El Comitè Aniturani d’OsonaL’informe de la presència d’urani a les Guilleries, detectada en estudis de la JEN (Junta de Energía Nuclear) en els anys seixanta, queda desat en un calaix fins a mitjan dècada dels setanta, quan es fan sondatges a Osona i a la Garrotxa a partir dels quals s’estima que hi ha 3.400 tones de mineral extraïble de possible rendibilitat. El març del 1978, a partir d’una proposta de la JEN, la Dirección General de Minas declara les Guilleries i el Collsacabra “zona de reserva per a la investigació i l’explotació de minerals radioactius”.

Malgrat l’oposició de la Diputació de Barcelona, que té en compte el valor paisatgístic, agrícola i ramader de la zona —pendent de ser declarada parc natural—, es continuen les prospeccions, i el novembre del 1978 la JEN confirma la descoberta d’un jaciment d’unes 5.000 tones de mineral d’urani que afecta els municipis de Folgueroles, Santa Eugènia, Sant Julià de Vilatorta, Seva, Taradell, Tavèrnoles, Tavertet i Vilanova de Sau. Es tracta del segon jaciment més important de Catalunya, després del de Calaf.

Durant els darrers mesos del 1978, la Coordinadora de Grups Ecologistes d’Osona, Unió de Pagesos, el Sindicat de Ramaders d’Osona, la CNT, el PSAN i altres col·lectius manifesten l’oposició a qualsevol explotació d’urani i denuncien els perills que comporten. Representants d’aquests col·lectius, amb altres persones que hi participen a títol individual, creen el Comitè Antiurani d’Osona el dia 9 de gener de 1979. En poc temps, la setantena de membres d’aquest comitè s’organitza en diverses comissions de treball (documentació, campanya, alternatives, economia...), i es crea una comissió molt important d’enllaç del territori que aplega persones de tots els pobles.

El manifest Els fets de Vilalleons

El greu accident de la central nuclear nord-americana de Harrisburg, el 28 de març, ajuda a conscienciar dels perills de l’energia nuclear. La publicació al BOE del reial decret de 2 d’abril, en què es crea la zona de reserva de Santa Coloma, culmina la creació de quatre reserves més que afecten tota la comarca d’Osona. Cal moure’s ràpidament per impedir les investigacions i els estudis geològics.

El primer acte informatiu del Comitè Antiurani d’Osona a Manlleu té una acollida espectacular i reuneix més de 250 persones. Hi donen suport les associacions de veïns, els tres sindicats majoritaris (CCOO, UGT, CNT) i els partits polítics (CDC, ERC, PSC, PSUC). Durant tot el mes d’abril es creen molts comitès locals i els actes es van estenent per tota la comarca: xerrades, exposicions, jornades…

En una assemblea amb més de 200 representants a Vic, el 3 de maig, el Comitè aprova un manifest que permet recollir adhesions de moltes entitats i de la majoria d’ajuntaments. Aquest manifest es llegeix per primera vegada el 6 de maig de 1979, davant de 700 persones, en un festival popular a l’escola Sant Albert de Vic, on els Esquirols interpreten la cançó Torna, torna Serrallonga, que dediquen al moviment.

La constitució, el dia 7 de juny, del consorci entre la JEN (40 %), la multinacional nord-americana Chevron (40 %) i la Promotora de Recursos Naturales (20 %) esdevé el detonant que desencadena l’oposició en massa.

El dia 11 de juny, un equip d’investigadors de la Chevron comença a agafar mostres a Vilanova de Sau. Aleshores, els comitès i els sindicats de pagesos s’organitzen per vigilar camps i boscos.

Finalment, el dia 14 de juny els descobreixen treballant a Vilalleons. El Comitè Antiurani d’Osona hi fa arribar ràpidament un centenar de persones, que els retenen i els confisquen totes les mostres. Fins i tot —i això no es publica a cap mitjà de comunicació—, els prenen els mapes de les zones amb tota la informació dels treballs, una documentació que resulta de vital importància per mantenir la vigilància del territori.

L’equip tècnic ha de fugir amb la cua entre cames i amb una pintada enorme al vehicle: “Urani no”.

14 de juny de 1979

Reunió de veïns del Collsacabra. Fotografia de la col·lecció personal de Josep Maria Montaner.

Document de la companyia Chevron sobre l’urani a Osona. Fotografia de la col·lecció personal de Josep Maria Montaner.

“No he viscut mai, fins ara, una mobilització tan gran com aquella. La força de la gent quan treballa unida per una causa és imparable.”

Pep Comeres, filòleg i activista social i cultural. Va ser coordinador del Comitè Antiurani d’Osona a Vic i un dels líders de la mobilització popular que hi hagué arreu de la comarca.

Mural del PSAN a Vic. Fotgrafia de la col·lecció personal de Josep Maria Montaner.

Acte i festa contra l’urani a la plaça de Fra Bernadí de Manlleu. Fotografia de la col·lecció personal de Josep Maria Montaner.

Concert dels Esquirols a l’escola Sant Albert de Vic. Fotografia de la col·lecció personal de Jordi Puig.

Mapa d’Osona amb la zona reservada. Fulletó del Comitè Antiurani d’Osona.

Tècnics duent a terme l’extracció. Col·lecció personal de Josep Maria Montaner.

Fets de Vilalleons. Fotografia de la col·lecció personal de Josep Maria Montaner.

Vehicle pintat. Fotografia de la col·lecció personal de Josep Maria Montaner.

Fem justícia i fem memòria: som el que som gràcies a aquest esforç col·lectiu.

Lluites compartidesLa Catalunya contemporània s’ha forjat gràcies a lluites compartides per una gran majoria de la ciutadania, protagonitzades per persones anònimes, d’origen i condició diversa.

Lluites compartides vol posar en valor el paper de lluites locals i nacionals en la construcció del país, treballant en xarxa amb les persones i els col·lectius que les han protagonitzat o que n’han estat testimonis, amb l’objectiu de reforçar la cohesió social en la construcció del present i el futur de tots.

Lluites que han contribuït al progrés de barris, pobles i ciutats i a la millora de les condicions de vida de les persones que hi habiten.

Lluites que han defensat els drets democràtics, socials, culturals, educatius, laborals, lingüístics… En definitiva, que ens han permès ser més lliures.

Fem justícia i fem memòria: som el que som gràcies a aquest esforç col·lectiu. Tots fem un sol poble perquè tots participem de la construcció d’aquest país. I com que les idees no perviuen sense l’acció —sense nosaltres—, us convidem a recordar el passat per fer entre tots un present que ens porti a un futur millor.

Acte informatiu a l’institut Jaume Callís de Vic

Festival Visca la Terra, a l’Esquirol

Manifestació a la plaça Major de Vic

Unes 2.000 persones omplen a vessar la sala d’actes i el vestíbul de l’institut Jaume Callís de Vic. Es tracta d’una assemblea multitudinària convocada per catorze ajuntaments d’Osona per ampliar la informació sobre l’exploració i l’explotació de mines d’urani a la comarca.

A l’acte, que compta amb la col·laboració del Comitè Antiurani d’Osona, i al qual assisteixen alcaldes i regidors de la majoria de municipis osonencs, hi intervenen dos físics nuclears (Joan Rodríguez i Pere Carbonell), un metge radiobiòleg (Eduard Rodríguez), un biòleg (Oriol Cabré), un tècnic en expropiació de terres (Manuel Canas) i la representant de la Coordinadora d’ajuntaments de la comarca de la Selva (Neus Costa). L’Ajuntament de Manlleu s’encarrega de citar tots els ajuntaments d’Osona a una reunió amb la finalitat de crear una coordinació efectiva per fer front a aquesta problemàtica.

Es convoca una manifestació a la plaça del Mercadal de Vic, el divendres següent. Però el governador civil de Barcelona la prohibeix, al·legant que s’ha sol·licitat fora de termini i que el Comitè Antiurani d’Osona no és una entitat legalitzada. No serveix de res que l’Ajuntament de Vic es responsabilitzi de l’ordre públic i que tres partits polítics en responguin com a entitats legals. Finalment, envia un grup d’agents antiavalots per impedir-la.

Amb el nom de Visca la terra, el 14 de juliol se celebra a l’Esquirol un gran festival que congrega més de 6.000 persones. Hi actuen Quico Pi de la Serra, Ramon Muntaner, Rafael Subirachs, l’Orquestra Sèmola, Jaume Sisa, Maria del Mar Bonet, Pere Tàpias, Esquirols, Duble Buble i Tribu.

Amb aquest acte reivindicatiu i festiu culmina el procés de mobilització popular. En poc temps s’ha aconseguit una fita notable: activistes a títol individual, entitats civils i municipals, científics independents i intel·lectuals han treballat braç a braç per un importantíssim objectiu comú.

Abans de les vuit del vespre, a la plaça Major de Vic ja s’han concentrat unes 3.000 persones, i al final se n’hi arriben a aplegar unes 7.000.

L’Ajuntament i el Comitè negocien amb la policia una concentració fins a les nou del vespre sense sortir de la plaça. Un membre del Comitè fa un parlament des del balcó de l’Ajuntament i demana que a les nou es dissolgui la concentració. A dos quarts de deu la policia antiavalots carrega amb pilotes de goma i porres contra els concentrats, que es dispersen. A les deu del vespre aixequen el setge entre xiulets que arriben de tot arreu i s’acaba la manifestació sense cap més incident.

22 de juny de 1979

16 de juny de 1979

14 de juliol de 1979

“Per primera vegada, un tema energètic és capaç d’iniciar la mobilització d’amplis sectors populars. Si això s’hagués fet a l’època franquista, a Catalunya no tindríem cap central nuclear.”

Santi Vilanova, periodista, escriptor i un dels pioners de l’ecologisme sobiranista a Catalunya. Ha estat cofundador del Col·lectiu de Periodistes Ecologistes de Catalunya, director de la revista Userda i cofundador del Comitè Antinuclear de Catalunya. Declaració feta a la Jornada Antinuclear de Torelló, el 27 d’abril de 1979.

“La lluita va aglutinar molta gent de les zones rurals perquè ho veien com una agressió cap al territori, i ningú no sabia què podia passar.”

“Va influir profundament en la meva vida professional. Era enginyer nuclear i la implicació en aquesta lluita em va fer reflexionar sobre la mateixa energia, a la qual em vaig oposar. En aquell moment se’ns plantejava el repte de com ens havíem de proveir d’energia, fet que ha provocat que m’hagi dedicat a les energies renovables.La ciència té conseqüències socials. Se’ns plantejava el gran debat científic, i encara vigent, de si tenim dret a tot o ens hem de posar límits.”

Josep Puig, enginyer industrial especialitzat en tècniques energètiques, diplomat en enginyeria biomèdica i en enginyeria del medi ambient, ecologia i gestió ambiental, i doctorat en enginyeria industrial. Fou un dels científics independents que va ajudar el Comitè Antiurani d’Osona i també col·laborà, amb altres experts, en xerrades i en l’elaboració de diferents documents explicatius sobre les mines d’urani.

Mesa de l’acte del Callís. Col·lecció personal de Josep Maria Montaner.

Acte informatiu a l’institut Jaume Callís de Vic. Col·lecció personal de Josep Maria Montaner.

Cartell de l’acte a l’institut Jaume Callís. Arxiu personal de Pep Comeres.

Concentració a la plaça Major de Vic. Fotografia de la col·lecció personal de Josep Maria Montaner.

Cartell de la manifestació a la plaça Major. Arxiu personal de Pep Comeres.

Manifestació a la plaça Major de Vic. Fotografia de la col·lecció personal de Josep Maria Montaner.

Cartell del festival Visca la Terra. Arxiu personal de Pep Comeres.

Festival Visca la Terra. Fotografia de la col·lecció personal de Josep Maria Montaner.

Cartell de les Jornades Contra l’Energia Nuclear. Arxiu personal de Pep Comeres.

Jornades europees. Arxiu personal de Pep Comeres.

Manifestació de la Diada Internacional contra l’Energia Nuclear. Fotografia de la col·lecció personal de Josep Maria Montaner.

Poema de Pere Quart. Arxiu personal de Pep Comeres.

Marxa enrere

Davant l’aparició d’algunes informacions que comencen a circular argumentant la pobresa del jaciment, el Comitè Antiurani pot presentar els mapes requisats a la Chevron amb anàlisis que demostren que és més ric que d’altres que es troben en fase d’explotació. El 27 de juliol, la revista Interviú publica un ampli reportatge sobre aquesta qüestió. El mateix mes es constitueix la Coordinadora d’ajuntaments d’Osona contra l’explotació d’urani. Al cap de poc temps, es té constància que la Chevron atura les investigacions.

Lluny de plegar veles, el moviment segueix ben viu. Amb motiu d’un acte informatiu que es fa a Taradell el 9 de setembre de 1979, l’autor Pere Quart escriu el poema “Democràcia i urani”. L’any 1980 continua l’activitat amb cicles de conferències, publicacions diverses i jornades contra l’energia nuclear, com la Diada Internacional Contra l’Energia Nuclear, que té lloc a Vic el maig del 1980 i aplega 6.000 persones en una de les manifestacions més importants.

Finalment, el febrer del 1981 es dissol el Consorci JEN-Chevron-Promotora de Recursos Naturales. L’oposició contundent i en massa de la societat osonenca ha aconseguit el seu objectiu, i ho ha fet des de la unitat. Partits polítics, entitats, sindicats i societat civil en general han sabut remar en la mateixa direcció.

Osona esdevé un referent en la lluita antinuclear i ecologista, com ho proven les participacions del Comitè Antiurani d’Osona en la Segona Conferència Europea sobre mines d’urani, celebrada a Alemanya el juny del 1981, i també en la Tercera Conferència Europea, que té lloc a Suècia el juny del 1982.

Crèdits Pep Comeres (assessor de Lluita Antiurani i testimoni)Josep Puig (testimoni)Santiago Vilanova (testimoni)Miquel Macià (assessor de Lluita Antiurani)Joan Roca (relator)Josep Burgaya (assessor de “Lluites Compartides”)Josep Comajoan (assessor de “Lluites Compartides”)Joan Brugués (assessor de “Lluites Compartides”)Josep Maria Montaner (cessió d’imatges)Jordi Puig (cessió d’imatges)

També volem fer un reconeixement especial a totes aquelles persones que el mes de novembre passat ens van ajudar a detectar les principals mobilitzacions socials dels darrers cinquanta anys a Osona, ja que les seves aportacions han estat cabdals per arribar a treballar la lluita protagonista d’aquesta exposició.