Autors:

The Caterpillars, escola Font Freda de Montcada i Reixac

Els Dofins, escola Emili Carles-Tolrà de Castellar del Vallès

Les Panderetes, escola Les Moreres de Santa Fe del Penedès

Il·lustradors

Les Panderetes, escola Les Moreres de Santa Fe del Penedès

Hi havia una vegada un nen i una nena que es deien Joan i Lola.

Un matí d’estiu, van anar a la platja amb els seus pares a jugar.

Van jugar a fer castells, a enterrar-se, i s’ho van passar d’allò més

bé, tot i que van acabar bastant plens de sorra. Així que van decidir

anar fins a l’aigua a rentar-se.

_ “Ai!” cridà en Joan. “M’he fet mal al peu amb alguna cosa…!” 

La Lola va mirar cap als peus d’en Joan. 

– “Joan! Mira això! Què deu ser? No és una pedra, té forma

d’ou… és un ou!”. 

Era un ou blanc i blau, gros com una pilota de futbol. Sense dir res

als seus pares, van agafar l’ou entre els dos i el van guardar per

portar-lo a casa seva i examinar-lo. A la Lola i el Joan els agradava

molt tot allò relacionat amb el medi, i aquesta era una oportunitat

única! Potser era un ou de dinosaure! Havien vist moltes pel·lícules

de dinosaures. Van pensar que en uns dies potser s’obriria i qui

sap què sortiria d’aquell ou!

Quan van arribar a casa van guardar l’ou en un armari i el van tapar

amb una manta.

Un dia la mare va obrir l’armari i al veure una manta fora del seu

lloc la va agafar i va descobrir que tapava un ou; el va anar a

agafar i li va caure a terra. Quan el va agafar de terra, el va mirar i li

va semblar un ou molt estrany, llavors va cridar als seus fills.

Quan la Lola i el Joan van arribar amb la mare, l’ou es va començar

a moure fins que es va trencar i va sortir una mena d’animal.

- Què és això ?

Van dir tots tres.

- Ho haurem de descobrir.

Va dir la Lola.

L’animal que tenien al davant era negre i blanc, tenia quatre potes i

una pell molt suau; també tenia cua i, al cap,una mena de cresta

amb pèl. Era com una bola.

Van decidir anar a un laboratori de científics on se’l van quedar uns

dies per estudiar-lo.

Van veure que era un animal molt estrany que semblava salvatge i

que podia ser un dinosaure d’una espècie que no coneixien.

Segurament l’ou l’havia post un dinosaure en un riu de la selva ,

des d’on es va anar movent i va arribar al mar; allà durant molts

anys havia quedat atrapat en unes roques fins el dia que el van

trobar el Joan i la Carla, aquell dia una onada l’havia fet arribar a la

platja. 

Els científics, després d’examinar-lo a fons, van dictaminar que era

un animal prehistòric, però no perillós. Van trucar a casa d’en Joan

i la Lola per a què el vinguessin a recollir.

Un cop a casa, es va reunir tota la família per decidir que feien amb

ell. A casa no es podia quedar, no havia espai! Casa seva era a

prop d’una muntanya on existia un bosc primitiu i per on passava

un riu. Van proposar portar-lo allà perquè l’animal visqués feliç i

amb una mica de sort potser trobaven a la seva mare. Així doncs la

Lola i en Joan, es van aixecar un matí, van fer les motxilles i van

viatjar cap a la muntanya.

En arribar, es van adonar que l'animal semblava que conegués el

lloc, doncs ràpidament va començar a menjar herba i a corre per

allà. Era herbívor, que bé! així no haurien de patir pel menjar. Van

caminar molta estona i, de sobte van sortir a una clariana on havia

un forat molt gran, ple d’herbes i branquetes petites. L’animal el va

olorar i de seguida es va instal·lar, va fer un bram molt fort que va

espantar una mica els nens, es va arraulir i es va quedar allà.

Mira sembla que sigui el seu niu! - va dir la Lola.

Sí!, potser crida a la seva mare. - va contestar en Joan. I tots

dos es van quedar ben quiets.

Al cap d'una estona van sentir un bran esgarrifós i van veure com

l'herba es movia i lentament va sorgir un gran animal semblant al

petit.

Era la seva mare! En Joan i la Lola es van alegrar molt i van sense

fer soroll, van enfilar el camí de casa seva, contents i feliços. I vet

aquí un gat, vet aquí un gos aquest conte ja s'ha acabat.

FÍ