mapa de sÒls 1:25.000 del parc natural de la zona volcÀnica de …parcsnaturals.gencat.cat › web...
TRANSCRIPT
-
MAPA DE SÒLS 1:25.000 DEL PARC
NATURAL DE LA ZONA VOLCÀNICA DE
LA GARROTXA I LA PLANA AGRÍCOLA
DE LA VALL D'EN BAS
Data: DESEMBRE de 2010
Data: Desembre 2006
Autor: Marta Puiguriguer i Ferrando
Avda. Doctor Furest i Roca 17455 CALDES DE MALAVELLA
972 104077
-
MAPA DE SÒLS 1:25.000 DEL PARC NATURAL DE LA ZONA VOLCÀNICA DE LA GARROTXA I
LA PLANA AGRÍCOLA DE LA VALL D'EN BAS
Pàgina 2
MAPA DE SÒLS 1:25.000 DEL PARC NATURAL DE LA ZONA
VOLCÀNICA DE LA GARROTXA I LA PLANA AGRÍCOLA DE
LA VALL D'EN BAS
Equip de treball Autors:
Òscar Palou Teixidor Marta Puiguriguer Ferrando Jaume Boixadera Llobet Carmen Herrero Isern Col·laboradors
Juan Carlos Loaiza Sandra Torras Noguer Carles Buil
Laboratoris: Laboratori Polivalent de la Garrotxa Laboratori Agroalimentari del DARP de Cabrils (Barcelona) Departamento de Edafologia y Geologia de la Facultad de Biologia de la Universidad de La Laguna (Canarias). Data: Desembre de 2010
-
MAPA DE SÒLS 1:25.000 DEL PARC NATURAL DE LA ZONA VOLCÀNICA DE LA GARROTXA I
LA PLANA AGRÍCOLA DE LA VALL D'EN BAS
Pàgina 3
ÍNDEX
Pàgina
PRESENTACIÓ 5
1. INTRODUCCIÓ 7
2. COM UTILITZAR AQUEST TREBALL 8
3. DESCRIPCIÓ GENERAL DE LA ZONA
3.1. Localització de l'àrea cartografiada 13
3.2. Climatologia i clima del sòl 15
3.3. Vegetació 18
3.4. Poblament i usos actuals del sòl 23
3.5. Context geològic 25
3.6. Hidrologia 29
4. SÒLS
4.1. Introducció 31
4.2. Llegenda del mapa de sòls 32
4.2.1. Unitats Fisiogràfiques 33
4.2.2. Llistat de sèries definides 33
4.2.3. Llegenda de les unitats cartogràfiques 35
4.2.4. Descripció de les unitats cartogràfiques 38
5. FORMACIÓ DELS SÒLS
5.1. Factors formadors 40
5.2. Processos formadors 42
6. CLASSIFICACIÓ DE SÒLS
6.1. Famílies de sòls identificades 45
6.2. Classificació temptativa de les sèries 47
7. BIBLIOGRAFIA 49
-
MAPA DE SÒLS 1:25.000 DEL PARC NATURAL DE LA ZONA VOLCÀNICA DE LA GARROTXA I
LA PLANA AGRÍCOLA DE LA VALL D'EN BAS
Pàgina 4
ANNEXOS
EN UN DOSSIER ANNEX DE LA MEMÒRIA:
Annex I. Llegenda i descripció d'unitats cartogràfiques
Annex II. Descripció de les sèries i dels perfils tipus.
INSERTATS AL FINAL DE LA MEMÒRIA:
Annex III. Metodologia per l'estudi de sòls
1. Metodologia analítica emprada en les anàlisis de sòls
2. Criteris per descriure pedions, unitats cartogràfiques
3. Criteris per l'establiment de fases
4. Criteris d'avaluació
5. Notacions
Annex IV. Glossari
NOMÉS EN SUPORT DIGITAL:
Annex V. Descripció dels escandalls (aquest annex només es presenta en format
digital, no en suport paper)
-
MAPA DE SÒLS 1:25.000 DEL PARC NATURAL DE LA ZONA VOLCÀNICA DE LA GARROTXA I
LA PLANA AGRÍCOLA DE LA VALL D'EN BAS
Pàgina 5
PRESENTACIÓ
L'informe que es presenta constitueix un recull de totes les dades relacionades
amb el projecte de la cartografia de sòls, a escala 1:25.000, de del Parc Natural de la
Zona Volcànica de la Garrotxa i la plana agrícola de la Vall d'en Bas, a la comarca de la
Garrotxa.
A l‟any 1999 es van dur a terme els treballs de cartografia de sòls del Parc
Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa (Palou i Boixadera, 1999). Posteriorment a
l‟any 2000 la cartografia va avançar cap a la plana agrícola de la Vall d‟en Bas (Palou i
Boixadera, 2000). Ambdues dins del context dels mapes de sòls a escala 1:25.000 de
Catalunya, elaborats fins al moment pel Departament d‟Agricultura, Alimentació i Acció
Rural de la Generalitat de Catalunya.
Al gener de l'any 2006 es va donar inici a l‟ampliació del mapa de sòls del Parc
Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa per adaptar-lo als límits administratius
actuals introduïts pels decrets D.261/2001, de 25 de setembre, d'ampliació dels límits del
Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa (PNZVG) i el D.58/2003, de 20 de
febrer, de modificació del Decret 261/2001. Ampliació que bàsicament incorpora els
municipis de Sant Feliu de Pallerols i Sant Aniol de Finestres. I per altra banda, es va
començar també la consolidació en una sola cobertura de la totalitat de cartografies de
sòls de la comarca de la Garrotxa que inclouen el PNZVG i l‟àrea agrícola de la Vall d‟en
Bas.
Per tal d'assumir aquest projecte de cartografia de sòls a escala 1:25.000 de la
de la zona d'ampliació del PNZVG i la franja limítrof amb el mapa de sòls de la Vall d‟en
Bas, es va signar un conveni entre els anteriors Departament d‟Agricultura, Alimentació i
Acció Rural i Departament de Medi Ambient i Habitatge.
Així doncs a l‟any 2006 es començà la cartografia de les zones per on s‟ha
ampliat el PNZVG a fi d'obtenir una sola cobertura unificada que inclogui els límits
actuals del PNZVG i la plana agrícola de la Vall d‟en Bas. Aquesta zona també es suma
la franja limítrof entre el PNZVG i la plana d‟en Bas a fi de tenir tot el territori unificat
sense buits cartogràfics.
Aquesta cartografia ha estat possible gràcies a un conveni de col·laboració
establert entre el Departament d‟Agricultura, Alimentació i Acció Rural de la Generalitat
-
MAPA DE SÒLS 1:25.000 DEL PARC NATURAL DE LA ZONA VOLCÀNICA DE LA GARROTXA I
LA PLANA AGRÍCOLA DE LA VALL D'EN BAS
Pàgina 6
de Catalunya i El Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa el qual ha permès
reunir els mitjans necessaris per desenvolupar-lo.
Aquest treball dóna resposta a la sol·licitud d‟oferta emesa pel Parc Natural de
la Zona Volcànica de la Garrotxa a l'empresa Axial. Geologia i Medi Ambient SL, la qual
ha dut a terme els treballs de camp que quedaven pendents, ha elaborat el mapa de sòls
final, a escala 1:25.000 a través d'una classificació dels sòls a nivell de Sèrie i ha
redactat el present informe.
-
MAPA DE SÒLS 1:25.000 DEL PARC NATURAL DE LA ZONA VOLCÀNICA DE LA GARROTXA I
LA PLANA AGRÍCOLA DE LA VALL D'EN BAS
Pàgina 7
1. INTRODUCCIÓ
Malgrat el paper que tothom reconeix al sòl en els processos que tenen lloc a la biosfera no es
disposa, hores d'ara, d'un grau de coneixement suficient del mateix com per poder afrontar els complexos
processos de gestió a que l'home del III mil·lenni es veu enfrontat.
Un primer pas d'aquest coneixement és saber de la distribució espacial de les propietats del sòl,
en especial d'aquelles que exerceixen un major control sobre els processos que tenen lloc en ells. Aquest
aspecte és abordat per la cartografia de sòls "clàssica" que té les seves arrels conceptuals en
Dockuchaev, Jenny i Fridland, entre altres, i que davant dels objectius de gestió plantejats en el mapa de
sòls del PNZVG ha calgut abordar a nivell detallat, constituint un primer pas fonamental per tirar-los
endavant. Hores d'ara en que enfrontem al sòl a tan diverses demandes, en molts casos contradictòries,
s'ha de fer un pas més enllà i anar a procediments de monitorització d'aquelles propietats del sòl que
poden modificar-se davant d'accions externes i portar a una degradació del sòl i de retruc dels sistemes
naturals o agraris; aquest seguiment o control de sòl requereix no obstant, un enfocament propi que es
complement i només es justifica si es té la base de cartografia de sòls adequada i que hores d'ara esta
només encetat adientment en uns pocs indrets, però caldrà abordar a nivell de país en un futur immediat.
Retornant a la cartografia de sòls del PNZVG aquesta s'ha realitzat a nivell detallat pel que fa a la
intensitat del treball de camp, el nivell taxonòmic utilitzat i l'escala del mapa. El document final obtingut és
doble, per una banda es té el tradicional producte paper amb la Memòria i el Mapa 1:25.000 sobre
ortofotomapa i per l'altre, una base de dades digital que en aquest cas estarà integrada dins del Projecte
Volcà amb Miramon i en part al GIS del Servei d'Agricultura del DAR.
La realització del treball ha estat possible gràcies a la col·laboració entre el Parc Natural de la
Zona Volcànica de la Garrotxa (Departament de Medi Ambient) i el Departament d'Agricultura, Ramaderia
i Pesca (Direcció General de Producció i Indústries Agroalimentàries) que vàrem establir un conveni per
tirar-lo endavant i integrar-lo dins de l'Inventari de Sòls de Catalunya (Mapa de Sòls 1:25.000). El
Laboratori Polivalent de la Garrotxa ha col·laborat de manera fonamental al dur a terme la majoria de les
analítiques.
La singularitat d'alguns dels sòls del PNZVG llargament coneguda a nivell dels estudiosos del
tema (Rodríguez et al., 1973; Bech et al. 1984; Porta et al. 1985, Pons, R. 1988), però també pels
productors locals (p.e. fesols de Santa Pau) ha estat hores d'ara quantificada entre altres aspectes en la
seva extensió a través d'aquest mapa l'enfocament pragmàtic combinant aspectes de recerca bàsica amb
un format que permeti l'ús de la cartografia amb múltiples finalitats; és per això que aquesta informació
s'ha interpretat amb diferents finalitats com un primer pas.
Jaume Boixadera, 1999
-
MAPA DE SÒLS 1:25.000 DEL PARC NATURAL DE LA ZONA VOLCÀNICA DE LA GARROTXA I
LA PLANA AGRÍCOLA DE LA VALL D'EN BAS
Pàgina 8
2. COM UTILITZAR AQUEST TREBALL
La cartografia de sòls posa a l'abast de l'usuari una informació que li ha de permetre conèixer
els sòls que apareixen a la zona i la seva distribució, així com orientar i fer prediccions sobre el
seu comportament sota determinades condicions.
El treball es presenta d'una banda en paper, com una cartografia tradicional, i per l'altre en
suport informàtic, amb el mapa de sòls, en format shapefile d'ESRI, la memòria en format
WINDWORD de Microsoft.
El treball que s‟està elaborat presenta la següent estructura: Mapa de Sòls, Memòria i Annexos
(figura 1). A continuació es descriu el contingut del treball segons les seves tres components
descrites.
Mapa de sòls
El mapa de sòls es presenta dibuixat sobre ortofotomapes a escala 1:25.000, si bé també es
disposa d‟una còpia del mapa en format digital georeferenciat, generat mitjançant el Sistema
d‟Informació Geogràfica Arc Info®.
Al mapa de sòls es representen les unitats cartogràfiques mitjançant un codi de dos dígits que
poden ser identificades a la llegenda del mapa, aquesta codificació es manté a tots els
documents. Per obtenir una descripció completa de les unitats cartogràfiques cal anar al capítol
4 de la memòria o a l'annex V, on es presenten les principals característiques físico-químiques.
En el cas que es vulgui aprofundir més cal recórrer a l‟Annex III de Descripció de Sèries, on es
pot consultar la descripció complerta del perfil tipus representatiu de cada sèrie .
La sistemàtica emprada es basa en els criteris del Soil Taxonomy System 2006 establerts pel
Soil Survey Service (USDA). L'elecció d'aquesta clau de classificació rau en el fet de que es
basa en caràcters observables o mesurables, donant prioritat als que tenen influència sobre el
creixement de les plantes, de manera que permet arribar a categories jeràrquiques de
classificació molt detallades: Ordres, Subordres, Grups, Subgrups, Famílies i Sèries (figura 2).
Els sòls de la Vall de Bianya s'han classificat fins al nivell de sèrie i s‟han diferenciat fases
segons el pendent general i la textura de l‟horitzó superficial.
-
MAPA DE SÒLS 1:25.000 DEL PARC NATURAL DE LA ZONA VOLCÀNICA DE LA GARROTXA I
LA PLANA AGRÍCOLA DE LA VALL D'EN BAS
Pàgina 9
Figura 1. Exemple d‟ús de la cartografia de sòls
PER SABER QUIN SÒL HI HA EN UN INDRET DETERMINAT
1. CAL BUSCAR EL SÍMBOL QUE EL REPRESENTA AL MAPA DE SÒLS (Codi de la unitat cartogràfica. Ex. Cb)
2. IDENTIFICAR AQUEST SÍMBOL A LA LLEGENDA DEL MAPA (indica la SÈRIE i les FASES de les UC). Nivell bàsic d‟informació
3. DESCRIPCIÓ DE LES PRINCIPALS CARACTERÍSTIQUES DE LES UNITATS CARTOGRÀFIQUES. Es localitzen a la
l‟ANNEX I a partir de l‟índex D‟UNITATS CARTOGRÀFIQUES. Nivell detallat d‟informació.
4. DESCRIPCIÓ DE LA SÈRIE DE SÒLS I DEL SEU PERFIL TIPUS. Es localitzen a l‟Annex II. Nivell complert
d‟informació.
Figura 2.
Característiques
de la sistemàtica
del Soil Taxonomy
System.
MAPA DE SÒLS
Cb
Ca
1
Llegenda d’Unitats Cartogràfiques
Cb. Codina, del 2 al 5% de pendent, franca. Sòls formats a
partir de materials detrítics terrígens de les terrasses fluvials
quaternàries de la riera de Bianya. Molt profunds. Ben
drenats. Textura moderadament fina. Contingut de carbonat
càlcic de baix a nul. Reacció moderadament bàsica. Pendent general
molt suau.
2
CAPÍTOL 4
Descripció de les UC. Ab: descripció detallada
de l'UC
MEMÒRIA
Índex d’Unitats
Cartogràfiques
Aa
Ab Ba ...
3
Descripció de les sèries de sòls i dels
perfils tipus
Sèrie Boscà
Sèrie Codina
....
ANNEX
4
-
MAPA DE SÒLS 1:25.000 DEL PARC NATURAL DE LA ZONA VOLCÀNICA DE LA GARROTXA I
LA PLANA AGRÍCOLA DE LA VALL D'EN BAS
Pàgina 10
S'ha emprat també la classificació segons la Base Referencial Mundial del Recurs Sòl (FAO,
ISSS, ISRIC, 2006) que es basa també en les característiques i els horitzons de diagnòstic.
La codificació de les unitats cartogràfiques consta de dos dígits que fan referència a la sèrie i a
la fase (figura 3.).
Ab
Sèrie o sèries a la que pertany la unitat
cartogràfica
Fases: pendent general, textura de l'horitzó
superficial, pedregositat i afloraments rocosos
Figura 3. Codificació de les unitats cartogràfiques.
A la llegenda les unitats cartogràfiques s‟han ordenat en base la unitat fisiogràfica, el material
originari, el pendent, la textura de l'horitzó superficial, la pedregositat i la presència
d'afloraments rocosos. Aquests paràmetres s'han tingut en compte per tal d‟afavorir una major
comprensió de l‟estructura de l‟edafopaisatge i de donar una informació complementària.
El mapa de sòls proporciona informació sobre els diferents sòls que apareixen en una àrea, les
seves característiques i distribució en el paisatge. Si es vol realitzar una consulta sobre els sòls
que hi ha en un determinat indret, el lector ha de localitzar l'àrea d'interès en el mapa de sòls i
comprovar quins codis la representen. Amb aquests codis cal adreçar-se a la llegenda de les
unitats cartogràfiques que s'adjunta amb el mapa i si es vol tenir més informació cal veure
l'Annex II. Descripció de les Sèries i dels Perfils Tipus.
El mapa de sòls està dissenyat per a ser consultat sobre ortofotomapa. Cada unitat cartogràfica
porta associada una base de dades que conté informació sobre els tipus de sòl i les seves
característiques principals (Figura 4):
Paràmetres de Codificació:
- Codi alfanumèric que identifica a la Unitat Cartogràfica.
Paràmetres de Caracterització General:
- Fisiografia.
- Material Originari.
Paràmetres de Classificació:
- Classificació Taxonòmica.
- Pedregositat Superficial.
-
MAPA DE SÒLS 1:25.000 DEL PARC NATURAL DE LA ZONA VOLCÀNICA DE LA GARROTXA I
LA PLANA AGRÍCOLA DE LA VALL D'EN BAS
Pàgina 11
- Afloraments Rocosos.
- Textura de l‟horitzó superficial.
- Pendent General.
Paràmetres avaluadors d’estimació directa:
- Classe Textural
- Profunditat Efectiva.
- Classe de Drenatge.
- Avaluació
Figura 4. Exemple de funcionament del Mapa de Sòls aplicat al Sistema d‟Informació Geogràfica Arc Gis
Memòria
La memòria s‟organitza en diferents apartats, en cada un d‟ells es descriu a grans trets la
següent informació:
Es contextualitza el treball.
Es descriuen els grans eixos del treball i el resultat final del producte que s‟ha elaborat.
Es fa una descripció del medi natural: localització de l‟àrea cartografiada, la
caracterització climàtica, geològica i de vegetació, els usos actuals del sòl i el
poblament. Aquesta informació és bàsica a l‟hora de conèixer el medi en el que es
desenvolupen els sòls.
Es presenten les principals característiques físico-químiques de les unitats
cartogràfiques, així com les seves aptituds d‟ús i maneig.
-
MAPA DE SÒLS 1:25.000 DEL PARC NATURAL DE LA ZONA VOLCÀNICA DE LA GARROTXA I
LA PLANA AGRÍCOLA DE LA VALL D'EN BAS
Pàgina 12
Es descriuen els factors i principals processos formadors de sòls.
Es presenta la classificació de sòls en unitats taxonòmiques.
S‟adjunta la relació de la bibliografia consultada
Annexos
El treball definitiu presentarà la següent relació d‟annexos:
Annex I. Llegenda d'unitats cartogràfiques, que acompanya a la mapa
Annex II. Descripció de les Sèries i dels Perfils Tipus
Annex III. Es descriu la metodologia per a l'estudi dels sòls que s'ha seguit i que és la
que ha proposat el DAR. També inclou la metodologia de prospecció i cartografia, la
metodologia analítica i els criteris de descripció d‟unitats cartogràfiques i Per últim es
llisten les notacions.
Annex IV. Glossari de termes claus per comprendre el contingut del mapa i els
documents associats
Annex V. Descripció d'escandalls (no es presenta en format paper, només digital)
-
MAPA DE SÒLS 1:25.000 DEL PARC NATURAL DE LA ZONA VOLCÀNICA DE LA GARROTXA I
LA PLANA AGRÍCOLA DE LA VALL D'EN BAS
Pàgina 13
3. DESCRIPCIÓ GENERAL DE LA ZONA
3.1. Localització de la zona d'estudi
L‟àrea cartografiada correspon a la totalitat de l‟àmbit del PNZVG, localitzat a la comarca de la
Garrotxa, al NE de Catalunya. Al territori inclòs dins els límits del PNZVG hi consten 11 termes
municipals: Santa Pau, Olot, Sant Joan les Fonts, Les Planes d'Hostoles, Sant Aniol de
Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Les Preses, Mieres, Montagut de Fluvià, La Vall de Bianya i
Castellfollit de la Roca. D‟aquests Castellfollit de la Roca i Olot tenen tot el terme municipal dins
del perímetre del Parc Natural.
La superfície del PNZVG és de 15.000 ha de les que s‟han exclòs per a la cartografia les àrees
urbanes i urbanitzables i els afloraments, les explotacions mineres a cel obert o “grederes” i els
abocadors.
La cartografia de sòls incorporada a l'any 2010 correspon a 4.956,8 ha. Aquesta contempla les
àrees recollides a la modificació dels límits administratius del Parc Natural de la Zona Volcànica
de la Garrotxa, establerts pels decrets 261/2001, de 25 de setembre i 58/2003, de 20 de febrer,
i comprenen un total de 4.327,2 ha de les quals 524,4 ha corresponen a sòls agrícoles i 3802,8
ha a sòls forestals. Aquestes estan distribuïdes en tres zones de creixement administratiu del
parc (fig. 1, zones 1, 2, 4) emplaçades als municipis de Sant Feliu de Pallerols (2799ha), Sant
Aniol de Finestres (1143,3ha). Així mateix s'ha cartografiat una superfície de 629,6ha entre la
serra de Sant Valentí fins a l'àrea de Marboleny per tal d‟enllaçar els mapes de sòls de l‟àrea
agrícola de la Vall d‟en Bas amb el del PNZVG.
Aquesta cartogràfica es suma a la veïna àrea agrícola de la Vall d'en Bas, la qual correspon a
una superfície de 2.300 ha (la superfície de tot el municipi és de 9050 ha), que van ser
cartografiades a escala 1:25.000 a l'any 2000 (Boixadera&Palou, 2000), gràcies a un conveni
de col·laboració entre el DAAR, l‟Ajuntament de la Vall d‟en Bas i la Cooperativa de la Vall d‟en
Bas.
-
MAPA DE SÒLS 1:25.000 DEL PARC NATURAL DE LA ZONA VOLCÀNICA DE LA GARROTXA I
LA PLANA AGRÍCOLA DE LA VALL D'EN BAS
Pàgina 14
Figura 5. Àrea cartografiada. Inclou:
- PNZVG (límits definits a l'any 1985)
- Zona d'ampliació del PNZVG (en blau).
Zona 1: Sant Feliu de Pallerols.
Zona 2: Sant Aniol de Finestres.
Zona 3: Serres de Sant Valentí, el Corb i Marboleny
- Superfície agrícola de la Vall d'en Bas
Font: PLA ESPECIAL DEL PNZVG, 1989.
Figura 6. Superfície total cartografiada
-
MAPA DE SÒLS 1:25.000 DEL PARC NATURAL DE LA ZONA VOLCÀNICA DE LA GARROTXA I
LA PLANA AGRÍCOLA DE LA VALL D'EN BAS
Pàgina 15
3.2. Climatologia i clima del sòl
Les característiques orogràfiques del PNZVG crea unes condicions climàtiques particulars,
respecte al seu entorn més proper, fonamentades per la morfologia tancada de la cubeta d‟Olot
i l‟alçada de les cingleres que l‟envolten que redueixen les hores d‟insolació.
El clima es classifica com a MEDITERRANI DE MUNTANYA HUMIDA caracteritzat per
l‟elevada pluviometria fins i tot a l‟estiu que és l‟estació més seca. La influència mediterrània
proporciona un règim de temperatures suaus.
La temperatura mitja anual a Olot és de 12,4ºC, amb una oscil·lació tèrmica estiu/hivern de
13ºC. El mes més calorós és l‟agost amb temperatures màximes que poden superar els 30ºC,
amb una mitja de 19ºC. El mes de gener és quan es registren les temperatures més baixes,
tant absolutes com mitjanes (taula 1). Comparant els resultats de diferents estacions s‟observa
que la temperatura augmenta de la part oriental a l‟occidental de l‟àrea.
El risc de gelades a Olot es delimita entre la segona quinzena d'octubre i la primera de maig.
Es produeixen fenòmens d‟inversió tèrmica sobretot a la tardor i a l‟hivern.
MES Tm màx.
(ºC)
Tm mín.
(ºC)
Tm
(ºC)
T màx. abs.
(ºC)
T mín. abs.
(ºC)
Gener 11.4 -1.2 5.1 14.5 -5.2
Febrer 12.6 -0.5 5.9 16.9 -2.9
Març 15.3 1.3 8.3 20.3 -1.5
Abril 17.2 3.4 10.3 19.4 1.6
Maig 21.1 7.5 14.4 24.2 3.7
Juny 24.7 11.7 18.2 27.8 9.8
Juliol 29.4 14.3 21.9 32.2 12.1
Agost 28.7 14.3 21.5 31.6 13.3
Setembre 25.0 11.1 18.0 28.5 7.2
Octubre 20.1 7.3 13.7 22.5 4.2
Novembre 14.8 2.7 8.7 18.0 0.3
Desembre 12.2 0.2 6.1 13.3 -3.7
Anual 22.7 9.5 16.5 26.3 7.7
Taula 1. Temperatures màximes, mínimes, mitges, màximes mitges i mínimes mitges, mensuals
Balanç termomètric mensual (ºC). En base a les dades de l‟estació meteorològica oficial de la Vall d‟en
Bas INM núm. 338 E. Període 1982-1998. Font: Cooperativa de la Vall d‟en Bas.
Notacions: Tmmax: Temperatura mitja de màximes. Tmmin: Temperatura mitja de mínimes. Tm: Temperatura mitja.
Tmax: Temperatura màxima. Tmin: Temperatura mínima
La pluviometria anual és superior als 1.000mm en localitats com Olot, Sant Jaume de Llierca o
Sant Esteve d‟en Bas i propera a 900mm a Santa Pau o Sant Joan les Fonts. En qualsevol cas
sempre es supera els 850mm/any (taula 2). La distribució de les pluges és regular gairebé
-
MAPA DE SÒLS 1:25.000 DEL PARC NATURAL DE LA ZONA VOLCÀNICA DE LA GARROTXA I
LA PLANA AGRÍCOLA DE LA VALL D'EN BAS
Pàgina 16
durant tot l‟any. Els valors mínims de pluges es situa als mesos d‟hivern amb una precipitació
estacional mitja de 195 mm, l‟estació més humida és la primavera amb una precipitació mitja de
297 mm.
MES Precipitació (mm)
Gener 78.2
Febrer 51.0
Març 72.2
Abril 81.4
Maig 118.3
Juny 101.1
Juliol 70.6
Agost 102.6
Setembre 102.8
Octubre 94.2
Novembre 95.0
Desembre 91.2
Anual 1091
Taula 2. Precipitació mensual. Estació d‟Olot. Precipitació mensual (mm). En base a les dades de l‟estació
meteorològica oficial de la Vall d‟en Bas INM núm. 338 E. Període 1982-1998. Font: Cooperativa de la Vall
d‟en Bas.
Els vents són febles amb velocitat inferior als 5 km/h en 250 dies/any, predomina la
Tramuntana que entra de forma acanalada des de les direccions Nord, Nord-est i Nord-oest.
Altres vents d‟incidència a la zona són el Ponent, el Llevant i en menor freqüència el Migjorn
(figura 7).
Figura 7. Roses dels vents estacionals. Estació d‟Olot. Període 1821-1970. Font: M. de Bolòs i Capdevila.
-
MAPA DE SÒLS 1:25.000 DEL PARC NATURAL DE LA ZONA VOLCÀNICA DE LA GARROTXA I
LA PLANA AGRÍCOLA DE LA VALL D'EN BAS
Pàgina 17
Sota aquestes condicions climàtiques, les plantes disposen d‟aigua suficient durant la majoria
de mesos de l‟any, reduint-se moments de dèficit hídric al període de mitjans de juliol a finals
d‟agost. (Figura 8).
Figura 8. Diagrama ombrotèrmic. Estació d‟Olot. Període 1821-1970. Font: Elaboració pròpia a partir de
M. de Bolòs i Capdevila.Notacions: e: Evapotranspiració. P: Precipitació. Tm: Temperatura mitja.
Apareixen però una varietat de climes locals o topoclimes, en una reduïda extensió de pocs
quilòmetres quadrats, on petites elevacions del terreny acusen notables diferències climàtiques
(MALLARACH, J.M.; RIERA, M., 1981).
Clima del sòl:
El clima del sòl es caracteritza en base als règims d'humitat i temperatura definits pel
Departament d'Agricultura dels Estats Units d‟Amèrica (USDA).
El règim de temperatura del Parc Natural és el MÈSIC, que determina una temperatura del sòl
a l'àrea de control entre 8 i 15ºC i la diferència de temperatura mitja entre l‟estiu i l‟hivern a una
profunditat de 50cm es superior als 5ºC.
El règim d'humitat s'ha determinat com a ÙDIC. Que implica que almenys 6 de cada 10 anys, la
secció control no esta seca durant 90 dies acumulats per any. És un règim comú als sòls en
climes humits amb una bona distribució temporal de les pluges.
-
MAPA DE SÒLS 1:25.000 DEL PARC NATURAL DE LA ZONA VOLCÀNICA DE LA GARROTXA I
LA PLANA AGRÍCOLA DE LA VALL D'EN BAS
Pàgina 18
3.3. Vegetació
Els topoclimes del Parc Natural defineixen una gran diversitat de comunitats vegetals. Es
poden distingir comunitats típicament centreeuropees, on predominen els caducifolis,
principalment fagedes i rouredes, i comunitats mediterrànies composades bàsicament per
alzinars. Ambdues regions no es troben clarament separades, sinó que es disposen en
incisions o clapes aïllades d'una dins l'altra i en àrees de transició entre elles, que proporcionen
una gran diversitat florística. La proximitat als Pirineus i la diversitat de climes i substrats fan
que la zona sigui fitogeogràficament excepcional.
Els factors climàtics condicionen un paisatge ric en elements centreuropeus amb importants
penetracions mediterrànies, que determinen una destacable diversitat de paisatges vegetals.
La major part del territori pertany al domini de l'alzinar muntanyenc (Quercetum mediterraneo-
montanum), de la roureda de roure martinenc (Buxo-Quercetum pubescentis), que ocupa grans
extensions pot ésser substituïda per pinedes secundàries de pi roig i al domini de la fageda
(Fagion sylvaticae).
Fins als 900 - 1.000 metres hi ha un predomini dels paisatges mediterranis del domini de
l'alzinar muntanyenc (Quercetum mediterraneo-montanum) i dels alzinars calcícoles. La
singularitat d'aquest espai rau, però, en el fort contrast que té el paisatge vegetal a causa de la
incidència dels factors climàtics que determinen una notable diversitat de comunitats vegetals.
La important dissimetria dels vessants es tradueix en alzinars molt ben constituïts que
cobreixen els solells (Quercion ilicis) i en boscos submediterranis i euro-siberians a les obagues
i fondals humits -rouredes (Quercion pubescenti-petraeae), fagedes (Fagion sylvaticae),
pinedes de pi roig calcícoles.
Comunitats Forestals
El territori del Parc Natural és eminentment forestal cobrint gairebé un 61% del total de la qual
un 55% correspon a alzinars, un 16% a rouredes, un 14% a fagedes i un 8% a boscos de
ribera. (Memòria PNZVG, 1989). Es poden distingir sis dominis que defineixen la muntanya
mitjana humida:
Domini de la Fageda
Ocupa un 14.2% de la superfície del parc i juntament amb la roureda és la formació caducifòlia
més extensa (Memòria PNZVG, 1989).
-
MAPA DE SÒLS 1:25.000 DEL PARC NATURAL DE LA ZONA VOLCÀNICA DE LA GARROTXA I
LA PLANA AGRÍCOLA DE LA VALL D'EN BAS
Pàgina 19
Molt rica i diversa, representada per vàries associacions: les fagedes calcícoles ocupen els
vessants obacs de substrat calcari com la Serra del Corb i la Serra de Finestres. L‟associació
fageda amb boix (Buxo-Fagetum) és la més comuna a la regió i es situa als pendents, mentre
que en sòls profunds i planers es fa la fageda amb buixol o amb el·lèbor verd (Helleboro-
Fagetum). Una comunitat d‟especial interès és la fageda amb joliu (Scillo-Fagetum sylvaticae)
que només es localitza molt puntualment en algunes fondalades fresques ombrívoles de la
Serra del Corb, com ara prop de Can Valeri o de l‟Antiga (MARCH, S.; SALVAT, A., 1995)
Cal destacar la Fageda acidòfila amb Descàmpsia flexuosa (Luzulo-Fagetum sylvaticae) de
Can Jordà com a un dels boscos més importants del PNZVG i singulars per la baixa cota a la
que es troba i per desenvolupar-se sobre una colada de lava basàltica.
En aquesta comunitat els faig és pràcticament l‟únic representant arbori i el sotabosc és pobre,
desenvolupant-se només a les clarianes. S‟hi pot trobar Arç blanc (Crataegus monogyna),
Grèvol (Ilex aquifolium), Marxívol (Hellevorus viridis) o Viola de bosc (Viola silvestris).
Domini de l‟Alzinar muntanyenc
És el bosc que ocupa major extensió forestal al PNZVG.
L‟associació d‟alzinar muntanyenc (Quercetum mediterraneo-montanum) és la més difosa a la
zona i es situa des dels vessants ombrívols a les cotes baixes, fins als 1000m d‟alçada.
Es presenta com a bosc dens dominat per l‟alzina o de vegades amb alternància amb el roure
martinenc, amb un estrat herbaci més o menys desenvolupat.
La creació de clarianes permet el fort desenvolupament de bardisses amb romaguera (Rubus
ulmifolius) i roldor (Coriaria myrtifolia).
L‟alzinar de llavor és poc freqüent per l‟aprofitament silvícola tradicional de la zona.
Domini de la Roureda humida de Roure Pènol (Isopyro-Quercetum roboris)
Comunitat eurosiberiana que es situa a les planes, en sòls profunds humits i només de forma
residual, com a testimoni de la vegetació primitiva de les valls d‟Olot. Acostuma a ser una
comunitat mixta on apareix el Freixe (Fraxinus excelsius), Til·ler (Tilia cordata) i Om (Ulmus
minor).
L‟estrat arbustiu presenta espècies atlàntico-mediterrànies com el Grèvol (Ilex aquifolium),
Galzeran (Ruscus aculeatus), Avellaner (Corylus avellana), Arç blanc (Crataegus monogyna) i
Auró blanc (Acer campestris). Algunes de les àrees on aquest bosc es troba en millor estat de
-
MAPA DE SÒLS 1:25.000 DEL PARC NATURAL DE LA ZONA VOLCÀNICA DE LA GARROTXA I
LA PLANA AGRÍCOLA DE LA VALL D'EN BAS
Pàgina 20
conservació són a l‟Oest de la Font de Sant Roc i les fondalades al Sud del quilòmetre 2 de la
carretera d‟Olot a Santa Pau (MARCH, S.; SALVAT, A., 1995)
Domini de la Roureda submediterrània de Roure martinenc
Representa la formació arbòria caducifòlia més extensa després de l‟alzinar. Es localitza als
fons de vall on es produeix el fenomen de la inversió tèrmica i a les vessants de les muntanyes
occidentals, en contacte amb les rouredes de roure pènol.
L‟associació de Roureda de roure martinenc calcícola amb boix (Buxo-Quercetum pubescentis)
es situen a les parts altes de la vall del Fluvià amb un estrat arbustiu de boix (Buxus
sempervirens), auró (Acer monspessulatum), coronilla de bosc (Corinilla emerus) i altres.
Sobre materials volcànics del pla d‟Olot i rodalies creix l‟associació Roureda de roure martinenc
silicícola amb falguera aquilina (Pteridio-Quercetum pubescentis).
L‟explotació forestal ha propiciat la substitució del Roure martinenc per Pi roig (Pinus
sylvestris), Castanyer (Castanea sativa) o Trèmol (Populus tremula)
Sovint la degradació de les rouredes porta a la formació de boscos caducifolis mixtos
xeromesòfils (Quercion pubescenti-petraeae), constituïts per un estrat arbori dominat per vàries
espècies com el roure martinenc (Quercus pubescens), freixe de fulla gran (Fraxinus excelsior),
auró (Acer campestris), blada (Acer opalus) o l‟avellaner (Corylus avellana), amb un estrat
arbustiu i herbaci submediterrani.
Domini del bosc de Ribera
Es manifesten a l‟entorn del riu Fluvià i en cursos més o menys continus com el Ser, el Sallent
o el Turonell.
A les àrees més pedregoses apareix l‟associació de salzeda amb sarga (Sapronario-Salicetum
purpurae), als terrenys propers als cursos d‟aigua es desenvolupa la salzeda amb gatell (Carici-
Salicetum catalaunicae) o en els sòls lleugerament per damunt del nivell d‟aigua la verneda
amb consolda (Lamio-Alnetum glutinosae).
Actualment són molt pocs els trams de riu amb vegetació de ribera ben constituïda que ha estat
substituïda per espècies exòtiques com el Platanus hybrida, Robinia pseudoacacia i Acer
negundo que han passat a ser les dominants. Per altra banda els boscos de ribera destruïts
han estat colonitzats per bardisses. La verneda és el principal bosc de ribera de la zona.
-
MAPA DE SÒLS 1:25.000 DEL PARC NATURAL DE LA ZONA VOLCÀNICA DE LA GARROTXA I
LA PLANA AGRÍCOLA DE LA VALL D'EN BAS
Pàgina 21
L‟avellanosa
Sovint es presenta com avellanosa amb falguera (Polysticho-coryletum avellanae) constituint
un bosc de ribera a la riera de Sant Iscle o el torrent de Rocanegra o a la base dels obacs
humits de Can Tià o el barranc de Matabous. Sol formar un bosc mixt on l‟avellaner és
dominant.
Comunitats Pratenses
La gran importància en superfície ocupada en un entorn eminentment forestal es deu a l‟acció
de l‟home, que ha fragmentat el territori obrint clarianes. No obstant els prats presenten una
gran riquesa florística. Podem diferenciar tres grans grups de prats.
Prats xeròfils o Xerobromion
Prats calcífugs associats a sòls desenvolupats sobre materials d‟origen volcànic.
Descrit com a HelianthemoFestucerum ovinae. Ocupa petites superfícies, sempre a les
vessants de roques volcàniques piroclàstiques vesiculars d‟alguns cons volcànics, com el Volcà
de l‟Estany o el Volcà de Santa Margarita. Està dominat per Festuca ovina i per espècies
pròpies de prats secs com Stachys recta, Dichantium ischaemum o Phleum phleoides i d‟altres
espècies acidòfiles com Agrostis tenui.
Prats mesòfils o Mesobromion
Prats calcícoles. L‟associació Euphrasio-Plantaginetum mediae és una comunitat molt extensa
als Pirineus i Prepirineus, que arriba empobrida a la Garrotxa, al ser una de les àrees extremes
de la seva distribució. Recobreix totalment el sòl amb espècies mesòfiles com el Galium verum
o la Centaurea jacea i aquelles resistent a la pastura com Plantago media, Carex caryophyllea
o Prunella laciniata.
Es localitza a les clarianes dels dominis dels boscos d‟alzina i caducifolis com els prats de
Ventós i Can Grau. És un bon prat de pastura.
Prats de l’Arrhenatherion
Ric en les espècies Holcus lanatus, Trifolium pratense, Dactylis glomerata, Taraxacum
officinale i Poa trivialis. Però el que caracteritza aquests prats és el paper destacat de les
espècies acidòfiles com Anthoxanthum odoratum, Polygala vulgaris i sobretot Agrostis tenuis.
És un prat típic de pastura a la zona i es pot localitzar a l‟altiplà de Batet, al bosc de Tosca o a
Can Tià.
-
MAPA DE SÒLS 1:25.000 DEL PARC NATURAL DE LA ZONA VOLCÀNICA DE LA GARROTXA I
LA PLANA AGRÍCOLA DE LA VALL D'EN BAS
Pàgina 22
Cultius
Al segle XVIII a Olot dominaven els conreus tradicionals mediterranis com el blat, la vinya i
l‟olivera (CANAL, J., 1989). Al segle passat els cultius dominants varen ser el blat, el blat de
moro, la patata, les hortalisses, el sègol, la civada, l‟ordi, i el fajol. Actualment l‟agricultura de la
zona és majoritàriament intensiva de sequer, orientada a la producció de farratges i cereals,
principalment blat de moro, blat, userda, patata i ordi.
Al fons de la vall es situen els camps de cultiu, els assentaments urbans i la indústria.
L‟estructura de les explotacions era, al 1972, clarament minifundista, amb un 20% de superfície
conreada i el 80% restant eren àrees de muntanya sense conrear, pastures i explotacions
forestals. Per altra banda, gairebé el 70% de les explotacions eren de menys de 5 ha (Pujiula &
Hernandez, 1995).
L‟ocupació i modelització del territori es manifesta més activa als fons de vall on es situen els
principals nuclis de població i industrials i les superfícies agrícoles més extenses. No obstant la
necessitat històrica de producció d‟aliments ha portat a la desforestació i abancalament de
vessants per a la introducció de cultius que han configurat un paisatge esglaonat característic
de moltes àrees muntanyoses de Catalunya. Actualment només queden actives per a l‟ús
agrícola les feixes situades en vessants de pendent general inferior al 20%, pel seu limitat
rendiment econòmic. Les principals àrees agrícoles es situen a les planes d‟Olot, Sant Cosme,
Sa Cot, Begudà i l‟altiplà de Batet.
La introducció del reg ha estat progressiva els darrers anys, inicialment amb pous i bombes
accionats per les preses i força dels tractors i recentment amb la implantació dels pivots.
La concentració parcel·lària de la Vall d‟en Bas remunta de l‟any 1963 quan s‟inicien les
primeres converses, però no és fins a l‟any 1972 que es va procedir al lliurament dels nous lots
de reemplaçament de les terres als agricultors. Va afectar 1842 ha de terres de conreu i 597
propietaris. Van entrar en la Concentració un total de 4.738 parcel·les, que finalment quedaren
reduïdes a 897. Les terres concentrades que es varen lliurar foren: 1.300 ha adjudicades als
mateixos propietaris, 542 de reemplaçament i 5 ha pel comú que varen servir per a construir
equipaments per a la vall, com l‟escola pública i la mateixa cooperativa.
.
-
MAPA DE SÒLS 1:25.000 DEL PARC NATURAL DE LA ZONA VOLCÀNICA DE LA GARROTXA I
LA PLANA AGRÍCOLA DE LA VALL D'EN BAS
Pàgina 23
3.4. Poblament i usos actuals del sòl
El primer document escrit en que s‟esmenta la ciutat d‟Olot data del 872-871, però hi ha
constància que l‟home ja hi vivia al Paleolític Inferior (CANAL, J. 1989).
Els municipis situats a les valls planes i amples generades per les emissions de lava basàltica
(Olot, Sant Joan les Fonts, Castellfollit de la Roca, Sant Jaume de Llierca, Sant Feliu de
Pallerols i Les Planes) concentren la major part de la població de la zona.
Els salts i petits sallents formats al curs rejovenit del riu Fluvià han estat aprofitats per a
l‟obtenció d‟energia hidràulica, que va permetre l‟establiment d‟una indústria principalment tèxtil,
molinera, paperera i d‟adobers, amb el conseqüent increment demogràfic a la zona. A finals del
S. XVIII amb la introducció de la màquina de vapor la indústria es desplaça de les lleres del riu
cap a zones de majors reserves d‟aigua, Olot passa a ser capdavantera en l‟activitat industrial,
essent el sector tèxtil el que adquireix un paper dominant. Ja entrat el S. XX s‟entra en una fase
recessiva de l‟activitat industrial a la zona, sobretot per la manca d‟estructures de comunicació,
de matèries primes i de recursos energètics. Aquest dèficits estructurals s‟estan esmerçant
actualment, destacant la indústria tèxtil, d‟embotits, arts gràfiques i metall (CANAL, J, 1989).
El poblament rural és dispers, només una quarta part de la pagesia viu agrupada en petits
nuclis i el transvasament de la població del sector primari al secundari ha comportat
l‟abandonament quasi total de les àrees situades per sobre dels 800m (MALLARCH, JM;
RIERA, M. 1981)
La població resident dins del perímetre del PNZVG és de 39.357 habitants (Pla Especial del
PNZVG, 1989).
Usos actuals del sòl
Els fons de vall amples i plans estan ocupats per assentaments urbans i per la indústria. Els
sòls destinats a l‟ús agrícola decreix pel creixement de la població urbana i dels polígons
industrials, essent actualment a Olot la majoria de les parcel·les cultivades d‟una extensió
inferior a 1ha (CANAL, J, 1989).
L‟ocupació i modelització del territori es manifesta mes activa als fons de vall on es situen els
principals nuclis de població i industrials i les superfícies agrícoles mes extenses. No obstant la
necessitat històrica de producció d‟aliments ha portat a la desforestació i abancalament de
-
MAPA DE SÒLS 1:25.000 DEL PARC NATURAL DE LA ZONA VOLCÀNICA DE LA GARROTXA I
LA PLANA AGRÍCOLA DE LA VALL D'EN BAS
Pàgina 24
vessants per a la introducció de cultius que han configurat un paisatge esglaonat característic
de moltes àrees muntanyoses de Catalunya. Actualment només queden actives per a l‟ús
agrícola les feixes situades en vessants de pendent general inferior al 20%, pel seu limitat
rendiment econòmic. Les principals àrees agrícoles es situen a les planes d‟Olot, Sant Cosme,
Sa Cot, Begudà i l‟altiplà de Batet.
La industrialització i el creixement dels nuclis poblacionals margina el desenvolupament
agrícola i la superfície conreable. A principis dels anys 70 una quarta part de la superfície del
terme municipal d‟Olot estava cultivada i un 3% de la població tenia com a activitat principal
l‟agricultura, actualment aquest paràmetres decreixen ràpidament (CANAL, J. 1989)
-
MAPA DE SÒLS 1:25.000 DEL PARC NATURAL DE LA ZONA VOLCÀNICA DE LA GARROTXA I
LA PLANA AGRÍCOLA DE LA VALL D'EN BAS
Pàgina 25
3.5. Context Geològic
El Parc Natural de la zona volcànica de la Garrotxa es troba situat a l‟extrem nord del Sistema
Transversal Català el qual, amb elevacions de fins a 1.500 metres i disposició allargada de
NW-SE, enllaça el massís dels Pirineus amb les serres costaneres Litoral i Pre-litoral, i separa
les planes de l‟Empordà, Pla de l‟Estany i Osona. El territori és de muntanya mitjana i s‟estén
des dels 200 m d‟altitud a Castellfollit de la Roca fins als 1.027 m del Puigsallança, punt
culminant de la serra de Finestres.
El PNZVG s'assenta damunt d'una zona tectònica accidentada per un conjunt de fractures que
individualitzen un conjunt de blocs enlairats, com són les serres del Corb-Finestres, Sant Julià
de Ramís o la serra de Xenacs, respecte d'una zona deprimida que es coneix com la cubeta
d'Olot, la qual correspon a una fossa tectònica en la que apareixen la major part dels cons
volcànics i de la colades de lava.
La zona volcànica està limitada a l‟est i a l‟oest per dues falles curvilínies de direccions
principals NW-SE, la primera anomenada falla de Banyoles o d‟Albanyà separa la plana
empordanesa i el Pla de l‟Estany dels relleus garrotxins orientals i la segona, la falla d‟Amer o
d‟Hostoles separa les serres de Les Guilleries-Cabrerés dels relleus de la baixa Garrotxa. Al
nord el límit el marca la falla inversa de Vallfogona.
El tret geològic més significatiu del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa ve definit
pel vulcanisme que, a partir de diverses manifestacions al llarg de l‟era quaternària, ha deixat
característiques empremtes en el modelat del paisatge a través de cons volcànics, colades de
lava i valls planeres.
La zona d'ampliació del PNZVG es contextualitza al marge de la cubeta olotina, i es conforma
per una conjunt muntanyós de poca alçada i morfologia suau, d'edat eocena, retallat pels
cursos fluvials que ofereixen zones més amples i planes.
El conjunt de materials aflorants en l‟àmbit del mapa està constituït per materials dels períodes
terciari i quaternari amb absència de materials paleozoics i mesozoics. Per ordre d'edats
aquests materials són: conglomerats, microconglomerats, calcàries, gresos, limolites i lutites,
pel que fa als materials més antic d'edat eocena (Terciari) i de travertins, basalts, piroclastos i
sediments terrígens no consolidats de mides diverses, pel que fa als materials recents d'edat
quaternària associats als règims del rius, dels torrents i de l'activitat volcànica.
-
MAPA DE SÒLS 1:25.000 DEL PARC NATURAL DE LA ZONA VOLCÀNICA DE LA GARROTXA I
LA PLANA AGRÍCOLA DE LA VALL D'EN BAS
Pàgina 26
3.5.1. Substrat Terciari
Format per alternances de roques sedimentàries marines i continentals: calcàries,
conglomerats, gresos, argiles i margues, constitueixen el basament de la zona volcànica i
afloren entre els materials quaternaris suprajacents allà on l‟erosió els ha deixat al descobert,
també conformen les serres que emmarquen la zona.
Aquests materials es van formar durant l‟època eocena, moment en que la Garrotxa ocupava el
llindar d‟una conca marina oberta cap al golf de Biscaia. Aquest ambient geodinàmic va
possibilitar l‟acumulació i formació de paquets de materials de diferents litologies en funció dels
canvis eustàtics que sofrien els nivells de les aigües marines. Períodes de transgressió marina
van propiciar a la formació de dipòsits carbonatats, i períodes de regressió van donar pas al
dipòsit de materials rogencs, com les sorres i les argiles. L‟Orogènia Alpina (des de l'Eocè fins
al Miocè) va sotmetre els materials a un règim compressiu, conseqüència de la subducció de la
subplaca Ibèrica sota l‟Euroasiàtica, que va plegar, fracturar i cavalcar els paquets
sedimentaris.
Les falles que es van generar van ser principalment inverses amb orientacions predominants
NE-SW, com la falla de Vallfogona que limita l‟Alta Garrotxa, de paisatge intrincat i abrupte, de
la Baixa Garrotxa o Pla d‟Olot, de relleus més suaus.
Els materials eocènics formen una complexa estratigrafia descrita per diversos autors. Les
unitats litoestratigràfiques que afloren en l‟àmbit del Parc Natural de les que es fan referència
són les que apareixen a la carta geològica de la Regió Volcànica d‟Olot, elaborada per JM:
Mallarach l‟any 1981. Aquestes són:
- Membre Puigsacalm inferior: format per gresos de granulometria fina, amb
intercalacions margoses. Aquests materials es van sedimentar a la part frontal d‟un
delta.
- Margues de Manlleu: unitat formada per gresos i gresos margosos de gra fi, sovint,
margues blaves i calcarenites bioclàstiques. Aquests materials s‟interpreten que es van
formar en un ambient de barres de badia.
- Formació Bellmunt: litològicament formada per conglomerats, gresos i lutites de colors
vermellosos amb passades de margues que presenten senyals de bioturbació en
alguns trams. Aquesta unitat s‟interpreta com pròpia de paleocanals d‟una sèrie
-
MAPA DE SÒLS 1:25.000 DEL PARC NATURAL DE LA ZONA VOLCÀNICA DE LA GARROTXA I
LA PLANA AGRÍCOLA DE LA VALL D'EN BAS
Pàgina 27
continental de tipus fluvio-torrencial que es van sedimentar en ambient de plana
al·luvial.
- Formació Bracons: formada per margues i gresos de color marró/ocre amb
granulometria variable. Presenta abundant fauna fòssil (nummulits i alveolines) i
senyals de bioturbació. S‟interpreta que aquesta formació es va sedimentar en un
ambient de prodelta i de front deltaic, amb certes influències mareals.
- Formació Vallfogona: formada per una alternança rítmica de margues ocres amb nivells
de gresos calcaris grisencs. Interpretats com dipòsits costaners que passen a l‟oest a
fàcies de turbidites, amb paleocanals procedents de l‟est. Aquesta unitat en alguns
punts passa a estar formada per nivells discontinus que alternen guixos amb argiles
roges o grises, materials formats en llacunes d‟àrees mareals (guixos de Vallfogona).
- Formació de Coubet: formada per alternances de margues, sorrenques i conglomerats
de potències variables. S‟interpreta que aquests dipòsits es van formar en la part frontal
d‟un delta amb influències mareals.
Els relleus eocens que tanquen la cubeta Olotina formen els punts més enlairats de la zona
amb alçades de fins a 1.100 m al Puigsallança. L‟alternança d‟estrats calcaris amb nivells més
tous de materials margosos i sorrencs accentua els processos d‟erosió diferencial creant uns
espedats característics a la zona, com la Serra del Corb-Finestres.
3.5.2. Substrat Quaternari
Representat per litologies sedimentàries i volcàniques.
- Les litologies quaternàries sedimentàries es divideixen en dues unitats: una formada per
materials detrítics: graves, sorres llims i argiles d‟orígens, al·luvial, col·luvial i lacustre, i l‟altra,
formada de travertins. Els dipòsits al·luvials formats per graves i sorres tenen pocs metres de
potència i es disposen propers als cursos fluvials. Els fluvio-torrencials i fluvio-lacustres
corresponen a dipòsits formats en conques endorreiques i a les terrasses fluvials, de matriu fina
amb nivells prims de clastos. Els col·luvials són dipòsits de vessant que es distribueixen al peu
dels relleus eocènics, formats generalment per una matriu fina amb clastos heteromètrics i
angulosos. Els fons de les valls presenten unes característiques de reompliment condicionades
pel barratge ocasionat pels corrents de lava, que obstrueixen els rius i desvien els seus cursos
en busca de materials pre-volcànis més tous per on circular amb més facilitat.
-
MAPA DE SÒLS 1:25.000 DEL PARC NATURAL DE LA ZONA VOLCÀNICA DE LA GARROTXA I
LA PLANA AGRÍCOLA DE LA VALL D'EN BAS
Pàgina 28
- Els materials quaternaris volcànics són de naturalesa bàsica (pobres en sílice) i estan
distribuïts en:
Basalts i basanites molt massives, que formen les colades de lava, emplaçades en els llits
fluvials o als seus marges. En ocasions aquestes laves poden obstruir els cursos dels rius
creant llacs de barratge, que posteriorment es van reblint de materials lacustres o de
sediments fluvials aportats pels propis rius, el cas més excepcional d'aquest procés es situa
a la Vall d'en Bas. A la Garrotxa aquestes antigues zones de mulladius han estat
dessecades per la mà de l‟home a fi de guanyar superfícies aptes pel conreu o la pastura.
Les colades de lava configuren també altiplans i es poden trobar emplaçades en els llits
fluvials o als seus marges. Poden assolir potències d‟1 m fins a més e 30 m, tot i que la
superposició de diverses colades pot construir potències de fins a 120 m com a l‟altiplà
basàltic de Batet
A la zona d'ampliació del PNZVG les colades apareixen a la zona on s'emplacen els
volcans de Sant Marc i Puig Roig, s'estenen fins al mateix nucli de Sant Feliu de Pallerols i
segueixen la vall que actualment defineix el torrent de Bastons, fins al volcà del Traiter.
Apareix també una segona colada de lava, procedent del volcà de les Medes que s'estén
d'Oest a Est.
Piroclastos: cendres, gredes, escòries i blocs, que formen els cons volcànics. Els edificis
volcànics es troben alineats seguint falles, la seva distribució els situa al fons de la plana,
adossats a les serres o a les carenes dels relleus pre-volcànics. Les dimensions dels cons
volcànics és variable, les alçades varien de 15 a 180m i els diàmetres de 40 a 400m, les
pendents dels flancs oscil·len de 22 a 24º. En la majoria dels cons és possible identificar un
únic cràter i poques vegades varis cràters, les morfologies dels cràters pot ser circular o bé
esbocada en forma de ferradura, per l‟emissió d‟una colada de lava al final de l‟erupció.
En el cas del sector àmbit de la zona d'ampliació els cons volcànics, que corresponen als
volcans de Sant Marc i el Puig Roig, els edificis estan emplaçats a les serres eocenes. És
difícil reconèixer el cràter d'aquests volcans, tot i que la seva morfologia cònica és fàcil de
reconèixer en el paisatge. Els mantells piroclàstics que es desenvolupen als marges dels
cons volcànics donen lloc a morfologies planes i molt fèrtils en les que apareixen sòls molt
vermells aprofitats per cultius de farratges.
L‟origen dels materials efusius rau en una recent activitat volcànica que es va manifestar al NE
de Catalunya, durant el neogen i el quaternari, dins d‟una tectònica extensiva que va actuar
durant les últimes fases de l‟Orogènia Alpina. La distensió que va afectar a la zona comportà un
-
MAPA DE SÒLS 1:25.000 DEL PARC NATURAL DE LA ZONA VOLCÀNICA DE LA GARROTXA I
LA PLANA AGRÍCOLA DE LA VALL D'EN BAS
Pàgina 29
aprimament de l‟escorça terrestre i la formació d‟un sistema de falles normals amb orientacions
NW-SE, com les falles d‟Amer i Albanyà. Aquest sistema de fractures va individualitzar els
materials en un sistema de blocs aixecats (horts), com el Cabrerès, i blocs enfonsats (fosses),
com la Cubeta Olotina.
Composició química dels materials volcànics:
Els magmes que donen lloc a aquest tipus de vulcanisme són essencialment de composició
bàsica (48 a 52% de SiO2), fet que indica que el seu ascens va ser ininterromput des de les
zones mantèl.liques fins la superfície. La composició de les laves d‟aquesta zona volcànica,
permet agrupar-les en dos conjunts: laves basàltiques i laves basanítiques, ambdues dins del
grup dels basalts alcalins, amb un elevat contingut de Na i K.
La mineralogia d‟aquestes roques basàltiques es ben simple, ja que en la majoria dels casos
només s‟observa la presència de petits fenocristalls d‟olivina, piroxens i plagiòclasi, dins d‟una
matriu parcialment vítria. Les roques de la Garrotxa són molt homogènies pel que fa al seu
contingut en elements majors i només el Ti, Ni, Co, Cr i terres rares mostren diferències
significatives d‟unes roques a les altres.
3.6. Hidrologia
Una bona part de la superfície del Parc Natural es troba a les capçaleres del riu Fluvià i del seu
afluent el Ser, llevat del sector sud on la zona és drenada per la xarxa hidrogràfica dels rius
Brugent i Llémena, afluents del riu Ter.
Els cursos fluvials dels rius Fluvià i del Brugent han estat sotmesos a forçats i sobtats
rejoveniments i s‟han vist modificats els traçats de les seves lleres, a causa de l‟activitat
volcànica. Repetides emissions de lava, espaiades en el temps per grans períodes de
tranquil·litat volcànica, van esguimbar-se a favor del pendent i van fluir encaixonades pel fons
de les valls a través dels llits fluvials. Les colades de lava, en alguns punts, van obstruir els
cursos dels rius creant veritables llacs de i creant fons de vall planers on s‟ha possibilitat
l‟acumulació de sediments d‟origen fluvio-torrencial i lacustre, en alguns casos de grans
dimensions, com a la Vall de Bianya, o menors com el cas del Pla de Sacot. Per aquest motiu
actualment encara es troben punts on es localitzen nivells freàtics molt alts i fins i tot
aiguamolls, com el Prat de la Plaça, Estanys de Can Jordà o Estanys de la Moixina.
Els perfils dels rius es van veure modificats i els corrents d‟aigua es van veure lateralment
desplaçats a fi d‟excavar nous llits fluvials, en busca de materials més tous, a les zones de
-
MAPA DE SÒLS 1:25.000 DEL PARC NATURAL DE LA ZONA VOLCÀNICA DE LA GARROTXA I
LA PLANA AGRÍCOLA DE LA VALL D'EN BAS
Pàgina 30
contacte entre els basalts i les roques sedimentàries eocèniques pre-volcàniques. Aquest
fenomen es avui observable al peu de les cingleres basàltiques, com la de Castellfollit de la
Roca, on l‟erosió dels rius han deixat al descobert talussos verticals que van reculant
paral·lelament per l‟enderroc i arrossegament de blocs riu avall. La repetició successiva
d‟aquest fenomen ha creat una xarxa de drenatge sinuosa i desplaçada als laterals de les valls.
La sobreposició de nombrosos corrents de lava a les valls de Batet ha configurant un altiplà
basàltic d‟alta permeabilitat on els cursos d‟aigua superficial són absents i la circulació hídrica
és subterrània. (MALLARACH, J.M; RIERA, M., 1981).
Finalment la modificació del perfil de la xarxa de drenatge ha facilitat la formació de cons de
dejecció que cobreixen en alguns punts els laterals de les planes en contacte amb els
vessants.
-
MAPA DE SÒLS 1:25.000 DEL PARC NATURAL DE LA ZONA VOLCÀNICA DE LA GARROTXA I
LA PLANA AGRÍCOLA DE LA VALL D'EN BAS
Pàgina 31
4. ELS SÒLS
En aquest apartat es desenvolupen tots aquells aspectes que descriuen els sòls de la zona,
així com mostra les eines per poder fer una lectura i interpretació del mapa i la llegenda
associada.
4.1. Introducció
L'objectiu fonamental d'un mapa de sòls es mostrar la distribució geogràfica dels sòls i
descriure les seves característiques per tal de poder fer prediccions sobre el seu
comportament.
La cartografia de sòls porta a dibuixar unes àrees amb un nivell d'homogeneïtat suficient per als
objectius previstos. Cadascuna de les àrees representades, delineacions de sòls, ve definida
per un traç que representa el límit entre diferents tipus de sòls i queda determinat amb major o
menor precisió en funció de l'escala del mapa.
En un mapa definim la unitat cartogràfica com el conjunt de totes les delineacions que
presenten la mateixa significació. Cada superfície o delineació que correspon a una mateixa
unitat cartogràfica ve identificada al mapa pel mateix símbol o codi.
La llegenda del mapa de sòls consisteix en una relació ordenada de les unitats cartogràfiques
que apareixen en el mapa. Aquesta relació s'ha estructurat per unitats fisiogràfiques que, al seu
torn, s'han subdividit per unitats geomorfològiques. Podem considerar, per tant, que la llegenda
és fisiogràfica i explicativa. Les unitats cartogràfiques emprades són consociacions, complexos
i àrees miscel·lànies. Cada unitat cartogràfica ve indicada al mapa i al text per lletres (Ab,
Fb...etc) que fan referència al tipus de sòls (unitats taxonòmiques) i a les diferents fases.
La unitat taxonòmica emprada és la Sèrie, que és el nivell taxonòmic més ric en informació i per
tant aquell a partir del que es poden fer el major nombre d'interpretacions de la informació dels
sòls. Les sèries s'han denominat amb noms locals, procedents de l'indret on han estat descrites
per primera vegada.
Els sòls dins d'una sèrie es diferencien en aspectes que afecten al maneig com son: la textura
superficial, el pendent, la pedregositat, la presència d'afloraments rocosos i el material originari,
aspectes tots ells recollits a nivell de fase i que configuren el nom de la unitat cartogràfica.
-
MAPA DE SÒLS 1:25.000 DEL PARC NATURAL DE LA ZONA VOLCÀNICA DE LA GARROTXA I
LA PLANA AGRÍCOLA DE LA VALL D'EN BAS
Pàgina 32
Atès que les unitats taxonòmiques han de tenir uns límits conceptuals precisos per poder ser
emprades, en delinear les unitats cartogràfiques s‟han d‟incloure altres sòls que no es troben
dins de l'interval de la unitat taxonòmica. Aquests sòls es denominen inclusions, les quals són
anomenades inclusions de sòls similars si la seva resposta al maneig no difereix de la del sòl
que dóna nom a la unitat, i inclusions de sòls dissemblants o contrastades si la resposta al
maneig és diferent.
4.2. Llegenda del mapa de sòls
La llegenda quedarà ordenada per unitat fisiogràfica, establertes en funció de la seva posició
relativa (de posicions més elevades a posicions més baixes), i unitats geomorfològiques
(divisòries, plataformes, vessants, terrasses, fons de vall...).
Dins d‟aquestes subdivisions s‟enumeraran en primer lloc les consociacions, relacionades en
funció de les limitacions que presenten (profunditat, elements grossos, textura...); a continuació
apareixeran els complexes, relacionats pel mateix criteri de limitacions i, finalment, les àrees
miscel·lànies.
La estructura de la llegenda és: - Epígraf. Ex Aa.
- Nom de la unitat cartogràfica: composat pel nom de la sèrie, la fase de textura superficial i la
fase de pendent
- Descripció: on es defineix la profunditat del sòl, la classe de drenatge i la classe textural. Així
mateix descriurà la posició geogràfica on es localitza, la textura superficial i les fases que
establertes per aquest mapa (pedregositat i afloraments rocosos).
Exemple: Aa. Sant Privat, franca, del 2 al 5% de pendent.
Són sòls profunds, ben drenats i de textura mitjana. S'han desenvolupat en posicions de fons pla, de pendent suau, presenten una textura superficial franca, lleugerament pedregosos i lleugerament rocosos. L'ús del sòl és per pastura.
Les fases que s'han considerat per confeccionar aquesta cartografia es descriuen a l'Annex I.
Metodologia per l'estudi de sòls
La llegenda s'ha ordenat per unitats fisiogràfiques i pels materials geològics que es localitzen
dins de cada una de les unitats fisiogràfiques. Dins d'aquestes subdivisions s'enumeren en
primer lloc les consociacions, relacionades en funció de les limitacions que presenten
-
MAPA DE SÒLS 1:25.000 DEL PARC NATURAL DE LA ZONA VOLCÀNICA DE LA GARROTXA I
LA PLANA AGRÍCOLA DE LA VALL D'EN BAS
Pàgina 33
(profunditat, elements grossos, textura, etc), a continuació apareixen els complexos, relacionats
pel mateix criteri de limitacions i, finalment les àrees miscel·lànies.
4.2.1. Unitats Fisiogràfiques
Es consideren unitats fisiogràfiques, aquelles àrees naturals del territori, de grans dimensions,
perfectament cartografiables a gran escala, amb continuïtat superficial, que presenten unes
característiques geomorfològiques pròpies i identificatives que les caracteritzen i diferencien de
la resta.
1. Sòls desenvolupats damunt del substrat eocè (gresos, calcàries, margues i
conglomerats)
2. Sòls desenvolupats damunt de dipòsits volcànics massius (basalts)
3. Sòls desenvolupats damunt de dipòsits volcànics vesiculars (piroclastos)
4. Sòls desenvolupats damunt de materials detrítics terrígens (dipòsits al·luvials,
col·luvials i lacustres)
4.2.2. Llistat de sèries definides
A l'àmbit de la zona volcànica i la plana agrícola de la Vall d'en Bas s'han definit un total de 37
sèries i 13 complexos
SÈRIES
Aiguanegra,
Andana
Batet,
Begudà,
Berenguer
Bisaroques
Boscà
Can Borrec
Can Gil
Can Jordà
Can Patxet,
Can Rubau
Carrilet,
Casanova,
Casica
Claperols
Clos
-
MAPA DE SÒLS 1:25.000 DEL PARC NATURAL DE LA ZONA VOLCÀNICA DE LA GARROTXA I
LA PLANA AGRÍCOLA DE LA VALL D'EN BAS
Pàgina 34
Codina
Croscat
Fageda
Feixa Sequer
Fluvià
La Tuta
Les Comes
Llopart
Paraire
Pascol
Plaça Ribera
Prat de la Plaça
Puig Jordà
Ridaura
Rocanegra
Safont
Sant Iscle
Sant Privat
Santa Margarita
Serrat
Taberner
Terrers
Torralles
Traiter
Xenacs
COMPLEXOS
Complex Les Comes i Xenacs, francoarenosa, de 35 a 45% de pendent
Complex Llopart i Casanova, francollimosa, de 11 a 20% de
Complex Sant Privat i Les Comes, francollimosa, del 36 al 45% de pendent
Complex Xenacs i Sant Privat, franca, del 36 al 45% de pendent
Complex Safont i Sant Privat, del 6 al 10 % de pendent
Complex Sant Privat i Casanova, francollimosa, del 2 al 10% de pendent
Complex Can Patxet i Batet, francoargilosa, del 2 al 5% de pendent
Complex Batet i Can Rubau, francollimosa, del 6 al 10% de pendent
Complex Plaça Ribera i Sant Iscle, franca, del 6 al 10% de pendent
Complex Rocanegra i Croscat, franca, del 36 al 45% de pendent
-
MAPA DE SÒLS 1:25.000 DEL PARC NATURAL DE LA ZONA VOLCÀNICA DE LA GARROTXA I
LA PLANA AGRÍCOLA DE LA VALL D'EN BAS
Pàgina 35
Complex Traiter i Bisaroques, franca, del 11 al 20% de pendent
Complex Can Gil i Prat de la Plaça, francoarenosa, del 21 al 45% de
pendent
Complex Serrat i Codina, franca, del 11 al 20% de pendent
4.2.3. Llegenda d'unitats cartogràfiques
La descripció de les unitats cartogràfiques es troba a l'annex V, que relaciona el mapa amb la
llegenda.
1. Sòls desenvolupats damunt del substrat eocè (gresos, calcàries, margues i conglomerats)
AA. Aiguanegra, francoargilosa, del 2 al 5% de pendent
AB. Aiguanegra, francollimosa, del 21 al 35% de pendent
BA. Casanova, francoarenosa, més del 11 al 20 % de pendent
BB. Casanova, franca, més del 45% de pendent
CA. Les Comes, franca, del 6 al 10% de pendent
CB. Les Comes, franca, del 11 al 20% de pendent
CC. Les Comes, francoargil·loarenosa, del 21 al 35% de pendent
CD. Les Comes, francoarenosa, del 36 al 45% de pendent
DA. Llopart, francoarenosa, del 11 al 20% de pendent
EA. Sant Privat, francolllimosa, del 6 al 20% de pendent.
EB. Sant Privat, francollimosa, del 11 al 20% de pendent
EC. Sant Privat, francollimosa, del 21 al 35% de pendent
FA. Xenacs, franca, del 10 al 20% de pendent
GA. Complex Les Comes i Xenacs, francoarenosa, de 35 a 45% de pendent
HA. Complex Llopart i Casanova, franca, de 35 a 45% de pendent
HB. Complex Llopart i Casanova, francollimosa, de 20 a 35% de pendent
HC. Complex Llopart i Casanova, francoarenosa, de 35 a 45% de pendent
IA. Complex Sant Privat i Les Comes, francollimosa, del 36 al 45% de pendent
JA. Complex Xenacs i Sant Privat, franca, del 36 al 45% de pendent
KA. Complex Safont i Sant Privat, del 6 al 10 % de pendent
KB. Complex Safont i Sant Privat, del 11 al 20 % de pendent
LA. Complex Sant Privat i Casanova, francollimosa, del 2 al 10% de pendent
LB. Complex Sant Privat i Casanova, francollimosa, del 11 al 20% de pendent
LC. Complex Sant Privat i Casanova, francollimosa, del 21 al 35% de pendent
LD. Complex Sant Privat i Casanova, francoarenosa, del 36 al 45% de pendent
2. Sòls desenvolupats damunt de dipòsits volcànics massius (basalts)
-
MAPA DE SÒLS 1:25.000 DEL PARC NATURAL DE LA ZONA VOLCÀNICA DE LA GARROTXA I
LA PLANA AGRÍCOLA DE LA VALL D'EN BAS
Pàgina 36
MA. Batet, francollimosa, del 11 al 20% de pendent
MB. Batet, francollimosa, del 21 al 35% de pendent
NA. Begudà, franca, menys del 2% de pendent
ÑA. Can Patxet, francoargilosa, del 11 al 20% de pendent
OA. Carrilet, franca, de 2 al 5% de pendent
PA. Plaça Ribera, franca, del 10 al 20% de pendent
PB. Plaça Ribera, franca, del 35 al 45% de pendent
QA. Sant Iscle, franca, de < 2% de pendent
QB. Sant Iscle, francollimosa, del 10 al 20% de pendent
RA. Complex Can Patxet i Batet, francoargilosa, del 2 al 5% de pendent
RB. Complex Can Patxet i Batet, francoargilosa, del 10 al 20 % de pendent
SA. Complex Batet i Can Rubau, francollimosa, del 6 al 10% de pendent
TA. Complex Fageda i Can Patxet, franca, del 2 al 5% de pendent
UA.Complex Plaça Ribera i Sant Iscle, franca, del 6 al 10% de pendent
UB Complex Plaça Ribera i Sant Iscle, franca, del 10 al 20% de pendent
UC Complex Plaça Ribera i Sant Iscle, franca, del 21 al 35% de pendent
3. Sòls desenvolupats damunt de dipòsits volcànics vesiculars (piroclastos)
VA. Bisaroques, franca, de < 2% de pendent
VB. Bisaroques, francoargilosa, del 11 al 20% de pendent
VC. Bisaroques, francollimosa, del 21-35% de pendent
WA. Can Borrec, francollimosa, del 2 al 5% de pendent
WB. Can Borrec, franca, del 11 al 20% de pendent
WC. Can Borrec, franca, del 21 al 35% de pendent
XA. Can Jordà, francoarenosa, del 2 al 5% de pendent
XB. Can Jordà, franca, del 21 al 35% de pendent
YA. Claperols, franca del 6 al 10% de pendent
ZA. Croscat, franca, del 2 al 5 de pendent
ZB. Croscat, francoarenosa, del 6 al 10% de pendent
Aa. La Tuta, francoarenosa, del 11 al 20% de pendent
Ba. Puig Jordà, francoarenosa, menys del 2% de pendent
Ca. Rocanegra, franca, del 6 al 10% de pendent
Cb. Rocanegra, franca, del 21 al 35% de pendent
Cc. Rocanegra, franca, del 35 al 45% de pendent
Da. Traiter, franca del 2 al 5% de pendent
Db. Traiter, franca del 6 al 10% de pendent
Dc. Traiter, franca del 21 al 35% de pendent
-
MAPA DE SÒLS 1:25.000 DEL PARC NATURAL DE LA ZONA VOLCÀNICA DE LA GARROTXA I
LA PLANA AGRÍCOLA DE LA VALL D'EN BAS
Pàgina 37
Ea. Santa Margarita, francoarenosa, del 6 al 10% de pendent
Eb. Santa Margarita, francoarenosa, del 21 al 25% de pendent
Ec. Santa Margarita, franca, del 36 al 45% de pendent
CaZA. Complex Rocanegra i Croscat, franca, del 36 al 45% de pendent
DaVB. Complex Traiter i Bisaroques, franca, del 11 al 20% de pendent
DaVC. Complex Traiter i Bisaroques, franca, del 21 al 35% de pendent
4. Sòls desenvolupats damunt de materials detrítics terrígens (dipòsits al·luvials,
col·luvials i lacustres)
Fa. Andana, francoarenosa, de
-
MAPA DE SÒLS 1:25.000 DEL PARC NATURAL DE LA ZONA VOLCÀNICA DE LA GARROTXA I
LA PLANA AGRÍCOLA DE LA VALL D'EN BAS
Pàgina 38
Sa. Taberner, francoargilosa, de < 2 al 5% de pendent
Sb. Taberner, francoargilosa, del 11 al 20% de pendent
Sc.Taberner, francollimosa, del 21 al 35% de pendent
Ta. Complex Can Gil i Prat de la Plaça, francoarenosa, del 21 al 45% de pendent
Ua. Complex Serrat i Codina, franca, del 11 al 20% de pendent
Ub. Complex Serrat i Codina, francoarenosa, del 2 al 5% de pendent
ÀREES MISCEL·LÀNIES:
L. Afloraments rocosos
M. Zones urbanitzades i urbanitzables
N. Zones fortament erosionades i explotacions mineres a cel obert
O. Abocadors
4.2.4. Descripció de les Unitats Cartogràfiques
Les unitats cartogràfiques (UC) són una representació simplificada de la realitat del terreny
sobre d'un mapa, corresponen a cada un dels polígons que apareixen al mapa. Cada una de
les UC delimitades en aquesta cartografia s'ha definit en base als escandalls i observacions de
camp. Aquest treball de camp ha permès establir unes relacions de com són els elements del
territori que relacionen sòl-geologia-paisatge i per tant construir un model d'organització i
distribució del sòls.
Es consideren les unitats cartogràfiques de sòls, des del punt de vista edafològic, com: àrees
naturals del terreny amb una topografia i uns sòls identificables i específics que es poden
expressar cartogràficament i descriure per uns paràmetres propis i concisos. És a dir, les UC
s‟han definit considerant principalment la relació entre els aspectes geològics, geomorfològics,
climàtics, paisatgístics i les unitats de sòls.
Al mapa, la UC està integrada pel conjunt de totes les delineacions de sòl que tenen la mateixa
significació. Sota aquest concepte cada superfície que correspongui a una mateixa UC vindrà
identificada en el mapa pel mateix símbol. La llegenda del mapa es construeix en base a la
llista ordenada de totes les UC que apareixen.
Per qüestions gràfiques i de prospecció no s‟ha representat cap unitat més petita de 5mm de
costat, ja que les superfícies menors no tenen representació i constitueixen una impuresa o
inclusió dins d‟una unitat cartografiada.
-
MAPA DE SÒLS 1:25.000 DEL PARC NATURAL DE LA ZONA VOLCÀNICA DE LA GARROTXA I
LA PLANA AGRÍCOLA DE LA VALL D'EN BAS
Pàgina 39
A la zona agrícola la unitat cartogràfica és la consociació, i a la zona forestal correspon al
complex, segons això les UC representades al mapa són consociacions i complexos.
Les consociacions, es determinen quan en una UC domina un sòl d'una unitat taxonòmica, que
és la que dóna nom. A més, dins d'aquesta UC també hi haurà altres sòls similars i, les
inclusions de sòls disimilars generalment no superen el 10%. Els complexos, es determinen
quan la UC està conformada per sòls disimilars distribuïts de forma imbricada de tal manera
que resulta impossible separar-los
-
MAPA DE SÒLS 1:25.000 DEL PARC NATURAL DE LA ZONA VOLCÀNICA DE LA GARROTXA I
LA PLANA AGRÍCOLA DE LA VALL D'EN BAS
Pàgina 40
5. FORMACIÓ DELS SÒLS
El sòl s‟entén com a la conseqüència de la interacció d'uns factors anomenats formadors o
edafogènics, tal i com queda expressat a l'equació de Jenny (1941) en la que s'estableix una
relació matemàtica entre els imputs o factors formadors i els ouputs o sòl segons s'estableix:
El sòl és un sistema natural, resultat de l‟acció d‟una sèrie de factors formadors: material
original, clima, geomorfologia, organismes vius i temps. En teoria, els valors que assoleixen
aquests factors en cada punt determinen el tipus de sòl, així com les seves característiques i
qualitats.
La variabilitat de sòls por explicar-se en base al canvi de valor dels factors formadors. La
problemàtica de l‟equació radica en que ha estat molt poques vegades resolta i sempre només
per un únic factor de l‟equació deixant constants la resta.
Per als sòls originats a partir de materials volcànics intuïm possible la resolució de la equació
en base al factor formador temps, establint el que s‟anomena una cronoseqüència.
En cartografia detallada de sòls l‟equació ens resulta molt útil alhora de construir models de
relació sòl-paisatge que serveixen, en principi, per a situar de forma temptativa els límits dels
sòls. Posteriorment aquests límits s‟han de validar en camp, mitjançant observacions
sistemàtiques que permeten confirmar o modificar els models. En aquest sentit alhora de
determinar les Unitats Cartogràfiques s‟han tingut en compte els factors Material Originari i
Geomorfologia o Fisiografia.
L‟efecte dels factors formadors es mostra a través dels processos formadors, els quals en
darrer terme seran els responsables de les característiques fisico-químiques del sòl.
5.1. Factors formadors
Material originari
El material originari és aquell a partir del qual s‟ha format el sòl, pel que no cal confondre el
terme amb el de roca mare o material subjacent.
Constitueix el factor mes rellevant al disposar d'un estrat litològic volcànic excepcional a la
Península Ibèrica.
Sòl=f {material originari, clima, geomorfologia, organismes vius, temps}
-
MAPA DE SÒLS 1:25.000 DEL PARC NATURAL DE LA ZONA VOLCÀNICA DE LA GARROTXA I
LA PLANA AGRÍCOLA DE LA VALL D'EN BAS
Pàgina 41
Es distingeixen dos grups de formacions litològiques les sedimentàries (margues, gresos,
conglomerats i calcàries) i les volcàniques (basàltiques piroclàstiques i massives) i els
processos d'erosió i acumulació que constitueixen els sediments quaternaris de litologia
heterogènia que hem anomenat materials detrítics terrígens.
El clima
Macroclimàticament es considera una àrea humida diferenciada totalment del clima de la resta
de l'àrea mediterrània a la que pertany, particularitat que accelera els processos edafogenètics i
evolutius del sòl. Cal tenir en compte però que existeixen substrats geològics molt antics, com
els relleus calcaris que són eocènics i que per tant alguns dels sòls que es desenvolupen sobre
aquests materials hauran estat sotmesos a condicions climàtiques canviants.
Geomorfologia
La variabilitat fisiogràfica determina en gran mesura la diversitat de sòls del PNZVG. Cal
contemplar en primer terme els processos erosius que comporten la pèrdua de materials a les
parts altes dels massissos muntanyosos amb pendents forts, localitzats sobretot als marges de
la cubeta i l'acumulació d'aquests en forma de col·luvis a les parts baixes amb trencament de
pendent.
Per altra banda l'acció de la xarxa de drenatge, interrompuda en bona part per l'aparició de les
formacions volcàniques, fa que s'acumulin materials fins en forma de sediments fluvio-
torrencials.
La xarxa de drenatge primària constituïda pels rius Fluvià i Ridaura porten materials procedents
de punts més allunyats i que s'acumulen als punts on la geomorfologia disminueix la capacitat
erosiva dels rius.
Actualment els processos estan molt esmorteïts per l‟acció de l‟home que ha construït bancals i
terrasses que estabilitzen els pendents i per les denses masses forestals que fixen el sòl. No
obstant aquest equilibri es alterable si es produeixen usos inadequats com ara la desforestació.
Un exemple pràctic el trobem a l‟anomenada “Muntanya Pelada”, al nord del terme municipal
d‟Olot on s‟observen incipients “Bad Lands”.
Organismes vius
Un dels principals organismes vius responsable en la gènesi de sòls és l'home, que ha actuat
durant segles i continua llur activitat modelant el paisatge. L'home ocupa el medi i el modifica
eliminant la vegetació natural, conreant del sòl, construint bancals, introduint sistemes de
drenatge artificial i reforestant.
-
MAPA DE SÒLS 1:25.000 DEL PARC NATURAL DE LA ZONA VOLCÀNICA DE LA GARROTXA I
LA PLANA AGRÍCOLA DE LA VALL D'EN BAS
Pàgina 42
Tot i que actualment l‟abancalament ha conduït a la estabilització del sòls, quan es van
construir es va passar prèviament per a l‟eliminació de les masses boscoses, amb efectes
erosius molt intensos que han cobert de sediments els fons de vall. Aquest és el motiu pel que
no es localitzen sòls desenvolupats sobre els sediments lacustres que conformaven la majoria
de cursos fluvials interromputs per colades basàltiques.
Dins la fauna subterrània cal tenir en compte l'activitat dels lumbrícids presents en densitats
importants en la majoria de sòls del parc.
Temps
La formació d'un sòl requereix del temps en que els factors formadors poden actuar. Aquest ha
estat més llarg en sòls calcaris situats en àrees geomorfològicament estables i menor en les
àrees d'acumulació de sediments fluvials. En un interval intermig de temps es troben els sòls
desenvolupats sobre materials volcànics.
5.2. Processos formadors
L'acció dels factors formadors condicionen totalment la gènesis i evolució d'un sòl. Les formes
per les quals l'evolució es duu a terme s'anomenen processos formadors i poden classificar-se
segons diversos criteris.
Considerant els fenòmens i components implicats als sòls de la Garrotxa, els processos
formadors naturals es poden agrupar en:
Transformacions dins del sòl:
Meteorització de les roques sedimentàries i volcàniques.
Oxidoreducció.
Hidratació de vidres volcànics i minerals primaris.
Addicions dintre del sòl:
Enfosquiment per acumulació de matèria orgànica.
Desenvolupament d‟estructura.
Translocacions:
Moviment de carbonats.
Moviment de guixos.
Moviment d‟argiles.
Pèrdua de components:
-
MAPA DE SÒLS 1:25.000 DEL PARC NATURAL DE LA ZONA VOLCÀNICA DE LA GARROTXA I
LA PLANA AGRÍCOLA DE LA VALL D'EN BAS
Pàgina 43
Erosió.
Neoformacions:
Neoformació d‟argiles.
I els processos formadors induïts per l‟acció de l‟home són:
Erosió-conservació de sòls.
Alteració de la disposició natural d‟horitzons i materials.
Destrucció d‟horitzons.
Destrucció de l'al·lofana.
6. CLASSIFICACIÓ DE SÒLS
La classificació dels sòls cartografiats s'ha realitzat en base al sistema desenvolupat als Estats
Units, anomenat Soil Taxonomy System (SSS, 2006.), actualment gestionat pel NRCS (Natural
Resources Conservation Service) del Departament d‟Agricultura dels Estats Units (USDA).
La classificació s‟ha realitzat al nivell de sèrie, que és la categoria més baixa i més rica en
informació del sistema de classificació Soil Taxonomy i, per tant, la més adient en una
cartografia detallada.
Les sèries es defineixen en base a característiques permanents del perfil i el seu ús permet, a
més de conèixer ràpidament les característiques més importants dels sòls, establir correlacions
amb altres sòls que es troben en unes condicions similars i transferir els coneixements sobre
l'aptitud a diferents escenaris de tipus de sòls similars.
Les sèries prenen el nom del lloc geogràfic on aquest tipus de sòl s'ha descrit per primer cop, o
bé el nom d'un indret on la sèrie sigui particularment predominant.
En aquesta cartografia s'han emprat un total de 37 sèries (inclou la zona del PNZVG i la plana
agrícola de la Vall d'en Bas). Amb aquestes sèries es representa la variabilitat edàfica de tota
l'àrea cartografiada. Algunes d'aquestes sèries, però, no apareixen en una superfície prou
amplia com per a ser cartografiades i, únicament, corresponen a inclusions dins de les unitats
cartogràfiques.
La classificació temptativa de les sèries apareix a l'apartat 6.2. A l'Annex 3 es troba una
descripció detallada de les sèries, així com del pedió representatiu de cadascuna d'elles.
-
MAPA DE SÒLS 1:25.000 DEL PARC NATURAL DE LA ZONA VOLCÀNICA DE LA GARROTXA I
LA PLANA AGRÍCOLA DE LA VALL D'EN BAS
Pàgina 44
Els sòls del PNZVG de la Garrotxa s'han classificat fins al nivell de SÈRIE amb quatre fases de
sèrie que comprenen la pedregositat superficial, els afloraments rocosos, la textura de l'horitzó
superficial i el pendent general.
El règim d‟humitat dels sòls s‟ha considerat ÚDIC (SSS, 1975) a partir del balanç hídric (Fig.
4.3.), en aquesta opinió coincideixen ANTUNEZ (1996), BECH et al (1984), ROQUERO et al
(1976), malgrat que caldria realitzar estudis específics per a caracteritzar-lo i que en
determinats punts són més secs, el que podria portar a pensar en un règim Ùstic. El règim de
temperatura de sòl s‟ha estimat MÈSIC, partint de la temperatura mitjana de l‟àrea de 12.4ºC
(Veure apartat 4.3. de la memòria).
S„han cartografiat un total de 54 Famílies pertanyents als ordres ANDISOLS, MOLLISOLS,
INCEPTISOLS, ENTISOLS i ALFISOLS.
Es destaca que no s‟ha identificat cap subgrup Aquic i tant sols tres subgrups Oxiaqüic de
reduïda extensió, malgrat les característiques geomorfològiques de la zona. En aquest sentit,
cal aclarir que segons els conceptes del Soil Taxonomy, introduïts els darrers anys i que
incorporen la versió emprada en aquest mapa (SSS, 2006), els Oxiaqüic només requereixen un
cert temps de saturació, en el sentit de potencial matricial (>1KPa) i no de manca d‟oxigen com
requerien les primeres versions.
Pel que fa a les diferents famílies cartografiades amb el sistema FAO (2006), el nombre és molt
més reduït, per les característiques del sistema. Segons la co