l'herencia de la cultura classica
TRANSCRIPT
L’HERÈNCIA DE LA
CULTURA CLÀSSICA
Introducció
• La cultura que van crear els antics grecs i romansconstitueix un dels grans patrimonis de lahumanitat i és la base de la nostra culturaoccidental.
• A Grècia van néixer la filosofia, el coneixementcientífic, els cànons artístics, els Jocs Olímpics i lademocràcia com a forma de govern.
• Els romans, un poble eminentment pràctic, ensvan llegar construccions arquitectòniques, obresd’enginyeria, legislació, concepció urbanística i,sobretot, la seva llengua.
La religió grega i la romana
El panteó grecoromà
• Els grecs van crear una religió amb un panteó de
déus (politeista) i una mitologia, que després van
ser adoptats pels romans.
• Aquesta religió, els seus mites i els seus déus han
tingut una gran influència en l’art i en la cultura
occidental dels segles posteriors.
• Els déus vivien com els èssers humans, formaven
famílies, s’estimaven i es barallaven, però eren
immortals, tenien poders enormes i controlaven les
forces de la natura; no coneixien la fam ni la fatiga.
La religió grega i la romana
Culte privat i culte públic
• A Grècia, el culte privat tenia un paper molt
important i estava dirigit pel pare de cada família.
• Cada ciutat era protegida per una divinitat a la qual
es retia culte públic, amb sacrificis i processons.
• També hi havia els cultes panhel·lènics,
reconeguts per totes les ciutats gregues.
• A Roma es retia culte als déus de la casa i de la
llar (lars i penats), i també s’honorava els esperits
dels avantpassats (manes).
La religió grega i la romana
Els oracles i els auspicis
• Els grecs i els romans eren molt supersticiosos i
abans d’emprendre qualsevol acció important volien
saber la voluntat dels déus.
• Els grecs consultaven els oracles, on una pitonissa
responia, en nom d’Apol·lo, les preguntes que li
feien les persones sobre el seu futur.
• A Roma hi havia diversos mètodes per consultar els
déus; el més freqüent era la interpretació del vol
dels ocells (auspicis) pels àugurs.
• Els déus també feien conèixer la seva voluntat
enviant un senyal: eren els anomenats presagis i
prodigis.
La cultura clàssica
El pensament racional
• Grècia és el bressol del pensament racional; va ser
el primer lloc on es va intentar explicar els fenòmens
més complicats per mitjà de la raó humana.
• Els éssers humans podien ser capaços de
comprendre i explicar el món que els envoltava,
sense haver de recórrer als déus.
Filosofia, ciència i dret
El pensament racional
• Grècia és el bressol del
pensament racional;
va ser el primer lloc on
es va intentar explicar
els fenòmens més
complicats per mitjà de
la raó humana.
• Els éssers humans
podien ser capaços de
comprendre i explicar el
món que els envoltava,
sense haver de recórrer
als déus.
La cultura clàssica
Filosofia, ciència i dret
• Els filòsofs grecs van començar a buscar
explicacions als grans interrogants de la vida per
mitjà del diàleg i la reflexió.
• Alguns pensadors van començar a buscar les
causes que regulaven l’origen i el funcionament de
la natura (explicacions científiques).
• La gran aportació romana va ser el dret, que va
tenir una gran influència sobre tota la legislació
posterior.
La cultura clàssica
El teatre
• El teatre va ser la gran creació literària del món
grecoromà i ens ofereix dos grans gèneres: la
tragèdia i la comèdia.
• La tragèdia mostrava els sentiments, els conflictes
humans i la força de la passió.
• La comèdia recreava de manera satírica diversos
aspectes de la vida quotidiana.
• Els grans autors tràgics van ser d’origen grec:
Èsquil, Sòfocles i Eurípides.
• En el terreny de la comèdia va destacar el romà
Plaute; les seves obres eren una crítica dura a la
societat romana.
Elements del teatre
grecoromà
L’arquitectura grega
Una arquitectura arquitravada
• Els arquitectes grecs es van
esforçar per crear espais per
a la vida col·lectiva de gran
bellesa i perfecció.
• Les dimensions eren
reduïdes, pensades a la
mesura de l’ésser humà.
• Els grecs no van utilitzar ni
l’arc ni la volta. El disseny dels
edificis es basava en la unió
de columnes verticals i bigues
horitzontals, que reben el nom
de llinda o arquitrau.
La cultura clàssica
Els ordres arquitectònics
• Els grecs identificaven la bellesa amb l’harmonia i
la proporcionalitat; per això van crear els ordres o
estils arquitectònics.
• Les maneres diferents de disposar els elements de
la façana d’un edifici donen lloc als diversos ordres.
• Hi ha dos ordres principals, el dòric i el jònic; l’ordre
corinti és una varietat del jònic
La cultura clàssica
Temples i teatres
• Els temples eren la residència dels déus i a l’interiorno hi entraven els fidels. La planta era rectangular ial centre se situava la cel·la, on es guardaval’estàtua de la divinitat.
• Els temples podien estar envoltats per unacolumnata que constituïa el peristil; l’exterior esdecorava amb escultures, situades al frontó i al fris.
• Els teatres són l’altra gran construcció pública del’època grega; es construïen aprofitant els vessantsde les muntanyes.
• Les grades tenien forma semicircular i una inclinacióque els proporcionaven una acústica i una visibilitatperfectes; l’escena i l’orquestra eren situades a lapart plana.
TEATRE D’EPIDAURE. POLICLET EL JOVE (S. IV. a. C.)
El Partenó
L’arquitectura romana
L’ús de l’arc i la volta
• Les construccions romanes van barrejar els
elements arquitectònics grecs amb les tècniques
apreses dels etruscs, com l’arc i la volta.
• També van fer servir la cúpula, que va donar als
seus edificis una gran amplitud i grandiositat.
• En la majoria de construccions van utilitzar el maó
cuit i una pasta semblant al ciment.
Capitells toscà i compost
L’arquitectura romana
L’urbanisme romà
• Les ciutats romanes tenien muralles i els carrers
s’estructuraven formant ínsules, és a dir, illes de
cases ordenades al voltant d’un pati central.
• Les ciutats estaven emmurallades i les travessaven
dues artèries principals: el cardo (eix N-S) i el
decumanus (eix E-W) que s’encreuaven en una
plaça, el fòrum.
La ciutat romana de Timgad
L’arquitectura romana
Les obres públiques
• D’entre les obres públiques romanes hem de
destacar:
• Els edificis religiosos.
• Els dedicats a l’administració i al govern de
l’Imperi.
• Els destinats a l’oci.
• Les vies de comunicació.
• Els monuments commemoratius.
El Panteó. (segle I. d. C)
Basílica de Maxenci (312 d. C.)
El Colosseu. Amfiteatre Flavi
(segle.I d. C)
Circ de Tarragona (finals segle I a. C.)
Teatre de Mèrida.(16 a. C.)
Arc de triomf de
Titus (81 d. C.)
Columna Trajana (113 d. C.) Ii Columna de MARC AURELI (finals segle. II D. C.)
L’escultura, la ceràmica i la pintura a Grècia
La recerca de la bellesa ideal
• L’escultura i la pintura buscaven la representació de
la bellesa ideal i el moviment.
• Per això, van cercar les proporcions ideals del cos
humà i van desenvolupar un joc de proporcions
entre les diverses parts del cos, el cànon.
L’escultura, la ceràmica i la pintura a Grècia
L’escultura
• En l’escultura de l’antiga Grècia podem distingir tres
grans etapes:
• A l’època arcaica es representaven nois nus
(kouroi) i noies abillades amb vestits (korai). El cos
era tractat rígidament, en posició frontal.
• A l’època clàssica les escultures van guanyar
agilitat i moviment i van donar als rostres una
expressió serena.
• En el periode hel·lenístic els cossos es retorçaven,
el moviment s’exagerava i els rostres mostraven
sentiments.
• .
Koúros d’Anavyssos i
Kóre del pèplum ( 510 a.
C. / 500 a. C.)
El Discobol. Miró (460-450 a. C.)
Laocoont i els seus fills
Agesandre, Atenodor Ii
Polidor. (segle III a. C.)
L’escultura, la ceràmica i la pintura a Grècia
La ceràmica
• Els terrissaires grecs van ser artesans hàbils que
van crear una gran varietat d’objectes.
• Moltes peces tenien boniques pintures que
representaven tota mena d’escenes.
• Aquestes imatges ens han proporcionat una
informació valuosa sobre la manera de vida dels
grecs.
L’escultura, la ceràmica i la pintura a Grècia
La pintura
• Tot i que sabem que molts edificis grecs eren
decorats amb pintures, la majoria no s’han
conservat.
• Gràcies a la conservació de la ceràmica podem
conèixer la temàtica i algunes de les
característiques de la pintura grega.
Sobre l’origen de la pintura en la seva Història
Natural (XXXV, 15) Plini el Vell va escriure:
"La qüestió sobre els orígens de la pintura no és
clara [...]. Els egipcis afirmen que són ells els
que la van inventar sis mil anys abans de passar
a Grècia [...]. Dels grecs, d'altra banda, uns
diuen que es va descobrir a Sició, altres a
Corint, però tots reconeixen que consistia a
circumscriure amb línies el contorn de l'ombra
d'un home.
Així va ser, de fet, la seva primera etapa; la
segona emprava només un color cada vegada i
se li diu monocroma; després se'n va inventar
una de més complexa i aquesta és l'etapa que
perdura fins avui. [...]. La primera obra d'aquest
tipus (plàstica) la va fer en argila el terrisser
Butades de Sició, a Corint, sobre una idea de la
seva filla; enamorada d'un jove que anava a
deixar la ciutat: la noia va fixar amb línies els
contorns del perfil del seu amant sobre la paret
a la llum d'una espelma. El seu pare va aplicar
després argila sobre el dibuix al qual va dotar de
relleu, i va fer endurir al foc aquesta argila amb
altres peces de terrisseria. [...]".
L’escultura, la pintura i el mosaic a Roma
L’escultura: el realisme romà
• La majoria dels palaus i espais públics romans
estaven decorats amb escultures que copiaven els
models grecs.
• La innovació de l’escultura romana recau en el
retrat, que representava un realisme molt gran, en
contraposició amb l’idealisme dels grecs.
• També destaquen els relleus commemoratius que
evocaven les gestes dels emperadors.
August de Prima Porta.
(vers l’any 20 a. C) Retrat eqüestre de Marc Aureli (173 d. C.)
Ara Pacis (9 a. C) y detalls
Columna Trajana. (relleus decoratius i detall)
L’escultura, la pintura i el mosaic a Roma
La pintura
• Els romans acostumaven a decorar els habitatges
amb pintures murals.
• Els temes més representats eren els mitològics, les
escenes de la vida quotidiana, els retrats, els
paisatges i les construccions arquitectòniques de
fantasia.
• Les pintures es feien amb la tècnica del fresc i es
protegien amb una capa de cera que feia més vius
els colors.
El jardí de la Vil·la Lívia de Prima Porta. (20 a. C)
L’escultura, la pintura i el mosaic a Roma
El mosaic
• Tant els grecs com els romans van fer servir els
mosaics per decorar els terres i les parets dels
palaus i de les cases.
• Els mosaics podien tenir una decoració geomètrica
o figurativa.
• Entre la figurativa hi trobem els mateixos temes de
la pintura.
• .