MAGDALENA PENITENT

Títol: Magdalena Penitent

Autor: Pedro de Mena (Granada, 1628 - Màlaga, 1688)

Cronologia: 1664

Estil: barroc

Tipologia: escultura exempta

Material: fusta policromada i carnada

Tema: religiós

Localització: Museo Nacional de Escultura (Valladolid)

DOCUMENTACIÓ GENERAL:

• És una escultura exempta, en la que es presenta a Maria Magdalena, de peu, esculpida amb un gran realisme que vol exterioritar la vida interior del personatge a través de l'emotivitat.

• Hi ha un contrast entre la simplicitat dels objectes i vestits, i la gran expressivitat que aconsegueix mostrar amb el rostre de la santa i el gest de la mà sobre el pit.

• Policromia suau i sobria, basada en tons ocres, marrons i vermellosos. No hi ha gaire contrast de color. Tot això fa que ens centrem més en el focus d'expressivitat, el rostre.

• La forma de la cara, bella i de faccions grans, deixa apreciar amb claredat una mirada trista i ulls plorosos. La boca, entreoberta i seca completan un gest de dolor que mostra tot el seu arrepentiment.

• El seu cabell llarg i humit enmarca el rostre i cau per tot el seu cos i ajuda a resaltar encara més la sensaciño que vol transmetre la obra, ja que és com si volgués portar el seu plor fins al terra.

• Les mans estan modelades de manera senzilla i elegant. Amb la seva mà esquerra agafa un crucifix, el qual contempla amb gran pena i de manera mística. Aquesta mirada sembla transportarl-a lluny del terrenal, i la fa estar més a prop de Déu. Amb la mà dreta s'oprimeix el cor, evitant que es desbordi, i això indica el seu amor i devoció per Jesús.

• El moviment està present en la obra, plasmat en el seu peu esquerra, que sembla donar un pas i avançar, però, contrasta amb els gestos i la resta del cos, que indiquen el contrari.

• Sobre la manera com va vestida, porta una túnica rígida, que evita que es marquin les formes femenines.

ANÀLISI FORMAL:

• Patetisme: Mena recurreix al patetisme en els rostres. Un rostre envoltat en misticisme, com d'un altre món, però a la vegada exagerant els seus trets dramàtics.

• Dramatisme: es tracta d'un dolor contingut, i la mà tocant-se el pit subratlla el patetisme.

• Creu: la santa mira amb un toc d'amor místic a la creu, reflex del sufriment de Crist. Això la transporta a un món sobrenatural, lluny del terrenal.

• Detall: encara que bastant sobria, l'escultor va saber reflectir tots els detalls i textures. Per exemple en el vestit de palma que porta la santa i que impedeix mostrar les seves formes.

• Moviment: El peu esquerra sembla donar un pas, i això dóna moviment a l'escultura. En canvi, el cos i les faccions no indiquen aquest avanç, i es produeix un contrast.

TRETS PRINCIPALS:

• La Magdalena penitent va ser una de les temàtiques iconogràfiques més populars i reproduïdes de l'escultura espanyola del segle XVII.

• Pedro de Mena esculpeix una figura tradicional vestida amb una túnica senzilla, una llarga cabellera, i amb un crucifix a les mans, tot i que de vegades hi porta una Bíblia.

• Gran sentiment d'amor místic, aquesta imatge es va convertir en la metàfora del penediment i de la penitència, i l'allunyament de les riqueses materials i la mala vida.

TEMÀTICA:

• Mena va recollir tots els ensenyaments d'altres mestres, i sobretot el del seu mestre Alonso Cano. Va heretar la simplificació formal, i un model estètica basat en el dramatisme espiritual del personatge, i allunyant-se del dolor físic. Tot això, va definir perfectament els estats de l'ànima o sentiments purs, com el dolor o penediment, actituds perfectes per a la Contrareforma Catòlica del moment.

MODELS I INFLUÈNCIES:

• L'expressió de la seva cara, amb la mirada fixa cap a la creu i amb llàgrimes al rostre, mostra el penediment que sent pel seu passat com a pecadora.

• La túnica rústica lligada amb una corda i els peus descalços simbolitzen la penitència que ha de complir per desfer-se dels pecats.

• Aquesta escultura intenta convidar a l'observador a que fagi una oració en la seva presència.

• La senzillesa i claredat del missatge la van fer una obra molt important i popular, ja que no seguia les grans i complicades teories del moment.

• Aquesta obra va ser encarregada per la casa dels jesuïtes de Madrid, anomenada San Felipe Neri, i intentava ser com una mena de disculpa i penediment a càrrec de l'Església, després del Concili de Trento-.

• Té una clara funció religiosa i simbòlica.

INTERPRETACIÓ:

• Aquesta obra pertany al segle XVII

• Hi ha problemes derivats de l'oposició entre l'Europa catòlica i la protestant.

• A Espanya hi havia els Àustria, i es va iniciar un periode de decadència, però que no es va veure reflectit en les obres.

• Influència de la il·lustració.

• Art barroc, la església tenia gran importància

• Art emocional, dramàtic, i naturalistes

CONTEXT HISTÒRIC