Les quatre grans cròniques

Per a 1r de batxillerat

SITUACIÓ SOCIOCULTURAL• 1137: Esposat amb Peronella, filla de

Ramir II, es produeix la unió d’Aragó i Catalunya.

• 1213: Batalla de Muret, Pere I hi és vençut i mort. S’hi perden definitivament els dominis occitans i els límits polítics es fixen al nord amb França en la Serra de les Corbelles.

• De mitjan segle XII és la primera manifestació en català: Fragments d’una traducció del Forum Iudicum.

• 1261: Traducció catalana dels Furs de València.

• Jaume el Conqueridor (1231-1276)– 1228-9: Conquesta de Mallorca.– 1232-45: Conquesta del Regne de València.– 1244: Tractat d’Almizra entre Jaume I i

Alfons X el Savi per delimitar la frontera sud entre Aragó i Castella (fins Biar-Xixona-Busot).

– TEOCENTRISME

CANCELLERIA REIAL

• Era l'organisme administratiu dels reis de la Corona d'Aragó, fou creada al segle XIII. La societat de l'època va prendre els seus documents com a models de normalització lingüística de la llengua catalana.

• Creada per Jaume I a mitjan segle XIII, reformada i consolidad per Pere el Cerimoniós i eliminada per Ferran II el Catòlic el 1494.

INTRODUCCIÓ Les cròniques són narracions, a mig camí entre la ficció

literària i la historiografia, de fets històrics esdevinguts en un període determinat.

Les primeres redactades en català daten del segle XIII i XIV.

Gesta comitum barcinonensiuym et regum Aragoniae.

Les quatre grans cròniques són:– Llibre dels feits (1244-1276) de Jaume I (segle XIII).– Llibre del rei en Pere (1283-1288) de Bernat Desclot. (segle

XIII)– La crònica Ramon Muntaner (1325-1328).(segle XIV).– La crònica Pere el Cerimoniós (1336-1385). (segle XIV)

FINALITAT DE LES CRÒNIQUES

• La finalitat comuna de totes era la de JUSTIFICAR unes determinades actuacions polítiques i, alhora, deixar constància d’uns fets que, per a la mentalitat medieval, tenen un valor didàctic o exemplar.

• To heroic i intenció patriòtica. • Moment coetani del seu autor. (a diferència de la

història llatina del passat –aquesta és la diferència entre història (fets passats) i crònica (fets coetanis).

• KOINÉ LINGÜÍSTICA: les cròniques palesen [clar, evident] una koiné, contribueixen a la unitat lingüística.

EL LLIBRE DELS FEITS

AUTORIA: Jaume I va dictar la crònica personalment. CONTINGUT I DATA: (1244 i 1274).

Estructurada en quatre parts. Primera part: (2-33 c.): Engendrament i naixença, batalla de Muret, casament

amb Lionor de Castella... Poc detallada la narració. Segona part: (34-327 c.): Conquestes Mallorca i València. Relat detallat, com

un dietari. Tercera part: (328-409 c.): Desavinences amb Alfons de Castella, campanyes

contra els sarraïns de València, aixecament noblesa aragonesa contra el rei. Poc detallada.

Quarta part: (410-566 c.): narra fets entre 1265 i 1276. noves campanyes a València, conquesta de Múrcia, guerres internes Catalunya. Detallada.

AUTOBIOGRAFISME: És una mena de llibre de memòries, redactat en primera persona (nós majestàtic).

Crònica afectada per un fort sentiment religiós.El rei és descrit com un heroi dins d’un ambient bèl·lic.Estil popular, àgil i realista amb tocs personals i humans del monarca.Manifesta l’amor que sent pels territoris heretats i pels conquerits.ESTIL: ús del diàleg, llenguatge viu i popular, refranys, dites i expressions; fins i tot narra la llengua pròpia de diversos personatges (aragonés, castellà, francés i àrab).

Excel·lent testimoni de la llengua del segle XIV.

LLIBRE DEL REI EN PERE Va ser escrita, probablement per Bernat Escrivà (Bernat Desclot) tresorer

reial. Se centra en el regnat de Pere II el Gran i està dividida en tres parts. Els fets més importants són: les accions dels almogàvers, la conquesta de

Sicília i la lluita contra els francesos. Desclot utilitza cançons de gesta per descriure els esdeveniments més

llunyans. Destaca el to heroic l’esperit cavallaresc que es reflecteix en el rei i els

almogàvers. Exaltació nacional unida a un fort sentiment antifrancès. La llengua és menys àgil i més semblat al model de la Cancelleria Reial. Impersonalitat: ens porta fins a l’extrem de la fredor davant els fets més

cruels i despietats: Roger de Llúria, després d’una batalla, fa traure els dos ulls a dos-cents seixanta hòmens no ferits, llevat del primer, a qui només li n’arranca un i, enfilats, els tramet com a regal al rei de França (c. 166).

LA CRÒNICA DE RAMON MUNTANER

La més extensa i té forma de llibre de memòries de Ramon Muntaner.

Narra des de l’engendrament de Jaume I fins a la coronació d’Alfons III el Benigne (1328).

La part més important és l’expedició catalana a Orient on l’autor participa al costat dels almogàvers dirigits per Roger de Flor.

Muntaner és un patriota apassionat, defensor de la llengua catalana -bell catalanesc- i de la unió de les terres de la Corona.

L’estil de la crònica és àgil, viu, acolorit i directe. L’autor recórrer a procediments joglarescos per captar i mantenir l’atenció de l’audiència.

• Triple finalitat: – Memòries personals. (32 batalles)– Ensenyament per als reis futurs (lliçó a seguir).– Glorificació dels reis.

• Estil: – Directe, viu, col·loquial

• Llenguatge:– Gran puresa.– Reproducció del parlars dels francesos.– Recursos per aproximar-se al lector-oïdor (Què

us diré?).

LA CRÒNICA DE PERE III EL CERIMONIÓS

La més curta de les 4 C. El rei supervisà i dirigí la redacció de la crònica i aquesta

està concebuda com un llibre de memòries. Destaquen els episodis de la reincorporació a la Corona del

Regne de Mallorca i les lluites contra la noblesa d’Aragó i de València.

És la única crònica que no utilitza llegendes ni cançons de gesta prosificades.

Té un estil més eixut i monòton menys en alguns episodis de caire personal.

El monarca es presenta com un príncep del Renaixement, intrigant i de vegades cruel sense el to èpic de les altres cròniques.

ACTIVITATS Per fer aquestes tasques heu de consultar aquesta presentació de Les

quatre grans cròniques i www.xtec.net/recursos/catala/croniques.

a) Assenyaleu 3 o 4 característiques comunes a la majoria de les cròniques.

b) Busqueu fragments significatius de la Crònica de Jaume I sobre la sortida i la conquesta de Mallorca.

c) Feu una descripció física de com era Jaume I.

d) Cerqueu algun fragment de la Crònica de Bernat Desclot on s’observi el sentiment antifrancès.

e) Ramon Muntaner elogia la llengua catalana i la nació catalana. Què diu dels catalans i de la seva llengua?

f) Quins territoris tenia la Corona catalanoaragonesa en època de Pere III?