març 2013 - covenant of mayorsfins al març de 2011 catalunya tenia, d'una banda, el pla de...

Març 2013

Equip redactor Pau Frigola i Marcet, enginyer industrial, ABM JG Sergi Frigola i Fortià, enginyer industrial, ABM JG Ernest Sentís i Martínez, enginyer industrial, ABM JG Responsables del seguiment del PAES Montserrat Piña Reche, Administrativa de Medi Ambient de l’Ajuntament de Sant Joan de les Abadesses Coordinació tècnica Diputació de Girona CILMA - Consell d’Iniciatives Locals per al Medi Ambient de les Comarques Gironines Imatges de la portada cedides per: Ajuntament de Sant Joan de les Abadesses

1

Índex 1. EL PACTE D’ALCALDES 2

2. ANTECEDENTS I CONTEXT 4

2.1. El Protocol de Kyoto i els programes europeus sobre el canvi climàtic 4

2.2 L’estratègia espanyola per al canvi climàtic i l’energia neta 4

2.3. Pla de l’Energia i del Canvi Climàtic de Catalunya 5

2.4. Municipis gironins contra el canvi climàtic 5

3. METODOLOGIA 6

4. SANT JOAN DE LES ABADESSES: ANTECEDENTS EN MATÈRIA DE SOSTENIBILITAT I CANVI CLIMÀTIC 7

4.1. Presentació del municipi 7

4.2. Documentació prèvia 8

5. INVENTARI DE REFERÈNCIA D’EMISSIONS DE SANT JOAN DE LES ABADESSES 9

5.1. Inventari de referència d’emissions: àmbit PAES 9

5.2. Inventari de referència d’emissions: àmbit Ajuntament 10

5.2.1. Edificis i equipaments o instal·lacions municipals 11

5.2.2. Enllumenat públic municipal i semàfors 14

5.2.3. Flota municipal 15

5.3. Producció local d’energia 17

5.3.1. Producció local d’energia elèctrica inferior a 20 MW 17

5.3.2. Producció local de calefacció/refrigeració 18

6. PLA D’ACCIÓ 19

6.1. Presentació del pla d’acció 19

6.2. Objectius estratègics i quantitatius 20

6.3. Accions realitzades (2005-2012) 20

6.4. Accions planificades (2012-2020) 21

6.5. Taula resum 83

7. PLA DE PARTICIPACIÓ I COMUNICACIÓ 88

7.1. Actors implicats 88

7.2. Taller de participació - Planificació 88

7.3. Comunicació 89

8. PLA DE SEGUIMENT 91

9. PROPOSTA DE PLA D’INVERSIONS 92

Annex 1.- SEAP Template

Annex 2.- Fitxes VEPE

Annex 3.- Fitxes enllumenat

Annex 4.- Informe taller de participació

2

1. El Pacte d’alcaldes

El 14 de Febrer de 2012, el Ple de l’Ajuntament de Sant Joan de les Abadesses va aprovar l’adhesió al Pacte d’alcaldes. Per tal de vetllar pel compliment dels compromisos del Pacte i de l’execució d’aquest Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible, l’Ajuntament ha designat la Sra. Montserrat Piña i Reche, administrativa de Media Ambient, com a coordinadora municipal del Pacte d’alcaldes.

El Pacte d’alcaldes és la primera iniciativa, i la més ambiciosa, de la Comissió Europea orientada directament a les autoritats locals i als ciutadans per prendre la iniciativa en la lluita contra el canvi climàtic.

L’estratègia del «20/20/20» de la Comissió Europea és la base del Pacte d’alcaldes (Covenant of Mayors), en què la Unió Europea atorga tot el protagonisme als municipis com a actors principals de l'acció de govern.

Tots els signants del Pacte d’alcaldes es comprometen, voluntàriament i unilateralment, a anar més enllà dels objectius de la Unió Europea i a adoptar el compromís de reduir les emissions de CO2 en el seu territori en més del 20 % per l’any 2020 mitjançant la redacció i execució de plans d’acció per a l’energia sostenible (PAES), a favor de les fonts d’energia renovables i les tecnologies de millora de l’eficiència energètica. Els signants del Pacte tenen, doncs, l’objectiu de reduir les emissions de CO2

en més d’un 20 % el 2020, a través de l’eficiència energètica i les energies renovables. Per aconseguir aquest objectiu, les autoritats locals es comprometen a:

Preparar un inventari de referència d’emissions com a recull de les dades de partida;

Presentar un pla d’acció per a l’energia sostenible (PAES), aprovat per l’ajuntament del municipi, en un termini màxim d’un any des de la data d’adhesió al Pacte, i esbossar les mesures i polítiques que es proposen executar per assolir els objectius;

Elaborar periòdicament, després de la publicació del PAES, un informe d’implantació que indiqui el grau d’execució del programa (cada dos anys) i un informe d’acció que mostri els resultats provisionals (cada quatre anys);

Promoure activitats i involucrar la ciutadania i les parts interessades, inclosa l'organització del Dia de l’Energia (jornades locals d’energia);

Difondre el missatge del Pacte d’alcaldes, en particular a altres autoritats locals a fi que s'hi adhereixin i participin en els esdeveniments més importants (per exemple, en les celebracions del Pacte d’alcaldes i en les sessions o tallers temàtics);

Acceptar, els signants, que deixaran de ser membres del Pacte en cas de no presentar a temps els diferents documents tècnics requerits (el document del PAES o els informes de seguiment).

Els resultats directes que obtenen els signants del Pacte són:

El fet de disposar d’una eina programàtica que permeti establir la política energètica a seguir

fins al 2020. Aquesta eina ha de permetre establir les bases d’aquelles accions i mesures tècniques i econòmiques que caldrà desenvolupar per part del municipi.

Mitjans financers i suport polític en àmbit de la Unió Europea, a través de mecanismes financers concrets per ajudar els signants del Pacte a complir els seus compromisos.

3

Visibilitat pública, ja que la Comissió Europea s’ha compromès a donar suport a les autoritats locals que participen en el Pacte a través de celebracions conjuntes amb altres territoris, etc.

4

2. Antecedents i context

2.1. El Protocol de Kyoto i els programes europeus sobre el canvi climàtic

L’any 1997, en el marc de la tercera Cimera del Clima, es presentava el Protocol de Kyoto1, amb l’objectiu d’establir un protocol vinculant de reducció d’emissions de gasos amb efecte d'hivernacle (GEH). El compromís era reduir el 5 % dels GEH emesos l’any 1990 durant el període 2008-2012. Tot i que la Unió Europea el va signar l’any 1998 i el va ratificar el 2002, el protocol no va entrar en vigor fins al 16 de febrer de 2005, quan es va assolir el mínim de països necessaris per sumar, junts, un compromís de reducció de més del 55 % de les emissions de GEH del 1990. Actualment, hi ha 191 països que l’han ratificat.2

Quan la Unió Europea va signar el protocol, es va comprometre a reduir un 8 % els GEH emesos el 1990 i, per tant, va augmentar-ne l’exigència. Per tal de complir-lo va establir diverses accions i les va basar en el Programa Europeu sobre el Canvi Climàtic (PECC) i en el règim del comerç de drets d’emissió de gasos d’efecte d'hivernacle dins de la UE. El PECC I es va iniciar l’any 2000. En una primera fase (2000-2001) va incloure dotze polítiques i mesures que calia dur a terme, i també va abordar la necessitat d’augmentar esforços en la investigació climàtica. En la segona fase (2002-2003) va facilitar la implantació de les polítiques i mesures de la primera, va investigar la viabilitat de mesures addicionals i va avaluar el potencial de reducció de les ja previstes. L’any 2005 s’inicia el PECC II3 amb l’objectiu d’incorporar noves polítiques i mesures per tal d’assolir reduccions més significatives després del 2012. També inclou grups que treballen en la captura i l'emmagatzematge de carboni, les emissions de vehicles lleugers, les emissions de l’aviació i l’adaptació als efectes del canvi climàtic.

2.2 L’estratègia espanyola per al canvi climàtic i l’energia neta

Per tal de complir el Protocol de Kyoto, l’Estat espanyol va crear el Consell Nacional del Clima i l'Oficina Espanyola del Canvi Climàtic, així com la Comissió de Coordinació de Polítiques de Canvi Climàtic, per coordinar les polítiques de l’Estat amb les de les comunitats autònomes.

L’estratègia espanyola per al canvi climàtic i l’energia neta4 (EECCEL), horitzó 2007-2012-2020, és un instrument planificador que estableix el marc en què les administracions han d’actuar per tal d’adoptar polítiques i mesures per mitigar el canvi climàtic, pal·liar els efectes adversos del canvi climàtic i complir els compromisos internacionals adquirits per Espanya en matèria de canvi climàtic. A més, també inclou mesures per aconseguir consums energètics compatibles amb el desenvolupament sostenible. Aquesta estratègia inclou l’adopció de diverses mesures urgents, entre les quals l’elaboració del Plan de Acción 2008-2012 de la Estrategia de Ahorro y Eficiencia Energética en España5, que l’any 2011 va ser revisat i substituït pel Plan de Acción de Ahorro y

1) <http://unfccc.int/kyoto_protocol/items/2830.php> 2) Status of Ratification of the Kyoto Protocol - United Nations Framework Convention on Climate Change. 3) <http://ec.europa.eu/clima/policies/eccp/index_en.htm> 4) <http://www20.gencat.cat/portal/site/canviclimatic/menuitem.c4833b494d44967f9b85ea75b0c0e1a0/?vgnextoid=9406bb19697d6210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=9406bb19697d6210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default> 5) <http://www.idae.es/index.php/mod.pags/mem.detalle/relcategoria.1127/id.67/relmenu.11>

5

Eficiencia Energética 2011-20206. Aquest últim, a part d’avaluar l’eficiència de les seves propostes, estableix nous objectius per a dos horitzons: 2016 i 2020.

2.3. Pla de l’Energia i del Canvi Climàtic de Catalunya

Fins al març de 2011 Catalunya tenia, d'una banda, el Pla de l’Energia de Catalunya 2006-2015 i, de l’altra, el Pla Català de Mitigació del Canvi Climàtic 2008-2012. Atès que ambdós plans s’han de revisar en breu, que hi ha una estreta relació entre energia i canvi climàtic, i que la planificació europea en matèria d'energia i clima té com a horitzó l’any 2020, el Govern de la Generalitat de Catalunya va decidir optimitzar esforços i elaborar un únic pla: el Pla de l’Energia i del Canvi Climàtic de Catalunya 2012-2020, els principals eixos estratègics del qual són:

Les polítiques d’estalvi i d’eficiència energètica seran elements clau per assegurar l’assoliment d’un sistema energètic sostenible per a Catalunya (sobre la base del sector transport, residencial ―domèstic i serveis― i industrial).

Les energies renovables com a opció estratègica de futur per a Catalunya.

La política energètica catalana ha de contribuir als compromisos de l’Estat espanyol de reducció de gasos d’efecte d'hivernacle en el si de la Unió Europea.

La consolidació del sector de l’energia com a oportunitat de creixement econòmic i creació de feina qualificada.

La millora de la seguretat i la qualitat del subministrament energètic i el desenvolupament de les infraestructures energètiques necessàries per assolir el nou sistema energètic de Catalunya.

Les polítiques energètiques i ambientals catalanes han de tenir estratègies coherents per assolir un futur sostenible per a Catalunya, i integrar el desenvolupament social, econòmic i ambiental.

Acceleració de l’impuls a l'R+D+I de noves tecnologies en l’àmbit energètic.

L’actuació decidida de la Generalitat de Catalunya i les altres administracions públiques catalanes envers el nou model energètic com a element exemplar i de dinamització.

2.4. Municipis gironins contra el canvi climàtic

El 26 de setembre de 2008 va tenir lloc a Lloret de Mar la jornada «Els municipis gironins contra el canvi climàtic». L'objectiu principal va ser posar de manifest la importància que tenen els ajuntaments en la lluita contra el canvi climàtic. D’aquesta jornada, en va sortir un manifest a través del qual els municipis signants (seixanta-set ens locals) es comprometien a:

Col·laborar amb la Unió Europea per superar el «20/20/20».

Preparar un inventari de referència d’emissions i de partida.

Adaptar els municipis per emprendre les mesures necessàries contra el canvi climàtic.

Sensibilitzar la societat civil i difondre el manifest.

Compartir les experiències amb altres ens locals.

Prioritzar les accions de l’Agenda 21 que tinguin per objectiu reduir el canvi climàtic.

6) <http://www.idae.es/index.php/id.663/mod.pags/mem.detalle>

6

3. Metodologia La metodologia proposada per redactar el PAES de les comarques gironines ha estat elaborada per la Diputació de Girona i el CILMA (Consell d’Iniciatives Locals per al Medi Ambient de les comarques gironines). Aquesta metodologia s’ha realitzat a partir de la publicada per l’Oficina del Pacte d’Alcaldes per a l’Energia Sostenible.

La taula següent mostra les etapes principals del procés del PAES i els documents de referència publicats per la Diputació de Girona i el CILMA:

Taula 3.1. Les etapes principals del procés del PAES. Fase Etapa

Documents resultants

Documents de referència Termini

Inici

Compromís polític i signatura del Pacte Adaptació de les estructures administratives municipals Obtenció del suport de les parts interessades

+ acord de Ple + formulari d’adhesió

+ proposta de model d’acord de Ple + formulari d’adhesió

-

Planificació

Avaluació del marc actual, que inclou l’informe de referència d’emissions

+ IRE de l’ àmbit Ajuntament + SEAP Template

+ full de càlcul per a la sol·licitud de dades + IRE de les comarques gironines (àmbit PAES) + SEAP Template (àmbit PAES) per a cada municipi

Al cap d’un any

Establiment de la visió: on volem anar? Elaboració del pla: com volem aconseguir-ho? Aprovació i presentació del pla

+ PAES municipal + metodologia per a la redacció dels PAES a les comarques gironines

Implantació Implantació + PAES municipal + metodologia per a la redacció dels PAES a les comarques gironines

+ informe d’implantació (cada dos anys) + informe d’acció (cada quatre anys)

Seguiment i informació

Seguiment Informació i presentació dels informes d’implantació i d’acció periòdics Revisió

+ revisió PAES municipal + ISE

+ metodologia per a la redacció dels PAES a les comarques gironines

Participació

Promoure activitats i involucrar la ciutadania i les parts interessades

+ PAES municipal + metodologia per a la redacció dels PAES a les comarques gironines

Anual

Organitzar activitats el Dia de l’Energia

+ informe de resultats (breu descripció de les activitats realitzades)

+ metodologia per a la redacció dels PAES a les comarques gironines

Font: Metodologia per a l’elaboració dels PAES a les comarques gironines. Diputació de Girona i CILMA, maig de 2012.

7

4. Sant Joan de les Abadesses: antecedents en matèria de sostenibilitat i canvi climàtic

4.1. Presentació del municipi

El municipi de Sant Joan de les Abadesses (53,6 km²) es situa a la comarca del Ripollès, limita amb els municipis de Camprodon, Sant Pau de Segúries, la Vall de Bianya i Riudaura. El nucli urbà del municipi es troba enmig d’una típica vall dels Prepirineus de direcció NE-SW, estesa entre els vessants meridionals del Taga i de la Serra Cavallera, al nord, i els vessants septentrionals de la serra de Puig Estela i el turó de Castelltallat, al sud-est. El municipi inclou el veïnat de Santa Llúcia de Puigmal. També comprèn dues colònies fabrils, la Colònia Llaudet i la Colònia Jordana, avui només resta en activitat la fàbrica.

La Conferència Europea de Ciutats i Pobles Sostenibles, celebrada al municipi danès d’Aalborg l’any 1994 va manifestar la necessitat que les ciutats europees esdevinguessis més sostenibles en tots els àmbits, es va establir que era necessari que les administracions locals adoptessin les mesures necessàries per aconseguir-ho. El pla d’acció per aconseguir aquest propòsit es traça mitjançant la redacció de l’Agenda 21 per part dels ens locals adherits.

La vila de Sant Joan de les Abadesses va signar l’adhesió al compromís d’Aalborg el 4 de maig de 1998 i va finalitzar la redacció del document el 25 de gener de 2008. L’Agenda 21 local és un document que desenvolupa un Pla Estratègic Municipal basat en la integració, amb criteris sostenibles, polítiques ambientals i social. El pla d’acció d’aquest document tenia com a actuacions principals la protecció del sòl no urbanitzable del POUM, facilitar la mobilitat interior del municipi, la protecció del medi natural, la promoció econòmica local, gestionar millor els recursos hídrics, fomentar les energies alternatives, ambientalitzar els serveis municipals i la prevenció de riscos municipals. Una de les principals accions executades és la recollida de residus porta a porta al nucli urbà, iniciada l’any 2005.

8

POBLACIÓ7 Població (2005): 3.621 habitants Població (2011): 3.461 habitants Taxa de creixement interanual: -4,4 %

ACTIVITAT ECONÒMICA8

HABITATGES I EQUIPAMENTS Nombre d’habitatges (2005): 1.922 Nombre d’habitatges (2009)9: 2.492 % habitatges segona residència: : 16,5 % Nombre d’equipaments municipals: 25

CARACTERÍSTIQUES GEOGRÀFIQUES Altitud: 773 m Superfície: 53,7 km2 Graus dies de calefacció i refrigeració10: 2.718 i 171

ESTRUCTURA DE LES REGIDORIES Alcaldia Regidoria d’hisenda, promoció econòmica, empresa, treball, urbanisme, habitatge i obres públiques. Regidoria d´ensenyament, cultura i comunicació. Regidoria d´esports, oci i lleure, noves tecnologies i joventut. Regidoria de serveis socials i salut i atenció a la gent gran. Regidoria de serveis socials i salut i atenció a la gent gran. Regidora de personal, governació, obres i serveis. Regidor de medi natural i agricultura.

4.2. Documentació prèvia

L’Ajuntament de Sant Joan de les Abadesses ha realitzat diverses actuacions en matèria d'energia i de medi ambient, que han contribuït a la disminució de GEH a l’atmosfera.

A continuació, es llisten els estudis previs, ordenances i els plans aprovats que tenen incidència en aquests àmbits.

Taula 4.1. Documents que s’han tingut en compte a l’hora d’elaborar el PAES.

Tipus de document Nom Any

Diagnosi estratègica Agenda 21 de Sant Joan de les Abadesses. 2008

Auditoria Memòria valorada de millora d’eficiència energètica de l’enllumenat públic de Sant Joan de les Abadesses

2011

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’ajuntament.

7) IDESCAT 8) ARGSS: Afiliats al Registre General de la Seguretat Social, IDESCAT 9) Col·legi d’Aparelladors de Girona, Construcció d’habitatges a les comarques gironines (2000 – 2011), Gener de 2012. 10) ICAEN (graus dia 18/18)

9

5. Inventari de referència d’emissions de Sant Joan de les Abadesses

5.1. Inventari de referència d’emissions: àmbit PAES

El 2005, el municipi Sant Joan de les Abadesses va emetre 13.943,44 tn de CO2, que representen el 10,70 % del conjunt de la comarca. Les emissions van ser de 3,85 tn CO2/capita, inferior a les emissions per capita de la comarca, que varen ser de 4,90 tn CO2/capita, i a les del conjunt de les comarques gironines, que varen ser de 6,39 tn CO2/capita. Per elaborar aquest inventari s’han tingut en compte els consums de gas natural de l’any 2006, ja que no es disposaven dades de l’any 2005. Es pot suposar que els consums de l’any 2005 i de l’any 2006 van ser similars als de l’any anterior. Figura 5.1. Síntesi dels resultats de l’inventari d’emissions de referència del municipi de Sant Joan de les Abadesses.

1%

25%

59%

3%12%

Edif icis i equipaments del sector terciari (no municipal)

Edif icis residencials

Transport urbà rodat: t ransport privat i comercial

Ajuntament

Emissions associades al t ractament de residus sòlids urbans

Emissions generades: 13.943,44 tnCO2 Emissions per capita: 3,85 tnCO2/capita Factor d’emissió electricitat (2005): 0 tnCO2 / MWh

0,00 5.000,00 10.000,00 15.000,00 20.000,00 25.000,00

Edif icis i equipaments (no municipal)

Edif icis residencials

M Wh

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’ajuntament i de l’inventari de referència d’emissions de les comarques gironines. Diputació de Girona i CILMA, 2012.

Electricitat Gas Natural Gasoil CGLP Biomassa Energia solar tèrmicaEnergia geotèrmica

10

Edificis i equipaments del sector terciari (no municipal) Els edificis i equipaments del sector terciari consumeixen aproximadament el 1% de l’energia del municipi, un percentatge molt reduït. Principalment utilitzen electricitat per dur a terme les seves activitats comercials. D’aquestes dades es pot concloure que el municipi presenta poca activitat comercial i que hi ha pocs equipaments terciaris implantats. Aquest sector va emetre l’any 2005 un total de 158,99 Tn de CO2, cal esmentar que aquestes emissions no inclouen el consum dels equipaments i enllumenat públic del municipi. Edificis residencials Els edificis residencials consumeixen un 25% de l’energia del municipi, principalment es consumeix electricitat pel funcionament dels usos domèstics. Mentre que per la calefacció l’any 2005 hi havia molta diversificació de combustibles, ordenats per ordre decreixent: gasoil, gas natural i gasos liquats del petroli. Transport urbà rodat: transport privat i comercial El número de vehicles del municipi és de 2.732, que es composa de 1.792 turismes, 338 motocicletes, 532 vehicles industrials i 70 d’altre tipologia. El transport consumeix més del 50% de l’energia del municipi l’any 2005, concretament un 53%, essent el sector que emet més gasos d’efecte hivernacle (sense tenir en compte la indústria). Segons dades publicades per l’IDESCAT (enquesta de mobilitat obligada, 2001), el 70,65 % de desplaçaments interns del municipi es realitzaven en vehicle privat. Emissions associades al tractament de residus sòlids urbans Les emissions associades a la recollida de residus eren de 1.633,49 tn CO2. El percentatge de recollida selectiva en pes era de 19,44 %. El 26,11 % era FORM; el 9,45 %, envasos; el 22,09 %, vidre, i el 20,57 %, paper i cartró. El destí final de la fracció rebuig era Orís a l’abocador comarcal d’Orís, i el de la FORM era la Planta de Compostatge d’Olot al municipi de La Canya.

5.2. Inventari de referència d’emissions: àmbit Ajuntament

El 2005, els edificis públics, equipaments, instal·lacions i flota municipal de l’Ajuntament de Sant Joan de les Abadesses varen consumir 2.303,04 MWh d’energia, que van suposar 382,55 tnCO2, fet que representa el 3 % del total d’emissions del municipi. El consum d’energia respecte al 2011 s’ha incrementat en un 11,46 %, 2.604,52 MWh i les emissions, en un 12,39 %, fins a 474,08 tnCO2.

Tot i incrementar el consum energètic durant el període 2005-2011, les emissions generades han augmentat degut a l’augment que ha experimentat el factor d’emissió local de l’electricitat. Aquest factor es basa en la producció local d’electricitat i durant el període 2005-2011 s’ha reduït la producció degut al tancament d’una central hidroelèctrica.

Cal remarcar que a l’any 2005 no hi havia cap equipament que utilitzés gas natural com a font energètica i que a l’any 2011 s’havien substituït 3 sistemes de climatització que utilitzaven aquest combustible. La reducció d’emissions del gas natural Tn de CO2/ kWh és de l’ordre del 32% inferior respecte al gasoil, a més a més, els equips són un 10% més eficients de mitjana.

11

Figura 5.2. Síntesi dels resultats de l’inventari de referència d’emissions de l’àmbit Ajuntament de Sant Joan de les Abadesses.

Emissions generades a l’àmbit Ajuntament (tn CO2) Consum per fonts d’energia (MWh)

Consum (MWh)

Emissions (tn CO2)

Emissions (tn CO2 per capita)

2005 2011 2005 2011 2005 2011

Equipaments 1.442,89 1.895,01 310,63 354,69 0,0858 0,1025

Electricitat 279,49 408,20 0,00 28,14 0,0000 0,0081

Gasoil 1.163,40 403,19 310,63 107,65 0,0858 0,0311

Gas Natural 0,00 1.083,62 0,00 218,89 0,0000 0,0632

Solar tèrmica 0,00 0,00 0,00 0,00 0,0000 0,0000

Biomassa 0,00 0,00 0,00 0,00 0,0000 0,0000

Enllumenat 590,79 404,68 0,00 27,73 0,0000 0,0080

Electricitat 590,79 404,68 0,00 27,73 0,00 0,01

Flota municipal 269,36 343,30 71,92 91,66 0,0199 0,0262

Gasolina 269,36 343,30 71,92 91,66 0,0199 0,0262

Gasoil 0,00 0,00 0,00 0,00 0,0000 0,0000

Total 2.303,04 2.642,98 382,55 474,08 0,1056 0,1367

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per l’ajuntament.

5.2.1. Edificis i equipaments o instal·lacions municipals

L’any 2005 hi havia un total de 17 instal·lacions municipals. El número d’equipaments s’ha incrementat en 8, assolint un nombre de 25 equipaments en total, cal destacar que el 81% de l’energia consumida pels equipaments públics es destina a energia tèrmica. Es pot observar que s’ha reemplaçat l’ús de gasoil en tres equipaments pel consum de gas natural, l’any 2011 ja hi havia un 55% de consum total amb aquest combustible i només un 20% de Gasoil. Cal esmentar que l’escola Mestre Andreu està previst que quedi en desús, degut a la construcció d’una nova escola (projecte de la qual ja està aprovat).

Els edificis que més consum presenten són la fundació privada municipal EMMA, amb un consum de 460.610 kWh (any 2011), i el CEIP Mestre Andreu, amb 421.016 kWh (any 2011).

Electricitat Gasoil CGas Natural GLPBiomassa Energia solar tèrmicaEnergia geotèrmica Gasoil GasolinaEquipaments Enllumenat públic

Flota municipal Transport públic urbà

2005

38%

50%

12%

2011

31%

14%42%

13%

12

En els següents figures es pot observar que les emissions generades corresponen als equipaments terciaris de l’Ajuntament de Sant Joan de les Abadesses, concretament la fundació “Emma” i a l’Alberg de la “Ruta del Ferro”. Els percentatges de les emissions generades per tipus d’edificis de l’any 2005 i 2011 no han variat pràcticament durant el període estudiat. Figura 5.3. Síntesi dels resultats de l’inventari de referència d’emissions dels edificis i equipaments/instal·lacions municipals de l’Ajuntament de Sant Joan de les Abadesses. Emissions generades als edificis públics (tn CO2) Consum per fonts d’energia (equipaments) Electricitat (MWh) Gasoil (MWh) Gas Natural (MWh) Solar tèrmica (MWh) Total (MWh)

2005 2011 2005 2011 2005 2011 2005 2011 2005 2011

Administració 20,78 37,57 135,02 162,42 0,00 0,00 0,00 0,00 155,80 199,99

Altres 93,18 132,42 488,42 23,99 0,00 551,73 0,00 0,00 581,60 708,13

Educació 46,82 55,47 342,06 72,77 0,00 374,79 0,00 0,00 388,88 503,03

Esports 50,35 44,91 107,84 124,01 0,00 0,00 0,00 0,00 158,19 168,92

Sociocultural 28,64 104,35 74,06 0,00 0,00 157,11 0,00 0,00 102,70 261,46

Instal·lació 39,71 33,47 16,00 20,00 0,00 0,00 0,00 0,00 55,71 53,47

Total 279,49 408,20 1.163,40 403,19 0,00 1.083,62 0,00 0,00 1.442,89 1.895,01

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per l’ajuntament. Durant l’elaboració del PAES s’han analitzat de forma detallada els equipaments següents: Casa de la Vila, Escola Mestre Andreu, Escola Anglès i Música, Llar infants, Camp de Futbol municipal, Alberg “Ruta del Ferro”, Fundació municipal “Emma”, Centre cívic “L’Escorxador”, Palau de l’Abadia, Biblioteca municipal, Casal social “El Palmàs” i el Pavelló municipal. Els resultats de les valoracions energètiques preliminars d’edificis i equipaments/instal·lacions municipals (VEPE) s’adjunten a l’annex II d’aquest document.

Els gràfics següents indiquen el consum de cadascun dels edificis i equipaments/instal·lacions del municipi.

Electricitat Gasoil CGas Natural GLPBiomassa Energia solar tèrmicaEnergia geotèrmica

Administració AltresEducació EsportsSociocultural Instal·lació

2005

0%0%0%0%0%19%

81%

2011

57%

0%0%0%0% 22%

21%

13

Figura 5.4. Consums dels equipaments amb despesa superior a 50 MWh i inferior a 50 MWh any (2005 i 2011), respectivament, de l’Ajuntament de Sant Joan de les Abadesses.

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per l’Ajuntament de Sant Joan de les Abadesses.

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per l’Ajuntament de Sant Joan de les Abadesses. Electricitat Gasoil C Biomassa Gas Natural GLP Energia geotèrmica Energia solar tèrmica

Electricitat Gasoil C Biomassa Gas Natural GLP Energia geotèrmica Energia solar tèrmica

0

50

100

150

200

250

300

350

400

450

500

55020

05

2011

2005

2011

2005

2011

2005

2011

2005

2011

2005

2011

2005

2011

2005

2011

EQ 1 - Casa de la Vila EQ 2 - CEIP MestreAndreu

EQ 24 -Fundació PrivadaMunicipal EMMA

EQ 5 - Albert "Ruta delFerro"

EQ 6 - Pavelló municipal EQ 7 - Casal social "ElPalmàs"

EQ 9 - Palau de l'Abadia EQ 17 - Tanatorimunicipal

MW

h

14

5.2.2. Enllumenat públic municipal i semàfors

L’enllumenat públic de Sant Joan de les Abadesses s’alimenta des de 23 quadres d’enllumenat repartits al llarg del municipi. L’any 2005 la vila disposava de 17 quadres que il·luminaven els vials amb una tipologia de lluminàries poc eficients i que emetien flux d’hemisferi superior (tipus esfèric), a més equipaven làmpades de vapor de mercuri, de baix rendiment i que provoquen una elevada contaminació al final de la seva vida útil. Durant el període 2005 – 2012 l’ajuntament ha optimitzat els equips d’enllumenat substituint gran part de les lluminàries ineficients o substituint les làmpades de VM per d’altres amb un millor rendiment, principalment de VSAP. Com es pot observar en les següents taules hi ha hagut una reducció notable del consum l’any 2011, tot i la instal·lació de 6 nous quadres d’enllumenat públic. Taula 5.1. Consum i emissions de l’enllumenat públic i dels semàfors de l’Ajuntament de Sant Joan de les Abadesses.

Consum d’energia elèctrica (MWh)

Emissions (tn CO2) Emissions

(tn CO2 per capita)

2005 2011 2005 2011 2005 2011

Enllumenat públic 590,79 404,68 0,00 27,73 0,0000 0,0080

Semàfors 0,00 2,47 0,00 0,00 0,0000 0,0000

TOTAL 590,79 404,68 0,00 27,73 0,00 0,01

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per l’ajuntament. Figura 5.5. Consums per quadre d’enllumenat, comparativa 2005-2011.

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per l’Ajuntament de Sant Joan de les Abadesses.

Durant l’elaboració del PAES s’han analitzat de forma detallada tots els quadres d’enllumenat del municipi. Els resultats de l’anàlisi dels quadres de llum s’adjunten a l’annex III d’aquest document.

15

5.2.3. Flota municipal

La flota municipal inclou el consum del parc de vehicles propietat de l’ajuntament, el consum del transport associat a la gestió dels residus i el consum associat al transport escolar urbà (dins del municipi). Principalment la flota municipal del municipi està formada per vehicles destinats al manteniment municipal i la recollida de residus porta a porta. L’any 2005 hi havia un parc de 6 vehicles, 3 dels quals ja no es troben en propietat de l’Ajuntament; l’any 2011 es renoven aquests vehicles i se n’adquireix un més. El carburant utilitzat per tots aquests vehicles és el gasoil. La gestió de residus municipal es realitza porta a porta que es va iniciar l’any 2005. , fet que ha permès augmentar la fracció de recollida selectiva del 10% al 88% durant el període 2005-2010. El transport es realitza mitjançant camions propulsats amb gasoil. Figura 5.6. Síntesi dels resultats de l’inventari de referència d’emissions de la flota municipal de l’Ajuntament de Sant Joan de les Abadesses.

Consum (MWh)

Emissions (tn CO2)

Emissions (tn CO2 per capita)

2005 2011 2005 2011 2005 2011

Parc de vehicles Ajuntament 81,93 114,76 21,88 30,64 0,0226 0,0332

Gasoil 81,93 114,76 21,88 30,64 0,0226 0,0332

Gasolina 0,00 0,00 0,00 0,00 0,0000 0,0000

Transport associat a gestió de residus 187,43 228,54 50,04 61,02 0,0138 0,0176

Rebuig 66,19 72,23 16,44 21,29 0,0049 0,0061

FORM 61,59 79,72 17,67 19,29 0,0045 0,0056

Envasos 18,67 23,96 4,98 6,40 0,0014 0,0018

Vidre 14,58 18,72 3,89 5,00 0,0011 0,0014

Paper i cartró 26,41 33,90 7,05 9,05 0,00 0,0026

Transport escolar urbà 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00

TOTAL 269,36 343,30 71,92 91,66 0,036 0,051

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per l’ajuntament. Parc de vehicles propietat de l’ajuntament Es pot observar que el consum de combustible ha augmentat durant el període 2005-2011, el principal augment és provocat per l’increment de la flota de vehicles. La majoria de vehicles els utilitza la brigada municipal, són furgonetes tipus combi i petits camions amb plataforma d’emmagatzematge al darrere. L’antiguitat de la majoria de vehicles és inferior a 5 anys.

Parc de vehicles Ajuntament Transport associat a gestió de residus

Transport escolar urbà

16

Transport associat a la gestió de residus Segons les dades facilitades per l’ajuntament durant el període 2005-2011 es va augmentar el consum de carburant per gestionar els residus, aquest fet es deu principalment a l’augment de població durant aquests 6 anys.

Transport escolar urbà El municipi no disposa de transport escolar urbà.

17

5.3. Producció local d’energia

5.3.1. Producció local d’energia elèctrica inferior a 20 MW

El municipi de Sant Joan de les Abadesses disposa de les següents instal·lacions de generació d'energia elèctrica de potència inferior a 20 MW: Taula 5.2. Producció local d'energia elèctrica a petita escala al municipi de l’Ajuntament de Sant Joan de les Abadesses.

Ubicació Potència estimada

(kW) Propietat

Generació local

d'electrici-tat (MWh)

Vector energètic d'entrada

(MWh)

Inclosa a l'ETS11

Forma part de

l'IRE

Any d'instal·lació

Any tanca-ment

Hidroelèctrica Ch cal gat 600 Alpapat,s.l -- -- -- -- <1992 --

Hidroelèctrica Ch comamala

134 Salvador serra,s.a.

-- -- -- -- <1992 --

Hidroelèctrica Ch folcrà 616

Endesa cogeneración y renovables,s.a.u.

-- -- -- -- <1992 --

Hidroelèctrica Ch pont vell

645 Salvador serra,s.a.

-- -- -- -- <1992 --

Hidroelèctrica Ch serradal 600 Alpapat,s.l -- -- -- -- <1992 --

Hidroelèctrica Colònia llaudet

365 Hilaturas llaudet,s.a

-- -- -- -- <1992 2007

Hidroelèctrica La grevolosa

65 Clauditremps,s.l.

-- -- -- -- <1992 --

Hidroelèctrica Rafael picó molina

66 Clauditremps,s.l.

-- -- -- -- <1992 --

Hidroelèctrica TOTAL 3.091,0 6.972,7 6.853,9 -- SÍ -- --

Fotovoltaica12 -- 30 Albert

Bassols -- -- -- -- -- --

Fotovoltaica ENERBAS 4,4 ENERBAS

, SL -- -- -- -- -- --

Fotovoltaica TOTAL 34,4 44,40 -- -- -- -- --

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de producció d'energia local en règim especial de l'ICAEN (facilitades per la Diputació de Girona) i de l'ajuntament. L’any 2005 va haver-hi una producció local d’electricitat d’11.380,70 MWh, corresponents a la producció de les centrals hidroelèctriques que hi havia operatives i als 4,4 kW instal·lats de plaques solars. El factor d’emissió per l’any 2005 és de 0,0 tn de CO2 / MWh. Per l’any 2011 no es disposen de dades de les centrals en règim especial, per aquest motiu es consideren com a vàlides les dades disponibles de l’any 2009. Segons l’ICAEN hi havia una

11) Sistema europeu de comerç d'emissions ETS (European Trading Scheme). 12) La producció d'energia solar es calcula a partir de la superfície de captació. Es consideren 2.444 hores anuals de sol (atles solar IDAE), una potència de 0,7 kW/m2 (RITE) i s'estima un rendiment del 40 %.

18

producció local d’energia de 7.017,10 MWh corresponents a les centrals hidroelèctriques que hi havia operatives i a les dues plantes fotovoltaiques que produïen 44,4 MWh aproximadament. El factor d’emissió per l’any 2011 és de 0,069 tn de CO2 / MWh. Per tal de poder calcular aquest factor s’ha utilitzat la següent fórmula:

CTE

AEECOPLECOFEENEAEEPELCTEFEE

22)(

En què FEE, factor d’emissió per a l’electricitat generada localment (tnCO2 / MWh) CTE, consum total d’electricitat al territori del municipi (MWh). Pel 2011 s’ha estimat un consum de 8.191,23 MWh, a partir de la dada real del consum pel 2005 i del decrementde població PEL, producció local d’electricitat (MWh), 7.017,1 MWh AEE, compres d’electricitat verda per part de l’autoritat local (MWh), 0 MWh FEENE, factor d’emissió nacional o europeu per a l’electricitat de l’any de referència (t/MWh), 0,481 MWh/tnCO2 CO2PLE, emissions de CO2 degudes a la producció local d’electricitat (tnCO2), 0 tnCO2 CO2EEC, emissions de CO2 degudes a la producció d’electricitat verda certificada adquirida per l’autoritat local (tnCO2), 0 tnCO2

5.3.2. Producció local de calefacció/refrigeració

Al municipi no hi ha producció local de calefacció/ refrigeració que es vengui o es distribueixi com a matèria primera als usuaris finals dins del mateix terme municipal.

19

6. Pla d’acció

6.1. Presentació del pla d’acció

El pla d’acció del municipi de Sant Joan de les Abadesses consta de 67 accions que suposen una reducció de 2.940,54 tn CO2 per l’any 2020 i equivalen a un 21,1 % de les emissions del 2005.

Les accions es divideixen en quatre línies estratègiques:

1. Augmentar el grau d'estalvi i eficiència energètica en els edificis públics, edificis residencials i el sector terciari.

2. Disminuir les emissions associades al transport urbà.

3. Incrementar la producció local d'energia al municipi i el consum d'energia renovable.

4. Disminuir les emissions associades al tractament de residus sòlids urbans.

El pla ordena les accions en funció dels sectors i camps d’acció següents:

Taula 6.1. Estructura de les accions en sectors i camps d’acció.

Sector Camp d'acció

1. Edificis, equipaments/instal·lacions

1.1. Edificis i equipaments/instal·lacions municipals 1.2. Edificis i equipaments/instal·lacions del sector terciari (no municipals)1.3. Edificis residencials 1.4. Enllumenat públic municipal

2. Transport 2.1. Flota municipal 2.2. Transport públic 2.3. Transport privat i comercial

3. Producció local d'energia

3.1. Hidroelèctrica 3.2. Eòlica 3.3. Fotovoltaica 3.4. Cogeneració de calor i electricitat

4. Calefacció i refrigeració urbanes 4.1. Cogeneració de calor i electricitat 4.2. Xarxa de calor

5. Planejament i ordenació del territori 5.1. Urbanisme 5.2. Planificació dels transports i la mobilitat 5.3. Normes per a la renovació i expansió urbana

6. Contractació pública de productes iserveis

6.1. Requeriments d'eficiència energètica 6.2. Requeriments d'energies renovables

7. Participació ciutadana

7.1. Serveis d'assessorament 7.2. Ajudes i subvencions 7.3. Sensibilització i creació de xarxes locals 7.4. Formació i educació

8. Altres sectors 8.1. Residus 8.2. Altres

Font: Elaboració pròpia a partir de la guia Cómo desarrollar un plan de acción para la energía sostenible. Unió Europea: Comisión Europea; Centro Común de Investigación; Instituto para la Energía, 2010. El pla integra les accions que s’han dut a terme durant el període 2005-2012, les quals es detallen a l’apartat 6.3 d’aquest document.

20

6.2. Objectius estratègics i quantitatius

El PAES de Sant Joan de les Abadesses té 4 objectius estratègics, i el seu compliment suposarà un estalvi d’emissions de CO2 de 2.940,54 tn.

1. Disminuir les emissions associades al transport urbà, especialment de les provocades pels turismes, es preveu que s’assoleixi una reducció equivalent a 1.287,70 tn de CO2 anuals en aquest àmbit.

2. Augmentar el grau d'estalvi i eficiència energètica en els edificis públics, edificis residencials i el sector terciari.

3. Incrementar la producció local d'energia al municipi i el consum d'energia renovable.

4. Disminuir les emissions associades al tractament de residus sòlids urbans, equivalents a 1.084,60 tn de CO2 anuals.

6.3. Accions realitzades (2005-2012)

Durant el període 2005-2012 s’han realitzat i impulsat 8 accions que han contribuït a disminuir les emissions de GEH a l’atmosfera.

Taula 6.2. Accions per línia realitzades en el període 2005-2012

Sec- tor

Camp d'acció Acció Any

Estalvi estimat

(tn CO2/any)(metodologia)

1. 1.1. Edificis i equipaments/instal·lacions municipals

Canvi de caldera de gasoil a caldera de gas natural a l’escola Mestre Andreu

2008 15,62 (a)

1. 1.1. Edificis i equipaments/instal·lacions municipals

Canvi de caldera de gasoil a caldera de gas natural a la Fundació Privada Emma

2009 39,86 (b)

1. 1.4. Enllumenat públic municipal

Canvis de lluminàries per d’altres amb menor potència i instal·lació de reductors de flux

2011 0 (c)

1. 1.4. Enllumenat públic municipal

Il·luminació nadalenca amb làmpades tipus LED 2011 ---

7. 7.1. Serveis d’assessorament

Creació d’un punt d’informació ambiental 2005 16,33 (d)

7. 7.3. Sensibilització i creació de xarxes locals

Impulsar una campanya de prevenció de residus 2010 16,33 (e)

7. 7.4. Formació i educació Realitzar una campanya de comunicació i sensibilització per a una mobilitat sostenible

2011 83,38 (f)

8. 8.1 Residus Recollida porta a porta 2005 1.084,60 (g)

TOTAL (2005-2012) 1.287,45

21

a) Càlcul directe de l’estalvi entre consums de l’any 2005 i 2011. (Font: Metodologia per a la redacció dels PAES a les comarques gironines) b) Càlcul directe de l’estalvi entre consums de l’any 2005 i 2011. (Font: Metodologia per a la redacció dels PAES a les comarques gironines) c) Estimació d’estalvi de consum, càlcul directe pel canvi de lluminàries i estalvi del 30 % per la instal·lació d’un reductor de flux (Font: Dades facilitades per l’Ajuntament) d) Estalvi del 1% de l’energia consumida per la gestió de residus. (Font: Metodologia per a la redacció dels PAES a les comarques gironines) e) Estalvi del 1% de l’energia consumida per la gestió de residus. (Font: Metodologia per a la redacció dels PAES a les comarques gironines) f) Estalvi del 1% de l’energia consumida pel transport. (Font: Metodologia per a la redacció dels PAES a les comarques gironines) g) Estalvi d’emissions degut a la recollida porta a porta, càlcul directe de l’estalvi de gestió de residus degut al nou sistema de recollida. (Font: Dades facilitades per l’Ajuntament) Font: Elaboració pròpia a partir de la informació facilitada per l’ajuntament.

6.4. Accions planificades (2012-2020)

A partir de l’anàlisi de l’inventari d’emissions dels diversos sectors, l’anàlisi dels equipaments i de l’enllumenat i de la participació ciutadana, pel període 2012-2020 es planifiquen 59 accions que reduiran l’emissió de GEH a l’atmosfera en 1.684,42 tn de CO2, equivalents a un 12,08 % i que, sumades a les anteriors, permetran assolir per l’any 2020 una reducció del 21,1%.

23

1.1.1. Nomenar un gestor energètic municipal per edificis/ equipaments

Línia Augmentar el grau d’estalvi i eficiència energètica en els edificis públics, els edificis residencials i el sector terciari

Objectiu Millorar la gestió energètica municipal dels edificis públics o equipaments/ instal·lacions

Descripció Nomenar un gestor energètic municipal i pels edificis municipals com a peça clau per a la reducció dels consums energètics, l’impuls de les energies renovables i la reducció de les emissions generades de CO2.

El gestor energètic promourà la implantació d’energies renovables i els projectes d’eficiència energètica. Aquesta figura ha de gestionar de manera continuada els consums dels edificis públics i vehicles municipals. Finalment, impulsarà campanyes de sensibilització i creació de xarxes locals per tal que la població i el sector terciari s’involucrin amb la reducció d’emissions de CO2, la incorporació de mesures d’estalvi energètic i la implantació d’energies renovables.

Les funcions del gestor energètic són:

- Proposar mesures d’estalvi energètic.

- Col·laborar amb els agents implicats en la reducció de la despesa energètica i coordinar-los.

- Controlar el seguiment de les mesures d’estalvi implantades.

- Impulsar les mesures incloses en el PAES i vetllar pel bon funcionament de les mesures d’estalvi energètic implantades.

- Revisar que es realitzi el seguiment de la facturació municipal en subministres energètics i també de la producció d’energia generada localment.

S’estima que aquesta figura que vetlla per la reducció de l’energia consumida, la generació d’energia renovable i la impulsió de mesures per fomentar l’energia sostenible redueixi en un 4,0% l’emissió de CO2 del consum dels equipaments.

L’Ajuntament decidirà quina és la millor fórmula de contractació d’aquest tècnic municipal, les opcions són diverses: mancomunar els serveis amb altres ajuntaments, externalitzar el servei, col·laborar amb tècnics del consell comarcal, contractar un tècnic a temps parcial o subcontractar una empresa externa.

Cost

Cost acció: 10.000,00 € Cost abatiment: 527,43€/TnCO2 estalviades Amortització ------ anys

Consum

Consum actual 2.642,98 MWh/any Estalvi 105,72 MWh/any

Producció local d’energia

Tèrmica -------- MWh Elèctrica -------- MWh

Prioritat Calendari Responsable Alta 2013-2015 Àrea de Medi Ambient.

Indicadors seguiment Reducció del consum energètic dels edificis municipals en %, revisat trimestralment.

Estalvi de les emissions de CO2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi Reducció del 4,0% respecte al consum de l’àmbit de l’ajuntament. (Font: Metodologia per la redacció dels PAES de les comarques gironines)

18,96 tn CO2 /any S: Edificis,

equipaments/ instal·lacions

A: Edificis municipals i equipaments.

24

1.1.2. Informar els responsables dels equipaments dels seus consums energètics



Descripció

Els equipaments municipals de Sant Joan de les Abadesses i la flota municipal consumeixen una energia total de 2.610,32 MWh cada any. La majoria d’aquests equipaments disposen d’un equip directiu o d’un responsable que vetlla pel bon funcionament de la instal·lació. Dins de les responsabilitats derivades d’aquest càrrec s’ha d’incloure la funció de vetllar per la utilització d’una manera sostenible i eficient dels equipaments, que consumeixen energia elèctrica i tèrmica per la seva climatització.

Una bona mesura per tal d’estalviar el consum d’aquests recursos és la informació periòdica als responsables dels consums energètics de funcionament de les instal·lacions.

Es preveu que al informar a aquests responsables de l’energia consumida prenguin consciència de la despesa i cost que suposa el funcionament de l’equipament. Per tant, acabaran incorporant a les seves rutines de treball l’adopció de mesures i el seguiment del funcionament dels equips per tal de reduir el consum energètic. A més, s’estima que els consums dels equipaments disminuiran en un 1% en un breu període de temps perquè els responsables conscienciaran a la resta de personal i usuaris que fan en ús perquè tinguin actituds responsables i eficients.

Seria convenient fixar objectius, realitzar les lectures dels consums i revisar els balanços energètics trimestralment.

Cost

Cost acció: 0,00 € Cost abatiment: 0,00 €/TnCO2 estalviades Amortització ------ anys

Consum




Prioritat Calendari Responsable Alta 2013-2015 Àrea de Medi Ambient.

Indicadors seguiment Reducció del consum energètic dels edificis municipals en %.

Estalvi de les emissions de CO2

Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi Reducció del 1,0% respecte al consum de l’àmbit de l’ajuntament. (Font: Metodologia per la redacció dels PAES de les comarques gironines)




25

1.1.3. Adscriure les partides pressupostàries de la despesa energètica dels equipaments a les àrees de què depenen per tal d’ajustar els pressupostos en cas d’estalvi energètic



Descripció Els ajuntaments destinen cada any molts recursos humans i econòmics a ordenar, classificar, arxivar i facturar les despeses generades pels consums energètic de cadascun dels equipaments municipals.

Aquestes factures s’agrupen i classifiquen per cadascun dels subministraments: elèctric; combustibles (gas, gasoil i carburants per vehicles municipals) i aigua potable. Això provoca que es creïn unes llistes de despeses amb gran quantitat de dades difícils de gestionar i controlar.

Per aquest motiu es proposa que s’adscriguin les despeses energètiques dels equipaments municipals a cadascuna de les àrees de l’Ajuntament de les quals depenen. D’aquesta manera es dividirien les llistes de factures de subministraments i es repartirien les tasques de gestió / control d’aquestes instal·lacions entre els diferents regidories. Les dades a controlar es reduirien i es faria més senzill gestionar les instal·lacions, detectant possibles errors en els factures i al mateix temps evitar facturacions excessives / anormals dels equipaments.

En cas d’estalvi energètic en els equipaments gestionats per una àrea determinada, els pressupostos de l’any següent haurien d’ajustar-se en funció del grau d’estalvi obtingut. D’aquesta manera es podrien elaborar uns pressupostos municipals més ajustats a les despeses energètiques reals i no es diluirien les despeses excessives i els mal funcionaments de les instal·lacions entre totes les dades de facturació de l’Ajuntament. A més a més, els diners estalvis obtinguts en el consum energètic es poden destinar a altres partides pressupostàries de l’àrea que gestiona l’equipament.

Cost

Cost acció: 0,00 € Cost abatiment: 0,00 €/TnCO2 estalviades Amortització 0 anys

Consum




Prioritat Calendari Responsable Alta 2013-2015 Alcaldia, Àrea d’Hisenda i Àrea de Medi Ambient

Indicadors seguiment Reducció de la despesa en subministraments energètics en %.

Estalvi de les emissions de CO2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi Estalvi del 1% respecte al consum dels equipaments (Font: Metodologia per la redacció dels PAES de les comarques gironines)




26

1.1.4. Formar els serveis tècnics municipals en temes de sostenibilitat energètica



Descripció Els tècnics municipals són els encarregats de redactar projectes d’equipaments municipals o de revisar-los / gestionar-los en cas de subcontractar-ne la seva redacció. Per aquest motiu és necessari la formació en matèria de sostenibilitat i eficiència energètica que permetrà en un futur immediat que aquests professionals apliquin els nous coneixements de materials, productes i solucions als projectes.

D’aquesta manera les reformes de les actuals instal·lacions i la construcció dels nous equipaments serien més respectuosos amb el medi ambient i més eficients energèticament. Com a conseqüència es disminuirien les emissions de CO2 i la despesa econòmica en subministraments energètics.

Aquesta formació es pot realitzar fent assistir a cursos, jornades, fires o a altres tipologies d’esdeveniments els tècnics municipals.

Cost

Cost acció: 2.000 € Cost abatiment: 523,56€/TnCO2 estalviades Amortització ----- anys

Consum




Prioritat Calendari Responsable Alta 2013-2015 Àrea de Medi Ambient i àrea de serveis tècnics.

Indicadors seguiment Nombre de cursos, congressos i activitats realitzades.

Estalvi de les emissions de CO2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi Estalvi del 1% respecte al consum dels equipaments i l’enllumenat. (Font: Metodologia per la redacció dels PAES de les comarques gironines)




27

1.1.5. Monitoritzar i analitzar els consums dels edificis municipals



Descripció La implantació d’un sistema de monitorització en els equipaments municipals permetria mesurar, registrar i gestionar la informació de consum energètic i informació mediambiental de manera sistemàtica. Amb la obtenció d’aquestes dades es podrien gestionar de manera objectiva les instal·lacions determinant quines són les mesures més interessants a implantar en cada moment, introduir mecanismes per tenir equipaments més eficients, aplicar codis de bones pràctiques i detectar funcionaments erronis i males pràctiques de les instal·lacions.

Aquesta mesura lligada a la del gestor energètic municipal permetria un estalvi energètic que s’assoliria amb la presa de decisions basades en la informació obtinguda i sense cap cost associat.

Els sistemes de monitorització estan composats per:

- Quadre d’indicadors energètics i ambientals, adaptats a cada equipament.

- Sensor i captadors dels indicadors, que mesuren les diferents variables i les enregistren.

- Display i sistemes de captació de dades automatitzats.

- Sistema integrador de tota la informació recollida pels sensors i captadors.

- Software de control per emmagatzemar i gestionar les dades obtingudes amb els altres elements del sistema.

Amb aquesta informació s’han de poder detectar les despeses energètiques anòmales, el mal funcionaments de les instal·lacions i les males pràctiques dels usuaris. L’estalvi anual seria de com a mínim 800€ aproximadament.

S’haurien de monitoritzar els equipaments públics de més consum, es proposa que siguin els que superen els 50 MWh de consum anual.

Cost

Cost acció: 7.900 € Cost abatiment: 2.231,63€/TnCO2

estalviades Amortització 4,5 anys

Consum




Prioritat Calendari Responsable Mitja 2015-2017 Àrea de Medi Ambient

Indicadors seguiment Tant per cent d’equipaments municipals equipats amb sistema de monitorització en %.

Estalvi de les emissions de CO2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi Estalvi del 1% respecte al consum dels equipaments. (Font: Metodologia per la redacció dels PAES de les comarques gironines)




28

1.1.6. Realitzar auditories energètiques en equipaments municipals


Objectiu Millorar l’eficiència energètica dels edificis fent-ne una diagnosi.

Descripció Els ajuntaments gestionen diversos equipaments municipals destinats a usos molt diferents entre sí, l’any de construcció data d’èpoques molt diferents i el grau de conservació que presenten no és uniforme.

És necessari realitzar un bon manteniment a les instal·lacions i inspeccions periòdiques a aquests per conèixer quin és el seu estat. Tot i que aquestes accions preventives es realitzin satisfactòriament és necessari moltes vegades adequar les seves instal·lacions a les normatives actuals, generalment més exigents a nivell d’eficiència energètica, seguretat, salubritat i accessibilitat. A més a més, petites averies, mals usos de les instal·lacions o senzillament una mala gestió poden provocar malbarataments d’energia durant llargs períodes de temps.

Amb la realització d’auditories energètiques es detecten molts dels errors de funcionament, mal ús o ineficiència de les instal·lacions dels equipaments gestionats per l’ajuntament. D’aquesta manera es poden determinar, valorar i planificar les actuacions a realitzar per tal de solucionar els problemes abans esmentats. Cal recordar que moltes de les actuacions recollides en les auditories tenen uns ratis estalvi/ cost molt elevats. D’aquesta manera es poden incorporar les despeses derivades de les actuacions recollides a l’auditoria en els pressupostos municipals i anar reduint progressivament la despesa energètica i econòmica del consistori. Es proposa la realització de 10 auditories energètiques: Ajuntament, escola municipal, llar d’infants, escola d’anglès i música, alberg, Fundació municipal “EMMA”, biblioteca, Palau de l’Abadia, Pavelló municipal i Casal “El Palmàs”.

Cost

Cost acció: 30.000 € Cost abatiment: 8.474,57€/TnCO2

estalviades Amortització -- anys

Consum




Prioritat Calendari Responsable Mitja 2015-2017 Àrea de Medi Ambient

Indicadors seguiment Tant per cent d’equipaments municipals equipats amb auditoria realitzada.

Estalvi de les emissions de CO2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi Estalvi del 1% respecte al consum dels equipaments. (Font: Metodologia per la redacció dels PAES de les comarques gironines)




29

1.1.7. Instal·lar vàlvules termostàtiques als radiadors de l’Ajuntament


Objectiu Millorar l’eficiència energètica de la climatització dels edificis

Descripció El principi de funcionament d’una vàlvula termostàtica és molt senzill ja que regulen la temperatura ambient desitjada a partir del cabal d’aigua que circula pel radiador.

La vàlvula regula el cabal del radiador segons la temperatura de la sala on es troba instal·lat, reduint el cabal d’aigua del radiador un cop s’assoleix la temperatura desitjada. Quan disminueix la temperatura ambient, la vàlvula termostàtica obre el pas d’aigua calenta cap a l’interior del radiador.

En les dependències on es troben instal·lades vàlvules termostàtiques augmenta considerablement el nivell de confort, ja que els radiadors només proporcionen la calor necessària a l’habitacle.

La instal·lació de les vàlvules té un cost econòmic associat de 40 €, inclou la mà d’obra per la seva instal·lació.

L’estalvi previst és del 10% d’energia tèrmica consumida, la caldera de l’Ajuntament s’alimenta de Gasoil.

Es preveu que serà necessari instal·lar un mínim de 35 vàlvules termostàtiques, per tal de poder regular la temperatura a les diferents estances. L’Estalvi anual seria de 1.324,20€.

Cost

Cost acció: 1.400 € Cost abatiment: 395 €/TnCO2 estalviades Amortització 1,1 anys

Consum

Consum actual 132,40 MWh/any Estalvi 13,20 MWh/any



Prioritat Calendari Responsable Alta 2013-2015 Àrea de Medi Ambient

Indicadors seguiment Vàlvules termostàtiques instal·lades respecte les proposades.

Estalvi de les emissions de CO2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi EE = (Rg*E) En què, Rg, Reducció del consum tèrmic, 10% Eg, Emissions actuals, 35,4 Tn de CO2

(Font: Guia bàsica d’eficiència energètica en edificis municipals, Agència d’Energia de Barcelona)




30

1.1.8. Instal·lació de termòstats programables amb rellotge horari a cadascun dels circuits de calefacció de l’Ajuntament

Línia Augmentar el grau d’estalvi i eficiència energètica

Objectiu Educar en l’estalvi i l’eficiència energètica

Descripció Els termòstats programables amb rellotge horari són aparells que mitjançant la modulació de la temperatura, posen en marxa o no els aparells. Els termòstats actuals més moderns són aparells fàcilment programables i comprensibles per a l'usuari, permeten projectar la temperatura grau a grau i quasi, minut a minut. Són capaços d’emmagatzemar i repetir instruccions d’hora i temperatura diverses vegades al dia i es poden cancel·lar sense que afecti la resta de la programació diària o setmanal. Generalment, comanden el sistema de calefacció de manera global o per cada circuit mitjançant cablejat o radiofreqüència.

Una manera de reduir la despesa tèrmica dels edificis és la instal·lació de termòstats programables amb rellotge horari per controlar la temperatura de les diferents zones de calefacció. Amb aquests programadors el sistema de calefacció s’aconsegueix un grau de confort elevat pels usuaris perquè no s’han de preocupar de la connexió, programació i regulació de la temperatura de les estances. També s’aconsegueix un estalvi econòmic perquè encenen o apaguen els diferents circuits del sistema en funció de les necessitats, mantenint la temperatura mínima en hores no laborals o lectives, accionant els circuits durant les hores prèvies de l’arribada dels usuaris, regulant la temperatura de les zones en funció de si són zones calentes o fredes, evitant descuits del personal de les instal·lacions i assolint estalvis pròxims al 10 %.

S’estima que el cost de la instal·lació d’un termòstat és de 180 € la unitat, tenint en compte la mà d’obra i la programació d’aquest. Seria necessari la instal·lació de tres termòstats, un per cada circuit que manca per programar per tal de controlar la temperatura.

L’estalvi econòmic derivat de la disminució del consum tèrmic de l’edifici seria de 328,30 €/any tenint en compte el preu de l’energia del 2011, la caldera de l’Ajuntament s’alimenta de Gasoil.

Cost

Cost acció: 540 € Cost abatiment: 152 €/TnCO2 estalviades Amortització 0,4 anys

Consum





Indicadors seguiment Execució de l’acció.

Estalvi de les emissions de CO2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi EE = (Rg*E) En què, Rg, Reducció del consum tèrmic, 10% Eg, Emissions actuals, 35,4 Tn de CO2 (Font: Guia bàsica d’eficiència energètica en edificis municipals, Agència d’Energia de Barcelona)




31

1.1.9.Substitució de la caldera de gasoil de l’Ajuntament per un nou sistema d’aerotèrmia



Descripció Actualment, el sistema de calefacció de l’Ajuntament disposa d’una caldera de gasoil de 185 kW de potència. El rendiment d’aquest tipus de calderes és del 80%, tenint en compte els anys que porta en funcionament. Es creu convenient substituir aquest equip per un altre amb un tipus de tecnologia menys contaminant i, principalment, més econòmica. Es proposa la instal·lació d’equips d’aerotèrmia per tal d’alimentar cadascun dels circuits de calefacció dels que disposa l’edifici.

Amb l’Aerotèrmia, es pot captar l’energia que conté l’aire i utilitzar-la per escalfar un edifici. Per això, s'utilitza un sistema de traspàs compost per dos elements: una unitat exterior que capta les calories, i una unitat interior que les traspassa a un circuit d'aigua de tipus «Calefacció central». L’aire conté calories, la temperatura del clima no sol passar de -10 ° C, excepte en dies puntuals. Del transport d'aquestes calories s'encarrega un fluid refrigerant que circula entre ambdues unitats i que està impulsat per un compressor. Únicament cal pagar per l'energia que consumeixen aquest compressor i el ventilador exterior. Actualment, els equips d’aerotermia presenten un COP de fins a 4,5 per equips de baixa temperatura i de 2,8 per equips d’alta temperatura; tot i que, en les condicions de ple hivern descendeix fins a un valor de 2,5.

S’estima que el cost de la instal·lació d’un sistema d’aerotèrmia per substituir la caldera actual de gasoil seria de 45.000 €, tenint en compte la construcció de les escomeses de BT i la seva legalització.

L’estalvi econòmic derivat de la disminució del consum tèrmic de l’edifici seria de 2.155,43 €/any tenint en compte el preu de l’energia del 2011 (1 €/l pel gasoil i 0,15 €/kWh elèctric).

L’estalvi energètic seria de 97,1 MWh, tenint en compte que el gasoil té un poder calorífic de 10 kWh/l.

Cost

Cost acció: 45.000 € Cost abatiment: 1.368€/TnCO2


Consum






Estalvi de les emissions de CO2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi EE = (Consum gasoil *Eg)-(Ce*Ee) En què, Ce, Consum elèctric= Consum gasoil* (100-73)/100 FEg, Factor Emissions gasoil, 0,267 TnCO2/MWh

FEe, Factor Emissions elèctriques, 0,069 TnCO2/MWh Estalvi del 100% de l’energia tèrmica consumida. (Font: Càlcul directe tenint en compte les hipòtesis abans esmentades)




32

1.1.10.Instal·lació de llengüetes a les portes principals d’accés a l’Ajuntament i a les portes d’accés a les oficines



Descripció Les infiltracions d’aire en els edificis poden provocar fuites d’escalfor acumulada, ja que les corrents que es generen fan que les masses d’aire calent es condueixin cap a l’exterior de l’edifici. Actualment, l’edifici de l’Ajuntament disposa de portes de vidre a l’accés principal. Les juntes d’aquestes portes amb el marc no estan segellades per cap element i permeten que l’aire fred s’infiltri cap a l’interior sense cap obstacle. També presenten aquesta mateixa problemàtica les portes de vidre d’accés a les oficines de secretaria.

Aquesta proposta va encaminada a reduir aquestes infiltracions aplicant perfils aïllants a les portes obtenint així un estalvi energètic i una reducció de costos. Els perfils disminueixen les pèrdues de càrrega tèrmica, ja que eviten una entrada directa d’aire exterior.

S’ha d’estudiar en cada cas quina és la millor solució d’aïllament. Per exemple, es podria col·locar una cinta autoadhesiva rígida a la part superior, a la zona central i als laterals de les portes i col·locar un llistó adhesiu amb raspall flexible a la part inferior de les portes.

S’estima que el cost d’instal·lació d’aquests elements seria d’uns 6,5 €/ml de llistó. Per tant, necessitaríem uns 48 ml de llistons.

L’estalvi econòmic derivat de la disminució del consum tèrmic de l’edifici seria de 132,4 €/any tenint en compte el preu de l’energia del 2011 (1 €/l pel gasoil).

L’estalvi energètic seria de 1,32 MWh si es té en compte que aquesta mesura permet estalviar entre un 1% i un 5% d’energia tèrmica a l’any.

Cost

Cost acció: 310,05 € Cost abatiment: 885 €/TnCO2 estalviades Amortització 3,1 anys

Consum






Estalvi de les emissions de CO2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi EE = (Rg*E) En què, Rg, Reducció del consum tèrmic, 1% Eg, Emissions actuals, 35 Tn de CO2 Estalvi del 1% de l’energia tèrmica consumida. (Font: Guia bàsica d’eficiència energètica en edificis municipals, Agència d’Energia de Barcelona)




33

1.1.11. Substitució de làmpades existents per d’altres més eficients a l’edifici de l’Ajuntament


Objectiu Reduir el consum elèctric dels edificis

Descripció Es proposa substituir de forma directa els tubs fluorescents convencionals per tubs fluorescents d’alta eficiència energètica. Les principals característiques dels tubs fluorescents d’alta eficiència són:

Vida útil més elevada: 12.000 hores amb equip electromagnètic i de 17.000 amb balast electrònic.

• Bon rendiment cromàtic (Ra > 80)

• Mínim contingut de mercuri (2 mg)

• Flux lluminós superior a un T8

L’equivalència entre els fluorescents estàndards i els d’alta eficiència es mostra en la taula següent:

Les opcions per substituir els fluorescents existents per equips de substitució directa, com ara el sistema ECO-TUBO o fluorescents de LED. S’estima que la substitució de cada equip té un cost associat de 55€/ ut (mà d’obra inclosa), que l’energia consumida per l’enllumenat és el 50% de l’energia consumida a l’edifici i que s’estalviarà un 60% d’aquesta energia .

S’estima que el total de punts de llum a substituir ascendeix a un màxim de 135 unitats.

Cost

Cost acció: 7.425 € Cost abatiment: -- €/TnCO2 estalviades Amortització 3,7 anys

Consum




Prioritat Calendari Responsable Mitja 2017-2020 Àrea de Medi Ambient, Àrea d’Esports, Àrea d’Ensenyament i Àrea de Cultura

Indicadors seguiment Tant per cent de punts de llums substituïts.

Estalvi de les emissions de CO2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi EE = (Ree*Cee*FEE) En què, Ree, Reducció del consum, 60% Cee, Consum actual elèctric , 32,82 MWh/ any FEE, Factor emissió Elèctric, 0 (Font: Guia bàsica d’eficiència energètica en edificis municipals, Agència d’Energia de Barcelona)

0 tn CO2 /any S: Edificis,



34

1.1.12. Instal·lació de detectors de presència als espais comuns, passadissos i lavabos de set equipaments municipals



Descripció Els detectors de presència són dispositius automàtic tipus tot-res que s’utilitzen per racionalitzar l’ús de l’enllumenat en zones comunes en un edifici.

Aquests aparells connecten o desconnecten l’enllumenat d’una sala en funció de la presència o absència de persones.

És molt recomanable la seva instal·lació en zones comunes, passadissos i lavabos; ja que en aquestes dependències és on l’enllumenat té un ús únicament puntual. D’aquesta manera s’evita que les lluminàries romanguin obertes gran quantitat d’hores sense que hi transitin/ romanguin els usuaris de l’edifici. A més a més, s’evita que les lluminàries estiguin enceses degut a descuits dels usuaris quan es deixen accionats els interruptors.

Aquests dispositius tenen diferents tipus d’àrees de cobertura i rastreig, que poden variar entre 15 m ² i 200 m². Al detectar el moviment dins del seu rang de cobertura d’un usuari accionen el sector d’enllumenat associat durant un període de temps determinat. Aquest període de temps s’ha d’ajustar a les necessitats als usos dels usuaris de la sala a il·luminar.

El cost unitari per la instal·lació de detectors de presència és de 162€/ut. (tenint en compte la instal·lació complerta amb mà d’obra i accessoris) i permet l’estalvi de fins el 60% d’energia elèctrica d’enllumenat en cada dependència on s’instal·lin.

Es preveu que s’instal·lin aquests tipus de dispositius a: Ajuntament (6 ut.), CEIP Mestre Andreu (6 ut.), Pavelló municipal(7 ut.), camp de futbol (7 ut.), Palau de l’Abadia(2 ut.), Biblioteca (2 ut.) i el Centre cívic de l’Escorxador (2 ut.).

En total es preveu instal·lar 32 detectors de presència i estalviar 1.226,40 € anuals.

Cost


Consum




Prioritat Calendari Responsable Alta 2013-2015 Àrea de Medi Ambient, Àrea d’Esports, Àrea d’Ensenyament i Àrea de Cultura

Indicadors seguiment Tant per cent d’equipaments municipals equipats amb detectors de presència.

Estalvi de les emissions de CO2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi EE = (Ree*Cee*FEE) En què, Ree, Reducció del consum, 60% Cee, Consum actual elèctric enllumenat, 194,43 MWh/ any FEE, Factor emissió Elèctric (Font: Guia bàsica d’eficiència energètica en edificis municipals, Agència d’Energia de Barcelona)




35

1.1.13. Instal·lació de detectors de presència tipus interruptor als espais comuns, passadissos i lavabos de la Fundació privada EMMA



Descripció Els detectors de presència són dispositius automàtic tipus tot-res que s’utilitzen per racionalitzar l’ús de l’enllumenat en zones comunes en un edifici.

Aquests aparells connecten o desconnecten l’enllumenat d’una sala en funció de la presència o absència de persones.

És molt recomanable la seva instal·lació en zones comunes, passadissos i lavabos; ja que en aquestes dependències és on l’enllumenat té un ús únicament puntual. D’aquesta manera s’evita que les lluminàries romanguin obertes gran quantitat d’hores sense que hi transitin/ romanguin els usuaris de l’edifici. A més a més, s’evita que les lluminàries estiguin enceses degut a descuits dels usuaris quan es deixen accionats els interruptors.

Aquests dispositius tenen diferents tipus d’àrees de cobertura i rastreig, que poden variar entre 15 m ² i 200 m². Al detectar el moviment dins del seu rang de cobertura d’un usuari accionen el sector d’enllumenat associat durant un període de temps determinat. Aquest període de temps s’ha d’ajustar a les necessitats als usos dels usuaris de la sala a il·luminar.

El cost unitari per la instal·lació de detectors de presència tipus interruptor per instal·lar als lavabos de les habitacions és de 10€/ut. (tenint en compte la instal·lació complerta amb mà d’obra i accessoris) i permet l’estalvi de fins el 60% d’energia elèctrica d’enllumenat en cada dependència on s’instal·lin.

Es preveu que s’instal·lin aquests tipus de dispositius als lavabos de les habitacions per tal d’evitar que les lluminàries quedin enceses. Els detectors haurien d’incorporar un temporitzador per graduar el número de minuts que haurien de restar enceses després de l’accionament.

En total es preveu instal·lar 35 detectors de presència i estalviar 87 € anuals.

Cost

Cost acció: 350 € Cost abatiment: -- €/TnCO2 estalviades Amortització 3,0 anys

Consum




Prioritat Calendari Responsable Alta 2013-2015 Àrea de Medi Ambient i Àrea de Serveis socials

Indicadors seguiment Tant per cent d’equipaments municipals equipats amb detectors de presència.

Estalvi de les emissions de CO2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi EE = (Ree*Cee*FEE) En què, Ree, Reducció del consum, 60% Cee, Consum actual elèctric enllumenat, 0,98 MWh/ any FEE, Factor emissió Elèctric (Font: Guia bàsica d’eficiència energètica en edificis municipals, Agència d’Energia de Barcelona)




36

1.1.14. Revisar l’estat dels aïllaments de les instal·lacions tèrmiques de la fundació EMMA



Descripció L’envolupant de l’edifici i les seves instal·lacions són dos factors que condicionen el comportament energètic d’un edifici. Les instal·lacions tèrmiques de calefacció són presents en tots els equipaments i les de refrigeració s’han implementat en molts edificis municipals durant els últims anys.

Una manera de millorar-ne el rendiment i evitar pèrdues per transmissió de calor és revisar el grau d’aïllament de les instal·lacions. Per realitzar-ho és necessari comprovar aquestes disposen d’aïllaments tèrmics, i en cas de disposar-ne, comprovar-ne l’estat de conservació.

Amb una revisió del grau d’aïllament d’aquestes instal·lacions es millora l’eficiència de les instal·lacions i es redueix la despesa energètica en climatització i/o en refrigeració. L’aïllament tèrmic dels conductes és un sistema puntal per tal d’assolir un bon nivell d’eficiència, les pèrdues no es produeixen únicament per canvis de temperatures, també existeixen pèrdues per condensació de partícules de vapor a la perifèria de la vena del fluid en contacte amb les canonades nues, fet que es pot evitar amb un adequat aïllament. A més a més d’evitar les pèrdues, protegeixen el sistema contra la congelació, contra possibles incendis i prevenen les cremades dels usuaris/ operaris degudes a contactes directes fortuïts.

Actualment, les canonades de la sala de calderes de la fundació EMMA i dels col·lectors d’impulsió i retorn fins a les sales calefactades no disposen d’aïllaments tèrmics. Per aquest motiu es creu convenient la seva instal·lació amb la major celeritat possible. El cost dels aïllaments dels conductes d’aigua calenta és d’aproximadament 13,5 €/ml. En total es preveu que s’instal·larien uns 100 ml d’aïllaments entre noves calorifugacions i substitucions d’aïllaments existents. L’estalvi energètic assolit es preveu del 10% de l’energia tèrmica consumida per l’equipament, l’estalvi econòmic estimat seria de 1.892,78 €.

Cost


Consum




Prioritat Calendari Responsable Mitja 2013-2015 Àrea de Medi Ambient i Àrea de Serveis socials

Indicadors seguiment Execució de la proposta.





37

1.1.15. Instal·lar vàlvules termostàtiques als radiadors de la fundació EMMA







L’estalvi previst és del 10% d’energia tèrmica consumida, les calderes de la Fundació Emma s’alimenten amb Gas Natural.

Es preveu que serà necessari instal·lar un mínim de 70 vàlvules termostàtiques, per tal de poder regular la temperatura a les diferents estances. L’Estalvi econòmic anual s’estima en 1.892,78€.

Cost


Consum




Prioritat Calendari Responsable Alta 2013-2015 Àrea de Medi Ambient i Àrea de Serveis socials

Indicadors seguiment Vàlvules termostàtiques instal·lades respecte les proposades.

Estalvi de les emissions de CO2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi EE = (Rg*E) En què, Rg, Reducció del consum tèrmic, 10% Eg, Emissions actuals, 72,8 Tn de CO2 Estalvi del 10% en energia tèrmica consumida. (Font: Guia bàsica d’eficiència energètica en edificis municipals, Agència d’Energia de Barcelona)




38

1.1.16. Substitució dels tancaments de vidre de les finestres de les habitacions de la primera planta de la fundació EMMA


Objectiu Reduir el consum energètic dels edificis

Descripció L’aïllant tèrmic té com a funció principal reduir la transferència de calor entre dos ambients. La present proposta es centra en les pèrdues degudes al baix grau d’aïllament tèrmic que presenten les finestres de les habitacions situades a la primera planta de la fundació EMMA.

Es proposa que els tancaments de les finestres exteriors siguin de doble vidre amb cambra d’aire. Alhora, es proposa que els tancaments que siguin d’alumini amb ruptura de pont tèrmic i baixa permeabilitat. Els vidres dobles disminueixen les pèrdues de càrrega tèrmica per transmissió, gràcies a la seva baixa conductivitat tèrmica.

El sobrecost d’una instal·lació amb ruptura de pont tèrmic sèrie alta, i vidres dobles de seguretat i cambra d’aire, respecte una instal·lació de tancament estàndard de fusteria d’alumini anoditzat natural sèrie baixa, amb vidres senzills, per a finestres d’alumini lacat:

• Sobreinversió tancament estàndard: 65 e/m2

• Sobrecost tancament corbat: 30 % respecte estàndard.

El cost per tancament amb doble vidre, trencament de pont tèrmic i marc d’alumini anoditzat s’estima en 450 €, serà necessari una substitució de 32 tancaments a la primera planta.

S’estima que s’evitarà el consum del 5% de l’energia tèrmica primària consumida per les calderes, l’estalvi econòmic anual estimada és de 946,39 € i energètic de 18 MWh.

Cost

Cost acció: 14.400,00 € Cost abatiment: 3956 €/TnCO2 estalviades Amortització 15,2 anys

Consum




Prioritat Calendari Responsable Baixa 2017-2020 Àrea de Medi Ambient i Àrea de Serveis socials

Indicadors seguiment Execució de l’acció proposada.




A: Edificis municipals i equipaments

39

1.1.17. Revisar l’estat dels aïllaments de les instal·lacions tèrmiques de l’escola Mestre Andreu






Actualment, les canonades de la sala de calderes de l’escola i dels col·lectors d’impulsió i retorn fins a les sales calefactades no disposen d’aïllaments tèrmics. Per aquest motiu es creu convenient la seva instal·lació amb la major celeritat possible. El cost dels aïllaments dels conductes d’aigua calenta és d’aproximadament 13,5 €/ml. En total es preveu que s’instal·larien uns 40 ml d’aïllaments entre noves calorifugacions i substitucions d’aïllaments existents. L’estalvi energètic assolit es preveu del 10% de l’energia tèrmica consumida per l’equipament, l’estalvi econòmic estimat seria de 1.967,63 €.

Cost


Consum




Prioritat Calendari Responsable Mitja 2013-2015 Àrea de Medi Ambient, Àrea d’educació






40

1.1.18. Instal·lar vàlvules termostàtiques als radiadors de l’escola CEIP Mestre Andreu







L’estalvi previst és del 10% d’energia tèrmica consumida, la caldera de l’escola s’alimenten amb Gas Natural.

Es preveu que serà necessari instal·lar un mínim de 145 vàlvules termostàtiques, per tal de poder regular la temperatura a les diferents estances. L’Estalvi econòmic anual s’estima en 1.967,63€.

Cost


Consum




Prioritat Calendari Responsable Alta 2013-2015 Àrea de Medi Ambient, Àrea d’educació

Indicadors seguiment % de vàlvules termostàtiques instal·lades respecte les proposades.





41

1.1.19. Instal·lació de termòstats programables amb rellotge horari al sistema de calefacció de l’escola Mestre Andreu




Una manera de reduir la despesa tèrmica dels edificis és la instal·lació de termòstats programables amb rellotge horari per controlar la temperatura de les diferents zones de calefacció. Amb aquests programadors el sistema de calefacció s’aconsegueix un grau de confort elevat pels usuaris perquè no s’han de preocupar de la connexió, programació i regulació de la temperatura de les estances. També s’aconsegueix un estalvi econòmic perquè encenen o apaguen els diferents circuits del sistema en funció de les necessitats, mantenint la temperatura mínima en hores no laborals o lectives, accionant els circuits durant les hores prèvies de l’arribada dels usuaris, regulant la temperatura de les zones en funció de sí són zones calentes o fredes, evitant descuits del personal de les instal·lacions i assolint estalvis pròxims al 10 %. Degut a les característiques de la instal·lació de l’escola Mestre Andreu es preveu que l’estalvi assolit sigui molt inferior perquè només es disposa d’un sol circuit d’impulsió (un 5% d’estalvi).

S’estima que el cost de la instal·lació d’un termòstat és de 180 € la unitat, tenint en compte la mà d’obra i la programació d’aquest. Seria necessari la instal·lació de tres (3) termòstats, tot i només tenir un sol circuit de calefacció es podria modular la potència de combustió de la caldera per tal d’ajustar-se a la temperatura interior mitjana de l’edifici. Aquesta mesura també inclouria la instal·lació d’una (1) sonda de temperatura exterior per ajustar la corba de càrrega de la caldera a les necessitats reals de producció de calor.

L’estalvi econòmic derivat de la disminució del consum tèrmic de l’edifici seria de 984,22 €/any tenint en compte el preu de l’energia del 2011, la caldera de l’escola s’alimenta de gas natural.

Cost


Consum




Prioritat Calendari Responsable Alta 2013-2015 Àrea de Medi Ambient, Àrea d’Educació






42

1.1.20. Instal·lació de doble porta als dos accessos principals de l’escola CEIP Mestre Andreu



Descripció L’aïllant tèrmic té com a funció principal reduir la transferència de calor entre dos ambients. La present proposta es centra en les pèrdues per l’entrada d’aire fred en el moment d’obertura i tancament de les portes d’accés a l’escola CEIP Mestre Andreu. El propi funcionament de l’equipament provoca que es pugui donar la situació que les dues portes situades a la part sud i a la part nord quedin obertes al mateix temps. Aquest fet provoca un efecte túnel que provoca la sortida de l’aire calent de l’edifici i permet l’entrada de l’aire exterior, fent perdre tota l’acumulació d’escalfor generada en pocs segons. A més a més, es millor el grau de confort dels usuaris de l’equipament públic.

Una solució, és la instal·lació d’una doble porta a cada entrada de l‘edifici, amb cambra d’aire i vidre de seguretat doble, per minimitzar el risc en cas de trencament. Aquesta mesura representa una rehabilitació menor ja que es podrien aprofitar els vestíbuls previs a les sortides.

Les dobles portes disminueixen les pèrdues de càrrega tèrmica, ja que l’espai entre ambdues evita l’entrada directa d’aire exterior. El cost estimat de cada porta és de 2.000 €, es substituiran dues portes dobles.

S’estima que s’evitarà el consum del 5% de l’energia tèrmica primària consumida per la caldera, l’estalvi econòmic seria de 984,22 € i l’energètic de 18,7 MWh / any.

Cost

Cost acció: 4.000,00 € Cost abatiment: 1.055 €/TnCO2 estalviades Amortització 4,1 anys

Consum



Tèrmica ------- MWh Elèctrica ------- MWh

Prioritat Calendari Responsable Baixa 2015-2017 Àrea de Medi Ambient i Àrea d’educació






43

1.1.21. Instal·lar vàlvules termostàtiques als radiadors de la llar d’infants “El Molí Petit”







L’estalvi previst és del 10% d’energia tèrmica consumida, la caldera de la llar d’infants s’alimenten amb Gas Natural.

Es preveu que serà necessari instal·lar un mínim de 20 vàlvules termostàtiques, per tal de poder regular la temperatura a les diferents estances. L’Estalvi econòmic anual s’estima en 291,70 €.

Cost


Consum










44

1.1.22. Utilització d’elements pel control solar en superfícies envidrades a la Llar d’infants “El Molí Petit”



Descripció La radiació solar que penetra a l’interior d’un edifici a través dels tancaments de l’edifici provoca guanys tèrmics que poden ser desitjables depenent de l’època de l’any. Per tant, alhora de dissenyar un nou edifici seria encertat pensar diferents solucions per tal de controlar la radiació solar que incideix a l’interior de les dependències. Aquestes solucions haurien de permetre la incidència del màxim de radiació solar i a l’estiu s’hauria de poder restringir-la. Cal tenir en compte que si instal·lem aquests elements a l’interior de l’edifici (cortines, per exemple) no s’evita que la radiació creï afectes indesitjats sobre la climatització de les edificacions.

Els elements de protecció solar poden ser fixes (porxos, pèrgoles i lames; també arbres de fulla caduca), mòbils (porticons, tendals, persianes exteriors o lames mòbils) o incorporats als tancaments (vidres tintats, films adhesius o persianes instal·lades entre vidres).

El cost de la instal·lació de lames s’estima en 120€/ m², de 85 €/m² per vidres tintats i de film de 33 €/m². L’estalvi pot assolir fins al 50% del consum en refrigeració de l’equipament. S’opta per escollir el sistema més eficient corresponent a una protecció amb lames.

En el cas de la llar d’infants no hi hauria cap estalvi energètic perquè no hi ha cap equip d’A/C instal·lat, però l’entrada de la radiació solar per la part est de l’equipament dificulta les tasques educatives de les sales situades a la cara est. Per tal de millorar el confort dels usuaris i poder mantenir una temperatura adequada a les aules és necessari la instal·lació d’un sistema de protecció de la radiació solar tipus lames o tendals. Seria necessari instal·lar-ho en els 3 tancaments envidrats situats a l’accés est d l’edifici.

En cas d’instal·lació en un futur d’equips d’aire condicionat aquesta mesura reduiria el consum dels equips instal·lats.

Cost

Cost acció: 2.000 € Cost abatiment: -- €/TnCO2 estalviades Amortització -- anys

Consum

Consum actual 55,60 MWh/any Estalvi -- MWh/any



Prioritat Calendari Responsable Mitja 2015-2017 Àrea de Medi Ambient, Àrea d’educació

Indicadors seguiment Número d’elements instal·lats als equipaments municipals.

Estalvi de les emissions de CO2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi Estalvi del 50% de l’energia consumida per refrigeració, actualment no hi ha sistema de refrigeració (mesura de confort). (Font: Guia bàsica d’eficiència energètica en edificis municipals, Agència d’Energia de Barcelona)

-- tn CO2 /any S: Edificis,



45

1.1.23. Instal·lació de termòstats programables amb rellotge horari al sistema de calefacció a l’alberg “Ruta del Ferro”




Una manera de reduir la despesa tèrmica dels edificis és la instal·lació de termòstats programables amb rellotge horari per controlar la temperatura de les diferents zones de calefacció. Amb aquests programadors el sistema de calefacció s’aconsegueix un grau de confort elevat pels usuaris perquè no s’han de preocupar de la connexió, programació i regulació de la temperatura de les estances. També s’aconsegueix un estalvi econòmic perquè encenen o apaguen els diferents circuits del sistema en funció de les necessitats, mantenint la temperatura mínima en hores no laborals o lectives, accionant els circuits durant les hores prèvies de l’arribada dels usuaris, regulant la temperatura de les zones en funció de sí són zones calentes o fredes, evitant descuits del personal de les instal·lacions i assolint estalvis pròxims al 10 %. Degut a les característiques de la instal·lació de l’Alberg que ja disposa d’aquests programadors en la majoria de circuits de calefacció es preveu que l’estalvi serà menor, de l’orde del 2%.

S’estima que el cost de la instal·lació d’un termòstat és de 180 € la unitat, tenint en compte la mà d’obra i la seva programació. Seria necessari la instal·lació de quatre (4) termòstats, situats a les parts comunes de l’edifici (sales d’estar i menjador).

L’estalvi econòmic derivat de la disminució del consum tèrmic de l’edifici seria de 200,83 €/any tenint en compte el preu de l’energia del 2011, les calderes de l’Alberg són de Gas Natural.

Cost


Consum




Prioritat Calendari Responsable Alta 2013-2015 Àrea de Medi Ambient, Àrea Dinamització econòmica






46

1.1.24. Instal·lació de llengüetes a les portes d’accés del Palau de l’Abadia



Descripció Les infiltracions d’aire en els edificis poden provocar fuites d’escalfor acumulada, ja que les corrents que es generen fan que les masses d’aire calent es condueixin cap a l’exterior de l’edifici. Actualment, l’edifici del Palau de l’Abadia disposa de portes de vidre als accessos principals. Les juntes d’aquestes portes amb el marc no estan segellades per cap element i permeten que l’aire fred s’infiltri cap a l’interior sense cap obstacle. A més a més, la oposició d’aquestes portes a cada banda del passadís principal de la planta inferior del Palau provoca que es generi un efecte túnel que xucla l’aire calent cap a l’exterior, a més de generar un flux de vent fred molt molest pels usuaris.

Aquesta proposta va encaminada a reduir aquestes infiltracions aplicant perfils aïllants a les portes obtenint així un estalvi energètic i una reducció de costos. Els perfils disminueixen les pèrdues de càrrega tèrmica, ja que eviten una entrada directa d’aire exterior.

S’ha d’estudiar en cada cas quina és la millor solució d’aïllament. Per exemple, es podria col·locar una cinta autoadhesiva rígida a la part superior, a la zona central i als laterals de les portes i col·locar un llistó adhesiu amb raspall flexible a la part inferior de les portes.

S’estima que el cost d’instal·lació d’aquests elements seria d’uns 6,5 €/ml de llistó. Per tant, necessitaríem uns 48 ml de llistons.

L’estalvi econòmic derivat de la disminució del consum tèrmic de l’edifici seria de 280,45 €/any tenint en compte el preu de l’energia del 2011 del gas natural.

L’estalvi energètic seria de 5,4 MWh si es té en compte que aquesta mesura permet estalviar entre un 1% i un 5% d’energia tèrmica a l’any.

Cost

Cost acció: 310,05 € Cost abatiment: 287 €/TnCO2 estalviades Amortització 1,1 anys

Consum




Prioritat Calendari Responsable Alta 2013-2015 Àrea de Medi Ambient, Àrea Dinamització econòmica






47

1.1.25. Revisar l’estat dels aïllaments de les instal·lacions tèrmiques del Palau de l’Abadia






Actualment, les canonades de la sala de calderes de l’escola i dels col·lectors d’impulsió i retorn fins a les sales calefactades no disposen d’aïllaments tèrmics. Per aquest motiu es creu convenient la seva instal·lació amb la major celeritat possible. El cost dels aïllaments dels conductes d’aigua calenta és d’aproximadament 13,5 €/ml. En total es preveu que s’instal·larien uns 50 ml d’aïllaments entre noves calorifugacions i substitucions d’aïllaments existents. L’estalvi energètic assolit es preveu del 10% de l’energia tèrmica consumida per l’equipament, l’estalvi econòmic estimat seria de 531,17 €.

Cost


Consum




Prioritat Calendari Responsable Mitja 2013-2015 Àrea de Medi Ambient, Àrea Dinamització econòmica






48

1.1.26. Substitució de làmpades existents per d’altres més eficients



Descripció Es proposa substituir de forma directa els tubs fluorescents convencionals per tubs fluorescents d’alta eficiència energètica. Les principals característiques dels tubs fluorescents d’alta eficiència són:

Vida útil més elevada: 12.000 hores amb equip electromagnètic i de 17.000 amb balast electrònic.

• Bon rendiment cromàtic (Ra > 80)

• Mínim contingut de mercuri (2 mg)

• Flux lluminós superior a un T8

L’equivalència entre els fluorescents estàndards i els d’alta eficiència es mostra en la taula següent:

Les opcions per substituir els fluorescents existents per equips de substitució directa, com ara el sistema ECO-TUBO o fluorescents de LED. S’estima que la substitució de cada equip té un cost associat de 21,5€/ ut (mà d’obra inclosa).

S’estima que el total de punts de llum a substituir ascendeix a 2.170 unitats, un màxim en cada equipament de: Fundació EMMA 345 ut., CEIP Mestre Andreu 869 ut., Escola Anglès – Música 154 ut., Pavelló municipal 138 ut., Casal social “El Palmàs” 338 ut., camp de futbol 41 ut., Palau de l’Abadia 241 ut. i Biblioteca 43 ut.

L’estalvi econòmic previst és de 15.105,60 €/any tenint en compte un preu del kWh elèctric de 0,2 €/kWh.

Cost

Cost acció: 46.750,00 € Cost abatiment: -- €/TnCO2 estalviades Amortització 3,1 anys

Consum




Prioritat Calendari Responsable Mitja 2017-2020 Àrea de Medi Ambient, Àrea d’Esports, Àrea d’Ensenyament i Àrea de Cultura

Indicadors seguiment Tant per cent de punts de llums substituïts.

Estalvi de les emissions de CO2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi EE = (Ree*Cee*FEE) En què, Ree, Reducció del consum, 60% Cee, Consum actual, 303,14 MWh/ any FEE, Factor emissió Elèctric (Font: Guia bàsica d’eficiència energètica en edificis municipals, Agència d’Energia de Barcelona)




49

1.1.27. Substitució de làmpades existents per d’altres més eficients al centre cívic l’Escorxador



Descripció Es proposa substituir les lluminàries d’il·luminació general del centre cívic l’Escorxador per d’altres tipus LED o d’HM més eficients.

Actualment, a la sala principal del centre s’hi troben instal·lades 6 lluminàries tipus focus amb reflector de copa que equipen làmpades de Vapor de Mercuri de 250 W, amb un consum un 10% ó 15% més elevat degut al balast ferromagnètic que equipen. Aquests punts de llum es podrien substituir per d’altres amb una fotometria similar de LEDs que consumirien una potència de 50 W. La següent imatge mostra la tipologia de lluminària instal·lada:

S’ha tingut en compte un preu de substitució dels equips de 450€ per lluminària.

Es preveu que l’estalvi energètic sigui de 2.300 kWh/ any i que l’estalvi econòmic sigui de 469,09 €/any.

Cost

Cost acció: 2.700 € Cost abatiment: - €/TnCO2 estalviades Amortització 6,0 anys

Consum




Prioritat Calendari Responsable Mitja 2015-2017 Àrea de Medi Ambient i Àrea de Cultura

Indicadors seguiment Execució de l ‘acció.

Estalvi de les emissions de CO2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi EE = (Ree*Cee*FEE) En què, Ree, Reducció del consum, 80% Cee, Consum actual, 2,8 MWh/ any FEE, Factor emissió Elèctric (Font: Càlcul directe segons potències instal·lades)




50

1.1.28. Substitució dels radiadors d’efecte Joule de la biblioteca municipal per un sistema de bomba de calor tipus multisplit



Descripció Actualment, la biblioteca municipal utilitza un sistema de calefacció que funciona mitjançant l’efecte Joule, que presenta un rendiment de 1 a 1 per produir calor mitjançant energia elèctrica. Aquests equips són de baixa eficiència si es comparen amb altres tipus de tecnologies alimentades per la mateixa energia, com són les bombes de calor amb sistemes de compressor invertir, programadors horaris i regulació electrònica amb modes econòmics. En la data de redacció d’aquest document aquests tipus d’equips presenten un COP de 4,5 a 5 en condicions de treball estàndard.

Aquesta acció proposa la substitució dels 4 equips de 2 kW de potència instal·lats en el perímetre de la sala d’estudi per un sistema de bomba de calor / aire condicionat mixta amb sistema inverter. Aquests equips funcionen amb una unitat compressora situada a l’exterior de l’edifici i amb varies unitats a l’interior de l’equipament amb dos unitats tipus under-ceiling.

Per realitzar els càlculs d’estalvi energètic s’ha tingut en compte que el 63% de l’energia consumida es destinava a calefacció, que el COP dels equips és de 3,5 i que el preu de l’electricitat és de 0,2 €/kW.

El cost d’aquesta acció s’estima en 2.530 € tenint en compte la compra dels equips, la seva instal·lació i els accessoris necessaris pel seu funcionament.

Cost


Consum




Prioritat Calendari Responsable Alta 2013-2015 Àrea de Medi Ambient i Àrea de Cultura


Estalvi de les emissions de CO2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi EE = (Rgn*Cgn*FEGN) En què, Rgn, Reducció del consum tèrmic, 16% Cgn, Consum actual radiadors;, 6,00 MWh/ any FEE, Factor emissió electricitat Estalvi del 16% respecte el consum actual. (Font: Càlcul directe de l’estalvi entre els dos tipus d’instal·lacions)




51

1.1.29. Instal·lar vàlvules termostàtiques als radiadors del casal “El Palmàs”







L’estalvi previst és del 5% d’energia tèrmica consumida, ja que aquest equipament només disposa de radiadors als passadissos i zones comuns. Les calderes del casal s’alimenten amb Gas Natural des de la planta baixa de l’edifici.

Es preveu que serà necessari instal·lar un màxim de 16 vàlvules termostàtiques, per tal de poder regular la temperatura a les diferents estances. L’estalvi econòmic anual s’estima en 130,63 €.

Cost

Cost acció: 640 € Cost abatiment: 1.280 €/TnCO2 estalviades Amortització 4,9 anys

Consum




Prioritat Calendari Responsable Alta 2013-2015 Àrea de Medi Ambient i Àrea de Cultura






52

1.1.30. Instal·lar vàlvules termostàtiques als radiadors de l’escola de Música i Anglès







L’estalvi previst és del 10% d’energia tèrmica consumida, la caldera de l’escola de música s’alimenta amb Gasoil.

Es preveu que serà necessari instal·lar un màxim de 32 vàlvules termostàtiques, per tal de poder regular la temperatura a les diferents estances. L’estalvi econòmic anual s’estima en 1.280,00 €.

Cost

Cost acció: 1.280,00 € Cost abatiment 1.122 €/TnCO2 estalviades Amortització 3,0 anys

Consum




Prioritat Calendari Responsable Alta 2013-2015 Àrea de Medi Ambient i Àrea d’Educació






53

1.1.31. Instal·lació de termòstats programables amb rellotge horari al sistema de calefacció a l’escola de música i anglès




Una manera de reduir la despesa tèrmica dels edificis és la instal·lació de termòstats programables amb rellotge horari per controlar la temperatura de les diferents zones de calefacció. Amb aquests programadors el sistema de calefacció s’aconsegueix un grau de confort elevat pels usuaris perquè no s’han de preocupar de la connexió, programació i regulació de la temperatura de les estances. També s’aconsegueix un estalvi econòmic perquè encenen o apaguen els diferents circuits del sistema en funció de les necessitats, mantenint la temperatura mínima en hores no laborals o lectives, accionant els circuits durant les hores prèvies de l’arribada dels usuaris, regulant la temperatura de les zones en funció de sí són zones calentes o fredes, evitant descuits del personal de les instal·lacions i assolint estalvis pròxims al 10 %. Degut a les característiques de la instal·lació de l’escola faran falta 2 programadors per alimentar els dos circuits dels quals disposa l’equipament.

S’estima que el cost de la instal·lació d’un termòstat és de 180 € la unitat, tenint en compte la mà d’obra i la seva programació. Seria necessari la instal·lació de dos (2) termòstats, en substitució dels actuals termòstats existents.

L’estalvi econòmic derivat de la disminució del consum tèrmic de l’edifici seria de 425,70 €/any tenint en compte el preu de l’energia del 2011, les calderes de l’Alberg són de Gasoil.

Cost


Consum




Prioritat Calendari Responsable Alta 2013-2015 Àrea de Medi Ambient i Àrea d’Educació






54

1.1.32. Substitució dels tancaments de l’escola de música i anglès per uns altres amb més grau d’aïllament tèrmic



Descripció L’aïllant tèrmic té com a funció principal reduir la transferència de calor entre dos ambients. La present proposta es centra en les pèrdues degudes al baix grau d’aïllament tèrmic que presenten les finestres de les habitacions situades a la primera planta de la fundació EMMA.

Es proposa que els tancaments de les finestres exteriors siguin de doble vidre amb cambra d’aire. Alhora, es proposa que els tancaments que siguin d’alumini amb ruptura de pont tèrmic i baixa permeabilitat. Els vidres dobles disminueixen les pèrdues de càrrega tèrmica per transmissió, gràcies a la seva baixa conductivitat tèrmica.

El sobrecost d’una instal·lació amb ruptura de pont tèrmic sèrie alta, i vidres dobles de seguretat i cambra d’aire, respecte una instal·lació de tancament estàndard de fusteria d’alumini anoditzat natural sèrie baixa, amb vidres senzills, per a finestres d’alumini lacat:

• Sobreinversió tancament estàndard: 65 e/m2

• Sobrecost tancament corbat: 30 % respecte estàndard.

El cost per tancament amb doble vidre, trencament de pont tèrmic i marc d’alumini anoditzat s’estima en 450 €, serà necessari una substitució de 30 tancaments en tot l’equipament. Actualment, a l’equipament les finestres són de vidre simple amb un espessor de 3 a 4 mm i hi ha finestres que s’han trencat i s’han substituït per d’altres de policarbonat.

S’estima que s’evitarà el consum del 10% de l’energia tèrmica primària consumida per les calderes, l’estalvi econòmic anual estimada és de 425,70 € i energètic de 4,3 MWh.

Cost

Cost acció: 13.500 € Cost abatiment: 11.842 €/TnCO2


Consum




Prioritat Calendari Responsable Mitja 2017-2020 Àrea de Medi Ambient i Àrea d’esports






55

1.1.33. Impulsar una campanya de bones pràctiques en tots els edificis públics d’ús intensius



Descripció Cada dia milers de persones utilitzen els edificis públics d’àmbit municipal. Al llarg de la seva vida útil un mal ús de les instal·lacions pot provocar moltes averies, despeses energètiques innecessàries, deteriorament dels béns mobles entre d’altres efectes negatius.

Per aquest motiu és necessari realitzar campanyes institucionals i tallers amb els treballadors públics i usuaris d’aquestes instal·lacions per tal d’evitar els efectes nocius abans esmentats. Es proposa que els propis treballadors de les instal·lacions fomentin el bon ús de les instal·lacions i que l’Ajuntament realitzi un campanya institucional per disminuir les despeses (tan energètiques com econòmiques) derivades del mal ús de les instal·lacions.

Hi ha un ventall molt ampli de mesures a realitzar per tal de conscienciar els usuaris que han de realitzar un bon ús d els equipaments, entre elles es poden col·locar panells informatius amb recordatoris d’accions de bones pràctiques d’ús, mantenir reunions informatives amb els treballadors de l’equipament, realitzar xerrades de conscienciació, revisar l’estat de les instal·lacions per detectar quins són els punts més conflictius, preparar díptics informatius amb bones pràctiques d’ús, etc...

L’Ajuntament invertirà 1.000€ en campanyes de sensibilització i foment d’aquesta acció cada any durant els 7 anys que durarà el pla d’acció 2013-2020.

Cost

Cost acció: 1.000 € Cost abatiment: 282 €/TnCO2 estalviades Amortització -- anys

Consum





Indicadors seguiment Número de xerrades realitzades, reunions mantingudes i díptics redactats.

Estalvi de les emissions de CO2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi Estalvi del 1% respecte el consum dels equipaments. (Font: Metodologia per a la redacció dels PAES a les comarques gironines)




56

1.2.1. Fomentar la renovació de l’enllumenat interior per enllumenat eficient i de baix consum en el sector terciari


Objectiu Millorar l’eficiència energètica dels edificis

Descripció La il·luminació consumeix un 25% del global de l’electricitat consumida pel sector terciari, per tant és un dels factors de consum més importants. Per aquest motiu és important aplicar mesures per actualitzar els equips amb els últims avenços tecnològics per estalviar el màxim d’energia elèctrica i l’emissió de gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera.

És recomanable utilitzar bones fonts d’il·luminació, ús de llum natural, sectorització dels equips, làmpades eficients, lluminàries amb reflectors d’alta eficiència i la substitució dels balastos electromagnètics per balastos electrònics que allarguin un 50% la vida de les làmpades i estalviïn un 30% d’energia per tal d’obtenir les millors condicions de lluminositat i uniformitat amb el menor consum energètic possible. De fet, s’ha de mirar de potenciar l’ús de llum natural, sempre que sigui possible, per tal d’assolir un estalvi directe d’energia elèctrica. És necessari revisar cada certs anys l’estat de l’enllumenat per tal d’actualitzar-los a les noves tecnologies

Es proposa que es realitzi una campanya de sensibilització per fomentar la substitució dels equips d’enllumenat interior per equips més eficients i de menor consum energètic. Les actuacions que podrien recollir aquesta campanya seria la realització de xerrades informatives sobre l’estalvi energètic assolit amb una il·luminació eficient, l’elaboració i difusió de díptics informatius, la redacció d’un informe de bons hàbits en l’enllumenat per part d’una empresa especialitzada i la creació d’un segell distintiu al establiment que compleixin amb els requeriments mínims establerts a l’informe redactat.

La hipòtesis definida per tal de determinar el rang de tipus de lluminàries del sector terciari és la següent: El 60% dels punts de llum són fluorescents tubulars, el 20% són downlights LFC, el 15% són làmpades dicroiques de 50W d’HM i la resta són bombetes incandescents.

Estalvi de 10% substituint els balastos electrònics per balastos electromagnètics en fluorescents tubulars, estalvi del 50% amb la substitució de downlights amb fluorescència compacta per downlights LED, estalvi del 86% en la substitució de làmpades dicroiques per làmpades LED i estalvi del 60% en la substitució de làmpades incandescents per làmpades de fluorescència compacta. L’Ajuntament invertirà 5.500€ en campanyes de sensibilització i foment d’aquesta acció.

Cost


Consum




Prioritat Calendari Responsable Mitja 2015-2017 Àrea de Medi Ambient, Àrea de Promoció Econòmica, Àrea de Comunicació

Indicadors seguiment Número d’empreses del sector terciari adherides a la campanya.

Estalvi de les emissions de CO2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi EE = (Ree*Cee*FEE)*Rep En què, Ree, Reducció del consum 4% Cee, Consum actual, MWh/ any FEE, Factor emissió Elèctric Rep, Repercussió de la mesura, 50% Estalvi total del 4% de consum d’energia elèctrica del sector terciari, resultat obtingut aplicant hipòtesis realitzades en l’apartat anterior. S’estima que el seguiment de la mesura serà del 50%.(Font: Guia bàsica d’eficiència energètica en edificis municipals, Agència d’Energia de Barcelona)


equipaments/ instal·lacions A: Edificis i

equipaments/ instal·lacions del sector terciari (no municipals)

57

1.3.1. Fomentar la renovació de l’enllumenat interior per enllumenat eficient i de baix consum en els edificis residencials



Descripció La il·luminació consumeix un 2,8% del global de l’energia consumida pels edificis residencials, segons informes de l’IDAE (Instituto para la Diversificación y Ahorro de la Energía). És important aplicar mesures per actualitzar els equips amb els últims avenços tecnològics per estalviar el màxim d’energia elèctrica i l’emissió de gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera.

És recomanable utilitzar bones fonts d’il·luminació, ús de llum natural, sectorització dels equips, làmpades eficients, lluminàries amb reflectors d’alta eficiència i la substitució dels balastos electromagnètics per balastos electrònics que allarguin un 50% la vida de les làmpades i estalviïn un 30% d’energia per tal d’obtenir les millors condicions de lluminositat i uniformitat amb el menor consum energètic possible. De fet, s’ha de mirar de potenciar l’ús de llum natural, sempre que sigui possible, per tal d’assolir un estalvi directe d’energia elèctrica i un estalvi d’energia de climatització perquè les lluminàries emeten radiació en forma de calor derivades del seu funcionament. És necessari revisar cada certs anys l’estat de l’enllumenat per tal d’actualitzar-los a les noves tecnologies.

Es proposa que es realitzi una campanya de sensibilització per fomentar la substitució dels equips d’enllumenat interior per equips més eficients i de menor consum energètic. Les actuacions que podrien recollir aquesta campanya seria la realització de xerrades informatives sobre l’estalvi energètic assolit amb una il·luminació eficient, l’elaboració i difusió de díptics informatius, l’elaboració de cartells explicatius per la sensibilització de la ciutadania i d’altres mesures com l’obsequi d’una làmpada de baix consum tipus fluorescència compacta com a incentiu per iniciar la substitució dels equips i adhesió a la campanya (Total de 500 ut.).

La hipòtesis definida per tal de determinar el rang de tipus de lluminàries del sector residencial és la següent: El 40% dels punts de llum són fluorescents tubulars, el 20% són downlights LFC, el 20% són làmpades dicroiques de 50W d’HM i la resta són bombetes incandescents.

Estalvi de 10% substituint els balastos electrònics per balastos electromagnètics en fluorescents tubulars, estalvi del 50% amb la substitució de downlights amb fluorescència compacta per downlights LED, estalvi del 86% en la substitució de làmpades dicroiques per làmpades LED i estalvi del 60% en la substitució de làmpades incandescents per làmpades de fluorescència compacta. L’Ajuntament invertirà 6.750 € en concepte de campanya de sensibilització i compra d’equips.

Cost

Cost acció: 50.010,00 € Cost abatiment: -- €/TnCO2 estalviades Amortització 5,34 anys

Consum




Prioritat Calendari Responsable Alta 2015-2017 Àrea de Medi Ambient, Àrea de Promoció Econòmica, Àrea de Comunicació

Indicadors seguiment Número de bombetes repartides.

Estalvi de les emissions de CO2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi EE = (Ree*Cee*FEE)*Rep En què, Ree, Reducció del consum 60% // Cee, Consum actual, 148 MWh/ any FEE, Factor emissió Elèctric // Rep, Repercussió de la mesura, 80% Font: Análisis del consumo energético del sector residencial en España, IDAE)



A: Edificis residencials

58

1.3.2. Fomentar la renovació dels electrodomèstics per adquirir-ne de classe A i/o bitèrmics en els edificis residencials



Descripció Els electrodomèstics consumeixen un 15,3% del global de l’energia consumida pels edificis residencials, segons informes de l’IDAE (Instituto para la Diversificación y Ahorro de la Energía). És important fomentar la renovació dels electrodomèstics per d’altres més eficients per estalviar el màxim d’energia elèctrica i l’emissió de gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera.

És important analitzar quin és l’estalvi energètic i econòmic que s’obté quan es renova un electrodomèstic. Segons estudis realitzats s’observa que els electrodomèstics estàndard consumeixen un 75% més que els electrodomèstics amb certificat d’eficiència A+++ i un 55% més que els electrodomèstics amb certificat d’eficiència A+. Mentre que amb electrodomèstics bitèrmics que utilitzen aigua calenta sanitària pel seu funcionament procedent de la xarxa domèstica d’ACS estalvien entre un 15-20% d’estalvi, com ara rentadores o rentaplats que representen el 17,6% del consum del total dels electrodomèstics.

Es proposa que es realitzi una campanya de sensibilització per fomentar la renovació dels electrodomèstics de més de 10 anys per equips més eficients i de menor consum energètic. Les actuacions que podrien recollir aquesta campanya seria la realització de xerrades informatives sobre l’estalvi energètic, l’elaboració i difusió de díptics informatius i d’altres mesures a estudiar.

Es preveu que el seguiment de la mesura sigui del 60% des del període 2013-2020 degut a la renovació per finalitzar la vida útil dels electrodomèstics. Es preveu que la reducció del consum dels electrodomèstics assoleixi el 60% al final del període.


Cost

Cost acció: 1.123.400 € Cost abatiment: -- €/TnCO2 estalviades Amortització --- anys

Consum

Consum actual 5.301 MWh/any Estalvi 292 MWh/any




Indicadors seguiment Número d’electrodomèstics substituïts.

Estalvi de les emissions de CO2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi EE = %*(Ree*Cee*FEE)*Rep En què, % Consum electrodomèstics, 15,3% Ree, Reducció del consum 60% Cee, Consum actual, 5.301 MWh/ any FEE, Factor emissió Elèctric Rep, Repercussió de la mesura, 60% Estalvi total del 5,5% de consum total d’energia del sector residencial, resultat obtingut aplicant hipòtesis realitzades en l’apartat anterior. S’estima que el seguiment de la mesura serà del 60%.(Font: Análisis del consumo energético del sector residencial en España, IDAE)




59

1.3.3. Substitució d’ equips de climatització per altres energèticament més eficients



Descripció Els aires condicionats consumeixen un 0,7% del global de l’energia consumida pels edificis residencials, segons informes de l’IDAE(Instituto para la Diversificación y Ahorro de la Energía). És important fomentar la renovació dels sistemes de climatització per d’altres més eficients per estalviar el màxim d’energia elèctrica i l’emissió de gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera.

És important analitzar quin és l’estalvi energètic i econòmic que s’obté quan es renova un aparell existent de classe inferior a certificació A. Segons estudis realitzats s’observa que els aires condicionats amb tecnologia Split sense sistema invertir consumeixen un 30% més que els A/A amb aquest tipus de compressor instal·lat. La gran avantatge recau en que aquest treballa a velocitat variable i la ajusta en funció de la demanda. S’obté un nivell de rendiment energètic molt més elevat i un COP de l’entorn de 3,3.

Es proposa que es realitzi una campanya de sensibilització per fomentar la renovació dels aires condicionats coincidint amb subvencions de l’ICAEN tipus Pla Renova’t. Les actuacions haurien de difondre mitjançant díptics informatius i publicacions a la web de les subvencions que s’atorguin.

Es preveu que el seguiment de la mesura sigui del 60% des del període 2013-2020 degut a la renovació per finalitzar la vida útil dels aparells existents.

Es preveu que la reducció del consum dels aparells d’A/C assoleixi el 40% al final del període.


Cost

Cost acció: 719.696 € Cost abatiment: -- €/TnCO2 estalviades Amortització ----- anys

Consum




Prioritat Calendari Responsable Mitja 2015-2017 Àrea de Medi Ambient, Àrea de Promoció Econòmica, Àrea de Comunicació

Indicadors seguiment Número d’aparells substituïts, número de subvencions atorgades Pla Renova’t.

Estalvi de les emissions de CO2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi EE = %* (Ree*Cee*FEE)*Rep En què, %, Percentatge de consum a l’habitatge, 0,7% Ree, Reducció del consum 40% Cee, Consum actual, 5.301,85 MWh/ any FEE, Factor emissió Elèctric Rep, Repercussió de la mesura, 60% Estalvi total del 0,17% del consum total d’energia del sector residencial, resultat obtingut aplicant hipòtesis realitzades en l’apartat anterior. S’estima que el seguiment de la mesura serà del 60%.(Font: Análisis del consumo energético del sector residencial en España, IDAE)




60

1.4.1. Instal·lar reguladors/ reductors de flux: en capçalera o en reactàncies doble nivell


Objectiu Reduir el consum elèctric de l’enllumenat públic i millorar-ne l’eficiència

Descripció L’objectiu d’aquests aparells és estalviar energia, disminuir el resplendor lluminós nocturn i limitar la llum molesta, a partir certes hores de la nit.

Són dispositius que s’instal•len en capçalera i permeten regular la tensió d’alimentació de la línia. Gràcies a aquesta regulació s’aconsegueixen uns estalvis mitjos al voltant del 40% per cada aparell.

Funcions principals d’aquestes equips són:

- Limitar les puntes d’intensitat produïdes en el moment d’arrencada i apagada.

- Estabilitzar la tensió de la línia d’enllumenat.

- Reduir la tensió de la línia d’enllumenat en les hores de baixa utilització.

El funcionament és el següent: En el moment en que es dóna tensió a l’equip, es posa en marxa el subministra a una tensió de 205V o 210V, mantenint-se en aquesta posició durant uns minuts mentre les lluminàries s’encenen. A partir d’aquí segueix una rampa de pujada de tensió d’uns 5V/min fins arribar a la tensió prefixada d’il·luminació normal (220V o 230V). L’equip es manté en aquesta posició fins al moment on es dóna l’ordre de reduir el flux.

Quan arriba el moment de reduir el flux l’equip segueix una rampa de baixada de 5V/min fins arribar a la tensió establerta. Per tal de valorar els estalvis energètics i econòmics no s’ha tingut en compte l’augment de vida útil dels equips, i s’ha considerat un valor mitjà d’estalvi del 40%.

La proposta contempla implantació de 6 reguladors de flux als quadres d’enllumenat públic del municipi, s’estima un cost de 4.000€ per la instal·lació d’un regulador de flux. Els quadres a instal·lar un regulador de flux serien el Q1-A, el Q3-C, el Q7-G, el Q8-H, Q11-K i el Q16-P.

Cost


Consum




Prioritat Calendari Responsable Alta 2013-2015 Àrea d’urbanisme, serveis tècnics

Indicadors seguiment Número de reguladors de flux instal·lats.

Estalvi de les emissions de CO2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi EE = (Ce*Ree*FEE) En què, Consum quadres afectats, 200,68 MWh/ any Ree, Red flux, 40% d’estalvi d’energia per funcionament de reducció de flux; FEE, Factor emissió Elèctric Estalvi total del 40% del consum total d’energia dels quadres(Font: Fabricant reguladors de flux, SALICRU)



A: Enllumenat públic municipal

61

1.4.2. Substituir les lluminàries existents de 150 W VSAP per lluminàries equipades amb tecnologia LED de 47 W de l’enllumenat públic



Descripció L’enllumenat públic dels vials dels municipis és una de les despeses energètiques i econòmiques més importants dels consistoris municipals. Per aquest motiu és important actualitzar la tecnologia dels equips i components per fer-lo més eficient, més sostenible i per reduir la despesa econòmica derivada del seu funcionament.

La tecnologia LED ha irromput en el camp de la il·luminació durant l’última dècada, millorant el seu rendiment lumínic i la seva fiabilitat any a any. El seu rendiment energètic és un 40% superior respecte el rendiment de les làmpades instal·lades actualment (VSAP i HM). Es preveu que durant el període 2013-2020 disminueixi el preu dels equips LED, que actualment és l’impediment més important perquè no s’hagi implantat massivament aquesta tecnologia en l’enllumenat públic.. El rendiment lumínic dels equips actuals pot assolir els 130 lm/W i la seva vida mitjana és de 60.000 hores (depenent del fabricant), equivalent a més de 10 anys de funcionament.

Es proposa substituir la totalitat de les lluminàries existents que equipen làmpades de 150 W VSAP, de models que fa molts anys que es troben al mercat i que tenen unes prestacions molt inferiors a les actuals. Es proposa substituir-les per lluminàries tipus LED de menys de 50 W de potència. Es corregeix la despesa energètica d’aquestes lluminàries tenint en compte si el quadre té equipat un regulador de flux (actualment la reducció de flux actua des de l’encesa de l’enllumenat) i tenint en compte la potència extra que consumeix al balast ferromagnètic.

En total s’estima que el cost de substituir el punt de llum és de 340 €/ ut., es preveu substituir 429 lluminàries de VSAP de 150 W de potència. L’energia s’ha estimat que té un preu de 0,15 €/kWh. Dins la fitxa de cada quadre de l’Annex I d’aquest document es desglossen les unitats afectades per la substitució.

Cost


Consum




Prioritat Calendari Responsable Baixa 2017-2020 Àrea d’urbanisme, serveis tècnics

Indicadors seguiment % de punts de llum substituïts respecte el total proposat.

Estalvi de les emissions de CO2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi EE = ((Pot actual *h funcionament ) –(Pot nova*h funcionament))*FEE En què, Pot actual, suma lluminàries * Pot unitària de lluminàries; Pot nova, suma lluminàries* Pot noves lluminàries; H funcionament, 4.200 hores / any FEE, Factor emissió Elèctric Estalvi total del 80% del consum total d’energia consumida per les lluminàries substituïdes (Font: Càlcul directe)




62

1.4.3. Substituir les lluminàries existents de 70 W per lluminàries equipades amb tecnologia LED de 30 W de l’enllumenat públic




La tecnologia LED ha irromput en el camp de la il·luminació durant l’última dècada, millorant el seu rendiment lumínic i la seva fiabilitat any a any. El seu rendiment energètic és un 40% superior respecte el rendiment de les làmpades instal·lades actualment (VSAP i HM). Es preveu que durant el període 2013-2020 disminueixi el preu dels equips LED, que actualment és l’impediment més important perquè no s’hagi implantat massivament aquesta tecnologia en l’enllumenat públic.. El rendiment lumínic dels equips actuals pot assolir els 130 lm/W i la seva vida mitjana és de 60.000 hores (depenent del fabricant), equivalent a més de 10 anys de funcionament.

Es proposa substituir la totalitat de les lluminàries existents que equipen làmpades de 70 W VSAP, de models que fa molts anys que es troben al mercat i que tenen unes prestacions molt inferiors a les actuals. Es proposa substituir-les per lluminàries tipus LED de menys de 30 W de potència. Es corregeix la despesa energètica d’aquestes lluminàries tenint en compte si el quadre té equipat un regulador de flux (actualment la reducció de flux actua des de l’encesa de l’enllumenat) i tenint en compte la potència extra que consumeix al balast ferromagnètic.

En total s’estima que el cost de substituir el punt de llum és de 300 €/ ut., es preveu substituir 554 lluminàries de VSAP de 70 W de potència. L’energia s’ha estimat que té un preu de 0,15 €/kWh. Dins la fitxa de cada quadre de l’Annex I d’aquest document es desglossen les unitats afectades per la substitució.

Cost


Consum




Prioritat Calendari Responsable Mitja 2017-2020 Àrea d’urbanisme, serveis tècnics


Estalvi de les emissions de CO2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi EE = ((Pot actual *h funcionament ) –(Pot nova*h funcionament))*FEE En què, Pot actual, suma lluminàries * Pot unitària de lluminàries Pot nova, suma lluminàries* Pot noves lluminàries; H funcionament, 4.200 hores / any FEE, Factor emissió Elèctric Estalvi total del 70% del consum total d’energia consumida per les lluminàries substituïdes(Font: Càlcul directe)




63

1.4.4. Substituir les lluminàries de Vapor de Mercuri per d’altres amb tecnologia més eficient de l’enllumenat públic




La tecnologia LED ha irromput en el camp de la il·luminació durant l’última dècada, millorant el seu rendiment lumínic i la seva fiabilitat any a any. El seu rendiment energètic és un 40% superior respecte el rendiment de les làmpades instal·lades de Vapor de Mercuri. Es preveu que durant el període 2013-2020 disminueixi el preu dels equips LED, que actualment és l’impediment més important perquè no s’hagi implantat massivament aquesta tecnologia en l’enllumenat públic.. El rendiment lumínic dels equips actuals pot assolir els 130 lm/W i la seva vida mitjana és de 60.000 hores (depenent del fabricant), equivalent a més de 10 anys de funcionament.

Es proposa substituir la totalitat de les lluminàries existents que equipen làmpades de potències superiors a 150 W VMercuri, de models que fa molts anys que es troben al mercat i que tenen unes prestacions molt inferiors a les actuals. Es proposa substituir-les per lluminàries tipus LED de menys de 47 W de potència. Les de potències inferiors a 150 W per d’altres de 37 W. Es corregeix la despesa energètica d’aquestes lluminàries tenint en compte si el quadre té equipat un regulador de flux (actualment la reducció de flux actua des de l’encesa de l’enllumenat) i tenint en compte la potència extra que consumeix al balast ferromagnètic.

En total s’estima que el cost de substituir el punt de llum és de 450 € per làmpades de 47 W i de 300 € per làmpades de 37 w. Es preveu substituir 20 lluminàries de VM de més de 150 W de potència i 11 de menys de 150 W. L’energia s’ha estimat que té un preu de 0,15 €/kWh per quadres d’enllumenat. Dins la fitxa de cada quadre de l’Annex I d’aquest document es desglossen les unitats afectades per la substitució.

Cost


Consum




Prioritat Calendari Responsable Alta 2013-2015 Àrea d’urbanisme, serveis tècnics


Estalvi de les emissions de CO2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi EE = ((Pot actual *h funcionament ) –(Pot nova*h funcionament))*FEE En què, Pot actual, suma lluminàries * Pot unitària de lluminàries Pot nova, suma lluminàries* Pot noves lluminàries; H funcionament, 4.200 hores / any FEE, Factor emissió Elèctric Estalvi total del 85% del consum total d’energia consumida per les lluminàries substituïdes(Font: Càlcul directe)




64

2.1.1. Renovar la flota de vehicles municipals per adquirir vehicles elèctrics o híbrids en funció del quilometratge i els desplaçaments

Línia Disminuir les emissions associades al transport urbà

Objectiu Millorar l’eficiència energètica de la flota municipal

Descripció Aquesta acció comporta tenir en compte, a l’hora de comprar un nou vehicle per la flota municipal, les recomanacions del Instituto para la Diversificación y Ahorro de la Energía (IDAE) en la compra de nous vehicles per a ús municipal, escollint els vehicles que menys CO2 emetin a l’atmosfera i tinguin un consum més baix de combustible. D’altra banda, la Comissió Europea també ha posat a la disposició un web (www.cleanvehicle.eu) per ajudar a les autoritats públiques a adquirir vehicles més nets i eficients, sobretot en el cas dels responsables dels sistemes de transport públic, ja que la Directiva 2009/33/CE obligarà a que les compres de vehicles de serveis públics tinguin en compte el consum d’energia i les emissions.

El cost de la mesura equival a l’increment que suposa la compra d’un vehicle híbrid o un vehicle elèctric, que s’estima que serà de 3.500 € per unitat. Es preveu que es substitueixin 3 vehicles durant el període 2013-2020.

L’amortització es calcula amb el cost actual del carburant utilitzat per la flota municipal que és gasoil, el preu de referència és 1,40 €/l..

Cost

Cost acció: 10.500 € Cost abatiment: 1.885 €/TnCO2 estalviades Amortització 3,6 anys

Consum




Prioritat Calendari Responsable Baixa 2017-2020 Àrea de mobilitat

Indicadors seguiment Litres de carburant consumits anualment.

Estalvi de les emissions de CO2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi EE = (Ree*Ce*FEG) En què, Ree, Reducció del consum 40% Ce, Consum actual, 50,00 MWh/ any FEG, Factor emissió Gasoil (Font: Estrategia integral para el Impulso del vehiculo eléctrico, Gupo Motor i Fabricant Toyota)

5,57 CO2 /any

S: Transport A: Flota municipal

65

2.1.2. Enregistrar el consum i el quilometratge dels vehicles de la flota municipal



Descripció Dins de l’estructura municipal cal anomenar un encarregat de portar un registre de la informació del consum dels vehicles municipals (litres anuals) mitjançant les factures de carburant i registres mensuals / trimestrals del quilometratge recorregut per cadascun dels vehicles.

Amb aquest registre es podrà estudiar quines són les tendències de consum de carburant de la flota municipal i un cop analitzades proposar mesures d’estalvi i millora de l’ús d’aquests vehicles.

Cost

Cost acció: ------ € Cost abatiment: ------ €/TnCO2 estalviades Amortització ------ anys

Consum

Consum actual 114,76 MWh/any Estalvi --- MWh/any



Prioritat Calendari Responsable Alta 2013-2015 Àrea de mobilitat


Estalvi de les emissions de CO2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi Caldrà estudiar les mesures a adoptar un cop s’hagin obtingut les dades.

--- tn CO2 /any


66

2.1.3. Impulsar la participació de treballadors municipals en cursos de conducció eficient



Descripció Un bon ús del vehicle permet reduir significativament el consum d'energia, en els darrers vint anys s'ha aconseguit reduir el consum dels vehicles a motor entre un 25 i un 40%. Bàsicament, degut a dos factors: la millora del rendiment dels motors tèrmics i una millora aerodinàmica. Però mentrestant, la nostra manera de conduir no ha evolucionat.

Els cursos de conducció eficient serveixen justament per adaptar la pràctica de la conducció als nous motors amb elements d'injecció i automatització «intel·ligents», que estan preparats per ajudar-nos a consumir molt menys.

Després de realitzar els cursos des de l’any 2005 els resultats recollits dels cursos de conducció eficient mostren un estalvi de carburant d'un 20% i un increment de la velocitat mitjana per ciutat del 5%, segons l’ICAEN.

El cost del curs s’estima entre 150 a 300 € per cada treballador que utilitzi vehicles municipals.

El número de treballadors que realitzarien el curs s’estima en 3 persones, l’Institut Català de l’Energia adjudica subvencions anualment per la realització d’aquests cursos.

Cost

Cost acció: 900 € Cost abatiment: 147 €/TnCO2 estalviades Amortització ------ anys

Consum




Prioritat Calendari Responsable Alta 2013-2015 Àrea de mobilitat


Estalvi de les emissions de CO2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi EE = (Reg*Ceg*FEG) En què, Reg, Reducció del consum 20% Ceg, Consum actual, 114,76 MWh/ any FEG, Factor emissió Gasoil Estalvi del 20% de consum de carburant. (Font: Institut Català d’Energia)

6,12 tn CO2 /any


67

2.2.1. Incentivar les empreses/ escoles a fer ús del transport públic per anar a treballar o estudiar


Objectiu Incentivar la utilització del transport públic

Descripció Una bona xarxa de transport públics ha de ser l’alternativa al transport privat, per això cal que la freqüència de pas del servei i la seva qualitat sigui la millor possible perquè resulti atractiva per als actuals usuaris i per captar-ne de nous. És necessari perquè es puguin donar les condicions abans esmentades cal que el número d’usuaris sigui el major possible, d’aquesta manera es podrien incrementar el número de parades i l’ampliació de les línies de transport urbà.

L’acció ha de fomentar que la xarxa de transport públic resulti atractiva pel màxim número d’habitants del municipi. D’aquesta manera els ciutadans podrien anar als seus llocs de treball i a les escoles amb els transports públics. Una manera de fer més atractiva aquesta proposta és incrementar la freqüència horària del servei, per exemple oferir una freqüència de pas de mitja hora (30 min).

Les mesures de sensibilització poden incloure díptics informatius on s’esmenti l’estalvi econòmic i les emissions generades per l’ús del vehicle propi; l’edició de cartells de propaganda, la difusió de la campanya als mitjans municipals, la inclusió d’un apartat al lloc web i la subvenció de tiquets de transport ( ut./ mes). Aquesta mesura ja s’implementa en part i es preveu que amb les campanyes de sensibilització que es realitzaran ascendeixi la xifra d’usuaris que utilitzen transport públic fins usuaris al dia. Caldria determinar quines són els viatgers que actualment utilitzen el servei, establir un promig i determinar a quin % correspon de la població. Amb aquesta mesura es podria calcular l’estalvi que suposaria un increment d’usuaris de les línies que transcorren pel municipi.

L’Ajuntament invertiria 3.600 € cada any en campanyes de sensibilització, bitllets gratuïts i foment d’aquesta acció cada any.

El cost per la població s’hauria de determinar (tenint en compte compra de bitllets senzills en tots els viatges), corresponent a la suma dels viatges actuals i l’increment de viatges en bus.

Cost

Cost acció: 3.600 € Cost abatiment: ---- €/TnCO2 estalviades Amortització ------ anys

Consum

Consum actual -- MWh/any Estalvi -- MWh/any



Prioritat Calendari Responsable Alta 2015-2017 Àrea de Medi Ambient, Àrea de Mobilitat i Àrea de Comunicació

Indicadors seguiment Increment anual de passatgers respecte l’any de referència.

Estalvi de les emissions de CO2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi Estalvi del 0,6% del consum del sector transport. (Font: Càlcul de les emissions estalviades pels viatgers que utilitzen el transport públic)

-- tn CO2 /any

S: Transport A: Transport públic

68

2.3.1. Instal·lar punts de recàrrega per a vehicles elèctrics


Objectiu Reduir el consum de combustibles fòssils del transport privat

Descripció Un dels grans problemes del país és la gran dependència de recursos exteriors, en especial dels derivats del petroli. La introducció de la mobilitat elèctrica en el transport per carreter ajudaria a reduir de forma directa aquesta dependència del petroli y per conseqüència de l’exterior.

A part de disminuir la dependència dels combustibles fòssil, les grans avantatges de la implantació dels vehicles elèctrics són la reducció de les emissions de CO2, la millora de la qualitat ambiental de l’aire dels municipis, la disminució del grau de contaminació sonora dels carrers, la millora del rendiment dels sistemes de transport (del 20% actual al 30% amb vehicles elèctriques), la utilització de el desenvolupament de noves indústries dedicades a la construcció i a l’explotació d’aquests vehicles.

A més a més, una bona gestió dels horaris de recàrrega dels vehicles permetria aprofitar les hores vall del sistema elèctric afavorint el rendiment global i l’aplanament de la corba de demanda elèctrica. A més facilitaria la optimització de les infraestructures actuals, perquè no seria necessari ampliar les xarxes construïdes actualment. També es disminuirien els costos destinats al transport afavorint als balanços d’explotació de les empreses i de les famílies.

Un bon mètode per fomentar l’adquisició de vehicles elèctrics és la construcció de 2 punts de recàrrega de vehicles elèctrics al municipi.

Cost

Cost acció: 12.500,00 € Cost abatiment: 379 €/TnCO2 estalviades Amortització ------ anys

Consum




Prioritat Calendari Responsable Mitja 2015-2017 Àrea de Mobilitat i Àrea d’urbanisme

Indicadors seguiment Número de punts de recàrrega implantats.

Estalvi de les emissions de CO2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi EE = (%turismes*Rc*Eeg) En què, %turismes, Percentatge de turismes al municipi, 1,2% Rc, Reducció consum, 33% Eeg, Emissions actuals transport rodat Estalvi del 33% del consum energètic de l’1,2% del parc de vehicles. (Font: Estrategia integral para el Impulso del vehiculo eléctrico, Gupo Motor)

32,96

tn CO2 /any S: Transport

A: Transport privat i comercial

69

2.3.2. Introduir elements per pacificar el trànsit rodat (zona 30, calçada única, elements reductors de velocitat, etc..)



Descripció Una zona 30 és un conjunt de carrers a on la velocitat està limitada a 30 km/h. El consistori municipal és qui decideix on s’han d’implantar, aquestes zones poden ser zones comercials, residencials, centre urbà, zones escolars o zones contigües amb carrils bici (dins nucli urbà).

Una velocitat reduïda no provoca més retencions que un zona amb velocitat més elevada, senzillament els vehicles circulen a una distància entre sí inferior. S’estima que el temps d’interval entre vehicle i vehicle continua essent 2 però l’espaiat és major. Cal esmentar que inclús en vials on la velocitat està limitada a 50 km/h sempre existeixen altres raons per minorar la velocitat: semàfors, encreuaments, o retencions que provoquen que la velocitat mitjana sigui 20 ó 30 km/h, comparable a la zona 30 proposada.

Una velocitat reduïda disminueix l’estrès dels residents, els barris es tornen més agradables i milloren la seva seguretat. Repercuteixen a disminuir el soroll: una velocitat regular, disminueix les acceleracions brusques, baixa el nivell del soroll del vehicle i té un efecte dissuasiu per la circulació de vehicles. Si circulen menys cotxes també disminueix la contaminació de manera apreciable.

Les actuacions necessàries per implantar zones 30 són la construcció de passos elevats (coincidint amb passos de vianants), la implantació de bandes rugoses a la zona central dels trams rectes i el canvi/ implantació de senyals de limitació de velocitat. S’estima que el cost per m2 de vial és de 2,44 €.

Es preveu que s’implantin 9.235 m² al municipi, corresponents als vials que són contigus al camp de futbol: els carrers Jacint Verdaguer, Joan Maragall i Somatenista Ramon d’Urg. El vial contigu al pavelló municipal: carrer Bernat Saulet. Els carrers contigus a l’escola: carrer Mestre Josep M. Andreu, Pere Rovira, Arxiver Mossèn Masdeu i Mestre Ramón Serrat. Aquestes mesures complementarien als reductors de velocitat ja construïts al municipi.

Cost


Consum




Prioritat Calendari Responsable Mitja 2015-2017 Àrea de Mobilitat, Àrea d’urbanisme

Indicadors seguiment Número de zones 30 implantades

Estalvi de les emissions de CO2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi Estalvi del 2% respecte el consum del transport. (Font: Metodologia per a la redacció dels PAES a les comarques gironines)

166,47 tn CO2 /any

S: Transport A: Transport privat i

comercial

70

2.3.3. Impulsar una campanya per compartir cotxe



Descripció Els municipis de caire residencials, com Sant Joan de les Abadesses, presenten una mobilitat en dies laborables per desplaçar-se als llocs de treball, centres educatius i a nuclis urbans comercials propers.

Una mesura a tenir en compte per reduir el consum de combustibles fòssils associats al transport és la creació d’una campanya a nivell local i comarcal per a compartir cotxe entre els habitants de la població. La conscienciació ciutadana a nivell ecològic i econòmic per part de diferents estratègies de comunicació per part del consistori local hauria de ser suficient perquè es fomentés l’aplicació d’aquesta acció. Entre les diferents mesures s’hauria de facilitar la trobada i el contacte dels ciutadans del municipi interessats per la proposta. D’aquesta manera es compartirien els vehicles privats per anar a l’institut, polígon industrial, urbanitzacions, centres comercials, etc...

Una proposta es crear un enllaç a la web de l’Ajuntament (Banner) que enllacés amb la campanya municipals o comarcal. La creació d’un lloc web permetria facilitar el funcionament d’aquesta mesura, en tot cas des d’estaments superiors com el Consell Comarcal del Ripollès o la Diputació de Girona es podria crear una borsa de vehicles entre diversos municipis de la pròpia comarca i de comarques pròximes com “La Garrotxa”. Un exemple de lloc web amb borsa de cotxes a la província és “fes_edit, moure’t Costa Poquíssim!” promoguda per la Universitat de Girona. Caldria establir llocs de trobada i de referència per poder iniciar i finalitzar els trajectes, establir el codi de funcionament i rutes fixes amb horaris definits dels usuaris adherits a la campanya.

Per difondre la proposta entre la població caldria realitzar una campanya de sensibilització i difusió, per exemple penjar cartells informatius, cartes o díptics informatius col·locats a les bústies. És molt important que es mencionin les tones de CO2 que no s’emetrien a l’atmosfera i que es destaqui l’estalvi econòmic i del medi ambient en general que aquesta campanya suposaria.

La seva difusió es preveu que tingui un import de 2.000 €/any.

Cost

Cost acció: 2.000 € Cost abatiment: 8 €/TnCO2 estalviades Amortització ------ anys

Consum




Prioritat Calendari Responsable Baixa 2017-2020 Àrea de Mobilitat, Àrea de comunicació

Indicadors seguiment Tones de CO2 no emeses (calculadora en el lloc web) i número de viatges realitzats.


250,14 tn CO2 /any


comercial

71

2.3.4. Redacció d’un Pla Director de carrils bici



Descripció Un bon ús dels mitjans de transport permet reduir significativament el consum d'energia, en el darrer segle el transport urbà s’ha basat en l’ús de cotxes, altament insostenible pel seu consum excessiu de combustible i pel seu efecte negatiu sobre el medi ambient i la salut pública.

En els darrers anys les institucions públiques, els municipis i les associacions ecologistes han promogut l’ús de mitjans de transport públics i massius , com ara el bus, el metro, el tren o mitjans de transport individuals com ara la bicicleta o els vehicles elèctrics lleugers. Amb la utilització d’aquests mitjans de transport es descongestionarien els centres urbans i es disminuiria la contaminació als carrers de les ciutats i poblacions.

Per aquest motiu es creu convenient la redacció d’un Pla Director que identifiqui i determini quins trajectes es poden realitzar amb bicicleta, estratègies per fomentar una mobilitat interna municipal (principalment) i per una mobilitat entre el nucli urbà i el polígon industrial amb aquest mitjà de transport, determini noves actuacions per construir nous trams de carril bici, identificar quines mesures de seguretat viaria s’han d’adoptar entre d’altres mesures.

Segons altres plans directors i plans de promoció per a l’ús de la bicicleta es determina com a objectius d’aquests documents és disminuir un 8% l’ús de vehicles privats per part dels ciutadans. En el cas del municipi de Sant Joan de les Abadesses l’objectiu hauria de ser inferior, ja que el nucli urbà és bàsicament residencial i que gran part dels habitants treballen a fora de l’àmbit municipal. S’estima que es reduiria l’1% del les emissions generades pel sector transport.

Cost

Cost acció: 6.000 € Cost abatiment: 72 €/TnCO2 estalviades Amortització --- anys

Consum

Consum actual 31.721 MWh/any Estalvi 317,21 MWh/any



Prioritat Calendari Responsable Mitja 2015-2017 Àrea de Mobilitat

Indicadors seguiment Redacció del Pla director municipal.

Estalvi de les emissions de CO2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi Estalvi del 1% de l’energia consumida pel transport. (Font: Metodologia per a la redacció dels PAES a les comarques gironines)

83,38 tn CO2 /any


comercial

72

2.3.5. Construcció de camins segurs escolars



Descripció L’educació dels alumnes en mobilitat i sostenibilitat en el transport és molt important per conscienciar a les futures generacions en mobilitat sostenible i en l’ús de mitjans de transport sostenibles. Amb la creació de camins segur escolar es fomenta que els alumnes es desplacin a peu pel municipi, que aprenguin a prendre decisions, que guanyin autonomia, personalitat i que aprenguin a desplaçar-se a través del municipi.

Els camins segurs escolars són rutes establertes mitjançant una molt bona senyalització de recorreguts pels quals els infants poden anar tots sols fins a la seva escola. Els passos de vianants han d’estar molt ben senyalitzats, tant per nens i nenes com per els vehicles per fer els itineraris el més segurs possible.

Es proposa que es creïn diversos camins segurs escolars al llarg del municipi que permetin als infants anar de manera autònoma des de casa seva fins a l’escola Mestre Andreu. La mesura comporta la senyalització horitzontal de les rutes mitjançant la pintada al paviment dels diferents recorreguts, la senyalització vertical per indicar als vehicles que existeixen aquestes rutes i la campanya de sensibilització per informar a la població de l’existència d’aquests camins.

Es preveu que el cost de l’acció serà de 6.000 € i es preveu que es realitzin 100 trajectes escolars al matí a l’iniciar les classes i 100 trajectes més al finalitzar les classes.

Cost

Cost acció: 6.000 € Cost abatiment: 624 €/TnCO2 estalviades Amortització --- anys

Consum




Prioritat Calendari Responsable Alta 2013-2015 Àrea de Mobilitat i Àrea d’Urbanisme

Indicadors seguiment Usuaris diaris dels camins escolars segurs

Estalvi de les emissions de CO2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi Estalvi del 0,12% de l’energia consumida pel transport. (Font: Càlcul directe del combustible estalviat per trajecte fins a l’escola Mestre Andreu)

9,61 tn CO2 /any


comercial

73

2.3.6. Incentivar la renovació del parc de vehicles convencionals per vehicles híbrids o elèctrics



Descripció Un dels grans problemes del país és la gran dependència de recursos exteriors, en especial dels derivats del petroli. La introducció de la mobilitat elèctrica en el transport per carreter ajudaria a reduir de forma directa aquesta dependència del petroli i per conseqüència de l’exterior.

A part de disminuir la dependència dels combustibles fòssil, les grans avantatges de la implantació dels vehicles híbrids o elèctrics són la reducció de les emissions de CO2, la millora de la qualitat ambiental de l’aire dels municipis, la disminució del grau de contaminació sonora dels carrers, la millora del consum d’un vehicle convencional respecte un vehicle híbrid és, a final de l’any 2012, de l’ordre de 40%. Mentre que en un vehicle elèctric consumeix un 78% d’energia directe.

A més a més, una bona gestió dels horaris de recàrrega dels vehicles permetria aprofitar les hores vall del sistema elèctric afavorint el rendiment global i l’aplanament de la corba de demanda elèctrica. A més facilitaria la optimització de les infraestructures actuals, perquè no seria necessari ampliar les xarxes construïdes actualment. També es disminuirien els costos destinats al transport afavorint als balanços d’explotació de les empreses i de les famílies. Durant el període 2013-2020 els avenços dels fabricants de vehicles en la reducció dels consums i en la implantació de tecnologies híbrides es preveu que sigui molt important. Afegit a l’augment que patiran els carburants durant el mateix període farà que la renovació dels vehicles que actualment estan en circulació sigui directament per vehicles híbrids o elèctrics. En el municipi de Sant Joan de les Abadesses hi ha actualment el 66% de la flota de vehicles que són turismes. Es realitza la hipòtesis que es renovarà el 15% del parc de vehicles durant el període esmentat i que la reducció del consum serà del 40% respecte el consum d’un vehicle actual.

L’Ajuntament bonifica amb un descompte del 75% de l’impost de circulació anual als ciutadans que comprin aquesta classe de vehicles Aquesta mesura afectaria a 627 vehicles, i l’import total de la mesura seria de 56.444,86 € en descomptes de l’impost de circulació en un any i 2.500€ en la campanya. El sobrecost que implica comprar un cotxe tipus híbrid a l’any 2012 s’estima en 3.500€/ut, que és el cost que s’imputa a aquesta acció per la renovació dels vehicles. S’estima que es renovaran 627 vehicles al municipi.

Cost

Cost acció: 2.253.144,86 € Cost abatiment: 7.268 €/TnCO2 estalviades Amortització ------ anys

Consum

Consum actual 31.721 MWh/any Estalvi 1.161 MWh/any



Prioritat Calendari Responsable Mitja 2017-2020 Àrea de Mobilitat, Àrea de Comunicació

Indicadors seguiment Número de vehicles híbrids o elèctrics matriculats.

Estalvi de les emissions de CO2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi EE = (%turismes*Rc*Eeg*Eeg*Seg) En què, %turismes, Percentatge de turismes al municipi, 61% Rc, Reducció consum veh. híbrid, 40% Eeg, Emissions actuals transport rodat Seg, Seguiment de la mesura, 15% (Font: Estrategia integral para el Impulso del vehiculo eléctrico, Gupo Motor i fabricant Toyota)

309,98 tn CO2 /any


comercial

74

2.3.7. Reducció d'un 5% de la mobilitat interna amb vehicle privat



Descripció Es vol aconseguir un 5% de reducció de la mobilitat interna amb vehicle. Per aquest motiu es proposa fomentar la mobilitat interna a peu o en bicicleta. Per a fer-ho es recomana l'elaboració d'un Estudi de Mobilitat urbana del municipi.

Els Estudis de Mobilitat, així com els Plans de Mobilitat, són l’eina bàsica de la planificació futura i desenvolupament de la gestió de la mobilitat sostenible dins el terme municipal. Els objectius principals són potenciar el transport sostenible i promoure el desplaçament eficient, en detriment del vehicle privat i d’acord amb el què preveu la llei 9/2003.

Per garantir l’èxit del PMU es proposa la creació d’una comissió transversal encarregada d’analitzar la planificació de la mobilitat amb l’objectiu de facilitar la seva aplicació, detectar incidències i proposar alternatives.

• Per obtenir més informació es poden consultar els següents documents: Guia bàsica per a l’elaboració de Plans de Mobilitat Urbana (Departament de Territori i Sostenibilitat):

http://www20.gencat.cat/docs/ptop/Home/Serveis%20i%20tramits/Biblioteca%20i%20documentacio/Mobilitat/Publicacions/Guia%20basica%20per%20a%20lelaboracio%20de%20plans%20de%20mobilitat%20urbana/doc/GuiaPlansMobilitat_tcm32-35794.pdf

Cost


Consum

Consum actual 31.721 MWh/any Estalvi 1.586 MWh/any



Prioritat Calendari Responsable Mitja 2017-2020 Àrea de Mobilitat, Àrea de Comunicació

Indicadors seguiment Realització de l’acció.


423,47 tn CO2 /any


comercial

75

3.3.1. Instal·lació de plaques solars fotovoltaiques a sobre les cobertes dels edificis municipals en règim d’autoconsum

Línia Incrementar la producció local d’energia al municipi i el consum d’energia renovable

Objectiu Produir energia renovable al municipi: fotovoltaica

Descripció La contribució de les energies renovables és molt reduïda a Catalunya en el balanç d’energia primària. Segons dades de l’ICAEN la contribució a les energies renovables respecte el total és del 2,8%, tenint en compte totes les fonts energètiques.

Segons el Real Decret 1699/2011, de 18 de novembre, pel que es regula la connexió a xarxa d’instal·lacions de petita potència, s’habilita al Ministeri de Indústria, Energia i Turisme a publicar en els 4 mesos següents a desenvolupar les condicions administratives, tècniques i econòmiques del consum de l’energia elèctrica produïda a l’interior de la xarxa d’un consumidor pel seu propi consum. És a dir, a regular el consum d’energia elèctrica produïda per un consumida pel seu propi consum. En el moment de redacció del present document no s’havia aprovat cap reglament per part del Ministeri. Es pressuposa que durant el període 2013-2020 s’aprovarà aquest reglament que permetrà que es pugui produir energia elèctrica, permeten realitzar un balanç net d’energia entre el que es consumeix i el que s’injecta a la xarxa elèctrica. Per aquest motiu es proposa que es fomenti la producció d’energia fotovoltaica a les ubicades dins l’àmbit municipal. D’aquesta manera es produiria l’energia al costat del lloc de consum, evitant d’una banda les pèrdues associades al transport de l’energia a través de la xarxa i d’altra banda les emissions degudes a la producció d’energia del mix energètic.

La instal·lació de petites plantes solars fotovoltaiques de fins a 10 kWp de potència a les diferents cobertes dels equipaments municipals per produir energia elèctrica en règim d’autoconsum. Aquest tipus d’instal·lacions tenen una fàcil implementació, legalització i és factible que el propi equipament consumeixi directament l’energia produïda per les plaques solars. D’aquesta manera s’asseguraria la sostenibilitat, eficiència i rendibilitat de la proposta, perquè el punt de consum es situaria al costat del punt de generació. Es proposa que l’Ajuntament construeixi una o dues instal·lacions a l’any durant el període 2013-2020 fins a un màxim de 5 instal·lacions, s’estima que el cost per instal·lació seria de 18.000 €. A més a més, es preveu que el cost d’aquestes instal·lacions disminueixi durant el període abans esmentat, abaratint-ne el cost. Es realitzarà un estudi de viabilitat de la proposta depenent si està aprovat el reglament que permetria el balanç net energètic. Es proposa que s’instal·lin aquest sistemes de generació als edificis municipals que ho permetin.

Cost


Consum

Consum actual -------- MWh/any Estalvi -------- MWh/any


Tèrmica -------- MWh/any Elèctrica 60,85 MWh/any

Prioritat Calendari Responsable Mitja 2017-2020 Àrea de Medi Ambient, Àrea d’urbanisme i serveis tècnics

Indicadors seguiment Número d’equipaments amb instal·lació solar fotovoltaica instal·lada.

Estalvi de les emissions de CO2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi EE = (Psolar* FEE)/1000 En què, Psolar, producció elèctrica anual, 60.850 kWh FEE, Factor d’emissió d’electricitat (Font: Càlcul directe de l’energia produïda per 50 kWp instal·lats a les coberta dels equipaments)

0 tn CO2 /any

S: Producció local d’energia

A: Fotovoltaica

76

3.3.2. Instal·lar sistemes d’energia solar fotovoltaica en règim d’autoconsum als edificis residencials

Línia Incrementar la producció local d’energia al municipi i el consum d’energia renovable

Objectiu Produir energia renovable al municipi: fotovoltaica

Descripció Segons el Real Decret 1699/2011, de 18 de novembre, pel que es regula la connexió a xarxa d’instal·lacions de petita potència, s’habilita al Ministeri de Indústria, Energia i Turisme a publicar en els 4 mesos següents a desenvolupar les condicions administratives, tècniques i econòmiques del consum de l’energia elèctrica produïda a l’interior de la xarxa d’un consumidor pel seu propi consum. És a dir, a regular el consum d’energia elèctrica produïda per un consumida pel seu propi consum. En el moment de redacció del present document no s’havia aprovat cap reglament per part del Ministeri. Es pressuposa que durant el període 2013-2020 s’aprovarà aquest reglament que permetrà que es pugui produir energia elèctrica a l’interior dels habitatges, permeten realitzar un balanç net d’energia entre el que es consumeix i el que s’injecta a la xarxa elèctrica.

Per aquest motiu es proposa que es fomenti la producció d’energia fotovoltaica a les ubicades dins l’àmbit municipal. La implantació d’aquesta font energètica no tindria cap cost pel sistema elèctric, el consumidor obtindria estalvi econòmic amb una petita inversió, s’evitaria un 10% de pèrdues del sistema degudes al transport, hi hauria menor dependència energètica del exterior amb millor balança d’importació/ exportació d’energia, reactivació del sector fotovoltaic i de els energies renovables, facilitant que s’assoleixin els objectius mediambientals contra el Canvi Climàtic.

Es preveu que 498 habitatges (aproximadament el 20% de les dades d’habitatges al municipi l’any 2011) implementin aquesta tecnologia durant el període 2013-2020. El preu estimat del wp de les instal·lacions fotovoltaiques és de 1,8€, es preveu que cada habitatge instal·li un màxim de 2 kWp. L’Ajuntament bonifica amb un 50% de l’import de l’obra relatives a l’aprofitament d’energies renovables per aquest tipus d’instal·lacions, s’hauria de fomentar mitjançant una campanya de sensibilització la seva implantació (un cop s’aprovi el Reglament abans esmentat i s’avaluï la rendibilitat de les mesures aprovades/ permeses per aquest document). El cost per habitatge seria de 1.800 € i s’amortitzaria directament en 7,4 anys, tenint en compte un balanç net energètic amb preu de 20c€/kWh. Es preveu que durant el període 2013-2020 es produirà una pujada del preu de l’electricitat i una baixada del preu de les instal·lacions solars fotovoltaiques que afavoriria l’amortització dels equips. Aquesta mesura està subjecte a l’aprovació del reglament que permeti el balanç net de l’energia elèctrica. L’Ajuntament invertirà 4.000 € en campanyes de sensibilització i foment de la instal·lació de sistemes d’energia solar.

Cost


Consum



Tèrmica -------- MWh Elèctrica 1.213,1 MWh

Prioritat Calendari Responsable Mitja 2017-2020 Àrea de Medi Ambient, Àrea de Promoció Econòmica, Àrea d’Urbanisme

Indicadors seguiment Número de llicències d’obra tramitades per aquest tipus d’instal·lacions

Estalvi de les emissions de CO2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi EE = (Psolar* FEE)/1000 En què, Psolar, producció elèctrica anual, 1.213 kWh FEE, Factor d’emissió d’electricitat Estalvi de Tn CO2 d’emissió respecte el consum dels edificis residencials. (Font: Càlcul directe de l’energia produïda per 2kW instal·lats per habitatge instal·lats a 498 habitatges del municipi)

0 tn CO2 /any

S: Producció local d’energia

A: Fotovoltaica

77

6.1.1. Fomentar la compra verda d’equips/materials endollables a l’ajuntament a través de la redacció d’un protocol de compres



Descripció Les ecoetiquetes o etiquetes ecològiques són sistemes voluntaris de qualificació ambiental que identifiquen i certifiquen de manera oficial que certs productes o serveis tenen una afectació menor sobre el medi ambient tenint en compte tot el seu cicle de vida. Els productes i els serveis ecoetiquetats compleixen criteris ambientals estrictes establerts prèviament.

Les ecoetiquetes les atorga una tercera part independent, que exerceix com a entitat certificadora. En l’àmbit de la Generalitat de Catalunya, l’organisme competent per concedir etiquetes ecològiques tipus I és la Direcció General de Qualitat Ambiental del Departament de Medi Ambient i Habitatge. Concretament, té competència en la concessió del Distintiu de garantia de qualitat ambiental i la Etiqueta ecològica de la Unió Europea.

També s’ha de fomentar la compra d’electrodomèstics que presentin certificacions que garanteixin un baix consum energètic i sostenibilitat mediambiental al final de la seva vida útil. Aquestes compres han d’incloure també la compra de productes reciclats i reciclables i no agressius amb el medi ambient (per exemple el paper reciclat).

Per aquest motiu és adient redactar un protocol de compres que promoguin la compra d’equips endollables que disposin de qualificació d’etiqueta ecològica, que tinguin una finalització de la vida útil amb baixa generació de residus i que sigui eficient. Aquest document ha de recollir les diferents qualificacions existents i ha de permetre classificar de manera clara i concreta quins tipus de materials / equips presenten cadascuna de les qualificacions.

D’aquesta manera es fomentarà a l’estalvi energètic i es farà difusió de la necessitat de comprar productes eficients energèticament. Es pot consultar la web: www.compraresponsable.cat

Cost

Cost acció: 2.000 € Cost abatiment: -- €/TnCO2 estalviades Amortització -- anys

Consum





Indicadors seguiment Redacció del protocol de compra verda i % d’equips comprats amb ecoetiquetes.

Estalvi de les emissions de CO2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi Contractació pública verda suposa un estalvi del 10% de les emissions en electricitat dels equipaments (Font: Metodologia per a la redacció dels PAES a les comarques gironines)

0 tn CO2 /any

S: Contractació pública de béns i serveis A: Requeriments

d’eficiència energètica

78

7.1.1. Organitzar seminaris o jornades per millorar l’eficiència energètica als establiments del sector terciari, en especial al sector de l’hostaleria



Descripció El sector terciari emet l’1% de les emissions del municipi i per aquest motiu és adient assessorar els comerciants i professionals que el constitueixen per tal que disminueixi el seu consum energètic.

Des de l’Ajuntament s’ha de fomentar que aquest sector sigui energèticament més eficient per tal de disminuir l’emissió de gasos amb efecte hivernacle i perquè l’explotació del seu negoci sigui més rendible. Si es té en compte l’evolució dels preus de l’energia dels últims anys s’observa un increment molt acusat. En el període 2013-2020 no es preveu que aquesta tendència s’estabilitzi o vagi a la baixa, fent cada vegada sigui més cara la partida destinada a despeses. Una millor eficiència energètica representarà un millor balanç de les empreses i comerços municipals perquè aquests consumiran menys recursos energètics.

Aquesta mesura ha d’incloure la convocatòria, la difusió dels seminaris, l’elecció de ponents adequats per realitzar-les (empreses de Serveis energètics, experts en energies renovables i eficiència energètica, professionals i comerciants que hagin adoptat mesures per millorar l’eficiència energètica, etc...) i la redacció de conclusions amb una recollida de les mesures proposades. Es proposa que se’n faci difusió al lloc web de l’Ajuntament de les conclusions i punts clau un cop realitzada aquest acció.

Es proposa que els seminaris i jornades tinguin com a mínim un dia de duració, també que es realitzin paral·lelament amb la celebració de la setmana verda municipal.

Cost

Cost acció: 3.000 € Cost abatiment: 694 €/TnCO2 estalviades Amortització ----- anys

Consum





Indicadors seguiment Número d’inscrits a les jornades i seminaris.

Estalvi de les emissions de CO2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi Estalvi total del 1% respecte el consum del sector terciari (Font: Metodologia per a la redacció dels PAES a les comarques gironines)

1,59 tn CO2 /any

S: Participació ciutadana

A: Assessorament

79

7.3.1. Impulsar una campanya de prevenció de residus

Línia Disminuir les emissions associades al tractament de residus sòlids urbans

Objectiu Reduir els residus que entren al sistema de gestió municipal

Descripció Es proposa impulsar una campanya de prevenció de residus al municipi per reduir la producció de residus per part dels ciutadans i empreses dins de l’àmbit municipal.

Les accions haurien d’incloure la realització de conferències, exposicions, campanyes de sensibilització a les oficines, escoles i als diferents equipaments municipals per tal de conscienciar als diferents actors implicats la importància de reduir la generació de residus, de fomentar la tria selectiva i d’impulsar la reutilització de molts productes de consum.

Es preveu que el cost d’aquesta acció seria de 1.000€ per la elaboració de les campanyes de sensibilització, la organització dels tallers, l’adhesió a la campanya europea, la impressió de díptics informatius i cartells, la compra de material necessari per realitzar accions i tallers. Aquestes campanyes es realitzaran amb col·laboració amb l’Agència Catalana de Residus.

Cost

Cost acció: 1.000 € Cost abatiment: 61,23 €/TnCO2

estalviades Amortització --- anys

Consum




Prioritat Calendari Responsable Alta 2013-2015 Àrea de Medi Ambient i Àrea de Comunicació

Indicadors seguiment Reducció de Tn de residus recollides anualment.

Estalvi de les emissions de CO2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi Estalvi del 1% respecte les emissions en el sector de residus (Font: Metodologia per a la redacció dels PAES a les comarques gironines)

16,33 tn CO2 /any


A: Sensibilització i creació de xarxes locals

80

7.4.1. Informar de cursos de conducció eficient a la ciutadania i empreses de transport



Descripció Un bon ús del vehicle permet reduir significativament el consum d'energia, en els darrers vint anys s'ha aconseguit reduir el consum dels vehicles a motor entre un 25 i un 40%. Bàsicament, degut a dos factors: la millora del rendiment dels motors tèrmics i una millora aerodinàmica. Però mentrestant, la nostra manera de conduir no ha evolucionat.

Els cursos de conducció eficient serveixen justament per adaptar la pràctica de la conducció als nous motors amb elements d'injecció i automatització «intel·ligents», que estan preparats per ajudar-nos a consumir molt menys.

Després de realitzar els cursos des de l’any 2005 els resultats recollits dels cursos de conducció eficient mostren un estalvi de carburant d'un 20% i un increment de la velocitat mitjana per ciutat del 5%, segons l’ICAEN.

Es proposa que el consistori municipal realitzi una campanya de sensibilització amb cartells informatius, notícies penjades a la web i cartells informatius.

S’estima que la campanya tingui un seguiment del 15% entre la població i empreses del municipi. S’estima que el cost de la campanya al llarg dels anys del període 2013-2020 sigui de 1.000 €/any.

Cost

Cost acció: 1.000 € Cost abatiment: 4,03 €/TnCO2 estalviades Amortització --- anys

Consum

Consum actual 31.451,9 MWh/any Estalvi 943.6 MWh/any



Prioritat Calendari Responsable Alta 2013-2015 Àrea de Mobilitat i Àrea de Comunicació

Indicadors seguiment % habitants i empreses que hagin realitzat un curs.

Estalvi de les emissions de CO2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi EE = (Rc*Eeg) En què, Rc, Reducció consum, 3% Eeg, Emissions actuals transport rodat, 8.266,16Tn de CO2 Estalvi del 3% de l’energia consumida pel transport. (Font: Càlcul de l’estalvi generat per l’estalvi de combustible del parc de vehicles del municipi)

247,98 tn CO2 /any


A: Formació i educació

81

8.1.1. Implantar un punt de recollida de fracció vegetal de restes de poda i d’altres operacions de jardineria



Descripció El reciclatge de la matèria orgànica permet, gràcies als diferents processos de compostatge i de digestió anaeròbia, l’obtenció de compostos que poden servir per adob orgànic i que permet l’estalvi d’adobs artificials als usuaris. El tractament de la Fracció verda FV en plantes de digestió anaeròbia, produirà un biogàs producte de la fermentació de la matèria orgànica. Aquest biogàs produït podrà ser aprofitat com a tal o utilitzat com a combustible en una caldera o un equip de cogeneració, amb la conseqüent possibilitat de producció i venta d’energia elèctrica.

La recollida selectiva de la FV i posterior valorització redueix les aportacions de residus municipals biodegradables als dipòsits controlats i a les plantes d’incineració de residus, reduint els problemes d’emissions gasoses, olors i generació de lixiviats que generen aquests residus en aquests tipus d’instal·lacions. Amb l’arribada de menys residus orgànics a aquestes instal·lacions, s’allarga la vida útil d’aquestes i la necessitat de realitzar noves infraestructures de tractament finalistes.

La deposició de residus orgànics en un dipòsit controlat provoca un procés de descomposició anaeròbia i l’emissió de diòxid de carboni (CO2) i metà (CH4) que obliga a la seva recuperació. El tractament mitjançant incineració també produeix, entre altres gasos, l’emissió de CO2 degut al procés de combustió de les restes orgàniques. En la mesura que es gestioni i valoritzi la FORM en plantes de compostatge, es contribuirà a la reducció de metà i de diòxid de carboni, responsables de l’escalfament de l’atmosfera.

Els residus municipals que van a dipòsit controlat o incineradora es graven amb un cànon de residus. Al realitzar la recollida selectiva implicarà reduir els residus que van a dipòsit o a incineració (menys cost per a aquesta gestió) i beneficiar-se de recursos econòmics del Fons de gestió de Residus.

Segons l’ARC l’any 2011 No es van recollir residus de poda al municipi anualment, s’estima que es comenci a recollirà aquest residu amb la implantació d’aquesta mesura.

Cost

Cost acció: A determinar € Cost abatiment: A det.€/TnCO2 estalviadesAmortització --- anys

Consum

Consum actual ---- MWh/any Estalvi ---- MWh/any




Indicadors seguiment Tones de Fracció Verda recollida al municipi.

Estalvi de les emissions de CO2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi EE = (Rc*Eeg) En què, Rc, Reducció consum, 0,1% Eeg, Emissions actuals gestió de residus, 549,9Tn de CO2 Estalvi de l’0,01% de les emissions generades per la gestió de residus. (Font: Agència de Residus de Catalunya)

0,05 tn CO2 /any

S: Altres Sectors A: Residus

83

6.5. Taula resum

Sectors

i camps d’acció

Accions

Responsable Calendari Cost (€)

Estalvi d’energia estimat

[MWh/any]

Producció d’energia estimada

[MWh/any]

Estalvi d’emissions de CO2 estimat

[tnCO2/any]

EDIFICIS, EQUIPAMENTS/INSTAL·LACIONS

Edificis i equipaments/ instal·lacions municipals


Àrea de Medi Ambient 2013-2015 10.000 105,72 -- 18,96

1.1.2. Informar els responsables dels equipaments dels seus consums energètics Àrea de Medi Ambient 2013-2015 0 18,95 -- 3,54


Alcaldia, Àrea d’Hisenda i Àrea de Medi Ambient

2013-2015 0 18,95 -- 3,54

1.1.4. Formar els serveis tècnics municipals en temes de sostenibilitat energètica Àrea de Medi Ambient 2013-2015 2.000 22,99 -- 3,82

1.1.5. Monitoritzar i analitzar els consums dels edificis municipals Àrea de Medi Ambient 2015-2017 7.900 18,95 -- 3,54

1.1.6. Realitzar auditories energètiques en equipaments municipals Àrea de Medi Ambient 2015-2017 30.000 18,95 -- 3,54

1.1.7. Instal·lar vàlvules termostàtiques a radiadors de l'Ajuntament Àrea de Medi Ambient 2013-2015 1.400 13,2 -- 3,54

1.1.8. Instal·lació de termòstats programables amb rellotge horari a cadascun dels circuits de calefacció de l'Ajuntament

Àrea de Medi Ambient 2013-2015 540 13,2 -- 3,54

1.1.9. Substitució de la caldera de gasoil de l'Ajuntament per un nou sistema d'aerotèrmia

Àrea de Medi Ambient 2013-2015 45.000 97,1 -- 32,88

1.1.10. Instal·lació de llengüetes a les portes principals d’accés a l’Ajuntament i a les portes d’accés a les oficines

Àrea de Medi Ambient 2013-2015 310,05 1,32 -- 0,35


Àrea de Medi Ambient, Esports, Educació i Cultura

2017-2020 7.425 9,9 -- 0

1.1.12. Instal·lació de detectors de presència als espais comuns, passadissos i lavabos

Àrea de Medi Ambient, Esports, Educació i Cultura

2013-2015 4.860 6,13 -- 0

84

Sectors

i camps d’acció

Accions



[MWh/any]


[MWh/any]


[tnCO2/any]

1.1.13. Instal·lació de detectors de presència als espais comuns, passadissos i lavabos de la Fundació privada EMMA

Àrea de Medi Ambient, Serveis Socials

2013-2015 350 0,58 -- 0



2013-2015 1.350 36,5 -- 7,28



2013-2015 2.800 36,5 -- 7,28



2017-2020 14.400 18 -- 3,64


Àrea de Medi Ambient, Serveis Tècnics

2013-2015 540 37,5 -- 7,57


Àrea de Medi Ambient, Educació

2013-2015 5.800 37,5 -- 7,57



2013-2015 720 18,7 -- 3,79



2015-2017 4.000 18,7 -- 3,79



2013-2015 800 5,56 -- 1,12



2015-2017 2.000 -- -- --

1.1.23. Instal·lació de termòstats programables amb rellotge horari

al sistema de calefacció a l’alberg “Ruta de Ferro”

Àrea de Medi Ambient, Dinamització Econòmica

2013-2015 720 3,8 -- 0,77

1.1.24. Instal·lació de llengüetes a les portes d’accés del Palau de

l’Abadia


2013-2015 310,05 5,4 -- 1,08



2013-2015 675 10,7 -- 2,17

1.1.26. Substitució de làmpades existents per d’altres més eficients Àrea de Media Ambient, Serveis Tècnics

2017-2020 46.750 80,32 -- 0

85

Sectors

i camps d’acció

Accions



[MWh/any]


[MWh/any]


[tnCO2/any]


Àrea de Medi Ambient, Cultura

2015-2017 2.700 2,3 -- 0



2013-2015 2.530 2,7 -- 0



2013-2015 640 2,5 -- 0,5



2013-2015 1.280 4,3 -- 1,14



2013-2015 360 4,3 -- 1,14



2017-2020 13.500 4,3 -- 1,14

1.1.33. Impulsar una campanya de bones pràctiques en els edificis públics d’ús intensius

Àrea de Medi Ambient 2013-2015 1.000,00 18,95 -- 3,54

Edificis i equipaments/ instal·lacions sector terciari (no municipals)


Àrea de Medi Ambient, Dinamització Econòmica, Comunicació

2015-2017 107.170 15,96 -- 0

Edificis residencials 1.3.1. Fomentar la renovació de l’enllumenat interior per enllumenat eficient i de baix consum en els edificis residencials


2015-2017 50.010,00 160,44 -- 16,69



2015-2017 50.010,00 71,24 -- 0



2017-2020 1.123.400,00 292 -- 0

1.3.3. Substitució d’aparells domèstics i equips de climatització per altres energèticament més eficients


2015-2017 719.696,00 89,91 -- 0

Enllumenat públic 1.4.1. Instal·lar reguladors/ reductors de flux: en capçalera o en reactàncies doble nivell

Àrea d’Urbanisme, Serveis Tècnics

2013-2015 24.000,00 80,27 -- 0

86

Sectors

i camps d’acció

Accions



[MWh/any]


[MWh/any]


[tnCO2/any]

1.4.2. Substituir les lluminàries existents de 150 W VSAP per lluminàries equipades amb tecnologia LED de 47 W


2017-2020 145.860,00 239,15 -- 0

1.4.3. Substituir les lluminàries existents de més de 70 W per lluminàries equipades amb tecnologia LED de 30 W


2017-2020 166.200,00 114,01 -- 0

1.4.4. Substituir les lluminàries de Vapor de Mercuri per d’altres amb tecnologia més eficient


2013-2015 12.410,00 17,6 -- 0

TRANSPORT

Flota municipal 2.1.1. Renovar la flota de vehicles municipal per adquirir vehicles elèctrics o híbrids en funció del quilometratge i els desplaçaments

Àrea de Mobilitat 2017-2020 10.500,00 20,86 -- 5,57


Àrea de Mobilitat 2017-2020 -- -- -- --


Àrea de Mobilitat 2013-2015 900 22,95 -- 6,12

Transport públic 2.2.1. Incentivar les empreses/ escoles a fer ús del transport públic per anar a treballar o estudiar

Àrea de Medi Ambient, Mobilitat i Comunicació

2015-2017 3.600,00 -- -- --

Transport privat i comercial 2.3.1. Instal·lar punts de recàrrega per a vehicles elèctrics

Àrea de Mobilitat, Urbanisme

2015-2017 12.500,00 126 -- 32,96


Àrea de Mobilitat, Urbanisme

2015-2017 30.000,00 634 -- 166,47

2.3.3. Impulsar una campanya per compartir cotxe Àrea de Mobilitat, Comunicació

2017-2020 2.000,00 952 -- 250,14

2.3.4. Redacció d’un Pla Director de carrils bici Àrea de Mobilitat 2015-2017 6.000,00 317,21 -- 83,38

2.3.5. Construcció de camins segurs escolars Àrea de Mobilitat, Urbanisme

2013-2015 6.000,00 36,57 -- 9,61


Àrea de Mobilitat, Comunicació

2017-2020 2.253.144,86 1.161,00 -- 309,98

PRODUCCIÓ LOCAL D’ELECTRICITAT

Fotovoltaica 3.3.1. Instal·lació de plaques solars fotovoltaiques a sobre les cobertes dels edificis municipals en règim d’autoconsum

Àrea de Medi Ambient, Urbanisme, Serveis Tècnics

2017-2020 90.000,00 -- 60,85 0


Àrea de Medi Ambient, Promoció Econòmica, Urbanisme

2017-2020 905.120,00 -- 1.213,10 0


Àrea de Medi Ambient, Urbanisme, Serveis Tècnics

2017-2020 90.000,00 -- 60,85 0

CONTRACTACIÓ PÚBLICA DE PRODUCTES I SERVEIS

Requeriments d’eficiència energètica


Àrea de Medi Ambient 2013-2015 2.000,00 189,5 -- 0

87

Sectors

i camps d’acció

Accions



[MWh/any]


[MWh/any]


[tnCO2/any]

PARTICIPACIÓ CIUTADANA

Serveis d’assessorament 7.1.1. Organitzar seminaris o jornades per millorar l’eficiència energètica als establiments del sector terciari, en especial al sector de l’hostaleria

Àrea de Medi Ambient, Promoció Econòmica, Comunicació

2013-2015 3.000,00 23,55 -- 1,59

Sensibilització i creació de xarxes locals

7.3.1. Impulsar una campanya de prevenció de residus Àrea de Medi Ambient, Comunicació

2013-2015 1.000,00 -- -- 16,33

Formació i educació 7.4.1. Informar de cursos de conducció eficient a la ciutadania i empreses de transport

Àrea de Medi Ambient, Comunicació

2013-2015 1.000,00 943,6 -- 247,98

ALTRES SECTORS

Residus 8.1.1. Implantar un punt de recollida de fracció vegetal de restes de poda i d’altres operacions de jardineria

Àrea de Medi Ambient 2013-2015 A determinar -- -- 0,05

88

7. Pla de participació i comunicació

7.1. Actors implicats

El conjunt de la societat té un paper rellevant per fer front al canvi climàtic. La participació de la societat i dels actors directament relacionats en el procés d’elaboració del PAES és necessària per poder proposar les accions i dur-les a terme.

La taula següent identifica els actors que s’han implicat en el procés d’elaboració del PAES del municipi de Sant Joan de les Abadesses:

Taula 7.1. Actors implicats en el procés d’elaboració del PAES. Tipologia de persones i/o organismes

Actors PROVISIONALS Convocat al taller

Participació al taller

Ajuntament

Ramón Roqué, Alcalde Sí No

Magda Manzanal, Regidora de sostenibilitat ambiental i energètica Sí Sí Montserrat Piña Reche, Administrativa de Medi Ambient Sí Sí Josep Castañer, Enginyer municipal Sí Sí

Sector privat President Associació de comerciants Sí No

Representants de la societat civil

Directora de l’Escola Mestre Andreu Sí No Directora de la Llar d’Infants Sí No Directora de la Biblioteca Municipal Sí No Xavier Sala, Director de l’Alberg “Ruta del Ferro” Sí Sí Mònica Rebollo, Directora de la Fundació Emma Sí Sí

Altres Pau Frigola i Marcet, enginyeria ABM JG Ernest Sentís i Martínez, enginyeria ABM JG

Sí Sí

Sí Sí

Font: Elaboració pròpia a partir de la guia Cómo desarrollar un plan de acción para la energía sostenible. Unió Europea: Comisión Europea; Centro Común de Investigación; Instituto para la Energía, 2010.

7.2. Taller de participació - Planificació

El taller de participació es va realitzar el 13 de març de 2013. Es varen convocar, a través de l’ajuntament, tots els actors indicats anteriorment.

Al taller, hi varen assistir 7 persones.

A continuació, es presenten les propostes d’accions identificades al taller i que s’han incorporat al PAES. En cas que l’acció no s’hagi incorporat al pla d’acció, s’indica la justificació tècnica. Les accions es divideixen en funció de l’àmbit d’actuació: Ajuntament o PAES.

89

Taula 7.2. Proposta d’accions inicials àmbit ajuntament.

Proposta PROVISIONALS Incorporació al

PAES? Justificació

Instal·lació d’un district heating amb biomassa al nucli del municipi No

Alt període d’amortització i dificultat de connexió dels edificis residencials

Instal·lació de vàlvules termostàtiques a la llar d’infants i l’escola Sí Baix període amortització i elevat confort pels usuaris

Instal·lació de termòstats programables a la llar d’infants Sí Baix període amortització i elevat confort pels usuaris

Instal·lació de sistemes per evitar la radiació solar a la cara est de la Llar d’Infants Sí Baix cost i augment substancial del confort dels usuaris

Col·locar doble porta als accessos principals de l’escola Mestre Andreu Sí Evitar la fuga d’escalfor per mal ús de les instal·lacions

Font: Elaboració pròpia. Taula 7.3. Proposta d’accions inicials àmbit PAES

Proposta PROVISIONALS Incorporació al

PAES? Justificació

Instal·lació d’un punt de recollida de Fracció Verda Sí

Millor classificació dels residus i evitar dipòsits incontrolats al municipi

Creació de camins escolars segurs Sí

Reduir transport per l’interior del municipi i augmentar autosuficiència dels alumnes

La implementació d’energia eòlica als edificis residencials i del sector terciari No Baixa productivitat eòlica

La redacció d’un pla director de carrils bici Sí Necessitat de reduir el trànsit de vehicles al nucli urbà

Renovació de la flota municipal a favor de vehicles híbrids o elèctrics durant el període 2012-2020

Sí Disminució de les emissions degudes al transport

Font: Elaboració pròpia.

Posteriorment a la sessió, es va facilitar als assistents a la reunió l’informe de retorn del taller de participació, en què s’incorporen els resultats del qüestionari d’avaluació del taller de participació (adjunt com a annex IV d’aquest document).

7.3. Comunicació

La taula següent indica les accions de comunicació que s’han dut a terme durant el procés d’elaboració dels PAES en la fase inicial i de planificació.

Taula 7.4. Instruments de participació i comunicació durant la fase d’inici i planificació del PAES.

90

FASE ETAPA GRAU

IMPLICACIÓ INSTRUMENTS DE PARTICIPACIÓ/COMUNICACIÓ

Instrument Objectiu

Inici

Compromís polític i signatura del Pacte

1. Informació i educació

Notícia web Informar la ciutadania de la signatura del Pacte d‘alcaldes i de l’inici dels treballs.

Adaptació de les estructures administratives municipals Correu electrònic i

notícia web

Informar els treballadors municipals i responsables polítics de la signatura del Pacte d’alcaldes, dels compromisos adquirits, afavorir la recollida de dades, guanyar legitimitat i involucrar les persones amb poder de decisió.

Aconseguir el suport de les parts interessades

Planificació

Avaluació del marc actual, que inclou l’informe de referència d’emissions

1. Informació i educació

Notícia web Presentar els resultats de l’IRE a la ciutadania.

3. Participació i consultes

Taller de participació Presentar els resultats de l’IRE als actors implicats.

Establiment de la visió: on volem anar? Elaboració del pla: com volem aconseguir-ho?


Notícia web i taller de participació

Informar la ciutadania i validar les accions. Implicar els responsables de la gestió energètica dels equipaments municipals en la presa de decisions. Guanyar legitimitat i suport polític.

Aprovació i presentació del pla


Notícia web

Font: Elaboració pròpia a partir de la guia Cómo desarrollar un plan de acción para la energía sostenible. Unió Europea: Comisión Europea; Centro Común de Investigación; Instituto para la Energía, 2010.

A l’annex IV d’aquest document s’inclou una còpia dels instruments de comunicació.

Cal destacar que, un cop aprovat el PAES per Ple, caldrà fer difusió de les actuacions que l’ajuntament desenvolupi. Per tal de donar visibilitat als projectes executats en l’àmbit de totes les comarques gironines, caldrà informar la Diputació de Girona i el CILMA de les actuacions. A més, l’ajuntament també haurà de fer difusió de les actuacions i dels resultats a través dels seus canals de difusió habituals.

L’Ajuntament de Sant Joan de les Abadesses, com a signatari del Pacte d’alcaldes, es compromet a organitzar cada any accions pel Dia de l’Energia, i a promoure activitats i involucrar-hi la ciutadania i les parts interessades.

91

8. Pla de seguiment Els signataris del Pacte d’alcaldes es comprometen a presentar:

1) Un informe d’implantació del PAES cada dos anys.

Aquest informe inclourà informació quantitativa sobre les accions implantades i el seu impacte sobre el consum d’energia i les emissions de CO2. També inclourà una anàlisi del procés d’implantació del PAES que faci referència a les mesures correctores i preventives quan sigui necessari. Es preveu que la Comissió Europea subministri una plantilla específica per poder elaborar aquest informe.

2) Un informe d’acció del PAES cada quatre anys.

Aquest informe contindrà la informació indicada per a l’informe d’implantació del PAES i l’inventari de seguiment d’emissions (ISE). Es preveu que la Comissió Europea subministri una plantilla específica per a cada tipus d’informe.

Per tal d’avaluar el progrés i els resultats del PAES s’han identificat els indicadors següents per a cada sector.

Taula 8.1. Proposta d’indicadors. Sector Indicador

Transport

Nombre de passatgers a l’any que utilitzen el transport públic Km de carril bici

Km de vies per a vianants / km de vies municipals Consum total d’energia del parc de vehicles propietat de l’ajuntament Nombre de vehicles que passen per un punt fix a l’any/mes (agafar un punt o carrer representatiu) Consum total d’energia en forma de combustibles renovables per part de les flotes de l’Administració pública % de població que viu dins d’un radi inferior a 400 m d’una parada d’autobús Tones de combustibles fòssils i de biocombustibles venuts en una selecció d’estacions de servei representatives

Edificis, equipaments/instal·lacions

% de llars amb la qualificació energètica A/B/C Consum total d’energia dels edificis públics Consum total d’electricitat en edificis residencials Consum total de combustibles fòssils en edificis residencials Consum total d’electricitat en edificis del sector terciari Consum total de combustibles fòssils en edificis del sector terciari

Producció local d’energia Electricitat produïda en instal·lacions locals

Calefacció i refrigeració urbanes Nombre d’edificis residencials que utilitzen xarxa de calor Nombre d’edificis del sector terciari que utilitzen xarxa de calor

Contractació pública de productes i serveis % d’electricitat ecològica comprada per l’Administració pública

Participació ciutadana Nombre de ciutadans que assisteixen a activitats sobre eficiència energètica i energia renovable

Altres (residus) % de recollida de la FORM i de les diferents fraccions Font: Elaboració pròpia a partir de la guia Cómo desarrollar un plan de acción para la energía sostenible. Unió Europea: Comisión Europea; Centro Común de Investigación; Instituto para la Energía, 2010.

Aquests indicadors s’hauran de definir i descriure amb més detall un cop la Comissió Europea hagi publicat la guia específica sobre el seguiment i la presentació dels informes.

92

9. Proposta de pla d’inversions Aquest pla d’inversions identifica, pel període 2012-2020, les accions que caldrà dur a terme per tal d’assolir l’objectiu i el cost associat. Les accions es divideixen en tres períodes: curt termini (fins a l’any 2015), mitjà termini (2015-2017) i llarg termini (2017-2020). L’informe d’implantació del PAES haurà d’actualitzar aquest pla d’inversions. La taula següent recull les accions identificades pel PAES en funció de la previsió del seu període d’implantació. Taula 9.1. Síntesi del pla d’inversions.

Termini Nombre

d’accions Cost inversió

privada (€) Cost

Ajuntament (€)Cost total (€)

Curt termini (2013-2015) 33 0,00 134.295,10 1634.295,10

Mitjà termini (2015-2017) 12 929.014,00 121.990,00 1.051.004,00

Llarg termini (2017- 2020) 13 4.324.580,00 632.260,86 4.851.480,86

Font: Elaboració pròpia. Per a cada acció s’indiquen els aspectes clau següents:

Cost total (IVA inclòs) Cost d’abatiment de l’acció Període d’amortització Cost de la inversió privada (IVA inclòs) Cost de l’ajuntament (IVA inclòs) Possibles vies de finançament per fer front al cost de l’acció/inversió

Curt termini (2013-2014)

Acció

Cost d’abatiment

(€/TnCO2 estalviades)

Període d’amortització

(any)

Possibles vies de finançament

Cost inversió privada

(€)

Cost Ajuntament

(€)

Cost total (€)


527,43 -- CC Ripollès / DDGI

- €

10.000,00 €

10.000,00 €

1.1.2. Informar els responsables dels equipaments dels seus consums energètics

-- -- -- - €

- €

- €


-- -- -- - €

- €

- €

1.1.4. Formar els serveis tècnics municipals en temes de sostenibilitat energètica

523,56 -- CC Ripollès / DDGI / ICAEN / IDAE / EEEF

- €

2.000,00 €

2.000,00 €

1.1.7. Revisar l’estat dels aïllaments de les instal·lacions tèrmiques dels edificis municipals i equipaments

395 1,1 DDGI / ICAEN / IDAE / EEEF

- €

1.400,00 €

1.400,00 €

93

1.1.8. Instal·lar vàlvules termostàtiques a radiadors de l'Ajuntament


- €

540,00 €

540,00 €

1.1.9. Substitució de la caldera de gasoil de l'Ajuntament per un nou sistema d'aerotèrmia

1.368 6,5 DDGI / ICAEN / IDAE / EEEF

- €

45.000,00 €

45.000,00 €

1.1.10. Instal·lació de llengüetes a les portes principals d’accés a l’Ajuntament i a les portes d’accés a les oficines


- €

310,05 €

310,05 €

1.1.12. Instal·lació de detectors de presència als espais comuns, passadissos i lavabos

0 4 DDGI / ICAEN / IDAE / EEEF

- €

4.860,00 €

4.860,00 €

1.1.13. Instal·lació de detectors de presència als espais comuns, passadissos i lavabos de la Fundació privada EMMA

0 3 DDGI / ICAEN / IDAE / EEEF

- €

350,00 €

350,00 €



- €

1.350,00 €

1.350,00 €



- €

2.800,00 €

2.800,00 €



- €

540,00 €

540,00 €



- €

5.800,00 €

5.800,00 €



- €

720,00 €

720,00 €



- €

800,00 €

800,00 €

1.1.23. Instal·lació de termòstats programables amb rellotge horari al sistema de calefacció a l’alberg “Ruta de Ferro”


- €

720,00 €

720,00 €

1.1.24. Instal·lació de llengüetes a les portes d’accés del Palau de l’Abadia


- €

310,05 €

310,05 €

94



- €

675,00 €

675,00 €



- €

2.530,00 €

2.530,00 €


1.280 4,9 DDGI / ICAEN / IDAE / EEEF

- €

640,00 €

640,00 €


1.122 3 DDGI / ICAEN / IDAE / EEEF

- €

1.280,00 €

1.280,00 €



- €

360,00 €

360,00 €

1.1.33. Impulsar una campanya de bones pràctiques en els edificis públics d’ús intensius

282 -- DDGI / ICAEN / IDAE / EEEF

- €

1.000,00 €

1.000,00 €

1.4.1. Instal·lar reguladors/ reductors de flux: en capçalera o en reactàncies doble nivell


- €

24.000,00 €

24.000,00 €

1.4.4. Substituir les lluminàries de Vapor de Mercuri per d’altres amb tecnologia més eficient


- €

12.410,00 €

12.410,00 €


-- -- DDGI / ICAEN / IDAE / EEEF

- €

- €

- €



- €

900,00 €

900,00 €

2.3.5. Construcció de camins segurs escolars

624 -- CC Ripollès/ DDGI/ Ministerio AAMA/ / D Territori i Sosteniblitat/ LIFE+

- €

6.000,00 €

6.000,00 €


38,46 -- CC Ripollès/ DDGI/ Ministerio AAMA/ / D Territori i Sosteniblitat/ LIFE+

- €

2.000,00 €

2.000,00 €

95

7.1.1. Organitzar seminaris o jornades per millorar l’eficiència energètica als establiments del sector terciari, en especial al sector de l’hostaleria


- €

3.000,00 €

3.000,00 €

7.3.1. Impulsar una campanya de prevenció de residus

61,23 -- CC Ripollès/ DDGI / Ministerio AAMA / ARC / LIFE+

- €

1.000,00 €

1.000,00 €

7.4.1. Informar de cursos de conducció eficient a la ciutadania i empreses de transport

4,03 -- CC Ripollès/ DDGI / Ministerio AAMA / ARC / LIFE+

- €

1.000,00 €

1.000,00 €

Total 134.295,10 €

Mitjà termini (2015-2017)

Acció Cost

d’abatiment (€/any)


(any)

Possibles vies de

finançament


(€)

Cost ajuntament

(€)

Cost total (€)

1.1.5. Monitoritzar i analitzar els consums dels edificis municipals

2.231 4,5 DDGI / ICAEN /

IDAE / EEEF

- €

16.940,00 €

16.940,00 €

1.1.6. Realitzar auditories energètiques en equipaments municipals

8.474 -- DDGI / ICAEN /

IDAE / EEEF

- €

30.000,00 €

30.000,00 €


1.055 4,1 DDGI / ICAEN /

IDAE / EEEF

- €

4.000,00 €

4.000,00 €


-- 0 DDGI / ICAEN /

IDAE / EEEF

- €

2.000,00 €

2.000,00 €


-- 6 DDGI / ICAEN /

IDAE / EEEF

- €

2.700,00 €

2.700,00 €


-- 6,07 DDGI / ICAEN /

IDAE / EEEF

101.670,00 €

5.500,00 €

107.170,00 €



IDAE / EEEF

109.648,00 €

6.750,00 €

116.398,00 €

1.3.3. Substitució d’aparells domèstics i equips de climatització per altres energèticament més eficients

-- -- CC Ripollès / DDGI /

ICAEN / IDAE/ EEEF/

IEE

717.696,00 €

2.000,00 €

719.696,00 €

96

2.2.1. Incentivar les empreses/ escoles a fer ús del transport públic per anar a treballar o estudiar

-- -- CC Ripollès / DDGI /

ICAEN / IDAE/ EEEF/

IEE

- €

3.600,00 €

3.600,00 €

2.3.1. Instal·lar punts de recàrrega per a vehicles elèctrics

379 -- CC Ripollès / DDGI /

ICAEN / IDAE/ EEEF/

IEE

- €

12.500,00 €

12.500,00 €


180 -- CC Ripollès/ DDGI/

Ministerio AAMA/ / D Territori i

Sosteniblitat/ LIFE+

- €

30.000,00 €

30.000,00 €

2.3.4. Redacció d’un Pla Director de carril bici




- €

6.000,00 €

6.000,00 €

Total 1.051.004,00€

Llarg termini (2017-2020)

Acció Cost

d’abatiment (€/any)


(any)

Possibles vies de

finançament


(€)

Cost ajuntament

(€)

Cost total (€)


0,00 3,7 DDGI / ICAEN /

IDAE / EEEF

- €

7.425,00 €

7.425,00 €


3.956,00 15,2 DDGI / ICAEN /

IDAE / EEEF

- €

14.400,00 €

14.400,00 €

1.1.26. Substitució de làmpades existents per d’altres més eficients


IDAE / EEEF

- €

46.750,00 €

46.750,00 €


11.842 31,7 DDGI / ICAEN /

IDAE / EEEF

- €

13.500,00 €

13.500,00 €


0 -- DDGI / ICAEN /

IDAE / EEEF

1.121.400,00 €

2.000,00 €

1.123.400,00 €

97

1.4.2. Substituir les lluminàries existents de 150 W VSAP per lluminàries equipades amb tecnologia LED de 47 W

0 3,28 DDGI / ICAEN /

IDAE / EEEF

- €

184.041,00

€

184.041,00 €

1.4.3. Substituir les lluminàries existents de més de 70 W per lluminàries equipades amb tecnologia LED de 30 W

0 5,62 DDGI / ICAEN /

IDAE / EEEF

- €

166.200,00

€

166.200,00 €

2.1.1. Renovar la flota de vehicles municipal per adquirir vehicles elèctrics o híbrids en funció del quilometratge i els desplaçaments

1.885 3,6 DDGI / ICAEN /

IDAE / EEEF

- €

10.500,00 €

10.500,00 €

2.3.3. Impulsar una campanya per compartir cotxe




- €

2.000,00 €

2.000,00 €


7.268 -- CC Ripollès/ DDGI/



2.196.700,00 €

56.444,86 €

2.253.144,86 €

2.3.7. Reducció d'un 5% de la mobilitat interna amb vehicle privat




- €

15.000,00 €

15.000,00 €



IDAE / EEEF

- €

110.000,00

€

110.000,00 €



IDAE / EEEF

1.006.480,00 €

4.000,00 €

905.120,00 €

Total 4.851.480,86€

Annex I.- SEAP Template

1) Overall CO2 emission reduction target 21,1 (%) by 2020

Please tick the corresponding box:

2) Long‐term vision of your local authority (please include priority areas of action, main trends and challenges)

3) Organisational and financial aspects

Instructions

Sustainable Energy Action Plan (SEAP) templateThis is a working version for Covenant signatories to help in data collection. However the on‐line SEAP template

available in the Signatories’ Corner (password restricted area) at: http://members.eumayors.eu/is the only REQUIRED template that all the signatories have to fill in at the same time when submitting the SEAP in their own (national) language.

OVERALL STRATEGY

Absolute reduction

Foreseen financing sources for the investments within your action plan

Go to the second part of the SEAP template ‐> dedicated to your Baseline Emission Inventory!

888.545,96 €

Consell Comarcal del Ripollès, Diputació de Girona, Departament de Territori i Sostenibilitat, Agència de Residus de Catalunya. ICAEN, IDAE, Ministerio de Medio Ambiente, EEEF, LIFE+, IEE

Per capita reduction

The objective of the SEAP written by the Sant Joan de les Abadesses municipality is to reduce 21,1% CO2 emissions in relation to 2005 emissions. This Action Plan has four main strategic objectives, to increase efficiency and to save energy in public buildings, in residential buildings, in tertiary sector and also in public lighting. Moreover, the renovation of combustion vehicles in order to change them for a hybrid vehicle fleet, to increase photovoltaic solar energy systems installed above municipal buildings, private houses and industrial roofs. Finally, to reduce the energy consumption associated with the urban solid waste management, increasing selective collection percentages.

Coordination and organisational structures created/assigned

DISCLAIMER: The sole responsibility for the content of this publication lies with the authors. It does not necessarily reflect the opinion of the European Communities. The European Commission is not responsible for any use that may be made of the information contained therein.

Sant Joan de les Abadesses Environmental department (Regidoria de Medi Ambient)

Staff capacity allocated Montserrat Piña Reche, Josep Castañer

More information: www.eumayors.eu.

Planned measures for monitoring and follow up To nominate an enviromental municipal manager (formula under study) , electric and natural gas consumption in municipal buildings, number of changed lights, number of hybrid vehicles, m² of 30 km/h zone built, number of photovoltaic energy systems built

Involvement of stakeholders and citizens Sant Joan de les Abadesses Municipality: Ramón Roqué, Magda Manzanal, Montserrat Piña Reche, Josep Castañer. PRIVATE SECTOR: CIVIL SOCIETY SECTOR: SEAP AUTHOR'S: Pau Frigola i Marcet, Sergi Frigola i Fortià, Ernest Sentís i Martínez

Overall estimated budget

?

1) Inventory year 2005

2) Emission factorsPlease tick the corresponding box:

Emission reporting unit

Please tick the corresponding box:

Standard emission factors in line with the IPCC principles

LCA (Life Cycle Assessment) factors

CO2 emissions

CO2 equivalent emissions

For Covenant signatories who calculate their CO2 emissions per capita, please precise here the number of inhabitants during the inventory year: 3621

BASELINE EMISSION INVENTORY

Sustainable Energy Action Plan (SEAP) template

Instructions?

3) Key results of the Baseline Emission Inventory

Green cells are compulsory fields

Natural gas Liquid gas Heating Oil Diesel Gasoline Lignite CoalOther fossil

fuelsPlant oil Biofuel

Other biomass

Solar thermal

Geothermal

BUILDINGS, EQUIPMENT/FACILITIES AND INDUSTRIES:Municipal buildings, equipment/facilities 279,49 1163,40 1442,89Tertiary (non municipal) buildings, equipment/facilities 2912,49 102,00 152,35 388,79 3555,63Residential buildings 5301,86 4813,00 1099,77 8540,73 19755,36Municipal public lighting 590,79 590,79Industries (excluding industries involved in the EU Emission trading scheme ‐ ETS) 0,00Subtotal buildings, equipments/facilities and industries 9084,63 0,00 4915,00 1252,12 10092,92 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 25344,67TRANSPORT:Municipal fleet 269,36 269,36Public transport 0,00Private and commercial transport 24145,826 7306,12 31451,95Subtotal transport 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 24415,19 7306,12 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 31721,31Total 9084,63 0,00 4915,00 1252,12 10092,92 24415,19 7306,12 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 57065,98

Municipal purchases of certified green electricity (if any) [MWh]:

CO2 emission factor for certified green electricity purchases (for LCA approach):

B. CO2 or CO2 equivalent emissions

Natural gas Liquid gas Heating Oil Diesel Gasoline Lignite CoalOther fossil

fuelsBiofuel Plant oil

Other biomass

Solar thermal

Geothermal

BUILDINGS, EQUIPMENT/FACILITIES AND INDUSTRIES: Municipal buildings, equipment/facilities 0,00 0,00 0,00 310,63 310,63Tertiary (non municipal) buildings, equipement/facilities 0,00 20,60 34,58 103,81 158,99Residential buildings 0,00 972,23 249,65 2280,38 3502,25Municipal public lighting 0,00 0,00 0,00

Industries (excluding industries involved in the EU Emission trading scheme ‐ ETS) 0,00 0,00Subtotal buildings, equipments/facilities and industries 0,00 0,00 992,83 284,23 2694,81 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 3971,87TRANSPORT:Municipal fleet 71,92 71,92Public transport 0,00 0,00Private and commercial transport 6446,94 1819,22 8266,16Subtotal transport 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 6518,85 1819,22 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 8338,08OTHER:Waste management 1633,49Waste water managementPlease specify here your other emissions Total 0,00 0,00 992,83 284,23 2694,81 6518,85 1819,22 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 13943,44

Corresponding CO2‐emission factors in [t/MWh] 0,000 0,202 0,227 0,267 0,267 0,249

CO2 emission factor for electricity not produced locally [t/MWh] 0,481

A. Final energy consumption

Total

Category

FINAL ENERGY CONSUMPTION [MWh]

Electricity Heat/cold

Fossil fuels Renewable energies

Total

Category

CO2 emissions [t]/ CO2 equivalent emissions [t]

Electricity Heat/cold

Fossil fuels Renewable energies

Please note that for separating decimals dot [.] is used. No thousand separators are allowed.

Grey fields are non editable


C. Local electricity production and corresponding CO2 emissions

Natural gas Liquid gas Heating oil Lignite CoalWind power

Hydroelectric power 11374,80Photovoltaic 5,90

Combined Heat and PowerOther

Please specify: _________________ Total

D. Local heat/cold production (district heating/cooling, CHPs…) and corresponding CO2 emissions

Natural gas Liquid gas Heating oil Lignite CoalCombined Heat and PowerDistrict Heating plant(s)

OtherPlease specify: _________________

Total

4) Other CO2 emission inventoriesIf other inventory(ies) have been carried out, please click here ‐>Otherwise go to the last part of the SEAP template ‐> dedicated to your Sustainable Energy Action Plan

Other biomass

Corresponding CO2‐emission factors for

electricity production in [t/MWh]

Locally generated electricity (excluding ETS plants , and all plants/units > 20 MW)

Locally generated electricity [MWh]

Energy carrier input [MWh] CO2 / CO2‐eq

emissions [t]

Other renewable

Fossil fuelsWaste Plant oil

Locally generated heat/cold

Locally generated heat/cold [MWh]

Energy carrier input [MWh]


Fossil fuelsSteam Waste Plant oil other


Other biomass

CO2 / CO2‐eq

emissions [t]

Other renewable

other

Corresponding CO2‐emission factors for

heat/cold production in [t/MWh]



1) Title of your Sustainable Energy Action Plan

Date of formal approval 22/03/2013 Authority approving the plan

2)


SECTORS

& fields of action

Expected energy

saving per measure[MWh/a]

Expected renewable energy

production per

measure[MWh/a]

Expected CO2

reduction per

measure [t/a]

Energy saving target

per sector [MWh]in 2020

Local renewable energy

production target


CO2 reduction target

per sector [t]in 2020

BUILDINGS, EQUIPMENT / FACILITIES & INDUSTRIES: 4.581,69 0 186,14

Municipal buildings, equipment/facilities

1:_105,722:_18,953:_18,95

4:_22,99

5:_18,956:_18,95

7_13,208:_13,20

9:_97,10

10:_1,32

11:_9,9012:_6,1313:_0,58

14:_36,5

15:_36,05

16:_18,00

17:_37,5

18:_37,5

19:_18,7

20:_5,56

21:_5,56

22:_‐‐

1:_02:_03:_0

4:_0

5:_06:_0

7:_08:_0

9:_0

10:_011:_0

12:_013:_0

14:_0

15:_0

16:_0

17:_0

18:_0

19:_0

20:_0

21:_0

22:_0

1: _18,962: _3,543:_3,54

4:_3,82

5:_3,546:_3,547:_3,548:_3,54

9:_32,88

10:_0,3511:_0

12:_013:_0

14:_7,28

15:_7,28

16:_3,64

17:_7,57

18:_7,57

19:_3,79

20:_3,79

21:_1,12

22:_‐‐

23:_0,77

Tertiary (non municipal) buildings, equipment/facilities

1:_94,59 1:_0 1:_0

Estimated costs

per action/measure

InstructionsPla d'Acció per l'Energia Sostenible del municipi de Sant Joan de les Abadesses

Sant Joan de les Abadesses City Council

Key elements of your Sustainable Energy Action Plan

KEY actions/measures

per field of action

Responsible department, person or company (in case of involvement of 3rd

parties)

Implementation [start & end time]

Action 1: Promote interior lighting renewal for low consumption ligthing in tertiary sector

1: Environmental department, Economic Promotion department, Comunicaton department

1:_2015‐2017 1:_107.170,00 €

Action 1: Nominate an environmental municipal managerAction 2: To inform managers of their energy consumption buildingsAction 3: Assign the budget of the energy facilities in areas which depend to adjust budgets if energy savingsAction 4: Training municipal technical services in sustainable energy

Action 5: Monitor and analyze the consumption of municipal buildingsAction 6: Draw up energy audits on municipal buildingsAction 7: Install thermostatic valves on Town Hall radiatorsAction 8: Install programmable thermosts with timetable clock in Town Hall. Action 9: Replace Heating Oil Town Hall boiler for a new aerothermal systemAction 10: Install weather strips in Town Hall entrance doors.Action 11: Replace existing lamps in Town Hall building for a more eficient onesAction 12: Install movement detectors in municipal buildingsAction 13: Install movement detectors in Emma fundation buildingAction 14: Check the status of insulation thermal installations of Emma fundation building

Action 15: Install thermostatic valves in Emma fundation radiators

Action 16: Replace existing windows of the first floor of the Emma fundation buildingAction 17: Check the status of insulation thermal installations of Mestre Andreu schoolAction 18: Install thermostatic valves in Mestre Andreu school radiatorsAction 19: Install programmable thermosts with timetable clock in Mestre Andreu schoolAction 20: Install a double door system in main entrances of Mestre Andreu schoolAction 21: Install thermostatic valves in kindergarten radiators

Action 22: Install solar radiaton control elements in kindergarten windowsAction 23: Install programmable thermosts with timetable clock in Ruta del Ferro Youth HostelAction 24: Install weather strips in entrance doors of Palau de l'Abadia buildingAction 25: Check the status of insulation thermal installations of Palau de l'Abadia buildingAction 26: Replace existing lamps for more efficient ones in municipal buildingsA ti 27 R l i ti l f ffi i t i l'E d

1: Environmental department2: Environmental department3: Mayor office, Treasury dept., Environmental depart.4: Environmental department, Technical services5: Environmental department6: Environmental department7: Environmental department8: Environmental department

9:Environmental department

10:Environmental department11:Environmental department

12: Environmental dept.13: Environmental dept., Social care dept.14: Environmental dept., Social care dept.15: Environmental dept., Social care dept..16: Environmental dept., Social care dept..17: Environmental department, Education dept.18: Environmental dept., education dept.19: Environmental dept., education dept.20: Education dept.

21: Environmental dept., Education dept.22: Environmental dept., Education dept.23: Environmental dept., economic

ti d t

1:_2013‐20152:_2013‐20153:_2013‐2015

4:_2013‐2015

5:_ 2013‐20156:_2015‐2017

7:_2013‐20158:_2013‐2015

9:_2013‐2015

10:_2013‐201511:_2017‐2020

12:_2013‐201513:_2013‐2015

14:_2013‐2015

15:_2013‐2015

16:_2017‐2020

17:_2013‐2015

18:_2013‐2015

19:_2013‐2015

20:_2015‐2017

21:_2013‐2015

22:_2015‐2017

1:_10.000,00 €2:_0,00 €3:_0,00 €

4:_2.000,00 €

5:_7.900,00 €6:_30.000,00 €

8:_1.400,00€9:_540,00 €

10:_45.000 €

11:_310,05 €12:_7.425,00 €

13:_4.860,00 €14:_350,0 €

15:_1.350,00 €

16:_14.400 €

17:_540,00 €

18:_5.800,00 €

19:_720 €

20:_4.000,00 €

21:_800,00 €

22:_2.000,00 €

23:_720,00 €



SUSTAINABLE ENERGY ACTION PLAN

?

1) Title of your Sustainable Energy Action Plan

Date of formal approval 22/03/2013 Authority approving the plan

2)


SECTORS

& fields of action

Expected energy

saving per measure[MWh/a]

Expected renewable energy

production per

measure[MWh/a]

Expected CO2

reduction per

measure [t/a]

Energy saving target


Local renewable energy

production target


CO2 reduction target

per sector [t]in 2020

BUILDINGS, EQUIPMENT / FACILITIES & INDUSTRIES: 4.581,69 0 186,14

Municipal buildings, equipment/facilities

23:_3,8

24:_5,4

25:_10,7

26:_80,32

27:_2,3

28:_2,70

29:_2,50

30:_4,3

31:_4,3

32:_4,3

33:_18,95

35: Done

36: Done

37: Done

23:_0

24:_0

25:_0

26:_0

27:_0

28_0

29:_0

30:_0

31:_0

32:_0

33:_0

34:_0

35:_0

36:_037:_0

23:_0,77

24:_1,08

25:_2,17

26:_0

27:_ 0

28:_0

29:_0,50

30:_1,14

31:_1,14

32:_1,14

33:_3,54

34:_15,62

35:_39,86

36:_3,0737:_0

Tertiary (non municipal) buildings, equipment/facilities

1:_94,59 1:_0 1:_0

Estimated costs

per action/measure

InstructionsPla d'Acció per l'Energia Sostenible del municipi de Sant Joan de les Abadesses

Sant Joan de les Abadesses City Council

Key elements of your Sustainable Energy Action Plan

KEY actions/measures

per field of action

Responsible department, person or company (in case of involvement of 3rd

parties)

Implementation [start & end time]

Action 1: Promote interior lighting renewal for low consumption ligthing in tertiary sector

1: Environmental department, Economic Promotion department, Comunicaton department

1:_2015‐2017 1:_107.170,00 €

Action 23: Install programmable thermosts with timetable clock in Ruta del Ferro Youth HostelAction 24: Install weather strips in entrance doors of Palau de l'Abadia buildingAction 25: Check the status of insulation thermal installations of Palau de l'Abadia buildingAction 26: Replace existing lamps for more efficient ones in municipal buildingsAction 27: Replace existing lamps form more efficient ones in l'Escorxador buildingAction 28: Replace the Joule effect radiators for heat pumps multisplit system in municipal libraryAction 29: Install thermostatic valves in El Palmas building radiators

Action 30: Install thermostatic valves in Music school radiators

Action 31: Install programmable thermosts with timetable clock in Music school

Action 32: Replace existing windows of Music School for new ones

Action 33: Promote good practices campaigns in municipal buildings

Action 34: Replace Heating Oil Boiler of Mestre Andreu School for a new Gas Boiler system*Action 35: Replace Heating Oil Boiler of Emma Fundation for a new Gas Boiler System*Action 36: Replace lamps of Town Hall for a more efficient lamps and install flow reducer system*Action 37: Christmas LED illumination system*

23: Environmental dept., economic promotion dept.24: Environmental dept., economic promotion dept.25: Environtmental dept., economic promotion dept.26: Environtmental dept., cutural dept., sports dept...27: Environtmental dept., cultural dept.28: Environtmental dept., cultural dept.29: Environtmental dept., cultural dept.30: Environtmental dept., education dept.31: Environtmental dept., education dept.32: Environtmental dept., education dept.33: Environtmental dept.

34: Environtmental dept.

35: Environtmental dept.

36: Environtmental dept.37: Environtmental dept.

23:_2013‐2015

24:_2013‐2015

25:_2013‐2014

26:_2017‐2020

27:_2015‐2017

28:_2013‐2015

29:_2013‐2015

30:_2013‐2015

31:_2013‐2015

32:_2017‐2020

33:_2013‐2014

36: Done

37: Done

23:_720,00 €

24:_310,05 €

25:_675,05 €

26:_43.750,00 €

27:_2.700,00 €

28:_2.530,00 €

29:_640,00 €

30:_1.280,00 €

31:_360,00 €

32:_13.500,00 €

33:_1.000,00 €

34: Done

35:Done36: Done37: Done



SUSTAINABLE ENERGY ACTION PLAN

?

Residential buildings

1:_160,44

2:_654,23

3:_1.870,94

1:_0

2:_0

3:_0

1:_0

2:_0

3:_0

Municipal public lighting

1:_52,06

2:_239,15

3:_130,92

4:_17,60

1:_0

2:_0

3:_0

4:_0

1:_0

2:_0

3:_0

4:_0

Industries (excluding industries involved in the EU Emission trading scheme ‐ ETS) & Small and Medium Sized Enterprises (SMEs)Other ‐ please specify: ________________________________________________________________________________________

TRANSPORT: 4856,59 1287,7

Municipal fleet

1:_20,86

2:_‐‐

3:_22,95

1:_0

2:_0

3:_0

1:_5,57

2:_‐‐‐

3:_6,12

Public transport

1:_‐‐ 1:_0 1:_‐‐

Private and commercial transport 1:_1262:_634

3:_9524:_317,215:_36,576:_1.161

7:_1.586

1:_02:_0

3:_04:_05:_06:_0

7:_0

1:_32,962:_166,47

3:_250,144:_83,385:_9,616:_309,98

7:_423,47

Other ‐ please specify: ________________________________________________________________________________________

LOCAL ELECTRICITY PRODUCTION: 1273,95 0

Hydroelectric power

Wind power

Photovoltaic

1:_0

2:_0

1:_60,85

2:_1.213,1

1:_0

2:_0

Combined Heat and PowerOther ‐ please specify: ________________________________________________________________________________________

LOCAL DISTRICT HEATING / COOLING, CHPs: 0

Combined Heat and Power

District heating plantOther ‐ please specify:________________________________________________________________________________________

Action 1: Promote interior lighting renewal for low consumption ligthing in residential buildings

Action 2: Promote existing appliances renewal for A type and bithermal appliances in residential buildings

Action 3: Promote renewal of for more efficent air‐conditioner systems in residential buildings

1: Environmental department, Economic Promotion department, Comunicaton department2: Environmental department, Economic Promotion department, Comunicaton department3: Environmental department, Economic Promotion department, Comunicaton department

1:_2015‐2017

2:_2017‐2020

3:_2015‐2017

1:_50.010,00 €

2:_1.123.400,00 €

3:_719.696,00 €

Action 1: Install light reduction system and double level in electrical panelAction 2: Replace existing 150 W HPSV lights for new 47 W LED technology lightsAction 3: Replace existing 150 W HPSV lights for new 47 W LED technology lightsAction 4: Replace MV lamps for new LED technology lamps

1: Urban Planning department, technical services2: Urban Planning department, technical services3: Urban Planning department, technical services4: Urban Planning department, technical services

1:_2013‐2014

2:_2017‐2020

3:_2017‐2020

4:_2013‐2014

1:_24.000,00 €

2:_184.041,00 €

3:_166.200,00 €

4:_12.410,00 €

Action 1: Incentives to companies / schools to use public transport to go to work or study

Transport department 1:_2015‐2017 1:_3.600,00 €

Action 1: Install charging stations for electric vehiclesAction 2: Introduce road traffic calming elements (zone 30, single carriageway, speed reducers elements, etc. ..)Action 3: Promote car sharing Action 4: Writing a Master Plan for bike lanesAction 5: Cronstuct Safe School pathsAction 6: Incentives for the renewal of conventional vehicles for hybrid or electric vehiclesAction 7: Achive a 5% reduction of internal vehicle mobility

Action 1: Renewing the vehicle fleet to acquire electric or hybrid vehicles depending on kilometrage and travelAction 2: Register consumption and kilometrage of municipal fleet vehiclesAction 3: Promote the participation of municipal personnel in efficient driving courses

Transport department 1:_2017‐2020

2:_2013‐2014

3:_2015‐2017

1:_10.500,00 €

2:_‐‐

3:_900,00 €

Transport dept., Urban Planning dept., communication dept. , Education Dept.

1:_2015‐20172:_2015‐2017

3:_2017‐20204:_2015‐20175:_2013‐20146:_2017‐2020

7:_2017‐2020

1:_12.500,00 €2:_30.000,00 €

3:_2.000,00 €4:_6.000,00 €5:_6.000,00 €6:_2.253.144,86 €

7:_15.000,00 €

Action 1: Install solar photovoltaic panels on the roofs of municipal buildings in self‐consumption modeAction 2: Install solar photovoltaic panels on the roofs of residential buildings in self‐consumption mode

Environment Dept., Sports dept Urban Planning dept. and Technical Services

1: 2017‐2020

2: 2017‐2020

1:_90.000,00 €

2:_905.120,00 €

LAND USE PLANNING:

Strategic urban planning

Transport / mobility planningStandards for refurbishment and new developmentOther ‐ please specify: ________________________________________________________________________________________

PUBLIC PROCUREMENT OF PRODUCTS AND SERVICES: 230,48 0

Energy efficiency requirements/standards1:_230,48 1:_0 1:_0

Renewable energy requirements/standardsOther ‐ please specify: ________________________________________________________________________________________

WORKING WITH THE CITIZENS AND STAKEHOLDERS: 967,15 381,94

Advisory services

1:_23,55

2:_Done

1: _0

2:_Done

1: _1,59

2:_16,33

Financial support and grants

Awareness raising and local networking 1:_‐‐

2:_‐‐

1:_0

2:_0

1:_16,33

2:_16,33

Training and education 1:_943,6

2:_Done

1:_0

2:_0

1:_247,98

2:_83,38

Other ‐ please specify: ________________________________________________________________________________________

OTHER SECTOR(S) ‐ Please specify: _____________________ 1.084,76Waste treatment 1:_‐‐

2:_‐‐1:_‐‐2:_‐‐

1:_0,162:_1.084,60

10635,91 1273,95 2.940,54

3)Direct link to the webpage dedicated to your SEAP (if any)

Action 1: Promote Green purchasing of equipment for the city council writing a protocol of purchases

Department of Environment 1:_2013‐2014 1:_2.000,00 €

Action 1: Organise seminars and workshops to improve energy efficiency in the tertiary sector businesses, particularly in the hospitality sectorAction 2: Create an environmental information point

Environment Department 1: _2013‐2014

2:_Done

1: _3.000,00 €

2:_ Done

1:_1.000,00 €

2:_Done

Action 1: Inform inhabitants and transport companies of efficiency driving courses Action 2: Promote a sustanaible mobility week

Action 1: Promote waste prevention campaign

Action 2: Promote a selective waste collection campaign

Environment Department and Communication Department

Action 1: Install a vegetal fraction skip for garden waste productsAction 2: Door to door waste collection system

Environment Department 1:_Not determinated2:_Done

1:_2013‐2014

2:_Done

Environment Department and Communication Department

1:_2013‐2014

2:_Done


Web address

1:_1.000,00 €

1:_Done


1:_2013‐20142:_Done

TOTAL:

Annex II.- Fitxes VEPE

Número 1

Adreça:

Consum 2011 Energia

Elèctric 32.826 kWh

Tèrmic 132.420 kWh

1

3

2

1

2

Casa de la Vila

DADES BÀSIQUES

Plaça Major núm. 3

Superfície: 1.488 m²

Any de construcció: 1999

Ocupació mitjana: mitjana

Cost (IVA incl.)

2.693,18 €

11.302,79 € Data de la visita: 15/12/2012

SISTEMA DE CLIMATITZACIÓ

CLIMATITZACIÓ Calefacció Refrigeració ACS

Tecnologia existent caldera gasoil ------ ------

Consum elèctric baix ----- -----

Consum tèrmic alt ----- -----

AVALUACIÓ MITJANÇANT INDICADORS

Indi

cado

rs

Grau de gestió i control (IGGC)

Tecnologia de climatització (ITC)

Envolupant (IE)

Operació dels equips (IGOA)

Intensitat d’ús dels equips (IIUC)

Descripció

El sistema de calefacció disposa d'una caldera de gasoil ubicada al soterarni de l'edifici de 185 kW de potència. Existeixen 5 zones de calefacció a l'edifici, cadascuna amb circuit hidràulic independent comanadat amb una bomba hidràulica. L'escalfor es transmet mitjançant radiadors que no disposen de vàlvules termostàtiques. El sistema es comanda amb dos termostats programables, un per cada planta de l'edifici. Els tancaments de l'edifici són de doble vidre amb trencament de pont tèrmic. L'accés principal disposa de dues portes de vidre amb vestíbul intermig. L'envolupant de l'edifici presenta un elevat aïllament tèrmic.

Recomanacions

Es recomana la instal·lació d'un termostat horari programable per cadascun dels circuits de calefacció, amb desconnexió fora d'horaris laborals. És aconsellable instal·lar vàlvules termostàtiques als capçals dels radiadors per regular les temperatures de cadascuna de les estances. Es recomana instal·lar llengüetes als marcs de les portes de vidre de l'accés per evitar entrades d'aire fred a l'edifici.

IGGC

IIUC

IGOAIE

ITC

2

2

1,33

SISTEMA D'ENLLUMENAT

ZONES Alta ocupació Espais comuns Baixa ocupació

Tecnologia enllumenat Fluorescència Hal·logenurs metàl·lics Fluorescència

Sistema de regulació Manual Manual Manual

Ús de llum natural mitjà mitjà mitjà

Indi

cado

rs

Grau de gestió i control (IGC)

Tecnologia d'enllumenat (ITE)

Intensitat d'ús (IIU)

Descripció

La il·luminació als despatxos es realitza amb equips de làmpades de fluorescència compacta, als espais comuns amb hal·logenurs metàl·lics d'il·luminació indirecta, al despatx de l'alcalde amb HM i al porxo d'entrada a l'Ajuntament amb focus de 150 W d'HM (comandats amb programador amb rellotge horari). La sala d'actes disposa de downlights equipats amb làmpades de fluorescència compacta. Els lavabos s'il·luminen amb bombetes incandescents o amb làmpades dicroïques d'hal·logenurs metàl·lics.

Recomanacions

És aconsellable instal·lar substituir les làmpades en les zones comunes d'Hal·logenurs metàl·lics per d'altres més eficients i les dels lavabos per d'altres tipus fluorescència compacta o LED. Es recomana la instal·lació de detectors de presència als lavabos i zones de pas de l'edifici. Seria interessant instal·lar un sistema de mesura del consum produït per l'enllumenat i un sistema de desconnexió horaria dels equips fora d'horaris laborals.

ALTRES EQUIPS AMB CONSUM ELEVAT

Al soterrani de l'edifici s'hi ubica el magatzem/ taller de la brigada municipal de manteniment, aquesta instal·lació disposa d'eines de fusteria i serralleria tipus industrial. L'Edifici disposa d'ascensors amb poc ús i d'una sala de servidors. L'equipament disposa de rentadors, frigorífic i màquines de café.

PRODUCCIÓ D'ENERGIA

FONT ENERGÈTICA Potència instal·lada Any instal·lació Producció anual

1.1.8.- Instal·lar vàlvules termostàtiques als radiadors de l'Ajuntament.

ACCIONS DEL PAES RELACIONADES AMB L'EQUIPAMENT

IGC

IIUITE

1.1.13. Instal•lació de detectors de presència als espais comuns, passadissos i lavabos.

1.1.9.- Instal·lació de termòstats programables amb rellotge horari a cadascun dels circuits de calefacció de l'Ajuntament

1.1.10.- Substitució de la caldera de gasoil de l'Ajuntament per un nou sistema d'aerotèrmia.

1.1.11.- Instal·lació de llengüetes a les portes principals d'accés a l'Ajuntament i a les portes d'accés a les oficines.

1.1.12. Substitució de làmpades existents per d’altres més eficients a l’edifici de l’Ajuntament .

Número 2

Adreça:

Consum 2011 Energia


Tèrmic 374.787 kWh

2

1

4

1

2

Escola Mestre Andreu

DADES BÀSIQUES

C/ Mestre Andreu, núm. 4

Superfície: 1805



Cost (IVA incl.)

6.759,84 €

22.426,38 € Data de la visita: 15/11/2012



Tecnologia existent caldera gas natural ------ ------

Consum elèctric baix ----- -----



Indi

cado

rs



Envolupant (IE)



Descripció

El sistema de calefacció disposa d'una caldera de gas natural de 185 kW de potència amb un sol circuit de distribució per tot l'edifici. El col·lector principal té 5" de diàmetre i no disposa d'aÏllament tèrmic al llarg de la seva superfície exterior. El comandament es realitza a través de programador horari integrat a la pròpia caldera. Els radiadors de l'equipament són de fosa i no disposen de vàlvules termostàtiques de regulació. Els tancaments són de vidre simple amb perfileria de fusta, els accessos de l'edifici es realitzen a través d'una porta sense vestíbul previ. A la cuina existeix una caldera mural de gas natural per la generació de l'ACS necessària.

Recomanacions

Es recomana la col·locació d'aïllaments tèrmics per recobrir les canonades d'impulsió de la caldera, la instal·lació d'un termostat amb programador horari a una de les estances representatives de l'edifici per comandar la caldera. Donada la dificultat que suposa sectoritzar els conductes de calefacció, es recomana que quan es realitzi una reforma d'envergadura de l'equipament s'aprofiti per realitzar aquesta acció. Així com la substitució de la totalitat dels tancaments existents per d'altres amb doble vidre i també la instal·lació d'accessos amb doble porta i vestíbul intermig.

IGGC

IIUC

IGOAIE

ITC

2

1

1,33



Tecnologia enllumenat Fluorescència Fluorescència Fluorescència


Ús de llum natural

Indi

cado

rs




Descripció

L'enllumenat de l'escola es realitza mitjançant tubs de fluorescència tipus TLD sense protecció contra impactes en la majoria d'aules, despatxos, zones comunes i lavabos. Es troben protegits a l'aula d'educació física i psicomotricitat ubicada als baixos de l'equipament. El grau d'il·luminació natural és elevat i no existeixen persianes o porticons per controlar la radiació solar incident a les aules.

Recomanacions

Es recomana la instal·lació d'equips d'enllumenat de rendiment més elevat i protegits contra els impactes. És aconsellable la instal·lació de detectors de presència a les zones comunes i als lavabos de l'edifici. És recomanable instal·lar sistemes de mesura per controlar la despesa d'enllumenat i controlar la desconnexió fora d'horaris laborals.


L'escola disposa de cuina tipus industrial pròpia que utilitza el gas natural com a combustible. Aquesta instal·lació té un sistema d'extracció amb campana extractora centralitzada, equipa rentaplats, frigorífics i congeladors de gran capacitat.




1.1.13. Instal·lació de detectors de presència als espais comuns, passadissos i lavabos.

IGC

IIUITE

1.1.18. Revisar l’estat dels aïllaments de les instal•lacions tèrmiques de l’escola Mestre Andreu.

1.1.19. Instal·lar vàlvules termostàtiques als radiadors de l’escola CEIP Mestre Andreu.

1.1.20. Instal·lació de termòstats programables amb rellotge horari al sistema de calefacció de l’escola Mestre Andreu.

1.1.21. Instal·lació de doble porta als dos accessos principals de l’escola CEIP Mestre Andreu.

1.1.27. Substitució de làmpades existents per d’altres més eficients.

Número 3

Adreça:

Consum 2011 Energia

Elèctric 3.236 kWh

Tèrmic 42.570 kWh

3

3

3

3

2

Es recomana instal·lar termostats amb programació horaria a cada planta, també situar el termostat de la planta primera a una aula d'alta ocupació i amb més volum per comanda el circuit de calefacció. És aconsellable instal·lar vàlvules termostàtiques als radiadors. Si es realitza una reforma de l'edificació es recomana instal·lar tancaments de doble vidre amb trencament de pont tèrmic.S'aconsella instal·lar un rellotge amb programador horari per comandar el termoacumulador elèctric de la planta baixa de l'edifici.

Recomanacions


Descripció

El sistema de calefacció disposa d'una caldera de Gasoil de 47 kW de potència amb 2 circuits independents, un per la planta baixa i l'altre per la planta primera. El dipòsit de gasoil s'ubica a l'interior de la sala de calderes i és de 1.000 lts. A cadascuna de les plantes existeix un termostat sense programador horari. L'emissió de calor es realitza a través de radiadors de fosa i d'alumini. L'envolupant de l'edifici presenta deficiències en els tancaments de vidre, aquests són amb vidre simple de 4 mm de gruix d'alta conductivitat tèrmica. L'ACS es genera mitjançant 1 termoacumulador elèctrics de 50 lts de capacitat.L'edifici no disposa d'aire acondicionat.

Indi

cado

rs



Envolupant (IE)




Tecnologia existent caldera gasoil ------ termoacumulador elèctric

Consum elèctric mitjà ----- baix

15/11/2012



Ocupació mitjana: baixa

Cost (IVA incl.)

612,30 €

3.601,92 € Data de la visita:

Escola Anglès i Música

DADES BÀSIQUES

C/ Pujada de les Monjes núm. 6

Superfície: 321 m²


IGGC

IIUC

IGOAIE

ITC

3

2

1,33






Existeixen equips d'audio a la planta superior i baixa de l'equipament.

Recomanacions

Es recomana la substitució dels equips de fluorescència amb balast ferromagnètic per d'altres amb més eficiència energètica. La instal·lació de detectors de presència als espais comuns i als lavabos per evitar que les làmpades es quedin obertes permanent. És aconsellable instal·lar un sistema de desconnexió horaria per l'enllumenat de l'equipament.

Descripció

L'enllumenat de l'equipament es realitza mitjançant tubs de fluorescència tipus TLD de 58 W a les aules i espais comuns. Els lavabos s'il·luminen amb fluorescents compactes tipus PL-1 de 28 W de potència.

Indi

cado

rs






Espais comuns Baixa ocupació



ZONES Alta ocupació

IGC

IIUITE



1.1.32. Instal·lació de termòstats programables amb rellotge horari al sistema de calefacció a l’escola de música i anglès.

1.1.32. Substitució dels tancaments de l’escola de música i anglès per uns altres amb més grau d’aïllament tèrmic.

Número 4

Adreça:

Consum 2011 Energia


Tèrmic 55.561 kWh

3

1

2

3

2

Llar d'infants "El Molí Petit"

DADES BÀSIQUES

Avinguda Jaume I, 2-4




Cost (IVA incl.)

3.469,55 €

2.295,15 € Data de la visita: 15/11/2012



Tecnologia existent caldera gas natural ------ termoacumulador elèctric

Consum elèctric baix ----- baix

Consum tèrmic mitjà ----- -----


Indi

cado

rs



Envolupant (IE)



Descripció

L'equipament es situa a la planta baixa d'un edifici d'habitatges plurifamiliars.El sistema de calefacció disposa d'una caldera de Gas natural de 65 kW de potència de condensació amb 1 circuit de distribució. La caldera s'ubica a l'exterior de l'edifici en una sala d'instal·lacions. Existeix un termostat programable a cada aula amb programador horari que comanda una vàlvula de 3 vies de cada aula . L'emissió de calor es realitza a través de radiadors d'alumini plans de gran superfície. Els tancaments són de vidre doble i marc de fusta de baixa conductivitat tèrmica. L'ACS es genera mitjançant petits termoacumuladors elèctrics de 50 lts de capacitat. L'edifici no disposa d'aire acondicionat.

Recomanacions

És aconsellable instal·lar vàlvules termostàtiques als radiadors. S'aconsella instal·lar un rellotge amb programador horari per comandar els termoacumuladors elèctrics.Es recomana la instal·lació de porticons o de tendalls als tancaments practicables de la part est de la instal·lació per evitar que la temperatura de la sala menjador sigui massa elevada.

IGGC

IIUC

IGOAIE

ITC

3

2

1,33






Indi

cado

rs




Descripció

L'enllumenat de l'equipament es realitza mitjançant downligths de fluorescència compacta de 2x26W tipus PL als espais comuns i lavabos. Les aules s'il·luminen amb fluorescència amb balast electromagnètics. AL pati de la llar d'infants s'il·luminen amb focus hal·lògens de 250 W de potència.

Recomanacions

Es recomana la substitució dels equips de fluorescència amb balast ferromagnètic per d'altres amb més eficiència energètica i la instal·lació de detectors de presència als espais comuns i als lavabos per evitar que les làmpades es quedin obertes permanent. És aconsellable instal·lar un sistema de desconnexió horaria per l'enllumenat de l'equipament.


Existeixen equips d'audio i cuina amb microones per escalfar biberons i menjar dels infants.





IGC

IIUITE

1.1.22. Instal·lar vàlvules termostàtiques als radiadors de la llar d’infants “El Molí Petit".

1.1.23. Utilització d’elements pel control solar en superfícies envidrades a la Llar d’infants “El Molí Petit”.


Número 5

Adreça:

Consum 2011 Energia


Tèrmic --

3

4

3

4

2

És aconsellable instal·lar un sistema de desconnexió horaria dels radiadors instal·lats als vestidors. Es recomana que es substitueixin els actuals radiadors d'efecte Joule per d'altres amb més eficiència energètica, ja sigui via la instal·lació d'un sistema de calefacció amb gas natural o a través de sistemes de bomba de calor.

Recomanacions


Descripció

Els vestidors disposen de radiadors elèctrics d'efecte Joule penjats a les parets dels 6 vestuaris (1 ut. per vestidor). La seva potència és de 2.000 W i incorporen sistema de ventil·lació per difondre l'aire calent al llarg del volum de l'estança. Els vestidors no disposen de vestíbul previ d'entrada.Es genera l'ACS a través d'una caldera Baxi Roca de 65 kW de potència de condensació amb un dipòsti d'acumulació de 500 lts.

Indi

cado

rs



Envolupant (IE)


Consum tèrmic baix ----- alt


Tecnologia existent radiador elèctric ------ caldera gas natural

Consum elèctric alt ----- baix

15/11/2012




Cost (IVA incl.)

7.751,69 €

-- Data de la visita:

Camp de futbol

DADES BÀSIQUES

C. del Somatenista s/n



IGGC

IIUC

IGOAIE

ITC

3

2

1,33






Existeix un bar en concessió amb màquina de café, frigorífics i congelador.

Recomanacions

Es recomana la instal·lació de detectors de presència per l'encesa de tots els equips dels vestidors i equips per desconnectar l'enllumenat fora d'horaris d'ús de la instal·lació.

Descripció

El camp de futbol disposa d'un sistema d'il·luminació del terreny de joc mitjançant 4 torres amb 4 focus d'HM de 2.000 W de potència cadascun. Aquests focus estan sectoritzats 2 a 2 a cada torreta, tenint 2 nivells d'il·luminació. Els vestidors vells del camp de futbol s'il·luminen amb equips de fluorescència compacta i els nous amb fluorescents estancs de balast electromagnètics.

Indi

cado

rs





Ús de llum natural





IGC

IIUITE

Número 6

Adreça:

Consum 2011 Energia


Tèrmic 191.196 kWh

1

1

1

3

4

Es recomana que s'instal·lin termostats digitals programables per comandar els aeroterms i instal·lar-los en emplaçament que no siguin accessibles pels usuaris.

Recomanacions


Descripció

El sistema de calefacció disposa de dues calderes de Gas natural de 206 kW cadascuna operant en cascada, 4 circuits independents de calefacció i generació d'ACS amb acumulador de 500 lts de capacitat. La difusió de calor es realitza amb aeroterms que es comanden amb termostats no programables a cada estança on es troben instal·lats, la desconnexió dels equips es realitza amb rellotge horari. Els tancaments són de doble vidre amb trencament de pont tèrmic.

Indi

cado

rs



Envolupant (IE)


Consum tèrmic alt ----- mitjà


Tecnologia existent caldera gas natural ------ caldera gas natural

Consum elèctric baix ----- baix

15/11/2012



Ocupació mitjana: alta

Cost (IVA incl.)

2.470,16 €


Alberg Ruta del Ferro

DADES BÀSIQUES

Plaça de l'Estació



IGGC

IIUC

IGOAIE

ITC

1

1

4



f




L'equipament disposa de bar- restaurant amb equips de fred i calor per càtering tipus industrial.

Recomanacions

Es recomana que es continuï amb l'actual sistema de gestió de la instal·lació.

Descripció

L'enllumenat es realitza amb equips de fluorescència compacta en totes les estances. Als espais comuns i als lavabos s'acciona l'enllumenat per detectors de presència. La majoria de les zones comunes es comanden des de la recepció de l'Alberg.

Indi

cado

rs




Sistema de regulació Manual Detectors presència Manual

Ús de llum natural alt alt alt


Tecnologia enllumenat Fluorescència compacta

Fluorescència compacta

Fluorescència compacta



IGC

IIUITE

1.1.24. Instal·lació de termòstats programables amb rellotge horari al sistema de calefacció a l’alberg “Ruta del Ferro”.


Número 7

Adreça:

Consum 2011 Energia


Gas natural 360.530 kWh

2

1

2

3

4

Fundació Privada Municipal Emma

DADES BÀSIQUES

Ctra Camprodon, 9

Superfície: 2500

Any de construcció: ---

Ocupació mitjana: molt alta

Cost (IVA incl.)

16.828,04 €

19.279,39 € Data de la visita: 15/11/2012




Consum elèctric mitjà ----- baix

Consum tèrmic molt alt ----- alt


Indi

cado

rs



Envolupant (IE)



Descripció

El sistema de calefacció disposa de 4 calderes de 65 kW de potència que funcionen en cascada, 4 zones sectoritzades de calefacció i generació d'ACS, aquesta s'acumula a un dipòsit de 1.000 l. de capacitat. Es disposa d'intercambiador de plaques entre el colector general del circuit de calderes i el colector general dels circuits de calefacció. Aquests col·lectors no disposen d'aïllament tèrmic. Cada circuit es comanda amb un termostat programable, la difusió del calor es realitza a través de radiadors de fosa.Els tancaments de l'edifici són de vidre simple i disposen de persianes exteriors, l'edifici disposa de vestíbul d'entrada.

Recomanacions

Es recomana la instal·lació de vàlvules termostàtiques als radiadors de les habitacions i sales d'activitats. També la col·locació d'aïllaments tèrmics pels col·lectors de distribució de calefacció. En cas de remodelació de l'edifici s'aconsella la instal·lació de tancaments de doble vidre amb trencament de pont tèrmic. És factible instal·lar uns sistema de generació d'ACS amb plaques solars tèrmiques.

IGGC

IIUC

IGOAIE

ITC

2

2

4



Tecnologia enllumenat Fluorescència compacta Hal·logenurs metàl·lics Fluorescència

Sistema de regulació Manual Detectors presència Manual

Ús de llum natural alt baix mitjà

Indi

cado

rs




Descripció

L'enllumenat de les habitacions es realitza amb fluorescents amb balast ferromagnètic, a les escales amb hal·logenurs metàl·lics que s'accionen amb polsadors o detectors de presència. La planta baixa disposa de làmpades de fluorescència compacta de 2x26 W cada unitat. Als lavabos generals i passadissos es troben instal·lats detectors de presència.

Recomanacions

Es recomana la instal·lació de detectors de presència als lavabos de cadascuna de les habitacions. És aconsellable la substitució dels equips d'enllumenat per d'altres de més eficiència energètica.


L'equipament disposa de cuina amb fogons, campana d'extracció i rentaplats; així com una cambra frigorífica i bugaderia pròpia. Existeixen sales de televisió i audio.





IGC

IIUITE

1.1.14. Instal·lació de detectors de presència als espais comuns, passadissos i lavabos de la Fundació privada EMMA.

1.1.15. Revisar l’estat dels aïllaments de les instal·lacions tèrmiques de la fundació EMMA.




Número 8

Adreça:

Consum 2011 Energia

Elèctric 9.464 kWh

Gas natural 28.315 kWh

2

0

0

1

2

Es recomana que s'instal·li un sistema de desconnexió del circuit de calefacció fora d'horaris d'ús.

Recomanacions


Descripció

El sistema de calefacció disposa d'una caldera de 65 kW de potència per la calefacció i la generació d'ACS. La distribució es realitza mitjançant 2 circuits d'aeroterms mitjançant intercanviadors de plaques, el sistema incorpora sistema de ventil·lació natural, sense sistema de recuperació de calor. L'acumulació d'ACS és de 283 lts. Es comanda el circuit de calefacció a través d'un termostat sense programació horaria situat a la sala única de concerts.Els tancaments són de doble vidre amb trencament de pont tèrmic.

Indi

cado

rs



Envolupant (IE)


Consum tèrmic mitjà ----- -----



Consum elèctric mitjà ----- molt baix

15/11/2012



Ocupació mitjana: baixa

Cost (IVA incl.)

1.873,04 €


Centre Cívic "L'Escorxador"

DADES BÀSIQUES

Camí Ral



IGGC

IIUC

IGOAIE

ITC

2

1

1,33






Per la celebració de concerts s'instal·len frigorífics i equips d'audio d'elevada potència.

Recomanacions

Es recomana la substiució de les làmpades de vapor de mercuri per d'altres sistemes més eficients i menys contaminants tipus LED o VSAP. També la instal·lació de detectors de presència als lavabos i passadissos.

Descripció

La sala de concerts s'il·lumina mitjançant 6 focus amb reflectors tipus copa equipats amb làmpades de Vapor de Mercuri de 250 W de potència. Els lavabos i al passadís de distribució s'il·luminen amb làmpades tipus dicroïques d'HM de 50 W. El vestíbul d'entrada a la sala de concerts s'il·lumina amb downlights de 2x26 W de LFC.

Indi

cado

rs





Ús de llum natural alt alt ------


Tecnologia enllumenat VSAP Downlights LFC Hal·logenurs metàl·lics



IGC

IIUITE

1.1.28. Substitució de làmpades existents per d’altres més eficients al centre cívic l’Escorxador.


Número 8

Adreça:

Consum 2011 Energia


Tèrmic 107.348 kWh

2

1

3

1

2

Palau de l'Abadia

DADES BÀSIQUES

Plaça Major, 3


Any de reconstrucció: 2006


Cost (IVA incl.)

5.077,73 €

6.608,23 € Data de la visita: 15/11/2012



Tecnologia existent caldera gas natural ------ termoacumulador elèctric

Consum elèctric mitjà ----- alt

Consum tèrmic alt ----- baix


Indi

cado

rs



Envolupant (IE)



Descripció

Els sistema de calefacció disposa de 3 calderes de gas natural de 75 kW de potència que funcionen en cascada. El sistema de calefacció es realitza a través de terra radiant en les sales del museu i el vestíbul, mentre que a les sales d'exposicions i al claustre de l'abadia es realitza mitjançant aeroterms. Aquests útlims es comanden mitjançant termostats integrats directament a cada unitat. El sistema és programat amb un control centralizat i amb un termostat per cada sector de calefacció. L'ACS es genera mitjançant petits termoacumuladors elèctrics. L'envolupant de l'edifici és molt bo, exceptuant les portes de vidre d'accés a l'edifici que no disposen de llengüetes per evitar l'entrada d'aire exterior a l'edifici, creant grans corrents d'aire al seu interior.

Recomanacions

Es recomana l'aplicació de llengüetes de goma a les portes d'accés a l'edifici o la substitució d'aquests tancaments per d'altres de més aïllament i més robustos. Es recomana l'aïllament dels tubs que transcorren per l'interior de la sala de calderes.

IGGC

IIUC

IGOAIE

ITC

2

1

1,33



Tecnologia enllumenat Hal·logenurs metàl·lics Fluorescència i LFC Dicroïques i LFC

Sistema de regulació Centralitzat Centralitzat Manual

Ús de llum natural mitjà alt ------

Indi

cado

rs




Descripció

La il·luminació general de l'equipament cultural es realitza amb fluorescents i downlights de 2x26 W. Les sales d'exposicions disposen de focus i projectors per la il·limunació dels diferents mostradors i murals. La sala d'exposicions de maquetes i la botiga s'il·luminen amb làmpades dicroiques de 50 W. La connexió i desconnexió de la il·liuminació de l'edifici es realitza de manera manual des de la recepció del vestíbul.

Recomanacions

Es recomana que que es substitueixin les làmpades dicroïques de les sales d'exposicions per d'altres tipus LED. També que s'instal·lin detectors de presència als passadissos, lavabos i sales d'exposicions de la 2a planta de l'edifici.


Existeien diversos eixugamans als lavabos de l'equipament, sala de servidors informàtics, un ascensor i diversos equips mulitmedia.





IGC

IIUITE

1.1.25. Instal·lació de llengüetes a les portes d’accés del Palau de l’Abadia.

1.1.26. Revisar l’estat dels aïllaments de les instal•lacions tèrmiques del Palau de l’Abadia.


Número 10

Adreça:

Consum 2011 Energia

Elèctric 6.008 kWh

Tèrmic --

3

4

2

0

2

Es recomana la revisió dels tancaments de l'equipament per tal de comprovar les juntes i evitar que existeixin possible escletxes per on entri aire exterior. Es recomana la substitució dels actuals radiadors que funcionen mitjançant l'efecte joule per un sistema de bomba de calor amb sistema inverter. També la instal·lació d'un sistema de control de la radiació solar a la biblioteca, tipus persiana, tendalls o rulls exteriors a les finestres (sobretot per la cara sud de l'edifici. És aconsellable la instal·lació d'un sistema de mesura del consum dels equips de calefacció.

Recomanacions


Descripció

El sistema de calefacció consta de 4 unitats de radiadors elèctrics de 2.000W cadascun amb accionament manual des de quadre elèctric general. Aquests disposen d'un sistema de connexió/ desconnexió mitjançant rellotge programador horari.Els tancaments existents són de doble vidre amb marc de fusta, que presenten bon aïllament tèrmic. Existeix un vestibul d'entrada per accedir a la biblioteca.

Indi

cado

rs



Envolupant (IE)


Consum tèrmic ----- ----- -----


Tecnologia existent radiador elèctric ------ termoacumulador elèctric

Consum elèctric molt alt ----- mitjà

15/11/2012




Cost (IVA incl.)

1.278,46 €

-- Data de la visita:

Biblioteca municipal

DADES BÀSIQUES

C/ Pere Rovira, 16

Superfície: 91 m²


IGGC

IIUC

IGOAIE

ITC

2

2

1,33






Hi ha diversos ordinadors que s'accionen mitjançant un interruptor general instal·lat a la recepció de l'equipament.

Recomanacions

Es recomana la instal·lació d'un sistema de desconnexió dels equips fora d'horaris laborals i d'un sistema de mesura del consum de l'enllumenat.

Descripció

La il·luminació de la sala única de l'equipament es realitza a través de fluorescents tipus TLD de 36 W cadascun, les taules equipen fluorescents de reforç també de la mateixa tipologia que els anteriors. Els lavabos tenen instal·lades làmpades dicroïques d'HM de 50 W (4 ut.).

Indi

cado

rs





Ús de llum natural alt alt ------


Tecnologia enllumenat Fluorescència Fluorescència Hal·logenurs metàl·lics



IGC

IIUITE

1.1.29. Substitució dels radiadors d’efecte Joule de la biblioteca municipal per un sistema de bomba de calor tipus multisplit.


Número 11

Adreça:

Consum 2011 Energia


Tèrmic 49.763 kWh

3

1,5

2

1

2

Centre Social "El Palmàs"

DADES BÀSIQUES

C/ Mestre Nuno




Cost (IVA incl.)

7.985,42 €

3.639,47 € Data de la visita: 16/11/2012



Tecnologia existent caldera gas natural bomba de calor termoacumulador elèctric

Consum elèctric baix alt baix

Consum tèrmic alt baix mitjà


Indi

cado

rs



Envolupant (IE)



Descripció

El sistema de calefacció disposa de 3 calderes Viessman de 60 kW funcionant en cascada amb 10 circuits de calefacció independents. La generació d'ACS de l'aula-cuina es realitza amb un termoacumulador elèctric. La difusió del calor es realitza a través de fan-coils a les aules i de radiadors a la resta d'espais de l'edifici. Cada circuit està comandat per un termostat amb programador horari situat directament a la sala, cada circuit disposa de programació horaria que permet activar el comandament. L'aire condicionat es genera amb una màquina condesadora amb ventiladors centrífugs, la difusió es realitza a través dels aeorterms abans esmentats. L'envolupant de l'edifici és adequada i no es disposa de persiana o porticons.

Recomanacions

Es recomana revisar els horaris de connexió/ desconnexió per tal d'ajustar-se al màxim a l'ús de les instal·lacions, en el moment de la visita hi havia aules amb la calefacció engegada i sense ningú fent-ne ús. És aconsellable la instal·lació de vàlvules termostàtiques als radiadors dels espais comuns per tal de regular-ne la temperatura.

IGGC

IIUC

IGOAIE

ITC

3

2

1,33



Tecnologia enllumenat

Sistema de regulació

Ús de llum natural

Indi

cado

rs




Descripció

L'enllumenat de les zones comunes es realitza amb downlights de 2x26 W de potència, les aules amb fluorescents amb balast electrònic i la recepció amb làmpades incandescents (3 ut.), làmpades dicroïques (3 ut.). Els lavabos i espais comuns es comanden amb detectors de presència. L'enllumenat exterior es realitza amb làmpades dicroîques de 50 W de potència, comandades per polsadors.

Recomanacions

Es recomana que es substitueixin les làmpades de la recepció per d'altres més eficients i que s'instal·lin sistemes de control per tal que no es quedin obertes les llums fora d'horaris laborals.


Es troben instal·lades fotocopiadores, ordinadors, alarmes i circuit tancat de TV. Existeix una aula amb forn i extractor. Finalment existeix un ascensor i una sala de conferències amb equips d'audio i video.





IGC

IIUITE

Número 12

Adreça:

Consum 2011 Energia

Elèctric 9020 kWh

Gasoil 124010 kWh

4

3

2

4

0

Es recomana substituir el cremador de la caldera de gasoil per un altre de gas natural i implementar un nou sistema de control i regulació d'aquest equip d'aerotermia per un d'altre més eficient. Es recomana que també es canviï el cremador de la caldera de generació d'ACS per un que funcioni amb gas natural.

Recomanacions


Descripció

L'equipament disposa d'un sistema de calefacció per aerotermia mitjançant una caldera de gasoil de 410.000 kcal/h de potència. Aquesta no disposa de termostat per regulació de la temperatura ni control horari per programar la seva desconnexió. L'ACS es genera mitjançant una caldera de gasoil de 45 kW de potència que escalfa un dipòsit d'acumulació de 1.000 lts. Els tancaments de l'edifici són de vidre simple d'alta conductivitat tèrmica, tot i que el sostre es va substituir l'any 2011 i és de panell tipus doble sandwich.

Indi

cado

rs



Envolupant (IE)


Consum tèrmic alt ----- mitjà


Tecnologia existent caldera gasoil ------ caldera gasoil

Consum elèctric baix ----- mitjà

10.432,00 € Data de la visita: 15/11/2012





Cost (IVA incl.)

1.795,60 €

Pavelló municipal

DADES BÀSIQUES

C/ Bernat Saulet, 1


IGGC

IIUC

IGOAIE

ITC

4

2

0






L'equipament disposa de bar que es troba en funcionament els dies de partit i durant la celebració de concerts/ espectacles.

Recomanacions

Es recomana que s'instal·lin interruptors per accionar les lluminàries de cada vestuari per separat, que a cada vestuari s'instal·lin detectors de presència per activar l'enllumenat i que es substitueixin els fluorescents per d'altres equipats amb balast electrònic.

Descripció

La pista de joc s'il·lumina mitjançant 21 lluminàries amb reflector tipus campana que equipen làmpades de 400W de potència. Els espais comuns i els vestidors s'il·luminen mitjançant fluorescents amb balast ferromagnètic que s'accionen mitjançant un únic interruptor. Els lavabos generals tenen detectors de presència per tal d'activar / desactivar les lluminàries.

Indi

cado

rs







Tecnologia enllumenat Hal·logenurs metàl·lics

Fluorescència balast ferromagnètic

Fluorescència balast ferromagnètic



IGC

IIUITE

Annex III.- Fitxes d’anàlisis dels quadres d’enllumenat

VSAP HM FL VSAP - - - -

72 4 1 3

70 70 36 150

5 0,28 0,036 0,45 0 0 0 0

Tipus de llumenera:

Nre. total de punts de llum:

Potència total instal·lada (kW) :

Número quadre d'enllumenat Quadre 1 - A

DADES BÀSIQUES (any 2011)

Adreça:Rambla Bernat Guillem Samasso

Consum anual (kWh): 26.951

Despesa econòmica total (euros/any): 4.043

Sistema de regulació horària: Rellotge astronòmic

Sistema de reducció de flux: No

Descripció del sistema de reducció de flux:

--

Nre. total de línies d'enllumenat: 3

Tipus de làmpada *

Nre. punts de llum:

Potència de les làmpades (W):

Potència total instal·lada (kW):

Òptica alt rendiment

80

5,806

DADES FACTURACIÓ (any 2011)

Companyia elèctrica: Unión Fenosa

Potència contractada (kW): 20,785

Tipus de tarifa: 3.0A

ÍNDEXS CARACTERÍSTICS (any 2011)

Potència (P) (contractada/instal·lada) Energia (E) consumida / P

instal·ladaCost del KWh consumit

3,58 4642,00 0,15

3

1

2

Acció número 1.4.2.- Substituir lluminàries existents de 150 W VSAP per LED de 47 W (3 ut.)


AVALUACIÓ DEL SISTEMA D'ENLLUMENAT (any 2011)

Indi

cado

rs


Tecnologia de làmpades (IT)

Ús i funcionalitat (IUF)

Descripció

Els valors de IUF i IT són elevats.

Descripció:

Es realitza manteniment correctiu dels equips, és a dir, només s'actúa en l'enllumenat públic quan s'han derealitzar la substitució de les làmpades o reparació d'averies.

ACCIONS RECOMANADES

Acció número 1.4.1.- Instal·lar regulador de flux

Recomanacions per als sistemes d'enllumenat

És recomanable reduir la potència del quadre per tal d'adaptar-la a la potència instal·lada. Caldria realitzar undictament anual del quadre d'enllumenat i revisar l'estat d'aquestes lluminàries. Seria aconsellable instal·lar unsistema de regulació de la potència de l'enllumenat amb regulador de flux o doble nivell.

DADES DEL MANTENIMENT (any 2011)

Periodicitat: Anual

Responsable:Comercial Pirene

0

1

2

3

4IGC

IT IUF

HM VSAP HM - - - - -

1 14 3

150 150 35

0,2 2,1 0,105 0 0 0 0 0

Tipus de llumenera:



Número quadre d'enllumenat Quadre 2 - B


Adreça:Av. Cubilà (Coromina del Bac)






--


Tipus de làmpada *

Nre. punts de llum:




18

2,355




Tipus de tarifa: 2.0 DHA




18,53 4642,00 0,13

3

2

1



Indi

cado

rs




Descripció


Descripció:


ACCIONS RECOMANADES


És recomanable realitzar un manteniment preventiu a les lluminàries i als quadres d'enllumenat. Seriaaconsellable instal·lar un sistema de regulació de la potència de l'enllumenat amb regulador de flux o doble nivell.


Periodicitat: Anual


0

1

2

3

4IGC

IT IUF

VSAPVSAP FL - - - - -

42 19 2

150 70 36

6,3 1,33 0,072 0 0 0 0 0

Tipus de llumenera:



1,35 4642,00 0,15







63

7,702




Tipus de làmpada *

Nre. punts de llum:






--

Número quadre d'enllumenat Quadre 3 - C


Adreça:C/Joan Corominas i Cufí



3

1

2



Descripció:


ACCIONS RECOMANADES



Es recomana canviar la tarifa actual per una amb discriminació nocturna. És aconsellable instal·lar un reguladorde flux en capçalera es podria mirar si és possible avançar mitja hora la reducció de flux. També es podria mirarde passar de làmpades de VSAP DE 150W a d'altres de 70W.


Periodicitat: Anual


Descripció


Indi

cado

rs





0

1

2

3

4IGC

IT IUF

VSAPVSAP - - - - - -

42 4

70 150

2,9 0,6 0 0 0 0 0 0

Tipus de llumenera:



Número quadre d'enllumenat Quadre 4 - D


Adreça: Av. Jaume I, 33






--


Tipus de làmpada *

Nre. punts de llum:



Òptica baix rendiment

46

3,54


Companyia elèctrica: Endesa






0,97 4642,00 0,15

3

1

1




Indi

cado

rs




Descripció


Descripció:


ACCIONS RECOMANADES


És aconsellable augmentar la potència contractada, el quadre presenta un elevat grau de deteriorament i nocompleix normativa, s'hauria de substituir íntegrament.


Periodicitat: Anual


0

1

2

3

4IGC

IT IUF

HM VSAP VSAP - - - - -

8 29 6

400 70 150

3,2 2,03 0,9 0 0 0 0 0

Tipus de llumenera:



Número quadre d'enllumenat Quadre 5 - E


Adreça:Pl. Barcelona - C/ Bernat Saulet






--


Tipus de làmpada *

Nre. punts de llum:




43

6,13




Tipus de tarifa: 2.0DHA




1,34 2237,43 0,15

3

2

0




Indi

cado

rs




Descripció


Descripció:


ACCIONS RECOMANADES


Els focus d'HM il·luminen pistes esportives accionades mitjançant monedes, seria recomanable revisar el seufuncionament. És aconsellable instal·lar un regulador de flux en capçalera es podria mirar si és possible avançarmitja hora la reducció de flux. S'haurien de substituir les lluminàries existent de tipus esfèric (amb tapa superior)per d'altres que presentin fotometries més eficients.


Periodicitat: Anual


0

1

2

3

4IGC

IT IUF


18 16

150 70

2,7 1,12 0 0 0 0 0 0

Tipus de llumenera:



1,81 4642,00 0,12







34

3,82


Companyia elèctrica: Lersa


Tipus de làmpada *

Nre. punts de llum:






--

Número quadre d'enllumenat Quadre 6 - F


Adreça:C/Joan Maragall-C/ Ramón Urgell



3

1

0



Descripció:


ACCIONS RECOMANADES


És recomanable realitzar un manteniment preventiu a les lluminàries i instal·lacion d'enllumenat. Al tractar-sed'una zona comercial no és possible realitzar una reducció de potència.


Periodicitat: Anual


Descripció


Indi

cado

rs





0

1

2

3

4IGC

IT IUF

VM VSAP VSAP - - - - -

11 15 28

125 70 250

1,4 1,05 7 0 0 0 0 0

Tipus de llumenera:



0,37 4642,00 0,12







54

9,425




Tipus de làmpada *

Nre. punts de llum:






--

Número quadre d'enllumenat Quadre 7 - G


Adreça:C/ Manigosta (Casal de jubilats)



3

3

2



Acció número 1.4.4.- Substituir làmpades de Vapor de Mercuri per d'altres més eficients (11 ut.)

Descripció:


ACCIONS RECOMANADES



Seria necessari realitzar una reforma complerta del quadre, perquè no compleix la normativa vigent i es trobamolt deteriorat. S'hauria de regularitzar la tarifa del quadre augmentant-ne la potència contractada. També ésnecessari substutir les làmpades de Vapor de Mercuri per d'altres amb tecnologia més eficient. És aconsellablereduir el flux lluminós en hores de baix trànsit instal·lant un reguladors de flux en capçalera.


Periodicitat: Anual


Descripció


Indi

cado

rs





0

1

2

3

4IGC

IT IUF

HM VSAP VSAP - - - - -

4 24 24

400 150 70

1,6 3,6 1,68 0 0 0 0 0

Tipus de llumenera:






1,74 4642,00 0,15


Potència contractada (kW): 12





52

6,88



--


Tipus de làmpada *

Nre. punts de llum:




Número quadre d'enllumenat Quadre 8- H


Adreça: Ctra. Ripoll C-26


3

2

1

Descripció:


ACCIONS RECOMANADES



És recomanable la instal·lació d'un regulador de flux en capçalera per reduir el flux lluminós en hores de baixtrànsit. També s'aconsella la revisió de l'estat de les lluminàries realitzant-ne un manteniment preventiu.


Periodicitat: Anual


Descripció





Indi

cado

rs




0

1

2

3

4IGC

IT IUF


11 18

150 70

1,7 1,26 0 0 0 0 0 0

Tipus de llumenera:






5,15 4642,00 0,15







29

2,91



--


Tipus de làmpada *

Nre. punts de llum:

13.508




Número quadre d'enllumenat Quadre 9 - I


Adreça: Pg. De l'Estació

Consum anual (kWh):

3

1

1

Descripció:


ACCIONS RECOMANADES



És aconsellable instal·lar un nou quadre d'enllumenat que substitueixi l'actual, ja que aquest es troba moltdeteriorat i no compleix la normativa vigent. Es podria instal·lar un sistema de regulació de flux quan essubstitueixi el quadre d'enllumenat. És recomanable reduir la potència contractada per adaptar-se a la potènciainstal·lada.


Periodicitat: Anual


Descripció





Indi

cado

rs




0

1

2

3

4IGC

IT IUF

VM HM VSAP - - - - -

7 2 17

250 150 70

1,8 0,3 1,19 0 0 0 0 0

Tipus de llumenera:






3,86 4642,00 0,15







26

3,24



--


Tipus de làmpada *

Nre. punts de llum:

15.040




Número quadre d'enllumenat Quadre 10 - J


Adreça: Pg. De l'Estació

Consum anual (kWh):

3

3

2

Descripció:


ACCIONS RECOMANADES


És necessari reduir la potència contractada i canviar el tipus de tarifa. Seria aconsellable substituir les làmpadesde Vapor de Mercuri per d'altres més eficients i menor potència. És recomanable substituir les actuals lluminàriesper d'altres amb fotometries que s'ajustin a un ús viari / residencial.


Periodicitat: Anual


Descripció





Indi

cado

rs





0

1

2

3

4IGC

IT IUF

HM FL VSAP - - - - -

17 23 19

250 36 70

4,3 0,83 1,33 0 0 0 0 0

Tipus de llumenera:



Número quadre d'enllumenat Quadre 11 - K


Adreça:C/ Ferrocarril- Pl-Estació






--


Tipus de làmpada *

Nre. punts de llum:




59

6,408








2,15 4642,00 0,23

3

2

1


Indi

cado

rs




Descripció



És aconsellable canviar el tipus de tarifa per una del tipus 2.1 DHA amb 10,1 kW de potència contractada.També és aconsellable instal·lar un regulador de flux per reduir el flux lluminós en hores de baix trànsit.


Periodicitat: Anual




Descripció:


ACCIONS RECOMANADES


0

1

2

3

4IGC

IT IUF

VSAP - - - - - - -

15

150

2,3 0 0 0 0 0 0 0

Tipus de llumenera:



1,78 4642,00 0,20







15

2,25




Tipus de làmpada *

Nre. punts de llum:



2.089




--

Número quadre d'enllumenat Quadre 12 - L


Adreça: Pol. Ind. "Cal Gat"


Despesa econòmica total (euros/any):

3

1

1

Descripció:


ACCIONS RECOMANADES


És recomanable substituir la tarifa per una d'altre amb discriminació nocturna, es podria estudiar si es podriareduir la potència de les làmpades per d'altres amb menys potència (realització d'estudi luminotècnic).


Periodicitat: Anual


Descripció


Indi

cado

rs






0

1

2

3

4IGC

IT IUF

VSAPVSAP FL LED LED - - -

30 4 2 22 2

70 150 26 11 5

2,1 0,6 0,052 0,242 0,01 0 0 0

Tipus de llumenera:






3,46 4642,00 0,23







60

3,004



--


Tipus de làmpada *

Nre. punts de llum:

13.945




Número quadre d'enllumenat Quadre 13 - M


Adreça: Ed. Ajuntament

Consum anual (kWh):

3

1

1

Descripció:


ACCIONS RECOMANADES


És necessari canviar la tarifa actual per una d'altre amb discriminació horària, la potència contractada és elevadadegut a que el quadre incorpora un subquadre per la realització d'actuacions i la il·luminació de l'arbre de Nadaldel casc urbà.


Periodicitat: Anual


Descripció





Indi

cado

rs





0

1

2

3

4IGC

IT IUF

VM VSAP - - - - - -

10 46

150 70

1,5 3,22 0 0 0 0 0 0

Tipus de llumenera:






1,46 4642,00 0,12







56

4,72



--


Tipus de làmpada *

Nre. punts de llum:

21.910




Número quadre d'enllumenat Quadre 14 - N


Adreça: Pg. De la Plana

Consum anual (kWh):

3

3

0

Descripció:


ACCIONS RECOMANADES


És necessari substituir les làmpades de VM existents en el tram d'urbanització privada quan aquesta esreurbanitzi i s'entregui a l'ajuntament.


Periodicitat: Anual


Descripció





Indi

cado

rs





0

1

2

3

4IGC

IT IUF


5 5

150 70

0,8 0,35 0 0 0 0 0 0

Tipus de llumenera:



Número quadre d'enllumenat Quadre 15 - O


Adreça: Pg. Can Creuet


Despesa econòmica total (euros/any): 613




--


Tipus de làmpada *

Nre. punts de llum:




10

1,1








6,27 4642,00 0,12

0

1

0


Indi

cado

rs





Descripció




Descripció:


ACCIONS RECOMANADES


És aconsellable reduir la potència contractada per tal de reduir la despesa elèctrica.


Periodicitat: Anual

0

1

2

3

4IGC

IT IUF


43 8

150 70

6,5 0,56 0 0 0 0 0 0

Tipus de llumenera:



Número quadre d'enllumenat Quadre 16 - P


Adreça: C/ Mossen Masdeu






--


Tipus de làmpada *

Nre. punts de llum:




51

7,01








2,47 4642,00 0,16

3

1

2


Indi

cado

rs




Descripció



És aconsellable reduir la potència contractada per tal de reduir la despesa econòmica. És recomanable instal·larun regulador de flux en capçalera per tal de reduir el flux lluminós en hores de baix trànsit.


Periodicitat: Anual




Descripció:


ACCIONS RECOMANADES


0

1

2

3

4IGC

IT IUF

VSAP FL - - - - - -

56 5

70 13

3,9 0,07 0 0 0 0 0 0

Tipus de llumenera:



Número quadre d'enllumenat Quadre 17 - Q


Adreça: C/ Jussà






--

Nre. total de línies d'enllumenat:

Tipus de làmpada *

Nre. punts de llum:




61

3,985






Potència (P) (contractada/instal·lada) Energia (E) consumida / P instal·lada Cost del KWh consumit

6,95 4642,00 0,15

3

1

1


Indi

cado

rs




Descripció



Descripció:


ACCIONS RECOMANADES


És recomanable canviar de tarifa elèctrica, reduint la potència i el tipus de contracte per una 2.0DHA de 9,1 kWper tal de reduir la despesa econòmica.


Periodicitat: Anual


0

1

2

3

4IGC

IT IUF

HM HM FL - - - - -

3 13 5

350 35 13

1,1 0,46 0,065 0 0 0 0 0

Tipus de llumenera:






27,39 4642,00 0,15







21

1,57



--


Tipus de làmpada *

Nre. punts de llum:

7.288




Número quadre d'enllumenat Quadre 18- R


Adreça: Era d'en Serralta

Consum anual (kWh):

3

2

1

Descripció:


ACCIONS RECOMANADES


És aconsellable revisar la tarifa elèctrica contractada, tenint en compte que el quadre també alimenta lesfestivitats i actuacions que es realitzen.


Periodicitat: Anual


Descripció





Indi

cado

rs


0

1

2

3

4IGC

IT IUF

VM VSAP VSAP VSAP VSAP FL FL HM

3 4 30 8 47 45 62 6

400 400 150 100 70 13 116 70

1,2 1,6 4,5 0,8 3,29 0,585 7,192 0,42

Tipus de llumenera:






0,66 4642,00 0,15







205

20,917



--


Tipus de làmpada *

Nre. punts de llum:




Número quadre d'enllumenat Quadre 19 - S


Adreça: C/ Tins


3

3

2

Descripció:


ACCIONS RECOMANADES



És necessari remodelar el quadre existent, perquè l'actual es troba molt deteriorat. A més a més, també s'ha desubstituir per complir amb la normativa vigent. També és necessari reduir la potència de contracte per tal dereduir la despesa econòmica.


Periodicitat: Anual


Descripció





Indi

cado

rs




0

1

2

3

4IGC

IT IUF

FL FL FL - - - - -

9 12 3

144 232 26

1,3 2,78 0,078 0 0 0 0 0

Tipus de llumenera:



2,86 4642,00 0,20


Tipus de tarifa: 2.1 A




Òptica baix rendiment

24

4,158




Tipus de làmpada *

Nre. punts de llum:



3.860




--

Número quadre d'enllumenat Quadre 20 - T


Adreça: C/ Tins


Despesa econòmica total (euros/any):

3

2

2

Descripció:


ACCIONS RECOMANADES


És necessari el canvi de tarifa per una altre amb discriminació horària. També és necessari substituir leslluminàries existents per d'altres que no emetin flux d'hemisferi superior, existeixen 21 unitats d'aquest tipus delluminària.


Periodicitat: Anual


Descripció


Indi

cado

rs






0

1

2

3

4IGC

IT IUF


9 4

100 70

0,9 0,28 0 0 0 0 0 0

Tipus de llumenera:



Número quadre d'enllumenat Quadre 21 - U


Adreça: Pl. Muralla- C/ Corriols






--


Tipus de làmpada *

Nre. punts de llum:




13

1,18








3,90 4642,00 0,12

3

1

0


Indi

cado

rs





Descripció



Descripció:


ACCIONS RECOMANADES



És aconsellable realitzar un manteniment preventiu dels equips per evitar que es deteriorin ràpidament.


Periodicitat: Anual

0

1

2

3

4IGC

IT IUF

HM FL - - - - - -

4 20

400 13

1,6 0,26 0 0 0 0 0 0

Tipus de llumenera:



4,25 747,29 0,12







24

1,86




Tipus de làmpada *

Nre. punts de llum:






--

Número quadre d'enllumenat Quadre 22 - V


Adreça: L'Horta



0

2

0

Descripció:


ACCIONS RECOMANADES


És necessari reduir la potència contractada per tal de reduir la despesa econòmica. Cal esmentar que els 4projectors d'HM no funcionen normalment perquè il·luminen una pista esportiva municipal.


Periodicitat: Anual


Descripció


Indi

cado

rs





0

1

2

3

4IGC

IT IUF

VSAP - - - - - - -

3

100

0,3 0 0 0 0 0 0 0

Tipus de llumenera:



15,33 4642,00 0,15


Tipus de tarifa: 2.0 A





3

0,3




Tipus de làmpada *

Nre. punts de llum:






--

Número quadre d'enllumenat Quadre 23 - W


Adreça: Pol.Ind El Roser



3

1

0

Descripció:


ACCIONS RECOMANADES



És necessari canviar la tarifa contractada per una altra amb discriminació nocturna.


Periodicitat: Anual


Descripció


Indi

cado

rs





0

1

2

3

4IGC

IT IUF

Annex IV.- Instruments de comunicació

1

1. Taller de participació PAES Sant Joan de les Abadesses

Ordre del dia

1) Revisió de l’estat energètic actual del municipi.

2) IRE Inventari d’emissions de referència.

3) PAES – Pla d’acció d’energia Sostenible.

Redacció d’un document amb la finalitat d’implementar propostes a nivell municipal per reduir les emissions en un 20% respecte les generades l’any 2005, també fomentar les energies renovables perquè assoleixin el 20% de l’energia produïda. Inclou un pla d’implantació al llarg del període 2012-2020.

4) Mesures realitzades per l’Ajuntament prèvies a la redacció del PAES

5) Accions proposades en el PAES

Instal·lacions / Equipaments municipals

Sector terciari

Sector residencial

Transport

Producció d’energia

6) Proposta de noves accions a incloure

7) Seguiment del PAES

Redacció d’informe d’implantació cada 2 anys, seguiment de les accions implantades.

Redacció d’informe d’implantació cada 4 anys, seguiment de les accions implantades i elaboració de l’informe de seguiment d’emissions.

1

Informe Taller de participació celebrat el 13 de Març de 2013

El dia 13 de Març de 2013 es va celebrar el taller de participació- planificació a l’Ajuntament de Sant Joan de les Abadesses per tal de proposar, debatre i consensuar les accions que s’havien d’incloure en el Pla d’acció d’Energia Sostenible (PAES). El resultat de l’aplicació d’aquestes accions han de suposar una reducció de les emissions de CO2 a l’atmosfera al final del període 2012-2020, així com un ús més eficient i sostenible de l’energia consumida dins del municipi.

Per part de l’Ajuntament van assistir al taller la regidora de Medi ambient, integrants dels serveis tècnics municipals, els encarregats de gestionar el PAES a nivell municipal, els directors de la fundació privada EMMA i els redactors del PAES (ABM JG).

Inicialment es va revisar l’estat energètic del municipi, incidint en el gran pes específic que presenta el transport urbà en les emissions de CO2, vora del 53%. També en les emissions associades al tractament de residus sòlids urbans l’any 2005, en aquest apartat es destaca la gran reducció que hi ha hagut en aquest àmbit després de l’aplicació del sistema de recollida de porta a porta. Aquest sistema ha permès evitar les emissions de vora 1.084 Tn de CO2 cada any, fet que suposa una reducció de vora del 66% d’emissions.

Posteriorment es revisen els consums dels equipaments municipals, de l’enllumenat públic i semaforització, així com els de la flota municipal basant-se amb l’estudi de camp realitzat durant la redacció del PAES. Es va repassar conjuntament amb els representants de l’Ajuntament les accions implementades durant el període 2005-2012 en aquest àmbit:

- Adequació dels quadres d’enllumenat a la normativa vigent.

- Instal·lació de sistemes de regulació de flux, amb doble nivell en els punts de llum o amb reguladors de flux en capçalera.

- Il·luminació nadalenca amb làmpades LED.

- Canvi de caldera de gasoil a caldera de gas natural a l’escola Mestre Andreu

- Canvi de caldera de gasoil a caldera de gas natural a la Fundació Privada Emma.

- Instal·lació programador horari caldera Ajuntament.

- Creació d’un punt d’informació ambiental.

- Realitzar una campanya de comunicació i sensibilització per a una mobilitat sostenible.

- Construcció deixalleria municipal.

- Campanyes de sensibilització i informació recollida selectiva i FORM.

- Construcció d’una deixalleria al municipi.

2

Posteriorment es van determinar els cinc objectius estratègics i quantificables del Pla d’Acció. Es va decidir:

- Augmentar l’estalvi i eficiència energètica dels equipaments municipals (incloent l’enllumenat).

- Fomentar la reducció de la despesa energètica en els edificis residencials.

- Renovar la flota municipal per vehicles de tecnologia híbrida o elèctrica.

- Apostar per les energies renovables amb l’increment de les instal·lacions d’energia solar fotovoltaica en equipaments municipals, edificis residencials i en el sector terciari. En aquest últim punt es va fer incís en el fet que properament s’ha d’aprovar un nou reglament que permeti el balanç net d’energia en instal·lacions de menys de 100 kW contractada. És a dir, permetre que es realitzi un balanç entre l’energia consumida i l’energia produïda per un mateix consumidor (usuari). Aquest fet permetria que les instal·lacions s’amortitzessin en un termini inferior als 7 anys, tenint en compte el cost actual de l’energia. Si també es té en compte que el preu del kWh s’incrementarà i que el cost del Wp es reduirà durant el període 2013-2020, l’amortització es veurà reduïda dràsticament.

Després de determinar quins eren els objectius, es van determinar quines eren les accions que s’havien d’incloure al PAES revisant les recollides a l’esborrany del document. Entre les propostes que es s’inclouran al redactat final que els assistents van indicar destaquen:

- La instal·lació de vàlvules termostàtiques als equipaments municipals.

- La instal·lació de termòstats programables amb rellotge horari.

- La construcció de sistema de doble porta als accessos principals de l’escola municipal.

- La col·locació d’aïllaments a totes les canonades dins de les sales de calderes dels equipaments públics i la seva revisió en aquells equipaments els quals ja en disposessin.

- La substitució de calderes de gasoil per d’altres sistemes més eficients energèticament i de menor cost energètic.

Les mesures més destacades que s’inclouen al document proposades al taller són:

- La incorporació de mesures a favor dels vehicles híbrids, l’Ajuntament ja ha dictat una ordenança amb la reducció del 50% de l’impost de circulació per vehicles híbrids i elèctrics.

- La instal·lació de sistemes per evitar la radiació solar a la cara est de la Llar d’Infants.

- El foment de la renovació de l’enllumenat interior i dels electrodomèstics per d’altres més eficients a nivell residencial i sector terciari.

- La renovació de les calderes de gas natural estanques per d’altres de condensació quan aquestes arribin al final de la seva vida útil.

- La organització de seminaris per fomentar l’eficiència energètica en el sector terciari.

- El foment de bones pràctiques d’ús dels equipaments municipals.

També es va decidir quines accions s’exclourien:

- La implementació d’energia eòlica i el foment de l’energia amb biomassa als edificis residencials, municipals i PIMES (hi ha xarxa de gas natural al municipi i no és prou competitiva encara aquesta energia).

- La redacció d’un pla director de Carrils bici.

3

Finalment, es va fer incís en la necessitat de informar/ formar a la població en matèria d’eficiència energètica i sostenibilitat, així com a la necessitat de fomentar la participació ciutadana en totes les mesures, ja que gran part de l’èxit del PAES radica en que els habitants es conscienciïn que els petits canvis en els hàbits quotidians poden suposar grans estalvis energètics.

Es realitza una enquesta de satisfacció del taller un cop acabat per conèixer si l’experiència de col·laborar amb la redacció del document ha estat entenedora, útil, clara i amb el rigor requerit. Les enquestes de satisfacció mostren els següents resultats, sobre persones enquestades:

Valoració: 1 malament, 2 regular, 3 bé, 4 molt bé

VALORACIÓ DE LA SESSIÓ 1 2 3 4

Adequació dels canals utilitzats per a la convocatòria 2 4

Claredat dels objectius de la sessió 1 5

Interès dels objectius de la sessió 3 3

Rigor dels conceptes explicats 2 4

Ritme i mètode participatiu 1 5

Adequació de l’horari i durada de la sessió 1 5

Qualitat dels materials emprats 1 5

VALORACIÓ DE L’EQUIP DE TREBALL Organització (informació prèvia rebuda, puntualitat, coordinació dels grups de treball) 1 5

Claredat de les explicacions 1 5

VALORACIÓ GENERAL Valoració general de la sessió 1 5