l'hiperbolic 90

24
La competència «Per ser escoltat més que sentit» L’HIPERBÒLIC 90 REPORTATGE- PÀG. 16 La cervesa, un munt de sabors MARIA LAPIEDRA - PÀG. 20 El sexe està sobrevalorat! febrer 2011 LA REVISTA DELS UNIVERSITARIS WWW.DERIA.CAT ASSOCIATS A LA CONVIDADA- PÀG. 12 Laia Sanz, «no m’agrada perdre ni a la Play»

Upload: deria-secunderia-lhiperbolic

Post on 02-Apr-2015

248 views

Category:

Documents


4 download

DESCRIPTION

02 - EDITORIALL’HIPERBÒLIC AVANÇA03 - LA IMAGELA MUSA D’INGRID PICANYOL04 - APUNTA’TCJB I MANS UNIDES05 - UNIVERSITAT I RECERCA«DIGUES LA TEVA SOBRE LA UNIVERSITAT»06 - ELS CONVIDATSLA COMPETÈNCIA 07 - ALTAVEUMAZONI, EL CROMOSOMA POP09 - MÚSICA INTERNACIONALKYLIE MINOGUE AL SANT JORDI10 - REPORTATGECATALUNYA EN 135 PAISATGES11 - PUBLIREPORTATGEPOLSERES VERMELLES12 - ENTREVISTALAIA SANZ14 - TENDÈRIESSOS! ZONES SENSIBLES AL FRED16 - REPORTATGELA CERVESA, UN UNIVERS DE SABORS18 - PETITS ANUNCISGUIA JOVE19 - ORIENTA’T AMB EDUCAWEBAPRÈN A MEMORITZAR 20 - SEXE AMB MARIA LAPIEDRAEL SEXE ESTÀ SOBREVALORAT!22 - CLÀSSIC D’ERRADESLA ROCA22 - CULTURAAGENDA23 - ESCOLA D’ESCRIPTURA(IN)FIDELITAT

TRANSCRIPT

Page 1: L'Hiperbolic 90

La competència «Per ser escoltat més que sentit»

L’HIPERBÒLIC90

RepoRtatge- pàg. 16

La cervesa, un munt de sabors

MaRia LapiedRa - pàg. 20

el sexe està sobrevalorat!

febrer 2011

La ReViSta deLS UNiVeRSitaRiS WWW.deRia.Cat aSSoCiatS a

La CoNVidada- pàg. 12

Laia Sanz, «no m’agrada perdre ni a la play»

Page 2: L'Hiperbolic 90

N90 - febrer2011

02 - EDITORIALL’HipeRBÒLiC aVaNÇa

03 - LA IMAGELa MUSa d’iNgRid piCaNYoL

04 - APUNTA’TCJB i MaNS UNideS

05 - UNIVERSITAT I RECERCA«digUeS La teVa SoBRe La

UNiVeRSitat»

06 - ELS CONVIDATSLa CoMpetÈNCia

07 - ALTAVEUMaZoNi, eL CRoMoSoMa pop

09 - MÚSICA INTERNACIONALKYLie MiNogUe aL SaNt JoRdi

10 - REPORTATGECataLUNYa eN 135 paiSatgeS

11 - PUBLIREPORTATGEpoLSeReS VeRMeLLeS

12 - ENTREVISTALaia SaNZ

14 - TENDÈRIESSoS! ZoNeS SeNSiBLeS aL FRed

16 - REPORTATGELa CeRVeSa, UN UNiVeRS de

SaBoRS

18 - PETITS ANUNCISgUia JoVe

19 - ORIENTA’T AMB EDUCAWEBapRÈN a MeMoRitZaR

20 - SEXE AMB MARIA LAPIEDRAeL SeXe eStà SoBReVaLoRat!

22 - CLÀSSIC D’ERRADESLa RoCa

22 - CULTURAageNda

23 - ESCOLA D’ESCRIPTURA(iN)FideLitat

Nom: «Waka-waka»El «waka» rumor, més a prop de confir-mar-se. Gerard Piqué, jugador del FC Barcelona, ha publicat, a través d’un mis-satge al seu twitter, una fotografia amb la cantant colombiana Shakira. La imatge és de la celebració de l’aniversari de tots dos el passat 2 de febrer.

Lloc: EgipteEl país nord-africà és l’epicentre de l’aten-ció mundial per les manifestacions que els opositors al règim de Hosni Mubarak estan duent a terme a la capital del país, El Caire. Tot l'Egipte demana la retirada del poder del dictador egipci, que aviat farà 30 anys que és al poder.

Dada:0’1%L’economia millora en una dècima la pre-visió del Govern per al 2010. Segons l’úl-tim butlletí del Banc d’Espanya l’economia espanyola va caure un 0,1% en el conjunt de 2010, tot i que va tornar a créixer un 0,2% en el quart trimestre després d’ha-ver-se estancat en el trimestre precedent.

L'Hiperbòlic comença, amb aquest número, una nova etapa en la seva ja llarga tra-jectòria periodística. A partir d'ara, Edicat, l'empresa editora, suma esforços amb el Grup Nació Digital de cara a ampliar continguts i a una major diversitat en els canals de difusió dels diversos productes periodístics.En conseqüència, L'Hiperbòlic disposarà d'una major capacitat d'edició, un increment en la qualitat i diversitat dels continguts periodístics i accés a nous formats digitals que s'aniran desplegant al llarg dels pròxims mesos. Tot plegat, amb la intenció de consolidar aquesta publicació com a mitjà de referència dins l'àmbit universitari.La intenció és que L'Hiperbòlic guanyi en actualitat i profunditat, amb la incorporació de noves seccions pensades per atraure l'interès dels lectors i facilitar informació dels serveis que estan a disposició dels lectors que conformen aquest segment social.Tot plegat, amb una referència clara de país i essent conscients que L'Hiperbòlic s'adreça a una franja de lectors estratègica per a una llengua que necessita el suport de la comunitat universitària.

*Textos: Salvador Cot

deria.cat

L'Hiperbòlic avança

editorial

La il

. lust

raci

óFl

aixo

s

Sumari

OPINIÓ L’HIPERBÒLIC/90 FEBrEr 2011 _______________________________________________________________________________________________________________2

Ara ja ens pots trobar al FACEBOOK, TWITTER, SCRIBB i com sempre a DERIA.CAT

troba’ns!!!

SUBSCRipCiÓ: 1€ ([email protected])

Edita: Grup Nació DigitalPresident del Consell editorial: Josep Ritort.Cap de Relacions Externes: Jordi Sansalvador.Redacció i edició: Diego Giménez i Susana Perdomo.Assessorament lingüístic: Xavier BorràsAssessorament editorial: Antoni González.Impressió : ImprintsaDipòsit legal: B-48091-2007.

SCG Aquitània SLC/Dos de Maig, 270, b. 08025 Barcelona.Redacció: 90 433 52 96. [email protected]: 90 451 61 70. [email protected]: www.deria.cat

0'1%

Page 3: L'Hiperbolic 90

3L’HIPERBÒLIC/90 LA IMATGE _________________________________________________________________________________________________ FEBrEr 2011 3

T’agrada fer fotos? Ets un il.lustrador que vols fer conèixer els teus dibuixos? Si tens un espai web —com un Flickr o un Fotolog— no ho dubtis. Envia’ns les teves creacions a [email protected] i publicarem el millor a «Es busquen joves talents!».es busquen joves talents

Em dic Ingrid Picanyol, tinc 22 anys i visc a Vic, vaig estudiar fotografia artística durant tres anys a Barce-lona i posteriorment em vaig graduar en els Estudis Superiors en Disseny Gràfic a Vic. Actualment treballo a Suki Design Studio com a dissenyadora gràfica a Vic i paral·lelament combino la meva altra gran passió que és la fotografia. Amb vista a un futur molt proper tinc pensat preparar una exposició. El meu actual flickr combina treballs fotogràfics i de disseny gràfic

La fotografia va formar part d'una exposició d'un quants fotògrafs joves a Barcelona que va recórrer diversos emplaçaments. L'exposició prenia com a tema el dels mites clàssics i aquesta foto en con-cret representava La Musa. És el reflex d'una mirada crítica sobre la figura de la musa i de la forma amb què s'ha representat al nostre entorn més vulgar i quotidià. Una cosa així com la caiguda d'un mite o la musa: qualsevol de nosaltr@s.

La musa, d' Ingrid Picanyol - http://www.flickr.com/photos/ingridpicanyol

Page 4: L'Hiperbolic 90

Viu al màxim la teva vida universitària!

Implica’t en la lluita contra la fam i la pobresa al món!

APuNTA'T L’HIPERBÒLIC/90FEBrEr 2011 _____________________________________________________________________________________________________4

Tens molts motius per associar-te a un dels sindicats d’estudiants que formen part del CJB. Per què? Doncs perquè a través d’un sindicat d’estudiants podràs: - Defensar els teus drets com a estudiant. - Millorar la teva facultat, en tots els àmbits.- Treballar per un ensenyament públic i de qualitat.- Incidir per millorar els processos i espais de decisió

de la teva universitat. - Trobar assessorament i recolzament per als teus

problemes de gestió acadèmica.- Conèixer moltíssims joves universitaris d’altres es-

tudis i facultats.I, sobretot:- Viure al màxim la vida universitària!

Només cal que t’informis bé i triïs la teva opció. Aquí tens un llistat de les diferents entitats i dels seus webs perquè puguis conèixer-ne els plantejaments i com ho has de fer per formar-ne part i participar-hi. No deixis escapar l’oportunitat!

+Info a www.cjb.cat

L’any 2011 Mans Unides celebra la campanya 52. Continuem treballant per assolir l’objectiu irrenuncia-ble de la nostra missió: acabar amb la pobresa i la fam al món. Però, a més, aquest any, dins de les cam-panyes dedicades als objectius de desenvolupament del mil·lenni, hem vinculat la nostra a la reducció de la mortalitat infantil entre nens menors de cinc anys.

Sabem que la pobresa és el territori on germinen moltes injustícies que afecten tres quartes parts de la humanitat. En la mesura que aconseguim reduir els ni-vells de pobresa, analfabetisme, malaltia i desnutrició, disminuirà la mortalitat infantil. Segons UNICEF, «uns 29.000 nens menors de 5 anys moren cada dia per causes que es podrien evitar fàcilment». Parlem d'11 milions de morts a l’any i de més d’un terç dinfants que moren per malnutrició.Mans Unides convida a cada persona a assumir la seva pròpia responsabilitat en la construcció d’un món millor, i seguir defensant la «opció pels pobres».

Ets universitari a Barcelona? Sabies que el Consell de la Joventut de Barcelona (CJB) aplega a 10 entitats estudiantils que tenen presència a les universitats de la ciutat?

Mans Unides centra la campanya d’enguany en la lluita contra la mortalitat infantilTu també pots contribuir a fer un món més just

Acció Estudiantil (www.accioestudiantil.cat)

Associació de Joves Estudiants de Catalunya (www.ajec.cat)

Associació d’Estudiants Progressistes (AEP) (www.aep.cat)

Associació Internacional d’Estudiants de Ciències Econòmiques i Empresarials (www.aiesec.org/spain)

Associació Universitària Sin Vergüenza (www.sinver.org)

Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya (www.fnec.cat)

Magma-Associació per a Promoure la Recerca Jove (www.magmarecerca.org)

Moviment d’Universitaris i Estudiants Cristians http://mcjbcn.com/muec/

Sindicat d’Estudiants (www.sindicatdestudiants.net)

Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (www.sepc.cat)

Apu

nta'

t al C

JBAp

unta

't a M

aN

S U

Nid

eS

Per poder aconseguir estar més a prop de la consecució del quart objectiu del mil·lenni, Mans Unides fa una crida a aquelles persones que no es conformen amb la mera crítica destructiva i que saben que només és possible fer un món millor amb l’esforç individual de cada un de nosaltres. Mans Unides aglutina els esforços d’aquesta gent per donar-los una organització el més eficient pos-sible. No es tracta d’aportar més o menys, sinó el que està dins de les possibilitats de cadascú.

És per això que tot oferiment és benvingut, des d’una aportació econòmica, com a donant, fins a una mica de temps lliure, com a col·laborador. Fins i tot pots ajudar des de casa, com a cibervoluntari amb el des-envolupament de les nostres webs 2.0, com a redactor en línia o com a blogger. I si no pots col·laborar de cap manera, demostra el teu suport a Mans Unides en les accions d’activisme solidari al Facebook, al Twitter, al blog lafacultadinvisible.org, etc. Aquestes petites aportacions contribueixen a construir un món més so-lidari al Nord i un món més just al Sud.

Planta cara a l'immobilisme institucional dels governs i els organismes internacionals, passa a l’acció i di-gues prou a la passivitat que ens envolta i que ens impedeix actuar.

Agustí Cirera+Info a www.mansunides.org

Page 5: L'Hiperbolic 90

Els estudiants estaran més presents en el Consell Interuniversitari de Catalu-nya (CIC), l’òrgan que reuneix Govern i universitats, gràcies a la creació del Consell de l’Estudiantat. Aquest organisme nou neix amb la voluntat de millorar la coordinació interuniversitària, la participació i la representació dels estudiants a les universitats catalanes i amb l’administració. Aquesta és una de les mesures a favor dels estudiants que ha sorgit del grup de treball que es va constituir fa un any amb representants del Govern i dels universitaris.

Constituït com una subcomissió de la Comissió d’accés i afers estudiantils del CIC, el Consell de l’Estudiantat estarà compost pels representants dels estudiants de les universitats catalanes —presidents o portaveus dels consells de l’estudiantat o òrgan equivalent de cada universitat— més un represen-tant del Govern, que hi exercirà la secretaria.

Entre les competències d’aquest nou organisme hi ha debatre els temes d’interès interuniversitari que es proposin des del Govern o les universitats; coor-dinar els consells de l’alumnat de les universitats; re-presentar la veu dels estudiants d’educació superior, o preparar les reunions de les comissions del CIC on hi hagi representació estudiantil.

La constitució del Consell de l’Estudiantat és fruit de la feina feta pel grup de treball que es va constituir fa un any en el marc del CIC amb representants dels estudiants de les universitats catalanes, dels sindi-cats d’estudiants i del Govern. Aquest grup de treball ha acordat tota una sèrie de mesures a favor dels universitaris, que són les que el nou organisme de representació estudiantil haurà de treballar, priorit-zar i establir un calendari.

Aquestes mesures tenen la doble finalitat de po-tenciar la implicació i el sentiment de pertinença a la universitat dels estudiants en general i, a més a més, facilitar la feina dels representants estudian-tils i reconèixer la seva tasca.

«digues la teva sobre la universitat!»

Amb aquesta intenció, es proposa que els repre-sentants estudiantils tinguin un estand al Saló de l’Ensenyament; donar informació als estudiants nous sobre els seus representants i els òrgans de govern i gestió de les universitats en el moment de la matrícula; potenciar la informació sobre les elec-cions d’estudiants; elaborar una guia del represen-tant estudiantil; o convidar els representants dels estudiants als actes institucionals de les universi-tats i la Generalitat.

Govern, rectors i estudiants creen el nou Consell de l’Estudiantat, per millorar

la participació i la representació estudiantil a les universitats i amb la Generalitat

5L’HIPERBÒLIC/90 PuBLIREPORTATGE _________________________________________________________________________________________________ FEBrEr 2011

Maria Elena Maseras ribera, nascuda a Vila-se-ca, va ser la primera dona universitària de l’Estat espanyol. Es va matricular a la Facultat de Me-dicina de la Universitat de Barcelona l’any 1872, però no va ser fins el 1910 que una reial ordre del Ministeri d’Instrucció Pública i Belles Arts va autoritzar l’accés lliure i oficial de les dones a la universitat. Això passava set segles després de la fundació de la primera universitat de l’Estat.

Per commemorar l’efemèride, la Comissió Dona i Ciència del CIC ha impulsat la publicació del llibre Doctes, doctores i catedràtiques, que parla de la

situació de la dona universitària des d’una perspec-tiva històrica i tenint en compte aspectes diversos: laborals, socials, culturals, educatius, psicològics, científics, tecnològics, de recerca, etc.

Divuit experts de les universitats i d’institucions implicades en les polítiques d’igualtat de gènere han participat en aquest volum, editat per la Ge-neralitat. Les seves anàlisis serveixen per explicar el paper i l’aportació de les dones al món científic i docent en els darrers 100 anys, però també per recordar les desigualtats de gènere que encara existeixen.

UN sEgLE DE DoNEs UNivErsitàriEs

www.gencat.cat/universitatsirecerca

Page 6: L'Hiperbolic 90

ELs COCONvIdATs L’HIPERBÒLIC/90GENEr 2011 _____________________________________________________________________________________________________6

De la mà d’Òscar Andreu i d’Òscar Dalmau, La competència, programa que s’emet cada dia a Rac1 de 12:00 a 13:00 h, és un espai, com bé diuen els creadors, basat en fets reals. Una mirada àcida i crítica amb molt d’humor sobre l’actualitat diària. Conviden Secundèria a assistir a un dia d’emissió.

Després de fer cua amb un grup de 30 persones, que compten els minuts per sentir i veure com es fa el seu programa preferit, entrem a l’estudi. Les rialles no es fan esperar i si haguéssim de destacar un comentari que resumeixi l’experiència, aquest

«per ser escoltat més que sentit»

La competència

ens el brinda el «Justo Molinero» de la genial mà de l’Òscar Andreu: «La televisió són catorze polza-des d’imaginació, la ràdio és una imaginació que no cap en 14 polzades». Amb els Òscar i la Natza Farré en parlem de tot plegat.

Fa dos anys que feu el programa, oi?O.D. Sí, de fet aquesta és la segona temporada. Farà un any i mig que vam engegar el programa.

Minoria absoluta havia deixat el llistó molt alt. Sembla que en aquest any i mig heu superat totes les expectatives.O.D. Això ho dius tu. Ets molt amable. O.A. Ens conformem a igualar-lo, amb audiència,

El programa de ràdio, basat en fets reals, combina humor,

crítica i genialitat de la mà dels «Òscar»

Page 7: L'Hiperbolic 90

7L’HIPERBÒLIC/90 ELs CONvIdATs

amb el «carinyo» de la gent, amb continuïtat i, so-bretot, amb sous (riuen tots).

Com es prepara el programa?O.A. El programa es va fent durant tot el dia, durant 24 hores. Aquest és un dels avantatges de treballar amb xarxes socials. Fem una primera reunió a les nou de la nit, via correu electrònic, on fem una tria de temes d’actua litat, del que creiem que es parlarà. A partir d’aquí fem el que s’anomena l’esquelet del programa. Amb aquest esquelet, l’endemà a primera hora, aca-bem d’enllestir, escriure o actualitzar les notícies.

Per això dieu que el programa està basat en fets reals, oi?O.A. Sí, exacte.O.D. També, era un dels requisits de la direcció. Que el programa que substituís el Minoria fos un programa basat en l’actualitat diària. Nosaltres vam demanar no centrar-nos en política perquè no ve-nim del periodisme polític, com en Toni Soler o el Queco. En aquest sentit vam coincidir amb la direc-ció perquè és el que tenien en ment.

Com ho feu per seleccionar els fets que passa-ran a formar part del programa?O.D. No t’ho sabria dir..., per l’humor que puguin tenir. Mirem de no ser molt esclaus de l’actualitat en el sentit que si s’està donant molta importància a un tipus de notícia que no es pot aprofitar, això no és un problema. Per exemple, sovint prescindim de notícies que serien portada de diari per buscar-ne una de secundària amb més possibilitats per fer humor. Notícies que en boca dels personatges té molta més comicitat.

Com es crea un personatge? Com sabeu si fun-cionarà? N.F. La veritat és que els personatges es van fent grans a mesura que hem anat fent el programa i sense haver de meditar-ho molt. Fins i tot en el di-recte surten coses que després aprofitem. És una qüestió menys estudiada del que la gent es pensa. Es tracta de ser genis, i com que aquí tots ho som, les coses surten soles (riuen tots).

(A l’O.A.) Abans, al programa, has dit una frase fent el personatge del Justo Molinero que podria definir el que és la ràdio. Estàs d’acord amb ell?O.A. S’hi apropa, sí. A més, d’alguna manera, als homes, els fa una mica dones, ja que ens permet fer

més d’una cosa a l’hora. La força de la ràdio és que pots estar conduint i escoltant la ràdio. O.D. Tot i que, també és veritat que el nostre pro-grama està fet més per ser escoltat que sentit. Hi ha oients que ens diuen que per estudiar, per exemple, si que es posen música però amb el programa han d’estar atents. Pot ser pel ritme, també.

Què és el millor i el pitjor de la professió?N.F. El pitjor és el sou i que treballem tots els dies de l’any. O.D. És política de la casa que en dies festius, en què altres cadenes tenen programació especial, aquí es manté la graella normal. N.F. Tampoc no fem els festius locals, ja que el pro-grama és pertot Catalunya.O.D. Encara seria pitjor si fos a nivell estatal.N.F. Per això no fem ràdio estatal, per fer festa l’On-ze de setembre (riuen).O.A. (fent de Mohamed Jordi). Perquè jo no parlo castellà (riuen).

I el millor?O.A. Les vistes i perquè ve molt de gust treballar amb gent jove, d’esperit, i amb la ràdio líder del teu país.O.D. La immediatesa, també. Fent la comparació amb la tele, des de que escrius una idea fins que acaba sortint passa molt de temps i per moltes mans. Aquí una idea que has tingut a les deu, a les dotze l’has de posar en solfa. N.F. Aquest és un tòpic de la ràdio, però que és molt veritat. Tu mateix et pots fer més o menys les coses. A la tele necessites cinquanta persones per fer una cosa i aquí amb un micro t’apanyes bastant. O.A. Això t’ho diu la Natza que treballa amb llapis,

paper i la seva veu (riu).N.F. Jo no utilitzo ordinador perquè sóc al·lèrgica als teclats i ho faig tot amb ploma d’ànec. O.A. Ploma d’ànec, en mata un cada dia, i paper de calc (riuen).N.F. Sí, m’han fet un forat a la taula per posar la tinta (riuen).

Que recomanaríeu a un jove que es volgués de-dicar a la ràdio?N.F. Que estudiés econòmiques o qualsevol altra cosa. O.D. Que no ens foti la feina, no sigui cas.O.A. El peix ja està tot venut aquí. Poden estudiar infor-màtica i idiomes. O.D. Que estudiïn «inglés» i «internet» que és el futur. (riuen)N.F. Ara mateix, el periodisme i l’arquitectura són dos camps que no tocaria.

Què és el que creieu que ha de tenir un bon lo-cutor?O.A. Bàsicament, que se l’entengui, que tingui una bona dicció, mínimament acurada.O.D. Però tampoc és imprescindible, a vegades sents cada cosa a la ràdio. N.F. Jo ho trobo imprescindible. A mi em molesta molt que la gent no sàpiga dir les «erres» i estigui fent ràdio. De petita jo volia ballar, però era molt maldestra. No era lo meu. Amb la ràdio passa el mateix. Que parlin els que en saben.

*Textos: Diego Giménez

([email protected])

Fotos: Cedides

deria.cat

Foto: Roser Vilallonga / La Vanguardia

«Aquí una idea

que has tingut a

les deu,

a les dotze l’has

de posar en solfa»

Page 8: L'Hiperbolic 90

Poden comptar-se amb els dits d’una mà —i en sobren!— els casaments als quals ha assistit Jaume Pla, Mazoni, i no cal dir que la roba que ocupa el seu ar-mari s’allunya d’aquest tipus d’estilisme. Tot i això, el sisè disc d’estudi del músic i compositor de la Bisbal es titula Fins que la mort ens separi (Bankrobber, 2011). Després del partit entre l’esperança i l’eufòria que ja ens presentava fa un parell d’anys amb Eufòria 5 – Esperança 0, ara salten al camp dos nous jugadors. L’univers interior s’ha de batre en duel per fer-se sentir en el món exterior. Qui guanyarà el matx?

Amb un títol de referències tan clàssiques, la pregunta és obligada: Mazoni creu en l’amor per sempre? «No! He posat aquest títol per diverses raons. La primera, per-què el considero força anacrònic: avui en dia ja no cal que et separi la mort, ja et separes tu abans. La idea de l’amor com una cosa que es realimenta i que sempre creix la veig molt complicada. Sobretot en una generació que està més preocupada per satisfer els seus interessos que no els del seu entorn: que prefereix no tenir fills per mantenir el seu estatus de vida».

Mazoni divideix les cançons del seu nou disc en tres tipologieMazoni divideix les cançons del seu nou disc en tres tipologies diferents: «N’hi ha de desamor (i amor a la vegada), n’hi ha d’altres sobre la mort i també n’hi ha on plantejo històries, però, al contrari d’altres vegades, no les jutjo, ho faig sense prendre-hi partit». El músic bisbalenc ha volgut treballar especialment

les melodies d’aquest sisè disc. «És més oníric. Es podria dir que és com un pont entre els tres discos en català i el 7 Songs for a Sleepless Night (Bankrobber, 2003). És un retorn als meus orígens, però des de la perspectiva actual: un entremig amb coses de tots dos períodes».

Mazoni també reflexiona sobre la música i com ens influeix. «Quan ens fem grans ens costa molt més que ens toquin la fibra, amb pel·lícules o amb música per exemple. Aquells discos que et van im-pressionar als 15 o 17 anys... I no és que ara les coses siguin pitjors, sinó que nosaltres tenim la pell més dura. Però s’ha de fer l’esforç: no s’hi val a pensar allò que abans la música era més bona, sinó que has d’esforçar-t’hi per tenir una nova mirada, ser-ne conscient i seguir buscant». La música és, segons admet, una de les poques coses amb les quals es compromet. «Em considero bastant caòtic, vaig d’un cantó a l’altre, canvio d’opinió..., però quan faig un disc i s’ha

Mazoni, el cromosoma pop

acabat, és físic —ai del dia que els dis-cos no siguin físics!, m’hauré d’inventar alguna cosa. Els tinc tots allà guardats en una caixa, veig una cosa que existeix, és meva, ho he fet! Em dóna tranquil·litat.»

A Fins que la mort ens separi hi col·labora Sanjosex a «El cromosoma kamikaze» i el cor gospel Kèrigma a «Això nostre s’ha acabat (fos el que fos)». El nou treball es presentà en un concert exclusiu organitzat per Enderrock i Bankrobber, el dimecres 9 de febrer a la Casa Orlandai de Barcelona.

*Textos: Elisenda Soriguera

Fotos: Àlex D. Cardona

deria.cat

www.enderrock.cat

ALTAvEu L’HIPERBÒLIC/90FEBrEr 2011 _____________________________________________________________________________________________________8

Marcel crancImagina (Primeros Pasitos) Pop

El tercer disc del mallorquí Miquel Vicentsastre és una d’aquestes delicatessen a què

darrerament ens estem «malacostumant» els melòmans catalans, tal com passava als seus treballs anteriors, Animal fràgil (Blau, 2006) i Ara (Primeros Pasitos, 2008). Alliberat de la cotilla electrò-nica que li havia costat inevitables associacions amb el pop francò-fon de Dominique A, Marcel Cranc s’endinsa en la seva nova obra en territoris més orgànics. Més que imaginar, Cranc somia cançons amb un regust oníric, entre la faula («Caputxeta») i el somni de la infància més idealitzada («Asteroide B612»).

albert Pla i Joan Miquel oliverConcert a París (Blau/DiscMedi) Pop-rock

Aquest duet de cantautors tan ben valorats —i encara més

venerats— s’ha tret de la màniga un fals directe. Pretenen simular l’enregistrament d’un disc al mític Teatre Olympia de París, llençant la carnassa al mig de la pista, sense cap explicació, interpretant en aquest suposat teatre cançons ja clàssiques de la trajectòria d’ambdós, a més de «La rambla», de Quimi Portet, amb l’astre d’artista convidat. Òbviament, Joan Miquel Oliver i Albert Pla són personatges capaços de fer una gran broma càustica amb la quali-tat del seu art compositiu, però no hi ha gaire res de nou.

Yacine & the orien-tal GrooveParabòlic(Kasba Music) Fusió

Yacine Belahcene (Nour, Cheb Balowski) presenta un nou pro-

jecte que comparteix ara amb el músic d’origen grec Yannis Papa-ioannou (08001, Orquestra Àrab de Barcelona). Nascut en gran part arran de l’experiència d’haver compartit escenari fa un parell d’anys amb la formació francoalgeriana Speed Caravan, el nou grup de Yacine Belahcene sona més rocker i alhora més mediter-rani que mai, amb els llaüts —elèctrics o no— de Papaioannou.Yacine porta a Parabòlic cançons noves, revisions de peces de la seva trajectòria i, també, clàssics magribins.

El músic de la bisbal presenta el seu sisè disc d’estudi,

‘Fins que la mort ens separi’

Page 9: L'Hiperbolic 90

9L’HIPERBÒLIC/90 MúsICA INTERNACIONAL _________________________________________________________________________________________________ FEBrEr 2011

novetats

Kylie torna als nostres escenaris amb motiu de la gira mundial de presenta-ció d’«Aphrodite», el seu últim disc. Una nova oportunitat per tornar a ballar grans èxits del pop com «In your eyes», «Spinning Around», «Ca’t Get You Out Of My Head», «In my arms» o el seu úl-tim hit «All the lovers».

Després d’haver superat un càncer de mama i més de 20 anys de carrera a l’esquena, la diva torna a Barcelona dos anys després de la seva darrera visita.

Des del principi de la seva carrera, els esfor-ços de Minogue per ser pressa seriosament com a artista van ser obstaculitzats per la per-cepció que no era més que una estrella del pop fabricada a base d’explotar la imatge que havia creat durant la seva estada a la sèrie de televisió Veïns. Minogue va reconèixer aquest punt de vista però va assegurar que si es for-ma «part d’una companyia de discos, crec que fins a cert punt és just dir que hom és un producte manufacturat. Hom és un producte i el que es veu és un producte. Però tot això no vol dir que no hi hagi talent al darrere i que no es prenguin decisions creatives».

El 2000 va ser l’any de Minogue. L’artista va consolidar la seva credibilitat musical per haver mantingut la seva carrera més enllà del que els crítics havien previst. El diari Bir-mingham Post va assenyalar que «va existir una època, molt abans que ningú sentís a parlar de Christina Aguilera o Britney Spears, en què la cantant australiana, Kylie Minogue, va governar l’escena musical com a princesa del pop».

Amb Stuart Price als comandaments de la nau, «Aphrodite» és un disc que s’escolta d’una tirada. Minogue s’ha proposat fer un disc que no decebi i al qual, independentment de gustos, no se’l pugui titllar d’usar farcits o temes d’escassa qualitat per completar-lo.

El disc no només ha gaudit d’una producció espectacular de la mà de Price, que última-ment està especialment inspirat, sinó que ha pogut col·laborar amb Tim Rice-Oxley, de Ke-ane, que va escriure per a ella «Everything Is Beautiful», un mig temps més calmat i sense tanta perspectiva de taula de mescles.

*Textos: Redacció ([email protected])

Fotos: ACI Creativo

deria.cat

Kylie Minogue al Sant JordiL’artista australiana torna als escenaris per presentar «Aphrodite»

MISSIon BEll Amos Lee

Quart àlbum d’ Amos Lee produït per Joey Burns, de Calexico, banda que exerceix d’acompanyament en l’enregistrament. El disc compta amb convidats com Willie Nelson, Lucinda Williams, Sam Beam (Iron & Wine), Priscilla Ahn, Pieta Brown i James Gadson. Per Amos Lee, la clau del seu quart àlbum, Mission Bell, era prendre’s el temps suficient per pensar, escriure i gravar unes cançons que complissin amb totes les seves expectatives. «Els meus dos últims discos van ser una mica precipitats perquè viatjava molt i no tenia la tranquil·litat necessària», diu. «Per a aquest em vaig prendre un any i mig de temps per estar sol a casa i compondre. He passat més temps amb aquestes cançons que mai anteri-orment i crec que ha estat profitós.» Cançons com «Windows are rolled Down» i «Flower» capturen moments profundament personals, mentre «Stay» i «Out of the Cold» tracten dels sentiments de Lee sobre la vida i les seves ex-periències.

ThE lovE EP Corinne BAiLey rAe

Disc curt amb versions centrades en l’«amor». Amb cançons com «I wanna be your lover», de Prince, «Is this love», de Bob Marley, «Low red Moon», de Belly, «My love», de Paul Mc-Cartney, o el «Que serà serà», popularitzat per Doris Day. Totes, versions que Bailey rae des-criu com un «homenatge a alguns dels meus músics preferits, a més d’una conversa amb algunes de les meves influències musicals». Per això diu sobre Prince que: «Vaig conèixer Prince a Londres en el seu concert a l’O2 Are-na. Em vaig quedar sorpresa amb el concert, però fins i tot més impressionada per l’after-show que va fer després en una petita sala on va arrasar amb tot a la guitarra. M’agrada molt cantar música rítmica, per això fer aquesta cançó era com un somni».

lA jovEn DoloRES ChristinA rosenvinge

Inclou temes com «Desierto» i «Eva enamo-rada». El disc compta amb les col·laboracions de Steve Shelley (Sonic Youth) a la bateria, Jeremy Wilms en baix i guitarres; Charlie Bau-tista en guitarres i teclat; Aurora Aroca (Boat Beam) al violoncel, piano i cors; Benjamin Bio-lay, Geòrgia Hubley (Jo la tinc ) i el propi Wilms com a contrapunt vocal. El disc s’edita en una luxosa versió llibre disc amb tapes dures, i amb disseny de l’estudi alemany Hort. En la seva edició en vinil té un mastering especial, vinil de 180 grams, i una portada diferent. També s’ihi nclou el CD a l’interior.

Page 10: L'Hiperbolic 90

El mapa també pretén

que la gent prengui

consciència del lloc on

viu. «Qui perd el seu

paisatge, perd la seva

identitat.»

REPORTATGE L’HIPERBÒLIC/90GENEr 2011 _______________________________________________________________________________________________________________10

El 2009 TV3 va proclamar la Costa Brava —amb Josep Cuní— com el paisatge favorit de Catalunya. El programa, amb un notable èxit d’audiència i participació popular, ens va mostrar «el país com mai no l’havíem vist». I si és cert que algunes de les propostes eren les estampes catalanes més tradicionals —Núria, la fageda d’en Jordà o l’estany de Sant Maurici— la petita pantalla també va mostrar paratges menys presents a l’imaginari col·lectiu com l’Ebre, el Priorat, els Ports o el Collsacabra.

Però, en què es va inspirar TV3 per oferir aquest mosaic? En el mapa dels paisatges de Catalunya, una cartografia del territori català que representa el país en 135 paisatges, curio-sament, el mateix nombre que els diputats del Parlament de Catalunya. Tot plegat es tracta d’una simple coincidència ja que, tal com ex-plica Pere Sala, coordinador de l’Observatori del Paisatge, el treball es va fer sense tenir un nombre prefixat.

Però què és paisatge? La resposta no és fàcil i al llarg de la història la seva definició ha esdevingut un «cavall de batalla» entre diverses disciplines científiques. Des dels que l’han volgut reduir als elements físics i biològics d’un territori (pedres, animals i plantes) als que el veien tan sols com la representació artística de l’entorn. Però, en els darrers anys, les visions més integrades han guanyat pes. «És la interacció entre els ele-ments naturals i culturals que donen un caràcter particular, percebuda per la població que hi viu i la que s’hi desplaça», explica Pere Sala. De fet, societat i medi són dos elements indestriables ja que al llarg de les dècades hem «construït» paisatge sigui urbanitzant, conreant, gestionant boscos o pastures o, simplement, abandonant l’explotació d’un espai.

El mapa va sorgir a partir de l’elaboració dels set catàlegs de paisatge —un per cada futura vegue-ria— i de la definició d’unitats a partir d’elements com el clima, les formes de relleu, la vegetació, els usos del sòl, el patrimoni o elements percep-tius (textura, colors, formes...). I tot plegat donant importància a la participació ciutadana. Pere Sala explica que en diversos tallers es va demanar a la població «dibuixar el paisatge amb el qual es reconeixien» per definir-ne les característiques i també posar-hi nom. De fet, algunes de les 135 denominacions —per exemple la vall del Silenci o les Garrigues Altes— són fruit d’aquestes pro-postes. I és que el mapa —a banda de donar servei a les polítiques de planejament territorial i urbanístic— també pretén «que la gent prengui consciència del lloc on viu». En aquest sentit, pa-rafrasejant un popular refrany és clar que «Qui perd el seu paisatge, per la seva identitat».

POSAR EN VALOR ELS PAISATGES OBLIDATSEl mapa ha constatat una intuïció: Catalunya és un país molt ric i divers paisatgísticament. I també pot ajudar a canviar un imagina-ri col·lectiu que prima el verd i els paisatges muntanyencs, en especial els pirinencs, «per influència directe del romanticisme i del primer catalanisme polític», recorda Sala. La preemi-nència d’aquest arquetip paisatgístic ha deixat històricament massa de banda la «Catalunya seca», tot i ser pintada per Miró o Picasso i, si més no la litoral (la mediterrània), haver estat lloada pels noucentistes.

«Els paisatges reals també són uns altres i tots tenen molts valors», afirma el coordinador de l’Observatori del Paisatge que celebra que la situació s’estigui revertint. «Els darrers anys

han emergit en l’imaginari col·lectiu paisatges com els del riu i el delta de l’Ebre o altres com el Priorat». De fet, una de les conseqüències de la feina de l’Observatori ha estat la promo-ció turística, social i mediàtica de paratges amb denominacions desconegudes més enllà de les pròpies contrades, com els secans d’Utxesa, la vall del Llobregós, l’Ardenya-Cadiretes o el Llu-çanès entre d’altres.

*Textos: Arnau Urgell i vidal

Fotos: l’observatori del Paisatge

deria.cat

Catalunya, en 135 paisatges El mapa dels paisatges mostra

la gran diversitat del país

El paisatge, als instituts

L’Observatori del Paisatge, amb seu a Olot, té com a tasques principals tant el desenvolu-pament de les polítiques en la matèria —que han sorgit d’un conveni europeu i en què el nostre país se situa a primera línia conti-nental— com la difusió i promoció a nivell social. En aquest sentit el mapa —la tercera experiència després de la d’Anglaterra i la de França— ja s’ha inclòs en un dels llibres de batxillerat i és la base pels materials educa-tius per a ESO «Ciutat, territori, paisatge».

+INFO: www.catpaisatge.net

Page 11: L'Hiperbolic 90

L’HIPERBÒLIC/90 PuBLIREPORTATGE _________________________________________________________________________________________________ GENEr 2011

«Polseres vermelles» és una sèrie de 13 capítols de 45’, creada per Albert Espinosa i dirigida per Pau Freixas, que retrata, amb humor i tendresa, el dia a dia d’un grup de nens en un hospital infantil. A diferència d’altres sèries de ficció ambien tades en un hospital, a «Polseres vermelles» els metges cedeixen tot el protagonisme als pacients, en aquest cas cinc nois i una noia d’entre 10 i 15 anys que coincideixen en un hospital a causa de diverses malalties.

Sense defugir les circumstàncies especials en què es troben, la història d’aquests sis nens i adolescents mostra les vivències i situaci-ons pròpies dels nois i noies de la seva edat, però amb la diferència que el seu món és un hospital, i això fa que ho visquin tot amb una gran intensitat. Es podria dir que estem davant d’una sèrie de formació, un tipus de ficció on els protagonistes van desenvolupant, al llarg de la història narrada, la seva personalitat en aquesta etapa clau que va des de l’adolescèn-cia i la joventut fins a la maduresa. En aquest període es modela el seu caràcter, concepció

vitalista, la tendresa i el sentit de l’humor que caracteritzen tots els seus treballs. «Polseres vermelles» és una sèrie per a tots els públics, amb una gran intensitat emocional, que té com a nexe de la història les ganes de viure i l’afany de superació.

Per als autors «Polseres vermelles» és molt més que una ficció pensada per entretenir. És una ficció que té transcendència social i respon a una clara vocació de televisió pública.

TV3 afronta un repte per convertir aquest tema tan complex en una sèrie familiar, sense caure en la morbositat o el ridícul. La sèrie no tracta de malalties, sinó d’unes persones especials, els «polseres vermelles»; unes persones que, malgrat tot, són capaces d’afrontar la vida amb optimisme, afany de superació i ganes de viure.

*Textos: Redacció ([email protected])

Fotos: ACI Creativo

deria.cat

CristiNA (Joana vilapuig)Està ingressada per un cas d’anorèxia i veurem com passa per diferents fases de la seva ma-laltia. Ella creu que no té cap problema i que va ser ingressada a la força pels seus pares. Farà molts bons amics, especialment el Lleó i el Jordi.

JorDi (igor szpakowski)Li acaben de diagnosticar càncer de tíbia. El seu cas vertebrarà tots els capítols. Veurem com passa aquests tres mesos, si finalment té càncer, si ha de fer la quimio, si li amputen la cama... El Lleó l’ajudarà i recolzarà en tot i tots dos compartiran habitació... I també rivalitza-ran per la Cristina.

LLEÓ (àlex Monner)Té la cama amputada i es recupera a la planta infantil. Duu posades 4 polseres vermelles que no es traurà mai per demostrar d’on ve i quin és el seu rang. D’alguna manera, ja es coneix tot l’hospital perquè ha estat molts cops malalt en aquest i altres centres. És el veterà del grup que ajudarà la resta de la colla. Serà qui ini-ciarà tothom en el món hospitalari i qui crearà el grup dels Polseres Vermelles.

toNi (Marc Balaguer)Ha tingut un accident de moto. S’ha trencat tots els ossos possibles. Durant tres mesos anirà fent la recuperació. És un noi especial. Es con-vertirà en el membre més sincer del grup, i això el portarà a ser políticament incorrecte i, alhora, molt directe amb els seus comentaris i reflexi-ons. Té una relació especial amb el roc, el nen en coma, i és capaç d’escoltar-lo. A través seu, el roc es comunicarà amb la resta del grup.

roC (Nil Cardoner)Està en coma des de l’inici de la sèrie, però la seva veu en off — alegre i infantil— ens ex-plicarà tots els capítols i ens farà els resums del que veiem i sentim. És com si estigués despert a la seva manera i observant-ho tot. Va tenir un accident en una piscina i quan l’en van treure ja estava en coma. Sa mare se’n sent molt culpable.

igNAsi (Mikel iglesias)És el més fatxenda de tots. Un nen acostu-mat a ser el líder i a humiliar alguns companys de classe. El seu pas per l’hospital canviarà la seva personalitat. Descobrirà el valor de l’amistat i del respecte i, també, haurà d’apren-dre a acceptar la seva malaltia. Comparteix habitació amb el roc, del qual aprendrà mol-tes coses. Els seus pares estan massa ocu-pats per a visitar-lo sovint. L’Ignasi s’adonarà que potser no té tants amics com creia, perquè ningú de la classe anirà a veure’l, però farà nous amics a l’hospital.

polseres vermellesLa sèrie, creada per Albert Espinosa i dirigida per Pau Freixas,

apropa l’experiència vital de sis joves en un hospital

del món i destí, en contacte amb la vida, que li serveix d’escola d’aprenentatge a través de les més diverses experiències. En aquest cas l’escola d’aprenentatge és un hospital.

Per recrear l’ambient, la sèrie aprofita la dila-tada experiència d’Espinosa en el món hos-pitalari —va passar deu anys de la seva vida ingressat en hospitals i des d’en fa cinc fa con-ferències a hospitals d’arreu— i, també, el to

+info: www.tv3.cat

Page 12: L'Hiperbolic 90

La campiona del món de trial acaba d’arribar

d’Argentina, on ha guanyat el Dakar

De petita li feia enveja quan el seu pare marxava amb el seu germà a fer trial. Fins que ho va pro-var i des de llavors no ha pogut parar. Deu vegades campiona del món, nou d’Europa i en la seva primera participació s'enduu el Dakar. La perseverança, l’esforç i la lluita pels somnis són alguns dels valors que ens ensenyen els campions.

«No m’agrada perdre ni a la Play»

En trial, 10 vegades campiona del món, 9 d’Europa i ara acabes d’arribar del Dakar amb el títol de campiona femeni-na. Com ha estat l’experiència?L’experiència ha estat molt maca. No m’espe-rava fer un resultat tan bo. Ha estat complir un somni i, a més, em quedo amb molt bons re-cords, molt bones vivències... Ha estat fantàstic.

L’ajuda d’Arcarons ha estat fonamental?Totalment, perquè m’ha intentat ensenyar, en un any, tots els seus coneixements del Dakar.

I el fet que hagi vingut de motxiller, que hagi estat a prop durant la carrera, el dia abans comentar l’etapa..., tot això ha estat molt im-portant perquè tot hagi anat tan bé. Hi ha moltes diferències amb el trial?Sí, és totalment diferent. No té res a veure. El trial et dóna molt bona base per a qual-sevol esport de motor. Es tracta d’un esport d’habilitat i al Dakar és tot nou: hi ha velocitat, navegació i són 15 dies de carrera, que això tampoc no ho havia viscut mai.

ENTREvIsTA L’HIPERBÒLIC/90FEBrEr 2011 _____________________________________________________________________________________________________12

Page 13: L'Hiperbolic 90

tAL CoM rAJA

Data i lloc de naixement: 11/12/1985 a BarcelonaUn grup de música: ColdplayUna pel·lícula: Braveheart i La vida es bellaUn llibre: qualsevol del Ken Follet Plat que cuines millor: pa amb tomàquet (riu). Cuino fatalUna mania: no en tincUna qualitat: perseverançaUn somni: continuar sent feliçUn viatge: a AustràliaTens fama de ser molt: tossuda

13L’HIPERBÒLIC/90 ENTREvIsTA

Si haguessis de triar, amb quin et quedes?Amb els dos. No puc triar. És diferent. El trial l'he fet tota la vida i és el meu esport, però el Dakar també m’ha agradat molt. Tens pensat presentar-te a la propera edi-ció del Dakar?Sí, espero tornar-hi l’any que ve.

Si anem als orígens, quin és l’impuls ini-cial que et porta al món del motor?

És el que vivia a casa perquè el meu pare i el meu germà feien trial. Em moria d’enveja quan els veia marxar amb moto i jo no podia perquè era

massa petita. A més, era una nena molt moguda i m’agradava provar coses

noves. Vaig provar la moto i em va encantar. Com es forja una campiona?Amb molta passió pel que faig, crec que això és el més important, i amb molt de treball i esforç.

Com a dona, t’has sentit recolzada o en-cara hi ha molts estereotips associats al motor?La majoria de vegades m’he sentit recolza-da, però sempre hi ha excepcions i casos en què sents que la gent no et rep molt bé. Però, normalment he tingut sort. Què aconsellaries a un jove que es vol dedicar a la competició?El que jo feia de petita. M’agradava molt i hi posava molta afició i molt treball. Fins que no em sortia una cosa no parava. Era molt perseverant. També has de tenir es-perit competitiu, t’ha d’agradar i has de portar bé la pressió, però això són coses que també s’aprenen.

«El trial et dóna

molt bona base

per a qualsevol

esport de motor»

«Quan faig alguna

cosa m’ho prenc

molt seriosament»

Quins són els teus projectes de futur?Intentar guanyar el mundial de trial femení, també competiré en el mundial d'Enduro femení, on espero millorar el tercer lloc de l’any passat, i m’agradaria tornar a partici-par al Dakar de l’any vinent. T’imagines una vida sense competició?No, perquè sóc molt competitiva en tots els aspectes de la vida i quan faig alguna cosa m’ho prenc molt seriosament i no m’agrada perdre ni a la Play. No, no m’ho imagino. Què signifiquen per a tu les motos? Han estat la meva vida i tota la meva vida gira al seu voltant. Els n'estic molt agraïda.

*Textos: Diego Giménez

([email protected])

Fotos: ACI Creativo

deria.cat

Page 14: L'Hiperbolic 90

DEU rEgLEs iMprEsCiNDiBLEs

Els dermatòlegs proposen seguir deu regles senzilles per evitar problemes cutanis a l'hivern:

1. Protegeix bé la pell, especialment cara i mans, amb una hidratació adequada.

2. Cuida els llavis amb protectors labials hidratants i evita humitejar-los amb freqüència, especialment amb saliva, ja que s'irriten.

3. Nens i ancians tenen una pell especialment sensible i és freqüent que apareguin sequedats, fissures o escates. Cal extremar les cures.

4. Compte amb el remull excessiu. No abusis de dutxes o banys i evita sabons enèrgics, tria sabons suaus apropiats al tipus de pell.

5. El sol crema igual o més que a l'estiu. No oblidis la fotoprotecció si vas a la neu, els raigs solars potencien el seu efecte en reflectir-hi.

6. Compte amb els canvis de temperatura quan entris o surtis d'un local. El pas de fred a calor o vicever-sa és negatiu per a la pell, especialment en pells sensibles.

7. Usa roba i calçat de fibres naturals. Evita el calçat o roba no transpirable o irritant.

8. La psoriasi i la dermatitis atòpica empitjoren a l'hivern, igual que altres malalties cutànies. No oblidis visitar el dermatòleg.

9. Si a casa hi ha persones amb pell seca, sensible o amb malalties cutànies que empitjoren a l'hivern, augmenta la humitat ambiental amb algun humidificador o un sistema d'humidificació ambiental, posa tovalloles humides o un sistema similar sobre radiadors i focus de calor que ho permetin.

10. Cuida la teva pell i la de la teva família a l'hivern. Davant qualsevol dubte o problema cutani, vés al dermatòleg

Les mans, els peus, les orelles! Són zones especialment sensibles al fred que pateixen pitjor que la resta del cos els rigors de l'hivern. És habitual, per exemple, que els llavis es tallin, que els peus facin mal perquè són com glaçons de gel, que la pell de les mans es ressequi… Necessiten cures especials i molta protecció.

Encara que els humans siguem capaços de viure en els llocs més inhòspits, gràcies al fet que la nostra intel·ligència ens ha permès desenvolupar màquines i energia per adequar el nostre entorn, la veritat és que encara som animals de sang calenta. I la circulació san-guínia i el fred no es porten bé. El fred alenteix la circulació i disminueix, per tant, l'aportació de sang a les extremitats, les parts més llun-yanes del cor i les menys vitals.

És una reacció absolutament natural: si fa un major esforç per mantenir constant la tempe-ratura, el cos es protegeix i activa els seus mecanismes de defensa, contreu els vasos sanguinis perifèrics per evitar perdre calor i envia la sang als òrgans vitals, entre els quals no es troba la pell. És per això, per exemple, que els alpinistes pateixen de congelació pri-mer en els dits de peus i mans. Sense arribar a aquests extrems, aquesta és també la raó de l'aparició dels molestos penellons, unes protuberàncies vermelles i doloroses al tacte

i al frec que apareixen en mans i peus, prin-cipalment en els dits, però que també poden sortir a les orelles o a la cara. Hi surten pel fet que el fred i la humitat han glaçat aquesta zona i, si no es cuiden com cal, es poden pro-duir úlceres i infeccions.

També, hi ha persones que, davant el fred, pa-teixen problemes de dolor a les cames mentre caminen. Sol ser un problema associat a una mala circulació de retorn o a la presència de varices. Encara que sembli que la calor pot evitar-ho, mai no s'ha d'aplicar calor sobre aquestes cames ni acostar-les a estufes o ca-lefactors, ja que s'agreujarien els problemes circulatoris. En aquests casos, cal consultar amb el metge.

TENdèNCIEs L’HIPERBÒLIC/90GENEr 2011 _____________________________________________________________________________________________________14

OK

K

KAE

ECSoS!

Zones sensibles al fred

El fred alenteix la circulació i

disminueix l'aportació de sang a les

extremitats

Page 15: L'Hiperbolic 90

15L’HIPERBÒLIC/90 REPORTATGE

Entre les zones que més pateixen a l'hivern hi trobem:

ULLS i LLaViS. La pell del contorn dels ulls i dels llavis és una de les zones més de-licades de tot el cos a causa, bàsicament, de tres factors: la fragilitat de la pell, molt fina i poc espessa; la presència de multitud de capil·lars sanguinis, i l'acció continuada de contraccions musculars. Aquesta és la causa que el fred tendeixi a provocar inflor sota els ulls, que pot arribar a convertir-se en bosses i ulleres que de-semboquin en fines arrugues. Una cosa que pot passar, també, a la comissura dels llavis i sobre el llavi superior (la línia bigoti). Sense comptar amb el fet que el fred causa deshidratació, una cosa que ataca especialment a les mucoses si estan a la intempèrie i desprotegides, com pas-sa amb els llavis. És per això que cal aplicar un

bàlsam labial adequat diverses vegades al dia i protegir aquestes zones de l'acció de l'aire amb bufandes, ulleres, etc.

oReLLeS. Són especialment vulnerables a causa tant de la seva alta vascularització com a la seva pell fina i la seva estructura, separada de la resta del cap. Sol ser el primer lloc on sentim el fred. Cal protegir sempre amb cremes riques que continguin filtres solars, i tenir la pre-caució de tapar-les amb gorres o bufandes.

CoLL i eSCot. Encara que tornen a estar de moda els colls de cigne i els jerseis de llana, i aquest hivern potser pateixin menys fred, la veritat és que ambdues zones solen estar a la intempèrie com la cara, però no solem prote-gir-les amb la mateixa dedicació. Gran error: el coll evidencia, abans que cap altra part del cos, el pas dels anys i, encara que l'escot no pateixi les arrugues i el despenjament propis del seu veí, és una zona propícia a l'aparició de taques. Protegir-los és tan senzill com allargar la mà amb la hidratant facial cada matí i fer que arribi al coll i l'escot, encara que és molt millor recórrer a productes específics per a aquesta zona, ja que contenen tensors i desinfiltrants més actius que les cremes facials.

MaNS i peUS. Les extremitats són espe-cialment sensibles al fred per raons purament fisiològiques: com hem dit, estan més lluny del cor i la sang alenteix la seva circulació quan fa fred. A més, les mans solen estar constantment exposades a l'aire i toquen aigua amb molta assiduïtat, de manera que es tornen fràgils, poroses i deshidratades. Els peus, encara que no es mullin tant, suen més embotits en botes i gruixuts mitjons, de manera que també tenen la humitat assegurada. Per a ambdós és ne-cessari l'ús d'una crema específica, ja que les hidratants corporals són massa lleugeres per a aquestes zones tan agredides i que, per de-fensar-se, solen assecar i engrossir la pell. Cal evitar sabons i productes de neteja agressius perquè no clivellin. En el cas dels peus, sovint és convenient i molt agradable recórrer als banys d'aigua calenta, després dels quals cal

aplicar una crema nutritiva i deixar-los respirar a casa, amb mitjons de fibres naturals i un calçat que permeti que s'airegin.

*Textos: Per Àngels Marín i Elisabet Parra

(http://bellezaactiva.com)

Fotos: ACI Creativo

deria.cat

vULL UNA sopA

El cos és més savi del que pensem, potser perquè encara que no ens n’adonem té memòria fisiològica i una tendència a l'autoprotecció que de vegades des-estimem des de la nostra racionalitat. A l'hivern sol venir de gust un bon brou de pollastre casolà que poques vegades ens subministrem, acostumats com es-tem a menjar qualsevol cosa ràpidament. Per què ve de gust un brou de pollastre? Primer, perquè com altres líquids calents, té propietats antiinflamatòries i redueix l'excessiva mucositat i la congestió de les vies respiratòries, cosa freqüent a l'hivern i que quan no desemboca en un refredat ho fa en una grip. A més, el brou és ric en minerals, imprescindibles per a la rege-neració cutània i la fortalesa de la nostra coberta protectora. I la seva aroma té efectes comprovats sobre l'ànim, ja que produeix una certa estimulació i eufòria. T'has fixat com reconforta només olorar-lo? Doncs bé, hauràs comprovat com és d'efectiva l'aromateràpia. I el cos sovint sap bé el que vol, i ho demana. Només cal escoltar-lo.

Page 16: L'Hiperbolic 90

La popular beguda podria haver estat creada fa uns 10.000 anys

Avui en dia podríem dir que no hi ha persones que no coneguin la cervesa. El que potser molts poden no saber és que la beguda té una història que es remunta segles enrere o que el color i els tipus de cervesa depenen, entre altres factors, dels graus de cocció de la «malta».

Històricament, la cervesa va ser desenvo-lupada pels antics pobles elamites, egipcis i sumeris. Les evidències més antigues de la producció de cervesa daten del 3500 aC i van ser trobades a Godin Tepe, a l’antic Elam (actual Iran). Alguns la situen con-juntament amb l’aparició del pa entre el 10.000 i el 6.000 aC per la semblant pre-paració. Sembla ser que les cerveses pri-mitives eren més denses que les actuals. Segons la recepta més antiga coneguda, el papir de Zòsim de Panòpolis (segle III), els egipcis elaboraven la cervesa a par-tir de pans d’ordi poc cuits que deixaven fermentar en aigua. Antigament a Orient s’usava arròs i també bambú.

Les restes arqueològiques més antigues de producció de cervesa a Europa van ser descobertes al jaciment de la vall d'Ambro-na, dins el terme municipal de Miño de Me-dinaceli (Sòria, Castella i Lleó) i daten del 2400 aC. També, s’han trobat evidències arqueològiques d’elaboració de cervesa en el jaciment de Genó, a Aitona (Segrià, Catalunya), després dels treballs de recer-ca arqueològica, dirigits pel professor José Luis Maya González, que han establert que aquestes restes arqueològiques data-ven del 1100 aC.

Els celtes coneixien l’elaboració de la cervesa i van portar amb ells aquest co-neixement quan es van estendre per la península Ibèrica. Amb el pas dels segles, sobretot a partir de la romanització, la Medi-terrània es va consolidar com una zona bà-sicament vinícola mentre que la cervesa es produïa al nord i centre d’Europa i adquiria la forma de la cervesa que coneixem avui en dia. D’aquesta manera, s’estén l’ús del malt (ordi germinat) com a ingredient principal i també es comença a introduir l’ús del llúpol

La cervesa, un univers de sabors

com a aromatitzant. Aquesta planta canna-bàcea confereix a la cervesa el seu sabor amarg característic, alhora que n'afavoreix la conservació.

L’any 1516, el duc Guillem IV de Baviera va redactar la primera llei que fixava què s’entenia per cervesa. Aquesta llei de pu-resa (Reinheitsgebot) establia que només es podia utilitzar aigua, malt i llúpol per ela-borar la cervesa.

La cervesa va començar a recuperar la seva presència social a l’Estat espa-nyol a partir del regnat de l’emperador Carles I, que va portar mestres cerve-sers d’Alemanya.

Si voleu gaudir d'aquestes varietats us podeu apropar a la botiga 2D2Dspuma al carrer Manigua número 2 de Barcelona. La cervesa mereix el mateix reconeixement que altres productes gastronòmics, però encara cal desterrar molts falsos mites: que és una beguda simple i grollera, de pobres, que s'ha de prendre molt freda, que totes són iguals i és igual com es beguin, que només serveix per acompanyar aperitius perquè no és digna de l'alta gastronomia, etc. 2D2Dspuma pretén difondre, d'una for-ma rigorosa i seriosa, la cultura cervesera, sense perdre de vista la seva vessant lúdica i el seu potencial de socialització.

*Textos: Redacció ([email protected])

Fotos: ACI Creativo

deria.cat

REPORTATGE L’HIPERBÒLIC/90FEBrEr 2011 _____________________________________________________________________________________________________16

BaRReJa deL gRaAquesta etapa consisteix en la barreja en sec dels diver-sos grans, maltats o no, que intervenen en la recepta. La proporció dels constituents defineix el perfil del gra, el color i la transparència de la cervesa.

iNiCi de La MaCeRaCiÓEs llença el gra en aigua a una temperatura de 67 º C.

La MaCeRaCiÓ Cal sotmetre la barreja anterior a una sèrie d’operacions destinades a activar diversos enzims que redueixen les cadenes llargues de sucres en altres de més simples i fer-mentables. Principalment, es tracta de fer passar la barreja per diverses etapes més o menys llargues de temperatura.

FiNaL de La MaCeRaCiÓQuan l’elaborador considera que la barreja conté tots els elements necessaris per a la seva recepta, atura totes les operacions químiques i porta aquesta mescla a la tempe-ratura de 82 °C, amb què destrueix tots els enzims.

FiLtRaCiÓCal retirar el gra de la mescla. Això es fa per filtració. El resultat és d’una banda el most, un líquid que con-té tot allò que l’elaborador ha extret del gra i que es troba dissolt en aigua, i d’una altra el gra sobrant o bagàs que normalment s’usa en alimentació animal.

CoCCiÓ i addiCioNS de LLúpoLL’elaborador sotmet el most a una cocció d’entre un quart d’hora i dues hores. Aquesta cocció serveix principalment per destruir tots els microorganismes que hagin pogut introduir-se en el most. Té, també, altres funcions tècniques com ara el control del pH del most, etc. Durant aquesta etapa s’introdueixen els llúpols. Els que aporten principalment amargor s’afe-geixen al principi mentre que els aromàtics entren al final de l’etapa, ja que són més volàtils. Acabada aquesta operació, es procedeix a retirar les restes de llúpol. En aquest moment, el most és un brou de cul-tiu que podria infectar-se ràpidament.

Elaboració

DammLa més coneguda a Catalunya és Damm. Els alsaci-ans August Kuentzmann Damm i el seu cosí i mestre Joseph Damm s’instal·laren a la ciutat de Barcelona, i el 1876 van obrir una fàbrica de cervesa al número 27 del carrer Viladomat, l'anomenada Antiga Fàbrica Damm. També van ser fundadors de la cerveseria Cambrinus situada a la Rambla, en una època en que la cervesa era un producte exòtic i de luxe.

Page 17: L'Hiperbolic 90

17L’HIPERBÒLIC/90 REPORTATGE

EstilsEls estils constitueixen famílies de productes que presenten similituds en l’elecció de matèries i en procediments. Els principals estils són:

BaiXa FeRMeNtaCiÓ

BockDoppelbockExport (Dortmunder)Pils alemanya/Pils TxecaLager (Münchner Helle)DunkelbierSchwarzbier Vienna

LambicGueuzeKriek CireraFrambozen GerdLambic aux fruits Altres fruitesFaroMarsCerveses tradicionals d’ Àfrica (cervesa de sorgo) o d'Amèrica Llatina (cervesa a força de blat de moro com Tesgüino)

aLta FeRMeNtaCiÓ

FeRMeNtaCiÓ eSpoNtàNia

ESTILS BELGA/ FLAMENC/HOLANDèSCervesa d’abadia Bière d’abbaye.Cervesa trapista Bière trappiste. (feta per monjos trapistes)Cervesa dubbel Bière dubbel. (Abadia fosca)Cervesa trippel Bière trippel. (Abadia clara)Cervesa fruitada Bière aux fruits.Cervesa ambrée (color d’ambre)Bière blanche/Witbier. (blanca o «de blat»)Cervesa blonde Bière blonde. (Lager)Cervesa brune (Negra)Cervesa épicée (amb especies)Cervesa rossa forta Bière blonde forte.Cervesa vermella (de fermentació mixta)Cervesa de saison (de temporada)Cervesa scotch (d’estil escocès)Cervesa pils belgaCervesa Vieille brune (fosca, més aviat fermentació mixta entre alta i espontània)

ESTILS ALEMANySAltbierKölschrauchbierSteinbierWeizenbier o Weissbier (blanca o «de blat»)

ESTILS BRITàNICSBarley Wine (Vi d’ordi)Bitter ordinary Bitter/Special Bitter/Extra special Bitter(ESB)Strong BitterMild AleBrown AleIrish AlePale AleIndian Pale AleMild AleOld Ale (També Owd ale) (A Escòcia: Wee Heavy)Cervesa porterScottish AleStoutStout imperialGolden Ale o Summer Ale

ReFRigeRaCiÓCom que no es pot inocular el llevat a temperatures més altes que 35 ºC, i per evitar que qualsevol altre microorganisme entri en el most, es refreda al més rà-pidament possible.

iNoCULaCiÓ deL LLeVatL’elaborador introdueix el cultiu del llevat que ell mateix ha desenvolupat o que ha obtingut en un banc de llevat.

FeRMeNtaCiÓEl llevat, primer, es reprodueix consumint l’oxigen contingut en el most. És l’etapa espectacular en què es pot veure una gran quantitat d’escuma i un im-portant bombolleig. Quan s’acaba l’oxigen, el llevat comença a consumir el sucre i el transforma en alco-hol i anhídrid carbònic. Aquestes etapes poden durar entre una i tres setmanes. Al final d’aquest temps les cerveses Lager (de baixa fermentació) industrials són filtrades, pasteuritzades, envasades amb un afegit de CO2 i distribuïdes.

SegoNeS FeRMeNtaCioNSLes cerveses més artesanes són envasades amb addi-cions de sucre (o de most) i de llevat fresc. Això provo-ca una segona fermentació a l’ampolla, responsable de l’efervescència de la cervesa.

MadURaCiÓNormalment, les millors cerveses reben un temps pru-dencial de maduració en ambients controlats per afavo-rir la segona fermentació i el desenvolupament adequat de gustos i aromes. El temps de maduració pot anar de dues setmanes a tres mesos. Alguns tipus de cervesa ja fets per a ser madurats durant molt de temps poden ser sotmesos a maduracions de fins a tres anys.

Page 18: L'Hiperbolic 90

PETITs ANuNCIs L’HIPERBÒLIC/90FEBrEr 2011 _____________________________________________________________________________________________________18

gUia JoVe MoDA EDUCACiÓ sErvEis Nit

el centre de formació dels professionals financersL’IEF és reconegut, des de fa quasi 20 anys, com la institució de referència en formació bancària i financera. Fundat per les principals entitats de crèdit espanyoles, ofereix des de programes de postgrau i de preparació per a les principals certificacions professionals fins a seminaris i cursos d’especialització en les últimes innovacions financeres. institut d’estudis Financersgran Via 670, 08010 Barcelonatelf: 90 412 44 31Fax: 90 412 10 [email protected]

www.iefweb.org

T’agrada el Turisme?Adscrits a la primera Universitat en recer-ca turística del país, amb nosaltres podràs cursar des de Cicles Formatius de Gestió d’Allotjament Turístic, Agències de Viatges o Informació i Comercialització Turística fins al nou Grau en Turisme amb 5 idiomes inclo-sos en el preu.

Una borsa de treball amb més de mil ofertes de feina i de pràctiques. Inscripció ja oberta, codi D81038. Descobreix per què som líders en Turisme a Barcelona.

C/Rocafort, 104 Tel.: 90 426 98 22. www.mediterrani.com

Escola Universitària de turisme, oci i gestió Hotelera

c/ Aragó, 55. Barcelona - Tel.: 90 227 80 90 - [email protected]

MàstErs EN tUrisME- organització de Congressos- Promoció i Publicitat Turística- Direcció d’Empreses d’Intermediació Turística

Centre adscrit a:

grAU EN tUrisMECentre adscrit a:

t’obrim les portes al món · Hostessa de Relacions Públiques· TCP Tripulant de Cabina de Passatgers,· Hostessa i Auxiliar de vol· Relacions Públiques i Màrqueting· Secretariat Internacional d’alta direcció· Agent de viatges

passeig de gràcia, 66 (Barcelona)

tel.: 90 215 88 66

[email protected]

www.formatic-barna.com

Page 19: L'Hiperbolic 90

19L’HIPERBÒLIC/90 ORIENTA’T AMB EduCAWEB__________________________ _______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________ FEBrEr 2011

Aprèn a memoritzar

iNtErEssANt...

Sabies que una nit sense dormir re-dueix la capacitat d’assimilar conei-xements gairebé en un 40%? Doncs, sí, segons demostra un estudi de Matthew Walker, de la Universitat de Califòrnia, a Berkeley. El son neteja la memòria a curt termini i deixa espai lliure per a més informació.

Sabies que la repetició és eficaç per consolidar la memòria? Segons un estudi cerebral realitzat a Sevilla, la repetició com a mètode d’aprenentatge és una forma natural i eficaç que posa en relleu el mecanis-me que utilitza el cervell per desar la informació en la memòria.

Perquè la teva memòria estigui pràctica-ment al 100% del seu rendiment, és ne-cessari fer-la treballar, per això Qestudio et dóna a conèixer una sèrie d’exercicis previs a la memorització que poden aju-dar a obtenir millors resultats.

Creació d’imatgesUna peça clau per a la memòria és exercitar l’habilitat de representar a la ment allò que interessa retenir. Per treballar la creació d’imatges, primer s’ha de començar amb paraules sen-zilles, com gat, camió, far... Qualsevol paraula, l’important és que s’imagini molt detalladament, hom ha de ser capaç de concretar-ne els colors, les formes i, fins i tot, els sons, les olors i els sabors...

El pas següent és intentar representar altres paraules més abstractes com alegria, angoixa, premonició, etc.

aprendre a estructurar i ordenarSer estructurat ajuda la ment a retenir mi-llor la informació, perquè el que està ben ordenat i organitzat és més fàcil de me-moritzar. Hi ha un joc que ajuda a crear i endreçar paraules. És molt fàcil, només s’han de pensar unes paraules i desorde-nar les lletres perquè l’oponent les hagi de tornar a ordenar i desxifri els termes. Per exemple, què volen dir aquestes pa-raules?· tadnbi· iacoenrito· agfmlactue· pdarenre

Al final del text trobaràs la solució.

definirEspecificar l’objecte o l’acció és un punt im-portant per facilitar les habilitats implicades en la memorització. A l’hora de definir es pot cercar primer el concepte genèric i després afegir la descripció de les característiques pròpies de l’acció o l’objecte.

CompararEs reté millor allò que s’ha comparat amb elements similars, ja que tota comparació implica un cert grau d’atenció.

SintetitzarUna bona ajuda per a la memòria és el resum. Traient la idea principal d’allò que s’estigui estudiant i eliminant-ne els ele-ments superflus, la ment podrà retenir la informació veritablement rellevant.

Un bon exercici per aprendre a condensar la informació és resumir, per exemple, el contingut d’aquesta secció, i després tor-nar a sintetitzar el que ja s’ha resumit.

La memòria és la facultat psíquica amb la qual es reté i es recorda el passat

associar paraules o vivènciesL’associació permet recordar dates, noms o accions, ja que relacionar dades o infor-mació rellevants que costa recordar amb paraules similars o vivències pròpies aju-da a memoritzar.

A l’hora d’estudiar és important que es tingui la ment disposada a absorbir tota la informació que se li dóna, però també és primordial que es tingui una actitud po-sitiva, ganes d’aprendre i interès per allò que s’ha d’estudiar. És molt important que s’estigui concentrat en el que s’està fent.

Solucions: Bandit, orientació, camuflatge i aprendre

*Textos: PEducaweb / Fotos: Aci_

creativo

deria.cat

www.qestudio.cat +info: www.educaweb.cat

Page 20: L'Hiperbolic 90

Maria Lapiedra

Hola, sóc la Maria Lapiedra. Ja sé que no fa falta que em pre-senti: segur que alguns ja em coneixen per la meva famosa publicació a la revista Muy In-teresante. Sí, la de la literatura universal contemporània. Una altra minoria potser em coneix per les meves aparicions en el món del cor. Als altres us en-canta fer-vos palles.

Ara ve quan les noies pregunten als seus nuvis si segueixen la literatura contemporà-nia per veure si són dels que es fan palles. Perquè si segueixen el món del cor, és que són gais. O pot ser no, potser no són gais. Potser es només una invenció. Potser fan com en Boris Izaguirre, que no és gai, però se'l fa perquè les noies no protestin quan els toca els pits. Que sí, que jo sé que és una cosa que als nois els fa molta ràbia, veure altres nois que, perquè són gais, els deixem que ens toquin els pits. I que ens

toquin el cul. I que ens mengin la figa... Però només perquè són gais. No passa res. Fins i tot ens fa gràcia.

Si hi ha una tàctica infal·lible per a en-dur-te al llit una noia, és dir-li que ets gai, perquè una dona mai no acceptarà que no és capaç de posar-l'hi dura a un «tío».— Hola, sóc en Pablo i sóc gai.— De veritat? I si ballem així, enganxats, no et poses burro?— No, és clar que no. És que sóc gai.

El sexe estàsobrevalorat!

Amb Maria Lapiedrawww.marialapiedra.com

sExE L’HIPERBÒLIC/90FEBrEr 2011 _____________________________________________________________________________________________________

20

Page 21: L'Hiperbolic 90

Maria LapiedraMaria Lapiedra

21L’HIPERBÒLIC/90 sExE

— Ja. Però si et toco el paquet així, segur que no et poses burro?— Que no, que no, que sóc gai…».— I si te la menjo així? I si te la menjo així?— Escolta, «tío», que tu no ets gai!

De vegades jo també ho faig: dic que sóc lesbiana, i no vegis la de ties que em volen menjar el cony! I es que ja us dic que hi ha tres coses que mouen el món. Sí, sí, són tres... De dues ara mateix no me’n recor-do, però segur que la tercera és el sexe.

Encara que si em pregunteu a mi, us diré que tampoc no n'hi ha per tant. Perquè, francament, el sexe està sobrevalorat. Bé, que és un «conyàs». Tot el món diu que s’ho passa de puta mare al llit, i no dic que no. Però no serà follant... Perquè anem a veure, quan dura un orgasme? Doncs, el que triga un a fer un xarrup. I això en el millor dels casos, perquè de vegades et trobes el got buit...

I el que fot és que a sobre t’ho has de treballar. Que si trucar a un «tío», que si quedar amb ell, que si dutxar-se, que si depilar-se, que si convèncer-lo perquè vingui a casa teva per no haver d’agafar un taxi, que si canviar els llençols i ne-tejar-ho una mica tot... Molt més fàcil el xarrup, no?, que dura el mateix i no has de treballar-te al cambrer:

— Vinga, ximplet, posa’m un xarrup, si no et passarà res...

Amb Maria Lapiedrawww.marialapiedra.com

L’Hiperbòlic enceta una nova secció, en què Maria Lapiedra ens explica tot allò que voldríem saber sobre el sexe i no gosem preguntar

Si tens alguna consulta li pots fer arribar a la Maria al següent correu: [email protected]

Les joguines sexuals com els «anells» vibradors serveixen de veritat?Sí. Depenent del tipus de plaer que busquis has d’es-collir les unes o els altres. També, has d’aprendre a utilitzar-les, ja que se’ls pot treure molt de rendiment i la gent no ho acostuma a saber. Compra’n alguna i estudia-te-la, i veuràs que t'ho pots passar mol bé!

El meu xicot és un destraler! No té ni idea de com donar-me plaer oral, com li ho puc ensenyar?Quan estigui davant del clítoris agafa-li el cap i asse-nyala-li bé on el tens, i fas que hi mogui la llengua o que te'l xucli a poc a poc. Digues-li que és millor ser un ximplet cinc minuts que tota la vida. Tots els nois haurien de saber donar plaer oral. És imprescindible!

Sí, reconec que el sexe està bé al princi-pi. Per la novetat, perquè de vegades el noi és molt guapo... El problema arriba quan comences a practicar-lo en parella perquè, és clar, les coses es compliquen.

Aquí ja hi entren les grans mentides del sexe. Com la qüestió de l'orgasme simul-tani. Nois, noies: ni ho intenteu, perquè és impossible. El que jo us digui: impossi-ble! És com pretendre posar-se d’acord per fer un rot tots dos al mateix temps. Però si això no hi ha qui ho controli!

Què en diuen els sexòlegs?Els sexòlegs et diuen sempre el mateix: «Al sexe li cal imaginació». Cony, amb l’incòmode que és això! Abans, com a molt, hi havia duess postures: «Em ve de gust o no em ve de gust». Però, ara. Vosaltres heu llegit el Kama Sutra? Que si «el carretó», que si «el molinet», que si «la variant de la medusa»… La variant

de la medusa! Fot-li! ¡Però, si jo no sé ni fer la medusa normal!

I el pitjor de totes aquestes innovacions és que et condueixen a perversions motl estúpides. Per exemple, la moda aques-ta d’avui en dia d’insultar-se mentre es fa l’amor. Tu estàs allí, concentrada, in-tentant fer la medusa, controlant la teva ment per fer un orgasme i no fingir-lo un altre cop i va ell i et diu:— Ets la meva puteta, oi? M’encanta fo-llar-te el cul, porca!

I, és clar, al final una s'escalfa i acaba di-ent coses que no caldria: — Doncs que sàpigues que sempre fin-geixo els orgasmes. I que em fas mal quan em menges la figa!».

I, és clar, per ser així de sincera, aquí em teniu: tinc 24 anys i ja sóc la típica dona espanyola: ja estic divorciada. El 90 per cent de les parelles espanyoles s’acaba divorciant. I la principal causa de divorci és el sexe. El que jo us deia: el sexe és el vostre enemic!

De fet, si de petita eres feliç és perquè no pensaves en el sexe. Veies al prín-cep blau i no pensaves: «Va, a aquest me’l follava!». De petita encara creus en contes en què la màxima mostra d’amor és el dolç petó que li fa el príncep a la bella dorment. Després, comprens que segur que enlloc de fer-li un petó hauria preferit escórrer-se-li a la boca. Si arriba a fer això, ella hauria despertat per mo-rir ofegada a l’instant. De petita penses que deu ser bonic estar dormida dos anys i que et desperti el príncep amb un petó. Però, és clar, després, de gran, penses millor: «Cony, quina putada, dos anys sense follar, arriba l’home de la teva vida i jo no m'he depilat!». Per no parlar de l’alè que deus tenir després de dormir 700 nits seguides sense ni tan sols rentar-te les dents.

Continuarà...

*Textos: María lapiedra

(marialapiedra@hiperboliccat)

Fotos: ACI Creativo

deria.cat

tot el que volies saber...

«és millor ser un

ximplet cinc minuts

que tota la vida»

El proper número es seleccionaran les millors preguntes.

Page 22: L'Hiperbolic 90

CuLTuRA L’HIPERBÒLIC/90FEBrEr 2011 _______________________________________________________________________________________________________________22

ageNda FeBReR-MaRÇ11

µ Dies: A partir del 16-02-2011GOS, DONA, HOME de Sibylle Berg Teatre

Sala Beckett Alegre de Dalt, 55 bis 08025 Barcelona 902 10 12 12

µ Dies: A partir del 17-02-2011En estat d’excepció de Falk Richter Teatre

Sala Beckett Alegre de Dalt, 55 bis 08025 Barcelona 902 10 12 12

µ Dies: 22-02-2011Janelle Monáe Concert

Sala Apolo C/Nou de la rambla 111-113 08004 Barcelona www.sala-apolo.com

µ Dia: 24-02-2011The Brew Concert

Bikini Av/Diagonal,547 08029 Barcelona www.bikinibcn.com

La RoCa

El cinema és fantàstic i divertit. Però potser és més divertit posar el dit a l’ull allò que a prio-ri pot ser un objecte de veneració dels cinèfils més convençuts. Aquí rau la gràcia de desco-brir errades en les pel·lícules que en algun mo-ment de les nostres vides hem pogut gaudir.

Però, potser abans cal delimitar exactament que és un clàssic. Si bé en una concepció estric-ta de clàssic entenem per films que han marcat una època, generació o tot un gènere, podríem ser més generosos. Per entendre’ns, no és un clàssic una peŀlícula de farcit de graella televi-siva que les cadenes repeteixen sense pietat cada diumenge a la tarda? No són clàssiques les cintes que mantenen estoicament el tipus a les estanteries dels vídeo-clubs de poble a cada temporada? No són clàssics els films de sèrie B que els canals de TDT emeten amb nocturnitat els diumenges? Totes aquestes categories me-reixen un reconeixement públic de lloança. Totes, per algun fenomen paranormal de la psicologia, les hem vist una vegada i una altra, i, inassequi-bles al cansament, fins i tot les mirem de reüll quan les emeten amb el volum baixat en algun bar de tarda. És la màgia impulsiva del cinema. Entre aquest farcell n’escollim una que més o menys té traces d’aquests grups per ence-tar aquesta secció: La Roca. Clàssic “pelicu-

lón d’A3”, té tots els ingredients per digerir un pollastre a l’ast ressec un diumenge a la tarda. Sean Connery, Nicolas Cage i Ed Harris prota-gonitzen una rebuscada història d’uns militars que s’amotinen a l’Illa d’Alcatràs amb l’amenaça de bombardejar San Francisco si el govern dels EUA no paga una “indemnització” als soldats nord-americans que han perdut la vida en missi-ons secretes. A partir d’aquí, tot és possible. Un agent especialista del FBI que amb prou feines sap disparar i un convicte acusat d’espionatge que hauria de tenir per edat la pròstata fotuda han de ser els herois que han d’eliminar l’amenaça. Suposadament el iaio Connery ha d’interpretar l’únic home que ha escapat de la famosa presó d’Alcatràs. I aquí és on la peli té visos surrealistes. Quan l’es-camot militar entra als subterranis de l’Illa han de passar per una porta de caldera que llença flamara-des de foc. Connery explica als militars que l’acom-panyen que ell va haver de memoritzar la freqüència de les flamarades per fugir. I, en un cop de geni, calcula i travessa la porta. Pocs segons després, Connery, surt per una porta lateral per on entra la resta de la tropa mentre entona el mític:”Benvinguts a La roca!”. La pregunta és evident: Per què no va utilitzar la porta per marxar? La resposta més evident encara, “això és cine, i punt”.

Quico Sallés, [email protected]

Fotos: Cedides

deria.cat

CLàSSiC d’eRRadeS

Page 23: L'Hiperbolic 90

eSCoLa d’eSCRiptURa

(iN)FideLitat

Setze vàlvules el propulsenal celobert ataronjatque el sedueix.GinTònic(In)eludible.

Li han esberlat el corcent trenta cavalls desbocats.

aUtodeStRUCCiÓ

M’asfalto l’ànimaa cops de mots i de quitrà.Una vegada més. Encara.La piconadora percutl’enyor que s’ha afuat a fines capes,mentre de cor aprenc el lent abecedaridels alès caducats.

Pic i pala fins a l’essència, que és el buit i el no-res.Infinites esquerdes,esvoranc insalvable.

lali Ribera (Del llibre Enyors i tornes, La Comarcal Edicions, premi de poesia Maria Oleart 2010, Alella.)

23L’HIPERBÒLIC/90 A...Z __________________________________ FEBrEr 2011

Canuda, 6. 08002 BCN. Tel. 90 317 49 08www.campusdescriptura.com

L’HIPERBÒLIC CuLTuRA

MúSiCa i teatRe i poeSia i CiRC i FiReS i CoNFeRÈNCieS i eXpoSiCiÓ

ageNda FeBReR-MaRÇ11

µ Dies: 25-02-2011Chico & Rita Cinema-Estrena

http://www.chicoyrita.es

µ Dies: 26-02-2011Pantha du prince Concert

Sala Apolo C/Nou de la rambla 111-113 08004 Barcelona www.sala-apolo.com

µ Dies: fins al 27-02-2011«El retrat de Dorian Gray» Teatre

Teatre del raval C Sant Antoni Abat, 12 Barcelona 934433999

µ Dies: 01-03-2011The wombats Concert

Sala Apolo C/Nou de la rambla 111-113 08004 Barcelona www.sala-apolo.com

µ Dies: 04-03-2011Destí ocult Cinema-Estrena

http://www.theadjustmentbureau.com

µ Dies: 04-03-2011Pastora Concert

Palau de la Musica Catalana C/Sant Pere Mas Alt s/n 08003 Barcelona http://www.palaumusica.org

µ Dies: 04-03-2011Rango Cinema-Estrena

http://www.rangomovie.com

µ Dies: 11-03-2011Never let me go Cinema-Estrena

µ Dies: 12-03-2011Kylie Minogue Concer t

Palau Sant Jordi Passeig Olímpic, 5-7 08038 Barcelona http://www.bsmsa.cat

Page 24: L'Hiperbolic 90