1

LLENGUA CATALANA I LITERATURA 3r PMAR Quadernet d’ortografia

1 L’alfabet i la partició de mots a final de línia

Té 26 lletres. A part, té dues lletres modificades: la ç i la l·l. I tot un grapat de

dígrafs (que trobaràs al punt 2).

REGLES D'ORDRE ALFABÈTIC

Consonants Vocals

↓ ↓

1- Seguim l'ordre del quadre de la p. 17

1- Vocal

2- En les consonants amb variant, primer posam la lletra original: c / l

2- Vocal amb accent:

→ 2.1- Accent tancat

→ 2.2- Accent obert

3- Després posam la lletra variant: ç / ll i després l·l

3- Vocal amb dièresi

↓

Exemples: llac, llaç colibrí, collir, col·liri

LA PARTICIÓ DE PARAULES A FINAL DE LÍNIA

Has de tenir en compte que:

1. No pots separar els diftongs. Ex: re-i-na (malament) , rei-na (bé)

2. No pots deixar cap lletra sola ni al final ni a l’inici de línia. Ex: cièn-ci-a

(malament), cièn-cia (bé); o-rigen (malament), ori-gen (bé)

3. La línia no pot acabar ni començar amb un apòstrof. Ex: l’-orgue

(malament), l’or-gue (bé)

4. En separar paraules compostes o derivades cal respectar la primera

paraula o el prefix. Ex: bo-cabadat (malament), boca-badat (bé); inver-

2

tebrat (malament), in-vertebrat (bé)

5. No pots separar dígrafs que no se separen. Ex: can-ya (malament), ca-nya

(bé)

6. Es parteix la ela geminada. Ex: pel-lícula (bé)

ACTIVITATS

1.- Ordena les paraules de cada sèrie perquè segueixin l’ordre alfabètic.

– tresor, terra, tel·lúric, tela, tècnica

– veïna, vehicle, vellesa, veí, veler

2.- Ordena alfabèticament aquestes parelles de paraules.

– cella – cel·la

– be – bé

– força – forca

– tala – talla

– desprès – després

2 Els dígrafs

Són dues lletres que representen un sol so. N'hi ha que se separen i n'hi ha que no.

Dígrafs que se separen Dígrafs que no se separen rr: car-ro ss: in-te-res-sos l·l: col-le-gi tx: cot-xe ix: cai- xa tg: fet-ge tj: rot-jos sc: as-cen-dir

*gu: gui-neu *qu: ll: pa-lla ny: ca-nya ig (només al final): es-toig

3

(*) Has d'anar alerta amb els grups consonàntics gu- i qu-: només són dígrafs quan

la u no sona. Fixa't: paquet (qu és un dígraf, ja que la u no sona), qüestió (qüe

forma part d'un diftong i la dièresi fa que la u soni. No és un dígraf).

ACTIVITATS

1.- Llegeix aquests mots i, a continuació, escriu-ne la regla ortogràfica:

– despatx, despatxar, despatxet

– passeig, passejar, passegem

– desig, desitjar, desitgem

A final de mot escrivim:

Norma 1: quan aquesta grafia la tenen altres paraules de la mateixa famí-

lia de mots.

Norma 2: quan altres mots de la mateixa família lèxica presenten g/j o tg/tj.

2.- Escriu una frase amb cadascun dels mots següents:

– esquitxar

– marejar

– rebutjar

– cartutxera

– trepitjar

– escabetxar

3 La vocal neutra

• El seu so és com el d’un rot (erupto). Símbol AFI [ə]

4

• Es pot escriure amb A o E

• Truc: en català totes les a i e àtones han de sonar neutres. Ex: classe

Regla general

1. Noms i adjectius

a) Si és femenina, acaba en -A. Ex: taula

Excepcions: torre, mare, imatge, febre

b) Si és masculina, acaba en -E. Ex: pare

Excepcions: idioma, artista, pianista

2. Verbs

a) Si és el darrer so, acaba en -A. Ex: jugava

Excepcions: vine, omple, corre, obre; infinitius en –re (perdre)

b) Si és el penúltim so, acaba en -E. Ex: jugaven

c)

Important

A alguns verbs, el so de la vocal neutra interior s’escriu en -A a les formes àtones

(a pesar que a les tòniques ho faci en –E).

Verb Forma tònica Forma àtona

FER feia faré

TREURE treia trauré

JEURE jeia jauré

NÉIXER neix naixeré

5

Algunes paraules s’escriuen a l’inrevés que en castellà:

VAN amb A Van amb E

afaitar

ambaixada

assassí

avaluar

avantatge

avaria

davant

maragda

rancor

Sardenya

albercoc

assemblea

emparar

enyorar

espàrec

meravella

monestir

ràfega

sergent

treball

ACTIVITATS

1.- Subratllau les vocals neutres d’aquests mots:

contes eixugà veurem famosa inspector tancar

presència tieta història bestiesa estimat record finalitat

6

2.- Completau els verbs d’aquestes frases:

a) En Roger obr— la porta del garatge.

b) Vin— ara mateix.

c) En Manel no corr— gaire per la carretera.

d) Si vas a l’hort de Santa Eulàlia, ompl— el càntir d’aigua.

e) Vinc a veur— el doctor Planes.

f) Ahir va plour— molt.

g) No don—s mai les gràcies.

h) Vaig perdr— el tren.

i) Sempre obr— la boca quan menja.

3.- Ompliu els espais amb a/e. Fixau-vos que la vocal que trieu és contrària a la

vocal que porta aquest mateix mot en castellà.

a) Vas passar per d—vant meu i no em vas saludar.

b) Aquest cap de setmana anirem al mon—stir de Poblet. C

) Jo no he estat mai r—ncorós.

d) Al matí m’agrada af—itar-me després d’esmorzar.

e) En Josep sempre diu m—ravelles dels seus amics.

f) Va caminant d—rrere nostre.

g) Quan passo molt temps sense veure el meu fill, m’—nyoro.

h) L’ass—mblea de treballadors va decidir que farien vaga.

i) Quan anava cap a casa, vaig tenir una av—ria en el meu cotxe.

j) El meu avi és lleid—tà.

k) Posa’m un rav— a l’amanida.

l) M’agraden les s—nefes d’aquest foulard.

m) Ahir vaig conèixer l’—mbaixador de Xile.

4 L’accentuació

Posició de l’accent en català segons la vocal

7

à [a] è [ɛ] é [e] í [i] ò [ɔ] ó [o] ú [u]

Recordau: Entre claudàtor símbol AFI, que no representa la grafia sinó el so

ACCENT OBERT A LA É

Sona neutra (rot): anglès (*)

Sona oberta: cafè

ACCENT TANCAT A LA É

Sona com en castellà: més

(*) Alerta!

El mot església, malgrat que sona neutra, té l’accent tancat i és una excepció a

aquest truc.

Regles generals d’accentuació

Els mots aguts acabats en -a, -e, -i, -

o, -u, -as, -es, -is, -os, -us, -en, -in.

cantaré

Els mots plans acabats en terminaci-

ons que no siguin -a, -e, -i, -o, -u, -as,

-es, -is, -os, -us, -en, -in.

exàmens, cànon

Tots els mots esdrúixols, acabin com acabin. Alerta! La majoria dels mots que acaben en –ia són esdrúixols perquè fa hiat

Matemàtiques Àsia

Excepcions

1. Les paraules agudes acabades en diftong decreixent NO s’accentuen. Ex:

cantau .

2. Les paraules planes acabades en diftong decreixent SÍ que s’accentuen. Ex:

menjàveu.

8

ACTIVITATS

1.- Totes aquestes paraules porten accent a la vocal tònica. Posau-l’hi.

cantare comite mossen cafe aprèn enten

pure ale pages impres cinque nomes tambe

congres gairebe resso boiros aficio ambdos

espos preso arros coto exclos allo

pero sino curios glorios repos inclos

2.- Les paraules següents són totes agudes. Posau l’accent a les que n’hagin de

dur.

riuet colliu dema permis aniran algun Ramon

avis aixi crosto votacio anireu Ferran proces

3.- Aquestes són totes planes. Accentuau les que calgui.

corriem deies telefon debil escrivia origens parlavem

orfe fessin xerif llapis avisaven nuvol diguessiu

4.- En aquesta llista de paraules només les esdrúixoles duen accent. Posau-l’hi.

Grecia espaiosa patiria trajectoria mengessin artilleria polvora

Letonia policia camera academia esglesia pertinent origen

Palauet hostilitat ciencia exigua dolcíssima

5.- Com hauríem d’escriure correctament aquestes paraules tenint en compte la

posició de la síl·laba tònica? Poseu-hi els accents que calguin.

hoquei olimpiades dioptria xassis elit xandall

viking reptil periode atmosfera termostat missil

futbol textil omòplat medul·la

9

5 La dièresi

a) Un signe ortogràfic (¨)

b) Només pot anar sobre la i o la u

c) Funcions:

1 - Per indicar que la u ha de sonar en els grups gu-, qu- (veure graella sons

dels grups qu-, gu-)

Ex: ambigües, Per trencar un diftong

2.- Per trencar un diftong

Ex: peüc

Hauria de ser DD segons la regla general i sonaria *péuc. En la pronúncia,

però, ho feim HIAT i, per reflectir-ho, posam dièresi i sona *peúc

Els diferents sons dels grups qu-, gu-

QU-, GU- + A sempre sona la u

La u del grup QU- és muda

QU-, GU- + e, i pot o no sonar la u

Pasqua Llengua No cal posar dièresi perquè la u ja sona obligatòriament

Que La u mai no sona. Per tant, no cal posar dièresi. Es tracta d'un dígraf

Llengües freqüent La u pot o no sonar. Cal usar la dièresi per indicar que s'ha de pronunciar.

Excepcions de la dièresi

• El verbs acabats en -air no duen dièresi a infinitiu (agrair), futur (agrairé),

gerundi (agraint) i condicional (agrairia).

• Els mots acabats en els sufixos -isme, -ista. Ex; egoisme, egoista.

ACTIVITATS

10

1.- Posau accent o dièresi, si cal, en les paraules següents:

Lluis, paisos, aillar, pais, aillament, vei, mania, traidoria, agraies, genui, llengua,

benei, produieu, beneida, lluissor, juliol, fluidesa, viure, assiduitat, Cain, descafeinat,

veinatge, accentua, diumenge

2.- Poseu dièresi i/o accent en aquestes paraules, si cal.

trair arcaisme complaiem heroinoman rabiut

egoista constituia suin canvii contraindicat

cuitcircuit beneir reunificar suant gratuitament

medium ateisme traduiria posseir deslluiment

6 Els diftongs i els hiats

DIFTONGS

• Els diftongs són 2 vocals en una mateixa síl·laba

• Una de les vocals ha de ser i o u. Es consideren semiconsonàntiques i, de fet,

tene un so diferent a les vocals independents. La i es transcriu [j] i la u com

[w].

• Tipus

• Fàcils • La vocal feble (i,u) en 2a posició • Ex: roure, rei, mai

• Dífícils • No basta que la vocal feble

estigui en 1a posició sinó que ha de complir una d'aquestes 3 condicions:

1 A principi de mot Ex: iogurt 2 Entre vocals Ex: mouen 3 q/g + u que soni Ex: Pasqua

11

HIATS

• Dues vocals seguides però pronunciades en síl·labes diferents.

• Tipus:

a) 2 vocals fortes (a, e, o). Ex: aeroport

b) Una vocal feble + una forta sense complir els tres casos del diftong

creixent. Ex: camió

ACTIVITATS

1.- Separa en síl•labes aquests mots i digues si conté DC, DD o H:

hiena client

aire intenció

roure cueta

iode teatre

duet vídua

piragua almoina

mútua aqüeducte

7 L’accent diacrític

• No segueix les regles ortogràfiques

• S’usa per diferenciar mots que s'escriuen igual però tenen significats

diferents

Amb accent Sense accent

bé nom: riquesa / adverbi de mode be xai

12

déu divinitat deu verb deure / font / nombre

és verb ser es pronom

mà nom: extremitat del cos ma determinant possessiu més adverbi quantitat mes part de l'any

món terra mon determinant possessiu pèl del cos pel per + el (contracció)

què interrogatiu / darrere preposició que altres casos sí adverbi d'afirmació si conjunció de condició

sé verb saber se pronom són verb ser son ganes de dormir

té verb tenir te pronom / infusió ús nom derivat del verb usar us pronom (vosaltres)

vós pronom de respecte, davant el verb

vos pronom darrere del verb

ACTIVITATS

1.- Ompliu els espais buits amb les paraules adequades que us donam entre

parèntesis:

– El meu germà ________ molt alt. (és / es)

– Només tinc __________ pessetes. (déu / deu).

– M’agrada __________ el gelat de xocolata que el de vainilla. (més / mes).

– _____________ tres noies molt simpàtiques. (són / son).

– ____________, vindré al cinema. (sí / si).

– Aquest gos no té ni un _________. (pèl / pel).

– Tinc una piga a la ________. (mà / ma).

– M’agrada el ________ amb llet. (té / te).

2.- Accentuau els mots d’aquestes frases, quan calgui:

Na Mireia juga molt be a tennis.

El Periódico es el diari mes llegit de Catalunya.

13

8 La o i la u àtones

• En català central confonen aquestes dues lletres perquè ho pronuncien tot

u.

• En català balear, la majoria de nosaltres no ho feim.

Però cal anar amb compte amb certs mots que escrivim malament per influència

del castellà.

1.- Alerta amb els verbs sortir, collir, cosir, tossir, escopir perquè s’escriuen

amb o en les formes àtones.

• Tòniques: surto, culls, tusso, surti… amb u

• Àtones: sortim, collit, tossint, escopia, cosiré… amb o

2.- Els verbs poder i voler s’escriuen amb o en tots els temps verbals amb formes

àtones, excepte en el present de subjuntiu i l’imperatiu.

Ex: podeu, poguessin, podia, pots… amb o

puguem, vulguem, puguem, pugueu… amb u

3.- Mots que s’escriuen a l’inrevés de en castellà:

S’escriuen amb o en català avorrir-se, botifarra, brúixola, capítol, cobrir, complir, embotit, escrúpol, joglar, po-drir, polir, rètol, rossinyol, sofrir, sorgir, sospirar, títol, tonyina, torró, triomf… S’escriuen amb u en català bufetada, butlletí, correu, muntanya, muntar, suborn, sufocar, suport, tramuntana, trofeu, turmell, turment…

ACTIVITATS

1.- Completa amb o/u tenint en compte les regles anteriors:

– Quan v__lguis p__dem marxar però serà millor que s__rtim per la porta del

darrere.

14

– L’esc__lliran millor modista de l’any ja que no només dissenya les peces de

roba sinó que també les c__s.

– Augmenta el nombre d’incívics que esc__pen al carrer.

– A partir d’ara quan la policia enxampi algú esc__pint el sancionarà amb una

multa.

– Com que no p__dien tenir fills, v__lien ac__llir-ne un.

– Dubt que p__guem fer el cim per molt que v__lguem. La climatologia ens ho

impedirà.

2.- Completa amb o/u:

– Se us ac.....mulen els problemes si preteneu travessar la m.....ntanya

després d’haver-vos quedat sense la br.....ixola.

– Agafau el llibre i anau al capít.....l sis. Després cercau un exercici amb el

tít.....l “la vocal neutra”.

– Tot i sup.....sar un t.....rment per a ell, va esc.....llir l’adovcacia aconsellat pel

seu tutor, encara que ell hauria v.....lgut ser m.....tador.

9 L’apòstrof

Regla general

Els articles i pronoms el, la els, les (així com els determinants en, na i la preposició

de) s’apostrofen davant un nom o un verb començat en vocal o hac.

Ex: l’home, l’avió, l’ajuda, l’humilia

Excepcions

a) No s’apostrofa el nom de les lletres. Ex: la essa

b) No s’apostrofa davant una hac aspirada. Ex: el hall

c) No s’apostrofen els mots que comencen per un diftong creixent. Ex: el iode

d) No s’apostrofen els mots que comencen per una essa líquida. Ex: n’Steven

e) No s’apostrofa la una quan es refereix a l’hora.

f) No s’apostrofa el mot la ira.

g) No s'apostrofen els mots que comencen pe prefix negatiu a-: la anormalitat

15

h) Només l’article i pronom LA no s’apostrofa seguida d’un mot femení

començat en i-, hi-, u-, hu- àtona. Ex: la indiferència, la hisenda, la

humanitat, la unitat

ACTIVITATS

1.- Observa els mots següents i dedueix-ne la regla ortogràfica:

l’avi l’entrada l’olla l’udol l’eina l’habitació l’ou l’hivern l’aigua l’illa

Norma: Els articles i s’apostrofen quan van davant d’un mot

començat per o .

2. - Completa aquestes oracions amb l'article adient:

• Se les han assajat totes dues, però ..... una li va petita i l'altra gran.

• Cridarem els alumnes que tenguin el llinatge que comenci per ..... ema.

• Mon pare no té tota la discografia de ..... Sting.

• M'agrada més ..... iogurt natural que l'ensucrat.

• ..... asimetria del seu pentinat em desconcerta.

• Hem quedat a ..... una a la planta baixa de ..... hospital.

• ..... Índia és un dels països més pobres de la terra.

3.- Escriu l’article davant dels mots i fes servir l’apòstrof, si cal: El taxista va recórrer tota illa de cases. M’ha caigut ungla del dit petit de la mà dreta. ocell s’havia posat a arbre més alt. He comprat enciam a bon preu. inestabilitat del dòlar aconsella no invertir ara per ara. institut s’ha construït al costat de indústria. infermera visita Albert, que s’està a habitació.

4.- Els articles el i els en contacte amb les preposicions a, de, per i la partícula ca

(contracció de casa) es contrauen, llevat que l’article hagi d’anar apostrofat

16

amb el mot següent. Torna escriure les frases següents amb la contracció que s’hi

escaigui:

– Ells van a els terrenys del costat.

– Ve de el bar.

– Compra el pis de els avis.

– Camina per el passadís.

– Va per els camins prohibits.

– Menja a ca el Toni.

– He donat l'encàrrec a el Enric.

– S'ha acabat la mel de el pot.

– Et canviï els teus per els meus.

– Tot ha començat a la instal·lació elèctrica.

10 La de i la jota

Coincideixen en un so, el de [ʒ]

Regla general

• S'escriu J + A, O, U Ex: jardí, jovent, juliol

• S'escriu amb G + E, I Ex: gerani, ginebró

Excepcions

a) S'escriu amb j, totes les formes del verb jeure.

b) Els grups –ject- i –jecc-. Ex: injecció, objecte.

c) Alguns mots com jersei, majestat, jeroglífic, Jeroni..

d) Mots d'origen bíblic: Jesús, Jerusalem, Jericó, Jehovà, Jeremies, jesuïta...

ACTIVITATS

17

1. Llegeix aquests mots i, a continuació, escriu-ne la regla ortogràfica:

jaqueta - joier – justícia – gelosia – girar- joia

Norma: Escrivim j davant de , i , i escrivim g davant de i _.

2.- Completa els buits d’aquest mots amb j o g:

homenat e joventut imnàs ener eografia

men _ar a udar corre _ir plat a oc

homenat _ar

3.- Llegeix aquests mots i, a continuació, escriu l’excepció de la regla anterior:

jeure – projecció – subjecte – Jesús - jersei - jerarquia

Són excepcions de la regla anterior el verb , els mots que tenen els

grups , __ , i els mots , _, entre d’altres.

4. - Completa els buits d’aquests mots amb j o g:

in ecció esucrist a eure ob_ ecció

ad ectiu esuïta eroglífric

11 Compte amb alguns mots!

1.- Sonen igual però signifiquen coses diferents:

• Amb (castellà: con)

Vaig amb ella a classe des que érem petites.

• En (castellà: en)

Ex: Pensa en mi

• Hem (castellà: hemos)

Ex: Hem arribat prest

18

• Em (castellà: me)

Ex: Crec que em diu mentides

2.- L'accent al mot que

a) Quan és pregunta directa o indirecta

Ex: Què vols? / Demana-li què vol

b) Quan va a darrere una preposició

Ex: El dia en què va néixer

c) Per què (pregunta) / Perquè (resposta) sempre duu accent

Ex: Per què plores? Perquè estic trist.

3.- Compte/comte/conte també sonen igual

• Compte (castellà: cuenta)

Ex: Demana el compte al cambrer.

• Comte (castellà: conde)

Ex: El rei i els comtes tornen triomfants de la guerra.

• Conte (castellà: cuento)

Ex: Li encanta el conte de la Caputxeta

• Important: donar-se compte no existeix en català. És un barbarisme.

L’expressió correcta és adonar-se.

Ex: No es dona compte del mal que fa (Incorrecta)

No s’adona compta del mal que fa (Incorrecta)

No s’adona del mal que fa (Correcta)

4.- Enlloc / En lloc

• Enlloc: en cap banda. Ex: No el troben enlloc

• En lloc: en comptes de. Ex: Val més que m’ajudis, en lloc de queixar-te

5.- A l’hora / alhora

• A l’hora: en el moment de. Ex: A l’hora que vol que hi vagi, jo ja dorm.

• Alhora: al mateix temps. Ex: Ho van fer alhora, sense copiar-s’ho i

després van comprovar si el resultat coincidia.

19

6.- Gairebé / Gaire bé

• Gairebé: Quasi. Ex: Els deures gairebé no els he fet. Tenia onze exercicis i

només n’he fet tres.

• Gaire bé: Poc bé. Ex: Els deures no els he fet gaire bé: d’onze exercicis

només n’he tengut dos de bé.

7.- Pertot / Per tot

• Pertot: En tot lloc. Ex: Li semblava que el veia pertot.

• Per tot: (castellà: por todo P+D/PR). Ex: Per tot el que acabam de dir,

declaram l’acusat culpable; No ho faria ni per tot l’or del món.

13 La essa

LA ESSA SONORA

• So de l'abella

• 1 so [z], 2 lletres per representar-lo la s i la z

Situació Lletra Exemples

A principi de mot z zebra, zero, zona

Entre consonant i vocal z onze, esmorzar,

pinzell

1 sola essa entre vocals s casa, pèsol, posar

EXCEPCIÓ

Una sola essa entre vocals, si està darrere un prefix ensordeix.

Exemples: bisexual, sobresaturació.

20

LA ESSA SORDA

• So de demanar silenci

• 1 so [s], 4 lletres per representar-lo la essa, la c, la ç i la doble essa.

EXCEPCIÓ

Els compostos trans-, dins-, fons- sonoritzen.

Exemple: endinsar, enfonsar, trànsit.

ACTIVITATS

1.- Ompliu els buits amb la grafia que calgui (s, c, ss, ç o sc).

– Havien perdut l’esperan a.

– Escriu les lletres a la pi arra.

– Quantes lletres té l’abe edari català?

– La pi ina és buida.

– L’espasa era d’a er.

– Es van estirar a terra per descan ar.

– Per què no ve_ a l’aigua del mar?

– El ca ador va fer un salt en veure la llebre.

– Els actors ja han sortit a e ena.

– No li podien treure la punxa amb la pin a.

– Va caure de la bi icleta.

– Només es va menjar un tro de carn.

Situació Lletra Exemples A principi de mot s silenci, samarreta, som Entre consonant i vocal s consell, persa, molsa Entre vocals ss bossa, passar, russa A final de mot s, ç pastís, feliç Davant a, o, u ç caçar, traçut, cançoner Davant e, i c cendrer, cirera

21

2.- Ompliu els buits amb la grafia que calgui (s o z).

– Els soldats eren a les ca___ernes.

– Els xine___os sabien criar els cucs de seda.

– La mare va agafar les ti___ores de co___ir.

– L’entu___iasme era compartit per molts.

– L’anàli___i ha resultat negativa.

– Hem vi___itat els ma___os de la comarca.

– L’any té dotze me___os.

– S’ha fet mal al col___e.

– Els a___iàtics tenen la pell groga.

– S’han ca___at fa una setmana.

– La triste___a envaïa aquella ca___a.

– Vam esperar la deci___ió del jurat.

– Una rata ro___egava una corda.

– No oblideu la inclu___ió d’aquell apartat.

– Li has de donar la do___i justa del xarop.

3.- Ompliu els buits amb la grafia que calgui (s, z, ç, ss o c).

– Hem anat a buscar fò ils.

– El vaixell va alpar amb una hora de retard.

– Has de posar unes gotes d’oli a les fronti es.

– Alguns conductors no respecten els pa os

ebra.

– Vàrem esmor ar a les deu del matí.

– Arribarem al im de la muntanya. Ens han rebut el baró i la barone a.

– Els pin ells van quedar secs.

– Patia d’obe itat.

– Han pa at ja tres me_ os i no en sabem res.

– És la inquena edi ió del dic _ionari.

14 Les consonants oclusives

22

SORDES p [p] t [t] c [k]

SONORES b [b] d [d] g [g]

Truc per recordar-les petaca (sordes) i bodega (sonores)

Quan es troben a final de mot, les parelles p/b, t/d, c/g sonen igual (es

pronuncien totes sordes). Això fa que ens equivoquem i sorgeixen regles per

ajudar-nos a escriure:

a) Darrera vocal tònica o diftong s’escriu p, t, c. ex: llet, pop, llac

• Excepcions (amb b): tub, adob, cub (figura geomètrica), club…

• Excepcions (amb d): fred, sud, fluid, Alfred, David… i els noms

femenins acabats en itud i etud ( solitud, sol·licitud, licitud, inquietud,

mansuetud, actitud)

• Excepcions (amb g): demagog, pedagog, estrateg, zig-zag, mag

(màgic).

b) Darrere de vocal àtona o bé de consonant s’escriu la mateixa lletra que hi

ha en el derivat. Ex: càstig > castigar

EXCEPCIONS

Són paraules que haurien d’anar amb G, segons la regla, però que s’escriuen

amb C.

ÀNEC ànega, aneguet CÀRREC càrrega

FERESTEC feréstega ARÀBIC arabiga

FÀSTIC fastigós PRÉSSEC presseguer

MÀNEC mànega ESPÀRREC esparreguera

c) A principi de mot s’escriuen en...

• AB (i no P) Ex: abstracció, absolut

• OB (i no P) Ex: observatori, obrir

Excepcions: apte, aptitud, optar, opció, òptica, òptim

• AD (i no T). Ex; administració, admetre

23

Excepcions: atles, atzar, atlàntic, atzavara, atmosfera

ACTIVITATS

1.- Omple els buits amb p, t, c o b, d, g:

– En l’examen del dissa__te el van declarar a__te

– Un ma__ o il·lusionista

– Aquest infan__ es fa un emboli__ entre el suman__ i el dividen__

– Sa__s què és un baoba__?

– Esten__ la roba en un llo__ massa llòbre__

– No compren__ per què he de pagar un recàrre__

– Ha au__mentat el valor dels dra__mes gre__s

– Amb l’exercici ha a__quirit una complexió a__lètica

– En Davi__ ha descobert el qui__ de la qüestió

– Esti__ ti__ de viatjar pels mars del Cari__

– Un article si__nat amb __eudònim

– El mot ence__ es relaciona amb encebar i ence__ amb encepar

– Latitu__ nor__ o latitu__ su__?

– L’Alfre__ és mol__ resisten__ al fre__

– La Ma__dalena ens explicarà una anè__dota

15 La be i la ve

La majoria de les paraules catalanes que contenen el so de la be coincideix amb

el castellà. Però hi ha paraules que s'escriuen diferent. Vés amb compte amb les

principals diferències exposades a continuació:

Català amb b Català amb v basc bena

berruga

advocat avorrir avortar

24

biga bolcar calb

corba mòbil

oblidar rebentar

canviar cavall

covard espavilar

gavardina govern pavelló prova savi

ACTIVITATS

1.- Omple els buits de les frases següents amb b o v:

a) Sempre arri_a__a tard a les reunions.

b) A__ui m’he lle__at a les __uit del matí per anar a empro__ar-me una ga__ardina.

c) Aquell paisatge era d’una gran __ellesa.

d) M’he deixat el mò__il engegat en una reunió.

e) L’advocat de la família tre__alla en un cas de di__orci.

2.- Emplena els buits del text següent amb una b o una v.

Al peu de la serra de Sant Patllari i molt a prop del mas Corralot, s'hi tro__en les

misterioses Estunes. En arri__ar-hi ens adonem que la terra és plena d’esquerdes i

que mirant a tra__és d’elles veiem aquestes co___es que s’anomenen Tunes o

Estunes.

3.- Emplena els buits d’aquestes frases amb una b o una v:

• Si sa__essis on tens la mà dreta, aniries més __en orientat.

• He aparcat l’automò__il a la __aixada, a mà dreta.

• A una mà tro__aràs els ca__alls i, a l’altra, els __edells

• L’Este__e té __ones mans. És molt hà__il en tot.

• No pateixis per la __eatriu. T’en__ernissarà molt __é el mo__le. Hi té la mà

trencada.

25

• L’Euse__i es cansa__a moltíssim. Li __am donar un cop de mà entre tots.

• L’E__arist era el tresorer del clu__. El __an acomiadar perquè se n’unta__a les

mans.

• Si deixa__a de la mà la feina del pa__elló, no l’aca__a__a mai.

• No dona__a a l’a__ast en aquella feina, no tenia prou mans per fer-la.

• No em __a agradar com feia el míting aquell orador:: parla__a massa amb les

mans.

• Jo no esta__a assegurat ni res. Em paga__en a final de mes per sota mà.

• Haguessis __ist com pica__en de mans els espectadors da__ant d’aquells gags!

• Què porta__es entre mans ahir al __espre? Esta__es amoïnat per alguna cosa, oi?

16 La x

La grafia x en català té diversos sons: el de ics i el de xeix.

1. El so de xeix es troba a principi de mot (xarop) o a darrera

consonant (panxa). Aquest so es representa [ ʃ ] a l'Alfabet

Fonètic Internacional (AFI). És important que tenguis en compte

que no sona com la ch castellana (molt més forta). És com

demanar silenci enèrgicament.

2. El so de ics es troba entre vocals. Pot ser sord (i aleshores

no hi ha vibració de les cordes vocals) i es pronuncia [ks]. És el

so de mots com taxi (ta[ks]i). O pot ser sonor (i les cordes vocals

vibren) i es pronuncia [gz]. És el so de mots com examen

(e[gz]amen).

ACTIVITATS

26

1.- Llegeix aquests mots i, a continuació, escriu-ne la regla ortogràfica:

arxiu xarop rauxa guix aixeta feixa coix cuixa

Norma 1: Escrivim x a de mot; darrere de _; darrere de

la vocal ; darrere del diftong _.

Norma 2: Escrivim ix darrere de les vocals _, , i _.

2.- Completa els buits d’aquests mots amb x o ix:

– A ò que has fet no està bé.

– El te_ it d’aquest vestit és fet al Japó.

– Em vaig tacar amb la ocolata.

– Vaig a buscar gu per a la professora.

– Al riu hi ha pe os morts.

– El dibu que has fet em recorda els dibu os de la Mercè.

– Ha fet un àfec que ens ha agafat a tots desprevinguts.

– A la farmàcia et poden vendre cotó flu .

– Diumenge dinarem en un restaurant inès.

– El dentista m’ha dit que m’ha de treure un que_ al.