m1 metodologia unitat 4
DESCRIPTION
m1 metodologia unitat 4 fcfTRANSCRIPT
U�ITAT 4U�ITAT 4
DISSE�Y DE L’ESTRATÈGIA
DIDÀCTICA
“CO�SERVACIO�S”
1
UNITAT 4
DISSENY DE L’ESTRATÈGIA DIDÀCTICA “CONSERVACIONS”
Seguint la línia de les metodologies actives,
proposem tres estratègies didàctiques per a
treballar els continguts de l’entrenament. En
aquesta sessió treballarem l’estratègia
didàctica “conservacions”. L’objectiu
d’aquesta sessió és conèixer els elements que
permeten construir jocs segons l’estratègia
didàctica “conservacions”
b- El nombre mínim de jugadors de camp –
sense comptar el porter – és de 3 per equip
(Garganta, 2000; Queiroz, 1983). A un equip
format per 2 jugadors li falten elements
bàsics de les relacions entre companys que es
donen al futbol, que amb 3 jugadors ja poden
estan presents.
c- Pot haver comodins d’atac o defensa, per
Abans de donar les pautes específiques per
aquesta estratègia, farem un recordatori dels
elements que no varien en cap tipus de tasca.
Aquests són:
a- Les dimensions de l’espai han de ser les
reals per a cada categoria (Tamarit, 2008). En
cas de disposar de menys espai, utilitzarem el
més gran possible. Per exemple, si un equip
aleví juga a la competició futbol 7, l'espai
ideal de treball per fer un “partit” de 4 contra
4, seria aproximadament (depèn del contingut
o l'activitat) la meitat del camp de futbol 7.
tal de buscar la igualtat, inferioritat o
superioritat numèrica (Castellano, 2005). Per
exemple, en un joc de 3 jugadors contra 3
jugadors més 2 comodins d'atac, l'equip
atacant té 2 jugadors més que el defensor.
Aquest fet ajudarà a l'aparició de determinats
continguts, com ara recolzaments o passades.
d- No ha d’haver més de 2 comodins, i el
nombre màxim de jugadors per equip ha
d’estar dins del nombre de jugadors que
permet la categoria. Per exemple, si en una
categoria determinada el màxim de jugadors
per equip és de 7, i fem un 6 contra 6, només
2
UNITAT 4
DISSENY DE L’ESTRATÈGIA DIDÀCTICA “CONSERVACIONS”
podrà haver un comodí perquè aquest
completa un equip fins al seu màxim. En
canvi, si fem un 4 contra 4, sí que poden
haver 2 comodins.
Veiem ara quin són els elements propis de la
forma didàctica “conservacions”.
1-No hi ha porteries, ja que l’objectiu del joc
és mantenir la possessió de la pilota el major
temps possible. Es pot puntuar d'altres
- En un altre tipus de joc s’ha d’atacar i
defensar en una direcció determinada, per
tant, en aquest cas l’espai és polaritzat
(Castellano, 2005). Es a dir, l'equip que té la
pilota ha d'atacar un espai concret, i l'equip
que no té l'ha pilota ha de defensar aquest. El
joc no s'allunya tant de la especificitat d'un
partit, ja que es defensa i s'ataca en funció
d'un espai i dels contraris.temps possible. Es pot puntuar d'altres
maneres que veurem més endavant, però
sempre sense perdre la possessió després
d'haver puntuat.
2-Diferenciem 2 tipus de jocs a les
conservacions en funció de la polarització o
no de l'espai:
- En un tipus de joc no s’ha d’atacar ni
defensar en una direcció concreta, és a dir,
l’espai no és polaritzat. El joc s'allunya més
de la especificitat d'un partit, ja que no es
juga en funció de la porteria i dels contraris,
sinó en funció dels contraris i la pilota.
d'un espai i dels contraris.
3-No hi ha porters perquè no han de defensar
cap porteria. De totes maneres, és positiu que
els porters participin en el joc per millorar el
seu joc amb els peus.
4-Hi ha un nombre màxim de jugadors, que
depèn de la categoria: per a pre-benjamí i
benjamí el màxim és 4 contra 4; i per a aleví i
infantil el màxim és 6 contra 6. Aquesta
elecció de nombre de jugadors està realitzada
segons les capacitats de cada edat, i seguint la
línia de països com Holanda, Alemanya,
Suècia i Anglaterra, entre d'altres, on
3
UNITAT 4
DISSENY DE L’ESTRATÈGIA DIDÀCTICA “CONSERVACIONS”
existeixen les modalitats de competició de
futbol 3, 5, 7, 9 i 11. També cal considerar
que jugant sense porteries, si hi ha més de 6
jugadors en un mateix equip, comença a
haver jugadors que no tenen una funció
tàctica continua.
5-El joc s’ha de desenvolupar de forma
contínua, és a dir, la possessió de la pilota pot
- Mantenir la possessió de la pilota durant un
temps determinat. Per exemple, puntuar si
l'equip està 30 segons sense perdre la pilota.
- Arribar a un espai del camp sense perdre la
possessió de la pilota. S'intenta que el joc no
s'allunyi tant de la especificitat d'un partit, ja
que es defensa i s'ataca en funció d'un espai i
dels contraris.
- Passar per un espai, i sense perdre lapassar d’un equip a un altre, sense que
condicioni el temps de durada de la tasca.
(Castellano, 2005). Per exemple, quan
l'entrenador fixa un temps de duració
determinat a la tasca, els 2 equips poden
prendre's la pilota entre ells, sense que aquest
fet condicioni el temps de la tasca estipulat
per l'entrenador.
6-Diferenciem 4 formes de puntuar a les
conservacions:
- Fer un nombre determinat de conductes. Per
exemple, fer 10 passades, o participar tot
l’equip.
- Passar per un espai, i sense perdre la
possessió de la pilota, passar per un altre,
tantes vegades com sigui possible. Per
exemple, anar puntuant si es marca a
porteries situades al mig de l’espai de joc.
Finalment us recordem que per tal de revisar
els passos per dissenyar aquest tipus de jocs i
orientar-los cap a l'entrenament d'un
determinat contingut, podeu seguir les
indicacions que apareixen al final dels apunts
corresponents a la unitat de “Disseny de
l'estratègia didàctica PARTITS”
4
UNITAT 4
DISSENY DE L’ESTRATÈGIA DIDÀCTICA “CONSERVACIONS”
Referències
Casàis, L.; Domínguez, E.; Lago, ,C.; et al.
(2009). Fútbol Base: El entrenamiento en la
categorías de formación (vol. I). Pontevedra:
Mcsports.
Castellano, J. (2005). Contenidos de
entrenamiento para el fútbol: propuesta de
Hernández-Ligero, D. I Romagosa, C. (2008).
Apnts iniciació esportiva: futbol. CAFE,
Universitat de Vic (no publicat).
Queiroz, C. M. (1983). Para una teoria do
ensino/treino do futebol. Ludens.
Parlebas, P. (2001). Juegos, deporte y
sociedad. Léxico de praxologiadiseño. I Congreso virtual de investigación en
la actividad física y el deporte, Vitoria-
Gasteiz.
Espar, F. i Gerona, T. (2004).Diseño de tareas
en el entrenamiento. Master profesional en
alto rendimiento en deportes colectivos,
Mastercede, INEF Barcelona.
Garganta, J. (ed.) (2000). Horizontes e
órbitas no treino dos jogos desportivos. Porto
(Portugal): FCDEF.
sociedad. Léxico de praxologia
motriz.Barcelona: Paidotribo.
Sans, A i Frattarola, C. (1996). Entrenamiento
en el fútbol base (2a ed.). Barcelona:
Paidotribo.
Tamarit, X. (2008). ¿Qué es la periodización
táctica?. Pontevedra: Mcsports.
Vilà, J. (2007). La formación en la iniciación
al futbol. Curso de formación en C.F.
Cardedeu.
5