Australopitec Afarensis

Mar Erra Òscar Roselló Marc València

Ramidus (4.4 - 4.1 milions d’anys) Afarensis (3 - 3.9 milions d’anys)

Es situa a l’est d’Àfrica (entre Kenya i Etiòpia) a l’anomenada “Vall del Rift”.

El seu hàbitat era:

• Denses selves plujoses • Grans serralades

• Estructura òssea amb poca mobilitat (difícil córrer)

• Altura 115 - 120cm

• Crani 350 cm3

• Braços llargs adaptats per a la vida sobre els arbres.

Els arbres de les selves, desapareixen.

Creant sabanes

Clima més sec

Més dificultat alimentaria.

Augment de perillositat de ser depredats, (impossibilitat de camuflar-se)

Actuació de la SELECCIÓ NATURAL, produint mutacions en l’espècie.

Canvis a l’est d’Àfrica ( kenya, Etiòpia i Tanzània).

El seu hàbitat era:

•Sabanes amb muntanyes rocoses.•Aïllament envers altres regions.•Dispersió de les fonts d’aliment.

Lucy

Enfonsament de la vall del Rift

• Aspecte dels ximpanzés actuals i distinció entre femella i mascle

• Estructura òssea adaptada a la bipedestació • Braços llargs

• Crani de 450 cm3

• Capacitat d’autoregulació de la temperatura corporal.

• Augment de la capacitat de percebre el perill• Cost energètic menor

Restes de la “Lucy”

Esquema de l’esquelet de la “Lucy”

Falta dels aliments bàsics:

• Cereals i llegums (molt rics en vitamines i proteïnes).

• Fruites madures.

• Plantes de gran qualitat nutritiva.

COMPORTAMENT OPORTUNISTA

- Satisfer la gana amb qualsevol cosa comestible.

- La seva supervivència depèn de la possibilitat de mantenir una provisió contínua d’aliments nutritius

• Augment de l’intestí gros

• Càmera de fermentació eficaç per digerir tanta fibra vegetal.

• Alimentació herbívora

• Augmenta de densitat calòrica de la dieta (degut al nou tipus d’aliments: ous, insectes..)

EVIDÈNCIES DE LES ESTRATÈGIES EVOLUTIVES

• Desgast de les corones dentals (degut a menjar arrels..)

(DEGUT ALS CANVIS EN LA NOVA ALIMENTACIÓ)

Sovint havien de sobreviure dies amb poc aliment (arrels).

SOLUCIÓ: emmagatzemar energia. (eficient i econòmica).

La GRASA CORPORAL es la forma més eficaç i econòmica de guardar energia.

• Molts hidrats de carboni a la seva• Llargues digestions, processos químics de

fermentació a l'intestí gros.

La glucosa penetrava lentament.-Augment de la glucosa a la sang-Estimulava la secreció d’insulina (actua a les cèl·lules per afavorir la captació i utilització de la glucosa.

Cas a part el dels australopitecs

o La selecció natural i una sèrie de variacions genètiques creen: SENSIBILITAT DIFERENCIAL A L’ACCIÓ DE L' INSULINA

Davant l’acció de l’insulina:

• Múscul : resistència • Resta de cèl·lules sensibilitat

Problema: la majoria de teixits tenen un límit de glucosa que poden rebre.

LA GRASA S'ACUMULA EN ELS TEIXITS ADIPOSOS

- Buscaven un bosc.- Menjaven fruites molt madures (fins que no

podien més).- Dormir i digerir: absorció de gran

quantitats de glucosa).- Un cop el cervell tenia l’energia necessària,

la resta es convertia en greix acumulant-se al teixit adipós.

Els que desenvolupaven aquestes característiques genètiques, es reproduïen més i transmetien als seus descendents aquest sistema.

D'Australopitecs Afarensis es va haver d’enfrontar a dures situacions.

La resposta a aquestes situacions va ser dissenyar un organisme amb capacitat d'acumular energia (greix).Es basa en la resistència de

la insulina en les cèl·lules musculars(R) i la gran sensibilitat en les cèl·lules adiposes(S).

• Al cap de temps sense menjar les reserves s’acabaven.

• El ponderostat informava a d'hipotàlem, i així els forçava a buscar aliments

• “Alimentació Lucy”, i quan estaven plens el ponderostat detectava que era suficient.

• Només ingerien el necessari per cobrir les necessitats energètiques diàries.

(DE GREIX COROPRAL)

A part de l'acumulació d'energia:- S'adapten a l'estrés de llarga duració- Esforç físic continuat (hores o dies).

Ardipithecus RamidisMoviments ràpids per escapar dels predadors. AustralopitecsSabanes amb arbres --> Refugi a boscs a prop de rius o llacs.

Córrer durant temps. Alliberar hormones de l'estrés i produir energia a través de la glucosa.

Sistemes d'adaptació:

Utilització de les reserves enèrgiques acumulades d'emergència.Perill --> cervell activa producció de : adrenalina, cortisol i glucagó (H. Estrés)

Actuen en el teixit adipós. L'energia acumulada surt en forma d'àcids que circulen per la sang i els músculs la utilitzen.

L'evolució adapta el disseny de Lucy a la nova realitat.

Abans: (3m anys)Habitava a la sabana amb arbustos alimentant-se de vegetals (poc nutritius, proporcionant hidrats de carboni necessaris (+proteïnes i greixos).

Adaptació a períodes prolongats sense aliment.(Condicions climàtiques desfavorables).

Locomoció bípeda (reduir consum energètic).

Acumular greixos de reserva.- Reduir consum glucosa del

múscul i afavorir l'acumulació de greixos durant èpoques on no trobaven aliment.

"Lucy", es defensava gràcies un sistema d'alerta dissenyat per sobreviure (a través movim. muscular, lluita i la fugida).

- Sistema defensa. Esforç durant temps.•Es potencia les reserves de greixos amb les hormones de l'estrés.