LLUM D'OLIbutlletí informatiu de

l'Agrupació Cultural de Porreres

Dep.Lega.1 &/Í979 número 5 desembre 1979

primernostra

aniversarirevista

de ia

Aquest més es compleix un any des de laaparieió del primer número de LLUM D ' O L I ,i malgrat les deficiències i dificultatsque sofrim per dur endavant aquesta putii/cacio, L'Agrupació Cultural voldria cele-brar aquest primer aniversari amb una re-flexió que tenguls com a conclussió un fortdesig de continuar per un any més, inten-tant superar-nos per tal d'aconseguir queel butlletí vagi a més, que cada vegadales col·laboracions augmentin i sobretot,aconseguir una peridiocitat regular, cosaque fins ara no ha estat possible fos així.Des de l'aparició del darrer número aliapel mes d'agost, abans de les Festes deSant Roc a les que de qualque manera s'in-tentà fer un poc de "llum", no havíem do-nat senyals de vida, i no ho havíem fet perproblemes de tipus tècnic i sobretot, hohem de dir una vegada més per falta d 'efejctius personals que aportin la seva feina.Ho hem de dir una vegada i una altra,LLUMD'OLI està obert a tothom que hi vulguicol·laborar i fer-hi feina.

Ens agradaria qi e aquest proper any lanostra revista arribas a ésser el que moltsvolem que sigui, una revista de tots, quesigui el vehicle d'opinió dels diferentsestaments del poble. LLUM'D 1OLI per arano pot ésser gaire cosa més: un butlletíinformatiu de L'Agrupació Cultural, aquestmitjà a travers del que qui té coses quedir els hi pugui dir, i dins el que sia po-sible cuplirdir els hi pugui dir, i també dins el pos-sible dur endavant una tasca informativael més actual que siguem capaços, tot en-caminat a enriquir la vida cultural delnostre poble.

Aquesta és la nostra reflexió i que vol-dríem fos la de tots, ara, en motiu d'aquestprimer aniversari, moment també que volemaprofitar per desitjar a tots els porrerencsUNES BONES FESTES DE NADAL I UN FELÍP IPROSPER ANY NOU!

Llum D'Oli

CttcM&uótetfljQ, a ¿¿f é>#vorrerençf Ülféf1 BOWr&TfsJ>£SÓPAJ~.

a tots els sonis!!Dijous dia 27 de desembre, a les 20,30 horeses farà l'ASSEMBLEA GENERAL DE SOCIS de l'Agrupació Cultural, al nostre local socialamb la següent ordre del dia:

-lectura de l 'acta anterior.-estat de comptes.-balanp d'activitats.-renovació de càrrecs.-precs i preguntes.

Es prega l'assistència de tots.Després una vegada acabada l'assemblea ihaurà XOCOLATADA per a tots els assistentsi per a tots els simpatitzants.

/*7-

»sobre els origens de la nostra vila

De la presència de pobladorsen el terme de Porreres en épo-ques antigues en tenim provesben convincents com són algunstalaiots i coves artificiales, mal-grAt no podem afirmar que hi ha-gués un nucli més o mane o con-centrat de població.

Tots els segles que abarquenl'ocupació dels romans, vàndalsi bizantins són, per a la nostravila, un interrogant que als his-toriadors no els ha estat possi-ble donar-li una resposta ambun cert grau d'exactitud. Del'època musulmana , encara queen tenguem poques notícies, hanquedat vestigis com són algunstopònims, entre altres coses.

Després de la conquesta del'Illa pel rei Jaume I d'Aragóel 1229, es va procedir al Re—partiment de terres entre els principlals magnats i cavallers quehavien contribuii a 1' empresa.Al Comte Nunyo Sanç li tocà,a més d'una part de la Ciutat ,el districte de Bunyola i Vall-demossa i tot el de Manacor,que aleshores comprenia Fela-

nitx, Campos i Porreres. Mal—grat Felanitx i Porreres se s£parassin de Manacor, durant totel segle Xi l l encara formaranaquestes dues viles un sol terme.Precisament quan a la Bui.la delpapa Inocenci IV de l'any 1248s'anomenen una sèrie de parrò-quies i esglésies establides enla postconquesta, se fa referèn-cia a Sant Joan de Felanitxquan en realitat es tracta deSant Joan de Porreres.El terme i vila de Porreres engran part tornarà a la porcióreial quan es mor Nunyo Sançsense descendència i deixa elsseus béns en herència al rei.D'altres béns que havia donatso també venuts passarien a laporció reial, per compra, peròja en la centúria següent. No-més les cavalleries quedariensota domini directe dels senyors.

Sembla que des d 'un principil'alqueria de Porreres -no sa—bem el nom que tendría abans dela conquesta de Jaume I- sobre-sortia per damunt les altres delseu entorn i a poc a poc s'hi a—gruparen cases, f igurant un tal

Guillem de Porrera -poble de l'actual província de Tarragona- en-tre els primers pobladors que s'hiestabliren i del qual prengué elnom l'alqueria ja que aquesta lihavia estat cedida el 1231 perNunyo Sanç.

A partir de mitjan segle X X I I Ila documentació ens parla de continus establiments de cases a l'alqueria de Porreres. L'any 1272se l'anomena per primera vegadaamb el nom de vila i la crònicade Pere Marsili la menciona, jaamb el nom de Porreres, entreles poblacions del Pla de l 'Il la.

Aquest procés d'expansió ensfa entreveure la formació d 'unnucli de població que tot just co-mençar el segle XIV mereixeràformar part del grup de viles mésimportants de Mallorca, en lesque el rei Jaume I I intentarà dura terme una planificació economyca, social i urbanística a traversde les conegudes "Ordinacions".

Maria Barceló i Crespí

/r^r d'una Uffaló, usía Crítica,jaume rosselló

pajj

Perquè me sent criticat, i tant ,^ue ja fa collo,, per això, nomésper això, que per a mi és molt,per això, vull dir el que me sentdins el cor, perquè me sent unsbatecs d 'una buranya que estàper esclatar. I pot esser quesi me trec un poc de verinadas'aquieti mon esperit. Que si eltene un poc revolucionari, joque me pens que me conec, séque no el tene sanguinari ni ve-rinós per naturalesa, més no somun xoìet de cordela que sofreixmorint sense belar. Me dolen lesinjustícies i les males llengüesme sap greu que per ventura nollegiran això aquestes "intel·li-gències privilegiades", aques-tes "computadores d'economia",aquestes "virtuts pues i castes"que tant per damunt de tot comàngels, Pitàgores, Ciseró, en-davant volen més alats d'orgulli enveja que de quali tats humanes .

Agraint molt, però molt i bende cor, a LLUM D'OLI als quecuiden d'estirar el ble, tomar elcremaó, fer degotar el setrilldonant cabuda a més lletres.

La crítica és destructiva oconstruccconstructiva. Crítica destructivaés aquella que embolicant obrai autor d 'una manera intenciona-da, ben aposta, treuen a rotllotot el que hi ha de mal real o apa_rent fent-lo créixer (i el que nodic), (i si ho sabessin tot) ridi-culitzant qualsevol detall (per-dre el temps amb aisò), (més valdria que es cuidassin de ca seva)etc

Desventura de llengües veri-noses que intenten obstruir aire sde fes ta , somriures d'alegria,ingressos a la butxaca. Es que

per

fins i tot planyen l'amor al i peral poble.

Aiximateix quan pens, que depart de persones d'ample criteri,de pes desenfadai, de pas segur,de pes i autoritat, no arriben crí-tiques d'aquesta etxura, el maltorna pelil i arriba a oblidar-se.

I la crílica conslrucliva analil-za les possibililals demillorar,perfeccionar, enriquir l'obra,reduir i si potser anular desperfectes, imperfeccions i prejudicisde tot tipus. .

Aquesta crítica ens ajuda aaixecar la volada estenent les a-les quasi tant dins l ' inf ini t comàguiles reials.

La crítica destructiva és bona•le fer. . Es més fàcil desbaratarque compondre, embullar que a-clarir, embrutar que netejar . ,^o hi cal molt de treball ni es-forç.

Suposem en l 'esport, per e—xemple el futbol, tota la junta ,l 'entrenador, i tols els jugadorsfaran el que podran per l'èxit del'equip. Un tol sol no basla, ésnecessària la col·laboració delois.

En cas que no sigui veritatsempre obtindrà una baixada demoral i segons el caràcter del 'esmentat , discussions i aferra-des .

Dins enti tats culturals se diràque els membres cerquen una cul_tura politilzada per unes idees.Es clar, tots els que no combre-guen amb aquestes idees posaranel crit en el cel i faran escampa-des si és que per aludir-se em—pren aquesta excusa o d'altres,tant tot això, crien divergèncieso al menys esperit dgbitaliu.

Esciuria molt sobre aquest pen

sament i sé que aclariria res.Porreres està ple, farsit de

criticadors destruclius que es-tan ben preparats d 'enveja, elssap greu que el veinat dini demés bo, que vesleixi millor, queel colxe que la casa, que el xalet... Orgull de gent curta,encaraque rica, de gent que se pensaque els altres només són... iells..molt més.

Éfe que posaria moms i núme-ros, dates i fets , i me resulta-ria un article documentat. Dei—xem que l'aigua corri suau i man_sa. D'odi neixen bregues, divisi-ons i retrets. Es tant bo i tantdolç que els germans visquin u-nits.

La crítica constructiva és ma-la de fer per quant és necessariun estudi profund i seriós delque es Iracta perquè, veritable-ment, per fer un millor treballés becessari conèixer amb exac-lilul la realitat, les possibili-tats i les limitacions.

Certament que desanima, finsi tot als esperits forts, sentirsempre descontents i ferits quanres se'ls ha demanat, quan resels han exxigit, quan han tingutl'oportunitat de veure o contem-plar el poble amb festa senseque ells ho meresquin.

Pedres cantelludes rossen,les pedres més fortes espenyenels castells i rossant rossant to-tes s'esmicolen, es fan arena,i l'arenal tranquil, quiet, repòssant ben allargat, tot sensualrep les carícies de les ones...El mar gran, immens, s'excita,s'apassiona i d 'una manera vio—lenta vol forçar l'arena. De mil'arena fa anys que se'n fot.

Jo vull ésser arena

paj.4

ENQUESTA SOBRELLUM D'OLI

A LLUM D'OLI li interessa el que lagent pensa sobre la revista. Per aixo,vàrem decidir adreçar una enquesta a.algunes persones representatives, ere—im, de la vida porrerenca. Concretamentvint i una. Pins ara i malgrat pregarque les respostes fossin enviades elmés aviat possible, aolsment han arri-bat a la nostra redacció cinc respos-tesJ les de D. Pere Torres, rector; D.Esteve Hibas, jutge; D. Antoni BarcelóBarceló, director del col·legi Estatald 'E.G.B.; D. Francesc Sastre, batlle dela vila i el secretariat del Partit So-cialista de Mallorca de Porreres. Alsaltres els hi agraïm la seva deferènciai que si ho troben ja no cal que ensenviin les constestacions, que així,sembla que l'han donada.

Les preguntes eren les següents:1) Heu llegit els números publicats deLLUM D'OLI? Quina opinió vos mereix?2) Segons la vostra opinió ¿Què vos pa-reix que hi falta i que hi sobra?3) Creieu convenient que hi hagi un nombre major de col·laboradors que hi publi.quin qualque article? En cas afirmatiu,¿Estarieu disposat a col·laborar? Encas negatiu, ¿Per què?4) Considereu necessari que Porrerestengui, com tenen altres pobles, una publicació periàdica? Bn cas afirmatiu,pensau que LLUM D'OLI, que ara sols ésun butlletí informatiu de l'Agrupació,podria convertir-se, amb un nombre ma-jor de col·laboradors, en aquest periò-dic del poble?

PERE TORRES I SIQUIER, RECTOR DE PORRE-RES.

1. SÍ. Em sembla un esforç: lloable iesperançador, perquè pot anar a mis.2. i 3. No veig res que hi sobri. Si alcas, hi faltarà més col·laboració. Enquant a major nombre de col·laboradors,

trop que han d'ésser com més millorper poder tractar bé tots els aspectesinteressants; i en quant a dedicaciód'alguns d'ells. Treure sistemàtica-ment una publicació àdhuc senzillasuposa un o uns màrtirs, car fer es-tudis i enquestes o entrevistes, es-criure, i tenir tot el material apunt a data concreta no és una tascafàcil. Si hi ha aquests màrtirs lacosa anirà bé; del contrari serà ma-gra.

Per la meva part vull col·laborar,si bé no puc fer-ho de forma habituali4. Crec de primera necessitat una pu-blicació del poble, perquè hi ha mol-tes coses que aquest poble necessitasaber i aprendre -i en aquest momentés urgent que ho faci- i per altrapart no és SEMILLA el seu lloc perpublicar-les.

Pens que, en honor dels responsa-bles de LLUM D'OLI , els números quehan sortit fins ara, no han estatsols un butlletí informatiu, sinóque de fet ja hi ha moltes coses més.

No hi ha més que seguir el camí,eixamplar-lo i enfortir-lo. Hi veig

quatre grans blocs que hi han 'le ca- Qjber: 1er. informatiu de l'Agrupació,caràcter que no ha de deixar de tenir.2on. coses nostres d'ahir i d 'avui,que el poble no pot desconèixer i commés les cone;--ui més les estimarà i es_tarà orgullós de ser el qui és. 3er.Lliteratura, com a expresió de l'es-perit popular i de noves possibili-tats creatives. 4art. Opinió. Seriad'agrair que LLUM D 'OLI fos lloc detrobada de diverses opinions. No ésfàcil conjugar llibertat d'expresióamb el respecte degut als demés; pe-rò" Is urgent l'aprenentatge del diàleg.Val la pena intentar-ho.

Així que ¡endavant ses atxes!

ESTEVE RIBAS ©

1) He llegit tots els números pu-blicats els quals m'han produit unaimpresió favorable. Es evident que,cora tota obra humana, és perfectible *però el fet de què cada un dels núme-ros publicats és superior a l'anterior,demostra un afany de superació, quefarà, i n'estic seg-ur, que puguin acoB.seguir els objectius que s'han propo-sat.

2) Invertint els termes de la pre-gunta pens que no hi sobra res en elsnúmeros ja publicats. Respecte al quehi manca, crec convenient ampliar elcatàleg de temes amb la finalitat d ! in_teressar a un nombre major de persones.

3) Sí, és convenient ampliar el nom_bre de col·laboradors. I això per mol-tes i 'Uverses raons: pot ajudar a des_cobrir, per dir-ho d'alguna manera, nousvalors al mateix temps que els seus tr<eballs són garantia per a superar la pe-núria d'originals. Per la meva part notene cap inconvenient en col.laborar>

4) Tenint en compte el contengut deles respostes anteriors, a les quals hiestà germinant l'idea d'arribar a unamajor difussió del butlletí pens que s£ria altament positiu que aquest, amb eltemps, es convertís en el periodic delpoble.

ANTONI BARCELÓ BARCELÓ. DIRECTOR DELCOL.LEÍ;I ESTATAL D 'E .G.B. A' - —=—= — w

l) Sols he llegit el número quatre, perno haver tengut l'ocasió de contar ambels anteriors. M'ha agradat.

2) No sobre res, ans al contrari, hauriad'ésser més extens: temàtica local his-tòrica i actual en la seva diversitat,evitant, si és possible, personalismesinteressats i pressions de qualsevol ti_pus.3) A tota empresa quan més sian els col-laboradors millors resultats poden acoriseguir—se. Donar oportunitat a molts ésveure els assumptes des de diferents àiiguls i no d'igual amplaria. Evitar elscotos tancats.

Per no tenir la meva exposició i ex-pressió de les qualitats que adornen to_ta redacció no puc entrar a formar parten l'equip de col·laboració.4)¡Tant de bé si aviat és una realitatel que es demana en aquest apartat!D'aquesta manera s 'ompliria un delsbuits que, des de fa teraps, es ve no-tant. Per ventura ha arribat l'hora,

¡Ànim, idò!

FRAIJCESC SASTRE I MORA, BATLLE DE PO?RERES " " ~* - — - ------- -----

l)sí. Opín que dins les seves possibili_tats ha complit una formada.2) Una secció de diàleg, opinió o ninte_rviu" a) bre temàtica d'actualitat. U^asecció dedicada a notícies locals, es-pecialment les que fan referència alcamp, economia local i estadística. Nohi sobra res.

3)Si. Dins les meves possibilitats.4)La consider necessària perquè crec queés réflexe de l'opinió d ' un poble ambllibertat. Partir amb LLU K D'OLI és par_tir amb avantatge i consider s'ha d'a-profitar.

B SECRETARIAT DEL PARTIT SOCIALISTA DEKALLORCA-P.S.M. DE PORRERES "' "" '

l) Si, pensam que la iniciativa mereixel nostre suport, ja que el fet de quePorreres conti amb un mitjà autònom decomunicació és important, i més quanestà encaminat a difôrdre la nostrecultura i ésser un vehicle d'opinió autilitzar pels porrerencs.2) Falten més col·laboracions, més opi-nions de persones que creim que hi ha alpoble i podrien aportar coses importantsal butlletí.

No hi sobre res.

(., . -âr, . ir i j

CULTURA POPULAR fXj.é

la ximbombaSe clava una peli de conill a

una post f ins que sigui seca -li-na pell de xot també va bé- A-bans de fer la ximbomba posareula pell en remull amb aio.ua teba.Fermareu pel cap rodó a la pell,que anirà amb la part llisa capa fora, el bastonet que indica eldibuix , i després fermareu lapell ben tibada a un caduf o cos-siol. A la part de da l t del basto-net que haurà quedat en el cen t rehi posareu la canveta i la ferma-reu.

lin tocar la x imbomba vos heude banyar la mà d'ai cua i alertaque la pell no s ' e s q u i t x i .

Ara que ten iu f e t a la ximbom-ba és hora de fer-la tocar. Latonada crec que tots ja la sabeu,és la que diu:

"Sa ximbomba ja no sonani sona ni sonaràperquè té sa pell de cai sa canya que no és bona"

Si voleu a-nnl iar el vostre re-pertori de ^oscs, en trobareu mol_t í ss imes a l C A N Ç O N E R P O P U L A RDl- M A L L O R C A ' Ic i parc G i n a r d .HI nodeu trobar a l 'Agrupació.

Per fer aques t escrit ~ie servi td ' u n e s notes de Bici Ma jo ra l .

J O A N A M O R A

el vostre amic Teste!

NO ME C O N E I X E U ? segur que si ,però pels despife ta ts , que sempren'hi ha qualcún, em presentarépersonalment:Som una armadura plana i moltlleugera, de paper i canya quenecessit un company que em vulguifer volar els dies de sol i ven t .M'agrada fer cabrioles pel cel,a ran de mar o per la muntanya ;sol vestir, normalment , amb robesde colors vius i alegres: vermell ,groc, vert, blau, etc... pel meubon func ionament necessit una coamolt llarga, així com vosaltresnecessitau unes bones cames pecaminar.

Com veis, no tene cames, niales ni motors, però puc volarper les altures així com ho fanels ocells, però... jo volsi em dbnen una mà, necessit unaa juda , la teva per ventura!

els ocells ho poden fer lliurament,sense haver de dependre de n i n g ú ,mentre que jo, no puc gaudird'aquesta llibertat.

Bé, crec que ara, els que emtenien un poc oblidat, hauranrecordat aquell agradable i sen-zill amic, L 'ESTEL.

'llum d'oli'és teu!

NARRACIONS Poj-ï

ÍÏW^HlíNTO$ WMAèiSEl atardecer estaba sumergido en un

color endiabladamente bello. Los ojos nisiquiera lograban captar tan increíbleacontecimiento. La barca surcaba confuerza el agua que la rodeaba por com-pleto. Bronsteim estaba allí dentro,sin apenas darse cuenta de lo que esta-ba sucediendo alrededor. Con la vistaclavada en el infinito, su mente surca-ba por mundos totalmente diferentes alsuyo.

-"Qué te ha parecido la tarde, Brons_teim"?

No contestaba. Era mejor no interruinpir sus pensamientos. El mar actuaba cc_mo testigo delante de aquella escena.Las olas parecían clamar justicia. Quiensabe si el también recurría ante ella.

El faro del puerto comenzaba a divi-sarse en el horizonte, un horizonte in-cierto para todos, sobre todo para él.Hi un solo artículo suyo había logradopublicar en no que llevaba de año. Tam-poco era plan comenzar a buscar un trabjijo duro donde te explotasen y además cc_brando un sueldo miserable. Todo aquelloera detestable incluso sus amigos se hacían insoportables. Aquella niña tontae incrédula que le tenía hasta los 'iuevos con sus pijadas; el típico chico níaterialista que solo piensa en el consu-mo y los bienes de lujo. Todo aquelloera realmente detestable; no se comopuede haber individuos de tal índole.Uno tenia siempre que resignarse y se-guirles la pelota a todos ellos, unopor uno. No podía dejarse ni uno poralto. ¿Quién podia comprender a un ti-po como él?

Los padres que le adoptaron, haciadiecisiete años, no le perdonaron elque un dia cualquiera dejase preñadaa una tía de barrio chino. Desde aqueldia no le facilitaban ni una sola cosa.Tenía que rondar siempre por las casasde sus amigos pidiendo limosna y cosaspor el estilo. No podía recurrir a otracosa.

per BronsteimLa ciudad se había convertido para

él en una cárcel de bestias estúpidase insensibles, en la cual la gente, a_tontada, caminaba enderredor de susproyectos.

El individuo está sometido a unacontinua presión, ¿cósmica?. LQs asun-tos que le achacan pueden convertirleen un ser sumergido ba:o una profundacapa de mierda. Poseer algo en sí,constituye para ellos el mayor delirio,per» sin embargo no se dan cuenta queserán esclavos de ese delirio por lossiglos de los siglos, ¿amén?. Los débi-les, los más propensos a ellos, caeránen la falta cantidad de coen la falta en cantidad de ocasiones.Las débiles,continuamente. Mi exacer-bado machismo no delimita, ni mucho me-nos, el que ellas sean las más propensasa "revolcarse" en el error; eso no quitaque algunos hombres en ocasiones nimultáneas incurran en el mistao hecho. Seríaparalogice ¿no?. Pero, ¿quién hasta aho-ra no se ha sometido a la voluntad de lahembra? Tres, cuatro, creo que ¡no!, haymuc?.os más.

Lou Andreas Salomé fue quién sentó elprecedente al conseguir "dominar" a Niet,zche. Muchas salomes hay hoy en dia, tarnbien, como no, incluyo a la folklórica,la del festival de Eurovision, sin embar.go vale más dejarlo. Incurriría en el e-rror, quizás, de ridiculizarla; ésta noes mi intención.

-¡BronsteimJ ¿qué estás pensando?-Nada. Solo siniplerías, cosas inalie-

nables.Llegaron al puerto, una se cayó al

agua y Bronsteim dejó que se ahogara. Novalía la pena mojarse el culo para inten,tar salvarla.

* seudònim

POESIA f»5 .8

P O E M A E N " F L O U "

Records de temps llunyansi a la vegada no massa ...tot semble molt confús, llavors ho era,pero* no passava de bades.Per un moment no veig res,perd, poc a poc, entre boira i una mica de

fredcigarroencès

Me despert, la cançó acaba.Queda un gust de forta ressacai el gust agre d'un cigarretTorna el fred.No parsa de bades ...

una cançó d'ara i el fum espe%s d'un

ajuda a tornar enrera.

JOAK BARCELÓ"Del meu llibre de poemes ila meva màquina de fer fo-tos".

Veig aquelles corregudes d1al.lots a lapista

i les figueres de moro,menjaven pa amb xocolate "Rosselló",també aquella televisió:"Reina por un dia"com si ho veiés ...

Érem nins i sentíem flastomar els vellsels vells escopien en terra,la boca bruta, olors d'herbes seques i

"amapona"

El dia de les processons, tots!a Sa Plaça très banderes,nosaltres no sabíem res.Pintàvem en José Antonio amb pintures "El

Castillo"feien cursillos i cruzadas de la bondad.dues pessetes i mitja.En Vicente, es frigüero. Xufletes

Ens arribàvem a cansar d'anar al Centrotot era per fer, inclus els amics.

Diumenges caminant i fent voltes,com els grans,pel passeig.Diumenges de no moure's de casa:anàvem bruts de pols de carrer.Mis tard a missa: avui m'he escapat de Sa

Doctrina!Sentir els crits que el vent portava del

futbol.No guanyaven tal volta, els que tocava?

Encalcavem nines:tota la felicitat era tocar les mames.

Oxa

CÀNTIC D ' A M O R PER UNA NOVA SOCIETAT

Com cada dia al matí, l'estrident sorolldel carrer, inundala meva apartada cambra.

Com cada dia, els núvols rencorososCerquen allunyar-se del cel obertper poder respirar llibertat.

Com cada dia vull obrir la finestraperquè la llum inundi la cambra;com cada dia la claror del solarriba més i més apagada, bruta i sense

alegria,¡Vull fugir! i corn cada dia la recerca

de llibertat es fa més árdua i difícil.Solsment espero que la mortes passetgi pels carrers de la meva ciutat.

No tene solució; intento ignorarel valor de la realitat que me rodeja;lluitar, perquè? si la temblorosa màde la injustícia v& apoderant-sedels últims reductes de llibertat.

Com cada dia he tingut que marxarel soroll es fa insoportable.

TOMAS BORDOI

f"5.9

LLIBRESLa nostra biblioteca s'ha vist aumentada

darrerament amb els següents títols que rejs_ten a disposició de tots els socis:

S'alcen veus del sotarrani (M. de Pedrolo);L'anarquista nu (LI. Fernández); La meva cojaeepció del món (B. Russell); El pa dels anysjoves (H. Boll); Narracions (s. Egpriu); Ysi la guerra continua ... (l·l. Hesse); Histo-ria de Mallorca (P. Xamena) ; Suprímase Vd.mismo sus dolores y molestias con una simplepresión de dedo (R.Dalet); Lectures Mallor-quines (j.F. March); La República i 3a gue-rra civil a Mallorca (article de la revis-ta Randa); Tres ensayos sobre teoría sexual(S. Freud); Las Catedrales («J. Fernández);La vida breve (j.C. Onetti); El hombre y supoesía (M. Hernández); Els verbs catalansconjugats (j.B. Xoriguera); La metamorfosis(F. Kafka); Vida interior y no violència.Tomo I i II (L. del Vasto); Breve historiade la filosofia (j. Hartnack).

L'adquisició d'aquests volums ha estatpossible degut a l'aportació de 5.000,-pts.., que responent a la nostra peticiód'ajuda econòmica per aquest fi, ens vafer la CAIXA D« ESTALVIS, SA NOSTRA.

CURS

ESCACSB. ROIG GUANYADOR DELSUCIAL.

VII TORNEIG

El mes d'agost va acabar el V/IIe.Torneig Social d'Escacs que al llargde tres mesos es va disputar al no_stre local, guanyant de manera dest_acada Bartomeu Roig. Salvador Ripolli Diego Toledo ocuparen els llocssegon i tercer.

La classificació final fou la s_egüent: campió Bartomeu Roig, amb 11punts; sotscampió Salvador Ripoll,9 punts; 3er. Diego Toledo, 7 p.;4art. Gabriel Gornals, 6,5 (26,25);5nt. Jordi Oliver; 6,5 (25,75); 6è.Pau Sorell, 6 p.; 7è. Pere Torres,5,5 p.; 8è. Jaume Gil, 5; 9è. Jau-me Cerdà, 3,5 p.; loé. Jeroni Pa-lerm, 3 p.; Ile. Joan üarceló, 2,5p.; i 12è Gabriel [flora, U,5 punts.

eccoCURS E.C.C.A. A GRADUAT ESCOLAR

Per tercer any consecutiu duim aterme a Porreres els estudia de Gr_aduat Escolar per adults amb l'impo_rtant novetat aquest any de que esseguirà pel sistema d'ensenyament .oficial radiofònic ECCA de Ràdio P£pular. Una vegada més l'AgrupacióCultural n'és coordinadora, aconse-guint una aula de classes per "cas-sette" que de moment es troba alnostre local social. Per altra partesperam que les gestions de l'Ajun-tament per tal d'acondicionar l'Au-la Cívica o un altre lloc convenientsian aviat una realitat la qual co-sa beneficiaria la cultura del nos-tre poble.

MUSICAL'animació de la sala de música va en au-ment cada dia, i cada vespre podeu gaudird'una bona estona de bona música i anima-da conversa al nostre local -aixa si, pro-curau no molestar als veinats-.Les darreres novetats que hi trobareu són:SIMPLE DREAMS (Linda Ronstadt); 52nd.STREET (Billy Joel); WAVE (Patti SmithGroup); HEERE I SHOULD BE (Peter Frampton)

à C U R S E T DE P I N T U R A A L'OLI i

Comunicam a tots els socis afi-cionats a la pintura que Na Fran-cesca Palerm i En Toni Palermestan fent un curset de Pinturaa l'Oli que tendra una duradainicial d 'uns tres mesos i tendralloc al local social tots els dillunsde cada setmana amb el fi de quècadascú açafi el seu estil i donila seva pròpia expressió.

Comentari sobre el segon tom deft). 10

ia História de PorreresLa notícia de qué sortiria per les festes de Sant Roc el segon volum de la Història

de Porreres, fou acollida per molts amb gran goig ja que així es veuria completada laprimera part i podríem saber i conèixer millor els aconteixements que tingueren com aprotagonista la nostra villa i els seus habitants des del segle XVI fins avui.

Tota aportació bibliogràfica per el millor coneixement del nostre paseat és ben ar-ribada, malgrat no encaixi dins de les noves corrents historiogràfiques amb una anàli-si de la Història especialment econòmica i social, la qual prescindeix de la divisiócronològica per segles ja que les estructitures socials, polítiques i econòmiques no canvien just pel fet de passar d 'un any a l 'altre.

Tal vegada la condició d'eclesiàstic de l 'autor ha suposat que s'insistís més enels temes dedicats a l'església, al clergat... donant-li un caire un poc d'Històriaeclesiàstica. Per altra part al no haver-hi documentació a l'arxiu municipal anterioral 1868 s 'ha hagut de recórrer a notícies de la Història General de Mallorca. Es unallàstima també que el segle XX quasi no es tracta o en tot cas molt lleugerament.

Així i tot ens alegram de que cada vegada la bibliografia existenè sobre la nostravila vagi en augment i sobretot voldríem que l 'aparició d 'aquesta obra servís d'estí-mul per a conèixer el nostre passat i estimar-ho i al mateix temps encoratjar als jo-ves que comencen a sentir interès per la Història per a que dediquin un poc d 'a tenciósobre el nostre passat porrerenc.

festa pagesa: una festaque ja és nostra

//flV•/MfiBK

ymoK&wPARC MUNICIPAL

DISSABTE DIA 1 DE DESEMBRE',-V

—— PuttCimn i dues sonades a càrrec de la Filarmònica Porrerencn.Foc all togumaot i actuació dels Aires de Monti-Sion.Actuació i Múnàeió a càrrec del Grup ALIÖRNA.Concurs de glosât.Fi de F«ta «ab actuació del Grup local Horitzó.

- : ''""• ORGANITZEN: "Ajuntament de Porreres, Unió de Pagesos i Agrupació Cultural

Com és conegut per tothom el pas-sat 1 de desembre el poble de Porreresva viure una vetlada de festa com a a_cte final de la Setmana de Festa Pagesaque ha estat organitzada per l'Agrupa-ció Cultural, l 'Ajuntament i l 'Unió dePagesos, amb el suport de la Caixa dePensions.

Potser sigui ara el moment de fer -balanç d'aquestes festes i de la parti_cipació dels porrerencs en ella. I nodubtam en calificar-les de totalmentpositives, doncs aquesta participacióes va fer palesa en els actes de cairemés popular com varen ésser el maratónque va obrir la Setmana, amb l'assis-te^ncia de quasi cinc-cents corredors,i en el vespre de Festa Pagesa aab elParc Municipal totalment ple de gent.Cal destacar aixímateix el re?só quela convocatòria va tenir també en elspobles veinats ja que foren moltesles persones no porrerenques que vé-rem torrant botifarrons i ballant also rie la nostra música.

L'èxit obtingut serà sense dubteun alicient per a potenciar encaramés aquesta festa pels propers anysfins a aconseguir que la Festa Pagesade Porreres ocupi un lloc destacatdins el conjunt de les festes popularsque cada any es celebren al Pla de Ma-llorca.

A DARRERA HORA n* HA darrera hora i quan ja estava feta la

jompoBÍció de la revista» hem rebut una altre resposta a 1*enquesta sobre LLOM D'OLI

de Miquel Barceló i Ranonell i qtie pasam areproduí r t

La resposta 1 comentari de'n Miquel diut

La veritat és que he llegit pocs arti-cles i per contestar he hagut de repassarles publicacions.

La veritat és que no desperta la mevaatenció, degut a que aquesta publicació es-tà enmarcada dins una ideologia molt definida (la de if Agrupació) qae malgrat els seusintents de transformar-se sembla que la se-va estructura no canvia*

El nivell en que es mou aquesta revista-As rupació Is un nivell sempre pretensiós desuperior respecte als que es dirigeix (lec-tors): hi ha que promoure, informar, cultu-ritzar, etc.. Això s'ho fa seu aquesta enti.,tat, hi resulta que per aquest motiu creuque poseeix uns coneixements superiors a lamajoria. Si analitzam les persones que d'alguna manera duen el pes de l'Agrupació, ob-servam com perteneixen a un nivell culturalcom a mínim mig-alt, que és la classe queli sobra temps per la seva ciència i, cana-litzar el seu oci a demostrar als demés elque sap, camuflat pert això és fer cultura,poble, etc.«

LLUM D'OLI no sols no ens ha de dir el(fie no sabem, i altres saben (vosaltres)sinó que ha d'alegrar, fructificar, pro-moure, orientar, alentar, informar, del quevivim, feim, treballam, ¿Per què de les co-ses? Ho fèieu de jutges cada lector sia jut.ge.

Es curiós que no es vegin articles enespanyol. Naturalment i això, si que ningúpot donar la culpa. La culpa és de tots per_què em sembla que qualsevol soci pot publi-ecar un article. Jo si tengués alguna cosaque exposar, informar ... que pensas que fosd'interès estaria disposat a escriure.

Crec necessari que a Porreres existeixiuna publicació; pera hauria de fer-se a ni-vell de poble amb les seves entitats mésrepresentatives: Club Ciclista, Agrupació,Església, Ajuntament, Club Monti-Sion, em-preses, sindicats, agricultors (ïï.P.M. con-radors), etc..

He contestat a les preguntes de maneracontinuada doncs m'ha sempblat m'era »ésfàcil.

nota de I Agrupació

Entenem que la resposta de Miquel Barce-ló Ramonell és, més que una crítica a la re_vista, una crítica a l'Agrupació. Per això*consideram necessari fer una sèrie de punt»*litzacions:

1) Oían diu que LLUK D'OLI està "emmarca,da dins una ideologia molt definida (la del'Agrupació)" suposam que vol dir línea cultural. doncs ideologia política hem aclaratJa en vàries »casions (veure l'Editorial deLLUM D'OLI número dos) que no ie» tenim cap.

2) Acusa a la gent que fa feina dins l'A-grupació de fer ostentació de superioritatcultural i que "emplea el seu oci en demos-trar als demés el que saben, camuflat per:fer cultura, poble, etc.". Respecte a això*cal dir que aquesta gent en cap moment s'haconsiderat superior al demés, pero* si ha volgut posar els seus possibles coneixementsal servei dels altres. Per això mateix cr*»lem que aquelles persones que dediquin elseu temps d'esplai per fer feina de cara &organitzar activitats recreatives i cultu-rals per als demés no mereixen» en cap co-ment, esser criticades per aquest fet«

3) Diu també que el que há de fer l'A-grupació est "Alegrar, fructificar, promou-re, orientar, alentar i informar", amò ai-xò hi esteim completament d'acord i a méscreiem que així ho feia i això* queda deãos»trat amb les activitats que organitza l'A-grupació J rally humorístic, festes per al-lots, gelatades, bunyolades, carnaval,, ("•-legrar"), creació è'una sala de nàsica id'una petita biblioteca per promoure i es-timular l'interès per la musica i la lectu-ra ("promoure"); organització de conferèn-cies, taules rodones, cursets de llengua,cursets de cultura general i formació per-manent d'adults, cursets de pintura i foto-grafia ("orientar i informar").

4) Si els articles són en català i no «ncastellà és per la senzilla raó de que vandirigits a la gent de Porreres i aquestaempra en un 100^ aquesta llengua com a ve-hicle d'expressió i de comunicacio amb eledemés. No entenem la raó del perquè quanaquesta comunicació es fa per escrit es ten.gui que fer en un altre idioma.

5) Finalment diu que una publicació per•1 poble de gorreres "s*hauria de fer a ni-vell de poble amb la participació de íes

VOTA D? L'WWP/taO peleipàj. anterior)

seves entitats més representatives» Club Ci-clista, església, Ajuntament, Club Monti-Sion, organitzacions empresarials» sindicatsagricultors, ®tc.". Aquí volem dir quez

a)A les pàgines de LLUM D'OLI han sortitvàries crides a la participació en la sevaredacció de qualsevol soci, bé a nivell parsonai o bé com a membre de qualsevol entitata la que pertanyi.

b) Tots els que fan feina a LLUM D'OLIestan totalment a favor de la creació d'u-na revista periàdica a nivell local i pertant a col.laborar-hi juntament amb totesles altres entitats del poble«

c) LLUM D'OLI en cap moment ha volgutmonopolitzar aquesta feina, en tot cashaurà estat un sustitutiu d'aquella publicació, que, dissortadament,, encara no tenim,

Fer acabar, malgrat no aceptara la sevacrítica, volem agrair a Miquel Barceló Ra-monell l'ocasió que ens ha donat per acla-rir tots aquests punts i convidar-lo, unavegada mis, a aportar el seu treball a latasca cultural que pretén l'Agrupació i elseu butlletí informatiu que és LLUK D'OLI»

¡ECCIO D'ESCACSS'estan jugant des del mes de se

tembre les cor responen ts compet ic ionsillenques dels Campiona ts de Mallor-ca per equips de les categories pri-mera i segona, g r u p "Part Forana"1.

A p r imera l 'equip duu una excel-lent campanya , semblant ésser el possible p romoc ionador a p r e f e r e n t .I n t e r v e n e n els clubs de Penya A r t u rPomar de Ciu ta t , C a m p o s , Alcúdia , l£ca, Manacor , Llosata, Santa (ílargar.1da i Agrupac ió C u l t u r a l de Porreres .

A segona la t ra jectòr ia també istambé molt bona, ocupant els llocsdavanters , entre els equips de llucmajor , Felanitx, filaria de la Salut,Colònia de Sant Jordi, Petra i SonServera. Els jugadors que tenen fi_txa són: Eate l r ich, Roig , Ripoll, T_orres, Toledo, Oliver , Pa lerm, Barenilo*, lïlora, ttlasalias, Cornala , P. So-rell, Gil, Cerdà , J. Sorell, G. Ba£celo i Oliver II.

ENQUESTA (a>nknuA.c¿o)f>SS&1} Ja l'hem dit abans» Si.

Estam disposats a col.laborar-hi, jaixí com ho haurien d© fer totes lesforcea polítiques del poble, el que rjjsultsria molt interessant.4) Ho consideram necessari, encara quesabem de la dificultat que això* corapoíta. LLUK D'OLI creim que en principipot ésser l'eiabrió d'aquesta publicad}pero no oblidem que el butlletí té un«aire molt concret de difussió culturii que ara en al^nins moments pot supliraquesta manca d'un periodic del poble,Per altra part creim que l'actual reviïta no va néixer amb aquesta idea.

Si es convertís amb un periòMic delpoble lluitaríem perquè* aquesta publi-cació tenguls sobretot un caire demo-cràtic i al servei total del poble, noâe un pocsj cosa que sol passar ambmolta freqüència»

Per la nostra part sols ens queda dnar les gràcies als senyors Torres, Ri*bas, Barceló, Sastre i al secretariatdel PSM de Porreres, i dir que a partíd'ara tendrem en consideració les se-ves opinions, cosa per la que foren demanats.

PREMSAAl nostre local rebem una sè-

rie de publicacions fruit de l'in-teracnvi amb altres periòdics dePREMSA FORANA i entitats comla nostra que editen els seus pro-pis butlletins. Així, de maneraregular ens arritben "Sant Joan"-butlletí del Centre Cultural deSant Joan- , "Círculo de Estu-diós" d'Alaró, "S'Encruia" deDeià, "Apòstol y Civdlizador"de Petra, entre d'altres que ve-nen de manera esporàdica.

Estam suscrits, per altra ban-da a "Lluc" i "Arte Fotográfico",enviant-nos "La Caixa" les sève sedicions, com per exemple "Ca-vall Fort".També arriben:"Bellpuig" d1Artà,"FelanitxPost " , "Se tnianari Manacor","E.1 Gall",de Pollença, "usPi Gros" de Lloret,etc.