les preguntes fonamentals de la filosofia

Les preguntes fonamentals de la fiolosofia

EUGENI GIL OCAÑA

1er BATX.B

CURS:10-11

Que són les preguntes fonamentals de la filosofia?

• Els humans sempre ens hem preguntat per nosaltres mateixos i per el món que ens envolta, per el final inevitable que es la mort, o que es el mal, totes aquestes preguntes fetes amb una profunditat significativa són les preguntes fonamentals de la filosofia.

Les preguntes i els problemes filosòfics

• La vida ens porta necessàriament a formular preguntes però no totes les preguntes són preguntes filosòfiques.

Les preguntes i els problemes filosòfics

• La pregunta: Quina és la suma de 423+324? No és una pregunta filosòfica, en canvi preguntes com Que és la suma? o Que són els nombres? si que o són.

Clasificació de les preguntes filosòfiques

1. Filosofia teòrica: planteja preguntes com: Què és la realitat? Què és conèixer? Etc

2. Filosofia pràctica: es pregunta: Quin es el sentit de les nostres accions? Quins fins hem de perseguir? etc

Les ètiques aplicades

• Són la part de la filosofia que s’encarrega de buscar uns principis ètics a aquestes preguntes:


• Dilemes en l’ambit medicina


1. Risc que presenta l’avanç enginyeria


La injusta distribució de la riquesa


1. Corrupció política

Algunes preguntes filosòfiques

La pregunta pel cosmos

La pregunta pel cosmos

• Tots hem mirat el cel i ens hem preguntat quin es el nostre origen.

• Ja els primers filòsofs grecs o feien i elaboraven concepcions del món amb les quals pretenien explicar l’origen

• Christian Wolf (1679-1754) filòsof alemany va introduir el terme “cosmologia” per designar la part de la filosofia que tracta el món en general.

L’origen del univers

Antecedents històrics

• La religió judeocristiana i més tard la musulmana deien que déu havia creat la Terra i el univers, els grecs en contra de la creació del no res deien que la Terra sempre havia esta allà


• La perspectiva actual• La teoria actual es que el

univers es va crear a partir del Big Bang, i que actualment està en expansió i ho fa d’acord la idea del espai corb proposat per Einstein ( es a dir com ho faria un globus que es va inflant). Per el futur hi ha dos conjuntures: seguir expandint-nos, o el big crunch (tornar a contraure tota la massa en un punt i tornar a haver-hi una altra gran explosió)


• Pero aquesta explicació científica no evita que des de la filosofia es preguntin coses com:


• Què passava abans del moment inicial del Big Bang?

• L’univers té una finalitat o ha resultat així per atzar?

• Hi ha vida en altres móns?

• La Terra constitueix un cas especial?


• Són qüestions que admeten moltes respostes, la ciència assumeix intentar respondre-les però algunes se li escapen i deixen al saber filosòfic que des d’una actitud critica mira d’ajudar a comprendre de on ve el món i quin és el nostre lloc.

La pregunta pel sentit de l’existència

La pregunta pel sentit de l’existència

• La pregunta per l’univers ens remet a la pregunta per l’esser humà:

Quin es el nostre lloc en el cosmos?

Quin sentit té la nostra existència

Quin sentit té la meva vida?

Per poder pensar sobre elles primer hem de saber el significat de la paraula “sentit”

Accepcions del terme “sentit”

• Com ha finalitat o direcció

Hi ha sentit quan es persegueix una finalitat, això planteja quina es la finalitat.


• El sentit com a significació

Segons aquesta accepció, té sentit el que significa quelcom, el terme sentit remet al llenguatge, aixi un missatge “té sentit” quan té una significació per l’altra persona que o pugui entendre.

Les paraules o les coses o esdeveniments són signes de manera que el món es converteix en un llibre ( pels humans) ple de sentit

Hi ha uns signes que remeten a un significat a part del manifest, aquest són símbols que signifiquen un objecte i a l’hora un altra realitat com per exemple la paraula “llibre” és refereix a un objecte i a l’hora és un símbol de la cultura


• El sentit com a valor

Té sentit el que val la pena

El sentit, problema o misteri?

• PROBLEMA:

És una situació en que cal esbrinar alguna cosa, i un cop plantejat té solució encara que aquesta sigui complexa


• MISTERI

Un misteri no és un obstacle que dificulta, sinó que obra perspectives i confereix dimensions a l’existència. No es pot resoldre. Davant un misteri són diverses “respostes” que depenen de la persona i les circumstancies vitals que està


• La pregunta pel sentit, doncs, apunta al misteri

Tres tipus de resposta

• 3 respostes bàsiques a la pregunta pel sentit


• No hi ha sentit. L’existencia i el món són absurds


• Hi ha un sentit immanent, que significa que el sentit està en el mateix fet d’existir de l’esser humà.


• Hi ha un sentit trancendent, un sentit que despasa la mort i que es troba a partir d’ella.

Religió i sentit

• Totes les religions busquen un sentit últim per la vida humana

Religió i sentit

• La religió com a relligament

Existir consisteix a estar relligat a una dependencia respecte les coses i respecte déu.

Religió i sentit

• La religió com a relació

És una relació entre l’esser huma i una realitat d’ordre superior considerada divina

• La dimensió del l’encontre: el divi ve a per la persona

• La dimensió de la resposta: la persona va cap a lo divi

La pregunta per la mort

La mort es defineix per relació amb la vida

• La nostra concepció de la mort variarà segons com entenguem la vida

Concepte biològic de vida

• La vida pot estar definida com els esser vius dotats de teleonomia( del grec, vol dir fi i norma),

• Una definició més concreta:El terme vida (llatí: vita ), des del punt de vista de la biologia, que és el més usat, fa al·lusió a allò que distingeix als regnes animal, vegetal, fongs,, arqueges i bacteris de la resta de manifestacions de la naturalesa. Implica les capacitats de néixer, créixer, reproduir-se i morir, i, al llarg de successives generacions, evolucionar.

Concepte filosofic de vida

• A més de les activitats físiques els filòsofs van dir que també hi ha una classe de vida practica o moral

• La vida és trobar-se en el món rodejat per les circumstancies

• La vida és elecció

La mort com a fenomen humà

• La mort es el cessament de la vida

Mort i filosofia

• La filosofia és una preparació per la mort, perquè fa que els humans visquem plenament i com més plenament visquem més humanament afrontarem la mort.

Experiència de la mort

• No podem tenir experiència de la mort perquè no la podem viure

La mort com ha definició de l’esser huma

• L’existencialisme reflexiona sobre la existència, l'essència és existir, això significa que primer existim i desprès en funció de com ho vivim adquirim una essència. La mort ens canvia la manera d’existir

Sentit de la mort

• El sentit de la mort varia si ho veiem des de dues posicions bàsiques

Sentit de la mort

• Monisme: la persona humana es tan sol lo existencial per lo tant al morir s’acaba tot

Sentit de la mort

• Dualisme: la persona humana esta dividida en cos i anima, hi es pot diferenciar encara dos posicions, els que entenen que el cos i el anima sol existeixen si estan junts o els que diuen que quan morim sol mor el nostre cos però l’anima no

La pregunta pel mal

La pregunta pel mal

• Un punt de vista filosòfic sobre el mal ens remet a Teodicea que des del punt de vista etimologic ens remet tant a la justificació de Déu davnt el mal tant com la justícia de Déu

• Hi ha dues besants al problema:

Justificar l’existència del mal en un món el principi del qual es Déu, sinó que a vegades s’ha suposat a Déu com l'únic triomf davant el mal

La justificació d’un déu bo davant el mal

• Per justificar un déu bo davant el mal primer hem de mirar el mals que hi ha, perquè sinó el únic mal que hi hauria seria el déu en si mateix

Tipus de mal

• Mal metafísic: s’identifica amb la finitud de les coses

• El mal físic prové del funcionament de les lleis naturals

• El mal moral és poder elegir entre diferents formes d’acció

El mal com a injusticia

• Com es possible que els homes bons pateixin mal moral o físic?

Això no seria just per això Job recorre al misteri, el qual diu que un déu actua més enllà de la lògica humana , i el únic que fem a la terra es prear-nos per l’altra vida on estarà la felicitat completa

Déu com a garant de justícia

• Si déu desapareixes tot canviaria no hi hauria res que ens impedeixi fer el mal ningú ens faria sentir que hi ha coses que ens humanitzen i coses que ens deshumanitzen

La pregunta per la ciència

Diferents concepcions de la ciència

1. La ciència com a objectiu cert i fiable (inductivisme)

2. No es distingeix la ciència de la màgia

Falsacionisme contra inductivisme

• L’inductivisme diu que tot lo que no es pugui verificar empíricament no es ciència, per això li surt el problema de la inducció ( saber una cosa aparti d’un cas particular). El falsacionisme salva el problema de la inducció perquè s’extreuen a partir de falsedats d’enunciats es treuen falsedats universals

Exemple de falsacionisme

• Si es diu que totes les zebres tenen ralles, i es troba una que no en té, a partir d’aquest enunciat es podrà negar que totes les zebres tenen ralles

El gir historicosociològic de la ciència

• Thomas S. Kuhn va proposar que els aspectes històrics i sociològics siguin considerats ciència. Per això introdueix el concepte comunitat científica ( grup de científics que estudien el mateix paradigma( marc conceptual ampli))

El gir historicosociològic de la ciència

• Segons Kuhn la ciència normal és quan és comparteix i s'accepta un paradigma i una revolució científica es quan es canvia aquest paradigma.

• L’elecció de paradigmes la realitza la comunitat científica en funció de criteris interns de la mateixa comunitat i de la situació històrica

Concepcions alternatives de la ciència

• Tot val: Feyerabend proposa una concepció renuncia que la ciència es una activitat racional i que no te cap característica especial que la distingeixi de les altres ciències, a part nega que tingui objectivitat ja que depèn dels desitjos subjectius del individus

Concepcions alternatives de la ciència

• Concepció retorica de la ciència

• Autors vinculats a l'hermenèutica diuen que les hipòtesis i teories són construccions retòriques o metafòriques extremadament eficaces l’objectiu de les quals es facilitar la comprensió de la realitat.

Condicionaments de la ciència


• Epistemològics

• La ciència es un coneixement fal·lible ( mai estarem segurs de la veritat)

• Condicionament evolutiu de la ciència ( al ser com som hem desenvolupat aquest tipus de ciència)

Condicionaments de la ciencia

• Tecnològics

• La ciència esta condicionada per la tecnologia ( contra més avenços tecnològics hi hagi més fàcil serà investigar)


• Econòmics i politics

• Avançar les fronteres de la tecnologia cada vegada és més car, per això es pot endarrerir el progrés científic

• Hi ha interessos espuris i dependència del poder econòmic de les industries i el govern que seleccionen unes investigacions i no unes altres


• Condicionament de l'abast del discurs científic

• Hi ha problemes de l’esser humà que estan fora de l’abast de la ciència


• Condicionaments ètics

• La ciència situa a l’esser humà davant possibilitats múltiples entre les quals ha d’elegir per comprometeres en una direcció o un altra.

• Potser hi ha nous descobriments però al no ser ètics queden anul·lats

La pregunta per la utopia

Concepte d’utopia

• Es una cosa desitjable però inassolible

• La paraula utopia del grec significa no-lloc

• Quan es diu que una cosa es utòpica es vol dir que no es pot fer però això no te perquè ser així

La dimensió utòpica de l’ésser humà

• La utopia es bàsica en l’esser humà ja que hem de construir la nostra realitat

• La utopia té lloc en la insatisfacció, en aquest sentit parlem d’utopia com a motor de canvi i de transformació social

Característiques bàsiques de la utopia

• Origen: l’impuls utòpic neix del rebuig de les condicions socials existents


• Fonamentació: es basa en concepcions de la naturalesa humana que defensen uns valors ètics i polítics dels quals s’elabora una idea del nou ordre social


• Funció: funció critica i constructiva


• Objectiu: una societat perfecta


• Metodologia: experimentació mental de noves possibilitats


• Caràcter global: descripcions detallades de com funcionarien els ideals si es realitzessin

• Una utopia social és un model ideal de societat alternatiu a l'existent

Formes d’utopia

• Populars: es refereix a ordre natural• Clàssiques: societat justa governada per savis• Medievals: ideal de l’imperi cristià• Renaixentistes: societat basada en el saber i en els

avenços• Il·lustrades: utopia pedagògica• Socialistes utòpics : exemple com motor de cambi• Socialistes Comunistes: eliminació propietat privada• Socialistes anarquistes: abolició de l’autoritat, confiança

en l’home• Antiutopies: futur com a amenaça del desenvolupament• Llibertàries: basat en la incentiva privada i el mercat

Critiques al pensament útopic

• Impossibilitat de la seva realització• Condemna al totalitarisme: posar-les en practica

exigeix violència i una societat tancada• Situacions indesitjables• Règims totalitaris ( intent de societat igualitària• No pot fer front a l0extrema pobresa• Controlo i unifica: redueix la capacitat de pensar

en front dels problemes

Defensa de la raó utòpica

• Respecte la possibilitat de realització: quan es creu que es possible el canvi no existeix oposició entre lo real i lo irreal perquè allò que es real conté la possibilitat de millorar

Defensa de la raó utòpica

• Respecte l’acusació del totalitarisme: els canvis no tenen que fer-se des d’un govern dictatorial que actuí contra la voluntat del poble, es pot potenciar la dimensió altruista i respectuosa

• Cal diferencia utopia ( ideal a llarg termini que permet criticar i millorar) del utopisme ( que vol convertir l’ideal en un programa polític concret i clarament dissenyat

La idea d’una societat justa

Model d’una societat justa que serveixi com horitzó de canvi:

• Nucli ètic universal: drets humans, respecte per medi ambient, actitud de diàleg…

• El contingut utòpic: ha de haver propostes concretes de com organitzar la societat i la vida en comú

Els dos punts s’han d’unir per ajudar-nos a superar alló existent

les preguntes fonamentals de la filosofia

Documents