les propietats del text

LES PROPIETATS DEL LES PROPIETATS DEL TEXTTEXT

Propietats del textPropietats del text

Anomenem propietats del text els Anomenem propietats del text els requisits que ha de complir qualsevol requisits que ha de complir qualsevol manifestació verbal per poder manifestació verbal per poder considerar-se un text i, per tant, per considerar-se un text i, per tant, per poder vehicular el missatge en un poder vehicular el missatge en un procés de comunicacióprocés de comunicació

AdequacióAdequació

L’adequació és el conjunt de recursos lingüístics que usem per tal que un text s’adapte al registre i a la finalitat comunicativa per a la qual ha estat pensat.

AdequacióAdequació

La relació entre text i contextLa relació entre text i context La comunicació verbalLa comunicació verbal i la i la

comunicació no verbalcomunicació no verbal Els coneixements enciclopèdics i el Els coneixements enciclopèdics i el

concepte de marcconcepte de marc Les veus de discursLes veus de discurs La variació lingüísticaLa variació lingüística Les màximes conversacionalsLes màximes conversacionals IntertextualitatIntertextualitat

La relació entre text i La relació entre text i contextcontext

El El texttext no és únicament una suma no és únicament una suma d’oracions, sinó que es defineix com una d’oracions, sinó que es defineix com una unitat comunicativa que té caràcter social i unitat comunicativa que té caràcter social i té un significat complet.té un significat complet.

Un text es caracteritza pel grau d’adequació Un text es caracteritza pel grau d’adequació pragmàtica, de coherència semàntica i de pragmàtica, de coherència semàntica i de cohesió sintàctica.cohesió sintàctica.

El El contextcontext és un conjunt d’elements que és un conjunt d’elements que intervenen en la interpretació d’un enunciat, intervenen en la interpretació d’un enunciat, que són pertinents per a la comprensió i que són pertinents per a la comprensió i producció d’un intercanvi comunicatiu.producció d’un intercanvi comunicatiu.

Àmbit d’úsÀmbit d’ús

Periodístic (mitjans de comunicació)Periodístic (mitjans de comunicació) Acadèmic (institucions educatives i Acadèmic (institucions educatives i

investigació)investigació) Literari (discursos on predomina la Literari (discursos on predomina la

funció estètica)funció estètica) Administratiu (institucions públiques)Administratiu (institucions públiques) Col·loquial (relacions interpersonals Col·loquial (relacions interpersonals

entre amics, familiars, companys, etc.)entre amics, familiars, companys, etc.)

Tipologia textualTipologia textual

Text descriptiuText descriptiu Text narratiuText narratiu Text explicatiu o expositiuText explicatiu o expositiu Text argumentatiuText argumentatiu Text instructiuText instructiu Text conversacionalText conversacional Text retòricText retòric

La comunicació verbalLa comunicació verbal i la i la comunicació no verbalcomunicació no verbal

Comunicació verbalComunicació verbal: els humans ens : els humans ens comuniquem amb signes verbals, tanmateix comuniquem amb signes verbals, tanmateix van acompanyats de signes no verbals.van acompanyats de signes no verbals.

Comunicació no verbalComunicació no verbal: el silenci, els : el silenci, els gests, el riure, la distància física, les gests, el riure, la distància física, les imatges, els dibuixos, la música, etc. Parlem imatges, els dibuixos, la música, etc. Parlem de comunicació no verbal sempre que hi de comunicació no verbal sempre que hi hagen elements no lingüístics que incideixen hagen elements no lingüístics que incideixen en la interpretació del missatge lingüístic.en la interpretació del missatge lingüístic.

Els coneixements Els coneixements enciclopèdics i el concepte enciclopèdics i el concepte

de marcde marc (I)(I) Són coneixements previs dels Són coneixements previs dels

interlocutors, procedents de interlocutors, procedents de l’experiència col·lectiva prèvia, i l’experiència col·lectiva prèvia, i també, fins a un cert punt de la també, fins a un cert punt de la individual. individual.

Actuen com a activadors que Actuen com a activadors que permeten comprendre certes permeten comprendre certes informacions.informacions.

Els coneixements Els coneixements enciclopèdics i el concepte enciclopèdics i el concepte

de marcde marc (II)(II) MarcMarc: coneixement convencional d’una : coneixement convencional d’una

situació més o menys definida.situació més o menys definida. Exemple: en un restaurant, activem un Exemple: en un restaurant, activem un

marc que inclou: participants (cambrers, marc que inclou: participants (cambrers, clients, cuiner, etc.), objectes (taules, clients, cuiner, etc.), objectes (taules, cadires, forquetes, etc.), esdeveniments cadires, forquetes, etc.), esdeveniments (entrar a l’establiment, seure a la taula, (entrar a l’establiment, seure a la taula, etc.).etc.).

El marc funciona com a element El marc funciona com a element d’economia discursiva. d’economia discursiva.

Les veus de discursLes veus de discurs

Autor realAutor real – – lector reallector real Autor modelAutor model – – lector modellector model

(reconstrucció que fa el lector i (reconstrucció que fa el lector i l’autor real respectivament sobre la l’autor real respectivament sobre la persona que ha produït un tex o el persona que ha produït un tex o el lector ideal a qui va adreçat)lector ideal a qui va adreçat)

LocutorLocutor: persona que “parla” al text: persona que “parla” al text AlocutariAlocutari: persona a qui s’adreça el : persona a qui s’adreça el

text en el discurstext en el discurs

La variació lingüísticaLa variació lingüística Variació diatòpicaVariació diatòpica: variació produïda per : variació produïda per

les diferències territorials (dialectes i les diferències territorials (dialectes i subdialectes)subdialectes)

Variació diacrònicaVariació diacrònica: produïda per : produïda per l’evolució de la llengua en el tempsl’evolució de la llengua en el temps

Variació diastràtica (Sociolectes)Variació diastràtica (Sociolectes): : variants socials que inclouen trets que variants socials que inclouen trets que permeten identificar el parlant com a permeten identificar el parlant com a membre d’un grup definit en la societat membre d’un grup definit en la societat (grup d’edat, classe social, etc.)(grup d’edat, classe social, etc.)

Variació diafàsica (Registres)Variació diafàsica (Registres) (estàndard, formal, col·loquial, vulgar, (estàndard, formal, col·loquial, vulgar, especialitzat)especialitzat)

Variació diatòpicaVariació diatòpica

Variació diatòpicaVariació diatòpica

Bloc occidental Bloc occidental Nord-occidentalNord-occidental

PallarèsPallarès RibagorçàRibagorçà

LleidatàLleidatà Valencià de transicióValencià de transició o Català Tortosío Català Tortosí ValenciàValencià

CastellonencCastellonenc ApitxatApitxat MeridionalMeridional AlacantíAlacantí

Variació diatòpicaVariació diatòpica Bloc orientalBloc oriental

SeptentrionalSeptentrional o o RossellonèsRossellonès Capcinès Capcinès

Septentrional de transició Septentrional de transició Central Central

Barceloní Barceloní Salat Salat XipellaXipella Tarragoní Tarragoní

Balear Balear Menorquí Menorquí Mallorquí Mallorquí Eivissenc Eivissenc

Alguerès Alguerès

Variació diacrònicaVariació diacrònica Produïda per l’evolució de la llengua Produïda per l’evolució de la llengua

en el temps.en el temps.

Variació diastràtica Variació diastràtica (Sociolectes)(Sociolectes)

Variants socials que inclouen trets que Variants socials que inclouen trets que permeten identificar el parlant com a permeten identificar el parlant com a membre d’un grup definit en la societat membre d’un grup definit en la societat (grup d’edat, classe social, etc.)(grup d’edat, classe social, etc.)

Exemple:Exemple:– Raquel: Para estar too el día de pie... Toa la noche, por

ejemplo, si– vamos a bailar o tal: con tacones, minifalda...– Luis: Tu quiereh ir con minifalda pa estar sentá?– Raquel: mmmm Hombre! [Luis riu] Pero... Joer!– Paula: No. (xx) pero de vez en cuando...– Raquel: Es que tú no... Tú nunca has ido con... con

tacones!

Variació diafàsica Variació diafàsica (Registres)(Registres)

VULGAR: Vinculat al col·loquial però amb molts vulgarismes molt allunyats de la norma lingüística. Usat en contextos no formals i entre interlocutors de baix nivell cultural.

ARGOT: Llenguatge usat per un grup social considerat diferent dels altres. Ús de lèxic especial format per deformació de mots en forma críptica per tal de no ser reconeguts per altres grups socials. (ex. Gitanos, drogoaddictes,tribus urbanes, ...)


COL·LOQUIAL: Sol ser oral. És el fet servir en els usos privats de la llengua, en la vida quotidiana. Té un grau de formalitat baix, és poc elaborat i espontani, que fa servir elements no verbals (gestos, etc.)

ESTÀNDARD: Considerat el registre neutre, amb un grau de formalitat equilibrat (ni molt formal ni molt informal). Usat en l’ensenyament i en els mitjans de comunicació. Fa servir les formes lingüístiques de la norma gramatical.


PERIODÍSTIC: Es pot usar tant a nivell oral com a nivell escrit. Formalitat segons la situació. Té una funció explicativa i s’usa en estructura piramidal (de més rellevant a menys). Formes textuals pròpies: notícia, reportatge, entrevista, etc.

PUBLICITARI: Grau de formalitat alt. Utilització de recursos retòrics que produeixen ambigüitats. Utilització d’imatges gràfiques.

CIENTIFICOTÈCNIC: Formalitat alta. Claredat, precisió i concisió. No s’usen recursos retòrics ni estilístics. Té ermes propis segons l’especialitat. Models textuals propis: ressenyes, articles de divulgació, informes,...


JURIDICOADMINISTRATIU: Formalitat alta i fraseologia pròpia. Utilització entre administració i ciutadans. Usos escrits amb gran formalitat estructural. Sentència, al·legació, certificació,...

LITERARI: Grau màxim d’elaboració formal. Usat en textos literaris escrits. Gran elaboració estètica i d’utilització de recursos retòrics i estilístics. No hi ha interacció directa entre els interlocutors.

CoherènciaCoherència

Fa referència al domini del Fa referència al domini del processament de la informació. El processament de la informació. El missatge o la informació que vehiculen missatge o la informació que vehiculen els textos s'estructura d'una els textos s'estructura d'una determinada forma, segons cada determinada forma, segons cada situació de comunicació. La coherència situació de comunicació. La coherència estableix quina és la informació estableix quina és la informació pertinent que s'ha de comunicar i com pertinent que s'ha de comunicar i com s'ha de fer (en quin ordre, amb quin s'ha de fer (en quin ordre, amb quin grau de precisió o detall, amb quina grau de precisió o detall, amb quina estructura...)estructura...)


És el conjunt d’elements que És el conjunt d’elements que s’organitzen en un text per a s’organitzen en un text per a transmetre un sentit. Ve donada per transmetre un sentit. Ve donada per la selecció i ordenació dels la selecció i ordenació dels continguts exposats al text.continguts exposats al text.


Tema del textTema del text Tema i remaTema i rema Selecció de la informacióSelecció de la informació Estructura (interna i externa)Estructura (interna i externa) Progressió temàticaProgressió temàtica

Tema del textTema del text

És allò de què tracta el text. Se sol És allò de què tracta el text. Se sol reduir a un sintagma nominal (també reduir a un sintagma nominal (també pot ser una frase o una simple pot ser una frase o una simple paraula).paraula).

A partir d’aquest eix temàtic se’n A partir d’aquest eix temàtic se’n desenvoluparan altres de secundaris.desenvoluparan altres de secundaris.

Tema i remaTema i rema

Tema: element o conjunt d'elements Tema: element o conjunt d'elements que serveix de punt de partida d'un que serveix de punt de partida d'un missatge. És l'element conegut o missatge. És l'element conegut o donat.donat.

Rema: element o conjunt d'elements Rema: element o conjunt d'elements que en un missatge s'aporta com a nou que en un missatge s'aporta com a nou o com a desenvolupament d'altres, és o com a desenvolupament d'altres, és cada pas nou que es fa en el procés cada pas nou que es fa en el procés informatiu. Els elements remàtics són informatiu. Els elements remàtics són els que fan avançar la informació. els que fan avançar la informació.

Selecció de la informacióSelecció de la informació

La selecció que podem fer d’un tema La selecció que podem fer d’un tema concret és immensa. No obstant concret és immensa. No obstant això, sempre fem una selecció de la això, sempre fem una selecció de la informació.informació.

Els aspectes que se seleccionen són Els aspectes que se seleccionen són molt significatius, i diuen molt de la molt significatius, i diuen molt de la subjectivitat de l’emissor i de la subjectivitat de l’emissor i de la intenció comunicativa.intenció comunicativa.

ESTRUCTURA (INTERNA I ESTRUCTURA (INTERNA I EXTERNA)EXTERNA)

INTERNA (és aquella que remet a la INTERNA (és aquella que remet a la divisió interna del text. Cal divisió interna del text. Cal aprofundir en la lectura del mateix).aprofundir en la lectura del mateix).

EXTERNA: (elements que estan al EXTERNA: (elements que estan al voltant del text i li aporten voltant del text i li aporten significació)significació)

Títol Títol Altres elements paratextualsAltres elements paratextuals

Estructura (interna i externa)Estructura (interna i externa)

TítolTítol Hi ha dos tipus:Hi ha dos tipus:

– Temàtic: ens ofereix la clau sobre l’eix Temàtic: ens ofereix la clau sobre l’eix temàtic, bé total o parcial.temàtic, bé total o parcial.

– Remàtic: presenta una relació amb el Remàtic: presenta una relació amb el text que no és de tipus temàtic. text que no és de tipus temàtic.


Altres elements paratextualsAltres elements paratextuals

Atrauen l’atenció del lector i Atrauen l’atenció del lector i faciliten al màxim la lectura.faciliten al màxim la lectura.


Nom de l’autorNom de l’autor Col·leccióCol·lecció EditorialEditorial Informació de portadaInformació de portada Il·lustracionsIl·lustracions Nom de l’il·lustradorNom de l’il·lustrador Etc.Etc.

Progressió temàticaProgressió temàtica

La manera com s'articula la La manera com s'articula la informació coneguda (informació coneguda (tematema) i la ) i la informació nova (informació nova (remarema). ).

Els textos solen combinar els tres Els textos solen combinar els tres tipus de progressió temàtica: tipus de progressió temàtica:

Progressió temàticaProgressió temàtica

1.Progressió 1.Progressió de tema constantde tema constant (si (si hi ha un únic tema). Reprèn un hi ha un únic tema). Reprèn un mateix element com a tema en mateix element com a tema en frases successives. frases successives.

Frase 1: T1→ R1Frase 1: T1→ R1Frase 2: T1 → R2Frase 2: T1 → R2Frase 3: T1 → R3Frase 3: T1 → R3

Progressió de tema constantProgressió de tema constant

Sol ser l'esquema bàsic de la narració. Un mateix tema (per exemple, un personatge que actua) genera una progressió de remes diferents.

Progressió temàticaProgressió temàtica 2.Progressió 2.Progressió de temes derivatsde temes derivats. El tema . El tema

inicial (un hipertema explícit o implícit) es inicial (un hipertema explícit o implícit) es divideix en diversos subtemes o "parts". divideix en diversos subtemes o "parts". Relació d'inclusió referencial. Organitza Relació d'inclusió referencial. Organitza jeràrquicament el text. jeràrquicament el text.

Exemple: una descripció d'una casa Exemple: una descripció d'una casa (l'entrada.../la cuina.../el menjador...).(l'entrada.../la cuina.../el menjador...).

Hipertema → T1 / T2 / T3Hipertema → T1 / T2 / T3Frase 1: T1→ R1Frase 1: T1→ R1Frase 2: T2 → R2Frase 2: T2 → R2Frase 3: T3 → R3 Frase 3: T3 → R3

Progressió de temes Progressió de temes derivatsderivats

Sol ser l'esquema bàsic de l'exposició i de l'argumentació. Per exemple, del tema bàsic “la caracterització d'una ciutat” es deriven diversos subtemes (la descripció física, la divisió territorial, l'economia, la cultura...)

Progressió temàticaProgressió temàtica 3. Progressió 3. Progressió lineallineal (si es passa d’un tema a un (si es passa d’un tema a un

altre). Cada rema es converteix en el nou tema. altre). Cada rema es converteix en el nou tema. El centre d'interés va canviant.El centre d'interés va canviant.Frase 1: T1→ R1Frase 1: T1→ R1Frase 2: T2 (=R1) → R2Frase 2: T2 (=R1) → R2Frase 3: T3 (=R2) → R3Frase 3: T3 (=R2) → R3

Exemple: “Al Mater Dei estudien més de sis-cents Exemple: “Al Mater Dei estudien més de sis-cents jóvens de moltes nacionalitats. Hi ha peruans, jóvens de moltes nacionalitats. Hi ha peruans, veneçolans, colombians, etc.; però sobretot veneçolans, colombians, etc.; però sobretot romanesos. El romanès, com la llengua catalana, romanesos. El romanès, com la llengua catalana, prové del llatí. Ja hem aprés que el llatí és la mare prové del llatí. Ja hem aprés que el llatí és la mare de les llengües romàniques.” de les llengües romàniques.”

Progressió de tema linealProgressió de tema lineal

És el cas de descripcions en què es van encadenant els elements que són objecte de caracterització: Tenia unes mans llargues, treballades, d'on sobresortia un gran anell. L'anell era...

CohesióCohesió

Mecanisme que permet presentar els Mecanisme que permet presentar els textos ben articulats.textos ben articulats.

Cohesió lèxicaCohesió lèxica Cohesió gramaticalCohesió gramatical

Cohesió lèxicaCohesió lèxica

IMPERSONALITZACIÓIMPERSONALITZACIÓ

– Procediments principalsProcediments principals CONSTRUCCIONS IMPERSONALS REFLEXESCONSTRUCCIONS IMPERSONALS REFLEXES SUBJECTE GENÈRICSUBJECTE GENÈRIC CONSTRUCCIONS ESDEVENIMENTALSCONSTRUCCIONS ESDEVENIMENTALS CONSTRUCCIONS AMB VERBS COPULATIUSCONSTRUCCIONS AMB VERBS COPULATIUS CONSTRUCCIONS D’INFINITIUCONSTRUCCIONS D’INFINITIU PASSIVESPASSIVES IMPERSONALITZACIÓ DEL VERBIMPERSONALITZACIÓ DEL VERB PASSIVA REFLEXAPASSIVA REFLEXA DIXI PERSONALDIXI PERSONAL

ModalitzacióModalització

Mecanisme que permet veure tot el Mecanisme que permet veure tot el seguit de marques lingüístiques en un seguit de marques lingüístiques en un text per tal d’observar l’actitud i el text per tal d’observar l’actitud i el posicionament de l’emissor.posicionament de l’emissor.

Marques discursives (tant Marques discursives (tant lingüístiques com no lingüístiques) lingüístiques com no lingüístiques) que demostren el grau de que demostren el grau de subjectivitat dins el text.subjectivitat dins el text.

ModalitzacióModalització

MARQUES DE MODALITZACIÓ:MARQUES DE MODALITZACIÓ:– 1.Fenòmens d’èmfasi: focalitzar, 1.Fenòmens d’èmfasi: focalitzar,

manifestar valoracions positives o manifestar valoracions positives o negatives, incredulitat, ironia, sorpresa, negatives, incredulitat, ironia, sorpresa, etc. Típic de la llengua oral. Exemples:etc. Típic de la llengua oral. Exemples:

Ah! és ben interessant allò que Ah! és ben interessant allò que expliques! La teua O-BLI-GA-CI-Ó és expliques! La teua O-BLI-GA-CI-Ó és compartir amb mi les faenes de casacompartir amb mi les faenes de casa

– 2. Les modalitats oracionals no assertives 2. Les modalitats oracionals no assertives (interrogativa, exhortativa, (interrogativa, exhortativa, exclamativa,dubitativa i desiderativa) tenen exclamativa,dubitativa i desiderativa) tenen funció modalitzadora. funció modalitzadora.

Exemples:Exemples:– Què vols? Vine cap a casa! És magnífic! Deu ser Què vols? Vine cap a casa! És magnífic! Deu ser

difícil d'aprovar. Desitge que ho faces bé difícil d'aprovar. Desitge que ho faces bé

– 3.Afixos, prefixos i sufixos que expressen un 3.Afixos, prefixos i sufixos que expressen un judici subjectiu de grandesa o petitesa,afecte, judici subjectiu de grandesa o petitesa,afecte, menyspreu,menyspreu,

– etc. Solen ser els augmentatius, diminutius, etc. Solen ser els augmentatius, diminutius, pejoratius i superlatius.pejoratius i superlatius.

Exemples:Exemples:homenet, ventijol, pardaliu, poetastre, veuarra, homenet, ventijol, pardaliu, poetastre, veuarra,

senzillíssim, redolent, superfàcil, arxisabut senzillíssim, redolent, superfàcil, arxisabut

– 4. Elements lèxics de categoria gramatical diferent 4. Elements lèxics de categoria gramatical diferent que tenen com a missió evidenciar els propòsits i que tenen com a missió evidenciar els propòsits i les valoracions de l’emissorles valoracions de l’emissor

– -Verbs performatius: felicitar, lamentar, opinar, -Verbs performatius: felicitar, lamentar, opinar, criticar, etc.criticar, etc.

– -Verbs valoratius: responsabilitzar, solidaritzar, -Verbs valoratius: responsabilitzar, solidaritzar, enganyar, meréixer, pretendre.enganyar, meréixer, pretendre.

– -Substantius valoratius: llàstima, admiració, -Substantius valoratius: llàstima, admiració, lleialtat, noblesa, esperança, dolor.lleialtat, noblesa, esperança, dolor.

– -Adjectius valoratius: magnífic, sincer, perfecte, -Adjectius valoratius: magnífic, sincer, perfecte, trist, rialler.trist, rialler.

– -Adverbis i sintagmes preposicionals valoratius: -Adverbis i sintagmes preposicionals valoratius: desesperadament, amb eficàcia...desesperadament, amb eficàcia...

– -Alguns quantificadors: molt, poc, massa, gens, -Alguns quantificadors: molt, poc, massa, gens, força, prou, bastant...força, prou, bastant...

– 5. Les interjeccions: ah!, oh!, uf!, hurra!, ca!, 5. Les interjeccions: ah!, oh!, uf!, hurra!, ca!, carall!, òndia!, diantre!, llàstima!...carall!, òndia!, diantre!, llàstima!...

– 6. Les unitats fraseològiques: locucions, fórmules 6. Les unitats fraseològiques: locucions, fórmules rutinàries i proverbis. rutinàries i proverbis.

Exemples:Exemples:vaques flaques (escassesa), clar i net (transparent), vaques flaques (escassesa), clar i net (transparent), sa i estalvi ( il·lès); per molts anys, i vostè que ho sa i estalvi ( il·lès); per molts anys, i vostè que ho veja, ací pau i allà glòria, ja ho crec, clar que sí, ni de veja, ací pau i allà glòria, ja ho crec, clar que sí, ni de bon tros, paraula d’honor; el ruccallat, per savi és bon tros, paraula d’honor; el ruccallat, per savi és reputat; més val vestir sants que despullar borratxosreputat; més val vestir sants que despullar borratxos

– 7. Algunes figures retòriques, que no sols s’usen en 7. Algunes figures retòriques, que no sols s’usen en literatura sinó també en la llengua oral,com ara la literatura sinó també en la llengua oral,com ara la interrogació i l’exclamació retòriques, la metàfora, la interrogació i l’exclamació retòriques, la metàfora, la hipèrbole, la comparació o la ironia hipèrbole, la comparació o la ironia

– Exemples:Exemples:– Per què la vida és tan ingrata? Què he fet jo per a ser Per què la vida és tan ingrata? Què he fet jo per a ser

tan infeliç? Aquest xic és un ase, o, només li falta la tan infeliç? Aquest xic és un ase, o, només li falta la cua per a ser un ase. Li ix foc pels ulls i serps per la cua per a ser un ase. Li ix foc pels ulls i serps per la boca,cada vegada que es posa així, tremole com una boca,cada vegada que es posa així, tremole com una fulla (metàfores). La cara que fem quan dormim és fulla (metàfores). La cara que fem quan dormim és involuntària. No se’ns ha de tenir en compte (ironia involuntària. No se’ns ha de tenir en compte (ironia de Joan Fuster).de Joan Fuster).

– 8.L'alternança de codi també pot 8.L'alternança de codi també pot manifestar en certs contextos una manifestar en certs contextos una valoració del que es diu. Es tracta del valoració del que es diu. Es tracta del canvi d’una llengua per una altra. canvi d’una llengua per una altra.

Exemple:Exemple:– El molt imbècil em va dir: "Pues no sé de El molt imbècil em va dir: "Pues no sé de

qué se queja". Em respon sempre: "Ego qué se queja". Em respon sempre: "Ego sum qui sum" i m'aguante.sum qui sum" i m'aguante.

– 9.Signes de puntuació (parèntesi, 9.Signes de puntuació (parèntesi, cometes, etc.).cometes, etc.).

les propietats del text

Documents