m¿ - uab barcelona · catalanes, etc.). abolidos també les se-ves liéis, oís oatalans passaven...

6
m¿ © ^ L'ONZE JE SETEMBBE ns 2 PORPAVEUDE LA COMISSIÓ D'AíTTjíBfi^S -Maresme,Selva i GironSs - CIVWUUS ^ L'onze de setembre del 1714, des- pres de 9 anys de guerra, assetjada dü- rant 15 mesos, Barcelona queia en poder íahi\ d0la ^ 810 *" 113 franoo-espanyols de Pelip V. Per dret de conquesta, eren abolits tots els organismes estatalsde Catalunya (el Govern de la Generalitat, les Corts Catalanes, etc.). Abolidos també les se- ves liéis, oís oatalans passaven a depea&o del Consejo do Castilla. "Habiendo con la asistenoia divina do mi °a*&a pacificado enteramente mis armas el Principado do Catalunya, tocaba a mi soberanía establecer gobierno en él", diu el decrot de Nova Planta, promulgat per Pelip 7 l'any 1716. ün dols hornos de confianca d'aquest monarca, José Patino,' president de la Real Junta Superior de Justicia y Gobierno, podra escriure deis catalans: "Que aquel grande orgullo está abatido, y respetan ya los preceptos^de V.M. y la jus- ticia, no por afecto y amor, sino por la fuerza superior de las aímas% S'havia perdut la llibertat de Catalunya! pero, oal preguntar,¿quo havia guanyat, en canvi, el poblé de Castella? El diputat Manuel Ferrer i Ciges, en un discurs pronunciat l'any 1713 a les Corts Catalanes, advortia: "Ub he de oallar els falsos pretextos do que se serveixen els Ministres oastellans que tiranitzen els indefensos pobles de Castella, per a imprimir perniciosos máximes en aquells anims ignorants i sensibles, a fi de mantenir-los en la seva dura dominació i far-los mós posat el jou de la seva esclavitud, dones procuren inspirar en llurs cors l'odi i ol rigor contra nosaltres..." I afegia, desprésf "Dignes son de compassió els enganyats pobles de Castella i, en general, tota l'Es- panya, por 1'ambició, la vanitat, i la codicia deis Ministres passats que, com sangone- rea famolenques, han xuolat amb la seva ignorant conducta la sang deis Pobles sen 2 ills| han ocasionat la ruina del regne, dol rei i de la seva propia Patria. És tan antiga com depravada la malicia que han anat alimentant els Ministres Castellana en els ánims d'a- quella dócil Nació, per tal que, dissipades los seves discordies, oís nacionals tingue- ssin mes ma en el poder despotic..." ' Els catanas tenien plena conscieneia de ser - en rolació a la seva época - un deis pobles mes lliures d'Europa. Al mateix temps, consideraven que Castella, un cop derrótats els comuners a Villalar, era un poblé feixugament explotat pels oligarques. Per aixó, amb referencia a Castella, trobem arreu oxpressions semblante a les de Perrer i Ciges. Així, el Despertador de Catalunya, fulletó repartit per tot ol Principat mentro ol setge de Barcelona s'anava tancantj dosprés de fer notar fins a quin punt els catalans constituíen una nació privilegiada, posa de relleu que els habitants de Castella ostan sotmesos a un "insoportable vassallatge"| que, en virtud de les liéis que els han estat imposades,"queden reduits a termes d'esclavitud". Explica com l'explotacio económica que la Cort exerecix sobre els castellans arriba a un extrem insoportable i, per a fer—nos comprendre, reprodueix l'explicacio d'una vella castellana que no os va aixecar quan Pe- lip IV passava per davant de la porta de casa seva'i continua filantf com sigui que el rei la va tractar de poc respectuosa a la majestat, ella respongué: "Sonyor, tot ol tomps que gastarla en cortesias era faria falta per a guanyar el que tinc menester per pagar els Quints, Aleábales; i demés drets de V.M.,que importen crescu- da quantitat, sobre no teñir mes bens que la filosa." ^L'onze de setembre del 1714» Catalunya passava a dependre del Conse.io de Castilla! pero ol poblé castella no en treia cap profit. Al oontrari, els oligarques que el doni- naven, amb la nova conquesta s'havicn'enfortit. Despres, durant mes de'dos segles, els oatalans's'han osforcat per a reconquerir els eus drets, no oblidem que, tal com oscrigue Engels, Barcelona es la ciutat del non que registra mes lluites de barricada-. Pinalment l'any l°31»tots els pobles pertanyents a

Upload: others

Post on 19-Jun-2020

1 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

Page 1: m¿ - UAB Barcelona · Catalanes, etc.). Abolidos també les se-ves liéis, oís oatalans passaven a depea&o del Consej do Castillao . "Habiendo con la asistenoia divina do mi °a*&a

m ¿ ©

^

L'ONZE JE SETEMBBE

ns 2

PORPAVEUDE LA COMISSIÓ D'AíTTjíBfi^S -Maresme,Selva i GironSs - CIVWUUS

^ L'onze de setembre del 1714, des-pres de 9 anys de guerra, assetjada dü-rant 15 mesos, Barcelona queia en poder

íahi\ d0la ^810*"113 franoo-espanyols de Pelip V. Per dret de conquesta, eren abolits

tots els organismes estatalsde Catalunya (el Govern de la Generalitat, les Corts Catalanes, etc.). Abolidos també les se-

ves liéis, oís oatalans passaven a depea&o del Consejo do Castilla. "Habiendo con la asistenoia divina do mi °a*&a pacificado enteramente mis armas el

Principado do Catalunya, tocaba a mi soberanía establecer gobierno en él", diu el decrot de Nova Planta, promulgat per Pelip 7 l'any 1716.

ün dols hornos de confianca d'aquest monarca, José Patino,' president de la Real Junta Superior de Justicia y Gobierno, podra escriure deis catalans:

"Que aquel grande orgullo está abatido, y respetan ya los preceptos^de V.M. y la jus­ticia, no por afecto y amor, sino por la fuerza superior de las aímas%

S'havia perdut la llibertat de Catalunya! pero, oal preguntar,¿quo havia guanyat, en canvi, el poblé de Castella?

El diputat Manuel Ferrer i Ciges, en un discurs pronunciat l'any 1713 a les Corts Catalanes, advortia:

"Ub he de oallar els falsos pretextos do que se serveixen els Ministres oastellans que tiranitzen els indefensos pobles de Castella, per a imprimir perniciosos máximes en aquells anims ignorants i sensibles, a fi de mantenir-los en la seva dura dominació i far-los mós posat el jou de la seva esclavitud, dones procuren inspirar en llurs cors l'odi i ol rigor contra nosaltres..."

I afegia, desprésf "Dignes son de compassió els enganyats pobles de Castella i, en general, tota l'Es-

panya, por 1'ambició, la vanitat, i la codicia deis Ministres passats que, com sangone-rea famolenques, han xuolat amb la seva ignorant conducta la sang deis Pobles sen2ills| han ocasionat la ruina del regne, dol rei i de la seva propia Patria. És tan antiga com depravada la malicia que han anat alimentant els Ministres Castellana en els ánims d'a-quella dócil Nació, per tal que, dissipades los seves discordies, oís nacionals tingue-ssin mes ma en el poder despotic..." '

Els catanas tenien plena conscieneia de ser - en rolació a la seva época - un deis pobles mes lliures d'Europa. Al mateix temps, consideraven que Castella, un cop derrótats els comuners a Villalar, era un poblé feixugament explotat pels oligarques. Per aixó, amb referencia a Castella, trobem arreu oxpressions semblante a les de Perrer i Ciges.

Així, el Despertador de Catalunya, fulletó repartit per tot ol Principat mentro ol setge de Barcelona s'anava tancantj dosprés de fer notar fins a quin punt els catalans constituíen una nació privilegiada, posa de relleu que els habitants de Castella ostan sotmesos a un "insoportable vassallatge"| que, en virtud de les liéis que els han estat imposades,"queden reduits a termes d'esclavitud". Explica com l'explotacio económica que la Cort exerecix sobre els castellans arriba a un extrem insoportable i, per a fer—nos comprendre, reprodueix l'explicacio d'una vella castellana que no os va aixecar quan Pe­lip IV passava per davant de la porta de casa seva'i continua filantf com sigui que el rei la va tractar de poc respectuosa a la majestat, ella respongué:

"Sonyor, tot ol tomps que gastarla en cortesias era faria falta per a guanyar el que tinc menester per pagar els Quints, Aleábales; i demés drets de V.M.,que importen crescu-da quantitat, sobre no teñir mes bens que la filosa."

^L'onze de setembre del 1714» Catalunya passava a dependre del Conse.io de Castilla! pero ol poblé castella no en treia cap profit. Al oontrari, els oligarques que el doni-naven, amb la nova conquesta s'havicn'enfortit.

Despres, durant mes de'dos segles, els oatalans's'han osforcat per a reconquerir els eus drets, no oblidem que, tal com oscrigue Engels, Barcelona es la ciutat del non que registra mes lluites de barricada-. Pinalment l'any l°31»tots els pobles pertanyents a

Page 2: m¿ - UAB Barcelona · Catalanes, etc.). Abolidos també les se-ves liéis, oís oatalans passaven a depea&o del Consej do Castillao . "Habiendo con la asistenoia divina do mi °a*&a

L EL .ONCE PE SEPTOS! 3TOE

PORTAVOZ DE LA COHESIÓN DE ACTIVIDADES CÍVICAS - Maresne,Selva y Girónos -

El 11 do Soptionbro do 1714» des­pués do nueve años de guerra, asediada duranto 15 nosos, Darcolona caía en pcx do loo' ojercitos franco—osoañolos do F< lipo V.

Por dorocho do conquista» oran abrj lidas todos los organismos ostatalos de Cataluña ( el gobierno dc la Goncralids las Cortos Catalanas, oct,). Abolidas i

bien sus loyos, los catalanos pasaban a dopondor dol Consejo do Castilla. * Habiendo con la asistencia divina do ni cauca pacificado ontoranonto nis amas ol

Principado do Cataluña, tocaba a ni soberanía establecer Gobierno en ól", dice ol docroto do Nueva Planto, promulgado por Felipa V en ol año 1716.

Uno do los hombros do confianza de osto monarca, Joso Patino, presidente do la Roal Junta Suporior do Justicia y Gobierno, podrá oscribir do los catalanes: ' '

" Que aquel erando orgullo" asta abatido, y respetan ya I03 preceptos do V.Ii. y la ju ticia, no por afecto y aaor, sino por la fuerza superior do las ornas".

So había perdido lo libertad do Cataluña; poro, haco falta preguntar, ¿ que* había gi nado , en cambio, el pueblo do Castilla ?

El diputado Manuel Porrcr y Cieos, en un discurso pronunciado en ol año 1713 a las Cortos Catalanas, advertía:

* lio he do callar los falsos protoxtos do quo se sirven los ministros castellanos qu< tiranizan los indefensos pueblos do Costilla, para inprinir porniciosas máximos en aquollí ánimos ignorantos y sensibles, a fin do mantenerlos bajo su dura doninacion y hacerlos mas posado el yugo do' su esclavitud, puos procuran inspirar on sus corazones ol odio y el rig! contra nosotros..."

Y añadía después: * Dignos son do compasión los engañados puoblos do Castilla y, on general toda la Es«

paño, por lo ambición, la vanidad, y la codicia do los ministros habidos quo, cono sangui­juelas' hambrientas, han chupado con cu ignoranta conducta la sangro do los puoblos sonci-líos; ... han ocasionado la ruina dol reino, dol roy y do su propia Patria. Es tan antigua cono depravada la malicio quo han ido alimentando los ministros castollanos on los ánimos do aquolla dócil nación, do tal foffla que, disipadas sus discordias, los nacionales tuvior» sen más o mano ol poder despótico...

Los catalanos tenían' plena conciencia do sor - en relación a su época— uno do los púa blos más libres do Europa. Al nisno tiempo, consideraban quo Castilla, una voz derrotados los Comuneros on Villalar, ora un pueblo fuortomonto explotado por loe oligarcas. Por esto respecto a Castilla, encontramos por todas partos egresiones parecidos o las do Forro y Cigos.

Do oste modo, ol " Despertador do Catalunya ", boletín ropartido pox todo ol Princi­pado mientras ol sitio do Borcolona so iba corrando, después do hacer notar hasta que punt< los catalanes constituían una nación privilegiada, pone do roliovo quo los habitantes do Castilla están sometidos a • un insoportable vasallaje"; que, on virtud do las loyos quo los han sido impuestas. " Quedan roducidos a torninosde esclavitud". Explica como la explo­tación económica que la corto ojorco sobro loo castollanos llega a un oxtremo insoportable y, para hacérnoslo comprender, roproduco la explicación do una viaja castellana quo no so levantó cuando Folipo IV pasaba por dolanto do lo puerta do su casa y continuó hilando, coi sea quo el roy la trató do poco respetuosa a la najestad, olla rospondió: " Señor, todo ol tiempo quo gastaría on cortosías mo haría falta para ganar lo quo tongo monestor para pogoi los quintos, Alcabalas y domas impuestos do V.M., quo suponen una crocida cantidad, y más aun no poseyendo nás bionos quo la hilandora.

n. 11 do Soptionbro do 1714. Cataluña pasaba a dopondor del Consejo de Castilla; mas ol pueblo do Castilla no obtenía con olio ningún bonoficio. Al Contrario, los oligarcas quo lo doninaban, con la nuova conquista so hicieron más fuertes.' Después, duranto más do do3 siglos, los catalanos so han esforzado para reconquistar cua dorochos; no olvidónos quo tal cono operibió Engols, Barcelona os la ciudad dol roindo que rogistro nás luchas do barri

l'Ejrta» osp oab o l sou do sures d € Aquesta veg a l a i , arib e

I a ra , recuperado naos; l a 11 éa una ími bona p a r t d a l 'ESta t que l a unif

E l pass e l s quals h factor ios d saj que te o be" a r e in zacions, pe aquest moti

El 31 j u d i c i , que 15 persones» oberta por c ió deis ob­tu ra a l car carrero del gunes mes pe nes davant Po l i c i a Ara­ñes de nonb det inguts» '

El j u d i de de l ibe ra r ,

prsents cora a 1'empresa

Sens du novinont obr zacio con l a aón factors La dola obre

Al prog tbncia d'una no se l i don aqueste, roac vol posar en dol Consisto loca l toaba sorviar a l po

BARRÍ D Por f i l

D'aixo l 'Aj grup de pors

Page 3: m¿ - UAB Barcelona · Catalanes, etc.). Abolidos també les se-ves liéis, oís oatalans passaven a depea&o del Consej do Castillao . "Habiendo con la asistenoia divina do mi °a*&a

Jro do 1714, dea-fcuorra, asediada p iona cafa en pox p-ospañolcs do P<

I q d s t a , oran ébr. |noa os ta ta los de po l a Goncralids 3 t«) . abolidas i

n ia arnas o l |dlco a l docroto

i to do l a Roal

| h V.IJ. y l a j u

l quó* había gi

|o 1713 a l a s

destéllanos qu( nos en aquollt

I y hacer loo n¿j Jodio y o l rige

toda l a Es« cono sangui-

kobloa g a n d ­í s tan anticua |n los añinos malos tuvior»'

10 do loo puc derrotados

fas . Por osto Ido Forro y

e l Pr inci-Eta qué* punt

l i t an tes de leyes quo

Icio l a oxplo-[nsoportablo

quo no so a lando, con

pr , todo o l para pac ai

y nás

l i l l a ; :.ias j l i c a rcas | t o nás do

/idonos quo do borri<

ospanyol conongaren a ases tar unes pasaos p a l om£ do l a l l i b o r t a t j i Catalunya» aob e l sau Paxlanont i o l Govorn do l a Gonera l i t a t r e s t a b l o r t s , osdovenia antímona* Perb doapxés d'una nova guerra, l ' a n y 1939 e l dospotisne eos tomava a sotnetro a t o t s p l ega t s . Aquesta vegada» l a l l i b o r t a t nacional de Catalunya tanbe* ansva l l igada anb l o j u s t i c i a so­c i a l , anb e l progros, anb l e s l l i b e r t a t s deis heneo.

I a ra , un cop nés , con e l 1714, con o l 1939» l a v e r i t a b l e I l u i t a de Catalunya per l a recuperada de l a aeva independ^peia nacional» torna a s ign i f ioa r l a I l u i t a polo drots hu-naasj l a I l u i t a per acabar anb 1'explotado* econonica d'una hones sobro uno a l t r e s hoaos» Es una I l u i t a quo,con a conseqüencia, no pot for nó*o que beneficiar, e l poblé cas te l i a , asar bona par t dol qual, orgullos do l a cas te l lad tzac io* de l e s a l t r e s nac iona l i t a t s sotnoaos a l 'Es ta t ospanyol, no s'adona que l a u n i t a t quo l i cliuen que ca l nanteñir no £3 rea oes quo l a unificado" de l ' eso lava tgo .

El passat 31 do J u l i o l , a l a Magistratura del Trebal l nü 1, foren j u t j a t s 14 obrero, e l s quals havien p r o t e s t a t p«r l l u r a aconiadanente a r ro l de l a vaga de 15»000 obrero a l e s factorios de SEAT. Hen de d i r tanbé", que dies abano havien e s t a t j u t j a t s 8 Ju ra to d*Enpre-sai que tanbó* havien s igut aconiadats, guanyant 7 d ' e l l s o l j u d i e i , anb d que teñen dret o bé* a reincorporar—ae a l t r eba l l o a una indennitaadov L'enpsresa propara l lu ra indendfc-zaciong, pero con que aquesta obrers son J u r a t s d'Erapresa no poden eseer aconiadats, per aquest notiu s l ian adrecat a l Ministre do Relaciono Sindicáis exposant-l i e l cas .

El 31 a l a Magistratura l ' anb ien t era tena, J a quo tothon esperava poder a s s i s t i r a l j u d i e i , que havien anunciat s e r i a a por ta oberta . 0»and es va d i r que sola podríen entrar 15 personoa, després d'un iponont d 'es tupor , tothon conenca a oxigir que l a por ta r e s t a s oberta per t a l de poder s en t i r e l quo a l l í es diguéa. Al ser desatesa aquesta j u s t a p e t i -cio" deis obrers a l l í concentráis i éssor espulaata per l a po l i c i a del ed i f i c i de Magistra­tura a l car re r , es forna una nan i fes tac i í v io len ta , de nos de 3oo persones desf i lan t pe l s carrera dol vol tant i c r idant • L l ibe r t a t SEAT " i • Amnistía n , despró*s s e ' n f ornaren a l ­gunos nés pe l s nateixos •voltants i durant né*s d 'uaa hora h i hagué* nonbrosos crups de perso­nes davant de Magistratura. Aob t o t i aixb, ca l t e ñ i r en conpte e l despleganent f e t per l a Pol ic ia Amada ( Els qui eren a l l í observaron oes de lo jeeps i una tanqueta d 'a igua, a .nés de nonbrosos olenents de l a • Brigada Po l í t i co Social 1. Al f ina l var ia obrers foren detinguts.Alguna varen se r colpejats b r u t d n e n t per l a p o l i c i a , un d ' e l l a en plena cara*

El j ud i e i dura des do los lo del n a t í fina o lea 4 de l a ta rda . El Tribunal dosprés de deliberar» i p r e s d o n a t sena dubto polo representants de l a OH, GGT, ect» , que ostaven prsents con observadors, os va vouro obl igat a doe la ra r - los innocento, a t o t s 14, obligant a l 'enprosa a roadnet re ' lo o indennitsar—loo.

Sens dubte, aquenta ha es ta una do lea n i l l o r s U u i t e s i a l a vegada una v i c t o r i a de l novlnont obrer . La I l u i t a do SIAT, onc ha ensenyat que l a U d t a t , S o l i d a r i t a t i Organio» zació con l a correcta u t i l i t zac io ' i conbinació* de l e s p o s a i b i l i t a t s légala i extraAegala, aon f actors essencials por a a r r iba r a conquerir una v i c t o r i a , con l a que avui oxpoaen»—.J!^ La dola obrers do l a SEAT.

MAIGRAI - TOKNEM A LA TOMBWClg ] g g '

Al prograna de l a passada Testa Major, h i havia un a r t í c l o quo "infomava1* do l ' aa t ie -t o n d a d'una btíatia do • suggorencios , , a l a por ta do l 'AJuntanent. De*ia que en tenpo passats no so l i donava no l ta atondo* por pa r t déla funcionario ancarregata i quo a ra , s í . Deu sor aquesta roaccio* doguda a l pr inor b u t l l o t í do l a C.A.C.?, quo eadascu* j u t g i . POBLÉ oolanent vol posar en c i a r una cosa: No óa o l poblé uniconont q d ha d 'anar a l a básjtia i d a plena dol Consietori a exposar una problenos i noccaaitats» einA* quo por p a r t do l ' a d n i d s t r a c i á ' l o e d teabS h i ha d'havor una niítua correspondencia» I ha d 'óasor aquosta l a quo hagi do sorvi r d poblé, i no o l pobló qui hagi do s e r v i r a l ' adn ids t rac io* .

BABRI DE LA BERIfEDA Por f l l Sembla quo on aquest b a r r i han cocioncat a r r a g l a r ola carrera i a poaar l l una .

D'aixo l 'Ajuntanont no dona inf ornado*. Aquestos rofornea provenon do l a i d d a t i v a d'on grup do persones quo anb una inos t inablo conviodo' c ív ica r ecu l l i r on f i rnes a l a barriada.

Page 4: m¿ - UAB Barcelona · Catalanes, etc.). Abolidos també les se-ves liéis, oís oatalans passaven a depea&o del Consej do Castillao . "Habiendo con la asistenoia divina do mi °a*&a

Finalnento on ol año 1931 todos los pueblo3 del Estado Español empozaron a dar sus prime­ros pasoo por ol canino de la libertad; y Cataluña., con su Tarlaoeiito y Gobierno do la Ge­neralidad restablecidos, Uceaba a ser aufcónona» ¡Pero, después de una nueva guerra, en el año 1939 el despotisno nos volvía a sonetar a todos. Esta vez, la libertat nacional de Ca­taluña' so hallaba ligada con la justicia social, con el progreso, y con las libertades dol hombre.

Ahora, una vez más, cono en 1714, cono en 1S39 la verdadera lucha de Cataluña para la recuperación de su independencia nacional vuolve a significar la lucha por los derechos humanos; la lucha para acabar con la explotación económica de unos hombres cobre otros hon« bres. 2a una lucha que, on consecuencia» no puedo mis quo beneficiar al pueblo castellano una parte dol cual, orgulloso do la castellanización do las otras nacionalidades sonetidas al Estado Español no comprendo que la unidad que lo dicen hace falta mantener no es otra cosa que la unificación do la esclavitud.

14 ÜICHA DE SEAT ,

El pasado 31 do Julio, on la Magistratura del Trabajo n2 1, fueron juzgados 14 obrero, los cuales habian protestado por su despido a raiz do la huolga do 15.000 obreros on las factoriaa do la SEAT, Henos do constatar que anteriormente habían sidp juzgados 8 Jurados de Empresa, que también habían sido despedidos, ganando 7 de olios ol juicio con lo cual tienen derecho a reincorporarse al trabajo o a una indemnización por parto do la Empressa» La Empresa prepara ahora sus indemnizaciones, pero estos obreros no puedan sor despedidos ya quo son Jurados de Enprosa, por lo cual so han dirigido al Ministro de Relaciones Sindi cales exponiendo el caso.

' El 31 en Magistratura el ambienta era tenso, ya quo todo el mundo esperaba poder asis tisal juicio, que habían anunciado sería a puerta abierta. Cuando anunciaron que sólo po­drían entrar 15, tras un nonento de estupor, todos empozaron a exigir que la puerta dol juzgado so nantuviera abierta, para poder así oix lo quo en el se digiera . Al sor desa­tendida esta justa petición do I03 obreros allí concentrados y ser expulsados por la poli­cía del edificio do Magistratura a la callo, se inició una manifestación violenta do nos d 3oo personas que desfilaron por las calles adyacentes, lanzando gritos do j LIBEHTAT SEAT! y f AMNISTÍA I, después so formaron algunas nanifestaciones más pequoñas por ol nisno siti duranto ñas do una hora hubo nunorosoe grupos do personas dolanto do Magistratura. Henos d tenor on cuenta, ol gran contingenta do Tolicia Arnada allí concontrada ( los quo cstábanrj contamos más do lo joeps y una tanqueta do agua, a nás do numerosos miembros de la Brigada Tolítico Sonial). Al final varkioa obreros fueron detenidos y algunos do olios brutalmente golpeados, uno on piona cera.

El juicio duró dosdo las lo do la nañana hasta las 4 do la tardo. El Tribunal después do doliberor y presionado sin duda por la presencia de los roprosontantes do la OIT, GGT, o que habían acudido de observadores, so vio obligado a declarar a los 14 inocentes, y oblig a la Enpresa a readmitirles o indemnizarlos.

Sin' duda, osta ha eido una de las nojores luchas y a la vez una victoria d.ol movinicn to obrero. La lucha de SEAT, nos ha enseñado, quo la unidad, Solidaridad y Organización, a más do la correcta utilización y combinación do los nedios lógales y extralegales, son fao toros esenciales pera llegar a conquistar una victoria, cono do la quo hry no3 hacemos eco la do los obreros do SEAT.

HAIGRAT - VOLVEMOS A LA INFORMACIÓN En ol prograna do la pasada Fiesta Mayor, había un artículo quo " informaba" do la

existencia do un buzón do " Sugerencias" en la puerta del Ayuuteninnto. Decía, quo on tia pos pasados no so le prestaba nucha atención por parto do loo funcionarios encargados del nieno, y quo ahora, sí, ¿ Será debida osta reacción al priner boletín do la C.A.C.? Quo cada cual juzgue. I OBLE, sólo quiero osclarocor una cosa: lio 03 ol pueblo únicanonto quic debo ir a un buzón" y a los plenos dol Consistorio a exponer sus problemas y noccoidades, sino qu3 por parto do la administración local también debo haber una niltua corrospondeaci Ha de sor ésta la quo deba servir al pueblo y no ol pueblo quien deba servir a la Adninii tración.

anb un taea' PJfU, mita c

Page 5: m¿ - UAB Barcelona · Catalanes, etc.). Abolidos també les se-ves liéis, oís oatalans passaven a depea&o del Consej do Castillao . "Habiendo con la asistenoia divina do mi °a*&a

«fe mu resposta gaiTcho* unanino poi part date habitattta. Una pat i ta part d'aoueates f i * .

! S r . ^ i ? 3 ^ ° C a n V ± a r * * " " • « * « * * do l a instancia L ^ T V T v s í S a ^ a -dita convenients fina aconseguií-ho. Tfdr" " ^

A Í V ^ " C O ; l 2 a J 0 í * " * • " 3 i c u l " inorar lea condiciona dola habitanta del poblé,

! £ £ L Í P a C , !*?!* 6 l G S d e S p O S e 9 ' J a *"* d ' a l ^ n s W a ~ * es podcTaconaogSr »88bvenciona a fons pbrdut, eredifc» a l larg plac¿ eot . *»«eu«

IguaJment, l a C*A.C. o» proposa actuar on favor d'aquost velas aonpro i quand no s i -guin ateses les aoves peticiona degudanont.

&b&jEBMS¡¿¿ " *a pocff dies que o l Miaistxo de Cfbras PuDlicas ha toraat a v i s i tar Girona i aobrotot

.el Oi5ror del Carme» per t a l d'inaugorax un poat nou, aobro l'Onyar, Cal dir quo aqueata lOCft^uracií va ser nolt divertida pez a l piíblio quo s*no nirava, j a que a causa d*havar pa-rat e l transit de cotxos a l carrear del Carne, neutra o l ministre es pasaejava peí pont nou, tots ais cotxes van cononcor a tocar los bocines» El ptfblio ee cargolava do riurc( Con es natural els nitjans d'infomacio* han oa l la t ) , anb aixo volen dir quo la inauguracio" ostava nolt bon nuntada i ena deixen m i t o s altaros ridiculosos.

• LéspréV ol Ministre va engogar e l scu rutinari discuxs dient, que tot esteva soluci-onat.,,poro,.»ons ho han repetit tantea vegadas que ningií del oarrer ja no s l i o crou.Haviat fara deu anys que sentin e l nateix disc rallat»

Perb o l nés preocupant do tot ( deixant do banda la qlloatií dola ponta i de l'ai^uat) és l a doixadosa d'aquest carre-carrctcra, do l a qual un s'acbna nonas de passax-hi. De tot un roguitzoll do coses, nomé*s anonenaron los mes inpoxtaatss

Por causa do l'endorxocanent déla dos funcionáis ponta i de l a construccio* da la pasae» xa i o l pont nou, per poder íer los obres txanquilanent, es- va rotal lar l a voravia en una longitud do nía do loo notres doixant-la anb 4 pans( 8o ctns.) d'anplada»'Els palotes h i varón posar con a baxana quatro fustas bastes quo fan nés nosa que servoi. Aquesta * provi-aionalitat , , j a fa una co l la do nesos quo dura anb ole conseguanta porjudiéis pela volna» Sera por aonpro nos? Cal dir que aquost tran del oarrer os e l nás pexilloa do tota, ja quo s i un individu suxt déla 4 pans a'exposa a quo l ' o sc la f i un vohiclo. En poo Tenps, hi ha hagut divoxsos accidonts gxous en tot o l caxrer del Carne»

D'una manera espontania s'ha foxoat una nena de junta do veías del primer sector del carrer ( ola nos afectata) j a quo h i ha, dos ponts do trinca i no hi ha cap pas o zebra per a travossar la carretera de Sant Foliu do Guíxols. Aquost dinámica veías incida varen fox fotos per demostrar o l por i l l quo roproaonta anar d'un ca nto a 1 altrc.

Ela anties "jardinots*, quo fa una dotzona d'anys quo son aparcanonts cada dia aon nos bruta i antipática» Éa nolt curias: un apexcanont polsos quo e l s aavia urbanistes do i'ajun» tanont e l van doclarar " zona vorda". tfotscr Se perqub cacara hi quoda algún arbro v iu .

i/ajuntament tanbá*, ha doclarat * zona vorda edificable'' l ' a n t i c canp do fútbol. A tots nosaltros on3 toca denunciar aquost fo t s , no ona doixen aifaxar una vegada mía. Fon quo 8e sontia los noatxos veus!

El 31 de J u l i o l xocital d'en Rainon a Calolla, o l 21 d'Agost xocital d'en U u i s Llach a Malgxat, a anbdos hi haguó* un bon aribiont: o l piíblic a' identif ica anb ola cantants i t o t -hon canta' junt a ol ls» Tanbe* un nonbros sector de gont roclana Llibertat i Amnistía pol nos» tro pobló. POBIE, s'adoroix a aquestos ac t iv i ta t s civiquos i cultúrala, recolza i aniña e l s oxeanitzadors i crida a tot grup do gont dola noatrea poblea que organitzin actea eimilara.

ERRATA: Al passat minero do ?CBLE por un error do transcripcio" va apaxeixor a l ' a r t i -c le sobre l'Aplec do Calella, la frasot " foia pales l a inexistencia' do l'Eatat Espanyol ", en conptea do : " f e i s pa3Í)S l a inoxiatoncia do l a Tlacio' EBpanyola ".

COTOSSIÓ D'ACTIVXXArS ClVIQIJES .

- Marosna, Selva i GJxones - G e t Q n b r o d o 1 9 7 1

Page 6: m¿ - UAB Barcelona · Catalanes, etc.). Abolidos també les se-ves liéis, oís oatalans passaven a depea&o del Consej do Castillao . "Habiendo con la asistenoia divina do mi °a*&a

j Por finí Pareoo ser que en esto barrio so han empezado a rreglar las callea.y a poner lucos. Do esto ol Ayuntamiento no da información. Estas refornas provienen de la iniciativa do un grupo de personas que con una estimable convicción cívica recogieron £Lr*» na o en la barriada, con una respuesta casi unáni.nft por parte do sus habitantes.

Una pequeña parte de las fimas'pasaron atraves del Sr. Roynor a nanos dol concejal elegido por el tercio familiar sr. P/H«, quien después de canbiar el encabezamiento do la instancia, 30' supone ha hecho los tránites pertinentes hasta conseguir lo presente.

La C.A.C, apoya todo aquollo que sea mejorar las condiciones de habitabilidad dol pueblo, pero la única duda que hay en su gestión os de si so pretende que los vecinos sean quienes paguen la totalidad do los gastos, puesto quo de algunos organismos se puodab con­seguir subvenciones a fondo pordido o creditod a largo plazo. Igualmente la C.A.C. so pro-

pono actuar on favor de estos vecinos, on caso de que sus peticiones no sean atendidas de­bidamente. »--. — - - - — - . - - > . - » . • . _ - .

GIRgIA - LA CALLE DEL .CARMEN

Días atarás el ministro de Obras Piíblicas, volvió* a visitar Girona y especialmente lo. calle del Carmen, con el fin de ignaugurar un puente nuevo sobre el Onyar. No obstante de­bemos decir quo esta inauguración fuá muy divertida por parte del público que la contem­plaba, ya quo a causa de haber parado el tránsito de cochas en la calle del Carnen( por donde pasan todos los vehículos que se dirigen a la Costa Brava)mientras ol ministro pasea­ba, por el puente nuevo, todos los coches empezaron a tocar las bocinas.

Después el ministro empezó* con su rutinario discurso, diciendo que todo estaba solu­cionado. ..pero..'.nos lo han repetido tantas veces quo no queda nadie on la calle que crea tales palabrotas. Hace casi diez años que nos ponen el mismo disco*

Pero lo más preocupante de todo ( dejando aparto la cuestión do los puentes y las inuí daciones) es la dejatlas de esta parte do la calle do la cual uno 30 da cuenta al transitar,

A raíz del derrumbamiento de los dos funcionales puentos y de la construcción do la pasarela y ol puente nuevo, para poder hacer las obras , on más' do loo m. do longitud Se suprimió la acera dejando sólo 4 palmos ( 80 ermos.) do anchura» Los albañiles pusieron como barandilla cuatro maderas que estroban más do lo que sirven. Esta " provisionalidad"

ya hace varios meses quo dura con los consecuentes perjuicios para los vecinos.¿Será para siempre ?. Debemos decir quo esto tramo do la callo os el más peligroso de todos ya que si un individuo sale de los 4 palmos do acora so espone a que lo aplaste un vehículo. En poco tiempo han tenido lugar varios accidentes gravee en esta callo.

Do una forma espontánea 30 ha formado una especio de " Junta de Vacinos" del primor sector do la calle ( los nás afectados ) ya que hay dos puentes nuevos y no hay ningún pas< £}r' -̂ 11'-' r

do cebra para cruzar la callo. Estos dinámicos vecinos incluso hicieron fotoS para demos­trar ol peligro quo representa cruzar do un lado a otro.

Los antiguos jardines ahora son aparcamientos. Y curioso, un aparcamiento sucio y pol^ i a ecuóreo, voriento, el ayuntamiento lo declara zona verdo, quizas es porque todavía queda algún arbojp.c"-' '••' El Ayuntamiento también ha declarado • zona verde n edificable ol campo do fútbol antiguo.i

Nos correspondo a nosotros denunciar.estos hechos, no nos dejemos aplastar una voz náf¡ Hagamos oir nuestras voces.

f ?AVTv.r ¡Si L'

'~ hc-TocnoT

/,o ::O.T?S A :

teíríf;sJrcí.3 ÍSSAiSLSA

A S.rliTr O en i" l o s ViTi-

3KTCISAVA ao.in. c.iCy a ' fít.'31'Í<J(l do ¿YU &>?$ quo

l a p o l i c i c . t r o t a c i ' l n .la g a i t a , r e r s d i c e .

SOI:VDART7.;

fc*ftt -:¿: eo.¡u

'¿ice i i id ' i^ t . '.. ü'.?f£/S . niftj.r-asr

"¿,. S/:'5~S/W C sí /JMm'f.iL r.ciiz ro-.va:-.-. 'ó r¡-.Tib/'-;íO£

¿ a t a r l e s ior:"?.,. concrc el. iurrria

E l 31 de J u l i o r e c i t a l de Raimon en C a l o l l a , o l 21 de Agsoto de U u i s Llach en Malgra v

en l o s dos e l ambiente fue bueno» e l p á b l i c o se i d e n t i f i c ó con l o s c a n t a n t e s y todo e l mun c a n t ó con e l l o s . También un numeroso s e c t o r d o l pútf l ico rec lamó LIBERTAD Y AMNISTÍA p a r a n u e s t r o p u e b l o . POBLÉ, s e a d h i e r e a e s t o s a c t o s c í v i c o - c u l t u r a l e s , y apoya y anima a l o s o r g a n i z a d o r e s de l o s mismos, cono también l l a n a a todo grupo de p e r s o n e s de n u e s t r o s pueb l rraJHS, j t u : t a que o r g a n i z e n a c t o s s i m i l a r e s .

ERRATAi En o l pasado minero do POBLÉ, por un e r r o r do t r a n s c r i p c i ó n , a p o r o c i ó on' o l a r t í ­c u l o s o b r e e l Aplec de C a l e l l a , l a f r a s e ! H quodava m a n i f i e s t o l a i n e x i s t e n c i a d e l E s t a d o | E s p a ñ o l " , en v e z del " quedava n a n i f i e s t o l a i n e x i s t e n c i a do l a n a c i ó n e s p a ñ o l a " .

CCÍQSICtí DE ACTIVIDADES CÍVICAS — Karconu., S e l v a y Girones»»

S e p t i e n b r e de_..!Q

ov.ee f.qtiC! I forma d'z-lu. j a ra , va? :-,al

no fcs.cditoxialc

r..o..*.\ X ty£