llengua i variació
DESCRIPTION
- Què és una varietat lingüística? - Tipus de varietats lingüístiques - Divisió del català: oriental i occidental - Dialectes catalans - Subdialectes catalansTRANSCRIPT
![Page 1: Llengua i variació](https://reader035.vdocumento.com/reader035/viewer/2022062304/5591677b1a28ab3a468b479e/html5/thumbnails/1.jpg)
LLENGUA I
VARIACIÓ
Dialectologia Catalana2n de batxillerat
Smv
![Page 2: Llengua i variació](https://reader035.vdocumento.com/reader035/viewer/2022062304/5591677b1a28ab3a468b479e/html5/thumbnails/2.jpg)
1. Llengua i diversitat1. Llengua i diversitat
La diversitat lingüística s’estableix en funció de dos criteris.
- Les característiques dels usuaris (varietats).
- Les característiques de la situació comunicativa (registres).
![Page 3: Llengua i variació](https://reader035.vdocumento.com/reader035/viewer/2022062304/5591677b1a28ab3a468b479e/html5/thumbnails/3.jpg)
2. La variació lingüística2. La variació lingüística
Variació lingüística: canvis que experimenta una llengua segons:- Època- Lloc del domini lingüístic- Grup social que la fa servir
Llengua = conjunt de varietats.
![Page 4: Llengua i variació](https://reader035.vdocumento.com/reader035/viewer/2022062304/5591677b1a28ab3a468b479e/html5/thumbnails/4.jpg)
Hi ha 3 tipus de varietats:
1.Varietats històriques (diacròniques):• Formes que pren una llengua amb el pas
del temps.Català del orígensCatalà medievalCatalà dels s. XIV i XVCatalà del s. XVI al XIXCatalà actual
![Page 5: Llengua i variació](https://reader035.vdocumento.com/reader035/viewer/2022062304/5591677b1a28ab3a468b479e/html5/thumbnails/5.jpg)
• Varietats generacionals: afecten els individus de generacions que conviuen en una època determinada.
–Exemple:» Els avis pagaven amb: rals .» Els joves hem pagat amb
pessetes i euros.
![Page 6: Llengua i variació](https://reader035.vdocumento.com/reader035/viewer/2022062304/5591677b1a28ab3a468b479e/html5/thumbnails/6.jpg)
2. Varietat socials (diàstratiques):• Varietats específiques dels col·lectius:
classe social, grup…
– Hi ha 2 tipus de grups socials:• Els més innovadors (tendència al
canvi): gent de la ciutat.• Els més conservadors (els costa
assimilar canvis): gent rural.
![Page 7: Llengua i variació](https://reader035.vdocumento.com/reader035/viewer/2022062304/5591677b1a28ab3a468b479e/html5/thumbnails/7.jpg)
3. Varietats geogràfiques (diatòpiques)Dialectes de la llengua que utilitzen els
parlants segons el lloc del terriori que procedeixen.
El factos que originen els dialectes poden ser de 3 tipus:• Geogràfics, marcats per:
La distància L’adstrat o veïnatge d’altres
llengües.
![Page 8: Llengua i variació](https://reader035.vdocumento.com/reader035/viewer/2022062304/5591677b1a28ab3a468b479e/html5/thumbnails/8.jpg)
• Històrics, marcats per:La influència de les llengües
desaparegudes (substrat).Les migracions.
• Socials, marcats per:Les pressions lingüístiques que exerceixen
els estats sobre les llengües minoritàries.Les polítiques lingüístiques deles
administracions.
![Page 9: Llengua i variació](https://reader035.vdocumento.com/reader035/viewer/2022062304/5591677b1a28ab3a468b479e/html5/thumbnails/9.jpg)
La llengua estàndard
- Varietat supradialectal, codificada i normativitzada coneguda per la majoria dels parlans d’una llengua.
- Permet superar les diferències dialectals entre els parlants.
- S’usa en les situacions formals, mitjans de comunicació i a l’escola.
![Page 10: Llengua i variació](https://reader035.vdocumento.com/reader035/viewer/2022062304/5591677b1a28ab3a468b479e/html5/thumbnails/10.jpg)
- Creació d’un estàndard:
Model unitarista: agafa un dels dialectes com a base de l’estàndard.
Model compositiu: construeix l’estàndard a partir de tots els dialectes.
Estàndards autònoms: si la llengua es parla a territoris allunyats es formen dos estàndards.
Estàndard català = model compositiu
![Page 11: Llengua i variació](https://reader035.vdocumento.com/reader035/viewer/2022062304/5591677b1a28ab3a468b479e/html5/thumbnails/11.jpg)
3. La divisió dialectal del català
• El català és una llengua romànica.
• 1861, Milà i Fontanals va establir dos grans dialectes per al català:– L’oriental:
• Catalunya Nord• Girona• Barcelona• Nord de Tarragona,• Illes Balears • ciutat de L’Alguer (Sardenya).
![Page 12: Llengua i variació](https://reader035.vdocumento.com/reader035/viewer/2022062304/5591677b1a28ab3a468b479e/html5/thumbnails/12.jpg)
– L’occidental: • Andorra• Lleida• Franja oriental
d’Aragó• Sud de Tarragona• Comunitat Valenciana• Carxe (Múrcia).
En què es diferencien?En la pronúncia de les vocals a/e, o/u en posició àtona.
![Page 13: Llengua i variació](https://reader035.vdocumento.com/reader035/viewer/2022062304/5591677b1a28ab3a468b479e/html5/thumbnails/13.jpg)
Dialectes i subdialectes del català
![Page 14: Llengua i variació](https://reader035.vdocumento.com/reader035/viewer/2022062304/5591677b1a28ab3a468b479e/html5/thumbnails/14.jpg)
• L’origen de la divisió dialectal del català es produeix en dos moments històrics diferents:
– Moment de naixement del català com a llengua diferent del llatí.
– Moment de consolidació del català.
![Page 15: Llengua i variació](https://reader035.vdocumento.com/reader035/viewer/2022062304/5591677b1a28ab3a468b479e/html5/thumbnails/15.jpg)
• Per tant, es pot parlar de dos tipus de dialectes:
– Constitutius: es van originar a la Catalunya Vella (comarques de la Marca hispànica). L’origen rau en la dialectalització del llatí vulgar (base de formació del català).• Nord-occidental• Rossellonès• central
![Page 16: Llengua i variació](https://reader035.vdocumento.com/reader035/viewer/2022062304/5591677b1a28ab3a468b479e/html5/thumbnails/16.jpg)
– Consecutius: es van originar en els territoris que es van incorporar a la Corona Catalanoaragonesa en l’època de la Reconquesta i l’expansió mediterrània (Catalunya Nova).
• Valencià• Baleàric• alguerès
![Page 17: Llengua i variació](https://reader035.vdocumento.com/reader035/viewer/2022062304/5591677b1a28ab3a468b479e/html5/thumbnails/17.jpg)
3. Dialectes orientals• Català central:
– Fonètica • 7 vocals tòniques i 3 àtones.• Pèrdua de l’element oclusiu en els grups finals: -mp,-nt,-lt:
camp, encant.• Manca de iod davant la fricativa sorda: caixa
– Morfosintaxi:• Articles: el, la, els, les• 1a pers sing present de l’indicatiu
en –u: canto
– Lèxic• Dinyar-la (morir), pispar (robar), calés (diners).
![Page 18: Llengua i variació](https://reader035.vdocumento.com/reader035/viewer/2022062304/5591677b1a28ab3a468b479e/html5/thumbnails/18.jpg)
• Balear:
– Fonètica:• 8 fonemes vocàlics tònics i 3 àtons.• Reducció del grup ia esdrúixol:
València-Valenci• Distinció b/v
– Morfosintaxi• Article salat: es, sa, es, ses.• Article personal: en, na.• No hi ha desinència en la 1a persona del present
d’indicatiu: cant.
– Lèxic:• Al·lot (noi), nin (nen), doblers (diners), horabaixa
(tarda), idò (doncs).
![Page 19: Llengua i variació](https://reader035.vdocumento.com/reader035/viewer/2022062304/5591677b1a28ab3a468b479e/html5/thumbnails/19.jpg)
• Rossellonès
– Fonètica• 5 vocals tòniques i 3 àtones.• No realització de paraules esdrúixoles: formula• Reducció del grup ia esdrúixol: València-Valenci
– Morfosintaxi• Article: lo, los / el, els (+ generalitzat)• Possessiu: llur• Adverbi negació: pas
– Lèxic • Arcaismes: oir (sentir), morro (llavi).• Occitanismes: cornes (banyes), veire (got)• Gal·licismes: gara (estació), llapí (conill).
![Page 20: Llengua i variació](https://reader035.vdocumento.com/reader035/viewer/2022062304/5591677b1a28ab3a468b479e/html5/thumbnails/20.jpg)
• Alguerès
– Fonètica• 7 fonemes tònics i 3 àtons.• l > r (seguida de consonant): frassada (flassada)• r > l (precedida de consonant): celç (cerç)• Inexistència de –d- epentètica del grup -ndr: penre
(prendre).
– Morfosintaxi• Article: lo, la los, les• Possessius: meu, teu, seu, mia, tua, sua..• Auxiliar ésser: és anat, era anat...
– Lèxic • Sardismes: murendu (ase), frucar (nevar)• Italianismes: indiriz (adreça)
![Page 21: Llengua i variació](https://reader035.vdocumento.com/reader035/viewer/2022062304/5591677b1a28ab3a468b479e/html5/thumbnails/21.jpg)
4. Dialectes occidentals• Nord-occidental
– Fonètica• 7 vocals tòniques i 5 àtones• O inicial > au: aucell• Iod segregada en fricatives prepalatals: caixa• No distinció b/v
– Morfosintaxi• Article: lo, los, la, les• 1a persona present indicatiu en –o: canto• Plural etimològics llatins: hòmens
– Lèxic• Espill (mirall), catxap (conillet), maçana (poma).
![Page 22: Llengua i variació](https://reader035.vdocumento.com/reader035/viewer/2022062304/5591677b1a28ab3a468b479e/html5/thumbnails/22.jpg)
• valencià– Fonètica
• 7 vocals tòniques i 5 àtones• Pronunciació de -r final: mirar, pensar.• Diferencia b/v• Caiguda de la -d- intervocàlica en els sufixos: -ada -ador.
casada>cansà
– Morfosintaxi• Article: el, els, la, les.• Possesiu femení: meua, teua, seua • Plurals etimològics: hòmens• 1ª persona Pres Ind -e parle, cante.• Imperfet de subjuntiu: -ara -era –ira: cantara.
– Lèxic• Creïlla (patata), eixir (sortir), bellota (aglà), dacsa (blata de moro).