lideratge pedagògic i creació de climes emocionals

PRIMER CONGRÉS NACIONAL DE DIRECCIONS DE CENTRES EDUCATIUS Barcelona, 20 i 21 DE NOVEMBRE DEL 2008 Títol de la Comunicació: El lideratge pedagògic i la creació de climes emocionals Autor/a, autors i autores i institucions o centres als que pertanyen: Rosa Borràs Medina Anna Carpena Casajuana Pere Darder i Vidal Mª Carme Negrillo Falcó Resum: La influència de les emocions en les organitzacions és un aspecte rellevant, el repte que tenim és trobar la forma de fer tangible aquesta influència emocional sobre l’activitat racional dels equips directius, dels equips docents i en la consecució de resultats educatius. El clima emocional d’un determinat ambient ha estat creat per les persones que hi estan, no es crea sol, sinó amb el traspàs de les emocions. Les persones tenim papers actius en la creació de climes emocionals, malgrat no siguem conscients. Cada emocionalitat contribueix a l’emocionalitat del voltant. Pot ser una construcció personal en el moment en que en prenem consciència El lideratge exercit amb intel·ligència emocional, com s’aprèn? Com aconseguir un centre educatiu emocionalment intel·ligent? Al voltant d’aquestes preguntes tractarem de:

! La importància del clima emocional de centre educatiu.

! La dimensió emocional en la mirada del i la docent.

! El Paper dels equips directius en la creació de climes emocionals.

! La millora de les relaciones entre les persones de la comunitat educativa.

! La influència del clima escolar en el rendiment educatiu i la cohesió grupal i social

Les emocions, tradicionalment, no han estat un tema de moda dins la psicologia. Des de Plató fins a Descartes les emocions són substrats perillosos del nostre passat animal que ens fa comportar de manera irracional. En aquestes visions, la persona racional és aquella que pot viure allunyada de les emocions. Afortunadament, els descobriments de la neurociència i estudis interdisciplinaris recents que combinen fisiologia, neurologia i psicologia posen en evidència que els emocions són vitals a l’hora de prendre decisions i ens ajuden, en la majoria dels casos a adaptar-nos al nostre entorn. Les emocions són un tipus especial de procés cognitiu que mereix tanta atenció com per exemple el pensament, la percepció o el llenguatge. De fet, les emocions exerceixen una gran influència sobre la resta de processos psicològics. “Les emocions salten d’una ment a l’altra com si res, els sentiments són contagiosos, molt més que les idees” Sebastià Serrano. Els secrets de la felicitat.

I Congrés Nacional de Direccions Comunicació: El Lideratge pedagògic i la creació de climes emocionals

1

El lideratge pedagògic i la creació de climes emocionals Entenem el clima emocional com el grau de benestar individual i de tensió relacional, en referència al tipus de relacions emocionals que s’estableixen entre totes les persones de la comunitat educativa. En entrar-hi en contacte es percep, principalment a través de la comunicació no verbal, si imperen nivells d’expressió emocional negativa o positiva. En general el clima emocional es percep com a l’ambient que hi ha en un lloc al qual caldrà adaptar-se, sense tenir consciència de la implicació que cadascú té en la seva creació. Les persones, malgrat no en siguem conscients, tenim papers actius en la creació dels climes emocionals, ja que no es creen sols, sinó amb el traspàs de les emocions de manera que cada emocionalitat contribueix a l’ emocionalitat del voltant. El contagi emocional abasta tots els sentiments i en les interrelacions es creen vincles en els que un canvi emocional desencadena canvis en els altres. Les emocions intenses s'encomanen i així es traspassa la il·lusió i l'optimisme, o la por, l'enuig, la frustració i el pessimisme. Com a conseqüència, la millora o l’empitjorament del clima emocional d’un grup està directament relacionat amb les emocions compartides dels seus membres. En prendre consciència de que el clima que es crea correspon a la construcció de totes les interrelacions i que els estats d’ànim es col·lectivitzen, s’obre la possibilitat d’incidir-hi d’una manera decidida per tal de convertir-los en climes positius. En un centre educatiu el clima positiu serà el que promogui que cada individu tingui un suport afectiu que l’impulsi a aprendre i a nodrir-se de les relacions que estableixi amb les persones amb qui interacciona, tant pel que fa a la dimensió acadèmica com a la de creixement personal. El clima emocional d’aula és tan determinant en l’educació com ho són els factors tradicionalment relacionats amb el procés d’ensenyament-aprenentatge (recursos econòmics i materials, tipus de gestió, ràtios etc.).

Benestar individual i benestar col·lectiu són estats interdependents. La vida d’un grup depèn doncs de la gestió personal que cadascun dels seus components sigui capaç de fer i en aquest sentit pren gran rellevància la capacitat d’autoconeixement i autoregulació del professorat. Quan la relació professorat / alumnat, es basa en l’afectivitat, la comunicació i el respecte i no en l’autoritarisme, es facilita que es regulin els estats emocionals, que s’incentivin els sentiments positius i que es fortifiquin els vincles entre les persones, la qual cosa afavoreix el benestar i les capacitats globals d’aprenentatge. El professorat competent en lideratge emocional és hàbil en crear espais de trobada i d’intercanvi personal, en buscar i fomentar oportunitats de col·laboració i aconsegueix establir relacions positives amb l’alumnat. Les relacions que manté són autèntiques i, en ser vitals i significatives, són viscudes per part de l’alumnat com a desitjables, creant-se vincles afectius.

L’alumnat es troba en un marc de confiança creat per les persones adultes que esdevenen significatius per la seva capacitat d’acolliment. Educadors i educadores flexibles, optimistes i a l’hora coherents amb uns objectius a atansar. Les actituds d'acolliment i respecte creen sensació de seguretat i benestar i augmenta la fluïdesa comunicativa. Quant més gran sigui l’acceptació vers l’altra persona, encara que no els seus fets, més qualitativa resulta la relació que s’estigui creant.

En el marc de la confiança s’eviten formes de relació superficial i mecanicista i s’afavoreixen les interaccions afectives i ètiques. La trobada amb l’altre des de la confiança permet estar tranquil i obert, sense desplegar mecanismes defensius. La confiança esdevé així una actitud bàsica per a les interaccions positives.


2

Comprendre i sentir l’alumnat com a éssers emocionals, donant-hi respostes empàtiques, forma part de la manera natural d’educar de la persona emocionalment intel·ligent. Camí menys estressant, més gratificant i amb millors resultats acadèmics que les maneres de fer instal·lades en la duresa i en la incomprensió. Aquestes persones tenen també la capacitat de captar sentiments col·lectius i són destres en orientar-los vers objectius positius.

Quan el professorat se sent emocionalment bé, quan sap autoregular-se i pot comptar amb suport per part de la resta de l’equip li és fàcil apropar-se als nens i a les nenes, als nois i a les noies establint-hi relacions empàtiques i positives, la qual cosa repercuteix en un benestar personal i en unes relacions interpersonals satisfactòries, el que es tradueix en un clima emocional adequat.

Per sentir-se en condicions de tenir cura dels altres es necessari a l’hora sentir-se acompanyat i recolzat emocionalment. Parlem de la necessitat d’una xarxa de suport mutu en la que es mantingui un tipus de relacions emocionals que afavoreixin l’obertura i el respecte. Saber que es pot comptar amb els companys i les companyes proporciona tranquil·litat i seguretat.

El claustre emocionalment competent té possibilitats de trobar recursos per atendre emocionalment la diversitat dels seus integrants. Aquest és un dels factors en que es basa el clima emocional d’un centre: la interacció apropiada entre els docents per a que cadascú se senti, satisfactòriament, part integrant d’un equip. La competència intrapersonal i interpersonal dels equips directius en serà la clau.

El paper dels equips directius en la creació de climes emocionals Moltes persones expertes en lideratge als centres educatius subratllen la importància cabdal del paper dels equips directius en el creació de climes emocionals. Sovint els equips directius han de gestionar situacions en les que és necessari un bon domini d’unes habilitats de reconeixement i gestió d’emocions per crear contextos de treball òptims. En aquesta línia i recollint algunes experiències compartides per directores i directors en activitats de formació i de recerca sobre el tema se subratllen els següents 5 rols o papers claus: a. El rol més reconegut i valorat pels propis directius, així com per les persones

expertes en el tema de la intel·ligència emocional té a veure amb el d’esdevenir “referents o brúixoles emocionals” per als seus equips. És a dir per una banda cal que siguin un bon model de gestió emocional i per altra banda cal que mostrin respostes equilibrades i positives vers les situacions i problemes que cal resoldre diàriament. Aquests dos elements ofereixen un referent alternatiu a climes de queixa destructiva, derrotisme, culpabilitat versus responsabilitat... i ajuden a reconduir circuits de toxicitat emocional dels equips o comunitats educatives.

Per a aconseguir el primer element cal treballar activament el desenvolupament personal i tenir cura d’un mateix. Per tant tot i que sembli una paradoxa, per crear un bon clima emocional col·lectiu cal començar per cada persona individual i principalment per aquells que tenen més responsabilitat i contacte al centre. Precisament els directius viuen moltes i variades situacions intenses a nivell emocional que caldrà que sàpiguen canalitzar per evitar desequilibris o pertorbacions emocionals.

b. Un altre rol té a veure amb el tipus de liderat que l’equip directiu exerceix. Es obvi

no genera el mateix clima de centre la directora o el director que fa un lideratge participatiu o capacitador, que el que és totalment directiu o coercitiu. Goleman


3

(2000) va fer un estudi de 3.871 executius de la consultora Hay McBer analitzant la relació entre l’estil de lideratge i el clima de l’organització i els resultats. Va descobrir sis estils de lideratge: - Coactiu. Exigeix el compliment de fites i objectius. Potencia reforços. - Amb autoritat. Dinamitza a les persones per aconseguir fites. Ofereix motivacions. - Afiliatiu. Crea harmonia i construeix vincles emocionals. Crea comunicació. - Democràtic. Forja el consens amb la participació. Potencia cooperació i cohesió. - Pioner. Estableix estàndards alts d’actuació. Motiva i potencia creixement. - Coaching. Prepara a la gent per al futur. Potencia comunicació, motivació, creixement i cooperació. Goleman suggereix que els líders obtenen els millors resultats utilitzen una combinació dels sis estils de lideratge, cadascun dels quals usa diferents components de la intel·ligència emocional.

Partint de la consideració dels estils de lideratge i des d’una perspectiva escolar cal subratllar el lideratge ressonant que consistirà en una mena de motor emocional per animar i il·lusionar en el projecte a la resta de l’equip i per aconseguir la millor aportació de cada persona als plans del centre. Els experts diuen que els líders ressonants “inspiren” a la resta de persones i el seu tipus de lideratge permet “donar força o poder” a les persones.

c. Un tercer paper dels equips directius subratlla la importància de tenir cura de totes

i cadascuna de les persones del centre, és a dir una mena de vetllador/a emocional. Aquest rol requereix saber observar les necessitats dels integrants de la comunitat educativa i donar-hi resposta i alhora dedicar temps a fer possibles petits detalls que marquen la diferència entre relacions purament formals i relacions de qualitat emocional. En aquesta línia es podrien destacar els plans d’acollida i de tutoratge entre companys i companyes com estratègies que permeten tenir cura de persones amb necessitats específiques, novells en la professió o nova incorporació al centre educatiu.

d. Un altre paper de l’equip directiu és el d’enginyer de mecanismes i àmbits de benestar emocional per fomentar un clima positiu. La identitat del centre es va reconstruint a través d’experiències, rutines, creences i símbols compartits entre els membres de la comunitat educativa. Potenciar àmbits de vivències de benestar esdevé una inversió emocional que pot prevenir conflictes interpersonals. Algunes experiències que il·lustren aquest aspecte són activitats lúdiques col·lectives, festes o diades especials, sortides del claustre, l’hora del cafè,... però també altres experiències relacionades amb el treball compartit com el treball en xarxa del professorat, el treball cooperatiu...

e. L’últim rol té a veure amb de ser arquitecte d’espais emocionals saludables com

a marc de treball i aprenentatge. Així les directores i els directors han de vetllar per les condicions de treball que fan referència a l’organització i a l’ordenació, als aspectes relacionats amb la seguretat, l’ordre i la higiene... però també per crear espais d’identitat, de respecte, de comunicació, de calma, de silenci. En aquesta línia el disseny i l’organització dels espais físics i dels marcs normatius facilita la creació d’un determinat clima emocional.

La millora de les relacions entre les persones que formen la comunitat educativa


4

Quan preguntem sobre aquest tema als equips directius o altres persones que formen la comunitat educativa les respostes solen partir de propostes de millora a situacions que es perceben com conflictives dins la comunitat educativa. Així es veu interessant esmentar algunes situacions analitzades en la formació o recerca:

- Les persones amb dificultats per encaixar dins els equips. Poden citar una gran varietat de tipologies (rebels, individualistes, perfeccionistes...) - Les persones tòxiques a nivell emocional que creen dinàmiques negatives i que enfoquen als equips als problemes en lloc de les solucions, que dirigeixen l’atenció des de la perspectiva més negativa. - Les relacions deteriorades o els conflictes crònics que dificulten les relacions mínimes cordials entre els membres de la comunitat educativa. - La manca de referents i/o experiències compartides que creen cohesió i identitat com a col·lectiu o comunitat educativa. - El ritme accelerat de treball, amb poc temps i espais per a la comunicació i interacció personal. - La “despersonalització” del centre es a dir la poca cura de les persones i dels detalls que donen qualitat a les relacions. - La manca de lideratge per diagnosticar i reconduir situacions problemàtiques entre els membres de la comunitat educativa.

Es evident que davant aquestes i altres problemàtiques relacionades amb les relacions als centres caldria portar a terme una avaluació diagnòstica per conèixer els factors psicosocials que els membres consideren que dificulten les bones relacions i el desenvolupament del treball docent i directiu. Posteriorment es podria dissenyar un pla de millora en el que es contemplessin aspectes de desenvolupament de les habilitats socioemocionals dels membres de la comunitat educativa i alhora estratègies organitzatives i de lideratge. El clima del centre i la seva influència en el rendiment educatiu i la cohesió grupal i social Hem posat de manifest, anteriorment, que el clima emocional del centre fa referència al context, a l’ambient psicològic en el que es desenvolupa l’activitat escolar, la situació on es dur a terme el procés d’ensenyament i aprenentatge. El clima és un constructe, relativament estable, que experimenten i senten tant l’alumnat com el professorat, que influeix en les conductes, les creences, les normes i els valors compartits per la comunitat educativa. És per aquest motiu que destaquem la seva influència conscients que és un més dels molts factors que interrelacionen en el rendiment escolar i en la cohesió grupal i social en el context educatiu on interactuen múltiples agents amb protagonisme en la construcció d’aquest clima. Tractar el clima escolar com factor significatiu suposa el reconeixement de què els centres educatius, el professorat i els equips directius tenen cert grau de responsabilitat en la qualitat educativa i en l’aprenentatge de l’alumnat, sense oblidar la importància i l’efecte de la política educativa, els recursos i el context sociocultural. La influència del clima escolar en el rendiment escolar es destaca en diferents estudis, així com a l’estudi PISA 2003 que es dissenya al voltant de quatre camps temàtics principals (Schleicher, 2006) i un d’aquests camps temàtics és l’ eficiència dels processos educatius, el que suposa analitzar les característiques del funcionament de les escoles i les actituds, expectatives i formes de treball del professorat i de l’alumnat per a comprovar el seu efecte en els resultats acadèmics. Varies són les variables relacionades amb el clima abordades en PISA 2003. Alguns aspectes es van extreure de respostes de l’alumnat i altres de les percepcions dels directius. Els aspectes generals de clima, com les relacions professorat i estudiants i el sentiment de


5

pertinença, marquen certes diferències, però de baixa magnitud. Són les variables més relacionades amb les conductes i moral del professorat i estudiants les que marquen majors diferències entre els centres d’alt i baix rendiment. Els resultats indiquen que en aquells centres on l’aprenentatge té lloc en un ambient segur i ordenat s’obtenen els millors resultats. De les dades i de les comparacions es pot arribar a la conclusió que el clima del centre es un factor diferenciador entre les escoles amb millors y pitjors resultats. Així mateix cal destacar “que el clima escolar de les escoles espanyoles es majoritàriament positiu en els dos tipus de centres i que les relacions entre professorat i alumnat són bones, una valoració que es troba entre les més altes dels països participants en l’estudi i que està confirmada per alguns estudis recents sobre la convivència escolar en la que tant professorat com alumnat destaquen majoritàriament les bones relaciones que existiesen entre ells” (Marchesi, Martín, Pérez y Díaz, 2006) Comprendre i avaluar el procés d'ensenyament i aprenentatge no és senzill, com apunten Stolle, Fink i Earl (2003) «l'aprenentatge és intel·lectual, social i emocional. És lineal i erràtic. Succeeix de manera planificada i per casualitat», i entre els factors importants en el procés d’aprenentatge destaquen: La interacció social i la comunicació entre el professorat i l’alumnat i entre l’alumnat, la influència de les relacions emocionals entre l’alumnat i entre el professorat i el seu alumnat, el compromís amb els objectius de l'escola i la motivació per aprendre. Aquests factors no s'activen, normalment, de forma autònoma per l'alumne/a, depenen en gran mesura de la forma d'ensenyar del professorat i de la seva capacitat per dissenyar un ensenyament atractiu, motivador i amb sentit. És per això que cal donar importància a la competència emocional del professorat per afavorir el desig d'aprendre de tot l’alumnat, preocupar-se pel desenvolupament emocional i social de l’alumnat, fomentar la seva autonomia moral. Alhora que és capaç de treballar en equip, tenir cura del seu propi equilibri emocional i assumir la responsabilitat moral de la professió docent. Tot això comporta un conjunt de relacions complexes i subtils que no són fàcils de detectar a través de sistemes d'avaluació que no tinguin com a objectiu principal la comprensió global del procés d'ensenyament i d'aprenentatge (Marchesi. Martínez, 2006) L'escola ha de contribuir a l'ampliació dels sabers de l’alumnat i a millorar els seus resultats educatius, però també al seu desenvolupament social i afectiu, i a la formació de la seva personalitat i dels seus valors, ha de treballar per la cohesió social, l’equitat i la igualtat d’oportunitats en una realitat educativa complexa i canviant, amb una gran interculturalitat i desigualtat social que requereix un clima d’acolliment, d’estima i de reconeixement de la diversitat i de les potencialitat de tot l’alumnat, augmentant les seves expectatives. Així, a partir de la integració del pensament, l’emoció i l’acció seguint l'informe Delors (1996):“Per complir el conjunt de les missions que li són pròpies, l'educació deu estructurar-se entorn de quatre aprenentatges fonamentals, que en el transcurs de la vida seran per a cada persona, en cert sentit, els pilars del coneixement: aprendre a conèixer, és a dir, adquirir els instruments de la comprensió; aprendre a fer, per poder influir sobre el propi entorn; aprendre a viure junts, per participar i cooperar amb els altres en totes les activitats humanes; finalment, aprendre a ser, un procés fonamental que recull elements dels tres anteriors”


6

lideratge pedagògic i creació de climes emocionals

Documents