Les dificultats en l’aprenentatge de la llengua escrita. Orientacions

per pre venir-les i abordar-lesEnriqueta Garriga

Mataró

Curs 2006-2007

Qué és la llengua escrita

Perspectiva psicolingüística:

(integració de dues capacitats)

– Reconeixement de paraules escrites (permet desxifrar el codi)

– Capacitat de comprensió (processos superiors)

Perspectiva sociocultural– Sistema simbòlic de segon grau de

representació (la llengua oral és de primer grau)

– Sistema de comunicació amb unes funcions específiques (FINALITAT)

Objectius d’aprenentatge de la LL.E.

- Processos de identificació de les paraules escrites– Detecció dels signes gràfics (paper de la percepció visual)

– Accés al lèxic intern (estructura hipotètica on l’individu té emmagatzemats de manera organitzada els seus coneixements lexicals, semàntics i sintàctics)

- Processos de comprensió– Construcció del text base– Accés als coneixements previs– Processos d’autorregulació

Quan llegim:

Dues vies:– LA VIA FONOLÒGICA O INDIRECTA: “llegir per

l’orella” (cal dexifrar)– LA VIA LEXICAL O DIRECTA (: “llegir per la vista”

(després de moltes vegades de veure la paraula, es “reconeix” a partir de les seves característiques visuals –no és la discriminació visual de paraules-).

Un bon lector utilitza ambdues

Exemples

CasaVia lèxica o directa PosellaVia fonològica o indirecta PatrículaVia indirecta NiuiorVia indirecta FreudVia directa

Etapes evolutives de la LL.E. (segons Utah Fritz)

Etapa logogràfica (s’utilitza com estratègia el context: característiques de la forma de la paraula: Cola-Cao) 2-3 anys

Etapa alfabètica (es comença a utilitzar la via indirecta: cal automatitzar-la) 5 a.

Etapa ortogràfica (reconeixement instantani de les paraules o part de les paraules - no memorístic sinó elaborat a través de l’ús del mecanisme de recodificació fonològica)

Exemple de competència de lectura per la via directa - ORTOGRÀFICA

Sgeun un etsduio de una uivenrsdiad ignlsea, no ipmotra el odren en el que las ltears etsan ersciats, la uicna csoa ipormtnate es que la pmrirea y la utlima ltera esten ecsritas en la psiocion cocrrtea. El rsteo peuden estar ttaolmnteee mal y Aun pordas lerelo sin pobrleams. Esto es pquore no lemeos cada ltera por si msima pero la paalbra es un tdoo.

Pesornamelnte me preace icrneilbe...

QUÈ CAL FER PER ENSENYAR A LLEGIR?

Ensenyar consciència fonològica Ensenyar la correspondència so-grafia Ensenyar a adquirir fluïdesa lectora Facilitar l’adquisició d’una base lingüística oral

el més àmplia possible Ensenyar la comprensió dels textos

Ensenyar la consciència fonològica fins arribar a la consciència fonèmica

La CF és l’habilitat de reconèixer, pensar i treballar amb els sons de la llengua parlada, els fonemes.

- Treball de percepció i discriminació auditiva- Treball de reflexió metalingüística

Els nens poden demostrar que tenen CF si són capaços de:- reconèixer, d’un grup de paraules, les que comencen amb el mateix so- aïllar i dir el primer o l’últim so d’una paraula- combinar o sintetitzar els sons separats d’una paraula per dir la paraula sencera- analitzar o segmentar una paraula amb els seus sons

Ensenyament de la correspondència so-grafia

Ensenya les relacions existents entre les lletres (grafemes) del llenguatge escrit i els sons concrets (fonemes) del llenguatge parlat.

Treball de percepció i discriminació visual Els resultats de les recerques diuen que:

“L’ensenyament sistemàtic i explícit amb base fonètica és més efectiu que l’ensenyament no sistemàtic o sense base fonètica”

“Millora la comprensió lectora dels nens quan s’introdueix aviat”

“És beneficiós pels nens que tenen dificultats per aprendre a llegir i que presenten risc de desenvolupar futurs problemes de lectura”

Ensenyament de la fluïdesa

La fluïdesa és l’habilitat de llegir un text amb exactitud i rapidesa.

La fluïdesa és un component important de la lectura ja que fa de pont entre el reconeixement de les paraules i la comprensió.

Els lectors menys fluents han de centrar la seva atenció en desxifrar les paraules i això els impedeix concentrar-se en la comprensió del text.

Tècniques efectives per millorar la fluïdesa

Les lectures orals repetides i controlades milloren la fluïdesa lectora i el rendiment lector en general. (Els alumnes llegeixen i rellegeixen fragments i al mateix temps reben ajuda i/o feedback).

Els alumnes llegeixen i rellegeixen un text un cert nombre de vegades o fins a un nivell determinat de fluïdesa. Quatre relectures solen ser suficients per a la majoria d’alumnes.

La pràctica de la lectura oral es millora amb l’ús de cassettes, tutors, ajuda de companys o altres mitjans

Com es pot ajudar als alumnes a adquirir fluïdesa

Modelar la lectura fluïda i després que els alumnes rellegeixin el text ells sols. Que els adults llegeixin als nens.

Fer llegir fragments de manera repetida i en veu alta.– Què llegir: textos curts (de 50 a 200 paraules) amb un 95% de

paraules conegudes: la poesia va especialment bé per la pràctica de la fluïdesa

- Com llegir en veu alta: - Lectura alumne-adult: llegir un a un amb un adult que proporciona un

model de lectura amb fluïdesa, ajuda en el reconeixement de paraules i ofereix feedback.

- Lectura coral: llegir en veu alta tots alhora i en grup. - Lectura amb l’ajuda de cassette: els alumnes llegeixen els seus llibres

mentre escolten un lector fluent que llegeix el llibre gravat en un cassette. Primer, seguir amb el dit la lectura; posteriorment, llegir en veu alta.

(continuació Fluïdesa)

Lectura amb company: llegir en veu alta amb un company que llegeix amb fluïdesa (o amb un company que té les mateixes habilitats) que proporciona un model de lectura fluent,ajuda en el reconeixement de paraules i ofereix feedback).

Teatre de lectors: assajar i realitzar davant d’una audiència un diàleg ric que s’ha extret d’un llibre.

(A nivell orientatiu: 40 p/m a finals de primer, entre 60-90 a finals de segon i unes 115 al final de tercer)

(Lectura d’un minut: total de paraules llegides-errors= paraules correctes per minut)

L’adquisició d’una base lingüística: ensenyament del vocabulari

Quatre tipus de vocabulari: vocabulari escoltat, vocabulari parlat, vocabulari lector (les paraules que hem de conèixer per entendre el que llegim) i el vocabulari escrit ( les paraules que fem servir en l’escriptura)

Aprenentatge indirecte: – a través de les experiències diàries amb el llenguatge oral– quan escolten als adults mentre llegeixen per a ells– quan llegeixen molt ells sols

Aprenentatge directe- ensenyar als alumnes paraules concretes que apareixeran en el text- ensenyar als alumnes estratègies d’aprenentatge de paraules: deduir

el significat pel context –abans d’utilitzar els diccionaris-; com fer servir la informació de les parts de les paraules per comprendre el significat; utilitzar el diccionari

L’ensenyament de la comprensió de textos

La comprensió de textos es pot millorar si s’ensenya a utilitzar als lectors estratègies específiques de comprensió:

– Controlar la comprensió (ser conscients del que han de comprendre; identificar el que no han comprés; utilitzar estratègies adequades per resoldre els problemes de comprensió)

– Utilitzar organitzadors semàntics i gràfics (mapes, conceptuals i gràfiques, quadres, esquemes,...

– Respondre preguntes (explícites en el text, implícites en el text)

– Formular-se preguntes

... continuació

– Reconeixement de l’estructura del text (Tipologia textual)

– Resum: un resum és una síntesi de les idees importants d’un text:

- identificar o generar les idees principals - relacionar la idea o idees centrals - eliminar la informació redundant o innecessària - recordar el que ha llegit

Com ensenyar les estratègies de comprensió

De forma explícita o directa:– Explicació directa: el mestre explica als alumnes el perquè les

estratègies ajuden a la comprensió i quan s’han d’aplicar– Modelament: el mestre modela o demostra com aplicar l’estratègia.

Normalment “pensa en veu alta” mentre llegeix el text que els alumnes utilitzen

– Pràctica guiada: el mestre orienta i ajuda als alumnes mentre aprenen el com i el quan aplicar l’estratègia

– Aplicació: el mestre ajuda als alumnes a practicar l’estratègia fins que la poden aplicar de manera independent.

A través de l’aprenentatge cooperatiu: – Implica que els alumnes treballin junts, en petits grups i amb tasques

definides amb claretat: els alumnes treballen junts per comprendre els textos de les àrees de contingut, ajudant-se uns als altres per aprendre i aplicar les estratègies de comprensió

Com a conclusions

Les dificultats en l’adquisició de les habilitats en LLE tenen molt a veure amb problemes de metodologia educativa; malgrat les capacitats dels alumnes puguin semblar la causa inicial, la millora de les habilitats que presenten molts d’ells fa que no es pugui considerar com l’explicació última dels pobres resultats en aquest aprenentatge.

Previ a l’adquisició de la LLE cal disposar d’un codi lingüístic amb el que el nen no només pugui comunicar-se sinó tenir una representació del món com a referent per comprendre millor el que llegeix.

Cal avaluar periòdicament els progressos i millores en l’adquisició de la LLE; molts nens podran aprendre a llegir si som capaços de definir correctament els objectius d’aprenentatge orientat a les seves necessitats especials. Fem referència a diferents nivells de lectura funcionals i als diferents requisits de tipus perceptiu, cognitiu, lingüístic i cultural que requereix cadascun d’aquests.

La importància del paper dels pares en l’aprenentatge de la LLE no com a “mestres de suport” sinó com a facilitadors per fer significatiu i gratificant aquest aprenentatge per als seus fills: programes per llegir als i els fills i amb fills.