llibret falla plaça de la mercé 2013
DESCRIPTION
Llibret Falla Plaça de la Mercé 2013 - Els somnis del cor produeixen laberints.TRANSCRIPT
ELS SOMNIS DEL COR PRODUIXEN LABERINTS
MERCÉ 2013M
ERCÉ 2013 ELS SOMNIS DEL COR PRODUEIXEN LABERINTS
Dediquem-li un temps al passat de les falles, per a entendre algunes coses, però, visquem el present. No recuperem tant. No podem tornar-nos arcaics. Són altres temps. Evolucionem.
Alfredo Ruiz Ferrer
Els articles: “ Tanques Grogues”,
“Projecte Lleona”, “Pedro Rodríguez,
una trajectòria d’Especial” i “1964-
2013: 50 anys d’evolució de Falles
Infantils” han estat presentat al
Premi Ajuntament de Benirredrà al
millor article dels llibrets de falla any
2013, què s’inclou en els Premis de les
Lletres Falleres.
(www.lletresfalleres.org/)
El present llibre ha participat en
la convocatòria dels premis de la
Generalitat per a la promoció de l’ús
del valencià.
Este llibret participa en el Premi
Mestre Ortifus, què s’inclou en els
Premis de les Lletres Falleres.
(www.lletresfalleres.org/)
Edita
Falla Plaça de la Mercé
Coordinació
Jose Francisco Carsí Navarro
Roberto Heredia del Rey
Disseny de l’edició
Retales Estudi Creatiu
[Jose Francisco Carsí Navarro
Roberto Heredia del Rey]
Fotografia
Comissió Falla Plaça de la Mercé
Col.laboradors
Alberto Abril, Anna Ruiz i Giovanni Nardin,
Miguel Arraiz, Emilio J. Garcia, Enric Almero,
Alfredo Ruiz, Jose Maria Lozano, Alberto Ferrer,
Projecte Lleona, Falles I+E.
Assesor lingüístic
Jose Francisco Carsí Navarro
Roberto Heredia del Rey
Impressió
La Imprenta
Depòsit Legal
V-3711-2012
CRÈDITS
estudio creativoretales
La falla Plaça de la Mercé es llança en busca de nous reptes buscant alterar el conformis-me actual. Aquest ens porta cap a un nou somni tot plagat de llaberints. Llaberints desconeguts per tots nosaltres però neces-saris per alimentar els nostres afectes i poder així començar de nou el ritual faller.
Una decissió laberíntica
1277 181212 12 1212122400 2525283636 36Tanques GroguesMiguel Arraiz
Projecte LleonaFalles CreativesAlfredo Ruiz
Falles i cohesió SocialJ.Maria Lozano Velasco
L’arquitecte, artista faller i
membre de la comissió de
Castielfabib, ens traslada una
visió crítica del tancament dels
monuments fallers en front al
vianant, fent un anàlisi històric
al voltant de la composició de la
falla durant els últims 60 anys.
El nostre artista infantil
Alberto Abril ha partici-
pat en un projecte que
tracta de portar les tec-
nologies low-cost a la
mecanització de peces
a les falles. La Mercé
aposta per la innovació
tecnològica, a més de
l’artística.
El paradigmàtic Alfredo
Ruiz, pare de la nostra
artista, tracta d’analitzar,
en aquest article, la inno-
vació i la experimentació
a les falles.
Les comissions de falla
són una important ferra-
menta de nucleació dins
del teixit urbà. El catedrà-
tic de la UPV i membre
del Consell Valencià de
Cultura, aprofita les nos-
tres pàgines per a divulgar
la importancia de les falles
als barris.
62
36 36344949 493862 626262 624471
ÍNDEX12 articles
50 falla gran
74 falla infantil
102 generació mercé
50 anys d’evolució infantilEl Analista Fallero
Pedro RodríguezEl Analista Fallero
Falles I+EL’explosió creativa de les falles infan tils
es patent, però, ¿hi ha hagut, de veres,
una evolució al llarg dels últims 50
anys? El blogger “El Analista Fallero” fa
un repàs als artistes i estils més impor-
tants a les falles infantils des que es va
crear la nostra comissió infantil.
Onze vegades a la falla
onze. Eixes son les falles
plantades per Pedro
Rodríguez a la Mercé,
una trajectòria triomfal
que revisem amb motiu
de les 50 falletes planta-
des per la nostra comis-
sió infantil.
La Mercé ha apostat
enguany per la innova-
ció. Coneix el manifest
de les falles anomenades
I+E i segueix, amb un
mapa, el recorregut per
altres falles experimen-
tals amigues.
ARTICLES
La veritat és que, quan em van dir que escriguera un text
que parlara sobre Innovació en les falles, no sabia que con-
testar. Volia dir que si i al mateix temps dir no, però no em
van donar pressa. “Tens molt de temps, no hi ha pressa, i si
no ho escrius, no passa absolutament res”. Així que no em
vaig poder negar. Dos mesos preocupat per l’escrit. Dos folis
i mig han quedat, “pensaments i reflexions” resumides i
escrits d’esta manera.
INTRODUCCIÓ
“No entenc als que es dediquen a recuperar les falles el
passat, allò que al seu dia es va crear, i ara són incapaços
de defendre la seua evolució, el que és crea hui. Què té
l’experimentació, la innovació o la creativitat, de roín?”
Aquest escrit per la innovació versa sobre les estructures que
omplin els carrers de València del 16 al 19 del mes de Març,
a finals de l’hivern i que popularment anomenem falles.
Gents de totes les edats i classes socials són el seu públic. Un
FALLES I INNOVACIÓAlfredo Ruiz Ferrer
Art en les falles per al segle XXI com a innovació. Les falles Innovadores es diferencien de les tradicio-nals pel seu discurs estètic i ètic. ...perquè innovar, és inventar. és crear, és renovar-se, és alegrar...
13
Alfredo Ruiz falles i innovació
públic, molt variat que deambula lliurement
en busca d’elles per a disfrutar-les. Unes
construccions que ens permeten unir en
elles, algunes de les Belles Arts, incloent-hi
la Filosofia, l’Arquitectura i la Poesia.
La inclusió d’estes tres disciplines han moti-
vat canvis substancials en la construcció de
les noves estructures. Hui podem dir que
algunes d’estes instal·lacions que es planten
tenen els mateixos plantejaments o inten-
cions que exigix l’obra d’art contemporània.
Poques comissions aposten per la innovació
però haver-les n’hi ha. Un grup d’elles mani-
festen un interés cap a unes propostes més
compromeses, més ètiques, més estètiques.
A aquest grup se’ls ha unit una falla històri-
ca, la Plaça de La Mercé, amb una aposta
innovadora molt interessant, per part de
dos compromesos escultors, Anna Ruiz i
Giovanni Nardin. Autors d’una instal·lació o
proposta de canvi que no deixarà indiferent
a ningú.
...PERQUÈ INNOVAR ÉS INVENTAR, CREAR, ÉS
CANVIAR, ÉS ALEGRAR-SE...
La paraula Innovació ha tingut pocs adeptes
en el món de les falles. Aquest concepte es
sol utilitzar per a confondre al dir que “tots
els artistes que tenen estil o una peculiari-
tat, innoven”. Aquesta errònia interpretació
és causant de la paràlisi estètica i ètica que
patix la “instal·lació” pública coneguda com a
falla. L’estil és només una marca, dins del cos-
tum. Però no és prou, ja que la majoria de les
vegades no transcendix, li pot faltar coratge.
Per Innovació entenc allò que és capaç de
transformar amb una tècnica, amb el pen-
sament o l’acció, el mode de pensar, de fer,
de sentir i de viure una vida renovada de
continu. Una innovació és com passar de
l’hivern a la primavera, bé per mitjà d’una
evolució personal inconformista d’exigèn-
cia sense cap límit, o per mitjà d’una acció
revolucionària; pensada, intel·ligent, i sense
concessions. En la primera es trobarien tots
aquells creadors, lliures, silenciosos que
posseïxen quelcom inusual, el “fervent espe-
rit d’aventura” que va inspirar grans canvis
en el Renaixement. En la segona es troba-
rien tots eixos ismes que des del romanti-
cisme van aparéixer l’un darrere de l’altre,
alterant, colpejant a tots els ordres que es
resistien a la incursió o acceptació d’un nou
pensament filosòfic, com a part fonamen-
tal de l’Art o del pensament d’Avantguarda.
1
14
Alfredo Ruiz falles i innovació
La innovació pense, ens alerta que quelcom
nou s’acosta, quelcom ens va a canviar.
¿Per què innovació? La societat, madu-
ra, avança, desperta, evoluciona, exigix.
L’artista inconformista, necessita expres-
sar però no repetir, necessita el nomadis-
me, l’aventura. Necessita inventar, crear,
comunicar. L’esperit innovador no té edat
ni “casa” (estil) on albergar-se, ama l’incert
esdevindre, el futur.
Innovadors va haver-hi sempre en totes les
èpoques, potser més quan el pensament
filosòfic irromp en les nostres vides, tren-
cant nostres pròpies certeses. Quan tot
deixa de ser mètode, en favor d’una major
llibertat per a l’individu. Una llista d’innova-
dors seria llarga, però no puc obviar alguns
d’ells, només em referiré a l’Art, prenent
aquells noms que considere referents de
canvis substancials estètics i ètics.
Donatello (1386-1466) escultor italià, va
ser un innovador. En la seua maduresa als
setanta anys va realitzar una obra innova-
dora i experimental. El seu David va ser el
primer nu integral de ple volum que va apa-
réixer en l’escultura del Renaixement.
Una pintora, Sofonisba Anguissola (1532-
1625) va ser reconeguda i apreciada per
Giorgio Vasari en el seu llibre, “Vides dels més
excel·lents arquitectes, escultors i pintors.”
També Artemisia Gentileschi (1593-1654) va
ser una pintora renaixentista. Va dotar a les
seues obres d’un realisme dramàtic, va ser
tan gran com qualsevol dels grans mestres.
A la nostra escena, dos pintors espanyols
van ser innovadors; Velázquez (1516-1660) i
El Greco (1541- 1614) “estos arriben a domi-
nar la tradició clàssica, la critiquen i arriben
a inventar una manera de pintar original.
Esta originalitat es percep hui en dia, aquest
enorme èxit d’una creació original se sent al
mirar els seus quadres”.
Done un gran bot i situem-nos al comença-
ment del segle XX. El pintor rus d’origen
ucraïnés Kasimir Malévich va pintar el
Quadrat Negre. “Al llarg de la història de l’Art
ha sigut d’una importància atroç. A simple
vista no pot paréixer molt, però va ajudar
a obrir la ment dels espectadors i incenti-
var les ànsies revolucionàries del moment.
Sense el seu quadre, que va usar Malévich
com a estendard per a la seua pròpia tomba,
Fig.1. Porció de Cuadrat Negre. Kazemir
Malévich. 1923-1929. Museu Estatal de
Rússia, San Petersburg (Rússia)15
16
segurament la nostra societat actual no
seria tan oberta, tan plural i tan innovadora”.
Innovador va ser, Marcel Duchamp.
Duchamp era un artista insubornable, lliu-
re, quasi sempre aïllat. Les seues propostes
anaven dirigides al pensament. Encara que
no sempre ho entengueren així els seus con-
temporanis. Autors com Picasso, Matisse
i Braque van arribar a retirar-li la salutació.
La pintora Tamara Lempicka (segle XX)
màxim exponent de l’Art Decó... la seua pin-
tura és d’una sensualitat exquisida.
Joseph Beuys, la introducció de nous mate-
rials “pobres” van suposar un canvi radical
en la concepció de nous modes d’expressió.
Amb Joseph Beuys tot anirà canviant.
Doris Salcedo escultora, (Segle XX) les ins-
tal·lacions i creacions del qual giren entorn
del greu problema de la violència i a la seua
devastadora incidència en el teixit social del
seu país Colòmbia.
ENTORN DE LES FALLES.
Al llarg de la història de les falles hi ha hagut
intents “innovadors”, propostes, provoca-
cions, entrades i eixides espontànies, però
no perseverança. Dissenyadors, Humoristes,
Artistes amb renom deixaven una obra i no
tornaven més. Bé perquè formaven part
d’un equip, bé per que les falles les han con-
siderat massa complicades o potser per que
ací no es “triomfa” i si es “triomfa”, és només
ací. No transcendixen. Hi ha una espècie de
rebuig de menyspreu a les falles per part de
la “intel·lectualitat” i és que al popular no
se li ama. No consideren l’Art per a un mitjà
popular. Pense que l’art no té per que tindre
un lloc espécific.
A les falles, els passa el mateix que a la majo-
ria de les festes populars en què intervé la
religió, la política o els interessos comercials
que tracten de dirigir o canalitzar un pro-
ducte festiu. Així perden el sentit crític, reno-
vador i creatiu del Dionísiac, de festa lliure,
per una estètica arcaica, estètica del con-
servador, que s’alegra veient que res canvia,
albergant-se i emparant-se en la tradicions
per a continuar manipulant i furgant en els
sentiments d’un sector popular que abduit
per elles seguix el “costum d’una burgesia”
abrigada això si, per un seguici de jurats i
fallers “doctes” en la matèria, durant molt
de temps guardians d’una “marca”.
És una llàstima que des de l’oficialitat no
es valore la riquesa creativa que suposen
les falles. (Oïda sorda per a moltes coses
i també per a l’Art). No parle d’economia,
el reconeixement és una altra cosa menys
banal. El reconeixement és amar els seus
artistes, protegir-los almenys de tot allò
que puga minvar el seu potencial creatiu,
la seua llibertat creativa. Els polítics, que
no amen l’Art, els organismes oficials que
no protegixen la cultura, la innovació, l’ex-
perimentació o la creativitat estan acabats
Alfredo Ruiz falles i innovació
o pràcticament insensibles, o com deia el
poeta Walt Wiltman “cavalquen amortallats
cap al seu propi funeral”.
Pense que val la pena sacrificar el que s’anome-
na “correctament faller” en favor de quelcom
útil, important. L’Art com a principi de llibertat.
“La Diversitat és tan meravellosa”.
Percep que encara que hi haja reticències
hem entrat de ple en la Innovació estètica.
Les falles mal dites Experimentals, cada
vegada són més; són un fet comprovat i
admés per això es poden dir: Innovadores.
Alfredo Ruiz Ferrer.
Artista
Fig.2. Esbós per “Poesia Horitzontal”
Falla Mossén Sorell - Corona. Any 2008.
Alfredo Ruiz
2
19
Serà tan sols una llegenda urbana, però, una
vegada em digueren que Calatrava havia
patentat unes tanques de disseny per a que
la gent poguera saber per on accedir als seus
edificis i com circular per ells. De fet, la majo-
ria del seus edificis estan replets de elements
efímers que ens ajuden a interpretar el que
l’edifici/arquitecte no ha sabut fer.
En el fons, alguna cosa semblant ens ocor-
re amb les falles i la seua implantació a la
via pública. Sempre cercades per tanques.
Tanques per evitar desperfectes, tanques
per a evitar els vehicles, tanques per a
cobrar entrada, tanques per aconseguir
patrocinis, però a la fons tanques que no fan
altra cosa que possar en evidència que algu-
na cosa falla, que no li estem donant la dig-
nitat que es mereix el monument o no hem
sabut resoldre la seua relació directa amb la
ciutat i l’espai urbà que ocupa.
Objectes d’art o artesania engabiats, que
deurien conviure amb l’espai urbà mes que
ocupar-ho, no sembla ser la millor targeta
de visita del que és considera una societat
moderna. La imatge de falles totalment tan-
cades per a protegir-se de les possibles con-
seqüències de conviure amb verbenes, és un
exemple de a què donem prioritat.
Un dels principals aspectes positius de la
festa, és la capacitat de recuperar completa-
ment l’espai públic, encara que siga per tan
sols uns dies. Però, hauríem de ser mes cons-
cients de la responsabilitat que això com-
porta. La ciutat ens cedeix un espai i, l’ús
que fem d’ell, influeix en gran manera en la
relació que existeix entre fallers i no fallers.
Existeix una bretxa entre els que amen les
falles i els fugen de la ciutat espantats, tal
vegada siga perque en volta de millorar l’es-
pai, el convertim en un camp de mines, en
allò privat. Els que som fallers, sabem per-
fectament que qualsevol visitant o turista
es ben rebut, però la psicologia de l’espai es
prou important i genera una barrera invisi-
ble, però molt potent.
Tanmateix, les tanques no són invisibles, al
contrari, son massa visibles. De fet, donar
un repàs a la documentació fotogràfica dels
Miguel Arraiz Tanques grogues
TANQUES GROGUESMiguel Arraiz
20
Miguel Arraiz Tanques grogues
últims anys no ens fa més que constatar
la seua important presencia. S’ha de tenir
en compte que les obres artístiques que
ocupen els nostres carrers son efímeres,
l’únic que queda desprès és el seu record i
les imatges. Imatges que després utilitza-
rem per a exportar la festa, per donar-la a
conèixer. Què el primer pla de pràcticament
totes eixes imatges siga una tanca no ens
beneficia. Podríem aplegar a l’extrem d’algu-
nes fogueres a Alacant que, a més de rodejat
els seus monuments amb tanques, aquestes
porten ben visible “arròs La Fallera”.
Tornant al tema que ens ocupa que es la
relació entre falla i espai urbà, es interes-
sant fer un repàs de exemples de com resol-
dre dita relació.
Fent una ullada a la documentació de les
falles de principi de segle, es pot apreciar
com ,el que en un principi pogué ser una
acumulació de mobles antics i elements api-
lats, donà pas a un esquema de podi sobre
el que s’assentaven les figures com a una
representació teatral.
Aquest podi o entarimat anà evolucionant
a mesura que el feien la grandària de les
falles, tal i com es veu a les figures 1 i 2,
obres de Cortina y Regino Mas. Dit element
integrat a la pròpia falla permetia la relació
directa entre el vianant i el monument i al
mateix temps ens servia d’element separa-
dor. No tan sols això, sinó que, més importat
encara, facilitava la lectura de les escenes
de la falla sense tenir que situar-se l’especta-
dor en primera fila.
Amb el pas dels anys, aquesta estructura tan
rígida de podi es va anar diluint poc a poc,
integrant-se cada vegada més en la compo-
sició del conjunt de la falla. Com a exemple
(figura 3), de nou Regino Mas a l’any 1943, on
2
1
3
21
Miguel Arraiz Tanques grogues
es veu la direccionalitat de la composició i
com la presencia d’aquesta sobreelevació és
molt menor a nivell compositiu.
L’evolució de aquesta tipologia aplega al
seu moment culminant en dues obres clau.
Aquestes (figures 4 i 5), resolen d’un mode
exquisit la relació entre espectador, espai
públic i falla. L’ús de les fogasses de pa en
la Falla Plaça del Mercat de 1944 (figura
4) i encara més, de les onades de mar a la
mateixa falla però a l’any 1949 (figura 5) inte-
gren perfectament la falla a la plaça, no com
si es tractaren d’un element estrany, sinó
com si pertanyera a eixe lloc. A més a més,
els avantatges per al espectador, anterior-
ment mencionades, faciliten la lectura de
les escenes.
A partir d’aquest moment, les composicions
tornen a tendir a escenes soltes sobre podis.
Els baixos cada vegada són més baixos i es
recorre amb major assiduïtat a elements fora
d’escala, o d’escales diverses. Grans figures
envoltades d’altres cossos de mitja escala
i, en la part baixa ninots d’escala humana.
Es tracta de recursos molt efectistes a llarga
distància, però, tot això ha anat en detriment
de resoldre, de manera adequada, la relació
entre la part baixa i la part alta del monu-
ment. Tot el procés d’evolució compositiva
fins als anys 50 pareix començar a recorre el
camí de manera inversa.
Durant aquest període, els baixos de la falla
han anat desintegrant-se, separant-se del
cos principal de la falla poc a poc, fins que, a
la actualitat, es fiquen damunt d’una catifa
verda, nans de jardí. Aquest model comença a
estar esgotat, és difícil albirar cap on podem
evolucionar aquest esquema compositiu.
Perquè evolucionarà, de segur que ho farà,
i més ràpid del que creguem, a soles fa falta
donar un breu repàs a la documentació
4 5
Fig.1. Carlos Cortina,
1930, Pl. Mercat. Font
(web gremi d’artistes
fallers)
Fig.2. Regino Más,
1933, Pi i Margall-Cirilo
Amorós. Font (web
gremi d’artistes fallers)
Fig.3. Regino Más, 1943,
Pl. Sant Jaume. Font
(web gremi d’artistes
fallers)
Fig.4. Regino Más, 1944,
Pl. Mercat. Font (web
gremi d’artites fallers)
Fig.5. Regino Más, 1949,
Pl. Mercat. Font (web
gremi d’artites fallers)
22
històrica en la que contem, sempre que les
tanques grogues ho permeten.
Evidentment, tant aquestos exemples (figu-
res 6 i 7) com els anterior, són tan sols això,
exemples, ja que l’espai, la densitat d’ocupa-
ció de la setmana fallera i molts altres aspec-
tes condicionen les possibilitats. Moltes
vegades no és viable realitzar un exercici de
subtilesa, perquè les falles són una festa ruda
en aquest sentit. Però estic convençut de que
som capaços de, al menys pensar o plantejar
solucions més creatives i conciliadores que
una tanca del color que siga.
Miguel Arraiz Garcia.
Arquitecte en Bipolaire Arquitectos. Artista
Falla Castielfabib - Marqués de Sant Joan
6
Fig.6. Creació d’un espai interior, l’espec-
tador està dins, forma part de la falla.
Miguel Arraiz, 2011, Castielfabib. Font
(Noel Arraiz)
Fig.7. Recuperació completa de
l’espai públic, la falla és completament
permeable.
Anna Ruiz, 2012, Corona. Font (Anna Ruiz)
23
7
Una alternativa dins de la innovació tecnològica Low-Cost A les falles.
PROJECTE LLEONA
25
tecnologia low-cost a les falles
x y
z
Al món de l’escultura, a diferència del dis-
seny gràfic, no ha hagut una aplicació signi-
ficativa de les tasques industrials. Les falles,
com escultures que són, també alienes a la
innovació tecnològica, malgrat de solucions
d’escanejat per a grans remats, que reque-
reixen d’un desembossament gran.
Al camp tecnològic, aquests últims, anys
hem rebut notícies de nous dispositius. Les
noves màquines, anomenades 3D, són dis-
positius que permeten crear un objecte tri-
dimensional tenint com a base un disseny
digital. Dins d’aquest trobem la escultura
digital que ha tingut com a principal camp
d’aplicació la producció d’objectes per a
cinema i videojocs. Però, últimament, altres
disciplines han començat a utilitzar aquest
tipus de programes a les seues creacions,
com la industria del joguet, joieria, inclús la
indústria de l’automoció.
El sector de les falles podria beneficiar-se
d’aquest avantatge per a substituir el procés
de modelatge tradicional produint ninots
directament amb l’ordinador. D’aquesta
manera s’elimina la necessitat d’una maque-
ta prèvia que escanejar, laminar i seccionar.
Amb aquesta conjuntura tecnològica apa-
reix Projecte Lleona. El projecte s’inspira
en el Projecte RepRap, una iniciativa bri-
tànica basada en software lliure i gratuït.
A diferència d’aquest, Projecte Lleona fixa el
seu objectiu a la obtenció de peces de major
mesura per adaptar-ho al món faller, ja que
els prototipus existents tenien un preu molt
elevat i els objectes creats eren d’una mesu-
ra molt menuda.
El Projecte és una iniciativa de l’artista valen-
cià Rubén Tortosa (després s’incorporaren
Alberto Abril, Miguel Sánchez, Juanjo Copoví
i Jorge Alcaide) amb l’objectiu de millorar el
procés de creació de falles. Les característi-
ques del projecte són el desenvolupament
de noves tècniques i l’adaptació d’altres exis-
tents al món de la creació de falles. Es busca
26
Projecte Lleona
obrir nous plantejaments i solucions per a la
realització d’escultures efímeres.
L’esperit inicial és ajudar a l’artista tradicio-
nal amb noves ferramentes de baix cost, en
contraposició de les actuals tècniques de
modelat 3D que suposen inversions inicials
molt grans. El procés de creació de falles
mitjançant el Projecte Lleona consisteix en
l’obtenció d’un model digital, seccionat del
model i, finalment, el fresatge del material
per a l’obtenció de la peça definitiva.
Per a l’obtenció del model en 3D hi han
dues opcions. La primera és l’escanejat
d’un objecte modelat prèviament a mà mit-
jançant un escàner 3D. Aquesta dispositiu té
un preu prou elevat, però hi han alternati-
ves. Una de les més senzilles i barates és uti-
litzar una càmera de fotos per prendre una
seqüència d’imatges de l’objecte a repro-
duir, i amb programes de fotogrametria
obtindre un model digital en 3 dimensions.
Un altra opció és l’ús de les tecnologies
informàtiques i el modelat 3D, és a dir, la
creació de la peça directament a l’ordinador.
El resultat d’aquestes opcions és la creació
d’una malla que permet eliminar els errors,
escalar el model, girar-lo i moure-ho a la nos-
tra voluntat.
A diferència dels mètodes automatitzats tra-
dicionals que es basen en corbes de nivell, el
Projecte Lleona consisteix al fresatge direc-
te del volum sòlid. Aquest sistema requereix
menys treball de l’acabat final per part de
l’artista, ja que al mètode existent, primer
cal suavitzar els escalons entre les diferents
corbes de nivell.
Aquesta tècnica es vàlida per a peces de
tamany reduït. Per a obtindre peces de
major volum (és a dir, són més grans que les
planxes de material o de dimensions majors
que la superfície de la nostra ferramenta de
tall) es requereix d’una solució intermèdia
entre les dues tècniques, descompondre la
peça en volums més menuts. Es tracta d’ob-
tindre el modelat directe en diverses corbes
de nivell d’una figura, les quals posterior-
ment fresades. Així és redueix el modelat
posterior del volum una vegada juntes totes
les corbes.
El Projecte Lleona ha desenvolupat
una màquina CNC (Control Numèric
Computeritzat) junt a una aplicació informà-
tica específica per al tall i fresat amb polies-
tiré. La màquina ha sigut concebuda para
la realització de figures menudes o grans
remats, posant especial interés a la velocitat
del eixos x, y i z. La màquina és capaç de fre-
sar planxes de fins a 1,20x2m amb grossàries
de 300mm. L’estructura està realitzada amb
perfils d’alumini amb un muntatge senzill.
Les guies d’alumini son autonetejables i
estan preparades per a treballar en condi-
cions de extrema brutícia.
Quins són els avantatges del Projecte
Lleona? Amb aquest procediment aconse-
guim una major rapidesa en la producció de
Fig.1. Procés de creació
digital, modelat i acabat
final d’un ninot de falla
Artista: Alberto Abril
(http://proyectolleona.
blogspot.com.es/)
27figures (per exemple, figures simètriques), la
facilitat de modificació de qualsevol element
digitalment a partir d’un model base, l’estalvi
de material ja que no hi ha cap prova fins a la
figura definitiva i una reducció d’espai neces-
sari per al treball i el emmagatzemament, ja
que hi ha un major rendiment amb la utilit-
zació del material, sent el procés més soste-
nible (menys residus).
Rubén Tortosa. Doctor en Belles Arts per
la Universitat Politècnica de València.
Professor del departament de dibuix de la
Facultat de Belles Arts.
Miguel Sánchez. Doctor en Informàtica
per la Universitat Politècnica de València.
Professor de l’Escola Tècnica Superior
Enginyeria Informàtica.
Juanjo Copoví. Artista faller. Artista de
la Falla Infantil Músic Espí - Gravador
Fabregat 2013
Jor ge A lc a ide . Enginyer Indus t r ia l .
Professor del departament de projectes
d’enginyeria a l’Escola Tècnica Superior
d’Enginyeria del Disseny. Professor de soft-
ware d’escultura digital (Zbrush)
28
1
29
La crítica situació que en aquest començament de Segle XXI
està vivint el món occidental és, en gran part, el resultat
impredicible d’un creixement sense límits, desequilibrat i
molt allunyat d’allò que des de l’Informe Brutland i el Cap
de Rio de Janeiro de 1992 coneixem com ‘desenvolupament
sostenible’. Durant els dos últims decennis han sigut moltes
les veus que advoquen per un canvi de model a les relacions
productives, als criteris de planificació territorial i, més con-
cretament, a la construcció i gestió de la ciutat.
La coneguda com a ‘Declaración de Valencia’, després de la
reunió interdisciplinària d’experts convocats per la Càtedra
d’Arquitectura Sostenible Bancaixa Hàbitat (Càtedra
Universitat Empresa de la UPV) a l’octubre de 2007, va fer
especial insistència en els aspectes socials com els relle-
vants d’eixa tríade que es completa amb els mediambien-
tals i els econòmics: ‘Un desenrotllament sostenible, basat
en criteris d’economia ecològica i també en la seua accepció
social i mediambiental, ha de ser guia i objectiu de la inter-
venció humana en qualsevol d’aquestes escales: territori,
ciutat, assentament, vivenda i individu. Criteris d’interterri-
torialitat hauran de substituir en els processos de produc-
ció o gestió a aquells altres aparentment autònoms i inde-
pendents’. Posteriorment, hem definit la sostenibilitat en
l’àmbit arquitectònic en termes d’optimització de recursos:
recursos humans, recursos naturals i recursos materials.”
José María Lozano Velasco Falles i Cohesió Social
FALLES I COHESIÓ SOCIALJosé María Lozano Velasco
30
José María Lozano Velasco Falles i Cohesió Social
I les primeres preocupacions al voltant de
la lluita davant el canvi climàtic i la defensa
de la biodiversitat han derivat en el conven-
ciment que una estructura social cohesio-
nada i compromesa amb la qualitat de vida
és el millor vehicle per a l’obtenció de tan
importants objectius. El concepte de ‘gober-
nanza’ entés com el bon govern en matèria
de planificació i gestió urbanística no està
sols hui en les pràctiques derivades de
l’Agenda 21 en aquells municipis que l’apli-
quen com a tal, sinó que també s’aplica en
les investigacions sectorials que conduïxen
a la idea de ‘ciutat inteligent’ (smart city) i la
reivindicació del barri com a unitat subur-
bana que facilita l’organització ciutadana i
procura la permanència de les seues senyals
d’identitat. L’associacionisme i la cohesió
social resulten, aleshores, variables de pri-
mera importància.
No obstant això, el concepte ‘cohesió social’
no té per als experts un grau de concreció
suficient com per a definir-ho disciplinar-
ment. S’admet que és una condició pròpia
de societats ben organitzades, amb meca-
nismes per a evitar la seua divisió interna,
la seua nuclearització i, per descomptat, el
conflicte entre les parts. Des d’un punt de
vista més proactiu pot entendre’s com una
bona ferramenta en la lluita contra la des-
igualtat, la pobresa i la violència.
L’equilibri entre allò local i allò general,
entre el cultiu dels senyals d’identitat
pròpies i el sentit de pertinença a un grup
més ampli no és fàcil. Però és, sens dubte,
un signe d’intel·ligència i de maduresa; una
qüestió que ha caracteritzat i continua
caracteritzant a la societat valenciana.
I si no resulta senzill implementar meca-
nismes ‘ex novo’ amb aquest objectiu en
societats fragmentades i en les que l’indivi-
dualisme i els interessos particulars -enca-
ra resultant legítims- prevalen damunt el
col·lectiu i els interessos generals, és de
sentit comú enfortir i recolzar-se en el teixit
social existent en aquelles que poden carac-
teritzar-se per la seua existència.
La ciutat de València i altres municipis de
la Comunitat tenen en la festa de les Falles
un important suport de cohesió social que
transcendeix l’activitat purament festera.
I la Declaració de Ben Immaterial d’Interés
Cultural (BIC) aprovada per la Generalitat
Valenciana al març de 2012 a instàncies
inicials de l’Ajuntament de València, com
un pas previ al que poguera resultar final-
ment una declaració de la UNESCO com a
Patrimoni de la Humanitat, eleva a autènti-
ca categoria cultural el seu contingut lúdic
i festiu.
És sabut que les Falles, tal com hui les
coneixem, es remunten a les primeres mani-
festacions espontànies que en el segle XVIII
treien a cremar al carrer trastos vells, restes
inservibles i el ‘parot’, aquella estructura
llenyosa que havia sigut utilitzada durant
l’hivern per a suportar candeles i bugies.
31
José María Lozano Velasco Falles i Cohesió Social
Des d’aquest punt de la història, i fonamen-
talment, al segle XIX, la Festa va ser adquirint
importants nivells de popularitat que ens
han portat als més de dos-cents mil fallers i
falleres que actualment treballen durant tot
l’any des de l`apuntá fins a la cremà.
A la importància que té el món faller en la
conservació viva del valencià com a llengua,
s’unix la creativitat de cada Comissió i de
cada artista en una sana competència que
permet i augmenta la identificació amb el
barri que la sustenta. Perquè al fi i al cap, és
el barri el suport físic de la forma associa-
tiva i, en particular, de totes i cada una de
les activitats principals: les reunions periò-
diques en el casal, els concursos de paelles
i altres concursos infantils, l`arreplegá, les
cercaviles, les revetles... I és també el barri
el que, superat el ‘zoning’ que va derivar
d’una interpretació massa rígida de la Carta
d’Athenas i la seua preceptiva divisió entre
residència, treball, oci i mobilitat- pot per-
metre apreciar i potenciar valors de proximi-
tat (slow cities) que la gran ciutat dificulta.
L’Informe que el Consell Valencià de Cultura
va aprovar per a la seua incorporació a l’ex-
pedient d’incoació de Bé d’Interés Cultural
establia a aquest respecte: “No cal subratllar
que este potencial associatiu és un cabal
d´enorme valor, que dóna coherencia i
articula la societat, des de l`esperit festiu,
i es projecta sobre moltes altres activitats
2
Fig.1. Interior del pabe-
lló de la Falla Plaça de la
Mercé a la Fira de Juliol,
1963, Font (Arxiu Falla
Plaça de la Mercé)
Fig.2. Carrosa de la Falla
Plaça de la Mercé per a
la batalla de flors, 1963,
Font (Arxiu Falla Plaça
de la Mercé)
32
José María Lozano Velasco Falles i Cohesió Social
culturals, benèfiques i de comunicació, com
un ric cabal cívic. Que és capaç de mani-
festar-se viu i operatiu, a més, tant en els
moments en què el poble viu esdeveniments
felinos com també en els de calamitat o des-
gràcia col.lectiva”.
Agraïsc l’oportunitat que la Falla Plaça de
la Mercé em brinda per a, a través del seu
Llibret, divulgar un concepte com el de
cohesió social i el seu protagonisme en la
construcció d’una ciutat millor per a tots.
Perquè el llibret és una de les peces claus
en el conjunt de les moltes que voltegen al
monument faller pròpiament dit. Aquesta
publicació conté normalment les explica-
cions que permeten entendre el sentit i
significat de la Festa, relata les principals
activitats i objectius de la Comissió, i com-
partix amb el lector les claus per a compren-
dre - normalment amb fi humor- l’elecció del
tema i personatges (ninots) característics
de l’any, així com les raons per a la crítica i
la ironia. Es coneix que, allà per la mitat del
segle XIX, a l`Almoina, Bernat i Baldoví, l’au-
tor del famós sainet “El Virgo de Vicenteta” i
de diverses representacions de Sant Vicent
Ferrer, nascut en Sueca precisament un dia
de Sant Josep, va consolidar la importància
d’esta peça.
Però no és només el llibret -i la literatura en
clau humorística- l’únic pont que les Falles
tendeixen amb el món de la cultura popular.
En la música, un altre dels pilars de l’asso-
ciacionisme valencià, es troba un nou llit de
participació ciutadana i d’ ‘enganche’ amb la
tradició, sense renúncia a l’evolució i inclús,
a l’avantguarda. Perquè la relació entre
Les Falles i les agrupacions musicals és ja
particularment intensa i hi ha hagut comis-
sions que han creat la seua pròpia banda.
43
33
La cercavila, una de les manifestacions més
visuals i compartides, està vinculat espe-
cialment a la música i fa d’ella un material
imprescindible per a la seua realització.
Tot alló encara que l’essència de la Festa
és -obviament- el monument faller, i que al
voltant d’ell es produeix la major activitat
econòmica i laboral. També els principals
impulsos artístics i un conjunt d’oficis arte-
sanals o industrials que en l’anys seixan-
ta del passat segle XX van donar vida a la
Ciutat de l’Artista Faller (Al pròxim curs aca-
dèmic de l’Escola d’Arquitectura de València,
s’estudiarà al Projecte Fi de carrera el seu
‘reciclatge urbà’) , agrupant la pràctica tota-
litat de tallers, magatzems i algunes indús-
tries afins o complementàries.
Art, artesania i indústria, literatura i músi-
ca, oci i sana diversió, són ingredients
imprescindibles de la Festa de les Falles
i també elements de cohesió social, no
sols de les dos-centes mil persones que es
mouen activament per a la seua celebra-
ció, sinó del conjunt dels valencians i dels
moltíssims visitants nacionals o estrangers
que les disfruten en les dates principals
entorn del dia de Sant Josep. Poques fes-
tes populars de las què es celebren al nos-
tre país poden exemplificar una activitat
continuada al llarg de l’any, que al mateix
temps implique una participació tan viva de
xiquets, jóvens i majors i en la que -pràctica-
ment des dels seus inicis- la dona represente
un paper rellevant.
I poques societats compten amb un actiu
com aquest. Per tot allò aprofite aquesta
magnífica ocasió per a compartir amb els
molts lectors d’aquesta publicació aquest
aspecte fonamental d’allò que les falles
poden significar en la construcció de la ciu-
tat contemporània.
José María Lozano Velasco.
Catedrátic UPV.
Professor de l’Escola Tècnica Superior d’Ar-
quitectura de València.
Secretari de la Comissió de les Ciències del
Consell Valencià de Cultura.
Fig.3. Programa de Festejos
i Balls del pabelló de la Falla
Plaça de la Mercé a la Fira de
Juliol, 1956, Font (Arxiu Falla
Plaça de la Mercé)
Fig.4. Banda de Música a la
Plaça de la Mercé, 1976, Font
(Arxiu Falla Plaça de la Mercé)
El llibret és una de les peces claus en el con-junt de les moltes que voltegen al monument faller pròpiament dit. Aquesta publicació s’encarrega de divulgar un concepte com el de cohesió social i el seu protagonisme en la construcció d’una ciutat millor per a tots.
José María Lozano Velasco Falles i Cohesió Social
1
35
Malgrat dels seus últims èxits (Ninots
Indultat 2009 i 2011, i 1º Premi d’ingeni i grà-
cia de secció especial infantil 2012 a la falla
Regne de València – Duc de Calabria), par-
lar de l’artista Pedro Rodríguez es parlar de
la Falla infantil de la Plaça de la Mercé. De
les seues 18 falletes plantades a la secció
especial infantil, va realitzar onze per a la
comissió de la Mercé. I parlar de la comis-
sió infantil de la Mercé es parlar de Pedro,
ja que de 14 falletes plantades en la màxi-
ma categoria, onze han sigut d’ell, un dels 4
artistes diferents que han plantat en espe-
cial (Joaquim Clavijo, Josep Samblàs, el propi
Pedro i Carlos Borrás), fet que destaca mes
encara la relació de l’artista amb la falla.
Pedro va arribar a la comissió al inici d’un
període nou per a la Mercé. Després de
l’ incursió a Especial en 1988 amb motiu del
25 aniversari, al 94 la comissió decideix apos-
tar definitivament per la màxima secció,
després de 5 anys en secció primera. Però la
millor manera d’assentar-se era apostant per
un jove artista que portava 4 anys plantant
falles infantils. I això va canviar el devenir
de la Falla Infantil de la Mercé. Una secció
jove, que encara no coneixia els èxits en el
El analista fallero Pedro Rodríguez, una trajectòria d’especial
PEDRORODRÍGUEZUna trajectòria d’especial
1995 Aventures de l'Oest 6é 5é I+G
1996 Olimpiada 11é -
1997 Excursions a Tot Terreny 3er 2on I+G
1998 New York - New York 3er 3er I+G
1999 La Terra ens deixarà penjats 2on 2on I+G
2000 Entre pinyons va este joc 3er 5é I+G
2001 Arts Març...ials! 3er 4t I+G
2002 Aterrisa com pugues 3er 2on I+G
2003 Sorolls de vida - -
2004 Perruquers sense Fronteres 5é 3er I+G
2005 A on estan les claus? 7é -
any lema premis
Les onze falles de Pedro a la Mercé
36
El analista fallero Pedro Rodríguez, una trajectòria d’especial
Monument, però de gran fama en quant a
Teatre, Cavalcada del Ninot, Declamació i
dibuix i damunt tot, la Laboriositat Fallera.
Els començaments van ser difícils, amb poc
reconeixement per part del jurat als dos seus
primers anys (95 i 96), però amb dos monu-
ments aclamats per la critica, amb compo-
sicions originals i arriscades, on encara bus-
cava trobar la seua línia. Els següent lustre
és l’època daurada de Pedro i de la comissió.
Des de 1997, les seues falletes no es baixen
del podi (seqüència 3er-3er-2on-3er-3er), i en més
d’una ocasió es queden amb la mel als llavis
amb rivals com Molés, Paco Lopez o Manolo
Blanco. A més, obté el guardó a millor ninot
de Secció Especial a l’any 1999.
Les dos primeres falles van demostrar la
seua capacitat compositiva, unida a la lli-
bertat de mides. No obstant això, amb la res-
tricció de les mesures, aconsegueix trobar la
seua línia estètica, la caricatura còmica. Una
línia caracteritzada per un element princi-
pal que donava volum y conceptualitzava la
falleta. Eixos elements mecànics que segons
el jurat li penalitzaven (Tot-terreny, grata-
cels, volcà, camió, màquina elevadora...)
davant altres falles ‘més modelades’ i que
amb els anys s’han convertit en el segell de
les falles de Pedro.
Però Pedro mai ha deixat de posar atenció
al detall. Lo que començà sent un joc, ha
acabat per ser altra de les característiques
intrínseques dels seus treballs. Parlem dels
detallets en forma d’animals que acompan-
yen les escenes, que fan la delícia de xiquets
i majors i amb els quals Pedro juga cada any
amb el públic per regalar un ninotet a aquell
que encerte la quantitat total de figuretes.
La simbiosi de Pedro Rodríguez amb la
Plaça de la Mercé ha sigut sempre màxima.
La confiança també. Cada any, després de la
il·lusionant plantà infantil, la falla s’apresu-
rava a renovar el seu contracte, posant tot
el seu empeny, un any més, encara sense
saber el premi rebut. Però, no tot foren
alegries. L’any 2003, ningú esperava el bac.
Un projecte ambiciós, el definitiu per assal-
tar el primer premi. Un gir a la temàtica i
estètica premiable. No obstant això, el jurat
va deixar la falleta sense premi, fet que va
mobilitzar a la comissió infantil, la qual va
recaptar milers de firmes davant el veredic-
te. Un bac que podria haver sigut dificil de
superar. S’acabaren els anys d’èxits.
Fig.1. Collage d’imàgens
de les 11 falles de Pedro
Rodríguez per a la Falla Plaça
de la Mercé, 1995-2005. Font
(Arxiu Pedro Rodríguez,
Arxiu Juanfran Barberá i
Arxiu Jose Francisco Carsí)
Fig.2. Detall d’una escena
de “La Terra ens deixarà pen-
jats”. Pedro Rodríguez, 1999,
Falla Plaça de la Mercé. Font
(Arxiu Pedro Rodríguez)
El analista fallero Pedro Rodríguez, una trajectòria d’especial
Malgrat tot, la confiança no va decaure, i les
ganes de Pedro menys. No va tornar al podi,
però la seua màgia i el seu estil perduren.
Cap artista de la seua generació, aquells
davant els quals va competir a finals dels 90 i
primera meitat del nou segle, s’ha mantingut
a l’elit. La seua manera de treballar agrada a
xiquets i majors i el jurat el respecta, no baixa
del Top 8, 18 anys després de la seua primera
falla en Especial, que es diu prompte.
En la seua maduresa fallera, després de
passar per la Plaça del Pilar i ara establert a
Regne de València – Duc de Calàbria, enca-
ra ha aconseguit obtindre un guardó molt
desitjat. El mon faller li devia una. En 2009 la
seua escena per a la Exposició del Ninot va
ser indultada. Per fi es feia justícia amb un
dels millor artistes infantils de les últimes
dos dècades. Es venjava d’aquell ninot de
Vicent Luna que no va ser indultat en 2001
a la Mercé.
La Mercé, una falla que ha obtingut els seus
majors èxits a la Secció Especial Infantil grà-
cies a Pedro Rodríguez, una trajectòria espe-
cial i d’Especial recordada i homenatjada en
el marc de les 50 falletes infantils plantades
a la Plaça de la Mercé.
El Analista Fallero.
Jose Francisco Carsí Navarro.
Arquitecte. Dissenyador Gràfic. Faller de la
Plaça de la Mercé
2
1
39
El analista fallero 50 anys d’evolució de les falles infantils
Diuen ara que les falles infantils viuen la seua edat d’or.
Una explosió creativa diversa marcada per la major llibertat
estètica que s’està donant al panorama monumental infantil.
Podem dir que a les falles infantils és més fàcil obrir la ment.
Però, ¿podem justificar aquesta evolució? Si i no. Amb motiu
de les 50 falletes plantades per la comissió infantil de la
Plaça de la Mercé (1964-2013), es pot fer una ullada als can-
vis que han ocorregut en la producció de falles infantils en
els darrers 50 anys. La comissió infantil de la Mercé naix a
una època propícia per les falles infantils. Un any abans de
la seua creació, es va crear la primera exposició del Ninot
infantil, en el context del I Congrés internacional del Xiquet
y la 2ª fira del Joguet a València. I, en 20 anys, la quantitat de
falles infantils quasi s’ha triplicat, sent, a 1963, més de 175
falletes les plantades.
Aquest era un període en el qual les falles infantils es plan-
taven més tard que les grans (17 de Març), hi havia un fort
contrast entre les falles fetes pels xiquets i les fetes per
professionals (artistes fallers) i la temàtica estava, pràctica-
ment, copada per l’estètica Disney i els contes i llegendes
clàssics. Aquesta estètica, aombrava l’estil personal dels
artistes, que es veia relegada a un segon pla. Les falles infan-
tils encara no tenien molta repercussió a premsa, inclús és
prou difícil trobar informació al voltant dels artistes, lema
1964-201350 anys d’evolució de les Falles Infantils. De veres?
40
El analista fallero 50 anys d’evolució de les falles infantils
secció y premi als llibrets de la pròpia falla.
Tot això, noms com Josep Fabra, Vicent Cosí
y Ramón Sanchis eren coneguts pels seus
monuments basats en el miniaturisme,
les bases planes elevades i cruciformes i
damunt elles xicotets ninots fets amb pasta
d’alabastre i cartró recobert de “panet”.
Als anys 70, comença a haver-hi volums de
majors proporcions unit a la classificació
de les falles en dues seccions: A, amb unes
mides màximes de 2,5 metres i la B amb un
màxim de 1,5m. El basament va desapare-
guent (o més be, s’enriqueix amb adorns
barrocs) i el cartró s’estableix com a mate-
rial principal. Poquet a poquet el realisme
s’apodera dels ninots i apareguen les pri-
meres falles de temàtica fantàstica i didàc-
tica, amb artistes com Joaquim Gómez.
Cap a final de la dècada, es produeix un
fet molt important, la creació de la Secció
Especial infantil, en 1976, fet que suposarà
l’aparador de les, cada vegada més grans, falle-
tes infantils. Tot allò, unit a la figura de Joan
Canet, autèntic dominador d’aquesta secció
des de 1977 amb 10 primers premis consecu-
tius a la Falla Espartero – Ramon i Cajal.
Però Canet no sols fou un captador de
Premis. Va crear un estil, estil que perduraria
fins i tot als anys 90. Partint de les formes
mes simplificades de Lluís Boix i principal-
ment del modelat d’Alfredo Ruiz, els ninots
comencen a tindre mes grandària, una apa-
rença grotesca i una uniformitat entre totes
les escenes de la falla, creant un univers
infantil propi. No obstant això, la conjun-
tura de l’època, amb l’estatut d’autonomia,
va “regionalitzar” molt les falles infantils,
omplint-les de temàtica valenciana i reivin-
dicacions autonòmiques, perdent, així la
connexió falla-xiquet.
Una connexió que, principalment entre els
competidors als premis importants, no s’ha
recuperat fins els últims anys. L’estil Canet,
malgrat del seu triomf a l’època, va crear
una corrent de barroquisme (amb artistes
com Hermògenes Aroca, Joaquim Clavijo i
Roberto Martí), formes recarregades, detalls
minuciosos y ornament, que va deixar en
segon pla al xiquet. Encara parlem de falles
compactes, a les que alguns elements volen,
però de manera molt tímida.
No obstant això, a finals de la dècada dels
80, una vaixell de creatius va divisar un
nou port al que arribarien les falles infan-
tils. Professionals amb inquietuds per la
il·lustració, el còmic i el disseny. Ells foren
2
Fig.1. Falla Infantil Plaça de la Mercé.
Josep Gómez Sanfrancisco, 1967.
Font (Arxiu Comissió)
Fig.2. Falla Infantil Plaça de la Mercé.
Pedro Rodríguez, 1996.
Font (Arxiu Jose Francisco Carsí)
Fig.3. Falla Infantil Plaça de la Mercé.
Joaquim Clavijo, 1988.
Font (Arxiu Joan V. Ramírez Boscà)
Fig.4. Falla Infantil Nou Campanar. Julio
Monterrubio, 2010.
Font (Arxiu Jose Francisco Carsí)
41
El analista fallero 50 anys d’evolució de les falles infantils
‘la movida’ valenciana. Parlem de Vicent
Lorenzo, Vicent Almela, Josep Lluis Santes,
Moisès Alarcón, Josep Manuel Alares, Emilio
Miralles, Miquel Santaeulalia Jr. i Julio
Monterrubio entre d’altres.
En 1987 Canet va ser destronat per un jove
e insolent Miquel Santaeulalia, que amb un
estil fresc i caricaturesc va acabar amb una
hegemonia de 10 anys. Na Jordana batia a
Espartero. Malgrat de ser una illa dins dels
primers premis d’especial, el germen d’un
estil mes contemporani estava creat.
Foren una illa, ja que als anys 90 la tendèn-
cia fou una evolució preciosista allunya-
da de l’estil grotesc de Canet i lligada a la
inclusió d’escultors provinents de la facto-
ria Lladró. Paco Lopez Albert , Joan Carles
Molés i Manolo Blanco es disputaven el
tron d’Especial amb noves comissions com
Arxiduc Carles – Xiva, Bisbe Amigó – Conca
i Sueca - Literat Azorín. Els pressuposts
creixien, el suro blanc es generalitza i amb
ells les dimensions de les falles infantils
provocant verdaderes meravelles composi-
tives com a L’Antiga 1993 de Josep Manuel
Alares y a la plaça de l’Ajuntament 1997 de
Moisès Alarcón. Els ninots ja no estan lligats
al centre de la falla i el monument s’estén
lliurement per la demarcació, amb escenes
de diverses grandàries.
1997 és un any clau. L’explosió dimensional
de les falles infantils te un límit, i eixe límit
es posa a 2,50 metres, un cilindre d’on no es
pot eixir. Límit que va provocar la desquali-
ficació de la falleta de Manolo Blanco per a
Sueca-Literat Azorín en 1997 per uns poquets
centímetres. Aquesta mesura es va ampliar
anys mes tard a 3 metres, però l’únic que va
provocar es una successió de falles guanya-
dores als anys 2000 sense altra aparença que
el cilindre, fet que, amb la pujada de pres-
supostos, fins i tot les falles més humils es
vegen obligades a omplir aquest volum.
La lluita sense rival de Miquel Santaeulalia
Jr o Julio Monterrubio a Nou Campanar, faci-
lità, no obstant això, el sorgiment de joves
artistes provinent de les belles arts, que,
sense complexos, han recuperat l’essència
d’aquells pioners dels 80 i que ara compar-
teixen carrer amb ells. Falles molt més infan-
tils, coloristes i didàctiques.
La figura de Joan Blanch és clau per a aquest
ressorgiment. Ell va obrir la porta de fer
falles ‘modernes’ premiades, encara que
haja sigut atrapat pels propis premis. Eixa
3 4
42
El analista fallero 50 anys d’evolució de les falles infantils
porta ha permés obrir moltes altres. Hui
en dia hi ha tants estils como nous artis-
tes. Diversitat de línies a càrrec de David
Moreno, Sergio Amar, Miguel Hernández,
Guillermo Rojas, Marina Puche, Ceballos
& Sanabria o Victor Valero. Estètiques que
evolucionen, temàtiques que evolucionen,
materials que evolucionen.
Bé, ara tornem al plantejament inicial, ¿hi ha
hagut vertadera evolució? Potser l’estètica
i la temàtica siga mes actual, però seguim
ancorats a una estructura ortodoxa, coarta-
da per les mesures. Falles auto-obligades a
omplir el cilindre, a compondre figures xico-
tetes amb medianes. ¿Qui trenca aquests
esquemes compositius? Potser algú de fora
sense prejuís, com Giovanni Nardin (Falla
Castielfabib – Marqués de Sant Joan 2011),
una falla amb no més d’un metre d’alçària
y una composició prou horitzontal. Potser
algú de dins sense la pressió del premi, com
Anna Ruiz (Falla Mossén Sorell – Corona
2012), altra falleta de proporcions horitzon-
tals, visitable per dins, i de més de 3 metres
de base. O potser...
El Analista Fallero.
Jose Francisco Carsí Navarro.
Arquitecte. Dissenyador Gràfic. Faller de la
Plaça de la Mercé5
El analista fallero 50 anys d’evolució de les falles infantils
Fig.5. Falla Infantil Castielfabib-
Marqúes de Sant Joan. Giovanni
Nardin, 2011.
Font (Arxiu Jose Francisco Carsí)
44
45Com a expressions artístiques que es consideren que són les
falles, el grup Falles I+E les entenen amb una finalitat estètica
o comunicativa, a través del qual s’expressen idees, emocions
o, en general, una visió del món, però sense perdre de vista que
les falles volen cremar el que la societat vol fer desaparèixer,
mitjançant de crítica i sàtira d’allò que no ens agrada.
Es pot considerar l’experimentació com un dels elements claus
de la investigació científica i és fonamental per oferir expli-
cacions causals i per tant, evolucionar. De la mateixa manera
què, innovar significa acte o efecte d’innovar, i és la modifi-
cació d’un producte i la seua introducció en un mercat. Així,
per damunt de tot, aquest grup vol dir que el que planten són
falles, falles sense adjectius, falles sense etiquetes, falles con-
cepte, falles fetes en materials diferents i/o falles filosòfiques,
però sempre FALLES amb sàtira i crítica.
L’únic objectiu que perseguix aquest col·lectiu és aportar
diversitat i pluralitat a la nostra festa proposan canvis a l’orga-
nització del Concurs de Falles I + E.
Un d’ells és donar a conèixer els projectes participants en esta
disciplina, confeccionant una ruta de visites per als fallers i els
visitants, perseguint la promoció dins del conjunt global de les
falles de València. D’aquesta manera es busca aconseguir un
concurs amb major prestigi i reconeixement social.
Falla Castielfabib-Marqués de Sant Joan, Falla Lepanto-Guillem de
Castro, Falla Borrull-Turia, Falla Borrull-Socors, Falla Plaça de Jesús,
Falla Plaça de la Mercè, Falla Pintor Pasqual Capuz - Fontanars, Falla
Ripalda-Beneficència-Sant Ramón, Falla Murillo-Palomar i Falla
Escalante-Amparo Guillen.
7
8
1
9
4
3
56
2
47
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
Falla Plaça de la Mercè
Falla Ripalda-Beneficència-Sant Ramón
Falla Murillo-Palomar
Falla Lepanto-Guillem de Castro
Falla Borrull-Turia
Falla Borrull-Socors
Falla Castielfabib-Marqués de Sant Joan
Falla Pintor Pasqual Capuz - Fontanars
Falla Plaça de Jesús
Falla Escalante-Amparo Guillen.
artista: Anna Ruiz i Giovanni Nardin
artista: Marc Martell
artista: Alberto Ferrer
artista: Giovanni Nardin
artista: Daniel Jimenez Zafrilla
artista: Daniel Jimenez Zafrilla
artista: Miguel Arraiz
artista: Julio Fabra
artista: Anna Ruiz i Giovanni Nardin
artista: La Comissió
10
FALLA GRAN
LABERINT DELS AFECTESAnna Ruiz | Giovanni Nardin
El ritme accelerat, acusat de la societat fa que ens obli-dem d’allò més important que és escoltar-nos a nosal-tres mateixos i descobrir quin és el nostre ritme i què ens “fa” ballar. Malgrat tot el que ens rodeja, hem d’aprendre no només a descobrir quins son els nostres afectes que més que adormits estan confosos per una idea errònia de desig; desig transformat en consum, desig mutilat per moral, desig que es torna poder... Malgrat aquesta música que escoltem des de fa segles hem de preguntar-nos quin és el nostre ritme i com volem ballar-lo i amb qui. Aprendre a escoltar la nostra música és molt complex ja que ens rodegen tants ritmes aliens que de vegades és més fàcil seguir-los que fer l’esforç d’escoltar-nos. Despertar les nos-tres afectivitats i preguntar-nos què és el que ens motiva, es a dir conéixer-nos pot ser ens ajude a trobar la nostra música, l’Art pot ser un bon estimulador per a conéixer els sentiments, i no importa ballar descompassat de la músi-ca que et rodeja mentre no siga la teua.
Laberint dels afectes sorgix com eixe escenari que acull la nostra vida, cadascú es meneja en un escenari i en ell es representen i actuen tot el nostre cercle més proper, omplint-se d’escenes d’amor, d’enveges, d’alegries, d’en-fadaments, de benestar, de seguretat o de malenconies. El que hem d’aconseguir és que nosaltres i el nostre esce-nari es convertisca en un espai de dansa contemporània, deixant pas al determinisme dionisíac, transformant ins-tants de la nostra vida amb eixe jo allunyat dels papers atorgats, amb el JO que dansa estimulat per la seua músi-ca i aconseguir que el nostre entorn balle al seu ritme.
acte de presentació de projectes
Xavier Serra - malaltdefalles.com
Laberint dels afectes.Un entarimat delimita l’espai transformant la plaça en un escenari. Un laberint d’espais individuals compon el deco-rat. Portes obertes que donen accés a altres espais que donen a altres. Gelosies que deixen entreveure el que hi ha darrere. Res es tanca i al mateix temps tot està delimi-tat. Colors que es combinen, que juguen que contrasten, que es contraposen.
Laberint de colors. I en mig d’aquesta composició de portes, d’espais, de replecs, de colors... uns dansaires ballen en frenesí. Juguen amb la música, transformen el cos en quelcom volàtil, llevant tot rastre de rigidesa, d’automatisme. Impossible abstraure-ls de la seua dansa, quasi posseïts per la seua necessitat ens conviden a gaudir-la, a gaudir de tot allò que percebem.
El cos es torna moviment i el moviment en cos. Apoderant-se el sentiment del gest, tornant-se reflex dels afectes. I nosaltres com espectadors llegint els versos a la dreta i a la inversa perduts en eixe laberint de sensacions, recons-truint l’escenari, donant-li sentit a les imatges que anem trobant. Es tracta d’alienar-se de la ferma realitat, en busca d’una realitat, per què no més tangible, la dels nostres sen-timents. Com percebem el món, què ens transforma, què ens afecta i com ho fa. Quina és la necessitat d’amagar-se, de controlar, de privar els nostres desitjos, les nostres pas-sions. Deixem pas a aquestes, coneguem-les, coneguem com ens beneficien o no en la recerca de nosaltres matei-xos. Oblidem les constriccions i deixem pas a la vida.
Com ens convidava Pina Baush: “DANSEU, DANSEU SI NO ESTEM PERDUTS”
Anna Ruiz Sospedra
54
anna ruiz i giovanni nardin vists per...
ANNA RUIZ & GIOVANNI NARDINel nostres artistes
Que les falles siguen susceptibles a la creació es deu a la inexis-tència d’una essència d’aquestes -una mena com qué sean las fallas. En ser pura acció renovadora permeten conformar originalitats, fer tenir espontaneïtats. Un fer lliure de facto. Llibertat amb la qual Anna Ruiz y Giovanni Nardin porten ja uns quants anys esbossant una particular senda de les que tracten de transitabilizar el llòbrec bosc de la festa; de fer fluir l’estàtic, de mutar a l’inmutable. La tasca d’un sa i subtil esbos-sar. Joc del etern remoure, lloança perpètua del canvi, solubili-tat de lo indisoluble. Ells saben trastornar al ser metafòricament, ja que en la quotidionitat, ens va ensenyar Goethe, emprem el llen-guatge por provisión –atorganto significat a relacions mera-ment superficials–, més en el moment en què ens endinsem en relacions més profundes sorgeix, inevitablement, un altre llen-guatge: el poètic. Els grecs –audaços morfòlegs– van cridar al artista «ποιετες» –el que hace, el creador; crear és un fer poètic, un fer que no produeix efectes sinó novetats. Certament els arbres, i la vegetació en general, ens són necessaris, i més si creixen sense mesura –sense una poda– terminen per velar-nos la llum. Un poda que Anna i Giovanni –autèntics «ποιετες», hacedores– exerceixen amb perspicàcia, un podar que no és tant un guiar quant un obrir, un desvetllar.
Alberto Ferrer GarciaFilòsof. Artista de la Falla Murillo/Palomar
autèntics «ποιετες»
56
Enric Almero Llaberint d’ilusions
explicació i relació d’una falla que du per lema:
Per Enric Vicent Almero i Zanón.
“LLABERINT D’ILUSIONS”
¡Espectacular! Un guió tan complicat,sol deixar-te atabalat. Anar a la plaçaquan el fret abraçai el cel amenaça en mostrar-nos la mar,és mostra d’afecte,-o que eres dilecte-de l’èpic proyecte que et van presentar.(És com prendre la mida al Vitorino,abans de treballar-se a “l’astifino”) Hui tindrem teatrea l’amfiteatre,puix som més de quatre al baret del cantó,i en no res coloquis-i alguns soliloquis-tan sol si en el croquis veus mota o borró...(i et sentes a esperar al que te cridaper vore si la idea ne te eixida) Prenc una cadirai veig com em mirala tassa, i respira plena de cafédeixant-me eixe aroma,que als nervis me’ls doma,i dona a la ploma son màgic alé. (I ben servit de piles alcalines,tan sol esperes vore que englantines)
Enric Almero Llaberint d’ilusions
I no és que m’obstinepero m’imagine,un treball de cine i en molt de nivellmentres tant a soles,com bon trapatroles,en quatre rajoles em monte un castell.(Castell fet en baralla que fracassa...normal si no tens pedra i argamassa) Arriba qui esperesi el que tu deleres,per gojar de veres no es veu al paper...I sents que et borrimaal cap i no et rima,ni el lema ni el clima... ni sent fetiller.(Te veus traent-li punta al poemariper a que relluïxca el lapidari) Et sents entre ortigues,de nervis te riguesi per molt que escrigues t’ix a contrapeu,i tant un s’afanya,per vore si guanya,que de la migranya fa el seu gineceu.(En estos casos “passes” de carinyoi entens el que ne pensa eixe Mourinho.) i a la musa invoques,per vore si toquesel punt i en dos coques ne trobes filói busques la sòriaper no dir baldòriaa aquell que en eufòria es veu campeó.(La musa no es cap broma... yo assegureque si et toca, ta ploma va per lliure) Em veig un toreroballant un bolero...com un polissero d’un barco afonat,ni me cap el lema,i em sembla un dilema,que en temps de verema me trobe semat.(Contant els colps em sobra i se complicala mètrica en el lema que em dedica)
58
Demane clemència,i un pam de paciència,a la meua audiència, si “llig” un crit,Per mi és tot un repteparlar de “concepte”patint el precepte... i el tinc absumit.(No se si plantejar-lo en llínies rectesveent lo llaberíntic dels afectes)
En fi, mans a l’obraque hui la sossobra,al vers no se cobra i està el personal...puix a ningú agrada,sentir la balada,de la retallada si no t’ix com cal.(I més per un poeta que no tallani en versos, ni en els folis, per fer ralla) * * * * Mentres veig entrar la falla,se’ns desmonta la baralla. Hi ha que ser dels perspicaços,per poder-lo endevinarpel que busca desenllaços,nostre esbós, ne son dos traçosi el demés... a imaginar. Ya posats, com l’imagines¿durà eixe aire diferentdiscussions tan bizantines,que precisen d’aspirinesper convéncer nostra gent? Una falla és una fallano pareix tan complicatsi te sorna i és canallai si “crema” sa contalla...¿com li dius a lo plantat? Tanque els ulls i sent sa essència-que rebó és este café,quan no el taste l’abstinènciad’eixe aroma es fa emergènciai em desperta un “no se qué...-”
Enric Almero Llaberint d’ilusions
59
¿Com serà, ne tindrà altura?¿entrarà per lo carrer?no son temps de desmesurames fruïxc la tessituradel que pot o pot no ser.¿Serà un mac en sa gorguera,en els braços fent la creu...o una gran cabareteraen la falda tan llaugera,que se’l note el camafeu? ¿Per qué no una dòna enormefina i blanca com gesmil,on per més que se transforme,el seu cos fermós conformeun diví i tendre perfil? ¡Qué tensió!, el temps apurai allà llunt ya es veu lo coste vivea, no és obscura,per lo manco s’assegura,destacar de molt bon tros. Al passar sol se veu plàsticche, qué grans -son els fardells-crida un friki “¡això és fantàstic...!”yo fruïxc un tant sarcàsticvore’l fent “Exin Castells” “¿Qué no el veus? Che, tu imaginaaixò allà i lo atre amunt...és un mestre... tu alucina...!”-més que vore s’endevina,puix amic tot és presunt...- Per fi es veu vindre a l’artisteen el cutter en les mansi quan talla, l’analiste,te demostra que el despiste,és també “cosa d’humans”. Ara ya ne veig com “sona”nostre màgic llaberint,i és tan màgic que apresona,com llibera i emociona,els afectes al recint.
Enric Almero Llaberint d’ilusions
60
Passeu va, prengau cadiraque la falla ya es respira. * * * *
Per la plaça un gran proyecte,que només parla d’afecte. És dit molt popular que la cremà,en eixe toc final de pur lirisme,amaga al cor del fòc eixe erotisme,quan el veus posseint tot lo mundà. Del fet de posseir naix eixe aléd’una nova ilusió sens pesimisme,posant-li oli al ya vell mecanisme,que fa del gran festeig ser l’abecé. (I fa del fòc i flama el parellat,que deixa a tot lo mon atabalat) ¿No és Falla -me diràs interessat-allò que junts cremem sens fanatisme,que goja d’eixe toc de sensualisme,puntet de sal- i riu...- també picant? ¿Que de l’ingeni fa raó de ser,de gràcia i per qué no de l’eufemisme,brollant de dins del cor l’eclecticisme,d’un art tan diferent pel món sancer? (Si te de tot això, suponc serà,tan falla com potser la mascletà). I clar un llaberint ací plantat,a nostra plaça... és cert, no te tipisme,i no deu de causar un cataclisme,ni als nostres visitants, ni al veïnat. Més quan tenim costum i sona rar,de vore el cadafal, no hi ha absentisme...ací tots el rodem, ne fem turisme,no com en atres llars... ¿qué no el tens clar? (Tampoc ajuda molt qui governant,se riu fent nucs al coll... filosofant)
Enric Almero Llaberint d’ilusions
61
Pujant-nos eixe impost, de l’afegit,del huit al vintiú... ¡quin salvagisme!pel qual tindran que fer malabarisme,els pobres artesans a veu en crit. Si la recaptació els va tan malno és culpa dels fallers això és realisme,per a fer-les patir en barbarisme,i tindre que tancar ¿això és cabal? (En tant i tant retall manco als seus sous,la plaça per triumfar, és la de bous) Quan bote en el balcó “Don” convidatla festa en més sabor i en fi humorisme,segur que oblidarà el meninfotisme,donant-li “pel cabell”, puix és pelat... Buscant significats, el que vol direl nostre llaberint en laconisme,és clar que ací tan sol en optimisme,ni en contes ni resant... podrem fugir. (I mentres proseguixca en to afectiu,espere dels presents... un donatiu.) * * * * Mentres l’obra es va erigint,continue al llaberint. Uns panels rectangularsvan formant una estructura,que és com la nostra llectura,pas a pas quan fem camí.Tu te pares davant d’ellsi depén des-d’on els mires,veus passat i el que sentires,veus futur i el teu destí.
Enric Almero Llaberint d’ilusions
62
Llaberint ne som hui totsen nostres vies perdudes,d’influències rebudes,al teu món particular.Eixe món que et va aïllar,pero que és complementari,als de tots els que a diari,vas trobant al caminar. Escenari que enriquixeixe vent ple d’influències,dels veïns ses experiències,de la gent del teu treball.Llaberints individualsirreals ombres de lluna,que ens amaguen la fortunai els pesars d’un món tan fals. Tan obert com de tancat¿qué faria el minotauresi tinguera que complauretot aquell que vol eixir?És mentira, res és certara tan globalisadano existix porta tancadai la vida és compartir. Nostra falla és llaberintdiferent com ne son totestan igual com son les notes,d’un concert en clau de sol.Sol canvien alguns tonsaltes, baixes, les octavesuns les toquen a les braves...atres el fan en bemol. Pero junts fem un concerteixe que el poble delera,quan Valéncia viu fallerael renàixer de la llum.Llaberints blancs, blaus... o verts,¿qué més dona, que ens importa?sol és pell i reconfortavore-les iguals... en fum.
Enric Almero Llaberint d’ilusions
63
Al vell dédal vullc entrar...se que me’n va afalagar. * * * * Dels sentits ne fem colectes,per trobar un fum d’afectes. Buscant en vostres cares alegria,sorpresa per que es veja diferenttristea, un gran somriure retillent,cabreig, per no comprendre sa ironia. Sabent que la rialla és ambrosia,busquem que ningú es quede indiferent,puix nostra falla, sempre, un referent,les emocions desperta cada dia. L’afecte naix a un anima entregadaa l’art que nos ofrena sa mirada,buscant a qui la mira afalagar. Ixcà que tots s’expressen i raonen,comenten i ni obliden ni arraconenningú, per més que tinga l’esme rar. Per tant quan tu contemples nostra falla,prepara’t per si es monta faramalla.
Enric Almero Llaberint d’ilusions
64
* * * * Com ne som els més dilectes,repartim nostres “afectes”. És un dit molt popular,que agrair deu ser bandera,per a tots els ben naixcuts,i ni importa ni aporega,el que es parle ni que es diga,puix és cosa falaguerael fruir dels sentimentsquan qui mana és la franquea.De voler s’ha fet la Junta,eixa que se diu Fallera,quan sens vore nostra història,nos envia a la Primera.Ben cert és que si hi ha un erro,eixe es nostre sens reserva,i com tal que l’assumim,mes el que tant nos cabreja,és el tracte diferentque ad alguns ella dispensa.És ben clar que sens padrins,a ningú se li bateja,hi ha algú tan batejatque en sa vida... ya no peca.Una d’eixes indignadesque se sent la més ofesa,trau el pit en l’hemiciclequan no sap que vol dir “veda...”que cosetes que te el mestre,hi ha que vore com toreja,guanyant com diu el guiódes-de dins... de la barrera. Un gran entre els secretaris,reconeix i sens cautela,que si el tall perjudicavaa eixos “quants” telefoneja,per que pugen o que baixenel que costa sa foguera,i ara tot és reglament,en corbata i en jaqueta,per donar una lliçóad aquell que hui sol prega.
Enric Almero Llaberint d’ilusions
65
Torne a dir, la culpa és nostra,per això nostra és la penai esperem ser tots iguals,a la pròxima condena.Enguany nostre President,el de tots, va i nos confessa,vol deixar d’alçar la mà,i impedir que l’assamblea,siga qui sempre perdone,al que tart tot el presenta.Bona sort amic Francesc,el desija nostra aldea,puix pensem el recordar-li,quan vosté prenga atra senda,no és per res, no és per fer mal,tan sol és per que comprenga,que els que tant ara li criden,presumint de sa altivea,no son més que tan iguals,clar que d’un atra manera. Per ad ells son els afectes,que no el vegen com ofensa,ya lo diu el refraner,i el recorda este poeta,que al que sol menjar-se els alls,més li pica quan fa tretason molts anys i l’any que ve,ya vorem qui nos governa,pero puc assegurar,que a Especial serem l’estrela.
* * * * Ara toca als dansadors,rebre tots els seus llaors Com eixint del llaberint,se nos mostra per la plaça,uns ninots sense cuiraçatot a pel... tan sol sentint,eixa música falleraque se’ns mostra falaguera,i que es perc tan a sovint.
Enric Almero Llaberint d’ilusions
66
Per ad ells no sembla esforçviure el ball com ells l’entenen,i són aire... i se sorprenen,ofrenant-se en un escorçper a que la seua essència,faça rima en la cadència,puix a un ball no cap divorç Sent la música, tanca els ulls...dansa en ells que te contagieni demana que te plagien,donant vent a tants orgulls,puix amics que més vos donasi ens agrada allò que sona,i per ells... son caramulls. En la falla estan ballantels ninots i les persones,i llector, no desentonesd’un segon afalaganttu tan sol deixa’t i dansa,puix la vida és una pansa,i el seu suc no és abundant. * * * * Dansen tant nostres fallerscom veïns o botiguers... El faller ne te una famapel veïns de ser molest,que si això fora l’Oestsol veent algú com brama,ni el mateix senyor Obama,nos lliurava dels fosserspuix ne som... ¡uns bandolers,cridaners i furta peres...tal qual unes sangonereschupla sucs com els banquers!
Enric Almero Llaberint d’ilusions
67
Per això qualsevol cosaque se fa al nostre casalnos visita cert “local”que com cosa molt curiosa,nos regala un paper rosaper encàrrec d’un veí...-Deu el guarde l’intestí-el modern eixe de l’àtic,tan estret com antipàticque el molesta el futbolí. No comprenc, el tema és atre:¿com si viu a l’últim pis,sent roïdos... del parchís?deu ser cosa de debatreque a la porta trenta- quatre...dels del mig resulta estranyno tingam ningun regany,ya se sap que ací qui balla,tan sol son... ¡els de la falla!I això es passa de castany. Pero quan monta un engendreen estiu al seu terrat,que no es queixe el veïnat...és normal, se té que entendre,i no el deixa de sorprendreque ningú veja el seu dret,de fruir del llogaret,qué egoista que és la penya...com me lleve l’espardenya¡que me tenen ya fartet! Ara a la cafeteria,que de taules el carrer,ompli sens permís, arter, en mig de l’algaravia...¡tu fes festa i yo... alegria!més quan fas la replegàva i te diu el ciutadàque la carpa li molesta,que els fallers ne son la pesta,i que anem a fer la ....
Enric Almero Llaberint d’ilusions
68
Balla el ric en sa riquea,balla el pobre, més de fami des-de el meu pare Adam,uns tan sol en verborrea,van cremant en subtilea,al que hui paga el festeig,que cansat del martelleig,veu com atres l’avassallen,s’aprofiten i nos ballen,això si... lo teu, molt lleig. * * * * Posarem fi a nostra històriaevocant nostra memòria. Com tot el que té un inicial temps l’arriba el final,i en un lema sense vici,se veu vindre virginal. He parlat de quant, la vidapot semblar un llaberint,en el qual buscant eixida,molts es perguen presumint. Els afectes t’acompanyen,i te fan sentir tan viu,que no importa que t’enganyen,sempre deixen un caliu. I el ballar... redeu que cosa,-manco si eres sort d’un peu-es com flor maravellosa,que es veu brollar en la neu. I en tot junt s’ha fet la falla,llaberint, afecte i ball,és normal la faramalla,que se monta per un gall. En tollina i abadejo,festegem que s’acabat,vos deixe en un ovillejo...i a fruir de lo plantat.
Enric Almero Llaberint d’ilusions
69
* * * * Tan sol vullc se m’haja entés,només,i ara al fi parlant en seda,em queda,que passant de suspicàcies,dir gràcies. M’heu deixat sens diplomàcies,fer lluir la ploma en vers,i agraït com bon “gancher”,només em queda dir gràcies.
“Llaberint d’afectes”
d’ Enric Vicent Almero i Zanón
per a la falla Plaça de la Mercé 2013
Enric Almero Llaberint d’ilusions
70
Per ser la més bledana del ramellque deixa eixa fragància que captivahem fet que l’elegància que adjectiva
resone com campana a un lloc tan bell.
Fallera que engalana en oripell,carrers en l’abundància sempreviva,gesmil que de l’infància mai es priva,
de fina porcelana cascabell.
Vestida del teu foc eres el ventque aroma a la carcassa que al cel balla,
mostrant-nos el caliu de ta purea.
Tan sol el teu somriure retillent,ho és tot per al poeta i per la falla,
puix Sandra eres un cant a la bellea.
Enric Vicent Almero i Zanón
Falles 2013
Fallera Major de la Falla Plaça de la Mercé
1964-201350 FALLETES A LA MERCÉ
FALLA INFANTIL
63
64El nostre escut
Creació de la comissió
El president va elegir Mickey
com a imatge de la nostra
comissió infantil. El món Disney
era molt pressent a les falles
infantils i fou una bona manera
d’identificar la nostra falleta, fet
que encara hui es patent.
Des que es va acceptar la
comissió infantil en Junta
Central Fallera (Fora de termini)
tan sols 2 mesos caldrien per
plantar una falleta dedicada
a Pinotxo de la que encara no
sabem ni artista ni lema. Però
si sabem que va obtenir una
menció i un 2on premi de llibret.
La primera comissió infantil
va ser formada pels fills, nets
i nebots dels membres de la
comissió. Antonio Sànchez, el
primer delegat, va nombrar a
Mari Loli Cuevas Llavero prime-
ra Fallera Major Infantil, filla del
faller Vicent Cuevas (President
de la Secció Femenina).
Ja en 1962 el president Jesús
Lopez Sancho havia plantejat
la possibilitat. Finalment, és el
4 de Desembre de 1963 quan,
amb 8 votos favorables en
front de 7 en contra y 3 absten-
cions, naix la comissió infantil.
Fites de la Comissió Infantil
MICKEY:LA NOSTRAIMATGE
NAIX LACOMISSIÓINFANTIL
PINOTXO:LA PRIMERA FALLETA
ELS PRIMERS INFANTILS
1964 -201350 FALLES INFANTILS
67
76
71
80
Josep Gómez va ser un dels
millors artistes de falles infan-
tils als anys 60. En 1967 ens va
fer la falleta, versant al vol-
tant del conte “El Sastrecillo
Valiente”. A més d’un 7é premi
de Secció A, la figureta de l’ex-
posició del ninot es va empor-
tar el premi al millor ninot.
Després de Josep Gómez i
Vicent Cosí, altre prestigiós
artista en plantar-nos la falleta
va ser “Luisito” Boix. L’artista,
al que se li va resistir el primer
premi d’especial als anys 70, va
obtindre el millor guardó per a
la nostra comissió, un 4t premi
de la Secció A en 1971.
A finals dels anys 70, Joan
Canet començà la seua època
daurada, 9 anys seguits guan-
yant el primer premi de Secció
Especial. Encara que en sec-
cions mes baixetes, a la Mercé
vam tindre l’oportunitat de
ver falles seues. Aqui el veiem
signant el contracte.
En 1976, i després de 3 anys
en seccions menors, la Mercé
va ingressar en la secció 1ª,
on la falleta d’Elies Laparra va
donar la sorpresa al empor-
tar-se un 3er premi. Laparra va
ser faller i delegat d’infantils
i sempre ha sigut un membre
recordat de la comissió.
MILLORNINOTDE SECCIÓ
LLUÍSBOIXARTISTA
JOANCANETL’ELEGIT
TERCERPREMISECCIÓ 1ª
85
88
9091
PRIMERPREMISECCIÓ 1ª
LA INFANTILTAMBÉ ÉSESPECIAL
FALLERAMAJOR DEVALÈNCIA
LABORIO-SITATFALLERA
Als anys 80, Joaquim Clavijo
donà estabilitat a la falla
infantil. Després d’un any en
Secció 2ª, la falleta va retor-
nar a la Secció Primera de
manera triomfal. La temàtica
Valenciana era l’eix fonamen-
tal de la falla que duia per lema
“Nostra festa principal”.
1988 va ser l’any de les noces
d’argent, la falleta complia 25
anys i ho celebrava militant,
per primera vegada, a Secció
Especial. Com no podia ser d’al-
tra manera, Joaquim Clavijo,
que ens plantaria 10 falles
(1984-1993) fou l’elegit amb
“L’Hora de la Festa”.
En 1990, Belén Medina Martín
va ser nomenada Fallera Major
Infantil de València. També for-
maren part de les corts d’honor
les xiquetes Mara Pérez Garcia
Soucase (1968), Mª Carmen
Vizcaíno Diana (1973), Maria
Pura Vilar Zanón (1974) i Luana
Sánchez Martín (1986).
Entre 1985 y 1992 el número
d’activitats de la comissió infan-
til va ser inimaginable. Teatre,
Playback, Declamació, Dibuix,
Cavalcada del Ninot... De fet, el
Reglament Faller es va canviar
per a que la nostra comissió no
puguera guanyar més de 4 anys
la Laboriositat Fallera (88-91).
95
0307
11
PEDROCOMENÇAUNA ERA
EL CÀSTIGSENSE PREMI
FETA PER LACOMISSIÓ
DE NOUSOMESPECIALS
Un any abanç la Mercé Infantil
havia tornat a Secció Especial,
pero en 1995 començaria una
relació duradera i d’èxit. Pedro
Rodríguez es convertiria en
emblema de la comissió al
plantar-nos onze anys con-
secutius amb molts premis i
guardons. Onze anys especials.
En 2007, la falleta quasi des-
apareix, però l’esperit de la
comissió rescatà la falla infan-
til. Fallers, no fallers i Fallera
Major Inclosa varen construir
una falleta que va convertir-se
en un exercisi de satisfacció
personal al aconseguir el 1er
Premi d’Ingeni i Gràcia.
Les falles de Pedro s’havien
assentat al podi, però la victòria
s’escapaba. En 2003, l’aposta va
ser màxima. El seu treball més
cuidat no va ser tingut en conte
i es va quedar sense premi. Els
infantils eixiren al carrer i cap-
taren 2535 firmes en desacord
amb el veredicte.
Carlos Borrás va ser l’encarre-
gat de tornar a la comissió a
Secció Especial. Un artista jove,
en plena progressió i amb un
projecte ambiciós. El 8é premi
ens deixà satisfets i provocà
la renovació de l’artista, que
per circumstances no va poder
repetir l’exercisi següent.
Secció
Premi
Artista
Lema
Secció
Premi
Artista
Lema
Única
Menció
-
-
2ª
2on
Josep Mendoza i Lleó
En temps de camping
A
10é
Francesc Gallego i Fortea
El Somni de Goriet
3ª
10é
Daniel López
Problemes Ecològics
A
2on Accèssit
-
Com hui qui no
corre, vola, ja no cal
anar a escola
4ª
8é
Joan Canet i Bonora
Estudis
A
11é
Francesc Ferrandis i Calvo
Monument a Walt Disney
-
-
Joan Canet i Bonora
La primavera
A
7é
Josep Gomez i Sanfrancisco
Ací alcem un monument, al
SASTRE, que fón valent
3ª
7é
Joan Canet i Bonora
Amunt Regne de València
B
4t
Vicent Cosí
Anem a les Falles!
2ª
5é
Elies Laparra i Castellote
El qui no corre vola
1964
1978
1968
1982
1965
1979
1967
1981
1969
1983
1966
1980
1964 -201350 FALLES INFANTILS
B
-
-
Invitació a la Festa
2ª
3er
Joaquim Clavijo i González
Cant a la Primavera
A
19é Accèsit
Vicent Cebrián
A menjar toquen!
2ª
2on
Joaquim Clavijo i González
El mon dels contes
2ªA
3er
Vicent Cebrián
Genis
Especial
7é
Joaquim Clavijo i González
L’hora de la festa
1ª
3er
Elies Laparra i Castellote
L’hora dels somnis
A
4t
Lluís Boix
Jocs Infantils
1ª
1er
Joaquim Clavijo i González
Nostra festa principal
-
-
Pasqual Serrano
Jocs Infantils
2ª
2on
Joaquim Clavijo i González
Noves promeses
3ªA
5é
-
-
1ª
3er
Joaquim Clavijo i González
L’edat de la inocència
2ª
6é
Elies Laparra i Castellote
València sempre serà
1970
1984
1972
1986
1974
1988
1976
1971
1985
1973
1987
1975
1989
1977
1er
premi
Quadre de les 50 falles infantils
Secció
Premi
Artista
Lema
Secció
Premi
Artista
Lema
1ª
2on + 1er I+G
Joaquim Clavijo i González
Anar al circ i a la fira agra-
da a tots “la tira”
Especial
3er + 2on I+G
Pedro Rodríguez i Marín
Aterrisa com pugues
1ª
6é
Joaquim Clavijo i González
Quan arriba la primavera
Especial
-
Pedro Rodríguez i Marín
Sorolls de vida
1ª
5é + 1er I+G
Joaquim Clavijo i González
D’un mon que no té il·lusió
Especial
5é + 3er I+G
Pedro Rodríguez i Marín
Perruquers sense fronteres
Especial
8é
Josep Samblàs i Punzano
L’hora de les vacacions
-
-
Jose Luis Palacios i Jose Serra
Comtes de avi
1ª
10é + 3er I+G
Joaquim Clavijo i González
Com un conte de fades
Especial
7é
Pedro Rodríguez i Marín
A on estàn les claus
Especial
6é + 5é I+G
Pedro Rodríguez i Marín
Aventures de l’Oest
11ª
- + 1er I+G
La Comissió
Farem Falla
1990
2002
1994
2006
1991
2003
1993
2005
1995
2007
1992
2004
1er
I+G
1er
I+G1er
I+G
3er
premi
Especial
11é
Pedro Rodríguez i Marín
Olimpiada
Especial
3er + 3er I+G
Pedro Rodríguez i Marín
New York - New York
Especial
3er + 5é I+G
Pedro Rodríguez i Marín
Entre pinyons va este joc
3ª
8é
Raul García i Pertusa
I tu, que demanes?
3ª
12é
Raul García i Pertusa
La rebel·lió dels joguets
3ª
12é
Josep Manuel Alares i Sales
Futur
Especial
3er + 2on I+G
Pedro Rodríguez i Marín
Excursions a tot terreny
Especial
2on + 2on I+G
Pedro Rodríguez i Marín
La terra ens
deixarà penjats
Especial
3on + 4t I+G
Pedro Rodríguez i Marín
Arts Març...ials!
3ª
11é
Raul García i Pertusa
Jo de major voldria ser...
Especial
8é
Carlos Borrás i Cabo
Passaport a la imaginació
de Julio Verne
3ª
?
Alberto Abril i Armiñana
La dansa dels somnis
1996 1998 2000
2008 2010 2012
1997 1999 2001
2009 2011 2013
2on
premi3er
premi
3er
premi
3er
premi
3er
premi
Quadre de les 50 falles infantils
82
Xavier López Benítez
50 ANYS (1964-2013) DE LA NOSTRA FALLETA INFANTIL
Enguany la nostra falleta infantil es fa adul-
ta. Ja ha complit mig segle. Cinquanta anys
en els que han passat per ella molts falle-
rets i falleretes. Alguns han cuallat i ara son
membres importants a la comissió.
Començaré fent un repàs a la història de la
falleta. Era l’any 1962 i Jesús López Sancho
(mon pare), va tindre el seu primer fill. Com
a la Mercé no hi havia comissió infantil, el
tingué que fer falleret de la falla Tío Pep.
Com açò no era de rebut, en l’any 1964 era
el president i proposà a la Mercé la creació
de la comissió infantil. Contràriament a
la que es puga pensar, va trobar una forta
oposició per part d’alguns fallers que, para-
dòjicament, acabaren fent fallerets als
seus fills i nets. Una vegada aprovada la
creació, tenia que dissenyar l’escut. Aquella
època no era com ara i els xiquets tenien
pocs ídols de ficció. Així va ser com Jesús
trià a Mickey Mouse per a protagonitzar
l’ imatge de la falleta. L’elecció no pogué ser
més encertada, ja que encara, a dia de hui,
els mes xicotets el reconeixen i als fallers
d’ altres comissions els crida l’atenció, no
quedant obsolet en el temps.
Durant els cinquanta anys han segut mol-
tes les falleretes majors (algunes han tingut
l’honor de repetir com a majors) i els presi-
dents infantils. En els anys de màxim esplen-
dor, rondarem el centenar de membres i a
més a més, quasi el cinquanta per cent eren
xiquets i xiquetes. En la actualitat no som
una comissió massa nombrosa, i encara als
últims anys hem tingut problemes per a tin-
dre fallereta major e inclús mes per a tindre
Xavier López 50 anys de la nostra falleta iantil
83
president infantil. Com no, mereix un apar-
tat especial l’any 1990, en que la nostra ben-
volguda Belén Medina Martín va ser nome-
nada Fallera Major Infantil de València.
El més gran dels honors per la nostra comis-
sió va ser tindre com a màxima representant
de tots els infantils a una de les nostres.
També formaren part de les corts d’honor
les següents xiquetes: en 1968 Mara Pérez
Garcia Soucase, en 1973 Mª Carmen Vizcaino
Diana, en 1974 Maria Pura Vilar Zanón i en
1986 Luana Sánchez Martín.
Un dels eixos fonamentals per al desenvo-
lupament de la comissió infantil es la figura
del delegat o delegada, per allò de la igual-
tat de gènere. Són molts els components
que al pas del anys han dessempenyat el
càrrec. El primer va ser Antoni Sánchez, des-
prés Paco Ferrandis, Elies Laparra, Josep
Castelló, i així una llarga llista, però mereix
un especial record a la meua època d’infan-
til, un gran faller, Vicent Cuevas, amb el que
vaig coincidir els dos anys de presidència.
Jo el veia com un home molt major, però
mirant les fotografies, puc comprovar que
realment, per aquell temps, era prou jove.
Després, i té el rècord d’anys, Carles Solans
Basset, qui portava íntegrament tot el fun-
cionament de la falleta (loteries, artistes,
gestió, etc.), aplegant a ser pràcticament una
comissió plenament autònoma de la falla
gran, allò que li valgué per a guanyar l’expe-
riència que el portà fins a presidir la comis-
sió general. Foren anys en que assolirem el
màxim nivell, obtenint anys consecutius
el màxim guardó de Laboriositat Fallera,
que premia tota la feina i participació de
la nostra comissió als distints actes i con-
cursos. Moltes son les activitats que, com
a infantils, hem dut a terme: concursos de
declamació, de dibuix, de betlems, cant de
l’estoreta i fins i tot uns anys en que, amb
maratonianes jornades de treball, partici-
pàrem a la cavalcada del ninot infantil, aple-
gant a copar els màxims guardons, incloent
el primer premi de comparsa, que a dia de
hui encara llueix orgullós al nostre casal.
Un fet que ara molta gent desconeix és que
la falla infantil té el seu propi himne, que
es va composar per a celebrar el 25 aniver-
sari, amb lletra de Jesús López i música de
Joaquim Albiach i Baixauli. També va tin-
dre durant anys el seu propi llibret infan-
til, el qual vaig tindre l’honor d’escriure en
diverses ocasions, ja que crec que la falla
infantil deu ser igual que la major, encara
que al seu xicotet format. El llibret és per
a uns un complement de la festa, altres el
tenen rodant per la llar fins a desfer-se d’ell
tirant-lo al fem i qui el considera un objecte
de culte i col·lecció. Un llibret porta molta
feina darrere. La llavor principal és la del
poeta, qui, a la fi, signa l’el·laboració. És un
treball molt costós que es fa junt a l’artista,
glossant cadascuna de les escenes que com-
posen la falla. Després està el finançament
mitjançant els anuncis dels col·laboradors,
les llabors de coordinació, la impremta, etc.
Tot açò es feia pel llibret infantil, però tot i
Fig.1. Comissió Infantil de la Falla
Plaça de la Mercé. 1971.
Font (Arxiu Falla Plaça de la Mercé)
Xavier López 50 anys de la nostra falleta infantil
84això es considerava una despesa prescindi-
ble i es va deixar d’editar.
Pel que fa als monuments, en tants anys
hem tingut un poc de tot. Per la nostra
plaça han passat alguns dels millors artis-
tes i la falleta a militat durant anys i amb
gran esforç a la categoria especial. Com a
anècdotes poc conegudes, recorde una de
les nostres primeres falletes. L’artista la feu
amb la condició de que se l’emportàrem,
perquè no la podia tindre al taller al neces-
sitar l’espai. Com a la falla no teníem cap
lloc on guardar-la, la dugueren a la nostra
casa, així que tant el meu germà com jo la
gaudirem durant un temps. També una de
les primeres falletes incorporava una gran
novetat per aquells temps, mitjançant unes
transparències, eixía de dins una llum que
generava una pereta. Com a monument no
era gran cosa, però sí una gran innovació
per a l’época.
Durant uns anys varem portar una falleta a
l’hospital de Sant Joan de Déu al barri de la
Malvarrosa, per a cremar-la junt als xiquets
ingressats que no podien vore la festa al
carrer. Més recentment, el monument va ser
creat per components de la comissió, que
amb molt d’ingeni i per què no dir-ho, amb
molta il·lusió i treball, feren un monument al
que els ninots eren els xiquets de la comis-
sió fets amb materials com teles o llana i
que cada xiquet té a casa com un tresor.
Tal vegada ens queda l’espineta del primer
premi de totes les categories, però encara
tenim molt anys per davant i el futur mai no
sabem el que durà.
Jo, personalment em sent un faller privile-
giat, perquè dels cinquanta anys he tingut
l’honor de viure 47 anys de falleta infantil a
la Mercé com a membre de la comissió i de
ser president en dos ocasions, guardant uns
records certament imborrables, per molts
anys que passen. Realment, l’objectiu de la
nostra falleta continua siguent el mateix,
introduir a les venes del xiquets eixe verí
que et fa, no sols viure la festa, sino també
tot el que les falles porten al seu voltant.
Entre tots hem de garantir la continuïtat
de la falla infantil per a cultivar eixe espe-
rit faller que es porta a la sang, i perquè no,
celebrar el centenari a l’any 2064, ja que els
ara infantils son i sempre seran els futurs
fallers que dirigiràn la nostra comissió i la
festa de les falles.
Xavier López Benítez
47 anys Faller de la Plaça de la Mercé
Fig.2. Fallera Major Infantil:
Mª Empar Bonias Diana. President
Infantil: Xavier López Benítez. 1978.
Font (Arxiu Falla Plaça de la Mercé)
Xavier López 50 anys de la nostra falleta infantil
85
FALLA INFANTIL
LA DANÇA DELS SOMNISEl somni d’Alba.
Alberto Abril | Disseny duquesart
Alba va creixer rodejada de caixes de música.
Els seus iaios els tenien un afecte especial. La músi-
ca i la dança sempre els habia rodejat, i per això
començaren a col·lecionar-les. Ella tenia una espe-
cial admiració per les ballarines que apareixien de
l’interior d’estes caixes. Cada dia estava desitjosa de
veure com aquella dona d’esvelta bellesa desperta-
va en aquella caixa cada vegada que el seu públic li
donava l’oportunitat que ballara per a ells.
Alba va decidir a treballar molt dur per a aconseguir
allò en què volia convertir-se quan fóra major, una
ballarina professional. Açò li va portar que nit rere
nit tinguera el mateix somni. En ell imaginava com
eixia d’aquella caixa, com eren els assajos previs,
com cada dia s’enfundava en els seus pues les fines
sabates de ballarina i es movia al dolç ritme que
marcava el piano. Com aconseguia arribar als esce-
naris de tot el món, rodejada de focus que se centra-
ven en ella i ballava en concerts acompanyada de
grans ballarins. Tot gracies a la dança dels somnis.
Roberto Heredia del Rey
90
alberto abril vist per...
ALBERTO ABRILL’Artista incansable
el nostre artista infantil
Parlar d’Alberto Abril és parlar de il.lusió, inquietuts i superació. Artista de vocació, Alberto decidí fa diversos anys dedicar-se allò que li plenava i li deixava crear les seues idees en 3D. Alberto sempre parla amb admiració i atenció dels seus treballs i els mima de prop, qüestionant-se les diferents composicions per aconseguir el millor dels resultats possible. En estos anys ha evolucionat perfeccionant la seua mane-ra de modelatge i utilitzant diferents tècniques de pintura. A més a més, Alberto no s’ha conformat en açò i junt a estudiants de l’Universitat han creat una nova forma de modelatge digital per a millorar i facilitar la forma de producció en les falles. Just a les falles passades, a una falla amiga, la falla Pare Mèndez de Torrent, va atrevir-se a realitzar el seu pri-mer cadafal major, que encara que amb un pressupost molt modest, ens permití gaudir d’una composició fresca i atrevida que cridava l’atenció del pùblic al carrer. Us convide a que en quant tingau l’oportunitat, s’acos-teu al seu taller a Carcaixent i gaudiu d’una estona agradable rodejats de suro i fusta!.
Emilio José García González Vicepresident de cultura de la Falla Plaça Sant Roc de Torrent
Nota: Alberto Abril és l’artista de la falla infantil de la Falla Plaça Sant Roc de Torrent
z
yx
92
Bell capoll la teua essènciade tan blanca sembla encant,
que una bruixa, afalagant,va crear passant de ciència.
Ab eixe toc d’excelènciael teu pas és tan fragant,
que al meu món naix ser galant,sol davant de ta presència.
Alba, amor... en tot l’honor,
la Mercé i el trobador,volen que sigues feliç.
¡Fallers, barri, tots a cor:
la promesa de l’amor,és la guinda del pastiç!
Enric Vicent Almero i Zanón
Falles 2013
Fallera Major Infantil de la Falla Plaça de la Mercé
JOCS INFANTILS
96
jocs infantils
Què és el tangram?El tangram és un trencaclosques d’origen xinés que probablement va apa-réixer fa tan sols 200 o 300 anys. Els xinesos el van cridar “taula de savie-sa” i “taula de sagacitat” fent referència a les qualitats que el joc requerix. Consta de set peces que cal organitzar per a formar la figura proposada. No pot sobrar cap peça.
Per què un tangram?El tangram és com el nostre esperit faller. Format de diferents peces podem construir tota mena de figures obtenint cada vegada una nova forma. Aquest sons tres exemples de somnis que podem construir, però cada faller, amb els seus propis sentiments, pot crear una nova peça. Quin és el teu somni?
Jocs Infantils
97
jocs infantils
98
comissió infantil Plaça de la Mercé - Ofrena, 1974
arxiu de la comissió
99
jocs infantils
GENERACIÓ MERCÉ
GENERACIÓ MERCÉ
COMISSIÓ MAJOR
2013
mireia ACOSTA FERRANDIS | jaime ADRIÁ SOLER | mª amparo
ALBIACH JUAN | enriqueta ALEGRE VERA | marisa ALEGRE
VERA | carlos ARACIL CORMA | josé ARNAU CATALUÑA |
cristina BELTRÁN PÉREZ | inmaculada BELTRÁN PÉREZ |
sara BERNI RAMOS | carlos BORJA ESTEVAN | sandra BORJA
ESTEVAN | alejandro BORREGO MELÉNDEZ | patricia
BORREGO MELÉNDEZ | vicent BORREGO MELÉNDEZ | josé
BORREGO PITARCH | iñigo CALVO AMOR | arlén CAMARASA
NAVARRO | juan manuel CANO GARCÍA | nerea CARDO ALEGRE
| josé francisco CARSÍ NAVARRO | tamara CASTAÑO QUEVEDO
| sara CASTELLS MICÓ | ignacio CASTELLS MUÑOZ | javier
CATALÁ LLOPIS | victoria COMPANY GARCÍA | raúl DE VICENTE
CUESTA | beatriz DÍAZ MINGUET | isidro ESTEVE GUERRERO |
mª dolores FERNÁNDEZ CALDERÓN | noemí GARCÍA MOLINS
| daniel GARCÍA MORENO | pilar GARCÍA MORENO | amparo
GENOVÉS GIMENO | carmen GIMENO OLMOS | vanessa
GISMERO ORDÓÑEZ | roberto HEREDIA DEL REY | alejandro
JARDEL NAVAS | javier LÓPEZ BENÍTEZ | javier LÓPEZ ORTEGA
| paula mercedes MARTÍN DÍEZ | daniel MARTÍNEZ MASIP |
mª ángeles MELÉNDEZ RUIZ | rafael MENA CARDONA | luisa
MICÓ GINER | javier MIGUEL ROMERO | ramón ángel MOLES
NAVARRO | raimon MOLES PASCUAL | maria josé MONTAÑA
VALLÉS | cristina MONTEAGUDO PRIETO | miguel ángel
MUÑOZ MARTÍNEZ | trinidad PASCUAL FERRI | borja PICÓ
LLORENTE | beatriz PONS MÍNGUEZ | manuel PRIETO DÍAZ
| amparo SALVADOR TRIGO | cristina SÁNCHEZ BELTRÁN
| patricia SÁNCHEZ BELTRÁN | paula SÁNCHEZ BELTRÁN |
eduardo SÁNCHEZ LÓPEZ | mª eugenia SÁNCHEZ PRADOS
| nicky SEGERS | carlos SOLANS BASSET | carlos SOLANS
SÁNCHEZ | javier SOLANS SÁNCHEZ | mª eugenia SOLANS
SÁNCHEZ | laura SOLAZ DIAGO | trinidad VELA VELA | javier
VICTORIA VALERO | alfredo VILLALBA VALMAÑA | fernando
VILLALBA VELA | yolanda VIZCAÍNO DIANA | alberto ZAPATER
BELTRÁN | leticia ZAPATER BELTRÁN
COMISSIÓ INFANTIL
2013
aitana ADRIÁ MOLLÁ | carmen ADRIÁ MOLLÁ | neus ARNAU
LOZANO | daniel ARNAU LOZANO | laura ARNEDO GARCÍA
| pablo CABALLER VIZCAÍNO | alba CABALLER VIZCAINO |
andrea CAÑADA SALVADOR | alba CARDO CANUTO | laura
CARDONA PERIS | lidia CARDONA PERIS | lili COMPERE
SOLANS | Meritxel DÍAZ FERNANDEZ | patricia JARDEL NAVAS
| nuria LÓPEZ ORTEGA | nicolás REINOSO LOZANO | gonzalo
RUIZ SEGURA | josé luís RUIZ SEGURA | claudia SILLERO
VIZCAÍNO | susana SISTERNAS ALIENA | itziar VILA NAVAS
acte de presentació de projectes
Xavier Serra - malaltdefalles.com
FALLERS D’HONOR
2013
Eduardo Arnau Cataluña
Eva Arnau Pons
Armando Boullosa Silvestre
Bartolomé Cardo
Jessica Galán Granero
Benjamín Gascó Fernández
Eva Maria Gil Llop
Eugenia Gimeno Olmos
Florencio Izquierdo Calpe
Ricardo Llorca Boix
Antonio Lozano Navarro
Carmen Mollá Abellán
Begoña Navas
Juan Ródenas
Chelo Roig
Esperanza Roldan
Maica Salvador
Nausica Toninello
Amparo Trigo
Sres. Borja Estevan
Sres. Cardona Peris
Sres. Jardel Navas
Sres. Ruiz Segura
Sres. Carrera Zazo
Serena Amato y Fernando Cantariño
Salvador Arnau y Marian Castellar
Lolín Tornero y Jorge Soler
Gema Tortosa y Jose Antonio Martí
106
UN ANY D’ACTIVITATSGeneració Mercé
Generació Mercé Un any d’activitats
7ªposició
L’any passat el nostre equip de futbol va ser el més esportiu, enguany, milloraren i van ser 7ns.
Els nostres infantils també són creatius i ho demostren amb uns espectaculars disfraços de Halloween.
Les Falleres Majors també gaudixen de la nit dels morts vivents amb una cuidada vestimenta.
L’acte de proclamació suposa l’inici d’un any ple de somnis. La comissió es posa als peus de les falleres majors.
107
Generació Mercé Un any d’activitats
11é
Premi
El grup artístic de la comissió, en forma de blancs balla-rins, provoquen la sorpresa de les falleres majors.
Aquest treball té premi. El nostre Betlem es porta el 11é premi de Modalitat Tradicional “B”
Moment d’ilusió al inagurar el nostre Betlem. Un treball fet per la comissió en temps rècord.
I el màxim somni d’una fallera es la seua presentació. Sandra i Alba viuen, per fi, el moment més especial del seu any.
108
Generació Mercé Un any d’activitats
campions
quartfinalistes
Com és tradició en la Mercé, els nostres infantils s’ho passen d’allò mes bé a Expojove.
El concurs de fotografies de falles escolars és una aposta de la comissió. El certàmen s’ha assentat després de 6 edi-cions. El col·legi Santa Ana de Lliria ha sigut el guanyador de la VI edició, la qual ha tingut més de 72 participacions.
Un torneig molt esperat. Els nostres xics del bàsquet aconseguixen passar a quarts de final en el seu debut.
La nostra parella de Pàdel no te rival i arrasa als seus contrincants proclamant-se campions.
109
Birmània, ara cridada Myanmar, continua sent un dels països més aïllats
del Món. Açò, junt amb l’absència quasi total de turisme, ha permés que els
viatgers que acuden a aquest país, poden apreciar encara hui, els costums
ancestrals del mateix.
Viatjar a Birmània és com fer un salt enrere en el temps. El profund misti-
cisme religiós de la seua gent, la varietat d’ètnies (inclós les dones girafa)
i l’autenticitat dels seus poblats (cridats per ells, pobles) et fan retrocedir a
temps anteriors. Aquest país no és massa ric, i l’esperanza de vida és de les
mes baixes del continent asiàtic (58 anys de mitja). A més a més, el fet de que
Birmània siga governada per una junta militar, no contribuïx precisament
al seu major desenvolupament. No obstant això, el país és espectacular i la
seua gent, encantadora. Mandalay és la segona major ciutat del país, a més
de ser l’antiga capital dels últims reis Birmans. A 11 quilòmetres es troba
Sagain, una altra de les antigues capitals de Birmània, aquesta, infestada de
pagodes i temples.
Al tossal de Sagaing, el qual ens fa gaudir d’unes vistes impressionants, es
poden observar nombroses pagodes dels segles XVI i XVII. Una d’elles, és la
impressionant U Min Thonze, temple que no s’ha de perdre cap visitant. A la
mateixa, existeixen 45 escultures d’or dedicades a Buda. Aquest temple, com
molts altres, subsisteixen per les donacions que fan els feligresos amb les
oracions i ofrenes així com amb les donacions dels turistes. Com no podia
ser d’altra manera, els fallers de la Plaça de la Mercé varen realitzar una
ofrena de 50.000 Kyat (Moneda local). Amb aquesta donació, la Falla tindrà,
per sempre, una placa de reconeiximent que perdurarà mentres el temple
siga en peu. Aquesta placa, va ser incrustada a la paret del temple, després
d’un ritual de benedicció.
Una vegada més, la Mercé deixa empremta a l’altre costat del Món.
Octubre 2012
LA MERCÉ CONTINUA VIATJANT
Generació Mercé Un any d’activitats
Birmània
ANUNCIS
112
113
114
115
116
117
118
119
120
121
122
123
124
125
126
127
128
estudio creativoretales
estudio creativoretales
retales de ... Diseño Gráfico + Fotografía+ Arquitectura + Restauración + Interiorismoretalesestudiocreativo.wordpress.com | [email protected] | 650 524 765 | 686 869 650
129
Retales Estudio Creativo vol agrair a la Falla Plaça de la Mercé la confiança depositada en el seu treball per a la realització d’aquest llibret. Han sigut moltes hores dedicades a pensar el contingut, el disseny, els col·labo-radors, escriure, traduir... Hores desinteresa-des, dedicades al progrés de la falla i de les falles, perquè nosaltres estem convençuts que les falles i el disseny no estàn renyits.
Jose Fran i Roberto
agraïments
A Roberto Heredia i a Jose
Francisco Carsí per la seua dedica-
ció quasi exclusiva del seu temps.
A Javier Solans, Carlos Solans i
Joan Castelló lli pel seu treball de
cocumentació.
A Maria Dolores Navarro pel seu
treball d’hemeroteca.
fins ací ens portarà aquest somni
ELS SOMNIS DEL COR PRODUIXEN LABERINTS
MERCÉ 2013
MERCÉ 2013 ELS SOM
NIS DEL COR PRODUEIXEN LABERINTS