hi trobareu l’explicació ... Joan Borràs Casals

Museu Egipci de Barcelona

Quan l’amic Amadeu Bitriu em va demanar si podia fer la ressenya d’aquesta visita, li vaig dir que seria una de les

més difícils, per la seva complexitat, però vaig entomar el repte.

El dijous, 14 de febrer,

a les 11 hores, 26

persones vam iniciar la

visita al Museu Egipci,

de la Fundació privada

Clos, sota el guiatge

de la senyoreta Maite,

qui, amb un llenguatge

clar i entenedor, ens

endinsà a l’Egipte de

3500 anys abans de

crist.

És impossible detallar les explicacions que ens va fer sobre les diverses figures de faraons com Keops, Ramsès II,

Tutankamon, etc., o déus i deesses com Osiris, Isis, Ra, Amon, però sí fer, segons el meu criteri, un petit resum

de les seves explicacions:

Que Egipte va ser, en el seu moment, una civilització molt avançada

i que tot l’imperi vivia sota l’angoixa permanent de preparar-se, en

vida, per l’entrada a la vida eterna, i eren conscients de que els

seus bons actes serien l’aval per aquesta entrada espiritual en el

més enllà. Com creien en la vida eterna, aquesta espiritualitat la

complementaven amb els bens materials i, en les seves tombes hi

feien enterrar aquelles coses que els feien feliços en vida, així com,

podríem dir, un rebost amb els menjars preferits, que els familiars

els anaven portant per mitjà d’una petita porta que hi havia a la tomba.

8

Els colors eren el seu deliri, quedant patent en les decoracions de de les tombes, els taüts i

les mòmies. Destacaven els colors groc, vermell i verd, així com les figures de diferents

animals, falcons, gats, escarabats, etc., tots ells símbols per a contribuir a aquesta estada

eterna.

Va fer notar que els homes anaven ben afaitats i rapats i que només es posaven una barba

negra per els enterraments.

Cal afegir que el museu compta amb una bona col·lecció de

peces de l’antic Egipte, unes mòmies i tot molt ben exposat i

amb explicacions detallades davant cadascuna d’elles. Crec

que val la pena, a part de la visita guiada, poder-hi dedicar

alguna estona per amarar-se de l’aportació cultural d’aquest

museu.

En definitiva, vam passar un dia molt agradable amb aquesta

visita força interessant i il·lustrativa, i acabo amb les paraules

d’Homer. “Egipte és un regal del Nil”. Josep Antoni Cardona Güell.

P.S. L’obstinació per la vida eterna encara perdura.

Les terrasses i basílica de Santa Maria del Mar

Un altre matí ens tornem a trobar una bona colla de companys (39) per fer una visita cultural. Aquesta vegada a les Terrasses de Santa Maria del Mar. El bon amic Eduard Alted ens acull, passa llista i hem de fer dos grups.

Comencem per pujar l'escala de cargol que hi ha a l'interior de la torre dreta de la façana principal, que ens mena a la tribuna exterior que hi ha sota de la rosassa. És impressionant, tot i que amb 8,5 m. de diàmetre, només es la segona més gran de les esglésies de Barcelona. (Endevineu quina és la primera ?, pista: no és la Catedral).

Podem veure les senyals del terratrèmol de l'any 1428, que va destruir l'antic rosetó així com l'escut de Santa Maria del Mar, molt semblant al de Barcelona, tot i que al camp inferior es dibuixen unes onades.

Seguim pujant per l'interior de la torre fins la terrassa de la nau lateral, on podem gaudir d'unes vistes poc habituals: el mar, el Museu Nacional de Catalunya, Montjuïc... Pujant uns quant graons més, arribem al punt més alt de la visita, la terrassa de la nau principal, i aquí gaudim d'unes boniques vistes a 360°, uns pregunten: Quina és aquella figura en la visual de Colom ?, la Mercè i aquella torre ?, l’Església del Pi i aquella altre ?, l’Església dels Sants Just i Pastor, i quin és aquell edifici que té la bandera espanyola ?, el Palau de la Generalitat.

Aquí ja hem acabat les terrasses, però no la visita. Baixem per la torre de l'esquerra d'una tirada fins avall i la guia (molt amable i amb coneixements) ens acompanya a les tribunes que hi han darrera l'altar de la nau principal i per sobre del deambulatori. Podem veure una panoràmica general de les naus i el conegut vitrall amb l'escut del Barça.

Veiem també les restes d'un antic vitrall que representa la Pentecosta, recuperat de les restes de l'incendi, de l'agost del 1936, que va durar onze dies i que ens fa pensar en qui podria gaudir del detall aplicat al vidre i que només es podia veure en la distància.

Finalment visitem la cripta, restaurada l'any 1965. Hem acabat la visita, ara, cap a dinar. Enric Ruiz

9

EXCURSIONS

Xatonada al Vendrell i Visites a l’Espai Xocolata i Museu Pau Casals

El dia 22 de gener, a l´hora i lloc indicats, tots els participants, 51 persones, ens trobem disposats a gaudir d´una xatonada tradicional en la primera excursió de l’any. La sortida de Barcelona es va produir sense cap incidència, degut a la mestria d´en Marc (el nostre xofer habitual) que va saber escapolir-se dels inconvenients de tràfic que provocava la vaga pels conflicte entre els taxis i els VTC.

Després d´un trajecte relativament curt arribem a Sant Sadurní d’Anoia a fer la visita a la fàbrica de xocolata Simón Coll, a on vam ser rebuts amb una cordialitat excepcional, comencem la visita guiada i en un petit auditori ens projecten tot el procés del cacau. Allà mateix ens fan veure i tocar les baines de la xocolata fent-nos notar els diferents tipus de baines.

També ens parlen dels diferents tipus de xocolata (blanc, negre 70%, negre 90%, negre 100%) i els diferents tipus de xocolates, amb sal, licors, especies i d’altres, oferint-nos tastar-les, fent-nos notar les peculiaritats de cadascun dels productes tastats.

Després vam poder veure “in situ” el procés de fabricació, des del moment que la xocolata és líquida fins que va prenent formes de tableta, pastilles, bombons de licor i d’altres. En aquells moments la fabricació estava dedicada totalment a la creació de figures per incorporar a les “mones de pasqua”

Acabada aquesta visita, vam anar a la botiga. on vam ser atesos per unes noies que en tot moment atenien els dubtes sobre els diferents sabors, a la vegada que també podies provar el producte abans de la compra. Crec que tothom es va “firar”.

A continuació, amb un sobrepès per la xocolata menjada i la que portàvem amb bosses, anem a Sant Salvador (Vendrell) a fer la segona visita del dia, el Museu Pau Casals, que era la residència utilitzada pel Mestre en la seves estades a Sant Salvador.

Us parlo des del meus sentiments: la figura d´en Pau Casals no cal descobrir-la a aquestes alçades. Vaig viure aquesta visita amb un gran sentiment, en la que vam tenir la ocasió de repassar la vida d’aquest lluitador, amb una gran activitat al llarg de la seva vida. He de confessar que en algun moment de la visita se’m va escapar alguna llàgrima (ho sento soc una mica sentimental). potser també

expressant el meu reconeixement a la gran labor que el Mestre va desenvolupar en defensa de Catalunya.

En acabar la visita vam fer una curta visita pels jardins que envolten la Fundació, molt ben cuidats i a continuació ens adrecem a dinar.

Aquest potser va ser l´únic punt feble. Principalment per que el restaurant que era força maco i estava molt ben ubicat, però no estava preparat per rebre tants comensals en una única taula. No vam acceptar estar en taules més petites i això va provocar que estiguéssim un pel estrets.

La xatonada, com a tal, la vaig trobar força bé i abundant, amb tots els components típics d´aquest plat, però ens van variar el segons plats que no tenien res a veure amb els que havíem concertat, suposo que per imperatius de “cuina de mercat”. Les postres correctes, amb serveis de cafè o infusions, i aquí s´acaba la xatonada.

En acabar vam poder gaudir d´una estona per fer un petit passeig per la vora del mar, feia un dia encantador I a l´hora que en Marc va tocar retirada tornem al bus, i cap a Barcelona. Com a l´anada, el conductor va burlar totes les manifestacions que bloquejaven la Gran Via i la Diagonal i acabarem el viatge al mateix punt d´inici, després d´haver passat un dia molt agradable i amb una companyia meravellosa. Carles Rosel.

10

Calçotada i Visita al Monestir de Santes Creus

El passat 26 de febrer es va fer la tradicional calçotada amb la participació de 85 persones, xifra rècord, amb dos autocars, que demostra el “bon savoir faire” de la nostra Junta rectora.

La província de Tarragona ens va rebre amb un dia autènticament mediterrani, sol radiant i un cel d’allò més blau i al migdia força calor.

La primera aturada va ser per esmorzar al restaurant “La Bleda”, a Bellvei, i com no potser d’altre manera, esplèndid !.

A les onze teníem la visita al Reial Monestir de Santes Creus, tres guies ja ens esperaven i ens vam distribuir en tres grups.

El Monestir, joia de l’art medieval català, fou fundat, aproximadament l’any 1160, per l’Ordre del Císter, a la riba del riu Gaià, doncs aquí van trobar el lloc adequat, en sintonia amb la seva austeritat.

El seu màxim esplendor es produeix en els segles XIII i XIV, en haver estat convertit en tomba dels Reis de la Corona d’Aragó, que comportà la seva dignificació per acollir les restes reials. degut a la relació que va tenir amb la noblesa i la reialesa, principalment amb Pere el Gran, Jaume II el Just i la seva esposa Blanca d’Anjou, les tombes dels quals són els primers exemples del gòtic català.

Les restes de Pere el Gran i de Blanca d’Anjou són les úniques, de les dinasties catalanes, que s’han conservat intactes, fet que es va descobrir l’any 2010.

En diverses estances vam contemplar diafragmes i diapositives envers els costums i altres menudències del Monestir.

Desprès de la desamortització de Mendizábal, va ser abandonat, l’any 1835 i actualment no hi ha vida monàstica.

L’any 1921 va ser declarat “Monument Històric” i actualment és un dels més ben conservats.

Acabada la visita vam anar cap a Montferri, al restaurant “Castell de Rocamora”, al jardí degut al esplèndid dia, vam degustar “els calçots”, regats amb vi de la zona, i sangria, fins quedar ben tips i, tot seguit, entrarem al menjadors per continuar l’afartament, amb botifarres, mon-getes, carxofes, “xupito” ... en fi, una diada, com sempre, més que memorable.

A dos quarts de set, tornada cap a casa ... Josep Antoni Cardona

11

PITCH & PUTT

Permeteu-me, que m’adreci a

tots vosaltres a través d’aquest

article, doncs voldria fer-vos una

breu història i un petit seguiment

de l’activitat de Pitch and Putt

d’aquesta Associació.

Gràcies a l’impuls, treball i imagi-

nació del nostre Company Esteve

Muntal, aquest any estem jugant

la 10ª Lligueta de P&P (El nostre

Campionat anual) de JUBICEC,

aquesta fita denota que hi ha

unes bones ganes de participar,

molta força i vitalitat, estem jugant

dos partits al mes. Cada Lliga-

Campionat s’ini-

cia al gener i fina-

litza al desembre,

jugant uns 18

partits.

A la vegada, des

l’ any 2014, s’in-

icià la participació

en el Campionat

de Catalunya de

SEMAR (Sèniors

del Maresme) i cada any estem

jugant tots els tornejos que hi han

en cada modalitat i campionat

anual. Aquesta participació fa que

juguem un mínim de dos partits

mensuals al INTERCAMPS

CLASSIC i l’altre al MATCH PLAY

que es juguen de Juny a Abril de

l’any següent.

La nostra participació i palmarès

en el Campionat de SEMAR es

resumeix:

Temp. 2014-2015 - Tercers

Classificats (Modalitat Handicap)

Temp. 2015-2016 - Segons

Classificats (Modalitat Handicap)

– TROFEU

Temp. 2016-2017 - Segons

Classificats (Modalitat Handicap-

Scrach) – TROFEU

Temp. 2017-2018 – Primers

Classificats (Scrach-Handicap) –

TROFEU (Campions Absoluts i

pas a la Categoria Superior)

Temp. 2018-2019 – De moment

anem segons i a poca distancia

del primer, a la nova Categoria.

Per tot això, no voldria deixar

passar aquesta oportunitat per

FELICITAR a tots els jugadors

participants en els diversos Cam-

pionats, pels grans èxits aconse-

guits i, en especial, als Capitans

que han fet i fan possible acon-

seguir fer els equips per fer-los

força competitius, amb molt es-

forç i dedicació.

Aprofito per enviar-vos a tots el

meu agraïment personal, pel vos-

tre compromís, amistat i ajut.

És un orgull tenir i comptar amb

uns amics com vosaltres, per

haver-me permès estar al vostre

costat, on he pogut aprendre de

tots , amb les maneres de fer de

cadascú i que m’heu fet sentir útil

i estimat. MOLTES GRÀCIES

AMICS.

Ara només em resta esperonar-

vos per continuar participant,

guanyant i aconseguir molts més

èxits, gaudint

d’aquest joc que a

més ens uneix,

agermana i apassio-

na.

També vull convidar

a tots els que tinguin

un mínim d’interès

en aquest esport i

vulguin venir a jugar,

que no dubtin en

compartir aquesta activitat, a més

de passar-ho molt bé, ens per-

metrà anar incorporant nous

companys, més joves i que ens

aportaran nova saba i més força.

Rebeu una forta abraçada,

Joan J. Bayot

Com deia Michael Jordan; Algu-

nes persones volen que alguna

cosa passi, altres somien que

passarà, altres fan que passi.

Participants en els partits jugats aquests últim trimestre:

X Campionat JUBICEC Participants:

10.01- Gualba-Montseny 9 24.01 – La Garriga 12 14.02 – Mas Gurumbau 7

28.02 – Gualba-Montseny 11 14.03—La Garriga 9 28-03 – Partit pendent de jugar al tancament de larevista.

12

Campionat Semar Clàssic 2019-2019

09.01 - Palamós 8 06/07.02 - Badalona 8 06.03 – Gualba-Montseny 8

Campionat Semar Match-Play 2018-2019

23.01 – Gualba-Montseny 8 20.02 - La Garriga 8 20/21.03 – Tenis Mora 8

XERRADES – TERTÚLIESLa Homeopatia

El dilluns 4 de Març, el nostre benvolgut Max Aguilera, ens va fer una de les seves instructives xerrades, i com estava anunciat va parla de la homeopatia. Hi vam assistir només 10 persones.

Va iniciar la xerrada, parlant una mica de la història i de la etimologia de les paraules que s’hi utilitzant:

Homeopatia (homeos=similar, patia=malaltia)

Els seus inicis coincideixen amb la medicina d’Hipòcrates (S IV-III). Busca l’equilibri general del cos. Tracta el malalt de forma holística, en contraposició a la:

Al·lopatia, se centra en una dolència específica. Gale-no (S I – II). Va a la malaltia.

Es considera com a fundador de la Homeopatia mo-derna al Dr. Samuel Hahnemann, qui es dedicà a l’estudi de la persona, estat físic, emocional, persona-litat, etc. per aconseguir la individualització en el trac-tament.

L’homeòpata ha de ser metge.

Patogenèsia: mètode d’investigació de la homeopatia que, mitjançant la ingesta de tot tipus de productes de la naturalesa, sigui animal, vegetal o mineral, cerca provocar en una persona sana, els mateixos símpto-mes que experimentaria davant la malaltia. Tot seguit aplicaríem el principi homeopàtic de similitud, prescri-vint el medicament, diluït a concentració infinitesimal, que provoca els mateixos símptomes.

Una variant és la Isopatia (Iso=igual, patia=malaltia). Disciplina pionera en el descobriment de les vacunes.

Actualment la Homeopatia passa per un mal moment, especialment aquí. El govern, està distribuint informa-ció desacreditant aquesta especialitat de la medicina, en la que es consideren com un placebo els compri-mits homeopàtics i que no aporten res a la curació de malalties.

L'homeopatia busca trobar l'equilibri vital de la perso-na. Malgrat no hi ha prou evidències científiques, hom considera que el seu mecanisme d’acció és a nivell energètic, implicant a tot el Sistema Immunitari.

Un gran avantatge de l'homeopatia és la seva manca d’efectes adversos en la gran majoria de casos, al contrari que en la farmacopea tradicional.

- L'homeopatia en cas de sensibilitat pot produ-ir reaccions que caldrà seguir.

- Trobar un únic producte de la naturalesa quesegons la teva capacitat de reacció, edat oconstitució, farà que t’ajudi a recuperar-te demoltes malalties (homeopatia unicista del Dr.Hahnemann, hi ha altres escoles).

Presentació:

Boletes blanques: sacarosa impregnada de producte homeopàtic en diferents presentacions. A numero més gran, menys concentració de base i a menys concentració es podria dir més homeopàtic. També hi ha presentacions en gotes i comprimits.

13

CAMINADES CULTURALS

Aquestes han estat les caminades fetes durant aquest trimestre:

08-01 - Caldes Montbui-Poblat ibèric-Dolmen 13 participants 15-01 - Els Monjos - La Granada 20 participants 22-01 - Torelles de Llobregat-Penya Cucut 09 participants 29-01 - Copons, molins d’aigua 13 Participants 05-02 - Camí de l’Exili 18 participants 12-02 - L’Ametlla del Vallès 14 participants 19-02 - Serra de Collcardús 07 participants 26-02 – Sant Pere de Riudebitlles 19 participants 05-03 – Moià – Molins de Brotons 12 participants 12-03 - Pont de Vilumara 14 participants

19-03 - Marmellar (Baix Penedès) 14 participants

26-03 – Can Maimó (Vilanova del Vallès) 16 participants

14

ELS ESMORZARS DE JUBICEC

El dimecres dia 20, va tenir lloc l’esmorzar trimestral de Jubicec, i ja en portem 6. Estava convocat per comen-

çar a les 9:30. Jo vaig arribar al restaurant a les 9:20 i no hi havia ningú, quin ensurt !.

Però vaja, en menys de 10 minuts, van aparèixer gairebé tots els que s’havien apuntat, i alguns més, i no sé si

vam organitzar un “tumulto” a la vorera ... En total ens vàrem ajuntar 21 companys. És una satisfacció veure

que anem creixent en comensals d’aquests esmorzars i, ho més important, és que com en altres activitats

venen companys nous.

El Restaurant TRES ENCINAS, per molts de nosaltres, ja s’està

tornant un clàssic per ben esmorzar. Sempre ens atenen bé, una

taula ben parada, amb un àpat abundant i de qualitat: diferents

tipus d’entrepans, amb un bon vi, acabant amb cafès i sense obli-

dar-se els “xupitos”, els que en volen. És a dir, un veritable esmor-

zar de jubilats, que carai !.

Hi vam estar gairebé

dues hores, compartint

tiberi, i fent-la petar, ja

que amb alguns companys feia temps que no coincidíem i, sempre

tira el temps a curt, per poder xerrar amb els amics que no tenim al

costat de la llarga taula.

El dia també va tenir la part emotiva, ja que acabàvem de rebre la

notícia que el nostre company i amic Carlos Salazar, ens havia dei-

xat. (E.P.D.)

A les acaballes, en Carles Rosel, va recordar i demanar que tots vingueu a l’Assemblea Ordinària el dia 27 de

Març i, una vegada més, va demanar als presents, que proposessin llocs alternatius per aquestes trobades,

que ens ajudessin a no caure en rutines i ser capaços d’arribar a més gent que vulgui compartir una estona, a

llocs itinerants.

CATALÀ

En aquest trimestre passat, s’ha completat el programa previst, finalitzant tots els temes teòrics i les correspo-nents pràctiques.

Hem complementat els coneixements amb diversos temes de cultura general catalana i d’història de Catalunya. Tot això sense oblidar els dictats acompanyats de recordatoris de normes d’ortografia.

TAI TXI

Les classes es desenvolupen en:

Calistenia: Escalfament de les articulacions i el muscles. Xi Kung: Exercicis d’estimulació d’alguns òrgans importants com ronyons, fetge, cor i pulmons, i La forma: Moviments propis del Tai Txi amb els quals s’enllacen uns moviments amb altres de forma harmònica.

15

ASSEMBLEA ORDINÀRIA 2019Una vegada més, seguint les normes establertes als Estatuts de l’ Associació, hem desenvolupat la Junta Ordinària, amb la presència de 66 socis, als locals de l’ Agrupació Sant Jordi.

Començà l’acte amb la benvinguda del President Carles Rosel a tots els assistents i tot seguit els diferents membres de la Junta van anar explicant els diferents apartats de l’ordre del dia.

Com en anys anteriors es van lliurar les plaques commemoratives als companys que compleixen els 50 anys d’haver entrat a la Caixa, dels quals donem compte en aquesta mateixa revista.

Seguidament el President va posar sobre la taula la qüestió de la renovació de Junta, prevista en els Estatuts. Va explicar la importància de la participació de la generació més jove dels socis en aquestes qüestions, que són capitals per la bona marxa de l’Associació. Al no haver-se presentat cap candidatura alternativa va informar que des de la pròpia Junta es presentava una remodelació i es va proposar a l’Assemblea la votació de la nova candidatura:

President Vicepresident 1er Vicepresident 2on Secretari Tresorer

Josep Pesa Amadeu Bitriu Sebastian López Eduard Alted Albert Orriols

Vocals:

Manel Fernández Carles Rosel Albert Serrano Guillem Palmer Enric Ruiz Toni Boladeres

16

I com a col·laboradors : Esteve Muntal, Joan R. Marbà, Joan Josep Bayot Josep Maria Galofré, Francesc Martínez, Joan Puga, Javier Ballester, Alfons Bayer i Nico Cortés.

La votació dels assistents a l’Assemblea ha estat total i absolutament favorable, per tant a partir d’avui tenim la renovació de Junta en plena vigència

Seguidament en l’apartat de precs i preguntes en Carles Rosel informa sobre els contactes que ha mantingut amb l’Associació ADEEC encara que de moment no hi ha res concretat.

Per finalitzar la Assemblea, el recent nombrat President, Josep Pesa, demana la col·laboració de tothom per fer caminar la nostra Associació, sobre tot a la nova Junta. Per els que surten i passen a ser col·laboradors, les gràcies més expressives per les seves aportacions aquests darrers anys, tot i agraint que continuïn propers per la seva col·laboració.

Per a uns i els altres un fort aplaudiment i el reconeixement de tota l’Assemblea. Tot seguit ,i junts, vàrem compartir un petit refrigeri.

Adela Abellán Alfred Pérez Antoni Puignou Antoni Trilla

Cosme Pomares Florentino Florez Herminio Peñuelas Joan Alonso

Joan A. Martínez Josep Maria Currià Manuel Melián Manuel Vicente

Miquel Casadevall Roser Cuyàs Rossend Muñoz

Dins d´aquest acte d’entrega de plaques , i com reconeixement a la seva tasca divulgativa , també s´ha entregat una placa al company Max Aguilera Torruella, agraint -li tot el seu esforç i dedicació a la preparació de tot un seguit de xerrades sobre temes de salut. Hem gaudit molt de les seus consells i de les seves explicacions.

Des d ’aquestes línies, el volem felicitar per la gran tasca realitzada i encoratjar-lo per la seva continuïtat en aquestes xerrades.

Max, una forta abraçada.

LLIURAMENT DE PLAQUESAquests són els companys que han rebut, aquest any, les plaques commemoratives de les seves noces d’or des de que van entrar a la Caixa d’Estalvis de Catalunya, un del actes més agraïts de l’Assemblea Anual.

Els companys Francisco Pujol Jaumà i Miquel Molleví Vilalta no van poder recollir la placa per circumstàncies personals.

17

ENTREVISTA A JOAN RAMON MARBÀ Per Albert Serrano

En Joan Ramon Marbà Alamàn va entrar a formar part de la plantilla de la Caixa el 01.02.1963 i destinat a la Oficina de Solsona. Posterior-ment, l’estiu de 1964, va ser desti-nat al Personal Mòbil. En aquest període va prestar serveis en moltes oficines de la Caixa i també al Cen-tre Quirúrgic Sant Jordi.

L’any 1967, estant a l’oficina de Sant Marti, li varen oferir anar a obrir la Sucursal de Sant Vicens de Tore-lló com a Delegat. Abans d’anar-se’n de Sant Marti va comprar-li el 600 al company Poblet, el Delegat de l’Oficina i va vendre la seva vespa a un company de la mateixa agència.

També va ser Delegat de les oficines de Tàrrega i d’Avinguda de Madrid, a Barcelona.

Al company Marbà se’l coneix com “El Trobador de la Segarra”. Com diu ell mateix, és poeta, somia truites i bocamoll, una dèria que li ve des de jovenet i que l’ha portat sempre a escriure, amb més o menys intensitat segons els moments. La seva obra poètica compta amb prop de tres mil poemes, havent-ne publicat una part als diaris Segarra i La Veu de la Segarra de Cervera, al setmanari Nova Tàrrega, de la mateixa població, i el setmanal Celsona, de Solsona. Ha escrit tres llibres, dos de poesia, ”Llegat de Vida” i ” El meu petit país” i “l’Anecdotari de Jubilats de Caixa de Catalunya”, en el qual han participat 36 companys de la Entitat. També fa regularment recitals de poesia.

Fa més de vint anys que va comen-çar a fer treballs de Power Point. Va ser l’inici de la seva activitat en aquest camp que l’ha portat a tenir fets prop de dos mil treballs en les diferents variants, entre les que es troben 84 capítols de “Companys” on hi recull una gran part de la histò-ria de la nostra Caixa i que podeu veure a la pàgina web de Jubicec. També ha fet tre-balls de les activitats de l’Associació, com excursions, diades, trobades, etc. Hi ha prop de dos-cents tre-balls que de moment no es poden consultar però que, en breu, també hi estaran disponibles.

Per a fer possible la creació dels treballs de Com-panys, ha recopilat un arxiu de material que, degu-dament escanejat constitueix un recull de més de 24.000 fotos que inclouen totes les èpoques de la Caixa i on hi ha l’empremta d’un gran nombre de companys en actiu.

L’any 2014 va començar un taller de “Power Point” en el que ha impartit els coneixements d’aquesta eina i que ha comptat amb la participació de 40 companys de l’Associació.

Joan Ramón, perquè el nom de “El Trobador de la Segarra” ?

De molt jove ja escrivia poemes. Ha estat una cons-tant el fet d’escriure que m’ha permès descobrir mol-tes maneres de dir les coses, tal vegada no més ma-ques ni més florides però si més punyents, obrint les portes de l’emoció. Quan vaig començar volia cercar un nom però em costava trobar-lo. Ho vaig meditar molt i tenint en compte que soc un enamorat de La Segarra, “el meu petit país”, com jo l’anomeno i soc fill de Cervera, vaig decidir que era l’adequat.

És difícil escriure poesia ?

El meu pare fou barber a Cervera. Moltes vegades explicava anècdotes de la maleïda guerra que van patir. Un dia estant a prop de les trinxeres els com-panys li varen dir: “tots tenim una bala que ens mata-

rà, però si la teva no hi és, tranquil que cap et tocarà”. Per això si el teu destí és escriure, si la teva vida la vius amb paraules, acabes escrivint i acabes parint poemes. Entre mig, et cal treba-llar i si tens la sort de tenir una feina que t’agrada i et sents realitzat, agraeixes al Cel aquesta gran sort. Si llavors seguei-xes escrivint, ets escriptor i si la temp-tació de escriure t’arriba amb força i un cop de paraules inunda el teu esguard, no tens més remei que posar-les en ordre tot i barrejant-hi els sentiments. Però vull recordar una frase que vaig llegir i que diu : “els poetes neixen, no

es creix ni s’estudia per ser poeta”

Que et motiva a escriure poesia ?

Com he dit abans és la necessitat d’expressar el que sento, el que penso i el que vull dir, però afegiré que sovint per a fer poemes els poetes tenim un pou ple

18

de paraules que, per a fer-les servir, sols et cal po-sar-te a punt el llapis o bé el teclat, connectar la me-mòria i tot seguit, a escriure. Les paraules venen so-les, directes, manses, assossegades i disposades.....

Recordes algun poema que t’hagi emocionat es-pecialment ?

En tinc una bona colla, cap és especial. Uns quants podrien ser com més expressius i més aguts. Els que tinc fets a la meva mare, cada cop que jo mateix els llegeixo em deixen exaltat i ple d’enyor... Era la meva força i és el meu esguard. Amb 90 anys anava a comprar cada dia, hivern i estiu, parlava amb tothom que trobava i tornava per carrers diferents per saludar a més gent.

Ara parlem de les fotografies i records de Caixa de Catalunya. Perquè i quan neix la idea de co-mençar el recull de Companys ?

En la revista Fets número 4, de febrer de 2011, hi ha un article on s’explicà amb profunditat com va néixer la idea de fer els Capítols de Companys. L’essència fou per a recordar aquella nos-tra Institució que ens va donar aixopluc, ens va donar la ma per a formar-nos com a professionals, va retribuir els nostres es-forços de manera adequa-da per viure dignament, poder formar una família i mantenir-la.

El nostre agraïment encara dura avui mateix i el volem transmetre. La memòria que deixen els capítols de companys és tan forta i tan profunda, com els solc que fan les arreus per a sembrar la llavor. Els nostres fills i nets podran saber i veure com va ser el nostre món i la nostra vida a la Caixa.

Has trobat col·laboració entre els companys de la Caixa en la recopilació de material ?

Tinc que dir que sí per una part i no per altra. En quant al si, perquè han estat 96 companys, relacio-nats en els capítols de Companys, els que han fet esforços per a aportar els records que cada un de ells tenien i el no és que tan sols són una tercera part dels socis de Jubicec. Ara, si ho miro en conjunt, n’estic molt satisfet.

Recentment has decidit que a partir d’any nou no faries més capítols de Companys, voldries dir quelcom a tots els companys ?

Naturalment que si. Des del 1998, que vaig comen-çar a treballar amb el programa Power Point, han passat molts dies, he fet moltes coses, molts treballs, he tingut moltes satisfaccions i alegries, he conegut companys amb qui no vaig tenir el goig de treballar estant en actiu, he fet amics, he gaudit de la seva joia quan aplaudien la meva feina, amb un record per alguns d’ells que ens han deixat. Tot plegat unes vivències per les que a tots dono les gracies, ja que sense ells, aquesta realitat no podia haver estat pos-sible.

Desprès de deu anys en aquesta activitat, ara cal tocar de peus a terra. La meva poesia hem reclama i donat que la meva activitat és menys valenta, tinc que reduir els meus compromisos per millorar la qualitat de vida.

Mentre, els capítols de CXACAT continuen, informals, desordenats, però que van aportant tot el que els

companys em fan arribar. Tot i axó sapigueu que mai, però mai, us diré adéu, sempre hi serè proper gau-dint de les nostres activitats, col·laborant-hi i sobre tot, i el més important, de la vos-tra companyia.

Vull donar les gràcies a Joan Ramon Marbà en nom de tots els companys, ja que els seus reculls ens perme-ten mantenir la memòria de la nostra Caixa de Catalu-nya, avui desapareguda,

encara que “quasi” tots els empleats fins al final, uns en actiu i des de dintre i altres des de fora, jubilats, van treballar per a mantenir-la viva ja que ha estat una part important de les nostres vides.

Si voleu qualsevol dels llibres publicats pel company Marbà, podeu demanar-ho al correu electrònic eltro-badordelasegarra@gmail.com

19

FESTA DE NADAL D’any en any, a mitjan de desembre, els que formem l’Associació JUBICEC celebrem la Festa de Nadal, una trobada de germanor als locals de la Agrupació Sant Jordi. De fet un acte simbòlic però que cada vegada té més importància, doncs ens permet poder saludar i compartir unes hores i desitjar-nos que les festes nadalen-ques siguin plenes de joia.

També compartir un bon esmorzar amb companys de la Caixa, que fa dies que no veiem per raons de edat, de distància o de residència. El temps va passant i per més que el vulguem entretenir, no hi ha res a fer; cada any un any mes, però cal que ens ho mirem positivament, un més a la pila i que molts més ni puguem posar !. Aquest any ha estat el que més assistència ha arreplegat entre tots els que venim celebrant les diades de Na-dal.

En un recompte acurat vàrem fer un total de 105 assistents a l’acte, tot desitjant que el proper el puguem su-perar.

Com a curiositat, en la tro-bada d’enguany, entre els assistents, hi havia com-panys que no hi veiem ha-bitualment, principalment per la seva edat, com en Joan Coromines, de Sol-sona, en Lluis Miquel Esco-té, que viu a Valls, en Ro-man de Mingo, en Jaume Julià, que fou president de aquesta Associació, en

Lluis Martínez Reixach i molts altres, que l’espai d’aquesta petita crònica no em permet mencionar però que, de fet, a tots agraïm l’esforç per a participar en aquesta Festa que, poc a poc, es converteix en la diada més emblemàtica i nombrosa de la nostra Associ-ació.

Que per molts anys així ho puguem fer, des d’aquesta pàgina a tots vos fem arribar una forta abraçada de tota la Junta, amb el desig de tornar-nos a veure ben aviat tots plegats.

Joan Ramon Marbà Alaman, El Trobador de la Segarra

20