INVESTIGACIÓ Un vell conflicte enquistat

El Triangle • número 1005 • 28 de febrer de 2011 6 • INTERNACIONAL

L’Índia, el Pakistan i la Xina en comparteixen l’ocupació

EL CAMÍ DEL CAIXMIRA LA INDEPENDÈNCIAEn l’Estat democràtic més poblat del món, l’Índia, hi ha una regió ocupada per la força que reclama el dret al’autodeterminació. Amb la creació dels estats de l’Índia i del Pakistan, el 1947, els habitants del Caixmir es van trobaramb tres alternatives: adherir-se al seu veí islàmic, formar part d’una nació molt més poderosa o el camí de la sobirania

El guia estira les regnes del ca-vall per mostrar al periodista la

vall de Sonamarg a canvi d’unes rupies.És un paratge turístic enmig d’una zonacalenta. La majoria dels visitants són in-dis burgesos de Nova Delhi i de Bombai.Aparquen els seus cotxes en els des-campats, embruten el bosc amb bossesde plàstic i molesten les aus amb els seussorollosos altaveus. Quan li pregunto alguia si coneix cançons de la música índia,pren entre les mans una cosa que semblauna guitarra invisible. Esquinça les cor-des a l’altura de l’estómac, prement lesdents, per fer rugir en realitat una me-tralla de fusell imaginari. «Aquesta és lamúsica índia que conec», diu el jove d’ullsverds i turbant, ideal per a una portada deNational Geographic. A la regió més sep-tentrional del país de Mahatma Gandhi,el sentiment antiindi també és un souve-nir per a estrangers.

A 3.000 metres d’altura la celebració delRamadà esdevé una litúrgia estranya. Elpoble de Sonamarg està envoltat per gla-ceres que baixen de les muntanyes i be-dolls centenaris. Les seves cases tenenteulades de dues aigües i qualsevol podriapensar que es tracta d’un cantó suís con-vertit a l’islam. Excepte pels militars. Enels 87 quilòmetres que separen aquest llocde Srinagar, la capital d’estiu de l’estat indide Jammu i Caixmir, la presència de sol-dats vigilant a les garites i de vehicles verdoliva transportant pertrets és abassega-dora. El mateix passa a les ciutats. Tam-

El Jammu Kashmir LiberationFront (JKLF) es va fundar a laciutat anglesa de Birminghamel 1977 i ha marcat el camí dela causa caixmiriana

A la regió més septentrionaldel país de Gandhi, i amb migmilió de soldats ocupants, elsentiment antiindi també és un‘souvenir’ per a estrangers

TEXT GUSTAVO FRANCO SRINAGAR

FOTOGRAFIES GUSTAVO FRANCO

MAPA DEL CAIXMIR

DEMOGRAFIA

Territori administrat per l’Índia:

– VALL DE CAIXMIR

4 milions d’habitants95% islam / 4% hindú

– JAMMU

3 milions d’habitants30% islam / 66% hindú

– LADAKH

250.000 habitants46% islam / 50% budista

Territori administrat pel Pakistan:

– AZAD CAIXMIR

2,6 milions d’habitants100% islam

– ÀREES DEL NORD

1 milió d’habitants99% islam

Territori administrat per la Xina:

– AKSAI XIN

INFOGRAFIA MSI

INTERNACIONALEl Triangle • número 1005 • 28 de febrer de 2011 • 7

bé als cinemes, a les escoles, als hotels, alsestadis, als aeroports i en un nombre im-possible de determinar d’infraestructu-res ocupades per l’Exèrcit indi. Perquèaixò sigui possible, ha estat necessari undesplegament d’entre 500.000 i 700.000efectius en una àrea d’aproximadamentla meitat d’Espanya.

«L’Exèrcit em va acusar sense provesd’haver matat 15 civils, tant hindús commusulmans. Em van torturar durant me-sos. Després vaig estar a la presó durant19 anys sense sentència, de forma inter-mitent, i el Tribunal Suprem va haver dedecretar la meva llibertat tres vegades finsque finalment em van alliberar», explicaFarooq Ahmad Dar, de 45 anys. Tambéconegut amb l’àlies de Bitta Karate, és ac-tualment el secretari d’organització delJammu Kashmir Liberation Front(JKLF). Bitta Karate va ser el primer caix-mirià acusat de terrorisme alliberat, el2009, en tota la història de l’Índia.

El guia del cavall i Farooq Ahmad Darsón les dues cares de la mateixa mone-da. Tots dos representen l’àmplia basepopular del moviment per l’autodetermi-nació al Caixmir. El primer procedeix del’agrest món rural de l’Himàlaia, el queha estat l’escenari bèl·lic més elevat delplaneta. El segon, d’una tradició ideo-lògica i cosmopolita amb més de 60 anysd’antiguitat, des de l’annexió índia. ElJKLF és el partit que ha marcat el camíde la causa caixmiriana. Fundat el 1977a la ciutat anglesa de Birmingham, va serpioner en crear un lobby internacional afavor d’una sortida política del conflicte.També va ser el primer a aixecar-se enarmes, després de les qüestionades elec-cions regionals de 1987. Així mateix, vatenir el coratge de renunciar a la violèn-cia el 1995 abans que ningú, per apostarper la negociació pacífica.

INDEPENDÈNCIA ‘MADE IN SRINAGAR’

Darrere de cada lluita per la indepen-dència hi ha una gran frustració. Amb l’ex-pectativa de decidir el seu destí, en elprocés electoral de 1987, els candidats se-paratistes van obtenir 36 de 46 escons, se-gons els primers escrutinis. Però un frau,reconegut fins i tot per congressistes deNova Delhi, va permetre la victòria delsderrotats. Això va donar peu a un aixeca-ment armat que es va iniciar el 1989 i vadurar fins al 2003, any en què es van res-tablir les relacions diplomàtiques entre l’-Índia i el Pakistan. Com els nord-ameri-cans al Vietnam, l’Índia va crear la sevapròpia trampa al Caixmir. Des de llavors,han desaparegut 10.000 persones, entrecombatents i civils. «Estic orgullós d’ha-ver lluitat i disparat als militars per acon-seguir la independència, però mai contra

innocents», explica Bitta Karate. Aques-ta afirmació desconcerta qualsevol quehagi vist les imatges de la televisió índia,amb un Farooq Ahmad molt prim i enca-denat, confessant la seva presumpta cul-pa. «Això va passar sota tortura i senserebre aliments», hi afegeix. Mai no va ad-metre la seva culpa davant els jutges.

És inevitable tapar-se les orelles quanFarooq comença a esgranar històries prò-pies o d’altres companys: sagnar per l’a-nus, dormir sobre la pròpia merda, muti-lat de la cintura en avall, alt voltatge alpenis i perdre l’erecció per sempre... Lallista de tècniques utilitzades per l’Exèr-cit per extirpar el separatisme sembla elmanual del perfecte torturador. Potser peraixò reunir els testimonis de la militànciaarmada sembla més una consulta psico-lògica que un treball periodístic. «És quetots érem militants en aquesta època», ex-plica el taxista Shaba Ahmed Dar.

També Jesucrist hauria vingut aquíper curar-se les ferides. La història pro-fana diu que, suposadament, el tercer diadesprés de la crucifixió va fugir fins a lavall del Caixmir. Aquí hauria mort ancià iper causes naturals. La presumpta tom-ba cristiana es troba al centre de Srina-

gar i és venerada tant pels musulmanscom pels hinduistes. El sincretisme és im-portant per entendre la cultura caixmi-riana. En aquesta regió moltes mesqui-tes tenen aparença de pagodes budistes.Alguns temples hindús van ser erigits so-bre columnes gregues. «El conflicte delCaixmir no és de caràcter religiós», afir-ma Molvi Showkat Ahmed Shah, presi-dent de l’ONG islàmica Jamiat Ahle Ha-dees, que gestiona 700 mesquites i 150escoles en tota la regió. «Al Caixmir con-viuen hinduistes, sikhs i musulmans quedonen suport a la independència», hiafegeix el religiós.

«El conflicte és polític perquè aquí es de-cideix el futur de la regió. Si no es resol,tard o d’hora, serà desastrós per a tot elsud d’Àsia per les dimensions monstruo-ses del poder bèl·lic nuclear de l’Índia, delPakistan, així com de la Xina, que tambété fronteres amb el Caixmir i ha estat endisputa amb els dos països», opina AbdulGani, portaveu d’All Parties Hurriyat Con-ference (APHC), una aliança formada per26 entitats polítiques, socials i religioses.Entre el socialista JKLF i l’islàmic APHC,així com altres entitats, hi ha un consensque no es discuteix: el problema del Caix-

Després del frau electoralde 1987, es va iniciar unaixecament armat que va durarfins al 2003; des de llavors handesaparegut 10.000 persones

El sincretisme és importantper entendre la culturacaixmiriana; en aquesta regió,moltes mesquites tenenaparença de pagodes budistes

SEGUEIX A LA PÀGINA 8 a

Srinagar és la capital d’estiu de l’estat indi de Jammu i

Caixmir. Cada 50 metres s’hi pot veure un soldat vigilant.

El Triangle • número 1005 • 28 de febrer de 2011 8 • INTERNACIONAL

Un vell conflicte enquistat

LES QÜESTIONS DE DEFENSA,DE COMUNICACIÓ I DEPOLÍTICA EXTERIOR ESTANEN MANS DE NOVA DELHI

mir és al cor de la seva gent i no en els tem-ples. Per Bilal Lone, líder de People’s Con-ference, l’Índia «ha tractat d’enfocaraquesta situació com una guerra contrael terrorisme i els extremistes islàmics,però no és el cas, perquè és un assumptepolític. Hi ha tres parts en conflicte, cadas-cuna dependent de l’altra; però, si nomésen parlen dues, com són l’Índia i el Pakis-tan, no s’hi resoldrà res. A la taula tambéhi ha de ser el Caixmir d’igual a igual. No-més llavors, tots junts, s’hi podrà trobaruna solució».

Bitta Karate, Showkat Ahmed, AbdulGani i Bilal Lone són representants de laparapolítica caixmiriana. Els seus partitsno formen part de cap Govern. Es neguena presentar-se a qualsevol elecció, perquècreuen que no reemplaçaria el plebiscitpromès per Jawaharlal Nehru el 1947. Toti ser l’únic Estat de tota l’Índia que té unaConstitució pròpia, les qüestions de de-fensa, de comunicació i de política exte-rior estan en mans de Nova Delhi. La res-ta dels assumptes administratius recauen una assemblea bicameral formada per87 legisladors. Segons Rashid Ashid, di-rector del diari Greater Kashmir, si hi haaltres partits que es postulen cada sis anysper a les eleccions, és només per necessi-tat. «Algú ha de gestionar les escoles, elshospitals i les infraestructures bàsiques»,explica el periodista.

LA IMMUNITAT DELS PODERS ESPECIALS

L’origen dels problemes no sempre és onpassen. La primera entrevista per aaquest reportatge es va realitzar a 900quilòmetres de Srinagar. Es va fer a NovaDelhi amb Pankaj Vohra, editor de políti-ca d’Hindustan Times, un diari que ven2,25 milions d’exemplars entre les sevesdues edicions en anglès i en hindi. És unrotatiu que es defineix com a «naciona-lista» i va sortir al carrer el 1924 com aavantguarda ideològica de la independèn-cia índia. El seu primer editor va ser Dev-das Gandhi, fill de Mahatma Gandhi. «Siel Caixmir fos independent, qui els prote-giria dels extremistes? Sent part de l’Ín-dia, gaudeixen d’una democràcia establer-ta. En les últimes eleccions celebrades el

2008 hi va haver una participació del65%», afirma Pankaj Vohra.

El Lok Sabha –el Parlament de l’Índia–explota les seves limitades competènciesper intentar controlar el Caixmir. A copde legislació s’han retallat els drets indi-viduals. La Llei de poders especials per ales forces armades (AFSPA), vigent desdel 1958, permet a qualsevol soldat arres-tar i posar fi a la vida d’un civil si conside-ra que infringeix les lleis. Tot això, amb im-munitat total i sense el risc de poder serprocessat. «Hem denunciat deu casosd’advocats assassinats pels militars. Elprimer va ser investigat pel Tribunal Su-perior, que va determinar que la víctimava ser assassinada sota custòdia el 1996»,diu Mian Abdul Qayoom, president delCol·legi d’Advocats del Caixmir. No obs-tant això, ningú no ha estat processat peraixò. Qayoom hi afegeix que «el TribunalSuprem i els jutges han fallat en donar-nos justícia. L’Exèrcit ha de retirar-se ipermetre’ns decidir el nostre futur». L’úl-tim sufragi es va celebrar en ple hivern.La temperatura sol ser en algunes ciutatsde fins a 20 graus sota zero i els rius es con-verteixen en autopistes de gel. «A Srina-gar ningú no va votar; però, en els pobles,milers de soldats vestits de civils van serobligats a fer-ho», assegura Qayoom.

A l’Assemblea autonòmica les paraulessón més refinades. Mehbooba Mufti ésuna dona educada i de maneres exquisi-des pertanyent a l’aristocràcia caixmiria-na. Per entrar a la seva residència, cal su-perar un rigorós escorcoll. Mufti és la líderdel People’s Democratic Party (PDP) i laprincipal opositora del cap del Governcaixmirià, Omar Abdullah. Mehbooba sappromocionar el seu patrimoni polític: «Noconfien que puguem prendre el control ila responsabilitat. Quan vam guanyar leseleccions el 2002, vam començar a resta-blir les vies de comunicació, es van donarfacilitats a l’Exèrcit, i per això es pot veu-re tanta normalitat ara. Fins i tot els tu-ristes han tornat». El seu projecte recullla reivindicació històrica, i gairebé èpica,de lligar Jammu i Caixmir (sota dominiindi) i Azad Caixmir (en territori del Pa-kistan). Una entitat ètnica i cultural reco-

”a

a

LA INVASIÓPAKISTANESA EL1947 VA PROPICIARL’ANNEXIÓ DEJAMMU I CAIXMIRA NOVA DELHIm La música dels fusellsha sonat al Caixmir desde la descolonització bri-tànica. Amb la creaciódels estats de l’Índia i delPakistan, el 1947, elscaixmirians es van tro-bar amb una alternativahistòrica. D’una banda,tenien l’opció de formarpart del veí islàmic, ambqui el 80% d’habitantsdel Caixmir compartei-xen la religió. De l’altra,tenien l’oferta d’integraruna nació molt més grani poderosa. Finalment,quedava el camí de l’au-todeterminació.El maharaja Hari Singh

va trigar massa a pren-dre una decisió. El seuregnat es va veure envaïtel 1947 per tribus pakis-taneses afavorides perIslamabad. Era el gransomni de MuhammadAli Jinnah, el pare delPakistan, d’acollir totsels musulmans del sub-continent indi. Va ser lla-vors quan el maharaja,últim monarca del Caix-mir, va sol·licitar auxili al’Índia. El preu que va pa-gar va ser la signaturad’adhesió al Govern deNova Delhi, sota la pro-mesa incomplerta que,una vegada s’acabés laguerra amb el Pakistan,el poble caixmirià podriaexercir el seu dret al’autodeterminació. La resolució de les Na-cions Unides del 1948

recollia la tercera alter-nativa, en funció de laseva història i composi-ció demogràfica. Així hoexplicava el 2004 el Go-vern britànic, un delsresponsables històrics imorals del problema:«El Principat de Jammui Caixmir, com es deiallavors, es va constituirentre el 1820 i el 1858,va ser una mica artificialen la seva composició ino va desenvolupar unaidentitat totalment cohe-rent, en part com a re-sultat dels seus orígensdispars i en part com aresultat del Govern auto-cràtic que es va experi-mentar a la perifèria del’Imperi», escrivia PaulBowers, en un informeper al Parlament delRegne Unit.

EL TEMPS DE LA DESCOLONITZACIÓ

INTERNACIONALEl Triangle • número 1005 • 28 de febrer de 2011 • 9

Farooq Ahmad Dar, de 45anys, ha estat 19 anys a lapresó. Actualment, éssecretari d’organització delJammu Kashmir LiberationFront (JKLF).

neguda per ambdós països. «Volem crearun Consell amb l’altre Caixmir, al Pakis-tan, per compartir recursos, infraestruc-tures, rutes de muntanya... Però, quan par-lem d’això a Delhi, és molt incòmode. Quanpassa un incident entre soldats i militants,llavors tothom parla d’això i justifica l’o-cupació. En canvi, quan no passa res, espregunten per què s’haurien de retirar lestropes», explica Mufti.

A Europa solen arribar males notíciesdel Caixmir. «Presumptes rebels islamis-tes van matar dues germanes al Caixmiradministrat per l’Índia, segons la policia,en el que seria el seu primer atac impor-tant de l’any», va informar l’agència AFPel passat 1 de febrer. Els mitjans reproduei-xen la informació de les agències. Googleles dissemina en qüestió de segons. Peròels despatxos són redactats per periodis-tes establerts a Nova Delhi. La distànciaque els separa és, sobretot, ideològica, peròtambé física per les males carreteres i viesferroviàries colonials. I, encara que les ma-les notícies espanten, la realitat és mésinteressant que el relat. Per als caixmi-rians que no creuen en la versió oficial,aquell crim va ser obra de la intel·ligènciaíndia per desprestigiar la causa. «Aparent-ment tenim llibertat d’expressió i podempublicar l’altra versió dels fets. No obstantaixò, no hi ha conseqüències sobre aques-tes altres versions», explica el director deGreater Kashmir. Ni tan sols l’escàndoldel llogaret de Shopian al maig del 2009va permetre una purga de culpes. Lla-vors van ser trobades dues dones mortesen un riu violades i assassinades, segonsl’autòpsia. Van ser detinguts per això qua-tre agents de la policia. Però una nova in-vestigació va fer creu i ratlla i va desacre-ditar la primera investigació forense. �

PARVEZ IMROZActivista de drets humans

«Qualsevol oprimitsap que és un errormenysprear lespersones quepateixen»

Parvez Imroz, de 60 anys, busca per tot el Caixmiruns 10.000 desapareguts. Encara que molts lidiuen que és millor oblidar, ell prefereix satisfer elsparents que volen conèixer el parador d’un germà,d’un pare o d’un fill. L’organització que ell encap-çala, la Coalició de la Societat Civil, va publicar el2008 un demolidor informe sobre l’estat dels dretshumans al Caixmir. Va ser el primer intent se-riós de posar ordre als milers de denúncies per des-aparicions forçoses en tota la regió. Fins ara hanestat ubicades més de 900 fosses prop de la fron-tera amb el Pakistan.

Com va començar un treball tan incòmode?� Jo era un home d’esquerres en els anys vuitan-ta, quan vaig començar a atendre casos de gent po-bra. Primer van ser les denúncies de dones pro-cedents de Bangalore que eren obligades a casar-semitjançant un pagament de 4.500 rupies (uns 70euros). Així va ser com em vaig implicar amb lespersones més desfavorides.

En què consisteix la vostra feina?� Consisteix a reunir tota la informació possibleper intentar identificar el parador de les perso-nes desaparegudes. No obstant això, n’hi ha mol-tes que es troben prop de la Línia de Control (LOC),on el Govern no permet que ningú les toqui sensela seva autorització. Reunim el testimoni en els po-bles i després els ordenem al mapa. Fins ara hemfet un inventari de 940 fosses comunes només aldistricte de Baramulla, un dels més colpits per laviolència.

El vostre treball ha creat un clima d’obertura?� No hi ha raons per ser optimistes. Els tribunalsno s’ocupen d’aquests casos. Els jutges no són in-dependents, s’autoimposen limitacions. Cap ONGestrangera no s’ocupa dels desapareguts. Tanma-teix, la comunitat internacional és conscient delproblema, com ho demostra la resolució del Par-

lament Europeu del 10 de juliol de 2008, que de-mana accés a la LOC per als relators de les NacionsUnides sobre tortures, execucions extrajudicials idesaparicions forçoses. Però només la societat ci-vil hi ha intervingut. També és important dir queels mitjans de comunicació de fora de l’Índia co-neixen molt poc aquesta situació.

El Govern ha reconegut la vostra feina?� Per començar, caldria admetre els abusos. Peròells només reconeixen 3.000 desapareguts, ambprou feines, 111 del quals sota custòdia. Pel que faa les morts, fins ara han assumit que 331 personesvan perdre la vida sota custòdia.

Què pensa dels que demanen oblidar per superarel conflicte?� Els polítics que parlen de l’oblit només pensenen el poder. Nosaltres estem pels drets humans. Sitenim una nova escalada de violència, serà la gentmés humil la que en patirà les conseqüències.Qualsevol oprimit sap que és un error menyspre-ar les persones que pateixen. El problema ésque, mentre perduri la disputa d’aquesta regió perpart de l’Índia i del Pakistan, seguirem sent vul-nerables. �

TEXT G. FRANCO

FOTO G. F.

a