IllencEl missatge s clar Dius que rius, per qu rius?
Perqu Sor Tomasseta
ja va amb bikini
O perqu en Joan Petit ja s gran
i no balla amb so dit
Que ara va amb monedes
que hi posen els giris

I dius que plores, per qu plores?
Na Catalina de plaa ja no ven pa
Ni pega cosetes en es davantal
Se'n va anar de guia per guanyar millor jornal

Tiru-r-quac-quac es missatge s clar:
per durar s amb es vells que hem d'estar.
I escoltar ses tradicions arrelades de padrins a nins,
llegint qualque rondaia
Digau si ser bona sa sobrassada
com se fa una ensamada
o una oliva trencada
Un rubiol, una panada,
o lo que era una arada,
i com anava sa histria fins ara.

Dius que rius, per qu rius?
Perqu en Joanet no cerca sa flor romanial
Ni els seus germans li volen fer cap mal
La varen baratar per un hotel vora la mar

Me diur que plores, per qu plores?
Perqu sa ximbomba no sona ni sonar
Perqu St. Antoni no va beneir es ca
Ara fa sangries amb es Dimoni en es bar

Tiru-r-quac-quac es missatge s clar:
per durar s amb es vells que hem d'estar.
I escoltar ses tradicions arrelades de padrins a nins,
llegint qualque rondaia
Padr quedau i aix m'explicau
com torrar en es caliu
i a aprendre a fer es cap viu
Contau-me com feieu abans ses matances,
ball de bot, ses gloses,
i tantes altres coses.

Dius que rius per qu rius?
Sa Balanguera t reuma per fila
I filar encara per molts ms anys
Se sent tota sola perqu es jovent no l'ajuda

I dius que plores, per qu plores?
Perqu es missatge s clar; sa ferida hem de rentar
I tornar a deixar que brolli nova sang
I si mos cou mos cura, i si mos pica, mos madura

I ara qu?

A la fi ha acabat
aquesta guerra maleda
quatre anys d'infern
m'han destrossat la vida

he perdut sa dona
violada, estimada
sa meva famlia
tota assassinada

i ara els grans caps
se renten ses mans
menys serbis, croates, menys musulmans
per s clar ells no patiran com jo, no,
una altra neteja tnica no, no, per favor, no

per digueu-me
qu ens passa?
o es que aix sempre ser
s'nica cosa que en serio
sap fer l'sser hum
si us plau, Du fes aturar aix

quan ja no ets capa
de veure sa teva prpia casa
i s'esperana s'allunyat ja massa
quan ja no creus en s'homo
ni en es teu germ
quan ja no serveix per res
tot all per qu et van educar

i ara se pensen
que un paper mal signat
ens pot fer oblidar
tot lo que he passat

camps de concentraci
setmanes sense pa
com seria si ho intents
tornar, no tornar a raonar

ara ja no s el que vull
he perdut es meu orgull

ara ja no puc somiar
aquest mal somni
s'ha d'acabar,
s'ha d'acabar...

per digueu-me
qu ens passa?
o es que aix sempre ser
s'nica cosa que en serio
sap fer...

sap fer l'sser hum,
oh, si us plau Deu fes aturar aix,
no, ms guerra no, per favor, no,
no, no ms guerra, no
si us plau Deu fes aturar aix.

Finalment

Rius de sang
sang trada carrer avall
dins es fang
un cos que ha vist l'ocs
de sa meva vida
que ha estat tan breu
pareix mentida
quan ell la veu
amor meu,

Du que t'han fet?
Enmig de sa foscor de la nit
plora al seu costat
llgrimes sobre el seu pit

ulls que reflecteixen
flames de venjana
un dest que s'augura
trista matana

i ell es jura que aix no quedar aix
res no l'atura
tan se li'n fot si ha de morir
no t res a perdre

perqu ja li han arrabatat
all que ms s'estimava
i vei com se n'anava
i no tornava, no tornava

tan bon punt va descobrir
a qui pertanyien els ganivets
que de sang la van tenyir
agaf pistola i sort

ulls que reflecteixen
flames de venjana
un dest que s'augura
trista matana

l'endem a sa matinada
allunyats de tot mn exterior
all els va trobar tot quan a l'hora
va advertir que en nombre eren superiors

no va poder ni fer un sospir
ni que fos de resignat abatiment
va caure mort entre els ulls un tir
quan els va obrir es van retrobar...

...finalment.

Illenc

Obre els ulls un bon dia cap a ponent
la mar m'enlluerna perqu hi pega es sol i es vent
en es cel una gavina crida
i es quan me passa pes cap que aquesta illa
just com sa gavina fuig
i no pot tornar,
per no s ella qui se'n vol anar
i fuig pel mig de la mar
se'n va i no la tornar a escoltar

...i quan estigui lluny de casa
i no pugui respirar s'aire de la mar
diuen que sense terra no hi ha arrels
qui s que ven ca seva
qui s que ven ca seva,no

no tenguis por illa meva
tu mai no morirs ni passars
en m estrangera
es teu poble et duu dins el seu cor
es teu poble et duu dins el seu cor
dins el seu cor, dins el seu cor.

d'un tur veig que comena a ploure
quatre gotes primes fan sortir aquell cargol
pes verdet ja hi corr un rierol
per sa terra que el banya ja no el vol
perqu ja no ho s,
no s sol mallorqu
es doblers l'han tret d'aqu
i pensa que l'han trat
una vida mal baratada aix.

l'endem es padr va a passejar
per sa camada de quan era un nin

per no pot perqu li han barrat cam
i ha de voltar
es temps passa massa aviat
i pensa que hem baratat
es pa d'avui per sa fam de dem
sa fam de dem

no tenguis por illa meva
tu mai no morirs ni passars
en m estrangera
es teu poble et duu dins el seu cor
es teu poble et duu dins el seu cor
dins el seu cor, dins el seu cor.

Encara s prest pes dia de dir-nos "Adu"
tanta sort que n'hi ha que
pensen que hi som a temps

Tamb s ver,
que al seu cost puc viure
per s que entre poc i massa
sa mesura passa

i jo no vull poder dir
que aquesta illa no s dels meus fills
nostra terra s tot lo que tenim
quin orgull que s dir
jo som mallorqu.

Raig de lluna

Aquesta nit, he sortit a passejar
Per devora de la mar
A ordenar els meus pensaments,
Sentiments, a la fi
A trobar-me amb jo mateix

Assegut, a s'arena i fent castells
Que ses ones se'n duran
I cercant una claror, una llum de consol
Que m'allunyi sa foscor
Que me torni sa illusi

Per un raig de lluna illumina es meu cam
Me duu a sa memria tot lo bo que vaig sentir
Mirar cap enrere ja no s sa soluci
Aixecar sa mirada i esperar que arribi es sol
Recordant tot es temps que ja no hi s
mirant fotos a sa nit
Sn imatges d'un passat que he deixat
Ja molt lluny
I amb nostlgia tenc present

Si un dia, la vida em dona un desig
Jo s qu demanar
I ser fer es cam envoltat dels amics
I que hi siguis tu al dest
On jo ja ser feli

Pecador mallorqu

Avui s'oratge est calmat,
ses ones diuen
endavant pots sortir

au, id,
comena un nou dia a la mar

som un pescador mallorqu
d'aquells que ja no n'hi ha per aqu
som una espcie en perill d'extinci
sa meva barca ho sap b aix

som un pescador mallorqu...

a les 5 des mat
al port de Cala Bona estic
per ses xarxes anar a tirar
aquest s el meu pa
de cada dia

i quan surt sa llum des sol
fins que se'n va
sa blavor em vol envoltar

i aquest s el meu pa
de cada dia
sa meva barca ho sap b...

En els dies que la mar
est calmada
solc cantar aquella tonada
d'aquell mariner
que sa tramuntana se'n dugu
no tenc por que se me'n dugui a jo tamb

des Cap Vermell a Canyamel cap amunt
el sol es posa
s un tel
des meu llat
sa lluminari des port
em dna conhort
veig que casa poc a poc
se'm fa a prop.

ca meva s la mar
i jo tenc salades ses mans
i els vents sn els meus germans

de Migjorn, Llebeig, Garb o Mestral
a tots m'estim per igual

pescador mallorqu...

Can de n'Aroa

a s que m'he cremat
Ja s que m'he cremat, i no sent foc
I tu ets s'espurna I ni calor no sents
Ja s que m'he enyorat
Ja s que m'he enyorat i no tenc lloc
Tu ets es temps, es vent; tu ets els moments
Els moments que jo vull I que tu tens

Te puc veure sense els ulls,
que no et miren per orgull
I aix i tot hi veig que estic perdut
Tu ets sa imatge tu ets sa meva llum,
I jo crem entre por i fum
Ni ses llgrimes li donen punt.

Tu ets s'oronella que ve amb s'estaci
i se'n va amb ella
Per deixes es niu en es terrat,
i se't recorda quan te n'has anat

Ja veig que no puc fer
Ja veig que no puc fer res ms que res
Ni m'he donat a entendre ni t'he ents
De sa teva dolor d'una nina major has anat fent
Sa pres de sa meva illusi, illusi,
just d'aix som pecador

Massa feina i dius que no, i desenterres sa llavor
Que si fos que si ara seria un jard
De roses que han emmustet, i han tornat un espinall
Que s es teu reflex i es meu mirall

Coses d'ahir

Tot all que pass ahir
se n'ha anat amb s'aire
sa lluna pllida no brilla
i ses estrelles tampoc no gaire

i s que intent no recordar
perqu noms pretenc refer es meu cam

fou tot just com un riu
que no trob on desembocar
no acab d'arribar
enyor tant aquells anys
i aquells instants

sa vida me passa
i jo no vull estimar ms
jo te coneixia
i ara me deman, me deman "qui ets?"

aquells pensaments me volen torturar
i jo no s com els hi he d'escapar, o no!

I sospit
que aquells dies foren en va
i no van deixar
ms que records i entrenyors
i qui sap...

si alguna llgrima viva
i mil imatges, un cos nu,
me manca coratge per poder dur
aquest mal viure sense tu...

nimfa de l'amor
que em vas embruixar
com una ondina
enmig de la mar

es teu ver es nodreix
des sol que ens despertava
a trenc de l'alba

malva que creix en es meu jard
per a tu tan ballad
flors que es van emmusteint
descansa ja sa meva nima
mansa oblida fins dem...

Els amics que se'n van

Cada dia pens
en aquell amic
que un dia vaig tenir

jo el vaig estimar
i quan el record
tenc ganes de plorar

i amb llgrimes als ulls escric
una can per recordar
aquells dies que mai no tornaran

qu va passar?
el temps tot ho ha canviat
qu va passar
amb sa nostra amistat?

Di'm qu va passar,
oh di'm qu va passar
es temps tot ho ha canviat

i quan estiguis dins es fang
quan estiguis dins es fang
ning no et traur
ning no et traur

anvem d'excursions,
cantvem canons
i eren molts
I ara on sou tots?

Estvem tots plegats
i no tenem por de llenegar
agafa'm sa m

i vine amb jo a somiar
que mos tornam trobar a la mar
i tornam a cantar aquella can
d'uns joves que d'amor feren illusi
I ara deuen ser advocats
alguns milionaris
i altres uns pringats

quan siguis ms gran te'n recordars
del que vaig posar
a aquesta can

i ara esteim tots anegats,
i ara esteim tots separats,
per encara ens enrecordam...

d'aquells amics.

Temps enrrere, temps endavant

Temps enrere quan els foners
guaitaven i vetllaven
que cap galera fera
prop de sa Torre d'en Tunis
o es Castell de Capdepera

I aquest tnel des temps
mos ha duit a un present
on lo que compta s rod
i aix no s cap serm
noltros creim
que esteim en lo cert

empaltat d'rab, jueu i catal
conjuntura que designa un ser hum
orgulls del lloc on ha nascut
tan de bo pensassin tots igual

I aquest conte no s cap quimera
aquest conte no s cap banalitat
tocam de peus a terra
ning mos podr aturar

en es pla de Sant Jordi
els molins no solen voltar
i es seu aspecte srdid
ning no vol considerar
per s que no ho veis
que sn mirall d'un passat

romans, jaumes, francesos, borbons
quanta gent,
i aquest ferm illenc
ha tornat ms condescent
i aquest ciment
m'anul.la sa ment

paradigma d'actitud
dels insulars
arronsam ses esquenes
i ja ho veurem
no ho entenc
s que no hem quedat en res.

crida ms fort
que no te sentim
frem un esfor
noltros tamb venim
a transformar aquesta realitat
que m'ofega, m'incomoda, que m'espanta
de gent n'hi ha tanta
que voldria volar

I aquest conte no s cap quimera
aquest conte no s cap banalitat
tot aix que hem somiat
volem se faci realitat.

Vell Mar

Nat l'any 1911
germ de sis germans
Mallorca pagesa
poca de pobresa

no pogueres somniar
no pogueres desitjar
no pogueres arribar
all on havies d'arribar

i ara que ja no ets aqu
escolta mon pare
qu s'ha fet des teu fill
record el que em deies
quan pens en tu de nit
quan pens en tu de nit

i cada vespre que vns als meus somnis
me pareix que me xerres
per lo que dius
ja no me fa pensar en tot aix

davant dels teus ulls
jo tenc es teu record
o devora d'una barca
com un mestre vell i prim
com un vell mar
com es meu padr...
vingueren temps de guerra
aquella histria
no era sa teva...

per si tanmateix has de morir
no viur, no te'n vagis
que jo vindr...
es teu nt,
oh vell mar...

que ja no s aqu
escolta mon pare
que s'ha fet des teu nt
record el que em deies
quan pens en tu de nit
oh vell mar