IllencEl missatge és clar

Dius que rius, per què rius? Perquè Sor Tomassetaja va amb bikiniO perquè en Joan Petit ja és grani no balla amb so ditQue ara va amb monedesque hi posen els güiris

I dius que plores, per què plores?Na Catalina de plaça ja no ven paNi pega cosetes en es davantalSe'n va anar de guia per guanyar millor jornal

Tiru-rí-quac-quac es missatge és clar:per durar és amb es vells que hem d'estar.I escoltar ses tradicions arrelades de padrins a nins,llegint qualque rondaiaDigau si serà bona sa sobrassadacom se fa una ensaïmadao una oliva trencadaUn rubiol, una panada,o lo que era una arada,i com anava sa història fins ara.

Dius que rius, per què rius?Perquè en Joanet no cerca sa flor romanialNi els seus germans li volen fer cap malLa varen baratar per un hotel vora la mar

Me diur que plores, per què plores?Perquè sa ximbomba no sona ni sonaràPerquè St. Antoni no va beneir es caAra fa sangries amb es Dimoni en es bar

Tiru-rí-quac-quac es missatge és clar:per durar és amb es vells que hem d'estar.I escoltar ses tradicions arrelades de padrins a nins,llegint qualque rondaiaPadrí quedau i així m'explicaucom torrar en es caliui a aprendre a fer es cap viuContau-me com feieu abans ses matances,ball de bot, ses gloses, i tantes altres coses. Dius que rius per què rius? I dius que plores, per què plores?

Sa Balanguera té reuma però fila Perquè es missatge és clar, sa ferida hem de rentarI filarà encara per molts més anys I tornar a deixar que brolli nova sangSe sent tota sola perquè es jovent no l'ajuda I si mos cou mos cura, i si mos pica, mos madura

I ara què?

A la fi ha acabataquesta guerra maleïdaquatre anys d'infernm'han destrossat la vida

he perdut sa donaviolada, estimadasa meva famíliatota assassinada

i ara els grans capsse renten ses mansmenys serbis, croates, menys musulmansperò és clar ells no patiran com jo, no,una altra neteja ètnica no, no, per favor, no

però digueu-mequè ens passa?o es que això sempre seràs'única cosa que en seriosap fer l'ésser humàsi us plau, Déu fes aturar això

quan ja no ets capaçde veure sa teva pròpia casai s'esperança s'allunyat ja massaquan ja no creus en s'homoni en es teu germàquan ja no serveix per restot allò per què et van educar

i ara se pensenque un paper mal signatens pot fer oblidartot lo que he passat

camps de concentraciósetmanes sense pacom seria si ho intentés Què ens passa?tornar, no tornar a raonar o es que això sempre serà s'única cosa que no serioara ja no sé el que vull sap fer...he perdut es meu orgull sap fer l'ésser humà,ara ja no puc somiar oh, si us plau Deu fes aturar això,aquest mal somni no, més guerra no, per favor, no, s'ha d'acabar, no, no més guerra, nos'ha d'acabar... Si us plau Deu fes aturar això.

però digueu-me

Finalment

Rius de sangsang traïda carrer avalldins es fangun cos que ha vist l'ocàsde sa meva vidaque ha estat tan breupareix mentidaquan ell la veuamor meu,

Déu que t'han fet?Enmig de sa foscor de la nitplora al seu costatllàgrimes sobre el seu pit

ulls que reflecteixenflames de venjançaun destí que s'auguratrista matança

i ell es jura que això no quedarà aixíres no l'aturatan se li'n fot si ha de morirno té res a perdre

perquè ja li han arrabatatallò que més s'estimavai veié com se n'anavai no tornava, no tornava

tan bon punt va descobrira qui pertanyien els ganivetsque de sang la van tenyiragafà pistola i sortí

ulls que reflecteixenflames de venjançaun destí que s'auguratrista matança

l'endemà a sa matinadaallunyats de tot món exteriorallà els va trobar tot quan a l'horava advertir que en nombre eren superiors

no va poder ni fer un sospirni que fos de resignat abatimentva caure mort entre els ulls un tirquan els va obrir es van retrobar......finalment.

Illenc

Obre els ulls un bon dia cap a ponentla mar m'enlluerna perquè hi pega es sol i es venten es cel una gavina cridai es quan me passa pes cap que aquesta illajust com sa gavina fuigi no pot tornar,però no és ella qui se'n vol anari fuig pel mig de la marse'n va i no la tornaré a escoltar

...i quan estigui lluny de casai no pugui respirar s'aire de la mardiuen que sense terra no hi ha arrelsqui és que ven ca sevaqui és que ven ca seva,no

no tenguis por illa mevatu mai no moriràs ni passaràsen mà estrangeraes teu poble et duu dins el seu cores teu poble et duu dins el seu cordins el seu cor, dins el seu cor.

d'un turó veig que comença a plourequatre gotes primes fan sortir aquell cargolpes verdet ja hi corr un rierolperò sa terra que el banya ja no el volperquè ja no ho és,no és sol mallorquíes doblers l'han tret d'aquíi pensa que l'han traïtuna vida mal baratada així.

l'endemà es padrí va a passejarper sa camada de quan era un nin

però no pot perquè li han barrat camíi ha de voltares temps passa massa aviati pensa que hem baratates pa d'avui per sa fam de demàsa fam de demà

no tenguis por illa mevatu mai no moriràs ni passaràsen mà estrangeraes teu poble et duu dins el seu cores teu poble et duu dins el seu cordins el seu cor, dins el seu cor.

Encara és prest pes dia de dir-nos "Adéu"tanta sort que n'hi ha quepensen que hi som a temps

També és ver,que al seu cost puc viureperò és que entre poc i massasa mesura passa

i jo no vull poder dirque aquesta illa no és dels meus fillsnostra terra és tot lo que tenimquin orgull que és dirjo som mallorquí.

Raig de lluna

Aquesta nit, he sortit a passejarPer devora de la marA ordenar els meus pensaments,Sentiments, a la fiA trobar-me amb jo mateix

Assegut, a s'arena i fent castellsQue ses ones se'n duranI cercant una claror, una llum de consolQue m'allunyi sa foscorQue me torni sa il·lusió

Però un raig de lluna il·lumina es meu camíMe duu a sa memòria tot lo bo que vaig sentirMirar cap enrere ja no és sa solucióAixecar sa mirada i esperar que arribi es solRecordant tot es temps que ja no hi ésmirant fotos a sa nitSón imatges d'un passat que he deixatJa molt llunyI amb nostàlgia tenc present

Si un dia, la vida em dona un desigJo sé què demanaréI serà fer es camí envoltat dels amicsI que hi siguis tu al destíOn jo ja seré feliç

Pecador mallorquí

Avui s'oratge està calmat,ses ones diuenendavant pots sortir

au, idò,comença un nou dia a la mar

som un pescador mallorquíd'aquells que ja no n'hi ha per aquísom una espècie en perill d'extinciósa meva barca ho sap bé això

som un pescador mallorquí...a les 5 des matíal port de Cala Bona esticper ses xarxes anar a tiraraquest és el meu pade cada dia

i quan surt sa llum des solfins que se'n vasa blavor em vol envoltar

i aquest és el meu pade cada diasa meva barca ho sap bé...

En els dies que la marestà calmadasolc cantar aquella tonadad'aquell marinerque sa tramuntana se'n duguéno tenc por que se me'n dugui a jo també

des Cap Vermell a Canyamel cap amuntel sol es posaés un telódes meu llaütsa lluminari des portem dóna conhortveig que casa poc a pocse'm fa a prop.

ca meva és la mari jo tenc salades ses mansi els vents són els meus germans

de Migjorn, Llebeig, Garbí o Mestrala tots m'estim per igualpescador mallorquí...

Cançó de n'Aroa

a sé que m'he crematJa sé que m'he cremat, i no sent focI tu ets s'espurna I ni calor no sentsJa sé que m'he enyoratJa sé que m'he enyorat i no tenc llocTu ets es temps, es vent; tu ets els momentsEls moments que jo vull I que tu tens

Te puc veure sense els ulls,que no et miren per orgullI així i tot hi veig que estic perdutTu ets sa imatge tu ets sa meva llum,I jo crem entre por i fumNi ses llàgrimes li donen punt.

Tu ets s'oronella que ve amb s'estaciói se'n va amb ellaPerò deixes es niu en es terrat,i se't recorda quan te n'has anat

Ja veig que no puc ferJa veig que no puc fer res més que resNi m'he donat a entendre ni t'he entèsDe sa teva dolçor d'una nina major has anat fentSa presó de sa meva il·lusió, il·lusió,just d'això som pecador

Massa feina i dius que no, i desenterres sa llavorQue si fos que si ara seria un jardíDe roses que han emmusteït, i han tornat un espinallQue és es teu reflex i es meu mirall

Coses d'ahir

Tot allò que passà ahirse n'ha anat amb s'airesa lluna pàl·lida no brillai ses estrelles tampoc no gaire

i és que intent no recordarperquè només pretenc refer es meu camí

fou tot just com un riuque no trobà on desembocarno acabà d'arribarenyor tant aquells anysi aquells instants

sa vida me passai jo no vull estimar mésjo te coneixiai ara me deman, me deman "qui ets?"

aquells pensaments me volen torturari jo no sé com els hi he d'escapar, o no!

I sospitque aquells dies foren en vai no van deixarmés que records i entrenyorsi qui sap...

si alguna llàgrima vivai mil imatges, un cos nu,me manca coratge per poder duraquest mal viure sense tu...

nimfa de l'amorque em vas embruixarcom una ondinaenmig de la mar

es teu verí es nodreixdes sol que ens despertavaa trenc de l'alba

malva que creix en es meu jardíper a tu tan bal·ladíflors que es van emmusteintdescansa ja sa meva ànimamansa oblida fins demà...

Els amics que se'n van

Cada dia pensen aquell amicque un dia vaig tenir

jo el vaig estimari quan el recordtenc ganes de plorar

i amb llàgrimes als ulls escricuna cançó per recordaraquells dies que mai no tornaran

què va passar?el temps tot ho ha canviat

què va passaramb sa nostra amistat?

Di'm què va passar,oh di'm què va passares temps tot ho ha canviat

i quan estiguis dins es fangquan estiguis dins es fangningú no et trauràningú no et traurà

anàvem d'excursions,cantàvem cançonsi eren moltsI ara on sou tots?

Estàvem tots plegatsi no teníem por de llenegaragafa'm sa mà

i vine amb jo a somiarque mos tornam trobar a la mari tornam a cantar aquella cançód'uns joves que d'amor feren il·lusióI ara deuen ser advocatsalguns milionarisi altres uns pringats

quan siguis més gran te'n recordaràsdel que vaig posara aquesta cançó

i ara esteim tots anegats,i ara esteim tots separats,però encara ens enrecordam...

d'aquells amics.

Temps enrrere, temps endavant

Temps enrere quan els fonersguaitaven i vetllavenque cap galera feraprop de sa Torre d'en Tuniso es Castell de Capdepera

I aquest túnel des tempsmos ha duit a un presenton lo que compta és rodói això no és cap sermónoltros creim

que esteim en lo cert

empaltat d'àrab, jueu i catalàconjuntura que designa un ser humàorgullós del lloc on ha nascuttan de bo pensassin tots igual

I aquest conte no és cap quimeraaquest conte no és cap banalitattocam de peus a terraningú mos podrà aturar

en es pla de Sant Jordiels molins no solen voltari es seu aspecte sòrdidningú no vol considerarperò és que no ho veisque són mirall d'un passat

romans, jaumes, francesos, borbonsquanta gent,i aquest ferm illencha tornat més condescenti aquest cimentm'anul.la sa ment

paradigma d'actituddels insularsarronsam ses esquenesi ja ho veuremno ho entencés que no hem quedat en res.

crida més fortque no te sentimférem un esforçnoltros també venima transformar aquesta realitatque m'ofega, m'incomoda, que m'espantade gent n'hi ha tantaque voldria volar

I aquest conte no és cap quimeraaquest conte no és cap banalitattot això que hem somiatvolem se faci realitat.

Vell Marí

Nat l'any 1911germà de sis germansMallorca pagesa

època de pobresa

no pogueres somniarno pogueres desitjarno pogueres arribarallà on havies d'arribar

i ara que ja no ets aquíescolta mon parequè s'ha fet des teu fillrecord el que em deiesquan pens en tu de nitquan pens en tu de nit

i cada vespre que véns als meus somnisme pareix que me xerresperò lo que diusja no me fa pensar en tot això

davant dels teus ullsjo tenc es teu recordo devora d'una barcacom un mestre vell i primcom un vell marícom es meu padrí...vingueren temps de guerraaquella històriano era sa teva...

però si tanmateix has de morirno viuré, no te'n vagisque jo vindré...es teu nét,oh vell marí...

que ja no és aquíescolta mon pareque s'ha fet des teu nétrecord el que em deiesquan pens en tu de nitoh vell marí