les unitats d’escolarització compartida (uec)jgracia3/pdf/uec.pdf · anna blasco costa núria...

117
LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 1 Les Unitats d’Escolarització Compartida (UEC): Un recurs extraordinari per a l’atenció de la diversitat a l’ESO · Coordinador del Seminari: Joan Gràcia Osuna · Revisió d’escrits i redacció final del Pla: Joan Gràcia i M. Jesús Laplace · Comissió per a la primera redacció del Pla d’Actuació: Anna Blasco Costa Núria Cort Lluís Joan Gràcia Osuna M. Jesús Laplace Enguídanos Joan Martínez Manent · Han aportat escrits per a l’elaboració d’aquest Pla d’Actuació: Cristina Albadalejo Ribera Anna Blasco Costa Núria Cort Lluís Eva Crivillé Piñol Begoña Díez Aixalà M. José Domínguez González M. Teresa Ferrater Cubells Joan Gràcia Osuna Eduard Guerrero Balañà M. Jesús Laplace Enguídanos Joan Martínez Manent Carmelo Moya González Marta Murria Pons Jordi Piñol Munté M. Encarnación Quílez Valdelvira Emma Roquet-Jalmar Mallol Carles Rué Lleixà Aquest document ha nascut en el si d’un Seminari gestionat per l’Insti- tut de Ciències de l’Educació de la Universitat Rovira i Virgili, dins del marc del Pla de Formació Permanent del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.

Upload: vominh

Post on 02-Nov-2018

218 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 1

Les Unitats d’EscolaritzacióCompartida (UEC):Un recurs extraordinari per a l’atencióde la diversitat a l’ESO

· Coordinador del Seminari:Joan Gràcia Osuna

· Revisió d’escrits i redacció final del Pla:Joan Gràcia i M. Jesús Laplace

· Comissió per a la primera redacció del Pla d’Actuació:Anna Blasco CostaNúria Cort LluísJoan Gràcia OsunaM. Jesús Laplace EnguídanosJoan Martínez Manent

· Han aportat escrits per a l’elaboració d’aquest Pla d’Actuació:Cristina Albadalejo RiberaAnna Blasco CostaNúria Cort LluísEva Crivillé PiñolBegoña Díez AixalàM. José Domínguez GonzálezM. Teresa Ferrater CubellsJoan Gràcia OsunaEduard Guerrero BalañàM. Jesús Laplace EnguídanosJoan Martínez ManentCarmelo Moya GonzálezMarta Murria PonsJordi Piñol MuntéM. Encarnación Quílez ValdelviraEmma Roquet-Jalmar MallolCarles Rué Lleixà

Aquest document ha nascut en el si d’un Seminari gestionat per l’Insti-tut de Ciències de l’Educació de la Universitat Rovira i Virgili, dins del marcdel Pla de Formació Permanent del Departament d’Ensenyament de laGeneralitat de Catalunya.

LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 2

ÍNDEX

Presentació

I. Introducció

1. Què és una UEC?

2. Quins són els possibles destinataris de les UEC?

3. Què és el Seminari d’Educació Compartida?

II. Les relacions

1. Previ a la derivació1.1 Analitzar la conflictivitat de l’alumne1.2 Aprofitar els recursos d’atenció a la diversitat del propi centre1.3 Criteris orientadors de l’Educació Compartida1.4 Implicació de la família en el procés de derivació

2. Derivació a la UEC2.1 Procés normatiu2.2 Modalitats de derivació

A. Protocol de derivació de l’IES Camp ClarB. Protocol de derivació de la UEC d’AptosC. Protocol de derivació de la UEC Municipal de Vila-seca

(Aula 15)2.3 Participació de la UEC

3. L’Atenció Compartida3.1 Relacions amb altres institucions3.2 Tutoria compartida3.3 Principis bàsics per consensuar el currículum3.4 Procés d’avaluació conjunta

4. Alternatives posteriors a la UEC4.1 Retorn a l’IES i continuació de la formació regulada4.2 Conveniència de l’accés a la formació professionalitzadora4.3 Accés a la formació ocupacional i al món laboral

III. El currículum

1. Marc general de l’ESO1.1 Objectius generals d’etapa1.2 Objectius generals d’àrees1.3 Objectius terminals d’àrees

2. Acords i concrecions sobre el currículum a desenvolupar2.1 PCC com a punt de partida pels acords2.2 Acords sobre mínims per acreditar

LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 3

3. Referents per a la concreció del currículum3.1 Adaptacions i/o modificacions3.2 Les competències bàsiques3.3 Continguts preferents a desenvolupar

V. L’acció tutorial

1. Funcions i objectius1.1 Descripció1.2 Objectius de l’acció tutorial1.3 Funcions del professor tutor

2. Àmbits d’actuació2.1 Àmbit d’actuació amb alumnes2.2 Àmbit d’actuació amb els pares2.3 Àmbit d’actuació amb els professors

3. El Pla d’Actuació Tutorial per l’educació compartida3.1 Continguts bàsics3.2 Criteris per decidir les activitats a desenvolupar3.3 Aspectes previs al desenvolupament del PAT a l’Educació Compartida

VI. L’avaluació

1. Funcions de l’avaluació

2. Modalitats d’avaluacióa. Avaluació inicial i diagnòsticab. Avaluació contínua i formativac. Avaluació final i sumativa

3. Presentació dels resultats3.1 Formats de transmissió de dades de la UEC als IES

VI. L’orientació

1. Part integrant del procés educatiu

2. Itinerari formatiu

3. Itinerari laboral

VII. Bibliografia

VIII. Annexos

1. Normativa connexa

2. Propostes per la millora de l’Educació Compartida

LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 4

PRESENTACIÓ

L’Educació Compartida és més que compartir l’ensenyament d’una sè-rie de nois i noies que tenen necessitats educatives especials de tipuscomportamental.

Educar va més enllà de la simple escolarització, de l’ensenyament o dela instrucció. L’educació apunta al progrés de les competències individualsi al creixement integral de la persona.

Una educació de qualitat aporta, a més a més, una important funciócompensadora de mancances i insuficiències del subjecte i/o del seu en-torn. Ha de procurar, també, no generar segregació ni fer classificacionsrígides de caràcter intel·lectual, i ha de tendir a produir reequilibris i estí-muls per a la millora de totes les persones implicades.

En conseqüència, podem afirmar que pel fet de trobar-nos treballant enEducació Compartida estem donant compte d’alguna disfunció, d’algunfracàs en el procés, de la interferència negativa d’alguna variable que nohem controlat.

Seria poc responsable i molt simplista pensar que el resultat que deter-mina que un alumne hagi d’anar a una UEC és el producte exclusiu del’evolució dels factors que aporta l’alumne al procés d’ensenyament-apre-nentatge. Nosaltres, els docents i tots els adults implicats en aquest pro-cés, també tenim una part de responsabilitat en el producte final (rebuigescolar, comportaments distorsionants, alteració de la convivència normaldels centres, manca de col·laboració...)

La lògica més elemental ens mostra que si després de tot el treballrealitzat a Infantil, Primària i part de la Secundària, un alumne es troba enaquesta situació és perquè alguna cosa no ha funcionat, alguna cosa hemfet malament, alguna cosa hem descuidat o no hem atès suficientment...

I el més important és que a partir d’aquest moment, modifiquem ladinàmica i les maneres d’intervenció per tal de no continuar errant en elprocés educatiu dels alumnes que s’han d’atendre en la modalitat d’Edu-cació Compartida.

Perquè, si analitzem el perfil dels alumnes que es deriven a les UEC,podem observar que en ells es donen les característiques més extremesde les vivències que es deriven de la situació de fracàs escolar.

Generalment, els alumnes que pateixen fracàs escolar presenten unaposició subjectiva de rebutjats, tant a nivell escolar com a nivell personali social.

Això ve donat perquè aquest sentiment de fracàs pot esdevenir genera-litzat a totes les facetes de la seva vida. Sentir-se un inútil en l’àmbitacadèmic (amb tota la seva dimensió) comporta, des del discurs escolar,ser un fracassat a nivell social i, com a conseqüència, a nivell personal.

Si tenim presents aquestes circumstàncies, entendrem la manera derespondre d’aquests alumnes en els IES, com a defensa molt violenta

LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 5

davant l’amenaça que reben. Actuen a la defensiva i de forma focalitzadaen professors i en objectes que els envolten, com ho demostren les ame-naces verbals, els trencaments de materials, la violència física, etc. Sen-ten la necessitat de respondre de forma coherent amb la realitat queviuen i el lloc que se’ls està donant.

I encara veurem incrementades aquestes vivències i les seves corres-ponents respostes davant de la derivació a l’Educació Compartida. En elmoment que un/a alumne/a és derivat/da a una UEC, respon a la sevanova situació de l’única manera que sap: emocionalment se sent rebutjati expulsat de la comunitat escolar i, per tant, incrementa la sensació demalestar i tendeix a defensar-se davant del nou atac. Les seves conducteses fonamenten en actituds com les següents: «Saber coneixements no ésnecessari per sobreviure» i per tant, es negen tota activitat escolar; «elséssers humans no són bons» i per tant, es mostren suspicaços i desconfi-ats i tendeixen a l’aïllar-se; «res del que faig em surt bé» i com a conse-qüència, senten la impossibilitat de sostenir-se subjectivament a travésde la realització d’objectes i tendeixen, a més a més, a la destrucció delque els envolta i de les seves pròpies coses; «no en sé, no puc, no en sóccapaç...» i derivat d’això, senten la incapacitat d’identificar les seves pos-sibilitats i no actuen de forma constructiva perquè creuen que no poden,que no són intel·ligents...

A causa de que subjectivament no es consideren capaços d’aprendre,en un primer moment no cal insistir en l’adquisició dels coneixements, nide les habilitats, sinó a fer-los entendre que són subjectes que poden ferel que ells decideixin (millorar l’autoestima i l’autoconcepte, recuperar laconfiança en les persones, projectar un futur més enllà de la immediate-sa, introduir el sentiment de pertànyer a una societat i implicar-s’hi...). Endefinitiva, acabar amb el sentiment d’exclusió i assolir la inclusió social.

Posteriorment, caldrà treballar des de l’aplicació i la pràctica, ja queapareix la dificultat de simbolitzar els coneixements. S’aniran introduintels conceptes, les habilitats i tota la gamma de coneixements que implicael seu currículum adaptat.

Quant més capaç es veu l’alumne de fer, més realitzat es vivencia i pertant, canvia la seva actitud davant el món i es redueix la violència mésimmediata. És el moment d’introduir límits i responsabilitzar el subjectede la seva realitat.

Un altre factor decisiu en la formació del subjecte és la dimensió fami-liar, en la qual es desenvolupen els elements que ajuden que tota personamaduri individualment, s’accepti i confiï en les seves capacitats i compe-tències. I és també en aquest àmbit on la majoria dels subjectes queseran candidats a les Unitats d’Educació Compartida mostren els seusimportants dèficits (manca de desig, manca de límits, manca de rols,manca d’afectes, manca d’autoestima, manca de confiança...).

Per tot això, l’Educació Compartida, entesa com a l’atenció dels alum-nes de l’ESO amb més dificultats per part dels IES i de les UEC, és l’àmbiteducatiu més complex de les etapes de l’Educació Obligatòria.

LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 6

Les problemàtiques específiques que presenten determinats alumnes,que depassen les habituals necessitats educatives dels aprenentatges,generen importants conflictes en els IES, i això en dificulta la normalconvivència.

El Departament d’Ensenyament preveu que, si es donen determinadescircumstàncies, es pugui seguir un procés per derivar un alumne de l’ESOa una Unitat d’Escolarització Compartida, on seguirà la seva educació obli-gatòria de manera transitòria i sempre essent alumne de l’IES de proce-dència.

Les UEC són un recurs educatiu que han creat determinades entitatsprivades i públiques per atendre «el residual», «la cua» del sistema edu-catiu, ja que l’Administració no assumeix directament l’atenció d’aquestàmbit d’alumnat amb importants necessitats educatives.

A diferència dels centres concertats, aquestes institucions que funcio-nen amb serveis diversos (un dels quals és la UEC), reben una subvenciómitjançant un conveni de col·laboració.

Les especials característiques que presenten aquests alumnes, les difi-cultats extremes que genera la seva educació, a més a més de les precà-ries condicions en les quals s’emmarca aquest àmbit educatiu i, entred’altres, la necessitat que genera l’haver de compartir tot el procés edu-catiu d’un alumne durant un determinat període entre un IES i una UEC,van provocar que el curs passat una sèrie de professionals ens reuníssimi ens poséssim a treballar conjuntament per a la millora de l’EducacióCompartida.

El treball va produir efectes útils i, com a conseqüència d’aquests primersresultats, vam constituir un seminari del Pla de Formació de Zona, gestio-nat per l’ICE de la URV, que ha funcionat al llarg de tot aquest curs 2001-2002 amb un alt grau de debat, d’intercanvi d’experiències i de produccióde materials i propostes per a la millora de l’Educació Compartida.

Els continguts que presentem en aquest document, publicat en formatCD, són la mostra i el recull del treball realitzat en equip.

LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 7

I. INTRODUCCIÓ

I.1 Què és una UEC?

Amb la implantació de la Llei 1/1990 de 3 d’octubre d’Ordenació Gene-ral del Sistema Educatiu i amb el consegüent allargament del períoded’escolarització obligatòria fins els 16 anys, s’ha constatat un augment dedeterminades situacions que no sempre poden ser resoltes en l’àmbit delcentre ordinari, la qual cosa ha fet necessari l’establiment de mesureseducatives extraordinàries i alhora complementàries.

Per garantir la funció compensatòria de tota atenció educativa a l’alum-nat amb necessitats educatives especials, el Departament d’Ensenyamentha posat en marxa les Unitats d’Escolarització Compartida (UEC).

La intenció d’aquest recurs és donar resposta a una necessitat real, lade proporcionar una proposta educativa adaptada a un col·lectiu de jovesd’edats compreses entre els 12 i 16 anys (preferentment a partir dels 14)que presenten fracàs escolar, greus retards en l’aprenentatge, dificultatsde comportament i trets d’inadaptació social.

L’objectiu bàsic d’aquest recurs és oferir als alumnes la possibilitat depromocionar-se, tant a nivell personal i social com acadèmic i laboral.

I.2 Quins són els possibles destinataris de les UEC?

Els alumnes susceptibles de participar en la UEC són aquells que pre-senten necessitats educatives especials derivades de la inadaptació al mediescolar, aquells que, a més d’un retard en l’aprenentatge, presenten deforma reiterada:

· Desajustaments conductuals greus que es manifesten en situacionsd’agressivitat o violència que posen en perill la convivència del centre

· Absentisme injustificat, rebuig escolar, existència de conductespredelictives...

Es tracta de joves que cursen l’ESO (preferentment el segon cicle) i quehan participat dels recursos disponibles al centre per atendre les sevesnecessitats educatives, però s’ha demostrat que aquells recursos no hanestat suficients per aquesta finalitat i, en conseqüència, cal dissenyar ac-tivitats de caràcter globalitzador i d’aplicació més pràctica perquè es pro-dueixin millores.

La primera finalitat de la UEC és formar persones, unes persones quemanifestin una visió equilibrada d’elles mateixes, que manifestin autono-mia i iniciativa personal en el camp de l’aprenentatge i que mostrin untarannà obert, participatiu i respectuós en les relacions amb els altres.

Ara bé, com aconseguim els professionals de l’educació aquesta finali-tat? Respondre a aquesta pregunta es fa difícil. Són diversos els elements

LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 8

que estan en joc, com el fet que la normativa específica es vagi adaptanta les necessitats reals any rere any, que es requereixi cada cop més coor-dinació entre les UEC i els IES de procedència dels alumnes i que lesmetodologies i els recursos materials i humans siguin tan diversos. Aquestsfactors han potenciat el sorgiment d’una iniciativa d’un grup de professio-nals de les comarques de Tarragona que pretenen fer un treball de posadaen comú i que gràcies a la proposta del coordinador del grup, l’han articu-lat a través d’un Seminari del Pla de Formació de Zona.

I.3 Què és el Seminari d’Educació Compartida?

El Seminari és un espai de trobada, comunicació i reflexió que respon ala voluntat dels participants de millorar la seva pràctica professional através d’un procés de comunicació, cooperació i coordinació d’esforços,fonamentat principalment en l’experiència derivada de la corresponentpràctica professional.

Els nostres objectius són:

· Millorar els processos educatius a les UEC de les Comarques deTarragona

· Millorar la pràctica professional dels i de les participants· Elaborar un fons documental del treball realitzat pel Seminari ambla finalitat de constituir un conjunt d’arguments que donin consis-tència a allò que anomenem «Educació Compartida»

La nostra metodologia es fonamenta en principis que parteixen de lapràctica, principis de caire exploratori i descriptiu, les dinàmiques de tre-ball són comunicatives i participatives, amb reunions mensuals, i els pro-cessos d’elaboració dels documents es realitzen individualment o en petitgrup, amb la intenció de construir un Pla d’Actuació de l’Educació Compar-tida coordinat i creatiu.

Les àrees de treball que s’analitzen en aquest Pla d’Actuació de l’Educa-ció Compartida es distribueixen en quatre blocs: les relacions, el currícu-lum, l’avaluació i l’orientació (com a quedat reflectit a l’índex general).

LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 9

II. LES RELACIONS

II.1 Previ a la derivació

II.1.1 Analitzar la conflictivitat de l’alumne

Abans que un alumne sigui atès amb mesures educatives específiquesdins el centre educatiu ordinari, cal que s’hagin esgotat altres mesuresd’atenció a la diversitat i, alhora, poden seguir-se els següents passos:

· El tutor recollirà, de cada professor de l’alumne/a en qüestió, un fullamb observacions acadèmiques i actitudinals

· S’establirà un diàleg entre l’alumne/a i el seu tutor/a· El tutor informarà de la situació als pares· S’aplicaran les mesures corresponents

Ara bé, el procediment d’avaluació que se seguirà davant la presènciad’alumnes susceptibles de rebre les mesures educatives més específiquesdins del centre ordinari, és el següent:

· anàlisi de les actes de les juntes d’avaluació· valoració d’altres mesures alternatives· anàlisi dels dictàmens i informes complementaris de l’EAP· anàlisi dels expedients disciplinaris incoats· proposta de la Junta d’Avaluació d’aplicar les mesures extremesdisponibles al centre

Els criteris prioritaris a l’hora avaluar i decidir quins alumnes són suscep-tibles de rebre mesures d’atenció a la diversitat més específiques són:

· Que l’alumne presenti necessitats educatives especials al llarg de laseva vida escolar

· Que manifesti important retard en les àrees instrumentals· Que mostri problemes per mantenir l’esforç i l’atenció· Que es pugui constatar que la seva inadaptació al medi escolar esderiva de factors com els següents:

1. Condicions personals de discapacitat i/o de condicionssociofamiliars desafavorides

2. Dificultats en relació amb l’entorn (caràcter i personalitatasocial)

3. Comportament reiteradament pertorbador4. Necessitat d’una metodologia manipulativa per accedir al cur-

rículum i vinculada a la realitat propera de l’alumne, que cer-ca els resultats pràctics i de forma immediata

Els membres de la Comissió d’Atenció a la Diversitat són els que, enúltima instància, han de decidir quins alumnes han de rebre les mesuresmés específiques disponibles al centre, d’acord amb els criteris anteriors.

LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 10

Aquesta comissió estarà formada, bàsicament, per:

· coordinador pedagògic· coordinadors dels equips docents, de la ESO i de la UAC· professor de Psicologia i Pedagogia· mestre de Pedagogia Terapèutica· els Caps de Departament de les Àrees Instrumentals· membre de l’EAP

O bé per l’equip de professionals de què el centre disposi, en cas que laComissió no estigui creada.

II.1.2 Aprofitar els recursos d’atenció a la diversitat del propicentre

Si considerem que a l’alumne se li han aplicat algunes de les mesureseducatives específiques de què disposa el centre, com ara:

· acords i signatura d’un pacte pedagògic· atenció individualitzada· incorporació de l’alumne a grups de reforç· adaptació curricular (prèvia avaluació dels seus coneixements)· incorporació a la Unitat d’Adaptació Curricular· altres,

caldrà avaluar els efectes que han produït per tal d’analitzar si l’alumneha experimentat una millora i avança cap a les mesures ordinàries. En cascontrari, i contrastat amb els fulls d’incidències i les mesures aplicades,hauria d’intervenir un mediador adient (professor de Psicologia i Pedago-gia, mestre de Pedagogia Terapèutica, mestre d’Educació Compensatò-ria...) amb l’objectiu de procedir per altres vies d’actuació i amb altresmesures (per exemple l’Educació Compartida), que haurà d’acordar laComissió d’Atenció a la Diversitat.

En els casos de retorn a l’aula ordinària, caldrà preveure les possiblesrepercussions i acordar les mesures pertinents, com per exemple:

· Fer una reunió amb el tutor del grup ordinari en què s’integraràl’alumne

· Valorar la possibilitat d’influències o incompatibilitats amb la restadel grup-classe

· Preparar els companys per a rebre de forma integradora el noumembre del grup

· Informar el propi alumne (motivant-lo a seguir un recurs més nor-malitzador) i els seus pares sobre la millora evolutiva del seu fill, iseguir requerint la seva col·laboració

LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 11

II.1.3 Criteris orientadors de l’Educació Compartida

La qüestió del que s’anomena fracàs escolar ha rebut, des de diversossectors acadèmics i altres àmbits, interpretacions per a tots els gustos,moltes d’elles insatisfactòries. La nostra motivació professional ens fa veurel’alumne des de la globalitat i no només des del problema acadèmic. Ente-nem que hi ha moltes altres dimensions constitutives de la persona ques’han de valorar acuradament per poder emetre opinions racionals queexpliquin com és l’alumne.

Cada vegada són més els alumnes que no poden adaptar-se a les exi-gències acadèmiques de forma favorable i previsible segons unes expec-tatives educatives.

El recurs UEC introdueix elements educatius específics per a reinstaurarels hàbits i les competències socials imprescindibles per afavorir la convi-vència i dotar l’alumne de noves estratègies per als aprenentatges. Aquestsobjectius facilitaran que l’alumne recuperi el valor dels sabers i la motiva-ció per projectar-se en el futur a través d’una professió, i que manifesti elsseus interessos en la relació amb els altres.

L’atenció a la diversitat, també en aquest àmbit, ha de considerar lescondicions de l’alumne i les del context escolar (metodologia, agrupa-ments, materials, normes, estils docents…) per tal d’aconseguir que l’alum-ne s’integri de manera adient a la nova proposta educativa.

S’ha comprovat que un mateix alumne en contextos diferents pot des-envolupar evolucions també diferents. Les UEC juguen amb aquest princi-pi de la influència ecològica, de tal forma que són espais escolars nascutsno de la reproducció de solucions prefabricades i clàssiques, sinó de l’ac-titud permanent d’indagació, experimentació i recerca per ajustar l’ofertaformativa als destinataris.

Una resposta adequada a la diversitat en la ESO suposa, essencialment,l’estructuració de situacions d’ensenyament-aprenentatge suficientmentvariades i flexibles. Això haurà de possibilitar que el major nombre possi-ble d’alumnes accedeixin al conjunt de capacitats que assenyalen els ob-jectius d’aquesta etapa educativa.

Per tant, les UEC hauran de procurar que es donin els següents objectius:

· Elaborar i estructurar formes d’organització, disseny, desenvolupa-ment i seguiment de les activitats i tasques escolars com més di-verses millor

· Oferir als alumnes diferents punts d’entrada i de connexió entre elssabers

· Possibilitar una major implicació i participació dels alumnes· Facilitar diferents tipus i graus d’ajuda en la realització de les tas-ques

· Estimular l’autonomia dels alumnes i l’adopció d’un rol cada copmés actiu en la gestió i el control del seu propi aprenentatge

· Avaluar de manera continuada el procés, adequant-ne els nivells iles dimensions

LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 12

La resposta a la diversitat s’ha de contemplar com a consubstancial al’actuació habitual dels professors, dirigida als alumnes i en la línia d’obte-nir objectius generals definits per les àrees i per al conjunt de l’etapa.

Per tant, el model d’UEC que caldria oferir no hauria de convertir-se enun espai protegit, antagònic a l’institut i on les circumstàncies siguin arti-ficials, sinó en un espai educatiu alternatiu on prevalgui la formació afec-tiva i democràtica, facilitadora d’una inserció social i laboral.

Els principis que orientaran el funcionament de la UEC seran:

A) Principi de normalitzacióL’objectiu primordial de la nostra intervenció és propiciar la reinte-gració satisfactòria de l’alumne a la dinàmica acadèmica ordinària.El treball que des de l’entitat es fa amb l’alumne té el valor d’acom-panyar-lo en l’aclariment del seu paper d’estudiant i en la recupera-ció emocional si s’escau, perquè funcioni millor a l’institut.

B) Principi de temporalitatLa permanència dels alumnes en aquestes aules ha de ser la suficientper estar en disposició d’una reinserció als processos ordinaris aca-dèmics o laborals, si ja han complert els 16 anys.

C) Principi de garantiaLa derivació d’alumnes al recurs UEC tindrà lloc després d’una refle-xió compartida on hi participaran el propi alumne, els seus pares, eltutor, els professionals implicats en el cas, el coordinador de la UEC,el psicopedagog de secundària...La determinació ha de sortir de l’acord entre els interlocutors, quehauran de convenir la viabilitat de la derivació per tal d’evitar actu-acions innecessàries.

D) Principi de responsabilitatResponsabilitat per part de l’entitat d’assumir la formació d’aquestsalumnes des de la professionalitat i el compromís.

II.1.4 Implicació de la família en el procés de derivació

Prèviament a la derivació d’un noi/a a la Unitat d’Escolarització Com-partida, els diferents membres de la comunitat educativa implicats en laderivació han d’estudiar la situació d’aquest menor i prendre les decisionsmés pertinents per a la seva continuïtat formativa.

Parlem de comunitat educativa perquè el possible candidat/a a incor-porar-se a la UEC està cursant l’escolarització obligatòria a l’Institut, en laqual hi participen membres dels diferents col·lectius de la comunitat esco-lar. Un d’aquests col·lectius està constituït per les famílies, que poden con-siderar-se com el primer agent socialitzador base del procés educatiu.

De la mateixa manera que la família és informada pels centres educa-tius quan hi ha el traspàs de l’educació primària a la secundària o quan

LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 13

s’esdevé un canvi de cicle o de centre, també cal fer participar a la famíliaen aquelles situacions que aconsellen reconduir el fill/a a la Unitat d’Esco-larització Compartida.

Ja que la família o tutor legal és qui té l’última paraula pel que fa al’educació del seu fill/a, la UEC ha de dur-hi a terme un treball de caràcterinformatiu, previ a la possible incorporació del fill/a al centre.

Aquest treball amb la família s’estructura en els següents passos:

1. El primer contacte el realitza l’IES amb la família per donar a conèi-xer la proposta de derivació de l’alumne a la UEC. De la mateixamanera, és competència de l’IES avisar el coordinador de la UECd’aquesta proposta, com també acompanyar la família a conèixerel nou entorn escolar en el qual l’alumne continuarà el seu procéseducatiu

2. De l’entrevista del coordinador de la UEC amb la família o els tutorslegals se’n derivaran els següents objectius:

· Conèixer l’opinió de la família pel que fa a la problemàtica quemanifesta el noi/a relacionat amb seu procés educatiu

· Conèixer la dinàmica familiar i el tipus de relació que té l’alum-ne amb la resta de membres de la família

· Conèixer els entorns més pròxims del noi/a i les possibles influ-ències que se’n deriven

· Donar a conèixer els espais físics i el funcionament del centre(horaris, espais de convivència, continguts curriculars, normesde centre, equip docent, tutors assignats...)

· Deduir l’opinió prèvia que té la família en relació al procés edu-catiu que seguirà a la UEC

· Millorar aquells elements d’opinió detectats en l’entrevista quepoden interferir en el procés a seguir a la UEC

És important la funció que desenvolupi el coordinador durant l’entrevis-ta, que ha de mostrar una actitud d’ajuda i d’orientació, per tal d’aconse-guir una col·laboració adequada de la família, la qual cosa facilitarà lesdecisions que prenguin i la seva implicació futura en el procés educatiu irespecte a l’assistència del fill/a al centre.

Un cop acceptada l’assistència del fill/a a la UEC, el director de l’IESinforma a l’inspector d’ensenyament corresponent, el qual tramitarà l’al-ta de l’alumne i ho comunicarà a la UEC i a l’IES.

LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 14

II.2 Derivació a la UEC

II.2.1 Procés normatiu

En aquest apartat es fa una síntesi del procediment d’escolaritzaciócompartida i del traspàs d’informació sobre l’avaluació a partir de la nor-mativa vigent en el moment de la redacció d’aquest document. Aquestanormativa es troba a les “Instruccions de la Direcció General d’Ordenaciói Innovació Educativa per establir el procediment d’Escolarització Com-partida i el traspàs d’informació sobre l’avaluació de l’alumnat d’ESO, en-tre els Instituts d’Ensenyament Secundari i les Unitats d’EscolaritzacióCompartida” (30-6-2001).

La síntesi d’aquestes instruccions, seguint la seva pròpia estructura, ésla següent:

1. Les Unitats d’Escolarització Compartida

Per garantir l’atenció educativa necessària a l’alumnat de l’ESO ambnecessitats educatives especials derivades de la inadaptació al medi esco-lar, de manera excepcional, alguns d’aquests alumnes podran seguir partdels ensenyaments corresponents en una UEC on se’ls oferiran activitatsespecífiques adaptades a les seves necessitats.

El Departament d’Ensenyament ha arribat a acords amb entitats i cor-poracions locals per poder oferir aquestes activitats educatives comple-mentàries des de les UEC. Als acords es considerarà l’experiència i l’espe-cialització en l’atenció a joves amb risc de marginació, amb trets d’ina-daptació social, amb conductes agressives, predelictives o d’altres de si-milars.

L’escolarització en aquestes unitats suposa una escolarització compar-tida amb el centre on l’alumne està matriculat, del qual continua depe-nent a efectes acadèmics i administratius.

2. Aspectes curriculars i organitzatius

Les UEC oferiran la possibilitat de seguir l’etapa d’ESO en un grup reduït,d’acord amb les corresponents adaptacions curriculars individualitzades.

Les activitats que s’imparteixin a les UEC tindran com a referent últimels objectius generals de l’ESO, estaran ajustades a les característiques iconeixements de l’alumnat, tindran preferentment un caràcter globalitzadori d’aplicació pràctica i tindran en compte la promoció d’habilitats que faci-litin la inserció social i laboral.

Així mateix, les UEC prioritzaran les activitats que promoguin l’adquisi-ció de les habilitats necessàries per a la readaptació de l’alumnat al mediescolar ordinari.

L’escolarització en aquestes unitats tindrà sempre caràcter temporal icaldrà revisar-la al llarg del curs escolar, segons el que estableix el punt3.1. d’aquestes instruccions. Sempre que sigui possible, es procurarà quel’escolarització compartida comporti la realització d’algunes activitats enel centre docent al qual pertany l’alumne.

LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 15

2.1 Desplegament i aplicació del currículum

El currículum de referència per a l’alumnat que comparteix escolaritaten les UEC serà el corresponen a l’ESO. A partir del Projecte Curricular delCentre (PCC) de l’IES de procedència, i prèvia consulta dels professors deles diferents àrees, es concretarà el pla d’actuació que realitzarà la comis-sió de treball formada per: el tutor de l’alumne/a del centre d’ESO deprocedència, l’EAP i la persona responsable de l’alumne/a a la UEC. Aquestacomissió serà l’encarregada del seguiment escolar i psicopedagògic en elmoment de la seva derivació i de fer una valoració trimestral de l’alumne.

Per a l’alumnat que ho necessiti, el director de l’IES sol·licitarà la modi-ficació individual del currículum, referida a canvis significatius en els con-tinguts i objectius d’una o més àrees de l’etapa o bé en la distribució decrèdits comuns i variables establerta amb caràcter general, que tramitaràa la delegació territorial, tal com es disposa a l’Ordre corresponent(24.11.98, DOGC núm. 2807, de 18.1.99).

3. Identificació de l’alumnat susceptible d’atenció a les UEC

· L’atenció educativa de l’alumnat en les UEC té un caràcter excepcio-nal

· Es produirà només quan el centre hagi exhaurit totes les sevespossibilitats d’adaptació i d’atenció personalitzada, d’acord als seusrecursos humans i materials

· Pot rebre atenció educativa l’alumnat amb necessitats educativesespecials derivades de la inadaptació al medi escolar que, a mésd’un retard en l’aprenentatge, presenti de forma reiterada i contí-nua:

- Desajustaments conductuals greus manifestats amb agressivi-tat o violència que posen en perill la convivència del centre

- Absentisme injustificat, rebuig escolar- Conductes predelictives greument perjudicials- Comportaments contraris a les normes de convivència del cen-

tre· Preferentment, haver cursat 1r d’ESO o bé tenir ja 14 anys i en capcas més de 16

3.1 Procediment a seguir per a l’escolarització d’alumnat a les UEC

S’establirà a cada Delegació. Aquest procediment inclourà:

3.1.1 Derivació d’alumnat dels centres d’ESO a les UECa. Proposta escrita (motius) del tutor a la Comissió d’Atenció a la

Diversitat (CAD)b. Anàlisi de la proposta i mesures alternatives per part de la CAD (o

equivalent)c. Si s’accepta la proposta, se’n fa un informe i segueix el procés de

derivació

LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 16

d. El director informa i eleva les propostes a la inspecció, juntamentamb un informe de l’EAP que atén el centre i l’acord escrit delspares o tutors legals de l’alumne

e. La inspecció informa a favor o en contra i ho eleva al DelegatTerritorial

f. El Delegat ho resol i informa al director de l’IES, a la UEC i alSEEPE/DGOIE

· L’informe del director de l’IES contindrà informació sobre:- Motius per demanar escolarització a la UEC- Actuacions prèvies dutes al centre per respondre a les necessitatsde l’alumne

- Acceptació de la mesura pels pares, prèvia informació i comprensióde la mesura esmentada

· L’informe d’Escolarització Compartida de l’EAP contindrà informaciósobre:

- Valoració psicopedagògica de l’alumne, en especial conductes, ca-ràcter, etc.

- Aspectes a prioritzar per compensar les dificultats d’adaptació es-colar

- Justificació de la necessitat i conveniència d’assistir a la UEC

3.1.2 Seguiment escolar i psicopedagògic de l’alumnat que assisteix ala UEC:

a. Es crearà una comissió de treball: tutor de l’IES, l’EAP i professorde la UEC

b. Funcions de la comissió:· Fer un Pla d’actuació per a l’alumne (període revisable, màxim

un curs) amb objectius acotats i avaluables cada tres mesos(CC, CV i CS) on constin: capacitats d’etapa, continguts d’àre-es, objectius, activitats d’aprenentatge i d’avaluació, estratègi-es metodològiques, d’organització...

· Seguiment trimestral del Pla i realització de l’acta de la reunió(annex 2)

· Els responsables de les UEC desenvoluparan la programació delPla

· Faran fulls de seguiment acadèmic i d’avaluació del progrés del’alumne (annex 3)

· Trametran al director de l’IES aquests fulls a final de cada tri-mestre per formar part de l’expedient de l’alumne/a fins a fina-litzar la seva escolarització

c. A final de cada curs, per a cada alumne, es constituirà una Juntad’Avaluació formada pel director de l’IES, pel tutor de l’IES, altresprofessors cicle, pel tutor de la UEC i per un membre de l’EAP

d. Les decisions de la Junta s’inclouran a l’acta d’avaluació i es tras-lladaran a l’expedient acadèmic i al llibre d’escolaritat

e. La inspecció supervisarà tot el procés d’escolarització de l’alumne/a

LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 17

3.1.3 Retorn de l’alumnat al centre d’ESO de procedència:En el moment que es consideri la possibilitat de retorn de l’alumne al

centre, s’instrumentarà el següent procediment:

a. La comissió de treball comunica a director de l’IES i director de laUEC que l’alumne ja pot reincorporar-se a l’IES i els lliura l’últiminforme d’avaluació i seguiment

b. El director IES comunica als pares i a la inspecció el retorn del’alumne al centre.

c. La inspecció ho comunica al Delegat Territorial perquè en quediconstància

3.1.4 Motius pels quals un alumne pot causar baixa en una UEC:a. Retorn de l’alumne al centre d’ESO, tal com estableix el punt ante-

rior (3.1.3)b. En el moment que fa els 16 anys d’edatc. Després d’un mes d’absentisme injustificat

En tots els casos es procedirà de la manera següent: la inspecció hocomunicarà al Delegat perquè en quedi constància i perquè aquest tramitila corresponent resolució de baixa (especificant el motiu a la DGOIE).

Cada delegació territorial designarà un inspector com a interlocutor ambles UEC.

LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 18

II.2.2 Modalitats de derivació

A) Protocol de derivació de l’IES Camp Clar

3. DISSENY D’UN PLA DE TREBALL

- Mesures educatives - Orientacionsfamiliars

- Serveis desuport extern

4. SEGUIMENT I AVALUACIÓ DEL PLA DE TREBALL

5. DERIVACIÓ DEL CAS A LA COMISSIÓ D’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT.INICI DEL PROCEDIMENT QUE ESTABLEIX LA NORMATIVA

1. DEMANDA DEL TUTOR AL PSICOPEDAGOG DEL CENTRE I A L’EAP

• Informació inicial del tutor per determinar la situació de partença

2. ANÀLISI COMPARTIDA DE LA SITUACIÓ-PROBLEMA

1. Anàlisi del’historial

Àmbitescolar

Continuant lacol·laboració amb el

tutor i altresprofessors

Valorantl’adequació entre el

que li ofereix elcentre i el que

realment necessita

Contextescolar

2. Anàlisi de la situació actual

Àmbitpersonal

Amb un qüestionarii entrevistes amb el

mateix alumne

Contextfamiliar

Amb entrevistes ala família

1. Anàlisi del’historial

El procés previ a la derivació d’un/a alumne/a d’un centre d’ensenya-ment secundari a una unitat de d’escolarització compartida comprèn lessegüents fases o actuacions:

1.Demanda del/ la tutor/a al psicopedagog/a del centre i a l’EAP· El/la professor/a tutor/a, derivat de les funcions i tasques tutorialsque té assignades, va coneixent i recollint informació de l’alumnat.

LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 19

És la persona a qui correspon fer la detecció inicial de la problemà-tica de l’alumne/a i, per tant, fer la demanda d’intervenció

· El/la tutor/a facilitarà un informe que reculli totes aquelles observa-cions necessàries per determinar la situació de partença en relacióa la demanda

2.Anàlisi compartida entre diferents professionals de la situacióproblemàtica de l’alumne

A partir de la informació donada pel tutor/a, el psicopedagog del centrei l’EAP, es decideix iniciar un procediment d’ampliació de la informació queinclourà:

· la recopilació d’informació acadèmica, personal i familiar· l’anàlisi dels factors que incideixen en les conductes “problemàti-ques” de l’alumne

· la identificació del possible o possibles orígens del problema· la concreció dels diferents àmbits (personal, familiar i escolar) enquè caldrà intervenir

Cal destacar que la intervenció no es pot centrar exclusivament en l’alum-ne i els seus comportaments, sinó que cal adoptar una perspectiva mésàmplia i multidimensional.

3. Acordar i dissenyar un pla de treballA partir dels anteriors aspectes recollits i analitzats, i de la situació actual

de l’alumne, caldrà acordar i dissenyar un pla de treball que contempli:

· L’aplicació de mesures educatives de més a menys ordinàries. Entreaquestes destaca, per la seva importància, l’assistència a grups d’a-tenció a la diversitat que segueixen programes d’adaptació curricularmés individualitzats i significatius, en funció de les necessitats edu-catives que pugui presentar l’alumne/a

· Orientacions familiars. Serà necessari establir el context de col·la-boració i la concreció d’acords entre la família i el centre

· Intervenció dels serveis de suport extern. Es valorarà la convenièn-cia de derivació i intervenció dels serveis externs al centre: parlembàsicament dels Serveis socials d’Assistència Primària (SSAP) i elCentre d’Assistència Psiquiàtrica Infantil Primària (CAPIP)

4. Seguiment i avaluació del pla de treballEl pla de treball serà revisat tal i com s’hagi establert. Les valoracions

dels resultats del seguiment permetran en tot moment determinar elsprogressos o dificultats que es puguin donar en el procés de treball iniciatamb l’alumne/a

5. Derivació del cas a la Comissió d’Atenció a la Diversitat· La derivació a la CAD del centre es durà a terme d’acord amb lavaloració dels resultats obtinguts al llarg del pla de treball i teninten compte la situació actual de l’alumne/a

· Aquesta comissió inicia el procediment establert a la normativa

LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 20

B) Protocol de derivació de la UEC d’AptosModalitat de treball:

Trucades de professionals (EAP, psicopedagogIES, assistent social...) prèvies a la proposta

de derivació, per garantir-ne l’efectivitat:possibilitat de places i adequació del perfil

de l’alumne a la UEC (distànciade la vivenda, personalitat...)

Aproximacions informatives a la UEC,

per part de la família,per conèixer el recurs

educatiu abans de signarl’autorització

Derivació de l’alumne, per part d’Inspecció, amb aquestainformació adjunta:· Nom de l’alumne· Data d’incorporació· IES de procedència· Data de naixement· Curs

La UEC ha de sol·licitar:· Informes de l’EAP i dels professionals de l’IES (tutor, director...)· ACI o modificacions, en cas que existeixin

ENTREVISTA:–Presentació de l’alumne per part de la família i del representant de l’IES–Autopresentació de l’alumne (recorregut general a nivell personal i acadèmicper valorar la consciència respecte a la seva conducta)–Informació de la UEC: funcionament, tallers oferts, normativa vigent, horari icalendari escolar...–Informació dels serveis oferts pel centre i adjudicació de beques en funció delssegüents criteris:· Beca de transport: distància del domicili al centre i renda familiar· Beca de menjador: distància del domicili al centre, renda familiar i continuacióde la beca ja adjudicada–Conciliació d’acords:Cal que l’alumne conegui que se li està oferint una oportunitat d’escolaritzacióadaptada a les seves necessitats educatives i això requereix un compromís d’ac-ceptació de ser escolaritzat a la UEC i de responsabilitat (amb la finalitat de ferminvar l’absentisme i la desmotivació i implicar l’alumne en el seu propi procés).En cas que l’alumne es negui a comprometre’s caldrà una col·laboracióinterprofessional per a conscienciar-lo de la necessitat d’implicar-se en el seuprocés d’ensenyament-aprenentatgeSignatura dels pares conforme autoritzen el seu fill a participar en totes les activi-tats que es realitzen a la UEC i compromís d’implicar-se en el procés formatiu delseu fill a través de la col·laboració amb el centre en totes les propostes educativesVisita de les instal·lacions i presentació dels professors.

Incorporació de l’alumne a les activitats ordinàries. L’1 o el 15 de cada mes

LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 21

C) Protocol de derivació de la UEC Municipal de Vila-seca (Aula 15)

Llistat actualitzat d’alumnesdesescolartizats i absentistes

Possibles alumnesd’AULA 15

GRUP DE TREBALL

IES (2) + EBASP + Inspector dezona +

membre EAP + A.15

AULA 15 entrevista

família i alumne,

visita UEC

L’IES afectat Informa a la família de

l’alumne de la proposta de

derivació UEC

IES RAMON

BARBAT

IES VILA-

SECA

POBLACIÓPolicia localEducadorCarrer

1 representant IES Vila-seca1 representant IES R. Barbat

1 representant EBASP1 representant A.15

1 inspector de zona1 membre d’EAP

Informació aEBASP

EQUIP BÀSIC D’ATENCIÓ SOCIAL PRIMÀRIA

(Ajuntament de Vila-seca)

COMISSIÓ D’ABSENTISME

• EAP Tarragonès• IES Ramon Barbat i Miracle

• IES Vila-seca

• EBASP Ajuntament de Vila-seca• AULA 15

ELABORACIÓEXPEDIENT

TRAMITACIÓDELEGACIÓ

RESOLUCIÓ DELDELEGAT

INCORPORACIÓAULA 15

LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 22

II.2.3 Participació de la UEC

Partim de la necessitat de comptar amb la implicació de la UEC en laderivació d’un alumne des de l’IES. Per què la derivació compleixi verita-blement amb el seu propòsit essencial —ésser una mesura vàlida d’aten-ció a la diversitat— i no es percebi com un càstig (en relació a l’alumne) ocom una fugida del problema (en relació al centre docent de procedència),es precís que ambdues institucions implicades en la intervenció específicacol·laborin d’una forma estreta i bidireccional.

Només des de la col·laboració es poden adoptar decisions vinculantsque comprometin les dues institucions a tenir cura de l’acord i a treballarpel seu desenvolupament de la millor forma possible.

A continuació s’exposen alguns punts que conviden a la reflexió versaquest procés de col·laboració interinstitucional. Entenem aquest pas previ,com una fase del continuum de l’escolarització compartida, fase de vitalimportància, que condicionarà posteriorment en un sentit o un altre,depenent de l’enfocament que tingui.

Les UEC: totes iguals, cadascuna diferentTotes les UEC comparteixen trets definitoris bàsics, això es deu a que la

seva regulació fonamental es refereix a una normativa única del Departa-ment d’Ensenyament. No obstant, cadascuna es distingeix per desenvoluparun projecte educatiu concret. Així doncs, cada UEC es constitueix com unrecurs formatiu amb identitat pròpia, caracteritzat pels següents factors:

· dependència institucional (gestió pública o privada)· integració en el territori· adaptació de les teories educatives i de l’aprenentatge· disseny del sistema organitzatiu· recursos: humans, materials…· tipologia d’alumnes atesos· altres

Tota aquesta varietat de criteris comporta que la implicació de la UECen la derivació depengui, en part, de les característiques idiosincràtiquesde cada recurs i zona.

La col·laboració interdisciplinar: a l’atzar o estructurada mit-jançant el consens

Proclamar que la implicació de la UEC en la derivació és important inecessària és quelcom fàcil d’assumir i de defensar. Un altra qüestió moltmés complicada és concretar aquesta implicació i realitzar-la en temps iformes apropiades.

Deixar la concreció de la col·laboració a la improvisació, a la urgènciadel cas o a la disponibilitat de cada moment ens condueix a la dispersió del’estratègia. Només a través de protocols i d’estructures de coordinacióclares i acordades es pot desenvolupar una col·laboració efectiva (no una

LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 23

col·laboració nominal o merament formal).Els protocols fixen els moments clau de reunió i discussió en què cada

cas (alumne susceptible de derivació) s’estudia i s’analitza en funció deles diferents variables: actuació prèvia del centre, problemàtica específicade l’alumne, possibilitats d’atenció a la UEC…

UEC i IES: les dues cares de la mateixa monedaL’atenció especialitzada —és a dir, sistemàtica i professional— que els

alumnes reben a la UEC s’assimila a la formació secundària obligatòria enfunció de l’autorització del Departament d’Ensenyament. Segons aquestfet, el recurs UEC complementa els existents en els centres docents i, enconseqüència, la UEC haurà de treballar conjuntament amb el centre ordi-nari de procedència de l’alumne.

Les UEC realitzen un servei determinat en el sistema educatiu, treba-llen per als alumnes dels IES i, en qualsevol cas, ambdues institucionstreballen per a la millora de l’alumne, que és el beneficiari de l’acció edu-cativa (no oblidem que l’ESO és una etapa d’escolarització de caràcterobligatori i per tant, bàsic i amb una decidida orientació civicocultural).

Les UEC i els centres docents, doncs, han de tenir sistemes de comunica-ció i de col·laboració i han d’establir els plans de treball pertinents, amb lafinalitat de poder desenvolupar les funcions mútues que tenen assignades iassolir els objectius que es deriven del compliment d’aquelles funcions.

LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 24

II.3 L’Atenció Compartida

II.3.1 Relacions amb altres institucions

A causa de la diversitat de les necessitats educatives especials quepresenten els alumnes escolaritzats a les UEC i a les diferents respostesque requereixen es fa necessari relacionar-se amb altres institucions iserveis que no formen part del Sistema Educatiu regulat. Però és impres-cindible col·laborar-hi per atendre adequadament l’alumnat de les UECdes d’un punt de vista integral.

El complement d’atenció que sol·licitarem d’aquestes institucions o ser-veis vindrà determinat per les necessitats que presentin els alumnes, queestaran en funció de les característiques que han influït en la seva deriva-ció a la UEC.

Aquestes característiques poden ser:

· trastorn mental· alteració emocional· deficiència mental· malaltia mental· alumnes tutelats per la Generalitat de Catalunya· alumnes amb antecedents judicials· alumnes provinents de famílies desestructurades· alumnes provinents de famílies amb problemàtiques de drogoaddic-ció, alcoholisme...

· alumnes provinents de famílies amb presència de maltractamentsfísics i/o psíquics

· alumnes amb dificultats derivades d’intoleràncies o de desintegra-ció sociocultural

Aquestes institucions o serveis poden ser:

–Departament de Sanitat:· Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil: per al tractament i/o

seguiment dels alumnes amb trastorn mental, diagnosticat o no.Cal dir que més del 50% de la població que assisteix a les UEC harebut o necessita tractament i suport psicològic

· Hospital Joan XXIII: per rebre serveis d’informació i/o d’assesso-rament sobre educació sexual o bé sobre malalties que afecten opoden afectar a algun alumne en concret (diabetis, anorèxia, etc.)

–Departament de Justícia:· Centres d’Acollida, Centre Residencial d’Atenció Educativa (CRAE),

Equip d’Atenció a la Infància i a l’Adolescència (EAIA): per a aquellsalumnes tutelats per la Generalitat, tant si resideixen en centres oen famílies d’acollida

· Mesures penals alternatives, Jutjat de Menors, Delegat d’Atencióal Menor (DAM): per a aquells alumnes amb conductes predelictives

LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 25

o delictives–Departament de Treball:

· Direcció General d’Ocupació: per facilitar l’orientació professional iocupacional per després dels 16 anys

–Departament de Benestar Social:· Institut Català d’Atenció als Serveis Socials (ICASS) i Centre d’Aten-

ció al Disminuït (CAD): per a aquells alumnes que requereixen uncertificat de disminució

–Ajuntaments:· SMO i IMFE: per a l’orientació professional i ocupacional· Serveis Socials: per a la col·laboració amb educadors i/o treballa-

dors socials i mediadors culturals per fer de pont amb la família iels altres serveis

· Servei Municipal de Drogodependència: per obtenir informació i/oassessorament professional sobre aquest àmbit

· Policia Local: per rebre mesures de contenció, si s’escau· Centre Cívics: per facilitar alternatives socioculturals i activitats

lúdiques

–Consells Comarcals:· Serveis Socials: per a l’atenció aquells alumnes que resideixen

fora del municipi al qual pertany la UEC

–Policia Nacional i Mossos d’Esquadra: per rebre informació, assessora-ment i mesures de contenció, si s’escau

–Empreses i altres entitats: per rebre informació i/o assessoramentocupacional i laboral (ETT, Can Xatarra, Aprendre a aprendre, sindicats detreballadors, centres de formació professional...)

II.3.2 Tutoria compartida

S’entén per tutoria aquelles funcions d’orientació personal i educativa,durant un període determinat, d’un grup d’alumnes a càrrec d’un profes-sor-tutor.

Entenem per Tutoria Compartida el conjunt d’intervencions de l’àmbitde l’acció tutorial que realitzen diferents professionals per als mateixosalumnes. És a dir, un o diversos alumnes reben atencions de tutoria tantdel seu tutor de grup com d’un altre professional que, de manera suple-mentària, fa algunes d’aquestes atencions en funció de les característi-ques del procés educatiu que està rebent l’alumne.

L’Educació Compartida és una situació educativa que evidencia la ne-cessitat d’aquesta modalitat d’acció tutorial.

Actualment, encara estem lluny d’una òptima tutoria compartida entreel tutor de l’IES i el tutor de la UEC. Tot i això, s’està avançant (encaramolt lentament) en aquest procés.

Així doncs, observem que la responsabilitat educativa sobre un alumne

LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 26

d’una UEC requereix de la cooperació de dues persones o tutors. Femnotar que si entre aquestes dos tutors no hi ha una coordinació, la tutoriaqueda incompleta i es posen en evidència mancances rellevants, com lesque s’observen en l’actualitat.

Les funcions de la tutoria compartida són diverses i, entre altres, n’ano-menem les següents:

· coordinació i comunicació entre el tutor de la UEC i el tutor de l’IES· participació en el pla d’actuació de l’alumne per part dels dos tutors· acollida de l’alumne per part del seu IES, almenys un cop per tri-mestre

· visita del tutor de l’IES als seus alumnes en el propi àmbit de laUEC, almenys un cop cada trimestre, per tal que aquest conegui elsalumnes, així com la realitat i la dinàmica educativa de la UEC

· promoció de les activitats d’avaluació per a l’acreditació d’àrees, decursos, d’etapes... per part dels alumnes

· coordinació de les informacions que es generen en els diferentsentorns on el/la jove participa, amb la finalitat de potenciar els efecteseducatius que se’n deriven

Alguns dels factors que dificulten el desenvolupament d’aquestes funciones produeixen per la manera d’assignar els tutors als grups en els IES. Ésa dir, que sovint el tutor de l’IES no coneix l’alumne d’UEC que pertany alseu grup, perquè és un professor nou dins l’IES, perquè l’alumne ha vin-gut derivat d’un altre IES i ha estat inscrit en aquest, perquè l’alumnepassa de curs i no el coneix el tutor del grup on ha estat assignat, etc.

En aquests darrers supòsits, en la realitat es realitzen part de les funci-ons de la tutoria compartida amb el coordinador pedagògic o cap d’estu-dis del mateix IES.

II.3.3 Principis bàsics per consensuar el currículum

Els alumnes escolaritzats a les UEC parteixen, com la resta dels alum-nes de l’ESO, del currículum previst per a aquesta etapa educativa, tot ique després aquest currículum es concretarà en un pla d’actuació indivi-dualitzat per a cadascun d’ells.

Aquest pla consistirà en una adaptació curricular (tota actuació desti-nada a adequar el currículum d’una etapa a les necessitats de l’alumnat)o bé en una modificació curricular (canvis significatius en el currículumestablert amb caràcter general) que es consensuarà de manera individu-alitzada i en funció de les pròpies necessitats de l’alumne.

El Pla d’Actuació Individualitzada es consensua a partir dels referentseducatius del PEC i el PCC del Centre de procedència de l’alumne, adap-tant-los a les necessitats educatives d’aquest i en concordànça amb elsreferents educatius contemplats en els documents bàsics de la instituciódins de la qual s’articula el recurs UEC.

La concreció d’aquests referents educatius contemplats en els documents

LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 27

de l’IES i de la UEC es realitzarà a partir dels principis bàsics següents:· els objectius mínims establerts pels Departaments de les àrees· les competències bàsiques que considera prioritàries el centre deprocedència de l’alumne

· els objectius bàsics del Pla d’Acció Tutorial i del Programa d’Orienta-ció que se segueixen al centre

· la metodologia específica que se seguirà en el procés d’ensenya-ment-aprenentatge a la UEC

· els recursos educatius de què disposa la UEC

Tanmateix, conèixer la trajectòria que ha seguit l’alumne i l’evolució de laproblemàtica actual que presenta, facilitarà la concreció del Pla d’ActuacióIndividualitzat. És a dir, els continguts d’aquest pla van més enllà de la funcióacadèmica que li és pròpia, ja que també pretén generar efectes educatiusvinculats al creixement personal de l’alumne. És per això que cal posar enrelleu quines són les estratègies i mesures educatives que han produïtmajor implicació i participació de l’alumne en el seu procés d’ensenyament-aprenentatge per tal d’utilitzar-les de la manera més adient possible.

En el moment de la incorporació de l’alumne a la UEC, caldrà avaluarels seus coneixements previs i els seus interessos i motivacions perso-nals, que són els catalitzadors bàsics per iniciar el desplegament del Plad’Actuació Individualitzada consensuat amb l’IES per a aquest alumne.

Una de les raons per les quals es fa pertinent consensuar el currículumper a cada alumne és deixar acotats els criteris per a l’avaluació, per alseguiment i per valorar l’evolució personal d’aquest, tan a nivell trimestralcom de la possible acreditació final.

II.3.4 Procés d’avaluació conjunta

Per tal que no sorgeixin desacords entre l’IES i la UEC, abans de tras-passar els resultats assolits pels alumnes, tant en finalitzar els trimestrescom a final de curs, cal que s’hagin consensuat els objectius a treballardurant el curs i els criteris d’avaluació.

Així doncs, en començar el curs o el període d’escolarització de l’alumnea la UEC, s’acorden els objectius a treballar, que seran extrets del PCC i deles competències bàsiques. Aquests objectius es distribuiran en trimes-tres i, en finalitzar cadascun d’aquests, entre d’altres controls i activitatsd’avaluació, es realitzaran unes proves escrites que poden facilitar la jus-tificació de les qualificacions, en cas que sigui necessari. Els resultats deles proves i dels controls, a més a més del seguiment i la valoració delprocés maduratiu personal, tenen com a resultat una nota, que és la quees traspassa als IES i d’aquests a les famílies en l’avaluació trimestral.

A aquestes avaluacions trimestrals hi assisteixen els professionals cor-responents de cada IES, segons la normativa.

Els documents i materials d’avaluació utilitzats a la UEC es donen aconèixer als professors implicats en l’avaluació de l’alumne per facilitar eltraspàs de la informació i perquè coneguin els formats mitjançant els

LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 28

quals se’ls facilitaran les qualificacions obtingudes.Alguns d’aquests formats de presentació de les qualificacions són:

· Avaluació Personal Inicial: realitzada en el moment d’acollida del’alumne i en la qual es valoren aspectes personals relacionats ambactitud, comportament, problemàtiques personals, situacions derisc, hàbits...Aquesta avaluació inicial ens permet poder anar valorant el procési l’evolució de l’alumne pel que fa a aquests aspectes

· Graelles d’objectius: són formats de recollida de dades sobre elsobjectius a treballar durant el curs, que s’hauran consensuatprèviament. Amb aquests formats s’avaluen els alumnes en iniciarel curs o en el moment de l’acollida del nou alumne per tal de saberels seus coneixements previs. D’aquesta manera podrem avaluar,en acabar el trimestre, l’evolució que ha realitzat cada alumne

· Avaluació Setmanal: aquesta és una altra graella que s’utilitza peravaluar cinc ítems bàsics referents a valors i actituds, com ara lahigiene personal, la participació, la presentació, les accions violen-tes i la companyonia. Aquesta avaluació es realitza en finalitzarcada setmana i s’avalua en grup. Tots els alumnes es valoren a ellsmateixos i als altres companys i donen la seva valoració de cadaítem amb un positiu o un negatiu, segons ha anat la setmana. Lasuma de tots els resultats setmanals dóna un resultat al final deltrimestre, aquest surt reflectit en l’informe d’avaluació trimestral

És imprescindible que tots els criteris d’avaluació exposats siguinconsensuats amb els IES i amb l’EAP en iniciar el curs, d’aquesta maneraevitem trobar-nos amb desacords a l’hora de traspassar els resultats ob-tinguts pels alumnes a l’IES.

LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 29

II.4 Alternatives posteriors a la UEC

II.4.1 Retorn a l’IES i continuació de la formació regulada

Com es obvi, un alumne és derivat al recurs UEC en funció de les sevesnecessitats educatives, per l’equip que prèviament ha avaluat la conveni-ència d’aquesta derivació.

La comissió que avalua trimestralment els progressos realitzats pelsalumnes és la responsable de determinar el nivell d’assoliment dels objec-tius consensuats per cada un dels alumnes i la conveniència o no de con-tinuar l’escolarització en aquest recurs en funció dels nivells esmentats.

Si un dels acords de la comissió és que l’alumne ha de finalitzar l’esco-larització a la UEC per haver assolit de manera òptima els objectius pro-gramats, haurà d’indicar en quina direcció continua l’alumne la seva for-mació en funció de la seva edat (si és menor o major de 16 anys) i delgrau de maduració personal i acadèmica.

Els alumnes menors de 16 anys, han de continuar el seu procés d’ense-nyament-aprenentatge tal com estableix l’etapa d’Educació SecundàriaObligatòria i per tant han de tornar a un centre que imparteixi l’ESO. Lamodalitat de retorn a l’ESO es pot estudiar tenint present les característi-ques del propi alumne i les del centre al qual s’incorporarà per tal de fer-la més fluïda i per evitar fracassos derivats d’una incorporació brusca. Unavariable útil que s’ha tenir en compte és la de realitzar aquesta incorpora-ció establint un horari distribuït entre els dos centres i durant un períodelimitat per facilitar la readaptació del alumne al centre i viceversa. Trans-corregut aquest període, la comissió tindrà informació per determinar enquin moment farà l’horari complert al centre de l’ESO.

Quan la comissió d’avaluació pren l’acord de que l’alumne ha de retor-nar a un centre d’ESO, segons la normativa, ho ha de comunicar al direc-tor del centre de procedència i ha d’adjuntar l’últim informe de seguimenti l’avaluació corresponent. El director de l’IES comunica als pares i a lainspecció el retorn de l’alumne al centre. La inspecció ho comunica alDelegat Territorial perquè en quedi constància. Caldrà tenir present laimportància de mantenir implicats l’alumne i la seva família en tot aquestprocés de retorn per facilitar l’èxit del nou període educatiu.

Els altres alumnes no contemplats anteriorment i que ja han superatl’edat d’escolarització obligatòria, en finalitzar-la a la UEC poden seguir laseva formació en itineraris diferents. Per tal que l’orientació del futur for-matiu sigui adient caldrà tenir present que els interessos, les motivacions iles capacitats de l’alumne estiguin en concordança amb l’itinerari orientat.

A.Si són alumnes que han acreditat l’ESO, podran cursar Batxillerat,Formació Professional (Cicles Formatius de Grau Mitjà) i les altresmodalitats de formació no regulada i/o incorporar-se al món laboral.

B.Si són alumnes que no han acreditat l’ESO se’ls haurà d’orientar capla formació no regulada (PGS, PTT...), la formació ocupacional (ofer-tes formatives del Departament de Treball, dels gremis...) i la incor-

LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 30

poració al món laboral.II.4.2 Conveniència de l’accés a la formació professionalitzadora

El fenòmen que rep el nom de fracàs escolar ha rebut interpretacionsdiverses, però totes són insatisfactòries. Malgrat tot, s’observen esforçosi investigacions interessants per situar-lo en el lloc que es mereix dins eldebat i l’acció pedagògica.

La nostra pràctica educativa ens ensenya que part d’això que anome-nem fracàs escolar està vinculat amb la metodologia de presentació delsconeixements. Aquesta metodologia, de forma generalitzada, parteix d’unmodel de transmissió on l’emissor (que sap i és actiu) es dirigeix al recep-tor (que no sap i ha de romandre passiu) sense situar-lo com un agentimplicat en el procés d’ensenyament-aprenentatge a través dels seus in-teressos i motivacions.

Normalment, des de l’Educació Compartida s’intenta superar aquestmodel de transmissió de coneixements, situant l’alumne davant d’activi-tats d’ensenyament-aprenentatge globalitzades, pràctiques, de resultatstangibles, adaptades al temps i a l’estil d’adquisició de coneixements decadascun. Això facilita que l’alumne s’impliqui personalment en el seuprocés educatiu i formatiu.

Cal considerar, també, que la utilització de les noves tecnologies potfacilitar la vinculació dels alumnes en el seu propi projecte ocupacional.

Com a professionals de l’àmbit de la intervenció socioeducativa, sabemque la formació professionalitzadora proporciona efectes de creixementpersonal i de millora de la intel·ligència emocional.

És per aquesta raó que treballant la formació laboral ajudem l’alumne aordenar els seus interessos i les seves capacitats en un itinerari de projec-ció personal. És a dir, que pensar en el futur permet articular diferentspreguntes que preocupen l’alumne i li donen la possibilitat d’introduir no-ves opcions. Un projecte professional individual donarà sentit a l’esforçpersonal si s’hi integren aspectes significatius per al subjecte.

L’objectiu principal és la formació integral de l’alumne, que li permetràactuar com a persona independent i com a futur treballador. Per aconse-guir aquest propòsit, caldrà reflexionar sobre les nostres intervencionseducatives, i per estimular aquesta reflexió poden ser útils els següentsprincipis:

· Conèixer i entendre els elements bàsics del món laboral i tenir cons-ciència dels drets i deures que tenen com a membres actius d’unacomunitat i com a treballadors

· Adquirir uns hàbits de treball i responsabilitat que seran imprescin-dibles a l’hora d’incorporar-se al món laboral

· Aconseguir una formació bàsica en les habilitats, els coneixementsi les actituds necessàries per al futur laboral

· Anar adquirint autonomia per resoldre les situacions quotidianes inoves

· Augmentar la capacitat de comunicació i de relació per integrar-se a

LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 31

la societat de forma responsable i constructiva· Reforçar o recuperar els coneixements culturals bàsics que no s’ha-gin aconseguit durant l’ensenyament regulat

· Enfortir la personalitat i valorar les pròpies possibilitats de cara elfutur

· Projectar l’educació més enllà de l’escola

II.4.3 Accés a la formació ocupacional i al món laboral

Entenem per orientació el conjunt d’intervencions educatives que, enformar part del procés ensenyament-aprenentatge de manera intencionali sistemàtica, es dirigeixen a donar informació i recursos a l’alumne perfacilitar-ne desenvolupament personal i social. Aquesta orientació ha d’im-pregnar tot el procés educatiu ja que la seva influència es correlacionadirectament amb altres funcions de les intervencions educatives.

L’orientació esdevé un suport a la persona en formació per què aquestasigui conscient de la seva situació (punt de partida), de les seves possibi-litats i limitacions (els seus medis i recursos) i per què elabori de formaresponsable i coherent un projecte de futur (punt d’arribada). És per aixòque l’orientació se sol incrementar en l’etapa final de qualsevol cicle edu-catiu i ha de complir la funció de millorar la transició que està a punt desucceir.

Vivim en un món cada dia més globalitzat, en ràpida evolució social itecnològica, que repercuteix directament en els perfils professionals iocupacionals, creant-ne de nous i modificant els existents. Com és obvi,això genera una major diversitat d’alternatives, cosa que fa que en l’ac-tualitat sigui més complexa tota intervenció d’orientació.

L’experiència ens demostra que en l’Educació Compartida l’orientacióés un factor de primer ordre per aconseguir els objectius educatius que espretenen assolir. Els alumnes escolaritzats a les UEC requereixen d’unaorientació més amplia, més personalitzada i dirigida a reorientar la sevapròpia personalitat. Una adequada orientació incrementarà aspectes per-sonals com l’autoestima, el reconeixement de les pròpies habilitats i ca-pacitats, la confiança en si mateix, l’autoconcepte, l’estabilitat personal iemocional, la capacitat afectiva... i això facilitarà les decisions en relacióals seus projectes de futur.

La vida de les persones està marcada per una sèrie de decisions i elec-cions. Prendre decisions és una competència social que necessita d’unaprenentatge i d’una pràctica per esdevenir de qualitat.

L’orientació per a l’accés al món laboral consisteix, fonamentalment, eninformar i formar en els continguts, estratègies i recursos necessaris perque els alumnes assoleixin, d’acord amb les seves potencialitats, les ex-pectatives, el nivell de maduració i el grau d’autonomia que els permetinun satisfactori procés d’inserció socioprofessional.

Aquesta orientació té com a referència els següents objectius:

· Saber estar i relacionar-se amb els altres

LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 32

· Conèixer la pròpia personalitat i les pròpies capacitats· Millorar els factors de l’equilibri personal: l’autoconeixement, l’auto-confiança i l’autovaloració personal

· Millorar les competències de la intel·ligència emocional: maduresapersonal, desenvolupament de la pròpia identitat, sistema de valorsi presa de decisions, assertivitat, habilitats socials i resolució deconflictes interpersonals

· Potenciar les competències bàsiques cognitives, procedimentals iactitudinals

· Saber treballar en grup, amb actitud participativa, compartint expe-riències i actuant de forma equitativa i honesta

· Conèixer els recursos i estratègies útils per a l’accés al mercat laboral· Conèixer els recursos, les institucions i les organitzacions· Adquirir habilitats per a la recerca activa de feina: tècniques de pre-sentació i elaboració del currículum, contracte de treball i relacionslaborals

· Estructurar els coneixements assolits en el procés de formació rela-cionant-los amb les opcions i expectatives d’inserció professional

· Conèixer les condicions d’empleabilitat: flexibilitat i adequació labo-ral, mobilitat professional i geogràfica, formació contínua...

· Conèixer les característiques i opcions laborals del territori: sectorstradicionals, sectors emergents, nous jaciments d’ocupació...

· Conèixer les característiques de les formes d’ocupació: treball percompte aliè (públic o privat), treball per compte pròpi i autocupaciói treball en economia social

En síntesi, la formació professional ocupacional es concreta, entre al-tres, en les següents opcions:

· programes de Garantia Social· programa E+E· projecte Òmnia d’orientació i inserció sociolaboral· plans d’ocupació· tallers d’ocupació· programes europeus· empreses d’inserció sociolaboral· recursos per a persones amb discapacitats

L’accés al món laboral es pot realitzar, entre d’altres, a través dels se-güents canals de recerca de feina:

· serveis públics d’ocupació· agències privades de col·locació· xarxa de contactes· resposta d’anuncis· recerca a internet· autopresentació

· empreses de selecció depersonal

· empreses de treball temporal· borses de treball· altres fonts d’informació· treball a l’administració· treball a l’estranger· anuncis propis· adreces d’interès

LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 33

III. EL CURRÍCULUM

III.1 Marc general de l’ESO

L’ESO és una etapa d’escolarització obligatòria que té com a finalitatpossibilitar que tots els alumnes puguin accedir als elements bàsics de lacultura en el marc d’un desenvolupament personal que consolidi la forma-ció instrumental de l’ensenyament primari i completi la formació cultural,amb un triple objectiu: incorporar-se a la vida activa, saber participar coma ciutadà d’una comunitat i desenvolupar una personalitat equilibrada.

Aquesta etapa, que consta de dos cicles de dos cursos cadascun, s’iniciaals 12 anys i es finalitza als 16 anys, tot i que els alumnes que ho necessitinpodran romandre-hi fins als 18 anys.

La comprensivitat és una de les seves característiques més destacadesde l’ESO perquè suposa la convivència, sota una mateixa estructura, d’unagran diversitat de perfils discents, sense que això hagi d’implicar unasubestimació de les fites pròpies de l’etapa. Els principis de l’ESO establei-xen que per arribar a un mateix resultat, els alumnes poden recórrerdiversos itineraris curriculars, igualment vàlids.

Les àrees curriculars que contempla l’ESO són les següents:

· Llengua catalana i Literatura· Llengua castellana i Literatura· Llengües estrangeres· Ciències de la naturalesa· Ciències socials· Educació física· Tecnologia· Educació visual i plàstica· Música· Matemàtiques· Religió (voluntària)

En acabar aquesta etapa, els alumnes reben una acreditació d’escola-rització i, a més, si han assolit els objectius establerts, obtenen el títol deGraduat en Educació Secundària.

Amb el Graduat, l’alumne té dues opcions educatives: els Cicles Forma-tius de grau mitjà i el Batxillerat. D’altra banda, també pot incorporar-seal món del treball (perquè ja té l’edat mínima per accedir-hi) o bé continu-ar per la via de la formació no regulada, com poden ser els Programes deGarantia Social, la Formació ocupacional, etc.

Tot i que en el moment d’elaboració del Pla d’Actuació per a l’EducacióCompartida, el Departament d’Ensenyament ha publicat un document quemodifica en alguns aspectes l’estructura de l’ESO, incloem a continuacióels llistats dels Objectius Generals d’Etapa i d’Àrees i els Terminals.

Per a més informació, els remetem a la web del Departament d’Ense-nyament, on trobaran més dades sobre aquests i altres temes.

LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 34

III.1.1 Objectius Generals d’Etapa

Els Objectius Generals de l’Etapa són tretze capacitats fonamentals quel’alumne ha de tenir en finalitzar els seus estudis d’ESO (aquesta llistaconfirma l’orientació cívica de l’etapa, emfatitzant en les habilitats comu-nicatives i socials):

1. Conèixer i comprendre els aspectes bàsics del funcionament delpropi cos i de les conseqüències dels actes i de les decisionspersonals per a la salut individual i col·lectiva i valorar els bene-ficis que comporten els hàbits de l’exercici físic, de la higiene id’una alimentació adequada

2. Formar-se una imatge ajustada d’un mateix i de les pròpies ca-racterístiques i possibilitats per desenvolupar un nivelld’autoestima que permeti encarrilar d’una forma autònoma iequilibrada la pròpia activitat, valorar l’esforç i la superació deles dificultats i contribuir al benestar personal i col·lectiu

3. Relacionar-se amb altres persones i participar en activitats degrup, adoptant actituds de flexibilitat, solidaritat, interès i toleràn-cia, per superar inhibicions i prejudicis i rebutjar tot tipus de dis-criminacions per raons d’edat, de raça, de sexe i de diferènciesde caràcter físic, psíquic, social i d’altres característiques perso-nals

4. Analitzar els mecanismes i valors que regeixen el funcionamentde les societats, especialment d’aquells que fan referència alsseus drets i deures com a ciutadà dins els àmbits socials mésimmediats —el centre educatiu, la població, la comarca i la na-ció—, que li permetin elaborar judicis i criteris personals i actuaramb autonomia i iniciativa en la vida activa i adulta

5. Analitzar els mecanismes bàsics que regeixen i condicionen elmedi físic, valorar com hi repercuteixen les activitats humanes icontribuir activament a la seva defensa, conservació i milloracom a element determinant de la qualitat de vida

6. Conèixer els elements essencials del desenvolupament científic itecnològic, valorant-ne les causes i les implicacions sobre lespersones, la societat i l’entorn físic

7. Identificar i assumir com a pròpies les característiques històri-ques, culturals, geogràfiques i socials de la societat catalana,tenir coneixement del dret dels pobles i dels individus a la sevapròpia identitat i desenvolupar una actitud d’interès i respecteenvers l’exercici d’aquest dret

8. Comprendre i produir missatges orals i escrits amb propietat,autonomia i creativitat, en llengua catalana i castellana i, si s’es-cau, en aranesa, i també, almenys, en una llengua estrangera,fent-los servir per comunicar-se i per organitzar els propis pen-saments i reflexionar sobre els processos implicats en l’ús delllenguatge

LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 35

9. Interpretar i produir missatges amb propietat, autonomia i cre-ativitat, utilitzant codis artístics, científics i tècnics, articulant-los a fi d’enriquir les pròpies possibilitats de comunicació i refle-xionar sobre els processos implicats en el seu ús

10. Identificar problemes en els diversos camps del coneixement ielaborar estratègies per a resoldre’ls mitjançant procedimentsintuïtius, de raonament lògic i d’experimentació, bo i reflexio-nant sobre el procés seguit i el resultat obtingut

11. Obtenir, seleccionar, tractar i comunicar informació utilitzant lesfonts en les quals habitualment es troba disponible i les metodo-logies i els instruments tecnològics apropiats, procedint de for-ma organitzada, autònoma i crítica

12. Conèixer les creences, les actituds i els valors bàsics de la nostratradició i el nostre patrimoni cultural, valorar-los críticament iescollir aquelles opcions que afavoreixin més el desenvolupa-ment integral com a persones

13. Comprendre l’aplicació en l’àmbit professional dels coneixementsadquirits, com a preparació i orientació de la futura integració almón laboral

III.1.2 Objectius generals d’àrees

En aquest apartat, es relacionen les deu àrees comunes anteriormentesmentades i els objectius generals que corresponen a cada una d’elles.

1. Àrea de Llengua

Quan diem àrea de llengua ens estem referint a dues àrees acadèmi-ques: Llengua catalana i Literatura i Llengua castellana i Literatura. Comes obvi, els objectius generals són comuns a ambdues.

L’alumnat, en acabar l’etapa, ha de ser capaç de:

1. Comprendre discursos orals i escrits adequats a les necessitatsescolars i socials pròpies de l’edat

2. Servir-se autònomament de la lectura com a font d’informació,de lleure i de projecció personal

3. Servir-se tant de mitjans tradicionals com de noves tecnologiesper tal de cercar, elaborar i transmetre informació

4. Identificar i valorar els mitjans de comunicació social com a gransproductors de missatges verbals i no verbals i interpretar-necríticament el contingut en relació amb els valors de la culturapròpia

5. Expressar-se oralment i per escrit amb correcció, coherència iadequació a la situació comunicativa i al tipus de discurs

6. Fer ús del llenguatge com a mitjà per fixar i desenvolupar elpropi pensament

LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 36

7. Utilitzar la normativa gramatical i la reflexió lingüística per millo-rar la pròpia expressió i com a element de referència en l’adqui-sició de nous coneixements i en l’aprenentatge d’altres llengües

8. Conèixer i valorar els principals gèneres literaris i els autors mésrepresentatius a través de les seves obres

9. Distingir els períodes artístics i literaris, amb els corresponentstrets característics i els autors més significatius

10. Adonar-se que les produccions literàries constitueixen diversesinterpretacions del món i de l’individu, que afavoreixen el des-vetllament de la imaginació i del bon gust estètic i que són unmitjà d’arrelament i participació en la cultura pròpia i de relacióamb altres pobles

11. Conèixer la realitat plurilíngüe i pluricultural de Catalunya, del’Estat espanyol i del món actual i ser conscient de les diversessituacions que plantegen les llengües en contacte

12. Respectar la pluralitat lingüística i prendre consciència de la ri-quesa que representa aquesta pluralitat

2. Àrea de Llengües estrangeres

L’alumnat, en acabar l’etapa, ha de ser capaç de:

1. Valorar l’aprenentatge i l’ús de la llengua estrangera com a mitjàde desenvolupament personal, de comunicació i d’aprenentatge

2. Demostrar una progressiva autonomia en el treball individual iun control gradual del propi procés d’aprenentatge

3. Compartir activitats comunicatives i de desenvolupament de lallengua i col·laborar-hi

4. Utilitzar la llengua estrangera de manera efectiva com a vehiclede comunicació general, demostrant que s’han adquirit les habi-litats bàsiques receptives i productives, tant del llenguatge oralcom de l’escrit

5. Mostrar una certa consciència i comprensió de l’organització in-terna de la llengua estrangera: de l’existència de diferents varie-tats (dialectes, registres) i d’alguns aspectes formals (lexico-semàntics, gramaticals, fonològics) com a elements facilitadorsde l’aprenentatge

6. Desenvolupar estratègies comunicatives pròpies en àrees de co-municació bàsica

7. Demostrar que ha adquirit un conjunt d’estratègies lingüístiquescom a base per a futurs aprenentatges

8. Transferir al coneixement de la llengua estrangera les estratègi-es de comunicació i els hàbits de reflexió adquirits en les llen-gües primeres o amb d’altres llengües estrangeres

9. Utilitzar la llengua estrangera com a mitjà de comunicació ambuna actitud creativa i gaudint de l’ús de la llengua

LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 37

10. Mostrar una actitud crítica i alhora de respecte envers les opini-ons i els punts de vista dels altres, la informació rebuda i lesactivitats i tasques de classe (pròpies i d’altri)

11. Reconèixer la importància que té el coneixement de la llenguaestrangera com a mitjà per a una millor comprensió de la llen-gua i cultura pròpies i com a llenguatge de comunicació i entesainternacional en un món multicultural

3. Àrea de Ciències de la naturalesa

En acabar l’etapa, l’alumnat ha de ser capaç de:

1. Emprar els coneixements científics per comprendre, a grans trets,l’evolució cientificotecnològica de la nostra societat i donar su-port a les opinions envers aspectes que afecten l’organitzaciósocial, com ara l’aprofitament i l’ús de diverses fonts d’energia,l’ús adequat i la conservació de matèries primeres, el reciclatgede materials, la solució a problemes medicosanitaris i la invenciói ús d’aparells i nous materials que facilitin la vida de les perso-nes

2. Valorar actituds científiques com ara la curiositat, l’objectivitat,el rigor, l’esperit crític, la perseverança i el treball en equip ambla finalitat de qüestionar-se les pròpies idees i conclusions, bus-car evidències i utilitzar-les en l’argumentació

3. Actuar de forma que s’afavoreixi la sostenibilitat de les formesde vida i del medi ambient, cosa que implica anàlisi, avaluació,imaginació creativa, negociació, cooperació i execució d’accionsindividuals i col·lectives

4. Iniciar-se en el procés d’experimentació científica, tot aprenentamb l’observació, la classificació, el plantejament d’hipòtesis, larecollida, transformació de dades i l’ús adequat de l’instrumen-tal científic, i treure’n conclusions i comunicar-les

5. Expressar oralment i per escrit les observacions realitzades i lesexplicacions generades, tot aplicant adequadament les diferentstipologies textuals característiques de la comunicació científica:la descripció, la justificació, la definició i l’argumentació. De-mostrar un coneixement de la terminologia científica i de la sim-bologia bàsica

6. Buscar informació en diferents fonts, molt especialment a travésde les tecnologies de la informació i de la comunicació, i avaluar-ne la seva idoneïtat, organitzar-la de forma que faciliti la sevaconsulta i recollir-la adequadament en el moment d’elaborar in-formes

7. Reconèixer que l’univers està constituït per diferents tipus d’uni-tats discretes de matèria (àtoms, molècules, cèl·lules, organis-mes, astres, etc.) i classificar-les i relacionar-les entre elles

LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 38

8. Reconèixer canvis que constantment es produeixen en l’entorni, més en general, a l’univers; algunes de les seves causes, lapossibilitat que siguin cíclics o puntuals i si són observables os’han d’inferir a partir de dades

9. Conèixer la gran diversitat d’organismes vius i entendre les es-tretes interdependències entre ells i el medi físic

10. Conèixer el cos humà i comprendre’n el funcionament per tald’utilitzar aquests coneixements per tenir cura de la salut i ad-quirir aquells hàbits d’higiene, alimentació i profilaxi que seranútils al llarg de la vida

4. Àrea de Ciències socials

En acabar l’etapa, l’alumnat ha de ser capaç de:

1. Descriure, interpretar i representar un espai geogràfic, assenya-lant les seves característiques i identificant la seva especificitat(rural, industrial, urbà), tot emprant diferents tècniques i fentuna lectura correcta de diferents àmbits territorials representatsmitjançant diversos tipus de registre (mapes, plànols, croquis,fotografies) amb especial atenció als àmbits català i espanyol

2. Analitzar i valorar la utilització dels recursos naturals i les sevesconseqüències ambientals, en especial pel que fa a la sostenibilitatdel medi ambient i als riscos naturals, prèvia identificació delselements del medi físic i de la caracterització i distribució delsprincipals medis naturals

3. Identificar i descriure els grans àmbits físics, geoeconòmics, po-lítics i culturals del món així com els principals trets físics, hu-mans, culturals i polítics que defineixen els espais de Catalunyai de la península Ibèrica

4. Entendre i utilitzar, dins d’un marc cronològic precís i utilitzantdates bàsiques, diferents categories temporals —orientació, (pas-sat, present i futur), mesura (unitats temporals, temps i crono-logia històrica), posicions relatives (successió, simultaneïtat) idurades (esdeveniments, ritmes, períodes cojunturals, períodesestructurals)— en vistes a construir significats que permetin,més endavant, una possible perspectiva global de l’evolució his-tòrica

5. Localitzar, classificar, interpretar i criticar documents o fonts oralsd’informació directes i indirectes, aplicant-les a l’estudi d’unadeterminada temàtica o a la resolució de problemes referits al’àrea

6. Explorar i utilitzar reculls d’informació estructurada (arxius, ba-ses de dades, taules estadístiques, CD-ROM i documentació dela xarxa) que puguin ser objecte d’accés i interrogació per mit-jans informàtics

LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 39

7. Sistematitzar i ordenar, mitjançant diferents tipus de registre(gràfics, estadístiques, quadres, fitxes, àudios), les dades obtin-gudes mitjançant diferents fonts d’informació

8. Identificar i localitzar, tant en el temps com en l’espai, els fets iprocessos històrics rellevants de Catalunya i d’Espanya, tot iden-tificant els motius i causes que poden explicar-los així com lesconseqüències que poden derivar-se’n

9. Entendre que l’estructura i la dinàmica de les nacions, les socie-tats i els territoris són el resultat de processos històrics en lesquals incideixen múltiples factors

10. Entendre punts de vista, formes de vida i codis morals diferentsals comuns de l’àrea cultural occidental, tot relativitzant les dife-rències i valorant les aportacions d’altres àrees culturals i situar-se en el punt de vista de persones d’altres temps o llocs com aactitud necessària per viure en una societat progressivamentmulticultural

11. Expressar-se amb un vocabulari específic i propi de l’àrea, em-prant-lo amb precisió i rigor

12. Establir models o conclusions generals senzilles a partir de l’anàliside diferents fets o situacions particulars i valorar positivament lacorrecció i el respecte en tots els àmbits de relació entre perso-nes i institucions

13. Opinar de manera fonamentada, en el nivell adequat a la situa-ció i com a conseqüència de l’adquisició d’una memòria històricai de sòlids coneixements geogràfics, sobre fenòmens actuals opassats, argumentant les raons, opinions i punts de vista propis

14. Inserir-se activament, participativament, democràticament i crí-ticament en la societat i cultura de Catalunya i projectar la sevaactuació a àmbits més amplis, allí on l’alumne la consideri ne-cessària i possible

15. Respectar i defensar, en la mesura de les seves possibilitats, elpatrimoni cultural, lingüístic, historicoartístic i medioambiental,tot reconeixent-hi les diferents aportacions que l’han format ivalorar positivament la correcció i el respecte en tots els àmbitsde relació entre persones i institucions

16. Relacionar i interrelacionar diferents coneixements adquirits, in-formacions i expectatives diverses en la interpretació de situaci-ons, fets o esdeveniments socials actuals o històrics

LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 40

5. Àrea de l’Educació física

En acabar l’etapa, l’alumnat ha de ser capaç de:

1. Conèixer i utilitzar les habilitats i destreses motrius en situaci-ons reals de pràctica i en diferents activitats físiques i esportives

2. Reconèixer les adaptacions dels diferents aparells i sistemes delcos humà en l’exercici físic i augmentar l’eficiència motriu des-envolupant les qualitats físiques

3. Dominar i estructurar el propi cos tot emprant formes de comu-nicació expressivo-corporals valorant-ne l’estètica i funcionalitat

4. Identificar i utilitzar aquelles activitats físiques tradicionals queestiguin arrelades a l’entorn més proper

5. Conèixer i experimentar diferents activitats físiques a la naturatot formant-se una actitud personal de respecte en la relacióamb el medi natural

6. Formar-se hàbits de pràctica permanent, tant pel fet de fruir del’activitat física com pel coneixement dels efectes que els hàbitshigiènics positius tenen per a la millora de la salut i de la qualitatde vida

7. Participar en les diferents activitats físiques i esportives i valorarels aspectes que fomenten el respecte i la cooperació entre elsparticipants

8. Manifestar autonomia personal en la planificació i execució d’ac-cions motrius en diverses situacions i medis, com també el co-neixement i respecte del material i les instal·lacions

9. Valorar les diferents activitats físiques i esportives com a recur-sos adequats per a l’ocupació del temps lliure

6. Àrea de Tecnologia

En acabar l’etapa, l’alumnat ha de ser capaç de:

1. Relacionar elements bàsics de cultura tecnològica que li perme-tin de comprendre els canvis que es produeixen en les formes devida: relacions ésser humà-natura, relacions socials i de produc-ció i l’aparició de noves tecnologies

2. Reconèixer les necessitats individuals i socials més properes iles solucions més adequades que li ofereix l’entorn tecnològic

3. Conèixer i analitzar l’explotació dels recursos naturals i l’ús delsproductes de la tecnologia en el context del desenvolupamentsostenible

4. Analitzar el funcionament d’instruments i aparells i dels proces-sos de transformació o fabricació i descriure’n la utilitat

5. Utilitzar el procés tecnològic en les seves realitzacions, projec-tant i construint objectes senzills, elaborant la documentació ne-cessària i usant la terminologia i simbologia normalitzades

LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 41

6. Conèixer i manejar els elements bàsics de maquinari i programarid’un sistema informàtic i de comunicació, tot identificant-ne elsefectes en els àmbits personal, social, econòmic i ètic

7. Aplicar les tecnologies de control en el disseny i construcció d’ob-jectes tecnològics, tot emprant els algorismes i llenguatges apro-piats

7. Àrea d’Educació visual i plàstica

En acabar l’etapa, l’alumnat ha de ser capaç de:

1. Apreciar els valors estètics de les obres d’art, de disseny i decomunicació visual i entendre-les com a part del nostre patrimo-ni cultural per poder contribuir activament al seu respecte, con-servació i millora

2. Analitzar i interpretar raonadament, a partir de criteris preesta-blerts, formes i imatges representades de manera objectiva isubjectiva

3. Comprendre el lèxic bàsic propi del llenguatge visual i plàstic i elseu significat conceptual, utilitzant-lo com a eina de desenvolu-pament de la creativitat personal

4. Representar formes i espais simples de manera objectiva o sub-jectiva amb mitjans graficoplàstics a l’abast

5. Codificar i descodificar missatges visuals de caràcter tècnic i apli-car-los en els processos de lectura i expressió, de manera quepermetin respectar, apreciar i aprendre a interpretar altres me-dis d’expressió visual i plàstica diferents del propi per tal d’actu-ar amb iniciativa i adquirir criteris

6. Reconèixer les tècniques de producció d’imatges bidimensionalsi tridimensionals per poder experimentar i apreciar les possibili-tats d’autoexpressió que ofereixen

7. Col·laborar en projectes visuals i plàstics realitzats individual-ment o col·lectivament, mostrant conductes responsables, comtambé tolerància i autocrítica

8. Comprendre les relacions del llenguatge visual i plàstic amb d’al-tres llenguatges com a mitjà per transmetre o obtenir informa-ció i elegir-ne l’opció adequada a diferents finalitats comunicati-ves

9. Valorar la importància del llenguatge visual i plàstic en l’expres-sió de vivències, sentiments i idees i com a potenciador de qua-litats positives de la pròpia personalitat

10. Realitzar composicions graficoplàstiques (seguint les fases delprocés de creació d’una obra) que expressin sensibilitat en eltraç, personalisme expressiu i resultats originals

LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 42

8. Àrea de Música

En acabar l’etapa, l’alumnat ha de ser capaç de:

1. Conèixer els recursos bàsics del llenguatge musical, aplicar-los iexpressar-se musicalment a partir dels coneixements adquirits

2. Valorar la bellesa i manifestar opinions i capacitat crítica respec-te al fet musical amb autonomia personal

3. Analitzar el fet musical tot aplicant un procés de raonament lò-gic i sistemàtic

4. Valorar la relació existent entre la música i la resta d’àrees deconeixement

5. Observar l’objecte musical i obtenir i tractar informació referidaal seu context, de forma participativa

6. Fer ús de la Tecnologia de la Informació i Comunicació (TIC) perenriquir la seva expressió i percepció musicals

9. Àrea de Matemàtiques

En acabar l’etapa, l’alumnat ha de ser capaç de:

1. Entendre la matemàtica com a ciència oberta i dinàmica que haseguit una evolució històrica i que té capacitat d’adaptació a lesnoves situacions

2. Valorar especialment el caràcter instrumental de la matemàticaen altres camps del coneixement

3. Aplicar de manera creativa, davant de situacions noves, els mè-todes matemàtics apresos

4. Utilitzar tècniques matemàtiques per interpretar i avaluar de ma-nera crítica la informació que rep del seu entorn

5. Conèixer i valorar les pròpies habilitats matemàtiques i emprar-les amb flexibilitat (sabent canviar d’estratègia, si cal) i ambconstància en la recerca de solucions a les situacions problemà-tiques que se li plantegin

6. Emprar, quan convingui, diferents llenguatges matemàtics (al-gèbric, estadístic, geomètric, gràfic) per tal que les seves possi-bilitats expressives i de raonament millorin en rigor i precisió

7. Fer observacions sistemàtiques d’aspectes quantitatius, geomè-trics i lògics de la realitat i estructurar i presentar la informacióobtinguda de manera que se’n faciliti l’anàlisi posterior

8. Analitzar un conjunt de dades i trobar-hi possibles relacions,fent ús de models matemàtics elementals (estadístics, funcio-nals, algèbrics)

9. Emprar amb soltesa i familiaritat els mitjans tecnològics (calcu-ladores i ordinadors) que facilitin les tasques de càlcul i de re-presentació

LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 43

III.1.3 Objectius terminals d’àrees

En aquest apartat, com en l’anterior, es relacionen les deu àrees comu-nes i els objectius terminals que corresponen a cada una d’elles.

1. Àrea de Llengua

Com s’ha esmentat anteriorment, quan diem àrea de llengua ens refrima dues àrees acadèmiques: Llengua catalana i Literatura i Llengua castellanai Literatura. Els objectius terminals, que presentem separats per cicles,són comuns a ambdues.

Primer cicle

1. Analitzar missatges orals formals o espontanis, com també elregistre que els pertoca, i interpretar-ne els elements no verbalsque els acompanyen

2. Distingir els principals tipus de textos per la seva finalitat i mar-ques textuals, identificant-ne les característiques i els elementsbàsics que les defineixen, en tant que productes de comunicació

3. Llegir, resumir i comentar (oralment i per escrit) missatges oralsformals i explicitar-ne les informacions i les idees essencials i laintenció de l’emissor

4. Resumir textos de tipologia diversa relacionats amb les àreesdel currículum

5. Participar en les manifestacions orals que es produeixen en l’en-torn escolar d’acord amb les convencions socials d’aquesta menade manifestacions: demanar la paraula, respectar els altres quanen tinguin ús, centrar-se en el tema, expressar l’opinió personalraonadament i modificar-la quan s’escaigui

6. Produir missatges orals (espontàniament o amb preparació prè-via) amb ordre, coherència i claredat acceptables en l’expressiólingüística i en el registre emprat, tot seguint, si s’escau, pautesfacilitades pel professorat

7. Dominar i usar apropiadament les diverses convencions o ruti-nes de salutació i comiat, d’agraïment, de disculpa, de felicitaciói de condol

8. Produir textos escrits (amb preparació prèvia) dels tipus següents:conversa, descripció i narració

9. Produir textos descriptius, argumentatius, instructius i predictius,d’acord amb l’estructura textual corresponent

10. Aplicar als escrits personals les convencions de presentació adi-ents, el suport informàtic i les normes gramaticals apreses, demanera que aquests tinguin una correcció acceptable i apropia-da a l’edat

11. Interpretar locucions, modismes i frases fetes d’ús corrent, fent-les servir en els missatges orals i escrits propis, quan s’escaigui

LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 44

12. Manejar diferents tipus de diccionaris en suports tradicionals ielectrònics: generals, enciclopèdics, de sinònims i d’altres, totreconeixent, quan escaigui, les parts d’un article i interpretant-ne les abreviatures

13. Confeccionar un relat de fets o accions, a partir d’imatges o d’unguió previ, tot seguint alguna mena d’ordenació que pugui serreconeguda per altri, d’acord amb les normes ortogràfiques i depuntuació, espais i marges

14. Demostrar interès per la literatura pròpia i per les altres,especialment les que són a la base del nostre món cultural

15. Reconèixer els recursos i les convencions del registre literari, totadonant-se dels elements que el diferencien dels altres registres

16. Llegir, identificar i comentar textos de diversos gèneres literaris,tot fent referència a les principals característiques que permetenclassificar-los

17. Llegir significativament, durant el cicle, obres programades deles literatures catalana i castellana i comentar-les

18. Distingir l’estructura (lexema i morfema) i el significat generald’un mot, el sentit figurat i el significat contextual

19. Usar el vocabulari temàtic específic del cicle20. Reconèixer i valorar la diversitat lingüística del món actual, amb

especial atenció a les llengües de l’estat espanyol i d’Europa21. Valorar la importància de la llengua pròpia i el món cultural que

li dóna suport i s’hi reflecteix22. Conèixer els aspectes bàsics de la història social de la llengua

catalana i castellana23. Demostrar interès per conèixer el funcionament de la llengua

com a sistema24. Usar els diversos significats de mots polisèmics corrents, tenint

en compte el context25. Utilitzar mots o construccions de significats semblants segons el

context.26. Demostrar les diferències, des del punt de vista morfològic, de

les diverses categories gramaticals, mitjançant l’anàlisi.27. Representar esquemàticament l’anàlisi d’una oració simple

Segon cicle

28. Expressar opinions raonades a propòsit de les comunicacionsorals en què l’alumnat pugui tenir un paper receptor, tant si sónprocedents dels mitjans de comunicació social (televisió, ràdio,cinema, anuncis) com de la vida escolar, cultural i social

29. Demostrar interès per les manifestacions orals d’altri que no es-tiguin estrictament lligades a la vida escolar i que siguin d’inici-ació a la vida adulta

30. Produir missatges orals, especialment col·loquials, que expres-sin actituds emocionals (com ara satisfacció, insatisfacció, inte-

LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 45

rès, intenció) i morals (com disculpar-se, perdonar, lamentar,agrair, demanar)

31. Interpretar i produir missatges dels diferents gèneres periodís-tics de contingut històrico-informatiu (notícia, crònica, reportat-ge), argumental (carta al director, editorial, article d’opinió) idialogat (entrevista), de temes d’interès per als adolescents id’altres d’abast més general

32. Reconèixer els aspectes bàsics de la varietat estàndard utilitza-da pels mitjans de comunicació i de les varietats dialectals, pertal d’assegurar la comprensió de missatges entre parlants de lamateixa llengua

33. Redactar textos necessaris per a la vida d’un adolescent i d’acos-tament a la vida adulta: carta, sol·licitud, currículum, anuncis,correu electrònic, etc. segons les normes convencionals (dadesd’identificació, marges, espais, cal·ligrafia i ortografia)

34. Manejar amb soltesa instruments informàtics d’ajut a la redac-ció i a la impressió de treballs escrits, com ara processadors detext, correctors informàtics, diccionaris de sinònims i programesd’autoedició

35. Utilitzar els recursos que proporciona la tecnologia de la infor-mació per reestructurar els treballs escrits i facilitar-ne la preci-sió, la presentació i la comunicació de les idees

36. Llegir expressivament textos literaris (o de les altres àrees delcurrículum) en prosa o en vers, amb veu i entonació adequadesi d’acord amb les regles ortològiques

37. Fer una lectura silenciosa comprensiva de qualsevol text adienta l’edat de l’alumne, en prosa o en vers, tant si és literari com deles altres àrees del currículum, reconeixent-ne fets, opinions iinterpretacions, quan s’escaigui

38. Manifestar interès per la literatura com a mitjà per interpretar larealitat

39. Demostrar interès per la literatura pròpia, tot contrastant-la ambmanifestacions literàries en altres llengües, especialment les quesón a la base de la nostra tradició cultural

40. Valorar, d’acord amb la sensibilitat pròpia, les aportacions de lalectura literària, tot demostrant criteri personal i un cert graud’autonomia

41. Distingir els principals períodes de la literatura catalana i caste-llana, atenent a la relació amb el context historicosocial, els gè-neres literaris i alguns autors significatius per tal de situar leslectures dins el marc de referència adequat

42. Comentar textos poètics i en prosa, atenent als aspectes for-mals i de contingut, a l’autor/a i a l’època i d’acord amb la sen-sibilitat personal, expressada mitjançant una opinió raonada

43. Llegir, durant el cicle, obres programades de les literatures cata-lana i castellana, tenint en compte els factors externs sota elsquals han estat produïdes

LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 46

44. Sintetitzar, seguint un guió previ, oralment o per escrit (recen-sió) informacions pertinents sobre una obra llegida (l’autor/a,època de producció, elements literaris i humans, etc.) proce-dents de fonts diverses —explicacions del professorat i consultabibliogràfica—, de manera que es contextualitzi i s’expressi l’opiniópròpia raonada

45. Descriure els aspectes més elementals de la situació sociolin-güística i legal de les llengües de l’Estat espanyol

46. Apreciar les normes que regulen la relació democràtica entreparlants de les diverses llengües de l’Estat, tot manifestant acti-tuds de respecte cap a les llengües i els seus parlants i fent úsdels drets lingüístics

47. Reconèixer diferents tipus d’oració segons l’estructura i el signi-ficat, tot relacionant l’entonació amb la puntuació i els canvisque aquestes poden produir

48. Utilitzar les possibilitats de formar oracions per juxtaposició icoordinació

49. Reconèixer el significat i la funció gramatical d’una frase subor-dinada per expressar millor el pensament

50. Descriure les principals formes que regulen la creació de parau-les: derivació i composició

51. Identificar els sufixos, prefixos i infixos que apareixen en motsde la vida quotidiana i en mots propis d’altres àrees del currícu-lum

52. Utilitzar el vocabulari específic d’aquest cicle i relacionar els motspel seu significat: mots sinònims, antònims, polisèmics i homo-nímics

53. Identificar els elements textuals: parts del text, elements intro-ductoris, de relació entre les parts, de coherència textual i d’ade-quació al registre

54. Segmentar conjunts en unitats aïllant les parts d’un text, d’unparàgraf, d’una oració o d’una paraula

55. Reconèixer el registre lingüístic d’un text a partir dels recursos(lèxics o d’una altra índole) emprats

56. Elaborar treballs interdisciplinaris, bàsicament informatius, enels quals s’apliquin les habilitats lingüístiques practicades durantel curs

LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 47

2. Àrea de Llengües estrangeres

Primer cicle

1. Tenir una actitud favorable envers la matèria i escoltar de mane-ra activa i receptiva

2. Entendre i utilitzar progressivament la llengua estrangera com allengua vehicular a classe

3. Extreure informacions globals i específiques de converses, narra-cions i exposicions orals senzilles referides a la vida quotidiana i atemes d’interès que reuneixin les següents característiques: su-port de tasques que guiïn la comprensió, registre estàndard dela llengua, velocitat d’enunciació adaptada, entonació i ritmesaccentuats, condicions d’audició favorables i suport d’elementsno-verbals (imatges, gestos) que facin entenedora la situació

4. Extreure informacions globals i específiques i seguir el fil narra-tiu de textos breus, principalment de publicacions adreçades aaprenents de la llengua (revistes i llibres de lectura graduats)

5. Utilitzar el context, lingüístic i no lingüístic, com a mitjà per aug-mentar la comprensió

6. Organitzar el propi treball amb eficàcia i utilitzar el material d’apre-nentatge bàsic (material propi i de classe, diccionaris, enciclo-pèdies, índexs, catàlegs i gramàtiques) de manera adequada icom a font habitual d’informació

7. Impartir instruccions de manera que l’interlocutor pugui realit-zar una acció adequadament, com ara seguir un mapa fins aarribar a un lloc, ordenar una seqüència o fer un dibuix

8. Adoptar rols socials en petites representacions de situacions ha-bituals o familiars, reals, imaginàries o virtuals, amb l’ajut deguions i models

9. Ressenyar breument un llibre de lectura adequat, incloent-hi in-formació essencial i l’opinió personal

10. Elaborar un compromís personal o de grup sobre conductes so-cials desitjables en relació amb la vida personal i familiar, l’esco-la, la ciutat o la natura, i avaluar el compromís adoptat desprésdel període de temps acordat

11. Entrevistar un company (que adopta una identitat real o fictícia)i demanar-li i donar-li informació sobre qüestions personals, hà-bits, preferències, aficions, habilitats, fites, plans per al futur,etc., tot seguint una pauta o model

12. Escriure una postal o una breu carta informal a partir de modelsamb informació personal, adreçada a un amic o persona amb laqual es desitja establir una relació d’amistat i informar de lesactivitats que es porten o s’han portat a terme i dels plans per aun futur proper

13. Redactar i recitar poemes, enigmes, raps, cal·ligrames i altrestextos lúdics

LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 48

14. Endevinar, a través de preguntes o descripcions, la identitat o lalocalització d’una persona, animal o objecte, demanant aclari-ments quan calgui

15. Narrar breument (oralment o per escrit) esdeveniments propers,amb suport visual i lingüístic

16. Dissenyar un pla d’activitats per al futur proper i explicar-les alscompanys, tot seguint una pauta o model

17. Elaborar i presentar cartells amb senzills eslògans propagandís-tics o publicitaris

18. Compondre un pòster o fulletó amb informació sobre persones,animals o llocs: un personatge popular, l’escola, el barri, un es-pectacle, una atracció turística, etc., utilitzant models o pautes ipresentar oralment el seu contingut

19. Crear i participar en senzills jocs de taula amb preguntes sobrediversos temes d’interès general (cultura, ciència, història, geo-grafia, actualitat) amb suport lingüístic i informatiu

20. Redactar un diari personal durant un temps determinat21. Crear, amb un company o companya, textos orals a partir d’imat-

ges suggeridores22. Mostrar coneixements d’aspectes formals bàsics del codi de la

llengua estrangera (fonologia, morfologia, sintaxi, ortografia) permitjà d’activitats contextualitzades i tasques l’expressió oral iescrita

Segon cicle(Els 22 objectius terminals del primer cicle són propis també del segon

cicle amb un grau superior de fluïdesa, complexitat i correcció.)

23. Discriminar les idees principals i secundàries de textos diversostrets de mitjans de comunicació social no especialitzats, de lapremsa juvenil i de publicacions adreçades a aprenents de lallengua

24. Resumir un llibre, un drama televisiu, una pel·lícula, etc., incloent-hi informació sobre l’argument i els personatges i l’opinió perso-nal

25. Llegir autònomament i amb comprensió suficient llibres adequatsal nivell i interessos dels alumnes

26. Reflexionar sobre regularitats i excepcions pròpies del sistemalingüístic de la llengua estrangera

27. Escriure, en suport paper o per via electrònica, cartes informalsi cartes amb un cert grau de formalitat, demanant o donantinformació sobre algun aspecte d’interès i utilitzant models

28. Descriure una imatge amb la finalitat que un company/a la re-produeixi amb la més gran precisió possible

29. Confeccionar un pla de treball per a un període de temps limitat,comparar-lo amb els plans de treball redactats pels companys icompanyes i avaluar-ne posteriorment el grau d’assoliment

LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 49

30. Redactar una autobiografia o una biografia d’un avantpassat od’un personatge històric o de ficció, explicant els fets més im-portants de la seva vida

31. Explicar de forma senzilla, amb suport lingüístic, processos tec-nològics o científics estudiats, a partir d’anotacions, diagrames oaltres tipus de recursos

32. Participar en un xat o fòrum d’internet, partint d’una tasca con-creta molt estructurada

33. Narrar amb pautes una noticia real o imaginària breu sobre untema d’interès per a l’alumne, incloent-hi totes les informacionspròpies d’una noticia (qui, què, quan, on, per què, com)

34. Elaborar i interpretar una enquesta destinada a copsar l’opiniód’altres persones sobre un tema d’interès per als adolescents ipresentar oralment els resultats, amb el suport de diagrames iesquemes

35. Planificar detalladament una activitat real –simulada o virtual–prèvia obtenció d’informació rellevant pel seu desenvolupament

36. Redactar i llegir en veu alta, amb dicció clara i entonació apropia-da, narracions curtes intentant causar un efecte sobre el lector(interès, emoció, por, riure, sorpresa)

37. Resoldre de forma conjunta tasques en les quals s’ha de com-partir la informació, que es troba repartida entre tots els mem-bres del grup: trencaclosques informatius, completar una grae-lla, completar una seqüència lògica, tot esdevenint progressiva-ment més independents dels models d’interacció

38. Conversar sobre situacions habituals simulades amb un suportlingüístic (una discussió amb un company o un adult, una situa-ció difícil per a un amic, la celebració d’un èxit, una reunió perprendre una decisió, la difusió d’un rumor)

39. Elaborar i exposar oralment petits treballs sobre una àrea cultu-ral o científica: història, literatura, música, biologia, ecologia otecnologia, utilitzant models o pautes

40. Simular converses telefòniques informals i semiformals amb lafinalitat de demanar i facilitar informació, fer una comanda oconcertar una cita

41. Utilitzar els coneixements adquirits dels aspectes formals i prag-màtics sobre la llengua amb la finalitat de millorar les pròpiesproduccions

LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 50

3. Àrea de Ciències naturals

Primer cicle

1. Observar objectes, éssers i fenòmens a ull nu i amb instrumentssenzills i fer-ne una descripció o dibuix, tot indicant-ne els tretssignificatius

2. Utilitzar les tècniques elementals per a la recol·lecció discreta,etiquetatge i conservació de mostres del medi natural (mostresd’éssers vius o relacionades amb aquests, de minerals, de ro-ques i sòls) atenint-se a les normes prèviament establertes irespectar l’entorn per evitar-ne les espoliacions i el deteriora-ment

3. Extreure les idees bàsiques de textos i vídeos científics i de si-mulacions interactives per ordinador i analitzar la informació ob-tinguda d’esquemes, dibuixos, fotografies, mapes topogràfics imeteorològics, models i maquetes

4. Identificar el problema que es planteja en una experiència, se-guir el guió de treball i entendre el fonament científic d’aquesta(inclosa la necessitat d’emprar proves en blanc o de control),seleccionar els instruments de mesura i els aparells i estris ade-quats a l’objectiu previst, i si s’escau, construir muntatges sen-zills emprant el material de laboratori adequat

5. Utilitzar, anomenar i netejar adequadament el material i els ins-truments de mesura d’ús més freqüent en el treball de laboratorio de camp i aplicar les normes de seguretat necessàries per a lamanipulació de materials, estris i equipaments

6. Realitzar experiències que palesin fenòmens físics, químics, bio-lògics i geològics, tot observant l’efecte de la modificació de va-riables que hi intervenen, i treballar amb pulcritud, netedat, exac-titud i precisió en les diferents tasques experimentals

7. Confeccionar una pauta de treball experimental per a la resolu-ció d’un problema o comprovació d’una hipòtesi amb la posteriorrealització i discussió de l’experiment dissenyat

8. Enregistrar, de forma ordenada i precisa, manualment,informàticament i mitjançant instruments automatitzats, les da-des obtingudes en una observació directa o en les experiències

9. Interpretar i elaborar llistes ordenades, taules de doble entrada,esquemes, diagrames, dibuixos, representacions gràfiques d’unavariable, manualment i informàtica, amb diagrames de barres isectors, histogrames, gràfics cartesians o altres tipus de gràfics

10. Resoldre problemes numèrics senzills relacionats amb alguns con-tinguts, discutint posteriorment sobre la coherència del resultat,tot utilitzant correctament les unitats de les magnituds d’acordamb el sistema internacional i també altres unitats d’ús quotidià

11. Participar en debats, realitzar exposicions verbals, escrites o vi-suals i resumir oralment i per escrit el contingut d’una explicació

LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 51

oral o escrita senzilla, tot emprant el lèxic propi de les ciènciesexperimentals i tenint present la correcció de l’expressió

12. Seleccionar criteris de classificació d’utilitat pràctica, comparar-los amb els reconeguts per la comunitat científica i manejar clausdicotòmiques simples per classificar minerals, roques i éssersvius

13. Interrogar-se davant fenòmens i fets per buscar-ne l’explicaciócientífica, tot rebutjant explicacions supersticioses o mítiques, ivalorar les solucions històriques donades per la ciència a proble-mes plantejats pels humans i les solucions tecnològiques quemilloren la nostra qualitat de vida

14. Reflexionar sobre l’actitud quotidiana personal envers proble-mes com ara la generació de deixalles, el mal ús de l’energia i del’aigua, la contaminació i la limitació dels recursos naturals, desde la perspectiva de voler trobar vies alternatives que puguincomportar canvis d’actitud

15. Respectar críticament les idees dels altres i cooperar en la realit-zació dels treballs en grup

16. Avaluar l’ús i abús de les fonts i recursos energètics empratshabitualment i de les fonts d’energia alternatives

17. Explicar, en una primera aproximació, el model corpuscular de lamatèria, tot assenyalant-ne el caràcter discret i destacant que lamatèria té una constitució universal tant en els materials inertscom en els éssers vius i les característiques bàsiques que elsdiferencien

18. Descriure les modificacions del moviment de les partícules d’unsistema, d’acord amb el model corpuscular de la matèria i enrelació amb el bescanvi de calor amb l’entorn en diverses situa-cions, explicar com varia la temperatura d’un sistema quan, enescalfar-lo, passa de fase sòlida a líquida i després a gas, i des-criure, així, les propietats dels tres estats físics de la matèria,prenent com a exemple l’aigua

19. Elegir un mètode apropiat per a la separació de les fases d’unsistema heterogeni o per separar els components d’una mesclaamb la finalitat de dur-lo a terme i de relacionar-lo amb proces-sos com el de la depuració/potabilització de l’aigua i el de sepa-ració de components de l’aire, del petroli o altres roques

20. Preparar solucions de solut sòlid i dissolvent líquid, donada unacomposició determinada expressada en unitats de massa pervolum o en percentatges i comparar solucions de diferent com-posició quantitativa expressades en les mateixes unitats

21. Distingir entre els conceptes fisicoquímics de massa i densitat, ientre substàncies pures i mescles i analitzar les propietatsfisicoquímiques més rellevants de l’aigua i de l’aire, tot desta-cant la importància d’aquestes en els organismes i en algunsprocessos quotidians

LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 52

22. Interpretar canvis químics senzills relacionats amb el fenòmensde la vida quotidiana, com les reaccions de combustió, d’oxida-ció dels metalls i les que tenen lloc entre àcids i bases

23. Descriure els conceptes de moviment, velocitat i acceleració apli-cats a moviments rectilinis i remarcar la importància d’utilitzarun sistema de referència en l’estudi del moviment

24. Interpretar les forces com a resultat de la interacció dels cossosi identificar diversos tipus de forces que actuen en situacionsquotidianes. Aplicar el concepte de pressió i pressió atmosfèricaper explicar diversos fenòmens de la vida quotidiana

25. Assenyalar que tota transmissió d’energia a un sistema hi pro-voca un canvi i distingir diferents formes i manifestacions del’energia i identificar transformacions energètiques en situaci-ons simples, com en un circuit elèctric, en un escalfament perfricció i en un aparell d’ús quotidià

26. Intrepretar fenòmens d’electrització a partir del model de càrre-ga elèctrica

27. Interpretar el corrent continu mitjançant els conceptes de dife-rència de potencial, resistència, intensitat i potència; muntar uncircuit elèctric senzill a l’aula i esquematitzar-lo tot emprant laterminologia adequada

28. Analitzar el principi de conservació de l’energia en casos senzillsi l’aprofitament de l’energia en màquines i dispositius, tot desta-cant-ne la idea de rendiment

29. Comprendre la propagació de la llum i el so i la manera de per-cebre-la

30. Enunciar els trets fonamentals de la teoria cel·lular i de les partsde la cèl·lula eucariota i relacionar l’intercanvi de matèria-ener-gia amb els mitocondris i els cloroplasts

31. Relacionar la distribució de la vegetació amb el clima i el sòl iexemplificar algunes adaptacions rellevants en l’estudi d’una zonadeterminada

32. Diferenciar els trets fonamentals de la morfologia externa delsgrans grups de vegetals: algues, molses, falgueres, gimnosper-mes i angiospermes, i també dels fongs i dels seus grans hàbi-tats i agrupar les plantes superiors segons la seva longevitat,distingint el diferent aspecte que presenten en les estacions del’any

33. Distingir la nutrició autòtrofa de les diverses formes de nutricióheteròtrofa, explicar la importància de la fotosíntesi en l’ecosis-tema, com també les fases essencials del cicle biològic d’un ve-getal superior, i enumerar d’altres formes de reproducció en elmón vegetal

34. Analitzar els principals productes animals i vegetals que es po-den trobar al mercat i en el cas dels vegetals, relacionar-los ambla seva funció a la planta

LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 53

35. Diferenciar els principals grups d’invertebrats i de vertebrats apartir dels trets fonamentals de la morfologia externa i d’algunsaspectes molt significatius de l’organització interna, exemplifi-car els mecanismes de reproducció sexual i asexual en animalsconcrets i els seus grans hàbitats i identificar algunes de lesespècies més habituals a les nostres contrades

36. Analitzar un ecosistema aquàtic o terrestre de l’entorn proper:els seus components, els principals tipus d’interrelació entre ells,les cadenes i xarxes tròfiques, el flux de matèria i energia ques’hi estableix i també possibles successions ecològiques causa-des per la modificació, real o teòrica, de diferents variables del’ecosistema

37. Representar esquemàticament el sistema solar per tal d’explicaralguns fenòmens relacionats amb el moviment de la Terra i de laLluna, com ara les estacions de l’any, les fases de la Lluna i elseclipsis i analitzar a grans trets la composició i l’estructura delplaneta Terra: l’atmosfera, la hidrosfera, la litosfera i la sevarelació amb l’astenosfera

38. Relacionar la pressió atmosfèrica amb el temps atmosfèric i ana-litzar els factors més importants que determinen el clima, totexemplificant-ho en el clima local

39. Descriure les diverses formes de presentació de l’aigua a la su-perfície terrestre, les funcions generals de la hidrosfera i les fa-ses del cicle hidrològic i situar en un mapa comarcal les aigüessuperficials i subterrànies i el seu abastament per a usos indus-trials i agrícoles per tal d’adonar-se de la limitació de l’aigua coma recurs per a l’espècie humana

40. Descriure els principals tipus de roques que es troben a Catalunyai relacionar-les amb els processos geològics que les han origina-des, amb els aspectes essencials del sòl i del relleu català i asse-nyalar la seva utilització com a recurs

Segon cicle(Els 16 primers objectius terminals del primer cicle són també propis

del segon cicle.)

41. Explicar la composició de la matèria viva. Relacionar els bioele-ments i les biomolècules més fonamentals amb la seva funcióbiològica

42. Identificar i explicar els aspectes principals de les funcions denutrició i de relació en l’espècie humana basant-se en els òr-gans, aparells i sistemes que les duen a terme, descriure tambéalguna de les malalties més freqüents que s’hi relacionen i laseva profilaxi

43. Analitzar les principals característiques anatòmiques, fisiològi-ques i psicològiques sexuals de la dona i de l’home i les basesd’alguns mètodes de control de la reproducció

LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 54

44. Relacionar les diferents morfologies de les cèl·lules amb les fun-cions que fan al cos humà

45. Valorar i conèixer els hàbits saludables, tant individuals com col·lec-tius, en relació amb l’alimentació i l’esport, conèixer els factors quealteren l’equilibri del sistema nerviós i la necessitat de prendremesures adequades per no consumir drogues i evitar el contagide malalties, en especial les de transmissió sexual més freqüents

46. Explicar la composició i funció dels cromosomes i la conservaciódel seu nombre en l’individu i l’espècie i els mecanismes queregeixen l’herència en l’ésser humà i associar Mendel als pri-mers estudis científics sobre genètica

47. Explicar les idees bàsiques sobre la teoria de la selecció naturalde Darwin, establir un paral·lelisme amb la selecció artificialemprada pels humans en ramaderia i agricultura i comentar al-gunes adaptacions concretes d’éssers vius al medi i algunes deles principals estratègies evolutives seguides per aquests per ala conquesta del medi aeri

48. Explicar com l’escorça terrestre es troba sotmesa a canvis conti-nus, d’origen intern i extern (majoritàriament cíclics) a partirdels quals es configura el relleu. Reconèixer a la naturalesa, in-dicadors (les deformacions i els processos erosius) que palesinaquests processos

49. Representar esquemàticament i analitzar a grans trets la consti-tució i l’estructura del planeta Terra, en particular la litosfera i laseva relació amb l’astenosfera

50. Interpretar el cicle de les roques com a el resultat de la dinàmicade la terra i explicar els trets fonamentals de la teoria de latectònica de plaques i la relació d’aquestes amb la distribució devolcans i terratrèmols a la terra

51. Explicar la importància dels fòssils com a testimonis estratigrà-fics i paleobiòtics

52. Analitzar l’impacte dels éssers humans sobre el sòl, l’atmosfera,la hidrosfera, els organismes (animals i vegetals) i també lesseves repercussions ecològiques, per tal de prendre actituds demillora i defensa de l’entorn

53. Distingir els conceptes d’element i compost des del punt de vistaexperimental i utilitzant la teoria atomicomolecular de la matèria

54. Diferenciar entre canvis físics i químics i analitzar la conservacióde massa en els dos canvis, i la transferència d’energia méspronunciada en el segon

55. Elegir i aplicar un mètode apropiat per a la separació de subs-tàncies d’una mescla i conèixer el mètode d’obtenció d’algunselements a partir de matèries primeres

56. Interpretar els canvis químics senzills en els quals participa l’oxi-gen i els que es provoquen per aplicació de solucions àcidessobre algunes matèries

LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 55

57. Comprendre la utilitat de la taula periòdica en agrupar elementsde propietats químiques similars

58. Conèixer les idees bàsiques sobre la constitució de l’àtom i sobreles propietats i aplicacions de la radioactivitat

59. Aplicar el model atòmic de la matèria a la interpretació de canvisquímics

60. Identificar substàncies mitjançant reaccions químiques senzillesi comentar la utilització d’alguns mètodes analítics en l’alimen-tació, en l’anàlisi de material d’origen geològic i en altres situa-cions conegudes; formular els òxids, halurs, sulfurs i hidrocar-burs que faciliten la comprensió d’altres continguts

61. Descriure l’origen, les propietats més rellevants i l’ús dels mate-rials ceràmics, combustibles, plàstics i fibres naturals i sintèti-ques més comunes i aplicar coneixements sobre canvis químicsper fer la descripció de processos industrials d’obtenció de ma-terials d’ús quotidià

62. Descriure els moviments rectilini uniforme i rectilini uniforme-ment accelerat

63. Interpretar les forces com a resultat de la interacció entre cos-sos i identificar diversos tipus de forces que actuen en situacionsquotidianes i l’efecte que provoquen, així com el concepte depressió

64. Associar la noció intuïtiva del pes d’un cos a una força que depènde la seva massa i de la intensitat del camp gravitatori on estroba i que, per tant, varia segons el planeta de referència. Apli-car les lleis de Newton a situacions senzilles de la vida quotidia-na i al moviment d’astres a l’univers

65. Aplicar el principi de conservació de l’energia en casos senzills iexemplificar alguns casos on hi hagi dissipació d’energia. Inter-pretar fenòmens tèrmics com a conseqüència dels processos detransferència d’energia

66. Explicar les interaccions entre cossos, causades per les sevesmasses i càrregues, d’acord amb les lleis de la gravitació univer-sal i de Coulomb

67. Aplicar el model d’ones per interpretar processos quotidians detransferència d’energia com la llum, el so i les radiacions diver-ses

68. Interpretar fenòmens senzills i fàcilment observables que s’ex-pliquen per la interacció elèctrica i la interacció magnètica

69. Aplicar el model atòmic de la matèria a la interpretació de fenò-mens elèctrics senzills

70. Comprendre els conceptes elèctrics de voltatge, intensitat i po-tència i aplicar-los a l’anàlisi de circuits elèctrics senzills

LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 56

4. Àrea de Ciències socials

Primer cicle

1. Manejar diferents tipus d’imatges i representacions de l’espaiterrestre tot establint comparacions i identificar damunt del glo-bus terraqui o mapamundi la situació de diferents continents,mars i països i les diferents línies i punts convencionals

2. Comportar-se respectuosament amb el medi ambient natural,rural o urbà

3. Aplicar correctament les mesures cronològiques (any, segle, mil·-lenni) que s’utilitzen en la història, utilitzar les divisions conven-cionals que s’usen per periodificar-la i elaborar i interpretar for-mes gràfiques de representació del temps històric

4. Classificar correctament, a partir de fonts concretes, els tipusbàsics de fets amb què se solen organitzar els esdeveniments iprocessos històrics (polítics, socials, econòmics i culturals)

5. Confeccionar diferents tipus de gràfics, taules, quadres estadís-tics i mapes temàtics per emmagatzemar, classificar i disposarde fàcil accés o lectura de les informacions recollides

6. Interpretar quadres estadístics, gràfics diversos i mapes temà-tics referents a l’estructura dinàmica de la població mundial idels problemes migratoris, així com d’altres referits estrictamenta l’àmbit territorial català i espanyol, referint-se als problemesde sobrepoblació i a les diverses polítiques demogràfiques

7. Identificar i definir els diferents tipus de recursos naturals, loca-litzant la seva distribució al món, i descriure els canvismediambientals deguts a l’explotació humana amb una especialanàlisi dels problemes de sostenibilitat a Catalunya i a Espanya

8. Utilitzar, per orientar-se, els mapes i els punts cardinals com areferència tot manejant, confeccionant i interpretant diferentstipus de plànols i mapes de gran i petita escala, correlacionantles informacions de dos o més mapes temàtics i localitzant llocsi espais concrets

9. Crear, mantenir i interrogar bases de dades senzilles amb suportinformàtic, fer consultes a la xarxa (internet) per tal de consti-tuir reculls d’informació organitzada i obtenir, tot analitzant-la iclassificant-la, informació rellevant a partir de diverses fonts d’ob-servació directa (treball de camp, enquestes, entrevistes, visi-tes), d’observació indirecta (pel·lícules, vídeos, gravats, imat-ges, obres d’art) i de diferent tipus (documents escrits, gràfics,mapes, estadístiques, bases de dades), distingint les dades, opi-nions i arguments que proporcionen al voltant d’un tema

10. Descriure a grans trets la forma i dimensions del planeta Terra idel sistema solar, les condicions que hi fan possible la vida i elsmoviments de la Terra i les seves conseqüències pel que fa al’existència de dies i nits, estacions i mesura del temps

LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 57

11. Descriure, a partir de l’observació de la realitat, de fotografies,mapes, gràfiques o textos, les principals característiques del re-lleu, les aigües i la climatologia de la Terra, com també les prin-cipals unitats paisatgístiques de Catalunya, d’Espanya i del món,tot localitzant-les espacialment i distingint diferents tipus depaisatge segons la intensitat i el tipus d’intervenció antròpica aquè hagin estat sotmesos

12. Descriure els canvis mediambientals i els riscos naturals quepoden comportar diferents tipus d’intervencions o d’activitatshumanes, tot analitzant les respostes, els reajustaments i la lo-calització d’activitats humanes en funció de les condicionsmediambientals. Explicar els principals problemes del medi en elterritori català, espanyol i mundial en relació amb les condicionsecològiques d’altres països

13. Exposar de manera senzilla l’evolució de l’espècie humana, lesprincipals eines paleolítiques en relació a les formes econòmi-ques de l’etapa, els canvis essencials del neolític i de l’edat delsmetalls, i les formes i interpretacions de les formes artístiquesmés rellevants de la prehistòria amb exemplificacions en l’àmbitterritorial de la península Ibèrica en general i de l’actual espaiterritorial de Catalunya en particular

14. Identificar els trets essencials de les civilitzacions gregues i ro-manes, així com les seves principals aportacions artístiques, totfent referència a les colonitzacions gregues i fenícies de la Medi-terrània i exemplificant-ho en la fundació i desenvolupamentd’Empúries

15. Exposar, a partir de fonts diverses, el procés de romanització dela península Ibèrica i la importància del seu llegat en l’actualàmbit territorial de Catalunya, esmentant les cultures i aportaci-ons dels pobles preromans

16. Descriure els mecanismes que condicionen el creixement o decrei-xement de la població, identificant les variables demogràfiquesdel món d’avui (la dinàmica i l’estructura demogràfiques i lesmigracions), interrelacionant-les amb indicadors socioeconòmicsi analitzant l’actual règim demogràfic de Catalunya i Espanya

17. Diferenciar, a partir de l’anàlisi d’exemples concrets, el funcio-nament, l’activitat econòmica i la divisió tècnica del treball i l’or-ganització del món laboral, tot destriant els trets generals del’economia europea, espanyola i catalana

18. Definir correctament els conceptes de nació, d’estat i de capitald’un estat tot localitzant correctament en els mapes polítics elsestats del món i algunes de les nacions sense estat a Europa i lescomunitats autònomes dins l’organització politicoadministrativade l’estat espanyol

19. Exposar, identificant idees importants a partir de fonts escrites icartogràfiques les raons internes i externes de la desaparició de

LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 58

l’estat romà a occident i la continuïtat i característiques de l’im-peri bizantí a l’orient així com el concepte i límits de l’anomena-da edat mitjana.

20. Resumir les idees i creences principals de les religions jueva icristiana tot indicant els punts més importants que han manifes-tat una continuïtat en el temps en la civilització occidental

21. Resumir les idees i creences principals de l’Islam, així com elprocés de la seva expansió, l’ocupació humana de la penínsulaIbèrica, la formació de Al-Andalus i les seves aportacions a lacultura i al territori català

22. Exposar, a partir de mapes i fonts primàries i secundàries, laformació dels regnes cristians a la península Ibèrica i la sevaevolució general en el temps i en l’espai al llarg de l’edat mitja-na, identificant-ne les peculiaritats més rellevants i alguns delsaspectes comuns

23. Exposar, amb l’ajut i comentaris de diverses fonts, els trets prin-cipals que caracteritzen el feudalisme, així com els elements bàsicsdel procés que va desembocar en els orígens nacionals deCatalunya entre els segles VIII i XII en el marc territorial com-près entre el domini carolingi i el món islàmic

24. Resumir l’expansió de la Corona catalanoaragonesa, les sevesrelacions amb el món islàmic i alguns dels aspectes més impor-tants de la institucionalització del poder polític –especialmentles Corts catalanes i la Generalitat– en el marc de l’evolució deles ciutats i dels canvis que s’hi donaven, així com la crisi de laCorona catalanoaragonesa

25. Identificar les principals formes estilístiques, les funcions i al-guns significats de l’art romànic i de l’art gòtic a partir de l’anà-lisi concret d’algunes obres d’arquitectura i de la imatge

Segon cicle(Els 11 primers objectius terminals del primer cicle també són propis

del segon cicle.)

Geografia

26. Analitzar, dins de l’entorn, alguns dels aspectes resultants de lainteracció entre l’activitat humana i el medi natural, i utilitzar-loper explicar la gènesi de les diferents tipologies d’espais geogrà-fics tot classificant, a partir d’imatges, representacions carto-gràfiques o d’observació directa els diferents tipus de paisatgesnaturals i antròpics

27. Exposar les característiques de l’agricultura als països desenvo-lupats (exemplificant-ho a Catalunya i a Espanya) i en vies dedesenvolupament, identificant i descrivint les tipologies de pai-satges agraris, indicant els diferents tipus d’agricultura que s’hidesenvolupen i localitzant la seva distribució al món

LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 59

28. Descriure i analitzar, utilitzant imatges i informació gràfica i es-tadística, la distribució i les formes dels paisatges industrials almón, amb una especial menció a Catalunya i a Espanya

29. Descriure i analitzar el sector terciari, classificant adequadamentles seves tipologies i fent una referència explícita als principalseixos de transport i comunicacions i als fluxos d’intercanvi

30. Localitzar les grans àrees urbanes del món actual, valorar elsproblemes i avantatges de l’entorn urbà i conèixer les mesuresnecessàries per mantenir una ciutat sostenible. Analitzar la dis-tribució de les xarxes urbanes d’Espanya i de Catalunya

31. Exposar, amb l’ajut de mapes temàtics, textos i altres documentsgràfics, l’organització politicoadministrativa de l’Estat espanyolen comunitats autònomes i l’organització comarcal de Catalunya,fent esment del seu origen històric i dels problemes que planteja

32. Sintetitzar, de manera organitzada i a grans trets, la diversitatfísica i humana de les comunitats autònomes espanyoles ambespecial referència als desequilibris territorials i fiscals a partirde fonts gràfiques i estadístiques

33. Definir els conceptes de desenvolupament i subdesenvolupament,localitzant, a grans trets, la seva distribució en l’espai i analit-zant la problemàtica dels països en vies de desenvolupament,amb la utilització dels indicadors bàsics per identificar-los

34. Situar les grans àrees de cultura i civilització del Planeta, identi-ficant els components fonamentals del fenomen cultural i expo-sant els mecanismes de la seva difusió, tot referint-se a la pre-sència d’altres cultures dins les grans àrees culturals i als fenò-mens migratoris actuals

35. Identificar i localitzar les grans regions del món, analitzant elstrets d’alguns estats representatius d’aquestes

36. Exposar les característiques geogràfiques de la Unió Europea ireferir-se a la integració d’Espanya i als efectes que comporta

Història

37. Analitzar i sintetitzar, amb l’ajut de fonts, els aspectes estructu-rals de llarga durada que defineixen l’època moderna: el sistemaeconòmic, el sistema polític, les formes de l’estat, la deologiadominant (absolutisme) i l’ampliació del món conegut intel·-lectualment i geogràficament. Analitzar i sintetitzar els trets bà-sics de l’art de la imatge al Renaixement i al Barroc, exemplifi-cant-ho, sempre que sigui possible, en fets rellevants i proces-sos produïts a Catalunya durant l’època dels Reis Catòlics i de lamonarquia hispànica

38. Analitzar el conflicte de la Guerra de Separació (1640-1653) i elde la Successió a la Corona hispànica (1700-1714), situant elsconflictes en el seu context europeu, identificant-ne les causes,alguns fets rellevants de la seva evolució i les seves conseqüèn-

LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 60

cies, així com algunes de les seves pervivències mitificades finsals temps actuals

39. Descriure els canvis i l’evolució de Catalunya en el marc del re-formisme il·lustrat espanyol del segle XVIII fent servir fonts sen-zilles que ajudin a argumentar o fonamentar les afirmacions quees realitzin. Utilitzar altres elements escrits, gràfics i estadísticsque manifestin la competència adquirida en la comunicació d’in-formació

40. Identificar, a través de fonts textuals, els principis bàsics quecaracteritzen les ideologies més rellevants del segle XIX (libera-lisme, socialisme, anarquisme i nacionalisme) i exemplificar-nealgunes de les conseqüències (la crisi de l’Antic Règim, el parla-mentarisme anglès, la independència dels Estats Units, la pro-clamació dels drets de l’home i del ciutadà a la Revolució France-sa, les unificacions d’Itàlia o d’Alemanya, el sorgiment de la Iªinternacional, el colonialisme, etc.).

41. Exposar el concepte de Revolució Industrial, les seves causes, laseva expansió i les seves conseqüències socials, relacionant-lesamb l’aparició del moviment obrer i de les ideologies socialistesi anarquistes. Analitzar monogràficament la revolució industriala Catalunya, les seves causes, la seva localització, la seva evolu-ció i les conseqüències socials i, en particular, el fenomen de lescolònies tèxtils

42. Sintetitzar, amb l’ajut de fonts textuals, l’aparició del catalanis-me des de la reivindicació lingüística i cultural fins a l’apariciódel catalanisme polític en el marc de l’evolució en la construccióde l’Estat liberal a Espanya

43. Sintetitzar els fets més rellevants de la primera meitat del segleXX i analitzar algunes de les causes i conseqüències dels conflic-tes bèl·lics (1914-1918 i 1939-1945)

44. Sintetitzar, a grans trets, l’evolució política i econòmica d’Espa-nya entre 1898 i 1931 com a marc per situar-hi l’evolució delcatalanisme polític, les realitzacions de la Mancomunitat deCatalunya i algunes de les crisis del període de la Restauraciócom el problema del Marroc, la Setmana Tràgica o l’època delpistolerisme

45. Exposar els fets més rellevants de la guerra freda i la política deblocs i realitzar un treball monogràfic sobre un dels aspectesmés importants d’aquest període (la descolonització d’algun país,l’evolució de la Xina des de l’inici de la revolució maoista, laguerra del Vietnam, el conflicte entre àrabs i israelians, la disso-lució de la URSS, l’actual situació de l’Europa de l’Est, etc.)

46. Exposar l’evolució del període de la Segona República interpre-tant, a partir de documents textuals i gràfics, els períodes polí-tics, les seves realitzacions i també les de la Generalitat Republi-cana

LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 61

47. Analitzar les causes de la guerra civil espanyola comentant, apartir de registres cartogràfics, l’evolució militar, els canvis polí-tics i econòmics soferts per ambdós bàndols i els tipus de re-pressió que s’hi van produir

48. Analitzar la naturalesa del franquisme, la seva evolució política ieconòmica, la repressió social i nacional, l’actuació dels grupsd’oposició i la seva particular acció sobre Catalunya

49. Exposar els principals fets i actuacions que van dur a la transiciódemocràtica els principis generals de la Constitució del 1978,l’Estatut d’autonomia de Catalunya del 1979 i les actuacions prin-cipals dels governs de la democràcia a l’Estat i a la Generalitatde Catalunya

50. Explicar la creació de la CECA, la marxa cap a la Comunitat Eco-nòmica Europea (CEE) i la creació de la Unió Europea referint-sed’una manera especial a la integració d’Espanya i als principalsreptes que suposa

5. Àrea de l’Educació física

Primer cicle

1. Utilitzar les tècniques adequades en el desenvolupament de lesactivitats físiques a la natura

2. Identificar les activitats físiques del territori i els seus elementsculturals bàsics

3. Aplicar les regles i normes dels diferents jocs, esports i altresactivitats físiques

4. Identificar, valorar i emprar hàbits higiènics que possibilitin lamillora de la pràctica física i de la qualitat de vida

5. Identificar les habilitats de les diferents activitats físiques que esdesenvolupin

6. Utilitzar diferents tècniques d’expressió corporal per represen-tar, individualment o col·lectivament, estímuls interns o externs

7. Emprar tècniques de control corporal per a la realització de qual-sevol moviment o postura

8. Acceptar la pròpia realitat corporal9. Respectar les regles i normes de les diferents activitats físiques10. Comportar-se respectuosament amb el medi natural i urbà11. Prendre part en les activitats motrius i els esports populars de la

cultura del propi territori12. Planificar la millora de la pròpia condició física aplicant els dife-

rents sistemes d’entrenament13. Descriure els jocs tradicionals del territori14. Usar les diferents tècniques i habilitats en la pràctica de l’exerci-

ci físic

LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 62

15. Millorar i combinar les habilitats motrius com a base per posaren pràctica les tècniques i destreses específiques més adequa-des en cada situació motriu

16. Acceptar les diferencies d’habilitat entre les persones, sense dis-criminació per raons de sexe o capacitat física

17. Prendre part en les activitats motrius i en els esports popularsde la cultura del propi territori

Segon cicle(Els 17 objectius terminals del primer cicle són també propis del segon

cicle.)

18. Respondre amb motricitat a problemes d’estratègia en jocs oesports d’oposició, de cooperació i de cooperació-oposició

19. Emprar els indicadors fisiològics com a mesura per controlar elrendiment en l’activitat física

20. Descriure les modificacions que produeix l’exercici físic en el sis-tema respiratori, cardiocirculatori i muscular

21. Realitzar de manera autònoma pràctiques d’escalfament i de mè-todes d’entrenament de les qualitats físiques bàsiques

22. Incrementar el rendiment en les diferents qualitats físiques bà-siques

23. Comunicar-se amb els altres mitjançant elements propis de l’ac-tivitat motriu

24. Valorar diverses formes de comunicació no-verbal25. Esforçar-se per vèncer les dificultats aconseguint fites personals26. Avaluar les pròpies possibilitats motores i adequar-hi les pròpies

aspiracions personals27. Sensibilitzar-se per realitzar activitat física voluntària en temps

de lleure28. Planificar la millora de la pròpia condició física mitjançant l’apli-

cació els diferents sistemes d’entrenament

6. Àrea de Tecnologia

Primer cicle

1. Descriure les propietats i aplicacions més importants d’algunsmaterials bàsics

2. Representar i/o projectar, proporcionalment i a escala, l’alçat, laplanta i el perfil d’un objecte senzill o d’un habitatge

3. Identificar i descriure els elements estructurals i funcionals bà-sics d’ordinadors, perifèrics i elements de comunicació

4. Utilitzar les eines de processament de textos per elaborar, produiri manipular documents de text integrant gràfics i imatges

5. Utilitzar i valorar els entorns de comunicació i de treball coope-ratiu

LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 63

6. Utilitzar les noves tecnologies de la informació i la comunicació ifer-ne ús en l’àmbit tecnològic

7. Manejar amb soltesa les eines de disseny, creació, selecció i pro-cessament d’informació estructurada

8. Comparar la producció industrial i l’artesanal en el procés defabricació d’un determinat material o objecte

9. Ser creatiu en les tasques de disseny i valorar-ne la funcionalitati l’ergonomia

10. Realitzar balanços econòmics senzills relacionant la qualitat ambel cost i amb el preu en el mercat

11. Analitzar objectes i processos i el funcionament d’aparells sen-zills de l’entorn immediat

12. Valorar la relació entre les necessitats humanes en l’alimentaciói la producció, l’elaboració i la conservació d’aliments

13. Contrastar els principals mètodes de conservació casolana i in-dustrial d’aliments

14. Identificar les fibres i les tècniques de filat i teixit més utilitzades15. Utilitzar els productes tèxtils i identificar els lligaments senzills16. Identificar i emprar les magnituds, la simbologia, les unitats elèc-

triques i els instruments que les mesuren17. Ser conscient de la tecnificació, la industrialització i la seva evo-

lució com a resposta a les diferents necessitats humanes, totrespectant societats de nivell tecnològic diferent

18. Valorar la planificació del treball en equip, col·laborant-hi activa-ment i respectant l’aportació dels altres membres de l’equip

19. Col·laborar a mantenir en condicions adequades l’aula de Tecno-logia, el material propi i el d’ús comú

20. Valorar l’ordre, la polidesa, el rigor i la qualitat, tant del treballintel·lectual com del manual

21. Valorar críticament les condicions de treball i el compliment deles normes de seguretat laboral i acostumar-se a aplicar-les deforma continuada

22. Calcular les mides d’un objecte o d’un habitatge, tant a partird’un dibuix a escala com amidant-lo

23. Explicar i transmetre a altres persones les pròpies realitzacionsen l’àmbit de la tecnologia, tant oralment com per escrit

24. Confeccionar projectes senzills referits a objectes, circuits, ins-tal·lacions o processos

25. Construir objectes a partir d’una necessitat (prèvia selecció delscomponents), aplicant criteris respectuosos amb el medi

26. Identificar i utilitzar eines, instruments, aparells i utillatges ambpropietat, d’acord amb les normes de seguretat

27. Cercar i seleccionar informació en diferents fonts (persones, en-titats, empreses, mitjans especialitzats i xarxa telemàtica) quepermetin solucionar un problema tecnològic

28. Muntar alguns circuits o instal·lacions a partir d’esquemes i com-provar-ne el funcionament.

LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 64

29. Identificar els símbols dels elements elèctrics, electrònics i me-cànics d’aparells, circuits i instal·lacions

30. Esquematitzar circuits elèctrics, electrònics o mecànics senzills,fent ús de simbologies convencionals

31. Valorar la necessitat de l’aprofitament, la reutilització, el reci-clatge de materials i l’ús de materials no contaminants

32. Valorar la necessitat d’utilitzar la simbologia internacional i lanormalització tecnològica

Segon cicle(Els objectius terminals del 22 al 32 del primer cicle també són propis

del segon cicle.)

33. Conèixer les condicions d’habitabilitat i indicar les principals tèc-niques de conservació de l’habitatge i els estris necessaris perdur-les a terme

34. Descriure els mecanismes més importants de les màquines, iden-tificant la transmissió de moviment i l’energia utilitzada

35. Identificar i descriure les diferents parts i el funcionament delsmotors de combustió interna i elèctrics

36. Identificar els factors que caracteritzen l’eficàcia de les màqui-nes i relacionar-les amb les diferents fonts d’energia

37. Assenyalar els grans sectors industrials de Catalunya i analitzarles condicions naturals, econòmiques, tècniques i socials queafavoreixen la implantació d’una determinada indústria en unazona

38. Descriure el funcionament general de les indústries i les secci-ons en què estan constituïdes

39. Relacionar els factors que poden permetre que les noves tecno-logies millorin el procés de producció: aplicació de la informàti-ca, substitució d’eines per la robòtica amb disminució de riscos imillora de l’eficàcia

40. Identificar i seguir les fases del procés tecnològic en les sevesrealitzacions

41. Muntar un robot o manipulador senzill i el programa que permeticontrolar-ne el funcionament

42. Utilitzar entorns de simulació i de modelització de dades43. Utilitzar instruments informàtics d’adquisició de dades i de con-

trol de dispositius senzills44. Realitzar algorismes de processos senzills i codificar-los en un

llenguatge adient45. Utilitzar les eines de tractament multimèdia per a la creació i la

difusió de documents multimedials46. Adquirir una actitud crítica davant les ofertes i solucions aporta-

des per la tecnologia

LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 65

7. Àrea d’Educació visual i plàstica

Primer cicle

1. Expressar-se amb originalitat, imaginació i fantasia, mitjançantimatges fixes o mòbils, esforçant-se per superar creativamentles pròpies realitzacions plàstiques

2. Prendre progressivament consciència de la importància, delprotagonisme, de l’eficàcia i de les qualitats estètiques dels mis-satges visuals que rebem a través dels mitjans de comunicació ide l’entorn cultural

3. Aplicar, amb progressiu domini i acabats suficients, tècniques decreació d’imatges tradicionals o tecnològiques, especialmentaquells que estan més relacionats amb la pròpia capacitat ex-pressiva o són més adequats a una determinada proposta

4. Comprometre’s d’una manera activa i responsable en els diver-sos projectes i empreses que es duguin a terme individualmento en grup

5. Observar formes i imatges i abstreure’n elements bàsics del llen-guatge visual i plàstic

6. Seleccionar punts de vista i enquadraments de formes i espaisadients a una determinada intenció expressiva

7. Dibuixar formes i espais aplicant lleis de perspectives i la capa-citat configurativa de la línia i del clarobscur

8. Emprar adequadament el lèxic bàsic de l’àrea pel que fa al llen-guatge visual i a les tècniques de dibuix i de pintura

9. Construir correctament formes geomètriques bidimensionals10. Distingir les particularitats sintàctiques dels llenguatges seqüen-

cials (auca, còmic, cinema, televisió, animació) i emprar-ne elsrecursos bàsics en descripcions i narracions

11. Respectar fets i ambients culturals i quotidians i apreciar-ne lesqualitats funcionals i estètiques

Segon cicle(Els 4 primers objectius terminals del primer cicle també són propis del

segon cicle.)

12. Analitzar formes i imatges (o conjunts d’unes i altres) i identifi-car-hi trets visuals i estructurals

13. Descriure i representar amb correcció formes i espais aplicantles bases de la perspectiva cònica i la capacitat configurativa dela línia i del clarobscur

14. Aplicar formes geomètriques poligonals i corbes en la definició irepresentació de formes

15. Comprendre i representar correctament formes i espais simplesamb els diferents sistemes de representació tècnica

16. Interpretar escales i convencions en representacions gràfiques iaplicar-les en la seva realització

LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 66

17. Realitzar composicions bidimensionals i tridimensionals de for-mes

18. Experimentar les possibilitats de diferents modulacions bàsiquesbidimensionals i tridimensionals

19. Emprar adequadament el lèxic bàsic de l’àrea pel que fa al llen-guatge, les tècniques i els moviments artístics

20. Expressar-se amb originalitat, imaginació i fantasia, mitjançantimatges fixes o mòbils. Esforçar-se per superar creativament lespròpies realitzacions plàstiques

21. Comprometre’s de manera activa i responsable en projectes iempreses que es duguin a terme individualment o en grup

22. Transferir al llenguatge visual i plàstic missatges emesos en al-tres llenguatges (oral, escrit, musical, gestual) aconseguint de-finir una situació equivalent o paral·lela

23. Ser conscient de la importància, el protagonisme, l’eficàcia i lesqualitats estètiques dels missatges visuals als mitjans de comu-nicació i a l’entorn cultural.

24. Analitzar i interpretar imatges de l’entorn i obres artístiques, totabstraient-ne les característiques del significant i copsant-ne elsprincipals valors semàntics temàtics i simbòlics

25. Distingir aplicacions pràctiques o estètiques d’imatges bidimen-sionals i tridimensionals, identificant-ne les característiques se-gons la funció que compleixen

26. Reaccionar críticament a manipulacions i discriminacions (socials,racials, sexuals) fomentades per determinats missatges visualspublicitaris

27. Seleccionar, d’entre els diferents recursos del llenguatge visual iplàstic i les diferents tècniques, els més adequats a una deter-minada proposta o a l’expressió personal

28. Emprar el dibuix i l’animació assistits per ordinador per a la cre-ació visual i plàstica tant en dues com en tres dimensions

29. Planificar i seguir el procés de producció d’un missatge visuald’acord amb una intencionalitat prefixada: recollida d’informa-ció, maduració de la idea, esborranys, proves tècniques i mate-rials, prototips, realització de l’obra definitiva i valoració del re-sultat

LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 67

8. Àrea de Música

Primer cicle

1. Reconèixer, identificar i relacionar els elements constitutius dela composició musical (ritme, melodia, harmonia, dinàmica i ins-trumentació) i les seves bases teòriques

2. Relacionar i diferenciar les diferents qualitats del so en el con-text d’una audició

3. Reconèixer i diferenciar els elements constitutius de la composiciómusical (ritme, melodia, harmonia, dinàmica i instrumentació)en les obres o en els fragments musicals escoltats i interpretats

4. Aplicar les lleis més elementals de la teoria musical per fer lespròpies creacions musicals

5. Investigar els aspectes musicals i extramusicals relacionats ambl’obra treballada i expressar-ne els resultats de forma oral i es-crita

6. Valorar la tasca de recerca com a complement de la percepció ide l’expressió musicals i com a font d’enriquiment cultural

7. Cantar composicions, a una sola veu i polifòniques, tenint encompte els aspectes inherents a la cançó i les normes que regei-xen la interpretació, ja sigui individual o conjunta

8. Interpretar amb l’instrument escolar peces musicals de formacorrecta, tant des del punt de vista tècnic com expressiu

9. Interpretar amb l’instrument escolar peces musicals, valorantles consignes preestablertes que fan possible la interpretacióconjunta, entesa com a una activitat comunitària, de cultura i detradició

10. Identificar les bases fisicoacústiques dels instruments musicalstreballats

11. Reconèixer de forma visual i auditiva les diferents famílies d’ins-truments, com també els principals representants de cadascunad’elles pel que fa a la música culta, actual i tradicional

12. Utilitzar els recursos que ofereix la tecnologia pel que fa a crea-ció, edició, interpretació i reproducció de música

13. Respectar tot fet musical, acceptant criteris i gustos diferentsdels propis i exposant el propi criteri amb argumentacions lògi-ques i raonades

14. Valorar la interpretació i la recepció de música en directe15. Tenir cura dels materials de què es disposa per fer música16. Interpretar i escoltar música de forma solidària17. Identificar les qualitats del so (altura, durada, intensitat i tim-

bre) com a variables de la matèria primera de la música i apli-car-les a la creació i la percepció musicals

18. Llegir i escriure els elements bàsics del llenguatge musical utilit-zant la grafia musical i conèixer la teoria que el regeix i la sevanomenclatura

LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 68

19. Reconèixer l’estructura interna de determinades composicionsmusicals organitzades d’acord amb la repetició per seccions iper variació

20. Classificar els instruments musicals d’acord amb els criteris dela classificació sistemàtica

21. Identificar els grups instrumentals i vocals amb més tradició

Segon cicle(Els primers 16 objectius terminals del primer cicle també són propis

del segon cicle.)

22. Observar, reconèixer i diferenciar els fonaments físics i psicològicsdel so utilitzant diferents recursos

23. Reconèixer l’estructura interna de determinades composicions mu-sicals organitzades d’acord amb les anomenades repetició per imitació iper desenvolupament

24. Distingir, per mitjà de l’audició, els estils i les estètiques més impor-tants de la història de la música

25. Situar cronològicament els compositors més representatius dels estilsi de les estètiques esmentats

26. Relacionar l’obra musical amb el compositor que l’ha creada i ambla societat que reflecteix

9. Àrea de Matemàtiques

Primer i segon cicle

La majoria dels objectius terminals definits per a l’àrea i detallats acontinuació són presents en el primer cicle.

Naturalment, cal fer un èmfasi especial en els catorze primers objectiusterminals, que proporcionen una base sòlida de procediments i hàbits detreball.

Tots els objectius relatius a nombres, càlcul i mesura (del 15 al 28) sónpresents en el primer cicle, si bé no cal haver-los assolit totalment. Enparticular, el tractament algèbric en profunditat o el treball amb full decàlcul són aspectes que s’hauran d’afermar en el segon cicle.

Els objectius relatius a geometria (del 29 al 37) també són presents enel primer cicle i caldrà tractar-los amb el grau d’aprofundiment que indicala seqüenciació de continguts. En particular, el treball a fons de transfor-macions geomètriques (34) i tot el relatiu a raons trigonomètriques (36)seran propis del segon cicle.

La dependència entre variables (objectius del 38 al 44) és un aspecteen què cal tenir molta cura i treballar en el primer cicle només les qüesti-ons més intuïtives i d’iniciació. Tot l’aprofundiment (objectius 39, 42 i 43)cal reservar-lo exclusivament per al segon cicle.

LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 69

Pel que fa als objectius d’estadística i als de probabilitat, caldrà anaramb compte i reservar per al segon cicle aquells aspectes més complexos,com ara l’ús de determinats paràmetres estadístics (desviació estàndard)o l’estudi de fenòmens aleatoris compostos i el recompte de possibilitats(51).

1. Planificar i realitzar observacions sistemàtiques, enregistrar lesdades obtingudes, classificar-les i presentar-les de manera or-denada i entenedora

2. Trobar relacions entre les dades obtingudes o donades, reconèi-xer-hi els conceptes i les relacions matemàtiques que continguini saber-los expressar mitjançant el llenguatge natural, expressi-ons algèbriques, figures o gràfics

3. Planificar la resolució de situacions problemàtiques: distinció delque es coneix i el que és desconegut, distinció de la informacióútil i la supèrflua, anticipació i estimació de possibles solucions,elecció del mètode a emprar i comprovació de la validesa delsresultats trobats interpretant-los en la situació de partida

4. No abandonar la recerca de la solució a una situació problemàti-ca quan l’estratègia que s’ha escollit en primer lloc no ha estatadequada o quan s’ha obtingut un resultat insatisfactori

5. Acceptar, sense precipitar-se, la necessitat de canviar d’estratè-gia en la recerca de solució quan la situació ho requereixi i, enaquest sentit, actuar amb esperit de cooperació, respecte i inte-rès envers la tasca dels companys amb els quals es treballa

6. Reduir problemes complexos a d’altres més senzills que en faci-litin la comprensió i la resolució

7. Trobar relacions o propietats senzilles raonant-les a partir de lapròpia intuïció, fent ús de mètodes inductius o de manera de-ductiva i a partir d’unes premisses establertes

8. Situar cronològicament aspectes rellevants relacionats amb lagènesi històrica d’alguns coneixements matemàtics que es tre-ballen a l’etapa: la geometria grega, el problema de l’arrel qua-drada de dos, els orígens de l’àlgebra i la probabilitat i les unitatsde mesura

9. Mostrar una disposició a interrogar-se davant de situacions quees plantegin: formular hipòtesis, buscar exemples o contra-exemples i fer comprovacions experimentals o raonades

10. Mostrar una actitud crítica enfront de la informació que es rep ianalitzar-la mitjançant els coneixements matemàtics i les possi-bilitats de raonament que estiguin a l’abast

11. Interessar-se per contrastar i relacionar els aprenentatges nousamb el que ja se sap

12. Interessar-se per revisar i reordenar periòdicament el materialelaborat (treballs, exercicis, apunts, proves) i posar un èmfasiespecial en l’ordre lògic, l’expressió acurada i la pulcritud de lapresentació

LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 70

13. Valorar la importància de realitzar exercicis i treballs de manerasistemàtica i metòdica per tal de consolidar i assimilar els proce-diments i conceptes que s’aprenen

14. Autovalorar el que s’ha après i conèixer-ne els límits. Tenir cons-ciència i confiança en les pròpies capacitats

15. Identificar diferents tipus de nombres (naturals, enters, racio-nals) i les seves propietats, reconèixer les diferents formes d’ex-pressió (entera, decimal, fraccionària, percentual, mixta, cientí-fica) i utilitzar-les per quantificar situacions de la vida quotidiana

16. Ordenar i representar diferents tipus de nombres: naturals, en-ters, racionals, irracionals (pi i quadràtics) i utilitzar-los per quan-tificar situacions de la vida quotidiana

17. Aplicar algorismes de comparació i de càlcul amb nombres en-ters i racionals en les seves diverses expressions i conèixer lespropietats que els fonamenten, sabent-ne justificar alguns ca-sos senzills

18. Davant de situacions problemàtiques que admetin un tractamentnumèric, plantejar expressions numèriques que possibilitin laseva resolució i efectuar els càlculs que se’n derivin amb nom-bres enters, racionals i irracionals (pi i quadràtics) donats endiferents expressions (entera, decimal, fraccionària, percentual,mixta, científica) i fent servir les operacions de suma, resta,multiplicació, divisió, potenciació i radicació quadrada

19. Escollir, de forma raonada, el mètode més convenient per a larealització d’un determinat càlcul: mentalment, per escrit, ambcalculadora o amb ordinador

20. Aplicar algorismes de càlcul amb calculadores o implementatsen fulls de càlcul informatitzats per trobar els resultats d’expres-sions aritmètiques, construir taules funcionals o explorar pautesi regularitats numèriques

21. Valorar la conveniència i emprar, segons el cas, aproximacionsper excés o per defecte de nombres, amb coneixement de lamagnitud de l’error comès

22. Ser conscients de les limitacions en la precisió que posseeixenels mitjans automàtics de càlcul, així com dels avantatges per ala comprensió dels conceptes

23. Emprar les unitats de mesura més usuals en el cas de longituds,amplituds d’angles, superfícies, volums, capacitats i temps, itambé les seves relacions

24. Aplicar les relacions de divisibilitat al càlcul d’expressions numè-riques (mcd i mcm en els nombres naturals), a problemes derecompte de possibilitats i a altres situacions que ho requereixin

25. Calcular àrees de superfícies planes (limitades per segments iarcs de circumferència) i volums de cossos geomètrics (prismes,piràmides, cilindres, cons i esferes) ja sigui aplicant fórmules ousant altres mètodes

LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 71

26. Reconèixer equacions, inequacions i sistemes, classificar-los pelseu grau (fins a segon grau), pel nombre d’incògnites (fins adues) i pel nombre de solucions. Distingir una equació d’unaidentitat

27. Afrontar situacions problemàtiques mitjançant el plantejament ila resolució d’equacions (de primer i de segon grau amb unaincògnita, sistemes de dues equacions de primer grau amb duesincògnites) i inequacions (de primer grau amb una o dues incòg-nites) per mètodes analítics o gràfics o per tempteig

28. Operar (sumar, multiplicar i treure el factor comú) amb expres-sions algèbriques de primer i segon grau.

29. Identificar figures planes (polígons, cercles i sectors i coronescirculars) i espaials (prismes, piràmides, cilindres, cons, esferesi políedres regulars), construir-ne models a partir de criteris do-nats i descriure els seus elements i les relacions entre ells

30. Definir conceptes geomètrics elementals (incidència, paral·-lelisme, perpendicularitat, angles, moviments i semblança), in-corporar-los a la seva expressió i al seu raonament i enunciarrelacions entre ells i propietats senzilles

31. Obtenir i utilitzar representacions planes de cossos geomètrics(prismes, piràmides, cilindres, cons, esferes i políedres regu-lars) i també, donada una representació plana, saber-la inter-pretar

32. Reconèixer què són figures semblants i equivalents (en àrea ovolum) i els mètodes que cal emprar per obtenir-les

33. Utilitzar correctament aparells de dibuix i mesura (regle, trans-portador, escaire, compàs) i programes informàtics per fer cons-truccions geomètriques planes

34. Reconèixer i aplicar transformacions geomètriques del pla (trans-lacions, simetries puntuals i axials, girs i homotècies) a formesplanes

35. Interpretar representacions a escala (plànols i mapes) i mesurarels elements que contenen, sabent-ne extreure les dades neces-sàries

36. Obtenir raons trigonomètriques d’angles aguts per mètodes grà-fics o mitjançant calculadores i, un cop donada una raó trigono-mètrica, saber trobar l’angle al qual correspon. Aplicar-ho a laresolució de triangles rectangles

37. Identificar els teoremes de Thales i de Pitàgores, enunciar-los iaplicar-los a situacions pràctiques

38. Representar en un sistema de coordenades cartesianes, a partirde parells de valors donats o obtinguts de manera empírica oamb la utilització de l’expressió funcional, fenòmens en què pu-gui haver-hi algun tipus de dependència, amb especial atencióals que hi hagi dependència afí, lineal, quadràtica o de proporcio-nalitat inversa

LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 72

39. Representar punt a punt, en un sistema de coordenades cartesia-nes, altres tipus de gràfics (exponencials, periòdics, esglaonats)lligats a exemples concrets

40. Emprar calculadores gràfiques o l’ordinador per a la representa-ció cartesiana de gràfics analitzant-ne les característiques permitjà de desplaçaments, canvis d’escala o comparació de dife-rents gràfics relacionats

41. Descobrir, a partir de la representació gràfica i en casos senzills,l’existència de relacions entre parells de valors corresponents adues magnituds en situacions concretes i expressar-la en elscasos de proporcionalitat directa i dependència afí, fent ús delsconceptes i termes adequats

42. Reconèixer, per les seves equacions i gràfics, les funcions deproporcionalitat directa o inversa i de dependència afí i quadrà-tica

43. Llegir i interpretar gràfics funcionals fent ús intuïtiu de les noci-ons de continuïtat, simetria, creixement, valors extrems, perio-dicitat i tendència

44. Aïllar una variable en funció d’una altra en situacions de depen-dència afí

45. Distingir els diferents conceptes d’ús corrent en estadística (po-blació i mostra, intervals i marques de classe, freqüències abso-luta i relativa, mitjana aritmètica i ponderada, moda i mediana,recorregut i desviació estàndard) i incorporar-los a l’expressiópròpia de manera correcta

46. Construir taules de freqüències, representar gràficament dadesestadístiques i emprar calculadores i programes informàtics ade-quats

47. Calcular paràmetres de centralització (moda, mitjana aritmèticai mediana) i de dispersió (recorregut i desviació estàndard) quefacilitin l’estudi d’una variable estadística i explicar-ne el signifi-cat

48. Llegir i interpretar informació estadística donada en forma detaules, gràfics o paràmetres i treure’n conclusions

49. Distingir els fets o les situacions aleatories de les que no ho sóni saber descriure, de manera entenedora i útil, successos en elsexperiments aleatoris simples i compostos

50. Distingir els diferents conceptes d’ús corrent en probabilitat (pos-sible i probable, probabilitat i freqüència relativa) i incorporar-los a l’expressió pròpia de manera correcta

51. Fer recompte de possibilitats mitjançant diagrames en arbre,tècniques combinatòries o altres mètodes

52. Calcular probabilitats de successos a partir del coneixement deles principals lleis i regles que hi fan referència (llei de Laplace,llei dels grans nombres, regles de pas al contrari, unió i intersec-ció)

LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 73

III.2 Acords i concrecions sobre el currículum a desenvolupar

III.2.1 PCC com a punt de partida pels acords

Partint del disseny curricular de l’ESO i de les característiques que defi-neixen el centre (recollides en el PEC), els membres del claustre acordeni concreten el Projecte Curricular de Centre (PCC) que conté el currículuma desenvolupar en els diferents nivells de l’etapa.

Des de la possibilitat que tenen els centres d’adaptar el currículum gene-ral al seu entorn (PCC) per una millor atenció a la diversitat del seu alum-nat, queda justificada una nova adaptació d’aquest projecte curricular a lesnecessitats d’alguns dels seus alumnes que han de ser atesos en una UEC.

És a dir, el PCC constitueix el punt lògic de partida per a l’anàlisi de lesnecessitats de l’alumne, les quals determinaran la quantitat i les caracte-rístiques dels acords que hauran de consensuar entre els professors del’IES i de la UEC.

La nova adaptació queda plasmada en els Plans d’Actuació Individualit-zada que es consensuen en cada una de les UEC que acullen alumnes delcentre, tal com hem especificat anteriorment.

L’objectiu últim és que els alumnes derivats a la UEC consolidin la for-mació bàsica que els permeti retornar al sistema educatiu ordinari o béincorporar-se al món laboral.

III.2.2 Acords sobre mínims per acreditar

Una de les prioritats que ha de tenir tot recurs UEC és la de promourel’adquisició de les habilitats necessàries per a la readaptació de l’alumnatal medi escolar ordinari i la continuació dels estudis regulats per tal de,com a objectiu final, poder acreditar l’ESO.

Som conscients que de la trajectòria escolar que haurà seguit un alum-ne fins al moment de ser proposat per a continuar el seu procés d’escola-rització en el recurs UEC se’n deriven llacunes i mancances importantsque dificulten el seu procés d’ensenyament-aprenentatge, per la qual cosal’alumne tindrà dificultats rellevants per poder assolir els objectius previs-tos per acreditar aquesta etapa.

Malgrat això, tots els alumnes que segueixen una escolarització com-partida poden adquirir coneixements i obtenir millores en la seva madure-sa personal i, en conseqüència, acreditar àrees, cicles o tota l’etapa.

Tal com estableix la normativa vigent, la comissió de treball formadaper: el tutor/a de l’alumne/a del centre d’ESO de procedència, el membrede l’Equip d’Assessorament i Orientació Psicopedagògica (EAP) i la perso-na responsable de l’alumne/a a la UEC s’han de reunir per establir el Plad’Actuació Individualitzat. Aquest pla, a més a més de contenir els objec-tius, les capacitats i les activitats adients per a l’alumne, hauria de con-templar la priorització consensuada dels objectius que permetrien obtenirdiferents possibilitats d’acreditació. Aquestes possibilitats bàsicament sóntres:

LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 74

· Per consensuar l’acreditació de les àrees, el punt de partida podri-en ser els llistats de mínims per àrees, cicles i cursos, que hanelaborat els diferents departaments de l’IES. En el seu defecte, po-drien ser una selecció dels objectius generals de les àreescomtemplades en el Pla d’Actuació Individualitzat

· Per consensuar l’acreditació d’un cicle, el punt de partida podria serla selecció dels principals objectius terminals de les àrees contem-plades en el Pla d’Actuació Individualitzat i del cicle en qüestió

· Per consensuar l’acreditació de l’etapa, el punt de partida podria serl’assoliment dels objectius generals d’etapa, degudament concre-tats en activitats d’avaluació, per a tal fi. Una altra alternativa po-dria ser una selecció de les Competències Bàsiques previstes per atot alumne en acabar l’escolarització obligatòria

LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 75

III.3 Referents per a la concreció del currículum

El consens del currículum és un punt fonamental per tal que els alum-nes/as derivats a la UEC puguin adquirir els conceptes, les habilitats, lesactituds i els valors que els condueixin a l’autonomia personal, a la cons-trucció de la pròpia personalitat i a un autoconcepte positiu, per tal de sercapaços d’assumir els seus deures i exercir els seus drets.

L’objectiu últim és que els alumnes/as derivats a la UEC consolidin laformació bàsica que els permeti retornar al sistema educatiu ordinari o béincorporar-se al món laboral.

El currículum consensuat suposa un llenguatge comú entre les UEC i elsIES amb el qual se superen moltes de les dificultats en el camp de lesrelacions entre ambdues institucions.

La seqüència que se segueix a la UEC per proposar el Pla d’Actuació Indi-vidualitzat corresponent a cada alumne s’estructura en els següents passos:

· Selecció d’activitats d’ensenyament-aprenetatge que connecten ambles possibilitats d’intervenció i amb la idiosincràsia del recurs UEC

· Agrupació de les anteriors activitats per nuclis d’afinitat, que per-metrà treballar-les de manera globalitzada i interdisciplinar. A efec-tes pràctics, aquests agrupaments els amomenem tallers

· Avaluació inicial de l’alumne derivat a la UEC, amb la finalitat dedeterminar-ne els coneixements previs

· Priorització dels objectius a desenvolupar, que s’han extret de lesCompetències Bàsiques i dels objectius terminals de les àrees, enfunció de l’avaluació inicial

· Contrastació dels objectius anteriorment prioritzats amb els objec-tius mínims determinats per a cada àrea del centre (que represen-ten aquells objectius del PCC que s’han consensuat) per acreditarles diferents àrees.

· Concreció dels continguts que conformaran el Pla d’Actuació Indivi-dualitzat distribuïts en els diferents tallers de la UEC i establir les con-cordances entre els objectius de les àrees i les activitats dels tallers

III.3.1 Adaptacions i/o modificacions

Abans d’introduir-nos en l’abordatge del currículum de l’Educació Com-partida hem d’aclarir la diferència entre dos conceptes importants per a laconcreció d’aquest currículum: el d’adaptació i el de modificació. Aquestsconceptes estan definits a la Resolució de 19 de juny de 1997, per la quals’aproven les instruccions relatives a l’organització del currículum a l’edu-cació secundària obligatòria per a l’atenció a la diversitat d’alumnes:

· Una adaptació curricular és tota actuació destinada a adequar elcurrículum d’una etapa a les necessitats de l’alumnat. Entesa enaquest sentit ampli, l’adaptació curricular és, de fet, inherent a l’ac-ció educativa, ja que tot ensenyant, de manera inconscient o siste-

LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 76

màtica, adequa la seva intervenció pedagògica a les diferents situ-acions educatives. Així doncs, parlar d’adaptacions del currículumno vol dir necessàriament parlar d’adaptacions significatives, ni tam-poc d’adaptacions curriculars individualitzades, sinó adequar l’acciódel professor/a a les característiques dels diferents alumnes

· Una modificació curricular és tota aquella adaptació que comporti laintroducció de canvis significatius en el currículum establert ambcaràcter general. És per aquesta raó que, normalment, les modifi-cacions han de ser autoritzades pel Departament d’Ensenyament

L’Educació Compartida implica, habitualment, una adaptació i, en al-guns casos, una sol·licitud de modificació del currículum de l’ESO, ja quela derivació d’un alumne a la UEC dóna compte de la necessitat d’unesintervencions molt específiques, després d’haver esgotat totes les mesu-res d’atenció a la diversitat disponibles en el seu centre.

Així doncs, ens trobem davant una gran majoria de derivacions d’alum-nes a les UEC que no porten modificació sinó una adaptació curricularindividualitzada per facilitar l’assoliment dels objectius generals de l’ESO.

III.3.2 Les competències bàsiques

El document d’Identificació de les competències bàsiques en l’ensenya-ment obligatori es presenta classificat en els cinc àmbits següents:

· Àmbit matemàtic: comprèn les dimensions de càlcul, resolució deproblemes de mesura, geometria, tractament de la informació, at-zar, interpretació espacial i simbologia

· Àmbit social: comprèn les dimensions de història i territori, pensa-ment crític, diversitat cultural, participació i habilitats socials

· Àmbit tecnocientífic: comprèn les dimensions de coneixement d’ob-jectes quotidians, processos tecnocientífics, medi ambient, salut iconsum

· Àmbit lingüístic: comprèn les dimensions d’expressió oral, expres-sió escrita, comprensió oral, comprensió escrita, llenguatge plàstic iiconogràfic, valoració sociocultural, valor estètic del llenguatge i úsmediàtic

· Àmbit laboral: comprèn les dimensions de selecció del lloc de tre-ball, compromís, avaluació, promoció, qualitat, drets i deures, tre-ball en equip i iniciativa

Aquestes relacions de competències bàsiques que es presenten a con-tinuació, indiquen també a quina dimensió pertanyen dintre de l’àmbit i aquin grup de continguts (fets, conceptes i sistemes conceptuals, procedi-ments i actituds, valors i normes) corresponen cada una d’elles.

Com a etapa terminal del període d’escolarització obligatòria, l’ESO técom a finalitat última la preparació dels alumnes per a la incorporació a lavida adulta i per a la integració professional en la societat, però no podemoblidar el paper que té l’ESO d’etapa preparadora d’estudis posteriors.

LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 77

RELACIÓ DE COMPETÈNCIES BÀSIQUES CLASSIFICADES PER ÀMBITS

–ÀMBIT MATEMÀTIC

Dimensions Coneixements Habilitats Actituds

Càlcul · Conèixer les quatreregles de càlcul.(+, -,x, :)· Identificar els sím-bols matemàtics méshabituals· Conèixer el conceptei el significat específicde les operacions i elsoperadors matemàtics· Interpretar el con-cepte de proporció

· Calcular mentalmentoperacions senzilles· Utilitzar amb facilitat lacalculadora per calcular icomprovar· Calcular percentatges iproporcions· Relacionar costos i des-peses· Presentar ordenada-ment i amb claredat lesoperacions de càlcul· Utilitzar amb facilitatl’ordinador per calcular icomprovar

· Tenir predispo-sició per analit-zar i corregir leserrades· Ser crític ambels missatges denaturalesa nu-mèrica

Resoluciódeproblemes

· Comprendre l’enun-ciat dels problemesmatemàtics· Conèixer conceptesbàsics de l’economia

· Resoldre problemesamb operacions senzilles· Resoldre situacions quees presenten en la vidadiària aplicant les habili-tats matemàtiques· Administrar rendes prò-pies d’economia domès-tica· Plantejar problemesprèvia identificació d’in-cògnites· Calcular el tipus d’inte-rès· Efectuar una compramitjançant transaccionsmonetàries

Mesura · Conèixer les unitatsde mesura més comu-nes (massa, pes, vo-lum, espai, temps, ca-pacitat, velocitat, lon-gitud, superfície, den-sitat...)· Relacionar els con-ceptes matemàticsamb els d’altres ma-tèries· Relacionar magni-tuds de temps i espai· Conèixer el concep-te de magnitud

· Saber convertir les uni-tats d’una mateixa mag-nitud· Representar gràfica-ment algunes mesures

· Aplicar les uni-tats de mesura ala vida quotidia-na

LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 78

Geometria · Conèixer els concep-tes bàsics de geome-tria: longitud, superfí-cie, perímetre i àrea

· Interpretar les dades deplànols i gràfics senzills· Aplicar la geometria ala vida quotidiana mesu-rant espais i volums· Calcular àrees i volumsdels cossos geomètricsregulars· Dibuixar figures i cos-sos geomètrics amb ins-truments tècnics adients

· Valorar la utili-tat de la geome-tria a la vida quo-tidiana

Tractamentde lainformació

· Interpretar les esta-dístiques referides a lavida quotidiana· Conèixer diferents ti-pologies de gràfics itaules· Conèixer conceptesestadístics senzills(mitjana, moda...)

· Saber representar grà-ficament variables esta-dístiques senzilles

Atzar · Diferenciar entreprobabilitat, intuïció,atzar i predicció

· Diferenciar entreprobable, possible iimpossible

· Conèixer les limi-tacions de l’atzar

· Conèixer en quinsàmbits actua l’atzar

Dimensions Coneixements Habilitats Actituds

LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 79

Dimensions Coneixements Habilitats Actituds

–ÀMBIT SOCIAL

Interpre-tacióespacial

· Tenir el concepte detemps històric (pas-sat, present i futur)· Tenir coneixementselementals de geogra-fia econòmica· Dominar el vocabu-lari bàsic relacionatamb la interpretacióde l’espai

· Saber-se orientar res-pecte als punts cardinals· Tenir habilitats per do-nar orientacions espaci-als, per preveure rutes,per circular i per situar-se dins d’un espai, a par-tir de mapes· Elaborar mapes i esque-mes propis· Llegir correctament elsdocuments cartogràfics aescala

Simbologia · Conèixer el significatde símbols bàsics: co-dis alimentaris, eti-quetatge de roba, etc.

· Interpretar instruccionsd’electrodomèstics· Interpretar símbols re-ligiosos· Identificar símbols es-tètics: moda, estils

· Respectar elssímbols religio-sos

Històriai territori

· Conèixer els mo-ments clau de la his-tòria del propi país· Conèixer els tretscaracterístics de lapròpia identitat com apoble· Conèixer fets relle-vants de la històriamundial· Comprendre proces-sos conflictius de ca-ràcter social i polític· Identificar les carac-terístiques bàsiquesd’una societat· Conèixer algunesmanifestacions d’artpropi i d’altres cultu-res· Identificar els estilsartístics principals:romànic, gòtic, renai-xentista, etc.· Conèixer els orga-nismes bàsics de laUnió Europea

· Interpretar fets histò-rics i relacionar-los· Comprendre el mo-ment en què es viu pertal de fer una prospec-tiva de futur

· Respectar ins-titucions diver-ses: museus,parcs, teatres...· Respectar i de-fensar el propipatrimoni cultu-ral, historico-artístic i medi-ambiental, comtambé el de lescultures mésproperes· Valorar carac-terístiques de laconvivència ac-tual· Apreciar els va-lors estètics deles obres d’art,de disseny i decomunicació vi-sual

LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 80

Dimensions Coneixements Habilitats Actituds

Pensamentcrític

· Contrastar infor-macions, opinions,etc.· Conèixer el dretfonamental del ter-ritori on es viu· Conèixer les di-verses opcions po-lítiques· Identificar la rela-ció causa-efecte enun fet històric opresent· Entendre els con-ceptes de canvi ievolució dels fetssocials

· Assolir l’hàbit d’autoin-formar-se· Utilitzar d’una maneraconscient els mitjans decomunicació· Interpretar els drets iels deures de caràcterpoliticosocial (votar, par-ticipar...)· Copsar diferents puntsde vista d’un mateix fet· Saber comentar un texthistòric senzill· Relacionar una societatamb l’espai físic de laseva ubicació

· Tenir actitud di-alogant· Tenir una actitudpositiva enfrontde la vida· Tenir un codi ètici moral per destri-ar i decidir entrediverses opcions· Utilitzar la críti-ca com a eina po-sitiva· Tenir criteri en-front del dirigismedels mitjans decomunicació (arts,esports...)

Diversitatcultural

· Conèixer el con-cepte de diversitatcultural· Conèixer i accep-tar el relativismecultural

· Tenir habilitat per ob-servar

· Acceptar les di-ferències físiques,culturals, socials...· Manifestar res-pecte envers lesaltres cultures

Participació · Conèixer el con-cepte de democrà-cia i el seu funcio-nament· Conèixer els prin-cipals òrgans departicipació social(ONG, voluntariat…)

· Respectar les nor-mes per a la vidasocial, esports, etc.· Mostrar-se par-ticipatiu en les ac-cions de la vidaquotidiana· Acceptar la crítica

Habilitatssocials

· Diferenciar entreactituds conscientsi raonades i actitudsinconscients· Tenir sentit de larealitat, saber-secomportar segonsel llocs i el moment· Conèixer els este-reotips socials

· Saber escoltar· Ser capaç de comunicar-seamb els altres per diferentsmitjans i relacionar-se en unasocietat plural i canviant· Saber formalitzar i interpre-tar formularis bàsics de lavida quotidiana (nòmines,instàncies, matrícules, etc.) iconsultar documents oficials· Tenir habilitat de recerca,d’anàlisi i de processamentd’informació· Tenir habilitat de negocia-ció· Tenir habilitats en la con-versa telefònica o equivalent

· Conèixer-se a unmateix· Tenir actituds so-lidàries, ésser com-prensiu, tolerant...· Ésser prudent da-vant de situacionsde conflicte

LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 81

Dimensions Coneixements Habilitats Actituds

–ÀMBIT TECNOCIENTÍFIC

C o n e i x e -mentd’objectesquotidians

· Conèixer les normesde protecció i els riscsdels aparells domès-tics· Observar, analitzar iclassificar objectes,fenòmens i processosrelacionats amb l’en-torn físic· Tenir nocions bàsi-ques de bricolatge i demecànica

· Interpretar la rela-ció qualitat/preu· Tenir habilitat perfer raonaments cien-tífics senzills· Saber utilitzar lespàgines grogues

· Valorar el man-teniment i el bonús de les màqui-nes i eines espe-cífiques de cadatreball· Tenir predisposi-ció positiva da-vant dels canvistecnològics· Valorar la senzi-llesa i utilitat delsobjectes

Processostecnocien-tífics

· Conèixer la perillo-sitat de productes quí-mics habituals a la llar· Reconèixer canvis ala natura i compro-var-los científicament(erosió, fusió…)· Conèixer els concep-tes bàsics de transmis-sió, connexió i força

· Saber com estalviarenergia· Dissenyar un projec-te planificant-ne lestasques i seguint cri-teris d’economia i efi-càcia· Avaluar el resultatd’un projecte tècnicsenzill

Mediambient

· Conèixer la importàn-cia de la recollida se-lectiva i del reciclatge· Conèixer la importàn-cia de trobar energiesalternatives· Conèixer les zonesadients per viure· Entendre i conèixer lagran diversitat d’orga-nismes vius i les es-tretes interdependèn-cies que hi ha entreaquests i el medi físic· Conèixer les propie-tats bàsiques caracte-rístiques dels materials· Saber interpretar unmapa del temps· Conèixer els principisde la dinàmica i l’està-tica

· Saber conviure ambel medi

· Respectar i pro-tegir el medi· Evitar riscos ensituacions conta-minants· Valorar l’ordred’un entorn natu-ral

LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 82

Dimensions Coneixements Habilitats Actituds

Salut · Conèixer els mètodesde prevenció de malal-ties com el càncer, lasida...· Conèixer els efectesbàsics de l’educaciósexual· Conèixer aspectesbàsics de nutrició i por-tar una alimentaciósana· Conèixer els efectesnocius de certs pro-ductes, com ara esti-mulants, excitants...· Conèixer els proces-sos interns i externsdel propi cos· Tenir coneixementsde primers auxilis· Conèixer el llenguat-ge específic bàsic percomunicar-se amb elsserveis sanitaris

· Formar-se hàbits hi-giènics positius per ala millora de la salut ide la qualitat de vida· Identificar els símp-tomes de les malalti-es més freqüents: te-nir febre, mal de cap...· Saber manipular ali-ments: congelar, des-congelar, cuinar...· Saber preveure l’es-très i conèixer algunatècnica de relaxació· Dominar i estructu-rar el propi cos em-prant formes de co-municació expres-sivocorporals

· Valorar el propicos i respectar-lo· Evitar situacionsde risc· Manifestar res-pecte envers lesmalalties dels al-tres· Valorar les dife-rents activitats fí-siques i esporti-ves com a recur-sos adequats pera l’ocupació deltemps lliure i lasalut· No automedi-car-se

Consum · Saber valorar la re-lació qualitat/preu

· Saber comprarel que és neces-sari

LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 83

Dimensions Coneixements Habilitats Actituds

–ÀMBIT LINGÜÍSTIC

Expressióoral

· Expressar amb ordre iamb fluïdesa les pròpi-es idees i les dels altres· Comprendre el voca-bulari bàsic dels discur-sos orals simples· Reconèixer les frasesfetes i els refranys d’úsfreqüent

· Respectar lesformes d’expres-sió d’altres perso-nes i valorar lapluralitat lingüís-tica

Expressióescrita

· Tenir coneixementsde les tècniques bà-siques de redacció(conèixer les nor-mes ortogràfiques,narratives, de dis-curs...)

· Expressar-se per escritamb correcció i coherèn-cia· Saber extreure conclu-sions· Tenir habilitats per des-criure situacions

Comprensióoral

· Conèixer la cons-trucció i la sintaxi deles frases orals

· Tenir capacitat peratendre i escoltar· Tenir capacitat de con-centració i de síntesi· Saber objectivar unmissatge

· Valorar la pre-sentació i l’ordreen la comunica-ció escrita

Comprensióescrita

· Conèixer la utilitatde la lectura pel quefa a la recerca d’in-formació

· Utilitzar eines del llen-guatge (diccionaris, en-ciclopèdies, etc.)· Comprendre discursosescrits· Tenir habilitat derelectura· Comentar textos ate-nent aspectes formals ide contingut· Identificar les partsd’un text

· Valorar la im-portància de l’úsde les bibliote-ques· Gaudir de la lec-tura d’un text· Ésser perseve-rant en la lectura

· Valorar la im-portància delllenguatge visuali plàstic en l’ex-pressió de vivèn-cies, sentimentsi idees i com apotenciador dequalitats positi-ves de la perso-nalitat

Llenguatgeplàstic iiconogràfic

· Descobrir la necessitatde trobar tècniques di-ferents per millorar lacapacitat de comunica-ció

LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 84

Dimensions Coneixements Habilitats Actituds

Valoraciósociocultural

· Conèixer que les llen-gües no són immuta-bles, que evolucionen· Conèixer la situaciósociolingüística i legalde les llengües de l’Es-tat espanyol i la UnióEuropea

· Valorar l’apre-nentatge i l’ús deles llengües es-trangeres com amitjà per al des-envolupamentpersonal

Valorestètic delllenguatge

· Conèixer el disseny deles pàgines “web” pera la consulta· Reconèixer les tècni-ques de producciód’imatges bidimesio-nals i tridimensionalsen el temps

· Tenir habilitat en lautilització del llen-guatge per transme-tre sentiments· Fer ús del llenguat-ge no verbal com amitjà per ficsar i des-envolupar el propipensament· Codificar i descodifi-car missatges visualsde caràcter tècnic iaplicar-los en els pro-cessos de lectura i ex-pressió

Úsmediàtic

· Interpretar la relaciógestual i verbal

· Saber transformarels tipus d’informació:recuperar dades, em-magatzemar dades oimatges compactes icomprendre les dades

· Respectar elssentiments deles persones res-pecte el seu ter-ritori i la sevapròpia llengua

LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 85

Dimensions Coneixements Habilitats Actituds

–ÀMBIT LABORAL

Selecciódel lloc detreball

· Conèixer els drets ideures dels treballadors· Conèixer la manera depresentar una feina re-solta· Saber llegir les ofertesde treball· Saber analitzar quinessón les condicions detreball· Conèixer la realitat la-boral i adaptar-se a lasituació de polivalènciaque ha de tenir un tre-ballador· Conèixer i respectar lalegislació bàsica vigent(laboral i d’empresa)

· Saber-se pre-sentar i buscarfeina· Saber redactartextos per oferir-se per a un lloc detreball (currícu-lum vitae)· Saber distingirentre les famíliesprofessionals

· Conèixer les prò-pies habilitats· Avaluar les pròpiespossibilitats

Compromís · Analitzar les tasquespròpies de determi-nats treballs· Saber que el treballés un contracte per re-bre un sou

· Preveure eltemps de dedica-ció d’una feina

Avaluació · Conèixer l’avaluació il’autoavaluació

· Acabar les tasquesque es comencen· Saber avaluar eltreball en equip

· Tenir capacitatd’esforç en un mo-ment determinat· Saber ser autocrític· Tenir capacitatd’adaptació a les in-novacions· Manifestar autono-mia personal en laplanificació i en larealització d’accions

· Ser solidari ambl’equip de treball· Superar-se en lafeina· Gaudir la satisfac-ció de la feina benfeta· Tenir esperit crític(constructiu) en ellloc de treball· Ser creatiu en ellloc de treball· Implicar-se en lafeina· Promoure actitudspositives enversl’empresa

LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 86

Dimensions Coneixements Habilitats Actituds

Promoció · Consolidar lespròpies capacitats

· Tenir autoestima· Desitjar aprendrei millorar· Ser prudent· Tenir un projectede vida i de futur la-boral· Tenir afany depromoció· Acceptar l’entradaal món laboral através de la base dela piràmide

Qualitat · Garantir la realitza-ció d’una tasca ambels temps i l’esforçd’execució previst· Conèixer què vol dirla qualitat i quins sónels seus processos

· Tenir un hàbit detreball· Reconèixer la feinaben feta

Dretsi deures

· Conèixer l’estruc-tura dels sindicats

· Seguir les normesd’actuació i de segu-retat

· Saber aconsellar iconvèncer

Treballen equip

· Conèixer els bene-ficis i els desavan-tatges de treball enequip

· Saber-se distribuirles feines· Saber encaixar enla cultura d’empresa

· Ésser honest· Saber assumirresponsabilitats· Saber col·laborar· Saber valorar elpropi treball i el delsaltres· Tenir generositatper aportar conei-xements impor-tants per al grup

· Admetre la figurade l’autoritat com amembre responsa-ble de la feina· Acceptar deci-sions irreversibles

Iniciativa · Saber prendre deci-sions· Saber resoldre pro-blemes autònoma-ment· Saber analitzar elmoment de partidaper presentar unabona iniciativa

· Ésser constant

LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 87

III.3.3 Continguts preferents a desenvolupar

Les actituds, els valors i les normes són un dels tres blocs de contingutsdel currículum (fets, conceptes i sistemes conceptuals, procediments iactituds, valors i normes) que, per l’especificitat del seu contingut, suposenuna aproximació diferent al saber i al coneixement.

La característica essencial d’aquests continguts és el component afectiu,que actua de manera determinant en el seu procés d’aprentatge. És peraixò que, amb la finalitat de que aquests coneixements es converteixin enpauta d’actuació, cal mobilitzar tots els ressorts relacionats amb elcomponent afectiu.

Com ja hem dit en diferents apartats, els alumnes que són derivats alrecurs UEC manifesten unes característiques personals específiques quefan encara més complex l’assoliment d’aquests continguts, que sónfonamentals per al seu procés educatiu.

Seguint la lògica psicoeducativa, s’arriba a la conclusió de que per po-der desenvolupar la motivació, la participació i la col·laboració s’han degenerar uns previs en l’ambient de relació de la UEC, fonamentats en lesactituds, els valors i les normes que regulen aquest procés d’ensenyament-aprenentatge. La programació i el desenvolupament d’activitats i seqüènciesd’activitats que participen d’aquests continguts normatius, actitudinals ide valors com a eix preferent poden afavorir una possibilitat d’implicacióde l’alumne en les activitats i seqüències d’activitats acadèmiques i en elstallers proposats per les UEC. És a dir, l’èxit final de les activitats acadè-miques depèn, en gran mesura, de la dinamització d’aquests contingutsactitudinals.

A l’IES, aquests continguts, desenvolupats fonamentalment a travésd’eixos transversals, s’integren en els continguts de les diferents àrees del’ESO i adquireixen un aspecte més global i general.

En les UEC, el tractament dels continguts d’actituds, valors i normess’ha de programar d’una manera intensiva i amb un temps específic(activitat d’autoconeixement) i, a més a més, s’ha d’abordar des delsdiferents àmbits de les activitats desenvolupades.

L’equip docent de la UEC dissenya els continguts d’actituds, valors inormes amb la finalitat d’obtenir una oferta educativa coherent. Poste-riorment, s’analitzen amb detall les particularitats dels alumnes escolaritzatsa la UEC i s’ajusten les activitats docents a les diverses necessitats delsalumnes. Adequar les caraterístiques a cada persona i a cada moment ésel que ens permet de progressar en l’aprenentatge.

Cal destacar que és tan necessari el treball preferent i intensiu d’aquestscontinguts en un temps específic com la coherència de tot l’equip docenta l’hora d’aplicar les estratègies educatives vinculades amb aquellscontinguts. Són dues vies que serveixen perquè l’alumne s’orienti i prenguiconsciència de l’abast de les seves conductes més desfavorables, quedificulten la integració social i laboral.

El desenvolupament d’aquestes activitats en un taller específic on s’a-borden aquests continguts d’una manera més directa incideix molt espe-

LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 88

cialment en les dificultats individuals de cada alumne per tal d’afavorir lamillora de la conducta causant de la incorporació a la UEC. És imprescin-dible arribar a conscienciar l’alumne de les seves pròpies característiquesindividuals per rendibilitzar aquesta dinàmica curricular de la UEC, quesitua els continguts actitudinals com a eix de l’acció educativa. El fet queels grups de la UEC siguin d’un nombre reduït d’alumnes afavoreix lamillora de la presa de consciència de les pròpies particularitats de cadaalumne.

L’acció tutorial que es desplega a la UEC es realitza a través d’un seguitd’intervencions d’aquests àmbits de continguts amb la finalitat d’implicarl’alumne en el seu procés d’ensenyament-aprenentatge, trencant ladesmotivació i facilitant la interrelació entre els coneixements que haintegrat i la percepció que aquests estan associats a la millora de la sevaconducta. Això facilita la integració a l’aula i al procés d’ensenyament-aprenentatge.

Els drets i deures dels alumnes, contemplats al Reglament de RègimIntern, són l’eina bàsica de referència per establir i ordenar els límitsconsensuats i ajuden els alumnes a identificar els referents socials de laconvivència.

Els continguts actitudinals, en síntesi, pretenen aconseguir els següentsobjectius:

· Implicar l’alumne en el seu procés d’aprenentatge· Potenciar la motivació en el saber· Ajudar a trobar solucions positives en situacions de conflicte· Millorar la convivència· Afavorir la tolerància i reconèixer l’existència de les diferències· Adquirir habilitats comunicatives que permetin una millor relacióinterpersonal

· Propiciar l’autoestima i destacar els propis aspectes positius

LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 89

IV. L’ACCIÓ TUTORIAL

IV.1 Funcions i objectius

IV.1.1 Descripció

S’entén per acció tutorial el conjunt d’actuacions educatives que esporten a terme als centres d’ESO i que tenen com a objectiu afavorirl’ajustament de les activitats docents a les necessitats dels alumnes i a laseva orientació personalitzada.

En els centres de secundària aquesta orientació es dirigeix, fonamen-talment, a millorar l’àmbit personal, curricular i d’orientació professional.

L’orientació personalitzada és aquella que parteix del coneixement del’alumne, de les seves característiques personals i dels requeriments del’entorn (particularment l’educatiu) als quals ha de respondre en cadamoment del seu procés de maduració. Es refereix a l’àmbit curricular iprofessional, atès que vol facilitar una tria ajustada d’opcions per part del’alumne en aquests dos àmbits.

L’acció tutorial comprèn, entre d’altres, totes aquelles intervencions queconformen el que denominem la tutoria i l’orientació dels alumnes. L’acciótutorial és, per tant, un conjunt d’activitats que compromet l’actuació detots i cadascun dels professors del centre escolar mentre exerceixen laseva funció com a docents. L’acció tutorial és part integrant de la funciódocent: tots els professors d’un centre, d’acord amb la normativa, podenexercir les funcions de professor/tutor quan correspongui. Tot docent té lafunció de programar l’ensenyament de la seva matèria tenint en compteels objectius, els continguts, les activitats d’ensenyament-aprenentatge iels criteris d’avaluació i de recuperació en la perspectiva de les necessi-tats de cada alumne i dins del projecte educatiu del centre. Això suposafer una revisió constant d’aquesta programació i adaptar-la a les necessitatsconcretes de cada alumne, dels grups d’alumnes i dels cursos escolars, tali com s’especifica a les corresponents instruccions per a l’organització i elfuncionament dels centres docents d’ensenyament secundari obligatori i ales instruccions de començament de cada curs escolar.

Partint d’aquesta descripció general de l’Acció Tutorial, quan ens refe-rim a l’àmbit de l’Educació Compartida hem de tenir present que l’AccióTutorial ha de caracteritzar-se per una sèrie d’objectius i per unes funci-ons prioritàries per part del tutor que la faran més contextualitzada al’entorn UEC.

LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 90

IV.1.2 Objectius de l’Acció Tutorial

En un sentit ampli, l’acció tutorial es refereix a activitats adreçades aaconseguir diferents objectius, com per exemple:

a) El coneixement personal de l’alumneb) La dinamització del grup-classec) La facilitació d’estratègies i de tècniques d’estudi i d’aprenentat-

ge enteses com a continguts propis del currículumd) La facilitació de l’elecció per part de cada alumne de les diferents

opcions professionalse) La implicació de l’alumne en el seu procés d’aprenentatgef) La participació dels pares en el procés educatiu dels alumnes

IV.1.3 Funcions del professor/tutor

Com que els grups d’alumnes de les Unitats d’Educació Compartida sónreduïts, el professional que coordina les relacions entre els centres deprocedència dels alumnes i la UEC generalment realitza la funció de tutordel grup.

Les actuacions d’aquest tutor s’adrecen a tres àmbits d’intervenció:alumnes, pares i professors de la UEC.

L’acció tutorial, a més de la coordinació dels professors, comporta larelació amb cada alumne del grup (tutoria individual) i la relació amb elgrup sencer (tutoria de grup).

El professor/tutor del grup d’alumnes té les següents funcions:

Funcions generals:

a) Aconseguir informació (dels centres de procedència) sobre elsalumnes de nova incorporació

b) Reunir-se amb els pares dels alumnes del grup abans de comen-çar el curs i tantes vegades com sigui necessari

c) Informar i orientar els alumnes en la seva adaptació curricular,de manera grupal i individual

d) Informar els pares corresponents o recollir-ne informació da-vant qualsevol problema d’un alumne

e) Revisar l’agenda dels alumnes i fer complir les funcions d’aquestdocument

f) Coordinar els acords sobre incidències disciplinars del grup i tre-ballar a la tutoria els continguts adients per tal de millorar lesactituds dels alumnes

g) Orientar els alumnes acadèmicament i professionalmenth) Recollir les informacions individuals o col·lectives facilitades pels

professors del grup i altres serveis educatiusi) Informar la resta de l’equip sobre les reunions i contactes man-

tinguts amb els pares dels alumnes

LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 91

Funcions en relació amb la tutoria individual:

a) Conèixer la situació de cada alumne amb la finalitat de facilitarel procés d’aprenentatge i el de desenvolupament personal

b) Fer un seguiment individualitzat de l’alumne utilitzant els diver-sos procediments habituals (entrevista personal, fitxa de regis-tre, reunions, etc.)

c) Ajudar i orientar els alumnes en la planificació i realització de lesseves tasques escolars

d) Orientar l’alumne en l’elecció d’estudis i professions d’acord ambels seus interessos i capacitats

e) Ajudar a trobar solucions positives quan s’esdevinguin situaci-ons de conflicte

f) Informar els alumnes, especialment els de nova incorporació,sobre el funcionament del centre i mantenir-los informats du-rant tot el curs

g) Propiciar l’autoestima dels alumnes i destacar els aspectes posi-tius de la seva persona per millorar la seva capacitat de relacióinterpersonal i el seu rendiment

h) Col·laborar amb els pares en el procés educatiu i informar-los del’aprofitament acadèmic de l’alumne

i) Atendre individualment els alumnes quan ho necessitin, bé periniciativa pròpia o bé perquè ho cregui convenient el tutor a par-tir de determinades dades sobre l’alumne

Funcions en relació a la tutoria de grup:

a) Desenvolupar, amb el seu grup-classe, les activitats correspo-nents al crèdit de tutoria

b) Tenir cura de la coherència de les activitats d’ensenyament-apre-nentatge i de les activitats d’avaluació desenvolupades per totsels docents que intervenen en el procés educatiu del seu grupd’alumnes

c) Coordinar les actuacions tutorials conjuntes i l’avaluació acadè-mica i educativa dels alumnes, i formar part de les Comissionsd’Avaluació dels centres corresponents.

d) Fer constar en acta els acords presos a les sessions de la Comis-sió d’Avaluació i fer el seguiment de les mesures consensuadesper a la millora

e) Vetllar pel bon funcionament del grup d’acord amb les normesde règim intern del centre

f) Dur a terme les tasques d’informació acadèmica i d’orientacióeducativa dels alumnes a nivell de grup i de manera individua-litzada, segons correspongui

g) Mantenir una relació suficient i periòdica amb els pares o repre-sentants legals dels alumnes per informar-los del procés d’apre-nentatge i de l’evolució personal dels alumnes i de la seva assis-tència a les activitats escolars, d’acord amb els criteris esta-

LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 92

blerts en els documents consensuats per la comunitat educativadel centre (Pla d’Educació Compartida, Projecte Curricular deCentre, Pla d’Actuació Tutorial, etc.)

h) Vetllar per la convivència i participació del grup d’alumnes en lesactivitats de la UEC, estimulant iniciatives per a la millora delshàbits de treball i les actituds tolerants i democràtiques

IV.2 Àmbits d’actuació

Tal com s’ha esmentat anteriorment, les actuacions del tutor s’adrecena tres àmbits d’intervenció: alumnes, pares i professors.

Tot i que participen d’unes mateixes funcions i es dirigeixen a uns ob-jectius generals comuns, les actuacions bàsiques del tutor en relació acadascun d’aquests tres col·lectius de la dinàmica educativa es podenconcretar de la manera següent:

IV.2.1 Àmbit d’actuació amb alumnes

a) Objectius:1. Ajudar l’alumne a assumir la conveniència d’un currículum adaptat

a les seves necessitats, capacitats i interessos2. Fomentar la participació activa dels alumnes en la vida del centre3. Fer el seguiment del progrés individual dels alumnes

b) Actuacions (corresponents als anteriors objectius):1.1 Conèixer cada alumne1.2 Conèixer les programacions de cada matèria que l’alumne pot o

ha de seguir1.3 Conèixer acuradament les diferents opcions educatives i profes-

sionals posteriors2.1 Facilitar la participació activa en la dinàmica del grup-classe2.2 Facilitar l’actitud crítica i responsable en la dinàmica del centre3.1 Ajudar cada alumne a planificar i portar a terme les tasques

escolars, en col·laboració amb els altres professors: procedimentsi hàbits d’estudi

3.2 Adaptar el currículum als alumnes que ho necessitin, en col·-laboració amb els professors de cada matèria que es vegi afec-tada

IV.2.2 Àmbit d’actuació amb els pares

a) Objectius:1. Vehicular l’intercanvi d’informació entre els pares i el centre, tot

afavorint-ne la col·laboració i participació2. Afavorir la participació dels pares en les decisions de l’alumne en

relació als temes curriculars i d’elecció de noves etapes educati-ves i professionals

LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 93

b) Actuacions (corresponents als anteriors objectius):1.1 Donar a conèixer als pares:

1.1.1 les característiques del funcionament de l’organització delscentres i dels serveis educatius que hi actuen1.1.2 les activitats relacionades amb l’acció tutorial en el con-text del projecte educatiu de centre

1.2 Transmetre periòdicament als pares l’evolució de l’aprenentatgedels alumnes

2.1 Donar informació als pares sobre l’adaptació curricular dels alum-nes i la relació amb opcions educatives o professionals posteriors

2.2 Valorar conjuntament amb els pares la conveniència que l’alum-ne triï determinats itineraris educatius i professionals de fona-mentar aquestes eleccions amb el màxim d’objectivitat possiblei facilitar la inserció laboral

IV.2.3 Àmbit d’actuació amb professors

a) Objectius:1. Col·laborar amb els altres professors que intervenen al grup

d’alumnes amb la finalitat de que cadascun d’aquests professorsincorpori a la seva tasca aquells elements que facilitin als alum-nes l’aprenentatge i l’estudi en les diferents àrees i matèries

2. Aportar a cadascun dels professors del grup informació en rela-ció amb les característiques i necessitats de cada alumne per talque els professors puguin adequar la seva intervenció conveni-entment a aquestes característiques i necessitats

b) Actuacions (corresponents als anteriors objectius):1.1 Aportar a cada professor la informació relativa als alumnes que els

serveixi per facilitar-los l’aprenentatge i estudi de cada matèria1.2 Facilitar la col·laboració entre els professors —sobretot els de

matèries afins— amb la finalitat d’aplicar metodologies, criterisd’avaluació, etc.

1.3 Col·laborar amb els altres professors perquè a cada matèria tin-guin present la facilitació de procediments referents als hàbitsd’estudi i de treball, i hi intervinguin

2.1 Identificar les necessitats educatives dels alumnes en relació acada matèria i en col·laboració amb cada professor per tal depoder prioritzar determinats continguts curriculars i metodologiesd’ensenyament i proporcionar informació sobre els aspectes mésbàsics del currículum

2.2 Transmetre a cada professor la informació relativa a les necessi-tats educatives dels alumnes per facilitar els acords en relacióamb enfocaments metodològics concrets

2.3 Facilitar la col·laboració entre els professors perquè arribin a for-mular les seves programacions i ajustar la seva intervenció detal manera que l’assoliment dels continguts bàsics per part delsalumnes quedi el màxim de garantit en cada àrea o matèria

LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 94

IV.3 El Pla d’Acció Tutorial per l’Educació Compartida

IV.3.1 Continguts bàsics

Cada any, al mes de juny, es publica al DOGC una resolució que dónainstruccions per a l’organització i el funcionament dels centres docentsper al curs següent. En aquestes resolucions es determinen els docu-ments o Projectes de Centre que han de tenir elaborats els centres, entreaquests projectes destaquen l’acció tutorial i l’acollida dels alumnes, quesón el nucli central del Pla d’Acció Tutorial del centre.

L’acció tutorial inclou un conjunt d’actuacions educatives dels profes-sors d’un centre adreçades a afavorir l’ajustament de les activitats do-cents a les diverses necessitats dels alumnes, fonamentalment en l’àmbitcurricular i d’orientació acadèmica i professional.

L’acció tutorial, per tant, compromet l’actuació de tots els professorsdel centre i requereix treball en equip dels professors, d’acord amb unaprogramació concreta.

Els equips de professors han de decidir i programar els aspectes detreball prioritari per a cada curs.

La programació d’aquestes activitats, que comprèn aspectes que cor-responen a la tutoria individual i a la tutoria de grup, constitueixen el Plad’Acció Tutorial del centre.

D’acord amb el que disposa l’Ordre de 5 de maig de 1989, per la quals’estableix un programa d’actuació tutorial que orienta la planificació il’organització dels plans d’acció tutorial en els centres d’ensenyament se-cundari de Catalunya, el Pla d’Acció Tutorial de centre és el conjunt d’ac-cions d’orientació personal, acadèmica i professional dissenyades pels pro-fessors amb la col·laboració dels alumnes i de la comunitat educativabasant-se en les seves necessitats.

L’acollida d’alumnes ha de desenvolupar-se, fonamentalment, al primercicle d’ESO.

Els centres d’Educació Secundària (segons la normativa), en la progra-mació d’activitats de preparació del primer trimestre del primer curs, hau-ran de preveure la realització d’un seguit d’activitats, reunions i entrevis-tes per tal de completar la informació sobre els alumnes i garantir lacoherència en el desplegament curricular i en les actuacions educativesde les diferents àrees.

L’acollida d’alumnes ha d’incloure, també, activitats amb els pares delsalumnes amb la finalitat d’informar-los adequadament de l’organització ide les activitats educatives del centre.

Quan en el centre s’hagin matriculat alumnes amb necessitats educati-ves especials, es convocaran els pares d’aquests alumnes per informar-los del conjunt de mesures específiques que s’adoptaran en l’atenció edu-cativa dels seus fills.

Si considerem que tot Pla d’Acció Tutorial s’articula a partir de les pre-misses anteriorment esmentades, el Pla d’Acció Tutorial per l’EducacióCompartida, a més a més, haurà de prioritzar uns determinats objectius i

LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 95

els continguts concordants per poder assolir-los i aprofitar així la potenci-alitat per a la resolució de conflictes de l’acció tutorial.

Es per això que la programació segueix una dinàmica flexible, per ade-quar-se a les necessitats personals i de convivència que dificulten el pro-cés d’ensenyament-aprenentatge dels alumnes de la UEC.

3.1.1 Elements específics que inclou el PAT

a) La relació dels objectius acordats, sobre l’acció tutorial, que esvolen aconseguir

b) La selecció dels continguts sobre l’acció tutorial que formaranpart de les programacions previstes

c) La seqüenciació dels continguts i de les activitats previstesd) Les sortides educatives previstes que estan relacionades amb

els objectius de l’acció tutoriale) Les visites tècniques i les intervencions informatives de profes-

sionals externs al centre, relacionades amb els objectius progra-mats per l’acció tutorial

f) Les activitats que es realitzaran al centre, específicament pro-gramades en relació als objectius de l’acció tutorial

3.1.2 Blocs de continguts prioritaris

Proposem aquesta relació de 24 blocs de continguts, en ordre lògic icronològic, a partir dels quals es dissenyaran les activitats de tutoria de laUEC. Aquests blocs són:

A) acollida d’alumnesB) dinàmica tutorial a seguirC) coneixement de l’alumne per part del tutorD) coneixement dels alumnes entre ellsE) dinàmica de grupsF) drets i deures dels alumnesG) organització i planificació del treballH) preparació de l’avaluació del 1r trimestreI) orientació personal i educativaJ) elecció i presa de decisionsK) anàlisi, individual i de grup, de resultats i dinàmica del 1r trimestreL) afavorir l’autoconeixement de l’alumneM) avaluació d’aptituds i hàbits personalsN) millora dels aprenentatges significatiusO) estratègies d’aprenentatgeP) preparació de l’avaluació del 2n trimestreQ) informacions educatives complementàriesR) habilitats socialsS) anàlisi, individual i grup, de resultats i dinàmica del 2n trimestreT) resolució de problemesU) sortides, visites i activitats diverses

LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 96

V) preparació de l’avaluació del 3r trimestreW) anàlisi, individual i grup, dels resultats i la dinàmica del 3r tri-

mestreX) orientacions per al període estival o per accedir al món laboral

A partir d’aquestes temàtiques, es fa una proposta d’activitats per atreballar amb el grup classe a la UEC, articulant-les de la manera mésidònia per les característiques dels alumnes.

En el següent apartat especifiquem la lògica que hem de seguir perelaborar aquestes propostes i les orientacions que hauran de tenir encompte els tutors per fer-ne l’adaptació pertinent a les característiquesdels grups-classe i als acords i previsions en relació amb l’acció tutorial.

IV.3.2 Criteris per decidir les activitats a desenvolupar

Els 24 blocs de continguts enumerats a l’apartat anterior han de tenirdiferent pes específic en funció de les particularitats de cada alumne. És adir, tots els alumnes poden realitzar activitats corresponents als diferentsblocs de continguts, però ni el nombre d’activitats ni els objectius que espretenguin aconseguir amb ells no han de ser pas els mateixos perquè calque estiguin ajustades al nivell i a la singularitat de cada alumne.

Aquestes activitats s’organitzen a partir de l’estudi de les necessitats(edat, nivell maduratiu i educatiu, etc.) i les característiques (físiques,psicològiques, etc.) dels alumnes.

Amb la finalitat de respondre a les premisses anteriorment esmenta-des, agruparem alguns blocs de continguts per afinitat lògica (almenys enrelació al moment educatiu) i per poder plantejar algunes activitats con-nexes entre els blocs, que poden ser una continuació de les activitatsrealitzades per separat en cursos anteriors, o bé una introducció de lesmatèries corresponents als blocs que aquí s’agrupen.

Un mateix bloc de continguts pot aglutinar diverses activitats sobre unatemàtica concreta, i una mateixa activitat pot ser desenvolupada a dife-rents nivells de dificultat o complexitat.

Les diferents activitats han de seguir una seqüència lògica i cronològicaperò flexible. Com és lògic, la dinàmica tutorial que seguirà cada tutoramb el seu grup és particular i flexible perquè les característiques resul-tants dels factors que conflueixen en cada grup humà també ho són. Peraixò, cal que cada tutor ajusti les anteriors indicacions a les necessitatsdel seu grup i als acords i previsions ja existents al centre sobre l’acciótutorial i el seu desplegament.

IV.3.3 Aspectes previs al desenvolupament d’aquest Pla

En el període de preparació d’inici de cada curs escolar, és adient seguiruna seqüència lògica de preparació del desenvolupament coherent delPAT, ja que és un instrument fonamental en l’àmbit de l’Educació Compar-tida per assolir els objectius de reequilibri personal que caracteritza aquestamodalitat educativa.

LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 97

1. Formació equilibrada d’agrupaments, per:

· afavorir la convivència i col·laboració entre els alumnes del grup· facilitar el creixement personal i la formació integral dels alum-

nes· millorar la dinàmica i la participació del grup en la vida del cen-

tre· ampliar les mesures i recursos per atendre la diversitat· millorar la resposta a les necessitats educatives especials dels

alumnes, a partir de la informació, suggeriments i propostesd’atenció rebudes

· millorar dinàmiques i problemàtiques detectades anteriorment

2. Traspàs d’informació dels centres de procedència a la UEC, amb lafinalitat de:

· completar, matisar i fer més entenedora i útil la informació rebu-da sobre cada alumne de nou ingrés

· recollir suggeriments, propostes i experiències útils per a l’aten-ció de les necessitats educatives dels alumnes i la col·laboracióde famílies

· traspassar informacions i documents que són adients per donarcontinuïtat a la resposta educativa que venien rebent alguns alum-nes

3. Desenvolupament del pla d’acollida als professors nous a fi de:

· crear el clima favorable per al treball en equip, millorar la segu-retat i evitar tensions derivades dels canvis, les novetats i elprocés adaptatiu

· presentar-los als diferents professionals vinculats a la UEC, almembre de l’EAP i l’inspector

· mostrar-los els diferents espais del centre i explicar-los el seuús, el funcionament que seguim i les normes que fem complirals alumnes

· explicar-los les normes que regulen el funcionament de la UEC· explicar-los les característiques de la UEC, de l’entorn i dels alum-

nes, i com queden reflectides als documents bàsics: PEC, PCC,PAT, RRI

4. Reunió de professors, amb la finalitat de:

· integrar en la pròpia dinàmica els professors nous, explicant-losquins materials utilitzem, amb quins acords i normes ens regu-len, com funcionen els recursos que tenim, com resolem els con-flictes...

· revisar i millorar els acords, les normes, els recursos i els mate-rials, i establir noves directrius a compartir, noves activitats arealitzar, etc.

LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 98

· analitzar la formació prèvia dels alumnes i la informació que s’hatraspassat del centres de procedència per tal d’aportar l’experi-ència de l’equip a la millora de les diferents mesures educativesadoptades per aquests alumnes

5. Reunions de professors per planificar l’acció tutorial, amb la finalitat de:

· analitzar el contingut del PAT del curs passat, el desenvolupa-ment que es va seguir i les propostes de millora que es vanrecollir

· avaluar els aspectes citats i proposar millores al PAT d’aquest curs· ajustar les activitats a les característiques dels alumnes i previ-

sions pel curs· acordar uns mínims criteris de coordinació, seguiment i avalua-

ció del grau d’acompliment del PAT, per tal de rendibilitzar eltreball

6. Desenvolupament del pla d’acollida als pares d’alumnes nous, a fide:

· donar-los elements per a la tranquil·litat i l’eliminació de les porsi els dubtes que generen els canvis de centre i d’hàbits educatius

· mostrar-los els espais del centre i explicar-los l’ús que en fan elsalumnes

· informar-los dels serveis i dels recursos de què disposa la UEC id’alguns processos que cal seguir. Demanar col·laboració permillorar

· explicar-los les normes que regulen el funcionament d’aquestaUEC i quins són els membres de l’equip i les seves funcions

· explicar-los les característiques de la UEC i dels alumnes (deri-vades de l’entorn) que recullen els documents bàsics: PEC, PCC,PAT, RRI

· informar-los de les característiques de l’Educació Compartida ide l’edat evolutiva dels alumnes, a fi que entenguin les diferèn-cies amb el centre de procedència

· informar-los de la dinàmica i funcionament del curs, les classes,la tutoria, l’horari i el calendari, els permisos i les sancions. Laseva participació

7. Desenvolupament del pla d’acollida dels alumnes nous amb l’objec-tiu de:

· facilitar-los el pas a l’Educació Compartida, un pas que compor-ta angoixes, dubtes i expectatives pels canvis de centre, com-panys, professors...

· mostrar-los els diferents espais del centre i explicar-los el seuús, el funcionament adient i la col·laboració que s’espera de totl’alumnat

LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 99

· informar-los dels serveis i dels recursos de què disposa el centrei d’alguns processos que cal seguir per al bon funcionament deles coses

· explicar-los les normes que regulen el funcionament d’aquestcentre i quins són els membres de l’equip i les seves funcions

· informar-los de les característiques de la UEC i de l’edat evoluti-va, a fi que entenguin les diferències amb el centre de procedèn-cia i la UEC. Informar-los de la dinàmica i funcionament del curs,les classes, la tutoria, l’horari i el calendari, els permisos i lessancions, etc.

· presentar-los als professionals vinculats a la UEC i explicar lesseves funcions i atencions

LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 100

V. L’AVALUACIÓ

V.1 Funcions de l’avaluació

L’avaluació de l’aprenentatge dels alumnes serà un element de cohesiódel procés educatiu i ha de facilitar el desenvolupament d’estratègies pera la integració dels alumnes.

Aquesta avaluació va més enllà de la funció específica de mesurar elgrau de coneixements acadèmics assolits per l’alumne. Des d’unplantejament més global, ha de respondre, com a mínim, a dos aspectes:

· Permetre decidir el tipus d’ajut psicopedagògic que necessiten elsalumnes segons les seves característiques i la seva evolució perso-nal i acadèmica

· Permetre determinar el grau en el qual s’han aconseguit les intencionseducatives, que han de ser prèviament explicades

El tipus d’ajut, en funció de les caractrístiques de l’alumne, es pot con-cretar en tres moments del procés d’ensenyament-aprenentatge:

· a l’inici: avaluació inicial· durant el procés: avaluació contínua· al final d’un determinat període: avaluació final

El Projecte Curricular de tot centre d’ESO, d’acord amb la normativa, hade contemplar, com a mínim, els seguents aspectes:

· criteris generals del centre sobre l’avaluació· criteris d’avaluació de les àrees· criteris de promoció de l’alumnat· criteris per al disseny dels crèdits de síntesi

Les UEC s’orientaran a partir dels criteris sobre l’avaluació contemplatsal PCC dels centres de procedència dels alumnes derivats.

Ara bé, l’especificitat de l’Educació Compartida determinarà que cadaUEC elabori els seus propis criteris sobre l’avaluació amb la finalitat depoder ajustar les funcions d’aquesta per determinar el grau d’assolimentdels objectius previstos al Pla d’Actuació Individualitzat de cada alumne.

El seguiment i l’avaluació trimestral dels alumnes implicarà que elsprofessors dels IES que es relacionen amb les UEC coneguin aquests criterispropis d’avaluació, amb la finalitat d’entendre els resultats recollits sobreels alumnes i elaborar les qualificacions que s’han de transmetre als alumnesi a les seves famílies.

Es podria descriure la seqüència bàsica de l’avaluació d’un alumne d’UECde la següent manera:

· observació, controls i proves durant el desenvolupament de les diferentsactivitats d’ensenyament previstes en cada un dels Plans d’Actuació

LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 101

· controls i proves sobre determinats continguts curriculars· reunió de les dades recollides durant el trimestre i articulació de lesconclusions avaluadores que es transmetran als membres de lacomissió d’avaluació i seguiment

· sessió d’avaluació de l’esmentada comissió per consensuar laproposta de qualificacions i els acords sobre l’evolució del procéseducatiu de l’alumne

En relació amb l’avaluació del grau d’assoliment de les intencionseducatives, que hem esmentat a l’inici d’aquest apartat com a una de lesfuncions bàcsiques de tot procés d’avaluació, s’hauria de convertir en unapràctica habitual el fet que aquesta comissió o una altra instància desig-nada amb aquesta fi avalués periòdicament els programes individualitzatsi les dinàmiques de relació seguides entre l’IES i la UEC.

V.2 Modalitats d’avaluació

a.Avaluació inicial i diagnòsticaÉs aquella que es realitza a través de l’entrevista inicial i de l’observació

i/o proves diverses i té la finalitat de mesurar el nivell de coneixementsprevis de l’alumne.

Els resultats obtinguts es reflecteixen en uns instruments de recollidade dades que, al mateix temps, faciliten la contrastació periòdica delsresultats obtinguts mitjançant altres modalitats d’avaluació sobre el graud’assoliment dels objectius acordats als Plans Individuals.

Tanmateix, aquesta avaluació inicial orientarà l’elaboració d’estratègieseducatives dirigides a millorar els comportaments de l’alumne, tant enrelació amb el grup com a nivell individual.

b.Avaluació contínua i formativaL’avaluació del procés d’aprenentatge dels alumnes serà contínua,

d’observació sistemàtica de l’adquisició de continguts educatius, integradorade les variacions de totes les àrees i amb una visió globalitzada del procésd’aprenentatge de l’etapa.

L’avaluació contínua és aquella que es realitza durant un períodedeterminat de temps, a través de diverses proves i exercicis, per mesurarels progressos que s’han produït (en relació amb avaluacions anteriors)pel que fa a l’assoliment dels objectius programats.

El procés d’avaluació contínua a les UEC necessita un horari i unadedicació més intensa per tal d’atendre la diversitat dels alumnes i elsseus diferents ritmes d’aprenentatge.

c. Avaluació final i sumativaTota avaluació final, com a resultat sumatiu dels progressos realitzats

pels alumnes en la direcció dels objectius programats i consensuatsprèviament, ha de permetre treure conclusions en la perspectiva d’obteniralgun tipus d’acreditació.

LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 102

L’avaluació final d’un període a la UEC s’ha de fer en relació amb elsobjectius consensuats en el Pla d’Actuació Individualitzada i tenint presentsmolts altres elements sobre l’evolució personal de l’alumne i la milloradels estils d’aprenentatge del mateix.

Aquestes intervencions d’orientació específica a un alumne, relacionadesamb les possibles alternatives de futur educatiu o professional, estaranvinculades amb els processos d’avaluació i seguiment del mateix.

Les alternatives escolars de futur d’un alumne atès en un recurs UEC estandeterminades per algun tipus d’acreditació educativa. Diferents tipus d’acre-ditació tenen com a conseqüència alguna d’aquestes dues possibles vies:

· retorn a l’IES· continuació del procés en el recurs UEC

Aquestes acreditacions educatives poden ser de diferents categories:

· acreditació de l’etapa· acreditació del cicle· acreditació de les àrees· valoració de l’evolució del procés d’ensenyament-aprenentatge

V.3 Presentació dels resultats

L’objectiu final de tota l’avaluació és poder presentar, amb un llenguatgecomprensible per als destiantaris, els resultats obtinguts amb el procés derecollida de dades.

Aquestes dades recollides per la UEC són articulades, en un primermoment, per transmetre la informació a l’IES i després aquest les ha deconvertir, a través de les juntes d’avaluació, en els butlletins de notes quereben tots els alumnes.

Per tant, hi ha tres tipus de destinataris de la informació que ha elaboratla UEC:

· els professors de l’IES· els mateixos alumnes· les famílies dels alumnes

Paral·lelament, els alumnes i les seves famílies també reben informacióde la UEC, encara que menys formal, amb la finalitat de motivar l’alumnei vincular la família amb el procés d’ensenyament-aprenentatge que s’estàseguint.

V.3.1 Formats de transmissió de dades de la UEC als IES

En aquest període inicial de l’Educació Compartida, cada UEC ha elaboratdiferents formats de recollida de dades i presentació de les mateixes. Através del Seminari d’Educació Comartida s’està produint un procésd’unificació de criteris que facilitarà el consens de determinats documents(formats, graelles, actes…) i s’han iniciat un seguit de dinàmiques de relació.

LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 103

Presentem a continuació uns exemples de documents de transmissió dedades i d’avaluació de la UEC als IES de la zona. Aquests exemples corres-ponen, de manera aleatòria, als documents de la UEC de Cambrils.

MODEL D’AVALUACIÓ PERSONAL INICIAL

1- Dades de l’alumne–Alumne/a:–Nivell que cursa:–Data de naixement:–Data de derivació:–IES de procedència:–Tutor a l’IES:–Responsable/s de les UEC:

2- Avaluació inicial–Descripció de l’actitud, del comportament i de la problemàtica de

l’alumne en els primers dies a la UEC (tenir en compte la sevaadaptació, la relació amb els companys i educadors i el respecte vers lanormativa de centre i les normes socials)

–Característiques personals (estat d’ànim, autoestima…)

3- Conductes de risc (predelictives, de violència, robatoris, etc.)

4- Hàbits i estils de vida–Higiene personal:–Neteja i cura dels materials:–Hàbits alimentaris (impulsius, deficients, desordenats, etc.):–Hàbits laborals

5- Dificultats rellevants

6- Aspectes a prioritzar

7- Observacions

Signatura dels responsables de la UEC

LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 104

INFORME PER ALS PARES, D’AVALUACIÓ DEL TRIMESTRE ...............:

1-Dades de l’alumne/a–Alumne/a:–Nivell que cursa:–Data de naixement:–Data de derivació:–IES de procedència:–Tutor a l’IES:–Responsable/s de les UEC:

2- Treball de classe. Valoració de l’esforç i del progrés de l’alumne

3- Valoració de les actituds i els valors

NOM 1r MES 2n MES 3r MES TOTALÍTEM HP PA PR AV C HP PA PR AV C HP PA PR AV C HP PA PR AV C

HP: Higiene personalPA: ParticipacióPR: PresentacióAV: Accions violentesC: Companyonia

4- Valoració dels procediments i continguts assolits–Els aspectes valorats amb més mancances a l’inici eren:–L’evolució del procés d’aprenentatge és:–La millora que manifesta en la majoria dels punts citats és:–Falta, però, continuar treballant per millorar:

5- Resultats de les proves escritesLlengua Catalana TecnologiaLlengua Castellana MúsicaRacó de Pensar Ed. Visual i PlàsticaMatemàtiques Educació FísicaCiències Naturals Cine-fòrumPersonatges Històrics Teatre

LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 105

6- Resultats finals de l’avaluació del trimestre–Tenint en compte la valoració de cadascun dels apartats

anteriors, els resultats finals de l’avaluació són els següents:Llengua Catalana TecnologiaLlengua Castellana MúsicaRacó de Pensar Ed. Visual i PlàsticaMatemàtiques Educació FísicaCiències Naturals Cine-fòrumPersonatges Històrics Teatre

Signatura dels responsables de la UEC

LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 106

ACTA PER L’IES D’AVALUACIÓ DEL TRIMESTRE………………

Nom de l’alumne:IES de procedència:Curs: Tutor:

Resultats finals de l’avaluació

Els resultats finals de l’avaluació del ……… trimestre són els següents:

Crèdits comunsCiències SuficientCiències Socials InsuficientEducació Física InsuficientEducació Visual i Plàstica InsuficientLlengua Catalana InsuficientLlengua Castellana NotableMatemàtiques SuficientTecnologia Insuficient

Crèdits variablesTeatre Insuficient

Els responsables de la UEC,

Nota:A diferència de l’avaluació per als pares, l’avaluació per a l’IES és

una acta que inclou la transformació dels resultats en notes oficialsper a l’ESO, les quals s’obtenen a partir de:

· resultat de les proves, que poden ser de diferents tipus· treball a classe, que valora l’esforç i el progrés de l’alumne· valoració dels procediments i dels continguts assolits

El primer apartat tindrà el valor del 70% de la nota final i els altrestres apartats tenen un valor del 30% de la nota final.

LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 107

MODEL DE GRAELLA

Una graella com aquesta es realitza per a cada àrea. La utilitatd’aquestes graelles es deriva de la possibilitat de realitzar anotacionssuccessives per valorar periòdicament el nivell de coneixements previsde l’alumne i els seus progressos.

Àrea de matemàtiquesSeguiment d’objectius de l’alumne/a

Objectius Avaluació inicial

Alt Mitjà Baix Res

Identificar els nombres enters

Identificar les operacions de suma,resta, multiplicació i divisió a l’horade resoldre els problemes

Utilitzar les següents operacions:suma, resta, multipliació i divisió al’hora de resoldre problemes

Calcular sumes, restes,multiplicacions i divisions

Expressar, mitjançant operacionscombinades, la resolució d’unproblema d’aplicació en lavida quotidiana

Calcular de manera correctaalguns exercicis de càlculmental

Orientar-se en un plànol

Identificar angles rectes

Distingir direccions i sentits enmoure’s en un pla

Identificar, mitjançant la construccióde diferents figures geomètriques,els diferents polígons

Dibuixar i diferenciar trianglesquadrilàter

LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 108

Objectius Avaluació inicialAlt Mitjà Baix Res

Mesurar superfícies de maneradirecta, utilitzant una superfícieque pot ser manipulada i que espren com a unitat

Conèixer les unitats de superfície

Calcular l’àrea del quadrat, deltriangle i del rectangle

Expressar l’àrea de les figuresen la unitat corresponent

Observar la simetria que podenpresentar algunes figures

Traçar eixos de simetria en unafigura

Conèixer el concepte d’escalai aplicar-lo a situacions reals

Valorar la necessitat dels nombresdecimals per expressarnumèricament situacions reals

Calcular, en nombres decimals,les operacions bàsiques

Reconèixer i operar amb mesos,setmanes, dies i hores

Participar en converses espontàniesi preparades

Ús bàsic de la calculadora

LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 109

VI. L’ORIENTACIÓ

VI.1 Part integrant del procés educatiu

Al llarg d’aquest document, l’orientació ha estat esmentada en diferentsapartats i per diferents raons, totes elles derivades de la importància queté el conjunt d’accions que conformen aquest àmbit educatiu.

D’una manera clàssica, l’orientació és entesa en un triple vessant:

· orientació personal· orientació acadèmica-educativa· orientació professional-vocacional

Quan fem referència al terme “orientació”, fem esment d’aquest triplevessant d’una manera integrada, encara que en diferents moments tinguimés pes un o altre àmbit.

En intentar definir més específicament què entenem per orientació,considerem que és el conjunt d’intervencions educatives que, formantpart del procés d’ensenyament-aprenentatge de manera intencional isitemàtica, es dirigeixen a donar informació i recursos a l’alumne amb lafinalitat de facilitar el seu desenvolupament personal i social. Aquestaorientació ha d’impregnar tot el procés educatiu, ja que la seva influènciaes correlaciona directament amb les altres funcions de les intervencionseducatives.

Però no totes les accions (aquelles interaccions que produeixen algunefecte) ni les intervencions (aquelles accions conscients que pretenenproduir efectes concrets) que es realitzen des de l’àmbit de l’orientacióestan programades prèviament ni són avaluades ni es fan de maneraconscient perquè intenten atendre les necessitats personals i educativesde manera directa, immediata i espontània.

És a dir, la primera resposta que es dóna davant de la manifestaciód’una necessitat per part d’un alumne és una acció de tipus orientador.

Si actualment s’entén que el procés educatiu no finalitza en les primeresetapes de l’ensenyament sinó que l’educació es perllonga durant tota lavida d’un subjecte, cal tenir present que aquestes primeres etapes i elpaper que juagarà l’orientació en la construcció de les bases de laintel·ligència són fonamentals. Tota la formació posterior es pot conside-rar fonamentada en una reorientació periòdica de la persona.

Un cop hem arribat a aquesta conclusió, es fa necessari donar comptede la importància de l’orientació en l’Educació Comparida, ja que seran elsprocessos d’orientació els que dinamitzaran l’èxit de les accions educativesque es realitzen en les UEC.

La pròpia evolució que s’està esdevenint a l’Educació Compartida dónacompte d’un moviment que va des d’una funció de contenció a una funcióactiva de reordenament dels interessos i les motivacions per al coneixement

LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 110

i la formació personal dels alumnes derivats. Aquesta evolució evidenciaque el nou posicionament de les UEC té conseqüències en el posicionamentd’implicació dels alumnes en el seu procés d’ensenyament-aprenentatge.

En aquest moviment s’ha demostrat que l’orientació juga un paperfonamental per facilitar la implicació dels alumnes i poder valorar l’adquisiciódels diferents coneixements com a un factor imprescindible per a la futuraintegració social i laboral.

VI.2 Itinerari formatiu

L’itinerari formatiu de tot alumne d’Educació Compartida, en finalitzarla seva escolarització obligatòria, s’haurà d’orientar a partir de la sevaevolució personal, de la seva edat i del grau d’assoliment dels objectiusprevistos que hagi obtingut.

Per tal que l’orientació del futur formatiu sigui adient, caldrà tenir presentque els interessos, les motivacions i les capacitats de l’alumne estiguin enconcordança amb l’itinerari orientat.

Com ja hem dit, aquest itinerari formatiu té dues opcions bàsiques icadascuna d’elles és un bloc d’alternatives:

· Si són alumnes que han acreditat l’ESO, podran cursar elBatxillerat, la Formació Professional (Cicles Formatius de GrauMitjà) i les altres modalitats de formació no regulada. Tambépodran incorporar-se al món laboral.

· Si són alumnes que no han acreditat l’ESO, hauran de serorientats cap a la formació no regulada (PGS, PTT, etc.), laformació ocupacional (ofertes formatives del Departament deTreball, dels gremis, etc.) i la incorporació al món laboral.

D’una manera més específica, enumerem algunes de les alternativesanteriorment incloses en el segon bloc:

–Formació no regulada, que ofereix un ampli ventall d’opcions formativescomplementàries a les regulades pel sitema educatiu i a la que es potaccedir des de qualsevol nivell de formació:

· Programes de Garantia Social (PGS), que articulen una formacióprofessional bàsica per incorporar-se al món laboral a partir d’unconjunt d’accions d’orientació i formació bàsica i professionaldestinades a facilitar una sortida laboral o el retorn a l’ensenyamentregulat dels joves majors de 16 anys, especilament dels que no hanassolit la titulació de graduat d’ESO

· Programes alternatius de formació, que faciliten la incorporació del’alumne al món del treball i completen la seva preparació amb lafinalitat d’ajudar-lo a superar la prova d’accés als cicles formatiusde grau mitjà i a prosseguir els estudis de formació professionalregulada. Aquesta oferta formativa es desenvolupa mitjançant lacol·laboració dels Departaments d’Ensenyament, de Treball, d’Agri-

LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 111

cultura, Ramaderia i Pesca i de Benestar Social de la Generalitat deCatalunya, les administracions locals i altres entitats. Compta tambéamb el suport del Fons Social Europeu

· Pla de Transició del Treball (PTT), programa formatiu dissenyat perproporcionar als nois i noies els recursos personals i professionalsper tal de que puguin trobar feina i/o continuar la seva formació.S’organitza en col·laboració entre els Departaments d’Ensenyamenti de Treball de la Generalitat de Catalunya i l’ajuntament o el consellcomarcal del lloc on es realitza el programa

–Formació i orientació professional que oferten les empreses o gremisprofessionals de l’entorn per promoure les professions i els oficis que re-presenten. Té com a objectiu que els joves:

· Coneguin directament el món laboral, les professions existents i elsrequeriments i recursos per accedir a un lloc de treball

· Realitzin una formació professional que els faciliti l’accés al mónlaboral

· Es replantegin continuar la seva formació· Torbin una primera feina a partir de les ofertes de treball que ofereixenaquestes empreses o gremis

Per acabar, recordem que cada UEC, a partir de les línies bàsiques previstesper a les intervencions d’orientació i, en funció de la situació particular decada alumne, dissenyarà un pla d’orientació personal per facilitar la transicióde cada alumne a la posterior formació i/o accés al món laboral.

També s’ha de tenir en compte el professional de la UEC més adient perdesenvolupar aquest pla d’orientació, per aprofitar al màxim els vinclesestablerts, que facilitaran totes aquestes intervencions.

S’assessorarà les famílies dels alumnes de tot aquest procés d’orientacióper rendivilitzar el més possible les intervencions realitzades.

VI.3 Itinerari laboral

En síntesi, l’orientació per a l’accés al món laboral consisteix, fonamen-talment, a informar i formar en els continguts, en les estretègies i en elsrecursos necessaris per que els alumnes assoleixin, d’acord amb les sevespotencialitats, les expectatives, el nivell de maduració i el grau d’autonomiaque els hi permetin un satisfactori procés d’inserció socioprofessional.

Recursos i tècniques de recerca activa de feinaL’accés al món laboral es pot realitzar a través dels següents canals de

recerca de feina:

· serveis públics d’ocupació· agències privades de col·locació· xarxa de contactes

LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 112

· resposta d’anuncis· recerca a internet· autopresentació· empreses de selecció de personal· empreses de treball temporal· borses de treball· altres fonts d’informació· treball a l’administració· treball a l’estranger· anuncis propis· adreces d’interès

Algunes vies d’accés al món laboral

–Serveis públics d’ocupació:Els organismes públics que oferiexen serveis d’ocupació són, bàsicament,

el Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya i les adminis-tracions locals (ajuntaments, consells comarcals i diputacions).

El Departament de Treball gestiona les Oficines de Treball de la Generalitat(OTG) i el Servei Català d’Ocupació (SCO) mentre que les administracionslocals ofereixen Serveis Locals d’Ocupació, Centres d’Informació Profes-sional i accions d’Informació i Orientació per a la Recerca de Treball (IORO).

Els serveis oferts per aquests organismes poden ser d’informació i orien-tació per a la recerca de feina, de formació ocupacional, d’inserció laboral,d’autoempresa i altres programes específics per millorar l’ocupació.

–Dispositiu d’Inserció Econòmica (DIE):És un servei que té com a objectiu ajudar les persones a trobar feina i a

les empreses a trobar treballadors.A partir dels perfils definits per les empreses, es porta a terme una

selecció entre les presones inscrites al DIE per presentar a les empresesels candidats més idonis per cobrir els llocs de treball.

Les ofertes de treball que es reben són molt diverses, peròfonamentalment responen a llocs de treball que no requereixen una titulacióuniversitària: dependents i caixers de comerç, auxiliars administratius,cambrers, ajudants de cuina, netejadors, aprenents, operaris de fàbrica,peons, repartidors, mossos de magatzem, etc.

–Àrea de Promoció Econòmica:Té com a missió la superació de les desigualtats i la millora i el reequilibri

social i econòmic d’una ciutat en un context de desenvolupament sosteni-ble tant en la seva vessant mediambiental com socioeconòmica.

L’Àrea de Promoció Econòmica ciutadana s’encarrega de desplegar unmodel de desenvolupament socioeconòmic d’acord amb les necessitats ipotencialitats de la ciutat, un model que superi les desigualtats i desequi-libris existents, que dinamitzi el teixit econòmic, industrial, comercial i de

LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 113

serveis, que faciliti la integració de tots els col·lectius al mercat de treball,que ajudi a crear condicions que possiblilitin a les empreses locals innovari ser més competitives, que propiciï els acords permanents dels agentssocials en la recerca d’aquests fins i ajudi així al creixement harmònic iintegral del municipi.

–Empreses d’inserció sociolaboral:Amb el terme “empreses d’inserció” es fa referència a aquelles empreses

de producció de bens i serveis que permeten l’entrada directa al mercatde treball de persones en situació de risc d’exclusió social.

El seu objectiu general és permetre la continuïtat dels processos d’inserciód’aquests col·lectius, més enllà dels tallers i de les fases prelaborals oformatives. Per tant, les empreses d’inserció treballen per a la consolidaciód’un conjunt d’estructures estables d’inserció per la via econòmica i per ala realització de projectes que tendeixin al desenvolupament d’una activitateconòmica en el context del mercat, introduint la contractació laboral detots o d’alguns dels participants. En definitiva, la carcterística principal deles empreses d’inserció laboral és l’acolliment de treballadors que tindriengreus dificultats per incorporar-se a qualsevol altra empresa, tot oferint-los la possibilitat d’assolir la inserció laboral i d’accedir a un lloc de treballen qualsevol altra empresa del mercat.

LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 114

VII. BIBLIOGRAFIA

ÁLVAREZ, M. : La orientación vocacional a través del currículum y la tutoria.Editorial Graó, Barcelona 1996.

BLANCO, J.; CANELA, A.; DOMINGO, M.; FERRÉ, E.; GRÀCIA, J.; NOVELL, R.; VALVERDE, P.;VILÀ, M.: Què en fem del PCC? Eines per a l’elaboració i revisió del projectecurricular del centre. ICE-Universitat Rovira i Virgili, Edicions El Mèdol,Tarragona 2001.

BLANCH, X.: Cinc cèntims sobre la reforma educativa. Edicions Proa SA,Barcelona 1996.

GENERALITAT DE CATALUNYA: Atenció a la diversitat a l’ESO: 50 idees per al’acció. Servei de Difusió i Publicacions, Barcelona, octubre de 1996.

GENERALITAT DE CATALUNYA: L’avaluació a l’ESO. Servei de Difusió i Publicacions,Barcelona, octubre de 1996.

GENERALITAT DE CATALUNYA: Instruccions curs 2000-2001. Servei de Difusió iPublicacions, Barcelona, maig del 2000.

GENERALITAT DE CATALUNYA: Identificació de les competències bàsiques enl’ensenyament obligatori. Servei de Difusió i Publicacions, Barcelona, julioldel 2000.

GONZÀLEZ, F.; NOVAK, J.: Aprendizaje significativo: técnicas y aplicaciones.Ediciones Pedagógicas SA, Madrid 1996.

HERNÁNDEZ, F.; VENTURA, M.: La organización del currículum por proyectosde trabajo. Editorial Graó, Barcelona 1992.

MINISTERIO DE EDUCACIÓN Y CIENCIA: Ley Orgánica, 1/1990 de 3 octubre, deOrdenación General del sistema educativo: LOGSE.

ONRUBIA, X.: L’atenció a la diversitat als centres de secundària: el cas deles unitats d’Adaptació Curricular (UAC). Departament de Psicologia Evo-lutiva i Educació, Universitat de Barcelona i Departament d’Ensenyamentde la Generalitat de Catalunya, Sant Cugat 1997, 98, 99 i 2000.

ONRUBIA, X. i altres: Criteris psicopedagògics per a l’atenció a la diversitat.Departament de’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, DireccióGeneral d’Ordenació Educativa, Barcelona 1995.

SELBY, D.: “Educación global: hacia una irreductible perspectiva global enla escuela.” Aula nº51, Editorial Graó, Barcelona.

TORRES, J.: Globalización e interdisciplinaridad: el currículum integrado.Ediciones Morata, Madrid 1996.

LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 115

VIII. ANNEXOS

VIII.1 Normativa connexa

GENERALITAT DE CATALUNYA

· Decret 75/1992 de 9 de març d’ordenació general dels ensenyamentsde l’ESO a Catalunya

· Decret 96/1992 de 28 d’abril d’ordenació dels ensenyaments de l’ESO· Decret 223/1992 de 25 de setembre de modificació dels decrets 95/

1992 i 96/1992 de 28 d’abril d’ordenació curricular de l’ESO· Llei Orgànica 9/1995 de 20 de novembre de participació, avaluació i

govern dels centres docents· Ordre de 3 de juny de 1996 d’ordenció i avaluació dels ensenyaments

de l’ESO a Catalunya· Resolució de 19 de juny de 1997 sobre l’organitzacó del currículum a

l’ESO per a l’atenció de la diversitat dels alumnes· Resolució de 30 de juny de 1997 sobre l’organització i el funcionament

dels centres docents públics de secundària de Catalunya per al curs 1997-1998

· Instruccions d’organtizació i funcionament de les UAC als institutsd’ESO i del funcionament i condicions d’ascripció d’alumnat a les UEE desetembre de 1997

· Decret 299/1997 de 25 de novembre sobre l’atenció educativa al’alumnat amb necessitats educatives especials

· Resolució de 12 de juny de 1998 sobre l’organització i funcionamentdels centres docents públics de secundària de Catalunya per al curs 1999-2000

· Resolució de 21 de juny de 1999 sobre l’organització i funcionamentdels centres docents públics de secundària de Catalunya per al curs 2000-2001

· Resolució de 18 de maig de 2000 sobre l’organització i funcionamentdels centres docents públics de secundària de Catalunya per al curs 2000-2001

· Instruccions de la Direcció General d’Ordenació i Innovació Educativaper establir el procediment d’Escolarització Compartida i el traspàsd’informació sobre l’avaluació de l’alumnat d’ESO, entre els Institutsd’Ensenyament Secundari i les Unitats d’Escolarització Compartida (30-6-2001)

LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 116

VIII.2 Propostes per a la millora de l’Educació Compartida

La primera normativa que regulava la derivació d’alumnes a les UEC il’organització d’aquestes va ser millorada a partir de les propostes quevam fer un grup de professionals implicats en l’Educació Compartida al’inspector ponent d’aquest àmbit. Aquelles propostes van sorgir del treballrealitzat durant el curs 2000-2001 que, a més a més, s’ha projectat alSeminari d’Educació Compartida que hem desenvolupat durant el curs2001-2002.

A partir de l’anàlisi d’aquesta realitat escolar i de la normativa queregula l’Educació Compartida, els membres de l’esmentat seminari hemelaborat una sèrie de conclusions i propostes:

1. Poder tenir reconegudes, per escrit, les adaptacions significativesi les modificacions curriculars dels alumnes

2. Que la programació individual, l’avaluació i l’acreditació es realitzina partir de les adaptacions i/o modificacions curricularsreconegudes

3. Que els alumnes de la UEC piguin acreditar l’ESO a partir de laproposta fonamentada de la Comissió Avaluadora

4. Cal reconèixer que les necessitats dels alumnes d’UEC són diferentsa les de la resta de companys dels IES

5. Que pugui continuar escolaritzat a la UEC, si la Comissió Avaluadoraho demana, aquell alumne que té 16 anys però no ha cursat 4rtd’ESO

6. Que pugui continuar escolaritzat a la UEC, si la Comissió Avaluadoraho demana, aquell alumne que evoluciona bé, encara que tingui16 anys i ja hagi cursat 4rt d’ESO

7. Que pugui continuar la seva escolarització a l’IES, si la ComissióAvaluadora ho demana, fins als 18 anys, com la resta delscompanys de l’IES

8. Que pugui continuar la seva escolarització a l’IES, si la ComissióAvaluadora ho demana, aquell alumne que ha evolucionat bé a laUEC, encara que tingui 16 anys

9. Que els IES assumeixin les seves competències en compartirl’educació dels seus alumnes derivats

10. Que els alumnes de les UEC puguin participar d’algunes activitatsperiòdiques als centres de procedència

11. Que els alumnes de les UEC es beneficiïn dels mateixos serveisque els companys de l’IES (campanyes, revisions periòdiques,etc.)

12. Els alumnes d’UEC han de tenir garantits tots els serveis (psico-lògics, psiquiàtrics, mèdics, educatius, etc.) que tenen els seuscompanys dels IES

LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 117

13. Anar incrementant les visites a la UEC dels responsables del’alumne de l’IES

14. Les activitats d’ensenyament-aprenentatge organtizades per lesUEC han de poder ser equiparades als crèdits corresponents del’IES i avaluables, per als alumnes que assoleixin els seus objectius

15. Les UEC han de poder organitzar els seus pròpis crèdits de síntesiamb la col·laboració dels IES

16. Les UEC han de rebre, de l’IES i d’altres serveis, la màximainformació útil per a l’educació de l’alumne derivat

17. Les UEC han de tenir el mateix reconeixement i supervisió delsaltres centres docents

18. Les UEC ha de ser concertades, i no simplement subvencionadesper conveni

19. Els professionals de les UEC han de poder participar, com elsaltres, dels plans de formació, dels ajuts, de les llicències, etc.

20. Els professionals de les UEC han de tenir la titulació i la preparacióadients per a la complexa feina que duen a terme

21. Els professionals de les UEC han de poder tenir contractes d’uncurs que incloguin les vacances, la preparació del curs, etc., comla resta dels professionals de l’ensenyament

22. S’han d’anar incloent dins la normativa actual les propostesargumentades dels professionals de l’Educació Compartida

23. S’han d’anar incloent aspectes necessaris i útils per a l’educaciódels alumnes de les UEC a la normativa que les regula

24. Des de l’administració educativa s’ha d’estimular la participaciódels emebres de les diferents UEC en el treball obert pel Seminarid’Educació Compartida, que ha proporcionat les següents funcions:

· Unificar criteris sobre l’Educació Compartida· Resoldre problemes comuns a les diferents UEC· Intercanviar informació i experiències útils· Crear criteris de programació i d’avaluació· Articular les relacions amb els IES, les famílies i els serveis públics· Crear materials per a la recollida i transmissió d’informació