1

L’

EVO

LUC

IÓ D

E T

ÀR

RA

CO

2

Primera edició: abril 2010 Autora: M Joana Virgili Gasol Edita: Mènsula S.C.P.

Dipòsit legal: T- 1437-2010 ISBN: 978-84-693-6244-0

Impressió: GRUPBOU

3

ÍNDEX

MATERIAL DEL PROFESSOR

1. JUSTIFICACIÓ DEL TREBALL

2. EN QUE CONSISTEIX

3. NIVELL AL QUAL S’ADREÇA

4.CONTINGUTS

5.OBJECTIUS

MATERIAL DE L’ALUMNE/A

1. ESTABLIMENT D’UNA CIUTAT

2. RITUAL DE FUNDACIÓ D’UNA CIUTAT:

4.PARTS D’UNA CIUTAT ROMANA

3. GENERALITATS DE LES CIUTATS

5. ELS INICIS DE LA CIUTAT DE TÀRRACO

6. TÀRRACO, CAPITAL DE LA TARRACONENSE

7. LES TRES TERRASSES DE LA PART ALTA DE TÀRRACO

Les terrasses:

La muralla de Tàrraco

Edificis de Tàrraco

8. ELS ESPECTACLES PÚBLICS

9. EL CIRC ROMÀ

Un dia al circ

Curiositats

Les parts d’un circ

10. EL CIRC DE TÀRRACO

11. BIBLIOGRAFIA

4

1. JUSTIFICACIÓ DEL TREBALL La ciutat de Tàrraco, pel seu caràcter singular i la quantitat de restes romanes que conserva, ens serveis per explicar i exemplificar el procés evolutiu d’una ciutat des dels seus inicis fins a arribar al màxim esplendor. Per tant aquest material didàctic acompleix dues funcions: per una banda, forma part de les activitats referides a l’evolució de la ciutat i en facilita una visió panoràmica i, per l’altra, permet als alumnes endinsar-se en el conjunt monumental de la pròpia ciutat. Amb la descoberta de la ciutat veuran quines creences, mites i cerimonials seguien els romans, que marcaven les seves lleis i com es transformava un castrum en una ciutat. Alhora, in situ, l’alumne/a o el grup familiar treballarà l’observació i la deducció com a recursos per entendre tot el procés constructiu. El projecte que presentem pretén, doncs, donar resposta no només a l’alumnat i professorat sinó també a les famílies que visitin o estiguin interessades a conèixer la ciutat. En aquest projecte hem volgut que hi fossin presents tots els nuclis de contingut. Creiem bàsic contemplar els procediments que una ciutat com aquest pot aportar al jove com una ocasió privilegiada, per tal d’obrir-lo a un major rigor i coneixement científic. Per altra banda, hem volgut plantejar-nos de forma rigorosa la inclusió de valors, actituds i hàbits envers l’entorn. És de vital importància potenciar l’interès vers els monuments històrics, desvetllar l’apreci pel medi ambient i demostrar la importància de l’acció personal, per tal de salvaguardar el territori i de retruc, el benestar futur dels habitants d’aquest planeta. Tot això, plantejat no de forma angoixant pel noi/a, sinó a partir de valorar allò que el medi posseeix de bo i de bell. Plantegem una activitat que sigui prou experimental per tal que el noi/a arribi a les seves pròpies conclusions i als continguts que se li plantegen. Partim de la motivació del jove, a fi que arribi a ser constructor del seu pensament. El concepte d’inter-activitat és, doncs, bàsic. Per acabar, volem donar un major protagonisme al circ: història, parts que el conformen, funcionalitat i materials constructius més comuns emprats. En aquest sentit, fem un esforç per tal de situar correctament els nois/es en el seu medi físic més proper i plantejar aquelles qüestions, evidentment generals i extrapol·lables, però que tenen una incidència especial a la zona on es troben ubicats els principals edificis de la ciutat. En aquesta línia, ens sembla molt important fer conèixer als joves el vocabulari específic del llenguatge propi d’aquests monuments, afavorint en aquest sentit la incorporació d’un lèxic de gran riquesa i sovint desconegut per a ells.

5

El treball, en definitiva, pretén ser més ric en matisos, més actiu i més arrelat a les terres tarragonines. Ha estat realitzat amb la il·lusió de que els nois i les noies descobreixin i sentin més seu el passat. 2. EN QUE CONSISTEIX El treball consta de tres parts ben diferenciades: la primera que realitzaran els alumnes amb el seus professors a l’aula, fa referència al continguts informatius de la fundació, l’evolució, consolidació i expansió d’una ciutat i de Tàrraco en especial. tot i treballar el circ com a exemple-proposta de monument, a fi de poder-ho extrapolar a la resta d’edificis importants. La segona, , dirigits per professorat, demana una visita a les restes de Tàrraco i la realització d’una sèrie de fotografies per tal d’ubicar, fixar i descobrir els centres més interessants. La tercera de conclusió I AVALUACIÓ planteja un seguit d’activitats didàctiques per tal de reafirmar els coneixements adquirits i obrir-se a la recerca de nova informació a través d’internet. 3. NIVELL AL QUAL S’ADREÇA Tot i que els elements descriptius i d’observació són relativament senzills d’assumir i de comprendre, l’anàlisi sobre els rituals fundacionals i la reflexió sobre la quadrangulació, la distribució dels edificis, etc, fa que el material sigui adequat per a alumnat de primer cicle d’ESO, encara que ampliable al segon cicle, 4. CONTINGUTS

1. Establiment d’una ciutat 2. Ritual de fundació d’una ciutat 3. Generalitats de les ciutats 4. Parts d’una ciutat romana 5. Els inicis de la ciutat de Tàrraco 6. TÀRRACO, capital de la TARRACONENSE 7. Les tres terrasses de la part alta de Tàrraco 8. Els espectacles públics 9. El circ romà 10. El circ de Tàrraco

Continguts procedimentals:

1. Observació directa i indirecta 2. Lectura de mapes, textos i imatges. 3. Anàlisi, deducció i extracció de conclusions de la informació rebuda.

6

4. Ordenació, classificació i processament de la informació textual i/o visual.

5. Ús del vocabulari tècnic específic.

Continguts actitudinals:

1. Valoració del patrimoni històric. 2. Respecte cap els monuments. 3. Bon ús de les instal·lacions i dels materials a la seva disposició. 4. Elaboració d’un quadern seguint les pautes donades.

5. OBJECTIUS

1. Conèixer i valorar el nostre patrimoni. 2. Entendre el procés de fundació d’una ciutat. 3. Identificar els diferents edificis de la ciutat. 4. Observar, comprendre i diferenciar alguns sistemes constructius. 5. Conèixer aspectes de la vida quotidiana romana. 6. Contextualitzar la ciutat i copsar-ne la funcionalitat. 7. Realitzar les comparacions amb l’actualitat. 8. Visualitzar l’estructura i la composició d’una ciutat tipus. 9. Conèixer l’estructura d’un circ, la seva funcionalitat i el sistema

constructiu.

7

8

1. ESTABLIMENT D’UNA CIUTAT

Quan els romans conquerien i colonitzaven un territori, s’establien, momen-tàniament, en ciutats que ja existien, les ampliaven i les adaptaven a la seva forma de viure. Tanmateix, el més habitual era construir una ciutat de nova planta, generalment a prop dels nuclis hàbitats pels indígenes. Per bastir la ciutat, els romans escollien llocs que havien de complir un seguit de condicions: estar envoltat de camps de cultiu –això mostrava una molt bona qualitat del terreny i poder garantir el posterior assortiment de menjar per a la població-, disposar d’un bon abastiment d’aigua –si no era així, construïen grans aqüeductes i no dubtaven en portar l’aigua des de punts molt llunyans-, en un terrenys que fos fàcilment drenable per evitar inundacions i malalties, i tenir unes condicions climàtiques -temperatura, vent, sol, etc- òptimes i estar ben comunicat. En la ubicació de Tàrraco, l’any 217 aC, es va considerar molt positivament: el seu terreny pla dotat d’una lleugera inclinació que permetia el drenatge de les aigües residuals, que la ciutat es construís a una certa alçaria a fi de que el mar no la inundés i també per a augmentar el seu potencial de defensa en front de possibles atacs. Indubtablement, en aquest cas, també hi va influir: la riquesa dels seus els camps de conreu, l’abastiment d’aigua a través del riu Tulcis (Francolí), el seu emplaçament vora la Mar Mediterrània, les bones comunicacions amb les poblacions properes i amb Roma per terra i per mar - la seva situació permetia la navegació de cabotatge emprada en aquella època-, el port natural i el seu clima de temperatures suaus al llarg de tot l’any. La construcció de la nova ciutat s’iniciava normalment amb l’aixecament d’un campament militar (castrum) que seguia un disseny rectangular dividit per dos carrers perpendiculars (el cardo maximus i el decumanus maximus). A partir de l’encreuament dels dos carrers principals, es traçaven els altres en paral·lel, i formaven una retícula en creuar-se en angle recte, seguint l’anomena’t disseny Hipodàmic. Des del nus de la creu i a partir del gran espai obert (forum) que es deixava per tal que els soldats es poguessin reunir diàriament i rebre les ordres, es posaven les tendes dels oficials, dels soldats i dels esclaus, més enllà els magatzems, els dipòsits amb les provisions, l’armament. En els extrems s’hi posava l’hospital –amb una sola porta- i les latrines.

9

El castrum s’emmurallava. La regularitat de que parlem no sempre es va respectar ja que s’havien d’acomodar a les irregularitats del terreny com és el cas de Tàrraco, etc. Posteriorment, una vegada conquerit el territori i acabades les lluites, el castrum s’anava convertint en ciutat. Se seguia un ordre, així doncs, primer actuaven els agrimensors (encarregats de mesurar el terreny) que feien l’estudi del relleu, desprès els enginyers realitzaven els plànols de la futura ciutat sense oblidar de posar-hi les canalitzacions d’aigües brutes i netes, les latrines, les fonts, etc. Determinaven on havien d’anar els principals edificis públics, els camins d’accés, etc. Preveien des on s’havien d’importar o elaborar els materials que es necessitarien per a la construcció com ara la fusta, la pedra, el marbre, les totxanes, les tègules, el guix, el formigó, els antefixes, etc. Per últim s’establia la propietat del sòl, ja que si la conquesta havia estat de l’estat aquest lliurava un tros de terra als soldats, als comerciants i als pagesos amb la condició de que s’havien de pagar la casa i fer l’escriptura de propietat amb totes les dades del nou propietari.

10

REFLEXIONA I CONTESTA:

Els romans quan fundaven una nova ciutat:

Ho feien en un nou territori

Aprofitaven ciutats més antigues Fes una relació ordenada dels condicionants que van afavorir

l’establiment de la ciutat de Tàrraco en aquest indret.

_____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Intenta definir o explicar els següents termes:

• Fòrum _____________________________________________ • Cardo maximo ______________________________________ • Decumano maximo ___________________________________ • Latrinas _____________________________________________ • Tulcis ______________________________________________ • Hipodamys __________________________________________

Detalla las persones que intervenien en la construcció d’una ciutat i les

seves funciones:

• _____________________________________________________ • _____________________________________________________ • _____________________________________________________ • _____________________________________________________

Qui era el propietari del terreny i quines obligacions adquirien?

• ____________________________________________________

SI NO

SI NO

11

AUTOCALIFICACIÓ: 1a part .........................................................Nota ..... Anota els dubtes que no has sabut resoldre:

• ......................................................................................................

• ......................................................................................................

• ......................................................................................................

2. RITUAL DE FUNDACIÓ D’UNA CIUTAT: El ritual que seguien els romans quan fundaven les ciutats, possiblement heretat dels etruscs, constava de tres fases: • La inauguratio: Era la consulta als Déus abans de fundar la ciutat. • La limitatio: Consistia a traçar, al voltant d’un centre preestablert, un solc

amb l’arada que arrossegaven una vedella i un brau blancs junyits. Així delimitaven el perímetre de la ciutat. Quan s’arribava a l’indret on hi havien d’anar les portes, s’aixecava l’arada i no s’hi feia solc. Els agrimensors marcaven el recorregut dels carrers i per últim, aixecaven les muralles que podien arribar a tenir fins a 9 metres de profunditat per tal d’evitar que es poguessin excavar túnels d’accés. Les portes principals enllaçaven amb el cardo i el decumanos.

• La consecratio: cerimònia en què s’oferia un sacrifici.

Relleu de la Fundació d’Aquileia, Museu Arqueològic d’Aquileia (Itàlia)

12

Agrimensor mesurant el terreny amb una groma. DIBUIXA: En cada vinyeta fes el dibuix, el més detallat possible, de la fase que

indiquem per tal de representar les diferents fases que se seguien per a la construcció d’una ciutat

3. GENERALITATS DE LES CIUTATS Molt sovint, les ciutats, no formaven un quadrat perfecte, sinó que s'adaptaven a les condicions del terreny, de la mateixa manera que la distribució interna i les edificacions s'adapten als accidents topogràfics com ara els desnivells, els

13

rius, etc. Les variacions podien ser petites, com les que va patir el perímetre de Barcino, amb els angles retallats, o molt més importants: Tàrraco, construïda en el vessant d'un turó, s'esglaonava en una sèrie de grans terrasses i s'apartava en gran mesura de l'esquema ideal. Pel que fa als carrers tenien la calçada empedrada i les voreres bastant altes. De tant en tant la calçada era travessada per unes fileres de blocs de pedra a la mateixa alçada que les voreres per impedir que els vehicles agafessin massa velocitat i alhora per permetre que els vianants passessin sense problemes si l'aigua de la pluja inundava el carrer. De tota manera això no passava molt sovint perquè hi havia un sistema complet de clavegueres, distribuïdes per tota la ciutat seguint el traçat de la majoria de carrers. Aquestes canalitzacions, cobertes amb llosses planes o amb un arc de mig punt, recollien les aigües residuals dels carrers, a través de forats fets als costats de les calçades, o dels edificis i cases, per mitjà de canonades de ceràmica o de plom, i les desguassaven en els rius o camps propers. Algunes de les clavegueres construïdes pels romans encara resten en servei en ciutats com ara Tarragona o Roma.

El carrer conservat al costat de la basílica del fòrum local, amb les tabernae a l'esquerra. També s'hi pot observar la vorera i la calçada.

14

La claveguera (cloaca) que hi passava subterrània Els habitatges, situats a ambdós costats dels carrers, es dividien en dos classes:les ínsules o les domus. Les primeres, destinades a allotjar a la gent de classe social més humil, eren cases de pisos, que podien arribar fins 6 pisos d’alçada, però molt febles i construïts majoritàriament amb fusta i per tant susceptibles de patir incendis tot i que hi estava prohibit cuinar. Les domus, eren cases unifamiliars de gent benestant, generalment d’un pis, amb poca comunicació a l’exterior i estaven distribuïdes al voltant d’un pati, a l’entorn del qual se situaven les habitacions i sovint amb un jardí al darrera. Els propietaris acostumava a llogar les habitacions que donaven al carrer i es convertien en botigues, oficines o restaurants amb un habitacle per als llogaters.

15

Ínsula

Domus

16

OBSERVA: Mira bé les dues imatges anteriors i anota els paral·lelismes i les dife-

rències que observis entre les dues:

Diferències

• _______________________________________________________

• _______________________________________________________

• _______________________________________________________

• _______________________________________________________

Semblances

• _______________________________________________________

• _______________________________________________________

• _______________________________________________________

• _______________________________________________________

ENCERCLA LA RESPOSTA CORRECTA

Els carrers estaven empedrats: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Els carrers tenien voreres: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Els romanes construïen una xarxa de clavegueres:. . . . . Els edificis de pisos s’anomenaven insulae: . . . . . . . . . . Les cases unifamiliars no existien: . . . . . . . . . . . . . . . . . .

V F

V F

V F

V F

V F

17

4. PARTS D’UNA CIUTAT ROMANA En qualsevol ciutat romana podem distingir tres parts: • Àrea privada: On hi havia els habitatges de tota mena, amb cases

unifamiliars (domus) i edificis d’habitatges de pisos (insulae) • Area religiosa: On s’aixecaven els temples • Àrea pública: Dedicada a satisfer les necessitats dels ciutadans com a

col·lectiu. 5. ELS INICIS DE LA CIUTAT DE TÀRRACO Un estol de vint-i-set naus romanes, comandades pel general Gneu Corneli Escipió, l’any 217 aC, van arribar a l’actual ciutat de Tarragona, coincidint amb el començament de la segona guerra Púnica, amb l’objectiu era afermar la nova dominació romana des d'Empúries fins al riu Ebre. Poc després Tàrraco va esdevenir la principal base d'hivernada dels exèrcits romans d'Hispània, comandats pels germans Escipió, i, morts aquests, per Publi Corneli Escipió el jove. Per això Plini va qualificar la ciutat de Scipionum opus, o sigui, obra dels Escipions. El campament militar es va situar dalt del turó que dominaria la futura àrea de la ciutat i s'envoltaria d'una sòlida muralla.

Gneu Escipió

Durant els primers dos segles d'existència la ciutat degué tenir l'estatus de federada, i no va ser fins a la segona meitat del segle I a.C. que va adquirir la categoria de colònia amb el nom oficial de Colonia Iulia Vrbs Triumphalis Tarraco, tot i que resta dubtós si el nou estatus va ser en temps de Juli Cèsar o d'August, que va establir-s'hi durant els dos anys de guerres càntabres. Així mateix es va convertir en capital de l'extensa província de la Hispania Citerior Tarraconense, a més del seu propi conuentus o districte judicial.

18

OBSERVA L’ANTERIOR MAPA

Retalla les peces que trobaràs a la pàgina següent i a continuació, torna

a muntar el mapa anterior correctament en el requadre buit.

19

20

CONTESTA: Quantes províncies romanes podem veure en el mapa?

_________________________________________________________

Quines són? ______________________________________________ Quina província és la més gran? ______________________________

Sabries situar Tàrraco en el mapa? ____________________________

21

6. TÀRRACO, CAPITAL DE LA TARRACONENSE El reconeixement de la seva capitalitat, que fins llavors degué ser exercida només de facto, va implicar l'interès de Roma per monumentalitzar Tàrraco a fi d'augmentar-ne el prestigi i fer-ne un centre difusor de la propaganda imperial. El primer projecte, executat en època d'August, va comprendre la reforma del fòrum de la ciutat i el teatre, tots dos a la part baixa, propera al port. El segon programa va ser força més ambiciós: la construcció durant el període de la dinastia flàvia d'un immens complex a la part alta de la Tàrraco format pel circ i per un nou fòrum destinat a les necessitats de la província. Poc després el procés es va culminar amb l'edificació de l'amfiteatre a principis del s. II d.C.

1

2

3

4

5

6

7

8

22

UNEIX: Cada número amb el monument romà que li correspongui

1 Port roma

2 Amfiteatre 3 Fòrum de la Colònia 4 Circ 5 Via Augusta 6 Muralles 7 Teatre 8 Recintes de culte 9 Fòrum Provincial

Ressegueix amb vermell la muralla Quins edificis importants es troben a l’niterior de la muralla? _______________________________________________________ _______________________________________________________ _______________________________________________________ Anomena els edificis exteriors a la muralla: _______________________________________________________

_______________________________________________________

23

7. LES TRES TERRASSES DE LA PART ALTA DE TÀRRACO

La situació estratègica de Tàrraco va obligar que la ciutat s’adaptés a la topo-grafia i que s’estengués sobre terrasses esglaonades. En ser elegida Tàrraco com a capital de la Tarraconenses, es van haver de construir conjunts arquitec-tònics monumentals d’acord amb les funcions de control del rerepaís. A Tàrraco cal distingir dues parts ben diferenciades, com has pogut observar en la fotografia de la maqueta de Tàrraco.

• La part alta: Dedicada a recinte de culte i a edificis per a l’administració provincial i per a espectacles.

• La part baixa: De caire residencial i amb edificis per a l’administració

local.

Les terrasses:

1. La part alta: Es va destinar a recinte de culte i hi fou bastit un temple octàstil, tal com veiem representat al dupondi de bronze de Tàrraco (moneda) en la qual figura, a l’envers, August entronitzat i la llegenda DEO AVGVSTO; i al revers el temple octàsil i la llegenda AETERNITATIS AVGUSTAE i la ssiglas del nom romà de la ciutat C)olònia) V(urbis) T(riumphalis) T(arraco). Possiblement aquest temple es trobava on actualment hi ha la catedral.

24

Temple octàsil de Tàrraco segons Puig i Cadafalch Dupondi de Tàrraco 2. Segona Terrassa: Es va destinar a edificis d’administració i de govern

de tota la província al voltant d’una gran plaça porticada o Fòrum provincial. La torre, que encara avui podem admirar dempeus tot i que molt remodelada, situada en un dels extrems del Fòrum Provincial, que tradicionalment ha estat anomenada Pretori o Castell del Rei, era una de les quatre torres de vigilància amb que comptava el Fòrum.

.

Torre del Pretori

3. Tercera Terrassa: L’ocupava el magnífic circ de Tàrraco. La seva

situació al bell mig de la ciutat constitueix un cas excepcional en l’urbanisme romà. Possiblement fou bastit en aquest lloc per indicar una separació ben definida entre la zona d’edificis que allotjaven l’administració provincial de la Tarraconenses i la zona residencial local de la ciutat de Tàrraco.

25

Capçalera de circ

HO RECORDES? Escriu o dibuixa, damunt del següent esquema, el que hi havia en

cadascuna de les tres terrasses de la part alta de Tàrraco Quin objecte ens permet saber que el temple d’August era octàsil?

_________________________________________________________

26

La muralla de Tàrraco Tot el perímetre de Tàrraco es va encerclar amb una muralla, de la qual es conserva un tram d’un quilòmetre i mig a la part alta. Llenços i torres presenten la mateixa tècnica constructiva: damunt d’un sòcol megalític s’alcen els paraments dels carreus, generalment encoixinats. La base de la muralla està reblida de terra i pedres i a partir de la tercera filada de carreus, l’espai intern entre els dos llenços de carreus es va omplir amb capes de tovots. En el sòcol megalític s’obren petites portes o portelles d’ús exclusiu per a vianants. Només s’ha conservat una sola porta principal, prop de la torre de Minerva i mostra forces modificacions d’èpoques posteriors. S’han conservat tres torres: la del Cabiscol, la de l’Arquebisbe, amb fortes reformes medievals, i la de Minerva que és la que millor conserva les característiques de l’època romana i rep aquest nom pel relleu de la deessa que llueix en un dels paraments. Aquesta muralla ha sofert reformes per ser adaptada a les diferents situacions històriques, especialment a l’Edat Mitjana i en el decurs de la Guerra de Successió (1702-1715) quan els anglesos varen construir la contramuralla.

Muralla romana i torre medieval

Edificis de Tàrraco Els romans dotaren Tàrraco de les característiques urbanístiques i arquitectòniques d’una gran ciutat amb dues finalitats clares: controlar militarment i políticament el territori i romanitzar, és a dir, fer propaganda de les excel·lències de la civilització romana i mostrar el seu poder. A més dels monumentals edificis administratius, Tàrraco fou dotada dels tres edificis d’espectacles bàsics: el circ, l’amfiteatre i el teatre.

27

Altres edificacions que posen en relleu la monumentalitat de Tàrraco es troben fora del recinte urbà antic, com ara la notable obra d’enginyeria de l’aqüeducte romà de les Ferreres o Pont del diable, el gran monument funerari anomenat Torre dels Escipions, la necròpolis paleocristiana, l’arc de Berà i les vil·les del voltant, éssent la més important és la dels Munts, a Altafulla. COM ÉS L’AQÜEDUCTE? Cerca a través d’internet o d’algun altre mitjà una imatge del Pont del

diable de Tarragona i enganxa-la a continuació

28

8. ELS ESPECTACLES PÚBLICS Els romans eren uns grans aficionats als espectacles. Els primers es remunta-ven en temps de Ròmul, suposat fundador de la ciutat, i, amb el temps, van convertir-se en grans esdeveniments. Al principi, pertanyien al culte romà i tenien un lloc en el calendari festiu. Se celebraven tres o quatre cops l' any i eren en honor d' algun Déu, generalment, Mart i Consus, i consistien en curses de cavalls o de carros. Així doncs, podem dir que els espectacles eren d'origen religiós. L'àmbit dels espectacles romans es va revolucionar amb Tarquini Prisc, que va institucionalitzar els anomenats Ludi Romani i va manar construir el circ Màxim, el més important de Roma. A partir d'aquest fet, l'estat comença a intervenir en la seva organització, en un principi, cedint-ne el control als magistrats i pontífexs, i, més tard, a l'època republicana, els edils (magistrats romans) els pagaven en part perquè conce-dien autoritat i possibilitaven la carrera política. El fet de que s'utilitzessin com a maniobra política revela la importància que tenien els espectacles públics a Roma, de fet, l'interès que despertaven les competicions del circ era equiparable al que desperta avui el futbol. Alguns ciutadans també organitzaven jocs privats en ocasió de funerals o esdeveniments feliços. Durant el període d'August es van crear les factiones, o bé equips, i la possibilitat de fer juguesques i apostar al guanyador (blau, blanc,vermell o verd) van fer que les curses adquirissin una importància socio-econòmica extraor-dinària. Els jocs més famosos duraven més d' un dia: els Ludi Romanis, Apollinares, Plebei, Florales, i els Saeculares, que només es feien un cop al segle.

HO SAPS? Llegeix els noms següents:

Ludi Romanis

Blanc

Mart

Vermell

Apollinares

Saeculares,

Magistrats

Blau

Pontífexs

Plebei,

Verd

Tarquini Prisc

Florales,

Màxim

Consus

29

Pinta: • En verd : els colors dels equips • En blau: els noms dels déus • En vermell: els noms dels jocs • En groc: els noms de polítics o càrrecs polítics

9. EL CIRC ROMÀ

Maqueta de la reconstrucció del circ, Museu d’Història de Tarragona L’edifici del circ Romà prové de l’Hipòdrom grec. Cal recordar que el nom d’Hippodromus, fou donat pels grecs al lloc amb condicions apropiades per celebrar curses de cavalls, tant de carros com de cavalls sols; aquestes curses formaven part de la majoria dels jocs grecs. El mateix nom es va aplicar també a les curses. En el circ, s’oferien principalment curses de carros, se succeïen durant tot el dia fins a la posta de sol. Els carros eren normalment de dos cavalls (bigae) o de quatre (quadrigae). Cada carro pertanyia a un equip (factio), que aportava els carros, els cavalls i els aurigues. Quatre carros competien a cada cursa, i per factiones diferents, sota els colors blanc, verd, blau i vermell. La dificultat més gran, durant la cursa, es produïa quan havien de fer la mitja volta ja que havien de passar el més a prop possible de les metae però sense tocar-les, perquè altrament l'accident podia ser mortal i, si tardava massa a girar el risc era xocar amb un altre carro (naufragium). Els aurigues provenien de les classes socials més desafavorides, però molts esdevenien ídols de les masses i s'enriquien extraordinàriament, ja que els premis eren grans sumes de diners. Tanmateix molts morien en plena joventut. Els romans eren molt afeccionats a apostar fortes quantitats en les curses de circ.

30

Mosaic de la vil·la de Can Pau Birol, que representa una cursa de circ, 300 d.C., Museu

d'Història de la Ciutat de Girona. Tenien la forma d’un rectangle molt allargat amb els costats més curts corbats.

Un dia al circ Els jocs començaven amb una passejada pels carrers romans que transcorria des del Capitolio fins al Circ, era una desfilada dels participants i les autoritats organitzadores de la forma més espectacular possible. Músics, ballarins, actors… feien el recorregut, mentre la gent a les voreres cridava extasiada als seus ídols sentint-los més a prop que mai. A les afores del circ hi havia un mercat de botigues ambulants que venien una gran varietat de productes, des de fruita fins al més preuats perfum. Els endevinaires oferien els seus coneixements en les arts futuristes, les prostitutes venien el seu cos a les arcades de l’edifici i la gent es copejava a les entrades del recinte.

31

Mercat

Una vegada ja en el circ i celebrats els rituals d’inici habituals, el magistrat autoritzava el començament de l’espectacle.. El primer espectacle consistia en un simulacre de batalla entre els joves aristocràtics anomenat Ludus Troianus que era d’escàs interès i es realitzava mentre els assistents acabaven de situar-se, desprès seguia una exhibició eqüestre de gran malabarisme i colorit precedint el començament de les carreres. La primera carrera era una competició pedestre, una carrera d’esgotament on les primeres apostes començaven a funcionar entre els romans escalfant els ànims i l’ambient. Normalment es realitzaven vàries carreres de carros començant amb els participants de menor entitat per acabar amb les grans estrelles del moment. Al final de la carrera, el vi, els licors i les més dolces viandes recorrien les grades mentre en l’arena començava una nova exhibició eqüestre com entreteniment fins el començament d’una nova carrera. Tot acabava amb l’èxtasi de la recollida del triomf, els vencedors rebien el trofeu que els donava diners i fama mentre els patricis i plebeus reien, aplaudien i ploraven pels diners perduts.

32

Carrera de carros

REALITZA UN ESQUEMA

Llegeix el text anterior i escriu les idees més importants:

1. Es fa una desfilada 2. _______________________________________________________ 3. _______________________________________________________ 4. _______________________________________________________ 5. _______________________________________________________

Curiositats Els equips començaven a ser entrenats als tres anys i als cinc, participaven en la seva primera carrera. Quan els cavalls accedien a l’arena del circ, anaven vestits amb les seves millors gales. Els cavalls més apreciats eren els grecs, sicilians, hispans i els de la capadòcia. Segons anaven acumulant victòries es convertien en favorits i s’enriquien. Els aurigues romans sempre anaven vestits amb una túnica curta, un casc, les cames cobertes amb venes i un ganivet amb el que podien tallar les renyes.

33

Les renyes les subjectaven amb la mà dreta mentre que amb l’esquerra manejaven el fuet amb el qual castigaven els cavalls i als seus rivals. Els emperadors accedien directament al Circ des del Palau Imperial. A través d’un pas subterrani. Les parts d’un circ Observa la següent imatge i podràs visualitzar les diferents parts que s’observen en un circ romà

1: Arena 2: Spina 3: Comptador 4: Meta 5: Cavea 6: Pulvuinar 7: Podium 8: Carceres

L’arena era el centre de l’edifici i estava envoltada per les grades o cavea on se situava el públic.. La barrera central o spina estava adornada amb diversos templets i monuments, hi havia també els set ous o dofins que indicaven a l’espectador les voltes fetes. La cavea, al voltant de l’arena, s’aguantava per un joc d’arcs i voltes i separada de la pista per una barrera (podium).

34

El pulvuinar o balcò presidencial era on s’asseien els magistrats, la família imperial que presidia els jocs, llençava un mocador a l’arena. Les quàdrigues i bigues sortien de les carceres. Els materials que s’empraven per a la construcció d’un circ segons les seves parts, eren:

- Argamassa encofrada (opus caementicium) per a les cimentacions i les voltes, que sostenien les grades i permetien l’accés i la circulació.

- Grans carreus (opus quadratum) per al pòdium i la façana - Les parets de suport es recobrien amb petits carreus o pedres irregulars.

10. EL CIRC DE TÀRRACO Va ser un dels més grans de tot l'Imperi Romà -325m de longitud x 297m d’amplada i una capacitat per a 18.000 persones- està emplaçat a la part alta de Tarragona, paral·lel a la Rambla Vella, es troba en un estat excepcional de conservació. Va ser construït durant el regnat de Domicià, al segle I d.C i, com tots els circ romans, estava destinat a la cursa de carros. Es va situar sota el Fòrum Provincial, en la tercera terrassa de Tàrraco. L’Estructura de circ va ser re aprofitada ja des del segle V per a noves construccions, de manera que ha quedat engolida per la ciutat, però sense desaparèixer, ja que molts carrers i cases de l'àrea que ocupava deuen la seva forma actual a les restes del circ sobre les quals es van edificar. Així els monuments antics van condicionar l'estructura (carrers, cases) de la ciutat medieval i posterior. Però justament això ha permès que es conservessin molts dels murs i de les voltes del circ, integrats en els edificis que han perdurat fins avui. I cal dir que l'estat de conservació és excepcional per un edifici d'aquestes característiques, tot i que en bona part continua recobert per les construccions posteriors. En els darrers anys s'han anat traient a la llum bastants espais del circ, en especial nombroses voltes, la capçalera i trossos de la graderia nord-est, a més dels arcs de la façana sud. La part menys coneguda segueix sent l'extrem nord-oest, on hi havia els carceres o cotxeres, però el març del 2006 s’han localitzat restes d'aquestes estructures sota l'ajuntament. Va ser declarat monument històrico-artístic el 1963. i el 2000 va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO juntament amb la resta del conjunt arqueològic de Tarragona.

35

Vista general de la capçalera del Circ

FES DE FOTÒGRAF

Realitza un recorregut per les restes del circ conservades a Tarragona i

fes fotografies de les parts que et semblin més significatives i enganxa-les aquí.

36

11. BIBLIOGRAFIA AQUILUE, X, DUPRÉ, X, MASSÓ,J, RUIZ de ARBULO, J: Guia Arqueològica.Edicions “El Mèdol”. Tarragona, 1991. AYMARD,A: Historia General de las Civilizaciones. Roma y su Imperio (2 volums; Destino 75 i Destino 76). Ed Destino. Barcelona, 1980. BAJO, F: L’Espanya romana. Ed. Bruño. Barcelona, 1990. CHEVALLIER,R: Voyages et desplacements dans l’empire romain. Ed. Armand Colin. Paris, 1988. DUPRÉ I RAVENTÓS, XAVIER: El circ Romà de Tàrraco: I, les voltes de San Hermenegild. Ajuntament de Tarragona, 1989. GUILLEN, JOSÉ: Urbs Roma. Vida y costumbres de los romanos. La vida privada (vol I). La vida pública (vol lII). Religión y ejército (vol III) Ediciones Sigueme. Salamanca, 1980. PIÑOL MASGORET, LLUÍS: Tàrraco, la ciutat. Ajuntament de Tarragona, 2005. RECASENS I COMES, J. M. : La ciutat de Tarragona. Tarragona, 1985 TED’A: El circ. Quaderns de difusió. Ed. Ajuntament de Tarragona, Tarragona, 1988.