1229 Conquesta de Mallorca. 1235 Eivissa Annexió a la Corona d’Aragó

1238 València

(Jaume I canvia la política d’annexions, després que Pere I perdés el sud de França.)

Organisme administratiu: s'encarrega correspondènciai arxiu de la paperassa burocràticaPresideix un canceller i a les seves ordres funcionarisàulics (pertanyen cort o palau)Domini: català, llatí i aragonès1276 Jaume I disposa que tota la documentació es redac-ti en CATALÀ.

ESTIL SOLEMNE. Ús de Nós (Plural majestàtic)Repeticions, anàfores, paral·lelismes...

SÍMBOL de l’esplendor i la fortalesa de la Corona.

CANCELLERIA REIAL

MATEIX MODEL DE LLENGUA = UNIFICACIÓ DE LA CORONA.

Cançons de gesta (Poema narratiu, medieval, en llengua romànica, centrat en fets històrics amb gran profusió d’elements llegendaris)

Prosificació: permeten conservar-les en forma de prosa.

ELEMENTS PROPIS DE LA HISTORIOGRAFIA DE L’ÈPOCA MEDIEVALEls primers textos són traduccions del llatí.Justifica la política del monarcaDifon l'orgull nacionalPrestigi o desprestigi senyors feudals Elements religiosos, èpics i cavallerescs, redactats a l'estil de memòries personals.Subjectivitat.

Els joglars

CANÇONS DE GESTA: reciten o canten poemes narratius on els protagonistes apareixen ornats amb les més excelses virtuts cavalleresques i religioses.

Cronistes de l’època: informació a la població d’esdeveniments polítics i formació de l’esperit nacional.

Els cavallers:lluiten contra els enemics de la fe (musulmans) i de la pàtria (francesos, genovesos, castellans...)

Prosa historiogràfica

Mateixos objectius de la literatura de caràcter religiós difosa pels joglars:

Fomentar el patriotismeExaltar l'esperit nacional al voltant d'un heroiJustificar la política dels reis d'AragóVisió providencialista de la història (Déu al costat dels Reis)

Les quatre grans cròniques (s.Xlll-XlV):

CRÒNICA DE JAUME l (segona meitat XIII)CRÒNICA DE BERNAT DESCLOT (segona meitat XIII)CRÒNICA DE RAMON MUNTANER (primera meitat XIV)CRÒNICA DE PERE lll, EL CERIMONIÓS (primera meitat XIV)

Altres característiques:Funció moralitzadoraProfunda religiositat

CARACTERÍSTIQUES GENERALS•Quatre parts. Parla dels seus avantpassats (com la conquesta de Múrcia o la guerra d’Urgell) i de les seves conquestes (com València i Mallorca).•Escrita durant el s. XIII.•És autobiogràfic. Jaume I el dicta als seus col·laboradors.•Llibre de memòries:

Descriu el seu regnatDetalls minuciosos de les gestes militars (com les

conquestes de Mallorca i València)•Paper del rei:

Presentat com un heroi medieval.És el veritable protagonista.

ESTIL:Oral: Llenguatge popular i improvisat (dicta perquè un altre escrigui).

Amb repeticions i poc acurat. Autobiografia. Ús del plural majestàtic (nós) per referir-se al rei.Esperit militar i heroic: descripció detallada d'anècdotes personals,

estratègies i batallesSentiment religiós (referències constants a Déu) i providencialisme

Ara contarem de quina manera nós fórem engendrats i de quina manera fou el nostre naixement. Primerament, de quina manera fórem engendrats nós. El nostre pare, el rei En Pere, no volia veure la nostra mare, la reina [...] I, quan ens tornaren a la casa de la nostra mare, estigué ella molt alegre d’aquestes pronòstigues [...]. I féu fer dotze candeles, [...] I per això i per la gràcia de Déu tenim nós per nom En Jaume. I així nós hem vingut de part de la que fou la nostra mare i del rei En Pere, el nostre pare. [...] I més endavant, jaient nós en el bressol, tiraren per una trapa sobre nós un cantal, i caigué prop del bressol, però nostre Senyor ens volgué alliberar que no moríssim.

CARACTERÍSTIQUESBernat Desclot: Funcionari de la cancelleria, contemporani a Pere ll, el Gran i Alfons ll.Escriu la crònica entre 1283-1288.El gran gruix de l'obra tracta del regnat de Pere II, el Gran (1276-1286). Amplíssims coneixements de la política exterior de la Corona d'Aragó i d'altres estats

europeus (Sicília, Castella, França...)

FONTSProsificacions de cançons de gesta per als fets anteriors (documents historiogràficsDocumentació administrativa per a fets recents. Tenia accés a documents de la

Cancelleria Reial.Converses i testimonis directes, és a dir, fonts populars.

ESTILDóna molts detalls. Actua com a cronista. N’és testimoni directe.AUTOR ≠ PROTAGONISTA

Permet gran objectivitat (tot i que mitifica la figura de Pere ll, el Gran, a qui converteix en llegenda.

MORT DE PERE EL GRANE quan l'hagueren portat aquí a gran treball e a gran pena, meseren-lo en son palau, e gità's en son llit. E la malaltia s'enfortí tota vegada de dia e de nit sobre ell durament; mas no us cuidets que s'hi faés res per colpa sua, car anc no vaés null hom pus obedient a son metge que ell era, que tot ço que li aconsellava son metge que degués fer segons medicina, ell feïa, e no nulla altra cosa. (...)

ELS ALMOGÀVERSAquests gents qui han nom almogàvers són unes gents qui no viuen sinó d’armes, e no estan en ciutats ne en viles […] E no porten mas [sinó] una gonella o una camisa, sia estiu o hivern, molt cura […] E porta cascú una bona llança.

La crònica de Muntaner és un autèntic llibre de memòries de les seves aventures.

És el testimoni directe dels esdeveniments. Hi participa.

Per als regnats anteriors fa servir textos historiogràfics i prosificacions de les cançons de gesta)

La més extensa de totes. Des de l’engendrament Jaume I fins a la coronació d’Alfons III el Benigne (Inclou els regnats de Pere II el Gran; Alfons II i Jaume II, el Just.)

CARACTERÍSTIQUES

Monarquisme incondicional(patriota apassionat)

Defensor de la llengua catalana (bell catalanesc)Religiositat i reflexions didàctiques moralitzadores.Detallisme violent i cru en la descripció de batalles.Insisteix constantment en la veracitat dels fets que explica (llibre destinat a

la lectura col·lectiva)

FETS MÉS REMARCABLES

- providencialisme i patriotisme- gran defensor de la corona catalanoaragonesa i la unió de les cases.

ESTIL

Llenguatge senzill i directe, carregat de refranys i girs populars

Recursos propis joglars (Captar l'atenció): “Què us diré?...”Ús tercera persona (narracions), ús de primera (memòries) i

també ús de la segona (dirigeix a l'auditori)CREA UNA SENSACIÓ DE PROXIMITAT EN EL LECTOR.(Sembla que Muntaner ens conta la història oralment)

Expedició d’Orient (hi participa al costat de Roger de Flor, cap dels almogàvers)

Fites cabdals de l’expansió catalanoaragonesa.

Estant jo en una alqueria mia per nom Xilvella, que és en la Horta de València, e dorment en mon llit, a mi venc en visió un prohom vell vestit de blanc qui em dix:—Muntaner, lleva sus e pensa de fer un llibre de les grans meravelles que has vistes que Déus ha fetes en les guerres on tu és estat, com A Déu plau que per tu sia manifestat. E vull que sàpies que per quatre coses senyaladament t'ha Déus allongda vida e t'ha aportat en bon estament e t'aportarà a bona fin. De les quals quatre coses és la primera con tu has tengudes moltes senyories així en mar com en terra on pogres haver fet més de mal molt que no has. L

Pere el Cerimoniós va ordenar, dirigir i revisar la crònica. Va redactar el pròleg. (≈ Jaume I)

La crònica consta de sis capítols i un apèndix.No utilitza cançons de gesta prosificades.No recrea l'heroisme cavalleresc de les batalles. Fou un polític en el sentit modern de la paraula: volia justificar la seva

política, plena d'astúcia i autoritarisme, no exempta de crueltat.

El rei no és presentat com un cavaller.

ESTIL

Llenguatge elegant i solemne. La més monòtona.Ple de fórmules administratives i legals (va reorganitzar

Cancelleria Reial) . Sintaxi ordenada, frases llargues, equilibrades i ben ordenades

(prosa humanista S.XV)Redacció autobiogràfica (alterna records personals i documents

administratius)

-Reincorporació del regne de Mallorca a la Corona d’Aragó. -Lluites contra la noblesa d’Aragó i València. -Inclou el seu regnat i el del seu pare, Alfons III.

FETS

E hac-n’hi alguns, qui així mateix, foren rossegats e penjats, e latres solament penjats. Dels quals n’hi hac alguns, així com ho mereixien, als quals fon donat a beure del metall de la campana de la Unió que havien feta; la qual estava en la sala de la Casa del Consell de la ciutat. E com aquesta campana repicava, los conservadors de la Unió e tots altres qui eren diputats als actes d’aquella, s’ajuntaven al moment; per això fo justa cosa que aquells que l’havien feta fer beguessen la licor [metall líquid] d’aquella com fon fusa.