GENER 2007

Les novestecnologiesi la gestióambiental

Suport a la gestióambiental d’activitats

en el municipi

Textos en castellano

English texts

15

Sumari

3 Presentació

5 Editorial

7 Marc introductoriDel discurs a la conversaLuis Ángel Fernández Hermana

11 Marc jurídicLa nova Ordenança reguladora de l’Administracióelectrònica de l’Ajuntament de BarcelonaConxita Riasol Altisent

21 Món municipalLa Unitat Municipal d’Anàlisi Territorial (UMAT) de GironaJordi Xirgo

28 Cas pràctic de l’Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt: utilització de les TIC per a la implantació d’un nou model de gestióenergètica municipalFrancesc Baselga i Herrero i Marc Carreras i Pujol

35 Sistema municipal d’indicadors de sostenibilitatNúria Parpal i Servole

41 El projecte SITxell (Sistema d’InformacióTerritorial de la Xarxa d’Espais Lliures de la província de Barcelona)Meritxell Margall

47 ExperiènciaEvolució de les eines de gestió integrada(cartografia i SIG) a la província de BarcelonaCarlos Zañartu

55 Món empresarial Aplicació interactiva SIG per a la consulta,exposició pública i gestió dels mapes acústicsmunicipalsGuillem Terradas

63 Nous serveis d’informació per als clients de l’autobúsLuis Peláez de Loño

70 Pagament per ús i pagament per congestió del peatge tradicional al peatge electrònic:GalileoMiguel Ángel Martínez Olagüe

75 Món socialWEB 2.0 (Agendes 21 locals 2.0)Francesc de Sárraga

82 La participació ciutadana en la democràciaelectrònicaMartí Olivella Solé

91 CuriositatsEvolució de les eines gràfiques de suportambiental. Una visió d’un quart de segleJuan Antonio Torrón Castro

106 Quant contamina un e-documentRamon Rabella

111 El SAM informaNous equips al servei dels municipisDavid Casabona

115 Recull normatiu

117 El racó de la pàgina web

119 I en el proper SAM 16

121 Textos en castellano

164 English texts

EditaDiputació de BarcelonaÀrea de Medi Ambient

CoordinacióSalvador Fuentes Bayó

Secretaria de redaccióLidia Ruano Bernabé

DireccióDomènec Cucurull Descarrega

Consell assessor de redaccióDomènec Cucurull DescarregaImma Pruna GonzálezIsidre Gonzalvo CarnéJosep Manel Esteban CampoManel Pich i PouRamon Rabella PujolSalvador Fuentes Bayó

Assessorament tècnicRamon Rabella PujolMaria Llorens BaucellsJudit llopis Herrero

Contacte amb el consell editorial: sma.sam@diba.cat

Foto portada: Unitat de Suport Gràfic. Servei Medi Ambient a partir d’imatges de l’InstitutCartogràfic de Catalunya

Primera edició: gener de 2007Producció: Direcció de ComunicacióDL: B-15.763-98ISBN: 84-9803-153-2

3

Des que l’any 1980 la Diputació de Barcelona va crear el Servei de Medi Ambientper donar suport als municipis bàsicament en temes d’aigua i residus, han anat apa-reixent noves demandes lligades a noves preocupacions ciutadanes, com ara el soroll,la mobilitat o les radiacions electromagnètiques, que hem assumit progressivament.

La tecnologia ha evolucionat de manera paral·lela a aquestes noves demandes i ensofereix cada dia eines més potents i innovadores per poder prestar els nostres serveisde manera més eficient, ràpida i precisa. La voluntat de donar el millor suport possi-ble als municipis de la nostra demarcació, fonament darrer que ha d’orientar semprel’acció d’aquesta institució, ens obliga a estar constantment actualitzats en aqueststemes i a anar incorporant, quan sigui possible, aquests avenços en la nostra feina dià-ria.

Els nous paradigmes, com ara la sostenibilitat, les noves eines de planificació,com ara les agendes 21 locals, i la demanda creixent d’informació ambiental dels ciu-tadans i ciutadanes fan que aquestes noves tecnologies hagin de ser emprades no tansols de manera eficient, sinó també entenedora i senzilla. Ara ja no es tracta nomésde donar una resposta tècnica als nostres veïns i veïnes, sinó també que puguin enten-dre, en la mesura que sigui possible, quin és el problema real per poder formar partde la seva solució.

La nostra voluntat és que el món local pugui continuar gaudint de les oportunitatsi els avenços lligats a les noves tecnologies per poder, així, prestar un servei millorals seus ciutadans i ciutadanes. Per això les administracions locals de segon nivelltenim no tan sols el deure d’actualitzar constantment la tecnologia que emprem en laprestació de serveis, sinó que també estem cridats a tenir un paper fonamental impul-sant les mesures que siguin necessàries per assegurar a tots els municipis la dotacióde les infraestructures tecnològiques i de comunicacions bàsiques necessàries perquèpuguin gaudir d’aquestes oportunitats. La tecnologia és, sens dubte, una eina que calemprar de manera adequada, però prèviament cal garantir la igualtat d’oportunitatsd’accés a aquesta eina per a tots els nostres municipis i, també, per a tots els nostresciutadans i ciutadanes.

Celestino CorbachoPresident de la Diputació de Barcelona

Presentació

5

Un dels trets característics de la Diputació de Barcelona i en concret de l’Àrea deMedi Ambient, que m’enorgulleixo de presidir, ha estat la voluntat de ser capdavan-tera a afrontar les noves temàtiques que poguessin ser d’interès per als municipis dela província. Això permet explicar, per exemple, per què vàrem ser una de les admi-nistracions pioneres a impulsar les agendes 21 locals en l’àmbit europeu o el fet quedes de fa temps oferim serveis i formació per a la mesura de la contaminació atmos-fèrica, el soroll o les radiacions electromagnètiques amb les millors tècniques dispo-nibles.

En aquest procés, les noves tecnologies són, sovint, l’eina més adequada per acon-seguir ser capdavanter, però tampoc no cal oblidar que, de vegades, aquestes novestecnologies esdevenen el mateix problema que s’ha de tractar: el darrer número d’a-questa revista el dedicàvem, precisament, als residus d’aparells elèctrics i electrònics.En aquest número, en canvi, volem centrar-nos en el vessant més positiu i promete-dor de les noves tecnologies en el camp ambiental i mostrar-vos uns quants exemplesconsolidats i novells de bon maridatge entre tecnologia i medi ambient, així comvisions optimistes del que aquest binomi ens podrà oferir si el conjuguem amb la par-ticipació activa dels nostres ciutadans i ciutadanes.

No és casualitat que en aquest número hi hagi sis articles de tècnics de diversosserveis de la Diputació de Barcelona, com ara l’Oficina Tècnica de Cartografia i l’O-ficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial, que, juntament amb el Servei deMedi Ambient, configuren un ventall d’aplicacions ja experimentades que de bensegur serviran per al món local.

Som conscients que sense estar permanentment actualitzats no es pot prestar elmillor servei als nostres municipis, i per això incorporem sempre que podem novestècniques i aparells a la nostra tasca diària. Però també sabem que emmirallant-nosnomés en les promeses de la tecnologia, oblidant tot el que hem après fins al momentamb l’experiència que ens dóna la nostra feina del dia a dia, estem condemnats al fra-càs. La tecnologia pot ser la crossa ideal que ens ajudi a fer passes més ràpides, peròno ns ha d’ensenyar a caminar. I, sobretot, no podem deixar mai que ens assenyalicap a on hem d’anar.

Núria BuenaventuraPresidenta delegada de l’Àrea de Medi Ambient

Editorial

7

A final de març de 2006 vaig rebre un missatge de Jesús Mesa del Castillo, unjove periodista que va treballar a Enredando.com fins que se’n va anar a Mèxic el2004. M’escrivia des de Mérida (Yucatán), on havia participat en un congrés per ala creació d’un pla integral de reacció a desastres naturals que va organitzar el Pro-grama de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD) i OXFAM. L’esce-nari de fons eren els huracans Stam i Wilma, que van arrasar les costes de Guate-mala i del sud de Mèxic. Hi assistien organitzacions de la societat civil de les zonesafectades: Oaxaca, Chiapas, Campeche, Yucatán i Quintana Roo, a més d’ONG deGuatemala. Durant dos dies es van compartir experiències, es van contrastar opi-nions i parers, es van exposar possibles mesures per afrontar aquestes catàstrofes ies van avançar algunes solucions als problemes més evidents que es van produirdurant els últims huracans.

Els temes de debat eren crucials per a totes aquestes comunitats, des de les accionsd’emergència i la comunicació entre les entitats involucrades, fins al comerç entre lesorganitzacions per subministrar ràpidament queviures i utensilis a localitats quepoguessin quedar aïllades, passant per les campanyes de sensibilització i la posadaen marxa de mecanismes que promoguessin l’intercanvi eficaç d’experiències. Ningúno volia polítiques només de paraula, tots esperaven aconseguir avanços tangiblesque els permetessin treballar quan tornessin a casa seva.

Marcintroductori

Del discurs a la conversaLuis Ángel Fernández HermanaConsultor en TIChttp://lafh.info

L’huracà Wilma arribant a terra, l’octubre de 2005.

Font

:U

SB/D

B

8

15Gener 2007

Dos aspectes emergien descarnadament en aquests debats: primer, la supervivènciade moltes comunitats depenia en gran manera del que es decidís allà, que el coneixe-ment que experts i funcionaris demostraven que posseïen sobre un amplíssim arc d’e-ventualitats arribés a plasmar-se d’alguna manera en mesures efectives i desplegadessobre el territori. L’altre és que resultava impossible –com ha succeït des de la nit delstemps– que en dos dies es posessin d’acord totes les organitzacions sobre qüestionstan complexes com les que hi havia sobre la taula. Hi deu haver moltes definicionsdiferents de què constitueix gestió integral del medi ambient. Però crec que tothomestarà d’acord que un huracà les posa totes en tensió i els confereix un significat per-tinent. Traduir-les en polítiques operatives en una reunió de dos dies és una cosa que,com és natural, no s’aconsegueix ni tan sols en entorns molt més organitzats i dotatsd’abundants recursos, la qual cosa no era el cas en el congrés de Mérida.

Com m’explicava en Jesús en el seu missatge, ningú dels allí congregats no dub-tava gens del fet que, si no treballaven plegats, l’impacte deleteri dels huracans tor-naria a repetir-se sense que les comunitats haguessin millorat la seva capacitat de res-posta abans, durant i després d’aquests fenòmens devastadors.

¿Però què significava continuar treballant plegats quan estem parlant d’organitza-cions supranacionals, ONG, entitats de la societat civil escampades per un vast terri-tori i, sobretot, amb una notable escassetat de recursos de tota mena (humans, físics,financers, en infraestructures, en serveis d’informació)? En Jesús deia: «Tots vamaprendre que conèixer-nos i treballar plegats podria ajudar-nos molt, no només en elcas de desastres naturals, sinó també en el comerç just, la divulgació de formació, larecaptació de recursos i la seva millor distribució, l’intercanvi d’experiències, etc.Però tots sabíem que probablement, i si no era per un enamorament màgic, la comu-nicació entre organitzacions es perdria tot just s’acabés el congrés. I així va ser».

Com és natural, un dels temes recurrents en les discussions, en les propostes, enles solucions que es plantejaven, era l’ús de les noves tecnologies. La reverència a lestecnologies de la informació era un gest gairebé obligat, tant per part de les gransorganitzacions, com dels que es presentaven com a experts en la gestió de catàstro-fes, per no esmentar els que les patien. Però de la reverència a l’exercici pràctic hi haun bon tros. Així va ser com, al final del congrés, a en Jesús se li va aixecar la mà,com ell mateix diu, i va exposar la seva inquietud en aquests termes: «S’ha parlat detecnologia, d’aprofitament de recursos, de crear fonts d’informació veraces i fortes,d’un pla d’emergència en comunicació amb autoritats i organismes que puguin aju-dar en aquests moments… S’ha parlat, fins i tot, de crear mitjans de comunicaciópropis de les organitzacions, de televisió, ràdio i premsa. S’ha parlat de continuar eldebat, de compartir experiències, d’ajudar a fer créixer un coneixement que miracu-losament en dos dies hem pogut començar, que podem fer moltes coses junts, moltesmés coses que per separat… Però en dos dies no s’ha esmentat cap vegada la parau-la Internet». Un respir i acabo: «Jo proposo: crear un sistema de comunicació a Inter-net, una pàgina, o desenes de pàgines, interconnectades per regions i temàtiques, ambfòrums de discussió, bases de dades… Tot això per continuar un congrés del qual,generalment, la gent sembla que surt més contenta de com va arribar…».

Resultat? El sotsdirector del PNUD que dirigia el congrés va escriure en el seuordinador connectat a la pantalla de l’auditori: crear una llista de correu per estar encomunicació totes les associacions. I va demanar al seu secretari que passés uns fullsperquè la gent escrivís les seves adreces de correu electrònic. I adéu-siau, ja ens hemvist prou.

El que explica en Jesús no és una simple anècdota, ni està circumscrita en un epi-sodi de característiques úniques i irrepetibles. Tot el contrari. Dibuixa una actitud quees repeteix constantment, quotidianament, en moltes circumstàncies i molt diverses,a la feina, en el desenvolupament de projectes, en la presa de decisions en empreses,institucions o administracions i en els àmbits més insospitats del quefer quotidià. Sien alguna cosa som bons en aquesta era és a perfilar la dimensió dels problemes, a«invertir per esbrinar», a dissenyar detalladament les tasques que cal desenvolupar, ocatalogar els mitjans (ideals o no) per desenvolupar-les. Però el fil que teixeix totaquest conjunt d’activitats, la informació i la comunicació entre els involucrats, no ésque acostumi a ser una assignatura pendent. Com va passar a la reunió de Mérida, ni

SAM

9

tan sols sol aparèixer com la condició sine qua non perquè allò que s’ha plantejatadquireixi, almenys, un aire de possibilitat.

I la pregunta, lògicament, és: per què succeeix això en l’era de la xarxa? ¿No hau-ríem de funcionar d’una altra manera quan disposem –segons tothom admet– d’unaeina de comunicació tan fenomenal? ¿N’hi ha prou que tinguem correu electrònic ipàgines web a dojo perquè puguem considerar-nos usuaris, diguem-ne, madurs, de lacomunicació digital o, per dir-ho d’una altra manera, ciutadans de la societat delconeixement? Estem aprofitant el que aquesta tecnologia ens permet o ens estemquedant a les portes de les oportunitats que amb tanta lleugeresa beneïm?

El cert és que proclamar la importància de les noves tecnologies o de les tecnolo-gies de la informació, de tant repetir-ho als quatre vents, s’ha convertit en un lloccomú generalment buit de concepte. Poques activitats queden ja exemptes d’aquestaespècie de benedicció màgica que atorguen tecnologies que, d’entrada, estan tan maldefinides que no resisteixen ja no diguem una anàlisi escrupolosa, sinó ni tan sols unade superficial. De tecnologies, en surten del laboratori gairebé cada dia, per tant sónnoves, però no són, per descomptat, les tecnologies a les quals es refereix el lloccomú. Les tecnologies de la informació, d’altra banda, conformen un torrent enormeen el qual caben des d’impremtes, faxos i mitjans de comunicació, fins a mecanismesde registre i reproducció de textos, àudio i imatge. Però, és a aquests dispositius a quèens referim quan apel·lem a les «noves tecnologies» o a les «tecnologies de la infor-mació»? Per descomptat que no.

El que, d’una manera o d’una altra, tenim en la ment és aquesta cosa inaprehensi-ble i misteriosa denominada la xarxa. O Internet. És a dir, un espai virtual sense pre-cedents, creat –i recreat– per desenes de milions d’ordinadors interconnectats. Unanaturalesa artificial constituïda per biòtops d’informació –o infòtops– i regida peruna sèrie de característiques que determinen les propietats, funcions i activitats quees poden desenvolupar en aquest espai. I aquí és on comencen els problemes.

En primer lloc, la peculiar arquitectura de la xarxa permet no només la bidirec-cionalitat de les comunicacions, sinó també que, tant en l’origen –la generació demissatges– com en la recepció, es vagi difuminant la diferència tradicional entreautor i audiència. En qüestions de mil·lisegons, la mateixa persona és ambdues coses,autor i/o audiència, segons l’activitat que exerceixi i les circumstàncies peculiarsd’on i com l’exerceixi. En segon lloc, l’espai virtual és d’una plasticitat semblant alde la imaginació: sense que perdi cap de les seves propietats, se’l pot confinar, tras-lladar, organitzar, modular, obrir o tancar en ambdues direccions o en totes les com-binacions possibles. I en tercer lloc, no hi ha manera de ser a Internet sense interve-nir, sense participar (només l’accés ja genera un senyal amb potencialitat modificantdins de la xarxa).

Marc introductori

N’hi ha prou quetinguem correu

electrònic i pàginesweb a dojo perquè

puguem considerar-nos ciutadans de la

societat delconeixement?

Tenim un concepte erroni i misteriós del que és Internet.

Font

:pe

rson

al.te

lefo

nica

.terr

a.es

10

15Gener 2007

Però el més important des d’aquest punt de vista és que, a diferència del que passaen el món real, tota activitat a la xarxa genera un registre, un rastre, un arxiu. Pot serun arxiu rudimentari (un correu electrònic, una mera pàgina web sense més preten-sions) o arxius complexos, amb diferents graus d’interconnexió, modificació, trans-missió o integració amb altres arxius individuals o amb galàxies d’arxius.

Davant d’aquest quadre, resulta misteriós trobar-nos amb situacions tan familiarsquotidianament com les que ens descriu l’amic Jesús. Què és el que ens estem per-dent? Què és el que encara no acceptem de «l’aplicació o l’ús de les noves tecnolo-gies»? Bé, jo destacaria tres elements molt senzills des del punt de vista expositiu,però que, en conjunt, contribueixen a crear aquests estats gasosos i potencialmentinquietants que solem denominar canvi cultural o gestió del canvi cultural. Al mateixtemps, aquests elements no poden ser governats intuïtivament o a partir dels nostresconeixements previs, ens exigeixen endinsar-nos en un insòlit camp d’aprenentatge,de síntesi de nous coneixements i experiències, la qual cosa obre un ventall de deci-sions empresarials, institucionals, socials i, per abreujar, personals, perquè aconse-guim aprofitar les tecnologies de la informació i la xarxa no es quedi en un merhomenatge a la graderia, a la qual tant agrada escoltar compromisos incondicionalsamb el futur.

En primer lloc, l’arquitectura d’Internet ens ha convertit en uns xarlatans inconti-nents, avui tots parlem o podem parlar-nos. Per tant, hem d’aprendre a organitzar lesconverses, una cosa de la qual sabem bastant en el món real, des del cercle familiarfins al professional, passant per molts d’altres. Però, a la xarxa, no es clar que hihàgim dedicat el temps necessari o la reflexió adequada, sobretot quan ens estemreferint a un espai en què l’únic que podem fer és parlar, és a dir, comunicar-nos. Ensegon lloc, i per la mateixa naturalesa de l’espai virtual, tots parlem al mateix tempsi al mateix lloc (fins i tot encara que no estiguem connectats). Per tant, cal aprendrea organitzar el contingut de les converses perquè recuperin les jerarquies que elscorresponen segons els fins que es persegueixin. Finalment, tot el que es parla gene-ra un registre, un arxiu. Per tant, cal aprendre a organitzar la informació, traduir-la aarxius operatius, oberts, transparents, modificables i transmissibles per als que elshan d’usar.

És evident que el nostre sotsdirector del PNUD no entenia les tecnologies de lainformació d’aquesta manera. Per tant, no estava en condicions de convertir els seuspropis plantejaments en polítiques viables, ni de satisfer les demandes de les orga-nitzacions que hi van acudir a cercar solucions a través d’un procés que els permetéssaber on hi havia coneixements i experiències útils per a ells, com compartir-los icom convertir-los en activitats i projectes tangibles. En poques paraules, com con-versar, com organitzar les converses i com organitzar la memòria generada per aques-tes converses, tant per a ells com per a qualsevol que necessités aquesta informacióencara que no hagués acudit a la reunió de Mérida.

El que el nostre sotsdirector del PNUD no entenia és que l’era de l’oferta de lainformació (jo sóc el que la posseeixo i sóc, per tant, el que l’organitza i l’adminis-tra: si vols saber el que faig, visita el meu web) ha quedat sepultada per un universmolt més complex, ric i efectiu (o eficaç, com es prefereixi), on la demanda i l’ofer-ta d’informació, coneixements i experiències es desenvolupen en una amalgama derelacions i interaccions que són, a la fi, les que determinen l’èxit o la viabilitat de lesactivitats que emprenem. No tenir en compte aquest canvi, en totes les seves dimen-sions, no assumir-lo amb totes les conseqüències que comporta, significa aplicar a lestecnologies de la informació aquell refrany, però parafrasejat, que diu «Ajuda’t, peròel cel no t’ajudarà». I el món està sent modelat cada vegada en major grau pel cel dela xarxa.

SAM

Hem d’aprendre aorganitzar les

converses

11

Una fita modernitzadora per a tots els àmbitsmunicipals

Des de l’Ajuntament de Barcelona es pretén que els ciutadans, les empreses i elsprofessionals es puguin relacionar amb l’Administració municipal amb total normali-tat, validesa i seguretat jurídica a través dels mitjans electrònics, especialment d’Inter-net, per obtenir informació, fer consultes, presentar reclamacions, obtenir certificats, fertràmits i procediments i qualsevol altre dret que els reconeix el dret administratiu.

Per què una Ordenança reguladora de l’Administració electrònica?Perquè és un compromís d’innovació per donar resposta als canvis que provoca

l’arribada de les tecnologies de la informació i la comunicació a la vida de les per-sones i de les administracions. Així, en la seva exposició de motius diu:

«L’Ajuntament de Barcelona reconeix els canvis profunds que està produint laincorporació de les tecnologies de la informació i les comunicacions (TIC) en la vidaquotidiana de les persones, en el seu entorn social i laboral, en l’activitat de lesempreses i institucions i en les relacions humanes i econòmiques. Està emergint unnou entorn que es diu, amb raó, “la societat de la informació i el coneixement”, jaque aquests béns intangibles són ara la matèria primera i el principal actiu per a lacreació de riquesa i el desenvolupament dels pobles.»

Perquè els poders públics han d’acompanyar i promoure el desenvolupament de lasocietat de la informació i el coneixement, garantint els drets ciutadans i la cohesiósocial:

«Les administracions públiques han d’actuar com a agents dinamitzadors de la uti-lització de les tecnologies entre els ciutadans i dins l’Administració mateix, aprofi-tant tot el potencial que tenen per millorar el servei al ciutadà i per transformar la ges-tió. Aquest enfocament complex i multidimensional es recull en nombrosesdeclaracions internacionals, com ara la Carta Europea dels Drets dels Ciutadans enla Societat de la Informació i del Coneixement, promoguda per l’Ajuntament de Bar-celona en el si d’Eurocities i que va ser objecte d’una declaració institucional del ple-nari municipal de 18 de març de 2005.»

L’Ajuntament de Barcelona ha estat una administració avançada tant en la pro-moció de la societat de la informació i el coneixement com en la utilització intensi-

Marcjurídic

La nova Ordenançareguladora del’Administracióelectrònica del’Ajuntament de BarcelonaConxita Riasol AltisentDirectora d’Organització de Sistemes de l’Ajuntament de Barcelonacriasol@mail.bcn.es

Les administracionspúbliques hand’actuar com a

agents dinamitzadorsde la utilització de

les tecnologies entreels ciutadans i dins

l’Administraciómateix

12

15Gener 2007

va de les TIC i, particularment, d’Internet, com a instrument per a l’atenció i les rela-cions amb el ciutadà, la millora dels serveis municipals, la gestió interna i la partici-pació en el govern de la ciutat. És en aquest sentit últim, en la línia de les propostesde la Comissió Europea i de l’OCDE, que es fa servir el concepte de administracióelectrònica, entesa com l’aplicació de les TIC i els instruments de canvi organitzatiuper millorar els serveis públics i els processos democràtics.

El seu contingut

L’Ordenança és un instrument normatiu per donar un nou pas en l’adequació delssistemes d’informació i de la mateixa organització de l’Ajuntament de Barcelona,que serà la primera administració a regular amb aquesta amplitud la utilització delsmitjans electrònics en la relació entre els ciutadans i les administracions públiques.Mai fins ara no s’havien reconegut de manera extensa i precisa quins són els dretsdels ciutadans en aquest àmbit i, per tant, quines són les obligacions de l’administra-ció. Ni, fora de les declaracions d’intencions, quins són els processos i l’organitzacióespecífica per fer-los efectius i per incorporar procediments i tràmits a la tramitacióper mitjans electrònics.

La norma també conté un seguit de principis i previsions de caràcter general perpreveure situacions de futur i per informar de totes les actuacions de l’Ajuntament enaquesta matèria; per exemple, ja preveu la utilització del DNI electrònic o el desen-volupament de convenis d’interoperabilitat amb altres administracions, com ara elConsorci de l’Administració Oberta de Catalunya i l’Administració de l’Estat.

Estructura i continguts de l’Ordenança Exposició de motiusCap. 1. Disposicions generals, àmbit d’aplicacióCap. 2. Drets i deures dels ciutadansCap. 3. Principis generals d’actuacióCap. 4. Identificació i acreditació de la voluntatCap. 5. Difusió de la informació administrativaCap. 6. Procediment administratiu electrònicCap. 7. Registre, arxius i accés als documentsCap. 8. Incorporació de procediments i tràmits a la tramitació electrònicaDisposicions transitòriesDisposicions finals

Les pretensions

• Explorar nous camins en l’ordenament juridicoadministratiu:«L’Ordenança explora camins que són bastant nous en l’ordenament juridico-

administratiu. La Unió Europea ha establert recentment directrius generals, i l’or-

SAM

Mai fins ara nos’havien reconegut de

manera extensa iprecisa quins són elsdrets dels ciutadansen aquest àmbit i,

per tant, quines sónles obligacions de

l’administració

www.bcn.cat/orae

13

denament espanyol ha anat adaptant alguns dels seus preceptes a la realitat de lesnoves tecnologies, però encara no es disposa d’un cos normatiu ni doctrinal dereferència que es pugui incorporar o adaptar linealment a l’àmbit local.»

• Aprofitar el potencial de millora d’usabilitat i d’eficiència que ofereix Internet.De fet, els riscos d’un intent com aquest vénen de dues direccions que l’Orde-nança municipal intenta evitar. D’una banda, la transposició a l’entorn d’Inter-net de les estructures, els processos i els procediments que són aplicables al mónde l’administració convencional, sense reconèixer les característiques pròpies idiferents d’aquest canal i sense aprofitar el seu potencial de millora d’usabilitati d’eficiència. I de l’altra, pretendre que l’actuació pública a Internet es pot des-envolupar com ho fan els agents privats i d’esquena a l’ordenament juridicoad-ministratiu, que estableix necessàriament garanties i condicions especials.

• Desenvolupar el model d’Administració electrònica de Barcelona, avançant enl’orientació de servei al ciutadà, en particular a l’usuari habitual d’Internet i delscanals telemàtics en general; l’agilitat i la descentralització en la gestió delmitjà; la integració amb les bases de dades i les aplicacions corporatives; laplena utilització del potencial de la tecnologia, i, molt especialment, l’ambicióde tenir un índex molt elevat d’acceptació i d’utilització per part dels ciutadansi les empreses.

• Facilitar el desenvolupament i l’execució ambiciosa, però realista i equilibrada,de l’Administració electrònica en el nostre context, és a dir, s’ha d’adequar a larealitat de la societat, de l’organització municipal i de la disponibilitat i madu-resa de les tecnologies.

El seu fonament jurídic

L’ús de les TIC en l’administració pot contribuir al compliment dels principis queinformen l’ordenament juridicoadministratiu. Les TIC poden disminuir les limita-

Marc jurídic

14

15Gener 2007

cions físiques i organitzatives, i poden facilitar el compliment dels principis admi-nistratius:

«Aquests principis de l’ordenament juridicoadministratiu han estat habitualmentdifícils de traslladar al món normatiu més enllà de l’esfera jurídicament aplicable ivinculant, certament abstracta, dels principis generals. Factors moltes vegades deri-vats de l’aplicació concreta de les normes en la realitat física i organitzativa de lesadministracions han obligat a matisar l’abast d’aquest bloc de principis molt pro-gressistes. Però la introducció de les TIC pot tenir com a virtualitat la disminució deles limitacions físiques i organitzatives i, per tant, pot contribuir a la consecució delsprincipis esmentats anteriorment.»

L’Ordenança impulsa les TIC i regula el procediment administratiu electrònic,d’acord amb el que determinen la Constitució i la Llei 30/1992:

«Des d’un punt de vista general, el fonament jurídic concret de les seves disposi-cions cal trobar-lo, d’una banda, directament en el mandat que imposa a les admi-nistracions l’article 103.1 de la Constitució, que vincula la legitimitat en l’exercici deles potestats administratives als principis de servei objectiu de l’interès general, i, del’altra, en els principis definits en l’article 3 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre,de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiucomú i, en l’àmbit local, en l’article 6 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora deles bases del règim local, d’eficiència, servei als ciutadans, eficàcia, coordinació,transparència i participació.»

Addicionalment, aquesta Ordenança és informada, en la part que regula la relacióde l’Administració de l’Ajuntament de Barcelona amb altres administracions, pelprincipi consagrat en l’article 4 de la Llei 30/1992, abans esmentada, com a principide lleialtat institucional:

«L’Ordenança impulsa i regula l’ús de les TIC sota tres previsions normativesque es poden considerar l’indubtable fonament conceptual i jurídic de la norma.D’una banda, la previsió de l’article 45 de la Llei 30/1992, esmentada, que conté unclar mandat per a l’impuls de la utilització de les TIC –en la terminologia de lanorma, de las técnicas y medios electrónicos, informáticos y telemáticos– en el des-envolupament de l’activitat de les administracions públiques i en l’exercici de llurscompetències.»

També regula l’ús de les TIC i la participació ciutadana d’acord amb la CartaMunicipal de Barcelona i la Llei de bases de règim local:

SAM

L’Ordenançaimpulsa les TIC i

regula el procedimentadministratiu

electrònic, d’acordamb el que

determinen laConstitució i la Llei

30/1992

15

«I de l’altra, i d’un especial relleu en el nostre context, les previsions que podrí-em considerar visionàries de la Carta Municipal de Barcelona, aprovada mitjançantla Llei 22/1998, de 30 de desembre, que no només defineix, en l’article 39, les for-mes d’informació administrativa en tant que són garantia de màxima participació ciu-tadana, incloent-hi la possibilitat de consulta de les bases de dades, fitxers i registresper via telefònica i telemàtica, sinó que, en l’article 41, configura com un veritabledeure de l’Administració municipal la prestació del servei d’accés a la informaciómunicipal i ciutadana per sistemes telemàtics.

L’article 70 bis de la Llei de bases de règim local, introduït per la Llei 57/2003, demesures per a la modernització del govern local, que estableix que les entitats localsestaran obligades a «impulsar la utilització interactiva de les tecnologies de la infor-mació i la comunicació per a facilitar la participació i la comunicació amb els veïns,per a la presentació de documents i per a la realització de tràmits administratius,enquestes i, en el seu cas, consultes ciutadanes».

Des d’un punt de vista formal, aquesta norma s’adopta sobre la base de la potes-tat d’autoorganització prevista per a les entitats locals en els articles 4 de la Llei regu-ladora de les bases del règim local, i 8 del Text refós de la Llei municipal i de règimlocal de Catalunya, aprovat per Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, amb els reque-riments formals, atesa la seva funcionalitat, que recull l’article 26 de la Carta Muni-cipal de Barcelona.»

L’Ordenança garanteix la seguretat i protecció de dades personals d’acord amb elque estableix la Llei 15/1999:

«Finalment, i en l’àmbit específic de les aplicacions de les TIC a les relacions jurí-diques, l’Ordenança es fonamenta en les lleis estatals que les regulen, en especial laLlei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter perso-nal i de la seva normativa de desenvolupament.»

Els elements més importants de l’Ordenança

Drets dels ciutadansLa peça més important de l’Ordenança és el decàleg de drets dels ciutadans. Es

reconeix el dret a exercir per mitjans electrònics qualsevol facultat que els reconeix

Marc jurídic

16

15Gener 2007

l’ordenament administratiu, tant per adreçar-se a l’Administració com per exigir quel’Administració se’ls adreci; el dret a accedir a tota mena d’informació administrati-va, expedients i arxius; el dret a no haver de presentar documents que ja tingui l’A-juntament o qualsevol altra administració, o el dret a conèixer l’estat del seu expe-dient; el dret a participar, i els drets, molt importants, de confidencialitat, proteccióde dades i seguretat.

També queda garantit el dret de les persones amb disminucions a poder utilitzarl’administració electrònica (drets d’accessibilitat) o el dret de les persones que no elssigui fàcil l’accés a rebre suport i formació. I es garanteix l’exercici d’aquests dretsamb independència de les eines tecnològiques emprades, en la línia de promoció dela utilització d’estàndards i del programari de codi obert que manté l’Ajuntament deBarcelona.

Drets dels ciutadans en l’Administració electrònica:I. Adreçar-se per mitjans electrònics.

II. Exigir que l’Administració se’ls adreci per aquests mitjans.III. No presentar documents que ja té l’Ajuntament o altres administracions.IV. Gaudir de continguts electrònics de qualitat.V. Accedir a la informació administrativa.

VI. Participar en les decisions i en la millora de la gestió municipal.VII. Accedir i utilitzar l’Administració electrònica tot i les disminucions.

VIII. Disposar de formació i suport.IX. Accedir i utilitzar l’Administració electrònica amb independència de les

eines tecnològiques emprades.X. Confidencialitat i protecció de les dades.

XI. Privadesa i seguretat de les comunicacions.

Sistemes d’identificacióEn aquells casos en què sigui necessària la identificació i acreditació de la volun-

tat del ciutadà per fer un tràmit o una gestió, es preveu amb caràcter general la utilit-zació de la signatura electrònica reconeguda o del DNI electrònic, però es preveu quepuguin fer-se servir sistemes de signatura més fàcils d’obtenir o més lleugers per aalguns procediments de menor transcendència jurídica, mentre aquestes tecnologiesno estiguin més esteses entre la població.

En el cas de la identificació de funcionaris i òrgans de l’administració, la identifi-cació serà a través de signatura electrònica reconeguda.

L’Ordenança estableix els requisits generals d’identificació segons els tipus d’in-formació i de tràmits, que s’hauran de desenvolupar posteriorment en l’aplicació decada tràmit i procediment específics.

Informació públicaTota la informació administrativa, la normativa i els edictes s’hauran de publicar

a través de mitjans electrònics. Es preveu la creació d’un tauler electrònic d’edictesque substituirà el tauler d’edictes en paper.

Difusió obligatòria de la informació administrativa:• Ordenances, reglaments, bans, decrets normatius. • Pressupostos i resultats de la gestió municipal.• Acords i convenis amb altres administracions públiques.• Plans urbanístics.• Concessió de subvencions.• Procediments de contractació administrativa.• Oferta pública d’ocupació.• Anuncis d’informació pública.

Procediment administratiu electrònicS’estableix amb caràcter general la validesa de qualsevol mena d’acte, document

administratiu o certificat realitzat a través de mitjans electrònics, com ara el sistema decompulsa i transmissió de dades, entre suports manuals i suports electrònics. I la possi-bilitat per al ciutadà o per a l’Administració de canviar de canal, sense discriminacions.

SAM

Es preveu ambcaràcter general la

utilització de lasignatura electrònicareconeguda o del DNI

electrònic

La peça mésimportant de

l’Ordenança és eldecàleg de drets dels

ciutadans

17

L’Ordenança també regula el procediment general d’iniciació, tramitació, acaba-ment i notificació dels expedients.

Es crea el registre telemàtic i el sistema d’arxiu electrònic de documents.Finalment, l’Ordenança estableix el procés a través del qual s’incorporaran els trà-

mits i procediments a la tramitació per via electrònica (aspecte que també és innova-dor), mitjançant un projecte d’incorporació i d’un decret d’alcaldia. Es crea el Catà-leg de tràmits i procediments electrònics, que es publicarà i s’anirà actualitzant en elweb municipal.

Tots els procediments de nova creació hauran de preveure la seva realització permitjans electrònics.

Actualment, ja es poden realitzar en el web municipal quasi vuitanta tràmits, peròmolts no es poden completar íntegrament i l’usuari necessita imprimir el formulari ianar a una oficina a presentar la documentació.

Alguns tràmits que es poden fer actualment:• Còpia de plànols topogràfics, urbanístics i parcel·laris (PIC).• Domiciliació bancària de rebuts.• Volants de residència i convivència.• Consulta de documentació i objectes perduts. • Consulta de l’estat d’expedients de llicències d’obres o activitats. • Pagament d’impostos i multes amb targeta de crèdit.• Autoliquidació de la plusvàlua per transmissió d’immobles.• Assabentats d’obres.• Consultes, incidències, reclamacions i suggeriments.

L’objectiu del Govern municipal és que al final del mandat es pugui completaríntegrament per Internet el 80% de la tramitació municipal i, en tot cas, tots elstràmits principals de major utilització.

Marc jurídic

L’Ordenançaestableix el procés a

través del quals’incorporaran els

tràmits iprocediments a latramitació per via

electrònica

L’objectiu delGovern municipal és

que al final delmandat es pugui

completaríntegrament per

Internet el 80% de latramitació municipal

18

15Gener 2007

Alguns tràmits que es podran finalitzar per Internet en aquest mandat:• Certificat de pagament de tributs municipals.• Certificat negatiu del deute.• Baixes i modificacions en el cens d’animals de companyia.• Sol·licitud del certificat d’empadronament signat pel secretari.• Presentació d’al·legacions o recursos contra multes de trànsit. • Autoliquidació d’impost de vehicles.• Croquis d’instal·lacions de semàfors o de senyals de trànsit.• Comunicats d’obres menors i activitats.

Tràmits que es podran fer en un futur:• Sol·licitar llicències d’obres.• Sol·licitar llicències d’activitats.• Sol·licitar subvencions i ajudes.• Presentar-se als procediments de contractació administrativa.• Presentar-se als procediments de selecció de personal.• Presentar al·legacions en els processos d’informació pública.• Formular propostes o suggeriments en processos de participació.• Presentar factures les empreses proveïdores.• Presentar recursos.

ImplantacióInicialment, la mateixa Ordenança inclou en els seus annexos una llista de tràmits

i procediments que s’incorporen immediatament al Catàleg de tràmits i procedimentselectrònics, els quals ja es poden realitzar actualment a través del web o a través d’ex-tranets, que, per tant, es normalitzen amb totes les garanties.

Actualment estan disponibles en el web municipal, en diferent grau de tramitació,uns vuitanta tràmits, i se’n poden finalitzar íntegrament disset, que són els que afec-ten més ciutadans i que equivalen al 25% del volum de tramitació municipal.

SAM

19

La relació amb el medi ambient

Finalment, la nova Ordenança té implicacions en el camp ambiental perquè pro-mou i potencia tot tipus de tràmits electrònics, en contraposició a tràmits en paper.Un estudi que es va realitzar fa uns anys respecte a l’estalvi de paper que represen-tava la contractació electrònica donava unes xifres d’estalvi de 130 arbres o 8,5 tonesde fusta per any, i tan sols en els expedients de contractació de l’Ajuntament de Bar-celona.

De manera similar, l’estalvi en desplaçaments dels ciutadans i dels funcionarispresentant i «movent» els diversos documents d’un expedient donaria unes xifresimportants, que caldria transformar en estalvi energètic (petroli, kW, etc.), estalvi encontaminació (CO, CO2) i soroll. Així doncs, la nova Ordenança, alhora que poten-cia els mitjans electrònics de tramitació, estalvia paper (fusta), energia, contaminacióatmosfèrica i acústica i temps dels desplaçaments.

L’Ordenança incorpora en els annexos tràmits i gestions municipals disponibles através del portal de l’Ajuntament de Barcelona (www.bcn.cat). Alguns d’aquests trà-mits fan referència al camp ambiental, com, per exemple, cens d’animals de com-panyia, actuacions en coloms i cotorres, recollida de mobles, excés de soroll, inspec-ció d’instal·lacions combustibles i residus urbans per a grans productors.

Marc jurídic

La nova Ordenança,alhora que potencia

els mitjanselectrònics

de tramitació,estalvia paper

(fusta), energia,contaminació

atmosfèrica i acústicai temps dels

desplaçaments

21

Certament, un dels trets distintius de la Unitat Muni-cipal d’Anàlisi Territorial (UMAT) és el suport tecnolò-gic per a la concreció dels seus objectius. El componenttecnològic en els processos de gestió de la informacióterritorial ha permès i permet una productivitat òptima iassolir una capacitat analítica difícilment assumible d’al-tra manera. La UMAT no seria possible sense el compo-nent tecnològic, si més no amb les funcions actuals.

Amb tot i això, el fet essencial que ha marcat l’evolu-ció dels més de deu anys d’existència de la UMAT haestat la capacitat organitzativa i el disseny sistèmic de lagestió de la informació territorial. Entendre què fa laUMAT demana una revisió prèvia de què és la informa-ció territorial, en aquest cas, en el marc de l’Administra-ció local o l’Ajuntament.

D’acord amb el criteri de la Unitat, el componentterritorial es compon de dos vectors bàsics: el territoricom a escenari de dinàmiques diverses (continent) i lesvariables territorialitzables (o georeferenciables), és adir, aquella informació que d’alguna manera pot ser ubi-cada al territori (contingut).

Aquests dos eixos bàsics en la concepció de la Unitates concreten en el vessant organitzatiu o funcional enquatre seccions que es diferencien segons la seva relacióamb el continent o contingut:

– Servei de producció > continent– Servei de gestió > contingut– Servei d’anàlisi > continent i contingut– Servei de difusió > continent i contingut

El servei de producció

És l’àmbit de captació i tractament de la informacióterritorial de base i inclou les tasques de manteniment iampliació de la xarxa geodèsica local, l’elaboració iactualització de les bases topogràfiques 1:500 (àmbiturbà) i 1:2.000 (àmbit municipal), la creació de les ortoi-matges i el manteniment del model digital d’elevacions.

L’opció de disposar dels recursos tecnològics neces-saris per garantir la captació d’informació de base i la

creació de la cartografia de referència del municipi tin-gué lloc després d’un període inicial de consolidació dela UMAT (quatre anys) i després d’avaluar, amb la feinadiària, quines eren les condicions òptimes, que tambébàsiques, que havia de tenir la informació de base. Sensdubte, un tret essencial és el rigor, entès com a precisió iexactitud de la representació cartogràfica. Ambduesescales de treball (1:500 per a la ciutat i 1:2.000 per almunicipi) permeten i requereixen una representació acu-rada dels objectes cartogràfics, i el control de la precisiód’aquesta representació passava, necessàriament, perdisposar de les eines de treball que permetessin aquesttractament. D’aquesta manera, des de 1999, la UMATincorpora les tasques de restitució digital de les basescartogràfiques i, òbviament, el manteniment i l’amplia-ció progressiva de la xarxa geodèsica de suport.

Com a font d’informació complementària, i derivadade les tasques de restitució, es generen, anualment, lesortoimatges de la ciutat o del conjunt del municipi.

A més del rigor de la informació, el fet més rellevanti que s’adiu amb la concepció sistèmica del tractamentde la informació és la possibilitat del manteniment per-manent d’aquesta informació.

En un entorn canviant com són les ciutats i en el marcde la gestió d’aquests espais, la possibilitat i necessitatde disposar d’informació actualitzada és indiscutible. Elmanteniment de la informació és inherent al sistema, demanera que, en general, allò que no s’integra en proces-sos de manteniment o relació amb el sistema deixa deformar-ne part. Dit d’una altra manera, l’essencial en elsistema (d’informació territorial) és el disseny d’una

Mónmunicipal

La Unitat Municipald’Anàlisi Territorial(UMAT) de GironaJordi XirgoCap de la UMATjxirgo@ajgirona.org

Un tret essencial és elrigor, entès com a precisió iexactitud de la representació

cartogràfica

22

xarxa (complexa) de relacions que possibilitin el mante-niment del sistema, fent front al problema del temps.Aquesta idea, especialment important en el cas de la ges-tió, fou decisiva en l’aposta cap a l’autonomia en obten-ció de cartografia.

Avui, el conjunt d’informació del sistema d’informa-ció territorial permet un manteniment sistemàtic de lainformació bàsica que va des de l’actualització diàriad’adreces o edificis fins als tres mesos en el cas d’obrapública en espai viari.

El servei de gestió

La gestió de la informació territorial té dos vessantsdiferenciats, segons el tipus de dades i de l’origen i lafinalitat d’aquestes dades: l’àmbit de gestió de la UMATi la resta de dades amb component territorial.

L’àmbit de gestió de la UMAT abraça el mantenimentdel sistema de codificació (geocodificació) de l’Ajunta-ment, que denominen base de referència territorial(BTR). L’estructura de codificació del territori inclou elmanteniment, tant cartogràfic com alfanumèric, des dellímit municipal fins als locals, amb inclusió del conjuntd’àmbits o espais intermedis com són edificis, façanes,trams de carrers, illes, barris, etc. Aquesta base identifi-ca tant gràficament com en codi tots aquells elementsque tenen caràcter de contenidor i que, per tant, perme-ten la descripció del territori. És en aquest sentit queconsiderem la base de referència territorial la base ròtu-la del conjunt del sistema a partir de la qual és possiblela coordinació del conjunt d’informació corporativa.

A partir d’aquesta base, la resta de tasques vinculadesa la gestió d’informació té com a finalitat la certesa en lalocalització de les dades diverses de què disposen lesdiverses àrees de l’Ajuntament. L’automatització en elsprocessos d’entrada d’informació, des de les diverses

àrees i a través de formularis centralitzats, ha permès quel’adscripció territorial d’una determinada informació(activitats, empadronaments, obres…) passi necessària-ment per la tria dels elements territorials de referènciaque conté la BRT. El més habitual és l’assignació a unlocal, edifici o carrer. La possibilitat i necessitat de la triad’una referència vàlida que contingui la BRT és el quegaranteix la coordinació posterior de la informació temà-tica o d’àrees i el que dóna una visió «vertical» del con-junt d’informació, sobre la base de la localització en unlloc determinat. En definitiva, l’únic valor comú entre elconjunt d’informació corporativa és la ubicació territo-rial, i la BRT és la base que garanteix la coherència enl’entramat de codificació territorial.

En aquest apartat de gestió es treballa conjuntamentamb les àrees per a la correcta descripció cartogràfica iposterior codificació dels criteris de delimitació delmunicipi que adopta cadascú segons les seves necessi-tats. Així, la UMAT centralitza les tasques de delimita-ció del conjunt de l’àmbit municipal segons els diferentscriteris: urbanístics, socials, mediambientals, demogrà-fics, etc.

Garantir la coherència i certesa en l’adscripció de lesdades de gestió temàtica possibilita la coordinació de lainformació (cal insistir que inclou tant el vessant carto-gràfic com l’alfanumèric o de codis).

El manteniment de la informació va vinculat a la sevacoordinació, i això permet la posterior depuració ambcriteris de comptabilitat d’usos o encaix de processosadministratius. Des de la Unitat s’està en condicions deremetre a les corresponents àrees les incoherènciesdetectades en un indret concret.

En la gestió es manifesta el caràcter relacional del sis-tema de manera més evident i substancial. La informacióque és susceptible de ser integrada al sistema és aquellaque té una referència clara al territori (reconeguda per laBRT) i que, alhora, té un manteniment garantit. El dis-seny dels canals de manteniment, amb els corresponentsprotocols, és tan important com el mateix fet d’obtenir lesdades: sense capacitat de relació, les dades deixen detenir sentit.

Sens dubte, una part important del temps de gestió dedades corporatives pel sistema d’informació territorial(SIT) s’esmerça en la creació o modificació de les basescartogràfiques, especialment en el cas de la base d’edificis.

15Gener 2007

SAM

Ortoimatge vol 1999 Restitució 1999 Ortoimatge vol 2004 Actualització 2004

Accés sud - Girona 1999 Accés sud - Girona 2004

L’àmbit de gestió de laUMAT abraça el manteniment

del sistema de codificació de l’Ajuntament, quedenominen ‘base de

referència territorial’ (BTR)

Una part important deltemps de gestió de dadescorporatives pel sistema

d’informació territorial (SIT)s’esmerça en la creació omodificació de les bases

cartogràfiques, especialmenten el cas de la base d’edificis

23

El servei d’anàlisi

El tret bàsic de la capacitat analítica del sistema és latransversalitat en el tractament de la informació. Fruit deles tasques de gestió i producció d’informació territo-rials, el sistema disposa de les dades necessàries per res-pondre preguntes complexes i que d’altra manera seriende difícil accés, si no inabastables.

El tipus de demanda en l’àmbit analític, tant induït compropi de la UMAT, és molt divers. Una part important delstreballs són els que tenen caràcter periòdic i que analitzenamb detall aspectes inherents a la gestió municipal: evolu-ció de variables demogràfiques, activitat econòmica, dinà-mica de l’edificació, mobilitat, etc. Aquestes anàlisis, ambcaràcter d’informe periòdic, aporten informació de temesconcrets, vinculats a la gestió d’unes dades concretes ique, sovint, són un referent per al conjunt de les àreesmunicipals per al seu treball o previsió anual.

Un segon grup de treballs analítics tenen caràctermultivariable i el seu valor radica en la capacitat d’en-trellaçar valors diversos sobre un mateix espai físic (enbona part a la recerca d’efectes causa-conseqüència) o béen la seva capacitat de simulació o prospectiva en l’evo-lució dels fets.

L’ús de noves tecnologies i especialment els sistemesd’informació geogràfica (SIG) permeten a la Unitat dura terme les tasques d’anàlisi que li són pròpies. És enaquest àmbit on els SIG suposen un valor afegit indubta-ble. El tractament massiu de variables territorialitzades ila seva relació no seria possible fora dels SIG. Certa-ment, és aquí on la innovació tecnològica assoleix els

resultats més espectaculars i òptims en l’aprofitament derecursos i dades, la qual cosa fa possible autèntics mala-bars cartogràfics. De fet, aquest és un dels problemesencoberts no sempre manifestos del SIG: la necessitat deseparar el gra de la palla.

El servei de difusió

La comunicació, entesa com a capacitat de relacióamb l’entorn, s’ha apuntat com un component fonamen-tal del sistema. Si bé en serveis anteriors aquest concep-te s’entenia com la necessitat de la interrelació entrevariables que comparteixen un mateix espai, el sistemad’informació territorial ha de ser capaç de distribuir allòque produeix a la resta d’àrees i, en general, al conjuntde ciutadans o persones que cerquen informació sobreaquest territori.

La difusió dels productes del sistema és, sobretot, laforma de la cartografia, vinculada amb el suport de dis-tribució.

El primer pas cap a la distribució d’informació és l’e-dició del format final de sortida, amb la consideració delsuport (paper o digital). Les tecnologies de l’edició per-meten un ampli ventall d’opcions de tractament de lainformació, i en els SIG han reforçat i aprofitat els avan-tatges dels avenços en edició per millorar notablementles opcions de sortida. Amb tot i això, el que sens dubtesón avantatges en edició (més formats de sortida, millorqualitat en la definició dels elements gràfics, major con-trol sobre els instruments d’impressió…) suposa un graumés de complexitat, sempre amb un cost temporal afegit.La impressió de productes finals (independentment delformat) és una necessitat que cal plantejar com a àmbitpropi, amb una dinàmica que s’escapa del que és estric-tament la producció de dades.

Si les opcions tecnològiques en la distribució de car-tografia han evolucionat enormement els darrers anys aremolc de l’avanç de la tecnologia d’edició, hi ha un fet

Món municipal

Figura 2. Base de referència territorial - Locals.

El tractament massiu devariables territorialitzades i

la seva relació no seriapossible fora dels SIG

Figura 3. Base de referència territorial - Locals.

24

essencial que ha canviat el concepte de difusió de carto-grafia: l’aparició dels servidors de cartografia a travésd’Internet.

La UMAT ha fet una aposta clara per aquest mitjà(Internet-intranet) per a la difusió d’informació cartogrà-fica. Així, l’element primordial de difusió és el portal(web) de la UMAT, mitjà que posa el servei a l’abast detothom.

A més dels mitjans que, en contraposició, podem con-siderar clàssics, com són els productes en suport paper odigital (raster, CAD o SIG), el web de la UMAT dónaaccés al servidor de cartografia municipal, un instrumentde distribució de cartografia, tant bàsica com temàtica oanalítica, de caràcter universal o restringit a usuarisinterns, segons el contingut de la informació. Més enllàde la facilitat i la universalitat d’aquest accés (simple-ment cal una connexió a Internet), cal posar en relleu dosaspectes que, al nostre entendre, han suposat un canviimportant en el concepte de difusió d’informació: lacapacitat d’interoperabilitat (l’usuari pot variar l’escala,el contingut del plànol i interrogar els objectes cartogrà-fics) i la immediatesa i el grau d’actualització de la infor-mació que s’ofereix (el servidor de cartografia és un ele-ment més del conjunt del sistema i, per tant, elmanteniment del conjunt del sistema hi garanteix l’accésa través del servidor de cartografia).

Persones… i recursos tecnològics

La UMAT la formen, avui, deu persones, set de lesquals amb caràcter permanent, i la resta són tècnics que escontracten tenint en compte l’àmbit de treball prioritari.

Durant els deu anys de treball de la UMAT, l’ús de latecnologia com a recurs i suport metodològic ha estat untret distintiu. Cal, però, subratllar que la utilització i larecerca en tecnologia no han estat ni són un objectiu d’a-questa unitat. L’encaix dels recursos en un projecte glo-bal d’unitat i sistema ha permès ajustar, amb eficàcia, leseines a la metodologia. Solament el disseny d’una estruc-tura metodològica amb una clara definició d’objectiuspermet no caure en la magnificència enverinada de la tèc-nica.

L’evolució de la tecnologia de la informació enaquests deu anys ha estat poc menys que inabastable. Elssistemes d’informació geogràfica (SIG), l’eina paradig-màtica en el tractament d’informació territorial, hanmillorat progressivament i, com la resta de tecnologies(gestors de bases de dades, tecnologies de distribuciód’informació, CAD), han anant desdibuixant els seuslímits gràcies a la interconnexió, la integració i l’estan-dardització de la informació.

L’avenç indiscutible en el programari s’ha acompa-nyat i superat en la millora del maquinari en tots els seusvessants: ordinadors, GPS, telefonia mòbil, PDA, portà-tils… La conjunció d’ambdós vessants permet l’adapta-ció de recursos a unes necessitats concretes amb unaoptimització de recursos. El cost de l’ús d’aquesta tec-nologia ara és notablement inferior, en termes relatius, alde fa deu anys. Dit d’una altra manera, ara el cost no ésl’excusa que n’impossibiliti l’ús; abans, sí.

Els components tecnològics de la UMAT, amb caràc-ter estrictament de gestió d’informació territorial, són elssegüents1:

– Tecnologia de captació de dades: sis llicències deCAD, una estació de restitució digital amb mòdulsde tractament d’imatge i generació d’ortoimatges,una llicència de programari de gestió d’imatgeaèria, quatre GPS, un escàner A0 (HD).

– Tecnologia de gestió i anàlisi: gestor de bases dedades corporatiu (2 servidors), un nucli de gestióSIG avançat (una estació + tres llicències no localit-

15Gener 2007

SAM

Figura 4. Servidor de cartografia - Serveis bàsics.

El disseny d’una estructurametodològica amb una claradefinició d’objectius permetno caure en la magnificència

enverinada de la tècnica

1. No inclou l’equipament genèric, com ara ordinadors, perifèrics d’impressió,portàtils, PDA, servidors… Dades de novembre de 2006.

25

zades de programari d’edició SIG + mòduls d’anà-lisi de xarxes i 3D), dues llicències d’integracióCAD-SIG, vuit llicències de SIG desktop, dues lli-cències de SIG mòbil.

– Tecnologia de distribució: un servidor de cartogra-fia, programari de producció de cartografia en entornavançat d’impressió, compressor d’imatges, progra-mari per a la generació de projectes SIG de distribu-ció oberta, programari d’edició i distribució d’esce-naris tridimensionals.

La necessitat d’un projecte

La concepció de la UMAT és sistèmica. L’ús de tec-nologies, noves o no, és un element que permet dur aterme les relacions necessàries entre els elements d’unsistema on el fet distintiu i que el determina és el territo-ri com a escenari de dinàmiques diverses.

El criteri dinàmic de la informació, la seva volatilitat,és el problema essencial que ha d’afrontar el sistema. Laciutat és canviant, amb modificacions constants i dife-rents en el temps segons els àmbits o les variables queconsiderem. La gestió del territori municipal té diferentsritmes i el temps és l’element pertorbador en l’intent d’abastar la complexitat de canvis que es donen al muni-cipi.

Els eixos bàsics per fer front a la complexitat del sis-tema d’informació territorial són l’existència d’un pro-jecte (estructura) i el manteniment de les dades o lagarantia del seu caràcter relacional (procés).

Procés i estructura són parts indissociables per reduir lacomplexitat del sistema i, per tant, garantir-ne l’existència.

L’existència d’un projecte o estructura, amb caràcterestratègic, permet aturar el temps. El disseny d’un esque-ma òptim de relacions possibles entre dades georeferen-

ciables és el dibuix d’un sistema complet, en el qual totsels elements acaben relacionant-se amb la resta fins aassolir el màxim nombre possible de relacions. El pro-jecte determina el grau màxim de coordinació i gestió dedades territorialitzables, dibuixa l’escenari ideal en elqual s’assoleix el grau òptim de gestió corporativa.Aquesta estructura del sistema, en el moment en quèentra en la dinàmica temporal, varia i cal adaptar-la a l’e-volució del sistema. L’estructura, malgrat que és de defi-nició estàtica, ha de reajustar-se. L’estructura no deixa deser, en darrer terme, part d’un procés d’adaptació delmateix sistema. Estructura i procés es diferencien per laseva relació amb el temps.

Si el projecte permet l’adaptabilitat del sistema a lescircumstàncies canviants de l’entorn on s’ubica, l’orga-nització i el manteniment de les relacions entre dadesmantenen el sistema viu. Les dades que han de formarpart del sistema seran vàlides en la mesura que se’npugui garantir el manteniment, i assegurar-ne la correctaintegració a partir de paràmetres territorials. En aquestsentit, l’avaluació de la incorporació de noves dades oàmbits de gestió al sistema d’informació territorial par-teix de la perspectiva sistèmica i considera com a ele-ment més rellevant el manteniment i no l’obtenció de lesdades. Dit d’una altra manera, sense una definició claradels canals de manteniment de la informació, no s’iniciael procés d’incorporació de noves dades. Sovint, el pro-cés d’incorporació de noves dades demana un procésprevi de depuració extens en el temps i costós en recur-sos. Malgrat això, el que determinarà la validesa de lesdades, en la perspectiva de sistema, no serà tant lacorrecció del procés d’obtenció i control, sinó les possi-bilitats d’un manteniment eficaç i rigorós.

Si bé és cert que l’ús de la tecnologia ha estat i és deter-minant per assegurar el manteniment del sistema, no deixade ser un element instrumental, i és aquí on cal situar-lo.Sovint, el fet de considerar la tecnologia (SIG) com lapeça essencial en el disseny de sistemes d’informacióterritorial ha significat la involució del sistema per mancade referents essencials, per un error en la concepció delmateix sistema i la seva dinàmica. Les noves tecnologiesmilloren i fan possible el manteniment de les relacionsentre elements i la creació de nous productes (elements ol’anàlisi d’aquests elements), però en cap cas no són subs-titutives o poden romandre sense projecte de sistema.

Després de més de deu anys de la UMAT, el projectede SIT ha anat variant a mesura que el sistema ha evolu-cionat, incorporant nous àmbits de tractament de lainformació. Resta, encara, molt camí per recórrer. Enl’objectiu d’assolir el màxim nombre de dades corpo-ratives integrades al sistema, el disseny del projecte pre-senta escenaris de futur amb dubtes necessaris i fites clares que cal assolir. L’extensió del criteri de «territo-rialitzar» els fets que tenen lloc al municipi planteja nousreptes. La plena integració del concepte de territori entots els processos administratius ja és prou complex. Perassolir la «vulgarització» de la georeferenciació restenencara esforços importants.

Món municipal

Figura 5. Gestió - Llicències d’obres.

26

Com no podia ser d’altra manera, la UMAT té uncaràcter clarament transversal en l’encaix funcional del’Ajuntament. El seu esquema organitzatiu, pel que fa al’àmbit de decisions, es defineix2 a partir d’una comissiómixta, amb representació de les àrees més vinculades ales tasques que li són pròpies.

Aquest caràcter transversal en la funció significa quela UMAT treballa amb el –i per al– conjunt d’àreesmunicipals en els aspectes de la captació, el manteni-ment, la gestió i l’anàlisi de dades amb component terri-torial i, de manera especialment significativa, la carto-grafia o la representació del territori.

Els productes, la cara visible de la UMAT

El projecte inicial de la UMAT (1995-2005) preveia laconsolidació de la Unitat havent assolit l’índex de difu-sió de la informació de què es disposava, diferenciantl’àmbit de treball intern i l’extern.

La voluntat de consolidar un catàleg de productes dereconeixement del municipi, estables i en manteniment,va més enllà del caràcter estàtic de la informació, grà-cies, en bona part, a l’ús de noves tecnologies de la in-formació i dels sistemes d’informació territorial. Sensdubte, Internet va suposar un canvi radical en la propos-ta de difusió. A la idea inicial de creació d’un catàleg deproductes de distribució en suport paper o digital, s’hiafegí la creació d’un portal web d’accés al servei de laUMAT. El recurs del web com a eina de gestió ha estatòptim i la previsió és millorar i ampliar en la mesura delpossible les opcions d’accés a la informació a través d’a-quest mitjà.

Avui, la difusió de productes es concreta en l’ediciódel Catàleg del Servei Municipal de Cartografia, l’edi-ció d’un DVD del Servei i el web de la Unitat.

El catàleg és un fullet de distribució massiva on esdetalla la llista d’informació disponible i la manera d’ac-cedir-hi, a part d’una breu descripció d’aspectes generalsde la UMAT.

Un segon producte de distribució oberta, gratuït, peròamb demanda prèvia, és el DVD del Servei Municipal de

Cartografia3. Aquest DVD conté un visor d’arxius en for-mat SIG amb cartografia bàsica del municipi (carrers,números, edificis, espais verds…), el catàleg de produc-tes amb inclusió de mostres dels diferents formats decartografia o imatges que es poden adquirir, la descrip-ció i els accessos al servidor de cartografia, un navega-dor 3D i l’escenari virtual del municipi (amb inclusiód’elements informatius) i el conjunt de fulls de la basetopogràfica municipal 1:500 (àmbit urbà - 187 arxius) i1:2.000 (àmbit municipal - 37 arxius).

Com ja s’ha esmentat, el web (www.ajuntament.gi/umat)recull el conjunt de serveis i productes de la Unitat. L’es-tructura del portal respon als mateixos criteris organitza-tius i funcionals, de manera que cadascun d’ells disposad’un espai propi.

En relació amb les noves tecnologies, l’aspecte mésdestacat i que, en certa manera, culmina tot el procés deproducció, gestió i anàlisi d’informació, és la creació delservidor de cartografia. El servidor permet l’accés, avui,a disset serveis externs i a dotze d’interns. Cada servei técaràcter temàtic i possibilita la consulta de diversosnivells de cartografia SIG. La interoperativitat del servei,la possibilitat de publicació de nous serveis amb pocesforç (el servei de cartografia és un element plenamentintegrat al conjunt del SIT), el manteniment a temps realde la informació que es publica i l’adaptació a les neces-sitats de les àrees o els usuaris finals són els paràmetresque el situen com a l’eina primera de distribució d’infor-mació territorial. El nombre de demandes de consulta4 ha

15Gener 2007

SAM

La UMAT té un caràcterclarament transversal en l’encaix funcional

de l’Ajuntament

2. El decret de creació de la UMAT (desembre de 1994) defineix la composicióde la comissió mixta.

3. El podeu demanar a http://www.ajuntament.gi/umat.4. La mitjana mensual d’usuaris diferents és gairebé de 5.000, amb 7.000 visi-

tes i 480.000 pàgines creades. El portal de la UMAT és el segon en nombretotal de visites del web de l’Ajuntament.

Figura 6. Servei municipal de cartografia - DVD presentació.

27

anat en creixement constant des de la seva creació i haresolt bona part de les demandes que prèviament s’adre-çaven a la UMAT, tant per escrit com telefònicament.

La perspectiva de més de deu anys de treball de laUMAT permet afirmar que s’han assolit els dos objectiusbàsics que es plantejà la Unitat en les fases primeresd’implantació: la creació d’un nucli de gestió i anàlisiterritorial i la «democratització» de la informació terri-torial, entesa tant en el sentit d’accessibilitat com decomprensió.

L’organització, concretada en un projecte basat enl’estructuralisme funcional, és la peça clau que permetassolir aquests objectius: sense projecte no hi hauria

Unitat, i sense manteniment no hi hauria sistema. Ambaquesta premissa, les noves tecnologies fan possible laconcreció dels objectius en tots els vessants metodolò-gics: captació, gestió, anàlisi i producció de la informa-ció. L’aposta per l’ús decidit de tecnologies per a lainformació territorial és una necessitat per a la milloradel sistema, i això, lògicament, suposa l’extensió d’a-quests recursos a àmbits de treball o àrees que, a priori,es podien considerar dispensables. La hipertròfia en pro-cessos de treball, en relació amb l’ús de noves tecnolo-gies, pot derivar-se tant del desús com de la sobrecàrre-ga. L’atractiu de les noves eines pot afegir complexitat altreball si no hi ha un disseny previ de recurs-rendiment.

Món municipal

28

«Internet i les TIC esdevenen eines no només per a lamillora en la prestació de serveis, sinó també per a lamillora de l’organització, el canvi cultural i el bongovern.»

En aquest article volem exposar el cas pràctic de l’A-juntament de Sant Vicenç de Montalt, on les eines TIC,més enllà de millorar la gestió energètica de lesinstal·lacions municipals i quadres d’enllumenat públic,han permès:

• Obtenir resultats visibles que apropen la nova cul-tura energètica a tots els àmbits socioeconòmics delmunicipi.

• Contribuir des de l’acció local al compliment delsacords de Kyoto.

• Demostrar a la mateixa organització que Internet iles TIC esdevenen eines útils i properes, i trencar,així, una de les principals barreres per a la consoli-dació del model d’administració electrònica en elsajuntaments petits i mitjans.

Tal com s’assenyala en el document Pla d’actuaciódel mandat 2004-2007 de la Diputació de Barcelona:

El món local ha de contribuir, en la mesura de lesseves competències i capacitats, a la reducció delsimpactes ambientals i de la contaminació atmosfèrica,acústica i lumínica, entre d’altres. Per això, ha de fomen-tar una nova cultura energètica, que incorpori els criteris

d’eficiència i d’estalvi energètic i que promogui les fontsd’energia renovables.

D’acord amb aquesta visió, des de l’Ajuntament deSant Vicenç de Montalt hem assumit políticament, entreles actuacions de l’Agenda 21 local previstes per alsanys 2005-2006, la implantació d’un nou model de ges-tió energètica que ens garanteixi l’adaptació a la norma-

tiva vigent (criteri de legalitat), pagar l’energia al millorpreu (criteri d’economia), consumir menys (criteri d’efi-ciència) i promoure l’ús d’energies renovables (criteri desostenibilitat).

Mónmunicipal

Cas pràctic del’Ajuntament de SantVicenç de Montalt:Utilització de les TICper a la implantaciód’un nou model de gestió energèticamunicipalFrancesc Baselga i HerreroRegidor de Medi Ambient de Sant Vicenç de MontaltMarc Carreras i Pujol Consultor de Gassó Sector Públic, SL

«Internet i les TICesdevenen eines no només

per a la millora en laprestació de serveis, sinótambé per a la millora del’organització, el canvi

cultural i el bon govern»

29

Concretament, entre els objectius fixats per l’equip degovern, destaquem:

• L’adaptació en un màxim de tres anys (2006-2009)de tot l’enllumenat públic a la Llei 6/2001, de con-taminació lumínica.

• La reducció dels consums de les instal·lacionsmunicipals amb un estalvi de fins al 25% mitjan-çant un pla triennal d’inversió en mesures d’efi-ciència energètica.

Per a la seva implantació i seguiment, comptem ambel suport de Gassó Sector Public, SL, experts en la ges-tió energètica municipal i responsables de la correctaexecució del pla de treball, que inclou:

• Auditoria energètica de tots els equipaments i qua-dres d’enllumenat (diagnosi i pla d’actuacions).

• Normalització i optimització dels circuits i procedi-ments interns per a la gestió energètica municipal.

• Implantació d’un sistema informàtic de control i desuport a la presa de decisions (SIE).

• Assessorament energètic continuat i mantenimenttècnic de les aplicacions.

Gestió del canvi (nou modeld’administració)

Aquesta actuació és una conseqüència natural del pro-cés de canvi de l’Ajuntament de Sant Vicenç de Montaltcap a un model propi d’administració electrònica, entesacom la millora contínua dels processos, la participacióciutadana i la governabilitat, mitjançant una transforma-ció de les relacions internes i externes de l’organitzacióa partir de l’aplicació generalitzada de les TIC, que situïel ciutadà en el centre d’atenció, i la voluntat de servei,en un marc de millora contínua i d’excel·lència en la ges-tió, com a eix de la seva activitat.

Per tant, el lideratge polític, l’estratègia per a la ges-tió del canvi, el model organitzatiu propi i els recursoshumans disponibles esdevenen els factors clau per a l’è-xit i la continuïtat del projecte.

Suport extern

Els ajuntaments petits i mitjans, però, no disposemdels mitjans adequats per assumir la gestió energètica deles instal·lacions i, sovint, ens trobem indefensos i sensecapacitat de reacció davant dels canvis de normativa, laliberalització dels mercats elèctric i gasístic, la pèrdua decontrol en la gestió que suposa l’externalització del ser-vei de manteniment, la necessitat d’estalvi imposada perla creixent limitació pressupostària i les exigències detransparència i retiment de comptes per part dels ciuta-dans.

Per tant, més enllà de la implantació tecnològica i elmanteniment d’un sistema de gestió energètica, conside-rem bàsic disposar d’un suport expert i continuat en el

temps que aporti a l’Ajuntament els recursos, l’energia il’assessorament necessaris per tal de:

• Involucrar tota l’organització. • Garantir la continuïtat del model.• Disposar d’un inventari energètic permanent i d’uns

procediments de gestió interns.• Definir el comportament energètic previst (per a

cada equipament) i fixar uns objectius de reducciódels consums energètics.

• Controlar la despesa. • Corregir a temps les possibles desviacions.• Planificar, fer el seguiment i avaluar les actuacions

d’estalvi, eficiència energètica i introducció d’ener-gies renovables.

• Poder comparar els propis resultats amb els de ter-cers (indicadors/comparadors).

Ús de les TIC

Sens dubte, l’aparició de les TIC ens permet desenvo-lupar noves funcionalitats, que, per la seva complexitat ila dispersió de la informació i dels agents que la proces-sen, eren impossibles d’implantar amb els recursos con-vencionals.

Més enllà d’una utilització merament instrumental, enel nou paradigma d’administració electrònica, les TICesdevenen l’eix fonamental dels processos. En concret,la seva utilització ens permet gestionar (generació, trac-tament i accés) tota la informació energètica crítica, dis-

Món municipal

Sens dubte, l’aparició de lesTIC ens permet desenvoluparnoves funcionalitats, que, per

la seva complexitat i ladispersió de la informació i

dels agents que la processen,eren impossibles d’implantar

amb els recursosconvencionals

Per tant, el lideratgepolític, l’estratègia per a lagestió del canvi, el modelorganitzatiu propi i els

recursos humans disponiblesesdevenen els factors clauper a l’èxit i la continuïtat

del projecte

30

posar d’eines de suport a la presa de decisions que enspermeten fixar objectius, avaluar resultats i detectar atemps les possibles desviacions i errors, i, a la vegada,aprofitar al màxim les facilitats tecnològiques per millo-rar i agilitzar els processos interns.

Gassó Sector Públic, SL ha elaborat una solució fona-mentada en els avantatges d’Internet i els models de ges-tió indirecta ASP (Application Service Provider) i siste-mes d’informació geogràfica (SIG), que valora ipotencia l’actuació del gestor energètic municipal, per-met l’accés descentralitzat de la informació i facilita lainteroperativitat entre els actors clau per a la gestió ener-gètica municipal, al mateix temps que minimitza el seuimpacte (costos, càrrega de treball addicional) en l’orga-nització.

La utilització de serveis web ens permet integraraquesta eina als sistemes de gestió corporativa (portaldel treballador, sistema de missatgeria…) i d’informaciógeogràfica existents en la mateixa organització.

• Gassó Sector Públic, SL assumeix la provisió de lainfraestructura tecnològica (maquinari, programarii comunicacions), així com els treballs, productes iserveis d’implantació i manteniment tècnic i evolu-tiu.

• L’Ajuntament només ha de tenir un navegador webper accedir al sistema informàtic des de qualsevollloc de treball, les 24 hores del dia els set dies de lasetmana.

El personal autoritzat de l’Ajuntament té accés a tota lainformació energètica mitjançant un portal web adaptat acada perfil que inclou: fitxes individualitzades per a cadaequipament i quadre d’enllumenat, quadre de comanda-ment, visor GIS, plataforma de comunicació i mòdul d’a-larmes, i que permet des del mateix lloc de treball:

• L’accés i la gestió de l’inventari energètic perma-nent, mitjançant les fitxes individualitzades de cadainstal·lació i els resums disponibles en el quadre decomandament.

• L’accés als indicadors de gestió energètica propis ide tercers (benchmarking).

• La gestió de les incidències i alarmes. • L’anàlisi de consums i tarifes.• La gestió d’informes: permet la generació automàti-

ca d’informes per a l’avaluació de resultats, tant pelque fa a la consulta i generació de mapes temàtics

15Gener 2007

SAM

En aquest punt, cal incidir enl’optimització dels

procediments internsmitjançant les possibilitats queofereixen les TIC i els processos

de millora contínua

Gràfic 1. Informe d’implantació del SIE a l’Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt.

Mar

c C

arre

ras

DIAGNOSI INICIAL DE CONSUMS I SITUACIÓ EFICIÈNCIA ANY 2005

PLA D’ACCIÓ ENEFICIÈNCIAENERGÈTICA EN EDIFICIS (SIE)

PLA D’ADAPTACIÓ A LA NORMATIVADE CONTAMINACIÓ LUMÍNICA

(SIE + estudi)

• Implantació de mesures d’eficiència de baixcost en edificis (il·luminació, regulació)

• Rehabilitació de l’edifici de l’Ajuntamentamb criteris bioclimàtics (GreenBuilding)

• Optimització de consums al Centre Cívic i la zona poliesportiva

• Instal·lació d’ACS solar al camp de futbol

• Elaboració d’un mapa lumínicmunicipal

• Substitució de làmpades de VM• Canvi de lluminàries • Instal·lació de doble nivell

d’encesa

SISTEMA DE GESTIÓ ENERGÈTIC (SIE)Actualització inaventari. Protocols de seguiment.

Organització

ESTALVI ENERGÈTIC I IMPLANTACIÓ ER

31

Món municipal

(visor GIS) com a l’anàlisi dels paràmetres d’efi-ciència energètica i la revisió analítica dels consums.

• La gestió dels fluxos de treball i la comunicacióinterna i externa relacionats amb la gestió energètica.

• La visualització de la informació mitjançant entorngràfic i GIS.

Fotografies de l’aplicació (vegeu el document «Annex 1»).

Mitjans organitzatius i reenginyeria de processos

La implantació i, especialment, el manteniment delnou model de gestió energètica passen ineludiblement perdisposar d’uns mitjans organitzatius adequats i totalmentorientats a la consecució dels objectius i un procés globalde reenginyeria dels procediments interns de gestió.

Com a conseqüència de la seva transversalitat, abanda del lideratge polític, és totalment necessari poderinvolucrar tota l’organització:

1. Assignar un responsable municipal del projecte.2. Identificar i aconseguir la implicació de totes les

persones clau per a la realització del projecte:comptabilitat, manteniment, serveis tècnics, mediambient, empreses de manteniment.

D’altra banda, cal normalitzar l’organització adminis-trativa de l’Ajuntament per a la gestió de les instal·la-cions energètiques (tant les noves com les existents) i elsconsums d’energia dels equipaments municipals. Enaquest punt, cal incidir en l’optimització dels procedi-ments interns mitjançant les possibilitats que ofereixenles TIC i els processos de millora contínua.

En el cas de l’Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt,a partir de la participació conjunta dels tècnics munici-pals i els consultors externs, s’han redissenyat els proto-cols i controls interns de compliment següents:

1. Seguiment mensual dels consums energètics de lesinstal·lacions municipals:– Lectura dels consums reals i comprovació amb

les dades de facturació:a) Revisió analítica de consums i canvis de

tarifes i potències.b) Gestió amb les companyies subministradores.

– Control de les desviacions de consum, gestiód’incidències i alarmes:a) Detecció automàtica d’alarmes a partir del SIE.b) Revisió i comprovació in situ de les inci-

dències.c) Informe d’actuació.

2. Aplicació de criteris d’eficiència energètica (CTE,nou RITE) en noves instal·lacions i reformes:

Consums i costos energètics 2004 2005 Increment (%)

Electricitat Nombre d’escomeses 58,57 58,57

Consum (kWh/any) 1.309.034,57 1.502.464,57 14,78

Cost (A/any) 137.032,57 164.025,57 19,7

Gas natural Nombre de connexions de servei 5,57 6,57

Consum (kWh/any) 217.154,57 327.657,57 50,89

Cost (A/any) 9.371,70 14.435,57 54,03

Total consum energètic (kWh/any) 1.526.188,57 1.830.121,57 19,91

Total cost energètic (A/any) 146.404,27 178.459,35 21,89

Taula 1. Consums energètics globals

Font: Aplicació SIE.

Indicadors bàsics Mitjana catalana Sant Vicenç de Montalt Desviació

Consum enllumenat per habitant 180-200 kWh/hab 217 kWh/hab 8,50%

Nombre de punts de llum per habitant 0,3-0,35 punt/quadre 0,47 punt/quadre 34,29%

Nombre de punts per quadre 60-70 punt/hab 49 punt/hab –18,33%

Percentatge de l’enllumenat respecte 50-60% 54,25%del consum global

Cost energètic global per habitant 27,98 A/hab 22,08 A/hab –21,09%

Taula 2. Indicadors bàsics d’enllumenat

Font: Aplicació SIE.

32

– Assessorament extern en totes les fases de pro-jecte: redacció dels plecs de condicions, adjudi-cació i seguiment d’obra, manteniment de l’equi-pament.

3. Gestió de l’inventari energètic permanent (actua-lització i tractament de la informació):– Control de les actuacions de manteniment que

afectin l’inventari energètic.– Seguiment de les altes, les baixes i les modifi-

cacions d’equipaments (projectes i pòlisses).– Recopilació de les estadístiques d’ús dels equi-

paments definits com a prioritaris (nombre d’u-suaris, horaris) i temperatures.

4. Seguiment del Pla d’actuacions de millora energè-tica i ús d’energies renovables:– Execució de les actuacions proposades.

– Avaluació de resultats.– Recerca de finançament.

5. Altres protocols:– Gestió de compres.– Manual de bones pràctiques en l’ús de les ins-

tal·lacions.

Resultats de la implantació del SIE. Situació energètica 2005

Els consums elèctrics i de gas natural de l’Ajuntamentde Sant Vicenç de Montalt durant els anys 2004 i 2005han estat els següents (taula 1).

La distribució de consum i cost entre els quadres

15Gener 2007

SAM

Equipament Consum per superfície Consum total (kWh) Cost total (g)(kWh/m2)

Electricitat Gas Total Electricitat Gas Total Electricitat Gas Total

Edifici 37,72 28,69 66,41 65.820,00 50.057,00 115.877,00 8.742,96 2.117,56 10.860,52AjuntamentEQ001

Camp 316,25 124,05 440,3 52.182,00 20.468,00 72.650,00 7.471,69 1.155,71 8.627,40de futbolEQ002

Escola 12,41 52,73 65,14 16.159,00 68.653,00 84.812,00 2.527,16 3.166,39 5.693,55Sant JordiEQ004

Escola 36,20 161,73 197,9 16.434,00 73.427,00 89.861,00 1.951,06 3.065,75 5.016,81bressolEQ005

Escola 164,12 0,00 164,1 49.892,00 0,00 49.892,00 5.288,80 0,00 5.288,80Pàrvuls 01EQ006

Escola 17,08 92,51 109,6 2.835,00 15.357,00 18.192,00 310,11 777,28 1.087,39Pàrvuls 02-Casa mestres EQ007

Centre Cívic 51,57 0,00 51,57 128.919,00 0,00 128.919,00 17.151,64 0,00 17.151,64EQ008

Piscina 146,03 0,00 146 12.559,00 0,00 12.559,00 1.444,00 0,00 1.444,00MunicipalEQ010

CAP de 163,61 0,00 163,6 12.271,00 0,00 12.271,00 1.487,37 0,00 1.487,37MontalparcEQ011

Poliesportiu 45,85 89,65 135,5 50.990,00 99.695,00 150.685,00 6.379,96 4.152,13 10.532,09EQ013

Taula 3. Indicadors bàsics d’edificis

Font: Aplicació SIE.

33

d’enllumenat i els equipaments l’any 2005 és favorableals quadres d’enllumenat, que representen un 54% delskWh consumits en el municipi i un 56% del cost totalenergètic. Aquesta relació és molt similar a la del 2004,any en què els quadres d’enllumenat van representar un55,09% del consum energètic del municipi i un 56,16%dels costos.

EnllumenatA partir de les següents dades generals del municipi,

es pot arribar a una primera comparació entre els indica-

dors energètics bàsics de l’enllumenat de Sant Vicenç deMontalt l’any 2005 i els corresponents a la mitjana cata-lana dels últims anys (taula 2).

Edificis (taula 3)De l’anàlisi dels més de tres-cents equipaments ges-

tionats amb el SIE, s’obté una ràtio de consum per super-fície recomanada que oscil·la entre els 100 kWh/m2 i els120 kWh/m2. Aquesta oscil·lació, però, pot variar segonsl’antiguitat del sistema de calefacció i fred, del sistemad’ACS, de la temperatura exterior i dels usos (tipologia).

Món municipal

Annex 1. Imatges apartat «Ús de les TIC»

Figura 1. Portal web (SIE).

Font

:A

plic

ació

SIE

Figura 2. Panell d’alarmes.

Font

:A

plic

ació

SIE

Figura 3. Evolució mensual dels consums energètics.

Font

:A

plic

ació

SIE

34

A partir d’aquests estudis i segons les diverses tipolo-gies, s’han establert els valors orientatius següents perals equipaments de Sant Vicenç de Montalt:

– Edificis antics (edificis històrics): 60-80 kWh/m2

anuals.– Escoles amb més quinze anys d’antiguitat: 70-90

kWh/m2 anuals.– Pavellons esportius (instal·lacions de nova cons-

trucció): 80-100 kWh/m2 anuals.– Centres d’assistència primària (nova construcció):

80-100 kWh/m2 anuals.

Pla d’actuació 2005-2007

La planificació i l’estratègia que s’han de seguir per ala realització del Pla d’actuació 2005-2007 es visualitzenen el següent cercle de millora contínua amb dues líniesestratègiques clarament diferenciades (gràfic 1).

Inversions realitzades durant l’any 2005Coincidint amb la implantació del SIE, el primer bloc

de mesures que es van plantejar va ser donar de baixa iactualitzar quadres de llum i quadres d’equipaments queestaven en desús.

De les actuacions corresponents als quadres donats debaixa o transferits a llogaters i a concessionaris, s’haobtingut un estalvi de fins a 21.000 euros.

D’altra banda, s’han donat d’alta pòlisses durant elsegon semestre de 2005, relacionades amb antiguesactuacions que no estaven identificades, o amb novesurbanitzacions (camp de golf) recepcionades recent-ment, amb un cost addicional per a l’Ajuntament de18.000 euros.

Previsió per a l’any 2006 (taula 4)Amb la implantació de les mesures anteriors, es pre-

veu un estalvi màxim de fins al 8% del consum anualelèctric de l’Ajuntament, la qual cosa suposa una reduc-ció de 14.300 euros, i s’obté el retorn de la inversiósegons l’estalvi abans de finalitzar el segon any.

15Gener 2007

SAM

Descripció de l’actuació Pressupost

Propostes d’estudis complementaris definits per a l’any 2006

Pla d’adaptació a la normativa de contaminació lumínica 10.600 a

Redacció i d’Ordenança solar i estudi de potencialitat d’implantació de sistemesd’energia solar tèrmica 4.800 a

Anàlisi del sistema de calefacció, climatització, aigua calenta sanitària i il·luminacióde l’Ajuntament, l’Escola Sant Jordi, l’escola bressol, el Centre Cívic, la zonapoliesportiva, el CAP i el Casal de Joves 5.900 a

TOTAL COST EN ESTUDIS 21.300 a

Inversions de baix cost en equipaments

Canvi de bombetes i reactàncies electròniques 5.800 a

Regulació d’enceses i climatització 6.300 a

Inversions de baix cost en enllumenat

Canvi de làmpades, rellotges astronòmics, reguladors de fluxos… 13.500 a

TOTAL INVERSIÓ EN MESURES 25.600 a

TOTAL PRESSUPOST 2006 46.900 D

Taula 4. Pressupost 2006

Font: Aplicació SIE.

35

1. Antecedents

El juliol de 1997 va néixer, a Manresa, la Xarxa deCiutats i Pobles cap a la Sostenibilitat, impulsada perl’Àrea de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona.La constitució d’aquesta Xarxa responia a una demandacreixent dels municipis que, en aquells moments, esta-ven iniciant els processos d’implantació de les agendes21 locals per tenir un espai on poder intercanviar expe-riències, exposar dificultats i discutir i proposar estratè-gies. Ja en aquell moment, un dels principals objectiusera trobar un mecanisme per poder avaluar el progrés capa escenaris municipals més sostenibles i poder visualit-zar el resultat dels canvis que s’anaven introduint, pro-gressivament, en les polítiques municipals. Així doncs,des de la Secretaria Tècnica de la Xarxa, el Servei delMedi Ambient de la Diputació de Barcelona, es vacomençar a treballar en aquesta direcció.

El primer que es va fer va ser una recerca importantdel que s’estava fent en altres ciutats i en altres xarxesd’arreu del món per avaluar els seus processos d’im-plantació d’agendes 21 locals. Així doncs, es van con-sultar sistemes d’indicadors molt diversos, com ara elsproposats per l’Organització per a la Cooperació i elDesenvolupament Econòmic (OCDE), els de la Comis-sió per al Desenvolupament Sostenible de les NacionsUnides, els de l’Agència Europea del Medi Ambient, elsde ciutats com ara l’Haia, Seattle, Leicester, i també elssistemes amb els quals havien començat a treballar elsmunicipis de la Xarxa, entre molts d’altres. Amb aquestsindicadors, com a referents inicials, es va iniciar el debatentre els representants dels municipis, en aquell momentcent divuit, per proposar el paquet d’indicadors quepodria integrar el sistema comú d’indicadors. Calia tenirpresent, però, les particularitats geogràfiques i socioeco-nòmiques dels municipis i vetllar perquè quedessinreflectides, al màxim possible, en aquest sistema comúd’indicadors. Finalment, després de molt debat i discus-sió es va arribar a una proposta inicial de cinquanta indi-

cadors dels quals se’n van prioritzar trenta, que són elsque integren el Sistema Municipal d’Indicadors de Sos-tenibilitat (SMIS).

Amb aquest procés es volia garantir, en tot moment,la participació dels municipis, de manera que fossin elsfuturs usuaris de l’eina que s’estava construint els quefessin la selecció dels que creien que podien ser els indi-cadors més adequats per a l’avaluació del progrés cap ala sostenibilitat en els seus municipis. De maneraparal·lela, es va constituir un grup pluridisciplinari depersones que estaven treballant, des dels seus àmbits, entemes d’indicadors. Així doncs, un grup integrat perrepresentants de col·legis professionals, professors d’u-niversitat, representants de l’administració local i repre-sentants d’entitats no governamentals era el responsablede garantir el màxim rigor tècnic en el desenvolupamentdels protocols de definició i aplicació de cada indicador.

El resultat de tot aquest procés és un sistema de tren-ta indicadors de sostenibilitat de caire molt divers, ja ques’hi recullen des d’aquells que es poden calcular d’unamanera quasi immediata, com ara el nombre de reunionsdels consells de medi ambient o fòrums de sostenibilitat,fins a aquells en els quals la dificultat de càlcul és mésgran, ja sigui per la complexitat del mateix càlcul, comper la complexitat de les emissions de gasos d’efected’hivernacle, o bé per la dificultat en l’obtenció dedades, com ara els d’energia.

Aquesta primera part es va concloure amb una provapilot en onze municipis de la província de Barcelona per

Mónmunicipal

Sistema municipald’indicadors desostenibilitatNúria Parpal i ServolePrograma del Sistema Municipal d’Indicadors de Sostenibilitatparpalsn@diba.cat

El que calia era, d’unabanda, donar a conèixer

l’eina, i de l’altra, facilitar-nel’ús al màxim i donar tot elsuport possible en el càlcul

dels indicadors

36

tal de poder avaluar les dificultats en l’aplicabilitat i lautilitat de cadascun dels indicadors en els municipis. Elresultat final, per tant, és una publicació que recull lesfitxes de cadascun dels indicadors i els resultats de laprova pilot en la qual també es fa una valoració de lesdificultats trobades al llarg de tot el procés.

Amb aquesta publicació no s’acabà la feina, ja que, apartir d’aleshores, el que calia era, d’una banda, donar aconèixer l’eina, i de l’altra, facilitar-ne l’ús al màxim idonar tot el suport possible en el càlcul dels indicadors.I és en aquest moment quan, aprofitant les tecnologies dela informació, es comença a pensar en la creació d’unespai web que permeti visualitzar tota la informació ique, a la vegada, serveixi per facilitar el càlcul de tots elsindicadors.

2. Què és el sistema municipald’indicadors de sostenibilitat

Aquest sistema d’indicadors és un instrument per alseguiment i l’avaluació del procés municipal cap a lasostenibilitat. És una eina de gestió municipal que dónadades i que serveix per ajudar en la presa de decisionstècniques i polítiques, és a dir, permet la reacció i l’adaptació de les polítiques, la correcció, la millora i l’a-

nàlisi de les accions que fixen els plans d’acció. Ens ofe-reix dades, valors de referència i evolució de paràmetresque ens ajuden a conèixer si avancem en la direcció queens hem marcat.

També és un instrument que permet canalitzar lainformació cap a la població, aspecte gens negligible. Nohem d’oblidar que un indicador és vàlid quan és socia-litzat, assumit com a referent per la major part de lapoblació i, per tant, és capaç de generar reaccions.

Per aconseguir que aquest instrument arribés almàxim nombre de municipis, es van buscar diferentsmecanismes que, d’una banda, donessin a conèixer elSMIS i els beneficis de calcular els indicadors, i de l’al-tra, facilitessin, al màxim, la tasca als responsablesmunicipals. D’aquesta manera, a través de les auditoriesambientals municipals i les agendes 21 locals, o bé apro-fitant la creació d’oficines 21 en alguns municipis, s’hananat trobant sistemes de suport per anar avançant en l’a-plicació del SMIS. Un altre mecanisme va ser la creació

de la pàgina web, que responia a dos objectius: facilitartant el càlcul dels indicadors com una difusió generalit-zada dels resultats obtinguts a cadascun dels municipisque l’utilitzessin.

El que es volia era construir un espai on, sense gairesexplicacions, es poguessin introduir les dades necessà-ries perquè, automàticament, es calculés l’indicador,s’obtingués un resultat i es construís una gràfica. Així, espodia visualitzar, any rere any, l’evolució del municipi apartir del càlcul dels indicadors.

3. Un sistema obert ambtecnologia web

Aquest web és un instrument de suport municipalque, d’una banda, facilita el càlcul dels indicadors alsresponsables municipals, i de l’altra, posa a l’abast de lapoblació una sèrie de dades, gràfiques i resultats quemostren l’evolució del propi municipi i de tots aquells

15Gener 2007

SAM

DiagnosiD’on partim? On som?

Assumim els criteris defons per assolir escenarismunicipals méssostenibles

Ens proposem millorar,canviar tendènciesFixem estratègies,objectius i accions

Com sabem si les nostresdecisions ens apropenrealment a escenaris méssostenibles?

Pla d’acció

Indicadors de sostenibilitat

Es comença a pensar en lacreació d’un espai web quepermeti visualitzar tota la

informació i que, a lavegada, serveixi per facilitar

el càlcul de tots elsindicadors

És una eina de gestiómunicipal que dóna dades ique serveix per ajudar en lapresa de decisions tècniquesi polítiques, és a dir, permetla reacció i l’adaptació de les

polítiques, la correcció, lamillora i l’anàlisi de les

accions que fixen els plansd’acció

Informen

Principis de sostenibilitat

37

Món municipal

que estiguin treballant amb el Sistema Municipal d’Indi-cadors de Sostenibilitat.

La tecnologia web és oberta i permet l’actualitzaciópermanent de les dades, però també permet realitzarajustos en els models de càlcul, assajar indicadors com-plementaris o alternatius, etc. És evident que, tant pelformat com pel contingut, estem parlant d’un sistemadinàmic que es nodreix amb la utilització, per part delsdiferents usuaris, del mateix instrument. Així doncs, seràel mateix ús el que ajudarà a perfeccionar, contínuament,l’aplicació en format web del SMIS.

Durant l’any 2002 es posa en funcionament aquestapàgina web (en període de proves) i són una desena demunicipis els que comencen a fer-la servir. Aquest tre-ball, una vegada més en xarxa, permet adequar tant eldisseny com les diferents aplicacions de la web a lesnecessitats dels municipis, així com solucionar les possi-bles errades tècniques i mecàniques que té qualsevolaplicació d’aquesta mena.

Un cop superat el període de proves i solucionats elsproblemes que han anat sorgint, es dóna a conèixer,àmpliament, l’existència de la pàgina web i s’ofereix atots els municipis que tenen interès a calcular els indica-dors de sostenibilitat. Tant és així que en aquests

moments són més de cinquanta municipis els que, a dife-rents escales, estan utilitzant aquesta eina per fer el càl-cul dels seus indicadors.

És important, també, aprofitar l’efecte estimuladorque té el fet que alguns municipis calculin, amb unametodologia comuna, un paquet d’indicadors que els

Aquí trobarem una relació de tots

els municipis de la província de

Barcelona i podrem anar a mirar les

dades del que ens interessi, sempre

que les hagin introduït prèviament.

Cada fitxa incorpora unabreu descripció de l’indicador,

es ressalta la fórmula decàlcul i les fonts on es potanar a buscar la informació,així com la tendència que es

considera que ha de tenircada indicador per valorar

que s’està avançant cap a unmodel municipal més

sostenible

38

15Gener 2007

SAM

ajuda a avaluar el seu progrés cap a la sostenibilitat i, ala vegada, comparar-se, en termes d’evolució, ambmunicipis de característiques similars o de territoris pro-pers.

Darrerament, quan el funcionament de la pàgina webja està consolidat, hi ha alguns ajuntaments que la utilit-zen per fer una difusió important de l’evolució dels seusindicadors a la població, la vinculen amb els seus portalsmunicipals o bé hi fan referència en els butlletins muni-cipals. D’altres, fins i tot, utilitzen els resultats per ferpetites publicacions periòdiques en les quals exposenl’evolució municipal a través dels indicadors de sosteni-bilitat.

4. Com s’estructura la pàgina web

Des que va aparèixer la publicació del SMIS, l’any2000, molts ajuntaments ja l’han estat utilitzant, tant pera la gestió municipal com per donar a conèixer els resul-tats dels indicadors a la ciutadania. Per tal de facilitar-losal màxim la utilització d’aquest nou suport, la pàginaweb, s’ha volgut mantenir el mateix disseny utilitzat enel format en paper. D’aquesta manera es manté un vincleque permet reconèixer que no és una nova eina, sinó unnou format per a una eina que ja existia.

Per veure com està estructurada aquesta pàgina web,posem-nos en el paper d’un ciutadà o ciutadana que volsaber com està el seu municipi i entra a la pàgina websegüent: http://www.diba.cat/xarxasost/indi. El primerque trobarem és una breu explicació de què és el SMIS ipodrem anar a buscar més informació sobre els indica-dors i com estan classificats, o bé podrem anar a veureels resultats dels municipis que els estan calculant.

Com que el que volem és veure el nostre municipi, elque farem serà entrar a «Veure indicadors» i buscar-lo.Aleshores ens sortirà la relació dels indicadors que hacalculat el municipi i, entrant al que ens interessi, veu-rem els resultats i la seva evolució.

Cada fitxa incorpora una breu descripció de l’indica-dor, es ressalta la fórmula de càlcul i les fonts on es potanar a buscar la informació, així com la tendència que esconsidera que ha de tenir cada indicador per valorar ques’està avançant cap a un model municipal més sosteni-ble. A la vegada, es fa una proposta de possibles subindi-cadors que poden ajudar a la interpretació de l’indicadorprincipal. En algun cas, també s’aporten observacions

que s’han considerat imprescindibles per aclarir certsconceptes.

La fitxa també recull el marc general en el qual s’in-sereixen els indicadors; així doncs, es fa referència,d’una banda, als principis de sostenibilitat que varen ser

La tecnologia web ésoberta i permet

l’actualització permanent deles dades, però també permet

realitzar ajustos en elsmodels de càlcul, assajar

indicadors complementaris oalternatius, etc.

39

Món municipal

adoptats per la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Soste-nibilitat amb els quals està relacionat l’indicador, i del’altra, a la classificació que s’ha fet servir dient si és unindicador de pressió, d’estat o de resposta (classificacióde l’OCDE) i si és un indicador de model, de flux o dequalitat, utilitzant la classificació proposada per l’Agèn-cia Europea de Medi Ambient.

Principis de sostenibilitat:• Contribució a la sostenibilitat global.• Utilització eficient dels recursos ecològics.• Valoració i protecció de la biodiversitat.• Implicació social en el procés de sostenibilitat.• No-superació de la capacitat de càrrega del medi.• Utilització dels recursos propis.• Diversitat funcional de la ciutat.

Model: indicadors que descriuen processos o fenò-mens d’incidència multifactorial i es relacionen directa-ment amb l’estructura bàsica municipal.

Flux: indicadors que aborden els cicles de matèria ienergia des del punt de vista de la seva producció, distri-bució, tractament i reutilització.

Qualitat: indicadors que es refereixen a les condi-cions finals del medi municipal.

Pressió: indicadors que descriuen impactes exercitsper l’activitat humana.

Estat: indicadors que mostren la qualitat del mediambient i dels recursos naturals. Donen una visió con-junta de la situació i l’evolució.

Resposta: indicadors que descriuen en quina mesurareacciona la societat als canvis ambientals.

Amb aquesta fitxa no només es visualitza d’unamanera ràpida i gràfica el resultat de l’indicador, sinóque, a més, es mostren totes les variables que han servitper al càlcul de l’indicador, ja que, a vegades, poden serútils i importants per a la interpretació del resultat del’indicador o per aportar informació complementàriad’interès.

Si, al contrari, ens imaginem que som la persona res-ponsable de fer l’actualització i el manteniment de lapàgina web al nostre municipi, el que hem de fer ésentrar a la part d’edició de dades i, aleshores, ja se’nsobrirà directament la pàgina del nostre municipi amb larelació dels trenta indicadors que podem calcular. Ara, janomés hem de triar l’indicador que volem actualitzar ipodrem entrar les dades que ens demani, i de maneraautomàtica es generarà la gràfica corresponent.

El format i el contingut de la fitxa són exactament elsmateixos que els que es veuen des de l’aplicació en

Aquí és on haurem d’introduir la dada

necessària per actualitzar l’indicador.

La creació de la pàgina webdel SMIS ha estimulat una

dinàmica municipal activa enla direcció de la

sostenibilitat a la vegada ques’ha convertit en una einaoperativa de treball per als

diferents actors implicats enel procés

Hi ha alguns ajuntamentsque la utilitzen per fer una

difusió important del’evolució dels seus

indicadors a la població, lavinculen amb els seus portals

municipals o bé hi fanreferència en els butlletins

municipals

40

15Gener 2007

SAM

obert, només canvia la taula de dades, que en aquest casens permet editar-la, mentre que quan l’estem visitantcom a ciutadà o ciutadana només la podem veure.

Encara hi ha un tercer usuari d’aquesta aplicació queés l’administrador o gestor de la web, que està a càrrecdel Programa del Sistema Municipal d’Indicadors deSostenibilitat, del Servei del Medi Ambient de la Dipu-tació de Barcelona, que té una doble funció: d’unabanda, fer el seguiment de l’ús que s’està fent de l’eina,de vetllar pel correcte funcionament i d’introduir-hi elscanvis necessaris, i de l’altra, facilitar dades i analitzarels resultats que s’obtenen, tant del mateix ús de la webcom de l’evolució dels municipis.

L’administrador té accés a tots els municipis queestan calculant els indicadors a través d’aquesta eina i,per tant, pot fer una anàlisi global de l’evolució d’a-quests municipis cap a escenaris més sostenibles.Aquesta anàlisi global i integral permetrà detectar lesfortaleses i les debilitats del territori i veure si lesaccions que hi estem duent a terme provoquen els resul-tats esperats i desitjats o, per contra, tenen un efectecontrari al volgut. D’aquesta manera és evident la utili-tat dels indicadors que ens ajudaran a veure què i onhem de corregir.

5. Conclusions

La creació de la pàgina web del SMIS ha estimulatuna dinàmica municipal activa en la direcció de la soste-nibilitat a la vegada que s’ha convertit en una eina ope-rativa de treball per als diferents actors implicats en elprocés.

En aquests moments hi ha cinquanta-dos municipisque tenen accés a la pàgina web i que estan calculant iincorporant els indicadors, progressivament, en el seuprocés de planificació cap a la sostenibilitat. Hem de serconscients que és un procés lent que a poc a poc vaassentant-se i que permet anar progressant en la direcciómarcada pels principis de sostenibilitat.

En general, podem dir que el fet de treballar en xarxa,la col·laboració entre municipis i la participació directadels municipis aporta sinergies al procés i dóna majorqualitat als resultats. És, així mateix, un estímul permantenir l’interès i la continuïtat del procés.

El sistema s’ha dissenyat per integrar la millora contí-nua. És un sistema viu, que es va retroalimentant cons-tantment, a partir de l’ús que se’n fa, i d’aquesta manerapermet anar incrementant la seva funcionalitat. A mesuraque es va augmentant el nombre de municipis que apli-quen el SMIS, es van detectant més dificultats o mancan-ces del mateix sistema. Cal remarcar, però, que, gràcies alfet que és un procés dinàmic i participatiu, aquestes man-cances o dificultats es van solucionant o millorant.

La participació i l’interès dels municipis per tirar enda-vant el procés d’aplicació del SMIS han estat, i segueixensent, molt importants. Un projecte d’aquestes dimensionsno es podria dur a terme sense la col·laboració dels res-ponsables polítics i tècnics dels ajuntaments. L’esforç fetper superar les dificultats amb les quals s’han anat trobantés molt important i requereix molta dedicació.

Gràcies a la tasca que han fet els municipis per calcu-lar els seus indicadors a partir de la web del SMIS, s’e-labora una memòria de sostenibilitat que consisteix,d’una banda, en el tractament estadístic de les dades delsindicadors, i de l’altra, en la interpretació d’aquestsresultats remarcant, especialment, l’avenç cap a escena-ris municipals més sostenibles.

La participació i l’interèsdels municipis per tirar

endavant el procésd’aplicació del SMIS han

sigut, i segueixen sent, moltimportants. Un projecte

d’aquestes dimensions no espodria dur a terme sense la

col·laboració delsresponsables polítics i

tècnics dels ajuntaments

41

Introducció

En els darrers anys, i a partir dels conceptes formalit-zats principalment des de la disciplina de l’ecologia delpaisatge (Forman i Godron, 1986), s’ha posat de mani-fest la importància del paper que té el conjunt dels espaislliures i la necessitat de tractar l’ordenació dels sistemesnaturals des de la consideració del territori com a siste-ma (Forman, 1995).

En l’àmbit mediterrani, aquesta aproximació holísticaés encara més necessària tenint en compte que el paisat-ge està constituït per un mosaic d’usos intercalats quedonen lloc a un territori extraordinàriament ric, divers icomplex (Blondel i Aronson, 1999; Myers et al., 2000).En aquest context, el conjunt dels espais lliures forma unsistema de vital importància en el manteniment delsprincipals processos ecològics i territorials. Per això, lapreservació dels elements i processos naturals difícil-ment pot tractar-se des de la perspectiva de la protecciódels espais aïllats o de les xarxes d’espais, ja que lamajor part de les dinàmiques naturals depenen intensa-ment del conjunt de la matriu (Forman i Godron, 1986)que, al mateix temps, conté bona part dels principalsvalors que es volen protegir (Margules i Pressey, 2000).D’aquesta manera, l’ordenació ha de partir de la visiódel conjunt del territori com un sistema en el qual tots elsespais lliures tenen un paper diferenciat i que, per tant,cal planificar i gestionar amb aquests criteris.

En resum, la protecció del mosaic mediterrani, tantdels valors naturals i culturals com del funcionalisme delconjunt del sistema, no ha de limitar-se a preservar els

espais lliures de la incorporació als processos d’urbanit-zació a mitjà termini, sinó que ha de valorar aquestsespais i dotar-los d’un projecte ecològic, social i econò-mic adequat com a única via per garantir-ne la conserva-ció a llarg termini.

En aquest marc conceptual, una ordenació territorialbasada en l’existència d’un sistema d’espais lliures fun-cionals ha de partir necessàriament de l’anàlisi i l’ava-luació de les característiques i els atributs d’aquestsespais des d’una perspectiva pluridisciplinària que incor-pori els valors naturals, econòmics i socials.

Mónmunicipal

El projecte SITxell(Sistema d’Informació Territorialde la Xarxa d’Espais Lliures de la província de Barcelona)

Meritxell Margall AmbientòlogaCarles CastellBiòleg

Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi TerritorialÀrea d’Espais Naturals, Diputació de Barcelona

L’ordenació ha de partir de la visió del conjunt delterritori com un sistema

No ha de limitar-se apreservar els espais lliures,

sinó que ha de dotar-los d’unprojecte ecològic, social ieconòmic adequat com a

única via per garantir-ne laconservació a llarg termini

42

L’experiència de la Diputació de Barcelona

La Diputació de Barcelona ha estat una institució pio-nera en l’àmbit del planejament supramunicipal i la ges-tió d’espais naturals protegits.

L’any 1972 es va crear, mitjançant el Pla especial deprotecció derivat de la Llei del sòl, el Parc Natural deSant Llorenç del Munt i l’Obac per continuar amb lapreservació dels espais de més interès i sotmesos amajor pressió per a la seva transformació, amb la decla-ració del Parc Natural del Montseny (1977), el Parc delGarraf (1986), el Parc del Castell de Montesquiu (1986),el Parc del Montnegre i el Corredor (1989) i el Parc d’O-lèrdola (1992), fins a arribar a més de 70.000 hectàreesprotegides.

A l’inici dels anys noranta, l’Àrea d’Espais Naturalsde la Diputació de Barcelona apostà per impulsar la cre-ació de nous espais protegits, estratègics per a la conne-xió dels parcs existents fins a aquell moment, amb elprojecte d’arribar a establir una veritable xarxa de parcsinterconnectats. Al mateix temps, es plantejà una novafórmula de governabilitat per a la gestió d’aquestsespais, amb l’establiment de consorcis amb els munici-pis implicats i altres administracions i col·lectius. Així,s’impulsaren el Parc de la Serralada Litoral (1992), elParc del Foix (1993), el Parc de la Serralada de Marina(1997), l’Espai Natural de les Guilleries - Savassona(1998) i el Parc Agrari del Baix Llobregat (1998). Final-ment, amb la incorporació del Parc de Collserola, s’arri-bà a l’actual Xarxa de Parcs Naturals, amb més de100.000 hectàrees protegides.

Actualment, convençuts de la necessitat d’avançar enl’ordenació i gestió del conjunt dels espais lliures, des del’Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial,pertanyent a l’Àrea d’Espais Naturals, es promou l’ad-quisició d’informació territorial de base per a la sevaanàlisi i valoració. Aquesta informació, degudamenttractada mitjançant sistemes d’informació geogràfica,representa un suport fonamental per a la formulació deles polítiques de protecció del patrimoni natural i cultu-ral, i de foment del desenvolupament socioeconòmicharmònic per part de les administracions locals.

El projecte SITxell

Considerant aquesta necessitat d’ordenar el conjuntdel territori com a l’única manera d’assegurar la conti-nuïtat dels sistemes i processos, i aprofitant l’experiènciapròpia de planificació i gestió d’espais, la Diputació deBarcelona es va voler implicar en la realització d’unaanàlisi exhaustiva dels espais lliures (sòl no urbanitzat)de la província per avaluar-ne l’estat, conèixer les dinà-miques principals que els afecten i posar en valor lesvariables més rellevants que els caracteritzen.

Fruit d’aquest compromís, l’any 2002 va néixer elprojecte SITxell (Sistema d’Informació Territorial de laXarxa d’Espais Lliures de la província de Barcelona)amb l’objectiu últim d’assessorar les polítiques de plani-ficació i gestió territorial de la Diputació de Barcelona,així com de proporcionar informació i argumentacióconceptual i tècnica al conjunt de municipis que integrenla província, per a la planificació i gestió racional del seuterritori, oferint-los una visió del municipi en un marcmés ampli.

Per assolir aquesta fita, el SITxell es recolza concep-tualment sobre l’ecologia del paisatge i remarca laimportància de conèixer a fons els elements i processosque intervenen en la dinàmica dels espais lliures. Enaquest context, el SITxell procura l’obtenció, la caracte-rització, l’anàlisi i la valoració d’informació sobre elsespais lliures de la província de Barcelona. Tots aquestsprocessos que constitueixen el SITxell es basen en lapluridisciplinarietat –hi convergeixen aspectes del medifísic, natural i socioeconòmic, i les anàlisis es realitzentant de manera sectorial com holística, incorporant lesdiferents aproximacions sectorials–, en la flexibilitat–l’estudi pot ser parcial o de tot el territori–, en l’equili-bri –es pondera la importància dels aspectes d’interèsdels espais lliures per identificar les peces de territorirellevants per se o, anant més enllà, per la seva impor-tància estratègica–, en la claredat, en el rigor i en el fetd’evitar apriorismes que puguin malmetre les anàlisis.

La visió que sorgeix de les anàlisis realitzades mit-jançant el SITxell és, lògicament, la d’un territori glo-bal que constitueix un sistema en conjunt, format, alho-ra, per dos subsistemes: el dels espais lliures –decaràcter principalment forestal i agrícola– i el delsespais ocupats –àrees urbanes i infraestructures. Cadas-cun dels subsistemes té nodes, connectors, fluxos, lògi-ques i dinàmiques pròpies de funcionament. Allà on elselements bàsics dels subsistemes se superposen, sorgei-

15Gener 2007

SAM

Anàlisi exhaustiva delsespais lliures per avaluar-ne

l’estat, conèixer lesdinàmiques principals que els afecten i posar en valorles variables més rellevants

que els caracteritzen

Assessorar les polítiques de planificació i gestió

territorial

43

xen aquells punts de fricció que cal que les polítiquesterritorials afinin per tal de garantir-ne el bon funciona-ment.

Informació tècnica del SITxell

Qualsevol projecte destinat al coneixement i estuditerritorial necessita recolzar-se sobre un sistema infor-màtic que ofereixi una gran capacitat d’anàlisi, versatili-tat, flexibilitat…, característiques que actualment oferei-xen els sistemes d’informació geogràfica (SIG). És peraixò que el SITxell, com el seu nom indica, s’hi basa.

El SITxell, doncs, és un sistema d’informació territo-rial que s’estructura en diferents mòduls temàtics. Aquests

mòduls engloben els diversos aspectes que intervenen enla definició de l’interès intrínsec i estratègic dels espaislliures i permeten analitzar la significació dels espaissegons les característiques geològiques, botàniques, fau-nístiques, ecològiques, socials i econòmiques, tant a partirde paràmetres bàsics com d’indicadors complexos. L’es-tructura de dades dins el sistema és la següent:

Mòduls del medi: geologia, hidrologia, flora, vegeta-ció i hàbitat; fauna; ecologia del paisatge; patrimoni cul-tural i paisatge.

Mòduls dels usos: socioeconomia, normatives i direc-tives sectorials, planejament, infraestructures de trans-ports i serveis tècnics.

Cadascun dels mòduls es compon de diferents cober-tures bàsiques d’informació –algunes de ja preexistents,

Món municipal

Els espais lliures de la província de Barcelona cosntitueixen un ric i divers mosaic agroforestal.

Jord

i M

iral

les

44

mentre que d’altres s’han hagut d’elaborar a partir d’in-formació dispersa o generada ex novo– i cobertures devaloració sectorial, fruit de la transformació i combina-ció de les diferents capes bàsiques.

L’escala de referència escollida pel projecte SITxellha estat 1:50.000, una escala de compromís que permetvisualitzar els principals elements i processos vinculats ala dinàmica i l’ordenació dels espais lliures, alhora queés una escala adequada per a desenvolupaments poste-riors.

L’entorn informàtic de treball escollit per al projecteSITxell és l’ArcGis, principalment per la capacitat d’a-nàlisi que permet desenvolupar, així com per la grancompatibilitat amb els altres programes de SIG, carto-grafia i bases de dades. La feina habitual de visualitza-

ció, consulta, combinació i transformació simple decapes i edició de metadades es desenvolupa mitjançantaplicacions programades pel projecte mateix o des del’Oficina Tècnica de Cartografia i SIG Local.

Una eina feta per experts: els participants

El SITxell és un projecte que gaudeix de la participa-ció d’entitats científiques de gran prestigi, com també dedepartaments especialitzats de l’administració. El desen-volupament d’aquesta participació es realitza mitjançantconveni amb els principals grups d’experts de tots els

15Gener 2007

SAM

L’anàlisi territorial es veu àmpliament recolzada pels Sistemes d’Informació Geogràfica.E

labo

raci

ó pr

òpia

45

Món municipal

camps que disposen d’informació rellevant de partida igaranteixen la qualitat del projecte.

Actualment hi col·laboren els grups d’expertssegüents: el Laboratori d’Informació Geogràfica i Tele-detecció (LIGIT) i la Unitat de Geodinàmica Externa iHidrogeologia de la Universitat Autònoma de Barcelo-na, el Grup de Geobotànica i Cartografia de la Vegeta-ció i el Grup d’Estudi de l’Àliga Perdiguera de la Uni-versitat de Barcelona, el Centre de Recerca Ecològica iAplicacions Forestals (CREAF), el Centre d’Estudi delsRius Mediterranis (CERM), l’Institut Català d’Ornitolo-gia (ICO), Minuartia, Estudis Ambientals, Unió dePagesos i la Lliga per la Defensa del Patrimoni Natural(DEPANA).

De la Diputació de Barcelona, l’Oficina Tècnica deCartografia i SIG Local i la Gerència de Sistemes i Tec-nologies de la Informació col·laboren amb l’Àrea d’Es-pais Naturals, impulsora del projecte SITxell, a travésde l’Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi. Altresadministracions, com ara el Departament de MediAmbient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya i elConsell Comarcal del Bages, han facilitat algunescobertures d’informació bàsica que s’han incorporat alSITxell.

ConclusionsEl SITxell aporta tant un marc teòric clar com també

els instruments idonis per entendre la dinàmica delsespais lliures, reordenar les friccions provocades per l’ocupació del territori i ajudar a corregir certes tendèn-cies no desitjables. Així mateix, possibilita potenciar lespràctiques de gestió que afavoreixin els valors delsespais lliures de manera que es faci compatible el desen-

volupament socioeconòmic amb la persistència de lafuncionalitat dels sistemes naturals.

L’Administració local té un paper primordial en ladefinició dels usos territorials. Sens dubte, la responsa-bilitat d’administrar el sòl és, més enllà de l’obligaciólegal, una qüestió de responsabilitat. La consecució odefinició d’un objectiu requereix disposar de la informa-ció de base que permeti donar suport a la voluntat de l’e-xecució i aportar les eines d’informació necessàries per-què la seva discussió sigui més rica i activa. En aquestsentit, l’aproximació que ofereix el SITxell pot ser unabona referència a l’hora de definir pautes i directrius.

BibliografiaCASTELL, C.; BELTRAN, A.; MARGALL, M. «El Sistema d’Infor-

mació Territorial de la Xarxa d’Espais Lliures (SITxell) de laprovincia de Barcelona». El territorio como sistema. Barce-lona, 2003. (Territorio y Gobierno: Visiones; 3), p. 159-177.

BLONDEL, J.; ARONSON, J. Biology and Wildlife of the Medite-rranean Region. Oxford: Oxford University Press, 1999.

FORMAN, R. T. T. Land Mosaics. Cambridge: Cambridge Uni-versity Press, 1995.

FORMAN, R. T. T.; GODRON, M. Landscape Ecology. NovaYork: John Wiley & Sons, 1986.

MARGULES, C. R.; PRESSEY, R. L. «Systematic conservationplanning». Nature, núm. 405 (2000), p. 243-253.

MYERS, N.; MITTERMEIER, R. A.; MITTERMEIER, C. G.; FONSE-CA, G. A. B. Da; KENT, J. «Biodiversity hotsposts for con-servation priorities». Nature, núm. 403 (2000), p. 853-858.

El SITxell és un projecteque gaudeix de la

participació d’entitatscientífiques de gran prestigi

47

Cartografia

L’Àrea d’Infraestructures Urbanisme i Habitatge, aTravés de l’Oficina Tècnica de Cartografia i SIG Local,ha fet, els darrers anys, un esforç important per dotar elspetits municipis de la província de cartografia topogràfi-ca digital actualitzada com a eina bàsica de treball per ales tasques de representació, planificació i gestió del seuterritori.

Publicacions recents apunten que un 85% de les dadescrítiques de les tasques vinculades a la gestió municipaltenen un component geogràfic, una adreça, una referèn-

cia cadastral, una qualificació urbanística, etc. La geore-ferenciació d’aquestes dades pot permetre una visió ràpi-da i dinamitzar la presa de decisions.

L’Oficina Tècnica de Cartografia i SIG Local, com aresposta a la creixent demanda, ha dissenyat, conjunta-ment amb l’Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC), unacartografia urbana digital a escala 1:1.000, amb unmodel de dades únic i amb criteris tècnics unificats.Aquesta base cartogràfica s’està utilitzant de base per atota la cartografia d’àmbit municipal generada pelsmunicipis mitjans i petits, pels serveis interns de laDiputació de Barcelona, per altres institucions com ara

Evolució de les einesde gestió integrada(cartografia i SIG) a laprovíncia de BarcelonaCarlos ZañartuCap de l’Oficina Tècnica de Cartografia i SIG Local

Experiència

Cartografia topogràfica digital E = 1:1000.

48

el Cadastre i les companyies de subministraments (elec-tricitat, aigua i gas).

Des de la creació de l’Oficina (1999) fins ara, s’hanfet al voltant de 221 municipis de cartografia urbana aescala 1:1.000, tots de menys de 15.000 habitants, ambuna llista d’espera de peticions fins al 2007, i paral·lela-ment se n’ha iniciat el procés d’actualització. Tambés’han posat a l’abast dels municipis bases cartogràfiquesprocedents d’altres institucions com ara la cartografia aescala 1:5.000 (copropietat DIBA-ICC a la província deBarcelona) i l’ortofotografia a escala 1:10.000 (propietatDIBA, 2002-2003).

La producció cartogràfica temàtica d’àmbit munici-pal ha experimentat un creixement considerable elsdarrers anys, fet que ha provocat la necessitat d’elaborarel projecte de metadades espacials, que consisteix en eldesenvolupament d’una aplicació per a la infraestructu-ra de dades espacials de la Diputació de Barcelona, rea-litzat d’acord amb les directrius del projecte INSPIRE,sobre la base d’estàndards Open GIS Consortium(OGC) i norma ISO 19115, amb l’objectiu de normalit-zar la nomenclatura de directrius de fitxers de cartogra-fia i disposar d’un inventari d’informació cartogràficadisponible.

Implantació de SIG a la provínciade Barcelona

La implantació de SIG amb eines convencionals a laprovíncia de Barcelona, els darrers anys, no ha experi-mentat un creixement significatiu. De fet, una enquestarealitzada l’any 1998 i actualitzada el 2005 ens reflecteixbastant clarament l’evolució experimentada en aquestsentit:

Dels resultats d’aquesta enquesta es dedueix que, sibé la implantació de nous SIG a la província ha experi-mentat un mínim creixement en els últims sis anys, elque sí que s’ha incrementat considerablement són lesexpectatives o la necessitat de disposar d’una eina degestió integrada d’aquestes característiques.

De les experiències pilot d’implantació de SIG muni-cipals a la província que ha portat a terme la Diputacióde Barcelona a través de l’Oficina Tècnica de Cartogra-fia i SIG Local, corresponents a quatre municipis de lafranja dels 10.000 habitants, s’ha arribat a la conclusió

que per sota d’aquesta grandària de municipi resulta difí-cilment rendible implantar un SIG amb eines convencio-nals, ja que implica una inversió important en programa-ri, en el seu manteniment, en la formació del personaltècnic i usuaris, en la contractació d’un tècnic coordina-dor del projecte que s’ha de situar correctament en l’or-ganigrama municipal, i una implicació de tot el personaltècnic i administratiu de l’ajuntament per poder garantirl’èxit del projecte.

Paral·lelament, i com una alternativa més viable perals municipis petits, s’han fet al voltant de vint implan-tacions de SIG de visualització i consulta amb implanta-cions basades en components gràfics estàndard, que vantenir una acceptació molt bona gràcies, bàsicament, albon rendiment, al baix cost i a la facilitat d’ús.

Tot i els avantatges que suposa l’ús d’eines de gestióintegrada del territori, és evident que la implantació deSIG als municipis petits ha estat inviable. L’experiènciade treball a la província en aquest sentit ens va portar aplantejar un projecte per donar servei als municipisposant a l’abast tota la informació gràfica i alfanumèricadisponible de manera estructurada en un sistema d’in-formació de visualització i consulta gratuït, centralitzat ala Diputació de Barcelona.

Amb aquesta premissa va sorgir el projecte SITMUN(Sistema d’Informació Territorial Municipal) que, comque es tractava d’un projecte que donava resposta a unaproblemàtica comuna a tots els petits municipis tant dela resta d’Espanya com d’Europa, es va presentar al pro-grama d’iniciativa comunitària Interreg IIIB Sudoe.

Projecte SITMUN

Programa d’iniciativa comunitària: Interreg lllB SUDOE

Pressupost total: 882.050,00 euros

Socis principals del projecte:– Diputació de Barcelona (E)– Gobierno de Cantabria (E)– Consorci d’Informàtica Local de Mallorca (E)– Consell Insular de Menorca (E)– Universitat Autònoma de Barcelona (E)– Universitat de les Illes Balears (E)– Associação de Municípios da Terra Quente Trans-

montana (P)

Socis col·laboradors del projecte:– Diputació de Tarragona– Diputació de Girona– Diputació de Lleida – Consorcio Localret – Agence Départamental d’Aide aux Collectivités

Locals des Landes – Associação de Municípios do Oeste– Red Partenalia– Arco Latino– Universitat de Perpinyà

15Gener 2007

SAM

1998 2005

SIG consolidat 8% 10%

SIG en via de consolidació 15% 15%

Municipis amb expectatives 15% 65%

Municipis sense expectatives 62% 10%

49

– Câmara Municipal do Funchal– Universidad Católica de Chile– Universitat d’Alacant– Ajuntament de Sant Boi de Llobregat– Associação de Municípios do Alto Tâmega– Câmara Municipal de Faro

El projecte SITMUN consisteix en el disseny i laimplantació d’un sistema d’informació territorial muni-cipal centralitzat que possibilita als ajuntaments la gestióde la informació relacionada amb el territori en un entornfàcil i amigable. Es tracta d’aconseguir una eina de ges-tió territorial centralitzada des d’una entitat supramuni-cipal, en el nostre cas la Diputació de Barcelona, quearribi als municipis via web, utilitzant la tecnologia delsservidors de mapes.

Aquest sistema es podria ampliar a totes les cartogra-fies temàtiques d’àmbit municipal que estan produint elsserveis interns de la Diputació, així com altres institu-cions com podrien ser: planejament urbanístic, cadastred’urbana i de rústica, guia de carrers municipals, parcsnaturals, xarxes de clavegueram i enllumenat públic,plans d’accessibilitat i mobilitat, plans de prevenciód’incendis municipals i d’urbanitzacions, projecte SIT-xell, auditories mediambientals, cens d’activitats locals,patrimoni cultural, línies elèctriques, xarxa de gas natu-ral, plans de protecció civil municipal, etc.

El projecte SITMUN, com a solució, permet alsmunicipis funcions com ara la visualització i la impres-

sió de les diferents cartografies, la consulta específica ila superposició de cartografies, ampliable a tots elsàmbits temàtics. D’altra banda, hi ha altres funcions quees gestionen de manera centralitzada per part d’unaadministració supramunicipal que permet processosd’exportació i importació automàtica de cartografia idades alfanumèriques relacionades amb el territori, pro-cessos de validació de la informació, georeferenciacióautomàtica d’adreces postals i control d’usuaris per asse-gurar la confidencialitat de les dades protegides.

La qualitat de la informació cartogràfica i de les basesde dades permetrà una major capacitat d’anàlisi i de ges-tió territorial, depenent de la informació que tingui dis-ponible el municipi i del seu grau d’actualització.

El producte final Es tracta d’una eina de SIT per a la gestió territorial

municipal, basada en tecnologia de servidors de mapesvia web, que s’instal·la íntegrament (programari i dades)en l’entitat supramunicipal i, a través d’un navegadorweb, permet el seu accés als usuaris situats en els ajun-taments o en altres ens locals.

L’eina SITMUN està composta per dos mòduls prin-cipals:

• Un visualitzador de cartografia que permet consul-tar la informació cartogràfica i l’alfanumèrica.

• Un mòdul administrador que permet gestionar l’ac-cés i la disponibilitat de les dades.

Tecnologia SITMUNPer la seva naturalesa, es tracta d’un projecte en el

qual la tecnologia ocupa un paper molt important. A con-tinuació, es presenta un resum de la tecnologia usada:

– Llenguatges de programació:Per al desenvolupament de l’eina, tant del visualit-zador com de l’aplicació d’administració, s’hanutilitzat llenguatges de programació estàndards defacto, com ara Java, HTML, Javascript i JSP. Elprincipal avantatge d’utilitzar aquests llenguatgesés que independitza l’aplicació de la plataforma.

– Programari servidor de mapes:L’element principal requerit en qualsevol sistemad’informació geogràfica o territorial basat en tec-nologia web és el programari de servidor de mapes.El correcte funcionament i, sobretot, el bon rendi-ment d’aquest element són la clau de l’èxit o el fra-càs del producte final. En el cas del SITMUN, s’haoptat per un servidor de mapes del mercat, desprésd’haver fet un estudi comparatiu entre diversesopcions i haver valorat, sobretot, aspectes com arala seguretat i l’escalabilitat.

– Emmagatzematge de la informació espacial:Hi ha diverses alternatives per emmagatzemar lainformació espacial: fitxers, bases de dades o unasolució mixta de les dues anteriors. La Diputació deBarcelona ha optat per integrar la seva cartografia(provinent de fitxers) en una base de dades espa-cial, amb els objectius següents:• Homogeneïtzar formats.

Experiència

50

• Independitzar la informació de les eines CAD/SIG(interoperabilitat).

• Resoldre el problema de la continuïtat, inherent al’emmagatzematge en fitxers:Encara que aquesta solució sembla la millorquant al resultat obtingut, cal tenir en compte queté un cost alt d’implantació, a causa de l’esforçque representa el fet de tractar grans volumsd’informació i, sobretot, de processar diferentsformats de fitxers per incloure les dades en unaestructura espacial homogènia, mantenint la inte-roperabilitat; és a dir, fent que pugui ser consul-tada des de qualsevol eina CAD/SIG.

– Emmagatzematge de la informació de l’administrador Es tracta d’una base de dades per definir i adminis-trar el sistema (usuaris, disponibilitat de la infor-mació, funcions, etc.). De moment, s’han preparatels fitxers de creació d’objectes per als gestors debases de dades següents: Oracle, SQL Server i Pos-tgreSQL.

Implantació SITMUNTal com ja s’ha comentat anteriorment, el projecte

SITMUN es compon d’una eina per a la consulta i lavisualització de la informació territorial (alfanumèrica igràfica), i d’una altra eina que permet administrar el sis-tema. La primera requereix la instal·lació d’un servidorde mapes i d’un magatzem d’informació (servidor de fit-xers o base de dades territorial), i la segona necessita dis-posar d’una base de dades per emmagatzemar i gestionartota la informació de control del sistema. Totes dueseines han estat dissenyades i implantades per ser utilit-zades en entorns web.

Els requeriments tècnics per a la implantació del sis-tema SITMUN inclouen diversos components que podenestar situats en un únic servidor, o distribuïts en diversosservidors. És molt important assegurar la compatibilitatentre les versions de cadascun dels components, que sónels següents:

• Emmagatzematge de dades del SIT• Servidor de mapes

• Servidor web i d’aplicacions • Sistema operatiu• Administrador SITMUN• Visualitzador SITMUN

Cartografies SITMUNPer obtenir un millor rendiment en la utilització de

SITMUN, les cartografies han de complir uns requisitsen el model de dades, tant si es tracta de bases cartogrà-fiques com de cartografies temàtiques.

Les bases cartogràfiques compatibles amb el SIT-MUN són les que tenen una estructura de dades única iestan realitzades amb criteris tècnics unificats, la E = = 1:1.000 (DIBA-ICC), la E = 1:5.000 (ICC) i la E = = 1:50.000 (ICC). La resta de bases cartogràfiques nosón compatibles.

Pel que fa a les cartografies temàtiques, han d’estarconstruïdes sobre les bases cartogràfiques abans esmen-tades i disposar d’un model de dades únic per a cadaàmbit temàtic.

Cartografia cadastral urbanaLa cartografia cadastral urbana és una cartografia rea-

litzada per la Direcció General del Cadastre amb l’ob-jectiu d’ubicar les parcel·les cadastrals sobre el territori,però, a més, és una cartografia que serveix de base pergestionar altres cartografies temàtiques del sòl urbà,com, per exemple, el planejament urbanístic, les llicen-cies d’obres…, ja que ens aporta el polígon parcel·la.

Els criteris d’elaboració de la cartografia cadastral nosón els mateixos que els de les bases de cartografiesurbanes E = 1:1.000, i, per tant, quan se superposensovint no coincideixen. Per obtenir, doncs, una cartogra-fia parcel·lària (amb el polígon parcel·la) s’ha de fer unabocament de memòria del cadastre.

Per resoldre aquest problema, la Diputació de Barce-lona, mitjançant l’Organisme de Gestió Tributària,cedeix a la Direcció General del Cadastre les bases topo-gràfiques E = 1:1.000 amb l’objecte que siguin utilitza-des com a base per a la realització de la cartografiacadastral.

Planejament urbanístic municipalPer incorporar al SITMUN la cartografia de planeja-

ment urbanístic municipal (POUM), amb l’objecte degestionar-lo i elaborar informes urbanístics de maneraautomàtica, ha d’estar realitzat segons el plec de laDirecció General d’Urbanisme (DGU) Criteris per a lasistematització dels codis d’identificació en el planeja-ment urbanístic, maig 2005, dibuixat sobre la base topo-gràfica E = 1:1.000 (plec DIBA-ICC) i la normativa enbase de dades.

Els municipis que disposin d’un planejament antic noes podran adaptar al SITMUN i, per tant, s’introduiràcom a cartografia de referència escanejada, i la normati-va, com un text associat.

El calendari per a la implantació del projecte es va ini-ciar el tercer trimestre de 2005 i continuarà fins al finaldel mandat. L’adhesió dels ajuntaments s’ha iniciat

15Gener 2007

SAM

51

Experiència

Cartografia cadastral urbana sobre cartografia urbana a escala 1:1.000 + guia de carrers.

Cartografia urbana a escala 1:1.000 sobre ortofotografia.

52

15Gener 2007

SAM

Cartografia cadastral rústica sobre cartografia a escala 1:5.000.

POUM.

53

Experiència

Buffer lineal amb parcel·les afectades.

Buffer perimetral sobre parcel·lari cadastral amb parcel·les afectades.

54

15Gener 2007

SAM

gradualment a partir del quart trimestre del 2005 ambl’aprovació de la Xarxa Local SITMUN. Pròximamentes crearà la Xarxa Europea SITMUN, que, a banda depermetre la implantació en altres ens locals, servirà pergarantir la continuïtat del projecte.

AdhesióL’adhesió al SITMUN és pot fer a dos nivells: a la

Xarxa Local i a la Xarxa Europea.

Xarxa Local SITMUNLa Xarxa Local la constitueixen la Diputació de Bar-

celona amb els municipis, consells comarcals i altres enslocals de la província. Actualment hi ha 192 municipis i11 consells comarcals adherits, i la incorporació al siste-ma es fa de manera gradual.

En el cas de la Xarxa Local, a més de l’adhesió, sesigna un conveni, bàsicament per assegurar el compli-ment de les lleis de protecció de dades personals i depropietat intel·lectual a què està subjecta la informació.

Procediment:• Aprovació Xarxa Local SITMUN pel Ple de la

Diputació de Barcelona, en la sessió de 29 desetembre de 2005

• Notificació als ajuntaments• Aprovació del protocol d’adhesió per part de cada

ajuntament• Petició d’accés individualitzat pels tècnics munici-

pals• Signatura d’un conveni específic de xarxa

Xarxa Europea SITMUNLa Xarxa Europea la podran constituir totes les entitats

supramunicipals que implantin SITMUN, ja siguin tantd’àmbit del sector sud-oest d’Europa com d’altres àmbits,i seran aquestes entitats les que garantiran l’actualització,el manteniment i l’evolució de l’eina SITMUN.

Web Oficina Tècnica Cartografia i SIG Local:http://www.diba.cat/cartosig

Web projecte SITMUN: http://www.sitmun.org

Projecte SITMUN

Eina SITMUN

Xarxes locals

DiputacióBarcelona

Consellde Menorca

Govern deCantàbria

Asso MuniPT

DiputacióLleida

Inst. Supra.Espanya

Inst. Supra.Europea

Xarxa EuropeaSITMUN

Manteniment idesenvolupament de l’eina

55

Introducció

S’ha desenvolupat una aplicació informàtica web,pròpia dels sistemes d’informació geogràfica (SIG), pertal de facilitar la gestió, la consulta i la divulgació delstreballs corresponents als mapes acústics municipals queelabora la Diputació de Barcelona.

S’ha escollit una arquitectura client-servidor, comple-tament basada en programari lliure i en protocols estàn-dard (OGC, ISO). L’aplicació client només necessita unnavegador web per funcionar, sense instal·lació de capprogramari o plug-in addicional. Per desenvoluparaquesta aplicació, l’empresa Geodata Sistemas, SL s’habasat en el seu producte eGeoVisor. L’eGeoVisor és unasolució multimèdia innovadora (en CD o via web) quecombina la potència d’un sistema d’informació geogrà-fica amb un gran volum d’informació documental (text,imatges, bases de dades, etc.) estructurada i presentadaidòniament per divulgar informació territorial.

Aquesta solució està pensada per facilitar l’accés aqualsevol tipus d’usuari, tant al personal tècnic que ges-tiona, planifica i analitza el territori, com al públic engeneral que necessita fer consultes esporàdiques sobrecartografia digital associada a bases de dades i altresdocuments.

Amb aquest tipus de solucions es pretén millorar lagestió del territori, mantenir informat en tot moment elciutadà i participar en el desenvolupament de la infraes-tructura de dades espacials de Catalunya (IDEC) amb lesmillors eines disponibles.

A banda dels mapes acústics, s’han implantat solu-cions basades en eGeoVisor de sectors d’activitat moltdiversos: planificació urbanística, guies ciutadanes,plans especials i d’ordenació territorial, agendes 21,parcs naturals, estudis hidrològics i hidràulics, estudis

ecològics i ambientals, de gestió i manteniment d’in-fraestructures i, en general, inventaris i catàlegs de tottipus.

Beneficis de la solució– Emmagatzemar, de manera ordenada i perfecta-

ment estructurada, en suport digital de lliure distri-bució i independent de qualsevol llicència de pro-gramaris comercials, la totalitat de la informaciódisponible.

– Estalviar temps en l’accés a la informació geogrà-fica, la qual cosa facilita la participació tècnica iciutadana.

– Donar valor afegit a l’aspecte de comunicació,divulgació i difusió de la informació.

– Facilitar la comprensió territorial per part delsusuaris.

Entre altres utilitats l’eina permet:– Conèixer la localització geogràfica de qualsevol

element vinculat a documents i bases de dades.– Seleccionar i obtenir informació de qualsevol ele-

ment territorial amb un simple clic sobre la pantalla.– Facilitar, en un únic entorn, la integració de tots els

documents relacionats amb el territori: cartografia,bases de dades, textos, fotografies, etc.

– Permetre la generació i impressió dels mapes, ialtres documents, a mida de cada usuari.

– Mesurar distàncies i superfícies sobre la cartografia.

Breu descripció de la interfície webDivisió còmoda i intuïtiva en tres finestres. Permet

un accés ràpid al conjunt de documents (figs. 1 i 2). Consulta cartogràfica. Facilitat i velocitat de con-

sulta (fig. 3).Informació integrada. Facilita el treball dels tècnics

i el servei als ciutadans (fig. 4).

Mónempresarial

Aplicació interactivaSIG per a la consulta,exposició pública i gestió dels mapesacústics municipalsGeodata Sistemas, SLwww.geodata.es

56

15Gener 2007

SAM

Consulta:Exemple VISUALITZACIÓ. Podem obtenir una primera vista dels diferents índexs de soroll al municipi, consultar la llegenda, gestionar la visualitza-ció de les diferents capes d’informació i/o cercar un indret determinat.

Figura 1. Aspecte de l’aplicació per a mapes acústics.

Figura 2. Aspecte de l’aplicació per a mapes acústics.

Índex i finestra d’informació Marc cartogràfic

Quadre de control per navegar per la cartografia del projecte

57

Món empresarial

Consulta:Exemple INFORMACIÓ ASSOCIADA A UN ELEMENT. Amb l’eina «Informació», cliquem sobre l’element desitjat i a la finestra de resultats se’ns

mostra tota la informació associada al punt geogràfic, carrer o punt de mostreig, etc.

Gestor d’informació alfanumèrica resultant de la consulta

Eina «Informació»

Control mapa (visualitzador d’informació cartogràfica)

Figura 3. Informació associada a un element.

Accés pel TEXT:Exemple NAVEGUEM I BUSQUEM INFORMACIÓ DE QUALSEVOL BASE DE DADES I/O DOCUMENT ASSOCIAT I VISUALITZEM SOBRE

EL MAPA ELS ELEMENTS TERRITORIALS DESCRITS. Quan cliquem sobre un registre seleccionat, apareix il·luminat i centrat.

Índex de navegació pels diferents documents i apartats

Informació temàtica ordenada, que permet cerques i enllaços a la cartografia

Mapa temàtic

Figura 4. Enllaços text-cartogràfic.

58

Avantatges de la solució web de Geodata Sistemas, SL

Una solució basada en estàndardsEn el món de les tecnologies de la informació, un dels

principals problemes és la integració de solucions desen-volupades per diferents empreses, ja que cadascú fa ser-vir els seus programes, els seus formats i els seus proto-cols.

Una condició sine qua non associada a l’arquitecturade la solució és aconseguir la màxima compatibilitatentre els diferents components possibles. Per això, lasolució de Geodata Sistemas, SL està basada en elsestàndards de l’Open GeoSpatial Consortium (OGC) i laInternational Standars Organization (ISO). Estàndardsque cada cop tenen més pes en el mercat i estan obligantels desenvolupadors a adaptar-s’hi.

Una solució completament lliureLa solució bàsica proposada per Geodata Sistemas,

SL està completament basada en programari lliure (Red-hat Linux, Apache HTTPD Server, PHP Hypertext Pre-porcessor, UMN Mapserver, MySQL, PostGreSQL…),per tant el cost d’adquisició de llicències és zero. Tot i

així, la solució és perfectament compatible amb progra-mari comercial com ara ArcIMS o GeoMedia Web, grà-cies al fet que els components segueixen uns protocolsestàndards.

Una solució multiplataformaTant l’aplicació de servidor com l’aplicació client són

multiplataforma. Geodata ha portat endavant solucionsbasades en sistemes Linux i Windows, i les aplicacionsde servidor que es fan servir són compatibles també ambMacOS i altres sistemes operatius.

Però, independentment de la solució de servidoremprada en cada projecte, l’usuari de l’aplicació nomésnecessita un navegador per visualitzar, consultar i impri-mir la informació cartogràfica. Actualment, el client des-envolupat per Geodata suporta el 99% dels navegadorsde les principals plataformes (Windows, Linux, MacOS,Solaris…).

Una solució ràpidaLes proves realitzades fins ara han estat molt satisfac-

tòries. El servidor de mapes que proposem (UMN Map-Server) s’ha mostrat molt ràpid, més, fins i tot, que solu-cions comercials de cost elevat.

MapServer, a més, pot connectar-se a servidors dedades georeferenciades com ara PostGIS o Oracle Spa-

15Gener 2007

SAM

Figura 5. Aspecte del programa GeoVisor.

GeoVisor:Exemple LOCALITZAR ELEMENTS GEOGRÀFICS A UNA DETERMINADA DISTÀNCIA D’UN ALTRE ELEMENT, O QUE COMPLEIXIN

CERTS REQUISITS, I, EN GENERAL, QUALSEVOL TIPUS DE CONSULTA CARTOGRÀFICA COMPLEXA. També podem afegir-hi capes temàti-ques, tant pròpies de la gestió de cartografia acústica com procedents d’altres vessants (ambiental, urbanístic…). També inclou eines de mesurar dis-tàncies, àrees d’influència, canviar les característiques de visualització, etc.

59

tial, cosa que permet, així, una millor gestió de les dades(versionat, actualitzacions remotes…) i una enormepotència de consulta i velocitat.

Una solució flexible, modular i ampliableL’ús d’estàndards en la integració de les diferents

parts de la solució té el valor afegit de permetre la subs-titució de qualsevol d’aquestes parts per una de diferentque també compleixi els estàndards i protocols que esfan servir. Això permet una gran flexibilitat a l’hora d’a-justar-se a un projecte concret. L’arquitectura està pen-sada per a un màxim aprofitament de les diferents tecno-logies que hi ha al mercat, de manera que la solució finalcanvia segons les necessitats del client, adaptant-s’hiquant a cost i complexitat.

Gestió dels mapes acústics i consultes avançades

Com a complement de les eines de consulta web sesubministra el programari GeoVisor elaborat per Geoda-ta Sistemas, SL.

GEOVISOR. Consultes avançades i anàlisi cartogràfi-ca. Accés al programa GeoVisor, complet visualitzadorcartogràfic amb elevades prestacions de consulta i total-ment compatible amb eGeoVisor (fig. 5).

Es tracta d’una aplicació molt sofisticada i potent pelque fa a la capacitat de consulta i divulgació de qualse-vol tipus d’informació territorial. Al mateix temps,aquest sistema aporta la màxima velocitat i facilitat deconsulta, i permet fer més àgil el treball als tècnics, aixícom:

– Disposar, de manera ordenada, de tota la informaciócartogràfica i de les bases de dades relacionades.

– Millorar la gestió territorial.– Millorar l’atenció i el servei al ciutadà.– Millorar la imatge pública.– Facilitar i automatitzar tasques administratives.– Optimitzar les tasques del personal tècnic.– Donar suport a la presa de decisions, tant a escala

tècnica com política.– Minimitzar l’adquisició de llicències de programa-

ri SIG i/o CAD.– Minimitzar costos en la contractació de personal

expert en SIG (cartografia, bases de dades, progra-mació informàtica…).

– Disposar de suport informàtic addicional.

Descripció de GeoVisor

GeoVisor és una eina potent per al tractament, la ges-tió, la consulta i la distribució de cartografia digital, pen-sada tant per a tècnics avançats de SIG i CAD com per ausuaris esporàdics de cartografia digital associada abases de dades.

És una aplicació intuïtiva i fàcil d’utilitzar que incloutotes les eines de selecció i navegació cartogràfica prò-pies dels lectors de mapes junt amb altres utilitats mésavançades i pròpies dels GIS potents.

Sense tenir les aspiracions d’un programari SIG com-plet, GeoVisor pretén oferir la màxima potència de con-sulta, anàlisi i obtenció d’informació a través d’una apli-cació compatible amb la major part dels softwarescomercials SIG més utilitzats (fig. 6).

Geovisor ha estat desenvolupat íntegrament per l’em-presa Geodata Sistemas, SL, una consultora de Barcelo-na dedicada exclusivament als serveis SIG i a oferir solu-cions a mida per a bases de dades. Geodata és partnertecnològic de nombroses empreses privades i de l’Admi-nistració pública, per a qui integren solucions personalit-zades i es resolen problemes relacionats amb el tracta-ment de la informació cartogràfica.

La Diputació de Barcelona, a través de l’Oficina deCartografia i SIG, es plantejà la necessitat de disposard’un programari GIS d’elevades prestacions adaptat a lesnecessitats tècniques dels seus propis tècnics i a les pos-sibilitats econòmiques dels municipis petits. Amb aquestobjectiu s’encarregà a l’empresa Geodata el desenvolu-pament d’una aplicació que permetés representar,maquillar i distribuir cartografia interactiva en formatDGN de Microstation, a més d’algunes utilitats de con-sulta pròpies dels SIG complets. Així doncs, en el seuinici, GeoVisor es va concebre com un senzill progra-mari de consulta cartogràfica, personalitzable i amb unmajor nombre d’utilitats respecte d’altres solucionsequivalents existents al mercat.

A partir d’aquestes primeres utilitats bàsiques delslectors de mapes, i fruit de la demanda dels diferentsusuaris, s’han incorporat altres eines al programa finsa arribar al format actual. Les principals necessitatsdels usuaris que es resolen amb GeoVisor són lessegüents:

– Distribució a tercers de cartografia interactiva asso-ciada a bases de dades.

– Buidatges automàtics sobre cartografia de referèn-cia de bases de dades amb coordenades geogràfi-ques. Inventaris de tot tipus: punts d’aigua, patri-moni cultural, abocadors de residus, etc.

– Ubicació geogràfica de qualsevol llista en forma detaula, d’elements, o d’altres, que disposin de lescorresponents direccions postals.

– Impressió de mapes a mida amb plantilles (layouts)predefinides, senzilles de configurar per a qualse-vol perfil d’usuari.

– Generació de perfils i mesures de distàncies isuperfícies.

– Càlcul d’àrees d’afectació i/o influencia (buffers) apartir de la ubicació d’elements territorials.

Característiques i avantatges de GeoVisorUn dels principals avantatges de GeoVisor respecte a

altres programes similars és la capacitat de personalitza-ció i configuració de les seves utilitats. Sobre la base del

Món empresarial

60

15Gener 2007

SAM

Figura 6. Consultes avançades amb Geovisor.

Figura 7. Aplicació interactiva SIG per a agendes 21.

61

Món empresarial

producte estàndard, GeoVisor s’han desenvolupat algu-nes solucions específiques per a:

– La gestió de cartografia municipal topogràfica,cadastral, llista de carrers (inclou eines pensadesper facilitar la geocodificació d’esdeveniments i elmanteniment de la llista de carrers de la ciutat).

– La consulta i la difusió del planejament urbanístic.– La gestió d’espais naturals. – La divulgació i el manteniment de mapes acústics.– L’exposició i la participació pública en processos

d’agenda 21 i auditories ambientals (fig. 7).– Els estudis hidrològics i hidràulics.– La gestió d’inventaris: patrimoni natural, cultural,

arquitectònic i arqueològic, empreses, etc. (fig. 8).– Els estudis d’impacte ambiental relacionats amb

projectes d’infraestructures viàries. – L’associació a bases de dades per a la gestió de jar-

dineria pública i parcs urbans, així com del mobi-liari present en parcs i platges.

– L’associació a mòduls de navegació 3D i càlculs decolumnes de fum per a prevenció de riscos.

GeoVisor permet l’accés a múltiples formats de dades(rasters i vectorials), de manera automàtica, sense neces-sitat d’importacions complexes ni conversions d’arxius,a partir dels quals es configuren els projectes «mapa» deGeoVisor.

GeoVisor disposa d’una interfície amigable en duesmodalitats: menú avançat i menú simplificat (fig. 9).

Vegeu-ne més característiques tècniques a<www.geodata.es>.

A diferència de la major part de lectors de mapes,Geovisor també incorpora eines per a la combinació ana-lítica entre diferents capes d’informació (intersecció,proximitat, etc.). Aquest tipus d’eines ens permeten, perexemple, seleccionar totes aquelles parcel·les que s’in-tersequen amb una determinada infraestructura, veure’nles característiques, quantificar la superfície, etc. Elsresultats de qualsevol selecció d’aquest tipus poden serconservats per a anàlisis posteriors i/o guardats com anoves capes d’informació.

Una altra diferència important de GeoVisor respecte aaltres programes senzills de visualització de mapes és la

Figura 8. Agenda interactiva SIG per a inventaris de patrimoni.

Figura 9. Botonera simplificada per GeoVisor.

62

15Gener 2007

SAM

seva elevada potència per enllaçar amb bases de datesexternes (Oracle, SQL Server, Access, Informix…) a tra-vés del protocol ODBC, així com la capacitat per gene-rar i mantenir nova cartografia vectorial a través d’uneseines senzilles d’edició de shapefiles (afegir, moure i eli-minar formes, editar vèrtex, crear capes noves i modifi-car-ne l’estructura, snapping…).

Per a la distribució via Internet i CD-ROM, GeoVisorsuporta un format d’arxiu comprimit. Els arxius enaquest format es descomprimeixen automàticament a lamàquina client amb la configuració i les característiquesde visualització escollides. D’aquesta manera, enspodem despreocupar de la ubicació dels múltiples fitxersen les seves carpetes i subcarpetes. El format comprimitdel projecte GeoVisor (*.rgv) és una forma ideal detransportar informació vectorial. En contrapartida a lessolucions de servidors de mapes i a causa de la limitadavelocitat de les xarxes Internet, creiem que encara hi hauna llarga vida per a la difusió d’informació via descà-rrega de projectes cartogràfics comprimits i lectors demapes (personalitzats, si es vol, amb la imatge corpora-tiva del client). Si bé aquestes solucions requereixen untemps important per a una primera instal·lació, es recu-pera immediatament en les posteriors consultes en local.

Al marge de les seves característiques principals,GeoVisor també incorpora un conjunt de mòduls addi-cionals que permeten augmentar considerablement lapotència de l’aplicació bàsica, com són:

– Monitorització de la posició en temps real mitjan-çant la connexió a un GPS que suporti els protocolsdocumentats en el «GARMIN GPS Interface Spe-cification» del 6 de desembre de 1999.

– Generació de models digitals d’elevacions (MDE),d’il·luminació (MDI), d’orientació (MDO) i dependents (MDP) en format GeoVisor junt amb leseines per generar imatges a partir d’aquests models.

– Geocodificació de bases de dades a partir del nomdel carrer i número de porteria. GeoVisor treballaamb un algoritme que permet aproximar els nomsde carrer i corregir més del 90% de les incoherèn-cies entre les diferents bases de dades. Únicamentnecessita una capa de punts amb números de porte-ria i noms de carrer.

Geovisor permet la integració de capes locals i remo-tes a través de servidors de mapes que admetin els pro-tocols de l’Open GIS Consortium (OGC). Cada dia ésmés freqüent l’existència d’iniciatives d’infraestructuresde dades espacials (IDE) que via els protocols de l’OGCpermeten la connexió entre diferents servidors de mapespresents a diferents corporacions i centralitzen, d’aques-ta manera, l’accés a la informació d’un àmbit territorialdeterminat. GeoVisor permet l’accés a aquests servidorsmitjançant els protocols WMS, WCS i WFS, i aconse-gueix, d’aquesta manera, treballar amb informació per-manentment actualitzada i mantinguda per l’entitat res-ponsable.

Al mateix temps, GeoVisor s’ha convertit en una einaexcel·lent per a la publicació de mapes per Internet.Aquesta utilitat consisteix en l’exportació dels mapeseditats i dissenyats amb GeoVisor als anomenats projec-tes MAP del servidor de mapes Mapserver de la Univer-sitat de Minnesotta (EUA), un dels programaris lliuresde servidors de mapes més utilitzats actualment perdifondre cartografia interactiva per Internet.

6363

Introducció

L’autobús urbà com a mitjà de transport públic, si escompara amb altres mitjans de transport públic com arael metro o el ferrocarril, presenta una sèrie de caracterís-tiques que el fan especialment atractiu per a l’usuari, comsón, entre d’altres, el fet de ser un servei de major proxi-mitat i més accessibilitat (servei més de porta a porta), sermés amigable (major relació personal entre usuaris i ambel conductor), tenir una major percepció de seguretat(gràcies, fonamentalment, a aquesta major relació perso-nal) i ser considerat un viatge més lúdic (recorregut ensuperfície davant els sistemes subterranis).

Per contra, l’autobús presenta una sèrie de caracterís-tiques que no li són favorables, com ara la dificultat quetenen els usuaris de conèixer la xarxa en el seu conjunt(l’usuari normalment només coneix poques línies) i unamenor fiabilitat del servei perquè es veu afectat per totsels esdeveniments que succeeixen a la via pública i quedificulten la seva circulació.

Els nous serveis d’informació al client de l’autobúspoden ajudar a pal·liar aquests efectes negatius aportanta l’usuari un major coneixement de la xarxa, millorant laseva percepció de fiabilitat del servei i, en general, incre-mentant el grau d’informació que es posa al seu abast.

Els nous serveis d’informació al client de l’autobúsaporten a l’usuari un major coneixement de la xarxa imilloren la seva percepció de fiabilitat del servei.

Els nous serveis d’informació per al client de l’auto-bús, que TMB està desenvolupant, tenen el denominadorcomú d’aprofitar l’oportunitat que les noves tecnologiesde la comunicació ofereixen (Internet, telefonia mòbil,ràdio i televisió digital…) i tots es fonamenten en laimplantació del denominat sistema d’ajuda a l’explota-ció (SAE) que es va iniciar els anys vuitanta mitjançantla localització automàtica dels autobusos via ràdio i quees va implantar d’una manera operativa a la xarxa d’au-tobusos urbans de Barcelona l’any 1988, que en aquellmoment eren pioners a Espanya.

En els seus disset anys de funcionament, el sistemaSAE ha sofert una evolució important paral·lela al des-envolupament de les noves tecnologies de localització icomunicació.

Així, es va passar de la localització inicial dels auto-busos basada en un sistema de balises ubicades al carrer(cada 1.500 o 2.000 metres) que permetia estimar ambprecisió la posició del vehicle dintre de la seva línia, a lalocalització de l’autobús via satèl·lit (GPS), que permetestimar la posició del vehicle en coordenades reals (tantsi l’autobús està a la seva línia com si no).

El Centre de Control periòdicament demana (polling)les dades del vehicle (informació satèl·lit, odòmetre,giroscopi…), que li són enviades via ràdio i amb lesquals executa el programari de localització que permetdeterminar la posició exacta de cada vehicle (fig. 1).

Mónempresarial

Nous serveisd’informació per alsclients de l’autobúsLuis Peláez de LoñoEnginyer de caminsCap de Planificació del Servei de TMB

Els nous serveisd’informació al client de

l’autobús aporten a l’usuariun major coneixement de la xarxa i milloren la seva

percepció de fiabilitat del servei

Els nous serveisd’informació al client de

l’autobús aprofiten les novestecnologies de la

comunicació i es fonamentenen la implantació del

denominat sistema d’ajuda a l’explotació (SAE)

64

L’evolució del SAE ha continuat cap a la denomina-da autolocalització del vehicle, conseqüència de des-plaçar el programari de localització que inicialmentestava al Centre de Control cap a l’ordinador de l’auto-bús que, d’aquesta manera, passa a ser qui determina laposició exacta de l’autobús i la transmet al Centre deControl.

D’aquesta manera es redueix el volum de les dadesque es transmeten, es millora el temps de polling, el sis-tema guanya en precisió i, a més, és possible donar infor-mació a l’usuari dintre de l’autobús.

Les comunicacions també han evolucionat i han pas-sat de sistemes de ràdio de tipus trunking analògic a sis-temes de ràdio digital (TETRA), la qual cosa permet nonomés disposar de major cobertura, sinó que també pos-sibilita un major volum de trànsit de dades i so i guanyaren precisió i qualitat.

Tota aquesta evolució tecnològica possibilita abordarnous serveis d’informació a l’usuari de l’autobús que enaquest moment estan sent desenvolupats per TMB.

TMB iBus És un sistema d’informació dinàmica iinteractiva de la previsió del temps esti-mat d’arribada del pròxim autobúsd’una línia a una parada determinada,mitjançant missatges a telèfon mòbil oInternet.

PIU És un sistema d’informació dinàmicano interactiva de la previsió del tempsestimat d’arribada del pròxim autobús

per a totes les línies que tenen para-des dotades de panells d’informació al’usuari.

SIU És un sistema d’informació a bord delsautobusos (visual i auditiva) de la pròxi-ma parada i comunicació d’incidències.

Tecnologia Informació posada a disposició del Informació client (plànols, horaris, tarifes...) a tra-

vés d’Internet, PDA, mòbil, ràdio o tele-visió digital.

TMB iBusÉs un sistema d’informació dinàmica (en línia) i inter-

activa (sol·licitat per l’usuari) que es fonamenta en unmodel de previsió del temps de pas de l’autobús per lesparades, per la qual cosa utilitza la tecnologia SAE(localització de la posició dels vehicles).

Aquest model de previsió alimenta periòdicament unabase de dades (connectada al SAE) a la qual els usuarispoden fer les consultes mitjançant telefonia mòbil o através d’Internet.

Pel que fa a la informació subministrada, fa saber al’usuari el temps que li manca d’espera i, per tant,col·labora notablement a millorar la percepció de fiabili-tat del sistema (fig. 2).

Aquest servei es va iniciar a TMB el setembre de2005 amb una prova pilot que afectava vuit línies i el20% del passatge. Prèviament, s’havia fet un pretest

15Gener 2007

SAM

Figura 1. Esquema bàsic de funcionament del Sistema d’Ajuda a l’Exportació (SAE).

Font

:T

MB

LOCALITZACIÓ PER SATÈL·LIT

ENLLAÇ PER RÀDIO FINS AL LLOC DE COMANDAMENT

GESTIÓ SEMAFÒRICA

INFORMACIÓ AL CLIENT

ENLLAÇ HERTZIÀ

S.A.E.ESQUEMA BÀSIC

SATÈL·LIT REPETIDORS LLOC DE COMANDAMENT

PERSONALITZADA

A LES PARADES FÒNIA DADES

65

per ajudar a definir el servei i posteriorment es va rea-litzar un posttest per analitzar i caracteritzar el seu fun-cionament.

El funcionament d’aquest servei per part de l’usuarirequereix:

– En primer lloc, que conegui les línies dotades ambaquest servei, per la qual cosa es va caracteritzaraquestes línies incorporant el pictograma interna-cional del mòbil al costat del número de la línia(vegeu l’esquema).

– En segon lloc, que l’usuari conegui el codi de laparada on vol fer la consulta (quatre dígits), per la qual cosa es va incrementar la grandària delsnúmeros d’aquest codi de parada en pals i marque-sines.

– En tercer lloc, explicar clarament a l’usuari comhauria de fer la consulta (per missatgeria mòbilSMS o per Internet) i com interpretar la resposta,per la qual cosa es va realitzar una campanya infor-mativa basada fonamentalment en rètols, adhesius idíptics a les parades, marquesines i autobusos.Paral·lelament es va desenvolupar en el web deTMB (www.tmb.net) un mòdul específic per aaquest servei (TMB iBus) que incorporava mòdulsd’ajuda per conèixer el codi de la parada (ja que lesconsultes per Internet no es fan a la parada i no espot llegir el codi).

Si la consulta es fa per missatgeria mòbil SMS, s’had’enviar un missatge al número 7412 afegint el text:«temps (espai) codi parada (espai) núm. de línia».

La resposta indica el codi de la parada, la seva defi-nició (cruïlla de carrers), la línia i els temps estimats depas en minuts dels dos pròxims vehicles d’aquestalínia.

El cost per a l’usuari és de 0,15 A pel missatge desol·licitud (per l’operadora de telefonia), i el missatge deresposta és gratuït i a càrrec de TMB (fig. 3).

Si la consulta es fa per telèfon o dispositius mòbilsamb accés a Internet (GPRS/UMTS), es pot fer depenentde la tecnologia del telèfon a (fig. 4):

• Wap: http://www.tmb.net/ibus.wml• Imode: htt://www.tmb.netibus.htmlSi la consulta es realitza per Internet, s’ha d’accedir al

web de TMB (http://www.tmb.net) a la icona «TMBiBus» que dóna accés al servei i que incorpora, com jas’ha indicat, un assistent per al cas que es desconegui elcodi de la parada (fig. 5).

El grau de satisfacció dels usuaris d’aquest servei ésalt (valoració de notable), i els usuaris que més consul-tes realitzen són els que millor ho valoren.

Pràcticament la totalitat de les sol·licituds reben res-posta i és quasi immediata, i correcta en el 80% delscasos. Es produeix només un 15% d’error atribuïble alsol·licitant (codi de parada incorrecte, sintaxi incorrec-ta…) i un 5% d’error atribuïble al sistema (pèrdua decobertura SAE…).

La fiabilitat de les previsions és molt alta: el 80% deles previsions tenen errors inferiors als dos minuts.

Pel que fa a la utilització d’aquest servei, es compro-va que és similar els feiners, dissabtes i festius, i es distri-

Món empresarial

Figura 2. Esquema bàsic de funcionament de la previsió del temps estimat d’arribada del próxim autobús (TMB iBus).

Font

:T

MB

66

15Gener 2007

SAM

bueix de manera contínua des de les 7.00 h a les 23.00 h,amb una major concentració de 14.00 h a 18.00 h.

En referència a la tecnologia utilitzada en la consulta,pràcticament s’iguala la realitzada per Internet i per mis-satgeria mòbil SMS, i són gairebé inexistents les consul-

tes fetes amb dispositius mòbils amb accés a Internet(GPRS/UMTS).

Atesa la valoració positiva que els usuaris tenen d’a-quest servei, TMB continuarà estenent-lo a la resta delínies i parades de la xarxa.

Figura 4. Esquema bàsic de funcionament de «TMB iBus» quan s’utilitzen dispositius mòbils amb accés a Internet.

Font

:T

MB

Figura 3. Esquema bàsic de funcionament de «TMB iBus» quan s’utilitza missatgeria mòbil SMS.

Font

:T

MB

67

PIU (panell d’informació a l’usuari)

Es tracta d’uns panells d’informació dinàmica i nointeractiva, ubicats a certes parades, que informen deltemps previst (minuts) que manca per a l’arribada delpròxim autobús per a cadascuna de les línies de la para-da, per la qual cosa utilitza, igual que a TMB iBus, elmòdul de previsió del temps de pas per parades.

Actualment estan en funcionament trenta-tres PIUintegrats en els actuals canals de comunicació del SAE,i recentment se n’ha adjudicat la instal·lació, almenys,de tres-cents cinquanta més, que realitzaran les seves

comunicacions mitjançant telèfon mòbil (GPRS o UMTS)(fig. 6).

Els panells indiquen per a cada línia de la parada laseva destinació i el temps en minuts que manca per a l’a-rribada del pròxim autobús (fig. 7).

SIU (sistema d’informació a l’usuari)

Es tracta d’un tipus de servei dirigit a tots els usuaris, peròque atén especialment persones amb discapacitats visualsi auditives (en compliment de la Llei d’accessibilitat).

Món empresarial

Figura 5. Esquema bàsic de funcionament de «TMB iBus» quan es realitza la consulta per Internet.

Font

:T

MB

Figura 6. Esquema bàsic de funcionament dels Panells d’Informació a l’Usuari ubicats a les parades de bus (PIU).

Font

:T

MB

68

15Gener 2007

SAM

El sistema informa acústicament i visualment elsusuaris, a bord de l’autobús, de la pròxima parada, aixícom de les incidències del servei.

D’altra banda, quan arribi l’autobús a la parada sesubministrarà a l’exterior informació visual i auditiva dela línia a la qual pertany el vehicle.

La implantació d’aquest servei en un vehicle reque-reix incorporar, d’una banda, la nova tecnologia SAEd’autolocalització, i de l’altra, panells visuals (leds) iavisadors acústics a l’interior i l’exterior d’aquest vehi-cle (fig. 8).

Així, una vegada determinada la posició exacta del’autobús a la línia, és possible informar dintre de l’au-tobús d’una sèrie de dades com ara:

– Pròxima parada– Destinació de la línia

– Dades del recorregut– Possibles connexions amb la resta de la xarxa– Incidències– Informació generalAquesta informació contribuirà de manera important

a millorar el coneixement del servei.

Tecnologies de la informació

Les noves tecnologies de la informació permetenposar a l’abast dels clients una gran quantitat d’informa-ció que pot ser de gran utilitat per fer més comprensiblei coneguda la xarxa d’autobús.

A través d’Internet, telefonia mòbil, ràdio i televisiódigital…, és possible per als usuaris de TMB accedir i

Figura 8. Sistema d’informació a l’usuari.

Font

:T

MB

Figura 7. Panell d’informació a l’usuari.

Font

:T

MB

69

Món empresarial

descarregar bases de dades sobre els plànols de les líniesd’autobús, xarxa de metro, horaris, títols de transport,etc., així com accedir a aplicacions sobre itinerarisòptims («Vull anar…»), etc.

Totes aquestes tecnologies només acaben d’iniciar laseva trajectòria (vegeu la web de TMB www.tmb.net) i

obren grans possibilitats perquè no només la xarxad’autobús sigui més coneguda, sinó també perquèpugui arribar a ser, a través de les seves parades i mar-quesines, subministradora de tot tipus d’informació al’usuari (fig. 9).

Figura 9. Accés a la web de TMB (www.tmb.net) mitjançant telèfons mòbils.

Font

:T

MB

70

El camí cap al pagament per ús

El model convencional de finançament de lesinfraestructures de transport per carretera està sentrevisat tant a Europa com en altres regions del món.D’una banda, els instruments impositius tradicionals, ésa dir, els impostos de matriculació, circulació i carbu-rants, no garanteixen els recursos necessaris per finançarel creixement, la millora i el manteniment de les car-reteres i autopistes. I de l’altra, i el que encara és pitjor,la manera com graven els ciutadans no distingeix prou elgrau d’ús que en fem ni el cost que generem en termesde deteriorament de la infraestructura, o la contaminacióatmosfèrica, el soroll o la congestió que creem.

A les grans ciutats, l’evolució del sistema actual es fainsostenible a mitjà i llarg termini a bona part d’Europa.El parc de vehicles particulars s’ha triplicat en els últimsquinze anys. A més a més, l’augment de la poblacióurbana i de la necessitat desplaçar-se, la percepció decomoditat, flexibilitat i autonomia que ofereix l’automò-bil, la popularització i l’accés a la propietat d’unautomòbil, així com la falta, a vegades, d’una bona alter-nativa de transport públic que sigui competitiva en ter-mes de seguretat, comoditat, rapidesa, flexibilitat iadaptabilitat a l’especificitat de cada usuari, fan que el

creixement del parc d’automòbils sigui imparable. En elcas de Londres, la situació va arribar a tal punt l’any2003 que la velocitat mitjana al centre de la ciutat haviatornat als índexs de principi del segle xx, quan els londi-nencs es desplaçaven a peu o en vehicles propulsats acavall (12 km/h).

El cost que per al conjunt de la societat tenen elscreixents índexs de congestió és molt alt. Combustible,temps de treball i oci són malgastats alhora que generemíndexs de contaminació i soroll molt superiors a si ensdesplacéssim per altres mitjans. El conjunt del sistemade mobilitat funciona en un punt de total ineficiència, iel malbaratament el paga el conjunt de la societat, tantels que contribueixen amb el seu vehicle a la congestió icontaminació com aquells que no. Això és així perquèels impostos actuals no distingeixen si un usuari estàcontribuint o no a la congestió urbana.

En aquesta situació ha sorgit un nou concepte, elpagament per congestió, que ja s’ha posat en pràctica enciutats com, per exemple, Londres, Singapur o Mel-bourne, i en ciutats d’altres països com, per exemple,Noruega fa dècades que està en funcionament. La idea ésmolt simple: es tracta de regular mitjançant el cobramentd’una taxa l’accés a les vies de circulació congestionadesper disminuir-ne la càrrega de trànsit particular i acon-seguir que aquestes operin en un punt de major eficièn-cia i, per tant, major fluïdesa. De manera ideal els econ-omistes modelitzen i calculen aquesta taxa valorant elque contribueix cada vehicle a alentir la resta delsusuaris. Al seu torn, els ingressos generats es dediquen ainvertir en noves infraestructures i transport públic.

Tal com emfatitza el Llibre blanc del transport de laComissió Europea, si en ciutat hauríem de pagar percongestionar i contaminar amb el nostre vehicle, en car-

A les grans ciutats,l’evolució del sistema actuales fa insostenible a mitjà illarg termini a bona part

d’Europa

Mónempresarial

Pagament per ús ipagament percongestióDel peatge tradicional al peatgeelectrònic: Galileo

Miguel Ángel Martínez Olagüe Director de Desarrollo Corporativo Grupo GMVmmartinez@gmv.es

71

retera cal distingir el tipus d’ús que en fem. La majorpart de les necessitats de manteniment i creixement deles infraestructures de carretera prové del transportpesant per carretera. El llibre blanc destaca que actual-ment els costos addicionals que aquest transport generaen matèria de creixement i manteniment de lesinfraestructures, contaminació i congestió són externs aqui desenvolupa aquesta activitat i, per tant, no estanrepercutits en els seus preus. El resultat és que altres mit-jans de transport competeixen en desigualtat de condi-cions, la qual cosa ha comportat un desmesurat creixe-ment del parc europeu de camions pesants. A fi deresoldre aquesta situació, la Comissió Europea està pro-movent activament la implantació del concepte de paga-ment per ús, en virtut del qual en comptes de pagar através de sistemes impositius que no distingeixen prou eltipus i la quantitat d’ús de les infraestructures, s’implan-ti un sistema variable de peatges depenent del tipus devehicle i de la distància recorreguda. Alguns països com,per exemple, Alemanya, Suïssa i Àustria ja han implan-tat el concepte per a camions pesants, els quals passen apagar un peatge per circular per tota o bona part de laxarxa de carreteres d’aquests països. En altres llocs com,per exemple, Suècia o el Regne Unit, s’ha posat enmarxa un pla per desplegar a mitjà termini un gran sis-tema nacional de peatge que passi a cobrar per l’ús debona part de la xarxa de carreteres.

L’objectiu en tots els casos és doble: d’una banda,regular de manera més justa i equilibrada el que cadausuari paga per circular per la xarxa de carreteres de talmanera que s’internalitzin els costos externs que el seutrànsit genera; i de l’altra, generar ingressos propor-cionals a la demanda d’ús que permetin continuar man-tenint i augmentant la xarxa de carreteres.

En conclusió, el pagament per ús permet actuar sobreels dos components essencials que determinen la quali-tat i l’economia del transport: d’una banda, permet ges-tionar l’oferta perquè viabilitza la inversió en més capac-itat de la xarxa i fa possible un increment en lesinversions en transport públic; i de l’altra, permet actuarsobre la demanda, influint en la decisió d’elecció detipus de transport, en l’horari i la ruta de viatge i en lamateixa decisió de desplaçar-se.

Nous sistemes per fer possible elpagament per ús

El desafiament tecnològic que la implantació d’aque-st tipus d’esquemes impositius representa és consider-able. Òbviament, els sistemes més tradicionals de peatgeno són viables, ni operativament, per l’alentiment queindueixen en el trànsit, ni econòmicament, per les inver-sions i els costos operatius que suposarien.

Els sistemes que donen suport al pagament per ús hande ser molt flexibles per adaptar-se a polítiques de cobra-ment diverses i a qualsevol via urbana o interurbana de

circulació. Ha de ser possible que permetin, per exemple,implantar avui un peatge segons la distància en una via osegons el temps de permanència dins una zona i que eldia de demà es pugui decidir canviar les vies o la zona enquè s’aplica aquesta política. Per aconseguir la màximaflexibilitat en les polítiques de peatge, el sistema ha depermetre tenir en compte el tipus de vehicle, l’horari, eldia de la setmana o el mes, el temps i/o la distància enruta i, fins i tot, l’origen i el destí.

Però, a més a més, perquè el sistema sigui viable, hade complir molts altres requisits. El sistema ha de ser efi-cient econòmicament, és a dir, el cost operacional il’amortització de les inversions del sistema han de sermolt inferiors als mateixos ingressos per peatge. Per aixòi perquè la flexibilitat de modificar les vies o zones queestan subjectes a peatge sigui màxima cal que el sistemarequereixi un desplegament mínim d’infraestructura ales vies de circulació. D’altra banda, és indispensableque l’equipament per vehicle tingui un cost molt reduït.

Una altra de les àrees essencials és el tractamentd’usuaris esporàdics i, en especial, el control de frau devehicles no equipats. Per resoldre ambdues qüestions caldisposar d’infraestructures i recursos complementaris almateix sistema de peatge que permetin pagar el peatge aaquell usuari no equipat que desitja fer-ho sense haverd’equipar-se o reclamar l’import del peatge a aquellusuari no equipat que pretén utilitzar la via sense pagar.

Finalment, cal considerar els paràmetres que mesurenles prestacions del mateix sistema, que són bàsicamenttres: dificultat de repudi, és a dir, la capacitat que té elsistema de documentar de manera irrefutable i auditablela justificació de l’import a cobrar; disponibilitat decobrament, és a dir, la taxa d’usuaris que el sistema éscapaç de detectar i cobrar, i integritat de cobrament, és adir, la probabilitat que un vehicle equipat sigui cobratindegudament

Actualment, dues tecnologies es disputen el fet de serles elegides per donar suport a aquests nous sistemes depeatge: els sistemes de radiofreqüència de curt abast(Dedicated Short Range Communications - DSRC), comels utilitzats avui en dia en els passos ràpids de lesautopistes de peatge, o els més moderns sistemes denavegació per satèl·lit com, per exemple, el GPS o elfutur Galileo europeu.

Món empresarial

Els sistemes que donensuport al pagament per

ús han de ser moltflexibles per adaptar-se apolítiques de cobramentdiverses i a qualsevol via

urbana o interurbana de circulació

72

15Gener 2007

SAM

Peatge automàtic basat ennavegació per satèl·lit

El concepte bàsic del peatge electrònic basat en nave-gació per satèl·lit consisteix a utilitzar les dades de posi-ció del vehicle per determinar si ha usat o no lainfraestructura i, en cas afirmatiu, calcular la quantia delpeatge. La seva implantació teòrica és relativament sim-ple ja que únicament requereix un dispositiu embarcatque inclou un receptor GNSS i un equip de mòbil decomunicacions de dades connectat a un centre de proces-sament on es rep la informació dels vehicles.

Els avantatges d’aquest concepte són innumerables.D’una banda, l’aplicació de cobrament a qualsevolinfraestructura no requereix el desplegament d’equipa-ments costosos a les vies de circulació i, el que és mésinteressant, la flexibilitat del sistema a l’hora de definirel que es cobra i com es cobra és completa. Així, és pos-sible, per exemple, implantar un sistema de pagamentper congestió per accedir a les grans ciutats o cobrar peltemps estacionat al centre d’una ciutat, eliminant enaquest segon cas els parquímetres tradicionals. En el casde carreteres i autopistes, el sistema proporciona la pos-sibilitat de cobrar segons el seu ús sense necessitat d’in-stal·lar cap infraestructura de peatge.

A més a més, una solució de peatge basada en GNSSté altres avantatges addicionals: d’una banda, un únicsistema és capaç de proporcionar la informació per a totsels sistemes de cobrament a qualsevol lloc d’Europa. I del’altra, l’equipament i la infraestructura necessaris persuportar el peatge electrònic permeten proporcionaraltres funcions i serveis de valor afegit basats en la local-ització. Per exemple, un sistema de peatge GNSS pro-porciona de manera col·lateral una immensa xarxa de

floating cars, és a dir, de vehicles que actuen com a sen-sors del trànsit i de les incidències que hi ha que perme-ten generar informació del trànsit completa, fiable, detal-lada i en temps real, així com estadístiques de

Actualment, ladisponibilitat del servei

íntegre de navegació EGNOSa Europa permet anticipar laimplantació de part d’aquests

sistemes a curt termini

Figura 1. Simulació de Xarxa de satèl·lits Galileu.

desplaçaments de gran utilitat per a la planificació demobilitat urbana. Altres funcions com, per exemple, lanavegació en ruta, les assegurances a mida, la gestió deflotes i, fins i tot, la vigilància normativa poden explotar-se a partir dels mateixos elements que componen el sis-tema de peatge.

Les limitacions del GPS

El sistema alemany de peatge de camions moltpesants (més de dotze tones) que es va posar en fun-cionament el gener de l’any passat ha estat anunciat comel primer sistema basat en GPS que respon a aquest con-cepte. No obstant això, el sistema compta amb unaexcessiva complexitat addicional per esmenar deficièn-cies inherents a l’ús de GPS. A més a més, diversesd’aquestes complexitats han estat introduïdes desprésdels problemes tècnics que van patir en la primera temp-tativa de posada en marxa fa dos anys. Des del nostrepunt de vista, el GPS té dues debilitats crucials a l’horade considerar els sistemes de peatge electrònic: no hi hagarantia contractual de servei i, el que encara és pitjor, elGPS no té integritat. És a dir, no hi ha cap garantia quel’error del GPS no pugui ocasionalment ser tan gran pergenerar errors en el còmput dels peatges. Estudis recentsrealitzats per GMV, corroborats per d’altres realitzats perles autoritats londinenques de transport, han mostrat queencara que avui en dia l’error GPS és estadísticamentmolt petit (fins i tot per sota dels 10 m), això noimpedeix que ocasionalment aquest error pugui ser defins a 1.000 m i amb relativa freqüència (1% de les veg-ades) de diverses desenes de metres. De fet, el sistemaalemany compta amb dispositius a les vies de circulacióper resoldre aquesta situació. Es tracta de dispositiusredundants que fan el sistema car i molest de desplegar ique, a més a més, resultarien innecessaris si el sistema deposicionament comptés amb integritat, la qual cosa avuien dia no és possible usant GPS.

Pagament per ús: una oportunitatper a Galileu

En què canviarà Galileo la situació de desenvolupa-ment i desplegament del peatge automàtic basat enGNSS? No és possible implantar-lo amb GPS? Comhem vist, un sistema basat en GPS té dos inconvenients:no hi ha garantia contractual de servei i no hi ha integri-tat. Aquestes dues debilitats fan que en un sistemanacional o transnacional de pagament per ús, l’ús d’unsistema que proporcioni integritat, com ara Galileo, nonomés és convenient, sinó absolutament imprescindible.Actualment, la disponibilitat del servei íntegre de nave-gació EGNOS a Europa permet anticipar la implantacióde part d’aquests sistemes a curt termini.

Si els sistemes de pagament per ús es despleguen,exerciran un paper vital en el transport i la mobilitat delpaís, tant des del punt de vista de les finances públiques,que passarien a generar una quantitat molt significativadels seus recursos a través d’aquests mecanismes, comdes del punt de vista de la fluïdesa del trànsit. En aquestcontext, resulta impensable que posem en «mans» d’unsistema que no està sota el nostre control i amb el qualno tenim cap relació contractual que ens garanteixi elservei o les seves prestacions una cosa tan essencial comés el sistema europeu o nacional de pagament per ús. Enaltres paraules, basar la mobilitat i el finançament deltransport per carretera d’un país o d’una regió en ladisponibilitat d’un servei amb un prestador (el Departa-ment de Defensa dels Estats Units) amb el qual no es técap contracte que permeti exigir cap nivell de serveiresulta un risc inacceptable. No obstant això, EGNOS iGalileo sí que ofereixen aquesta possibilitat, ja que per-metran garantir contractualment la disponibilitat i lesprestacions del servei.

Un sistema de posicionament té unes prestacions quees mesuren per diferents paràmetres de qualitat. Fora delgrup d’especialistes en navegació, resulta habitual que laprecisió es consideri com el paràmetre fonamental delqual depèn la viabilitat tècnica d’una aplicació, i fins i totocasionalment la robustesa o fiabilitat del sistema demanera genèrica… No obstant això, quan es parla depeatge automàtic basat en posicionament, és fonamentalser molt més rigorós en la terminologia que emprem percaracteritzar les prestacions del sistema de posiciona-ment. En l’entorn aeronàutic, on fins i tot la vida de lespersones pot dependre de les prestacions del sistema deposicionament, s’és especialment rigorós i s’utilitzenuns conceptes i una terminologia associada que GMVconsidera fonamental a l’hora d’implantar el pagamentper ús basat en GNSS.

D’aquest rigor també depèn el correcte cobrament delpeatge. L’operador del sistema de peatge hauria de podergarantir que la probabilitat d’imputar un càrrec de man-era incorrecta a un vehicle és inferior a un valor deter-minat. En cas contrari, el nombre de reclamacions i dedevolucions de càrrecs es dispararia i la mateixa viabili-tat del sistema de pagament per ús estaria en joc.

73

Món empresarial

Figura 2. Navegador incorporat al vehicle.

74

15Gener 2007

SAM

GMV ha demostrat que aquesta probabilitat depènexclusivament del paràmetre conegut com a integritatdel sistema de posicionament (i no de la precisió). Laintegritat és una propietat del sistema independent de laprecisió i mesura la capacitat que té el sistema de detec-tar situacions en què el posicionament obtingut puguitenir un error molt superior a les prestacions esperades.En la comunitat aeronàutica és ben conegut que el GPSper si sol no té els índexs d’integritat requerits per a apli-cacions safety of life (probabilitat de no detecció inferiora 10 7), d’aquí que a dia d’avui l’OACI no admeti el seuús com a únic sistema instrumental de vol. EGNOS iGalileo oferiran aquest índex d’integritat, per la qual

cosa l’operador del sistema del peatge podrà garantir queels peatges són aplicats i calculats correctament amb ungrau de confiança mínim conegut.

Investigació de GMV al camp depeatge automàtic

Fa alguns anys que GMV investiga la manera de feraquests sistemes de peatge completament fiables sensenecessitat d’emprar sistemes redundants. Actualment,compta amb quatre sol·licituds de patent internacionalsque avalen els resultats obtinguts. L’objectiu fonamentald’aquesta línia d’investigació és garantir la integritat enla posició per, a continuació, garantir la integritat delcobrament. Amb això, el sistema disposa d’evidènciairrefutable i auditable que justifica l’import a cobrar ipermet delimitar tant la probabilitat de tenir reclama-cions justificades com assegurar la resistència al repudi.

Com a punt de partida, GMV defensa l’imperatiud’emprar Galileo o, si no, GPS combinat amb el sistemaEGNOS. La integritat en la posició requereix l’ús d’unservei íntegre de navegació (que GPS no proporciona),però a més a més cal que l’equip receptor implantisofisticats mètodes de processament que siguin capaçosde detectar i caracteritzar les fonts locals d’error —elmultipath i les interferències— que EGNOS o Galileono tenen en compte, amb l’objecte de garantir la integri-tat en la posició i, per tant, la infal·libilitat del peatgebasat en aquest concepte.

L’equip mòbil en què GMV està treballant, anomenatALLROAD Integrity™, a més de proporcionar la posi-ció estimada del vehicle, com qualsevol receptor comer-cial, també proporciona el que denominem un radi deprotecció. El radi de protecció defineix un cercle alvoltant de la posició estimada dins del qual s’assegura,amb una probabilitat pròxima a 100% (1.- 1.10 7), que estroba la posició real del vehicle.

Una solució com la proposada permetria reduir con-siderablement el cost d’un sistema de peatge com l’ale-many, fent viable estendre l’ús d’aquesta tecnologia asistemes urbans de control de congestió o, fins i tot, asistemes nacionals de peatge per a ús generalitzat.

Figura 3. Control de la congestió de trànsit a França.

75

Dos avisos per a navegants previs de l’autor

a) Aquest és un escrit condemnat a quedar obsoletmolt aviat en gran part dels seus continguts. Sialguna cosa està caracteritzant tot el que gira alvoltant d’Internet és una renovació constant delsdogmes i els exemples. No crec que, per exemple,ningú no hagués imaginat fa uns anys que un blog-ger1, parodiant el nen de la pel·lícula El sexto sen-tido, es permetria fer una broma escrivint que «enocasiones veo muertos» i enllaçant a una capturade pantalla d’un escriptori on havia trobat el logo-tip de l’accés directe al Netscape Navigator2. I, defet, això mateix ara ja quasi resulta un acudit per adinosaures de la xarxa.

b) D’altra banda, la renovació contínua i constant faque l’ús d’anglicismes per descriure alguns fets otendències sigui inevitable i que si els correspo-nents organismes oficials terminològics volen evi-tar-ho afrontin una tasca titànica. Quan s’assoleixel consens necessari escollint o creant el termecorrecte que s’ha d’emprar per descriure una novatendència, aquesta o ja pràcticament ha desapare-gut i ha estat substituïda per d’altres, o s’ha con-solidat i resulta molt complicat que els usuaris larebategin.

Doncs així, assabentats els lectors des d’un inici d’a-quests dos cave canen, rebin les meves disculpes peremprar, de ben segur, exemples obsolets i terminologiaincorrecta.

Des de fa aproximadament un any el concepte web2.0 s’ha dispersat per la xarxa com un meme3 absoluta-ment reeixit. Tot el nou que es fa, tota nova aplicacióinformàtica o empresa puntcom que neix es propugnaque forma part d’aquesta web 2.0 (fig. 1). Aquest articleprova d’analitzar el fenomen per esbrinar si es tractarealment d’un concepte innovador i si aquesta experièn-cia pot ser d’utilitat per millorar o reformular els proces-sos participatius de les agendes 21 locals, i puguem dir,llavors, que potser aquests processos també són 2.0.

Segons Tim O’Reilly, un dels gurus del programarilliure i el codi obert, que per alguns va ser el primer queva utilitzar aquest concepte, «la web 2.0 és la xarxa coma plataforma, que involucra tots els dispositius connec-tats. Les aplicacions 2.0 són aquelles que aprofitenmillor els avantatges d’aquesta plataforma oferint pro-gramari com un servei d’actualització continua quemillora a mesura que la quantitat d’usuaris augmenta,consumint i barrejant dades de diferents fonts, incloentusuaris individuals, mentre genera les seves pròpies

Mónsocial

Agenda 21 Local 2.0Aprenent de la web 2.0 per imaginar les agendes 21locals 2.0

Francesc de SarragaDiputació de Barcelona. Servei Medi Ambientsarragamf@diba.net

Des de fa aproximadamentun any el concepte web 2.0s’ha dispersat per la xarxa

com un meme absolutamentreeixit

1. Vegeu més endavant què és un blog.2. Netscape Navigator va ser el navegador més popular i emprat els anys noranta

i ara pràcticament ha desaparegut.

3. El meme és una unitat d’informació cultural (idea, concepte, cançó, hàbit,teoria…) que una ment transmet, verbalment o per demostració, a una altrament. El concepte va ser emprat per primer cop el 1976 per Richard Dawkinsen el seu llibre El gen egoista per descriure la similitud de l’evolució culturalamb l’autopropagació dels gens.

76

dades en un format que permeti ser recombinat per d’al-tres, creant efectes de xarxa mitjançant una arquitecturade participació i deixant enrere la metàfora de la pàginadel web 1.0, amb la fi d’oferir experiències més envolu-pants per a l’usuari».

La definició potser és massa tècnica, però, en tot cas,qualsevol que hagi conegut la xarxa com a usuari desdels seus inicis sens dubte ha de tenir la percepció que, abanda de les continues millores tecnològiques, s’ha pro-duït un canvi de fons intrínsec que té a veure més aviatamb com emprem aquesta eina, com ens hi relacionem.El principal símptoma segurament podríem dir que ésque hem passat de connectar-nos tan sols per llegir notí-cies, comprar coses, comunicar amb l’administració oamb empreses a, cada cop més, relacionar-nos amb per-sones, compartir idees, conversar.

Segons la definició actual (pot canviar, perquè és unlloc wiki4…) de la wikipèdia en espanyol (http://es.wiki-pedia.org), la web 2.0 «es refereix a la transició perce-buda a Internet des de les webs tradicionals fins a apli-cacions web adreçades a usuaris. Els propulsors d’aquestpensament confien que els serveis de la web 2.0 substi-tueixin les aplicacions d’escriptori en molts usos. Elsllocs web 2.0 actuen més com a punts de trobada, o websdependents d’usuaris, que com a webs tradicionals».

Aquest canvi és conseqüència (i motiu, alhora) del fetque l’origen dels continguts actualment és absolutamentdiferent del de fa uns anys. Si abans la informació quetrobàvem a la xarxa era produïda per empreses i mitjans

de comunicació, ara majoritàriament (es calcula que un85%) prové d’usuaris individuals, que la comparteixen idifonen mitjançant blogs, wikis o forums.

Els blogs o weblogs són pàgines web publicades peruna persona o grup, estructurades per articles ordenatssegons la seva antiguitat. Hi ha qui els ha comparat ambun dietari digital, un diari personal obert a tothom. Res aveure amb les antigues pàgines personals, estàtiques, ones penjava el currículum, alguna foto, les dades de con-tacte i una llista d’enllaços. Alguns blogs, a més, oferei-xen la possibilitat de deixar comentaris, la qual cosaporta sovint al fet que s’inicien diàlegs. El seu nombre hacrescut exponencialment els darrers temps, i s’hanfomentat en empreses molts diverses (per exemplewww.blogger.com, www.lacoctelera.com) que ofereixenla seva creació de manera gratuïta i que disposen de for-mats d’actualització extremadament senzills, fins i totper a algú sense coneixements informàtics. Segons lesdades més recents de què disposa Technorati (www.tech-norati.com), un cercador d’Internet dedicat exclusiva-ment a blogs, es creen 75.000 nous blogs diaris (pràcti-cament un nou blog cada segon), la qual cosa fa que lablogosfera es dobli cada sis mesos i sigui ara seixantacops més gran que fa tres anys. A mitjan 2006 la blogos-fera arriba ja a estar composta per més de trenta-cincmilions de pàgines. I no sembla que sigui un fenomentemporal, perquè tres mesos després de crear-se un blogmés de la meitat dels seus autors (el 55%) encara conti-nua penjant articles. Es calcula que actualment cada horaes pengen cinquanta mil articles nous (1,2 milions dia-ris). I s’ha observat que aquest ritme augmenta quan hiha esdeveniments com ara les bombes al metro de Lon-dres o l’huracà Katrina, però també quan circulen notí-cies sobre tecnologia (com ara l’aparició de l’iPod vídeoo que els ordinadors Mac comencen a fer servir xipsIntel…), la qual cosa mostra el biaix encara dels mem-bres de la comunitat blog i fa palesa l’anomenada frac-tura digital entre la ciutadania (qui està realment acce-dint als avantatges d’aquesta web 2.0).

Una variant recent dels weblogs son els fotologs, onl’autor penja imatges en lloc (o a més a més) dels textosescrits (www.fotolog.com). I ara ja es parla dels podcast(combinació d’Ipod i broadcast), que són programes deràdio, xerrades o conferències distribuïts en format MP3.

El flux de comunicació ha deixat de ser unidireccio-nal. Un lloc wiki és aquell que permet la cooperacióentre els usuaris (obert a tothom o a un grup determinat)fent que qualsevol pugui corregir lliurement el seu con-tingut. L’exemple més conegut i reeixit de pàgines wikiés la wikipèdia, una enciclopèdia en línia lliure i gratuï-ta on tots els usuaris, a banda de llegir conceptes, podenmillorar els articles o incorporar noves paraules, concep-tes i definicions.

Segons les dades del mes d’abril de 2006, la wikipè-dia en anglès té actualment un milió cent mil articles(http://en.wikipedia.org/wiki/Special:Statistics), totsescrits de manera gratuïta i desinteressada pels mésd’un milió tres cent mil usuaris registrats, que fins ara

15Gener 2007

SAM

Figura 1. Imatge extreta de flickr.com amb un recull de logos d’empresespretesament 2.0.

4. Vegeu més endavant què és un lloc wiki.

77

Món social

han redactat (creant-ne de nous o rectificant-ne i/oampliant-ne d’existents) més de cinquanta-dos milionsd’articles, la qual cosa suposa de mitjana que cada arti-cle ha estat editat tretze cops. Per la seva banda, la ver-sió espanyola (http://es.wikipedia.org) ha superat ja els112.000 articles.

Un estudi recent de la revista Nature ha comparataquesta enciclopèdia lliure i editada pels mateixos usua-ris amb l’Enciclopèdia britànica, que és el referent deles enciclopèdies tradicionals, editades per experts con-tractats per fer aquesta tasca. El resultat, molt sorprenentper a alguns, és que mostren un grau similar d’exactitud.Això ha portat al fet que hi hagi qui comença a incorpo-rar en els seus articles científics vincles a la wikipèdiacom a font. No és menys cert, en tot cas, que el darrerany la wikipèdia, portada per la denúncia de particularsque eren anomenats o acusats falsament en algun article,ha decidit endurir els requisits per modificar i introduirnova informació, però mirant de mantenir el seu esperitinicial i tractant més aviat de blindar-se davant el vanda-lisme d’uns pocs usuaris.

Aquest nou fenomen enfronta el coneixement formaldels experts amb el coneixement social informal.Aquest darrer, recolzat en el gran nombre potenciald’autors, té molta més rapidesa per acollir noves parau-les, conceptes i fenòmens, raó per la qual en camps comara el de les noves tecnologies resulta molt més útil queles enciclopèdies tradicionals. D’altra banda, cal reco-

nèixer que pateix carències com ara la manca d’una uni-tat d’estil o una redacció deficient en molts dels seustermes.

Els usuaris no tan sols poden aportar el seu coneixe-ment mitjançant definicions. Un fet creixent és la utilitza-ció de tags o etiquetes per descriure marcadors (adrecesde pàgines web), articles, fotografies, etc. Es tracta d’ad-judicar al que volem descriure una o més paraules o con-ceptes en una tasca de categorització col·laboradora. Lli-gat a aquest fet trobem els tag clouds, núvols d’etiquetes,una nova forma d’expressió d’informació, on els concep-tes o les paraules (les etiquetes) apareixen totes juntes enuna mena de núvol, però on la mida de cadascuna té aveure amb la seva presència o importància relativa. Així,amb un sol cop d’ull, un pot fer-se una idea de sobre quèparlen uns articles, les entrades d’un blog o quines són lescerques més comunes en un cercador (fig. 2).

Una de les pàgines pioneres (i de més èxit) en la utilització d’etiquetes pels seus usuaris és Flickr(www.flickr.com), una pàgina pensada per guardar, bus-car, ordenar i compartir fotografies. Una cosa similarrealitza la pàgina web de Youtube (www.youtube.com),però amb arxius de vídeo. Un altre bon exemple sónDel.icio.us o Ma.gnolia, que serveixen per guardar icompartir les adreces d’interès, i que també són ordena-des per etiquetes que aporten els mateixos usuaris quedecideixen guardar-les. Es poden emprar tant per recu-perar les adreces que s’han guardat prèviament com per

Figura 2. Un exemple de tag cloud o núvol d’etiquetes extret de del.icio.us.

78

buscar noves pàgines emprant les etiquetes que han deci-dit els anteriors usuaris que les han visitat.

Aquest fenomen de col·laboració en la descripciód’un mateix material informatiu emprant etiquetes senserelació de parentesc ni jerarquia entre elles ja ha estatbatejat com a folcsonomia (i ja ha estat recollit per lawikipèdia, però no per l’Enciclopèdia britànica).

El que estan mostrant tots aquests exemples és elpoder i la influència creixent de tots i cadascun delsusuaris de la xarxa, mitjançant els continguts que gene-ren i aporten, enfront d’un model on unes poques empre-ses generaven la informació. És el que cada cop mésautors comencen a anomenar la llarga cua, fent una ana-logia amb les gràfiques de distribucions que mostren unaalta freqüència al principi (el cap) seguida d’una fre-qüència baixa, però que s’allarga molt (la llarga cua).Aquesta cua de forma acumulativa sobrepassa el pes o elnombre del cap i, contràriament a la primera impressióque ens produeix la gràfica, és on es conté la major partde les dades representades (fig. 3).

Hi ha empreses, com ara Amazon, que ja fa temps queempren i aprofiten la informació provinent de la llargacua dels seus propis usuaris. Quan consultem un llibre,un disc o una pel·lícula en aquesta pàgina de venda enlínia (www.amazon.com), a banda de poder llegir les opi-nions de crítics especialitzats o sentir un extracte de lacançó que ens interessa, podem disposar de comentarisamb l’opinió i la puntuació que li han donat altres usua-ris. Però, a més, l’empresa és capaç de proporcionar unanova informació que pot resultar força interessant, comara quins altres discos o llibres han comprat els usuarisque han comprat o consultat el producte, la qual cosa

probablement pot ser un indicatiu de què ens podria inte-ressar. Cal assenyalar que darrerament també s’hanincorporat per a cada producte opcions com ara la possi-bilitat d’emprar etiquetes, crear llistes de productes sotal’apartat que decideixi el mateix usuari (les millorspel·lícules de l’any 2000, música per a tardes relaxa-des…), un fòrum de discussió i, fins i tot, un apartatwiki.

L’èxit de la pàgina de subhasta en línia més coneguda(www.ebay.com) es fonamenta també en el poder de mol-tes petites transaccions en lloc de centrar-se en poquestransaccions de gran valor, que és el model de les sub-hastes tradicionals.

El que ens mostra la llarga cua és el poder col·lectiudels llocs petits, el poder de moltes petites transaccions,el poder de moltes petites opinions que acaben aconse-guint que ara sigui l’audiència, i no unes quantes perso-nes en un despatx, qui decideix què és important.

En aquest nou model, la funció principal de la web ésactuar com a plataforma de tots aquests intercanvis d’in-formació. El programari d’Internet ha de passar a enten-dre’s com un servei, no pas com un producte. Un serveique ha de proporcionar a l’usuari experiències enriqui-des (fent ús, per exemple, de la tecnologia AJAX5) i per-sonalitzades (mitjançant la sindicació6). Ara l’usuari japot configurar la portada del seu diari, el portal de l’ad-ministració o la pàgina del seu banc o caixa perquè mos-tri primer (o tan sols) la informació que li interessa. Potsindicar-se a una pàgina perquè l’avisin quan s’actualit-za. Pot, fins i tot, crear una pàgina personal (www.netvi-bes.com) on pot llegir el seu correu i que també reculliresums de totes aquestes pàgines que li interessen i s’ac-tualitzi automàticament cada cop que hi hagi canvis en elcontingut d’aquestes pàgines sindicades.

Els usuaris que formen la llarga cua no tan sols apor-ten informació i decideixen el que és important, sinóque, fent un pas més, també estan col·laborant a milloraraquestes noves eines. Els usuaris han passat a ser desen-volupadors de productes que per definició sempre estanen fase beta7, i com a conseqüència directa el serveimillora com més gent el faci servir. Un exemple para-digmàtic (a banda dels ja comentats Flickr o Del.icio.us)podria ser www.wayfaring.com, una aplicació via webque permet, a partir de Google maps, georeferenciar,situar en un mapa (ja sigui un plànol de carreteres, d’imat-ges per satèl·lit o un híbrid d’ambdós) dades de diferentsfonts, moltes d’elles provinents d’usuaris particulars. Perexemple, es podrien generar mapes que combinin lesimatges per satèl·lit amb ubicacions de punts Wi-Fi d’ac-

15Gener 2007

SAM

Hi ha empreses, com araAmazon, que ja fa temps que

empren i aprofiten lainformació provinent de

la llarga cua dels seus propisusuaris

Figura 3. Una distribució amb longtail o llarga cua.

5. AJAX (Asynchronous JavaScript And XML) és bàsicament una tècnica dedesenvolupament de pàgines web que busca possibilitar aplicacions web mésinteractives evitant que s’hagi de tornar a carregar sencera una pàgina cadacop que l’usuari fa un canvi, fent una part de la feina de manera local i inter-canviant només petites quantitats de dades amb el servidor.

6. Mitjançant la sindicació, una pàgina web posa a disposició dels seus lectorsfeeds amb el contingut (o resum del contingut) de la pàgina, amb enllaços alcontingut complet d’aquesta pàgina.

7. Un producte es considera en fase beta quan està en desenvolupament, encaraque els usuaris ja el puguin emprar.

79

cés lliure a la xarxa, les millors hamburgueseries de laciutat, les poblacions d’una espècie al·lòctona de formi-gues o (tancant el cercle) situar els llocs on s’han presfotografies que estan penjades a Flickr i es poden con-sultar (fig. 4).

Podríem dir que la web 2.0 es caracteritza per emprarla intel·ligència col·lectiva. Una intel·ligència sorgida dela combinació de moltes petites dades que vénen de mol-tes fonts, molt diferent del coneixement «clàssic» gene-rat per unes quantes fonts fiables determinades. L’enfo-cament cap al coneixement col·lectiu, no formal, enfrontdel coneixement dels experts també és defensat pels teò-rics de la ciència postnormal. Aquests teòrics veuen enles comunitats àmplies d’avaluadors i en la participacióciutadana la millor fórmula per prendre decisions enescenaris complexos on la incertesa és alta. Això acos-tuma a passar precisament en el camp ambiental i sos-tenibilista: Silvio O. Funtowicz i Jerome R. Ravetzassenyalen que els nous problemes mediambientals escaracteritzen perquè els fets són incerts, hi ha valors en

discussió, els interessos són importants, els riscos sónalts i les decisions són urgents. La participació, la«democratització de la ciència», es mostra com un pro-cés que aporta elements nous en la presa de decisions,que aporta més coneixement encara que aquest no sigui«formal», bàsicament i fonamentalment com un procésque resulta ser molt més eficaç en la resolució dels pro-blemes ambientals. És un nou enfocament d’estratègiesde resolució de problemes on la ciència pot continuarsent fonamental, però en un context que té en compte laincertesa dels sistemes naturals i la rellevància delsvalors humans. Es tracta d’assumir que en el món real,treballant amb problemes ambientals i amb persones, hiha preguntes per a les quals no pot hi pot haver una solaresposta correcta, o on totes les respostes possibles són,en certa mesura, incorrectes, i que, si més no, davant lanecessitat d’actuar, puguem conèixer quina és la preferi-da o millor assumida socialment.

Cal destacar que la participació és defensada no comuna manera de legitimar decisions, ni com una mostra debenevolència dels governants que porten els principisdemocràtics fins als últims extrems, ni com una farsa útilo cortina de fum davant de la impossibilitat dels gestorsde satisfer totes les necessitats i demandes per la sevacomplexitat, sinó com una font de coneixement no for-mal que millora la presa de decisions i facilita la sevaexecució posterior.

Món social

Podríem dir que la web 2.0es caracteritza per emprar la intel·ligència col·lectiva

Figura 4. Un plànol generat amb wayfaring que mostra la ubicació d’algunes seus de la Diputació de Barcelona.

80

Però, deixant noves tendències i teories a banda, cal-dria preguntar-se si l’evolució de la xarxa i aquests can-vis esbossats fins ara han influenciat d’alguna manera enels nostres processos d’agenda 21 local.

Per començar, és molt evident que la manera de tre-ballar per recollir la informació necessària per redactarl’auditoria no té res a veure amb el que es feia els pri-mers anys. Els tècnics i/o consultors responsables haviende recopilar dades que només estaven en paper i disse-minades en diferents llocs. L’aparició de les primerespàgines web dels instituts d’estadística, que varen penjarpart de la informació de què disposaven, va estalviarmolta feina, bàsicament de transcripció, la qual cosa haanat permetent que es pogués dedicar el temps a cosesmés profitoses, com ara explotar millor les dades, o bé,si més no, reduir els costos finals d’aquests processos.De manera paral·lela al que globalment ha anat passant ala xarxa, i que explica perquè ara l’empresa puntcommés important es basa en un cercador, per a l’empresaconsultora que ha de redactar una auditoria ambiental jano resulta important trobar informació (que en sobra),sinó poder destriar la realment útil, certa i actualitzada.

Així doncs, sembla que, pel que fa al coneixementformal, les noves tecnologies i la informació disponiblea la xarxa han significat un avenç (o si més no una faci-litat) per a aquests processos. Podem dir el mateix delconeixement informal?

Caldria començar per preguntar-se si el coneixementinformal també es té en compte en el nostre model deprocessos d’agenda 21 local. La resposta la tenim en lapresència de processos participatius, que no pot teniraltra raó final que incorporar aquest coneixement no for-mal per part dels participants.

Una mirada seriosa i sense complexos als processosparticipatius desenvolupats en el marc de les agendes 21locals els darrers anys ens diu que aquests, majoritària-ment, han tingut menys participants dels que seria desit-jable (si es vol tenir una representació de tota la societat)i ens mostra, sobretot, l’esbiaixada procedència d’a-quests participants. Aquells que habitualment trobem alsnostres fòrums ambientals formen part o bé de l’estruc-tura de poder (polítics, administració, universitat, cam-bres de comerç, col·legis professionals, associacions deveïns…) o bé de col·lectius especialment sensibilitzats(ecologistes). Podríem dir que representen el cap de la

distribució; són pocs, però amb molta informació (segu-rament, a més, fonamentada i valuosa).

La presència majoritària (si no única) d’experts no ésel que propugna i ens ensenya ni la ciència postnormal nila web 2.0. Perquè aquests no són pas els que formen lallarga cua, no són els que posseeixen el coneixement noformal, no són els que poden convertir-se en l’audiènciaque decideix el que és important. Ens calen processosmolt més oberts, on tothom pugui dir la seva, especial-ment aquells que pretesament no saben del tema i que,conscientment o inconscientment, voluntàriament o no,fins ara hem exclòs d’aquests processos de decisió.

Això ho podem fer amb l’ajuda de les noves tecnolo-gies que faciliten molt la feina, tant de difusió de lainformació com de recollida i tractament posterior, peròsense caure en el mite que la tecnologia pugui ser lapanacea, ja que, tot i els avenços, no existeix encara a lesnostres societats un accés igualitari a la tecnologia, sinómés aviat una fractura digital.

Hi ha estudis recents (www.internetworldstats.com,març de 2006) que ens diuen que ja hem sobrepassat elmiler de milions d’usuaris d’Internet (1.022.863.307usuaris), però que això encara representa menys del 16%de la població mundial. La tendència a l’alça és molt evi-dent perquè el creixement d’ús entre els anys 2000 i2005 ha estat del 183%. Encara és més evident la des-igualtat entre territoris: mentre que a l’Amèrica del Nordhi ha una penetració que ja quasi arriba al 70%, a Àsia oa l’Orient Mitjà no s’arriba al 10%, i a Àfrica no s’arri-ba ni tan sols al 3%.

Europa se situa en un terme mitjà, amb un 36% depenetració, però si agafem tan sols els països de la UnióEuropea el percentatge s’eleva fins gairebé el 50%. Dinsd’aquest grup, el nostre país es troba en la banda baixa,amb 17.142.000 usuaris, dada que representa un 38,7%de la població, tot i que ha tingut un augment del 218%entre 2000 i 2005.

Com resulta evident, aquests percentatges no es distri-bueixen uniformement entre tots els grups socials, entretots els nivells econòmics ni entre totes les franges d’edat.Per això la fotografia dels usuaris de la xarxa no és ni potser (de moment) la fotografia de tota la població.

Però sigui amb l’ajuda o no (encara) de les noves tec-nologies, el que ens està ensenyant la web 2.0 és el veri-table poder de la llarga cua, dels molts petits usuaris no

15Gener 2007

SAM

Caldria preguntar-se si l’evolució de la xarxa

i aquests canvis esbossatsfins ara han influenciat

d’alguna maneraels nostres processos

d’agenda 21 local

Hi ha estudis recents que ens diuen que ja hemsobrepassat el miler de

milions d’usuaris d’Internet,però que això encara

representa menys del 16% de la població mundial

81

Món social

experts, dels molts petits actes quotidians. Perquè somtots i cadascun de nosaltres (que inconscientment for-mem la llarga cua) els que apaguem o deixem el llumencès d’una habitació buida, els que separem o no lesescombraries, els que agafem el cotxe o el transportpúblic… És aquest l’usuari al qual volem i hem d’arri-bar, i és aquest el que pot generar una veritable agenda21 local 2.0. No tan sols amb els seus actes, sinó tambédecidint i marcant com a audiència el que és important.Perquè és aquesta multitud de petits usuaris la que pot

fer que a l’agenda diària dels governs els plans d’acciósiguin una prioritat que condicioni i influeixi en políti-ques reals i no tan sols uns documents de bones inten-cions.

Refent la dita del Capità Enciam: «els petits canvissón poderosos». Pocs petits canvis no poden ser impor-tants. El total és el que importa, com diu una campanyarecent. És a la «llarga cua» dels molts petits canvis onradica la possibilitat de grans canvis reals cap a la sos-tenibilitat.

82

Desig de participar que es frustraper actituds i procedimentsinadequats

Són cada vegada més les administracions públiques iles organitzacions socials que volen apostar per la demo-cràcia participativa, que no nega la representativa, sinóque l’enforteix implicant la ciutadania en més processosque no sols en els electorals. Posen en marxa diferentsprocessos participatius: nuclis d’intervenció participati-va (consells ciutadans), auditories ambientals i agendes21, plans directors de participació ciutadana, projecteseducatius de ciutat (PEC), pressupostos participats,plans estratègics, avaluació de qualitat i plans de millora(EFQM), urbanisme participatiu…

Volen fomentar la participació ciutadana perquè com-porta un creixement del protagonisme de la ciutadania ila seva coresponsabilització en els afers que l’afecten.En la vida local, aquesta participació permet l’aproxima-ció de l’organització municipal a la ciutadania i reforçael coneixement i la implicació de la gent en la vida delmunicipi, com a vies necessàries per avançar cap a unademocràcia de més qualitat. La participació ciutadanaesdevé, així, una eina clau per construir una ciutadaniaactiva, més identificada amb el seu municipi i més impli-cada en l’elaboració de polítiques públiques i d’inter-

vencions, en una realitat cada vegada més complexa i enun teixit social cada cop més divers.

Malgrat que hi hagi voluntat política per afavorir laparticipació, els resultats són, sovint, poc gratificadors,entre altres raons perquè les actituds no són les mésapropiades i perquè les eines i els procediments sóninadequats per a una participació interactiva i deliberati-va de qualitat. És a dir, una participació que permeti, toti les circumstàncies habituals (molts temes, molta gent ipoc temps), que cada participant intervingui en el procésde decisió.

Tenim unes inèrcies que ens porten a pensar que laparticipació és, bàsicament, fer reunions en què unsquants acostumen a parlar de molts temes i en poc temps,

1. Aquest article avança una part del proper llibre La participació deliberativa,que ha estat elaborat participativament per Internet en el Seminari interactiusobre participació deliberativa <www.delibera.net>.

Mónsocial

La participacióciutadana en lademocràcia electrònicaPossibilitats de la telemàtica per avançar cap a unaparticipació deliberativa1

Martí Olivella SoléDirector de Delibera - Serveis de Participació Interactivamarti@delibera.info

83

amb un resultat paradoxal: volent fer participar es potestar reduint la participació si la gent es cansa perquè lesreunions no compleixen les expectatives. Aquest fracàss’atribueix al caràcter individualista de la nostra societat,a la televisió, a la manca de temps…, que, tot i que sónelements importants, pot ser que no siguin els més deter-minants.

Aquestes inèrcies de reunions amb discursos linealsque no estan orientades a produir conjuntament resultatss’han traspassat al model predominant en les eines que,de moment, són les més emprades a Internet: les llistesde correus o els fòrums web. Cadascú engega la sevaintervenció, cadascú respon el missatge que vol… i elresultat és un guirigall de temes i d’opinions com seria eld’una reunió sense moderador. Òbviament que en unabona llista de correu el moderador centra els temes, fasíntesis, dóna terminis per a cada tema… Però excepteen grups molt disciplinats, el resultat sempre és un ven-tall de temes i opinions en expansió. I el moderadorimposa, per voluntat o per necessitat, el seu filtre sub-jectiu per canalitzar el diàleg.

Les llistes i els fòrums a Internet han obert un espai dellibertat de comunicació sense precedents amb milers debrainstormings, amb l’expressió de milions de personesque fins ara només podien llegir, escoltar i mirar el queuns pocs emissors transmetien. Però la participació nopot centrar-se només en la lliure expressió; les organit-zacions, les societats, necessitem construir processosque permetin fer front als problemes col·lectius quetenim. I en això, ni la millora dels sistemes de consulta ivotació, ni la millora en els sistemes de lliure expressióno són suficients. I és aquí, en aquest punt, on les novestecnologies telemàtiques (teleinformàtiques), pel seucaràcter interactiu, poden afavorir un replantejament deles formes de participació fent-les més deliberatives.

Tant per a associacions de proximitat i comunitatslocals com per a xarxes internacionals, ara comencem adisposar d’alguns sistemes innovadors de participacióque asseguren la intervenció de cadascú en les diversesfases de plantejar problemes, proposar solucions, decidirsobre la seva conveniència i implicar-se en la seva apli-cació i seguiment. Són sistemes de participació orientatsa resultats: produir, deliberar, aprovar, col·lectivamentuna decisió, un text, un document, que recull l’experièn-cia dels sistemes parlamentaris (proposar un text, fer-hiesmenes…), però hi afegeixen dinàmiques deliberatives(valorar el grau d’acord, centrar-se en els temes amb més

diversitat de valoracions, aprovar els que tenen un altgrau d’acord o refusar els que no en tenen gens…).Aquests sistemes no se centren en la reunió, sinó en ladeliberació permanent durant la seva preparació, durantla seva celebració i durant la seva continuació. Permetenintegrar diversos canals: formularis en paper, formulariselectrònics, visualització de resultats en el web, visualit-zació d’aquests resultats en la reunió, valoració in situamb eines intuïtives d’expressió, etc.

Així, per veure quines són les possibilitats de la tele-màtica per avançar cap a una participació deliberativa,ens plantegem tres temes:

1. Reenfocar la participació ciutadana en la perspec-tiva d’una democràcia deliberativa.

2. Apostar per una participació deliberativa de qua-litat.

3. Mostrar les possibilitats de la telemàtica per refor-çar una participació deliberativa.

1. Reenfocar la participacióciutadana en la perspectiva d’una democràcia deliberativa

Parlem sovint de democràcia participativa. Però anara votar també és participar. Hi ha un corrent de pensa-ment que està plantejant que el tret distintiu d’una demo-cràcia és la deliberació. La professora Adela Cortina2

exposa molt bé les característiques d’una democràciadeliberativa:

Orígens. La deliberació neix en el bressol de la demo-cràcia: «Els ciutadans atenesos deliberaven en l’assem-blea abans de prendre decisions, ponderaven pública-ment els pros i contres de les alternatives possibles en lesdiferents qüestions».

Legitimació. «Amb el rètol “democràcia deliberativa”ens referim a l’entranya mateixa de la democràcia, per-

Món social

Tenim unes inèrcies que ens porten a pensar que laparticipació és, bàsicament,

fer reunions en què unsquants acostumen a parlar demolts temes i en poc temps

2. A. CORTINA, «Democracia deliberativa», El País, 24 d’agost de 2004.

84

què si ha de ser el demos, el poble, qui governa, ha defer-ho a través de la deliberació, no de l’agregació devots, i menys encara de la imposició.»

L’opció de futur. No hi ha gaires opcions per decidircol·lectivament: imposar, votar o deliberar. «En efecte, elpunt de partida en una societat lliure és el desacord depreferències o de conviccions, i no hi ha sinó tres caminsper arribar a una decisió comuna: la imposició, que no ésun procediment democràtic; l’agregació de preferèncieso d’interessos, que se sumen en públic i se segueix el quedecideixi la majoria, i la deliberació, que pretén trans-formar públicament les diferències per arribar a unavoluntat comuna.»

Propositiva i argumentativa. «A l’hora de prendredecisions vitals que afecten a tots, qui defensa la demo-cràcia deliberativa valora sobretot el moment de les pro-postes, l’intercanvi d’arguments i justificacions per ava-lar-les, l’acord entre les parts sobre quins compromisosadquireix cadascuna per portar a terme el que li corres-pon i actuar conjuntament.»

Informativa i responsabilitzadora. «I necessita tambéla política deliberativa ciutadans capaços de participar enles discussions, amb les mateixes oportunitats de fer-ho,amb els coneixements suficients per prendre posicionsben informades, i amatents a assumir la tasca que elscorrespongui en la decisió comuna.»

Convertir-se en poble. «És possible, també, seguircreient que els ciutadans poden fer una mica més quesumar interessos i atenir-se a la majoria, que són capaçosde convertir-se en un poble amb aspiracions compartidesi propòsits comuns en qüestions de justícia.»

Procediment habitual. «Potenciar la deliberació entots ells permet fer-la creïble i mostrar amb fets queaquest hauria de ser el procediment habitual en la vidaquotidiana per decidir amb justícia en qüestions vitalsque afecten a tots. Que hauria de convertir-se en costumel diàleg dels que estan disposats a argumentar i també adeixar-se convèncer amb arguments, i allò altre, elrecompte de vots sense autèntic diàleg, hauria de serl’excepcional, no diguem ja la imposició.»

Si la deliberació ha de passar a ser un dels trets cen-trals de la democràcia representativa, molt més ho ha deser de la democràcia participativa i, per tant, de la parti-cipació ciutadana. És des d’aquesta perspectiva que pro-posem parlar de participació deliberativa, per destacarque la deliberació és una característica substancial dequalsevol participació ciutadana de qualitat.

2. Apostar per una participaciódeliberativa de qualitat

En els darrers anys, i especialment des de Rio 1992,hi ha un conjunt de declaracions, acords i directives queconsideren que la participació ciutadana ha de ser unapolítica pública que impregni els processos de decisió deles administracions públiques en totes les polítiques de

sostenibilitat, inicialment les ambientals, però cadavegada més també les socials i econòmiques.

Normalment aquests «acords» no indiquen quins hande ser els procediments per a una participació de quali-tat, però sí que expressen «uns requisits mínims: conei-xement previ, informació adequada, procedimentsescaients i motivació. […] les declaracions de Rio iJohannesburg, així com el Conveni d’Århus, fan unaaposta decidida per la participació. Però no per qualsevolparticipació. […] no qualsevol participació pot conduir al’assoliment del desenvolupament sostenible. La partici-pació no pot limitar-se a una consulta puntual i senseinformació. Els reptes propis de les nostres societats i laseva complexitat fan necessària la intervenció en els pro-cessos de decisió pública de tots aquells actors quepuguin aportar-hi diferents recursos, visions o informa-ció. Cal que els poders públics siguin conscients delpaper de la participació i que fomentin i donin suport aprocessos participatius en els quals, en el marc de políti-ques d’informació adequada, els ciutadans puguin inter-venir, debatre i deliberar conjuntament, a fi i efecte depoder decidir quin futur volen per a ells i per a les gene-racions futures3».

A. La participació de qualitat, una política públicaobligada

«La millor manera de tractar les qüestions ambientalsés amb la participació de tots els ciutadans interessats, enel nivell que els correspongui.»

Principi 10 de la Declaració de Rio sobre MediAmbient i Desenvolupament 1992. [A/CONF.151/26].

«El desenvolupament sostenible requereix una pers-pectiva a llarg termini i una àmplia participació en la for-mulació de polítiques, en la presa de decisions i en laseva aplicació a tots els nivells.»

Declaració de Johannesburg sobre DesenvolupamentSostenible i Pla d’aplicació de les decisions de la Cime-ra Mundial sobre Desenvolupament Sostenible, aprovats

15Gener 2007

SAM

3. A. CERRILLO I MARTÍNEZ, «La participació i el desenvolupament sostenible»,Revista Medi Ambient. Governança i desenvolupament sostenible, núm. 35.

85

en la Cimera Rio+10, celebrada a Johannesburg el 2002.«El procés de formulació de polítiques ha de ser

transparent. Un diàleg obert sobre els costos i beneficisde les diferents opcions contribuirà a posar a prova elsarguments que sustenten les diferents propostes de regu-lació. El diàleg entre les parts interessades pot ser lent,però és essencial per crear confiança i enteniment mutusi pot augmentar les probabilitats de trobar solucionsacceptables per a tots.»

Consultation Paper for the Preparation for a Europe-an Union Strategy for Sustainable Development. Brus-sel·les, 27-3-2001 SEC(2001) 517 sobre l’Estratègia dela Unió Europea per al desenvolupament sostenible.

«La participació real del públic en l’adopció d’aques-tes decisions li permet expressar opinions i inquietudsque poden ser pertinents i que les autoritats decisòriespoden tenir en compte, afavorint d’aquesta manera laresponsabilitat i la transparència del procés decisori icontribuint a la presa de consciència per part dels ciuta-dans sobre els problemes mediambientals i al suportpúblic de les decisions adoptades.»

Preàmbul Directiva 2003/35/CE, de 26 de maig de2003, del Parlament Europeu i del Consell, per la quals’estableixen mesures per a la participació del públic enl’elaboració de determinats plans i programes relacio-nats amb el medi ambient.

2.1. Participar és prendre partPerò comencem pel començament. Què és partici-

par? Participar és un verb que vol dir ‘prendre part’.Però no diu ni qui, ni com, ni en què prendre part. En lavida col·lectiva, social i política vol dir prendre part acti-vament en l’esdevenir de l’entitat, de l’empresa, de lasocietat, del país, del món…

Podem prendre part identificant problemes, elaborantpropostes, decidint actuacions, portant-les a terme i ava-luant-ne els resultats.

Podem prendre part informant-nos, expressant lesnostres opinions i preferències, argumentant les nostresposicions, contrastant diferents parers.

Podem prendre part oferint-nos com a responsables otriant-ne, presentant-nos com a candidats, votant repre-sentants i deixant-los de votar quan ens sentim traïts.

Participar en la vida social és prendre part, amb méso menys grau d’implicació, en els processos que interve-nen en l’esdevenir de la societat i dels seus col·lectius.

2.2. Participar no és sols anar a votarParticipar, prendre part, no és sols anar a votar repre-

sentants o decisions col·lectives.En una societat representativa, anar a votar permet

legitimar que un cos de representants actuï en nom nos-tre i que nosaltres els encomanem certes decisions i fei-nes, és a dir, que els deleguem periòdicament la nostracapacitat de prendre part més directament en certs afersi per un cert temps.

Si no anem a votar els nostres representants en lajunta de l’entitat, de l’escola, de l’ajuntament o en el par-lament del nostre país, no estem participant amb un delscamins més elementals i convencionals d’una societatamb democràcia representativa, excepte que l’abstenciósigui un acte conscient d’expressió.

Però si només anem a votar, estem deixant en mansd’altres totes les decisions que ens impliquen com a ciu-tadans, i si no ens agraden, ens podrem queixar per dife-rents mitjans, però, legalment, haurem d’esperar les pro-peres eleccions per intentar canviar els nostresrepresentants.

Però, sobretot, si reduïm la nostra participació a votar,estem deixant d’aportar directament la nostra visió, elsnostres valors, les nostres propostes, la nostra implicacióen temes que ens afecten de la vida de cada dia o quecondicionen l’esdevenidor col·lectiu. Triem ser especta-dors i renunciem a ser actors.

Una forma bàsica de participar és votar. Però participarpot ser molt més que anar a votar. També participem quanprenem part en enquestes, consultes, referèndums; enassociacions, consells municipals, plans estratègics oagendes 21. També participem en la vida social quan tre-ballem, paguem o deixem de pagar impostos, quan orga-nitzem o prenem part en manifestacions, vagues o accionsde protesta, quan comprem o deixem de comprar produc-tes o serveis… Sempre prenem part en la vida social: peracció o per omissió, amb consciència o amb inconscièn-cia, de manera activa o passiva, fent o deixant fer…

2.3. Què ens frustra quan prenem part En una democràcia representativa, a vegades, es crida

els ciutadans a participar en les polítiques locals queafecten la vida del seu territori. Però aquesta invitació

Món social

‘Participar’ és un verb quevol dir «prendre part». Peròno diu ni qui, ni com, ni en

què prendre part

86

sovint no és clara, i el ciutadà no sap si participar vol dir‘rebre informació’, ‘opinar’, ‘gestionar’.

La participació ciutadana està de moda en algunsmunicipis i organitzacions, però quan no queden claresles regles de joc i es creen falses expectatives, pot gene-rar frustració i provocar l’efecte contrari, cremant qual-sevol altre possible experiència participativa.

Per evitar-ho, cal assegurar una mínima qualitat de laparticipació per impedir que les reunions siguin inefi-cients, les assemblees caòtiques i que no s’obtinguinacords ni es vegin resultats.

Tot plegat, per un motiu o altre, quan la participació noés de qualitat, quan es percep que pot estar manipulada,etc., la gent prefereix quedar-se a casa abans de perdre eltemps. I, aleshores, sempre hi ha algun regidor o respon-sable que diu «és que la gent no participa…», i això li ser-veix com a excusa per prendre les decisions tot sol.

2.4. Deliberar abans de votarDeliberar, en el marc d’un procés participatiu, és la

dinàmica anterior a decidir, a votar, a actuar. És el tempsdedicat a escoltar i contrastar opinions, a estudiar pros icontres. Es pot deliberar també en altres contextos: perenriquir el nostre punt de vista, per no quedar-nos estan-cats sempre en les mateixes creences, per apropar-nos aaltres cultures, per aprendre a posar-nos en el lloc de l’al-tre. El pensament complex requereix la deliberació comuna condició indispensable per exercir-lo.

La deliberació és un acte creatiu, sincer, prudent, respec-tuós i responsable, basat en la reflexió. Una reflexió en laqual ningú no es limita a defensar una determinada postura,sinó que entre tots intenten determinar i analitzar els argu-ments favorables o contraris de qualsevol possible decisió oposició que facilita arribar a decisions amb el màxim con-sens. Enraonar és un verb que resumeix el fet que és el dià-leg sobre els arguments allò que ens apropa a una opinió i,per tant, a una decisió més raonada i raonable.

La qualitat de la democràcia, de la força del poble, noestà només a decidir, sinó en la possibilitat d’aportar lesraons per les quals cadascú intervé en la decisió comuna.Reduir la democràcia a un joc de guanyadors i perde-dors, de majories i minories, de nombre de vots, de sí ono…, és massa pobre.

Quan una majoria és capaç d’escoltar les raons d’unaminoria i, d’alguna manera, assumir-les, és en aquest feton trobaríem el triomf de la democràcia. Per tant, la qua-litat del procés deliberatiu enforteix la democràcia.

De fet, la democràcia, la qualitat de la democràcia, ladetermina la qualitat del procés. Tot i que no és una pers-pectiva predominant, com ho són els conceptes propis del’àmbit empresarial, la qualitat l’hem d’entendre, sobre-tot, com un atribut del procés polític. Una acció o deci-sió serà de qualitat si es correspon a les necessitats ivoluntats de la població, si està encaminada a satisfer-la,si és transparent i, sobretot, si en el procés de definiciós’han tingut en compte els punts de vista i interessos detots els ciutadans. Encara que provingui d’un òrgandemocràtic, una decisió o una acció serà democràticanomés en el cas que sigui fruit d’un funcionament demo-cràtic. Una vegada més, el fi està en els mitjans, coml’arbre està en la llavor i en la cura que tinguem de laseva creixença.

Per tant, en qualsevol procés participatiu, un indica-dor de la qualitat democràtica serà el grau de qualitat dela deliberació. Caldrà veure que els temps i els recursosesmerçats i que els procediments emprats en la delibera-ció siguin els adequats al tema que es vol tractar. Perexemple, en el cas d’un referèndum, els temps i recursosdedicats a la deliberació pública sobre el tema han de sertant o més importants i efectius que els temps i els recur-sos emprats per fer que la gent pugui votar i vagi a votar.

Si es redueix el temps de la deliberació (anterior a lapresa de la decisió), s’allargarà el temps del conflicteposterior a la decisió. L’estalvi de temps, en política,sovint és pura aparença: per no entrar en el fons de laqüestió, ens arrisquem a arrossegar un problema (iagreujar-lo) durant un temps innecessàriament llarg.

El cas dels referèndums sobre la Constitució europeasón un exemple del que no s’ha de fer si de debò es volreforçar la ciutadania europea. El que sobretot ha restatqualitat democràtica a aquest procés és que la participa-ció se centrés a dir «sí» o «no». Teníem una gran opor-tunitat de construir ciutadania a Europa, i l’hem perdu-da. No calia començar la mateixa redacció de laConstitució des de la base, des de les preocupacions dela ciutadania? Sotmetre a referèndum una constitució jaredactada sense implicar la ciutadania a fer-se aquestespreguntes és començar la casa per la teulada.

15Gener 2007

SAM

La qualitat de lademocràcia, de la força

del poble, no està només a decidir, sinó en la

possibilitat d’aportar lesraons per les quals cadascú

intervé en la decisió comuna

87

2.5. La qualitat de la participacióParticipem, prenem part, tant si volem com si no, per

acció o per omissió, voluntàriament o involuntàriament,activament o passivament… Participem per defensar unsinteressos o uns altres de contraposats. Participem tantper avalar acríticament els interessos d’altres com perintentar transformar la realitat a favor dels desvalguts iespoliats.

Cal, per tant, adjectivar la participació, per indicar-neels diferents tipus segons els procediments emprats, elsobjectius a atènyer o els resultats esperats. Per fer aixòcal posar a punt sistemes d’avaluació de la qualitat de laparticipació que permetin mesurar amb indicadors con-crets aquests adjectius i que indiquin si la participació ésmés o menys passiva, activa o interactiva; si és manipu-ladora, informativa, consultiva, deliberativa, decisòria,autogestionada; si és més aviat formal o informal; si ésmés formalista –per quedar bé– que real o estructural; siés aparent o profunda; si és puntual o de procés; si éspresencial, a distància o mixta; si és organitzada o espon-tània; si està orientada a la propaganda o a obtenir objec-tius i resultats compartits.

En qualsevol cas, el principal indicador per determinarl’èxit o el grau de qualitat de la participació ha de ser elreferent a la qualitat del mateix procés de participació. Siuna decisió s’ha pres tenint en compte l’opinió dels ciu-tadans, permetent que hi diguin la seva, respectant totesles posicions, defensant tots els interessos, en definitiva,deliberant, aquella decisió haurà estat més democràtica.

En tot procés participatiu hi ha característiques que indi-quen si la participació és de qualitat. Per exemple, si mésaviat és un procés interactiu i deliberatiu orientat a resultatscompartits, o si més aviat és un procés unidireccional isense diàleg ni deliberació orientat a resultats prefixats.

El grau de satisfacció subjectiva dels implicats en elprocés serà determinant per saber la qualitat del procésparticipatiu, però cal tenir un conjunt d’indicadors que«objectivin» la qualitat de cada procés i de cada acte par-ticipatius per poder anar tenint referències compartides icomparables.

Cal anar establint referències per poder classificar icomparar processos participatius. Però la millor referèn-cia serà que la mateixa avaluació de qualitat del procéssigui un procés deliberatiu fet pels mateixos participants,tenint en compte les dades dels indicadors. Deliberacióen la política, per ser més democràtica i menys arbitrària,però també deliberació en la valoració de la participació.

2.6. La participació deliberativaLa deliberació és un objectiu que permet democratit-

zar la presa de decisions públiques en les nostres socie-tats (fig. 6).

Cal apostar per una participació deliberativa, entesacom un procés interactiu orientat a produir conjuntamentuns resultats, ni que sigui per concloure que «no hotenim clar». Els procediments de deliberació són un ele-ment central i cal un disseny del procés que inclogui encada etapa no sols la informació i la decisió, sinó tambél’expressió i l’estudi dels pros i contres. La deliberaciónecessita un temps i uns mitjans adequats perquè siguireal i no sols una «aparença».

Aquests procediments deliberatius han de permetreque cada participant pugui realment, en un temps assu-mible, segons el tipus de grup:

• Conèixer els temes, donar la seva opinió, expressarels seus arguments, dialogar sobre els diferentsarguments i poder, si cal, modificar-los gràcies alsarguments dels altres.

• Contrastar les seves opinions amb dades i experièn-cies, elaborar amb els altres visions compartides–sobre problemes o propostes–, constatar que lesseves opinions i arguments són recollits i que podeninfluir en el resultat final.

• Veure clarament el grau de consens o de dissens quegenera cada tema, que li permeti decidir quinstemes són els que requereixen més diàleg i quinssón els que ja pot donar per acordats o per rebutjats.

Disposem de procediments, sempre millorables, perorganitzar una participació popular representativa, ambeleccions i parlaments. Ens cal cercar, experimentar,innovar i posar a punt procediments assequibles i popu-lars de participació popular deliberativa.

Una millora dels instruments permetrà aprendre i feraflorar la capacitat d’escoltar, de reconèixer l’interèsdels punts de vista diferents del propi, de pensar, d’arti-cular i expressar un raonament, etc.

3. Mostrar les possibilitats de la telemàtica per reforçar una participació deliberativa

Un cop repassats els trets característics de la partici-pació deliberativa, ara ens cal examinar fins a quin punt

Món social

El principal indicador perdeterminar l’èxit o el grau

de qualitat de la participacióha de ser el referent a laqualitat del mateix procés

de participació

La deliberació necessita untemps i uns mitjans adequats

perquè sigui real i no solsuna «aparença»

88

la telemàtica (els sistemes i artefactes de comunicació adistància amb mitjans informàtics) pot ser una «eina»útil i adequada per millorar els processos de participaciódeliberativa i interactiva en les nostres societats contem-porànies.

Cal partir d’una constatació que situï el context sobreel tema del qual parlarem: dos terços de la població mun-dial no ha telefonat mai, i en bastant més de la meitatdels països del món la població no té reconeguts dretsdemocràtics formals i, per tant, encara menys té dret aparticipar en cap nivell com a ciutadania.

Això no impedeix que els fòrums socials mundialsapleguin milers d’organitzacions d’arreu del món que s’hiinscriuen i es coordinen per Internet; o que la policia nepa-lesa hagi tallat el telèfon mòbil, ja que aquest era el mitjàper convocar les manifestacions (22 d’abril de 2006).

La telemàtica, amb un o altre dels elements de la sevagamma d’aparells i artefactes de comunicació, s’estàestenent a la major part de les llars dels països postindus-trials i és present a la major part de les zones urbanes delmón, amb una impressionant proliferació de locutoris icafès Internet. I la major part d’organitzacions socials,ciutadanes, no governamentals, etc., hi tenen accés i lafan servir per construir xarxes de denúncia, d’acció, decoordinació, des de l’àmbit local fins al mundial.

En el camp més estricte d’Internet, la major part delsfòrums, ja siguin per correu electrònic, per xat o perweb, han pres com a model els «fòrums» presencials ipateixen de la mateixa manca de procediments adequatsper ordenar les intervencions i per produir resultatscomuns, i no diguem, ja, per deliberar.

Cadascú envia el seu missatge, curt o llarg, sobre eltema que li sembla. Tothom rep aquest missatge, però nohi ha cap sistema per saber si s’ha llegit i si s’hi està d’a-cord o no. Alguns poden contestar i d’altres poden no dirres. Alguns poden embrancar-se en una discussió acalo-rada, i d’altres, afartar-se’n i deixar de participar-hi.

Per aconseguir algun acord, cal un moderador intrèpidi pacient que dediqui molt de temps a llegir, ordenar isintetitzar les posicions dels missatges. Però quan dema-na que la gent digui si està d’acord amb la síntesi, pottornar a començar una ronda de correus amb interven-cions sense ordre ni concert.

Sistemes de participació telemàtica a CatalunyaHem plantejat les característiques d’una participació

deliberativa i hem constatat les dificultats perquè les for-mes habituals de comunicació telemàtica superin elsmodels de participació heretats dels processos participa-tius més habituals, molt sovint poc deliberatius.

Ara ens cal veure, i cadascú podrà jutjar, fins a quinpunt els sistemes de participació per Internet més cone-guts a casa nostra ofereixen la possibilitat de deliberaramb més o menys facilitat.

Les eines telemàtiques permeten una interactivitatalta. Però, és emprada per facilitar l’accés a la informa-ció essencial? Per poder valorar els pros i contres? Perpoder visualitzar el grau de consens del grup sobre dife-rents temes? Per poder argumentar ordenadament sobreels diferents temes i poder arribar a conclusions col·lec-tives d’una manera transparent?

Crec que comencem a disposar d’alguns sistemes departicipació deliberativa per Internet, que tant poden ser-vir per a processos participatius a distància com per pre-parar processos i actes presencials.

Alguns d’aquests sistemes són multilingües, de mane-ra que, amb poc cost de traducció, els participants podenllegir, opinar, definir la seva posició, valorar, prioritzar,avaluar, consensuar idees, problemes, propostes, docu-ments…

Les reunions preparades o celebrades amb aquestssistemes incrementen les possibilitats de participaciódeliberativa, redueixen costos i temps de desplaçaments,i augmenten l’eficiència, sobretot quan no és fàcil veure-’s sovint presencialment.

Hem triat alguns dels sistemes de participació perInternet més coneguts i permanents a Catalunya, perquècadascú els pugui valorar des del punt de vista de la sevacapacitat de facilitar una participació deliberativa (fig. 7).

Democràcia.web

http://www.democraciaweb.orgÉs una experiència de democràcia electrònica a Cata-

lunya, creada per la Fundació Jaume Bofill amb el suport

15Gener 2007

SAM

89

del Parlament de Catalunya. Dóna accés al Parlament online, espai de debat i participació sobre temes en discus-sió al Parlament de Catalunya. Des de 1998 s’han posata debat ciutadà una cinquantena de lleis del Parlamentque han rebut algunes propostes. També és un bon portalde webs sobre democràcia electrònica.

Per acord pres per la Mesa del Parlament de Catalun-ya el dia 26 de maig de 1998 s’acordà donar suport alsprojectes Parlament Obert i Democràcia.web, experièn-cia pionera d’informació i participació ciutadana a travésd’Internet, promoguts respectivament per la UniversitatOberta de Catalunya i la Fundació Jaume Bofill.

Els seus objectius principals són:Contribuir a l’apropament del Parlament a la societat

catalana, aprofitant les aplicacions de les noves tecnolo-gies de la informació i la comunicació en els processosdemocràtics de formació d’opinió i voluntat polítiques.

Afavorir el coneixement de l’activitat parlamentàriaper part de la ciutadania, a través d’eines pedagògiquesque en facilitin la comprensió.

Fomentar la participació ciutadana i facilitar la comu-nicació entre la ciutadania i els seus representants al Par-lament de Catalunya.

El projecte Parlament Obert (http://www.uoc.edu/par-lamentobert) va facilitar el coneixement i el debat sobretres lleis.

Delibera

http://www.delibera.info / http://www.delibera.net(fòrums actius)

És un sistema integral de participació multilingüe queDelibera - Serveis de Participació Interactiva ha creat perajudar tot tipus d’organitzacions a fer fòrums per delibe-rar, prioritzar o consensuar posicions sobre temes, tex-tos…, per preparar reunions o per elaborar manifestos oplans d’acció. Des de 2002 Delibera s’ha utilitzat en unaseixantena de processos participatius a Catalunya i enuna desena de processos europeus o mundials, amb ungrau molt divers de participació segons els fòrums. S’o-fereix com una alternativa a les formes habituals de pre-parar i conduir reunions, assemblees i congressos…, id’organitzar i facilitar fòrums electrònics.

Delibera és un sistema format per un conjunt d’einesi metodologies que s’apliquen tant en reunions presen-cials com en fòrums de deliberació a distància via Inter-

net. Aquestes eines estan ideades per fer els processos dedeliberació àgils, transparents i orientats a resultats.

L’aplicació «Delibera Web» és la plataforma multilin-güe (deu idiomes) que permet detectar graus de consenssobre un tema en reunions a distància, amb la participa-ció tant dels que gaudeixen de connexió Internet comdels que no tenen un ordinador disponible, gràcies al sis-tema de digitalització o tractament de qüestionaris enpaper o electrònics. El fet de ser una plataforma multi-lingüe permet portar a terme deliberacions d’àmbit mul-ticultural que, amb mètodes tradicionals, implicaria unscostos de temps i diners difícils d’assumir.

El sistema «Delibera» ajuda a valorar pros i contres, adeliberar, col·lectivament, a partir d’unes icones decolors que permeten expressar fàcilment i visualment laposició i la valoració de cadascú sobre qualsevol temaque es tracta.

Consensus

http://www.e-consensus.orgConsensus és una eina tecnològica dissenyada per

facilitar i impulsar la informació i la participació ciutada-na a través d’Internet en el món local. És l’espai de parti-cipació a Internet dels governs locals iniciat el juny de2004. Hi ha una vintena d’ajuntaments catalans que l’o-fereixen als seus ciutadans, bàsicament com un espai perdonar a conèixer els processos participatius que tenen enmarxa. Els fòrums web, en general, no són gaire actius,com és habitual en la major part de fòrums d’aquest tipus.

El projecte Consensus ha suposat el desenvolupamentd’una eina interactiva a Internet per a la informació, par-ticipació i consulta ciutadana. Es tracta d’un espai virtualobert, administrat pels ajuntaments, per a la participacióde tots els ciutadans en els assumptes d’interès públic enl’àmbit municipal.

Consensus permet als ciutadans informar-se, debatrea través de fòrums amb altres ciutadans i responsablespolítics, enviar cartes, respondre qüestionaris, iniciar oadherir-se a recollides de signatures, etc.

Món social

Des de 2002 Delibera s’hautilitzat en una seixantenade processos participatius

a Catalunya i en una desenade processos europeus

o mundials

90

15Gener 2007

SAM

Els objectius del projecte són millorar la comunica-ció entre els ajuntaments i els ciutadans; facilitar i pro-moure la transmissió de coneixement cap als responsa-bles de la presa de decisions; estimular la realitzaciód’experiències de participació ciutadana i de consulta através d’Internet, simplificant i agilitant els processosd’organització, i oferir espais virtuals per permetre l’or-ganització dels ciutadans en comunitats d’interès ambl’objectiu de promoure la coresponsabilització i la par-ticipació.

Consensus ha estat impulsat per tres institucions cata-lanes (la Fundació Jaume Bofill, l’Institut Català de Tec-nologia i el Consorci Localret) i per dotze ajuntamentscatalans que han finançat una part del projecte (Carde-deu, Granollers, Manresa, Mataró, Terrassa, Rubí, Saba-dell, Sant Feliu de Llobregat, Vic, Sant Cugat del Vallès,Barberà del Vallès i Badalona).

El projecte també ha rebut el suport del Ministeri deCiència i Tecnologia de l’Estat espanyol i del Departa-ment de Governació i Administracions Públiques de laGeneralitat de Catalunya.

Participa 1.0

http://www.vegga.org/cat/htm_edicion/user/view/id-menu4_1

És un marc de treball per afavorir i millorar la gestióde la participació. Creat per Vegga, associació per a lainnovació tecnològica, té com a objectiu el foment de laparticipació ciutadana en diferents àmbits socials, unaparticipació per aconseguir millors resultats. Des del’any 2004 s’ha aplicat en una quinzena de projectes.

Participa és alhora:• Un marc normatiu que, mitjançant unes senzilles

premisses d’avaluació amb indicadors, ens ajuda adiscernir entre processos participatius o no partici-patius. Ens ajuda, també, a categoritzar-los segonssi s’acompleixen o no la major part d’aquestes pre-misses.

• Una metodologia efectiva amb la qual podem regu-lar i sistematitzar els processos participatius. Lametodologia es basa en la gestió per fluxos de tre-ball (workflows). Donat un procés i una divisió defases, s’estableixen uns rols i cada un d’ells pot des-envolupar un seguit de tasques. La metodologia ensguia sobre com organitzar i definir els processos.

• Una eina telemàtica que ens gestiona la metodolo-gia, ja que gràcies a les noves tecnologies podemcombinar els elements presencials i les eines degestió en línia que ens ajudin a sistematitzar certestasques. Hi ha aspectes que amb un grup elevat depersones són difícils de resoldre presencialment. Encanvi, les eines virtuals ens ajuden a resoldre elsproblemes tradicionals (avisos automàtics, recomp-tes i sumes d’aportacions, votacions, anàlisis mit-jançant indicadors qualitatius…).

• Un gestor de continguts que permet aportar als pro-cessos participatius la informació i la documentaciónecessàries per tal d’assegurar l’acompanyament ila comprensió entre els participants.

Conclusions

Per avançar cap a una democràcia deliberativa, ens calser més exigents en la qualitat deliberativa dels proces-sos participatius tant en les seves dinàmiques presencialscom en les telemàtiques. I això requereix un redissenydels processos participatius, sota nous criteris i amb lesmetodologies adequades. Cal revisar les nostres formeshabituals de reunir-nos i de participar, més orientades adiscutir, debatre, guanyar i perdre…, més pròpies de lademocràcia de les majories, i anar passant cap a novesformes de reunir-nos i participar més orientades a deli-berar, a escoltar, a enraonar, a cercar consensos, a cons-truir noves solucions tenint en compte a tothom…, i nosols les posicions o els interessos inicials.

I en aquest repte, la interactivitat de la telemàtica enspot permetre experimentar i reaprendre. Per això calposar-la al servei de la participació deliberativa.

91

Les noves tecnologies i la gestió ambiental

IntroduccióDes de fa més de vint-i-cinc anys facilitem informació mediambiental a través

d’una múltiple i variada documentació gràfica, entre d’altres i principalment, alsajuntaments.

Aquesta documentació gràfica acostuma a ser el complement dels expedients quela necessiten, com és el cas dels projectes, avantprojectes, estudis, auditories, expo-sicions, etc., i pretén donar un suport tècnic als municipis.

La manera més habitual de documentar gràficament un expedient és mitjançant elsplànols, i és en la confecció i la reproducció d’aquests plànols on s’ha produït unavenç tecnològic espectacular, gràcies, entre altres causes, a la informàtica. Tambéhem de tenir molt en compte el gran salt tant qualitatiu com quantitatiu dels mitjansque avui en dia tenim per obtenir «dades de camp», les quals, posteriorment, i trac-tades segons la seva temàtica, ens permeten la presa de decisions amb un grau forçaelevat de fiabilitat en els diversos camps del saber humà (fig. 1).

CuriositatsEvolució de les einesgràfiques de suportambientalUna visió d’un quart de segle

Juan Antonio Torrón CastroCap de la Unitat de Suport GràficServei de Medi AmbientDiputació de Barcelona

Figura 1. Plànol topogràfic de Cubelles, juny de 1988, amb estació total de raigs làser, amb un cert nombre de puntsinaccessibles.

92

15Gener 2007

SAM

Actualment, les noves tecnologies de la informació i de la comunicació posen al’abast de la societat un gran nombre d’eines, les quals permeten donar suport alsprocessos de gestió, comprensió i valoració, i aconsegueixen uns models de creixe-ment i comportament sostenible.

Les tècniques de la informació i de la comunicació evolucionen de manera ascen-dent. Aquest fet fa que calgui un canvi d’hàbits i de mentalitats força important perpoder adaptar-se i emprar de manera correcta i efectiva tant el maquinari (màquines,ferro) com el programari (programes) existents. A Internet es disposa d’una extensai variada documentació sobre les TIC.

No hi ha una definició concreta de les TIC. Caminen en una nebulosa sistemàticaque ens assenyala precisament l’amplitud i complexitat que representa una societatde la informació o, també, una societat del coneixement. Podem dir que les sevesprincipals aportacions són l’accés fàcil a una gran font d’informació, el procés ràpidi de gran fiabilitat de gairebé tota mena de dades, la disponibilitat d’uns canals decomunicació immediats, d’una gran quantitat d’emmagatzematge, l’automatitzaciódels treballs, la interactivitat i la digitalització de totes les informacions.

Vivim en una societat complexa on la rapidesa i la quantitat de recepció de lesinformacions creix sense parar. A aquestes informacions els donen suport les cons-tants innovacions tecnològiques que ens condicionen a una nova manera de treballar,i és aquí, abans que restin enterrats en l’oblit, on voldríem esmentar alguns mitjans,instruments i tècniques que en el seu dia ens permeteren suplir satisfactòriament totsaquests avenços. No s’intenta pas fer una descripció genealògica ni exhaustiva de totel que ens va permetre realitzar els plànols, però sí, de manera molt intensa, un recordd’aquells documents gràfics que avui ja podem considerar com a «obres artesanals».

Mapes originals (figs. 2 i 3)

Figura 2. Original en paper tela, retolació amb plomí.

93

Conceptes actuals

La informacióEn sentit general, la informació és un conjunt de diversos elements i de dades que

constitueixen un missatge sobre un determinat saber. És coneixement i també és teniral nostre abast allò que permet processar i generar l’intel·lecte humà.

Aquest coneixement o informació organitzada fa possible la resolució de proble-mes i la presa de decisions, cosa que ens fa entreveure la gran importància que té elfet que sigui vertadera, objectiva i contrastada.

En un medi socioeconòmic cada vegada més interconnectat i dependent d’unabona gestió de la informació i de la comunicació, és un factor clau la interrelació ambla cultura, l’economia o l’educació, com a exemples, que ens permet deduir l’immensvolum de documentació que es pot consultar.

Avui en dia aquests enormes volums d’informació disponibles en mitjans cada copmés complexos i amb capacitat d’emmagatzematge creixent i en suports cada vega-da més reduïts permeten l’accés al saber des de diferents tipus de comunicació,moment i lloc.

La informació ambientalLa Directriu 2003/ACE del Parlament Europeu i del Consell, de 28 de gener, que

tracta de l’accés del públic a la informació mediambiental, deroga la Directriu90/313/CEE del Consell, amb efecte a partir del 14 de febrer de 2005.

Aquesta directriu tracta de garantir l’accés a la documentació ambiental que tenenles autoritats públiques o altres entitats que actuen en el seu nom, com també les con-dicions bàsiques que permetin un bon fer de la informació.

Curiositats

Figura 3. Original en paper tela, croquis topogràfic.

94

15Gener 2007

SAM

Maneres de guardar informació gràfica (figs. 4 i 5)

La comunicacióÉs una manera d’expressar-nos, de fer conèixer les nostres idees, el nostre saber

als altres, és de vital importància. Tothom té necessitat de comunicar-se per sobre-viure.

Podríem dir que és l’expressió de la informació emetent i rebent missatges. És,avui en dia, una eina bàsica per poder entendre la naturalesa de les societats.

El mètode emprat per poder comunicar una informació és força variat. En gene-ral, diríem que és oral o escrita. Destacaríem com a grans àrees el cinema, el perio-disme radiofònic, la premsa escrita, la televisió, Internet, la publicitat, les relacionspúbliques i els documents gràfics.

Els plànols han de normalitzar-se d’acord amb les normes UNE, fent servir els for-mats més convenients i fugint dels més grans i dels de difícil maneig. Els tipus deplànols i les seves característiques són molt variats i depenen molt de la tipologia dela documentació que s’hi ha de grafiar.

Els originals, generalment fets en paper especial transparent, com és el papervegetal, acostumen a quedar arxivats a l’oficina tècnica, en arxivadors que ocupenmolt d’espai, i se’n fan servir còpies amb un altre tipus de material (paper de còpies)i mitjançant màquines reproductores d’amoníac, o de sals dissoltes en aigua que fande revelador, per a les tramitacions legals i l’execució de l’obra.

Figura 4. Hi ha diferents tipus d’arxivadors de plànols. Arxivadors de plànols: forma vertical i horitzontal.

Figura 5. Suports informàtics. Nous suports per emmagatzemar i/o traslladar informació, disquets de 3 1/2”, zip, CD,DVD, llapis electrònics, etc.

Actualment:

95

Generalitzat podem dir que avui això gairebé no és així, ja que els originals sóninformatitzats i digitalitzats, s’arxiven inicialment en el disc dur de l’ordinador i, méstard, en un CD o un DVD de gran capacitat d’emmagatzematge i mínima ocupaciód’espai.

La tècnicaEl dibuix d’un plànol és la representació gràfica exhaustiva de tots els elements

que calen per a la comprensió total d’un projecte. Segons el tema que desenvolupi eltreball, el procés de confecció dels originals i del material base sol ser diferent. Aixídoncs, el paper vegetal F.59.0256 de 90-95 g/m2 (per exemple, Diamant Extra) és unsuport correcte per fer el dibuix de qualsevol original, tant d’arquitectura com d’en-ginyeria. En cartografia i topografia és millor el paper polièster d’un gramatge mitjà,la tinta que es fa servir pot ser la denominada tinta xinesa, i en paper polièster tambés’utilitza la tinta permanent.

Un dels factors que determina aquesta diferència del paper de dibuix és la dilata-ció, la qual cosa provoca que sigui molt superior a la del paper vegetal, gràcies a latemperatura ambiental i la humitat. En els treballs d’arquitectura i d’enginyeria acos-tumen a estar acotats tots els dibuixos, a diferència de la cartografia i la topografia,en què es duen a terme mesures mitjançant regles graduades o escalímetres directa-ment sobre el plànol. Això fa que hàgim de ser precisos i exigents per tal que els nos-tres mesuraments estiguin dins les normes establertes, segons quina sigui l’escala delplànol.

Eines que es fan servir per mesurar en els plànols (fig. 6)

Altres instruments de mesurament més complexos (fig. 7)La garantia d’aquests mesuraments depèn de diversos factors, dels quals desta-

quen la qualitat de l’instrument emprat o la vista i la precisió del tècnic, a més de l’es-cala en què està fet el plànol.

Avui, quan la major part dels treballs ja es fan de manera informatitzada, els pro-gramaris informàtics fan possible que es facin uns mesuraments amb una exactitudconsiderada exacta, que garanteixen els resultats obtinguts.

Curiositats

Figura 6. Metres, escalímetres, regles, transportadors sexagesimals, centesimals (mesuraments de longituds i d’angles).

Figura 7. Curvímetres, planímetres, diferents models que ens permeten mesurar distàncies entre dos punts, resseguint lalínia del dibuix o l’eix de carreteres i camins (els curvímetres), i mesurar les superfícies de sectors o polígons (elsplanímetres).

96

15Gener 2007

Veiem, doncs, que la tècnica de la realització gràfica d’un projecte i l’obtenció dedades han variat substancialment i han modificat certs valors humans per una tecno-logia cada cop més sofisticada, que ens aporta una gran productivitat, més qualitat,precisió i fiabilitat (fig. 8).

Material de dibuixAbans de fer el dibuix d’un plànol original, s’acostuma a realitzar un croquis amb

indicacions de cotes, toleràncies, detalls i totes les anotacions que calguin.A partir del croquis, es fa el dibuix, o els dibuixos «en net», generalment en un

paper blanc opac, estès sobre una taula o taulell de dibuix, i fet amb llapis. Forçasovint es fa servir el portamines amb la mina de diferent numeració (HB, 02, 04…)que assenyala les diferents dureses que s’utilitzen en els diferents tipus de dibuix. Enenginyeria, s’ha de fer servir una mina dura, amb la qual s’aconsegueix un perfilcorrecte de les peces. En canvi, en una perspectiva es necessita una mina tova.

En topografia, els dibuixos solen fer-se sobre un paper mil·limetrat en què s’iden-tifica la ubicació d’un punt, per les seves coordenades (x, y), i es retola al seu costatel valor altimètric (z).

Un cop revisats aquests plànols, i considerats ben fets o definitius, es calquen atinta en un paper transparent (vegetal, polièster…). D’aquesta manera es confeccio-na l’original, del qual es faran totes les còpies que siguin necessàries.

Actualment s’estalvia força paper ja que, tret de les reproduccions, la resta de plà-nols es fan a l’ordinador i els fitxers digitals originals es guarden informàticament,per exemple, en un CD.

Instruments de dibuixHi ha diverses eines de dibuix, entre les quals destaquem les més conegudes o

emprades (figs. 9 i 10).

Crowquill: allargat i prim.D’escriptura: de forma corba i gran per retenir mitja tinta.De cartografia: més fi que el Crowquill i actualment més pla i flexible.De cal·ligrafia: té la punta truncada per a traços prims (de costat) i amples (de cara).

SAM

Figura 8. Distanciòmetre de raig: s’assoleixen distàncies amb precisió a llocs inaccessibles, en obra.

Figura 9. Llapis, portamines i gomes d’esborrar. Figura 10. Plomins de diferents menes, segons l’ús.

97

Altres estris per dibuixar (fig. 11)

Per retolar, després de molts anys de fer-ho a mà amb plomins, es crearen diferentsaparells, alguns més sofisticats que altres, i que, si més no, van permetre unificar eltipus de lletra en els diferents plànols. Alguns exemples (fig. 13):

Altres instruments que cal destacarLa fulla, la missió principal de la qual és poder rectificar, esborrar una part o un

detall del dibuix. El paper de dibuix que fa possible la utilització d’aquesta eina

Curiositats

Figura 11. Plomins (Rotring) de diferents gruixos. Tiralínies fixos, boigs (per dibuixar corbes de nivell), boigs dobles(per dibuixar camins, carreteres). Compassos.

Figura 12. Escaire i cartabó.

Figura 13. Plantilles perforades. Plantilles de Rotring, Leroy, Unitech, Fuji, etc. Màquines electròniques programables.

98

15Gener 2007

valuosa amb un cert grau de garantia és el paper vegetal i el contravegetal, comptant,com sempre, amb l’habilitat de l’usuari. L’ús per necessitat, en altres tipus de papers,també és possible (fig. 14).

L’eixugacabells i la cigarreta són unes eines auxiliars. El primer per assecar ràpi-dament la tinta en superfícies de certa envergadura, i la segona per a aquelles zonesconcretes on l’acumulació de tinta no deixa continuar la feina o som apressats per lesurgències. La tècnica de precisar la distància i el temps d’exposició d’algun d’aquestsdos instruments depenia de l’experiència i, per tant, del nombre de plànols invalidats(fig. 15).

La topografiaPotser és dins aquest camp on més ha evolucionat la tecnologia tant en el maqui-

nari com en el programari, i s’ha guanyat, en un percentatge força elevat, en qualitat ien precisió del treball, com també en el temps que s’hi esmerça. Actualment, els nousequips emprats han evolucionat molt, des del que era exclusivament mecànic fins almés sofisticat d’una estació total o dels GPS. Cal recordar que anys enrere no hi haviasatèl·lits, els quals avui en dia ens permeten fer tasques complexes i precises.

També han avançat molt les tècniques de restitució fotogramètrica i la qualitat deles ortofotografies. Ara s’obté un producte de gran qualitat que fa possible un segui-ment del territori molt exhaustiu, el qual serveix per a la presa de decisions, tant detipus mediambiental com de planificació o administratives.

Reconeixem el valor que té la feina feta abans de la introducció de la tecnologiad’última generació. Recordem la presa de lectures dels fils axials, d’una mira de qua-tre metres, difícil de mantenir vertical, entre d’altres, a causa del vent; la conversióde les dades obtingudes en el camp mitjançant les taules taquimètriques que deter-minen les coordenades del punt (x, y, z) i que posteriorment se situava sobre el papermil·limetrat seguint les instruccions que el croquis de camp ens indicava (fig. 16).

Per anotar les dades de camp, s’empraven llibretes dissenyades amb aquesta fina-litat.

SAM

Figura 14. Fulles, imprescindibles per a un bon dibuixant.

Figura 15. La cigarreta (avui prohibida). L’eixugacabells, amb aire temperat i no gaire fort.

99

Curiositats

Avui en dia es fan servir mòduls de memòria electrònics que s’insereixen dins elsaparells de topografia i on queden enregistrades totes les dades que es mesuren en elcamp o l’obra. Posteriorment, el traspassament de les dades que hi ha dins el mòdulde memòria s’acostuma a fer al despatx, a l’ordinador (fig. 20).

Alguns equips de topografia antics i moderns (figs. 21 i 22).Aquests són alguns exemples d’ortofotografies, ortofotomapes, mapes, vistes

aèries (fig. 23).

Figura 16.

Figura 17. Exemple d’un full tipus de llibreta de camp.

Figura 18

Detall A

100

15Gener 2007

SAM

Figura 19.

Detall B

Figura 20. Cara anterior i posterior d’un mòdul de memòria tipus, on es poden enregistrar una mitjana de dos mil punts.

Figura 21. Nivells, taquímetres, estacions totals.

101

Curiositats

Figura 22. Tecnologia punta GPS amb un poderós gestor de dades, per a totes les aplicacions.

Figura 23. Alguns exemples d’ortofotos, ortomapa, mapes i vistes aèries.

102

15Gener 2007

SAM

La cartografia actual a escala 1:5.000 de l’Institut Català de Cartografia (ICC) escompon de sis fitxers cada full, cosa que facilita un gran nombre d’informació.

L’Oficina Tècnica de Cartografia i SIG Local de la Diputació de Barcelona tambéofereix als municipis de la seva influència la cartografia urbana digital municipal aescala 1:1.000, ortofotografies del vol 2002-2003 que serveixen de base per a estudisambientals (fig. 24).

Figura 24. Full d’escala 1:5.000.

Figura 25. Detall ampliat del full anterior.

La informàticaCinc generacions d’ordinadors ens han portat als actuals ordinadors digitals

moderns, els quals tenen una gran capacitat de processament i de perfecció dels sis-temes operatius que supervisen i controlen les operacions i els dispositius del PC.

103

La primera generació emprava targetes perforades i fou la generació de l’IBM650, la del sistema BULL i la del sistema NCR. La segona generació començà l’any1958 amb màquines de mides més reduïdes que les de la primera. La tercera genera-ció va ser a partir del 1965, quan es van incorporar microcircuits. La quarta genera-ció aparegué els anys setanta amb la integració de microprocessadors que operavena gran velocitat. La cinquena generació es caracteritza, entre altres trets, pel perfec-cionament dels sistemes operatius i el seu baix cost gràcies a la producció en sèrie.

Avui dia es troben a la disposició dels usuaris programaris que permeten desen-volupar qualsevol tipus d’activitat (fig. 26).

Els ordinadors actualsAl mercat es poden trobar diferents models i equips amb diferents prestacions,

segons quines siguin les nostres necessitats (fig. 27).

Estacions gràfiquesSón equips potents i ben equipats tant en programaris com en maquinaris i acos-

tumen a disposar de dues pantalles, cosa que permet visualitzar en una el conjunt delterritori, i en l’altra, el sector en detall que calgui (fig. 28).

L’adaptació a les noves eines i la seva aplicació ambiental en el camp dels treballs municipals

Ja de bon començament hem volgut disposar de la tecnologia d’última generacióper poder oferir, així, un més bon servei ambiental als ajuntaments i a les entitats ofi-cials que ho necessitin.

Curiositats

Figura 26. Targetes perforades per a ordinadors de la primera generació.

Figura 27.

104

15Gener 2007

Actualment es disposa d’estacions gràfiques de molta potència, assistides pelsdiversos programaris de tractament d’imatges, tant d’imatges com de documents vec-torials. Els equips de producció i reproducció es corresponen amb les noves tecnolo-gies.

Darrerament, tenim al nostre abast tot un ventall de nous mitjans de suport quepermeten la planificació i l’anàlisi del territori: els sistemes d’informació geogràfica(SIG) que, mitjançant l’entrada de dades, faciliten el seu estudi i la seva representa-ció, i dels quals es poden desenvolupar projectes destinats a la gestió del mediambient i a un servei interactiu de mapes ambientals. Els SIG poden ser vectorials,d’escombratge i orientats a objectes. Les seves característiques principals són elmaquinari, el programari, les dades geogràfiques i l’equip humà.

Els satèl·lits ens proporcionen imatges d’alta qualitat que fan possible una identi-ficació molt exacta del territori en estudi, la qual cosa facilita la presa de decisionsen camps ambientals múltiples i variats (fig. 29).

Gràcies als satèl·lits es pot confeccionar una cartografia detallada mitjançant elprocessament digital de les imatges, estudis de contaminació d’aigües, de la vegeta-ció, incendis forestals, contaminacions químiques, canvis climàtics, evapotranspira-ció, etc., mitjançant la teledetecció (fig. 30).

SAM

Figura 28. Estació gràfica.

Figura 29. Vista general. Vista en detall.

105

ConclusióL’anàlisi d’aquests darrers vint-i-cinc anys en l’evolució de les tècniques de la

informació i de la comunicació ens diu clarament cap a on ens encaminem: cap al’era digital.

Podem dir que en gran part ja hi som immersos i, des del punt de vista pràctic, ensatrevim a suggerir a qui encara no s’hi hagi iniciat que comenci com més aviat millor,sense por ni neguit, seguint algun curs personalitzat que no utilitzi gaire el llenguat-ge tècnic. D’aquesta manera podrà incorporar la informàtica i les noves tècniques ala seva vida quotidiana.

Volem que quedi un record molt afectuós a tots els treballs fets abans de «l’eradigital», reconeixent que l’actual tecnologia tan avançada ens permet assolir objec-tius que fa uns anys eren impossibles.

Curiositats

Figura 30. Fotografies des de satèl·lit tractades segons tema d’estudi.

106

Les noves tecnologies (NT d’ara en endavant) són un tema tan engrescador quesegur que ens ha sortit un SAM optimista, ple de perspectives de futur i de nous campsper explorar. Però cal dir que sense una avaluació de l’impacte ambiental d’aquestesnoves tecnologies la cosa quedaria força coixa, sobretot tractant-se d’una publicacióbàsicament ambientalista. Doncs bé, aquest paper del «dolent de la pel·lícula» m’hatocat a mi.

En el número anterior de la revista SAM —el número 14—1, es tractà el tema delsresidus d’aparells elèctrics i electrònics, tota la problemàtica lligada a la seva fabri-cació i al final de la seva vida. Aquest és l’aspecte més important i impactant de lesnoves tecnologies, però no és l’objectiu d’aquest article. Ara no ens centrarem ni enl’inici ni en el final del cicle de vida dels aparells i les infraestructures lligats a lesNT, sinó que n’estudiarem la fase de vida útil.

El fet que les NT es basin en l’electrònica i la microelectrònica fa que la seva apa-rença sigui neta, sense cost ambiental. És per això que quan enviem un e-correuningú no es planteja quin és l’impacte que això pot tenir sobre el medi. El mateixpassa amb la recepció de televisió per satèl·lit, l’ús del telèfon mòbil o la navegacióper Internet.

Generalment, es considera que l’ús de les NT té un impacte positiu —respecte aaltres tecnologies— sobre el medi ambient. El seu ús permet realitzar gestions, con-sultes i compres sense desplaçaments; per tant, produeix una desmobilització. Aques-ta desmobilització té un efecte positiu sobre el trànsit, el consum d’energia i, d’unamanera indirecta, també sobre el consum de matèria, la producció de residus i l’e-missió de contaminants. Al mateix temps, es produeix una virtualització o desmate-rialització: això vol dir que és possible usar, enviar i rebre documents, sons i imatgessense usar matèria. D’aquesta manera, fent ús de les NT es generaria un estalvi dematèria, d’energia, de residus i d’emissions. Ara bé, allò que aquest article vol qües-tionar és si el balanç final d’aquesta desmobilització i desmaterialització és tan posi-tiu com sembla a primer cop d’ull.

Un paisatge ple de cables

El primer gran impacte de les NT és sobre el territori; el desplegament de la tele-fonia mòbil ha omplert el territori d’estacions base (les antenes) que han provocatuna forta controvèrsia social, ja sigui per possibles riscos sobre la salut o l’impactesobre el paisatge. Aquestes controvèrsies han generat grans protestes populars i unbon nombre de regulacions autonòmiques i municipals. Sobre aquest tema, l’electro-pol·lució, es pot consultar el número 72 de la revista SAM. Per tenir una idea de l’a-

CuriositatsQuant contamina un e-documentRamon Rabella

1. La podeu consultar a: http://www.diba.cat/mediambient/pdf/SAM7.pdf.2. La podeu consultar en un termini curt a la mateixa web del peu anterior.

107

bast d’aquest problema, hem de tenir en compte que a Espanya hi ha 37.619 estacionsbase, una cada 13 km2, que no són poques! Cal recordar que a les zones més pobla-des la densitat d’antenes encara és major.

Però hi ha un altre impacte territorial: tota la xarxa de cablatge que recobreix elpaís. Són 24.122.061 km de xarxa, dels quals 16 milions són de parell de coure.Aquesta xarxa hipoteca el territori, ja que quan cau en desús constitueix un residu dedifícil recollida. Aquesta xarxa de cablatge té una part soterrada i una altra d’aèria,que també impacta sobre el paisatge.

El consum d’energia

L’any 1999 a la revista FORBES, els consultors d’energia Mark Mills i PeterHuber van publicar l’article «Dig More Coal-the PCs Are Coming», on s’avaluava elconsum elèctric de la xarxa Internet. El consum de les NT per ells era el 8% de l’e-lectricitat consumida als EUA. A més, pronosticaven un col·lapse energètic per culpade la xarxa. Aquest article va crear força alarma i va ser contestat per molts autors,que generalment van considerar que el consum era com a mínim vuit vegades mésbaix, és a dir, no superior a l’1%. El debat continua3, però estudis una mica mésrecents (cal tenir en compte que l’ús de les NT ha augmentat exponencialment) situenel consum no domèstic d’electricitat a causa de l’ús de les NT als EUA en el 3% dela demanda total; a Alemanya, el total, incloent-hi el domèstic, s’avalua en un 4%.

Han passat ja set anys d’aquells càlculs, i la complexitat i el nombre de connexionsha crescut exponencialment. De fet, hi ha qui diu que el trànsit a Internet es duplicacada any; d’altres, cada cent dies, i que malgrat els algoritmes de compressió no haparat de créixer el volum de la informació transmesa. Entre 1994 i el 2003 el volumde terabytes circulant per la xarxa es va multiplicar per 600. Cal suposar, doncs, queel consum actual per força ha de ser major, i que continuarà creixent. Hem de recor-dar que ja es parla de la imminent aparició de la televisió interactiva a través d’In-ternet.

Es pot fer una estimació del consum de la xarxa a l’Estat espanyol. L’any 2004,sols la xarxa de Telefónica fixa i mòbil va consumir més de 950 GWh, aproximada-ment el 0,37% de la demanda nacional d’energia. A més hi cal sumar el consum deles altres xarxes de comunicacions mòbils i per cable, que ho podem fer amb unaaproximació mitjançant les dades de la quota de mercat dels tres operadors demòbils. Llavors, el consum puja al 0,47% (de totes maneres, queden fora diversesxarxes i operadors, per exemple ONO, dels quals no disposem de dades). Així,podem dir, doncs, que actualment el consum de la xarxa deu superar el 0,5%. Si hocomparem amb altres països europeus, podem veure que l’any 2004 el consum de lesxarxes de Deutsche Telekom era del 0,5% i la de Swisscom era del 0,7%. És a dir,les dades que surten de la nostra estimació concorden amb les dades que es donen apaïsos del nostre entorn.

No hem d’oblidar, però, que al consum de les xarxes de comunicacions cal afegir-hi el consum de tots els aparells que hi estan connectats, ja sigui en el sector empre-sarial ja sigui en el domèstic. Aquests consums són difícils d’avaluar, perquè no esdisposa de dades fiables sobre els tipus d’aparells i les hores d’ús.

Hi ha estimacions per a altres països. Per exemple, en un IEA Workshop del 20024

s’estimava el consum lligat a Internet en 4.200 GWh l’any 1999 a Alemanya. D’a-quests 4.200 GWh, 1.700 correspondrien als PC —tant PC domèstics com d’ofici-na—, 1.100 correspondrien als proveïdors i 1.400 correspondrien a la xarxa; o, perdir-ho d’una altra manera, aquest consum d’electricitat equivaldria a 2,5 milions detones de CO2.

Curiositats

3. http://www.csee.usf.edu/~christen/energy/links.html.4. El podeu aconseguir a l’enllaç:http://iea.org/Textbase/work/2002/ictfeb02/THOMAS.PDF#search=%22%22WWW.internet.CO2%22%22.

108

15Gener 2007

Com contamina un e-correu?

Quan s’envia un e-correu o un missatge pel mòbil ningú no sol pensar en la des-pesa energètica que suposa; de fet, ens sembla que l’enviament de la informació nosigui material. Hi ha, però, uns costos: en la taula 1 tenim els costos mesurats per unequip holandès5 utilitzant tècniques d’anàlisi del cicle de vida6.

Taula 1.

Com podem veure, el mètode que surt més «econòmic» per enviar un missatge ésel telèfon convencional. Pel que fa al telèfon mòbil, el major pes correspon al con-sum en espera del telèfon (al qual caldria sumar el consum dels carregadors en actiui en standby) i el consum de les «estacions base». L’ús de missatges de text en tele-fonia mòbil abaixaria el consum, sobretot si no es manté el telèfon en espera perma-nent.

El mètode més costós és el fax. En el fax convencional —de paper a paper—, elmajor consum correspon a l’energia necessària per fabricar el paper d’emissió i el derecepció i al consum en standby dels aparells. Si parlem del fax emès des d’un ordi-nador, hi ha l’estalvi del paper de l’emissor.

En el cas dels e-correus, veiem que sols està per sota de la telefonia estàndard imòbil i del correu convencional escrit a mà. El balanç empitjora si el destinatariimprimeix el correu, ja que s’hi ha d’afegir l’energia imputable al paper.

En el correu convencional el major consum és imputable al paper del missatge idel sobre. Si el correu convencional és imprès, cal afegir el consum energètic delmètode d’impressió.

Unitàriament poden semblar consums insignificants, però hem de tenir en comp-te la magnitud dels enviaments. A España el 2005 es van enviar 12.800 milions demissatges per mòbil, i a través de la Sociedad Estatal Correos y Telégrafos es vanrepartir 5.400 milions d’enviaments postals (en aquests 5.400 milions d’enviamentsno hi estan inclosos tots els distribuïdors privats que tenen una quota de mercat moltimportant). A més a més, circulen anualment uns 18.250 milions d’e-correus. Final-ment, solament un 10% del trànsit de la xarxa de telefònica correspon a telefoniaconvencional de veu.

En la taula 2 fem una aproximació al consum d’energia per e-correu i per correuconvencional. El màxim de l’e-correu suposa que tots els missatges s’imprimeixen, iel mínim, que cap; el màxim de correu convencional suposa que tots s’imprimeixen,i el mínim, que tots s’escriuen a mà.

SAM

5. Han Remmerswaal, Patrick van Rijckevorsel i Nicole Schaffroth (2001). «Comparison of different methods of sen-ding messages on the basis of life-cycle analyses». Towards sustainable product design 6th international conference.Surrey (Regne Unit): Centre for Sustainable Design, p. 178-183.

6. Article en anglès on s’explica què és l’anàlisi del cicle de vida: http://en.wikipedia.org/wiki/Life_cycle_assessment.

Consum total en Wh

Telèfon estàndard 0,6

Telèfon mòbil 15,0

Fax convencional 452,4

Fax emès des d’ordinador 138,0

E-correu sense impressió 30,0

E-correu imprès 45,0

Correu convencional escrit a mà 24,7

Correu convencional imprès 55,5

109

Consum en standby

El consum en espera, el consum en standby i el consum en off o apagat (apagat?,sorprenent, no?) cada cop preocupa més els gestors energètics. Malgrat la disminu-ció del consum en aquests estats, l’augment del nombre d’aparells connectats per-manentment fa que siguin un factor decisiu en el creixement del consum domèsticd’energia.

Cada cop, a les llars, a les oficines i a determinades instal·lacions de control hi hamés aparells i components perpètuament connectats a xarxes TIC i, per tant, també ala xarxa elèctrica, ordinadors, routers, descodificadors de la TDT, aparells de fax,alarmes i dispositius de seguretat, instruments de telecontrol… També aquells apa-rells que estan esperant permanentment l’ordre del comandament a distància. Totsaquests aparells consumeixen una bona quantitat d’energia sols pel fet d’estar «aler-ta». El tall del pastís d’aquest tipus de consum és cada cop més gran. Estudis de l’A-gencia Internacional de l’Energia el situen entre el 5% i el 10% del consum domès-tic, i a la Unió Europea, 10 GWh l’any.

De fet, amb l’extensió de les noves tecnologies de comunicació i informació a lesllars del món desenvolupat poden haver-hi més de vint aparells connectats en esperao en standby. El router d’Internet o el mòdem, el PC, el monitor i la impressora, unescàner o un fax, un telèfon mòbil, uns quants carregadors, un televisor, un equipd’alta fidelitat (poden ser fins a sis aparells), un equip de DVD, un magnetoscopi devídeo, reproductors MP3, descodificadors de TDT o televisió per satèl·lit, alarmes iequips de seguretat, equips de domòtica (termòstats, temporitzadors…) i també apa-rells d’aire condicionat, rentavaixelles, rentadores, etc.

Es dóna la paradoxa que no sols consumeix l’aparell en espera, sinó, també, enmolts casos apagat. Hi ha, doncs diferents tipus possibles d’estat de funcionamentd’un aparell: funcionament normal (l’aparell consumeix el que pertoca al seu fun-cionament), en espera (el consum a penes es redueix), en standby (el consum esredueix força), en sleep (el consum es redueix molt), en off-mode (encara pot consu-mir una certa quantitat d’energia), desconnectat (no consumeix energia).

Tots aquests consums ocults són la part on més fàcilment es pot incidir per atenuarel continuat creixement del consum en el cas domèstic. En el cas d’oficines i activi-tats productives, no hi ha dades, però segur que en determinats sectors han de ser sig-nificatives.

L’e-comerç

El comerç electrònic, o e-comerç, és un dels sectors econòmics emergents vincu-lat a les NT. De fet, la facturació d’e-comerç ha anat creixent contínuament al llargdels darrers anys.

Així, a Espanya, el primer trimestre del 2006 s’han batut tots els rècords ambtransaccions per un valor de 495 milions d’euros per un total de 7 milions d’opera-cions. Aquestes xifres suposen un increment del 60% respecte al que es va facturarel mateix trimestre de l’any passat, i del 72% quant al nombre de transaccions.

El comerç electrònic al marge d’impactes econòmics i socials també té un impac-te ambiental.

Així, l’e-comerç redueix la necessitat de transport i, per tant, d’energia. Com queinflueix sobre la logística i la gestió d’estocs, també permet una ocupació menys

Curiositats

Consum total en Wh

Mètode d’enviament Màxim Mínim

E-correu 640 384

Correu convencional 300 133

Taula 2.

110

15Gener 2007

intensiva de l’espai i un estalvi d’energia (per exemple, per a la conservació de lamercaderia).

A més, en la modalitat C2C (consumer to consumer), com per exemple e-Bay7, esfa factible una reutilització per part de diverses persones d’un mateix objecte, la qualcosa li allarga el seu cicle de vida amb l’estalvi de materials, d’energia i de residusque comporta.

En primer lloc, hi ha l’efecte de l’augment de compres «al detall» a l’estranger il’augment del transport en avió que això genera. Les emissions de CO2 i de «rastresde vapor»8 dels avions tenen un impacte directe sobre el clima. L’aviació representala font de CO2 en més ràpid creixement i sols els vols interiors estan inclosos dins delProtocol de Kyoto.

En segon lloc, hi ha una «rematerialitzacio» o «desvirtualització» de moltes com-pres (gravació en CD, impressions) que generen l’impacte directament a casa delconsumidor.

Finalment, també hi ha un efecte indirecte, vinculat a l’anomenada paradoxa deJevons9, considerat un dels primers «economistes ecològics»10: la reducció de preusallibera recursos per augmentar el consum i es pot produir un impacte negatiu en unaltre lloc (consum d’energia, d’aigua, esgotament de recursos, emissions…).

Per concloure

Hi ha molts altres aspectes, alguns d’ells fins i tot més colpidors (bàsicament, lafabricació dels elements electrònics, cables, antenes…, i el tractament dels seus resi-dus), però penso que amb els exemples que hem posat, podem apartar de nosaltres la«llegenda urbana» que l’economia digital és una economia neta… No ho és. És,almenys, tan bruta com altres economies.

SAM

7. Empresa que organitza subhastes per Internet. Podem trobar informació en anglès a: http://en.wikipedia.org/wiki/E-Bay.

8. Informació sobre el rastre de vapor de l’aviació a: http://es.wikipedia.org/wiki/Estela_%28rastro%29.9. Informació general sobre la «paradoxa de Javon» a l’enllaç: http://es.wikipedia.org/wiki/Paradoja_de_Jevons.10. http://es.wikipedia.org/wiki/Econom%C3%ADa_ecol%C3%B3gica.

111

Durant aquests darrers dos anys, el Servei de MediAmbient de la Diputació de Barcelona ha adquirit diver-sos equips punters tecnològicament en el seu àmbit. Enaquest article volem fer esment d’alguns d’aquests equipsrelacionats amb el soroll, els camps electromagnètics i lacontaminació atmosfèrica, que considerem que poden serd’interès per a la gestió ambiental als municipis.

Soroll

Analitzador 2250 de Brüel & Kjaer (vegeu la figura 1).Aquest equip va sortir al mercat l’any 2004 i va arribar aEspanya l’any 2005. Permet fer anàlisi en un terç d’oc-

tava en temps real i, atès que emmagatzema les dades enuna targeta de memòria SD d’1 GB de capacitat, tambépermet gravar esdeveniments d’àudio. Té un dissenyergonòmic i una gran pantalla tàctil de color on es mos-tren els resultats. Pot ser personalitzat per cada usuaritant el tipus de mesura que es vol realitzar com la visua-lització en pantalla. Permet afegir comentaris parlats a lamesura realitzada. Mitjançant el programa de tractamentde dades Evaluator, es poden obtenir resultats com elsque es mostren en la figura 2.

Una de les dues unitats mòbils de mesura del sorollambiental de què disposa el Servei està equipada ambaquest analitzador (vegeu la figura 3).

A part d’aquest equip, el Servei disposa de moltsaltres sonòmetres a disposició dels municipis, que espoden sol·licitar fàcilment a través de la pàgina web dela Diputació.

Camps electromagnètics

Analitzador SRM-3000 de Narda (vegeu la figura 4).Aquest analitzador equipat amb una sonda triaxial permet

SAM informaNous equips al serveidels municipisDavid CasabonaCap de la Unitat de Control Ambiental Tècnic del Servei de Medi AmbientDiputació de Barcelona

Figura 1. Analitzador 2250 de Brüel & Kjaer equipat amb un mòdem pertransmissió de dades.

Figura 2. Programa de gestió de dades acústiques.

112

15Gener 2007

SAM

Figura 4. Analitzador SRM-3000 de Narda.Figura 3. Unitat mòbil de mesura del soroll ambiental.

Figura 5. Exemple dels resultats que es poden obtenir amb l’analitzador SRM-3000.

113

SAM informa

fer mesures isotròpiques del camp elèctric (V/m) en totl’espectre entre 75 MHz i 3 GHz. Les freqüències de tele-fonia mòbil actualment estan cap als 900 MHz i els 1.800MHz, per tant dins d’aquest rang de mesura. Aquest ana-litzador és el primer equip compacte i portàtil a escalamundial que permet fer aquest tipus de mesures.

Fins ara es disposava d’equips de banda ampla quedonaven un únic valor global del camp elèctric. Ara, ambel SRM-3000 s’obtenen resultats com els mostrats en lafigura 5. Amb aquest equip es pot observar la contribu-ció de cada freqüència, i per tant de cada operador en elcas de la telefonia mòbil, al camp elèctric global.

Contaminació atmosfèrica

Les dues darreres unitats mòbils de control de la con-taminació atmosfèrica adquirides pel Servei de MediAmbient (UM2 i UM3) (vegeu la figura 6) disposen,entre d’altres, d’aquests equips de mesura:

Analitzador automàtic per partícules PM-10, TEOMsèrie 1400 de Rupprecht & Patashnick. Aquest analitza-dor ha estat aprovat com a mètode d’equivalència perl’Agència de Protecció del Medi Ambient dels EstatsUnits. El cabal d’aire s’escalfa a 50 °C i es fa passar perun filtre que mitjançant un transductor de massa es pesade manera contínua cada dos segons. La diferència entreel pes actual i el pes inicial ens dóna la concentració departícules. El transductor de massa mesura la freqüènciade vibració natural del sistema amb el filtre; a mesuraque augmenta la massa, la freqüència del sistema dismi-nueix. Les dades s’emmagatzemen cada trenta minuts.

Analitzador automàtic de certs compostos orgànicsvolàtils, GC955 sèrie 800 de Syntech Spectras. Aquest

analitzador en continu efectua les mesures mitjançant uncromatògraf de gasos acoblat a un detector de fotoionit-zació (PID). L’analitzador proporciona automàticament ide manera periòdica, cada quinze minuts, la concentra-ció de benzè, toluè, etilbenzè i xilè (BTEX). Actualmentnomés el benzè té uns límits fixats per la normativa del’aire ambient. Vegeu els resultats en la figura 7.

Les unitats mòbils també estan equipades amb analit-zadors d’òxids de nitrogen (NO2) i ozó (O3) i poden seremplaçades als municipis que ho sol·licitin per un perío-de determinat, generalment entre un i tres mesos.

Esperem que aquests equips i d’altres de disponiblesal Servei puguin ser d’interès per als municipis, ja siguiper a la seva cessió temporal als ajuntaments, ja sigui perser emprats pels tècnics de Diputació i lliurar posterior-ment un informe amb els resultats a l’ajuntament.

Figura 6. Unitat mòbil de control de la contaminació atmosfèrica.

Figura 7. Exemple dels resultats que s’obtenen amb l’analitzador GC955.

115

Recullnormatiu

UNIÓ EUROPEADirectiva 95/46/CE del Parlament

Europeu i del Consell, de 24 d’octubre,relativa a la protecció de les personesfísiques en allò que respecta altractament de dades personals i a lalliure circulació d’aquestes dades.

Directiva 2002/19/CE del ParlamentEuropeu i del Consell, de 7 de març,relativa a l’accés a les xarxes decomunicació electròniques i recursosassociats, i a la seva interconnexió.

Directiva 2002/22/CE del ParlamentEuropeu i del Consell, de 7 de març,

relativa al servei universal i als dretsdels usuaris en relació amb les xarxes iels serveis de comunicacionselectròniques.

ESTAT ESPANYOLLlei orgànica 15/1999, de 13 de

desembre, de protecció de dades de caràcter personal.

Llei 34/2002, d’11 de juliol, deserveis de la societat de la informació idel comerç electrònic.

Llei 32/2003, de 3 de novembre,general de telecomunicacions.

Llei 59/2003, de 19 de desembre, designatura electrònica.

CATALUNYALlei 5/2002, de 19 d’abril, de

l’Agència Catalana de Protecció deDades.

117

El racó de lapàgina web

TERRITORI

http://es.groups.yahoo.com/group/territori/

És un espai d’intercanvi d’infor-mació i debat sobre l’actualitat de lestransformacions del territori (am-bientals, urbanístiques, socials, eco-nòmiques, etc.), les polítiques territo-rials i les mobilitzacions socials alseu voltant.

Sorgit el juliol de 1999 com unainiciativa particular, avui està empa-rat per la Societat Catalana d’Orde-nació del Territori (SCOT) i té mésde 1.100 membres (entre els qualss’inclouen gran part dels tècnics ipolítics responsables de la gestió iplanificació territorial a Catalunya).

SOSTENIBLE

http://www.sostenible.es/pub-portada/inici.asp

Revista digital de la Xarxa deCiutats i Pobles cap a la Sostenibili-tat. Nascuda l’any 2002, va substi-tuir l’edició en paper que va arribar aeditar vuit números fins a l’any2000, que també es poden baixar enformat PDF en l’apartat «Hemero-teca», «Sostenible en paper»<http://www.sostenible.es/sosteni-ble.html>.

La revista electrònica s’editatambé en versió anglesa i castellana

i s’ha convertit en un referent denotícies ambientals locals i d’arreudel món, i d’articles d’opinió deprimera línia.

El mapa de la web, s’estructuraen quatre àmbits: conceptes i pen-sament, notícies, recursos i heme-roteca. Cal destacar l’apartat«Hemeroteca», on es poden con-sultar fàcilment totes les notícies iels articles d’opinió que s’ha editatdes de l’inici.

DEMOCRÀCIA.WEB

http://www.democraciaweb.org/

Es un projecte promogut per laFundació Jaume Bofill que s’ins-criu en el corrent d’experiènciesque s’ha creat al voltant de lademocràcia electrònica. La sevaparticularitat és que està pensat desde Catalunya i tenint en compte lesnostres institucions. Democrà-cia.web té el suport de la Mesa delParlament de Catalunya, i col·labo-ra estretament amb el projecte Par-lament Obert, promogut per laUniversitat Oberta de Catalunya.

L’objectiu de Democràcia.webés afavorir la informació, el debat ila participació ciutadana a través dela xarxa. En concret, Democrà-cia.web pretén utilitzar Internet per

bastir un nou pont de comunicacióentre la ciutadania i els seus repre-sentants polítics. També vol facilitarel coneixement d’altres experièn-cies sobre democràcia electrònica iaixí contribuir a la reflexió sobremecanismes d’innovació democrà-tica.

GOOGLE MAPS ESPAÑA

http://maps.google.com/maps?f=l&hl=es&q=&near=spain&om=1

Una de les eines més utilitzadesavui dia per consultar i baixar car-tografia convencional és la quesubministra l’empresa Google,que vol captar els mateixos usuarisque amb el seu cercador de pàgi-nes web i fotografies, que és undels recursos d’Internet més utilit-zat arreu del món.

La versió espanyola del GoogleMaps permet cercar imatgessatèl·lit, plànols i imatges híbrides(plànols sobre imatges satèl·lit) dequalsevol indret del món. És unlloc web de fàcil accés i de granutilitat per acompanyar informes ireferències geogràfiques.

Cal destacar la versió híbridadels mapes vectorials que es visua-litzen amb recorreguts òptims,parades de transport públic, etc.

119

La gestió de les aigües resi-duals amb tractaments biològicsper reduir la matèria orgànicagenera una gran quantitat defangs biològics (els «biosò-lids», segons la traducció de lanomenclatura anglosaxona).Amb el creixent nombre d’esta-cions depuradores d’aigüesresiduals sorgides de l’aplicacióde la Directiva europea 271/91,el problema de la gestió d’a-quests fangs s’ha accentuatnotablement a Europa i, espe-cialment, a Catalunya, que haregistrat un increment en la sevaproducció molt superior a lamitjana de l’Europa dels 27.

Són moltes les opcions dis-ponibles a l’hora d’escollir lasolució més adient per al tracta-

ment dels fangs produïts o, en general, per gestionar-los, des de la tradicional aplica-ció als camps agrícoles, amb tota una sèrie de tractaments previs per estabilitzar-los,fins a l’assecatge tèrmic i el seu aprofitament energètic, totes com una alternativa aldipòsit controlat. Cal escollir l’opció més adequada a les condicions locals i conside-rar les conseqüències ambientals de cadascuna d’aquestes opcions, és a dir, la soste-nibilitat i les possibilitats d’una reducció en la generació de fangs amb tractamentsalternatius.

Així doncs, la revista SAM abordarà en el proper número aquesta problemàticaque afecta nombrosos municipis, destinarà un espai de reflexió i anàlisi sobre aquesttema, donarà veu a tècnics i obrirà el debat a tots els sectors implicats.

I en el proper SAM 16:La gestió dels fangs de depuradores

15

Decantador d’una depuradora.

Textos en castellano

122

15Enero 2007

SAM

123 Presentación

123 Editorial

123 Marco introductorioDel discurso a la conversaciónLuis Ángel Fernández Hermana

125 Marco jurídicoLa nueva Ordenanza reguladora de la Administra-ción electrónica del Ayuntamiento de BarcelonaConxita Riasol Altisent

128 Mundo municipal La Unidad Municipal de Análisis Territorial (UMAT)de GeronaJordi Xirgo

Caso práctico del Ayuntamiento de Sant Vicenç deMontalt: uitlización de las TIC para la impoplanta-ción de un nuevo modelo de gestión energéticamunicipalFrancesc Baselga i Herrero

Sistema municipal de indicadores de sostenibili-dadNúria Parpal i Servole

El proyecto SITxell (Sistema de Información Terri-torial de la Red de Espacios Libres de la provinciade Barcelona)Carles Castell

138 La experienciaEvolución de las herramientas de gestión integra-da (cartografía y SIG) en la provincia de Barcelo-naCarlos Zañartu

140 Mundo empresarial Aplicación interactiva SIG para la consulta, expo-sición pública i gestión de los mapas acústicosmunicipalesGeodata Sistemas, SL

Nuevos servicios de información para los clientesdel autobúsLuis Peláez de Loño

Pago por uso y pago por congestión Del peaje tra-dicional al peaje electrónico: GalileoMiguel Ángel Martínez Olagüe

147 Mundo socialAgenda 21 Local 2.0 Aprendiendo de la web 2.0para imaginar las agendas 21 locales 2.0Francesc de Sárraga

La participación ciudadana en la democracia elec-trónica. Posibilidades de la telemática para avan-zar hacia una participación deliberativaMartí Olivella Solé

155 CuriosidadesEvolución de las herramientas gráficas de soporteambientalUna visión de un cuarto de sigloJuan Antonio Torrón Castro

Cuanto contamina un e-documentoRamon Rabella

160 El SAM informaNuevos equipos al servicio de los municipios David Casabona

160 El rincón de la página web

161 Recopilación normativa

161 Y en el próximo SAM 16

Sumario

123

Textos en castellano

Presentación

Desde que en el año 1980 la Diputa-ción de Barcelona creó el Servicio deMedio Ambiente para apoyar a los mu-nicipios básicamente en temas de agua yresiduos, han ido apareciendo nuevasdemandas ligadas a nuevas preocupacio-nes ciudadanas, como, por ejemplo, elruido, la movilidad o las radiacioneselectromagnéticas, que hemos asumidoprogresivamente.

La tecnología ha evolucionado de for-ma paralela a estas nuevas demandas ynos ofrece cada día herramientas más po-tentes y novedosas para poder prestarnuestros servicios de forma más eficien-te, rápida y precisa. La voluntad de dar elmejor apoyo posible a los municipios denuestra demarcación, fundamento últimoque debe orientar siempre la acción deesta institución, nos obliga a estar cons-tantemente actualizados en estos temas ya ir incorporando, cuando sea posible,estos avances en nuestro trabajo diario.

Los nuevos paradigmas, como porejemplo la sostenibilidad, las nuevas he-rramientas de planificación, como porejemplo las agendas 21 locales, y la de-manda creciente de información am-biental de los ciudadanos y ciudadanashacen que estas nuevas tecnologías de-ban ser empleadas no solamente de for-ma eficiente, sino también comprensibley sencilla. Ahora ya no se trata sólo dedar una respuesta técnica a nuestros ve-cinos y vecinas, sino también que pue-dan entender, en la medida de lo posible,cuál es el problema real para poder for-mar parte de su solución.

Nuestra voluntad es que el mundo lo-cal pueda continuar gozando de lasoportunidades y los avances ligados a lasnuevas tecnologías para poder, así, pres-tar un servicio mejor a sus ciudadanos yciudadanas. Por eso las administracioneslocales de segundo nivel tenemos no so-lamente el deber de actualizar constante-mente la tecnología que utilizamos en laprestación de servicios, sino que tam-bién estamos llamados a tener un papelfundamental impulsando las medidasque sean necesarias para asegurar a to-dos los municipios la dotación de las in-fraestructuras tecnológicas y de comuni-caciones básicas necesarias para quepuedan gozar de estas oportunidades. Latecnología es, sin duda, una herramientaque hay que utilizar de forma adecuada,pero previamente hay que garantizar laigualdad de oportunidades de acceso aesta herramienta para todos nuestrosmunicipios y, también, para todos nues-tros ciudadanos y ciudadanas.

Celestino Corbacho Presidente de la Diputación de

Barcelona

Editorial

Uno de los rasgos característicos dela Diputación de Barcelona y en concre-to del Área de Medio Ambiente, que meenorgullezco de presidir, ha sido la vo-luntad de ser pionera en afrontar las nue-vas temáticas que pudiesen ser de interéspara los municipios de la provincia. Estopermite explicar, por ejemplo, por quéfuimos una de las administraciones pio-neras en impulsar las agendas 21 localesen el ámbito europeo o el hecho de quedesde hace tiempo ofrezcamos serviciosy formación para medir la contamina-ción atmosférica, el ruido o las radiacio-nes electromagnéticas con las mejorestécnicas disponibles.

En este proceso, las nuevas tecnologí-as son, a menudo, la herramienta másadecuada para lograr ser pionero, perotampoco hay que olvidar que, alguna vez,estas nuevas tecnologías se convierten enel mismo problema que se debe tratar: elúltimo número de esta revista lo dedicá-bamos, precisamente, a los residuos deaparatos eléctricos y electrónicos. En estenúmero, en cambio, queremos centrarnosen la vertiente más positiva y prometedo-ra de las nuevas tecnologías en el campoambiental y mostrar algunos ejemplosconsolidados y nuevos de buen maridajeentre tecnología y medio ambiente, asícomo visiones optimistas de lo que estebinomio nos podrá ofrecer si lo conjuga-mos con la participación activa de nues-tros ciudadanos y ciudadanas.

No es casualidad que en este númerohaya seis artículos de técnicos de variosservicios de la Diputación de Barcelona,como, por ejemplo, la Oficina Técnicade Cartografía y la Oficina Técnica dePlanificación y Análisis Territorial, que,junto con el Servicio de Medio Ambien-te, configuran un abanico de aplicacio-nes ya experimentadas, que seguro queservirán para el mundo local.

Somos conscientes de que sin estarpermanentemente actualizados no se pue-de prestar el mejor servicio a nuestrosmunicipios, y por eso incorporamossiempre que podemos nuevas técnicas yaparatos a nuestra tarea diaria. Pero tam-bién sabemos que espejándonos sólo enlas promesas de la tecnología, olvidandotodo lo que hemos aprendido hasta el mo-mento con la experiencia que nos danuestro trabajo del día a día, estamos con-denados al fracaso. La tecnología puedeser la muleta ideal que nos ayude a hacerpasos más rápidos, pero no es quien nosdebe enseñar a caminar. Y, sobre todo, nopodemos dejar nunca que sea quien nosseñale hacia donde debemos ir.

Núria BuenaventuraPresidenta delegada

del Área de Medio Ambiente

Marco introductorio

Del discurso a laconversaciónLuis Ángel Fernández HermanaConsultor en TIChttp://lafh.info

A finales de marzo de 2006 recibí unmensaje de Jesús Mesa del Castillo, unjoven periodista que trabajó en Enredan-do.com hasta que se fue a México en2004. Jesús me escribía desde Mérida(Yucatán), donde había participado enun congreso para la creación de un planintegral de reacción a desastres naturalesque organizó el Programa de las Nacio-nes Unidas para el Desarrollo (PNUD) yOXFAM. El escenario de fondo eran loshuracanes Stam y Wilma que arrasaronlas costas de Guatemala y del sur de Mé-xico. Asistían organizaciones de la so-ciedad civil de las zonas afectadas: Oa-xaca, Chiapas, Campeche, Yucatán yQuintana Roo, además de ONG de Gua-temala. Durante dos días se compartie-ron experiencias, se contrastaron opinio-nes y pareceres, se expusieron posiblesmedidas para afrontar estas catástrofes yse avanzaron algunas soluciones a losproblemas más evidentes que se produ-jeron durante los últimos huracanes.

Los temas de debate eran crucialespara todas estas comunidades, desde lasacciones de emergencia y la comunica-ción entre las entidades involucradas,hasta el comercio entre las organizacio-nes para suministrar rápidamente víve-res y enseres a localidades que pudieranquedar aisladas, pasando por las campa-ñas de sensibilización y la puesta enmarcha de mecanismos que promovie-ran el intercambio eficaz de experien-cias. Nadie quería políticas de boquilla,todos esperaban conseguir avances tan-gibles que les permitieran trabajar cuan-do regresaran a sus casas.

Dos aspectos emergían descarnada-mente en esos debates: primero, la su-pervivencia de muchas comunidades de-pendía en gran medida de que lo que allíse decidiera, de que el conocimiento queexpertos y funcionarios demostraban po-seer sobre un amplísimo arco de even-tualidades llegara a plasmarse de algunamanera en medidas efectivas y desplega-das sobre el territorio. El otro es que re-sultaba imposible –como ha sucedidodesde la noche de los tiempos– que endos días se pusieran de acuerdo todas lasorganizaciones sobre cuestiones tancomplejas como las que se habían pues-to sobre la mesa. Debe haber muchas de-finiciones diferentes de qué constituyegestión integral del medio ambiente.Pero creo que todo el mundo estará deacuerdo en que un huracán las pone to-

124

das en tensión y les confiere un signifi-cado pertinente. Traducirlas en políticasoperativas en una reunión de dos días esalgo que, como es natural, no se consi-gue ni siquiera en entornos mucho másorganizados y dotados de abundantes re-cursos, lo que no era el caso en el con-greso de Mérida.

Como me explicaba Jesús en su men-saje, a nadie de los allí congregados lecabía la menor duda de que, si no traba-jaban juntos, el impacto deletéreo de loshuracanes volvería a repetirse sin que lascomunidades hubieran mejorado su ca-pacidad de respuesta antes, durante ydespués de estos fenómenos devastado-res.

Pero ¿qué significaba seguir traba-jando juntos cuando estamos hablandode organizaciones supranacionales,ONG, entidades de la sociedad civil des-parramadas por un vasto territorio y, so-bre todo, con una notable escasez de re-cursos de todo tipo (humanos, físicos,financieros, en infraestructuras, en servi-cios de información)? Jesús decía: «To-dos aprendimos que conocernos y traba-jar juntos podría ayudarnos mucho nosólo en el caso de desastres naturales,sino también en el comercio justo, la di-vulgación de formación, el recaudo derecursos y su mejor distribución, el in-tercambio de experiencias, etc. Pero to-dos sabíamos que probablemente, y deno ser por un flechazo mágico, la comu-nicación entre organizaciones se perde-ría nada más terminar el congreso. Y asífue».

Como es natural, uno de los temas re-currentes en las discusiones, en las pro-puestas, en las soluciones que se plante-aban, era el uso de las nuevastecnologías. La reverencia a las tecnolo-gías de la información era un gesto casiobligado, tanto por parte de las grandesorganizaciones, como de quienes se pre-sentaban como expertos en la gestión decatástrofes, por no mencionar a quieneslas sufrían. Pero de la reverencia al ejer-cicio práctico hay un largo trecho. Asífue como, al final del congreso, a Jesússe le levantó la mano, como él mismodice, y expuso su inquietud en estos tér-minos: «Se ha hablado de tecnología, deaprovechamiento de recursos, de crearfuentes de información veraces y fuer-tes, de un plan de emergencia en comu-nicación con autoridades y organismosque puedan ayudar en estos momen-tos… Se ha hablado hasta de crear me-dios de comunicación propios de las or-ganizaciones, de televisión, radio yprensa. Se ha hablado de continuar eldebate, de compartir experiencias, deayudar a crecer un conocimiento que mi-lagrosamente en dos días hemos podidocomenzar, de que podemos hacer mu-chas cosas juntos, muchas más cosasque por separado… Pero en dos días nose ha mencionado ni una sola vez la pa-

labra Internet». Un respiro y broche:«Yo propongo: crear un sistema de co-municación en Internet, una página, odecenas de páginas, interconectadas porregiones y temáticas, con foros de discu-sión, bases de datos… Todo esto paracontinuar el congreso del que, por lo ge-neral, la gente parece que sale más con-tenta de lo que llegó…».

¿Resultado? El subdirector delPNUD que dirigía el congreso escribióen su ordenador conectado a la pantalladel auditorio: crear una lista de correopara estar en comunicación todas lasasociaciones. Y le solicitó a su secretarioque pasara unas hojas para que la genteescribiera sus direcciones de correoelectrónico. Y adiós muy buenas, si te hevisto, no me acuerdo.

Lo que cuenta Jesús no es una simpleanécdota, ni está circunscrita en un epi-sodio de características únicas e irrepeti-bles. Todo lo contrario. Dibuja una acti-tud que se repite constantemente,cotidianamente, en muchas y muy diver-sas circunstancias, en el trabajo, en eldesarrollo de proyectos, en la toma dedecisiones en empresas, instituciones oadministraciones y en los ámbitos másinsospechados del quehacer cotidiano.Si en algo somos buenos en esta era esen perfilar la dimensión de los proble-mas, en «invertir para averiguar», en di-señar pormenorizadamente las tareas adesarrollar, o catalogar los medios (ide-ales o no) para desarrollarlas. Pero elhilo que teje todo este conjunto de acti-vidades, la información y la comunica-ción entre los involucrados, no es quesuela ser una asignatura pendiente.Como ocurrió en la reunión de Mérida,ni siquiera suele aparecer como la con-dición sine qua non para que lo plantea-do adquiera, al menos, el tinte de lo po-sible.

Y la pregunta, lógicamente, es ¿Porqué sucede esto en la era de la red? ¿Nodeberíamos funcionar de otra maneracuando disponemos de –según todo elmundo admite– una herramienta de co-municación tan fenomenal? ¿Basta conque tengamos correo electrónico y pági-nas web a porrillo para que podamosconsiderarnos usuarios, digamos, madu-ros, de la comunicación digital o, por de-cirlo de otra manera, ciudadanos de lasociedad del conocimiento? ¿Estamosaprovechando lo que esta tecnología nospermite o nos estamos quedando a laspuertas de las oportunidades que contanta ligereza bendecimos?

Lo cierto es que proclamar la impor-tancia de las nuevas tecnologías o de lastecnologías de la información, de tantorepetirlo a los cuatro vientos, se ha con-vertido en un lugar común por lo generalconceptualmente vacío. Pocas activida-des quedan ya exentas de esta especie debendición mágica que otorgan tecnolo-gías que, de entrada, están tan mal defi-

nidas que no resisten no digamos unanálisis escrupuloso, sino ni siquierauno somero. Tecnologías salen del labo-ratorio casi cada día, son por tanto nue-vas, pero no son, desde luego, a las quese refiere el lugar común. Las tecnologí-as de la información, por otra parte, con-forman un torrente enorme en el que ca-ben desde imprentas, faxes y medios decomunicación, hasta mecanismos de re-gistro y reproducción de textos, audio eimagen. Pero, ¿es a estos dispositivos alos que nos referimos cuando apelamosa las «nuevas tecnologías» o a las «tec-nologías de la información»? Por su-puesto que no.

Lo que, de una u otra manera, tene-mos en mente es esa cosa inaprensible ymisteriosa denominada la red. O Inter-net. Es decir, un espacio virtual sin pre-cedentes, creado –y recreado– por dece-nas de millones de ordenadoresinterconectados. Una naturaleza artifi-cial constituida por biotopos de informa-ción –o infotopos– y regida por una se-rie de características que determinan laspropiedades, funciones y actividadesque se pueden desarrollar en dicho espa-cio. Y aquí es donde comienzan los pro-blemas.

En primer lugar, la peculiar arquitec-tura de la red permite no sólo la bidirec-cionalidad de las comunicaciones, sinoque, tanto en el origen –la generación demensajes– como en la recepción, se vayadifuminando la diferencia tradicionalentre autor y audiencia. En cuestiones demilisegundos, la misma persona es am-bas cosas, autor y/o audiencia, según laactividad que desempeñe y las circuns-tancias peculiares de dónde y cómo ladesempeñe. En segundo lugar, el espaciovirtual es de una plasticidad semejante alde la imaginación: sin que pierda ningu-na de sus propiedades, se le puede con-finar, trasladar, organizar, modular, abriro cerrar en ambas direcciones o en todaslas combinaciones posibles. Y en tercerlugar, no hay forma de estar en Internetsin intervenir, sin participar (el solo ac-ceso ya genera una señal con potenciali-dad modificante dentro de la red).

Pero lo más importante desde estepunto de vista es que, a diferencia de loque ocurre en el mundo real, toda activi-dad en la red genera un registro, un ras-tro, un archivo. Puede ser un archivo ru-dimentario (un correo electrónico, unamera página web sin mayores pretensio-nes) o archivos complejos, con diferen-tes grados de interconexión, modifica-ción, transmisión o integración con otrosarchivos individuales o con galaxias dearchivos.

Ante este cuadro, resulta misteriosoencontrarnos con situaciones tan fami-liares cotidianamente como las que nosdescribe el amigo Jesús. ¿Qué es lo quenos estamos perdiendo? ¿Qué es lo quetodavía no aceptamos de «la aplicación

15Enero 2007

SAM

125

o el uso de las nuevas tecnologías»?Bien, yo destacaría tres elementos muysencillos desde el punto de vista exposi-tivo, pero que, en conjunto, contribuyena crear esos estados gaseosos y poten-cialmente inquietantes que solemos de-nominar cambio cultural o gestión delcambio cultural. Al mismo tiempo, estoselementos no pueden ser gobernados in-tuitivamente o a partir de nuestros cono-cimientos previos, nos exigen adentrar-nos en un insólito campo de aprendizaje,de síntesis de nuevos conocimientos yexperiencias, lo cual abre un abanico dedecisiones empresariales, instituciona-les, sociales y, para abreviar, personales,para que logremos aprovechar las tecno-logías de la información y la red no sequede en un mero homenaje a la grade-ría, que tanto ama el escuchar compro-misos incondicionales con el futuro.

En primer lugar, la arquitectura deInternet nos ha convertido en unos char-latanes incontinentes, hoy todos habla-mos o podemos hablarnos. Por tanto, te-nemos que aprender a organizar lasconversaciones, algo sobre lo que sabe-mos bastante en el mundo real, desde elcírculo familiar hasta el profesional, pa-sando por tantos otros. Pero, en la red,no está claro que le hayamos dedicado eltiempo necesario o la reflexión adecua-da, sobre todo cuando nos estamos refi-riendo a un espacio en el que lo únicoque podemos hacer es hablar, es decir,comunicarnos. En segundo lugar, y porla misma naturaleza del espacio virtual,todos hablamos al mismo tiempo y en elmismo lugar (incluso aunque no estemosconectados). Por tanto, hay que aprendera organizar el contenido de las conversa-ciones para que éstas recuperen las je-rarquías que les corresponden en fun-ción de los fines que se persigan.Finalmente, todo lo que se habla generaun registro, un archivo. Por tanto, hayque aprender a organizar la información,traducirla a archivos operativos, abier-tos, transparentes, modificables y trans-misibles para quienes los tienen queusar.

Es evidente que nuestro subdirectordel PNUD no entendía las tecnologías dela información de esta manera. Por tanto,no estaba en condiciones de convertir suspropios planteamientos en políticas via-bles, ni de satisfacer las demandas de lasorganizaciones que acudieron a buscarsoluciones a través de un proceso que lespermitiera saber dónde había conoci-mientos y experiencias útiles para ellos,cómo compartirlos y cómo convertirlosen actividades y proyectos tangibles. Enpocas palabras, cómo conversar, cómoorganizar las conversaciones y cómo or-ganizar la memoria generada por esasconversaciones, tanto para ellos comopara cualquiera que necesitara esa infor-mación aunque no hubiera acudido a lareunión de Mérida.

Lo que nuestro subdirector delPNUD no entendía es que la era de laoferta de la información (yo soy el quela poseo y soy, por tanto, el que la orga-niza y la administra: si quieres saber loque hago, visita mi web) ha quedado se-pultada por un universo mucho máscomplejo, rico y efectivo (o eficaz, comose prefiera), donde la demanda y la ofer-ta de información, conocimientos y ex-periencias se desenvuelven en una amal-gama de relaciones e interacciones queson, a la postre, las que determinan eléxito o la viabilidad de las actividadesque emprendemos. No tomar en cuentaeste cambio, en todas sus dimensiones,no asumirlo con todas las consecuenciasque conlleva, significa aplicar a las tec-nologías de la información aquel refrán,pero parafraseado, que dice «A Dios ro-gando, pero con el mazo no dando». Y elmundo está siendo moldeado cada vezen mayor medida por el mazo de la red.

Marco jurídico

La nueva Ordenanzareguladora de laAdministraciónelectrónica delAyuntamiento de BarcelonaConxita Riasol AltisentDirectora de Organización de Sistemasdel Ayuntamiento de Barcelonacriasol@mail.bcn.se

Un hito modernizador para todos los ámbitos municipales

Desde el Ayuntamiento de Barcelonase pretende que los ciudadanos, las em-presas y los profesionales se puedan re-lacionar con la Administración munici-pal con total normalidad, validez yseguridad jurídica a través de los medioselectrónicos, especialmente de Internet,para obtener información, hacer consul-tas, presentar reclamaciones, obtenercertificaciones, realizar trámites y pro-cedimientos y cualquier otro derechoque les reconoce el derecho administra-tivo.

¿Por qué una Ordenanza reguladorade la Administración electrónica?

Porque es un compromiso de innova-ción para dar respuesta a los cambiosque provoca la llegada de las tecnologí-as de la información y la comunicacióna la vida de las personas y de las admi-nistraciones. Así, en su exposición demotivos dice:

El Ayuntamiento de Barcelona reco-noce los cambios profundos que estáproduciendo la incorporación de las tec-nologías de la información y las comu-nicaciones (TIC) en la vida cotidiana delas personas, en su entorno social y la-boral, en la actividad de las empresas einstituciones y en las relaciones huma-nas y económicas. Está emergiendo unnuevo entorno que se llama, con razón,la sociedad de la información y el cono-cimiento, ya que estos bienes intangiblesson ahora la materia prima y el principalactivo para la creación de riqueza y eldesarrollo de los pueblos.

Porque los poderes públicos debenacompañar y promover el desarrollo dela sociedad de la información y el cono-cimiento, garantizando los derechos ciu-dadanos y la cohesión social:

Las administraciones públicas debenactuar como agentes dinamizadores dela utilización de las tecnologías entre losciudadanos y dentro de la Administra-ción mismo, aprovechando todo el po-tencial que tienen para mejorar el servi-cio al ciudadano y para transformar lagestión. Este enfoque complejo y multi-dimensional se recoge en numerosas de-claraciones internacionales, como, porejemplo, la Carta Europea de los Dere-chos de los Ciudadanos en la Sociedadde la Información y del Conocimiento,promovida por el Ayuntamiento de Bar-celona en el seno de Eurocities y que fueobjeto de una declaración institucionaldel plenario municipal de 18 de marzode 2005.

El Ayuntamiento de Barcelona hasido una administración avanzada tantoen la promoción de la sociedad de la in-formación y el conocimiento como en lautilización intensiva de las TIC y, parti-cularmente, de Internet, como instru-mento para la atención y las relacionescon el ciudadano, la mejora de los servi-cios municipales, la gestión interna y laparticipación en el gobierno de la ciu-dad. Es en este sentido último, en la lí-nea de las propuestas de la ComisiónEuropea y de la OCDE, que se utiliza elconcepto de administración electrónica,entendida como la aplicación de las TICy los instrumentos de cambio organizati-vo para mejorar los servicios públicos ylos procesos democráticos.

Su contenido

La Ordenanza es un instrumento nor-mativo para dar un nuevo paso en la ade-cuación de los sistemas de informacióny de la misma organización del Ayunta-miento de Barcelona, que será la prime-ra administración en regular con estaamplitud la utilización de los medioselectrónicos en la relación entre los ciu-dadanos y las administraciones públicas.Nunca hasta ahora se habían reconocido

Textos en castellano

126

de forma extensa y precisa cuáles sonlos derechos de los ciudadanos en esteámbito y, por lo tanto, cuáles son lasobligaciones de la administración. Ni,salvo las declaraciones de intenciones,cuáles son los procesos y la organiza-ción específica para hacerlos efectivos ypara incorporar procedimientos y trámi-tes a la tramitación por medios electró-nicos.

La norma también contiene una seriede principios y previsiones de caráctergeneral para prever situaciones de futuroy para informar de todas las actuacionesdel Ayuntamiento en esta materia; porejemplo, ya prevé la utilización del DNIelectrónico o el desarrollo de conveniosde interoperabilidad con otras adminis-traciones, como, por ejemplo, el Consor-cio de la Administración Abierta de Ca-taluña y la Administración del Estado.

Estructura y contenidos de la Ordenanza

Exposición de motivosCap. 1. Disposiciones generales, ám-

bito de aplicaciónCap. 2. Derechos y deberes de los

ciudadanosCap 3. Principios generales de actua-

ciónCap. 4. Identificación y acreditación

de la voluntadCap 5. Difusión de la información

administrativaCap. 6. Procedimiento administrativo

electrónicoCap. 7. Registro, archivos y acceso a

los documentosCap. 8. Incorporación de procedi-

mientos y trámites a la tramitación elec-trónica

Disposiciones transitoriasDisposiciones finales

Sus pretensiones

Explorar nuevos caminos en el orde-namiento jurídico administrativo:

• La Ordenanza explora caminos queson bastante nuevos en el ordenamientojurídico administrativo. La Unión Euro-pea ha establecido recientemente direc-trices generales, y el ordenamiento espa-ñol ha ido adaptando algunos de suspreceptos a la realidad de las nuevas tec-nologías, pero aún no se dispone de uncuerpo normativo ni doctrinal de refe-rencia que se pueda incorporar o adaptarlinealmente al ámbito local.

• Aprovechar el potencial de mejorade usabilidad y de eficiencia que ofreceInternet.

De hecho, los riesgos de un intentocomo éste vienen de dos direcciones,que la Ordenanza municipal intenta evi-tar. Por un lado, la transposición entornoa Internet de las estructuras, los procesosy los procedimientos que son aplicables

al mundo de la administración conven-cional, sin reconocer las característicaspropias y diferentes de este canal y sinaprovechar su potencial de mejora deusabilidad y de eficiencia. Y del otro,pretender que la actuación pública en In-ternet se puede desarrollar como lo ha-cen los agentes privados y de espalda alordenamiento jurídico administrativo,que establece necesariamente garantíasy condiciones especiales.

• Desarrollar el modelo de Adminis-tración electrónica de Barcelona, avan-zando en la orientación de servicio alciudadano, en particular al usuario habi-tual de Internet y de los canales telemá-ticos en general; la agilidad y la descen-tralización en la gestión del medio; laintegración con las bases de datos y lasaplicaciones corporativas; la plena utili-zación del potencial de la tecnología, y,muy especialmente, la ambición de tenerun índice muy elevado de aceptación yde utilización por parte de los ciudada-nos y las empresas.

• Facilitar el desarrollo y la ejecu-ción ambiciosa, pero realista y equilibra-da, de la Administración electrónica ennuestro contexto, es decir, se debe ade-cuar a la realidad de la sociedad, de laorganización municipal y de la disponi-bilidad y madurez de las tecnologías.

Su fundamento jurídico

El uso de las TIC en la administra-ción puede contribuir al cumplimientode los principios que informan el orde-namiento jurídico administrativo. LasTIC pueden disminuir las limitacionesfísicas y organizativas, y pueden facilitarel cumplimiento de los principios admi-nistrativos:

Estos principios del ordenamiento ju-rídico administrativo han sido habitual-mente difíciles de trasladar al mundonormativo más allá de la esfera jurídica-mente aplicable y vinculante, ciertamen-te abstracta, de los principios generales.Factores muchas veces derivados de laaplicación concreta de las normas en larealidad física y organizativa de las ad-ministraciones han obligado a matizar elalcance de este bloque de principiosmuy progresistas. Pero la introducciónde las TIC puede tener como virtualidadla disminución de las limitaciones físi-cas y organizativas y, por lo tanto, puedecontribuir a la consecución de los princi-pios mencionados anteriormente.

La Ordenanza impulsa las TIC y re-gula el procedimiento administrativoelectrónico, de acuerdo con lo que deter-minan la Constitución y la Ley 30/1992:

Desde un punto de vista general, elfundamento jurídico concreto de sus dis-posiciones hay que encontrarlo, por unaparte, directamente en el mandato queimpone a las administraciones el artícu-

lo 103.1 de la Constitución, que vinculala legitimidad en el ejercicio de las po-testades administrativas a los principiosde servicio objetivo del interés general,y, por la otra, en los principios definidosen el artículo 3 de la Ley 30/1992, de 26de noviembre, de Régimen Jurídico delas Administraciones Públicas y del Pro-cedimiento Administrativo Común y, enel ámbito local, en el artículo 6 de la Ley7/1985, de 2 de abril, Reguladora de lasBases del Régimen Local, de eficiencia,servicio a los ciudadanos, eficacia, coor-dinación, transparencia y participación.

Adicionalmente, esta Ordenanza esinformada, en la parte que regula la rela-ción de la Administración del Ayunta-miento de Barcelona con otras adminis-traciones, por el principio consagrado enel artículo 4 de la Ley 30/1992, antesmencionada, como principio de lealtadinstitucional:

La Ordenanza impulsa y regula eluso de las TIC bajo tres previsiones nor-mativas que se pueden considerar el in-dudable fundamento conceptual y jurídi-co de la norma. Por una parte, laprevisión del artículo 45 de la Ley30/1992, mencionada, que contiene unclaro mandato para el impulso de la uti-lización de las TIC –en la terminologíade la norma, de «las técnicas y medioselectrónicos, informáticos y telemáti-cos»– en el desarrollo de la actividad delas administraciones públicas y en elejercicio de sus competencias.

También regula el uso de las TIC y laparticipación ciudadana de acuerdo conla Carta Municipal de Barcelona y laLey de bases de régimen local:

Y por la otra, y de un especial relieveen nuestro contexto, las previsiones quepodríamos considerar visionarias de laCarta Municipal de Barcelona, aprobadamediante la Ley 22/1998, de 30 de di-ciembre, que no sólo define, en el artí-culo 39, las formas de información ad-ministrativa en tanto que son garantía demáxima participación ciudadana, inclu-yendo la posibilidad de consulta de lasbases de datos, ficheros y registros porvía telefónica y telemática, sino que, enel artículo 41, configura como un verda-dero deber de la Administración munici-pal la prestación del servicio de acceso ala información municipal y ciudadanapor sistemas telemáticos.

El artículo 70 bis de la Ley de basesde régimen local, introducido por la Ley57/2003, de medidas para la moderniza-ción del gobierno local, que estableceque las entidades locales estarán obliga-das a «impulsar la utilización interactivade las tecnologías de la información y lacomunicación para facilitar la participa-ción y la comunicación con los vecinos,para la presentación de documentos ypara la realización de trámites adminis-trativos, encuestas y, en su caso, consul-tas ciudadanas».

15Enero 2007

SAM

127

Desde un punto de vista formal, estanorma se adopta sobre la base de la po-testad de autoorganización prevista paralas entidades locales en los artículos 4 dela Ley Reguladora de las Bases del Ré-gimen Local, y 8 del texto refundido dela Ley municipal y de régimen local deCataluña, aprobado por Decreto legisla-tivo 2/2003, de 28 de abril, con los re-querimientos formales, dada su funcio-nalidad, que recoge el artículo 26 de laCarta Municipal de Barcelona.

La Ordenanza garantiza la seguridady protección de datos personales deacuerdo con lo que establece la Ley15/1999:

Finalmente, y en el ámbito específicode las aplicaciones de las TIC a las rela-ciones jurídicas, la Ordenanza se funda-menta en las leyes estatales que las regu-lan, en especial la Ley Orgánica15/1999, de 13 de diciembre, de Protec-ción de Datos de Carácter Personal y desu normativa de desarrollo.

Los elementos más importantes de la Ordenanza

Derechos de los ciudadanosLa pieza más importante de la Orde-

nanza es el decálogo de derechos de losciudadanos. Se reconoce el derecho aejercer por medios electrónicos cualquierfacultad que les reconoce el ordenamien-to administrativo, tanto para dirigirse a laAdministración como para exigir que laAdministración se les dirija; el derecho aacceder a toda clase de información ad-ministrativa, expedientes y archivos; elderecho a no tener que presentar docu-mentos que ya tenga el Ayuntamiento ocualquier otra administración, o el dere-cho a conocer al estado de su expediente;el derecho a participar; y los derechos,muy importantes, de confidencialidad,protección de datos y seguridad.

También queda garantizado el dere-cho de las personas con disminuciones apoder utilizar la administración electró-nica (derechos de accesibilidad) o el de-recho de las personas a las que no les seafácil el acceso a recibir apoyo y forma-ción. Y se garantiza el ejercicio de estosderechos con independencia de las he-rramientas tecnológicas empleadas, enla línea de promoción de la utilizaciónde estándares y del software de códigoabierto que mantiene el Ayuntamientode Barcelona.

Derechos de los ciudadanos en la Ad-ministración electrónica

I. Dirigirse por medios electrónicos.II. Exigir que la administración se les

dirija por estos medios.III. No presentar documentos que ya

tiene el ayuntamiento u otras administra-ciones.

IV. Gozar de contenidos electrónicosde calidad.

V. Acceder a la información adminis-trativa.

VI. Participar en las decisiones y enla mejora de la gestión municipal.

VII. Acceder y utilizar la administra-ción electrónica a pesar de las disminu-ciones.

VIII. Disponer de formación y apo-yo.

IX. Acceder y utilizar la administra-ción electrónica con independencia delas herramientas tecnológicas utilizadas.

X. Confidencialidad y protección delos datos.

XI. Privacidad y seguridad de las co-municaciones

Sistemas de identificaciónEn aquellos casos en los que sea ne-

cesaria la identificación y acreditaciónde la voluntad del ciudadano para reali-zar un trámite o una gestión, se prevécon carácter general la utilización de lafirma electrónica reconocida o del DNIelectrónico, pero se prevé que puedanutilizarse sistemas de firma más fácilesde obtener o más ligeros para algunosprocedimientos de menor trascendenciajurídica, mientras estas tecnologías noestén más extendidas entre la población.

En el caso de la identificación de fun-cionarios y órganos de la administra-ción, la identificación será a través defirma electrónica reconocida.

La Ordenanza establece los requisi-tos generales de identificación según lostipos de información y de trámites, quese deberán desarrollar posteriormente enla aplicación de cada trámite y procedi-miento específico.

Información públicaToda la información administrativa,

la normativa y los edictos se deberán pu-blicar a través de medios electrónicos.Se prevé la creación de un tablero elec-trónico de edictos, que sustituirá el ta-blero de edictos en papel.

Difusión obligatoria de la informa-ción administrativa

Ordenanzas, reglamentos, bandos,decretos normativos.

Presupuestos y resultados de la ges-tión municipal.

Acuerdos y convenios con otras ad-ministraciones públicas.

Planes urbanísticos.Concesión de subvenciones.Procedimientos de contratación ad-

ministrativa.Oferta pública de ocupación.Anuncios de información pública.

Procedimiento administrativo electró-nico

Se establece con carácter general lavalidez de cualquier tipo de acto, docu-mento administrativo o certificación rea-lizado a través de medios electrónicos,así como el sistema de compulsa y trans-

misión de datos, entre soportes manua-les y soportes electrónicos. Y la posibili-dad para el ciudadano o para la adminis-tración de cambiar de canal, sindiscriminaciones.

La Ordenanza también regula el pro-cedimiento general de iniciación, trami-tación, finalización y notificación de losexpedientes.

Se crea el registro telemático y el sis-tema de archivo electrónico de docu-mentos.

Finalmente, la Ordenanza estableceel proceso a través del cual se incorpora-rán los trámites y procedimientos a latramitación por vía electrónica (aspectoque también es novedoso), mediante unproyecto de incorporación y de un de-creto de alcaldía. Se crea el Catálogo detrámites y procedimientos electrónicos,que se publicará y se irá actualizando enel web municipal.

Todos los procedimientos de nuevacreación deberán prever su realizaciónpor medios electrónicos.

Actualmente, ya se pueden realizaren el web municipal casi ochenta trámi-tes, pero muchos no se pueden comple-tar íntegramente y el usuario necesitaimprimir el formulario e ir a una oficinaa presentar la documentación.

Algunos trámites que se pueden rea-lizar actualmente

• Copia de planos topográficos, ur-banísticos y parcelarios (PIC).

• Domiciliación bancaria de recibos.• Volantes de residencia y conviven-

cia.• Consulta de documentación y obje-

tos perdidos. • Consulta del estado de expedientes

de licencias de obras o actividades. • Pago de impuestos y multas con

tarjeta de crédito.• Autoliquidación de la plusvalía por

transmisión de inmuebles.• Enterados de obras.• Consultas, incidencias, reclama-

ciones y sugerenciasEl objetivo del Gobierno municipal

es que al final del mandato se puedacompletar íntegramente por Internet el80% de la tramitación municipal y, entodo caso, todos los trámites principalesde mayor utilización.

Algunos trámites que se podrán fina-lizar por Internet en este mandato

• Certificado de pago de tributos mu-nicipales.

• Certificado negativo de la deuda.• Bajas y modificaciones en el censo

de animales de compañía.• Solicitud del certificado de empa-

dronamiento firmado por el secretario.• Presentación de alegaciones o re-

cursos contra multas de tránsito. • Autoliquidación de impuesto de

vehículos.• Croquis de instalaciones de semá-

foros o de señales de tráfico.

Textos en castellano

128

• Trámites que requieren registro.• Comunicados de obras menores y

actividades.También se pretende que toda la in-

formación que tenga carácter públicoesté disponible en el web, como porejemplo las ordenanzas, el presupuesto,la normativa, los procedimientos de con-tratación, la oferta pública de empleo olas subvenciones.

Trámites que se podrán realizar en unfuturo

• Solicitar licencias de obras.• Solicitar licencias de actividades.• Solicitar subvenciones y ayudas.• Presentarse a los procedimientos

de contratación administrativa.• Presentarse a los procedimientos

de selección de personal.• Presentar alegaciones en los proce-

sos de información pública.• Formular propuestas o sugerencias

en procesos de participación.• Presentar facturas las empresas

proveedoras.• Presentar recursos.

ImplantaciónInicialmente, la misma Ordenanza

incluye en sus anexos una lista de trámi-tes y procedimientos que se incorporaninmediatamente al Catálogo de trámitesy procedimientos electrónicos, los queya se pueden realizar actualmente a tra-vés del web o a través de extranets, que,por lo tanto, se normalizan con todas lasgarantías.

Actualmente están disponibles en elweb municipal, en diferente grado detramitación, unos ochenta trámites, y sepueden finalizar íntegramente diecisiete,los que afectan a más ciudadanos y queequivalen al 25% del volumen de trami-tación municipal.

Su relación con el medio ambiente

Finalmente, la nueva Ordenanza tie-ne implicaciones en el campo ambientalporque promueve y potencia todo tipode trámites electrónicos, en contraposi-ción a trámites en papel. Un estudio quese realizó hace unos años con respecto alahorro de papel que representaba la con-tratación electrónica daba unas cifras deahorro de 130 árboles o 8,5 toneladas demadera por año, solamente en los expe-dientes de contratación del Ayuntamien-to de Barcelona.

De forma similar, el ahorro en des-plazamientos de los ciudadanos y de losfuncionarios presentando y «moviendo»los distintos documentos de un expe-diente daría unas cifras importantes, quehabría que transformar en ahorro ener-gético (petróleo, kW, etc.), ahorro encontaminación (CO, CO2) y ruido. Asípues, la nueva Ordenanza, al mismotiempo que potencia los medios electró-

nicos de tramitación, ahorra papel (ma-dera), energía, contaminación atmosféri-ca y acústica y tiempo de los desplaza-mientos.

La Ordenanza incorpora en los ane-xos trámites y gestiones municipalesdisponibles a través del portal del Ayun-tamiento de Barcelona (www.bcn.es).Algunos de estos trámites hacen referen-cia al campo ambiental, como, por ejem-plo, censo de animales de compañía, ac-tuaciones en palomas y cotorras,recogida de muebles, exceso de ruido,inspección de instalaciones combusti-bles y residuos urbanos para grandesproductores.

Mundo municipal

La Unidad Municipal de Análisis Territorial(UMAT) de GeronaJordi XirgoJefe de la UMATjxirgo@ajgirona.org

Ciertamente, uno de los rasgos dis-tintivos de la Unidad Municipal de Aná-lisis Territorial (UMAT) es el apoyo tec-nológico para la concreción de susobjetivos. El componente tecnológicoen los procesos de gestión de la infor-mación territorial ha permitido y permi-te una productividad óptima y alcanzaruna capacidad analítica difícilmenteasumible de otra forma. La UMAT nosería posible sin el componente tecnoló-gico, por lo menos con las funciones ac-tuales.

Aún así, el hecho esencial que hamarcado la evolución de los más de diezaños de existencia de la UMAT ha sidola capacidad organizativa y el diseño sis-témico de la gestión de la informaciónterritorial. Entender qué hace la UMATpide una revisión previa de qué es la in-formación territorial, en este caso, en elmarco de la administración local o elayuntamiento.

De acuerdo con el criterio de la Uni-dad, el componente territorial se compo-ne de dos vectores básicos: el territoriocomo escenario de dinámicas diversas(continente) y las variables territorializa-bles (o georeferenciables), es decir,aquella información que de alguna ma-nera puede ser ubicada en el territorio(contenido).

Estos dos ejes básicos en la concep-ción de la Unidad se concretan en la ver-tiente organizativa o funcional en cuatrosecciones que se diferencian según surelación con el continente o contenido:

Servicio de producción > continenteServicio de gestión > contenido

Servicio de análisis > continente y contenidoServicio de difusión > continente y contenido

El servicio de producción

Es el ámbito de captación y trata-miento de la información territorial debase e incluye las tareas de manteni-miento y ampliación de la red geodésicalocal, la elaboración y actualización delas bases topográficas 1:500 (ámbito ur-bano) y 1:2.000 (ámbito municipal), lacreación de las ortoimágenes y el mante-nimiento del modelo digital de elevacio-nes.

La opción de disponer de los recur-sos tecnológicos necesarios para garan-tizar la captación de información debase y la creación de la cartografía dereferencia del municipio tuvo lugar des-pués de un período inicial de consolida-ción de la UMAT (cuatro años) y des-pués de evaluar, con el trabajo diario,cuáles eran las condiciones óptimas,que también básicas, que debía tener lainformación de base. Sin duda, un rasgoesencial es el rigor, entendido comoprecisión y exactitud de la representa-ción cartográfica. Ambas escalas de tra-bajo (1:500 para la ciudad y 1:2.000para el municipio) permiten y requierenuna representación cuidadosa de los ob-jetos cartográficos, y el control de laprecisión de esta representación pasaba,necesariamente, por disponer de las he-rramientas de trabajo que permitieseneste tratamiento. De esta manera, desdeel 1999, la UMAT incorpora las tareasde restitución digital de las bases carto-gráficas y, obviamente, el mantenimien-to y la ampliación progresiva de la redgeodésica de apoyo.

Como fuente de información comple-mentaria, y derivada de las tareas de res-titución, se generan, anualmente, las or-toimágenes de la ciudad o del conjuntodel municipio.

Además del rigor de la información,el hecho más relevante y que se ajusta ala concepción sistémica del tratamientode la información es la posibilidad delmantenimiento permanente de esta in-formación.

En un entorno cambiante como sonlas ciudades y en el marco de la gestiónde estos espacios, la posibilidad y nece-sidad de disponer de información actua-lizada es indiscutible. El mantenimientode la información es inherente al siste-ma, de manera que, en general, lo que nose integra en procesos de mantenimientoo relación con el sistema deje de formarparte de él. En otras palabras, lo esencialen el sistema (de información territorial)es el diseño de una red (compleja) de re-laciones que posibiliten el mantenimien-to del sistema, haciendo frente al proble-

15Enero 2007

SAM

129

ma del tiempo. Esta idea, especialmenteimportante en el caso de la gestión, fuedecisiva en la apuesta hacia la autono-mía en obtención de cartografía.

Hoy, el conjunto de información delsistema de información territorial permi-te un mantenimiento sistemático de lainformación básica que va desde la ac-tualización diaria de direcciones o edifi-cios hasta los tres meses en el caso deobra pública en espacio viario.

El servicio de gestión

La gestión de la información territo-rial tiene dos vertientes diferenciadas,según el tipo de datos y del origen y lafinalidad de estos datos: el ámbito degestión de la UMAT y el resto de datoscon componente territorial.

El ámbito de gestión de la UMATabarca el mantenimiento del sistema decodificación (geocodificación) delAyuntamiento, que denominan base dereferencia territorial (BTR). La estruc-tura de codificación del territorio inclu-ye el mantenimiento, tanto cartográficocomo alfanumérico, desde el límite mu-nicipal hasta los locales, con inclusióndel conjunto de ámbitos o espacios in-termedios como son edificios, fachadas,tramos de calles, manzanas, barrios, etc.Esta base identifica tanto gráficamentecomo en código todos aquellos elemen-tos que tienen carácter de contenedor yque, por lo tanto, permiten la descrip-ción del territorio. Es en este sentido queconsideramos la base de referencia terri-torial la base rótula del conjunto del sis-tema a partir de la cual es posible la co-ordinación del conjunto de informacióncorporativa.

A partir de esta base, el resto de ta-reas vinculadas a la gestión de informa-ción tiene como finalidad la certeza enla localización de los datos diversos dequé disponen las diversas áreas delAyuntamiento. La automatización enlos procesos de entrada de información,desde las diversas áreas y a través deformularios centralizados, ha permitidoque la adscripción territorial de una de-terminada información (actividades,empadronamientos, obras…) pase nece-sariamente por la elección de los ele-mentos territoriales de referencia quecontiene la BRT. El más habitual es laasignación a un local, edificio o calle.La posibilidad y necesidad de la elec-ción de una referencia válida que con-tenga la BRT es lo que garantiza la co-ordinación posterior de la informacióntemática o de áreas y lo que da una vi-sión «vertical» del conjunto de informa-ción, sobre la base de la localización enun lugar determinado. En definitiva, elúnico valor común entre el conjunto deinformación corporativa es la ubicaciónterritorial, y la BRT es la base que ga-

rantiza la coherencia en el entramado decodificación territorial.

En este apartado de gestión, se traba-ja conjuntamente con las áreas para lacorrecta descripción cartográfica y pos-terior codificación de los criterios de de-limitación del municipio que adoptacada uno según sus necesidades. Así, laUMAT centraliza las tareas de delimita-ción del conjunto del ámbito municipalsegún los diferentes criterios: urbanísti-cos, sociales, medioambientales, demo-gráficos, etc.

Garantizar la coherencia y certeza enla adscripción de los datos de gestión te-mática posibilita la coordinación de lainformación (hay que insistir que inclu-ye tanto la vertiente cartográfica como laalfanumérica o de códigos).

El mantenimiento de la informaciónva vinculado a su coordinación, y esopermite la posterior depuración con cri-terios de contabilidad de usos o encajede procesos administrativos. Desde laUnidad se está en condiciones de remitira las correspondientes áreas las incohe-rencias detectadas en un lugar concreto.

En la gestión es cuando el carácterrelacional del sistema es más evidente ysustancial. La información que es sus-ceptible de ser integrada en el sistema esaquella que tiene una referencia clara enel territorio (reconocida por la BRT) yque, al mismo tiempo, tiene un manteni-miento garantizado. El diseño de los ca-nales de mantenimiento, con los corres-pondientes protocolos, es tan importantecomo el mismo hecho de obtener los da-tos: sin capacidad de relación, los datosdejan de tener sentido.

Sin duda, una parte importante deltiempo de gestión de datos corporativospor el sistema de información territorial(SIT) se invierte en la creación o modi-ficación de las bases cartográficas, espe-cialmente en el caso de la base de edifi-cios.

El servicio de análisis

La característica básica de la capaci-dad analítica del sistema es la transver-salidad en el tratamiento de la informa-ción. Fruto de las tareas de gestión yproducción de información territorial, elsistema dispone de los datos necesariospara responder preguntas complejas yque de otra manera serían de difícil ac-ceso, si no inalcanzables.

El tipo de demanda en el ámbito ana-lítico, tanto inducido como propio de laUMAT, es muy variado. Una parte im-portante de los trabajos son los que tie-nen carácter periódico y que analizancon detalle aspectos inherentes a la ges-tión municipal: evolución de variablesdemográficas, actividad económica, di-námica de la edificación, movilidad, etc.Estos análisis, con carácter de informe

periódico, aportan información de temasconcretos, vinculados a la gestión deunos datos concretos y que, a menudo,son un referente para el conjunto de lasáreas municipales para su trabajo o pre-visión anual.

Un segundo grupo de trabajos analí-ticos tienen carácter multivariable y suvalor radica en la capacidad de entrela-zar valores diversos sobre un mismo es-pacio físico (en buena parte en busca deefectos causa-consecuencia) o bien en sucapacidad de simulación o prospectivaen la evolución de los hechos.

El uso de nuevas tecnologías y espe-cialmente los sistemas de informacióngeográfica (SIG) permiten a la Unidadllevar a cabo las tareas de análisis que leson propias. Es en este ámbito donde losSIG suponen un valor añadido induda-ble. El tratamiento masivo de variablesterritorializadas y su relación no seríaposible fuera de los SIG. Ciertamente, esaquí donde la innovación tecnológica al-canza los resultados más espectacularesy óptimos en el aprovechamiento de re-cursos y datos, lo cual hace posible au-ténticos malabares cartográficos. De he-cho, este es uno de los riesgos de losSIG: la necesidad de desgranar el granode la paja.

El servicio de difusión

La comunicación, entendida comocapacidad de relación con el entorno, seha apuntado como un componente fun-damental del sistema. Si bien en servi-cios anteriores este concepto se entendíacomo la necesidad de la interrelación en-tre variables que comparten un mismoespacio, el sistema de información terri-torial debe ser capaz de distribuir aque-llo que produce en el resto de áreas y, engeneral, al conjunto de ciudadanos opersonas que buscan información sobreeste territorio.

La difusión de los productos del sis-tema es, sobre todo, la forma de la car-tografía, vinculada con el soporte de dis-tribución.

El primer paso hacia la distribuciónde información es la edición del forma-to final de salida, con la consideracióndel soporte (papel o digital). Las tecno-logías de la edición permiten un amplioabanico de opciones de tratamiento dela información, y en los SIG han refor-zado y aprovechado las ventajas de losavances en edición para mejorar nota-blemente las opciones de salida. Aúnasí, lo que sin duda son ventajas en edi-ción (más formatos de salida, mejor ca-lidad en la definición de los elementosgráficos, mayor control sobre los instru-mentos de impresión…) supone un gra-do más de complejidad, siempre con uncoste temporal añadido. La impresiónde productos finales (independiente-

Textos en castellano

130

mente del formato) es una necesidadque hay que plantear como un ámbitopropio, con una dinámica que se escapade lo que es estrictamente la producciónde datos.

Si las opciones tecnológicas en ladistribución de cartografía han evolucio-nado enormemente en los últimos años aremolque del avance de la tecnología deedición, hay un hecho esencial que hacambiado el concepto de difusión decartografía: la aparición de los servido-res de cartografía a través de Internet.

La UMAT ha hecho una apuesta cla-ra por este medio (Internet-intranet) parala difusión de información cartográfica.Así, el elemento primordial de difusiónes el portal (web) de la UMAT, medioque pone el servicio al alcance de todo elmundo.

Además de los medios que, en con-traposición, podemos considerar clási-cos como son los productos en soportepapel o digital (raster, CAD o SIG), elweb de la UMAT da acceso al servidorde cartografía municipal, un instrumen-to de distribución de cartografía, tantobásica como temática o analítica, de ca-rácter universal o restringido a usuariosinternos, según el contenido de la infor-mación. Más allá de la facilidad y la uni-versalidad de este acceso (simplementehace falta una conexión a Internet), hayque poner de relieve dos aspectos que, anuestro entender, han supuesto un cam-bio importando en el concepto de difu-sión de información: la capacidad de in-teroperabilidad (el usuario puede variarla escala, el contenido del plano e inte-rrogar los objetos cartográficos) y la in-mediatez y el grado de actualización dela información que se ofrece (el servidorde cartografía es un elemento más delconjunto del sistema y, por lo tanto, elmantenimiento del conjunto del sistemagarantiza el acceso a través del servidorde cartografía).

Personas… y recursos tecnológicos

La UMAT está formada por diez per-sonas, siete de las cuales con carácterpermanente, y el resto son técnicos quese contratan teniendo en cuenta el ámbi-to de trabajo prioritario.

Durante les diez años de trabajo de laUMAT, el uso de la tecnología como re-curso y soporte metodológico ha sido unrasgo distintivo. Es necesario, sin em-bargo, subrayar que el uso y la investi-gación en tecnología no han sido ni sonun objetivo de esta unidad. El encaje delos recursos en un proyecto global deunidad y sistema ha permitido ajustar,con eficacia, las herramientas con la me-todología. Solamente el diseño de unaestructura metodológica con una claradefinición de objetivos permite no caer

en la magnificencia envenenada de latécnica.

La evolución de la tecnología de lainformación en estos diez años ha sidopoco menos que inalcanzable. Los siste-mas de información geográfica (SIG), laherramienta paradigmática en el trata-miento de información territorial, hanmejorado progresivamente y, como elresto de tecnologías (gestores de basesde datos, tecnologías de distribución deinformación, CAD), han ido desdibujan-do sus límites gracias a la interconexión,la integración y la estandarización de lainformación.

El avance indiscutible en el softwarese ha acompañado y superado en la me-jora del hardware en todas sus vertien-tes: ordenadores, GPS, telefonía móvil,PDA, portátiles… La conjunción deambas vertientes permite la adaptaciónde recursos a unas necesidades concre-tas con una optimización de recursos.El coste del uso de esta tecnología aho-ra es notablemente inferior, en términosrelativos, al de hace diez años. Dichode otra manera, ahora el coste no es laexcusa que imposibilite su uso; antes,sí.

Los componentes tecnológicos de laUMAT, con carácter estrictamente degestión de información territorial, sonlos siguientes:1

• Tecnología de captación de datos:seis licencias de CAD, una estación derestitución digital con módulos de trata-miento de imagen y generación de ortoi-mágenes, una licencia de software degestión de imagen aérea, cuatro GPS, unescáner A0 (HD).

• Tecnología de gestión y análisis:gestor de bases de datos corporativos(servidor), un núcleo de gestión SIGavanzado (una estación + tres licenciasno localizadas de software de ediciónSIG + módulos de análisis de redes y3D), dos licencias de integración CAD-SIG, ocho licencias de SIG «desktop»,dos licencias de SIG móvil.

• Tecnología de distribución: un ser-vidor de cartografía, software de pro-ducción de cartografía en entorno avan-zado de impresión, compresor deimágenes, software para la generaciónde proyectos SIG de distribución abierta,software de edición y distribución de es-cenarios tridimensionales.

La necesidad de un proyecto

La concepción de la UMAT es sisté-mica. El uso de tecnologías, nuevas ono, es un elemento que permite llevar acabo las relaciones necesarias entre loselementos de un sistema donde el hecho

distintivo y que lo determina es el terri-torio como escenario de dinámicas di-versas.

El criterio dinámico de la informa-ción, su volatilidad, es el problema esen-cial que debe afrontar el sistema. La ciu-dad es cambiante, con cambiosconstantes y diferentes en el tiempo se-gún los ámbitos o las variables que con-sideramos. La gestión del territorio mu-nicipal tiene diferentes ritmos y eltiempo es el elemento perturbador en elintento de alcanzar la complejidad decambios que se dan en el municipio.

Los ejes básicos para hacer frente a lacomplejidad del sistema de informaciónterritorial son la existencia de un pro-yecto (estructura) y el mantenimiento delos datos o la garantía de su carácter re-lacional (proceso).

Proceso y estructura son partes indi-sociables para reducir la complejidad delsistema y, por lo tanto, garantizar suexistencia.

La existencia de un proyecto o es-tructura, con carácter estratégico, per-mite parar el tiempo. El diseño de un es-quema óptimo de relaciones posiblesentre datos georeferenciables es el dibu-jo de un sistema completo, en el que to-dos los elementos acaban relacionándo-se con el resto hasta alcanzar el máximonúmero posible de relaciones. El pro-yecto determina el grado máximo de co-ordinación y gestión de datos territoria-lizables. Dibuja el escenario óptimo enel que se alcanza el grado óptimo degestión corporativa. Esta estructura delsistema, en el momento en que entra enla dinámica temporal, varía y hay queadaptarla a la evolución del sistema. Laestructura, aunque de definición estáti-ca, debe reajustarse. La estructura nodeja de ser, en último término, parte deun proceso de adaptación del mismosistema. Estructura y proceso se dife-rencian por su relación con el tiempo.

Si el proyecto permite la adaptabili-dad del sistema a las circunstanciascambiantes del entorno donde se ubica,la organización y el mantenimiento delas relaciones entre datos mantienen elsistema vivo. Los datos que deben for-mar parte del sistema serán válidos enla medida en que se pueda garantizar sumantenimiento y asegurar la correctaintegración a partir de parámetros terri-toriales. En este sentido, la evaluaciónde la incorporación de nuevos datos oámbitos de gestión al sistema de infor-mación territorial parte de la perspecti-va sistémica y considera como elemen-to más relevante el mantenimiento y nola obtención de los datos. Dicho de otramanera, sin una definición clara de loscanales de mantenimiento de la infor-mación, no se inicia el proceso de in-corporación de nuevos datos. A menu-do, el proceso de incorporación denuevos datos pide un proceso previo de

15Enero 2007

SAM

1. No incluye el equipamiento genérico, como,por ejemplo, ordenadores, periféricos de impresión,portátil, PDA, servidores…

131

depuración extenso en el tiempo y cos-toso en recursos. A pesar de esto, lo quedeterminará la validez de los datos, enla perspectiva de sistema, no será tantola corrección del proceso de obtencióny control, sino las posibilidades de unmantenimiento eficaz y riguroso.

Si bien es cierto que el uso de la tec-nología ha sido y es determinante paraasegurar el mantenimiento del sistema,no deja de ser un elemento instrumentaly es aquí donde hay que situarlo. A me-nudo, el hecho de considerar la tecnolo-gía (SIG) como la pieza esencial en eldiseño de sistemas de información terri-torial ha significado la involución delsistema por falta de referentes esencia-les, por un error en la concepción delmismo sistema y su dinámica. Las nue-vas tecnologías mejoran y hacen posibleel mantenimiento de las relaciones entreelementos y la creación de nuevos pro-ductos (elementos o el análisis de estoselementos), pero en ningún caso sonsustitutivas o pueden permanecer sinproyecto de sistema.

Después de más de diez años de laUMAT, el proyecto de SIT ha ido va-riando a medida que el sistema ha evo-lucionado, incorporando nuevos ámbi-tos de tratamiento de la información.Falta, todavía, mucho camino por reco-rrer. En el objetivo de alcanzar el máxi-mo número de datos corporativos inte-grados al sistema, el diseño del proyectopresenta escenarios de futuro con dudasnecesarias e hitos claros que hay que al-canzar. La extensión del criterio de te-rritorializar los hechos que tienen lugaren el municipio plantea nuevos retos. Laplena integración del concepto de terri-torio en todos los procesos administrati-vos ya es lo bastante complejo. Para alcanzar la vulgarización de la georefe-renciación faltan todavía esfuerzos im-portantes.

Como no podía ser de otra manera, laUMAT tiene un carácter claramentetransversal en el encaje funcional delAyuntamiento. Su esquema organizati-vo, por lo que respecta al ámbito de de-cisiones, se define2 a partir de una comi-sión mixta, con representación de lasáreas más vinculadas a las tareas que leson propias.

Este carácter transversal en la fun-ción significa que la UMAT trabaja con–y para– el conjunto de áreas municipa-les en los aspectos de la captación, elmantenimiento, la gestión y el análisisde datos con componente territorial y, demanera especialmente significativa, lacartografía o la representación del terri-torio.

Los productos, la cara visible de la UMAT

El proyecto inicial de la UMAT(1995-2005) preveía la consolidación dela Unidad habiendo alcanzado el índicede difusión de la información de la cualse disponía, diferenciando el ámbito detrabajo interno y el externo.

La voluntad de consolidar un catálo-go de productos de reconocimiento delmunicipio, estables y en mantenimiento,va más allá del carácter estático de la in-formación, gracias, en buena parte, aluso de nuevas tecnologías de la informa-ción y de los sistemas de información te-rritorial. Sin duda, Internet supuso uncambio radical en la propuesta de difu-sión. A la idea inicial de creación de uncatálogo de productos de distribución ensoporte papel o digital, se le añadió lacreación de un portal web de acceso alservicio de la UMAT. El recurso del webcomo herramienta de gestión ha sido óp-timo y la previsión es mejorar y ampliaren la medida de lo posible las opcionesde acceso a la información a través deeste medio.

Hoy, la difusión de productos se con-creta en la edición del Catálogo del Ser-vicio Municipal de Cartografía, la edi-ción de un DVD del Servicio y el web dela Unidad.

El catálogo es un folleto de distribu-ción masiva donde se detalla la lista deinformación disponible y la manera deacceder a ella, a parte de una breve des-cripción de aspectos generales de laUMAT.

Un segundo producto de distribuciónabierta, gratuito, pero con demanda pre-via, es el DVD del Servicio Municipalde Cartografía. Este DVD3 contiene unvisor de archivos en formato SIG concartografía básica del municipio (calles,números, edificios, espacios verdes…),el catálogo de productos con inclusiónde muestras de los diferentes formatosde cartografía o imágenes que se puedenadquirir, la descripción y los accesos alservidor de cartografía, un navegador3D y el escenario virtual del municipio(con inclusión de elementos informati-vos) y el conjunto de hojas de la base to-pográfica municipal 1:500 (ámbito urba-no - 187 archivos) y 1:2.000 (ámbitomunicipal - 37 archivos).

Como ya se ha mencionado, el web(www.ajuntament.gi/umat) recoge elconjunto de servicios y productos de laUnidad. La estructura del portal respon-de a los mismos criterios organizativos yfuncionales, de manera que cada uno deellos dispone de un espacio propio.

En relación con las nuevas tecnologí-as, el aspecto más destacado y que, encierta medida, culmina todo el proceso

de producción, gestión y análisis de in-formación, es la creación del servidor decartografía. El servidor permite el acce-so, hoy, a diecisiete servicios externos ya doce servicios internos. Cada serviciotiene carácter temático y posibilita laconsulta de varios niveles de cartografíaSIG. La interoperatividad del servicio, laposibilidad de publicación de nuevosservicios con poco esfuerzo (el serviciode cartografía es un elemento plenamen-te integrado al conjunto del SIT), elmantenimiento a tiempo real de la infor-mación que se publica y la adaptación alas necesidades de las áreas o los usua-rios finales son los parámetros que lo si-túan como la herramienta primera dedistribución de información territorial.El número de demandas de consulta4 haido en crecimiento constante desde sucreación y ha resuelto buena parte de lasdemandas que previamente se dirigían ala UMAT, tanto por escrito como telefó-nicamente.

La perspectiva de más de diez añosde trabajo de la UMAT permite afirmarque se han alcanzado los dos objetivosbásicos que se planteó la Unidad en lasfases primeras de implantación: la crea-ción de un núcleo de gestión y análisisterritorial y la «democratización» de lainformación territorial, entendida tantoen el sentido de accesibilidad como decomprensión.

La organización, concretada en unproyecto basado en el estructuralismofuncional, es la pieza clave que permitealcanzar estos objetivos: sin proyecto nohabría Unidad, ni sin mantenimiento ha-bría sistema. Con esta premisa, las nue-vas tecnologías hacen posible la concre-ción de los objetivos en todas lasvertientes metodológicas: captación,gestión, análisis y producción de la in-formación. La apuesta por el uso decidi-do de tecnologías para la información te-rritorial es una necesidad para la mejoradel sistema, y esto, lógicamente, suponela extensión de estos recursos a ámbitosde trabajo o áreas que, a priori, se podí-an considerar dispensables. La hipertro-fia en procesos de trabajo, en relacióncon el uso de nuevas tecnologías, puedederivarse tanto del desuso como de la so-brecarga. El atractivo de las nuevas he-rramientas puede añadir complejidad altrabajo si no hay un diseño previo de re-curso-rendimiento.

Textos en castellano

2. El decreto de creación de la UMAT (diciem-bre 1994) define la composición de la comisiónmixta.

3. Se puede pedir en http://www.ajuntament.gi/umat.

4. La media mensual de usuarios diferentes esde cerca de 5.000, con 7.000 visitas y 480.000 pági-nas creadas. El portal de la AMAT es el segundo ennúmero total de visitas del web del Ayuntamiento.

132

Caso práctico delAyuntamiento de SantVicenç de Montalt:uitlización de las TICpara la impoplantaciónde un nuevo modelo degestión energéticamunicipalFrancesc Baselga i HerreroConcejal de Medio Ambiente de SantVicenç de MontaltMarc Carreras i Pujol Consultor de Gassó Sector Públic, SL

«Internet y las TIC se convierten enherramientas no sólo para la mejora enla prestación de servicios, sino tambiénpara la mejora de la organización, elcambio cultural y el buen gobierno»

En este artículo queremos exponer elcaso práctico del Ayuntamiento de SantVicenç de Montalt, donde las herramien-tas TIC, más allá de mejorar la gestiónenergética de las instalaciones munici-pales y cuadros de alumbrado público,han permitido:

Obtener resultados visibles que acer-can la nueva cultura energética a todoslos ámbitos socioeconómicos del muni-cipio.

Contribuir desde la acción local alcumplimiento de los acuerdos de Kyoto.

Demostrar a la misma organizaciónque Internet y las TIC se convierten enherramientas útiles y próximas, y rom-per, así, una de las principales barreraspara la consolidación del modelo de ad-ministración electrónica en los ayunta-mientos pequeños y medianos.

Como se señala en el documentoPlan de actuación del mandato 2004-2007 de la Diputación de Barcelona:

El mundo local debe contribuir, en lamedida de sus competencias y capacida-des, a la reducción de los impactos am-bientales y de la contaminación atmosfé-rica, acústica y lumínica, entre otros. Poreso, debe fomentar una nueva culturaenergética, que incorpore los criterios deeficiencia y de ahorro energético y quepromueva las fuentes de energía renova-bles.

De acuerdo con esta visión, desde elAyuntamiento de Sant Vicenç de Mon-talt hemos asumido políticamente, entrelas actuaciones de la Agenda 21 localprevistas para los años 2005-2006, laimplantación de un nuevo modelo degestión energética que nos garantice laadaptación a la normativa vigente (crite-rio de legalidad), pagar la energía al me-jor precio (criterio de economía), consu-mir menos (criterio de eficiencia) ypromover el uso de energías renovables(criterio de sostenibilidad).

Concretamente, entre los objetivos fi-jados por el equipo de gobierno, desta-camos:

• La adaptación en un máximo detres años (2006-2009) de todo el alum-brado público a la Ley 6/2001, de conta-minación lumínica.

• La reducción de los consumos delas instalaciones municipales con unahorro de hasta el 25% mediante un plantrienal de inversión en medidas de efi-ciencia energética.

Para su implantación y seguimiento,contamos con el apoyo de Gassó SectorPúblic, SL, expertos en la gestión ener-gética municipal y responsables de lacorrecta ejecución del plan de trabajo,que incluye:

• Auditoría energética de todos losequipamientos y cuadros de alumbrado(diagnosis y plan de actuaciones).

• Normalización y optimización delos circuitos y procedimientos internospara la gestión energética municipal.

• Implantación de un sistema infor-mático de control y de apoyo a la tomade decisiones (SIE).

• Asesoramiento energético conti-nuado y mantenimiento técnico de lasaplicaciones.

Gestión del cambio (nuevo modelo de administración)

Esta actuación es una consecuencianatural del proceso de cambio del Ayun-tamiento de Sant Vicenç de Montalt haciaun modelo propio de administración elec-trónica, entendida como la mejora conti-nua de los procesos, la participación ciu-dadana y la gobernabilidad, mediante unatransformación de las relaciones internasy externas de la organización a partir de laaplicación generalizada de las TIC, quesitúe al ciudadano en el centro de aten-ción, y la voluntad de servicio, en un mar-co de mejora continua y de excelencia enla gestión, como eje de su actividad.

Por lo tanto, el lideraje político, la es-trategia para la gestión del cambio, elmodelo organizativo propio y los recur-sos humanos disponibles pasan a ser losfactores clave para el éxito y la continui-dad del proyecto

Apoyo externo

Los ayuntamientos pequeños y me-dianos, sin embargo, no disponemos delos medios adecuados para asumir lagestión energética de las instalaciones y,a menudo, nos encontramos indefensosy sin capacidad de reacción ante loscambios de normativa, la liberalizaciónde los mercados eléctrico y gasístico, lapérdida de control en la gestión que su-pone la externalización del servicio demantenimiento, la necesidad de ahorro

impuesta por la creciente limitación pre-supuestaria y las exigencias de transpa-rencia y rendimiento de cuentas por par-te de los ciudadanos.

Por lo tanto, más allá de la implanta-ción tecnológica y el mantenimiento deun sistema de gestión energética, conside-ramos básico disponer de un apoyo exper-to y continuado en el tiempo que aporte alAyuntamiento los recursos, la energía y elasesoramiento necesarios para:

• Involucrar a toda la organización. • Garantizar la continuidad del mo-

delo.• Disponer de un inventario energéti-

co permanente y de unos procedimientosde gestión internos.

• Definir el comportamiento energé-tico previsto (para cada equipamiento) yfijar unos objetivos de reducción de losconsumos energéticos.

• Controlar el gasto. • Corregir a tiempo las posibles des-

viaciones.• Planificar, hacer el seguimiento y

evaluar las actuaciones de ahorro, efi-ciencia energética e introducción deenergías renovables.

• Poder comparar los propios resulta-dos con los de terceros (indicadores/com-paradores).

Uso de las TIC

Sin duda, la aparición de las TIC nospermite desarrollar nuevas funcionalida-des, que, por su complejidad y la disper-sión de la información y de los agentesque la procesan, eran imposibles de im-plantar con los recursos convencionales.

Más allá de una utilización meramen-te instrumental, en el nuevo paradigmade administración electrónica, las TIC seconvierten en el eje fundamental de losprocesos. En concreto, su utilización nospermite gestionar (generación, trata-miento y acceso) toda la informaciónenergética crítica, disponer de herra-mientas de apoyo a la toma de decisio-nes que nos permiten fijar objetivos,evaluar resultados y detectar a tiempolas posibles desviaciones y errores, y, ala vez, aprovechar al máximo las facili-dades tecnológicas para mejorar y agili-zar los procesos internos.

Gassó Sector Públic, SL ha elaboradouna solución fundamentada en las venta-jas de Internet y los modelos de gestiónindirecta ASP (Application Service Pro-vider) y sistemas de información geográ-fica (SIG), que valora y potencia la ac-tuación del gestor energético municipal,permite el acceso descentralizado de lainformación y facilita la interoperativi-dad entre los actores clave para la gestiónenergética municipal, al mismo tiempoque minimiza su impacto (costes, cargade trabajo adicional) en la organización.

La utilización de servicios web nos

15Enero 2007

SAM

133

permite integrar esta herramienta a lossistemas de gestión corporativa (portaldel trabajador, sistema de mensajería…)y de información geográfica existentesen la misma organización.

Gassó Sector Públic, SL asume laprovisión de la infraestructura tecnológi-ca (hardware, software y comunicacio-nes), así como los trabajos, productos yservicios de implantación y manteni-miento técnico y evolutivo.

El Ayuntamiento sólo tiene que tenerun navegador web para acceder al siste-ma informático desde cualquier puestode trabajo, las 24 horas del día los sietedías de la semana.

El personal autorizado del Ayunta-miento tiene acceso a toda la informa-ción energética mediante un portal webadaptado a cada perfil que incluye: fichasindividualizadas para cada equipamientoy cuadro de alumbrado, cuadro de co-mando, visor GIS, plataforma de comu-nicación y módulo de alarmas, y que per-mite desde el mismo lugar de trabajo:

• El acceso y la gestión del inventa-rio energético permanente, mediante lasfichas individualizadas de cada instala-ción y los resúmenes disponibles en elcuadro de comando.

• El acceso a los indicadores de ges-tión energética propios y de terceros(benchmarking).

• La gestión de las incidencias yalarmas.

• El análisis de consumos y tarifas.• La gestión de informes: permite la

generación automática de informes parala evaluación de resultados, tanto por loque respecta a la consulta y generaciónde mapas temáticos (visor GIS) como alanálisis de los parámetros de eficienciaenergética y la revisión analítica de losconsumos.

• La gestión de los flujos de trabajoy la comunicación interna y externa re-lacionados con la gestión energética.

• La visualización de la informaciónmediante entorno gráfico y GIS.

Fotografías de la aplicación (ver eldocumento «Anexo 1» de la pág. 33).

Medios organizativos y reingeniería de procesos

La implantación y, especialmente, elmantenimiento del nuevo modelo degestión energética pasan ineludiblemen-te por disponer de unos medios organi-zativos adecuados y totalmente orienta-dos a la consecución de los objetivos yun proceso global de reingeniería de losprocedimientos internos de gestión.

Como consecuencia de su transversa-lidad, aparte del lideraje político, es to-talmente necesario poder involucrar atoda la organización:

• Asignar un responsable municipaldel proyecto.

• Identificar y lograr la implicaciónde todas las personas clave para la reali-zación del proyecto: contabilidad, man-tenimiento, servicios técnicos, medioambiente, empresas de mantenimiento.

Por otro lado, hay que normalizar laorganización administrativa del Ayunta-miento para la gestión de las instalacionesenergéticas (tanto las nuevas como lasexistentes) y los consumos de energía delos equipamientos municipales. En estepunto, hay que incidir en la optimizaciónde los procedimientos internos mediantelas posibilidades que ofrecen las TIC y losprocesos de mejora continua.

En el caso del Ayuntamiento de SantVicenç de Montalt, a partir de la partici-pación conjunta de los técnicos munici-pales y los consultores externos, se hanrediseñado los protocolos y controles in-ternos de cumplimiento siguientes:

1. Seguimiento mensual de los con-sumos energéticos de las instalacionesmunicipales:

• Lectura de los consumos reales ycomprobación con los datos de factura-ción:

a) Revisión analítica de consumos ycambios de tarifas y potencias

b) Gestión con las compañías sumi-nistradoras

• Control de las desviaciones de con-sumo, gestión de incidencias y alarmas:

a) Detección automática de alarmas apartir del SIE

b) Revisión y comprobación in situde las incidencias

c) Informe de actuación2. Aplicación de criterios de eficien-

cia energética (CTE, nuevo RITE) ennuevas instalaciones y reformas:

• Asesoramiento externo en todas lasfases de proyecto: redacción de los plie-gues de condiciones, adjudicación y se-guimiento de obra, mantenimiento delequipamiento

3. Gestión del inventario energéticopermanente (actualización y tratamientode la información):

• Control de las actuaciones de man-tenimiento que afecten el inventarioenergético

• Seguimiento de las altas, las bajasy las modificaciones de equipamientos(proyectos y pólizas)

• Recopilación de las estadísticas deuso de los equipamientos definidoscomo prioritarios (número de usuarios,horarios) y temperaturas

4. Seguimiento del Plan de actuacio-nes de mejora energética y uso de ener-gías renovables

• Ejecución de las actuaciones pro-puestas

• Evaluación de resultados• Búsqueda de financiación5. Otros protocolos• Gestión de compras• Manual de buenas prácticas en el

uso de las instalaciones

Resultados de la implantación del SIE. Situación energética 2005

Los consumos eléctricos y de gas na-tural del Ayuntamiento de Sant Vicenç deMontalt durante los años 2004 y 2005 hansido los siguientes (ver tabla 1 pág. 31):

La distribución de consumo y costeentre los cuadros de alumbrado y losequipamientos en el año 2005 es favora-ble a los cuadros de alumbrado, que re-presentan un 54% de los kWh consumi-dos en el municipio y un 56% del costetotal energético. Esta relación es muy si-milar a la de 2004, año en que los cua-dros de alumbrado representaron un55,09% del consumo energético del mu-nicipio y un 56,16% de los costes.

AlumbradoA partir de los datos generales del

municipio siguientes, se puede llegar auna primera comparación entre los indi-cadores energéticos básicos del alum-brado de Sant Vicenç de Montalt el año2005 y los correspondientes a la mediacatalana de los últimos años (ver tabla 2pág. 31).

Edificios (ver tabla 3 pág. 32)Del análisis de los más de trescientos

equipamientos gestionados con el SIE, seobtiene una ratio de consumo por superfi-cie recomendada que oscila entre los 100kWh/m2 y los 120 kWh/m2. Esta oscila-ción, sin embargo, puede variar según laantigüedad del sistema de calefacción yfrío, del sistema de ACS, de la temperatu-ra exterior y de los usos (tipología).

A partir de estos estudios y según lasdistintas tipologías, se han establecidolos valores orientativos siguientes paralos equipamientos de Sant Vicenç deMontalt.

• Edificios antiguos (edificios histó-ricos): 60-80 kWh/m2 anuales

• Escuelas con más quince años deantigüedad: 70-90 kWh/m2 anuales

• Pabellones deportivos (instalacio-nes de nueva construcción): 80-100kWh/m2 anuales

• Centros de asistencia primaria(nueva construcción): 80-100 kWh/m2

anuales

Plan de actuación 2005-2007

La planificación y la estrategia quese deben seguir para la realización delPlan de actuación 2005-2007 se visuali-za en el siguiente círculo de mejora con-tinua con dos líneas estratégicas clara-mente diferenciadas (ver gráfico 1página 30):

Inversiones realizadas durante el año2005

Coincidiendo con la implantación delSIE, el primer bloque de medidas que se

Textos en castellano

134

plantearon fue dar de baja y actualizarcuadros de luz y cuadros de equipamien-tos que estaban en desuso.

De las actuaciones correspondientes alos cuadros dados de baja o repercutidosa arrendatarios y a concesionarios, se haobtenido un ahorro de hasta 21.000 euros.

Por otro lado, se han dado de alta pó-lizas durante el segundo semestre de2005, relacionadas con antiguas actua-ciones que no estaban identificadas, ocon nuevas urbanizaciones (campo degolf) recibidas recientemente, con uncoste adicional para el Ayuntamiento de18.000 euros.

Previsiones para el año 2006 (ver ta-bla 4 pág. 34)

Con la implantación de las medidasanteriores se prevee un ahorro máximode hasta el 8% del consumo anual eléc-trico del ayuntamiento, lo que suponeuna reducción de 14.300 euros y se ob-tiene el retorno de la inversión segun elahorro antes de finalizar el segundo año.

Sistema municipal de indicadores desostenibilidadNúria Parpal i ServolePrograma del Sistema Municipal deIndicadores de Sostenibilidadparpalsn@diba.cat

1. Antecedentes

En julio de 1997 nació, en Manresa,la Red de Ciudades y Pueblos hacia laSostenibilidad, impulsada por el Área deMedio Ambiente de la Diputación deBarcelona. La constitución de esta Redrespondía a una demanda creciente delos municipios que, en aquellos momen-tos, estaban iniciando los procesos deimplantación de las agendas 21 localespara tener un espacio donde poder inter-cambiar experiencias, exponer dificulta-des y discutir y proponer estrategias. Yaen aquel momento, uno de los principa-les objetivos era encontrar un mecanismopara poder evaluar el progreso hacia es-cenarios municipales más sostenibles ypoder visualizar el resultado de los cam-bios que se iban introduciendo, progresi-vamente, en las políticas municipales.Así pues, desde la Secretaría Técnica dela Red, el Servicio del Medio Ambientede la Diputación de Barcelona, se empe-zó a trabajar en esta dirección.

Lo primero que se hizo fue una inves-tigación importante de lo que se estabahaciendo en otras ciudades y en otras re-des de todo el mundo para evaluar susprocesos de implantación de agendas 21locales. Así pues, se consultaron sistemas

de indicadores muy diversos, como, porejemplo, los propuestos por la Organiza-ción para la Cooperación y el DesarrolloEconómico (OCDE), los de la Comisiónpara el Desarrollo Sostenible de las Na-ciones Unidas, los de la Agencia Europeadel Medio Ambiente, los de ciudadescomo, por ejemplo, La Haya, Seattle,Leicester, y también los sistemas con losque habían empezado a trabajar los muni-cipios de la Red, entre muchos otros. Conestos indicadores, como referentes inicia-les, se inició el debate entre los represen-tantes de los municipios, en aquel mo-mento ciento dieciocho, para proponer elpaquete de indicadores que podría inte-grar el sistema común de indicadores.Había que tener presente, sin embargo,las particularidades geográficas y socioe-conómicas de los municipios y velar paraque quedasen reflejadas, lo máximo posi-ble, en este sistema común de indicado-res. Finalmente, después de mucho deba-te y discusión se llegó a una propuestainicial de cincuenta indicadores de loscuales se priorizaron treinta, que son losque integran el Sistema Municipal de In-dicadores de Sostenibilidad (SMIS).

Con este proceso se quería garantizar,en todo momento, la participación de losmunicipios, de forma que fuesen los fu-turos usuarios de la herramienta que seestaba construyendo los que hiciesen laselección de los que creían que podíanser los indicadores más adecuados parala evaluación del progreso hacia la soste-nibilidad en sus municipios. De formaparalela, se constituyó un grupo pluridis-ciplinario de personas que estaban traba-jando, desde sus ámbitos, en temas de in-dicadores. Así pues, un grupo integradopor representantes de colegios profe-sionales, profesores de universidad, re-presentantes de la administración local yrepresentantes de entidades no guberna-mentales era el responsable de garantizarel máximo rigor técnico en el desarrollode los protocolos de definición y aplica-ción de cada indicador.

El resultado de todo este proceso esun sistema de treinta indicadores de sos-tenibilidad de cariz muy diverso, ya quese recogen desde aquellos que se puedencalcular de una forma casi inmediata,como, por ejemplo, el número de reu-niones de los consejos de medio am-biente o foros de sostenibilidad, hastaaquellos en los que la dificultad de cál-culo es más grande, ya sea por la com-plejidad del mismo cálculo, como por lacomplejidad de las emisiones de gasesde efecto invernadero, o bien por la difi-cultad en la obtención de datos, como,por ejemplo, los de energía.

Esta primera parte se concluyó conuna prueba piloto en once municipios dela provincia de Barcelona para poderevaluar las dificultades en la aplicabili-dad y la utilidad de cada uno de los indi-cadores en los municipios. El resultado

final, por lo tanto, es una publicaciónque recoge las fichas de cada uno de losindicadores y los resultados de la pruebapiloto en la que también se hace una va-loración de las dificultades encontradasa lo largo de todo el proceso.

Con esta publicación no se terminó latarea, ya que, a partir de entonces, lo quehacia falta era, por una parte, dar a cono-cer la herramienta, y por la otra, facilitaral máximo su uso y dar todo el apoyo po-sible en el cálculo de los indicadores. Yes en este momento cuando, aprovechan-do las tecnologías de la información, seempieza a pensar en la creación de un es-pacio web que permita visualizar toda lainformación y que, a la vez, sirva para fa-cilitar el cálculo de todos los indicadores.

2. Qué es el sistema municipal de indicadores de sostenibilidad

Este sistema de indicadores es un ins-trumento para el seguimiento y la eva-luación del proceso municipal hacia lasostenibilidad. Es una herramienta degestión municipal que ofrece datos y quesirve para ayudar en la toma de decisio-nes técnicas y políticas, es decir, permi-te la reacción y la adaptación de las po-líticas, la corrección, la mejora y elanálisis de las acciones que fijan los pla-nes de acción. Nos ofrece datos, valoresde referencia y evolución de parámetrosque nos ayudan a conocer si avanzamosen la dirección que nos hemos marcado.

También es un instrumento que per-mite canalizar la información hacia lapoblación, aspecto nada despreciable.No debemos olvidar que un indicador esválido cuando es socializado, asumidocomo referente por la mayor parte de lapoblación y, por tanto, es capaz de gene-rar reacciones.

Para lograr que este instrumento lle-gase al máximo número de municipios,se buscaron diferentes mecanismos que,por una parte, diesen a conocer el SMISy los beneficios de calcular los indicado-res, y por la otra, facilitasen, al máximo,la tarea a los responsables municipales.Así, a través de las auditorías ambienta-les municipales y las agendas 21 locales,o bien aprovechando la creación de ofi-cinas 21 en algunos municipios, se hanido encontrando sistemas de apoyo parair avanzando en la aplicación del SMIS.Otro mecanismo fue la creación de lapágina web, que respondía a dos objeti-vos: facilitar tanto el cálculo de los indi-cadores como una difusión generalizadade los resultados obtenidos en cada unode los municipios que lo utilizasen.

Lo que se quería era construir un es-pacio donde, sin muchas explicaciones,se pudiesen introducir los datos necesa-rios para que, automáticamente, se cal-culase el indicador, se obtuviese un re-sultado y se construyese una gráfica.

15Enero 2007

SAM

135

Así, se podía visualizar, año tras año, laevolución del municipio a partir del cál-culo de los indicadores.

3. Un sistema abierto con tecnología Web

Este web es un instrumento de apoyomunicipal que, por una parte, facilita elcálculo de los indicadores a los respon-sables municipales, y por la otra, pone alalcance de la población una serie de da-tos, gráficos y resultados que muestranla evolución del propio municipio y detodos aquellos que estén trabajando conel Sistema Municipal de Indicadores deSostenibilidad.

La tecnología web es abierta y permi-te la actualización permanente de los da-tos, pero también permite realizar ajustesen los modelos de cálculo, ensayar indi-cadores complementarios o alternativos,etc. Es evidente que, tanto por el formatocomo por el contenido, estamos hablandode un sistema dinámico que se nutre conla utilización, por parte de los diferentesusuarios, del mismo instrumento. Asípues, será el mismo uso el que ayudará aperfeccionar, continuamente, la aplica-ción en formato web del SMIS.

Durante el año 2002 se pone en fun-cionamiento esta página web (en perío-do de pruebas) y son una decena de mu-nicipios los que empiezan a utilizarla.Este trabajo, una vez más en red, permi-te adecuar tanto el diseño como las dife-rentes aplicaciones de la web a las nece-sidades de los municipios, así comosolucionar los posibles errores técnicosy mecánicos que tiene cualquier aplica-ción de este tipo.

Una vez superado el período de prue-bas y solucionados los problemas quehan ido surgiendo, se da a conocer, am-pliamente, la existencia de la páginaweb y se ofrece a todos los municipiosque tienen interés en calcular los indica-dores de sostenibilidad. Tanto es así queen estos momentos son más de cincuen-ta municipios los que, a diferentes esca-las, están utilizando esta herramientapara hacer el cálculo de sus indicadores.

Es importante, también, aprovecharel efecto estimulador que tiene el hechode que algunos municipios calculen, conuna metodología común, un paquete deindicadores que les ayuda a evaluar suprogreso hacia la sostenibilidad y, a lavez, compararse, en términos de evolu-ción, con municipios de característicassimilares o de territorios próximos.

Últimamente, cuando el funciona-miento de la página web ya está consoli-dado, hay algunos ayuntamientos que lautilizan para hacer una difusión impor-tante de la evolución de sus indicadores ala población, y la vinculan con sus porta-les municipales o bien hacen referencia aella en los boletines municipales. Otros,

incluso, utilizan los resultados para hacerpequeñas publicaciones periódicas en lasque exponen la evolución municipal a tra-vés de los indicadores de sostenibilidad.

4. Cómo se estructura la página Web

Desde que apareció la publicacióndel SMIS, en el año 2000, muchos ayun-tamientos ya lo han estado utilizando,tanto para la gestión municipal comopara dar a conocer los resultados de losindicadores a la ciudadanía. Para facili-tarles al máximo la utilización de estenuevo soporte, la página web, se ha que-rido mantener el mismo diseño utilizadoen el formato en papel. De esta manerase mantiene un vínculo que permite re-conocer que no es una nueva herramien-ta, sino un nuevo formato para una he-rramienta que ya existía.

Para ver como está estructurada estapágina web, pongámonos en el papel deun ciudadano o ciudadana que quiere sa-ber como está su municipio y entra en lapágina web siguiente: http://www.di-ba.cat/xarxasost/indi. Lo primero que en-contraremos es una breve explicación dequé es el SMIS y podremos ir a buscarmás información sobre los indicadores ycómo están clasificados, o bien podremosir a ver los resultados de los municipiosque los están calculando.

Como que lo que queremos es vernuestro municipio, lo que haremos seráentrar en «Ver indicadores» y buscarlo.Entonces nos saldrá la relación de los in-dicadores que ha calculado el municipioy, entrando en el que nos interese, vere-mos los resultados y su evolución.

Cada ficha incorpora una breve des-cripción del indicador, se resalta la fór-mula de cálculo y las fuentes donde sepuede ir a buscar la información, asícomo la tendencia que se considera quedebe tener cada indicador para valorarque se está avanzando hacia un modelomunicipal más sostenible. A la vez, sehace una propuesta de posibles subindi-cadores que pueden ayudar a la interpre-tación del indicador principal. En algúncaso, también se aportan observacionesque se han considerado imprescindiblespara aclarar ciertos conceptos.

La ficha también recoge el marco ge-neral en el que se insertan los indicado-res; así pues, se hace referencia, por unaparte, a los principios de sostenibilidadque fueron adoptados por la Red de Ciu-dades y Pueblos hacia la Sostenibilidadcon los cuales está relacionado el indica-dor, y por la otra, a la clasificación quese ha utilizado diciendo si es un indica-dor de presión, de estado o de respuesta(clasificación de la OCDE) y si es un in-dicador de modelo, de flujo o de calidad,utilizando la clasificación propuesta porla Agencia Europea de Medio Ambiente.

Con esta ficha no sólo se visualiza de

una forma rápida y gráfica el resultadodel indicador, sino que, además, semuestran todas las variables que han ser-vido para el cálculo del indicador, yaque, a veces, pueden ser útiles e impor-tantes para la interpretación del resulta-do del indicador o para aportar informa-ción complementaria de interés.

Si, por el contrario, nos imaginamosque somos la persona responsable de re-alizar la actualización y el mantenimien-to de la página web en nuestro munici-pio, lo que debemos hacer es entrar a laparte de edición de datos y, entonces, yase nos abrirá directamente la página denuestro municipio con la relación de lostreinta indicadores que podemos calcu-lar. Ahora, ya sólo debemos elegir el in-dicador que queremos actualizar y po-dremos entrar los datos que nos pida, yde forma automática se generará la grá-fica correspondiente.

El formato y el contenido de la fichason exactamente los mismos que los quese ven desde la aplicación en abierto,sólo cambia la tabla de datos, que en estecaso nos permite editarla, mientras quecuando lo estamos visitando como ciuda-dano o ciudadana sólo la podemos ver.

Todavía hay un tercer usuario de estaaplicación que es el administrador o ges-tor de la web, que está a cargo del Pro-grama del Sistema Municipal de Indica-dores de Sostenibilidad, del Servicio delMedio Ambiente de la Diputación deBarcelona, que tiene una doble función:por una parte, hacer el seguimiento deluso que se está haciendo de la herra-mienta, de velar por el correcto funcio-namiento y de introducir los cambios ne-cesarios, y por la otra, facilitar datos yanalizar los resultados que se obtienen,tanto del mismo uso de la web como dela evolución de los municipios.

El administrador tiene acceso a todoslos municipios que están calculando losindicadores a través de esta herramientay, por lo tanto, puede hacer un análisisglobal de la evolución de estos munici-pios hacia escenarios más sostenibles.Este análisis global e integral permitirádetectar las fortalezas y las debilidadesdel territorio y ver si las acciones que es-tamos llevando a cabo provocan los re-sultados esperados y deseados o, porcontra, tienen un efecto contrario al de-seado. De esta manera es evidente la uti-lidad de los indicadores que nos ayuda-rán a ver qué y donde debemos corregir.

5. Conclusiones

La creación de la página web delSMIS ha estimulado una dinámica mu-nicipal activa en la dirección de la soste-nibilidad a la vez que se ha convertidoen una herramienta operativa de trabajopara los diferentes actores implicados enel proceso.

Textos en castellano

136

En estos momentos hay cincuenta ydos municipios que tienen acceso a la pá-gina web y que están calculando e incor-porando los indicadores, progresivamen-te, en su proceso de planificación hacia lasostenibilidad. Debemos ser conscientesde que es un proceso lento que poco apoco va asentándose y que permite irprogresando en la dirección marcada porlos principios de sostenibilidad.

En general, podemos decir que el he-cho de trabajar en red, la colaboraciónentre municipios y la participación di-recta de los municipios aporta sinergiasal proceso y da mayor calidad a los re-sultados. Es, así mismo, un estímulopara mantener el interés y la continuidaddel proceso.

El sistema se ha diseñado para inte-grar la mejora continua. Es un sistemavivo, que se va alimentando constante-mente, a partir del uso que se hace de él,y de esta manera permite ir incremen-tando su funcionalidad. A medida que seva aumentando el número de municipiosque aplican el SMIS, se van detectandomás dificultades o carencias del mismosistema. Hay que remarcar, sin embargo,que, gracias al hecho de que es un pro-ceso dinámico y participativo, estas ca-rencias o dificultades se van solucionan-do o mejorando.

La participación y el interés de losmunicipios para sacar adelante el proce-so de aplicación del SMIS han sido, y si-guen siendo, muy importantes. Un pro-yecto de estas dimensiones no se podríallevar a cabo sin la colaboración de losresponsables políticos y técnicos de losayuntamientos. El esfuerzo hecho parasuperar las dificultades con las que sehan ido encontrando es muy importantey requiere mucha dedicación.

Gracias a la tarea que han hecho losmunicipios para calcular sus indicadoresa partir de la web del SMIS, se elaborauna memoria de sostenibilidad que con-siste, por una parte, en el tratamiento es-tadístico de los datos de los indicadores,y por la otra, en la interpretación de es-tos resultados remarcando, especialmen-te, el avance hacia escenarios municipa-les más sostenibles.

El proyecto SITxell (Sistema de InformaciónTerritorial de la Red deEspacios Libres de laprovincia de Barcelona)Carles CastellBiólogoMeritxell Margall AmbientólogaOficina Técnica de Planificación y Análisis TerritorialÁrea de Espacios Naturales, Diputaciónde Barcelona

Introducción

En los últimos años, y a partir de losconceptos formalizados principalmentedesde la disciplina de la ecología delpaisaje (Forman y Godron, 1986), se hapuesto de manifiesto la importancia delpapel que tiene el conjunto de los espa-cios libres y la necesidad de tratar la or-denación de los sistemas naturales desdela consideración del territorio como sis-tema (Forman, 1995).

En el ámbito mediterráneo, esta apro-ximación holística es aún más necesariateniendo en cuenta que el paisaje estáconstituido por un mosaico de usos in-tercalados que dan lugar a un territorioextraordinariamente rico, diverso y com-plejo (Blondel y Aronson, 1999; Myerset al., 2000). En este contexto, el con-junto de los espacios libres forma un sis-tema de vital importancia en el manteni-miento de los principales procesosecológicos y territoriales. Por eso, lapreservación de los elementos y proce-sos naturales difícilmente puede tratarsedesde la perspectiva de la protección delos espacios aislados o de las redes deespacios, ya que la mayor parte de las di-námicas naturales dependen intensa-mente del conjunto de la matriz (Formany Godron, 1986) que, al mismo tiempo,contiene buena parte de los principalesvalores que se quieren proteger (Margu-les y Pressey, 2000). De esta manera, laordenación debe partir de la visión delconjunto del territorio como un sistemaen el que todos los espacios libres tienenun papel diferenciado y que, por lo tan-to, hay que planificar y gestionar con es-tos criterios.

En resumen, la protección del mosai-co mediterráneo, tanto de los valores na-turales y culturales como del funciona-lismo del conjunto del sistema, no debelimitarse a preservar los espacios libresde la incorporación a los procesos de ur-banización a medio plazo, sino que debevalorar estos espacios y dotarlos de unproyecto ecológico, social y económicoadecuado como única vía para garantizarla conservación a largo plazo.

En este marco conceptual, una orde-nación territorial basada en la existenciade un sistema de espacios libres funcio-nales debe partir necesariamente delanálisis y la evaluación de las caracterís-ticas y los atributos de estos espaciosdesde una perspectiva pluridisciplinariaque incorpore los valores naturales, eco-nómicos y sociales.

La experiencia de la Diputación de Barcelona

La Diputación de Barcelona ha sidouna institución pionera en el ámbito delplaneamiento supramunicipal y la ges-tión de espacios naturales protegidos.

En el año 1972 se creó, mediante elPlan especial de protección derivado dela Ley del suelo, el Parque Natural deSant Llorenç del Munt i l’Obac, paracontinuar con la preservación de los es-pacios de más interés y sometidos a ma-yor presión para su transformación, conla declaración del Parque Natural delMontseny (1977), el Parque del Garraf(1986), el Parque del Castell de Montes-quiu (1986), el Parque del Montnegre iel Corredor (1989) y el Parque de Olèr-dola (1992), hasta llegar a más de70.000 hectáreas protegidas.

A inicios de los años noventa, el Áreade Espacios Naturales de la Diputaciónde Barcelona apostó por impulsar la cre-ación de nuevos espacios protegidos, es-tratégicos para la conexión de los parquesexistentes hasta aquel momento, con elproyecto de llegar a establecer una verda-dera red de parques interconectados. Almismo tiempo, se planteó una nueva fór-mula de gobernabilidad para la gestión deestos espacios, con el establecimiento deconsorcios con los municipios implica-dos y otras administraciones y colectivos.Así, se impulsaron el Parque de la Serra-lada Litoral (1992), el Parque del Foix(1993), el Parque de la Serralada de Ma-rina (1997), el Espacio Natural de lasGuilleries - Savassona (1998) y el ParqueAgrario del Baix Llobregat (1998). Final-mente, con la incorporación del Parquede Collserola, se llegó a la actual Red deParques Naturales, con más de 100.000hectáreas protegidas.

Actualmente, convencidos de la ne-cesidad de avanzar en la ordenación ygestión del conjunto de los espacios li-bres, desde la Oficina Técnica de Plani-ficación y Análisis Territorial, pertene-ciente al Área de Espacios Naturales, sepromueve la adquisición de informaciónterritorial de base para su análisis y va-loración. Esta información, debidamentetratada mediante sistemas de informa-ción geográfica, representa un apoyofundamental para la formulación de laspolíticas de protección del patrimonionatural y cultural, y de fomento del des-arrollo socioeconómico armónico porparte de las administraciones locales.

El proyecto SITxell

Considerando esta necesidad de or-denar el conjunto del territorio como laúnica forma de asegurar la continuidadde los sistemas y procesos, y aprove-chando la experiencia propia de planifi-cación y gestión de espacios, la Diputa-ción de Barcelona se quiso implicar enla realización de un análisis exhaustivode los espacios libres de la provinciapara evaluar su estado, conocer las diná-micas principales que los afectan y po-ner en valor las variables más relevantesque los caracterizan.

15Enero 2007

SAM

137

Fruto de este compromiso, en el año2002 nació el proyecto SITxell (Sistemade Información Territorial de la Red deEspacios Libres de la provincia de Bar-celona) con el objetivo último de aseso-rar las políticas de planificación y ges-tión territorial de la Diputación deBarcelona, así como de proporcionar in-formación y argumentación conceptualy técnica al conjunto de municipios queintegran la provincia, para la planifica-ción y gestión racional de su territorio,ofreciéndoles una visión del municipioen un marco más amplio.

Para alcanzar este objetivo, el SITxellse apoya conceptualmente sobre la eco-logía del paisaje y remarca la importan-cia de conocer a fondo los elementos yprocesos que intervienen en la dinámicade los espacios libres. En este contexto,el SITxell procura la obtención, la carac-terización, el análisis y la valoración deinformación sobre los espacios libres(suelo no urbanizado) de la provincia deBarcelona. Todos estos procesos queconstituyen el SITxell se basan en lapluridisciplinariedad –convergen aspec-tos del medio físico, natural y socio-eco-nómico, y los análisis se realizan tantode manera sectorial como holística, in-corporando las diferentes aproximacio-nes sectoriales–, en la flexibilidad –elestudio puede ser parcial o de todo el te-rritorio–, en el equilibrio –se pondera laimportancia de los aspectos de interés delos espacios libres para identificar laspiezas de territorio relevantes per se o,yendo más allá, por su importancia es-tratégica–, en la claridad, en el rigor y enel hecho de evitar apriorismos que pue-dan malograr el análisis.

La visión que surge de los análisis re-alizados mediante el SITxell es, lógica-mente, la de un territorio global queconstituye un sistema en conjunto, for-mado, al mismo tiempo, por dos subsis-temas: el de los espacios libres –de ca-rácter principalmente forestal yagrícola– y el de los espacios ocupados–áreas urbanas e infraestructuras. Cadauno de los subsistemas tiene nodos, co-nectores, flujos, lógicas y dinámicaspropias de funcionamiento. Allí dondelos elementos básicos de los subsistemasse superponen, surgen aquellos puntosde fricción que las políticas territorialesdeben afinar para garantizar su buen fun-cionamiento.

Información técnica del SITxell

Cualquier proyecto adscrito al cono-cimiento y estudio territorial necesitaapoyarse sobre un software que ofrezcauna gran capacidad de análisis, versatili-dad, flexibilidad…, características queactualmente ofrecen los sistemas de in-formación geográfica (SIG). Es por esopor lo que el SITxell, como su nombre

indica, se basa en ellos.El SITxell, pues, es un sistema de in-

formación territorial que se estructura endiferentes módulos temáticos. Estos mó-dulos engloban los distintos aspectosque intervienen en la definición del inte-rés intrínseco y estratégico de los espa-cios libres y permiten analizar la signifi-cación de los espacios según lascaracterísticas geológicas, botánicas,faunísticas, ecológicas, sociales y eco-nómicas, tanto a partir de parámetros bá-sicos como de indicadores complejos.La estructura de datos dentro del sistemaes la siguiente:

Módulos del medio: geología, hidro-logía, flora, vegetación y hábitat; fauna;ecología del paisaje; patrimonio culturaly paisaje.

Módulos de los usos: socioeconomía,normativas y directivas sectoriales, pla-neamiento, infraestructuras de transpor-tes y servicios técnicos.

Cada uno de los módulos se compo-ne de diferentes coberturas básicas deinformación –algunas ya preexistentes,mientras que otras se han tenido que ela-borar a partir de información dispersa ogenerada ex novo– y coberturas de valo-ración sectorial, fruto de la transforma-ción y combinación de las diferentes ca-pas básicas.

Pie de imagen capes_sobre_provin-cia.jpg: Análisis de información geográ-fica de la provincia de Barcelona. Elabo-ración propia.

La escala de referencia escogida porel proyecto SITxell ha sido 1:50.000,una escala de compromiso que permitevisualizar los principales elementos yprocesos vinculados a la dinámica y laordenación de los espacios libres, almismo tiempo que es una escala adecua-da para desarrollos posteriores.

El entorno informático de trabajo es-cogido para el proyecto SITxell es elArcGis, principalmente por la capacidadde análisis que permite desarrollar, asícomo por la gran compatibilidad con losotros programas de SIG, cartografía ybases de datos. El trabajo habitual de vi-sualización, consulta, combinación ytransformación simple de capas y edi-ción de metadatos se desarrolla median-te aplicaciones programadas por el pro-yecto mismo o desde la Oficina Técnicade Cartografía y SIG Local.

Una herramienta realizada porexpertos: los participantes

El SITxell es un proyecto que gozade la participación de entidades científi-cas de gran prestigio, como también dedepartamentos especializados de la ad-ministración. Se está desarrollando apartir de la participación mediante con-venio con los principales grupos de ex-pertos de todos los campos que disponen

de información relevante de partida ygarantizan la calidad del proyecto.

Actualmente, colaboran los gruposde expertos siguientes: el Laboratorio deInformación Geográfica y Teledetección(LIGIT) y la Unidad de GeodinámicaExterna e Hidrogeología de la Universi-dad Autónoma de Barcelona, el Grupode Geobotánica y Cartografía de la Ve-getación y el Grupo de Estudio delÁguila Perdiguera de la Universidad deBarcelona, el Centro de InvestigaciónEcológica y Aplicaciones Forestales(CREAF), el Centro de Estudio de losRíos Mediterráneos (CERM), el Institu-to Catalán de Ornitología (ICO), Mi-nuartia, Estudios Ambientales, Unión dePayeses y la Liga para la Defensa del Pa-trimonio Natural (DEPANA).

De la Diputación de Barcelona, laOficina Técnica de Cartografía y SIGLocal y la Gerencia de Sistemas y Tec-nologías de la Información colaborancon el Área de Espacios Naturales, im-pulsora del proyecto SITxell, a través dela Oficina Técnica de Planificación yAnálisis. Otras administraciones, como,por ejemplo, el Departamento de MedioAmbiente y Vivienda de la Generalidadde Cataluña y el Consejo Comarcal delBages, han facilitado algunas coberturasde información básica que se han incor-porado al SITxell.

Conclusiones

El SITxell aporta tanto un marco teó-rico claro como también los instrumen-tos idóneos para entender la dinámica delos espacios libres, reordenar las friccio-nes provocadas por la ocupación del te-rritorio y ayudar a corregir ciertas ten-dencias no deseables. Así mismo,posibilita potenciar las prácticas de ges-tión que favorezcan los valores de los es-pacios libres de manera que se hagacompatible el desarrollo socioeconómi-co con la persistencia de la funcionali-dad de los sistemas naturales.

La Administración local tiene un pa-pel primordial en la definición de losusos territoriales. Sin duda, la responsa-bilidad de administrar el suelo es, másallá de la obligación legal, una cuestiónde responsabilidad. La consecución odefinición de un objetivo requiere dispo-ner de la información de base que per-mita apoyar la voluntad de la ejecucióny aportar las herramientas de informa-ción necesarias para que su discusiónsea más rica y activa. En este sentido, laaproximación que ofrece el SITxell pue-de ser una buena referencia a la hora dedefinir pautas y directrices.

BibliografíaCASTELL, C.; BELTRAN, A.; MAR-

GALL, M. «El Sistema d’Informació Te-rritorial de la Xarxa d’Espais Lliures

Textos en castellano

138

(SITxell) de la provincia de Barcelona».El territorio como sistema. Barcelona,2003. (Territorio y Gobierno: Visiones;3), p. 159-177.

BLONDEL, J.; ARONSON, J. Biologyand Wildlife of the Mediterranean Re-gion. Oxford: Oxford University Press,1999.

FORMAN, R. T. T. Land Mosaics.Cambridge: Cambridge UniversityPress, 1995.

FORMAN, R. T. T.; GODRON, M.Landscape Ecology. Nova York: JohnWiley & Sons, 1986.

MARGULES, C. R.; PRESSEY, R. L.«Systematic conservation planning».Nature, núm. 405 (2000), p. 243-253.

MYERS, N.; MITTERMEIER, R. A.;MITTERMEIER, C. G.; FONSECA, G. A. B.Da; KENT, J. «Biodiversity hotsposts forconservation priorities». Nature, núm.403 (2000), p. 853-858.

Experiencia

Evolución de lasherramientas degestión integrada(cartografía y SIG) en la provincia deBarcelonaCarlos ZañartuJefe de la Oficina Técnica de Cartografíay SIG Local

Cartografía

El Área de Infraestructuras Urbanis-mo y Vivienda, a Través de la OficinaTécnica de Cartografía y SIG Local, harealizado, en los últimos años, un es-fuerzo importante para dotar a los pe-queños municipios de la provincia decartografía topográfica digital actualiza-da como herramienta básica de trabajopara las tareas de representación, plani-ficación y gestión de su territorio.

Publicaciones recientes apuntan queun 85% de los datos críticos de las tareasvinculadas a la gestión municipal tienenun componente geográfico, una dirección,una referencia catastral, una calificaciónurbanística, etc. La georeferenciación deestos datos puede permitir una visión rá-pida y dinamizar la toma de decisiones.

La Oficina Técnica de Cartografía ySIG Local, como respuesta a la crecien-te demanda, ha diseñado, conjuntamentecon el Instituto Cartográfico de Cataluña(ICC), una cartografía urbana digital aescala 1:1.000, con un modelo de datosúnicos y con criterios técnicos unifica-

dos. Esta base cartográfica se está utili-zando de base para toda la cartografía deámbito municipal generada por los mu-nicipios medianos y pequeños, por losservicios internos de la Diputación deBarcelona, por otras instituciones como,por ejemplo, el Catastro y las compañíasde suministros (electricidad, agua y gas).

Desde la creación de la Oficina(1999) hasta ahora, se han realizado al-rededor de unos 221 municipios de car-tografía urbana a escala 1:1.000, todosde menos de 15.000 habitantes, con unalista de espera de peticiones hasta el2007, y paralelamente se ha iniciado suproceso de actualización. También sehan puesto al alcance de los municipiosbases cartográficas procedentes de otrasinstituciones como, por ejemplo, la car-tografía a escala 1:5.000 (copropiedadDIBA-ICC a la provincia de Barcelona)y el ortofotografía a escala 1:10.000(propiedad DIBA, 2002-2003).

La producción cartográfica temáticade ámbito municipal ha experimentadoun crecimiento considerable en los últi-mos años, lo que ha provocado la necesi-dad de elaborar el proyecto de metadatosespaciales, que consiste en el desarrollode una aplicación para la infraestructurade datos espaciales de la Diputación deBarcelona, realizado de acuerdo con lasdirectrices del proyecto INSPIRE, sobrela base de estándares Open GIS Consor-tium (OGC) y norma ISO 19115, con elobjetivo de normalizar la nomenclaturade directrices de ficheros de cartografía ydisponer de un inventario de informacióncartográfica disponible.

Implantación de SIG en la provincia de Barcelona

La implantación de SIG con herra-mientas convencionales en la provinciade Barcelona, en los últimos años, no haexperimentado un crecimiento significa-tivo. De hecho, una encuesta realizadaen el año 1998 y actualizada en el 2005nos refleja bastante claramente la evolu-ción experimentada en este sentido (verpágina 48):

De los resultados de esta encuesta sededuce que, si bien la implantación denuevos SIG en la provincia ha experi-mentado un mínimo crecimiento en losúltimos seis años, lo que sí se ha incre-mentado considerablemente son las ex-pectativas o la necesidad de disponer deuna herramienta de gestión integrada deestas características.

De las experiencias piloto de implan-tación de SIG municipales en la provinciaque ha llevado a cabo la Diputación deBarcelona a través de la Oficina Técnicade Cartografía y SIG Local, correspon-dientes a cuatro municipios de la franjade los 10.000 habitantes, se ha llegado ala conclusión de que por debajo de este

tamaño de municipio resulta difícilmenterentable implantar un SIG con herramien-tas convencionales, ya que implica unainversión importante en software, en sumantenimiento, en la formación del per-sonal técnico y usuarios, en la contrata-ción de un técnico coordinador del pro-yecto que se debe situar correctamente enel organigrama municipal, y una implica-ción de todo el personal técnico y admi-nistrativo del ayuntamiento para podergarantizar el éxito del proyecto.

Paralelamente, y como una alternativamás viable para los municipios peque-ños, se han realizado alrededor de veinteimplantaciones de SIG de visualizacióny consulta con implantaciones basadasen componentes gráficos estándar, quetuvieron una muy buena aceptación gra-cias, básicamente, al buen rendimiento,al bajo coste y a la facilidad de uso.

Pese a las ventajas que supone el usode herramientas de gestión integrada delterritorio, es evidente que la implanta-ción de SIG en los municipios pequeñosha sido inviable. La experiencia de traba-jo en la provincia en este sentido nos lle-vó a plantear un proyecto para dar servi-cio a los municipios poniendo al alcancetoda la información gráfica y alfanuméri-ca disponible de forma estructurada enun sistema de información de visualiza-ción y consulta gratuito, centralizado enla Diputación de Barcelona.

Con esta premisa surgió el proyectoSITMUN (Sistema de Información Te-rritorial Municipal) que, como se tratabade un proyecto que daba respuesta a unaproblemática común en todos los muni-cipios pequeños tanto del resto de Espa-ña como de Europa, se presentó en elprograma de iniciativa comunitaria Inte-rreg IIIB Sudoe.

Proyecto SITMUN

Programa de iniciativa comunitaria:Interreg lllB Sudoe

Presupuesto total: 882.050,00 euros

Socios principales del proyecto:• Diputación de Barcelona (E)• Gobierno de Cantabria (E)• Consorcio de Informática Local de

Mallorca (E)• Consejo Insular de Menorca (E)• Universidad Autónoma de Barcelo-

na (E)• Universidad de las Islas Baleares (E)• Associação de Municípios da Terra

Quente Transmontana (P)

Socios colaboradores del proyecto:• Diputación de Tarragona• Diputación de Girona• Diputación de Lleida • Consorcio Localret • Agence Départamental d’Aide aux

Collectivités Locals des Landes

15Enero 2007

SAM

139

• Associação de Municípios do Oeste• Red Partenalia• Arco Latino• Universidad de Perpinyà• Câmara Municipal do Funchal• Universidad Católica de Chile• Universidad de Alicante• Ayuntamiento de Sant Boi de Llo-

bregat• Associação de Municípios do Alto

Tâmega• Câmara Municipal de FaroEl proyecto SITMUN consiste en el

diseño y la implantación de un sistemade información territorial municipalcentralizado que posibilita a los ayunta-mientos la gestión de la información re-lacionada con el territorio en un entornofácil y amigable. Se trata de lograr unaherramienta de gestión territorial centra-lizada desde una entidad supramunici-pal, en nuestro caso la Diputación deBarcelona, que llegue a los municipiosvía web, utilizando la tecnología de losservidores de mapas.

Este sistema se podría ampliar a to-das las cartografías temáticas de ámbitomunicipal que están produciendo losservicios internos de la Diputación, asícomo otras instituciones como podríanser: planeamiento urbanístico, catastrode urbana y de rústica, callejeros muni-cipales, parques naturales, redes de al-cantarillado y alumbrado público, planesde accesibilidad y movilidad, planes deprevención de incendios municipales yde urbanizaciones, proyecto SITxell, au-ditorías medioambientales, censo de ac-tividades locales, patrimonio cultural, lí-neas eléctricas, red de gas natural,planes de protección civil municipal,etc.

El proyecto SITMUN, como solu-ción, permite a los municipios funcionescomo, por ejemplo, la visualización y laimpresión de las diferentes cartografías,la consulta específica y la superposiciónde cartografías, ampliable a todos losámbitos temáticos. Por otro lado, hayotras funciones que se gestionan de for-ma centralizada por parte de una admi-nistración supramunicipal que permiteprocesos de exportación e importaciónautomática de cartografía y datos alfanu-méricos relacionados con el territorio,procesos de validación de la informa-ción, georeferenciación automática dedirecciones postales y control de usua-rios para asegurar la confidencialidad delos datos protegidos.

La calidad de la información carto-gráfica y de las bases de datos permitiráuna mayor capacidad de análisis y degestión territorial, dependiendo de la in-formación que tenga disponible el muni-cipio y de su grado de actualización.

El producto final Se trata de una herramienta de SIT

para la gestión territorial municipal, ba-

sada en tecnología de servidores de ma-pas vía web, que se instala íntegramente(software y datos) en la entidad supra-municipal y, a través de un navegadorweb, permite su acceso a los usuarios si-tuados en los ayuntamientos o en otrosentes locales.

La herramienta SITMUN está com-puesta por dos módulos principales:

• Un visualizador de cartografía quepermite consultar la información carto-gráfica y la alfanumérica.

• Un módulo administrador que per-mite gestionar el acceso y la disponibili-dad de los datos.

Tecnología SITMUNPor su naturaleza, se trata de un pro-

yecto en el que la tecnología ocupa unpapel muy importante. A continuación,se presenta un resumen de la tecnologíausada:

– Lenguajes de programaciónPara el desarrollo de la herramienta,

tanto del visualizador como de la aplica-ción de administración, se han utilizadolenguajes de programación estándaresde facto, como, por ejemplo, Java,HTML, Javascript y JSP. La principalventaja de utilizar estos lenguajes es queindependiza la aplicación de la platafor-ma.

– Software servidor de mapas El elemento principal requerido en

cualquier sistema de información geo-gráfica o territorial basado en tecnologíaweb es el software de servidor de mapas.El correcto funcionamiento y, sobretodo, el buen rendimiento de este ele-mento son la clave del éxito o el fracasodel producto final. En el caso del SIT-MUN, se ha optado por un servidor demapas del mercado, después de haberhecho un estudio comparativo entre va-rias opciones y haber valorado, sobretodo, aspectos como la seguridad y la es-calabilidad.

– Almacenamiento de la informa-ción espacial

Hay varias alternativas para almace-nar la información espacial: ficheros,bases de datos o una solución mixta delas dos anteriores. La Diputación deBarcelona ha optado por integrar su car-tografía (proveniente de ficheros) en unabase de datos espaciales, con los objeti-vos siguientes:

• Homogeneizar formatos• Independizar la información de las

herramientas CAD/SIG (interoperabili-dad)

• Resolver el problema de la conti-nuidad, inherente al almacenamiento enficheros

Aunque esta solución parece la mejoren cuanto al resultado obtenido, hay quetener en cuenta que tiene un coste alto deimplantación, debido al esfuerzo que re-presenta el hecho de tratar grandes volú-menes de información y, sobre todo, de

procesar diferentes formatos de ficherospara incluir los datos en una estructuraespacial homogénea, manteniendo la in-teroperabilidad; es decir, haciendo quepueda ser consultada desde cualquier he-rramienta CAD/SIG.

– Almacenamiento de la informa-ción del administrador

Se trata de una base de datos para de-finir y administrar el sistema (usuarios,disponibilidad de la información, fun-ciones, etc.). Por el momento, se hanpreparado los ficheros de creación deobjetos para los gestores de bases de si-guientes datos: Oracle, SQL Server yPostgreSQL.

Implantación SITMUNComo ya se ha comentado anterior-

mente, el proyecto SITMUN se compo-ne de una herramienta para la consulta yla visualización de la información terri-torial (alfanumérica y gráfica), y de otraherramienta que permite administrar elsistema. La primera requiere la instala-ción de un servidor de mapas y de un al-macén de información (servidor de fi-cheros o base de datos territorial), y lasegunda necesita disponer de una basede datos para almacenar y gestionar todala información de control del sistema.Ambas herramientas han sido diseñadase implantadas para ser utilizadas en en-tornos web.

Los requerimientos técnicos para laimplantación del sistema SITMUN in-cluyen varios componentes que puedenestar situados en un único servidor, odistribuidos en varios servidores. Esmuy importante asegurar la compatibili-dad entre las versiones de cada uno delos componentes, que son los siguien-tes:

• Almacenamiento de datos del SIT• Servidor de mapas• Servidor web y de aplicaciones • Sistema operativo• Administrador SITMUN• Visualizador SITMUN

Cartografías SITMUNPara obtener un mejor rendimiento

en la utilización de SITMUN, las carto-grafías deben cumplir unos requisitos enel modelo de datos, tanto si se trata debases cartográficas como de cartografíastemáticas.

Las bases cartográficas compatiblescon el SITMUN son las que tienen unaestructura de datos única y son realiza-dos con criterios técnicos unificados, laE = 1:1.000 (DIBA-ICC), la E = 1:5.000(ICC) y la E = 1:50.000 (ICC). El restode bases cartográficas no son compati-bles.

Por lo que respecta a las cartografíastemáticas, deben estar construidas sobrelas bases cartográficas antes menciona-das y disponer de un modelo de datosúnicos para cada ámbito temático.

Textos en castellano

140

Cartografía catastral urbanaLa cartografía catastral urbana es una

cartografía realizada por la DirecciónGeneral del Catastro con el objetivo deubicar las parcelas catastrales sobre elterritorio, pero, además, es una cartogra-fía que sirve de base para gestionar otrascartografías temáticas del suelo urbano,como, por ejemplo, el planeamiento ur-banístico, las licencias de obras…, yaque nos aporta el polígono parcela.

Los criterios de elaboración de la car-tografía catastral no son los mismos quelos de las bases de cartografías urbanasE = 1:1.000, y, por lo tanto, cuando sesuperponen a menudo no coinciden.Para obtener, pues, una cartografía par-celaria (con el polígono parcela) se debehacer un volcado de memoria del catas-tro.

Para resolver este problema, la Dipu-tación de Barcelona, mediante el Orga-nismo de Gestión Tributaria, cede a laDirección General del Catastro las basestopográficas E = 1:1.000 con el objetivode que sean utilizadas como base para larealización de la cartografía catastral.

Planeamiento urbanístico municipalPara incorporar al SITMUN la carto-

grafía de planeamiento urbanístico mu-nicipal (POUM), con el objetivo de ges-tionarlo y elaborar informes urbanísticosde manera automática, debe ser realiza-do según el pliegue de la Dirección Ge-neral de Urbanismo (DGU) Criteriospara la sistematización de los código deidentificación en el planeamiento urba-nístico, mayo 2005, dibujado sobre labase topográfica E = 1:1.000 (pliegueDIBA-ICC) y la normativa en base dedatos.

Los municipios que dispongan de unplaneamiento antiguo no se podránadaptar al SITMUN y, por lo tanto, seintroducirá como cartografía de referen-cia escaneada, y la normativa, como untexto asociado.

El calendario para la implantacióndel proyecto se inició en el tercer tri-mestre de 2005 y continuará hasta al fi-nal del mandato. La adhesión de losayuntamientos se ha iniciado gradual-mente a partir del cuarto trimestre de2005 con la aprobación de la Red LocalSITMUN. Próximamente se creará laRed Europea SITMUN, que, aparte depermitir la implantación en otros enteslocales, servirá para garantizar la conti-nuidad del proyecto.

AdhesiónLa adhesión al SITMUN se puede

hacer a dos niveles: a la Red Local y a laRed Europea.

Red Local SITMUNLa Red Local la constituyen la Dipu-

tación de Barcelona con los municipios,consejos comarcales y otros entes loca-

les de la provincia. Actualmente hay 192municipios y 11 consejos comarcalesadheridos, y la incorporación al sistemase hace de manera gradual.

En el caso de la Red Local, ademásde la adhesión, se firma un convenio, bá-sicamente para asegurar el cumplimien-to de las leyes de protección de datospersonales y de propiedad intelectual alas que está sujeta la información.

Procedimiento:• Aprobación Red Local SITMUN

por el Pleno de la Diputación de Barce-lona, en la sesión del 29 de septiembrede 2005

• Notificación a los ayuntamientos• Aprobación del protocolo de adhe-

sión por parte de cada ayuntamiento • Petición de acceso individualizado

por los técnicos municipales• Firma de un convenio específico de

red

Red Europea SITMUNLa Red Europea la podrán constituir

todas las entidades supramunicipalesque implanten SITMUN, ya sean tantode ámbito del sector sudoeste de Europacomo de otros ámbitos, y serán estas en-tidades las que garantizarán la actualiza-ción, el mantenimiento y la evolución dela herramienta SITMUN.

Web Oficina Técnica Cartografía ySIG Local: http://www.diba.cat/cartosig

Web proyecto SITMUN:http://www.sitmun.org

Mundo empresarial

Aplicación interactivaSIG para la consulta,exposición pública igestión de los mapasacústicos municipalesGeodata Sistemas, SL www.geodata.es

Introducción

Se ha desarrollado una aplicación in-formática web, propia de los sistemas deinformación geográfica (SIG), para faci-litar la gestión, la consulta y la divulga-ción de los trabajos correspondientes alos mapas acústicos municipales queelabora la Diputación de Barcelona.

Se ha escogido una arquitectura clien-te-servidor, completamente basada ensoftware libre y en protocolos estándar(OGC, ISO). La aplicación cliente sólonecesita un navegador web para funcio-nar, sin instalación de ningún software o

plug-in adicional. Para desarrollar estaaplicación, la empresa Geodata Siste-mas, SL se ha basado en su productoeGeoVisor. El eGeoVisor es una soluciónmultimedia innovadora (en CD o víaweb) que combina la potencia de un sis-tema de información geográfica con ungran volumen de información documen-tal (texto, imágenes, bases de datos, etc.)estructurada y presentada idóneamentepara divulgar información territorial.

Esta solución está pensada para faci-litar el acceso a cualquier tipo de usua-rio, tanto al personal técnico que gestio-na, planifica y analiza el territorio, comoal público en general que necesita hacerconsultas esporádicas sobre cartografíadigital asociada a bases de datos y otrosdocumentos.

Con este tipo de soluciones se pre-tende mejorar la gestión del territorio,mantener informado en todo momentoal ciudadano y participar en el desarrollode la infraestructura de datos espacialesde Cataluña (IDEC) con las mejores he-rramientas disponibles.

Aparte de los mapas acústicos, se hanimplantado soluciones basadas en eGeo-Visor de sectores de actividad muy di-versos: planificación urbanística, guíasciudadanas, planes especiales y de orde-nación territorial, agendas 21, parquesnaturales, estudios hidrológicos e hi-dráulicos, estudios ecológicos y ambien-tales, de gestión y mantenimiento de in-fraestructuras y, en general, inventariosy catálogos de todo tipo.

Beneficios de la solución– Almacenar, de forma ordenada y

perfectamente estructurada, en soportedigital de libre distribución e indepen-diente de cualquier licencia de softwarescomerciales, la totalidad de la informa-ción disponible.

– Ahorrar tiempo en el acceso a lainformación geográfica, lo que facilita laparticipación técnica y ciudadana.

– Dar valor añadido al aspecto decomunicación, divulgación y difusión dela información.

– Facilitar la comprensión territorialpor parte de los usuarios.

– Entre otras utilidades la herra-mienta permite:

– Conocer la localización geográficade cualquier elemento vinculado a docu-mentos y bases de datos.

– Seleccionar y obtener informaciónde cualquier elemento territorial con unsimple clic sobre la pantalla.

– Facilitar, en un único entorno, laintegración de todos los documentos re-lacionados con el territorio: cartografía,bases de datos, textos, fotografías, etc.

– Permitir la generación e impresiónde los mapas, y otros documentos, a me-dida de cada usuario.

– Medir distancias y superficies so-bre la cartografía.

15Enero 2007

SAM

141

Breve descripción de la interfaz webDivisión cómoda e intuitiva en tres

ventanas. Permite un acceso rápido alconjunto de documentos. (Ver figs. 1 y 2pág. 56)

Consulta cartográfica. Facilidad yvelocidad de consulta. (Ver fig. 3 pág. 57)

Información integrada. Facilita eltrabajo de los técnicos y el servicio a losciudadanos. (Ver fig. 4 pág. 57)

Ventajas de la solución web de Geodata Sistemas, SL

Una solución basada en estándaresEn el mundo de las tecnologías de la

información, uno de los principales pro-blemas es la integración de solucionesdesarrolladas por diferentes empresas,ya que cada uno utiliza sus programas,sus formatos y sus protocolos.

Una condición sine qua non asociadaa la arquitectura de la solución es lograrla máxima compatibilidad entre los dife-rentes componentes posibles. Por eso, lasolución de Geodata Sistemas, SL estábasada en los estándares del Open Ge-oSpatial Consortium (OGC) y la Inter-national Standars Organization (ISO).Estándares que cada vez tienen más pesoen el mercado y están obligando a losdesarrolladores a adaptarse a ellos.

Una solución completamente libreLa solución básica propuesta por Ge-

odata Sistemas, SL está completamentebasada en software libre (Redhat Linux,Apache HTTPD Server, PHP HypertextPreporcessor, UMN Mapserver, MySQL,PostGreSQL…), por lo tanto el coste deadquisición de licencias es cero. Aún así,la solución es perfectamente compatiblecon software comercial como, por ejem-plo, ArcIMS o GeoMedia Web, gracias alhecho de que los componentes siguenunos protocolos estándares.

Una solución multiplataformaTanto la aplicación de servidor como

la aplicación cliente son multiplatafor-ma. Geodata ha llevado adelante solu-ciones basadas en sistemas Linux y Win-dows, y las aplicaciones de servidor quese utilizan son compatibles también conMacOS y otros sistemas operativos.

Sin embargo, independientemente dela solución de servidor empleada encada proyecto, el usuario de la aplica-ción sólo necesita un navegador para vi-sualizar, consultar e imprimir la infor-mación cartográfica. Actualmente, elcliente desarrollado por Geodata soportael 99% de los navegadores de las princi-pales plataformas (Windows, Linux,MacOS, Solariums…).

Una solución rápidaLas pruebas realizadas hasta ahora

han sido muy satisfactorias. El servidor

de mapas que proponemos (UMN Map-Server) se ha mostrado muy rápido, más,incluso, que soluciones comerciales decoste elevado.

MapServer, además, puede conectar-se a servidores de datos georeferencia-das como PostGIS u Oracle Spatial, loque permite, así, una mejor gestión delos datos (versionado, actualizacionesremotas…) y una enorme potencia deconsulta y velocidad.

Una solución flexible, modular y am-pliable

El uso de estándares en la integraciónde las diferentes partes de la solucióntiene el valor añadido de permitir la sus-titución de cualquiera de estas partes poruna de diferente que también cumpla losestándares y protocolos que se utilizan.Esto permite una gran flexibilidad a lahora de ajustarse a un proyecto concreto.La arquitectura está pensada para un má-ximo aprovechamiento de las diferentestecnologías que hay en el mercado, demanera que la solución final cambia se-gún las necesidades del cliente, adaptán-dose en cuanto a coste y complejidad.

Gestión de los mapas acústicos y consultas avanzadas

Como complemento de las herra-mientas de consulta web se suministra elsoftware GeoVisor elaborado por Geo-data Sistemas, SL.

GEOVISOR. Consultas avanzadas yanálisis cartográfico. Acceso al progra-ma GeoVisor, completo visualizadorcartográfico con elevadas prestacionesde consulta y totalmente compatible coneGeoVisor. (Ver fig. 5 pág. 58)

Se trata de una aplicación muy sofis-ticada y potente por lo que respecta a lacapacidad de consulta y divulgación decualquier tipo de información territorial.Al mismo tiempo, este sistema aporta lamáxima velocidad y facilidad de consul-ta, y permite hacer más ágil el trabajo alos técnicos, así como:

– Disponer, de forma ordenada, detoda la información cartográfica y de lasbases de datos relacionadas

– Mejorar la gestión territorial– Mejorar la atención y el servicio al

ciudadano– Mejorar la imagen pública– Facilitar y automatizar tareas ad-

ministrativas– Optimizar las tareas del personal

técnico– Apoyar la toma de decisiones, tan-

to a escala técnica como política– Minimizar la adquisición de licen-

cias de software SIG y/o CAD– Minimizar costes en la contrata-

ción de personal experto en SIG (carto-grafía, bases de datos, programación in-formática…)

– Disponer de apoyo informáticoadicional

Descripción de GeoVisor

GeoVisor es una potente herramientapara el tratamiento, la gestión, la consul-ta y la distribución de cartografía digital,pensada tanto para técnicos avanzadosde SIG y CAD como para usuarios es-porádicos de cartografía digital asociadaa bases de datos.

Es una aplicación intuitiva y fácil deutilizar que incluye todas las herramien-tas de selección y navegación cartográfi-ca propias de los lectores de mapas jun-to con otras utilidades más avanzadas ypropias de los GIS potentes.

Sin tener las aspiraciones de un soft-ware SIG completo, GeoVisor pretendeofrecer la máxima potencia de consulta,análisis y obtención de información a tra-vés de una aplicación compatible con lamayor parte de los softwares comercialesSIG más utilizados. (Ver fig. 6 pág. 60)

Geovisor ha sido desarrollado ínte-gramente por la empresa Geodata Siste-mas, SL, una consultora de Barcelonadedicada exclusivamente a los serviciosSIG y a ofrecer soluciones a medidapara bases de datos. Geodata es partnertecnológico de numerosas empresas pri-vadas y de la Administración pública,para quien integran soluciones persona-lizadas y se resuelven problemas rela-cionados con el tratamiento de la infor-mación cartográfica.

La Diputación de Barcelona, a travésde la Oficina de Cartografía y SIG, seplanteó la necesidad de disponer de unsoftware GIS de elevadas prestacionesadaptado a las necesidades técnicas desus propios técnicos y a las posibilidadeseconómicas de los municipios pequeños.Con este objetivo se encargó a la empre-sa Geodata el desarrollo de una aplica-ción que permitiese representar, maqui-llar y distribuir cartografía interactiva enformato DGN de Microstation, ademásde algunas utilidades de consulta propiasde los SIG completos. Así pues, en su ini-cio, GeoVisor se concibió como un senci-llo software de consulta cartográfica, per-sonalizable y con un mayor número deutilidades respecto a otras solucionesequivalentes existentes en el mercado.

A partir de estas primeras utilidadesbásicas de los lectores de mapas, y frutode la demanda de los diferentes usua-rios, se han incorporado otras herra-mientas al programa hasta llegar al for-mato actual. Las principales necesidadesde los usuarios que se resuelven con Ge-oVisor son las siguientes:

– Distribución a terceros de carto-grafía interactiva asociada a bases de da-tos.

– Vaciados automáticos sobre carto-grafía de referencia de bases de datos

Textos en castellano

142

con coordenadas geográficas. Inventa-rios de todo tipo: puntos de agua, patri-monio cultural, vertederos de residuos,etc.

– Ubicación geográfica de cualquierlista en forma de tabla, de elementos, uotros, que dispongan de las correspon-dientes direcciones postales.

– Impresión de mapas a medida conplantillas (layouts) predefinidas, senci-llas de configurar para cualquier perfilde usuario.

– Generación de perfiles y medidasde distancias y superficies.

– Cálculo de áreas de afectación y/oinfluencia (bufferes) a partir de la ubica-ción de elementos territoriales.

Características y ventajas de GeoVisorUna de las principales ventajas de

GeoVisor con respecto a otros progra-mas similares es la capacidad de perso-nalización y configuración de sus utili-dades. Sobre la base del productoestándar, GeoVisor se han desarrolladoalgunas soluciones específicas para:

– La gestión de cartografía municipaltopográfica, catastral, callejero (incluyeherramientas pensadas para facilitar la ge-ocodificación de acontecimientos y elmantenimiento del callejero de la ciudad).

– La consulta y la difusión del pla-neamiento urbanístico.

– La gestión de espacios naturales. – La divulgación y el mantenimiento

de mapas acústicos.– La exposición y participación pú-

blica en procesos de agenda 21 y audito-rías ambientales. (Ver fig. 7 pág. 60)

– Los estudios hidrológicos e hi-dráulicos.

– La gestión de inventarios: patrimo-nio natural, cultural, arquitectónico y ar-queológico, empresas, etc. (Ver fig. 8pág. 61)

– Los estudios de impacto ambientalrelacionados con proyectos de infraes-tructuras viarias.

– L’asociación a bases de datos parala gestión de jardinería pública y par-ques urbanos, así como del mobiliariopresente en parques y playas.

– L’asociación a módulos de navega-ción 3D y cálculos de columnas dehumo para prevención de riesgos.

GeoVisor permite el acceso a múlti-ples formatos de datos (rasters y vecto-riales), de forma automática, sin necesi-dad de importaciones complejas niconversiones de archivos, a partir de loscuales se configuran los proyectos«mapa» de GeoVisor.

GeoVisor dispone de una interfazamigable en dos modalidades: menúavanzado y menú simplificado.

Ver más características técnicas en<www.geodata.es>.

A diferencia de la mayor parte de lec-tores de mapas, Geovisor también incor-pora herramientas para la combinación

analítica entre diferentes capas de infor-mación (intersección, proximidad, etc.).Este tipo de herramientas nos permiten,por ejemplo, seleccionar todas aquellasparcelas que se intersecan con una deter-minada infraestructura, ver sus caracte-rísticas, cuantificar la superficie, etc.Los resultados de cualquier selección deeste tipo pueden ser conservados paraanálisis posteriores y/o guardados comonuevas capas de información.

Otra diferencia importante de GeoVi-sor con respecto a otros programas sen-cillos de visualización de mapas es suelevada potencia para enlazar con basesde datos externas (Oracle, SQL Server,Access, Informix…) a través del proto-colo ODBC, así como la capacidad paragenerar y mantener nueva cartografíavectorial a través de unas sencillas he-rramientas de edición de shapefiles (aña-dir, mover y eliminar formas, editar vér-tice, crear capas nuevas y modificar laestructura, snapping…).

Para la distribución vía Internet yCD-ROM, GeoVisor soporta un formatode archivo comprimido. Los archivos eneste formato se descomprimen automáti-camente en la máquina cliente con laconfiguración y las características de vi-sualización escogidas. De esta manera,nos podemos despreocupar de la ubica-ción de los múltiples ficheros en sus car-petas y subcarpetas. El formato compri-mido del proyecto GeoVisor (*.rgv) esuna forma ideal de transportar informa-ción vectorial. En contrapartida a las so-luciones de servidores de mapas y debi-do a la limitada velocidad de las redesInternet, creemos que aún hay una largavida para la difusión de información víadescarga de proyectos cartográficoscomprimidos y lectores de mapas (per-sonalizados, si se quiere, con la imagencorporativa del cliente). Si bien estas so-luciones requieren un tiempo importantepara una primera instalación, se recupe-ra inmediatamente en las posterioresconsultas en local.

Al margen de sus características prin-cipales, GeoVisor también incorpora unconjunto de módulos adicionales que per-miten aumentar considerablemente la po-tencia de la aplicación básica, como son:

– Monitorización de la posición entiempo real mediante la conexión a unGPS que soporte los protocolos docu-mentados en el «GARMIN GPS Interfa-ce Specification» del 6 de diciembre de1999.

– Generación de modelos digitalesde elevaciones (MDE), de iluminación(MDI), de orientación (MDO) y de pen-dientes (MDP) en formato GeoVisorjunto con las herramientas para generarimágenes a partir de estos modelos.

– Geocodificación de bases de datosa partir del nombre de la calle y númerode portería. GeoVisor trabaja con un al-goritmo que permite aproximar los nom-

bres de calle y corregir más del 90% delas incoherencias entre las diferentes ba-ses de datos. Únicamente necesita unacapa de puntos con números de porteríay nombres de calle.

Geovisor permite la integración decapas locales y remotas a través de ser-vidores de mapas que admitan los proto-colos del Open GIS Consortium (OGC).Cada día es más frecuente la existenciade iniciativas de infraestructuras de da-tos espaciales (IDE) que vía los protoco-los del OGC permiten la conexión entrediferentes servidores de mapas presentesen diferentes corporaciones y centrali-zan, de esta forma, el acceso a la infor-mación de un ámbito territorial determi-nado. GeoVisor permite el acceso aestos servidores mediante los protocolosWMS, WCS y WFS, y logra, de esta for-ma, trabajar con información permanen-temente actualizada y mantenida por laentidad responsable.

Al mismo tiempo, GeoVisor se haconvertido en una herramienta excelentepara la publicación de mapas por Inter-net. Esta utilidad consiste en la exporta-ción de los mapas editados y diseñadoscon GeoVisor a los llamados proyectosMAP del servidor de mapas Mapserverde la Universidad de Minnesotta (EE.UU.), uno de los softwares libres de ser-vidores de mapas más utilizados actual-mente para difundir cartografía interac-tiva por Internet.

Ver la lista de usuarios a <www.geo-data.es>.

Nuevos servicios deinformación para losclientes del autobúsLuis Peláez de LoñoIngeniero de caminosJefe de Planificación del Servicio deTMB

Introducción

El autobús urbano como medio detransporte público, si se compara conotros medios de transporte públicocomo, por ejemplo, el metro o el ferro-carril, presenta una serie de característi-cas que lo hacen especialmente atractivopara el usuario, como son, entre otros, elhecho de ser un servicio de mayor pro-ximidad y más accesibilidad (serviciomás de puerta a puerta), ser más amiga-ble (mayor relación personal entre usua-rios y con el conductor), tener una ma-yor percepción de seguridad (gracias,fundamentalmente, a esta mayor rela-ción personal) y ser considerado un via-je más lúdico (recorrido en superficieante los sistemas subterráneos).

15Enero 2007

SAM

143

Por contra, el autobús presenta unaserie de características que no le son fa-vorables, como, por ejemplo, la dificul-tad que tienen los usuarios de conocer lared en su conjunto (el usuario normal-mente sólo conoce pocas líneas) y unamenor fiabilidad del servicio porque seve afectado por todos los acontecimien-tos que suceden en la vía pública y quedificultan su circulación.

Los nuevos servicios de informaciónal cliente del autobús pueden ayudar apaliar estos efectos negativos aportandoal usuario un mayor conocimiento de lared, mejorando su percepción de fiabili-dad del servicio y, en general, incremen-tando el grado de información que sepone a su alcance.

Los nuevos servicios de informaciónal cliente del autobús aportan al usuarioun mayor conocimiento de la red y me-joran su percepción de fiabilidad del ser-vicio.

Los nuevos servicios de informaciónpara el cliente del autobús, que TMBestá desarrollando, tienen el denomina-dor común de aprovechar la oportunidadque las nuevas tecnologías de la comuni-cación ofrecen (Internet, telefonía mó-vil, radio y televisión digital…) y todosse fundamentan en la implantación deldenominado sistema de ayuda a la ex-plotación (SAE) que se inició en losaños ochenta mediante la localizaciónautomática de los autobuses vía radio yque se implantó de una manera operati-va a la red de autobuses urbanos de Bar-celona en el año 1988, que por aquel en-tonces eran pioneros en España.

Los nuevos servicios de informaciónal cliente del autobús aprovechan lasnuevas tecnologías de la comunicación yse fundamentan en la implantación deldenominado sistema de ayuda a la ex-plotación (SAE).

En sus diecisiete años de funciona-miento, el sistema SAE ha sufrido unaevolución importante paralela al des-arrollo de las nuevas tecnologías de lo-calización y comunicación.

Así, se pasó de la localización inicialde los autobuses basada en un sistema debalizas ubicadas en la calle (cada 1.500o 2.000 metros) que permitía estimarcon precisión la posición del vehículodentro de su línea, a la localización delautobús vía satélite (GPS), que permiteestimar la posición del vehículo en coor-denadas reales (tanto si el autobús está asu línea como si no).

El Centro de Control periódicamentepide (polling) los datos del vehículo (in-formación satélite, odómetro, girosco-pio…), que le son enviados vía radio ycon los cuales ejecuta el software de lo-calización que permite determinar la po-sición exacta de cada vehículo. (Ver fig.1 pág. 64)

La evolución del SAE ha continuadohacia la denominada autolocalización

del vehículo, consecuencia de desplazarel software de localización que inicial-mente estaba en el Centro de Control ha-cia el ordenador del autobús que, de estamanera, pasa a ser quien determina laposición exacta del autobús y la transmi-te al Centro de Control.

Así se reduce el volumen de los datosque se transmiten, se mejora el tiempode polling, el sistema gana en precisióny, además, es posible dar información alusuario dentro del autobús.

Las comunicaciones también hanevolucionado y han pasado de sistemasde radio de tipo trunking analógico a sis-temas de radio digital (TETRA), lo cualpermite no solo disponer de mayor co-bertura, sino que también posibilita unmayor volumen de tráfico de datos y so-nido y ganar en precisión y calidad.

Tota aquesta evolució tecnològicapossibilita abordar nous serveis d’infor-mació a l’usuari de l’autobús que enaquest moment estan sent desenvolupatsper TMB.

Toda esta evolución tecnológica posi-bilita abordar nuevos servicios de infor-mación al usuario del autobús que eneste momento están siendo desarrolla-dos por TMB.

TMB iBus Es un sistema de infor-mación dinámica e interactiva de la pre-visión del tiempo estimado de llegadadel próximo autobús de una línea a unaparada determinada, mediante mensajesa teléfono móvil o Internet.

PIU Es un sistema de informacióndinámica no interactiva de la previsióndel tiempo estimado de llegada del pró-ximo autobús para todas las líneas quetienen paradas dotadas de paneles de in-formación al usuario.

SIU Es un sistema de informacióna borde de los autobuses (visual y audi-tiva) de la próxima parada y comunica-ción de incidencias.

Tecnología Información puesta adisposición del cliente (planos, informa-ción horarios, tarifas…) a través de Inter-net, PDA, móvil, radio o televisión digital.

TMB iBus

Es un sistema de información diná-mica (en línea) e interactiva (solicitadopor el usuario) que se fundamenta en unmodelo de previsión del tiempo de pasodel autobús por las paradas, para lo cualse utiliza la tecnología SAE (localiza-ción de la posición de los vehículos).

Este modelo de previsión alimentaperiódicamente una base de datos (co-nectada al SAE) a la que los usuariospueden hacer las consultas mediante te-lefonía móvil o a través de Internet.

Por lo que respecta a la informaciónsuministrada, hace saber al usuario eltiempo que le falta de espera y, por tan-to, colabora notablemente a mejorar la

percepción de fiabilidad del sistema.(Ver fig. 2 pág. 65)

Este servicio se inició en TMB enseptiembre de 2005 con una prueba pilo-to que afectaba a ocho líneas y el 20%del pasaje. Previamente, se había hechoun pretest para ayudar a definir el servi-cio y posteriormente se realizó un pos-test para analizar y caracterizar su fun-cionamiento.

El funcionamiento de este serviciopor parte del usuario requiere:

– En primer lugar, que conozca laslíneas dotadas con este servicio, por loque se caracterizó estas líneas incorpo-rando el pictograma internacional delmóvil al lado del número de la línea (veresquema).

– En segundo lugar, que el usuarioconozca el código de la parada dondequiere hacer la consulta (cuatro dígitos),por lo que se incrementó el tamaño delos números de este código de parada enpalos y marquesinas.

– En tercer lugar, explicar claramen-te al usuario como debería hacer la con-sulta (por mensajería móvil SMS o porInternet) y como interpretar la respuesta.Para ello, se realizó una campaña infor-mativa basada fundamentalmente encartelas, adhesivos y dípticos en las pa-radas, marquesinas y autobuses.

Paralelamente se desarrolló en el webde TMB (www.tmb.net) un módulo espe-cífico para este servicio (TMB iBus) queincorporaba módulos de ayuda para co-nocer al código de la parada (ya que lasconsultas por Internet no se hacen en laparada y no se puede leer el código).

Si la consulta se hace por mensajeríamóvil SMS, se debe enviar un mensajeal número 7412 añadiendo el texto:«tiempo (espacio) código parada (espa-cio) núm. de línea».

La respuesta indica el código de laparada, su definición (cruce de calles), lalínea y los tiempos estimados de paso enminutos de los dos próximos vehículosde esta línea.

El coste para el usuario es de 0,15por el mensaje de solicitud (por la ope-radora de telefonía), y el mensaje de res-puesta es gratuito y con cargo a TMB.(Ver fig. 3 pág. 66)

Si la consulta se realiza por teléfonoo dispositivos móviles con acceso a In-ternet (GPRS/UMTS) se puede hacerdependiendo de la tecnología del teléfo-no a: (ver fig. 4 pág. 66)

• Wap: http://www.tmb.net/ibus.wml• Imode: htt://www.tmb.netibus.htmlSi la consulta se realiza por Internet,

se debe acceder al web de TMB(http://www.tmb.net) al icono «TMBiBus» que da acceso al servicio y que in-corpora, como ya se ha indicado, un asis-tente para el caso que se desconozca elcódigo de la parada. (Ver fig. 5 pág. 57)

El grado de satisfacción de los usua-rios de este servicio es alto (valoración de

Textos en castellano

144

notable), y los usuarios que más consultasrealizan son los que mejor lo valoran.

Prácticamente la totalidad de las soli-citudes reciben respuesta y es casi inme-diata, y correcta en el 80% de los casos.Se produce solo un 15% de error atribui-ble al solicitante (código de parada inco-rrecta, sintaxis incorrecta…) y un 5% deerror atribuible al sistema (pérdida decobertura SAE…).

La fiabilidad de las previsiones esmuy alta: el 80% de las previsiones tie-nen errores inferiores a los dos minutos.

Por lo que respecta a la utilización deeste servicio, se comprueba que es simi-lar los laborables, sábados y festivos, yse distribuye de manera continua desdelas 7.00 h a las 23.00 h, con una mayorconcentración de 14.00 h a 18.00 h.

En referencia a la tecnología utilizadaen la consulta, prácticamente se iguala larealizada por Internet y por mensajeríamóvil SMS, y son casi inexistentes lasconsultas hechas con dispositivos móvi-les con acceso a Internet (GPRS/UMTS).

Teniendo en cuenta la valoración po-sitiva que los usuarios tienen de este ser-vicio, TMB continuará extendiéndolo alresto de líneas y paradas de la red.

PIU (panel de información al usuario)

Se trata de unos paneles de informa-ción dinámica y no interactiva, ubicadosen ciertas paradas, que informan del tiem-po previsto (minutos) que falta para la lle-gada del próximo autobús para cada unade las líneas de la parada, por lo que utili-za, igual que en TMB iBus, el módulo deprevisión del tiempo de paso por paradas.

Actualmente están en funcionamien-to treinta-tres PIU integrados en los ac-tuales canales de comunicación delSAE, y recientemente se ha adjudicadola instalación, por lo menos, de trescien-tos cincuenta más, que realizarán sus co-municaciones mediante teléfono móvil(GPRS o UMTS). (Ver fig. 6 pág. 67)

Los paneles indican para cada líneade la parada su destino y el tiempo enminutos que falta para la llegada del pró-ximo autobús. (Ver fig. 7 pág. 68)

SIU (sistema de información al usuario)

Se trata de un tipo de servicio dirigi-do a todos los usuarios, pero que atiendeespecialmente a personas con discapaci-tadas visuales y auditivas (en cumpli-miento de la Ley de accesibilidad).

El sistema informa acústica y visual-mente a los usuarios, a bordo del auto-bús, de la próxima parada, así como delas incidencias del servicio.

Por otro lado, cuando llegue el auto-bús a la parada se suministrará en el ex-

terior información visual y auditiva de lalínea a la que pertenece el vehículo.

La implantación de este servicio enun vehículo requiere incorporar, por unaparte, la nueva tecnología SAE de auto-localización, y de la otra, paneles visua-les (leds) y avisadores acústicos en el in-terior y en el exterior de este vehículo.(Ver fig. 8 pág. 68)

Así, una vez determinada la posiciónexacta del autobús en la línea, es posibleinformar dentro del a autobús de una se-rie de datos como, por ejemplo:

– Próximas parada– Destinación de la línea – Datos del recorrido– Posibles conexiones con el resto

de la red– Incidencias– Información generalEsta información contribuirá de ma-

nera importante a mejorar el conoci-miento del servicio.

Tecnologías de la información

Las nuevas tecnologías de la infor-mación permiten poner al alcance de losclientes una gran cantidad de informa-ción que puede ser de gran utilidad parahacer más comprensible y conocida a lared de autobús.

A través de Internet, telefonía móvil,radio y televisión digital…, es posiblepara los usuarios de TMB acceder y des-cargar bases de datos sobre los planos delas líneas de autobús, red de metro, ho-rarios, títulos de transporte, etc., asícomo acceder a aplicaciones sobre itine-rarios óptimos («Quiero ir…»), etc.

odas estas tecnologías sólo acaban deiniciar su trayectoria (ver la web deTMB www.tmb.net) y abren grandes po-sibilidades para que no solo la red de au-tobús sea más conocida, sino tambiénpara que pueda llegar a ser, a través desus paradas y marquesinas, suministra-dora de todo tipo de información alusuario. (Ver fig. 9 pág. 69)

Pago por uso y pagopor congestiónDel peaje tradicional al peajeelectrónico: GalileoMiguel Ángel Martínez Olagüe Director de Desarrollo Corporativo Grupo GMVmmartinez@gmv.es

El camino hacia el pago por uso

El modelo convencional de financia-ción de las infraestructuras de transportepor carretera está siendo revisado tanto

en Europa como en otras regiones delmundo. Por un lado, los instrumentosimpositivos tradicionales, es decir, losimpuestos de matriculación, circulacióny carburantes, no garantizan los recursosnecesarios para financiar el crecimiento,la mejora y el mantenimiento de las ca-rreteras y autopistas. Por el otro, y lo quees peor, la forma en que gravan a los ciu-dadanos no distingue suficientemente elgrado de uso que hacemos de las mismasni el coste que generamos en términosde deterioro de la infraestructura, o lacontaminación atmosférica, el ruido o lacongestión que creamos.

En las grandes ciudades, la evolucióndel sistema actual se hace insostenible amedio y largo plazo en buena parte deEuropa. El parque de vehículos particu-lares se ha triplicado en los últimosquince años. Además, el aumento de lapoblación urbana y de la necesidad dedesplazarse, la percepción de comodi-dad, flexibilidad y autonomía que ofreceel automóvil, la popularización y el ac-ceso a la propiedad de un automóvil, asícomo la falta, en ocasiones, de una bue-na alternativa de transporte público quesea competitiva en términos de seguri-dad, comodidad, rapidez, flexibilidad yadaptabilidad a la especificidad de cadausuario, hacen que el crecimiento delparque de automóviles sea imparable.En el caso de Londres, la situación llegóa tal punto en el año 2003 que la veloci-dad media en el centro de la ciudad ha-bía regresado a los índices de principiodel siglo XX, cuando los londinenses sedesplazaban a pie o en vehículos propul-sados a caballo (12 km/h).

El coste que para el conjunto de lasociedad tienen los crecientes índices decongestión es muy alto. Combustible,tiempo de trabajo y ocio son desperdi-ciados al mismo tiempo que generamosíndices de contaminación y ruido muysuperiores a si nos desplazáramos porotros medios. El conjunto del sistema demovilidad funciona en un punto de totalineficiencia, y el desperdicio lo paga elconjunto de la sociedad, tanto los quecontribuyen con su vehículo a la conges-tión y contaminación como aquellos queno. Esto es así porque los impuestos ac-tuales no distinguen si un usuario estácontribuyendo o no a la congestión ur-bana.

En esta situación ha surgido un nue-vo concepto, el pago por congestión,que ya se ha puesto en práctica en ciu-dades como, por ejemplo, Londres, Sin-gapur o Melbourne, y en ciudades deotros países como, por ejemplo, Norue-ga lleva décadas en funcionamiento. Laidea es muy simple: se trata de regularmediante el cobro de una tasa el accesoa las vías de circulación congestionadaspara disminuir su carga de tráfico parti-cular y lograr que éstas operen en unpunto de mayor eficiencia y por tanto

15Enero 2007

SAM

145

mayor fluidez. De forma ideal los eco-nomistas modelizan y calculan dichatasa valorando lo que contribuye cadavehículo a ralentizar el resto de los usua-rios. A su vez, los ingresos generados sededican a invertir en nuevas infraestruc-turas y transporte público.

Tal y como enfatiza el Libro blancodel transporte de la Comisión Europea,si en ciudad deberíamos pagar por con-gestionar y contaminar con nuestro ve-hículo, en carretera es necesario distin-guir el tipo de uso que hacemos de lamisma. La mayor parte de las necesida-des de mantenimiento y crecimiento delas infraestructuras de carretera provie-ne del transporte pesado por carretera.El libro blanco destaca que actualmentelos costes adicionales que este transpor-te genera en materia de crecimiento ymantenimiento de las infraestructuras,contaminación y congestión son exter-nos a quien desarrolla dicha actividad y,por tanto, no están repercutidos en susprecios. El resultado es que otros me-dios de transporte compiten en des-igualdad de condiciones, lo que ha con-llevado a un desmesurado crecimientodel parque europeo de camiones pesa-dos. Con el fin de solventar esa situa-ción, la Comisión Europea está promo-viendo activamente la implantación delconcepto de pago por uso, en virtud delcual en lugar de pagar a través de siste-mas impositivos que no distinguen sufi-cientemente el tipo y la cantidad de usode las infraestructuras, se implante unsistema de peajes variable dependiendodel tipo de vehículo y de la distancia re-corrida. Algunos países como, porejemplo, Alemania, Suiza y Austria yahan implantado el concepto para camio-nes pesados, los cuales pasan a pagar unpeaje por circular por toda o buena par-te de la red de carreteras de dichos paí-ses. En otros sitios como, por ejemplo,Suecia o el Reino Unido, se ha puestoen marcha un plan para desplegar a me-dio plazo un gran sistema nacional depeaje que pase a cobrar por el uso debuena parte de la red de carreteras.

El objetivo en todos los casos es do-ble: por un lado, regular de forma másjusta y equilibrada lo que cada usuariopaga por circular por la red de carreterasde tal forma que se internalicen los cos-tes externos que su tránsito genera; porel otro, generar ingresos proporcionalesa la demanda de uso que permitan seguirmanteniendo y aumentando la red de ca-rreteras.

En conclusión, el pago por uso per-mite actuar sobre los dos componentesesenciales que determinan la calidad y laeconomía del transporte: por una parte,permite gestionar la oferta al viabilizarla inversión en más capacidad de la redy hacer posible un incremento en las in-versiones en transporte público; por laotra, permite actuar sobre la demanda,

influyendo en la decisión de elección demodo de transporte, en el horario y laruta de viaje y en la misma decisión dedesplazarse.

Nuevos sistemas para hacer posible el pago por uso

El desafío tecnológico que la implan-tación de este tipo de esquemas imposi-tivos representa es considerable. Obvia-mente, los sistemas más tradicionales depeaje no son viables, ni operativamente,por la ralentización que inducen en eltráfico, ni económicamente, por las in-versiones y los costes operativos que su-pondrían.

Los sistemas que den soporte al pagopor uso deben ser muy flexibles paraadaptarse a políticas de cobro diversas ya cualquier vía urbana o interurbana decirculación. Debe ser posible que permi-tan, por ejemplo, implementar hoy unpeaje en función de la distancia en unavía o en función del tiempo de perma-nencia dentro de una zona y que el día demañana se pueda decidir cambiar las víaso la zona a las que se aplica dicha políti-ca. Para alcanzar la máxima flexibilidaden las políticas de peaje, el sistema debepermitir tener en cuenta el tipo de vehí-culo, el horario, el día de la semana o elmes, el tiempo y/o la distancia en ruta eincluso hasta el origen y el destino.

Pero, además, para que el sistema seaviable, debe cumplir otros muchos re-quisitos. El sistema debe ser eficienteeconómicamente, es decir, el coste ope-racional y la amortización de las inver-siones del sistema deben ser muy infe-riores a los mismos ingresos por peaje.Para ello y para que la flexibilidad demodificar las vías o zonas que están su-jetas a peaje sea máxima, es necesarioque el sistema requiera un desplieguemínimo de infraestructura en las vías decirculación. Por otro lado, es indispensa-ble que el equipamiento por vehículotenga un coste muy reducido.

Otra de las áreas esenciales es el tra-tamiento de usuarios esporádicos y, enespecial, el control de fraude de vehícu-los no equipados. Para solventar ambascuestiones es necesario disponer de in-fraestructuras y recursos complementa-rios al mismo sistema de peaje que per-mitan pagar el peaje a aquel usuario noequipado que desea hacerlo sin tener queequiparse o reclamar el importe del pea-je a aquel usuario no equipado que pre-tende usar la vía sin pagar.

Finalmente, hay que considerar losparámetros que miden las prestacionesdel mismo sistema, que son básicamentetres: dificultad de repudio, es decir, lacapacidad que tiene el sistema de docu-mentar de forma irrefutable y auditablela justificación del importe a cobrar; dis-ponibilidad de cobro, es decir, la tasa de

usuarios que el sistema es capaz de de-tectar y cobrar, e integridad de cobro, esdecir, la probabilidad de que un vehícu-lo equipado sea cobrado indebidamente.

Actualmente, dos tecnologías se dis-putan el ser las elegidas para dar soportea estos nuevos sistemas de peaje: los sis-temas de radiofrecuencia de corto alcan-ce (Dedicated Short Range Communica-tions - DSRC), como los utilizados hoyen día en los pasos rápidos de las auto-pistas de peaje, o los más modernos sis-temas de navegación por satélite como,por ejemplo, el GPS o el futuro Galileoeuropeo.

Peaje automático basado ennavegación por satélite

El concepto básico del peaje electró-nico basado en navegación por satéliteconsiste en utilizar los datos de posicióndel vehículo para determinar si éste hausado o no la infraestructura y, en casoafirmativo, calcular la cuantía del peaje.Su implementación teórica es relativa-mente simple ya que únicamente requie-re un dispositivo embarcado que incluyeun receptor GNSS y un equipo de móvilde comunicaciones de datos conectado aun centro de procesado donde se recibela información de los vehículos.

Las ventajas de este concepto son in-numerables. Por una parte, la aplicaciónde cobro a cualquier infraestructura norequiere el despliegue de costosos equi-pamientos en la vías de circulación y, loque es más interesante, la flexibilidaddel sistema a la hora de definir lo que secobra y cómo se cobra es completa. Así,es posible, por ejemplo, implementar unsistema de pago por congestión para ac-ceder a las grandes ciudades o cobrarpor el tiempo estacionado en el centro deuna ciudad, eliminando en este segundocaso los parquímetros tradicionales. Enel caso de carreteras y autopistas, el sis-tema proporciona la posibilidad de co-brar en función del uso de las mismassin necesidad de instalar infraestructurade peaje alguna.

Además, una solución de peaje basa-da en GNSS tiene otras ventajas adicio-nales: por un lado, un único sistema escapaz de proporcionar la informaciónpara todos los sistemas de cobro en cual-quier lugar de Europa. Por el otro, elequipamiento y la infraestructura nece-saria para soportar el peaje electrónicopermiten proporcionar otras funciones yservicios de valor añadido basados en lalocalización. Por ejemplo, un sistema depeaje GNSS proporciona de forma cola-teral una inmensa red de floating cars, esdecir, de vehículos que actúan comosensores del tráfico y de las incidenciasen el mismo que permiten generar infor-mación del tráfico completa, fiable, de-tallada y en tiempo real, así como esta-

Textos en castellano

146

dísticas de desplazamientos de gran uti-lidad para la planificación de movilidadurbana. Otras funciones como, por ejem-plo, la navegación en ruta, los seguros amedida, la gestión de flotas e incluso lavigilancia normativa pueden explotarsea partir de los mismos elementos quecomponen el sistema de peaje.

Las limitaciones del GPS

El sistema alemán de peaje de camio-nes muy pesados (más de doce tonela-das) puesto en operación en enero delaño pasado ha sido anunciado como elprimer sistema basado en GPS que res-ponde a ese concepto. Sin embargo, elsistema cuenta con una excesiva com-plejidad adicional para subsanar defi-ciencias inherentes al uso de GPS. Ade-más, varias de estas complejidades hansido introducidas después de los proble-mas técnicos que sufrieron en la primeratentativa de puesta en marcha hace dosaños. Desde nuestro punto de vista, elGPS adolece de dos debilidades crucia-les a la hora de considerar los sistemasde peaje electrónico: no hay garantíacontractual de servicio y, lo que es peor,el GPS carece de integridad. Es decir, nohay garantía alguna de que el error delGPS no pueda ocasionalmente ser tangrande como para generar errores en elcómputo de los peajes. Estudios recien-tes realizados por GMV, corroboradospor otros realizados por las autoridadeslondinenses de transporte, han mostradoque aunque hoy en día el error GPS esestadísticamente muy pequeño (inclusopor debajo de los 10 m), esto no impideque ocasionalmente dicho error puedaser de hasta 1.000 m y con relativa fre-cuencia (1% de las veces) de varias de-cenas de metros. De hecho, el sistemaalemán cuenta con dispositivos en lasvías de circulación para solventar dichasituación. Se trata de dispositivos redun-dantes que hacen el sistema caro y engo-rroso de desplegar y que además resulta-rían innecesarios si el sistema deposicionamiento contase con integridad,lo que hoy en día no es posible usandoGPS.

Pago por uso: una oportunidad para Galileo

¿En qué va a cambiar Galileo la si-tuación de desarrollo y despliegue delpeaje automático basado en GNSS? ¿Noes posible implementarlo con GPS?Como hemos visto, un sistema basadoen GPS adolece de dos inconvenientes:no hay garantía contractual de servicio yno hay integridad. Estas dos debilidadeshacen que en un sistema nacional otransnacional de pago por uso el uso deun sistema que proporcione integridad,

como Galileo, no es sólo conveniente,sino absolutamente imprescindible. Ladisponibilidad en la actualidad del servi-cio de navegación íntegro EGNOS enEuropa permite anticipar la implanta-ción de parte de estos sistemas a cortoplazo.

Si los sistemas de pago por uso sedespliegan, desempeñarán un papel vitalen el transporte y la movilidad del país,tanto desde el punto de vista de las fi-nanzas públicas, que pasarían a generaruna cantidad muy significativa de sus re-cursos a través de dichos mecanismos,como desde el punto de vista de la flui-dez del tráfico. En ese contexto, resultaimpensable que pongamos en «manos»de un sistema que no está bajo nuestrocontrol y con el que no tenemos ningunarelación contractual que nos garantice elservicio o sus prestaciones algo tanesencial como es el sistema europeo onacional de pago por uso. En otras pala-bras, basar la movilidad y financiacióndel transporte por carretera de un país ode una región en la disponibilidad de unservicio con un prestador (el Departa-mento de Defensa de los Estados Uni-dos) con el que no se tiene ningún con-trato que permita exigir nivel de servicioalguno resulta un riesgo inaceptable. Sinembargo, EGNOS y Galileo sí que ofre-cen esa posibilidad, ya que permitirángarantizar contractualmente la disponi-bilidad y las prestaciones del servicio.

Un sistema de posicionamiento tieneunas prestaciones que se miden por dife-rentes parámetros de calidad. Fuera delgrupo de especialistas en navegación, re-sulta habitual que la precisión se consi-dere como el parámetro fundamental delque depende la viabilidad técnica de unaaplicación, e incluso ocasionalmente larobustez o fiabilidad del sistema de for-ma genérica… Sin embargo, cuando sehabla de peaje automático basado en po-sicionamiento, es fundamental ser mu-cho más riguroso en la terminología queempleamos para caracterizar las presta-ciones del sistema de posicionamiento.En el entorno aeronáutico, donde inclusola vida de las personas puede dependerde las prestaciones del sistema de posi-cionamiento, se es especialmente riguro-so y se utilizan unos conceptos y una ter-minología asociada que GMV considerafundamental a la hora de implementar elpago por uso basado en GNSS.

De esta rigurosidad también dependeel correcto cobro del peaje. El operadordel sistema de peaje debería poder ga-rantizar que la probabilidad de imputarun cargo de forma incorrecta a un vehí-culo es inferior a un valor determinado.De lo contrario, el número de reclama-ciones y de devoluciones de cargos sedispararía estando en juego la propiaviabilidad del sistema de pago por uso.

GMV ha demostrado que esta proba-bilidad depende exclusivamente del pa-

rámetro conocido como integridad delsistema de posicionamiento (y no de laprecisión). La integridad es una propie-dad del sistema independiente de la pre-cisión y mide la capacidad que tiene elsistema de detectar situaciones en las queel posicionamiento obtenido pueda tenerun error muy superior a las prestacionesesperadas. En la comunidad aeronáuticaes bien conocido que el GPS por sí solocarece de los niveles de integridad reque-ridos para aplicaciones safety of life (pro-babilidad de no detección inferior a 10-7),de ahí que a día de hoy la OACI no ad-mita su uso como único sistema instru-mental de vuelo. EGNOS y Galileo ofre-cerán ese nivel de integridad, por lo queel operador del sistema del peaje podrágarantizar que los peajes son aplicados ycalculados correctamente con un nivel deconfianza mínimo conocido.

Investigación de GMV en el campo de peaje automático

GMV lleva varios años investigandola forma de hacer estos sistemas de pea-je completamente fiables sin necesidadde emplear sistemas redundantes. En laactualidad, cuenta con cuatro solicitudesde patente internacionales que avalan losresultados obtenidos. El objetivo funda-mental de esta línea de investigación esgarantizar la integridad en la posiciónpara, a continuación, garantizar la inte-gridad del cobro. Con esto, el sistemadispone de evidencia irrefutable y audi-table que justifica el importe a cobrarpermitiendo tanto acotar la probabilidadde tener reclamaciones justificadascomo asegurar la resistencia al repudio.

Como punto de partida, GMV defien-de el imperativo de emplear Galileo o,en su defecto, GPS combinado con elsistema EGNOS. La integridad en la po-sición requiere el uso de un servicio denavegación íntegro (que GPS no propor-ciona), pero además es necesario que elequipo receptor implemente sofisticadosmétodos de procesado que sean capacesde detectar y caracterizar las fuentes lo-cales de error –el multipath y las interfe-rencias– que EGNOS o Galileo no tie-nen en cuenta, con el objeto degarantizar dicha integridad en la posi-ción y, por tanto, la infalibilidad del pe-aje basado en dicho concepto.

El equipo móvil en el que GMV estátrabajando, denominado ALLROAD In-tegrity™, además de proporcionar la po-sición estimada del vehículo, como cual-quier receptor comercial, tambiénproporciona lo que denominamos un ra-dio de protección. El radio de proteccióndefine un círculo alrededor de la posi-ción estimada dentro del cual se asegura,con una probabilidad próxima a 100%(1.- 1.10-7), que se encuentra la posiciónreal del vehículo.

15Enero 2007

SAM

147

Una solución como la propuesta per-mitiría reducir considerablemente elcoste de un sistema de peaje como elalemán, haciendo viable extender el usode esta tecnología a sistemas urbanos decontrol de congestión o incluso a siste-mas nacionales de peaje para uso gene-ralizado.

Mundo social

Agenda 21 Local 2.0Aprendiendo de la web 2.0para imaginar las agendas 21locales 2.0

Francesc de SárragaDiputació de Barcelona. Servei MediAmbientsarragamf@diba.net

Dos avisos previos del autor paranavegantes.

a) Este es un escrito condenado aquedar obsoleto muy pronto en gran par-te de sus contenidos. Si alguna cosa estácaracterizando todo lo que gira alrede-dor de Internet es una renovación cons-tante de los dogmas y los ejemplos. Nocreo que, por ejemplo, nadie hubieseimaginado hace unos años que un blog-ger,1 parodiando al niño de la película Elsexto sentido, se permitiría hacer unabroma escribiendo que «en ocasionesveo muertos» y enlazando a una capturade pantalla de un escritorio donde habíaencontrado el logotipo del acceso direc-to al Netscape Navigator.2 Y, de hecho,eso mismo ahora ya casi resulta un chis-te para dinosaurios de la red.

b) Por otra parte, la renovación conti-nua y constante hace que el uso de an-glicismos para describir algunos hechoso tendencias sea inevitable y que si loscorrespondientes organismos oficialesterminológicos quieren evitarlo afrontenuna tarea titánica. Cuando se alcanza elconsenso necesario escogiendo o crean-do el término correcto que se debe em-plear para describir una nueva tendencia,ésta o ya prácticamente ha desaparecidoy ha sido sustituida por otras, o se haconsolidado y resulta muy complicadoque los usuarios la rebauticen.

Pues así, enterados los lectores desdeun inicio de estos dos cave canen, reci-ban mis disculpas por emplear, segura-mente, ejemplos obsoletos y terminolo-gía incorrecta.

Desde hace aproximadamente un añoel concepto web 2.0 se ha dispersado porla red como un meme3 absolutamenteexitoso. Todo lo nuevo que se hace, todanueva aplicación informática o empresapuntocom que nace se propugna que for-ma parte de esta web 2.0 (Ver página 76,fig. 1). Este artículo trata de analizar elfenómeno para averiguar si se trata real-mente de un concepto novedoso y si estaexperiencia puede ser de utilidad paramejorar o reformular los procesos parti-cipativos de las agendas 21 locales, ypodamos decir, entonces, que quizá es-tos procesos también son 2.0.

Según Tim O’Reilly, uno de los gurúsdel software libre y el código abierto, quepara algunos fue el primero que utilizóeste concepto, «la web 2.0 es la red comoplataforma, que involucra todos los dis-positivos conectados. Las aplicaciones2.0 son aquellas que aprovechan mejorlas ventajas de esta plataforma ofreciendosoftware como un servicio de actualiza-ción continúa que mejora a medida que lacantidad de usuarios aumenta, consu-miendo y mezclando datos de diferentesfuentes, incluyendo usuarios individua-les, mientras genera sus propios datos enun formato que permita ser recombinadopor otros, creando efectos de red median-te una arquitectura de participación y de-jando atrás la metáfora de la página delweb 1.0, con el fin de ofrecer experien-cias más envolventes para el usuario».

La definición quizá es demasiado téc-nica, pero, en todo caso, cualquiera quehaya conocido la red como usuario desdesus inicios sin duda debe tener la percep-ción que, aparte de las continúas mejorastecnológicas, se ha producido un cambiode fondo intrínseco que tiene que vermás bien con cómo utilizamos esta he-rramienta, cómo nos relacionamos conella. El principal síntoma seguramentepodríamos decir que es que hemos pasa-do de conectarnos solamente para leernoticias, comprar cosas, comunicar conla administración o con empresas a, cadavez más, relacionarnos con personas,compartir ideas, conversar.

Según la definición actual (puedecambiar, porque es un sitio wiki…)4 dela wikipedia en español (http://es.wiki-pedia.org), la web 2.0 «se refiere a latransición percibida en Internet desde laswebs tradicionales hasta aplicacionesweb dirigidas a usuarios. Los propulso-res de este pensamiento confían en quelos servicios de la web 2.0 sustituyan lasaplicaciones de escritorio en muchosusos. Los sitios web 2.0 actúan más

como puntos de encuentro, o webs de-pendientes de usuarios, que como webstradicionales».

Este cambio es consecuencia (y mo-tivo, al mismo tiempo) del hecho de queel origen de los contenidos actualmentees absolutamente diferente del de haceunos años. Si antes la información queencontrábamos en la red era producidapor empresas y medios de comunica-ción, ahora mayoritariamente (se calculaque un 85%) proviene de usuarios indi-viduales, que la comparten y difundenmediante blogs, wikis o forums.

Los blogs o weblogs son páginas webpublicadas por una persona o grupo, es-tructuradas por artículos ordenados se-gún su antigüedad. Hay quien los hacomparado con un dietario digital, undiario personal abierto a todo el mundo.Nada que ver con las antiguas páginaspersonales, estáticas, donde se colgabael currículo, alguna foto, los datos decontacto y una lista de enlaces. Algunosblogs, además, ofrecen la posibilidad dedejar comentarios, lo cual lleva a menu-do al hecho de que se inician diálogos.Su número ha crecido exponencialmentelos últimos tiempos, y se han fomentadoen empresas muy diversas (por ejemplowww.blogger.com, www.lacoctelera.com)que ofrecen su creación de manera gra-tuita y que disponen de formatos de ac-tualización extremadamente sencillos, in-cluso para alguien sin conocimientosinformáticos. Según los datos más recien-tes de los que dispone Technorati(www.technorati.com), un buscador deInternet dedicado exclusivamente ablogs, se crean 75.000 nuevos blogs dia-rios (prácticamente un nuevo blog cadasegundo), lo cual hace que la blogosferase doble cada seis meses y sea ahora se-senta veces más grande que hace tresaños. A mediados del año 2006 la blo-gosfera llega ya a estar compuesta pormás de treinta-cinco millones de páginas.Y no parece que sea un fenómeno tempo-ral, porque tres meses después de crearseun blog más de la mitad de sus autores (el55%) aún continúa colgando artículos. Secalcula que actualmente cada hora secuelgan cincuenta mil artículos nuevos(1,2 millones diarios). Y se ha observadoque este ritmo aumenta cuando hay acon-tecimientos como, por ejemplo, las bom-bas en el metro de Londres o el huracánKatrina, pero también cuando circulannoticias sobre tecnología (como la apari-ción del iPod vídeo o que los ordenadoresMac empiezan a utilizar chips Intel…), locual muestra el sesgo aún de los miem-bros de la comunidad blog y hace patentela llamada fractura digital entre la ciuda-danía (quien está realmente accediendo alas ventajas de esta web 2.0).

Una variante reciente de los weblogsson los fotologs, donde el autor cuelgaimágenes en lugar (o además) de los tex-tos escritos (www.fotolog.com). Y ahora

Textos en castellano

1. Ver más adelante qué es un blog.2. Netscape Navigator fue el navegador más

popular y utilizado en los años noventa y ahoraprácticamente ha desaparecido.

3. El meme es una unidad de información cultu-ral (idea, concepto, canción, hábito, teoría…) que unamente transmite, verbalmente o por demostración, aotra mente. El concepto fue utilizado por primera vezen el 1976 por Richard Dawkins en su libro El genegoísta para describir la similitud de la evolución cul-tural con la autopropagación de los genes.

4. Ver más adelante qué es un sitio wiki.

148

ya se habla de los podcast (combinaciónde Ipod y broadcast), que son programasde radio, charlas o conferencias distri-buidos en formato MP3.

El flujo de comunicación ha dejadode ser unidireccional. Un lugar wiki esaquel que permite la cooperación entrelos usuarios (abierto a todo el mundo o aun grupo determinado) haciendo quecualquiera pueda corregir libremente sucontenido. El ejemplo más conocido yexitoso de páginas wiki es la wikipedia,una enciclopedia en línea libre y gratui-ta donde todos los usuarios, aparte deleer conceptos, pueden mejorar los artí-culos o incorporar nuevas palabras, con-ceptos y definiciones.

Según los datos del mes de abril de2006, la wikipedia en inglés tiene ac-tualmente un millón cien mil artículos(http://en.wikipedia.org/wiki/Special:Statistics), todos escritos de manera gra-tuita y desinteresada por los más de unmillón tres cien mil usuarios registrados,que hasta ahora han redactado (creandode nuevos o rectificando y/o ampliandolos ya existentes) más de cincuenta-dosmillones de artículos, lo que supone demedia que cada artículo ha sido editadotrece veces. Por otra parte, la versión es-pañola (http://es.wikipedia.org) ha supe-rado ya los 112.00 artículos.

Un estudio reciente de la revista Na-ture ha comparado esta enciclopedia li-bre y editada por los mismos usuarioscon la Enciclopedia británica, que es elreferente de las enciclopedias tradicio-nales, editadas por expertos contratadospara hacer esta tarea. El resultado, muysorprendente para algunos, es que mues-tran un grado similar de exactitud. Estoha llevado al hecho de que haya quienempieza a incorporar en sus artículoscientíficos vínculos a la wikipedia comofuente. No es menos cierto, en todocaso, que el último año la wikipedia, lle-vada por la denuncia de particulares queeran nombrados o acusados falsamenteen algún artículo, ha decidido endurecerlos requisitos para modificar e introducirnueva información, pero tratando demantener su espíritu inicial y tratandomás bien de blindarse ante el vandalis-mo de unos pocos usuarios.

Este nuevo fenómeno enfrenta el co-nocimiento formal de los expertos con elconocimiento social informal. Este últi-mo, apoyado en el gran número poten-cial de autores, tiene mucha más rapidezpara acoger nuevas palabras, conceptosy fenómenos, razón por la cual en cam-pos como, por ejemplo, el de las nuevastecnologías resulta mucho más útil quelas enciclopedias tradicionales. Por otrolado, hay que reconocer que sufre caren-cias como, por ejemplo, la falta de unaunidad de estilo o una redacción defi-ciente en muchos de sus términos.

Los usuarios no solamente puedenaportar su conocimiento mediante defi-

niciones. Un hecho creciente es la utili-zación de tags o etiquetas para describirmarcadores (direcciones de páginasweb), artículos, fotografías, etc. Se tratade adjudicar a lo que queremos describiruna o más palabras o conceptos en unatarea de categorización colaboradora.Unido a este hecho encontramos los tagclouds, nubes de etiquetas, una nuevaforma de expresión de información,donde los conceptos o las palabras (lasetiquetas) aparecen todas juntas en unaespecie de nube, pero donde la medidade cada una tiene que ver con su presen-cia o importancia relativa. Así, con unsolo vistazo, uno puede hacerse una ideade sobre qué hablan unos artículos, lasentradas de un blog o cuáles son las bús-quedas más comunes en un buscador.(Ver fig. 2 pág. 77)

Una de las páginas pioneras (y de máséxito) en la utilización de etiquetas porsus usuarios es Flickr (www.flickr.com),una página pensada para guardar, buscar,ordenar y compartir fotografías. Algo si-milar realiza la página web de Youtube(www.youtube.com), pero con archivosde vídeo. Otro buen ejemplo sonDel.icio.us o Ma.gnolia, que sirven paraguardar y compartir las direcciones deinterés, y que también son ordenadas poretiquetas que aportan los mismos usua-rios que deciden guardarlas. Se puedenutilizar tanto para recuperar las direccio-nes que se han guardado previamentecomo para buscar nuevas páginas utili-zando las etiquetas que han decidido losanteriores usuarios que las han visitado.

Este fenómeno de colaboración en ladescripción de un mismo material infor-mativo utilizando etiquetas sin relaciónde parentesco ni jerarquía entre ellas yaha sido bautizado como folcsonomía (yya ha sido recogido por la wikipedia,pero no por la Enciclopedia británica).

Lo que están mostrando todos estosejemplos es el poder y la influencia cre-ciente de todos y cada uno de los usuariosde la red, mediante los contenidos que ge-neran y aportan, frente a un modelo dondeunas pocas empresas generaban la infor-mación. Es lo que cada vez más autoresempiezan a llamar la larga cola, haciendouna analogía con las gráficas de distribu-ciones que muestran una alta frecuencia enel principio (la cabeza) seguida de una fre-cuencia baja, pero que se alarga mucho (lalarga cola). Esta cola de forma acumulativasobrepasa el peso o el número de la cabezay, contrariamente a la primera impresiónque nos produce la gráfica, es donde secontiene la mayor parte de los datos repre-sentados. (Ver fig. 3 pág. 78)

Hay empresas, como, por ejemplo,Amazon, que ya hace tiempo que utilizany aprovechan la información provenientede la larga cola de sus propios usuarios.Cuando consultamos un libro, un disco ouna película, en esta página de venta enlínea (www.amazon.com), aparte de po-

der leer las opiniones de críticos especia-lizados u oír un extracto de la canción quenos interesa, podemos disponer de co-mentarios con la opinión y la puntuaciónque le han dado otros usuarios. Pero, ade-más, la empresa es capaz de proporcionaruna nueva información que puede resul-tar bastante interesante, como por ejem-plo qué otros discos o libros han compra-do los usuarios que han comprado oconsultado el producto, lo cual probable-mente puede ser un indicativo de qué nospodría interesar. Hay que señalar que úl-timamente también se han incorporadopara cada producto opciones como, porejemplo, la posibilidad de utilizar etique-tas, crear listas de productos bajo el apar-tado que decida el mismo usuario (lasmejores películas del año 2000, músicapara tardes relajadas…), un foro de dis-cusión e, incluso, un apartado wiki.

El éxito de la página de subasta en lí-nea más conocida (www.ebay.com) sefundamenta también en el poder de mu-chas pequeñas transacciones en lugar decentrarse en pocas transacciones de granvalor, que es el modelo de las subastastradicionales.

Lo que nos muestra la larga cola es elpoder colectivo de los sitios pequeños, elpoder de muchas pequeñas transaccio-nes, el poder de muchas pequeñas opi-niones que acaban logrando que ahorasea la audiencia, y no unas cuantas per-sonas en un despacho, quien decide quées importante.

En este nuevo modelo, la funciónprincipal de la web es actuar como plata-forma de todos estos intercambios de in-formación. El software de Internet debepasar a entenderse como un servicio, nocomo un producto. Un servicio que debeproporcionar al usuario experiencias enri-quecidas (haciendo uso, por ejemplo, dela tecnología AJAX)5 y personalizadas(mediante la sindicación).6 Ahora el usua-rio ya puede configurar la portada de sudiario, el portal de la administración o lapágina de su banco o caja para que mues-tre primero (o solamente) la informaciónque le interesa. Puede sindicarse a unapágina para que lo avisen cuando ésta seactualiza. Puede, incluso, crear una pági-na personal (www.netvibes.com) dondepuede leer su correo y que también reco-ja resúmenes de todas estas páginas quele interesan y se actualice automática-mente cada vez que haya cambios en elcontenido de estas páginas sindicadas.

15Enero 2007

SAM

5. AJAX (Asynchronous JavaScript And XML)es básicamente una técnica de desarrollo de páginasweb que busca posibilitar aplicaciones web másinteractivas evitando que se tenga que volver a car-gar entera una página cada vez que el usuario haceun cambio, haciendo una parte del trabajo de mane-ra local e intercambiando sólo pequeñas cantidadesde datos con el servidor.

6. Mediante la sindicación, una página webpone a disposición de sus lectores feeds con el con-tenido (o resumen del contenido) de la página, conenlaces al contenido completo de esta página.

149

Los usuarios que forman la larga colano solamente aportan información y deci-den lo que es importante, sino que, ha-ciendo un paso más, también están cola-borando a mejorar estas nuevasherramientas. Los usuarios han pasado aser desarrolladores de productos que pordefinición siempre están en fase beta,7 ycomo consecuencia directa el serviciomejora cuanta más gente lo utilice. Unejemplo paradigmático (aparte de los yacomentados Flickr o Del.icio.us) podríaser www.wayfaring.com, una aplicaciónvía web que permite, a partir de Googlemaps, georeferenciar, situar en un mapa(ya sea un plano de carreteras, de imáge-nes por satélite o un híbrido de ambos)datos de diferentes fuentes, muchas deellas provenientes de usuarios particula-res. Por ejemplo, se podrían generar ma-pas que combinen las imágenes por saté-lite con ubicaciones de puntos Wi-Fi deacceso libre a la red, las mejores hambur-gueserías de la ciudad, las poblaciones deuna especie alóctona de hormigas o (ce-rrando el círculo) situar los lugares dondese han tomado fotografías que están col-gadas en Flickr y se pueden consultar.(Ver fig. 4 pág. 79)

Podríamos decir que la web 2.0 se ca-racteriza por emplear la inteligencia co-lectiva. Una inteligencia surgida de lacombinación de muchos pequeños datosque vienen de muchas fuentes, muy dife-rente del conocimiento «clásico» genera-do por unas pocas fuentes fiables determi-nadas. El enfoque hacia el conocimientocolectivo, no formal, frente al conoci-miento de los expertos también es defen-dido por los teóricos de la ciencia posnor-mal. Estos teóricos ven en lascomunidades amplias de evaluadores y enla participación ciudadana la mejor fór-mula para tomar decisiones en escenarioscomplejos donde la incertidumbre es alta.Eso suele pasar precisamente en el campoambiental y sostenibilista: Silvio O. Fun-towicz y Jerome R. Ravetz señalan quelos nuevos problemas medioambientalesse caracterizan porque los hechos son in-ciertos, hay valores en discusión, los inte-reses son importantes, los riesgos son al-tos y las decisiones son urgentes. Laparticipación, la «democratización de laciencia», se muestra como un proceso queaporta elementos nuevos en la toma de de-cisiones, que aporta más conocimientoaunque éste no sea «formal», básicamen-te y fundamentalmente como un procesoque resulta ser mucho más eficaz en la re-solución de los problemas ambientales. Esun nuevo enfoque de estrategias de reso-lución de problemas donde la ciencia pue-de continuar siendo fundamental, pero enun contexto que tiene en cuenta la incerti-dumbre de los sistemas naturales y la re-

levancia de los valores humanos. Se tratade asumir que en el mundo real, trabajan-do con problemas ambientales y con per-sonas, hay preguntas para las cuales nopuede haber una sola respuesta correcta, odonde todas las respuestas posibles son,en cierta medida, incorrectas, y que, por lomenos, ante la necesidad de actuar, poda-mos conocer cuál es la preferida o mejorasumida socialmente.

Hay que destacar que la participaciónes defendida no como una manera de legi-timar decisiones, ni como una muestra debenevolencia de los gobernantes que lle-van los principios democráticos hasta losúltimos extremos, ni como una farsa útil ocortina de humo ante la imposibilidad delos gestores de satisfacer todas las necesi-dades y demandas por su complejidad,sino como una fuente de conocimiento noformal que mejora la toma de decisiones yfacilita su ejecución posterior.

Pero, dejando nuevas tendencias y te-orías aparte, habría que preguntarse si laevolución de la red y estos cambios es-bozados hasta ahora han influenciado dealguna manera en nuestros procesos deagenda 21 local.

Para empezar, es muy evidente que lamanera de trabajar para recoger la infor-mación necesaria para redactar la audito-ría no tiene nada que ver con lo que se ha-cía los primeros años. Los técnicos y/oconsultores responsables debían recopilardatos que sólo estaban en papel y disemi-nados en diferentes sitios. La aparición delas primeras páginas web de los institutosde estadística, que colgaron parte de la in-formación de la que disponían, ahorrómucho empleo, básicamente de transcrip-ción, lo cual ha ido permitiendo que sepudiese dedicar el tiempo a cosas másprovechosas, como, por ejemplo, explotarmejor los datos, o bien, por lo menos, re-ducir los costes finales de estos procesos.De manera paralela a lo que globalmenteha ido pasando en la red, y que explicaporque ahora la empresa puntocom másimportante se basa en un buscador, parala empresa consultora que tiene que re-dactar una auditoría ambiental ya no re-sulta importante encontrar información(que sobra), sino poder discernir la real-mente útil, cierta y actualizada.

Así pues, parece que, por lo que res-pecta al conocimiento formal, las nuevastecnologías y la información disponibleen la red han significado un avance (opor lo menos una facilidad) para estosprocesos. ¿Podemos decir lo mismo delconocimiento informal?

Habría que empezar por preguntarsesi el conocimiento informal también setiene en cuenta en nuestro modelo deprocesos de agenda 21 local. La res-puesta la tenemos en la presencia de pro-cesos participativos, que no puede tenerotra razón final que incorporar este co-nocimiento no formal por parte de losparticipantes.

Una mirada seria y sin complejos alos procesos participativos desarrolladosen el marco de las agendas 21 locales du-rante los últimos años nos dice que estos,mayoritariamente, han tenido menos par-ticipantes de los que sería deseable (si sequiere tener una representación de todala sociedad) y nos muestra, sobre todo, lasesgada procedencia de estos participan-tes. Aquellos que habitualmente encon-tramos en nuestros foros ambientalesforman parte o bien de la estructura depoder (políticos, administración, univer-sidad, cámaras de comercio, colegiosprofesionales, asociaciones de veci-nos…) o bien de colectivos especialmen-te sensibilizados (ecologistas). Podría-mos decir que representan la cabeza de ladistribución; son pocos, pero con muchainformación (seguramente, además, fun-damentada y valiosa).

La presencia mayoritaria (si no única)de expertos no es lo que propugna y nosenseña ni la ciencia posnormal ni la web2.0. Porque estos no son los que formanla larga cola, no son los que poseen el co-nocimiento no formal, no son los quepueden convertirse en la audiencia quedecide lo que es importante. Nos hacenfalta procesos mucho más abiertos, don-de todo el mundo pueda dar su opinión,especialmente aquellos que supuesta-mente no saben del tema y que, cons-cientemente o inconscientemente, volun-tariamente o no, hasta ahora hemosexcluido de estos procesos de decisión.

Esto lo podemos hacer con la ayudade las nuevas tecnologías que facilitanmucho la tarea, tanto de difusión de lainformación como de recogida y trata-miento posterior, pero sin caer en el mitoque la tecnología pueda ser la panacea,ya que, pese a los avances, no existe aúnen nuestras sociedades un acceso iguali-tario a la tecnología, sino más bien unafractura digital.

Hay estudios recientes (www.inter-networldstats.com, marzo de 2006) quenos dicen que ya hemos sobrepasado elmillar de millones de usuarios de Inter-net (1.022.863.307 usuarios), pero queeso aún representa menos del 16% de lapoblación mundial. La tendencia al alzaes muy evidente porque el crecimientode uso entre los años 2000 y 2005 hasido del 183%. Aún es más evidente ladesigualdad entre territorios: mientrasque en América del Norte hay una pene-tración que ya casi llega al 70%, en Asiao en Oriente Medio no se llega al 10%,y en África no se llega apenas al 3%.

Europa se sitúa en un término medio,con un 36% de penetración, pero si coge-mos solamente los países de la Unión Eu-ropea el porcentaje se eleva hasta casi el50%. Dentro de este grupo, nuestro país seencuentra en la banda baja, con 17.142.000usuarios, dato que representa un 38,7% dela población, aunque ha tenido un aumentodel 218% entre 2000 y 2005.

Textos en castellano

7. Un producto se considera en fase beta cuan-do está en desarrollo, aunque los usuarios ya lo pue-dan utilizar.

150

Como resulta evidente, estos porcen-tajes no se distribuyen uniformementeentre todos los grupos sociales, entre to-dos los niveles económicos ni entre to-das las franjas de edad. Por eso la foto-grafía de los usuarios de la red no es nipuede ser (por el momento) la fotografíade toda la población.

Pero sea con la ayuda o no (aún) delas nuevas tecnologías, lo que nos estáenseñando la web 2.0 es el verdaderopoder de la larga cola, de los muchos pe-queños usuarios no expertos, de los mu-chos pequeños actos cotidianos. Porquesomos todos y cada uno de nosotros (queinconscientemente formamos la largacola) los que apagamos o dejamos la luzencendida de una habitación vacía, losque separamos o no la basura, los quecogemos el coche o el transporte públi-co… Es éste el usuario al que queremosy debemos llegar, y es este el que puedegenerar una verdadera agenda 21 local2.0. No solamente con sus actos, sinotambién decidiendo y marcando comoaudiencia lo que es importante. Porquees esta multitud de pequeños usuarios laque puede hacer que en la agenda diariade los gobiernos los planes de acciónsean una prioridad que condicione e in-fluya en políticas reales y no solamenteunos documentos de buenas intenciones.

Rehaciendo la frase del Capità En-ciam: los pequeños cambios son impor-tantes sólo si son muchos. Pocos peque-ños cambios no pueden ser importantes.El total es lo que importa, como dice unacampaña reciente. Es en la «larga cola»de los muchos pequeños cambios donderadica la posibilidad de grandes cambiosreales hacia la sostenibilidad.

La participaciónciudadana en lademocracia electrónicaPosibilidades de la telemáticapara avanzar hacia unaparticipación deliberativa1

Martí Olivella Solé Director de Delibera - Serveis deParticipació Interactivamarti@delibera.info

Deseo de participar que se frustrapor actitudes y procedimientosinadecuados

Son cada vez más las administracio-nes públicas y las organizaciones socia-

les que quieren apostar por la democra-cia participativa, que no niega la repre-sentativa, sino que la fortalece implican-do a la ciudadanía en más procesos quesólo en los electorales. Ponen en marchadiferentes procesos participativos: nú-cleos de intervención participativa (con-sejos ciudadanos), auditorías ambienta-les y agendas 21, planes directores departicipación ciudadana, proyectos edu-cativos de ciudad (PEC), presupuestosparticipados, planes estratégicos, eva-luación de calidad y planes de mejora(EFQM), urbanismo participativo…

Quieren fomentar la participaciónciudadana porque comporta un creci-miento del protagonismo de la ciudada-nía y su corresponsabilización en losasuntos que le afectan. En la vida local,esta participación permite la aproxima-ción de la organización municipal a laciudadanía y refuerza el conocimiento yla implicación de la gente en la vida delmunicipio, como vías necesarias paraavanzar hacia una democracia de máscalidad. La participación ciudadana seconvierte, así, en una herramienta clavepara construir una ciudadanía activa,más identificada con su municipio y másimplicada en la elaboración de políticaspúblicas y de intervenciones, en una re-alidad cada vez más compleja y en un te-jido social cada vez más diverso.

A pesar de que haya voluntad políti-ca para favorecer la participación, los re-sultados son, a menudo, poco gratifica-dores, entre otras razones porque lasactitudes no son las más apropiadas yporque las herramientas y los procedi-mientos son inadecuados para una parti-cipación interactiva y deliberativa de ca-lidad. Es decir, una participación quepermita, pese a las circunstancias habi-tuales (muchos temas, mucha gente ypoco tiempo), que cada participante in-tervenga en el proceso de decisión.

Tenemos unas inercias que nos llevana pensar que la participación es, básica-mente, hacer reuniones en las que unospocos suelen hablar de muchos temas yen poco tiempo, con un resultado para-dójico: queriendo hacer participar sepuede estar reduciendo la participaciónsi la gente se cansa porque las reunionesno cumplen las expectativas. Este fraca-so se atribuye al carácter individualistade nuestra sociedad, a la televisión, a lafalta de tiempo…, que, aunque son ele-mentos importantes, puede ser que nosean los más determinantes.

Estas inercias de reuniones con dis-cursos lineales que no están orientadas aproducir conjuntamente resultados sehan traspasado al modelo predominanteen las herramientas que, por el momen-to, son las más utilizadas en Internet: laslistas de correos o los foros web. Cadauno inicia su intervención, cada uno res-ponde el mensaje que quiere… y el re-sultado es un guirigay de temas y de opi-

niones como sería el de una reunión sinmoderador. Obviamente que en una bue-na lista de correo el moderador centralos temas, hace síntesis, da plazos paracada tema… Pero excepto en gruposmuy disciplinados, el resultado siemprees un abanico de temas y opiniones enexpansión. Y el moderador impone, porvoluntad o por necesidad, su filtro subje-tivo para canalizar el diálogo.

Las listas y los foros en Internet hanabierto un espacio de libertad de comu-nicación sin precedentes con miles debrainstormings, con la expresión de mi-llones de personas que hasta ahora sólopodían leer, escuchar y mirar lo queunos pocos emisores transmitían. Pero laparticipación no puede centrarse sólo enla libre expresión; las organizaciones,las sociedades, necesitamos construirprocesos que permitan hacer frente a losproblemas colectivos que tenemos. Y eneso, ni la mejora de los sistemas de con-sulta y votación, ni la mejora en los sis-temas de libre expresión son suficientes.Y es aquí, en este punto, donde las nue-vas tecnologías telemáticas (teleinfor-máticas), por su carácter interactivo,pueden favorecer un replanteamiento delas formas de participación haciéndolasmás deliberativas.

Tanto para asociaciones de proximi-dad y comunidades locales como para re-des internacionales, ahora empezamos adisponer de algunos sistemas novedososde participación que aseguran la inter-vención de cada uno en las distintas fasesde plantear problemas, proponer solucio-nes, decidir sobre su conveniencia e im-plicarse en su aplicación y seguimiento.Son sistemas de participación orientadosa resultados: producir, deliberar, aprobar,colectivamente una decisión, un texto, undocumento, que recoge la experiencia delos sistemas parlamentarios (proponer untexto, hacer enmiendas…), pero añadendinámicas deliberativas (valorar el gradode acuerdo, centrarse en los temas conmás diversidad de valoraciones, aprobarlos que tienen un alto grado de acuerdo orehusar los que no tienen…). Estos siste-mas no se centran en la reunión, sino enla deliberación permanente durante supreparación, durante su celebración y du-rante su continuación. Permiten integrarvarios canales: formularios en papel, for-mularios electrónicos, visualización deresultados en el web, visualización de es-tos resultados en la reunión, valoraciónin situ con herramientas intuitivas de ex-presión, etc.

Así, para ver cuáles son las posibili-dades de la telemática para avanzar ha-cia una participación deliberativa, nosplanteamos tres temas:

1. Reenfocar la participación ciuda-dana en la perspectiva de una democra-cia deliberativa.

2. Apostar por una participación deli-berativa de calidad.

15Enero 2007

SAM

1. Este artículo avanza una parte del próximolibro La participació deliberativa, que ha sido ela-borado participativamente por Internet en el Semi-nario interactivo sobre participación deliberativa<www.delibera.net>.

151

3. Mostrar las posibilidades de la te-lemática para reforzar una participacióndeliberativa.

Reenfocar la participación ciudadanaen la perspectiva de una democraciadeliberativa

Hablamos a menudo de democraciaparticipativa. Pero ir a votar también esparticipar. Hay una corriente de pensa-miento que está planteando que la carac-terística distintiva de una democracia esla deliberación. La profesora Adela Cor-tina2 expone muy bien las característicasde una democracia deliberativa:

Orígenes. La deliberación nace en lacuna de la democracia: «Los ciudadanosatenienses deliberaban en la asambleaantes de tomar decisiones, ponderabanpúblicamente los pros y contras de lasalternativas posibles en las diferentescuestiones».

Legitimación. «Con el rótulo “de-mocracia deliberativa” nos referimos ala entraña misma de la democracia, por-que si debe ser el demos, el pueblo,quien gobierna, debe hacerlo a través dela deliberación, no de la agregación devotos, y menos aún de la imposición».

La opción de futuro. No hay muchasopciones para decidir colectivamente:imponer, votar o deliberar. «En efecto, elpunto de partida en una sociedad libre esel desacuerdo de preferencias o de con-vicciones, y no hay sino tres caminospara llegar a una decisión común: la im-posición, que no es un procedimiento de-mocrático; la agregación de preferenciaso de intereses, que se suman en público yse sigue lo que decida la mayoría, y ladeliberación, que pretende transformarpúblicamente las diferencias para llegar auna voluntad común».

Propositiva y argumentativa. «A lahora de tomar decisiones vitales queafectan a todos, quien defiende la demo-cracia deliberativa valora sobre todo elmomento de las propuestas, el intercam-bio de argumentos y justificaciones paraavalarlas, el acuerdo entre las partes so-bre qué compromisos adquiere cada unapara llevar a cabo lo que le correspondey actuar conjuntamente».

Informativa y responsabilizadora.«Y necesita también la política delibera-tiva ciudadanos capaces de participar enlas discusiones, con las mismas oportu-nidades de hacerlo, con los conocimien-tos suficientes para tomar posicionesbien informadas, y atentos a asumir latarea que les corresponda en la decisióncomún».

Convertirse en pueblo. «Es posible,también, seguir creyendo que los ciuda-danos pueden hacer un poco más que su-

mar intereses y atenerse a la mayoría,que son capaces de convertirse en unpueblo con aspiraciones compartidas ypropósitos comunes en cuestiones dejusticia».

Procedimiento habitual. «Potenciarla deliberación en todos ellos permitehacerla creíble y mostrar con hechos queéste debería ser el procedimiento habi-tual en la vida cotidiana para decidir conjusticia en cuestiones vitales que afectana todos. Que debería convertirse en cos-tumbre el diálogo de los que están dis-puestos a argumentar y también a dejar-se convencer con argumentos, y lo otro,el recuento de votos sin auténtico diálo-go, debería ser el excepcional, no diga-mos ya la imposición».

Si la deliberación debe pasar a seruna de las características centrales de lademocracia representativa, mucho máslo debe ser de la democracia participati-va y, por lo tanto, de la participación ciu-dadana. Es desde esta perspectiva queproponemos hablar de participación de-liberativa, para destacar que la delibera-ción es una característica sustancial decualquier participación ciudadana de ca-lidad.

Apostar por una participacióndeliberativa de calidad

En los últimos años, y especialmentedesde Río 1992, hay un conjunto de de-claraciones, acuerdos y directivas (ver elrecuadro A) que consideran que la parti-cipación ciudadana debe ser una políticapública que impregne los procesos dedecisión de las administraciones públi-cas en todas las políticas de sostenibili-dad, inicialmente las ambientales, perocada vez más también las sociales y eco-nómicas.

Normalmente estos «acuerdos» noindican cuáles deben ser los procedi-mientos para una participación de cali-dad, pero sí que expresan «unos requisi-tos mínimos: conocimiento previo,información adecuada, procedimientosadecuados y motivación. […] las decla-raciones de Río y Johannesburgo, asícomo el Convenio de Århus, hacen unaapuesta decidida por la participación.Pero no por cualquier participación. […]no cualquier participación puede condu-cir a la consecución del desarrollo soste-nible. La participación no puede limitar-se a una consulta puntual y sininformación. Los retos propios de nues-tras sociedades y su complejidad hacennecesaria la intervención en los procesosde decisión pública de todos aquellos ac-tores que puedan aportar diferentes re-cursos, visiones o información. Es nece-sario que los poderes públicos seanconscientes del papel de la participacióny que fomenten y den apoyo a procesosparticipativos en los que, en el marco de

políticas de información adecuada, losciudadanos puedan intervenir, debatir ydeliberar conjuntamente, para poder de-cidir qué futuro quieren para ellos y paralas generaciones futuras».3

A. La participación de calidad, una po-lítica pública obligada

«La mejor manera de tratar las cues-tiones ambientales es con la participa-ción de todos los ciudadanos interesa-dos, en el nivel que les corresponda».

Principio 10 de la Declaración deRío sobre Medio Ambiente y Desarrollo1992. [A/CONF.151/26].

«El desarrollo sostenible requiereuna perspectiva a largo plazo y una am-plia participación en la formulación depolíticas, en la toma de decisiones y ensu aplicación a todos los niveles».

Declaración de Johannesburgo sobreDesarrollo Sostenible y Plan de aplica-ción de las decisiones de la CumbreMundial sobre Desarrollo Sostenible,aprobados en la Cumbre Río+10, cele-brada en Johannesburgo en el 2002.

«El proceso de formulación de políti-cas debe ser transparente. Un diálogoabierto sobre los costes y beneficios delas diferentes opciones contribuirá a po-ner a prueba los argumentos que susten-tan las diferentes propuestas de regula-ción. El diálogo entre las partesinteresadas puede ser lento, pero esesencial para crear confianza y entendi-miento mutuos y puede aumentar lasprobabilidades de encontrar solucionesaceptables para todos».

Consultation Paper for the Prepara-tion for a European Union Strategy forSustainable Development. Bruselas, 27-3-2001 SEC(2001) 517 sobre la Estrate-gia de la Unión Europea para el des-arrollo sostenible.

«La participación real del público enla adopción de estas decisiones le permi-te expresar opiniones e inquietudes quepueden ser pertinentes y que las autori-dades decisorias pueden tener en cuenta,favoreciendo así la responsabilidad y latransparencia del proceso decisorio ycontribuyendo en la toma de concienciapor parte de los ciudadanos sobre losproblemas medioambientales y al apoyopúblico de las decisiones adoptadas».

Preámbulo Directiva 2003/35/CE, de26 de mayo de 2003, del Parlamento Eu-ropeo y del Consejo, por la cual se esta-blecen medidas para la participacióndel público en la elaboración de deter-minados planes y programas relaciona-dos con el medio ambiente.

2.1. Participar es tomar partePero empezamos por el principio.

¿Qué es participar? Participar es un

Textos en castellano

2. A. Cortina, «Democracia deliberativa», ElPaís, 24 de agosto de 2004.

3. A. CERRILLO i MARTÍNEZ, «La participació i eldesenvolupament sostenible», Revista Medi Am-bient. Governança i desenvolupament sostenible,núm. 35.

152

verbo que significa ‘tomar parte’. Perono dice ni quién, ni cómo, ni en qué to-mar parte. En la vida colectiva, social ypolítica significa tomar parte activamen-te en el acontecer de la entidad, de laempresa, de la sociedad, del país, delmundo…

Podemos tomar parte identificandoproblemas, elaborando propuestas, deci-diendo actuaciones, llevándolas a térmi-no y evaluando los resultados.

Podemos tomar parte informándonos,expresando nuestras opiniones y prefe-rencias, argumentando nuestras posicio-nes, contrastando diferentes pareceres.

Podemos tomar parte ofreciéndonoscomo responsables o eligiéndolos, pre-sentándonos como candidatos, votandoa representantes y dejándolos de votarcuando nos sentimos traicionados.

Participar en la vida social es tomarparte, con más o menos grado de impli-cación, en los procesos que intervienenen el acontecer de la sociedad y de suscolectivos.

2.2. Participar no es sólo ir a votarParticipar, tomar parte, no es sólo ir a

votar a representantes o decisiones co-lectivas.

En una sociedad representativa, ir avotar permite legitimar que un cuerpo derepresentantes actúe en nuestro nombre yque nosotros les encomendemos ciertasdecisiones y tareas, es decir, que les de-legamos periódicamente nuestra capaci-dad de tomar parte más directamente enciertos asuntos y por un cierto tiempo.

Si no vamos a votar a nuestros repre-sentantes en la junta de la entidad, de laescuela, del ayuntamiento o en el parla-mento de nuestro país, no estamos parti-cipando con uno de los caminos más ele-mentales y convencionales de unasociedad con democracia representativa,excepto que la abstención sea un actoconsciente de expresión.

Pero si sólo vamos a votar, estamosdejando en manos de otros todas las de-cisiones que nos implican como ciuda-danos, y si no nos gustan, nos podremosquejar por diferentes medios, sin embar-go, legalmente, deberemos esperar laspróximas elecciones para intentar cam-biar a nuestros representantes.

Pero, sobre todo, si reducimos nues-tra participación a votar, estamos dejan-do de aportar directamente nuestra vi-sión, nuestros valores, nuestraspropuestas, nuestra implicación en te-mas que nos afectan de la vida de cadadía o que condicionan el porvenir colec-tivo. Elegimos ser espectadores y renun-ciamos ser actores.

Una forma básica de participar es vo-tar. Pero participar puede ser mucho másque ir a votar. También participamoscuando tomamos parte en encuestas,consultas, referéndums; en asociaciones,consejos municipales, planes estratégi-

cos o agendas 21. También participamosen la vida social cuando trabajamos, pa-gamos o dejamos de pagar impuestos,cuando organizamos o tomamos parte enmanifestaciones, huelgas o acciones deprotesta, cuando compramos o dejamosde comprar productos o servicios…Siempre tomamos parte en la vida social:por acción o por omisión, con concienciao con inconsciencia, de manera activa opasiva, haciendo o dejando hacer…

2.3. Qué nos frustra cuando tomamosparte

En una democracia representativa, aveces, se llama a los ciudadanos a parti-cipar en las políticas locales que afectanla vida de su territorio. Pero esta invita-ción a menudo no es clara, y el ciudada-no no sabe si participar significa ‘recibirinformación’, ‘opinar’, ‘gestionar’.

La participación ciudadana está demoda en algunos municipios y organiza-ciones, pero cuando no quedan claras lasreglas de juego y se crean falsas expec-tativas, puede generar frustración y pro-vocar el efecto contrario, quemandocualquier otra posible experiencia parti-cipativa.

Para evitarlo, hay que asegurar unamínima calidad de la participación paraimpedir que las reuniones sean inefi-cientes, las asambleas caóticas y que nose obtengan acuerdos ni se vean resulta-dos.

Todo esto, por un motivo u otro,cuando la participación no es de calidad,cuando se percibe que puede estar mani-pulada, etc., la gente prefiere quedarseen casa antes de perder el tiempo. Y, en-tonces, siempre hay algún concejal oresponsable que dice «es que la gente noparticipa…», y eso le sirve como excusapara tomar las decisiones él solo.

2.4. Deliberar antes de votarDeliberar, en el marco de un proceso

participativo, es la dinámica anterior adecidir, a votar, a actuar. Es el tiempo de-dicado a escuchar y contrastar opiniones,a estudiar pros y contras. Se puede deli-berar también en otros contextos: paraenriquecer nuestro punto de vista, parano quedarnos estancados siempre en lasmismas creencias, para acercarnos aotras culturas, para aprender a ponernosen el lugar del otro. El pensamiento com-plejo requiere la deliberación como unacondición indispensable para ejercerlo.

La deliberación es un acto creativo,sincero, prudente, respetuoso y respon-sable, basado en la reflexión. Una refle-xión en la que nadie se limita a defenderuna determinada postura, sino que entretodos intentan determinar y analizar losargumentos favorables o contrarios decualquier posible decisión o posiciónque facilita llegar a decisiones con elmáximo consenso. Hablar es un verboque resume el hecho de que es el diálo-

go sobre los argumentos aquello que nosacerca a una opinión y, por lo tanto, auna decisión más razonada y razonable.

La calidad de la democracia, de lafuerza del pueblo, no está sólo en deci-dir, sino en la posibilidad de aportar lasrazones por las que cada uno intervieneen la decisión común. Reducir la demo-cracia a un juego de ganadores y perde-dores, de mayorías y minorías, de núme-ro de votos, de sí o no…, es demasiadopobre.

Cuando una mayoría es capaz de es-cuchar las razones de una minoría y, dealguna manera, asumirlas, es en este he-cho donde encontraríamos el triunfo dela democracia. Por lo tanto, la calidaddel proceso deliberativo fortalece la de-mocracia.

e hecho, la democracia, la calidad dela democracia, la determina la calidaddel proceso. Aunque no es una perspecti-va predominante, como lo son los con-ceptos propios del ámbito empresarial, lacalidad la debemos entender, sobre todo,como un atributo del proceso político.Una acción o decisión será de calidad sise corresponde a las necesidades y vo-luntades de la población, si está encami-nada a satisfacerla, si es transparente y,sobre todo, si en el proceso de definiciónse han tenido en cuenta los puntos de vis-ta e intereses de todos los ciudadanos.Aunque provenga de un órgano demo-crático, una decisión o una acción serádemocrática sólo en caso de que sea fru-to de un funcionamiento democrático.Una vez más, el fin está en los medios,como el árbol está en la semilla y en elcuidado que tengamos de su crecimiento.

Por lo tanto, en cualquier procesoparticipativo, un indicador de la calidaddemocrática será el grado de calidad dela deliberación. Habrá que ver que lostiempo y los recursos invertidos y quelos procedimientos empleados en la de-liberación sean los adecuados al temaque se quiere tratar. Por ejemplo, en elcaso de un referéndum, los tiempos y re-cursos dedicados a la deliberación públi-ca sobre el tema deben ser tanto o másimportantes y efectivos que los tiemposy los recursos empleados para hacer quela gente pueda votar y vaya a votar.

Si se reduce el tiempo de la delibera-ción (anterior a la toma de la decisión),se alargará el tiempo del conflicto poste-rior a la decisión. El ahorro de tiempo,en política, a menudo es pura apariencia:por no entrar en el fondo de la cuestión,nos arriesgamos a arrastrar un problema(y agravarlo) durante un tiempo innece-sariamente largo.

El caso de los referéndums sobre laConstitución europea son un ejemplo delo que no se debe hacer si de verdad sequiere reforzar la ciudadanía europea.Lo que sobre todo ha restado calidad de-mocrática a este proceso es que la parti-cipación se centrase en decir «sí» o

15Enero 2007

SAM

153

«no». Teníamos una gran oportunidad deconstruir ciudadanía en Europa, y la he-mos perdido. ¿No debía empezarse lamisma redacción de la Constitución des-de la base, desde las preocupaciones dela ciudadanía? Someter a referéndumuna constitución ya redactada sin impli-car a la ciudadanía a hacerse estas pre-guntas es empezar la casa por el tejado.

2.5. La calidad de la participaciónParticipamos, tomamos parte, tanto si

queremos como si no, por acción o poromisión, voluntariamente o involunta-riamente, activamente o pasivamente…Participamos para defender unos intere-ses u otros de contrapuestos. Participa-mos tanto para avalar acríticamente losintereses de los demás como para inten-tar transformar la realidad a favor de losdesvalidos y expoliados.

Por lo tanto, es necesario adjetivar laparticipación, para indicar los diferentestipos según los procedimientos emplea-dos, los objetivos a lograr o los resulta-dos esperados. Para hacer eso hay queponer a punto sistemas de evaluación dela calidad de la participación que permi-tan medir con indicadores concretos es-tos adjetivos y que indiquen si la partici-pación es más o menos pasiva, activa ointeractiva; si es manipulativa, informa-tiva, consultiva, deliberativa, decisoria,autogestionada; si más bien es formal oinformal; si es más formalista –para que-dar bien– que real o estructural; si esaparente o profunda; si es puntual o deproceso; si es presencial, a distancia omixta; si es organizada o espontánea; siestá orientada a la propaganda o a obte-ner objetivos y resultados compartidos.

En cualquier caso, el principal indi-cador para determinar el éxito o el gradode calidad de la participación debe ser elreferente a la calidad del mismo procesode participación. Si una decisión se hatomado teniendo en cuenta la opinión delos ciudadanos, permitiendo que diganla suya, respetando todas las posiciones,defendiendo todos los intereses, en defi-nitiva, deliberando, aquella decisión ha-brá sido más democrática.

En todo proceso participativo hay ca-racterísticas que indican si la participa-ción es de calidad. Por ejemplo, si másbien es un proceso interactivo y delibe-rativo orientado a resultados comparti-dos, o si más bien es un proceso unidi-reccional y sin diálogo ni deliberaciónorientado a resultados prefijados.

El grado de satisfacción subjetiva delos implicados en el proceso será deter-minante para saber la calidad del proce-so participativo, pero hay que tener unconjunto de indicadores que «objetiven»la calidad de cada proceso y de cada actoparticipativos para poder ir teniendo re-ferencias compartidas y comparables.

Hay que ir estableciendo referenciaspara poder clasificar y comparar proce-

sos participativos. Pero la mejor referen-cia será que la misma evaluación de ca-lidad del proceso sea un proceso delibe-rativo hecho por los mismosparticipantes, teniendo en cuenta los da-tos de los indicadores. Deliberación enla política, para ser más democrática ymenos arbitraria, pero también delibera-ción en la valoración de la participación.

2.6. La participación deliberativaLa deliberación es un objetivo que

permite democratizar la toma de decisio-nes públicas en nuestras sociedades.

Hay que apostar por una participa-ción deliberativa, entendida como unproceso interactivo orientado a producirconjuntamente unos resultados, ni quesea para concluir que «no lo tenemosclaro». Los procedimientos de delibera-ción son un elemento central y es nece-sario un diseño del proceso que incluyaen cada etapa no sólo la información y ladecisión, sino también la expresión y elestudio de los pros y contras. La delibe-ración necesita un tiempo y unos mediosadecuados para que sea real y no sólouna «apariencia».

Estos procedimientos deliberativosdeben permitir que cada participantepueda realmente, en un tiempo asumi-ble, según el tipo de grupo:

Conocer los temas, dar su opinión,expresar sus argumentos, dialogar sobrelos diferentes argumentos y poder, si espreciso, modificarlos gracias a los argu-mentos de los otros.

Contrastar sus opiniones con datos yexperiencias, elaborar con los otros vi-siones compartidas –sobre problemas opropuestas–, constatar que sus opinionesy argumentos son recogidos y que pue-den influir en el resultado final.

Ver claramente el grado de consensoo de disenso que genera cada tema, quele permita decidir qué temas son los querequieren más diálogo y cuáles son losque ya puede dar por acordados o por re-chazados.

Disponemos de procedimientos,siempre mejorables, para organizar unaparticipación popular representativa, conelecciones y parlamentos. Debemos bus-car, experimentar, innovar y poner a pun-to procedimientos asequibles y popularesde participación popular deliberativa.

Una mejora de los instrumentos per-mitirá aprender y hacer aflorar la capaci-dad de escuchar, de reconocer el interésde los puntos de vista diferentes del pro-pio, de pensar, de articular y expresar unrazonamiento, etc.

Mostrar las posibilidades de latelemática para reforzar unaparticipación deliberativa

Una vez repasados los rasgos caracte-rísticos de la participación deliberativa,

debemos examinar hasta qué punto la te-lemática (los sistemas y artefactos de co-municación a distancia con medios infor-máticos) puede ser una «herramienta»útil y adecuada para mejorar los procesosde participación deliberativa e interactivaen nuestras sociedades contemporáneas.

Hay que partir de una constataciónque sitúe el contexto sobre el tema delcual hablaremos: dos tercios de la pobla-ción mundial no ha telefoneado nunca, yen bastante más de la mitad de los paísesdel mundo la población no tiene recono-cidos derechos democráticos formales y,por tanto, aún menos tiene derecho a par-ticipar en algún nivel como ciudadanía.

Eso no impide que los foros socialesmundiales reúnan miles de organizacio-nes de todo el mundo que se inscriben enellos y se coordinan por Internet; o quela policía nepalesa haya cortado el telé-fono móvil, ya que éste era el mediopara convocar las manifestaciones (22de abril de 2006).

La telemática, con uno u otro de loselementos de su gama de aparatos y ar-tefactos de comunicación, se está exten-diendo a la mayor parte de los hogaresde los países postindustriales y está pre-sente en la mayor parte de las zonas ur-banas del mundo, con una impresionan-te proliferación de locutorios y cafésInternet. Y la mayor parte de organiza-ciones sociales, ciudadanas, no guberna-mentales, etc., tienen acceso a ella y lautilizan para construir redes de denun-cia, de acción, de coordinación, desde elámbito local hasta el mundial.

En el campo más estricto de Internet,la mayor parte de los foros, ya sean porcorreo electrónico, por chat o por web,han tomado como modelo los «foros»presenciales y adolecen de la misma fal-ta de procedimientos adecuados para or-denar las intervenciones y para producirresultados comunes, y no digamos, ya,para deliberar.

Cada uno envía su mensaje, corto olargo, sobre el tema que le parece. Todoel mundo recibe este mensaje, pero nohay ningún sistema para saber si se haleído y si se está de acuerdo con él o no.Algunos pueden contestar y otros pue-den no decir nada. Algunos pueden en-redarse en una discusión acalorada, yotros, hartarse y dejar de participar.

Para lograr algún acuerdo, es necesa-rio un moderador intrépido y pacienteque dedique mucho tiempo a leer, orde-nar y sintetizar las posiciones de losmensajes. Pero cuando pide que la gentediga si está de acuerdo con la síntesis,puede volver a empezar una ronda de co-rreos con intervenciones sin orden niconcierto.

Sistemas de participación telemáticaen Cataluña

Hemos planteado las característicasde una participación deliberativa y he-

Textos en castellano

154

mos constatado las dificultades para quelas formas habituales de comunicacióntelemática superen los modelos de parti-cipación heredados de los procesos par-ticipativos más habituales, muy a menu-do poco deliberativos.

Ahora nos falta ver, y cada uno podrájuzgar, hasta qué punto los sistemas departicipación por Internet aquí más co-nocidos ofrecen la posibilidad de delibe-rar con más o menos facilidad.

Las herramientas telemáticas permi-ten una interactividad alta. Sin embargo,¿es empleada para facilitar el acceso a lainformación esencial? ¿Para poder valo-rar los pros y contras? ¿Para poder vi-sualizar el grado de consenso del gruposobre diferentes temas? ¿Para poder ar-gumentar ordenadamente sobre los dife-rentes temas y poder llegar a conclusio-nes colectivas de una maneratransparente?

Creo que empezamos a disponer dealgunos sistemas de participación deli-berativa por Internet, que tanto puedenservir para procesos participativos a dis-tancia como para preparar procesos y ac-tas presenciales.

Algunos de estos sistemas son multi-lingües, de manera que, con poco costede traducción, los participantes puedenleer, opinar, definir su posición, valorar,priorizar, evaluar, consensuar ideas, pro-blemas, propuestas, documentos…

Las reuniones preparadas o celebra-das con estos sistemas incrementan lasposibilidades de participación delibera-tiva, reducen costes y tiempo de despla-zamientos, y aumentan la eficiencia, so-bre todo cuando no es fácil verse amenudo presencialmente.

Hemos elegido algunos de los siste-mas de participación por Internet másconocidos y permanentes en Cataluña,para que cada uno los pueda valorar des-de el punto de vista de su capacidad defacilitar una participación deliberativa.

Democràcia.web

http://www.democraciaweb.org Es una experiencia de democracia

electrónica en Cataluña, creada por laFundación Jaume Bofill con el apoyodel Parlamento de Cataluña. Da accesoal Parlamento on line, espacio de debatey participación sobre temas en discusiónen el Parlamento de Cataluña. Desde1998 se han puesto a debate ciudadanounas cincuenta leyes del Parlamento quehan recibido algunas propuestas. Tam-bién es un buen portal de webs sobre de-mocracia electrónica.

Por acuerdo tomado por la Mesa delParlamento de Cataluña el día 26 demayo de 1998 se acordó dar apoyo a losproyectos Parlament Obert y Democrà-cia.web, experiencia pionera de infor-mación y participación ciudadana a tra-

vés de Internet, promovidos respectiva-mente por la Universitat Oberta de Cata-lunya y la Fundación Jaume Bofill.

Sus objetivos principales son:Contribuir al acercamiento del Parla-

mento a la sociedad catalana, aprove-chando las aplicaciones de las nuevastecnologías de la información y la co-municación en los procesos democráti-cos de formación de opinión y voluntadpolíticas.

Favorecer el conocimiento de la acti-vidad parlamentaria por parte de la ciu-dadanía, a través de herramientas peda-gógicas que faciliten su comprensión.

Fomentar la participación ciudadanay facilitar la comunicación entre la ciu-dadanía y sus representantes en el Parla-mento de Cataluña.

El proyecto Parlament Obert(http://www.uoc.edu/parlamentobert)facilitó el conocimiento y el debate so-bre tres leyes.

Delibera

http://www.delibera.info /http://www.delibera.net (foros activos)

Es un sistema integral de participa-ción multilingüe que Delibera - Serveisde Participació Interactiva ha creadopara ayudar a todo tipo de organizacio-nes a hacer foros para deliberar, priori-zar o consensuar posiciones sobre te-mas, textos…, para preparar reuniones opara elaborar manifiestos o planes de ac-ción. Desde 2002 Delibera se ha utiliza-do en unos sesenta procesos participati-vos en Cataluña y en unos diez procesoseuropeos o mundiales, con un gradomuy diverso de participación según losforos. Se ofrece como una alternativa alas formas habituales de preparar y con-ducir reuniones, asambleas y congre-sos…, y de organizar y facilitar foroselectrónicos.

Delibera es un sistema formado porun conjunto de herramientas y metodo-logías que se aplican tanto en reunionespresenciales como en foros de delibera-ción a distancia vía Internet. Estas herra-mientas están ideadas para hacer los pro-cesos de deliberación ágiles,transparentes y orientados a resultados.

La aplicación «Delibera Web» es laplataforma multilingüe (diez idiomas)que permite detectar grados de consensosobre un tema en reuniones a distancia,con la participación tanto de los que go-zan de conexión Internet como de losque no tienen un ordenador disponible,gracias al sistema de digitalización o tra-tamiento de cuestionarios en papel oelectrónicos. El hecho de ser una plata-forma multilingüe permite llevar a cabodeliberaciones de ámbito multiculturalque, con métodos tradicionales, implica-ría unos costes de tiempo y dinero difí-ciles de asumir.

El sistema «Delibera» ayuda a valo-rar pros y contras, a deliberar, colectiva-mente, a partir de unos iconos de coloresque permiten expresar fácil y visualmen-te la posición y la valoración de cadauno sobre cualquier tema que se trata.

Consensus

http://www.e-consensus.org Consensus es una herramienta tecno-

lógica diseñada para facilitar e impulsarla información y la participación ciuda-dana a través de Internet en el mundo lo-cal. Es el espacio de participación en In-ternet de los gobiernos locales iniciadoen junio de 2004. Hay unos veinte ayun-tamientos catalanes que lo ofrecen a susciudadanos, básicamente como un espa-cio para dar a conocer los procesos par-ticipativos que tienen en marcha. Los fo-ros web, en general, no son muy activos,como es habitual en la mayor parte deforos de este tipo.

El proyecto Consensus ha supuesto eldesarrollo de una herramienta interacti-va en Internet para la información, parti-cipación y consulta ciudadana. Se tratade un espacio virtual abierto, adminis-trado por los ayuntamientos, para la par-ticipación de todos los ciudadanos en losasuntos de interés público en el ámbitomunicipal.

Consensus permite a los ciudadanosinformarse, debatir a través de foros conotros ciudadanos y responsables políti-cos, enviar cartas, responder cuestiona-rios, iniciar o adherirse a recogidas defirmas, etc.

Los objetivos del proyecto son mejo-rar la comunicación entre los ayunta-mientos y los ciudadanos; facilitar y pro-mover la transmisión de conocimientohacia los responsables de la toma de de-cisiones; estimular la realización de ex-periencias de participación ciudadana yde consulta a través de Internet, simpli-ficando y agilizando los procesos de or-ganización, y ofrecer espacios virtualespara permitir la organización de los ciu-dadanos en comunidades de interés conel objetivo de promover la corresponsa-bilización y la participación.

Consensus ha sido impulsado por tresinstituciones catalanas (la FundaciónJaume Bofill, el Instituto Catalán deTecnología y el Consorcio Localret) ypor doce ayuntamientos catalanes quehan financiado una parte del proyecto(Cardedeu, Granollers, Manresa, Mata-ró, Terrassa, Rubí, Sabadell, Sant Feliude Llobregat, Vic, Sant Cugat del Vallès,Barberà del Vallès y Badalona).

El proyecto también ha recibido elapoyo del Ministerio de Ciencia y Tec-nología del Estado español y del Depar-tamento de Gobernación y Administra-ciones Públicas de la Generalidad deCataluña.

15Enero 2007

SAM

155

Participa 1.0

http://www.vegga.org/cat/htm_edi-cion/user/view/id-menu4_1

Es un marco de trabajo para favore-cer y mejorar la gestión de la participa-ción. Creado por Vegga, asociación parala innovación tecnológica, tiene comoobjetivo el fomento de la participaciónciudadana en diferentes ámbitos socia-les, una participación para lograr mejo-res resultados. Desde el año 2004 se haaplicado en unos quince proyectos.

Participa es al mismo tiempo:• Un marco normativo que, mediante

unas sencillas premisas de evaluacióncon indicadores, nos ayuda a discernirentre procesos participativos o no parti-cipativos. Nos ayuda, también, a catego-rizarlos según si cumplen o no la mayorparte de estas premisas.

• Una metodología efectiva con laque podemos regular y sistematizar losprocesos participativos. La metodologíase basa en la gestión por flujos de traba-jo (workflows). Dado un proceso y unadivisión de fases, se establecen unos ro-les y cada uno de ellos puede desarrollaruna serie de tareas. La metodología nosguía sobre como organizar y definir losprocesos.

• Una herramienta telemática quenos gestiona la metodología, ya que gra-cias a las nuevas tecnologías podemoscombinar los elementos presenciales ylas herramientas de gestión en línea quenos ayuden a sistematizar ciertas tareas.Hay aspectos que con un grupo elevadode personas son difíciles de resolver pre-sencialmente. En cambio, las herramien-tas virtuales nos ayudan a resolver losproblemas tradicionales (avisos automá-ticos, recuentos y sumas de aportacio-nes, votaciones, análisis mediante indi-cadores cualitativos…).

• Un gestor de contenidos que per-mite aportar a los procesos participati-vos la información y la documentaciónnecesarias para asegurar el acompaña-miento y la comprensión entre los parti-cipantes.

Conclusiones

Para avanzar hacia una democraciadeliberativa, debemos ser más exigentesen la calidad deliberativa de los procesosparticipativos tanto en sus dinámicaspresenciales como en las telemáticas. Yeso requiere un rediseño de los procesosparticipativos, bajo nuevos criterios ycon las metodologías adecuadas. Hayque revisar nuestras formas habitualesde reunirnos y de participar, más orien-tadas a discutir, debatir, ganar y per-der…, más propias de la democracia delas mayorías, e ir pasando hacia nuevasformas de reunirnos y participar másorientadas a deliberar, a escuchar, a

charlar, a buscar consensos, a construirnuevas soluciones teniendo en cuenta atodo el mundo…, y no sólo las posicio-nes o los intereses iniciales.

Y en este reto, la interactividad de latelemática nos puede permitir experi-mentar y reaprender. Por eso hay queponerla al servicio de la participacióndeliberativa.

Curiosidades

Evolución de lasherramientas gráficasde soporte ambientalUna visión de un cuarto de sigloJuan Antonio Torrón CastroJefe de la Unidad de Soporte GráficoServicio de Medio AmbienteDiputación de Barcelona

Las nuevas tecnologías y la gestión ambiental

IntroducciónDesde hace ya tiempo (más de veinti-

cinco años), facilitamos informaciónmedioambiental a través de múltiple yvariada documentación gráfica, entreotros y principalmente a los ayuntamien-tos.

Esta documentación gráfica suele serel complemento de aquellos expedientesque la necesitan, como ocurre en losproyectos, anteproyectos, estudios, audi-torías, exposiciones, publicaciones, etc.,con lo que se pretende dar un soportetécnico a los municipios.

La manera más común de documen-tar gráficamente un expediente es a tra-vés de los planos, y es en la confeccióny en la reproducción de los mismosdonde se ha producido un avance tecno-lógico espectacular gracias, entre otrascosas, a la informática. Hemos de tenertambién muy presente el gran salto tan-to de tipo cualitativo como cuantitativode los medios que hoy en día tenemospara la obtención de los «datos de cam-po», los que posteriormente, y tratadossegún su temática, nos permiten con ungrado muy alto de fiabilidad la toma dedecisiones, en los múltiples y variadoscampos del saber humano. (Ver fig. 1pág. 91)

Plano topográfico de Cubelles, juniode 1998, con estación total rayos láser,cierto número de puntos inaccesibles.

Es hoy en día que las nuevas tecnolo-gías de la información y de la comunica-ción (TIC) ponen al alcance de la socie-dad un gran número de nuevas

herramientas que permiten apoyar losprocesos de gestión, comprensión y va-loración lográndose unos modelos decrecimiento y comportamiento sosteni-ble.

Las técnicas de la información y de lacomunicación evolucionan de maneraascendente y necesitan un cambio de há-bitos y de mentalidad muy grande parapoder adaptarse y emplear de maneracorrecta y efectiva tanto el hardware(máquinas, hierro) como el software(programas) existentes. Existe en Inter-net una amplia y variada documentaciónsobre las TIC.

Una definición concreta de las TICno existe. Caminan en una nebulosa se-mántica que nos señala precisamente loamplio y complejo que representa unasociedad de la información o tambiénuna sociedad del conocimiento. Susprincipales aportaciones podemos decirque son las de un fácil acceso a una granfuente de información, el proceso rápidoy de gran fiabilidad de casi todo tipo dedatos, disponer de unos canales de co-municación inmediatos, de una grancantidad de almacenamiento, la automa-tización de los trabajos, la interactividady la digitalización de todas las informa-ciones.

Vivimos en una sociedad complejadonde la rapidez y la cantidad de recep-ción de informaciones crecen sin parar.Estas informaciones son soportadas gra-cias a las constantes innovaciones tecno-lógicas que nos condicionan a una nuevamanera de trabajar, y es aquí (antes deque quede enterrado en el olvido) dondequeremos hacer mención de algunos me-dios, instrumentos y técnicas que en sudía nos permitieron suplir con satisfac-ción todos estos adelantos. No se preten-de hacer una descripción genealógica nicompleta de todo lo que nos permitió re-alizar los planos, pero sí de forma muyintensa un recuerdo a aquellos documen-tos gráficos que hoy en día ya podemosconsiderar como de «obras artesanas».(Ver figs. 2 y 3 págs. 92 y 93)

Conceptos actuales

La informaciónEn sentido general, la información es

un conjunto de múltiples elementos ydatos que constituyen un mensaje sobreun determinado saber. La información esconocimiento, es disponer de todo aque-llo que permite procesar y generar el in-telecto humano.

Este conocimiento o información or-ganizada permite la resolución de pro-blemas y la toma de decisiones, lo quenos hace entrever la gran importanciaque tiene que la información sea veraz,objetiva y contrastada.

En un entorno socioeconómico cadavez más interconectado y dependiente

Textos en castellano

156

de una buena gestión de la informacióny de la comunicación, resulta un factorclave la interrelación con la cultura, laeconomía o la educación, como merosejemplos, permitiéndonos deducir el in-menso volumen de documentación quese puede consultar.

Hoy en día, estos enormes volúmenesde información existentes en medioscada vez más sofisticados y con una ca-pacidad de almacenamiento creciente yen soportes cada vez más reducidos per-miten el acceso al saber desde diferentestipos de comunicación, momento y lu-gar.

La información ambientalLa Directiva 2003/4/CE del Parla-

mento Europeo y del Consejo del 28 deenero del 2003 relativa al acceso del pú-blico a la información medioambientalderoga la Directiva 90/313/CEE delConsejo, con efecto a partir del 14 de fe-brero de 2005.

Esta directiva pretende garantizar elacceso a la documentación ambientalque tienen las autoridades públicas uotras entidades que actúan en su nom-bre, así como las condiciones básicasque permitan un buen hacer de la infor-mación.

La comunicaciónEs una forma de expresarnos, de dar

a conocer nuestras ideas, nuestro saber alos demás. La comunicación es de vitalimportancia. Tenemos necesidad de co-municarnos para poder sobrevivir.

Podríamos decir que la comunicaciónes la expresión de la información emi-tiendo y recibiendo mensajes. Es, hoy endía, una herramienta básica para enten-der la naturaleza de las sociedades.

El método empleado para poder co-municar una información es muy variado.De forma generalizada, diremos que esde tipo oral o escrita. Destacaremos comograndes áreas el cine, el periodismo ra-diofónico, la prensa escrita, la televisión,Internet, la publicidad, las relaciones pú-blicas y los documentos gráficos.

Los planos deben normalizarse deacuerdo con las normas UNE, emplean-do los formatos más convenientes y hu-yendo de los muy grandes y de difícilmanejo. Los tipos y las características delos planos son muy variados y dependenen gran manera de la tipología de la do-cumentación a grafiar en los mismos.

Los originales (generalmente realiza-dos en un papel especial transparente,como es el papel vegetal) suelen quedararchivados en la oficina técnica, en ar-chivadores que ocupan un gran espacio,y se emplean copias de los mismos conotro tipo de material (papel de copias) ymediante máquinas reproductoras deamoníaco, o de sales disueltas en aguaque hacen de revelador, para las tramita-ciones legales y la ejecución de la obra.

Generalizando, hoy en día esto casiya no es así, ya que los originales son in-formatizados y digitales, se archivan ini-cialmente en el disco duro del PC y pos-teriormente en un CD o un DVD de grancapacidad de almacenamiento y mínimotamaño de ocupación.

La técnicaEl dibujo de un plano es la represen-

tación gráfica exhaustiva de todos loselementos necesarios para la total com-prensión de un proyecto. Dependiendodel tema que desarrolle el trabajo, elproceso de confección de los originalesy el material base de los mismos sueleser distinto. Así pues el papel vegetalF.59.0256 de 90/95 g/m2 (por ejemplo,Diamant Extra) es un buen soporte parael dibujo de cualquier original tanto dearquitectura como de ingeniería. En car-tografía y topografía es más correcto elpapel poliéster de un gramaje tipo me-dio, la tinta que se emplea suele ser ladenominada tinta china, y en el papelpoliéster también se utiliza la tinta per-manente.

Uno de los factores que determinaesta diferencia del papel de dibujo es ladilatación de los mismos (provocada porla temperatura ambiente y la humedad)siendo muy superior la del papel vegetal.En los trabajos de arquitectura y de in-geniería suelen estar acotados todos losdibujos, a diferencia de la cartografía yde la topografía, en donde se realizanmediciones mediante reglas graduadas oescalímetros directamente sobre el pla-no, con lo que hemos de ser muy preci-sos y exigentes para que nuestras medi-ciones se encuentren dentro de lasnormas establecidas según sea la escaladel plano.

Curvímetros, planímetros, diferentesmodelos que nos permiten medir distan-cias entre dos puntos, resiguiendo la lí-nea del dibujo o el eje de carreteras y ca-minos (los curvímetros) y medirsuperficies de sectores o polígonos (losplanímetros).

La garantía de estas mediciones de-pende de diversos factores entre los cua-les destacan la calidad del instrumentoempleado, la vista y precisión del técni-co, además de la escala en que esté rea-lizado el plano.

Hoy que ya se hace la mayor parte delos trabajos de manera informatizada,los softwares, programas informáticos,permiten hacer unas mediciones con unaexactitud considerada exacta, lo que ga-rantiza los resultados obtenidos.

Vemos, pues, que la técnica de la re-alización gráfica de un proyecto y la ob-tención de datos del mismo han variadosustancialmente y han modificado cier-tos valores humanos por una tecnologíacada día más sofisticada que nos aportauna gran productividad, mayor calidad,precisión y fiabilidad.

Material de dibujoPrevio al dibujo de un plano original

se suele realizar un croquis con indica-ciones de cotas, tolerancias, detalles ytodas las anotaciones que sean precisas.

A partir del croquis, se realizan losdibujos en limpio, generalmente en unpapel blanco opaco, extendido sobre unamesa o tablero de dibujo y a lápiz, sien-do muy común el empleo del portaminascon la mina de distinta numeración (HB,02, 04…) que indica las diferentes dure-zas que se utilizan en los diferentes tiposde dibujo. En ingeniería, lo correcto esuna mina dura con la que se logra unperfilado correcto de las piezas, y en unaperspectiva se necesita una mina blanda.

En topografía los dibujos solían ha-cerse sobre un papel milimetrado en elcual se identificaba la ubicación de unpunto por sus coordenadas (x, y) rotu-lando a su lado el valor altimétrico (z).

Una vez revisados estos planos y da-dos por buenos o definitivos, se calcan atinta en un papel transparente (vegetal,poliéster…) y se confecciona, de estaforma, el original, del que se harán todaslas copias que se necesiten.

Hoy en día se ahorra una gran canti-dad de papel ya que, salvo las reproduc-ciones, el resto de planos se realizan enel ordenador informáticamente y los fi-cheros digitales originales se guardan,por ejemplo, en un CD.

Instrumentos de dibujoExisten diversas herramientas de di-

bujo, entre las cuales destacamos lasmás conocidas o empleadas:

Lápices, portaminas y gomas de bo-rrar.

Plumillas de diferentes tipos, segúnsu empleo.

Plumillas (Rotring), de distintos gro-sores. Tiralíneas fijo, locos (para dibuja-do de curvas de nivel), locos dobles (paradibujar caminos, carreteras), compases.

Escuadras y cartabones.Para la rotulación, después de mu-

chos años de realizarla a mano medianteplumillas, se crearon distintos aparatos,unos mas sofisticados que otros y quepor lo menos permitieron unificar el tipode letra en los diferentes planos. Algu-nos ejemplos son:

Plantillas perforadas. Plantillas deRotring, Leroy, Unitech, Fuji,etc. Má-quinas electrónicas programables.

Otros instrumentos a destacarLa cuchilla, cuya función principal es

la de poder rectificar, borrar, parte de undibujo o de algún detalle del mismo. Elpapel de dibujo, que permite utilizar esta«valiosa» herramienta con cierto gradode garantía es el papel vegetal y el con-travegetal, contando, como siempre, conla habilidad del usuario. El empleo pornecesidad en otro tipo de papeles o car-tulinas también es posible.

15Enero 2007

SAM

157

El secador de pelo y el cigarrillo sonunas herramientas auxiliares. El prime-ro, para el secado rápido de la tinta ensuperficies de cierta envergadura; el se-gundo, para aquellos lugares puntualesdonde la acumulación de la tinta no per-mita continuar trabajando, y como siem-pre las urgencias eran (son) lo habitual.La técnica de precisar la distancia y eltiempo de exposición de alguno de losdos medios dependía de la experiencia y,por lo tanto, del número de planos inva-lidados.

La topografíaPotser és dins aquest camp on més ha

evolucionat la tecnologia tant en el ma-quinari com en el programari, i s’haguanyat, en un percentatge força elevat,en qualitat i en precisió del treball, comtambé en el temps que s’hi esmerça.

Es, quizás, dentro de este campo,donde más ha evolucionado la tecnolo-gía tanto en el hardware como en lossoftwares, y se ha ganado, en un porcen-taje bastante elevado, en calidad y enprecisión del trabajo, como también enel tiempo empleado. Los nuevos equiposempleados actualmente han evoluciona-do mucho, desde el que era puramentemecánico al más sofisticado de una esta-ción total o de los GPS. Hemos de reco-nocer que años atrás no existían los saté-lites, que nos permiten hoy en díarealizar tareas complejas y precisas.

También han evolucionado mucholas técnicas de la restitución fotogramé-trica y la calidad de las ortofotografias.Ahora se obtiene un producto de grancalidad que nos permite un seguimientomuy exhaustivo del territorio, que sirvepara la toma de decisiones tanto de tipomedioambiental como de planificación,administrativo, etc.

Reconocemos el valor que tiene eltrabajo realizado con anterioridad a latecnología de última generación, recor-dando la toma de las lecturas de los hilosaxiales, de una mira de cuatro metros di-fícil de mantener vertical, entre otras co-sas, por el viento; la conversión de losdatos obtenidos en el campo mediantelas tablas taquimétricas que nos determi-naban las coordenadas del punto (x, y, z)y que posteriormente se situaba sobre unpapel milimetrado siguiendo las instruc-ciones que el croquis de campo nos indi-caba.

Para anotar los datos de campo, seempleaban libretas diseñadas para talfin.

La cartografía actual a escala 1:5.000del Instituto Catalán de Cartografía(ICC) se compone de seis ficheros cadahoja, que facilita una gran cantidad deinformación.

La Oficina Técnica de Cartografía ySIG Local de la Diputación de Barcelo-na también ofrece a los municipios de laprovincia la cartografía urbana digital

municipal a escala 1:1.000, ortofotogra-fías del vuelo 2002-2003, que sirven debase para los estudios medioambienta-les.

La computaciónCinco generaciones de computadores

nos han llevado a los actuales ordenado-res digitales modernos, con una gran ca-pacidad de procesamiento y el perfec-cionamiento de los sistemas operativosque supervisan y controlan las operacio-nes y los dispositivos físicos del PC.

La primera generación empleaba tar-jetas perforadas, y fue la generación delIBM 650, la del sistema BULL y la delsistema NCR. La segunda generacióncomenzó en el año 1958 y las máquinaseran de tamaño más reducido que los dela primera generación. La tercera gene-ración fue a partir de 1965 incorporandomicrocircuitos. La cuarta generaciónapareció en los años setenta con la inte-gración de microprocesadores que per-miten operar con una gran velocidad. Laquinta generación se caracteriza, entreotros, por el gran perfeccionamiento delos sistemas operativos y su bajo costedebido a la producción en serie.

Los softwares se disponen hoy en díaa medida del usuario y permiten des-arrollar cualquier tipo de actividad.

Los ordenadores actualesEn el mercado se pueden encontrar

diferentes modelos y equipos con distin-tas prestaciones, según sean nuestras ne-cesidades.

Estaciones gráficasSon equipos potentes bien equipados

tanto en software como en hardware ysuelen disponer de dos pantallas, lo quenos permite visualizar en una de ellas elconjunto del territorio y en la otra panta-lla el sector en detalle que se necesite.

La adaptación a las nuevas herramien-tas y su aplicación ambiental en elcampo de los trabajos municipales

Desde los primeros momentos hemospretendido disponer de la tecnología deúltima generación para, de esta forma,ofrecer una mejor prestación de servi-cios medioambientalistas a los ayunta-mientos y entidades oficiales que lo pre-cisan.

En la actualidad se dispone de esta-ciones gráficas de gran potencia, asisti-das por distintos softwares para el trata-miento tanto de imágenes como dedocumentos vectoriales. Los equipos deproducción y reproducción se corres-ponden con las nuevas tecnologías.

En los últimos tiempos existen nue-vos medios de soporte para la planifica-ción y el análisis del territorio, los siste-mas de información geográfica (SIG),que mediante la entrada de datos permi-ten su estudio y representación, y de los

cuales se pueden desarrollar proyectosdestinados a la gestión del medio am-biente y a un servicio interactivo de ma-pas ambientales. Los SIG pueden servectoriales, de barrido y orientados a ob-jetos. Las características principales sonel hardware, el software, los datos geo-gráficos y el equipo humano.

Los satélites nos proporcionan imá-genes de alta calidad que nos permitenuna identificación muy exacta del terri-torio en estudio, lo que facilita la tomade decisiones en múltiples y variadoscampos medioambientales.

Gracias a los satélites es posible con-feccionar una cartografía detallada me-diante el procesamiento digital de lasimágenes, estudios de contaminación deaguas, de la vegetación, incendios fores-tales, contaminaciones químicas, cam-bios climáticos, evapotranspiración, etc.,mediante la teledetección.

La teledetección es la disciplina cien-tífica que tiene como prioridad la adqui-sición a distancia y posterior tratamientode datos de la superficie terrestre, a tra-vés de sensores específicos.

ConclusiónEl análisis de estos veinticinco años

en la evolución de las técnicas de la in-formación y de la comunicación nosdice muy claro hacia donde nos encami-namos: hacia la era digital.

Podemos decir que ya estamos, engran parte, inmersos en ella, y desde elpunto de vista práctico nos atrevemos asugerir a aquellos que aún no se han ini-ciado que empiecen cuanto antes, sin te-mor ni ansiedad, siguiendo algún cursopersonalizado sin excesivo lenguaje téc-nico. De esta manera podrán incorporarla informática y las nuevas técnicas ensu vida diaria.

Quede un recuerdo muy afectuoso atodos aquellos trabajos realizados conanterioridad a la «era digital», recono-ciendo que lo avanzado de la tecnologíaactual nos permite lograr objetivos queantes no eran posibles.

Curiosidades

Cuánto contamina une-documentoRamon Rabella

Las nuevas tecnologías (NT de ahoraen adelante) son un tema tan entusias-mador que seguro que nos ha salido unSAM optimista, lleno de perspectivas defuturo y de nuevos campos para explo-rar. Pero hay que decir que sin una eva-luación del impacto ambiental de estas

Textos en castellano

158

nuevas tecnologías la cosa quedaría bas-tante coja, sobre todo tratándose de unapublicación básicamente ambientalista.Pues bien, este papel del «malo de la pe-lícula» me ha tocado a mí.

En el número anterior de la revistaSAM –el número 141–, se trató el tema delos residuos de aparatos eléctricos y elec-trónicos, toda la problemática unida a sufabricación y al final de su vida. Éste es elaspecto más importante e impactante delas nuevas tecnologías, pero no es el ob-jetivo de este artículo. Ahora no nos cen-traremos ni en el inicio ni en el final delciclo de vida de los aparatos y las infraes-tructuras ligados a las NT, sino que estu-diaremos la fase de vida útil.

El hecho de que las NT se basen en laelectrónica y la microelectrónica hace quesu apariencia sea limpia, sin coste ambien-tal. Es por eso por lo que cuando enviamosun e-correo nadie se plantea cuál es el im-pacto que puede tener sobre el medio. Lomismo pasa con la recepción de televisiónpor satélite, el uso del teléfono móvil o lanavegación por Internet.

Generalmente se considera que el usode las NT tiene un impacto positivo –conrespecto a otras tecnologías– sobre el me-dio ambiente. Su uso permite realizargestiones, consultas y compras sin des-plazamientos; por lo tanto, produce unadesmovilización. Esta desmovilizacióntiene un efecto positivo sobre el tráfico, elconsumo de energía y, de una manera in-directa, también sobre el consumo de ma-teria, la producción de residuos y la emi-sión de contaminantes. Al mismo tiempo,se produce una virtualización o desmate-rialización: eso quiere decir que es posi-ble usar, enviar y recibir documentos, so-nidos e imágenes sin usar materia. Deesta forma, haciendo uso de las NT se ge-neraría un ahorro de materia, de energía,de residuos y de emisiones. Ahora bien,lo que este artículo quiere cuestionar es siel balance final de esta desmovilización ydesmaterialización es tan positivo comoparece a primer vistazo.

Un paisaje lleno de cables

El primer gran impacto de las NT essobre el territorio; el despliegue de la te-lefonía móvil ha llenado el territorio deestaciones base (las antenas) que hanprovocado una fuerte controversia so-cial, ya sea por posibles riesgos sobre lasalud o su impacto sobre el paisaje. Es-tas controversias han generado grandesprotestas populares y un buen número deregulaciones autonómicas y municipa-les. Sobre este tema, la electropolución,se puede consultar el número 72 de la re-

vista SAM. Para tener una idea del alcan-ce de este problema, debemos tener encuenta que en España hay 37.619 esta-ciones base, una cada 13 km2, ¡que noson pocas! Cabe recordar que en las zo-nas más pobladas la densidad de antenasaún es mayor.

Pero hay otro impacto territorial:toda la red de cableado que recubre elpaís. Son 24.122.061 km de red, de loscuales 16 millones son de par de cobre.Esta red hipoteca el territorio, ya quecuando cae en desuso constituye un resi-duo de difícil recogida. Esta red de ca-bleado tiene una parte soterrada y otrade aérea, que también impacta sobre elpaisaje.

El consumo de energía

En el año 1999 en la revista FOR-BES, los consultores de energía MarkMills y Peter Huber publicaron el artícu-lo «Dig More Coal-the PCs Are Co-ming», donde se evaluaba el consumoeléctrico de la red Internet. Según ellos,el consumo de las NT era el 8% de laelectricidad consumida en los EE. UU.Además, pronosticaban un colapso ener-gético por culpa de la red. Este artículocreó bastante alarma y fue contestadopor muchos autores, que generalmenteconsideraron que el consumo era comomínimo ocho veces más bajo, es decir,no superior al 1%. El debate continúa3,pero estudios un poco más recientes(hay que tener en cuenta que el uso delas NT ha aumentado exponencialmen-te) sitúan el consumo no doméstico deelectricidad debido al uso de las NT enlos EE. UU. en el 3% de la demanda to-tal; en Alemania, el total, incluyendo eldoméstico, se evalúa en un 4%.

Han pasado ya siete años de aquelloscálculos, y la complejidad y el númerode conexiones ha crecido exponencial-mente. De hecho, hay quien dice que eltráfico en Internet se duplica cada año;otros, cada cien días, y que a pesar de losalgoritmos de compresión no ha paradode crecer el volumen de la informacióntransmitida. Entre 1994 y 2003 el volu-men de terabytes circulante por la red semultiplicó por 600. Hay que suponer,pues, que el consumo actual a la fuerzatiene que ser mayor, y que continuarácreciendo. Debemos recordar que ya sehabla de la inminente aparición de la te-levisión interactiva a través de Internet.

Se puede hacer una estimación delconsumo de la red en el Estado español.En el año 2004, sólo la red de Telefóni-ca fija y móvil consumió más de 950GWh, aproximadamente el 0,37% de lademanda nacional de energía. Además,hay que sumarle el consumo de las otras

redes de comunicaciones móviles y porcable, que podemos hacer con una apro-ximación mediante los datos de la cuotade mercado de los tres operadores demóviles. Entonces, el consumo sube al0,47% (de todas formas, quedan fueravarias redes y operadores, por ejemploONO, de los cuales no disponemos dedatos). Así pues, podemos decir que ac-tualmente el consumo de la red debe su-perar el 0,5%. Si lo comparamos conotros países europeos, podemos ver queen el año 2004 el consumo de las redesde Deutsche Telekom era del 0,5% y lade Swisscom era del 0,7%. Es decir, losdatos que resultan de nuestra estimaciónconcuerdan con los datos que se dan enpaíses de nuestro entorno.

No hay que olvidar, sin embargo, queal consumo de las redes de comunica-ciones hay que añadirle el consumo detodos los aparatos que están conectados,ya sea en el sector empresarial ya sea enel doméstico. Estos consumos son difíci-les de evaluar, porque no se dispone dedatos fiables sobre los tipos de aparatosy las horas de uso.

Hay estimaciones para otros países.Por ejemplo, en un IEA Workshop de20024 se estimaba el consumo ligado aInternet en 4.200 GWh en el año 1999en Alemania. De estos 4.200 GWh,1.700 corresponderían a los PC –tantoPC domésticos como de oficina–, 1.100corresponderían a los proveedores y1.400 corresponderían en la red; o, dichode otra manera, este consumo de electri-cidad equivaldría a 2,5 millones de tone-ladas de CO2.

¿Cuánto contamina un e-correo?

Cuando se envía un e-correo o unmensaje por el móvil nadie suele pensaren el gasto energético que supone; dehecho, nos parece que el envío de la in-formación no sea material. Hay, sin em-bargo, unos costes: en la tabla 1 (ver pá-gina 108) tenemos los costes medidospor un equipo holandés5 utilizando téc-nicas de análisis del ciclo de vida.6

Como podemos ver, el método quesale más «económico» para enviar unmensaje es el teléfono convencional. Porlo que respecta al teléfono móvil, el ma-yor peso corresponde al consumo en es-pera del teléfono (al que habría que su-marle el consumo de los cargadores en

15Enero 2007

SAM

1. Se puede consultar en:http://www.diba.cat/mediambient/pdf/SAM7.pdf.

2. Se puede consultar en un plazo corto en lamisma web que la anterior.

3. http://www.csee.usf.edu/~christen/energy/links.html.

4. Lo podéis conseguir en el enlace:http://iea.org/textbase/work/2002/ictfeb02/thomas.pdf

5. Han Remmerswaal, Patrick van Rijckevorseli Nicole Schaffroth (2001). «Comparison of diffe-rent methods of sending messages on the basis oflife-cycle analyses». Towards sustainable productdesign 6th international conference. Surrey (ReinoUnido): Centre for Sustainable Design, p. 178-183.

6. Artículo en inglés donde se explica qué es elanálisis del ciclo de vida:

http://en.wikipedia.org/wiki/Life_cycle_assess-ment.

159

activo y en standby) y el consumo de las«estaciones base». El uso de mensajesde texto en telefonía móvil disminuiríael consumo, sobre todo si no se mantie-ne el teléfono en espera permanente.

El método más costoso es el fax. Enel fax convencional –de papel a papel–,el mayor consumo corresponde a laenergía necesaria para fabricar el papelde emisión y el de recepción y al consu-mo en standby de los aparatos. Si habla-mos del fax emitido desde un ordenador,hay el ahorro del papel del emisor.

En el caso de los e-correos, vemosque sólo está por debajo de la telefoníaestándar y móvil y del correo convencio-nal escrito a mano. El balance empeorasi el destinatario imprime el correo, yaque hay que añadir la energía imputableal papel.

En el correo convencional el mayorconsumo es imputable al papel del men-saje y del sobre. Si el correo convencio-nal es impreso, hay que añadir el consu-mo energético del método de impresión.

Unitariamente pueden parecer consu-mos insignificantes, pero debemos teneren cuenta la magnitud de los envíos. EnEspaña en el 2005 se enviaron 12.800millones de mensajes por móvil, y a tra-vés de la Sociedad Estatal Correos y Te-légrafos se repartieron 5.400 millones deenvíos postales (en estos 5.400 millonesde envíos no están incluidos todos losdistribuidores privados que tienen unacuota de mercado muy importante).Además, circulan anualmente unos18.250 millones de e-correos. Finalmen-te, solamente un 10% del tráfico de lared de telefónica corresponde a telefoníaconvencional de voz.

En la tabla 2 (ver página 109) hace-mos una aproximación al consumo deenergía por e-correo y por correo con-vencional. El máximo del e-correo supo-ne que todos los mensajes se imprimen,y el mínimo, que ninguno; el máximo decorreo convencional supone que todosse imprimen, y el mínimo, que todos seescriben a mano.

Consumo en standby

El consumo en espera, el consumo enstandby y el consumo en off o apagado(¿apagado?, sorprendente, ¿no?) cadavez preocupa más a los gestores energé-ticos. A pesar de la disminución del con-sumo en estos estados, el aumento delnúmero de aparatos conectados perma-nentemente hace que estos sean un fac-tor decisivo en el crecimiento del consu-mo doméstico de energía.

Cada vez, en los hogares, en las ofi-cinas y en determinadas instalaciones decontrol hay más aparatos y componentesperpetuamente conectados a redes TICy, por lo tanto, también a la red eléctrica,ordenadores, routers, decodificadores de

la TDT, aparatos de fax, alarmas y dis-positivos de seguridad, instrumentos detelecontrol… También aquellos aparatosque están esperando permanentementela orden del mando a distancia. Todosestos aparatos consumen una buena can-tidad de energía sólo por el hecho de es-tar «alerta». El corte del pastel de estetipo de consumo es cada vez más mayor.Estudios de la Agencia Internacional dela Energía le sitúan entre el 5% y el 10%del consumo doméstico, y en la UniónEuropea, 10 GWh al año.

De hecho, con la extensión de lasnuevas tecnologías de comunicación einformación en los hogares del mundodesarrollado puede haber más de veinteaparatos conectados en espera o enstandby. El router de Internet o el mó-dem, el PC, el monitor y la impresora,un escáner o un fax, un teléfono móvil,algunos cargadores, un televisor, unequipo de alta fidelidad (pueden ser has-ta seis aparatos), un equipo de DVD, unmagnetoscopio de vídeo, reproductoresMP3, decodificadores de TDT o televi-sión por satélite, alarmas y equipos deseguridad, equipos de domótica (termos-tatos, temporizadores…) y también apa-ratos de aire acondicionado, lavavajillas,lavadoras, etc.

Se da la paradoja de que no sólo con-sume el aparato en espera, sino, tam-bién, en muchos casos apagado. En la fi-gura 1 se muestran los diferentes tiposposibles de estado de funcionamiento deun aparato: funcionamiento normal (elaparato consume lo que corresponde asu funcionamiento), en espera (el consu-mo apenas se reduce), en standby (elconsumo se reduce bastante), en sleep(el consumo se reduce mucho), en off-modo (aún puede consumir una ciertacantidad de energía), desconectado (noconsume energía).

Todos estos consumos ocultos son laparte donde más fácilmente se puede in-cidir para atenuar el continuado creci-miento del consumo en el caso domésti-co. En el caso de oficinas y actividadesproductivas, no hay datos, pero seguroque en determinados sectores deben sersignificativos.

El e-comercio

El comercio electrónico, o e-comer-cio, es uno de los sectores económicosemergentes vinculado a las NT. De he-cho, la facturación de e-comercio ha idocreciendo continuamente a lo largo delos últimos años.

Así, en España, el primer trimestre de2006 se han batido todos los récords contransacciones por un valor de 495 millo-nes de euros por un total de 7 millonesde operaciones. Estas cifras suponen unincremento del 60% con respecto a loque se facturó en el mismo trimestre del

año pasado, y del 72% en cuanto al nú-mero de transacciones.

El comercio electrónico al margen deimpactos económicos y sociales tambiéntiene un impacto ambiental.

Así, el e-comercio reduce la necesi-dad de transporte y, por lo tanto, de ener-gía. Como influye sobre la logística y lagestión de estoques, también permiteuna ocupación menos intensiva del espa-cio y un ahorro de energía (por ejemplo,para la conservación de la mercancía).

Además, en la modalidad C2C (con-sumer to consumer), como por ejemploe-Bay,7 se hace factible una reutilizaciónpor parte de varias personas de un mis-mo objeto, lo cual alarga su ciclo de vidacon el ahorro de materiales, de energía yde residuos que comporta.

En primer lugar, hay el efecto del au-mento de compras «al detalle» en el ex-tranjero y el aumento del transporte enavión que eso genera. Las emisiones deCO2 y de «rastros de vapor»8 de los avio-nes tienen un impacto directo sobre elclima. La aviación representa la fuentede CO2 en más rápido crecimiento y sólolos vuelos interiores están incluidos den-tro del Protocolo de Kyoto.

En segundo lugar, hay una «remate-rializacion» o «desvirtualización» demuchas compras (grabación en CD, im-presiones) que generan el impacto direc-tamente en casa del consumidor.

Finalmente, también hay un efectoindirecto, vinculado a la llamada para-doja de Jevons,9 considerado uno de losprimeros «economistas ecológicos»:x lareducción de precios libera recursos paraaumentar el consumo y se puede produ-cir un impacto negativo en otro lugar(consumo de energía, de agua, agota-miento de recursos, emisiones…).

Para concluir

Hay muchos otros aspectos, algunosde ellos incluso más impresionantes (bá-sicamente, la fabricación de los elemen-tos electrónicos, cables, antenas…, y eltratamiento de sus residuos), pero pien-so que con los ejemplos que hemosdado, podemos apartar de nosotros la«leyenda urbana» de que la economíadigital es una economía limpia… No loes. Es, por lo menos, tan sucia comootras economías.

Textos en castellano

7.Empresa que organiza subastas por Internet.Se puede encontrar información en inglés en:

http://en.wikipedia.org/wiki/E-Bay.8. Información sobre el rastro de vapor de la

aviación en:http://es.wikipedia.org/wiki/Estela_%28ras-

tro%29.9. Información general sobre la «paradoja de Ja-

von» en el enlace:http://es.wikipedia.org/wiki/Paradoja_de_Je-

vons.10. http://es.wikipedia.org/wiki/Econom%C3-

%ADa_ecol%C3%B3gica

160

SAM Informa

Nuevos equipos alservicio de losmunicipiosDavid Casabona Jefe de la Unidad de Control Ambiental Técnico del Servicio de Medio AmbienteDiputación de Barcelona

Durante estos últimos dos años, elServicio de Medio Ambiente de la Dipu-tación de Barcelona ha adquirido variosequipos punteros tecnológicamente ensu ámbito. En este artículo queremosmencionar algunos de estos equipos re-lacionados con el ruido, los camposelectromagnéticos y la contaminaciónatmosférica, que consideramos que pue-den ser de interés para la gestión am-biental en los municipios.

Ruido

Analizador 2250 de Brüel & Kjaer(ver la figura 1, página 107). Este equi-po salió en el mercado en el año 2004 yllegó a España en el año 2005. Permitehacer análisis en un tercio de octava entiempo real y, dado que almacena los da-tos en una tarjeta de memoria SD de 1GB de capacidad, también permite gra-bar acontecimientos de audio. Tiene undiseño ergonómico y una gran pantallatáctil de color donde se muestran los re-sultados. Se puede personalizar por cadausuario tanto el tipo de medida que sequiere realizar como la visualización enpantalla. Permite añadir comentarios ha-blados a la medida realizada. Medianteel programa de tratamiento de datosEvaluator se pueden obtener resultadoscomo los que se muestran en la figura 2.(ver página 111)

Una de las dos unidades móviles demedida del ruido ambiental de que dis-pone el Servicio está equipada con esteanalizador (ver la figura 3, página 112).

A parte de este equipo, el Serviciodispone de muchos otros sonómetros adisposición de los municipios, que sepueden solicitar fácilmente a través de lapágina web de la Diputación.

Campos electromagnéticos

Analizador SRM-3000 de Narda (verla figura 4, página 111). Este analizadorequipado con una sonda triaxial permitehacer medidas isotrópicas del campoeléctrico (V/m) en todo el espectro entre75 MHz y 3 GHz. Las frecuencias de te-lefonía móvil actualmente están alrede-dor de los 900 MHz y los 1.800 MHz,por lo tanto dentro de este rango de me-

dida. Este analizador es el primer equipocompacto y portátil a escala mundial quepermite hacer este tipo de medidas.

Hasta ahora se disponía de equiposde banda ancha que daban un único va-lor global del campo eléctrico. Ahora,con el SRM-3000 se obtienen resultadoscomo los mostrados en la figura 5 (verpágina 112). Con este equipo se puedeobservar la contribución de cada fre-cuencia, y por tanto de cada operador enel caso de la telefonía móvil, en el cam-po eléctrico global.

Contaminación atmosférica

Las dos últimas unidades móviles decontrol de la contaminación atmosféricaadquiridas por el Servicio de Medio Am-biente (UM2 y UM3) (ver la figura 6,página 113) disponen, entre otros, de losequipos de medida siguientes:

Analizador automático por partícu-las PM-10, TEOM serie 1400 de Rup-precht & Patashnick. Este analizador hasido aprobado como método de equiva-lencia por la Agencia de Protección delMedio Ambiente de los Estados Unidos.El caudal de aire se calienta a 50 °C y sehace pasar por un filtro que mediante untransductor de masa se pesa de maneracontinua cada dos segundos. La diferen-cia entre el peso actual y el peso inicialnos da la concentración de partículas. Eltransductor de masa mide la frecuenciade vibración natural del sistema con elfiltro; conforme aumenta la masa, la fre-cuencia del sistema disminuye. Los da-tos se almacenan cada treinta minutos.

Analizador automático de ciertoscompuestos orgánicos volátiles, GC955serie 800 de Syntech Spectras. Este ana-lizador en continuo efectúa las medidasmediante un cromatógrafo de gases aco-plado a un detector de fotoionización(FID). El analizador tiene fijadas unasventanas respecto al tiempo de retenciónde los cromatógrafos, de manera queproporciona automáticamente y de ma-nera periódica, cada quince minutos, losíndices de benceno, tolueno, etilbencenoy xileno (BTEX). Actualmente solo elbenceno tiene unos límites fijados por lanormativa del aire ambiente. Ver los re-sultados en la figura 7 (ver página 113).

Las unidades móviles también estánequipadas con analizadores de óxidos denitrógeno (NO2) y ozono (O3) y puedenser emplazadas en los municipios que losoliciten por un período determinado,generalmente entre uno y tres meses.

Esperamos que estos y otros equiposdisponibles en el Servicio puedan ser deinterés para los municipios, ya sea parasu cesión temporal a los ayuntamientos,ya sea para ser empleados por los técni-cos de Diputación y entregar posterior-mente un informe con los resultados enel ayuntamiento.

Recopilación normativa SAM n.o 15

Unión Europea• Directiva 95/46/CE del Parlamento

Europeo y del Consejo de 24 de octubrede 1995, relativa a la protección de laspersonas físicas en lo referente al trata-miento de datos personales y a la librecirculación de estos datos.

• Directiva 2002/19/CE del Parla-mento Europeo y del Consejo de 7 demarzo de 2002, relativa al acceso a lasredes de comunicación electrónicas y re-cursos asociados, y a su interconexión.

• Directiva 2002/22/CE del Parla-mento Europeo y del Consejo de 7 demarzo de 2002, relativa al servicio uni-versal y a los derechos de los usuarios enrelación con las redes y los servicios decomunicaciones electrónicas.

Estado Español• Ley orgánica 15/1999, de 13 de di-

ciembre, de Protección de Datos de Ca-rácter Personal.

• Ley 34/2002, de 11 de julio, deServicios de la Sociedad de la Informa-ción y del Comercio Electrónico.

• Ley 32/2003, de 3 de noviembre,General de Telecomunicaciones

• Ley 59/2003, de 19 de diciembre,de firma electrónica.

Cataluña• Ley 5/2002, de 19 de abril, de la

Agencia Catalana de Protección de Da-tos.

15Enero 2007

SAM

161

El rincón de la página Web

http://es.groups.yahoo.com/group/te-rritori/

Territorio

Es un espacio de intercambio de in-formación y debate sobre la actualidadde las transformaciones del territorio(ambientales, urbanísticas, sociales, eco-nómicas, etc.), las políticas territorialesy las movilizaciones sociales a su entor-no.

Surgido el julio de 1999 como unainiciativa particular, hoy está amparadopor la Societat Catalana d’Ordenació delTerritori (SCOT) y tiene más de 1.100miembros (entre los cuales se incluyengran parte de los técnicos y políticos res-ponsables de la gestión y planificaciónterritorial en Cataluña).

http://www.sostenible.es/pubporta-da/inici.asp

Sostenible

Revista digital de la Red de Ciudadesy Pueblos hacia la Sostenibilidad. Naci-da en el año 2002, sustituyó la ediciónen papel que llegó a editar ocho númeroshasta el año 2000, que también se pue-den bajar en formato PDF en el apartado«Hemeroteca», «Sostenible en papel»<http://www.sostenible.se/sostenible.html>.

La revista electrónica se edita tam-bién en versión inglesa y castellana y seha convertido en un referente de noticiasambientales locales y de todo el mundo,y de artículos de opinión de primera lí-nea.

El mapa de la web, se estructura encuatro ámbitos: conceptos y pensamien-to, noticias, recursos y hemeroteca. Hayque destacar el apartado «Hemeroteca»,donde se pueden consultar fácilmentetodas las noticias y los artículos de opi-nión que se ha editado desde el inicio.

http://www.democraciaweb.org/

Democracia.Web

Es un proyecto promovido por laFundación Jaume Bofill que se inscribeen la corriente de experiencias que se hacreado alrededor de la democracia elec-trónica. Su particularidad es que estápensado desde Cataluña y teniendo encuenta nuestras instituciones. Democrà-cia.web tiene el apoyo de la Mesa delParlamento de Cataluña, y colabora es-

trechamente con el proyecto ParlamentObert, promovido por la UniversitatOberta de Catalunya.

El objetivo de Democràcia.web es fa-vorecer la información, el debate y laparticipación ciudadana a través de lared. En concreto, Democràcia.web pre-tende utilizar Internet para construir unnuevo puente de comunicación entre laciudadanía y sus representantes políti-cos. También quiere facilitar el conoci-miento de otras experiencias sobre de-mocracia electrónica y así contribuir a lareflexión sobre mecanismos de innova-ción democrática.

Google maps España

http://maps.google.com/maps?f=l&hl=es&q=&near=spain&om=1

Una de las herramientas más utiliza-das hoy día para consultar y bajar carto-grafía convencional es la que suministrala empresa Google, que quiere captar losmismos usuarios que con su buscador depáginas web y fotografías, que es uno delos recursos de Internet más utilizado entodo el mundo.

La versión española del GoogleMaps permite buscar imágenes satélite,planos e imágenes híbridas (planos so-bre imágenes satélite) de cualquier partedel mundo. Es un lugar web de fácil ac-ceso y de gran utilidad para acompañarinformes y referencias geográficas.

Hay que destacar la versión híbridade los mapas vectoriales que se visuali-zan con recorridos óptimos, paradas detransporte público, etc.

En el próximo SAM 16

La gestión de los fangos de depuradoras

La gestión de las aguas residualescon tratamientos biológicos para reducirla materia orgánica genera gran cantidadde fangos biológicos (los “biosólidos”,traducido de la nomenclatura anglosajo-na). Con el creciente número de estacio-nes depuradoras de aguas residuales sur-gidas de la aplicación de la directivaeuropea 271/91, el problema de la ges-tión de estos fangos se ha acentuado no-tablemente, en Europa y especialmenteen Cataluña, que ha registrado un incre-mento en su producción muy superior ala media de la Europa de los 27.

Son muchas las opciones disponiblesa la hora de elegir la solución más ade-cuada para el tratamiento o, en general,para gestionar los fangos producidos,desde la tradicional aplicación en loscampos agrícolas, con toda una serie detratamientos previos para estabilizarlos,hasta el secado térmico y su aprovecha-miento energético, todas ellas como al-ternativa al depósito controlado. Hayque elegir la más adecuada a las condi-ciones locales, considerando siempre lasconsecuencias ambientales de cada unade estas opciones, es decir, su sostenibi-lidad y las posibilidades de una reduc-ción en la generación de fangos, con tra-tamientos alternativos.

Así pues, la revista SAM abordará enel próximo número esta problemáticaque afecta a numerosos municipios, des-tinando un espacio de reflexión y análi-sis sobre este tema, dando voz a técni-cos y abriendo el debate a todos lossectores implicados.

Textos en castellano

English texts

164

15January 2007

SAM

165 Introduction

165 Editorial

165 Introductory frameworkFrom Discourse to ConversationLuis Ángel Fernández Hermana

167 Legal frameworkThe New Regulatory Ordinance for Electronic Ad-ministration of Barcelona City CouncilConxita Riasol

170 Municipal world The Girona Municipal Territorial Analysis Unit(Unitat Municipal d’Anàlisi Territorial - UMAT)Jordi Xirgo

Case study of the Town Council of Sant Vicenç deMontalt: the use of ICT for the implementation ofa new municipal energy management modelFrancesc Baselga i Herrero

The Municipal System of Sustainability IndicatorsNúria Parpal

The SITxell project (A Territorial Information Sys-tem for the Multidisciplinary Analysis of OpenSpaces in the Province of Barcelona)Meritxell Margall

179 ExperienceThe Evolution of Integrated Management Tools(Cartography and GIS) in the Province ofBarcelonaCarlos Zañartu

181 Busines world The Interactive Application of GIS for the Query,Public Exhibition and Management of MunicipalNoise MapsGuillem Terradas

New Information Services for Bus UsersLluis Peláez

Pay per use and congestion charges. From tradi-tional tolls to electronic tolls: GalileoMiguel Ángel Martínez Olagüe

187 Social worldWEB 2.0 (Local Agenda 21S 2.0)Francesc de Sarraga

Citizen Participation in Electronic DemocracyMartí Olivella

195 CuriositiesEvolution of graphical environmental supporttools. A Quarter-Century in ReviewJuan Antonio Torrón Castro

Eco-design and reuse Inerzia produccionsFerran Capo

199 SAM newsNew Equipment at the Service of the MunicipalitiesDavid Casabona

200 A List of regulations

200 Websites

201 And in the next SAM 16

Index

165

English texts

Introduction

Since 1980 when Barcelona Provin-cial Council established EnvironmentalServices to provide support for the mu-nicipalities in the core areas of water andwaste, demands for new services havearisen, linked to new public concerns,such as noise, mobility or electromag-netic radiation, and we have progres-sively assumed the responsibility formeeting these demands.

Technology has evolved alongsidethese new demands and constantly of-fers us more powerful and innovativetools to allow us to provide our servicesin a more efficient, rapid and preciseway. Our desire to offer the best supportpossible to the municipalities within ourborders, which must always be the foun-dation for directing the actions of this in-stitution, obliges us to be aware of thelatest developments and to continuallyincorporate these advances, where pos-sible, into our daily work.

New paradigms, such as sustainabili-ty, new planning tools, such as the localAgenda 21, and the growing demand bythe public for environmental informa-tion mean that these new technologiesmust be employed not only efficiently,but also in a comprehensible and simplemanner. Now, instead of just giving themembers of our community a technicalanswer, it must also be one throughwhich they can understand, as far as pos-sible, what the real problem is, in orderthat they can become part of the solu-tion.

We hope that the local world can con-tinue to enjoy the opportunities andprogress brought by new technologiesand that we can subsequently continueto offer better service to the public. Forthis reason second level local adminis-trations are obliged to constantly updatethe technology we use in providing ourservices. In addition, we are called uponto have a fundamental role in drivingwhatever measures are necessary to en-sure that all municipalities have the nec-essary basic technological and commu-nications infrastructures through whichwe can make use of these advances.Technology is, without a doubt, a toolthat must be employed appropriately, butprior to this we must guarantee equal op-portunities for access for all our munici-palities and for all members of the pub-lic.

Celestino Corbacho Chairman of Barcelona

Provincial Council

Editorial

One of the characteristic features ofBarcelona Provincial Council andspecifically the Environment Section,which I am proud to preside over, hasbeen a willingness to pioneer new areasthat could be of interest to the munici-palities in the province. This explainswhy, for example, we were one of thefirst administrations in the EuropeanUnion to promote the implementation oflocal Agenda 21s and the fact that forsome time we have offered services andtraining for the measurement of air andnoise pollution and electromagnetic ra-diation using the best available methods.

New technologies are often the mostappropriate tools in the process of attain-ing leadership, but it is important not toforget that at times these new technolo-gies contribute to the very problem thatis being addressed: the last issue of thisjournal was devoted to waste electricaland electronic equipment. However, inthis issue we would like to focus on themore positive and promising new tech-nologies in the environmental sphereand present various new or establishedexamples of good marriages betweentechnology and the environment, as wellas optimistic visions of what this part-nership could offer us in the future whencomplemented by active public partici-pation.

It is not by chance that this issue con-tains six articles by technicians fromvarious service departments ofBarcelona Provincial Council, such asthe Technical Office for Cartographyand the Technical Office for TerritorialAnalysis and Planning, which togetherwith Environmental Services offer arange of already-tested applications thatwill serve well at a municipal level.

We are conscious that unless we arecompletely up-to-date we cannot pro-vide the best service to our Councils,and therefore we always incorporatenew techniques and instruments into ourday-to-day tasks whenever we can.However, we also know that envisioningour future based only on the promisesoffered by technology and forgetting allthat we have learned up to now from theexperience gained in our daily work,would doom us to failure. Technologycan be the ideal aid to help us take fastersteps, but it is not there to teach us howto walk. And, above all, we can never letit dictate our future direction.

Núria BuenaventuraVice-chairperson of the

Environment Section

Introductoryframework

Luis Ángel Fernández HermanaICT Consultanthttp://lafh.info

At the end of March 2006, I receiveda message from Jesús Mesa del Castillo,a young journalist who was working forEnredando.com until he went to Mexicoin 2004. Jesús was writing to me fromMérida (Yucatán), where he had takenpart in a congress for the creation of acomprehensive reaction plan for naturaldisasters organised by the United Na-tions Development Programme (UNDP)and OXFAM. The background scenariowas the devastation caused by hurri-canes Stan and Wilma on the coasts ofGuatemala and southern Mexico. In at-tendance were organisations from civilsociety in the affected areas: Oaxaca,Chiapas, Campeche, Yucatán and Quin-tana Roo, as well as NGOs fromGuatemala. Over two days, experienceswere shared, views and opinions con-trasted, possible measures for con-fronting catastrophes were set out andsome solutions to the most evident prob-lems caused by the recent hurricaneswere put forward.

The subjects debated were crucial toall of these communities, from the emer-gency actions and the communicationbetween the parties involved, to the deal-ings between organisations to rapidlyprovide supplies and equipment in loca-tions that could become isolated,through awareness-raising campaignsand the putting into practice of mecha-nisms to promote the efficient exchangeof experiences. Nobody wanted to justtalk about new policies; everyone washoping to achieve tangible advances thatcould be translated into action whenthey returned home.

Two aspects emerged clearly in thesedebates: firstly, the survival of manycommunities depends to a great extenton what was decided there and that theknowledge the experts and civil servantspossessed, on a wide range of eventuali-ties, would manifest itself in some wayas effective measures deployed through-out the territory. Secondly, that it wasimpossible – as it has been since thedawn of time – that in two days all theorganisations would agree on questionsas complex as those that had been laiddown on the table. There must be manydifferent definitions of what constitutescomprehensive environmental manage-ment. But I believe the whole worldwould be in agreement that a hurricaneputs them all under strain and gives thema pertinent significance. Translating def-

166

initions into operative policies at a two-day meeting is something which nor-mally wouldn’t even be achieved in sur-roundings that were far more organisedand equipped with abundant resourcesthan the congress in Mérida.

As Jesús explained to me in his mes-sage, nobody there had the slightestdoubt that unless they worked together,the deleterious impact of the hurricaneswould be felt again and without thecommunities having improved their ca-pacity to respond before, during or afterthese devastating phenomena.

But what does continue working to-gether mean, when we’re talking aboutcross-national organisations, NGOs, civ-il organisations scattered over a vast ter-ritory and above all, with a notablescarcity of resources of all types (hu-man, physical, financial, infrastructure,information services)? Jesús said, “Weall learnt that getting to know each otherand working together could help usgreatly, not only in the case of naturaldisasters but also in fair trade, the diffu-sion of training, the collection and im-proved distribution of resources, the ex-change of experiences, etc. But all of usknew that probably, but for a magical in-tervention, communication between theorganisations would be lost as soon asthe congress was over. And so it was.”

As is natural, one of the recurringthemes in the discussions, the proposals,and the solutions that were suggested,was the use of new technologies. Thebow to information technologies was analmost obligatory gesture, as much onthe part of the large organisations as ofthose who presented themselves as ex-perts in disaster management, not tomention those who had suffered disas-ters. But between the bow and the prac-tice there is a great distance. And so atthe end of the congress, Jesús put up hishand and expressed his concern in theseterms, “Technology has been talkedabout, in terms of making use of re-sources, of creating accurate and robustsources of information, of an emergencyplan in communication with authoritiesand organisations that can help at thosetimes... Even creating communicationmedia belonging to the organisations,such as television, radio and press, hasbeen discussed. We have talked aboutcontinuing the debate, of sharing experi-ences, helping in the growth of theknowledge that miraculously in twodays we have been able to begin to puttogether, of how we can achieve somuch more by working together than byworking separately... But in two days theword Internet has not been mentionedone single time.” He drew a breath andcontinued, “I propose that we create asystem of communication on the Inter-net, a page, or dozens of pages, intercon-nected by regions and themes, with dis-

cussion forums, databases... All of thiswill allow the continuation of the con-gress from which, in general, people ap-pear to be leaving more contented thanwhen they arrived...”

The result? The deputy director ofthe UNDP who was chairing the con-gress wrote on his computer, connectedto the screen in the auditorium: create amailing list so that all the associationscan stay I touch with each other. And heasked his secretary to pass around somesheets for people to write down theiremail addresses. And that was the end ofthat.

What Jesús is talking about is not justa simple anecdote, nor is it circum-scribed to an episode with unique andunrepeatable characteristics. Quite thecontrary, it depicts an attitude constantlyencountered on a day-to-day basis, inmany and varied circumstances - atwork, in project development, in deci-sion making in companies, institutionsand administrations and in the least-sus-pected places of daily business. If there’ssomething we’re good at today, it is pro-filing the dimensions of problems, in“investing to find out”, in designing indetail the tasks to carry out, or catalogu-ing the means (ideal or not) to imple-ment them. But the thread that weavesall of these activities together as a wholeis information and communication be-tween the parties involved. And this isnot often a pending matter. As at themeeting in Mérida, it doesn’t even oftenappear as a sine qua non so that what isproposed can acquire at least a hint ofpossibility.

And the question is, logically, whydoes this happen in the Internet age?Shouldn’t things function in a differentway when we have available – as every-one agrees – such a phenomenal tool forcommunication? Is having e-mail andweb pages galore enough that we canconsider ourselves mature users of digi-tal communication, or to put it anotherway, citizens of the knowledge society?Are we taking full advantage of whatthis technology offers us or are we wait-ing on the doorstep instead of openingthe door to the opportunities which weare so quick to praise?

What is certain is that in proclaimingthe importance of new technologies orof information technology and repeatingourselves endlessly to all and sundry, wehave created a cliché that is, in general,conceptually empty. Few activities arenow exempt from this sort of magicalblessing which is conferred on technolo-gies that, at first, are so poorly definedthat they wouldn’t hold up to a cursoryanalysis, let alone a scrupulous one.Technologies leave the lab almost everyday, and are therefore new, but they arenot, of course, those that are commonlyreferred to in the cliché. Information

technologies, on the other hand, form avast group that includes everything fromprinters, faxes and the media to text, au-dio and image recording and reproduc-tion equipment. But, are these deviceswhat we refer to when we appeal to“new technologies” or to “informationtechnology”? Of course not!

What, in one way or another, we havein mind is that indefinite and mysteriousthing known as the Net. Or the Internet.Meaning: an unprecedented virtualspace, created – and recreated – by tensof millions of interconnected computers.An artificial natural environment madeup of information biotopes, or infotopes,and governed by a series of characteris-tics that determine the properties, func-tions and activities that can be developedin this space. And this is where the prob-lems begin.

Firstly, the particular architecture ofthe Net enables not only two-way com-munication, both at the origin – the gen-eration of messages and at the point ofreception, which leads to the blurring ofthe traditional gap between author andaudience. In a matter of milliseconds,the same person is both author and/oraudience, according to the activity thatthey are carrying out and the particularcircumstances of where and how that ac-tivity is being performed. Secondly, vir-tual space has a plasticity similar to thatof the imagination: without losing any ofits properties one can confine, move, or-ganise, modulate, open or close in bothdirections or in all possible combina-tions. Thirdly, there is no way to be pres-ent on the Internet without intervening,without participating - access on its owngenerates a signal with the power tomodify the network.

But most importantly, from this pointof view, as opposed to what happens inthe real world, all activity on the net-work generates a record, a trail, anarchive. It could be a rudimentaryarchive (an electronic mail, a simpleweb page without further pretensions) orcomplex archives, with different levelsof interconnection, modification, trans-mission or integration with other indi-vidual archives or galaxies of archives.

Keeping this picture in mind, it is cu-rious that we find ourselves face to faceon a daily basis with situations like theone described by Jesús. What is it thatwe are missing? What is it that we stilldon’t accept about “the application orthe use of new technologies”? Well, Iwould like to highlight three elementsthat are very simple from an explanatorypoint of view, but that, as a group, con-tribute to create those gaseous and po-tentially worrying states that we oftencall cultural change or cultural changemanagement. At the same time, these el-ements cannot be directed intuitively orusing our prior knowledge, but demand

15January 2007

SAM

167

that we enter an unknown new territoryof learning, of synthesis of new knowl-edge and experiences. This will lead to arange of business, institutional, socialand personal decisions which will allowus to take full advantage of informationtechnologies and the Net will not remaina mere homage to its potential greatness,with a steady stream of empty uncondi-tional commitments to the future.

Firstly, the architecture of the Inter-net has made us into incontinent chat-ters, since we all talk or can talk to eachother. Therefore, we have to learn to or-ganise these conversations, somethingthat we know a lot about in the realworld, on a family level to a profession-al one and on several other levels in be-tween. But on the net it isn’t clear thatwe have taken the necessary time or re-flected adequately, above all because weare referring to a space in which the onlything we can do is talk, that is, commu-nicate with each other. Secondly, due tothe very nature of the virtual space, weall talk at the same time and in the sameplace (even when there is no connectionbetween us). As such, we have to learnto organise the content of the conversa-tions so that these fit into the correspon-ding hierarchies for the ends that are be-ing pursued. Finally, all talk generates arecord, an archive. Therefore, we needto learn to organise the information -translate it into working archives that areopen, transparent, modifiable and trans-missible for those that need to use them.

It is evident that the deputy directorof the UNDP did not understand infor-mation technologies in this way. Assuch, he was not in a position to converthis own proposals into viable policies,nor to satisfy the demands of the organ-isations that had come to look for solu-tions through a process that would allowthem to find out the location of knowl-edge and experience that would be use-ful to them, how to share these and howto convert them into tangible actions andprojects. In short, how to converse, howto organise the conversations and how toorganise the records generated by theseconversations, for the people involvedand for anyone else who may need thisinformation, even if they hadn’t even at-tended the reunion in Mérida.

What the deputy director of theUNDP did not understand was that theage of information supply (I am the onewho has it and I am therefore the onewho organises it and administers it: ifyou want to know what I do, visit mywebsite) has been buried by a muchmore complex, rich and effective (or ifyou prefer, efficient) universe. Here, thedemand for and supply of information,knowledge and experience are unfoldinginto an amalgam of relations and inter-actions, that are, at the end of the day,what determine the success or viability

of the work we undertake. Not takinginto account this change, in all its di-mensions, means that we must think ofinformation technologies in terms of aparaphrase of a common saying, “Goddoesn’t help those who don’t help them-selves”. As the Internet is playing anever-increasing role in our world, wemust begin work and effectively helpourselves to all that it promises.

Legal framework

The new RegulatoryOrdinance for ElectronicAdministration ofBarcelona City Council Conxita Riasol AltisentDirector of Systems Organisation ofBarcelona City Council criasol@mail.bcn.es

A milestone of modernisation for every municipal area

The aim of Barcelona City Council isfor citizens, businesses and profession-als to be able to work with the municipaladministration with total normality, va-lidity and legal safety using electronicmeans, particularly the Internet, in orderto obtain information, make consulta-tions, present complaints, obtain certifi-cates, carry out processes and proce-dures and any other right recognisedunder administrative law.

Why a Regulatory Ordinance forElectronic Administration?

Because it is a commitment to inno-vation, to provide a response to thechanges resulting from the advent of in-formation and communication technolo-gies in the lives of citizens and adminis-trations. Thus, in its explanatorystatement, it says:

Barcelona City Council recognisesthe deep-rooted changes that are takingplace as a result of the incorporation ofinformation and communication tech-nologies (ICT) in people’s daily lives, intheir social and work environments, inthe activities of companies and institu-tions and in human and economic rela-tions. A new environment is emergingwhich is known, with good reason, asthe information and knowledge society,as these intangible assets are now theraw materials and the main assets for thecreation of wealth and the developmentof peoples.

Because the public powers must ac-company and promote the developmentof the information and knowledge socie-

ty, protecting citizen rights and socialcohesion:

Public administrations must act asmotors for the use of technologies bycitizens and within the administrationsthemselves, making the most of all thepotential they have to improve the serv-ice to citizens and to transform the man-agement process. This complex andmultidimensional focus is included inseveral international declarations, suchas the European Charter of Rights ofCitizens in the Knowledge Society, pro-moted by Barcelona City Council withinEurocities and which was the subject ofan institutional declaration in the munic-ipal plenary session of 18th March 2005.

Barcelona City Council is an author-ity that is advanced both in the promo-tion of the information and knowledgesociety and in the intensive use of ICT,and particularly the Internet, as an in-strument for citizen attention and rela-tions, for the improvement of municipalservices, internal management and par-ticipation in the government of the city.It is in this last respect, in line with theproposals of the European Commissionand the OECD, that the concept of elec-tronic administration is used, understoodas the application of ICT and instru-ments of organisational change to im-prove public services and democraticprocesses.

The content

The Ordinance is the regulatory in-strument intended as a further step to-wards the adaptation of information sys-tems and of the very organisation ofBarcelona City Council, which will bethe first administration to regulate theuse of electronic means for relations be-tween citizens and public administra-tions on such a broad scale. Until now,there was no widespread and preciserecognition of citizen rights in this areaand therefore neither was there recogni-tion of the duties of the administration.Neither, outside the statements of inten-tions, has there been clarification of thespecific processes and organisations forcarrying them out and for incorporatingprocedures and processes using elec-tronic means.

The regulation also includes a seriesof principles and provisions of a generalnature intended to anticipate future situ-ations and to provide information of allthe actions of the City Council in thisfield; for example, it anticipates the useof electronic national identity do-cuments and the development of inter-operability agreements with other ad-ministrations, such as the OpenAdministration Consortium of Cataloniaand the Spanish administration.

English texts

168

Structure and content of the Ordinance

Explanatory statementChap. 1. General provisions, area of

applicationChap. 2. Rights and duties of the cit-

izenChap. 3. General principles of actionChap. 4. Identification and accredita-

tion of willChap. 5. Distribution of administra-

tive informationChap. 6. Electronic administrative

proceduresChap. 7. Registries, archives and ac-

cess to documentsChap. 8. Incorporation of procedures

into the electronic processTransitory provisionsFinal provisions

The aims

To explore new paths in the legal-ad-ministrative system:

• The Ordinance explores paths thatare quite new in the legal-administrativesystem. The European Union has recent-ly established general guidelines and theSpanish system has gradually beenadapting some of its rules to the realityof new technologies, but there is still noreference body of regulations or doc-trines that can be incorporated or linear-ly adapted to the local sphere.

• To make the most of the potentialfor improved usability and efficiency of-fered by the Internet.

• In fact, the risks facing an attemptlike this one come from two sides, whichthe Municipal Ordinance attempts toavoid. One of these risks is the transpo-sition to the Internet environment of thestructures, the processes and the proce-dures that are used in the world of con-ventional administration without recog-nising the specific and differentcharacteristics of this channel and with-out making the most of its potential forimproved usability and efficiency. Theother is assuming that public action onthe Internet can be developed in thesame way as is the case for privateagents, without taking the legal-admin-istrative system into account, which ne-cessitates the establishment of guaran-tees and special conditions.

• To develop the model of electronicadministration in place in Barcelona,making progress in terms of citizen serv-ices, in particular for the habitual user ofthe Internet and electronic channels ingeneral; the agility and the decentralisa-tion of the medium; integration with cor-porate databases and applications; thefull use of the potential of technologyand in particular, the ambition to achievea very high level of acceptance and useby citizens and companies.

• To facilitate the ambitious, but re-alistic and balanced, development andexecution of the electronic administra-tion in our context; it is important toadapt to the reality of society, of munic-ipal organisation and of the availabilityand maturity of technologies.

The legal basis

The use of ICT by the administrationcan contribute to the fulfilment of theprinciples governing the legal-adminis-trative system. ICT can reduce physicaland organisational limitations and canfacilitate the fulfilment of administrativeprinciples:

Those principles of the legal-admin-istrative system have generally been dif-ficult to transfer beyond the regulatoryframework outside the legally applicableand binding, and certainly abstract,sphere of general principles. Factors thatare often derived from the specific appli-cation of regulations in the physical andorganisational reality of administrationshave led to the need to define the scopeof this block of highly progressive prin-ciples. However, the introduction of ICTcan have the potential to reduce physicaland organisational limitations and cantherefore contribute to achieving theprinciples mentioned above.

The Ordinance provides a motor forICT and regulates the electronic admin-istrative procedure, in accordance withthe Constitution and Law 30/1992:

From a general point of view, the spe-cific legal basis of its provisions must befound, on the one hand, directly in themandate imposed on administrations byArticle 103.1 of the Constitution, whichlinks legitimacy in the exercise of admin-istrative powers to the principles of serv-ice that are the object of general interestand on the other, in the principles definedin Article 3 of Law 30/1992, of 26th No-vember, concerning the legal system ofthe public administrations and commonadministrative procedure and, in the lo-cal sphere, in Article 6 of Law 7/1985, of2nd April, regulating the bases of the localsystem, efficiency, citizen service, effec-tiveness, transparency and participation.

In addition, this Ordinance is gov-erned, in the part regulating the relationof the administration of Barcelona CityCouncil with other administrations, bythe principle laid out in Article 4 of theabovementioned Law 30/1992, as a prin-ciple of institutional loyalty:

The ordinance provides a motor forand regulates the use of ICT based onthree regulatory provisions that can beconsidered as the indubitable conceptualand legal basis of the regulation. In addi-tion, the provision of Article 45 of theabovementioned Law 30/1992, whichcontains a clear mandate to encourage

the use of ICT – in the terminology ofthe regulation, of “electronic, IT andelectronic techniques and means” – inthe development of the activity of publicadministrations and in the exercise oftheir authority.

It also regulates the use of ICT andcitizen participation in accordance withthe Municipal Charter of Barcelona andthe Basic Law on local government:

In addition, and of particular impor-tance in this context, are the provisionsthat could be considered as visionary inthe Municipal Charter of Barcelona, ap-proved in Law 22/1998, of 30th Decem-ber, which not only defines, in Article39, the forms of administrative informa-tion as a guarantee of maximum citizenparticipation, including the possibility toconsult databases, records and registriesby telephone and electronic means, butalso, in Article 41, establishing that it isthe duty of the municipal administrationto provide of the service of access tomunicipal and citizen informationthrough electronic systems.

Article 70A of the Law regulating thebasis of local government, introduced byLaw 57/2003, concerning measures forthe modernisation of local government,which establishes that local authoritiesare obliged to “act as a motor for the in-teractive use of information and commu-nication technologies to facilitate partic-ipation and communication withresidents, for the presentation of docu-ments and for carrying out administra-tive procedures, surveys and, where ap-propriate, citizen consultations”.

From a formal point of view, this reg-ulation is adopted based on the power ofself-organisation anticipated for localauthorities in Article 4 of the Basic Lawon local government and Article 8 of thereworked text of the law on municipaland local government of Catalonia, ap-proved by Legislative Decree 2/2003, of28th April, with the formal requirements,given its functionality, as outlined in Ar-ticle 26 of the Municipal Charter ofBarcelona.

The Ordinance guarantees the securi-ty and protection of personal data in ac-cordance with the provisions of Law15/1999:

Finally and in the specific area ofICT applications in legal relations, theOrdinance is based on Spanish laws reg-ulating these, particularly Organic Law15/1999, of 13th December, on the Pro-tection of Personal Data and its develop-ment regulation.

The most important elements of theOrdinance

Citizen rightsThe most important aspect of the Or-

dinance is the list of citizen rights. The

15January 2007

SAM

169

right to exercise by electronic means anyfaculty admitted by the administrativesystem is recognised, both in terms ofdealing with the administration and torequest that the administration enter intocommunication with the citizen; theright to access to all types of administra-tive information, files and archives; theright not to have to present documentsthat the City Council or any other ad-ministration already has, or the right tofind out the status of their file; the rightto participate; and the extremely impor-tant rights of confidentiality, data protec-tion and security.

There is also a guarantee of the rightsof people with disabilities to be able touse the electronic administration (acces-sibility rights) and the right of those peo-ple who do not find this process easy toreceive support and training. In addition,the exercise of these rights is guaranteedindependently of the technological toolsused, in line with the promotion of theuse of standards and open source soft-ware maintained by Barcelona CityCouncil.

Citizen rights in the electronic ad-ministration

I To communicate by electronicmeans.

II. To demand that the administrationaddresses them by these means.

III. Not to present documents that theCity Council or other administrations al-ready have.

IV To benefit from quality electroniccontent.

V. To have access to administrativeinformation.

VI. To participate in decisions and inthe improvement of municipal manage-ment.

VII To access and use the electronicadministration regardless of disabilities.

VIII. To have training and supportavailable.

IX To access and use the electronicadministration regardless of the techno-logical tools used.

X. Confidentiality and data protec-tion.

XI. Privacy and security of commu-nications.

Systems of identificationIn those cases where identification

and accreditation of the will of the citi-zen is required in order to carry out aprocedure or process, the general use ofthe electronic signature or electronic na-tional identity document is anticipated.However, it is also anticipated that othersignature systems that are easier to ob-tain or simpler may be used for certainprocedures of less legal importance,while these technologies are not widelyaccessible for the population as a whole.

In the case of the identification ofcivil servants and administrative organs,

this will take place by means of an elec-tronic signature.

The Ordinance establishes the gener-al identification requirements accordingto the type of information and proce-dure, which should subsequently be de-veloped in the application of each spe-cific procedure.

Public informationAll administrative information, regu-

lations and orders shall be published byelectronic means. The creation of anelectronic notice board of orders is an-ticipated, which will substitute the papernotice board of orders.

Obligatory publication of administra-tive information

Ordinances, regulations, edicts, regu-latory decrees.

Budgets and results of municipalmanagement.

Agreements with other public admin-istrations.

Town plans.The granting of subsidies.Public purchasing procedures.Public employment offers.Public information advertisements.

Electronic administrative procedureThe validity of any kind of act, ad-

ministrative document or certificate pro-duced by electronic means is estab-lished, together with the system ofcertifying and transmitting data betweenmanual and electronic media, along withthe option for citizens or the administra-tion to change the channel they chooseto use, without discrimination.

The Ordinance also regulates thegeneral procedure of initiation, process-ing, completion and notification of files.

An electronic register and electronicdocument archiving system will be cre-ated.

Finally, the Ordinance establishes theprocess by which procedures will be in-corporated into the electronic procedure(an aspect that is also innovative) bymeans of an incorporation project and aMayoral Decree. A Catalogue of Elec-tronic Procedures will be created, whichwill be published and updated within themunicipal website.

Carrying out the procedure by elec-tronic means should be anticipated forall newly created procedures.

At present, almost 80 procedures canalready be carried out on the municipalwebsite, but many others cannot be fullycarried out and the user must print outthe form and go to an office to submitthe documentation.

Some procedures that can currentlybe carried out

• Copies of topographical plans andtown planning maps.

• Direct debit bank payments ofbills.

• Certificates of residence and co-habitation.

• Enquiries re lost property and doc-umentation.

• Enquiries re the state of proceed-ings of planning permission or businesslicence applications.

• Payment of taxes and fines by cred-it card.

• Payment of capital gains from thetransfer of property.

• Enquiries of building works.• Enquiries, incidents, complaints

and suggestions.• The aim of the municipal govern-

ment is that by the end of the mandate itwill be possible to carry out 80% of mu-nicipal procedures, and in any case themain and most common procedures, en-tirely on-line.

• Some of the procedures that it willbe possible to complete on the Internetduring this mandate:

• Municipal tax payment certificate.• Absence of debt certificate.• Removal from and modification of

the census of domestic pets.• Application for a census certificate

signed by the secretary.• Presentations of allegations or

claims against traffic fines. • Vehicle tax payment.• Diagrams of traffic light or traffic

signal installations.• Procedures requiring registration.• Notification of minor works and

activities.The aim is also for all information of

a public nature to be available on-line,such as ordinances, budgets, regulations,contracting procedures, public employ-ment offers and subsidies.

Procedures that it will be possible tocarry out in the future:

• Application for planning permis-sion.

• Application for business licences.• Application for subsidies and

grants.• Presentation for public contracting

procedures.• Putting oneself forward for staff re-

cruitment processes.• Presentation of claims in public in-

formation processes.• Making proposals or suggestions

in the process of participation.• Presentation of invoices from sup-

plier companies.• Lodging of appeals.

ImplementationInitially, the Ordinance itself in-

cludes in its annexes a list of proceduresthat are included immediately in theCatalogue of Electronic Procedures;these are those that can currently be car-ried out on-line or through extranets,which, therefore, are standardised withfull guarantees.

English texts

170

At present, some 80 procedures areavailable on the municipal website todifferent degrees of the procedure leveland 17 can be fully completed, thosethat affect most citizens and which rep-resent 25% of the total volume of mu-nicipal procedures.

How the Ordinance relates to theenvironment

Finally, the new Ordinance has impli-cations in the environmental sphere, as itpromotes and encourages all types ofelectronic procedures, as opposed to pa-per procedures. A study carried outsome years ago of the saving in paperrepresented by electronic contractingconcluded that 130 trees or 8.5 tonnes ofwood were saved per year, in the con-tract files of Barcelona City Councilalone.

Similarly, the saving in citizen andcivil servant journeys presenting and“moving” the various documents of a fileresults in significant figures, whichshould be transformed into the corre-sponding saving of energy (oil, kW, etc.),pollution (CO, CO2) and noise. There-fore the new Ordinance, by encouragingelectronic means of carrying out proce-dures, saves paper (wood), energy, airand noise pollution and journey time.

The Ordinance incorporates in its an-nexes municipal procedures availablethrough the Barcelona City Council por-tal (www.bcn.es). Some of these proce-dures refer to the environmental sphere,such as the census of domestic pets, ac-tions to deal with pigeons and parrots,furniture collection, excess noise, in-spection of fuel installations and urbanwaste for major producers.

Municipal world

The Girona MunicipalTerritorial Analysis Unit(Unitat Municipald’Anàlisi Territorial -UMAT) Jordi XirgoHead of the UMATjxirgo@ajgirona.org

One of the three distinctive featuresof the Unitat Municipal d’Anàlisi Terri-torial (UMAT) [Municipal TerritorialAnalysis Unit] is technological supportfor the achievement of its objectives.The technological component in the

processes of territorial information man-agement leads to optimal productivityand an analytical capacity that would bedifficult to achieve by any other means.The UMAT would not be possible with-out this technological component, or atleast not with its current functions.

As such, the essential characteristicthat has marked the UMAT’s evolutionover more than ten years has been thecapacity to systemically design and or-ganise the management of territorial in-formation. Understanding the role of theUMAT requires a prior review of whatterritorial information is, in this case atthe level of local administration or towncouncil.

According to the Unit’s criteria, theterritorial information consists of two ba-sic vectors: the various dynamic variablesthat evolve in the territory (container) andthe variables that define the physical ter-ritory (that can be georeferenced), mean-ing information that can somehow be lo-cated on the territory (content).

These two core ideas in the conceptof the Unit are concretely realized in theorganisational and functional aspects offour sections, differentiated by their re-lationship to the container or the con-tent:– The Production Service > container– The Management Service > content– The Analysis Service > container andcontent– The Dissemination Service > contain-er and content

The Production Service

This service is responsible for thecapture and processing of base territori-al information, including the tasks ofmaintenance and expansion of the localgeodesic network, the preparation andupdating of the topographic bases 1:500(urban areas) and 1:2000 (municipal ar-eas), the creation of orthoimages and themaintenance of the digital elevationmodel.

The resources required for the cap-ture of base information and the creationof digital municipal reference cartogra-phy became available after an initialfour-year period of consolidation of theUMAT and the determination of the op-timal, and also necessary, conditions forbase information (through daily work).It is essential that a cartographic repre-sentation be rigorous, that is, precise andaccurate. Both working scales (1:500 forthe city and 1:2000 for the municipality)enable and demand an accurate repre-sentation of cartographic objects, andcontrol over the precision of the repre-sentation depended on available pro-cessing tools. Since 1999, the UMAThas been responsible for the digital rec-tification of the cartographic base data

and, obviously, the maintenance andprogressive expansion of the geodesicsupport network.

As a complementary source of infor-mation, and a product of rectificationwork, orthoimages of the city and thewhole municipality are generated annu-ally.

Apart from the rigour of the informa-tion, the other most important character-istic is the possibility of permanentmaintenance of the information, whichis also accepted as part of the systemicconception of information processing.

Today’s cities are a constantly-chang-ing environment and in the context of themanagement of these spaces, having up-to-date information available is both pos-sible and undeniably necessary. Themaintenance of the information is inher-ent in the system, so that in general, thatwhich is not integrated into the processof maintenance or relations in the systemceases to be part of it. In other words,what is essential in a (territorial informa-tion) system is the design of a (complex)network of relations that enable themaintenance of the system, keeping it upto date. This idea, especially important inthe case of management, is critical to au-tonomous cartography.

Today, the configuration of the infor-mation in the territorial information sys-tem enables the systematic maintenanceof the basic information, from the dailyupdating of addresses or buildings to thethree-monthly updating of public workson roadways.

The Management Service

The management of territorial infor-mation has two separate aspects, accord-ing to the types of data and the originand purpose of this data: within thescope of UMAT management and otherdata with a territorial component.

The scope of UMAT management in-cludes the maintenance of the municipalencoding (geoencoding) system, whichis known as the territorial reference base(BRT). Territorial encoding includes themaintenance, both cartographic and al-phanumeric, of data from municipal bor-ders to premises, including the set of in-termediate spaces such as buildings,facades, stretches of road, blocks, sub-urbs, etc. This base identifies bothgraphically and by code all those ele-ments which have the nature of a con-tainer and as such, allow the descriptionof the territory. We consider the territori-al reference base to be the central cou-pling of the entire system from which itis possible to coordinate the whole bodyof information contained therein.

On this basis, the rest of the tasks re-lated to information management are de-signed to accurately locate the various

15January 2007

SAM

171

data available from the different sectionsof the Council. The automation of infor-mation entry, from the various Councilsections and through centralised forms,allows territorial assignment of certaininformation (activities, resident registra-tions, works…) to pass through the se-lection of territorial elements included inthe BRT. The most common function isthe assignment of a site, building orstreet. The possibility, and indeed thenecessity, of selecting a valid referencecontained in the BRT is what guaranteesthe subsequent coordination of the the-matic or section-related information andwhat gives a “vertical” view of the infor-mation, over the base of the location of aparticular site. The only common valuein the whole body of information is theterritorial location, and the BRT is thebase which guarantees the coherence ofthe territorial encoding network.

The Management Service works to-gether with the different sections of theCouncil to create a rigorous cartograph-ic description and subsequent encodingof the delimitation criteria adopted byeach section according to its own needs.Thus the UMAT centralises the tasks ofdelimitation of the municipality accord-ing to different criteria: town planning,social, environmental, demographic, etc.

A guarantee of coherence and cer-tainty in the assignment of data for the-matic management enables the coordi-nation of the information. (It isimportant to note that this includes notonly the cartographic aspects but alsothe alphanumeric and coding ones).

The maintenance of the informationis linked to its coordination and this en-ables subsequent data cleaning, usingcriteria of compatibility of uses ormatching of administrative processes.The Unit is able to send the sections de-tails of any inconsistencies detected fora given location.

The relational character of the systemis most evident and substantial in man-agement. The type of information that isintegrated into the system is that whichhas a clear reference to the territory(recognised by the BRT). The design ofthe maintenance channels and the corre-sponding protocols is as important as theactual act of obtaining the data: withoutrelations between data elements, thedata makes no sense.

Undoubtedly an important part of thetime allocated to managing the body ofdata for the territorial information sys-tem (SIT) is spent on creation and mod-ification of the cartographic bases, espe-cially the base for buildings.

The Analysis Service

The basic feature of the analytical ca-pacity of the system is cross cutting in

information processing. As a result ofthe tasks of management and productionof territorial information, the systemcontains the necessary data to answercomplex queries. This data would other-wise be difficult to obtain, if not inacces-sible.

The Analysis Service receives a widevariety of requests, from both inside andoutside the UMAT. A significant part ofthe work is made up of periodic requeststhat analyse in detail inherent aspects ofmunicipal management: evolution of de-mographic variables, economic activity,construction dynamics, mobility, etc.These analyses, in the form of periodicreports, provide information about spe-cific subjects linked to the managementof concrete data and are often a refer-ence for the municipal officers in theirwork or for their annual forecasts.

A second group of analyses is of avariable nature and its value lies in itscapacity to interweave diverse valuesover the same physical space (mostly forresearch seeking cause-effect relation-ships) or in their capacity for simulationor forecasting the evolution of variables.

The use of new technologies and es-pecially geographic information systems(GIS) enables the Unit to carry out itsanalytical tasks. Here the added value ofGIS is unquestionable. The mass pro-cessing of territorialized variables andrelations between variables would not bepossible outside of the use of GIS. Cer-tainly it is in this area that technologicalinnovation has produced the most spec-tacular results, optimising the use of re-sources and data, and making possibleauthentic cartographic juggling acts. In-deed, one of the risks of using GIS liesin the necessary activity of separatingthe wheat from the chaff.

The Dissemination Service

Communication, understood as theability to relate to the surroundings, is afundamental component of the system.Even though in the previous servicesthis concept was understood as the needfor interrelation between variables thatshare the same space, the territorial in-formation system has to be able to dis-tribute system output to other sections,and in general, to members of the publicwho are seeking information about thisterritory.

The dissemination of system outputis, above all, in the form of cartography,linked to distribution support.

The first step towards the distributionof information is the editing of the finaloutput, taking into consideration the out-put medium (paper or digital). Editingtechnologies allow a wide range of op-tions for information processing. In GIS,editing has been strengthened and ad-

vances in editing have been taken advan-tage of to improve output options con-siderably (more output media, higherquality in the definition of graphic ele-ments, greater control over printing de-vices). This leads to a higher level ofcomplexity, which in turn adds to theprocessing time. The printing of finaloutput (regardless of format) is a neces-sity that must be treated as an independ-ent activity, with a dynamic different tothat of those activities that are strictly re-lated to data production.

If the technological options for thedistribution of cartography havechanged enormously in recent years be-hind advances in editing technology,there is one essential advance that haschanged the very concept of dissemina-tion of cartography: the emergence ofinternet cartography servers.

The UMAT has made an equal in-vestment in both Internet and intranetfor the dissemination of cartography.Hence the primary means of dissemina-tion is through the (web) portal of theUMAT, which puts the service withineveryone’s reach.

In addition to the classic media, suchas paper or digital (raster, CAD or GIS)formats, the UMAT website gives accessto the municipal cartography server, aninstrument for the distribution of cartog-raphy, providing both basic themes andanalyses available to all as well as thoserestricted to internal users, according tothe information content. Apart from theease and wide availability of access(which requires only an internet connec-tion), two important aspects have, in ourunderstanding, led to an importantchange in the concept of informationdissemination: the concept of interoper-ability (the user can vary the scale, thecontent of the map and perform querieson cartographic objects) and the imme-diacy with which the information is of-fered (the cartography server is one ele-ment more in the whole system andtherefore, the maintenance of the wholesystem guarantees access through thecartography server).

People… and technological resources

The UMAT has a staff of ten withseven permanent members, the remain-der are technicians contracted accordingto work priorities.

During the ten years of operation ofthe UMAT, the use of technology as a re-source and methodological support hasbeen an outstanding feature. However, itis necessary to highlight that use of andresearch in technology has never beenand never will be an objective of theUnit. The use of technological resourcesin a project involving the whole Unit andsystem has allowed the efficient adjust-

English texts

172

ment of the tools to the methodology.Only the design of a methodologicalstructure with clearly defined objectiveshas prevented a fall into the technologytrap.

The evolution of information tech-nology over the last ten years has beenlittle short of unstoppable. Geographicinformation systems (GIS), the toolswhich are the paradigm for the process-ing of territorial information, have im-proved progressively, and like the rest ofinformation technology (data base man-agers, information distribution technolo-gies, CAD), have been constantly ex-panding their limits as a result ofinterconnection, integration and stan-dardization of information.

Advances in software have been ac-companied and indeed surpassed by im-provements in all types of hardware:computers, GPS, mobile phones, PDAs,notebooks… The combination of all ofthese allows resources to be adapted tomeet specific needs in an optimal way.In relative terms, the cost of using thistechnology is much lower than ten yearsago. In other words, cost is no longer anexcuse for not introducing new technol-ogy.

The technological components em-ployed at the UMAT, used exclusivelyfor territorial information management,are as follows:1

• Data capture technology: six CADlicenses, a digital rectification worksta-tion with image treatment and orthoim-age generation modules, one license foraerial image management software, fourGPS, one A0 (HD) scanner.

• Management and analysis technol-ogy: data base manager (server), an ad-vanced GIS management nucleus (oneworkstation + and three floating licensesfor the GIS editing programme + net-work and 3D analysis modules), two li-censes for CAD-GIS integration, eightlicenses for desktop GIS, two licensesfor mobile GIS.

• Distribution technology: one car-tography server, cartography productionsoftware for advanced printing environ-ments, image compressor, GIS softwarefor generation of projects for open distri-bution, software for edition and distribu-tion of three-dimensional scenarios.

The need for a project

The conception of the UMAT is sys-temic. The use of technology, new ornot, is an element that allows the neces-sary relations to be established betweenelements in a system which is defined bythe territory as a stage for various dy-namic variables.

The dynamic nature of information,its volatility, is the essential problem thatthe system must confront. Cities arechanging, with changes that are bothconstant and varying over time, depend-ing on which fields or variables are be-ing considered. Municipal territory man-agement has different rhythms and timeis the disturbing element in the any at-tempt to manage the complexity of thechanges that occur at a municipal level.

The core ideas necessary to confrontthe complexity of a territorial informa-tion system are the existence of a project(structure) and the maintenance of thedata or the guarantee of their relationalcharacter (process).

Process and structure are inseparableelements in reducing of the complexityof the system, and as such guarantee itsexistence.

The existence of a project or struc-ture, of a strategic nature, enables the ef-fects of changes over time to be counter-acted. The design of an optimal schemaof possible relations between data thatcan be georeferenced is an outline of acomplete system, where relations arecreated between all elements until themaximum possible number of relationsis reached. The project determines themaximum degree of coordination andmanagement of territorial data. It depictsthe optimal scenario where an optimaldegree of overall management of the in-formation is achieved. The structure ofthe system, when it enters into the tem-poral dynamic, varies and must beadapted to the evolution of the system.The structure, although it has a staticdefinition, has to be readjusted. Ulti-mately, the structure does not cease to bea part of the process of adaptation of thesystem itself. Structure and process aredifferentiated by their relationship totime.

If the project enables the system toadapt to changing circumstances in theenvironment in which it is located, theorganisation and maintenance of the re-lations between data keep the systemalive. The data that make up the systemwill be valid up to the point that mainte-nance can be guaranteed and correct in-tegration using territorial parameters canbe ensured. Hence the starting point forevaluating the incorporation of new datainto the territorial information system isa systemic perspective and the most im-portant consideration is maintenancerather than acquisition of data. In otherwords, without a clear definition of theinformation maintenance channels, theprocess of incorporating new data can-not begin. Prior to incorporating newdata it is often necessary to subject it toa lengthy and resource-intensive clean-ing process. In spite of this, what deter-mines the validity of the data, from asystem perspective, is not so much the

correction of the process of acquisitionand control but rather the possibilitiesfor efficient and rigorous maintenance.

Even though the use of technologyhas certainly been a determinant in en-suring the maintenance of the system, itis still only an instrumental element andit should always remain one. The factthat the technology (GIS) is consideredan essential component in the design ofterritorial information systems has oftenled to the regression of a system due to alack of essential points of reference, dueto an error in the conception of the sys-tem itself and its dynamic. New tech-nologies improve and make possible themaintenance of the relations between el-ements and the creation of new outputs(elements or the analysis of these ele-ments), but in no case are they substi-tutes for, or able to exist outside of theproject of the system.

During the ten years of the UMAT’sexistence, the TIS project has changedwith the evolution of the system, incor-porating new fields of information forprocessing. However, there is still muchdistance left to travel. In attempting toincorporate the maximum quantity ofdata elements into the system, the proj-ect design presents future scenarios withnecessary doubts and essential mile-stones that must be achieved. The ex-pansion of the criteria to territorializeevents that take place at a municipal lev-el presents new challenges. The full inte-gration of the concept territory in all ad-ministrative processes is alreadycomplex enough. To achieve the popu-larization of georeferencing, importantwork still remains to be done.

As is most appropriate, the UMATfits into the structure of the Council in atruly transversal way. Its organisationalstructure for decision-making is defined2

as a mixed committee, with representa-tion by the sections to which the tasksbeing undertaken are most closely relat-ed.

This transversal position within thecouncil means that the UMAT workswith and for all the municipal sections inall aspects of the capture, maintenanceand analysis of data with a territorialcomponent and in an especially signifi-cant way, on cartography and territorialrepresentation.

Products, the visible face of the UMAT

The initial project of the UMAT(1995-2005) planned for the consolida-tion of the Unit and it achieving a certainlevel of dissemination of the available

15January 2007

SAM

1. Not generic equipment, such as computers,printing peripherals, notebooks, PDAs, servers…

2. The decree creating the UMAT (December1994) defines the composition of the mixed commit-tee.

173

information, differentiating the internaland external work areas.

The desire to consolidate a catalogueof stable and maintained products thatare municipally recognised goes beyondthe static character of the information,largely due to the use of new informa-tion technologies and of territorial infor-mation systems. Undoubtedly, the Inter-net brought about a radical change indata dissemination. The initial idea ofcreating a catalogue of products for dis-tribution on paper or digital media hasbeen supplemented by the creation of aweb access portal to UMAT services.The web is an ideal management tooland the plan is to improve and expandthe possible options for accessing infor-mation through this media.

The dissemination of products is ful-filled through the Catàleg del ServeiMunicipal de Cartografia [MunicipalCartography Service Catalogue], aDVD issued by the Unit and the Unit’sweb page.

The Catalogue is a brochure for massdistribution which lists the informationavailable and how to access it, as well asgiving a brief general description of theUMAT services.

The second product which is alsofreely distributed, but must be ordered inadvance, is the DVD of the MunicipalCartography Service. This DVD3 con-tains a range of archives in GIS formatof basic municipal cartography (streets,numbers, buildings, parks...), the cata-logue of products including samples ofthe different cartographic formats or im-ages that can be obtained, the descrip-tion of and access to the cartographyserver, a 3D navigator and the virtualscenario of the municipality (with the in-clusion of informative elements) and theset of sheets of the municipal topograph-ic base at 1:500 (urban areas – 187 files)and 1:2000 (municipal area – 37 files).

As has already been mentioned, theweb site (www.ajuntament.gi/umat)gives access to the services and productsoffered by the Unit. The portal is struc-tured following the same organisationaland functional criteria as the Unit, sothat each service has its own space.

The most outstanding aspect in rela-tion to new technology is the cartogra-phy server, which is, to a certain extent,the culmination of the whole process ofproduction, management and analysis ofinformation. Today the server gives ac-cess to seventeen external and twelve in-ternal functions. Each function is of athematic nature, and enables the queryof various levels of GIS cartography.The interoperability of the service, theease of publication of new functions (thecartography service is an element which

is wholly integrated into the TIS), thereal-time maintenance of the informa-tion published and the adaptation to theneeds of the sections of the council orthe end users are what make it the pri-mary tool for the distribution of territori-al information. The number of queries4

has grown constantly since its creationand these resolve a good number of theinquiries that the UMAT previously re-ceived either in writing or by telephone.

Looking back over more than tenyears’ work by the UMAT, it is apparentthat the Unit has achieved the two coreobjectives that were set for it in the firstphases of its establishment: the creationof a nucleus of territorial managementand analysis, and the “democratisation”of territorial information, in terms ofboth accessibility and comprehension.

The organisation, as a project basedon functional structuralism, is the keythat enables these objectives to be met:without a project there would be no Unitand without maintenance there would beno system. Based on this premise, newtechnology enables the achievement ofobjectives in all methodological aspects:capture, management, analysis and out-put of information. Commitment to thepurposeful use of new technology tohandle territorial information is a neces-sity for the improvement of the systemand this logically implies the extensionof these resources to fields of work orsections that, a priori may have beenconsidered dispensable. Hypertrophy inwork processes in relation to the use ofnew technology could be derived asmuch from disuse as from overuse.However, attractive new tools can in-crease the complexity of the work ifthere is no prior resource-output baseddesign.

Case study of SantVicenç de Montaltmunicipal council: useof ICTs to implement anew municipal energymanagement modelFrancesc Baselga i HerreroEnvironment Councillor for Sant Vicençde MontaltMarc Carreras i Pujol Consultant at Gassó Sector Public, SL

“The Internet and ICTs become toolsnot just for improving service provisionbut also for improving organisation, for

cultural change and for good gover-nance.”

In this article we want to explain thecase of Sant Vicenç de Montalt TownCouncil, where, beyond improving theenergy management of municipal facili-ties and public lighting panels, ICT toolshave made it possible to:

Obtain visible results bringing thenew energy culture closer to all socio-economic areas of the municipality.

Contribute to compliance with theKyoto agreements with local action.

Demonstrate to the organisation itselfthat the Internet and ICT are becominguseful, handy tools and by doing sobreak one of the principal barriers to theconsolidation of the electronic adminis-tration model in small and medium-sized councils.

As indicated in the Barcelona Provin-cial Council’s document Action plan forthe 2004-2007 administration:

The local area must contribute, in asfar as its authority and capacities allow,to reducing the environmental impactsof atmospheric, sound and light pollu-tion, among others. Because of this, anew energy culture has been fostered,incorporating energy efficiency and en-ergy saving criteria, promoting sourcesof renewable energy.

In accordance with this view, at SantVicenç de Montalt Municipal Council,among the local Agenda 21 actionsplanned for 2005-6, we have taken on theimplementation of a new energy manage-ment model ensuring adaptation to cur-rent regulations (legality criterion), pay-ing for energy at the best price (economiccriterion), consuming less (efficiency cri-terion) and promoting the use of renew-able energies (sustainability criterion).

Specifically, among the objectives setby the governing team, we would high-light:

• The adaptation of all public light-ing to Law 6/2001 on light pollutionwithin three years (2006-2009).

• The reduction in consumption bymunicipal facilities, with a saving of upto 25% through a three-year plan to in-vest in energy efficiency measures.

• For implementation and monitor-ing, we have the support of Gassó SectorPublic, SL - experts in municipal energymanagement and responsible for theproper implementation of the workingplan, which includes:

• An energy audit of all lightingequipment and panels (diagnosis and ac-tion plan).

• Standardisation and optimisationof circuits and internal municipal energymanagement procedures.

Implementation of a computer moni-toring and decision-making support sys-tem (SIE).

• Continuing energy advice andtechnical maintenance of applications.

English texts

3. The DVD may be ordered at http://www.ajun-tament.gi/umat.

4. The average number of users per month isaround 5000, with 7000 visits and 480 000 pagescreated. The UMAT portal is the second most visit-ed part of the City Council website.

174

Management of change (new administration model)

This action is a natural consequenceof the process of changing Sant Vicençde Montalt Municipal Council, movingit towards its own electronic administra-tion model, understood as the continu-ous improvement of processes, publicparticipation and governability throughthe transformation of the organisation’sinternal and external relations, based onthe general application of ICTs, makingthe public the centre of attention and thewill to serve, within a framework of con-tinuous improvement and managementexcellence as the core of its activity.

Political leadership for the manage-ment of change, its own organisationalmodel and the available human re-sources become key factors for the suc-cess and continuity of the project.

Outside support

Small and medium-sized councils,however, do not have the means avail-able to take on the energy managementof facilities and we often find ourselveshelpless and unable to react when facedwith changes in regulations, the liberali-sation of the electricity and gas markets,the loss of management control involvedin outsourcing the maintenance service,the need for savings imposed by increas-ingly tight budget restrictions and re-quirements for transparency and ac-countability to the public.

So, beyond technological implemen-tation and maintenance of an energymanagement system, we consider it tobe fundamental to have continuing ex-pert support over time, providing thecouncil with the resources, energy andadvice necessary to:

• Involve the whole organisation. • Guarantee the continuity of the

model.• Have a permanent energy invento-

ry and internal management procedures.• Define planned energy behaviour

(for each piece of equipment) and fixtargets for cutting energy consumption.

• Control expenditure. • Correct possible deviations in time.• Plan, monitor and assess energy

saving and efficiency actions and the in-troduction of renewable energies.

• Be able to compare the council’sown results with those of others (indica-tors/comparisons).

Use of ICTs

The appearance of ICTs undoubtedlyallows us to develop new functions,which, due to their complexity and dis-persal of information and the agents pro-

cessing it, were impossible to implementwith conventional resources.

Beyond merely instrumental use, inthe new electronic administration para-digm ICTs become the fundamental coreof processes. Specifically, their use en-ables us to manage (generation, treat-ment and access) all critical energy in-formation, to have tools to supportdecision making allowing us to set tar-gets, evaluate results and detect possibledeviations and errors in time, while, atthe same time, making best use of tech-nological facilities to improve andstreamline internal processes.

Gassó Sector Public, SL has drawnup a solution based on the advantages ofthe Internet, ASP (Application ServiceProvider) indirect management modelsand geographic information systems(GIS), valuing and supporting the actionof the municipal energy manager, allow-ing decentralised access to informationand facilitating interoperativity amongstthe key agents for municipal energymanagement, while minimising theirimpact (costs, additional workload) onthe organisation.

The use of web services allows us tointegrate this tool into corporate man-agement systems (workers’ portal, mes-saging system...) and existing geograph-ical organisation of the organisationitself.

Gassó Sector Public, SL enables theprovision of technological infrastructure(machines, software and communica-tions) as well as work, products, imple-mentation services and technical and de-velopment maintenance.

The Council needs only a webbrowser to access the computer systemfrom any workstation, 24 hours a day,seven days a week.

Authorised Council staff have accessto all energy information through a webportal adapted to each profile, including:individual files for each piece of equip-ment and lighting panel, control panel,GIS viewer, communication platformand alarm module, allowing, from thesame workstation:

• Access and management of thepermanent energy inventory using eachinstallation’s individual file and theavailable summaries in the control pan-el.

• Access to third parties’ energymanagement indicators (benchmarking).

• Management of incidents andalarms.

• Analysis of consumption andprices.

• Management of reports: allows theautomatic generation of reports for as-sessing results, for consulting and gener-ating thematic maps (GIS viewer),analysing energy efficiency parametersand an analytical review of consump-tion.

• The management of work flowsand internal and external communica-tion related to energy efficiency.

• The display of information througha graphic environment and GIS.

Photographs of the application (seedocument “Appendix 1” page 33)

Organisational means and re-engineering of processes

The implementation and, especially,maintenance of the new energy manage-ment model inevitably depend on havingadequate organisational means fully ori-ented towards achieving objectives andan overall process of re-engineering in-ternal management processes.

Given its cross-cutting nature, as wellas political leadership, it is entirely nec-essary to be able to involve the whole or-ganisation by:

• Assigning a municipal head of theproject.

• Identifying and achieving the in-volvement of all key people for carryingout the project: accounting, mainte-nance, technical services, environment,maintenance companies.

In addition, the Council’s administra-tive organisation for managing energyfacilities (both new and existing) and theenergy consumption of municipal equip-ment must be standardised. On thispoint, action must be taken to optimiseinternal procedures through the possibil-ities offered by ICTs and continuous im-provement processes.

1. In the case of Sant Vicenç deMontalt Town Council, the followingprotocols and internal controls that mustbe complied with have been redesigned,based on the joint participation of mu-nicipal officers and outside consultants:

• Monthly monitoring of the energyconsumption of municipal facilities:

• Actual consumption readings andchecks with invoiced details:

a) Analytical review of consumptionand changes in prices and power

b) Management with supply compa-nies

• Control of consumption deviations,management of incidents and alarms:

a) Automatic detection of alarmsbased on SIE

b) Revision and checks in situ for in-cidents

c) Action report2. Application of energy efficiency

criteria (CTE, new RITE) in new and re-furbished facilities:

• Outside advice at all phases of theproject: drawing up specifications,awarding contracts and monitoringworks, maintenance of equipment

3. Management of the permanent en-ergy inventory (updating and processinginformation):

15January 2007

SAM

175

• Control of maintenance actions af-fecting the energy inventory

• Monitoring the registration, re-moval and modification of equipment(projects and contracts)

• Compilation of usage statistics forequipment defined as priority (numberof users, times) and temperatures

4. Monitoring the action plan for en-ergy improvement and use of renewableenergies:

• Implementation of the actions pro-posed

• Evaluation of results• Seeking finance5. Other protocols:• Purchasing management• Manual of good practice in facility

use

Results of the implementation ofSIE. Energy situation 2005

Electricity and natural gas consump-tion of Sant Vicenç de Montalt TownCouncil in 2004 and 2005 was as follows(see table 1 page 31):

The distribution of consumption andcost between the lighting panels and fa-cilities in 2005 shows the lighting panelsconsume most - 54% of the kWh con-sumed in the municipality and 56% oftotal energy costs. This ratio is very sim-ilar to that of 2004, a year when lightingpanels represented 55.09% of energyconsumption in the municipality and56.16% of costs.

LightingBased on the following general data

from the municipality a first comparisonbetween the basic lighting energy indi-cators for Sant Vicenç de Montalt in2005 and those corresponding to theCatalan average for the past few yearscan be achieved (see table 2 page 32).

Buildings (see table 3 page 32)From the analysis of the more than

three hundred facilities managed withSIE, a recommended surface area con-sumption ratio is obtained, ranging be-tween 100kWh/m2 and 120kWh/m2. Thisrange can vary, however, depending onthe age of the heating and air condition-ing system, the hot water system, the out-side temperature and daily use (types).

Based on these studies according tothe various typologies, the followingguideline values have been establishedfor the Sant Vicenç de Montalt facilities.

Old buildings (historic buildings):60-80kWh/m2 a year

Schools more than fifteen years old:70-90kWh/m2 a year

Sports centres (newly built facilities):80-100kWh/m2 a year

Primary health care centres (newlybuilt): 80-100kWh/m2 a year

Action plan 2005-2007

The schedule and strategy to be fol-lowed for drawing up the Action Plan2005-2007 are shown in the followingcontinuous improvement circle, withtwo clearly differentiated strategic lines(see image 1 page 30):

Coinciding with the implementationof SIE, the first block of measures putforward was to remove from service andupdate lighting panels and panels fordisused facilities.

The removal of panels removed ortheir transfer to tenants or concessionholders resulted in a saving of 21,000euros.

However, during the second half of2005, policies have been registered inconnection with old actions previouslynot identified or new developments (golfcourse) recently received with an addi-tional cost of 18,000 euros to the Coun-cil.

Forecast for 2006 (see table 4 page 34)With the implementation of the

above mentioned measures, we foreseeto save up to 8% of the town council’syearly electric consumption, whichmeans a cutback of 14,300 euros, andwe pay off the investment thanks tho thissaving before the end of the second year.

Municipal system ofsustainabilityindicatorsNúria Parpal i ServoleProgramme of the Municipal System ofSustainability Indicators parpalsn@diba.cat

1. Background

The Network of Cities and Towns To-wards Sustainability was born in July1997, backed by the Environment Sec-tion of Barcelona Provincial Council.The establishment of this Network was aresponse to a growing demand from mu-nicipalities which, at that time, were be-ginning the process of implementing lo-cal Agenda 21s. It gave them a spacewhere they could exchange experiences,explain difficulties and discuss and pro-pose strategies. Already at that time, oneof the main objectives was to find amechanism for assessing progress to-wards more sustainable municipal sce-narios and visualising the result ofchanges being gradually introduced inmunicipal policies. So, via the Net-work’s Technical Office, BarcelonaProvincial Council’s Environmental Ser-vice began working in this direction.

The first task was to carry out impor-tant research on what was being done byother cities and networks around theworld to assess the processes for imple-menting local Agenda 21s. So, very di-verse systems of indicators were con-sulted, including those proposed by theOrganisation for Economic Co-opera-tion and Development (OECD), those ofthe United Nations Commission on Sus-tainable Development, those of the Eu-ropean Environment Agency, those ofcities like the Hague, Seattle and Leices-ter, and also the systems the municipali-ties in the network had begun to workwith. With these indicators as initial ref-erences, the debate began between therepresentatives of what at that time wereone hundred and eighteen municipalitiesin order to propose a package of indica-tors that could make up the commonsystem of indicators. The particular geo-graphical and socio-economic featuresof the municipalities had to be borne inmind, though, and care had to be takenthat these should be reflected as far aspossible in that common system of indi-cators. Finally, after a great deal of de-bate and discussion, an initial proposalof fifty indicators was arrived at, andthirty of these now make up the Munici-pal System of Sustainability Indicators(SMIS).

The idea behind this process was toguarantee the participation of the munic-ipalities at all times, so that the futureusers of the tool being built should makethe selection of what they thought werethe most appropriate indicators for as-sessing progress towards sustainabilityin their municipalities. Alongside this, amulti-disciplinary group of people wasestablished, working from their own ar-eas on matters involving indicators. So,a group made up of representatives ofprofessional organisations, universitylecturers, representatives of the local ad-ministration and representatives of non-governmental organisations was respon-sible for ensuring maximum technicalrigour in developing protocols for defin-ing and applying each indicator.

The result of this whole process is asystem of thirty very diverse sustainabil-ity indicators, including some that canbe calculated almost immediately, suchas the number of meetings of environ-mental councils or sustainability forums,and others that are much more difficultto calculate either due the complexity ofthe calculation, the complexity of green-house gas emissions, or to the difficultyin obtaining data, such as those involv-ing energy.

This first part concluded with a pilottest in eleven municipalities in theprovince of Barcelona, so that the diffi-culties in applying and using each indi-cator in municipalities could be as-sessed. The final result was therefore a

English texts

176

publication including the files for eachindicator and the results of the pilot proj-ect, also including an assessment of thedifficulties encountered throughout theprocess.

The work did not end with this publi-cation as, after that, it was necessaryfirstly to publicise the tool and, second-ly, to facilitate its use as far as possible,giving all possible support for the calcu-lation of the indicators. This was thepoint when, in the process of using in-formation technologies, thoughts beganto turn to creating a web space whichwould allow all the information to bedisplayed, while at the same time serv-ing to calculate all the indicators.

2. What is the municipal system of sustainability indicators

This indicator system is an instru-ment for monitoring and assessing themunicipal process towards sustainabili-ty. It is a municipal management toolproviding data and which can help withtechnical and political decision-making.That is, it makes it possible for policiesto react and adapt and to correct, im-prove and analyse the actions estab-lished in the action plans. It offers usdata, reference values and the develop-ment of parameters helping us to findout whether we are moving forward inthe direction we have set for ourselves.

It is also an instrument making it pos-sible to channel information towards thepopulation. This is in no way a negligi-ble aspect. We must not forget that an in-dicator becomes valid when it is so-cialised – assumed as a reference for themajority of the population and thereforecapable of generating reactions.

For this instrument to reach the max-imum number of municipalities, differ-ent mechanisms were sought, firstly topublicise the SMIS and the benefits ofcalculating the indicators and, secondly,facilitating the task of municipal leadersas far as possible. In this way, throughmunicipal environmental audits and lo-cal Agenda 21s, or making use of the es-tablishment of 21 Offices in some mu-nicipalities, support systems have beenfound to help them advance in applyingthe SMIS. Another mechanism was thecreation of the website, which met twoobjectives: facilitating the calculation ofthe indicators and the general dissemina-tion of the results obtained in each mu-nicipality using it.

The idea was to build a space where,without too many explanations, the nec-essary data could be entered so that theindicator would be calculated automati-cally, a result obtained and a graphmade. So, the year-on-year progress ofthe municipality could be displayed,based on the indicator calculation.

3. An open system with web technology

This website is a municipal supportinstrument which, firstly, makes it easierfor municipal leaders to calculate the in-dicators and, secondly, makes availableto the population a series of data, graphsand results showing the development ofthe municipality itself and of all thoseworking with the Municipal System ofSustainability Indicators.

Web technology is open and allowsthe constant updating of data, while alsomaking it possible to adjust calculationmodels, test additional or alternative in-dicators, etc. Due to both the format andcontent, it is clear that we are talkingabout a dynamic system fed by use ofthe instrument itself by the differentusers. So, it will be use itself that willhelp to perfect, continue and apply theSMIS in web format.

During 2002, this website was putinto operation (for a test period) and adozen municipalities began to use it.This work, once again in a network,made it possible to adapt both the designand different applications of the web tothe needs of municipalities, as well asresolving any technical and mechanicalerrors which might be encountered byany application of this kind.

Once the test period was over and theproblems solved, the existence of thewebsite was widely publicised and itwas offered to all municipalities with aninterest in calculating sustainability in-dicators. So many have taken it up thatthere are now fifty municipalities usingthis tool, on different scales, to calculatetheir indicators.

It is also important to take advantageof the stimulation effect of the fact thatsome municipalities are calculating apackage of indicators that help them as-sess their progress towards sustainabili-ty with a common methodology and, atthe same time, compare themselves interms of development with municipali-ties with similar characteristics or fromnearby areas.

Recently, with the operation of thewebsite now consolidated, some localcouncils have been using it to publicisethe progress of their indicators amongstthe population, linking it to their munic-ipal portals or referring to it in municipalnewsletters. Others even use the resultsto make small periodical publicationsexplaining municipal developmentthrough the sustainability indicators.

4. How the website is structured

Since the SMIS first appeared pub-lished in 2000, many local councils haveused them both for municipal manage-ment and for making the results of indi-

cators known to the public. In order tomake it as easy as possible for them touse this new support – the website – theidea has been to maintain the same de-sign used in paper format. So, a link wasmaintained making it possible to recog-nise that, rather than a new tool, this wasa new format for a tool that already ex-isted.

To see how this website is structured,let’s take the role of a member of thepublic who wants to know how his orher municipality is doing, and go to thefollowing website:http://www.diba.cat/xarxasost/indi. Thefirst thing we will find is a brief explana-tion of what the SMIS is and we canseek more information on the indicatorsand how they are classified, or we can goand see the results for the municipalitiesthat are calculating them.

As what we want to do is to see ourmunicipality, we will go into “See indi-cators” and look for it. Then, a list of theindicators the municipality has calculat-ed will come up and, by clicking on theone we are interested in, we will see theresults and their development.

Each file includes a brief descriptionof the indicator. The calculation formulais highlighted, together with the sourcewhere you can go to look for the infor-mation and the trend which is it consid-ered each indicator should show todemonstrate progress towards a moresustainable municipal model. At thesame time, suggestions are made forpossible sub-indicators that could helpwith the interpretation of the main indi-cator. In some cases, notes consideredessential to clarify certain concepts areprovided.

The file also includes the generalframework into which the indicators areinserted. It therefore refers firstly to theprinciples of sustainability adopted bythe Network of Cities and Towns To-wards Sustainability which the indicatorrelates to and, secondly, to the classifica-tion that has been used, saying whetherit is an indicator of pressure, state or re-sponse (OECD classification) andwhether it is an indicator of model, flowor quality, using the classification pro-posed by the European EnvironmentAgency.

This file not only displays the resultof the indicator quickly and graphically,it also shows all the variables that haveserved to calculate it, as they can some-times be useful and important for inter-preting the result of the indicator or forproviding additional information of in-terest.

If, on the other hand, we imagine thatwe are a person responsible for updatingand maintaining the website in our mu-nicipality, what we must do is to go intothe data editing section. Our municipali-ty’s page will then open directly, with

15January 2007

SAM

177

the list of the thirty indicators we cancalculate. Now, all we have to do is tochoose the indicator we want to update.We can enter the data required and thecorresponding graph will be generatedautomatically.

The format and the content of the fileare exactly the same as those seen fromthe open application. Only the data tableis different, as in this case it allows us toedit it, while when we are visiting as amember of the public we can only see it.

There is also a third user for this typeof application – the administrator or sitemanager. This task is the responsibilityof the Municipal System of Sustainabil-ity Indicators Programme of BarcelonaProvincial Council’s Environment Ser-vice, which has a double task: firstly,monitoring the use made of the tool,overseeing its proper operation and in-troducing the necessary changes to it,and, secondly, providing data andanalysing the results obtained, relatingto both the use of the web itself and theprogress of the municipalities.

The administrator has access to allmunicipalities calculating indicators us-ing this tool and can therefore make anoverall analysis of the development ofthese municipalities towards more sus-tainable scenarios. This overall integrat-ed analysis makes it possible to detectthe strengths and weaknesses of thearea, and see whether the actions beingcarried out there are having the desiredresults or, by contrast, having counter-productive results. The usefulness of theindicators in helping us to see whatneeds to be corrected is therefore clear.

5. Conclusions

The creation of the SMIS website hasstimulated an active municipal dynamictowards sustainability, while it has be-come an operational working tool for thedifferent agents involved in the process.

There are now fifty-two municipali-ties with access to the website which arecalculating and gradually incorporatingthe indicators into their process of plan-ning towards sustainability. We mustbear in mind that this is a slow processwhich is gradually consolidated, en-abling us to progress in the directionmarked by the principles of sustainabili-ty.

In general, we can say that workingin a network, collaboration between mu-nicipalities and direct participation bymunicipalities provides the process withsynergies and gives better quality re-sults. It is, at the same time, a stimulusfor maintaining interest in the processand keeping it going.

The system has been designed to in-clude continuous improvement. It is aliving system, with constant feedback

based on the use made of it, allowing itsfunctionality to be increased. As thenumber of municipalities applyingSMIS is increased, more difficultieswith the system and gaps are detected. Itmust be noted, however, that these gapsor difficulties are filled or improvedthanks to the fact that it is a dynamic,participative process.

The participation and interest of mu-nicipalities in going ahead with theprocess of applying the SMIS have been,and continue to be, very important. Aproject of this size could not be carriedout without the collaboration of leadingpoliticians and officers from the coun-cils. The effort made to overcome thedifficulties encountered is very consid-erable and requires great dedication.

Thanks to the task the municipalitieshave carried out to calculate their indica-tors using the SMIS website, a sustain-ability report is drawn up consisting of,firstly, the statistical treatment of the in-dicator data and, secondly, the interpre-tation of these results, particularly high-lighting the advance towards moresustainable municipal scenarios.

The SITxell Project(Territorial InformationSystem for the Networkof Open Spaces in theProvince of Barcelona)Carles CastellBiologistMeritxell Margall EnvironmentalistTechnical Planning and TerritorialAnalysis OfficeNatural Areas Section, BarcelonaProvincial Council

Introduction

Over the last few years, based on theconcepts formalised largely within thediscipline of landscape ecology (Formanand Godron, 1986), the importance ofthe role of open spaces and the need toorganise natural systems considering thewhole territory as a system have becomeclear (Forman, 1995).

In the Mediterranean area, this holis-tic approach is even more necessarybearing in mind that the landscape ismade up of a mosaic of interspersed usesgiving rise to an extraordinarily rich, di-verse and complex territory (Blondeland Aronson 1999; Myers et al., 2000).In this context, the open spaces, takentogether, form a vitally important systemin maintaining the principal ecologicaland territorial processes. Because of

this, it is difficult for the preservation ofnatural elements and processes to behandled from the perspective of the pro-tection of isolated areas or networks ofareas, as the majority of the natural dy-namics strongly depends on the matrixas a whole (Forman and Godron, 1986)which, at the same time, contains mostof the principal values to be protected(Margules and Pressey, 2000). So, or-ganisation has to begin from the view ofthe whole territory as a system in whichall open spaces have a differentiatedrole, which means they must be plannedand managed with these criteria.

In short, the protection of theMediterranean mosaic – both its naturaland cultural values and the functioningof the system as a whole – must not beconfined to preserving open spaces fromthe incorporation of urban developmentprocesses in the medium term, but ratherit must value these areas and providethem with an appropriate ecological, so-cial and economic plan as the only wayof ensuring their long-term preservation.

Within this conceptual framework,territorial organisation based on the ex-istence of a functional series of openspaces must necessarily start from theanalysis and assessment of the charac-teristics and attributes of these spacesfrom a multidisciplinary point of view,incorporating natural, economic and so-cial values.

The experience of BarcelonaProvincial Council

Barcelona Provincial Council hasbeen a pioneering institution in the sphereof supramunicipal planning and the man-agement of protected natural areas.

In 1972, Sant Llorenç del Munt il’Obac Natural Park was created througha Special Protection Plan deriving fromthe Land Act. The preservation of the ar-eas of greatest interest and those subjectto the greatest pressure for transforma-tion was continued with the declarationof El Montseny Natural Park (1977), ElGarraf Park (1986), Castell de Mon-tesquiu Park (1986), El Montnegre Parki El Corredor (1989) and Olèrdola Park(1992), reaching a total of 70,000 pro-tected hectares.

At the beginning of the nineties, theBarcelona Provincial Council’s NaturalAreas Section committed itself to encour-aging the creation of new strategic pro-tected areas for connecting the parks ex-isting up to that time, planning toestablish a real network of interconnectedparks. At the same time, a new gover-nance formula for managing these areaswas put forward, with the establishmentof consortia including the municipalitiesinvolved and other administrations andgroups. So, La Serralada Litoral Park

English texts

178

(1992), El Foix Park (1993), La Serraladade Marina Park (1997), the Guilleries-Savassona Natural Area (1998) and ElBaix Llobregat Agricultural Park (1998)were included. Finally, with the incorpo-ration of Collserola Park, we arrive at thecurrent Natural Parks Network, withmore than 100,000 protected hectares.

Nowadays, convinced of the need tomove forward in organising and manag-ing open spaces as a whole, the Techni-cal Planning and Territorial Analysis Of-fice, belonging to the Natural AreasSection, is fostering the acquisition ofbasic information on the region’s land tobe analysed and assessed. This informa-tion, properly processed using geo-graphical information systems, repre-sents a basic form of support for localadministrations in formulating naturaland cultural heritage protection policies,along with policies for fostering harmo-nious socio-economic development.

The SITxell Project

Considering this need to organise theterritory as a whole as the only way ofensuring the continuity of systems andprocesses, and making use of its own ex-perience of planning and managingspaces, Barcelona Provincial Councilwanted to get involved in carrying out anexhaustive analysis of the open spaces inthe province to assess their status, dis-cover the main dynamics affecting themand evaluate the most important vari-ables characterising them.

Caption: paisatges_província.jpg:Landscapes in the province ofBarcelona. Author: Jordi Miralles.

As a result of this commitment, theSITxell (Regional Information Systemfor the Network of Open Spaces in theProvince of Barcelona) scheme was be-gun in 2002, with the ultimate aim of ad-vising Barcelona Provincial Council onplanning and territorial managementpolicies, as well as providing informa-tion and conceptual and technical argu-ments to all the municipalities makingup the province for the rational planningand management of their land, offeringthem a vision of the municipality in itsbroadest sense.

To achieve this aim, SITxell conceptu-ally relies on landscape ecology andhighlights the importance of acquiring in-depth knowledge of the elements andprocesses involved in the dynamic ofopen spaces. In this context, SITxell man-ages to obtain the characterisation, analy-sis and evaluation of information on openspaces (undeveloped land) in theprovince of Barcelona. All these process-es making up SITxell are based on multi-ple disciplines, bringing together aspectsof the physical, natural and socio-eco-nomic environments. Analyses are made

both in a sectoral and holistic way, incor-porating different sectoral approaches interms of flexibility (the study may be par-tial or of a whole territory); balance (theimportance of the aspects of interest ofopen spaces are weighted to identify theimportant parts of the region in them-selves) or, going further because of theirstrategic importance, in terms of clarityand rigour, avoiding apriorisms that coulddamage the analysis.

The vision that emerges from theanalyses carried out using SITxell is, asmight be expected, that of an overall terri-tory making up an entire system butformed by two subsystems: open spaces –largely given over to forestry and agricul-ture – and occupied spaces – urban areasand infrastructures. Each subsystem hasoperational nodes, connectors, flows, log-ics and dynamics. Where the basic ele-ments of the subsystems are superim-posed points of friction emerge, and theseare where territorial policies are needed inorder to ensure proper operation.

Technical information about SITxell

Any project intended to find outabout and study a territory needs to bebacked by software offering great capac-ity for analysis, versatility and flexibili-ty – features currently offered by geo-graphical information systems (GIS).This is what SITxell, as its name sug-gests, is based on.

SITxell is, therefore, a territorial in-formation system structured into differ-ent thematic modules. These modulescover the various aspects involved indefining the intrinsic and strategic inter-est of open spaces and make it possibleto analyse the significance of spaces ac-cording to their geological, botanical,animal, ecological, social and economiccharacteristics, based on both funda-mental parameters and complex indica-tors. The structure of the data in the sys-tem is as follows:

Environmental modules: geology, hy-drology, flora, vegetation and habitat;fauna; landscape ecology; cultural andlandscape heritage.

Usage modules: socio-economic,sectoral regulations and directives, plan-ning, transport infrastructures and tech-nical services.

Each module is made up of differentbasic layers of information – some pre-existing and others newly drawn up fromdispersed or generated information –and layers of sectoral evaluation result-ing from the transformation and combi-nation of the different basic layers.

Caption: capes_sobre_província.jpg:Analysis of geographical information onthe province of Barcelona. Self-generated.

The reference scale chosen for theSITxell project was 1:50,000, a compro-

mise scale making it possible to displaythe main elements and processes linkedto the dynamics and organisation ofopen spaces and also an adequate scalefor subsequent development.

The IT working environment chosenfor the SITxell project is ArcGis, largelybecause of the analysis capacity it en-ables to be developed as well as for itsgreat compatibility with other GIS pro-grams, cartography and databases. Thehabitual task of displaying, consulting,combining and simply transforming lay-ers and editing metadata is carried outusing applications programmed by theproject itself or from the Technical Car-tography and Local GIS Office.

A tool made by experts: the participants

SITxell is a project enjoying the par-ticipation of highly prestigious scientificbodies and specialised departments ofthe administration. It is being developedbased on participation by agreementwith the main groups of experts in allfields who have relevant basic informa-tion and can guarantee the quality of theproject.

The following groups of experts arecurrently collaborating with it: the Geo-graphical Information and TeledetectionLaboratory (LIGIT) and the ExternalGeodynamics and Hydrogeology Unitof the Autonomous University ofBarcelona; the Geobotanical and Vegeta-tion Cartography Group and the Bonel-li’s Eagle Study Group of the Universityof Barcelona; the Ecological andForestry Applications Research Centre(CREAF), the Mediterranean RiversStudy Centre (CERM), the Catalan In-stitute of Ornithology (ICO), Minuartia,Environmental Studies, the Union ofFarmers and the Natural Heritage De-fence League (DEPANA).

At Barcelona Provincial Council, theTechnical Cartography and Local GIS Of-fice, and the Information Systems andTechnologies Management Unit are col-laborating with the Natural Areas Section,which is backing the SITxell projectthrough the Technical Planning andAnalysis Office. Other authorities, such asthe Department of the Environment andHousing of the Government of Cataloniaand Bages Regional Council have provid-ed some basic layers of information thathave been incorporated into SITxell.

Conclusions

SITxell provides both a clear theoret-ical framework and ideal instruments forunderstanding the dynamic of openspaces, dealing with the frictions causedby occupation of the territory and help-

15January 2007

SAM

179

ing to correct certain undesirable trends.It also makes it possible to strengthenmanagement practices boosting the valueof open spaces, so that socio-economicdevelopment is compatible with the con-tinued operation of natural systems.

Local administrations have a basicrole in defining land use. Beyond beinga legal obligation, the administration ofland is undoubtedly a question of re-sponsibility. The achievement or defini-tion of a required objective means basicinformation must be available to enablesupport to be provided for the will to im-plement policy and to provide the neces-sary information tools to make or richerand more active discussion. In thissense, the approach offered by SITxellcan be a good reference when it comesto laying down guidelines.

BibliographyCASTELL, C.; BELTRAN, A.; MAR-

GALL, M. “El Sistema d’Informació Ter-ritorial de la Xarxa d’Espais Lliures(SITxell) de la provincia de Barcelona”.El territorio como sistema. Barcelona,2003. (Territorio y Gobierno: Visiones;3), p. 159-177.

BLONDEL, J.; ARONSON, J. Biologyand Wildlife of the Mediterranean Re-gion. Oxford: Oxford University Press,1999.

FORMAN, R. T. T. Land Mosaics.Cambridge: Cambridge UniversityPress, 1995.

FORMAN, R. T. T.; GODRON, M. Land-scape Ecology. New York: John Wiley &Sons, 1986.

MARGULES, C. R.; PRESSEY, R. L.“Systematic conservation planning”.Nature, num. 405 (2000), p. 243-253.

MYERS, N.; MITTERMEIER, R. A.;MITTERMEIER, C. G.; FONSECA, G. A. B.Da; KENT, J. “Biodiversity hotspots forconservation priorities”. Nature, num.403 (2000), p. 853-858.

Experience

Development ofintegrates managementtools (cartography andGIS) in the province ofBarcelonaCarlos ZañartuHead of the Cartography and Local GISTechnical Office

Cartography

The Infrastructures, Urban Develop-ment and Housing Section, through the

Cartography and Local GIS TechnicalOffice, has, over the last few years,made a considerable effort to providethe small municipalities in the provincewith updated digital topographical car-tography as a basic working tool fortasks of representing, planning and man-aging their territory.

Recent publications note that 85% ofcritical information for tasks linked tomunicipal management has a geograph-ical component: an address, a land reg-istry reference, a planning classification,etc. The georeferencing of this data al-lows it to be viewed rapidly, and speedsup decision making.

The Cartography and Local GISTechnical Office, in response to growingdemand, has, together with the Carto-graphic Institute of Catalonia (ICC), de-signed digital 1:1,000 scale urban maps,with a single data model and unifiedtechnical criteria. This cartographic baseis being used as a basis for all municipalmaps generated by small and medium-sized municipalities, by BarcelonaProvincial Council’s internal services,by other institutions such as the LandRegistry, and by the supply companies(electricity, water and gas).

From the establishment of the Office(1999) until now, maps have been pro-duced for about 221 municipalities, all ofthem with fewer than 15,000 inhabitants,on a 1:1,000 scale, and there is a waitinglist of requests until 2007. Alongside this,the updating process has begun. Cartog-raphy from other institutions, such as thaton a 1:5,000 scale (co-owned by DIBA-ICC in the province of Barcelona) and1:10,000 orthophotography (owned byDIBA, 2002-2003), has also been madeavailable to municipalities.

Thematic cartographic production atmunicipal level has undergone consider-able growth in recent years, which hasled to the need to draw up the spatialmetadata project, consisting of devel-oping an application for the spatial datainfrastructure of Barcelona ProvincialCouncil carried out in accordance withthe guidelines of the INSPIRE project,based on Open GIS Consortium (OGC)standards and the ISO 19115 standard inorder to standardize the names of cartog-raphy file directives and to be able to ac-cess an inventory of the cartographic in-formation available.

Implementation of GIS in theprovince of Barcelona

The implementation of GIS with con-ventional tools in the province ofBarcelona over the last few years has notincreased significantly. In fact, a surveycarried out in 1998 and updated in 2005shows development in this sense quiteclearly (see page 48):

From the results of this survey it canbe deduced that, although the implemen-tation of new GIS in the province hasundergone minimal growth over the lastsix years, expectations, or the need tohave an integrated management tool ofthis kind, have grown considerably.

From the pilot schemes implement-ing municipal GIS in the province car-ried out by Barcelona Provincial Coun-cil through the Cartography and LocalGIS Technical Office, corresponding tofour municipalities in the 10,000 inhabi-tants range, the conclusion has beenreached that in this size of municipalityit is hardly cost effective to implementGIS with conventional tools, as this in-volves considerable investment in soft-ware, maintenance, training council offi-cers and users, contracting aco-ordinating officer for the project whoneeds to be properly positioned in themunicipal organisational hierarchy, andthe involvement of all the municipalcouncil’s technical and administrativestaff to ensure the success of the project.

Alongside this, and as a more viablealternative for small municipalities,about twenty implementations of dis-play and consultation GIS have beenmade, with implementations based onstandard graphic components. Thesehave been very well received, basicallythanks to their good performance, lowcost and ease of use.

Despite the advantages involved inusing integrated territorial managementtools it is clear that the implementationof GIS in small municipalities has beenunviable. Experience of working in theprovince in this area has led us to sug-gest a project to provide service to mu-nicipalities, making graphic and al-phanumeric information available in astructured way in a free viewing andconsultation system, centralised atBarcelona Provincial Council.

With this premise the SITMUN (Mu-nicipal Territorial Information System)project emerged which, as it was a proj-ect responding to a problem faced by allsmall municipalities both in the rest ofSpain and in Europe, was presented tothe Interreg IIIB Sudoe Community Ini-tiative Programme.

SITMUN Project

Community Initiative Programme: Interreg lllB Sudoe

Total budget: 882,050.00 euros

Main project partners:– Barcelona Provincial Council (E)– Government of Cantabria (E)– Majorca Local IT Consortium (E)– Minorca Island Council (E)– Autonomous University of Barce-

lona (E)

English texts

180

– University of the Balearic Islands(E)

– Associação de Municípios da TerraQuente Transmontana (P)

Partners collaborating with the proj-ect:

– Tarragona Provincial Council – Girona Provincial Council– Lleida Provincial Council – Localret Consortium – Departmental Agency for Aid to

Local Groups in Les Landes – Associação de Municípios do Oeste– Partenalia Network– Arco Latino– University of Perpignan– Câmara Municipal do Funchal– Catholic University of Chile– University of Alicante– Saint Boi de Llobregat Town Coun-

cil– Associação de Municípios do Alto

Tâmega– Câmara Municipal de FaroThe SITMUN Project consists of de-

signing and implementing a system ofcentralised municipal territorial infor-mation making it possible for localcouncils to manage information associ-ated with the territory in an easy, user-friendly environment. It is a case of get-ting a centralised territorial managementtool from a supramunicipal body, in ourcase Barcelona Provincial Council, toreach the municipalities via the web, us-ing map server technology.

This system can be expanded to allthematic map collections at municipallevel being produced by the ProvincialCouncil’s internal services, as well as byother institutions, such as: town planning,urban and rural land registries, lists ofmunicipal streets, natural parks, sewerageand public lighting networks, accessibili-ty and mobility plans, municipal fire pre-vention and urban development plans, theSITxell Project, environmental audits, lo-cal activity censuses, cultural heritage,power lines, natural gas network, munic-ipal civil protection plans, etc.

As a solution, the SITMUN Projectallows municipalities functions such asviewing and printing different cartogra-phies, specific consultation and the su-perimposition of cartographies, avail-able for all thematic areas. In addition,there are functions managed in a cen-tralised way by a supramunicipal admin-istration allowing processes involvingthe automatic export and import of mapsand alphanumeric data relating to theterritory, information validation process-es, automatic georeferencing of postaladdresses and user monitoring to ensurethe confidentiality of protected data.

The quality of the cartographical in-formation and databases will allowgreater capacity for territorial analysisand management, depending on the in-

formation the municipality has availableand how up to date it is.

The final product This is a SIT tool for municipal terri-

torial management based on map servertechnology via the web which is fully in-stalled (software and data) at the supra-municipal body and which allows accessby users at municipal councils or otherlocal bodies using a browser.

The SITMUN tool is made up of twomain modules:

• A map viewer making it possible toconsult cartographic and alphanumericinformation.

• An administrator model making itpossible to manage access to and avail-ability of the data.

SITMUN technologyBy nature it is a project in which

technology plays a very important role.A summary of the technology used ispresented below:

– Programming languagesFor the development of the tool, both

the viewer and the administration appli-cation have used standard de facto pro-gramming languages, such as Java,HTML, Javascript and JSP. The mainadvantage of using these languages isthat it makes the application independ-ent of the platform.

– Map server software The main element required in any ge-

ographical or territorial information sys-tem based on web technology is the mapserver software. The proper operationand, above all, the good performance ofthis element are the key to the success orfailure of the final product. In the case ofSITMUN, the choice has been for a mar-ket map server, following a comparativestudy of various options and the evalua-tion, above all, of aspects like securityand scalability.

– Storing spatial information There are various alternatives for

storing spatial information: files, data-bases, or a solution mixing the previoustwo. Barcelona Provincial Council hasopted to integrate its map collection(coming from files) into a spatial data-base, with the following objectives:

• Standardising formats• Making the information independ-

ent of the CAD/GIS tools (inter-oper-ability)

• Resolving the problem of continu-ity inherent in file storage

Although this solution seems to bethe best one in terms of the result ob-tained, it must be borne in mind that ithas a high implementation cost due tothe effort involved in processing largevolumes of information and, above all,processing different file formats to in-clude the data in a homogenous spatialstructure, maintaining interoperability;

that is, making it possible for it to beconsulted from any CAD/GIS tool.

– Storing administrator informationThis is a database for defining and ad-ministering the system (users, availabili-ty of information, functions, etc.). Forthe moment object creation files for thefollowing database managers have beenprepared: Oracle, SQL Server and Post-greSQL.

Implementation of SITMUNAs has already been mentioned, the

SITMUN project is made up of a consul-tation tool, the display of territorial (al-phanumeric and graphic) informationand another tool that makes it possible toadminister the system. The first requiresthe installation of a map server and an in-formation warehouse (file server or terri-torial database) and the second needs tohave a database for storing and managingall system control information. Bothtools have been designed and implement-ed to be used in web environments.

The technical requirements for im-plementing the SITMUN system includevarious components that can be locatedon a single server or distributed overvarious servers. It is very important toensure compatibility between the ver-sions of each component, which are asfollows:

• SIT data storage• Map server• Web and application server • Operating system• SITMUN administrator• SITMUN viewer

SITMUN map collectionsTo obtain better performance when

using SITMUN, map collections mustmeet certain requirements in the datamodel, whether they are basic or themat-ic collections.

The basic map collections compati-ble with SITMUN are those with a sin-gle data structure made with unifiedtechnical criteria: S = 1:1,000 (DIBA-ICC), S = 1:5,000 (ICC) and S =1:50,000 (ICC). Other basic map collec-tions are not compatible.

Thematic map collections need to beconstructed on the basic maps alreadymentioned and to have a single datamodel for each thematic area.

Urban land registry mapsUrban land registry maps are created

by the Land Registry Directorate Gener-al in order to locate land registry plots inthe territory. However, they are alsomaps serving as a base for managingother thematic collections concerningurban land, such as, town planning,planning permission and so on, becauseit gives us the development plots.

The criteria for drawing up land reg-istry maps are not the same as those for

15January 2007

SAM

181

basic urban maps. S = 1:1,000, and, there-fore, when superimposed they do not co-incide. So, in order to obtain plot maps(with development plots) a memory dumphas to be made from the land registry.

To solve this problem, BarcelonaProvincial Council, through the ’TaxManagement Organisation, transfers thebasic E = 1:1,000 topographies to theLand Registry Directorate General sothey can be used as a basis for creatingland registry maps.

Municipal town planningFor municipal town planning

(POUM) maps to be incorporated intoSITMUN in order to manage it and drawup planning reports automatically, it mustbe done according to the specifications ofthe Town Planning DG’s Criteria for sys-temising identification codes in townplanning, May 2005, drawn on the E =1:1,000 topographical base (DIBA-ICCspecification) and database standards.

Municipalities with old plans will notbe able to adapt them to SITMUN andthey will therefore introduce them asscanned reference maps, with the regu-lations as associated text.

The calendar for implementing theproject began in the third quarter of 2005and will continue until the end of the ad-ministration period. Councils startedjoining the project gradually from thefourth quarter of 2005 onwards, with theapproval of the Local SITMUN Net-work. The European SITMUN Networkwill soon be set up, which, as well asmaking implementation possible in otherlocal bodies, will serve to ensure the con-tinuity of the project.

JoiningIt is possible to join SITMUN at two

levels: the Local Network or the Euro-pean Network.

Local SITMUN Network The Local Network is made up of

Barcelona Provincial Council along withthe municipalities, county councils andother local bodies in the province. Cur-rently, 192 municipalities and 11 countycouncils have joined, and incorporationinto the system is carried out gradually.

In the case of the Local Network, aswell as simply joining, an agreement issigned, basically to ensure compliancewith the personal data protection and in-tellectual property laws the informationis subject to.

Procedure:• Approval of the Local SITMUN

Network by Barcelona Provincial Coun-cil at its plenary session on 29 Septem-ber 2005

• Notification to the municipal coun-cils

• Approval of the joining protocol byeach municipal council

• Request for individual access bymunicipal officers

• Signing of a specific networkagreement

European SITMUN NetworkThe European Network could be

made up of all the supramunicipal bod-ies implementing SITMUN, either inSouthwestern Europe or in other areas,and it will be these bodies that will en-sure the updating, maintenance and de-velopment of the SITMUN tool.

Cartography and Local GIS Techni-cal Office website:http://www.diba.cat/cartosig

SITMUN project websitehttp://www.sitmun.org

Busines world

Interactive GISapplication for thequery, public exhibitionand management ofmunicipal acousticmapsGeodata Sistemas, SL www.geodata.es

Introduction

A computerised web application ofthe geographic information systems(GIS) type has been developed in order tofacilitate the management, consultationand dissemination of work correspondingto municipal acoustic maps drawn up byBarcelona Provincial Council.

A client-server architecture has beenchosen, based entirely on freeware andstandard protocols (OGC, ISO). Theclient application requires only a webbrowser to work, without the installationof any additional software or plug-in. Todevelop this application, the companyGeodata Sistemas, SL used its ownproduct: eGeoVisor. eGeoVisor is an in-novative multimedia solution (on CD orvia the web) combining a geographic in-formation system with a large volume ofdocumentary information (text, images,databases, etc.) structured and presentedin an ideal way for disseminating territo-rial information.

This solution is designed to provideaccess for any kind of user, both fortechnical staff managing, planning andanalysing the territory and the generalpublic who need to consult the digitalmaps associated with databases and oth-er documents sporadically.

With this type of solution, an attemptis made to improve the management ofthe territory, keeping the public in-formed at all times and taking part in thedevelopment of Catalonia’s spatial datainfrastructure (IDEC) with the best toolsavailable.

Aside from acoustic maps, solutionsbased on eGeoVisor have been imple-mented in very diverse areas of activity:town planning, citizen guides, special ter-ritorial organisation plans, Agenda 21s,natural parks, hydrological and hydraulicstudies, ecological and environmentalstudies, infrastructure management andmaintenance studies and, in general, allkinds of inventories and catalogues.

Benefits of the solutionStoring all the information available

in an orderly and perfectly structuredway on freely distributed digital supportindependent of any commercial softwarelicence.

Saving time in access to geographicalinformation, facilitating officer and pub-lic participation.

Giving added value to the communi-cation and dissemination of informationaspect.

Making it easier for users to under-stand the territory.

Among other utilities, the tool makesit possible to:

Find the geographical location of anyelement linked to documents and data-bases.

Select and obtain information fromany territorial element with a simpleclick on the screen.

Facilitate, in a single environment,the integration of all elements related tothe territory: cartography, databases,texts, photographs, etc.

Allow the generation and printing ofmaps and other documents customisedfor each user.

Measure distances and surface areason the map.

Aspect of the application for acousticmaps

Brief description of the web interfaceComfortable, intuitive division into

three windows. Allows rapid access toall documents. (See figures 1 and 2,page 56)

Map query. Quick, easy query. (Seefigure 3, page 57)

Integrated information. Facilitatesthe work of officers and service to thepublic. (See figure 4, page 57)

Advantages of the Geodata Sistemas,SL web solution

A solution based on standardsIn the world of information technolo-

gies, one of the main problems is the in-

English texts

182

tegration of solutions developed by dif-ferent companies, as everyone uses theirown programs, their own formats andtheir own protocols.

A sine qua non associated with thearchitecture of the solution is to achievethe maximum compatibility possible be-tween the different components. Be-cause of this, the Geodata Sistemas, SLsolution is based on Open GeoSpatialConsortium (OGC) and InternationalStandards Organization (ISO) standards.These standards are increasingly impor-tant in the market and developers are be-ing obliged to adapt to them.

A completely free solutionThe basic solution proposed by Geo-

data Sistemas, SL is based entirely onfreeware (Redhat Linux, Apache HTTPDServer, PHP Hypertext Preprocessor,UMN Mapserver, MySQL, Post-GreSQL…), so the cost of acquiring li-cences is zero. Despite this, the solutionis perfectly compatible with commercialsoftware, such as ArcIMS or GeoMediaWeb, thanks to the fact that the compo-nents follow standard protocols.

A multiplatform solutionBoth the server application and the

client application are multiplatform. Ge-odata has brought forward solutionsbased on Linux and Windows systemsand the server applications used are alsocompatible with MacOS and other oper-ating systems.

But, regardless of the server solutionused for each project, the applicationuser needs only a browser to view, con-sult and print the cartographic informa-tion. The client developed by Geodatacurrently supports 99% of the browsersfor the main platforms (Windows, Lin-ux, MacOS, Solaris...).

A fast solutionThe tests carried out up to now have

been very satisfactory. The map serverwe propose (UMN MapServer) hasproved to be very fast – even faster thanhigh-cost commercial solutions.

MapServer, can also be connected togeoreferenced data servers like PostGISor Oracle Spatial, which allows betterdata management (versions, remote up-dates...), enormous consultation powerand speed.

A flexible, modular, extendable solu-tion

The use of standards in integratingthe different parts of solution has theadded value of allowing the replacementof any of these parts by a different onethat also meets the standards and proto-cols used. This allows great flexibilitywhen it comes to adapting to a specificproject. The architecture is designed tomake best use of the different technolo-

gies on the market so the final solutionchanges according to the client’s needs,adapting to them in terms of cost andcomplexity.

Management of acoustic maps andadvanced consultation

As a complement to the web consult-ing tools, the GeoVisor software, createdby Geodata Sistemas, SL, is supplied.

GEOVISOR. Advanced consultationand cartographic analysis. Access to theGeoVisor program, a complete mapviewer with top-level consulting facili-ties, fully compatible with eGeoVisor(see figure 5, page 58).

It is a very sophisticated, powerfulapplication in terms of capacity forquerying and disseminating any kind ofterritorial information. At the same time,this system is high speed and ease ofconsultation and streamlines the work ofcouncil officers, as well as:

– Having available, in an orderlyfashion, all the cartographic informationand that from the related databases

– Improving territorial management– Improving attention and service to

the public– Improving public image– Facilitating and automating admin-

istrative tasks– Optimising the tasks of officers– Providing support for decision

making both on a technical and a politi-cal scale

– Minimising the acquisition of GISand/or CAD software licences

– Minimising the cost of hiring staffexpert in GIS (map collection, databas-es, computer programming…)

– Having additional computer sup-port available

Description of GeoVisor

GeoVisor: is a powerful tool for pro-cessing, managing, consulting and dis-tributing digital cartography designedboth for officers with advanced knowl-edge of GIS and CAD and for sporadicusers of digital maps associated withdatabases.

It is an intuitive, easy-to-use applica-tion including all the selection and carto-graphical browsing tools from map read-ers, together with other more advancedpowerful GIS utilities.

Without the aspirations of full GISsoftware, GeoVisor attempts to offermaximum power for query, analysis andobtaining information through an appli-cation compatible with the majority ofthe most commonly used GIS software(see figure 6, page 60).

GeoVisor has been fully developed bythe company Geodata Sistemas, SL, a

Barcelona consultancy firm dedicatedexclusively to GIS services and offeringcustomised database solutions. Geodatais a technological partner of many privatecompanies and public administrations,for which it integrates customised solu-tions and solves problems related to theprocessing of cartographic information.

Barcelona Provincial Council,through the Cartography and GIS Of-fice, expressed the need to have high-performance GIS software adapted tothe technical requirements of its own of-ficers and to the financial possibilities ofsmaller municipalities. With this aim,the Geodata company was commis-sioned to develop an application makingit possible to represent, touch up anddistribute interactive maps in DGN for-mat from Microstation, as well as somequery utilities from full GIS. So, at thebeginning, GeoVisor was conceived as asimple map query program, customis-able and with a larger number of utilitiesthan equivalent solutions on the market.

Based on these first basic utilities ofthe map readers and the result of the de-mand from different users, other toolshave been incorporated into the programuntil it has reached its current form. Themain user needs met by GeoVisor arethe following:

– Distribution to third parties of in-teractive maps associated with databas-es.

– Emptying of databases with geo-graphical co-ordinates on to referencemaps. Inventories of all kinds: waterpoints, cultural heritage, waste dumps,etc.

– Geographical location of any list inthe form of a table, elements or otherswith the corresponding postal addresses.

– Printing customised maps based onpredefined layouts which are easy toconfigure for any user profile.

– Generation of profiles and meas-urements of distance and surfaces.

– Calculation of affected or influ-enced areas (buffers) based on the loca-tion of territorial elements.

Characteristics and advantages ofGeoVisor

One of the main advantages of Geo-Visor compared to other similar pro-grams is the capacity to customise andconfigure its utilities. Based on the stan-dard GeoVisor product, some specificsolutions have been developed for:

– Managing municipal topographicaland land registry maps, lists of streets(including tools designed to facilitate thegeocoding of events and the mainte-nance of a city’s list of streets).

– Consulting and disseminating townplanning.

– The management of natural areas. – The dissemination and mainte-

nance of acoustic maps.

15January 2007

SAM

183

– The exhibition of and public partic-ipation in Agenda 21 processes and envi-ronmental audits (see figure 7, page 60).

– Hydrological and hydraulic studies.– The management of inventories:

natural, cultural, architectural and ar-chaeological heritage, businesses, etc.(see figure 8, page 61)

– Environmental impact studies relat-ed to road infrastructure projects.

– The association of databases formanaging public gardens and urbanparks, as well as park and beach furni-ture.

– Association with 3D browsingmodules and calculation of smokecolumns for risk prevention.

GeoVisor allows access to multipledata formats (raster and vector), auto-matically, without the need for complexarchive importing or conversion, basedon which GeoVisor’s map projects areconfigured.

GeoVisor has a user-friendly inter-face in two modes: advanced menu andsimplified menu.

See more technical features at<www.geodata.es>.

Unlike most map readers, Geovisoralso includes tools for the analyticalcombination of different layers of infor-mation (intersection, proximity, etc.).This type of tool allows us, for example,to select plots that intersect with a par-ticular infrastructure, see their character-istics, measure the surface, etc. The re-sults of any selection of this kind can bepreserved for subsequent analysis and/orstored as a new layer of information. An-other important difference of GeoVisorfrom other simple map viewer programsis its high power to link with externaldatabases (Oracle, SQL Server, Access,Informix…) using the ODBC protocol,as well as the capacity to generate andmaintain new vector cartography usingsome simple shapefile editing tools(adding, moving and eliminating shapes,editing vertices, creating new layers andmodifying the structure, snapping…).

For distribution via the Internet and(CD-ROM, Geovisor supports a com-pressed file format. The files in this for-mat are automatically decompressed inthe client machine, with the chosen con-figuration and display characteristics.This means we do not need to worryabout the location of multiple files in itsfolders and subfolders. The compressionformat of the GeoVisor project (*.rgv) isan ideal way of transporting vector in-formation. As a counterpoint to mapserver solutions and because of the limitspeed of Internet networks, we believethere is still a long life for disseminatinginformation by downloading com-pressed cartography projects and usingmap readers (customised, if you like,with the client’s corporate image). Al-though these solutions require consider-

able time for the first installation, this isimmediately recovered in subsequentconsultations on the same premises.

Besides its main features, GeoVisoralso includes a set of additional modulesmaking it possible to considerable in-crease the power of the basic applica-tion, such as:

Monitoring position in real time,through connection to a GPS supportingprotocols documented in the “GARMINGPS Interface Specification” of 6 De-cember 1999.

Generation of digital elevation mod-els (DIM), lighting models (DLM), ori-entation models (DOM) and gradientmodels (DGM) in GeoVisor format, to-gether with the tools for generating im-ages based on these models.

Geocoding of databases based onstreet name and building number. Geo-Visor works with an algorithm making itpossible to approximate street namesand correct more than 90% of inconsis-tencies between different databases. Allthat is needed is a layer of points withstreet names and building numbers.

Geovisor allows the integration of lo-cal and remote layers through mapservers accepting Open GIS Consortium(OGC) protocols. The existence of spa-tial data infrastructure (SDI) initiativesis increasingly frequent. Using OGCprotocols they allow a connection be-tween different map servers present atdifferent corporations and, in this way,centralise access to information in a par-ticular territorial area. GeoVisor allowsaccess to these servers via WMS, WCSand WFS protocols and in this way man-ages to work with permanently updatedinformation maintained by the organisa-tion responsible for the system.

At the same time, GeoVisor has be-come an excellent tool for publishingmaps on the Internet. This utility con-sists of exporting maps edited and de-signed with GeoVisor to so-called MAPprojects of the Mapserver from the Uni-versity of Minnesota (USA), one of themap servers most commonly used nowa-days to disseminate interactive cartogra-phy over the Internet.

See the list of users at <www.geoda-ta.es>.

New informationservices for bus usersLuis Peláez de LoñoRoads engineerHead of TMB Service Planning

Introduction

The urban bus, as a means of publictransport, when compared to other

means of public transport such as themetro or the local train, has a series ofcharacteristics that make it particularlyattractive to the user. These include,among other things, the fact that it pro-vides a closer and more accessible serv-ice (a more door-to-door service), it isfriendlier (greater personal contact be-tween users and with the driver), it has agreater feeling of safety (thanks mainlyto this greater level of personal contact)and it is considered a more recreationalform of transport (travel takes placeabove ground, instead of in undergroundsystems).

On the other hand, the bus does haveits cons, such as the difficulty experi-enced by users in getting to know thenetwork as a whole (the user usuallyknows only a few routes) and the less re-liable nature of the service, because it isaffected by all the events that happen onthe public roads that make its movementmore difficult.

The new client information servicesfor the bus can help to alleviate thesenegative effects, providing the user withbetter knowledge of the network, im-proving the user’s perception of the reli-ability of the service and in general in-creasing the information available tousers.

The new client information servicesfor the bus provide the user with betterknowledge of the network and improvetheir perception of the reliability of theservice.

The new client information servicesfor the bus that TMB is developing havethe common denominator of making themost of the opportunity offered by newcommunication technologies (Internet,mobile telephones, radio and digital tel-evision, etc.) and they are all based inthe implementation of what is known asthe operation aid system (SAE), the useof which began in the 1980s with the au-tomatic location of buses via radio andwhich was implemented for operation inthe urban bus network in Barcelona in1988, a move which at that time was pi-oneering in Europe.

The new client information servicesfor the bus make the most of new com-munication technologies and are basedon the implementation of what is knownas the operation aid system (SAE).

In its 17 years of operation, the SAEsystem has undergone significant evolu-tion alongside the development of newlocation and communication technolo-gies.

As a result, progress has been madefrom the initial locating of buses basedon a system of markers placed in thestreet (every 1,500 or 2,000 metres)which enabled a fairly precise estimateto be made of the position of the vehicleon its route, to the locating of buses bysatellite (GPS), which enables the posi-

English texts

184

tion of the vehicle to be estimated usingreal coordinates (whether the bus is onits route or not).

The Control Centre periodically re-quests (polling) the data for the vehicle(satellite information, odometer, gyro-scope, etc.), which are sent to it by radioand with which it runs the location pro-gram which enables the exact position ofeach vehicle to be determined (see fig-ure 1, page 64).

The evolution of the SAE has contin-ued towards what is known as the auto-location of the vehicle, the result ofmoving the location program that wasinitially in the Control Centre to thecomputers on the buses that, in this way,become the element that determines thebus’s exact position and transmits thisinformation to the Control Centre.

In this way the volume of data trans-mitted is reduced, the polling time is im-proved, the system gains precision andin addition it is possible to provide theuser with information while on the bus.

Communication has also evolved andhas moved on from trunking type ana-logue radio systems to digital radio sys-tems (TETRA), which means that notonly is there better coverage, but agreater volume of data and sound can betransmitted, with improved precisionand quality.

This technological evolution makesthe new information services for bususers that are currently being developedby TMB possible.

TMB iBus This is a dynamic andinteractive information service to givethe estimated arrival time of the next buson a route at a specific stop, using mo-bile phone messages or the Internet.

UIP This is a dynamic, non-inter-active information system to anticipatethe estimated arrival time of the next busfor all the routes that have stops withuser information screens.

UIS This is an on-board informa-tion service (visual and audio) for thenext stop and the notification of inci-dents.

Information Information availableto the client (plans, timetables, fares,technology etc.) on the Internet, byPDA, mobile, radio or digital television

TMB iBus

This is a dynamic (on-line) and inter-active (requested by the user) systemthat is based on a model of estimatingthe time that buses will pass the stops ontheir route. To do this, it uses SAE tech-nology (locating the position of the vehi-cles).

This model of estimation periodical-ly feeds into a database (connected tothe SAE) which users can consult bymobile telephone or on the Internet.

The information supplied allows theuser to see the waiting time for the busand therefore makes a significant contri-bution to improving the perception of re-liability of the system. (See figure 2,page 65) scheme on 8 routes and 20% oftraffic. Prior to this, a preliminary testhad been carried out to help define theservice and later a post-test was carriedout to analyse and characterise the oper-ation.

Operation of this service by the userrequires:

– Firstly, that the user be aware ofthe routes equipped with this service.For this, these routes have been charac-terised with the international pictogramof a mobile telephone beside the routenumber (see diagram).

– Secondly, the user to know thecode of the stop for which the enquiry isto be made (four digits). For this, thesize of the numbers of this stop code onpoles and bus shelters was increased.

– Thirdly, a clear explanation to theuser of how the enquiry should be made(by SMS or on the Internet) and how tointerpret the response. For this, an infor-mation campaign was carried out basedmainly on posters, stickers and leafletsat stops, in bus shelters and on buses.

– At the same time, on the TMBwebsite (www.tmb.net) a specific mod-ule was developed for this service (TMBiBus) that incorporated help modules forfinding out bus stop codes (as enquiriesmade on the Internet are not made at thestop, it is not possible to read the code).

If the enquiry is made by SMS, amessage is sent to number 7412, withthe text “time (space) bus stop code(space) route no.”

The response indicates the bus stopcode, its definition (intersecting streets),the route and the estimated arrival timein minutes of the next two vehicles onthat route.

The cost to the user is 0.15 per en-quiry message (for the telephone opera-tor) and the answer is free, with the costborne by TMB (see figure 3, page 66).

To enquire by telephone or mobiledevices with Internet access(GPRS/UMTS), depending on the tele-phone technology, you can do so at (seefigure 4, page 66):

Wap: http://www.tmb.net/ibus.wmlImode: htt://www.tmb.netibus.htmlTo enquire via the Internet, enter the

TMB website (http://www.tmb.net), andclock on “TMB iBus” which providesaccess to the service and which incorpo-rates, as mentioned above, an assistantin case the bus stop code is not known(see figure 5, page 67).

The level of user satisfaction withthis service is high (an evaluation of ex-cellent) and the users who make themost enquiries are those who evaluate itmost positively.

Practically all enquiries receive a re-sponse, which is almost immediate, andis correct in 80% of cases. There is a 15%margin of error on the part of the user (in-correct bus stop code, incorrect syntax,etc.) and 5% for errors attributable to thesystem (loss of SAE coverage, etc.).

The reliability of the estimates isvery high: 80% of estimates have a mar-gin of error of under 2 minutes.

In terms of the use of this service, ithas emerged as similar on weekdays,Saturdays, and Sundays and public holi-days and is distributed continuouslyfrom 7am to 11pm, with greatest con-centration of use between 2pm and 6pm.

With regard to the technology usedfor the enquiry, there is an almost equaldivision between the Internet and SMS,and almost no enquiries are made withmobile devices with Internet access(GPRS/UMTS).

Given the positive evaluation of usersof this service, TMB will continue to ex-tend it to the remaining routes and stopsin the network.

UIP (user information panels)

These are dynamic and non-interac-tive information panels located at certainstops, which provide information of theestimated time (in minutes) remaininguntil the arrival of the next bus for eachof the routes using the stop. To do this,in the same way as TMB iBus, it usesthe bus stop arrival time module.

There are currently 33 UIP in use thatare integrated into the current communi-cation channels of the SAE and the deci-sion was recently made to install at least350 more, which will communicate bymobile telephone (GPRS or UMTS) (seefigure 6, page 67).

The panels indicate the destinationand the time in minutes until the arrivalof the next bus for each route that usesthe stop (see figure 7, page 68).

UIS (user information system)

This is a type of service aimed at allusers, but that is of particular interest tousers with visual and hearing difficulties(in compliance with the Accessibility Act).

The system provides audio and visu-al information to users on the bus, of thenext stop, together with any incidents inthe service.

In addition, when the bus arrives atthe stop, visual and audio informationwill be provided outside concerning theroute that the vehicle covers.

The implementation of this service ina vehicle requires the incorporation, onthe one hand, of the new SAE auto-loca-tion technology and on the other, visualpanels (LEDs) and sound indicators in-

15January 2007

SAM

185

side and outside of the vehicle in question(see figure 8, page 68).

User information systemThus, once the exact position of the

bus on the route has been determined, itis possible to provide different informa-tion within the bus, such as:

– Nest stop– Destination of the route – Route details– Possible connections with the rest

of the network– Incidents– General informationThis information will make a signifi-

cant contribution to improving knowl-edge of the service.

Information technologies

The new information technologiesenable a large quantity of information tobe made available to clients, which canbe highly useful in making the bus net-work more understandable and wellknown.

By means of the Internet, mobiletelephones, radio and digital television,etc., it is possible for TMB users to ac-cess and download databases relating tothe maps of bus routes, the metro net-work, timetables, transport passes, etc.and to access applications to find thebest routes (“I want to go to...”), etc.

All of these technologies are onlyjust beginning their journey (see theTMB website www.tmb.net) and offermajor possibilities because not only willthe bus network be better known, butalso because it could become, throughits stops and shelters, a provider of alltypes of user information (see figure 9,page 69).

Road-user charging andcogestion chargingFrom traditional tollingsystems to electronic tollingsystems: GalileoMiguel Ángel Martínez Olagüe Director of Corporate Development Grupo GMVmmartinez@gmv.es

The Path towards Road-user Charging

The conventional model for financ-ing road transport infrastructure is cur-rently being rethought both in Europeand elsewhere in the world. Financingthrough the tax-funded State budget, i.e.,through the traditional taxes on fuel, ve-hicle licensing and road tax, no longerguarantees sufficient revenue for meet-

ing the road building, upgrading andmaintenance needs of highways and mo-torways. But an even worse drawback tothis taxation system is that there is noreal correlation between how much eachcitizen is charged and how much he orshe actually uses the roads and hence hisor her particular share of responsibilityfor wear and tear, air pollution, noisepollution or congestion.

The current system looks likely tobecome unsustainable in the medium orlong term for big cities in much of Eu-rope. The number of private vehicles onthe road has tripled in the last fifteenyears. Many factors make this growth inthe number of vehicles unstoppable: theincrease in the urban population, theneed to move quickly from place toplace, the perception of the car as themost comfortable, convenient, flexibleand independent way of doing so, easiercar-ownership facilities and, in somecases, the lack of a decent public trans-port alternative that would be competi-tive in terms of safety, convenience,speed and adaptability to the specificneeds of each particular user. In the caseof London the situation had become sodire by 2003 that the average speed inthe city centre had dropped back to theearly C20th levels when Londonersmoved around on foot or in horse-drawnvehicles (12 km/h).

The cost of growing congestion lev-els for society as a whole is very high.Fuel, work- and leisure time are allsquandered while we generate pollutionand noise levels much higher than thosethat might be produced by other ways ofgetting about. The mobility system as awhole has almost ground to a halt and itis society as a whole that has to pay theprice for this wastefulness, whether ornot they are actually vehicle users whocontribute towards this congestion. Thisis so because the current taxation systemis intrinsically incapable of ascertainingwhether or not a taxpayer is actuallycontributing towards urban congestion.

This situation has spawned a newconcept “the congestion charge”, a sys-tem that has now been set up in citiessuch as London, Singapore and Mel-bourne, while it has been up and runningfor decades in cities of other countrieslike Norway. The idea is very simple:motorists entering the heavily congestedareas are charged a fee to cut down theprivate traffic on these roads and henceimprove fluidity and efficiency. Econo-mists model and calculate this fee on atheoretical basis by weighing up thecontribution made by each vehicle toslowing down the rest. The revenue isspent on new public transport facilitiesand road infrastructure.

In the case of the road network, a Eu-rope-wide comparison of the number ofcars on the road and the capacity of the

road network shows a glaring andwidening deficit in transport infrastruc-ture investment. The current taxationsystems and the use of the general Statebudgets to finance transport infrastruc-ture have proven to be clearly unable tokeep up with the pace of investmentneeded to ensure the capacity and up-keep demanded by the continually grow-ing number of cars on the road.

Furthermore, as pointed out by theTransport White Paper of the EuropeanCommission, it is necessary to make adistinction between the types of use wemake of this network. Most of the road-building and upkeep needs are caused byheavy goods vehicles. The White Paperinsists that there should be a due corre-lation between the price users are actual-ly asked to pay and the costs they gener-ate in terms of the upkeep and growth ofthe road network, congestion and pollu-tion. In the interests of bringing this sit-uation about, the European Commissionand the various European countries areactively advocating and implementingthe concept of road-user charging,whereby, instead of paying for roadsthrough the taxation system, with no realconsideration given to the quantity andquality of road usage, a variable road tollsystem is set up depending on the typeof vehicle and the distance covered.Some countries like Germany, Switzer-land and Austria have already imple-mented this system for heavy trucks,which now pay a toll for driving onmany of the roads in those countries. Inother countries like Sweden or the Unit-ed Kingdom there are now plans afootfor setting up a large-scale national tollsystem in the medium term.

The goal in all these cases is twofold:firstly to ensure a fairer and more bal-anced correlation between the costs gen-erated by road users and the prices theyare charged; secondly to generate rev-enue in proportion to the road demand,so that the road network can be properlymaintained and extended.

In sum, road-user charging meansthat the quality and economy of thetransport system can be better regulatedon both the supply side and the demandside: on the supply side this systemhelps to make the investment in roadsmore sustainable and feasible; on the de-mand side it influences the decision ofwhen and why to choose which mode oftransport, depending on the time, theroute and the journey to be made.

New Road-user Charging Systems

Setting up charging systems of thistype poses a considerable technologicalchallenge. The traditional tolling sys-tems are clearly not viable; they wouldclog up the traffic flow and they would

English texts

186

be prohibitively expensive in terms ofthe initial outlay and ongoing upkeep.

Road-user charging systems have tobe very flexible to fit in with the partic-ular charging policies on various urbanand inter-urban roads. It must be possi-ble, for example, for the distance orzone-stay criteria underpinning the tollto be changed from one day to another.The system also has to ensure maximumflexibility by taking into account thetype of vehicle, the timeframe, day ofthe week or month, time and/or distancecovered and even the starting point anddestination.

But the system also has to meet otherimportant requisites if it is to be viable.It must be economically efficient; i.e. thetoll revenue must guarantee a good pay-back on the initial outlay and operationalcost. The roadside infrastructure re-quired by the system must therefore beminimal, with a very low-cost equip-ment setup per vehicle; this will alsomake the system as flexible as possiblein terms of modifying the roads and ar-eas subject to the toll.

Another crucial factor here is thetreatment of sporadic users and especial-ly the control of fraud by vehicles not fit-ted with the onboard equipment. To solveboth of these questions it is necessary toset up complementary infrastructure andresources besides the toll system itself,for payment of the toll by an unfitted ve-hicle whose driver wishes to do so with-out fitting the equipment or for claimingthe toll from any unfitted vehicles that tryto use the toll road without paying.

Finally, consideration has to be givento the parameters for measuring the per-formance of the system itself, which arebasically three:

Evidence for enforcement, i.e., thesystem’s capacity to give irrefutable andauditable justification for the sumcharged; charging availability, i.e., thepercentage of users the system is capa-ble of detecting and charging, and charg-ing integrity, i.e. the likelihood of a fit-ted vehicle being incorrectly charged isbelow a certain threshold.

There are currently two technologies“vying” to be chosen as the basis forthese new tolling systems: DedicatedShort Range Communications (DSRC)– used today in high-speed motorwaytoll plazas– or the more modern satellitenavigation systems (GNSS) such as GPSor the future European Galileo system.

Electronic Tolling based on SatelliteNavigation

The basic concept of satellite-naviga-tion-based electronic tolling involves theuse of the vehicle’s position data to ascer-tain whether or not it has used the tollroad and, if so, to calculate the toll

charge. In theory its implementation isfairly simple. It calls only for an onboarddevice – including a GNSS receiver – andmobile data communication equipmentconnected to a processing centre wherethe vehicle information is received.

This concept has many advantages.Firstly, the charging system can be ap-plied to any road without having to setup costly roadside equipment. Evenmore importantly the system is com-pletely flexible in defining what is to becharged and how it is to be charged. It istherefore possible to set up a congestioncharging system for entering big citiesor charge for the time spent parked up inthe centre of the city without having touse the traditional parking meters. In thecase of highways and motorways thesystem offers the possibility of chargingin terms of the use thereof without need-ing to set up any tolling plazas or boothswhatsoever.

A GNSS-based tolling system alsohas other advantages: firstly, a singlesystem is capable of furnishing informa-tion for all charging systems in any partof Europe. Secondly, the electronictolling equipment and infrastructure canalso provide other tracking-based func-tions and value-added services. For ex-ample a GNSS toll system provides animmense collateral fleet of “floatingcars”, i.e., probe vehicles acting as traf-fic and traffic-incident sensors for gener-ating complete, reliable, detailed andreal-time traffic information that is high-ly useful for urban-mobility planningpurposes. The toll system componentscan also be tapped into for other func-tions such as en-route navigation, tailor-made insurance, fleet management andeven law-abidance surveillance.

The Limitations of GPS

The German HGV toll system (over12 tons), brought into operation in Janu-ary of last year, has been widely toutedas the first GPS-based system used forthis purpose. Nonetheless the system hasbeen made overly complex in an attemptto solve inherent GPS-related shortfalls.Several of these complications were in-troduced after the technical problems en-countered in the first attempt to put itinto operation two years ago. From ourpoint of view GPS suffers from two cru-cial weaknesses when used for electron-ic tolling systems: there is no contractualservice guarantee and, even worse, theGPS lacks integrity. In other words thereis absolutely no guarantee that the GPSerror might not sometimes be so big as tocause errors in the toll calculations. Re-cent GMV studies, borne out by otherstudies conducted by the London trans-port authorities, have shown that, al-though the GPS error is statistically very

small nowadays (even below 10 m) thereare still occasions when the error mightbe as much as 1000 m and it might quiteoften (1% of cases) be several tens ofmeters. In fact, the German system hasbeen fitted with roadside devices to solvethis error. These are redundant devicesthat make the system expensive andcumbersome to set up; they would alsobe unnecessary if the positioning systemguaranteed integrity, something that isimpossible today using GPS.

Road-user Charging: An Opportunity for Galileo

How is Galileo going to change thedevelopment and implementation ofGNSS-based electronic tolling systems?Is it not possible to implement them withGPS? As we have already seen, a GPS-based system suffers from two draw-backs: there is no contractual serviceguarantee and no integrity. These twoweaknesses mean that a national ortransnational Road-user Charging sys-tem stands in great need of an integrity-guaranteeing system like Galileo. Theavailability today of the integral EGNOSnavigation system in Europe makes itfeasible for part of these systems to beset up in the short term.

If Road-user Charging systems areset up they will play a key role in a coun-try’s transport and mobility, not onlyfrom the public finances point of view,generating a significant share of avail-able funds, but also from the traffic flu-idity point of view. It is therefore incon-ceivable that something as essential as aEuropean or national Road-user Charg-ing system should be placed “in thehands” of a system that is not under ourcontrol and with which we have no con-tractual relationship to guarantee theservice and its performance. In otherwords it is an unacceptable risk to base acountry or region’s road-transport fund-ing and mobility system on a servicewhose provider (The US Department ofDefence) gives no contractual service oravailability guarantees. EGNOS andGalileo, however, do offer this contrac-tual guarantee of the service availabilityand performance.

A positioning system has service fea-tures that are measured by differentquality parameters. Outside the group ofnavigation specialists it is usual for pre-cision to be considered as the fundamen-tal parameter determining an applica-tion’s technical viability and evenoccasionally the system’s overall robust-ness or reliability. In the case of posi-tioning-based electronic tolling, howev-er, we need to be much more rigorous inthe terminology used to characterize thepositioning system’s performance fea-tures. This rigour is especially important

15January 2007

SAM

187

in the aeronautics field, where peoples’lives might even depend on the perform-ance of the positioning system, and useis made of concepts and an associatedterminology that GMV deems to be fun-damental in setting up a GNSS-basedroad-user charging system.

Correct toll charging also depends onthis rigour. The toll system operatorshould be able to guarantee that theprobability of incorrect charging fallsbelow a set threshold value, otherwisethe sheer number of claims and refundswould undermine the whole viability ofthe road-user charging system.

GMV has proven that this probabilitydepends exclusively on the parameterknown as the positioning system integrityrather than precision. Integrity is a systemproperty that is independent of precisionand measures the system’s capacity to de-tect situations in which the positioningerror might fall well outside expectedservice thresholds. In the aeronauticscommunity it is a well-known fact thatGPS cannot on its own guarantee the in-tegrity levels required for “safety of life”applications (integrity risk below 10-7).Hence the fact that ICAO does not yet al-low its use as the only instrumental flightsystem. EGNOS and Galileo will offerthis integrity level, so the toll system op-erator will be able to guarantee that tollsare correctly calculated and applied witha minimum known confidence level.

GMV’s Electronic-Tolling Research

For several years now GMV has beenresearching into ways of making thesetolling systems completely reliablewithout needing to use redundant sys-tems. It now has four internationalpatent applications in the pipeline asfruit of this research. The main aim ofthis line of research is to guarantee posi-tioning integrity and ipso facto thecharging integrity. The system thereforehas irrefutable and auditable evidence toaccount for the charge; this will head offclaims and facilitate its trouble-free en-forcement.

GMV’s research is based on theworking premise that it is absolutely es-sential for Galileo, or in default thereofGPS, to be used in combination with theEGNOS system. Positioning integritycalls for the use of an integral navigationservice (not provided by GPS) but it isalso necessary for the receiving equip-ment to be fitted with sophisticated pro-cessing methods for detecting and char-acterizing the local error sources –multipath and interference – that EG-NOS and Galileo do not take into ac-count, thereby guaranteeing the afore-mentioned positioning integrity andhence the infallibility of the tolling sys-tem based on that concept.

The mobile equipment that GMV iscurrently working on, called ALLROADIntegrity™ gives an estimated vehicleposition like any commercial receiver,but it also offers what we call a protec-tion radius: i.e., a circle around the esti-mated position within which the vehi-cle’s actual position falls with almost a100% probability (>99,99999 %).

Such a solution would greatly under-cut the cost of a tolling system like theGerman one. The technology could alsobe viably extended to urban congestion-control systems or even to nationaltolling systems for general and wide-spread use.

Social world

Local Agenda 21 2.0Learning from the Web 2.0 to imagine the Local Agenda21 2.0

Francesc de SárragaDiputació de Barcelona. Servei MediAmbientsarragamf@diba.net

Two prior warnings from the authorfor browsers.

a) This is an article much of whosecontent is doomed to become obsoletevery soon. If one thing characteriseseverything associated with the Internet itis the constant turnover of dogmas andexamples. I do not believe, for example,that a few years ago anyone would havebelieved that a blogger1, parodying thechild in the film The Sixth Sense, wouldhave allowed himself to make a jokewriting “sometimes I see the dead” andlinking it to a screenshot of a desktopwhere he had found the direct accesslogo for Netscape Navigator2. In fact, itis now almost a joke for Net dinosaurs.

b) This continuous and constant re-newal also means that the use of angli-cisms in other languages to describe sit-uations or trends is inevitable. If thecorresponding official terminologicalbodies want to avoid this they face amammoth task. By the time they achievethe necessary consensus, choosing orcreating the correct term to be used to de-scribe a new trend, it has either practical-ly disappeared and been replaced by oth-ers or it has become consolidated and itis very difficult to get users to rename it.

So, as I have warned readers from thebeginning with these two caveats, pleaseaccept my apologies for using what arevery probably obsolete examples and in-correct terminology.

For about a year, the Web 2.0 concepthas been spreading through the networklike an absolutely successful meme3.Everything new that is done, every newcomputer application or dotcom compa-ny founded claims to form part of thisWeb 2.0 (see figure 1, page 76). This ar-ticle is an attempt to analyse the phe-nomenon to find out whether it is reallyan innovative concept and whether thisexperience can be useful in improving orreformulating participative local Agenda21 processes. We could say, then, thatperhaps these processes also constitute a2.0.

According to Tim O’Reilly, one ofthe gurus of freeware and open sourcesoftware, who some say was the first touse this concept: “Web 2.0 is the Net asa platform, bringing together all theconnected hardware. 2.0 applicationsare those that make best use of the ad-vantages of this platform offering soft-ware as a continuously updated service,improving as the number of users in-creases, consuming and mixing datafrom different sources, including indi-vidual users, while it generates its owndata in a format that allows recombina-tion by others, creating network effectsthrough a participative architecture andleaving behind the metaphor of the 1.0website in order to offer the user moreinvolving experiences.”

The definition is perhaps too techni-cal, but, in any case, anyone who hasknown the Net as a user since its begin-nings must undoubtedly have the per-ception that, besides the continuoustechnological improvements, there hasbeen a deep-seated intrinsic changewhich has more to do with how we usethis tool, how we relate to one anotherwith it. We could probably say that themain symptom is that we have movedfrom connecting just to read news items,buy things and communicate with com-panies towards increasingly relating toother people, sharing ideas, having con-versations.

According to the current definition(this could change, because it is a wiki4

site…) from the Wikipedia (http://en.wikipedia.org), Web 2.0 “ refers to asupposed second-generation of Internet-based services - such as social network-ing sites, wikis, communication tools,

English texts

1. You will see later on what a blog is.2. Netscape Navigator was the most popular and

most commonly used browser in the nineties, but ithas now all but disappeared.

3. A meme is a unit of cultural information(idea, concept, song, habit, theory...) transmitted bya mind, verbally or by demonstration, to anothermind. The concept was used for the first time in1976 by Richard Dawkins in his book The SelfishGene to describe the similarity of cultural evolutionto the self-propagation of genes.

4. You will see later on what a wiki site is.

188

and folksonomies - that let people col-laborate and share information online inpreviously unavailable ways.”

This change is a consequence of (andat the same time a reason for) the factthat nowadays the origin of content is to-tally different from what it was someyears ago. While the information weused to find on the Internet was pro-duced by companies and communica-tions media, now the majority (it hasbeen calculated at 85%) comes from in-dividual users, who share it and dissem-inate it through blogs, wikis or forums.

Blogs or weblogs are websites pub-lished by a person or group, structuredinto articles ordered according to theirage. There are those who compare themto digital diaries – personal diaries opento everyone. They are nothing like theold, static, personal pages where peopleused to put CVs, the odd photo, contactdetails and a list of links. Some blogsalso offer the possibility of leaving com-ments, which often leads to the start of adialogue. The number of them has grownexponentially in recent times, and theyhave been fostered by very diverse com-panies (for example www.blogger.com,www.lacoctelera.com) which offer tocreate them free and which have ex-tremely simple updating formats, evenfor people with no knowledge of IT. Ac-cording to the most recent data fromTechnorati (www.technorati.com), an In-ternet search engine dedicated exclusive-ly to blogs, 75,000 new blogs are createdevery day (practically one new blog asecond), which makes the blogspheredouble in size every six months. It is six-ty times the size it was three years ago.By mid-2006, the blogsphere has cometo be made up of more than thirty-fivemillion pages. And it does not seem likea temporary phenomenon, because threemonths after creating a blog more thanhalf of authors (55%) continue to post ar-ticles. It is calculated that fifty thousandnew articles are put there every hour (1.2million a day). And it has been observedthat this pace increases when there areevents like the bombing of the Londonunderground or hurricane Katrina, andwhen news is going around about tech-nology (like the appearance of the videoiPod or when Mac computers began us-ing Intel chips...), something that showsthere is still a bias in the membership ofthe blog community and makes clear thedigital gap among the general public (orwho is really accessing the advantages ofthis Web 2.0).

A recent variant of weblogs are pho-tologs, where the author puts up picturesinstead of (or in addition to) writtentexts (www.fotolog.com). And now thetalk is about podcasts (combination ofiPod and broadcast), which are radioprogrammes, talks or speeches distrib-uted in MP3 format.

The flow of communication hasceased to be one-way. A wiki site is oneallowing co-operation between users(open to everyone or to a particulargroup) meaning that anyone can freelycorrect its content. The best-known andmost successful wiki site is theWikipedia, a free, open on-line encyclo-pedia where all users, as well as readingabout concepts, can improve articles orincorporate new words, concepts anddefinitions.

According to the figures for April2006, the Wikipedia in English now hasone million, one hundred thousand arti-cles (http://en.wikipedia.org/wiki/Spe-cial:Statistics), all written, free and with-out self-interest, by more than onemillion, three hundred thousand regis-tered users, who, up to now, have written(either creating them from new or correct-ing and/or expanding existing ones) morethan fifty-two million articles, whichmeans that the average article has beenedited thirteen times. For its part, theSpanish version (http://es.wikipedia.org)already exceeds 112,000 articles.

A recent study by the journal Naturehas compared this free encyclopediawritten by the users themselves with theEncyclopedia Britannica, the referencepoint for traditional encyclopedias, writ-ten by experts contracted to carry outthis task. The result – a very surprisingone for some people – is that they showa similar degree of accuracy. This hasled to the fact that some people are be-ginning to incorporate links to theWikipedia as footnotes in their scientificarticles. However, it is also true that,over the last year, the Wikipedia, drivenby lawsuits of individuals named orfalsely accused in some articles, has de-cided to tighten up the requirements forchanging or entering new information,while trying to maintain their initial spir-it and attempting instead to secure them-selves against vandalism by a few users.

This new phenomenon confronts theformal knowledge of experts with infor-mal, social knowledge. The latter,backed by the large numbers of authors,is much quicker at picking up newwords, concepts and phenomena, a rea-son why in fields such as new technolo-gies it is much more useful than tradi-tional encyclopedias. However, it mustbe recognised that it does have faults,such as the lack of a style unit, or thefact that many entries are poorly written.

Users not only contribute theirknowledge through definitions, they in-creasingly use tags or labels to describebookmarks (website addresses), articles,photographs, etc. This means allocatingone or more words or concepts to what-ever we want to describe in a collabora-tive categorisation. Associated with this,we find tag clouds, a new form of ex-pressing information, where concepts or

words (the labels) appear altogether as akind of cloud, but with the size of eachtag related to its relative presence or im-portance. So, at a glance, one can get anidea of what articles or the entries in ablog are talking about, or the most com-mon searches on a search engine (seefigure 2, page 77).

One of the pioneering (and most suc-cessful) sites in the use of tags by itsusers is Flickr (www.flickr.com), a sitedesigned for storing, searching for, or-ganising and sharing photographs. TheYoutube (www.youtube.com) websitedoes the same thing, but with video files.Other good examples are Del.icio.us orMa.gnolia, which are used for storingand sharing addresses of interest andwhich are also organised with tags pro-vided by the users who decide to storethem. They can be used both for recov-ering addresses already stored there andfor looking for new pages using the tagsdecided by other users who have alreadyvisited them.

This phenomenon of co-operating indescribing the same information materi-al using tags, without a relationship orhierarchy connecting them, has alreadybeen christened folksonomy (a term al-ready picked up by the Wikipedia butnot by the Encyclopedia Britannica).

What all these examples show is thegrowing power and influence of each andevery user of the network, through thecontent they generate and provide, as op-posed to a model where a few companiesgenerated the information. It is what in-creasing numbers of authors are startingto call the long tail, making an analogywith distribution graphs showing a highfrequency at the beginning (the head)followed by a low frequency going on fora long time (the long tail). This cumula-tive shape exceeds the importance or thenumbers in the head and, contrary to thefirst impression the graph gives us, this iswhere most of the data represented iscontained (see figure 3, page 78).

There are companies, like Amazon,which have been using and taking ad-vantage of information from the “longtail” of its users for some time. When welook at a book, a disc or a film at the on-line sales site (www.amazon.com), aswell as being able to read the opinions ofspecialised critics or hear an extractfrom the song we are interested in, wehave available comments with the opin-ions and ratings given by other users.The company can also provide new in-formation which can be quite interest-ing, such as which other discs or booksusers who have bought or looked at theproduct have bought, something thatwill probably indicate whether we mightbe interested in it. It should be pointedout that options have recently been in-corporated for each product, such as thepossibility of using tags, creating lists of

15January 2007

SAM

189

products in the section decided by theuser (the best files of 2000, music for re-laxed afternoons...), a discussion forumand even a wiki section.

The success of the best-known on-line auction (www.ebay.com) is alsobased on the power of very small trans-actions rather than being focused on afew high-value transactions, which is themodel for traditional auctions.

What the long tail shows us is thecollective power of small sites, the pow-er of many small transactions, the powerof many small opinions, which meanthat it is now the audience – and not afew people in an office – who decidewhat is important.

In this new model, the main functionof a website is to act as a platform for allthese exchanges of information. Internetsoftware has come to be understood as aservice, not as a product; a servicewhich has to provide the user with en-riching experiences (making use, for ex-ample, of AJAX technology)5 (throughsyndication)6. Now users can configurethe front pages of their own newspapers,their administration portals or their bankor savings bank pages so that they showfirst (or only) the information they areinterested in. They can have the pagesyndicated to them so that it notifiesthem when it is updated. They can evencreate personal pages(www.netvibes.com) where they can readtheir mail and also include summaries ofall the pages they are interested in,which are automatically updated everytime there are changes in the content ofthese syndicated pages.

The users who form the long tail notonly provide information and decidewhat is important, but they go a step fur-ther, collaborating to improve these newtools. Users have come to be developersof products which, by definition, are al-ways at the beta phase7, and, as a directconsequence, the service improves moreas more people use it. A paradigmaticexample (besides Flickr or Del.icio.us,which have already been mentioned)might be www.wayfaring.com, a web ap-plication based on Google maps whichallows georeferencing, putting data fromdifferent sources – many of them com-ing from individual users – on a map(whether it is a road map, a satellite pic-

ture or a hybrid of the two). For exam-ple, maps could be generated combiningsatellite pictures with the locations ofWi-Fi points providing free access to theNet, the best hamburgers in town, thepopulations of a native species of ant or(closing the circle) locating the placeswhere photographs that have been post-ed on Flickr and can be looked at therehave been taken (see figure 4, page 79).

We might say that Web 2.0 is charac-terised by its use of collective intelli-gence: intelligence emerging from thecombination of many small pieces ofdata from many sources, very differentfrom “classical” knowledge, generatedby a few particular reliable sources. Thefocus on informal, collective knowledge,as opposed to the knowledge of experts,is also upheld by the theorists of post-normal science. These theorists see inbroad communities of evaluators and incitizen participation the best formula fordecision-making in complex scenarioswith high uncertainty. This often hap-pens in the field of the environment andsustainability: Silvio O. Funtowicz andJerome R. Ravetz indicate that the newenvironmental problems are charac-terised by the uncertainty of the facts:values are under discussion, interests areimportant, the risks are high and deci-sions are urgent. Participation – the “de-mocratisation of science” – is shown asa process providing new elements in de-cision making, providing more knowl-edge even if it is not “formal”, basicallyand fundamentally as a process that ismuch more effective in solving environ-mental problems. It is a new approach toproblem solving in which science cancontinue to be fundamental but in a con-text taking into account the uncertaintyof natural systems and the importance ofhuman values. It is a case of acceptingthat, in the real world, working with en-vironmental problems and people, thereare questions for which there cannot bea single right answer, or where all possi-ble answers are, to a certain extent,wrong; and that, faced with the need toact, we should be able to find out whichis the preferred answer or the one bestaccepted socially.

It must be highlighted that participa-tion is supported not as a way of legit-imising decisions, nor as a sign of thebenevolence of governments that takedemocratic principles to the ultimateextreme, nor as a useful farce or asmokescreen given the impossibility ofmanagers meeting all needs and de-mands because of their complexity, butrather as a source of informal knowl-edge to improve the making of deci-sions and facilitate their subsequent im-plementation.

But, leaving new trends and theoriesto one side, we ought to ask ourselveswhether the development of the Net and

these changes mentioned up to now havehad any influence on our local Agenda21 processes.

To start with, it is quite clear that theworking methods for collecting the in-formation necessary for drawing up theaudit is nothing like it was in the earlyyears. The officers and/or consultants re-sponsible used to have to compile datathat was only on paper and spreadamong different locations. The appear-ance of the first websites from statisticalinstitutes, which posted some of the in-formation they had, saved a lot of work– basically transcription – which hasmade it possible to spend time moreprofitably, on using the data better, forexample, or even on reducing the finalcosts of these processes. Alongside whathas been happening on the Net at globallevel, which explains why the most im-portant dotcom company is based on asearch engine, for consultancy compa-nies that need to draw up an environ-mental audit, finding information is nolonger important (there is too much ofit). The important thing is picking outwhat is really useful, true and up to date.

So, it seems that, in regard to formalknowledge, new technologies and the in-formation available on the Net have ledto the advance (or at least facilitation) ofthese processes. Can we say the same ofinformal knowledge?

We should start to ask ourselveswhether informal knowledge is also tak-en into account in our model of localAgenda 21 processes. We have the an-swer with the presence of participativeprocesses, which cannot have any otherpurpose than incorporating this informalknowledge from participants.

A serious, unbiased look at the partic-ipative processes developed as part of lo-cal Agenda 21s in the last few years tellsus that they mostly have fewer partici-pants than would be desirable (if we wantto have all of society represented) andwhat it shows above all is the bias in theorigins of these participants. Those whowe usually find in our environmental fo-rums form part either of the power struc-ture (politics, administration, university,chambers of commerce, professional as-sociations, residents’ associations...) or ofgroups with a special level of awareness(ecologists). We could say they representthe head of the distribution: there are fewof them, but they have a lot of informa-tion (which is probably also well-found-ed, valuable information).

The majority (if not exclusive) pres-ence of experts is not what post-normalscience and Web 2.0 suggests or teachesus. Because these are not the people whomake up the long tail, they are not theones who have the informal knowledge;they are not the ones who can becomethe audience that decides what is impor-tant. We need much more open process-

English texts

5. AJAX (Asynchronous JavaScript And XML)is basically a technique for developing websites thatseeks to allow more interactive web applications,avoiding the need to reload a whole page every timethe user makes a change, doing part of the work lo-cally and exchanging only small quantities of per-sonalised data with the server.

6. Through syndication, a website makes feedsavailable to its readers with the content (or a sum-mary of the content) of the page, with links to its fullcontent.

7. A product is considered to be at the betaphase when, although it is under development, userscan still work with it.

190

es where everyone can have their say, es-pecially those who in theory do notknow about the subject, and who, con-sciously or unconsciously, deliberatelyor otherwise, we have excluded fromthese decision-making processes.

We could do this with the help of newtechnologies to make the task much eas-ier, both in terms of disseminating infor-mation and collecting and subsequentlyprocessing it, but without falling for themyth that technology can be a panaceabecause, despite the advances, access totechnology is not equal in our societies.In fact, it is more a case of a digital gap.

There are recent studies (www.inter-networldstats.com, March 2006) whichtell us we have already exceeded a thou-sand million Internet users(1,022,863,307 users), but this still onlyrepresents less than 16% of the world’spopulation. The upward trend is veryclear because the growth in usage be-tween 2000 and 2005 was 183%. The in-equality between areas is still moremarked: while in North America, pene-tration has already reached almost 70%,in Asia or the Middle East it is not 10%,and in Africa it is not even get to 3%.

Europe is in the middle, with 36%penetration, but if we take only thecountries of the European Union, thepercentage rises to almost 50%. Withinthis group, Spain is in the lower band,with 17,142,000 users, a figure repre-senting 38.7% of the population, al-though there was an increase of 218%between 2000 and 2005.

Clearly, these percentages are notdistributed uniformly between socialgroups, economic levels or age bands.Because of this, a snapshot of Net usersis not, and cannot be (for the moment) asnapshot of the whole population.

But with or without (yet) the help ofnew technologies, what Web 2.0 isteaching us is the real power of the longtail, of the many small, non-expert users,of many small daily actions. Because weare all, each and every one of us (whounconsciously make up the long tail),those who turn off the lights or leavethem on in an empty room, sort out therubbish (or not), take the car or publictransport. These are the users who wewant to and have to reach, and this iswhat could generate a real Local Agen-da 21 2.0, not only with their actions, butalso as an audience, deciding and mark-ing out what is important. Because it isthis multitude of small users who canmake action plans a priority on the dailyagenda of governments, conditioningand influencing real policies, and notjust documents with good intentions.

As Captain Planet would say, smallchanges are only important if there aremany of them. A few small changes can-not be important. The total is what mat-ters, as a recent campaign says. It is in

the “long tail” of the many smallchanges where the opportunity for realbig changes towards sustainability reallylies.

Citizen Participation inElectronic DemocracyThe options offered bytelematics for progressingtowards deliberativeparticipation1

Martí Olivella Solé Director of Delibera – Serveis deParticipació Interactivamarti@delibera.info

A desire for participation that isfrustrated by attitudes andunsuitable procedures

Increasing numbers of public admin-istrations and social organisations wouldlike to commit to participatory democra-cy, which does not rule out representa-tive democracy, but rather strengthens it,involving the citizen in other processesbesides electoral processes. They putdifferent participatory processes intopractice: centres of participatory inter-vention (citizen councils), environmen-tal audits and Agendas 21, master plansfor citizen participation, City Education-al Projects (PEC), participatory budgets,strategic plans, quality evaluation andimprovement plans (EFQM), participa-tory town planning, and so on.

They want to encourage citizen par-ticipation because this increases the roleof citizens and their co-responsibility inmatters that affect them. In local life,this participation brings the municipalorganisation closer to citizens and rein-forces the knowledge of and participa-tion in municipal life on the part of thepeople, as a necessary means of pro-gressing towards a better quality ofdemocracy. Citizen participation in thisway becomes a key tool in constructingan active citizenship that identifies morewith the municipality and feels more in-volved in drawing up public policies andintervention, within a reality that is in-creasingly complex and within a socialfabric that is increasingly diverse.

Despite the existence of this politicalwill to encourage participation, the re-sults are often not very rewarding,among other reasons, because attitudesare not as receptive as they might be and

because the tools and the procedures areinadequate for quality interactive anddeliberative participation, that is, thetype of participation that would enableeach participant, despite the usual cir-cumstances (many subjects, many peo-ple and little time) to intervene in the de-cision-making process.

We suffer from inertia that leads us tobelieve that participation is, basically,having meetings at which a few peopleusually talk about lots of subjects in ashort time, with a paradoxical result: bywanting to encourage participation, it ispossible that participation will in fact bereduced, if people get tired of meetingsnot fulfilling their expectations. Thisfailure can be attributed to the individu-alistic nature of our society, to televi-sion, to the lack of time, etc., which,while they are important elements, maynot be the final deciding factors.

This habit of meetings with lineardiscourses that are not directed towardsproducing joint results has become thedominant model in those tools that are atpresent the most-used on the Internet: e-mail lists and on-line forums. Each per-son initiates their intervention, each per-son responds to the message they want...and the result is a hubbub of subjectsand opinions, like a meeting without achairperson. Obviously in a good e-maillist the moderator focuses the subjects,summarises, gives time frames for eachsubject, etc. However, except in verydisciplined groups, the result is always agrowing range of subjects and opinions.In addition, whether through desire orthrough necessity, the moderator impos-es their own subjective filter for chan-nelling the dialogue.

Internet lists and forums have openedan unprecedented space for free commu-nication, with thousands of brainstorm-ing sessions, with the opinions of mil-lions of people who up to now couldonly read, listen and look at what a fewbroadcasters transmitted. But participa-tion cannot focus only on free expres-sion; as part of organisations and soci-eties, we need to construct processesthat enable us to face up to our collectiveproblems. And to do this, neither im-proved consultation and voting systems,nor improvements to the systems of freeexpression, are sufficient. It is here, atthis point, that the new electronic tech-nologies (teleinformatics), due to theirinteractive nature, can encourage a newapproach to the forms of participation,making them more deliberative.

For local associations and local com-munities, and for international networks,we are now beginning to have at our dis-posal certain innovative participationsystems that ensure the intervention ofevery individual in the various phases ofapproaching problems, proposing solu-tions, deciding on their suitability, and

15January 2007

SAM

1. This article is part of the forthcoming bookLa participació deliberativa, which was compiledwith on-line participation through the InteractiveSeminar on Deliberative Participation. www.delib-era.net.

191

becoming involved in their applicationand follow-up. These are results-orient-ed participation systems: collectivelyproducing, debating and approving atext or document, that use the experiencegained from parliamentary systems(proposal of a text, making amendmentsto it, etc.) but also add deliberative dy-namics to it (evaluating the level ofagreement, focusing on the subjects withgreatest diversity of opinion, passingthose with a high level of agreement orrejecting those with little agreement,etc.). These systems are not focused onthe concept of the meeting, but rather onpermanent deliberation throughout thepreparation of meetings, while they areheld and as a follow-up to them. Theyenable the integration of various chan-nels: paper forms, electronic forms,viewing results on-line, viewing theseresults in the meeting, in-situ evaluationwith intuitive tools of expression, etc.

Therefore, to see the possibilities oftelematics in terms of progress towardsdeliberative participation, three areasshould be examined:

1. The refocusing of citizen participa-tion from the perspective of deliberativedemocracy.

2. A commitment to quality delibera-tive participation.

3. Showing the possibilities of telem-atics in reinforcing deliberative partici-pation.

1. The refocusing of citizenparticipation from the perspective ofdeliberative democracy

We often talk about participatorydemocracy. However, going to vote isalso participation. There is a school ofthought that says that the distinctivecharacteristic of a democracy is the de-liberation process. Professor AdelaCortina2 gives a very good outline of thecharacteristics of a deliberative democ-racy:

Origins. Deliberation emerges fromthe cradle of democracy: “The citizensof Athens deliberated in the assemblybefore making decisions, they publiclyconsidered the pros and cons of the pos-sible alternative answers to differentquestions.”

Legitimation. “The title ‘delibera-tive democracy’, refers to the very rootsof democracy, because if it is to be thedemos, the people, that governs, this hasto take place through deliberation, notthrough the counting of votes and stillless as a result of imposition.”

The option for the future. Optionsfor collective decision-making arescarce: imposition, voting or delibera-

tion. “In effect, the starting point for afree society is disagreement concerningpreferences or convictions and there areonly three paths that can lead to a com-mon decision: imposition, which is not ademocratic process; the joining togetherof preferences or interests, which areadded up in public and the decision ofthe majority is followed; and delibera-tion, which is intended to publicly trans-form differences in order to reach acommon decision.”

Propositional and argumentative.“When taking vital decisions that affecteveryone, the proponent of deliberativedemocracy values above all the momentof proposals, the exchange of argumentsand justifications to support them,agreement between parties concerningthe compromises to be made by all thoseconcerned in order to carry out the cor-responding action and act jointly.”

Informative and encouraging co-responsibility. “Deliberative politicsalso requires citizens who are capable ofparticipating in discussions, with thesame opportunities to do this, with suffi-cient knowledge to adopt well-informedstances and ready to carry out their re-spective tasks as part of the common de-cision.”

Becoming a people. “It is also possi-ble to continue believing that citizenscan do a bit more than adding their inter-ests up and abiding by the majority, thatthey are capable of becoming a peoplewith shared aspirations and commonproposals in matters of justice.”

Habitual procedure. “Strengtheningthe deliberation of all citizens enables itto become credible and to demonstratewith facts that this should be the habitu-al procedure in the citizens’ daily liveswhen making just decisions on ques-tions affecting all. Dialogue amongthose who are ready to argue and to letthemselves be convinced by argumentsshould become customary and the otherelement, the counting of votes withoutreal dialogue, should be exceptional, notto say outright imposition.”

If deliberation is to become one ofthe central features of representativedemocracy, it must be even more centralto participatory democracy and thereforeto citizen participation. It is from thisperspective that deliberative participa-tion should be approached, to highlightthat deliberation is a substantial featureof any citizen participation of quality.

2. Commitment to qualitydeliberative participation

In recent years and particularly sinceRio 1992, there has been a collection ofdeclarations, agreements and directives(see Table A) that consider that citizenparticipation should be a public policy

that guides the decision-makingprocesses of public administrations inall sustainability policies, initially thoseof environmental sustainability, but in-creasingly social and economic sustain-ability policies too.

Generally, these “agreements” do notindicate what the procedures should befor quality participation, but they do ex-press “certain minimum requirements:prior knowledge, appropriate informa-tion, suitable procedures and motivation.[…] the Rio and Johannesburg declara-tions, together with the Århus Conven-tion, are strongly committed to partici-pation. But not to just any participation.[…] not every type of participation canlead to achieving sustainable develop-ment. Participation cannot be limited toone-off consultation without informa-tion. The challenges facing our societiesand their complexity make it necessaryfor all those actors who can contributedifferent resources, visions or informa-tion to intervene in public decision-mak-ing processes. The public powers mustbe aware of the role of participation andmust foster and provide support for par-ticipatory processes in which, within theframework of policies of sufficient in-formation, citizens may intervene, de-bate and deliberate jointly, in order to beable to decide on what future it is thatthey want for themselves and for futuregenerations.” 3

A. Quality participation, an obligatorypublic policy

“Environmental issues are best han-dled with participation of all concernedcitizens, at the relevant level”.

Principle 10 of the Rio Declarationon Environment and Development 1992.[A/CONF.151/26].

“Sustainable development requires along-term perspective and broad-basedparticipation in policy formulation, deci-sion-making and implementation at alllevels.”

Johannesburg Declaration on Sus-tainable Development and ApplicationPlan of the decisions of the World Sus-tainable Development Summit, passed inthe Rio+10 Earth Summit, held in Jo-hannesburg in 2002.

“The process by which policy ismade should be transparent. An open di-alogue about the costs and benefits ofdifferent options will help test the argu-ments that underlie different policy pro-posals. Establishing a dialogue betweenstakeholders can be time consuming, butis essential to building mutual trust andunderstanding and may increase thechances of finding mutually acceptablesolutions.”

English texts

2. A. CORTINA, “Democracia deliberativa”, ElPaís, 24th August 2004.

3. A. CERRILLO I MARTÍNEZ, “Participation andsustainable development”, Revista Medi Ambient.Governança i desenvolupament sostenible, no. 35.

192

Consultation Paper for the Prepara-tion for a European Union Strategy forSustainable Development. Brussels, 27-3-2001 SEC(2001) 517 on the EuropeanUnion Strategy for sustainable develop-ment.

“Effective public participation in thetaking of decisions enables the public toexpress, and the decision-maker to takeaccount of, opinions and concerns whichmay be relevant to those decisions,thereby increasing the accountabilityand transparency of the decision-makingprocess and contributing to publicawareness of environmental issues andsupport for the decisions taken.”

Preamble, Directive 2003/35/EC, of26 May 2003, of the European Parlia-ment and of the Council, providing forpublic participation in respect of thedrawing up of certain plans and pro-grammes relating to the environment.

2.1. Participating is taking partHowever, we should being at the be-

ginning. What does it mean to partici-pate? Participate is a verb that means“to take part”. However, it does not saywho, or how, or in what to take part. Incollective, social and political life, itmeans taking an active part in the futureof the entity, the company, the society,the country, the world.

We can take part by identifying prob-lems, making proposals, deciding on ac-tions, carrying them out and evaluatingtheir results.

We can take part by gathering infor-mation, expressing our opinions andpreferences, arguing our stance, con-trasting different opinions.

We can take part by offering ourservices as responsible for an aspect orby choosing those responsible, by stand-ing as candidates, by voting for repre-sentatives and by ceasing to vote forthem when we feel betrayed.

Participating in social life is takingpart, with a greater or lesser degree ofinvolvement, in the processes involvedin determining the future of society andits collectives.

2.2. Participating is not only a ques-tion of going to vote

Participating, taking part, is not onlya question of going to vote for represen-tatives or collective decisions.

In a representative society, going tovote provides legitimacy for a body ofrepresentatives acting in our name andmeans that we entrust them with certaindecisions and tasks, that is, that we peri-odically delegate to them our capacity totake part more directly in certain affairsand for a certain length of time.

If we do not go to vote for our repre-sentatives at the firm’s general assembly,the school, the town council or in ourcountry’s parliament, we are not partici-

pating in one of the most fundamentaland conventional elements of a societywith a representative democracy, unlessabstention is a conscious act of expres-sion.

However, if we only go to vote, weare leaving all those decisions that in-volve us as citizens in the hands of oth-ers and if we do not like their deci-sions, we can complain in differentways, but legally, we will have to waitfor the next elections to change ourrepresentatives.

But, above all, if we reduce our par-ticipation to voting, we no longer direct-ly contribute our vision, our values, ourproposals, our involvement in mattersthat affect our everyday life or conditionthe collective future. We choose to bespectators and we relinquish our statusas actors.

A basic form of participation is vot-ing. But participation can be far morethan simply going to vote. We also par-ticipate when we take part in surveys,consultations, referendums, in associa-tions, municipal councils, strategic plansor Agenda 21s, We also participate in so-cial life when we work, pay or do notpay taxes, when we organise or take partin demonstrations, strikes or protest ac-tions, when we buy or stop buying prod-ucts or services, etc. We always take partin social life: by action or by omission,consciously or unconsciously, activelyor passively, by doing or by ceasing todo, and so forth.

2.3. What is frustrating when we takepart

Sometimes in a representativedemocracy, citizens are called on to par-ticipate in local policies that affect life intheir territory. However, this invitation isoften not clear and the citizen cannot tellwhether participating means “receivinginformation”, “giving an opinion” or“managing”.

Citizen participation is fashionable insome municipalities and organisations,but when the rules of the game are notclear and false expectations are generat-ed, this can lead to frustration and causethe opposite effect, ruining any otherpossible participatory experience.

To avoid this, it is necessary to ensurea minimum quality of participation inorder to avoid inefficient meetings,chaotic assemblies and the failure toreach agreements or see results.

When all is said and done, for onereason or another, when participation isnot of high quality, when there is theperception that it can be manipulated,people prefer to stay at home rather thanwaste their time. And there is alwayssome town councillor or person incharge who says “but people don’t par-ticipate...” as an excuse for making uni-lateral decisions.

2.4. Deliberating before votingDeliberation, within the framework

of a participatory process, is the dynam-ic prior to deciding, to voting and to act-ing. It is the time spent listening andcomparing opinions, to studying thepros and cons. Deliberation can alsotake place in other contexts: to enrichour point of view, in order not to remainstuck forever with the same beliefs, todraw closer to other cultures, to learn toput ourselves in the other person’s skin.Deliberation is an essential condition forexercising complex thought.

Deliberation is a creative, sincere,prudent, respectful and responsible act,based on reflection. This is reflectionthat is not limited to defending a specif-ic stance, but rather one in which there isan attempt to determine and analyse thearguments that are favourable or other-wise for any possible decision or posi-tion among all involved, in order to fa-cilitate decision-making with thegreatest possible level of consensus. Toreason is a verb that summarises the factthat it is dialogue about arguments thatleads us to an opinion and therefore to adecision that is more reasoned and morereasonable.

The quality of democracy, of thestrength of the people, is not only that ofdeciding, but also the possibility of con-tributing the reasons why each individ-ual intervenes in the common decision-making process. Reducing democracy toa game of winners and losers, majoritiesand minorities, of numbers of votes, ofyes and no, is too trifling.

When a majority is capable of listen-ing to the reasoning of a minority and insome way, to accept it, this is where wefind that democracy has triumphed. As aresult, the quality of the deliberativeprocess strengthens democracy.

In fact, the quality of a democracy isdetermined by the quality of the process.While this is not a dominant perspectivein the same way that the concepts of thebusiness sphere are, we must understandquality as above all an attribute of thepolitical process. An action or decisionwill be of a high quality if it correspondsto the needs and the will of the popula-tion, if it is aimed at satisfying the pop-ulation as a whole, if it is transparentand, above all, if in the definitionprocess, the points of view and interestsof all concerned have been taken into ac-count. Although it may come from with-in a democratic body, a decision or ac-tion will only be democratic if it is theresult of a democratic operation. Onceagain, the end is in the means, just as thetree is in the seed and in the care that wetake of its growth.

As a result, in any participatoryprocess, an indicator of democratic qual-ity is the level of quality of deliberation.It must be clear that the time and the re-

15January 2007

SAM

193

sources invested and the procedures un-dertaken during this deliberation are ap-propriate to the matter to be dealt with.For example, in the case of a referen-dum, the time and resources dedicated topublic deliberation on the questionshould be as important or even more sothan the time and the resources investedin ensuring that people can vote and dovote.

If deliberation time (prior to makinga decision) is cut, the length of the con-flict following the decision will belonger. Saving time, in politics, is oftenpurely a matter of appearance: in ordernot to explore the question in depth, werun the risk of dragging a problem out(and making it worse) for an unnecessar-ily long time.

The case of the referendums on theEuropean Constitution is an example ofwhat not to do if the intention is really toreinforce European citizenship. The ele-ment that above all had a negative effecton this process was the fact that partici-pation was centred on saying “yes” or“no”. We had a major opportunity toconstruct citizenship in Europe and wemissed it. Should the very writing of theConstitution not have started from thefoundations, based on citizen concerns?Submitting an already-written Constitu-tion to referendum without involving cit-izens by asking them a few questions isputting the cart before the horse.

2.5. The quality of participationWe participate; we take part, whether

we want to or not, by action or by omis-sion, voluntarily or involuntarily, active-ly or passively. We participate to defendcertain interests from opposing interests.We participate both to guarantee withoutcriticism the interests of others and to tryto transform reality in favour of the un-derprivileged and the dispossessed.

It is therefore necessary to qualifyparticipation, to indicate its differenttypes according to the processes under-taken, the objectives to be attained or theresults expected. To do this, it is neces-sary to fine-tune systems to evaluate thequality of participation that enable thesequalifications to be measured with con-crete indicators showing whether partic-ipation is more or less passive, active orinteractive; whether is it manipulative,informative, consultative, deliberative,decisive, self-governed; whether it ismore formal or informal; whether it ismore a formality – to look good – thanreal or structural; whether it is apparentor deep-rooted; whether it is a one-off orpart of a process; whether it is in person,distance or mixed; whether it is organ-ised or spontaneous; whether it is direct-ed towards propaganda or towards ob-taining shared objectives and results.

In any case, the main indicator fordetermining the success or level of qual-

ity of participation must be the qualityreference of the participatory process it-self. If a decision is made taking citi-zens’ opinions into account, allowingthem to voice these opinions, respectingall positions, defending all interests, inshort, by deliberating, that decision willhave been more democratic.

In every participatory process thereare characteristics that indicate whetherthere is quality of participation; for ex-ample, whether it is more an interactiveand deliberative process directed atshared results, or whether it is more aunidirectional process with no dialogueor deliberation, directed at results thathave already been established.

The level of subjective satisfaction ofthose involved in the process will be adetermining factor in gauging the quali-ty of the participatory process, but a col-lection of indicators is required that “ob-jectify” the quality of each process andof each participatory act in order to beable to have shared, comparable refer-ences.

References must be established pro-gressively to be able to classify andcompare participatory processes. How-ever, the best reference will be that thequality evaluation itself of the process isa deliberative process carried out by theparticipants themselves, taking into ac-count the information from the indica-tors. Deliberation in politics, in order forthe process to be more democratic andless arbitrary, but also deliberation in theevaluation of participation.

2.6. Deliberative participationDeliberation is an objective that en-

ables the increased democracy of thepublic decision-making process in oursocieties.

A commitment is required to deliber-ative participation, understood as an in-teractive process aimed at jointly pro-ducing results, not to lead to aconclusion of “we’re not really sure”.Deliberation procedures are a central el-ement and a design of the process is re-quired that includes not only the infor-mation and the decision, but also theexpression and the study of the pros andcons, at each stage. Deliberation re-quires the appropriate time and meansfor it to be real and not purely for “ap-pearances”.

These deliberative procedures mustenable each participant, in a reasonabletime frame, according to the type ofgroup, to:

Be aware of the issues, give theiropinion, express their arguments, dis-cuss the different arguments and be able,if necessary, to modify their argumentsas a result of the arguments of others.

Contrast their opinions with informa-tion and experiences, construct sharedvisions – on problems or proposals – in

conjunction with the others involved,see that their opinions and arguments arecollected and that they can influence thefinal result.

See clearly the level of consensus ordissent generated by each matter, en-abling them to decide which matters re-quire most dialogue and which are thosethat can be assumed to be agreed or re-jected.

We have procedures, which can al-ways be improved, for organising popu-lar representative participation withelections and parliaments. It is necessaryto seek, experiment with, innovate andfine-tune accessible and popular proce-dures of deliberative popular participa-tion.

An improvement in the instrumentswould provide the possibility to learnand bring out the capacity to listen, torecognise the interest of points of viewdifferent from one’s own, to think, to ar-ticulate and express a means of reason-ing, etc.

3. Demonstrating the possibilities of telematics for reinforcingdeliberative participation

Now that we have been over the char-acteristic traits of deliberative participa-tion, we now have to consider to whatpoint telematics (the systems and de-vices for distance communication usingIT means) may be a useful and appropri-ate “tool” for improving deliberative andinteractive processes of participation incontemporary societies.

We must take as our starting point astatement that situates the context of thematter we are talking about: two thirdsof the world’s population has never useda telephone and in well over half of thecountries of the world, the democraticrights of the population are not recog-nised and therefore even fewer peoplehave the right to participate at any levelas citizens.

This does not stop global social fo-rums from bringing together thousandsof organisations around the world thatsign up and coordinate themselves usingthe Internet, or that the Nepalese policecut off mobile telephone communica-tion, since this was the means used tocall people to demonstrations (22nd April2006).

Telematics, with any of the elementsof its range of equipment and devices forcommunication, is spreading to the ma-jority of households in the post-industri-al countries and are present in most ur-ban areas of the world, with a hugeproliferation of shops providing tele-phone booths and of Internet cafes. Themajority of social, citizen and non-gov-ernmental organisations, etc. have ac-cess to them and use them to construct

English texts

194

networks of protest, action and coordi-nation, from the local sphere to the glob-al sphere.

In the stricter field of the Internet, themajority of forums, whether by e-mail,chat or on-line, have taken presential“forums” as their model and suffer fromthe same lack of appropriate proceduresfor regulating interventions and for pro-ducing common results, not to say fordeliberation.

Each person sends his or her mes-sage, short or long, on the issue that in-terests them. Everyone receives thismessage, but there is no system ofknowing whether it has been read andwhether the recipient agrees or not.Some may answer and others may saynothing. Some may enter into a heateddiscussion, while others may get fed upand stop participating.

To come to some kind of agreement,a bold and patient moderator is requiredwho dedicates a great deal of time toreading, ordering and summarising themessages. However, when the modera-tor asks whether people agree with thesummary, this may yet again start around of mails containing interventionsthat have no order or agreement.

Systems of electronic participation inCatalonia

We have laid out the characteristicsof deliberative participation and we havenoted the difficulties that emerge whenthe habitual forms of electronic commu-nication supersede the models of partic-ipation that have been inherited from themore usual participatory process, whichoften have a very low deliberative ele-ment.

It is now time to examine and foreach person to judge to what extent thesystems of participation on the Internetthat are best known to us offer thechance to deliberate more or less easily.

Electronic tools allow for a high lev-el of interactivity. However, are theyused to facilitate access to essential in-formation? To enable an evaluation ofthe pros and cons? To be able to viewthe level of consensus of a group on dif-ferent questions? To be able to arguethe different questions in an orderlyfashion and to be able to reach collec-tive conclusions in a way that is trans-parent?

I think that we are starting to havecertain systems of deliberative participa-tion available on the Internet, which canserve both as distance participatoryprocesses and to prepare processes andacts that we attend in person.

Some of these systems are multilin-gual, so that, with low translation costs,participants can read, give opinions, de-fine their position, evaluate, prioritise,assess, reach a consensus on ideas, prob-lems, proposals, documents, etc.

Meetings that are prepared or heldwith these systems increase the possibil-ities for deliberative participation, re-duce costs and journey times and in-crease efficiency, particularly when it isnot easy to meet often in person.

We have selected some of the Inter-net participation systems that are mostwell known and permanent in Catalonia,so that everyone can evaluate thembased on their ability to facilitate delib-erative participation.

Democràcia.web

http://www.democraciaweb.org This is an experience of electronic

democracy in Catalonia, created by theJaume Bofill Foundation, with the sup-port of the Parliament of Catalonia. Itprovides on-line access to the Parlia-ment, with a space for debate and partic-ipation concerning matters under discus-sion in the Parliament of Catalonia.Since 1998, some 50 parliamentary lawshave been put to citizen debate and havereceived a number of proposals. This isalso a good portal for websites concern-ing electronic democracy.

By an agreement entered into by thePresiding Board of the Parliament ofCatalonia on 26th May 1998, it wasagreed that support would be given tothe Parlament Obert [Open Parliament]and Democràcia.web projects, a pio-neering experiment in citizen informa-tion and participation on the Internet,promoted respectively by the Open Uni-versity of Catalonia and the JaumeBofill Foundation.

The main objectives are:To contribute to bringing the Parlia-

ment closer to Catalan society, makingthe most of the applications of new in-formation and communication technolo-gies in the democratic processes offorming opinions and of political will.

To increase knowledge of parliamen-tary activity among citizens, through ed-ucational tools that help them to under-stand it.

To encourage citizen participationand to make communication easier be-tween citizens and their representativesin the Parliament of Catalonia.

The Parlament Obert project(http://www.uoc.edu/parlamentobert) isintended to broaden knowledge and de-bate surrounding three laws.

Delibera

http://www.delibera.info /http://www.delibera.net (active forums)

This is an integral multilingual partic-ipation system created by Delibera –Serveis de Participació Interactiva to helpall kinds of organisations to hold forums

for deliberating, prioritising or agreeingon positions concerning questions, textsetc., to prepare meetings or to draw upmanifestos or action plans. Since 2002,Delibera has been used in some 60 partic-ipatory processes in Catalonia and insome dozen European or global process-es, with a very varied level of participa-tion, depending on the forum. It is offeredas an alternative to the usual forms ofpreparing and conducting meetings, as-semblies and congresses, and of organis-ing and facilitating electronic forums.

Delibera is a system made up of acollection of tools and methodologiesthat are applied both in meetings in per-son and in long-distance deliberative fo-rums on the Internet. These tools are in-tended to make processes of deliberationeasy to use, transparent and results-ori-entated.

The application “Delibera Web” isthe multilingual (ten languages) plat-form that enables the measurement oflevels of consensus on a question in dis-tance meetings, with the participationboth of those who have the benefit of aninternet connection and those who donot have access to a computer, thanks tothe system of digitalising or processingpaper or electronic questionnaires. Thefact that this is a multilingual platformenables deliberation to take place in amulticultural sphere that, with tradition-al methods, would involve costs in termsof time and money that would be diffi-cult to meet.

The “Delibera” system helps in theevaluation of pros and cons, and in de-liberating collectively, based on severalcoloured icons that enable the easy andvisual expression of each person’s posi-tion and evaluation of whatever questionis under discussion.

Consensus

http://www.e-consensus.org Consensus is a technological tool de-

signed to facilitate and encourage theprovision of information and citizen par-ticipation in the local sphere, throughthe Internet. It is the local governmenton-line space for participation launchedin June 2004. Some 20 Catalan towncouncils offer this service to their citi-zens, essentially as a space for gainingknowledge of the participatory process-es that are in use. The web forums are ingeneral scarcely active, as is the norm inthe majority of forums of this type.

The Consensus project has involvedthe development of an on-line interac-tive tool for citizen information, partici-pation and consultation. It is an openvirtual space, managed by town coun-cils, for the participation of all citizensin questions of public interest at a mu-nicipal level.

15January 2007

SAM

195

Consensus enables citizens to find in-formation, to debate through forumswith other citizens and political leaders,to send letters, respond to question-naires, start or sign petitions, etc.

The objectives of the project are toimprove communication between towncouncils and citizens; to facilitate andpromote the transmission of knowledgeto those responsible for making deci-sions; to stimulate the carrying out ofcitizen participation and consultationprocess experiments on the Internet,simplifying organisation processes andmaking them easier, and offering virtualspaces to enable citizens to organise intocommunities of interest, with the aim ofpromoting shared responsibility and par-ticipation.

The driving forces behind Consensushave been three Catalan institutions (theJaume Bofill Foundation, the Catalan In-stitute of Technology and the LocalretConsortium) and 12 Catalan town coun-cils that have financed part of the project(Cardedeu, Granollers, Manresa,Mataró, Terrassa, Rubí, Sabadell, SantFeliu de Llobregat, Vic, Sant Cugat delVallès, Barberà del Vallès andBadalona).

The project has also received supportfrom the Spanish Ministry of Scienceand Technology and the Ministry ofGovernance and Public Administrationof the Government of Catalonia.

Participa 1.0

http://www.vegga.org/cat/htm_edi-cion/user/view/id-menu4_1

This is a working framework to en-courage and improve the management ofparticipation. Created by Vegga, an asso-ciation for technological innovation, itsobjective is to foster citizen participationin different social spheres, participationthat is intended to lead to better results.It has been applied in some 15 projectssince 2004.

Participa is at the same time:• A regulatory framework that, by

means of certain simple premises forevaluation with indicators, helps us todistinguish between participatory andnon-participatory processes. It alsohelps us to categorise these according towhether they fulfil the majority of thesepremises, or not.

• An effective methodology bywhich we can regulate and systematiseparticipatory processes. The methodolo-gy is based on management by work-flows. Given a process and a division ofphases, certain roles are established andeach of these can carry out a variety oftasks. The methodology guides us onhow to organise and define processes.

• A telematic tool that manages themethodology for us, as, thanks to new

technologies, we can combine elementsof meetings in person and on-line ad-ministrative tools that help us to system-atise certain tasks. There are aspects thatwith a large group of people are difficultto resolve in person. However, virtualtools help us to resolve traditional prob-lems (automatic reminders, counts andcollection of contributions, votes, analy-sis using qualitative indicators, etc.).

• A content manager that enables thecontribution of the information and doc-umentation necessary to ensure the ac-companiment and understanding of theparticipants in participatory processes.

Conclusions

In order to progress towards deliber-ative democracy, we must be more de-manding in terms of the deliberativequality of participatory processes in boththeir in-person dynamic and their elec-tronic forms. This necessitates the re-designing of participatory processesguided by new criteria and with the ap-propriate methodologies. We must re-vise our habitual forms of meeting andof participating, more orientated to-wards discussion, debate, winning andlosing, which are more appropriate formajority democracies, and move on tonew forms of meeting and of participat-ing that are more focussed on deliberat-ing, on listening, on reasoning, on seek-ing consensus, on constructing newsolutions that take everyone into ac-count, not only the initial positions or in-terests.

To meet this challenge, the interactiv-ity of telematics can allow us to experi-ment and to relearn. To do this, telemat-ics must be put at the service ofdeliberative participation.

Curiosities

Evolution of graphictools for environmentalsupportA quarter century in reviewJuan Antonio Torrón CastroHead of the Graphic Support UnitEnvironment SectionBarcelona Provincial Council

New technologies and environmentalmanagement

IntroductionFor some time now, indeed more than

25 years, we have been providing envi-

ronmental information in the form of agreat quantity and variety of graphicdocumentation, primarily to the munici-pal councils as well as other clients.

This graphic documentation is oftena complement to files for projects, pre-projects, studies, audits, exhibitions,publications, etc, and part of the techni-cal support offered to the municipalities.

The most common way of graphical-ly documenting a file is through plans ormaps, and spectacular advances havetaken place in their preparation and re-production due to, amongst other fac-tors, information technology. We alsohave to take into account the huge qual-itative and quantitative leap that hasbeen made in the means we have avail-able to collect “field data”, which, afterprocessing according to theme, enableus to make reliable decisions acrossmultiple areas of human knowledge (seefigure 1, page 91).

Today new Information and Commu-nication Technology (ICT) makes a largenumber of new tools available to society,supporting the processes of manage-ment, understanding and evaluation, andallowing the attainment of sustainablemodels of performance and growth.

Information and communicationtechniques evolve constantly and requiresignificant changes in habits and mental-ity to adapt, and correctly and effective-ly use both the existing hardware (ma-chines) and software (programmes). Awide range of documentation about ICTis available on the internet.

A concrete definition of ICT doesnot exist. The technology floats in a se-mantic cloud that reflects the breadthand complexity of what an informationsociety or a knowledge society actuallyrepresents. We could say that the princi-pal contributions of ICT are ease of ac-cess to an immense source of informa-tion, rapid and reliable processing ofalmost all kinds of data and the avail-ability of some immediate channels ofcommunication, a massive amount ofstorage, automation of work processes,and the interactivity and digitising of in-formation.

We live in a complex society wherewe receive an ever- increasing amountof information. This information reach-es us courtesy of constant technologicalinnovations that condition us to newways of working. Here we would liketo describe some of the media, instru-ments and techniques that in their daysatisfactorily replaced those that camebefore... This is not intended to be a ge-nealogy or a complete description ofeverything that enabled us to producemaps, but rather a memoir of the cre-ation of those graphic documents thattoday we can already consider works ofcraftsmanship (see figures 2 and 3,pages 92 and 93).

English texts

196

Current concepts

InformationIn a general sense, information is the

set of multiple elements and data thatconstitute a message regarding a certainidea. Information is knowledge, it meanshaving available everything that allowsthe human intellect to process and create.

Knowledge or information, when or-ganised, enables problems to be solvedand decisions made, and this implies thegreat importance of information beingaccurate, objective and verified.

In a socio-economic environmentthat is increasingly interconnected anddependent on good information manage-ment and communication, a key factor isthe interrelation with culture, the econo-my or education, for example, allowingus to conclude that there is an immensevolume of documentation available forconsultation.

Today, the enormous quantities of in-formation that exist in increasingly so-phisticated media with continuously in-creasing storage capacity and ever morecompact dimensions enable us to accessknowledge through different communi-cation media, whenever and wherever itis convenient.

Environmental informationDirective 2003/4/EC of the European

Parliament and of the Council of 28 Jan-uary, 2003 on public access to environ-mental information and repealing Coun-cil Directive 90/313/EEC, and came intoforce as of 14 February, 2005.

The aim of this Directive is to guar-antee access to the environmental docu-mentation held by public authorities andother entities that act on their behalf, asa basic condition that allows best use ofthe information.

CommunicationThis is a form of expressing our-

selves, to make our ideas and knowledgeavailable to others. Communication is ofvital importance. We need to communi-cate in order to be able to survive.

We could say that communication isthe expression of information by emit-ting and receiving messages. Today it isa fundamental tool for understanding thenature of any society.

The method employed for the com-munication of information varies great-ly. To generalise, we could separate oraland written communication, as well ashighlight certain areas such as the cine-ma, radio journalism, the press, televi-sion, Internet, advertising, public rela-tions and graphic documents.

Plans and maps must follow theSpanish UNE standards, using the mostconvenient formats and avoiding thosethat are large and difficult to manage.Types and characteristics of plans vary

greatly and depend largely on the cate-gory of documentation that is to begraphically depicted.

Originals (generally produced on aspecial transparent paper, such as parch-ment paper) are commonly filed in tech-nical offices, in cabinets that occupy agreat deal of space and copies, printedon copy paper reproduced by machinesusing ammonium or dissolved salts, areused for legal procedures and for carry-ing out works.

The above is hardly true any more,since now most originals are comput-erised and digitised, and they are storedinitially on the PC hard drive and subse-quently on a CD or DVD with high stor-age capacity which occupies a minimumof physical space.

TechniqueThe drawing of a plan or map is the

exhaustive graphic representation of allthe elements required for the completecomprehension of a project. Dependingon the work being carried out, theprocess of producing the originals andthe base material used will often differ.A paper such as F.59.0256 of 90/95 g/m2

(for example, Diamant Extra) is a goodmedium for the drafting of any originalfor architecture or engineering. For car-tography, the best medium is a polyesterpaper of medium weight, the ink com-monly used is that known as Indian inkand permanent ink may also be used.

One of the factors determining thedifference between the various types ofdrawing paper is the expansion of thepaper (caused by ambient temperatureand humidity), which is much greaterfor parchment paper. In architectural andengineering work, drawings are usuallyannotated, unlike in cartography and to-pography, where measurements aremade using graduated or scale rules di-rectly from the map and one must bevery precise and exacting so that meas-urements follow the standards estab-lished for a plan of any scale.

Other more complex measuring instru-ments

Curvimeters and planimeters, differ-ent models enable us to measure dis-tances between two points, following aline in a drawing or the axis of roads orpaths (curvimeters) and measure sur-faces of areas or polygons (planimeters).

The fidelity of measurements is de-pendent on various factors, most impor-tantly the quality of the instrument em-ployed, the view, the precision of thetechnician, as well as the scale of theplan.

Today since most work is comput-erised, software programmes enable pre-cise measurements to be made, whichare considered to be exact, thereby guar-anteeing the results obtained.

So, the graphic production tech-niques for a project and the collection ofdata for the same project have changedsubstantially and human endeavour hasbeen replaced by technology that is in-creasingly sophisticated and enables usto achieve great productivity and im-proved quality, precision and reliability.

Drawing materialsPrior to drawing an original plan or

map, a sketch is usually made noting fig-ures, tolerances, details and any othernecessary information.

On the basis of the sketch, cleandrawings are made, generally in pencilon an opaque white paper, set out on adrawing table, often using propellingpencils with leads of various grades(HB, 02, 04) which indicate the differenthardness used in different types of draw-ing. In engineering a hard lead should beused to correctly profile parts while per-spective drawings require a soft lead.

In topography, drawings are oftenmade on millimetre grid paper, where apoint is located on the basis of its (x, y)coordinates and its altimetric (z) value ismarked alongside.

Once these plans or maps have beenchecked and are accepted as good or de-finitive, a tracing is made on a transparentpaper (tracing, polyester, etc) and in thisway an original is produced from whichall the necessary copies can be made.

Today a huge quantity of paper issaved since, apart from reproductions,plans are made using computers and orig-inal files are saved, for example, on a CD.

Drawing instrumentsThere is a wide range of drawing in-

struments and here we highlight themost well known and commonly used.

Other instrumentsRazor blades are primarily used to

correct, or erase, part of a drawing or adetail. The type of drawing paper withwhich this “valuable” tool can be usedaccurately is parchment paper (veg-etable or mineral-coated paper) but asalways its use relies on the skill of theuser. If necessary it can also be used onother types of paper or card.

The hair dryer and the cigarette areauxiliary tools. The former is used torapidly dry ink over large areas and thelatter for points where the build-up ofwet ink is too great to continue working,when the work is (as always) urgent. Theability to get the distance and time of ex-posure to either of these two heatsources exactly right depends on experi-ence and as such, the total number ofplans ruined.

TopographyIt may well be in this area that tech-

nology, both hardware and software, has

15January 2007

SAM

197

evolved the most, leading to great im-provements in the quality and precisionof work and a reduction in the time re-quired to complete it. The new equip-ment used today has evolved tremen-dously, from the purely mechanical tothe most sophisticated total station andGPS. We should also remember that thesatellites that today enable us to carryout complex and precise tasks did notexist years ago.

Another area where significant im-provements have occurred is in the tech-niques of photogrammetric rectificationand the quality of orthographic images.Today a high quality product is obtained,enabling exhaustive territorial monitoringwhich can be used to make environmen-tal, planning and administrative decisions.

We recognise the value of work car-ried out before the arrival of the latesttechnology: axial readings from a steeltape, or sightings from a four-metremeasuring staff which had to be heldvertically in spite of the wind, amongstother difficulties; the conversion of fielddata using tachymetric tables whichgave the (x, y, z) coordinates of a pointthat was subsequently situated on mil-limetre grid paper according to the infor-mation provided in the field sketch.

ComputationToday’s computers have evolved over

five generations and now have a highprocessing capacity and extremely re-fined operating systems that superviseand control the operations and physicaldevices associated with the PC.

The first generation used punchcards, and included the IBM 650 andBULL and NCR systems. In 1958 sec-ond- generation machines were releasedwhich were smaller than the first-gener-ation versions. The third generation,from 1965 onwards, incorporated micro-circuits. The fourth generation appearedin the 1970s, with the integration of mi-croprocessors allowing high-speed oper-ation. The fifth generation is charac-terised, amongst other factors, by highlyrefined operating systems and low costdue to mass production.

Today custom-built software is avail-able to users and any type of work canbe carried out using a computer.

Computers todayThere is a now a variety of hardware

and software on the market, with a rangeof specifications to meet the needs of alldifferent users.

Graphics workstationsThese are machines that are equipped

with powerful hardware and software,often having two monitors to allow thedisplay of a general view of the territoryon one monitor and a detailed view onthe other.

Adaptation to new tools and theirapllication in the environmental workof the municipality

From the beginning we have beencommitted to using the latest technolo-gy, allowing us to offer a high level ofenvironmental services to the municipal-ities and other official organisations asrequired.

Today we have extremely powerfulgraphics workstations, complementedby different software programmes forprocessing of image and vector files, aswell as high-technology output and re-production equipment.

Recently, new tools have appearedfor territorial planning and analysis: ge-ographic information systems (GIS), en-abling the study and representation ofdata entered, and through which projectscan be developed for environmentalmanagement and an interactive environ-mental map service. GIS can be vectorbased, sweeping, and object oriented.The principal features are the hardware,software, the geographic data and thehuman team.

Satellites provide us with high quali-ty images that enable us to make an ex-act identification of the territory in astudy, facilitating decision making in agreat variety of environmental fields.

Satellites have made it possible toprepare detailed maps through digitalprocessing of images, studies of waterpollution, vegetation, forest fires, chem-ical pollution, climate change, evapo-transpiration, etc., gathered by remotesensing.

Remote sensing is the scientific dis-cipline of acquiring data about the plan-et’s surface from a distance, using spe-cially designed sensors, andsubsequently processing that data.

ConclusionAnalysing these twenty-five years of

evolution of information and communi-cation technology shows us very clearlywhere we are heading: into the digitalera.

But we could also say that we are al-ready deeply immersed in digital tech-nology, and from a practical point ofview, we would suggest that those whohave not yet started should dive instraight way, without fear or worry, fol-lowing their own personalised course,and without too much technical lan-guage. In this way they will be able toincorporate information technology andnew techniques into their daily life.

While fond memories remain of allthe work carried out before the digitalera, today’s advanced technology en-ables us to achieve new objectives thatwere not possible in the past.

Curiosities

How much pollutiondoes an e-documentgenerate?Ramon Rabella

New technologies (hereinafter NT)are a subject that is so engaging that ofcourse we have produced a SAM that isoptimistic, full of perspectives on the fu-ture and new fields to explore. However,it must be said that without an evaluationof the environmental impact of these newtechnologies, the question is lacking,above all when we are talking about anessentially environmentalist publication.So it has fallen to me to play the “baddy”.

The last issue of SAM –number 14–1

was about waste electrical and electron-ic equipment, all of the problems linkedto its manufacture and the end of its lifecycle. This is the most important aspectof new technologies, and the aspect withthe greatest impact. However, this is notthe subject of this article. We are not go-ing to focus here on the beginning or theend of the life cycle of equipment andinfrastructures related to NT; instead weare going to examine the phase of theiruseful life.

The fact that NT are based on elec-tronics and microelectronics means thatoutwardly they appear clean, with no en-vironmental impact. This is why, whenwe send an e-mail, we never think aboutthe impact that this might have on theenvironment. The same thing happenswith the reception of satellite television,the use of mobile telephones or surfingthe Internet.

It is generally considered that the useof NT has a positive impact – with re-spect to other technologies – on the envi-ronment. Their use allows administration,consultations and purchases to be madewithout travelling; this results in lowerlevels of mobilisation. This lower level ofmobilisation has a positive effect on traf-fic, energy consumption and, indirectly,on the consumption of materials, wastegeneration and pollution emissions. Atthe same time, virtualisation or demateri-alisation takes place; this means that it ispossible to use, send and receive docu-ments, sound and images, without theneed to use materials of any sort. In thisway, making use of NT results in savingsin materials, energy, waste and emissions.However, what this article would like toquestion is whether the final balance ofthis demobilisation and dematerialisationis as positive as it seems at first glance.

English texts

1. Can be consulted at: http://www.diba.cat/me-diambient/pdf/SAM7.pdf.

198

A landscape covered with cables

The first major impact of NT is on thelandscape; the spread of mobile tele-phones has widened the territory of basestations (antennas), which has resulted inmajor social controversy due to the pos-sible health risks and the impact on thelandscape. These controversies have ledto large-scale public protests and a largenumber of autonomous community andmunicipal regulations in Catalonia. In-formation on this subject, electropollu-tion, can be found in issue 72 of SAM mag-azine. To get an idea of the scope of thisproblem, we should bear in mind the factthat in Spain there are 37,619 base sta-tions, one every 13 km2, which is nosmall number! It should be rememberedthat in highly-populated areas, the densi-ty of antennas is greater still.

However, there is another territorialimpact: the endless network of cablesthat covers the country. There are24,122,061 km of network, of which 16million km is copper pair cables. Thisnetwork jeopardises the territory, aswhen it falls into disuse, it becomeswaste that is difficult to collect. This net-work of cables has an underground ele-ment and an aerial element, which alsohas an impact on the landscape.

Energy consumption

In 1999, the energy consultants MarkMills and Peter Huber published the arti-cle “Dig More Coal-the PCs Are Com-ing” in FORBES magazine. The articleevaluated the energy consumption of theInternet network. By their calculations,the energy consumption of NT was 8%of electricity consumption in the USA.Moreover, they forecast an energy col-lapse caused by the network. This articlecaused much alarm and was contested bymany writers, who in general consideredthat energy consumption was at leasteight times lower than the article stated,that is, not greater than 1%. The debategoes on3, but slightly more recent studies(it should be remembered that there hasbeen an exponential increase in the useof NT) place the figure of non-domesticelectricity consumption for the use of NTin the USA at 3% of total demand; inGermany, the total, including domestic,is calculated at around 4%.

Seven years have now passed sincethose calculations were made and thecomplexity and the number of connec-tions has undergone exponential growth,In fact, there are those who say that In-ternet traffic doubles each year; others,

every one hundred days, and in spite ofcompression algorithms, the volume ofinformation transmitted has not stoppedgrowing. Between 1994 and 2003, thevolume of terabytes circulating on thenetwork multiplied by 600. It musttherefore be assumed that current con-sumption has to be greater and that itwill continue to grow. We must remem-ber that there is already talk of the immi-nent advent of interactive television onthe Internet.

An estimate can be made of the ener-gy consumption of the network in Spain.In the year 2004, the Telefónica fixed andmobile telephone network alone con-sumed over 950 GWh, approximately0.37% of national energy demand. To thismust be added the consumption of othermobile and cable communications net-works, which we can estimate using thedata for the market share of the three mo-bile telephone operators. Consumptiontherefore increases to 0.47% (in any case,various networks and operators are notincluded, for example ONO, for whichthere is no data available). We can there-fore say that at present the consumptionof the network must be over 0.5%. If wecompare this to other European countries,we can see that in the year 2004, the con-sumption of the Deutsche Telekom net-work was 0.5% and that of the Swisscomnetwork was 0.7%. This shows that thefigure resulting from our estimate corre-sponds with the data provided for thecountries around us.

We should not forget, however, thatthe consumption of communicationsnetworks must be added to the consump-tion of all the equipment connected tothem, whether in the business sector orthe domestic sector. This consumption isdifficult to evaluate, because no reliablefigures are available for the types ofequipment or the times of use.

Estimates are available for othercountries. For example, in an IEA Work-shop in 20024 it was estimated that ener-gy consumption in relation to the Inter-net was 4,200 GWh in 1999 in Germany.Of these 4,200 GWh, 1,700 would corre-spond to PCs (both domestic and officePCs), 1,100 would correspond toproviders and 1,400 would correspond tothe network; or to put it another way, thiselectricity consumption would be theequivalent of 2.5 million tonnes of CO2.

How much pollution does an e-mailgenerate?

When sending an e-mail or a mobilephone text message, people do not usu-

ally think about the energy consumptionthat this implies; in fact, it seems to usthat sending the information is not mate-rial. There are, however, certain costs: intable 1 (see page 108) we can see thecosts as measured by a Dutch team5 us-ing life cycle analysis techniques.6

As can be seen from the table, themost “economical” method of sending amessage is by conventional telephone.In terms of mobile telephones, the mostsignificant element is the energy con-sumption of a phone in “ready” mode (towhich the consumption of chargers inuse and on standby must be added) andthe consumption of “base stations”. Theuse of text messages on mobile tele-phones reduces consumption, particular-ly if the telephone is not kept perma-nently in “ready” mode.

The most costly method is by fax.For a conventional fax – from paper topaper – the highest amount of energyconsumed corresponds to the energy re-quired for the manufacture of the paperof emission and receipt and the con-sumption of the equipment on standby.If we are talking about a fax sent by acomputer, the sender saves on paper.

In the case of e-mails, we can see thatthey are only below standard and mobiletelephones and conventional, handwrit-ten mail. The balance worsens if the re-cipient prints the mail, as the energy at-tributable to the paper must also beadded.

In conventional mail, the highestconsumption is due to the paper for themessage and the envelope. If the con-ventional letter is printed, the energyconsumption of the printing methodmust also be added.

Taken individually, these may seemlike insignificant elements of consump-tion, but we must remember just howmany such messages are sent. In Spain,12.8 billion messages were sent by mo-bile in 2005 and 5.4 billion postal dis-patches were sent through the Statepostal system (these 5.4 billion dispatch-es do not include those of private distri-bution companies, which have a verysignificant market share). Moreover,some 18.25 billion e-mails circulateeach year. Finally, only 10% of traffic inthe telephone network corresponds toconventional voice telephony.

In table 2 (see page 109), we estimateenergy consumption for e-mail and con-ventional mail. The maximum figure fore-mail works on the supposition that all

15January 2007

SAM

2. Can be consulted shortly at the same addressas above.

3. http://www.csee.usf.edu/~christen/energy/links.html.

4. Can be found through the link:http://iea.org/Textbase/work/2002/ictfeb02/TH

OMAS.PDF#search=%22%22WWW.internet.CO2%22%22.

5. Remmerswaal, Han, von Rijckevorsel,Patrick and Schaffroth, Nicole (2001). “Comparisonof different methods of sending messages on the ba-sis of life-cycle analyses”. Towards sustainableproduct design 6th international conference. Surrey(UK): Centre for Sustainable Design, p. 178-183.

6. Article in English explaining the life cycleanalysis:

http://en.wikipedia.org/wiki/Life_cycle_assess-ment.

199

mails are printed; the minimum, on thesupposition that none is printed. Themaximum figure for conventional mailworks on the supposition that all lettersare printed, the minimum, that they areall hand-written.

Energy consumption on standby

Energy consumption when an appli-ance is in “ready” mode, on standby andswitched off (switched off? surprising,eh?) is an increasing concern for energymanagers. Despite the reduction in con-sumption in these modes, the increasednumber of appliances that are perma-nently connected means that this is a de-cisive factor in the growth of domesticenergy consumption.

In houses, offices and certain controlinstallations there are more and more ap-pliances and components that are perma-nently connected to ICT networks andtherefore also to the electrical grid: com-puters, routers, DTTV decoders, fax ma-chines, alarms and security devices, re-mote control instruments, etc. Inaddition there are those appliances thatare permanently awaiting an order froma remote control. All of this equipmentconsumes a large amount of energy sim-ply to be “alert”. The slice of the pie forthis type of consumption is increasinglylarge. Studies by the International Ener-gy Agency place it at between 5% and10% of domestic consumption and in theEuropean Union, at 10 GWh per year.

In fact, with the extension of new in-formation and communication technolo-gies to the household in the developedworld, there may be over 20 appliancesthat are connected in “ready” mode oron standby. The Internet router or themodem, the PC, the monitor and theprinter, a scanner or a fax machine, amobile telephone, a few chargers, a tele-vision, a Hi-Fi system (this may be up tosix pieces of equipment), a DVD player,a video player, MP3 players, DTTV orsatellite television decoders, alarms andsecurity equipment, home automationsystems (thermostats, timers, etc.) andalso air conditioning equipment, dish-washers, washing machines, etc.

The paradox emerges that equipmentnot only consumes energy when in“ready” mode, but also often whenswitched off. Figure 1 shows the possi-ble different states of operation of an ap-pliance: normal operation (the applianceconsumes the necessary energy for itsoperation), in “ready” mode (consump-tion is hardly reduced), on standby (con-sumption is reduced significantly), insleep mode (consumption is reducedconsiderably), in off mode (a certainamount of energy may still be con-sumed) and disconnected (no energy isconsumed).

All of this hidden consumption is thearea that is easiest to influence to reducethe continual growth in consumption inthe domestic sphere. In the case of of-fices and productive activities, no fig-ures are available, but there is no doubtthat in certain sectors, figures must beconsiderable.

E-commerce

Electronic commerce, or e-com-merce, is one of the emerging economicsectors linked to NT. In fact, theturnover from e-commerce has growncontinually in recent years.

Thus in Spain, the first quarter of2006 broke all records, with transactionsworth 495 million euros for a total of 7million operations. These figures repre-sent an increase of 60% with respect toturnover for the same quarter of last yearand 72% in terms of the number oftransactions.

E-commerce, in addition to econom-ic and social consequences, also has anenvironmental impact.

E-commerce reduces transport re-quirements and therefore energy re-quirements. As it influences logisticsand also stock management, it also en-ables less intensive occupation of spaceand a saving in energy (for example forthe storage of merchandise).

In addition, in C2C (Consumer toConsumer) mode, such as e-Bay,7 thereuse of the same object by various peo-ple is made possible, which lengthens itslife cycle with the corresponding savingin materials, energy and waste.

Firstly, there is the effect of the in-crease in “retail” purchases abroad andthe increased air transport that this gen-erates. CO2 and “vapour trail”8 emis-sions from aeroplanes have a direct im-pact on the climate. Aviation is the mostrapidly-growing source of CO2 and onlydomestic flights are included in the Ky-oto Protocol.

Secondly, there is a “rematerialisa-tion” or “devirtualisation” of many pur-chases (recording on CD, printouts) thatgenerates the impact directly in the con-sumer’s home.

Finally, there is also an indirect ef-fect, linked to what is known as theJevons Paradox,9 named after the manwho was considered to be one of the first“environmental economists”:10 the re-

duction in prices frees up resources toincrease consumption and can have anegative impact somewhere else (energyconsumption, water consumption, ex-haustion of resources, emissions, etc.).

In conclusion

There are many other aspects, someof which in fact have a greater impact(basically the manufacture of electronicelements, cables, antennas etc. and thetreatment of waste from this), but I thinkthat with the examples given, we canmove away from the “urban legend” thatthe digital economy is a clean econo-my...because it is not. It is in fact at leastas dirty as other economies.

SAM News

New equipment at theservice of themunicipalitiesDavid Casabona Head of the Environmental Control Unit Technician in the Environment ServiceBarcelona Provincial Council

Over the last two years, the Environ-ment Service of Barcelona ProvincialCouncil has acquired various types ofequipment that is highly technologicallyadvanced in its area. The aim of this ar-ticle is to mention some of this equip-ment in regard to noise, electromagneticfields and air pollution, which it is feltmay be of interest for environmentalmanagement in the municipalities.

Noise

Brüel & Kjaer 2250 Analyzer (seeFigure 1 on page 107). This appliancecame onto the market in 2004 and ar-rived in Spain in 2005. It enables ananalysis to be made of a third of an oc-tave in real time and, given that it storesthe data on an SD memory card with acapacity of 1 GB, it also enables audioevents to be recorded. It is ergonomic indesign and has a large colour touchscreen on which the results are shown. Itcan be personalised for each user ac-cording to both the type of measurementto be made and the type of on-screen vi-sualisation. It allows spoken commentsto be added to the measurement taken.Using the Evaluator data treatment pro-gram, results like those shown in Figure2 can be obtained (see page 111).

English texts

7. Company that organises on-line auctions. In-formation in English can be found at:http://en.wikipedia.org/wiki/E-Bay.

8. Information on aviation vapour trails can befound at:http://es.wikipedia.org/wiki/Estela_%28rastro%29.

9.General information on the “Jevons Paradox”can be found at:http://es.wikipedia.org/wiki/Paradoja_de_Jevons.

10. http://es.wikipedia.org/wiki/Econom%C3%ADa_ecol%C3%B3gica.

200

One of the Service’s two mobile am-bient sound measurement units isequipped with this analyzer (see Figure3 on page 112).

In addition to this equipment, theservice has many other sound meters atthe disposal of the municipalities, whichcan easily be requested through theProvincial Council website.

Electromagnetic fields

Narda SRM-3000 Analyzer (see Fig-ure 4 on page 111). This analyzer, whichis equipped with a triaxial probe, en-ables isotropic measurements to bemade of the electrical field (V/m) for thewhole spectrum between 75 MHz and 3GHz. Mobile telephone frequencies arecurrently between 900 MHz and 1,800MHz and therefore fall within this rangeof measurement. This analyzer is thefirst compact and portable piece ofequipment in the world that allows thistype of measurement to be made.

Until now, broadband equipment wasavailable that gave a single global valueof the electrical field. Now, with theSRM-3000, results like those shown inFigure 5 are obtained (see page 108).With this equipment, it is possible to seethe contribution of each frequency (andtherefore each operator in the case ofmobile telephones) to the global electri-cal field.

Air pollution

The two mobile air pollution moni-toring units acquired most recently bythe Environment Service (UM2 andUM3) (see Figure 6 on page 113) have,among other things, the following meas-urement equipment:

Rupprecht & Patashnick automaticambient particulate monitor PM-10,TEOM series 1400. This monitor hasbeen awarded equivalency designationby the US Environmental ProtectionAgency. The air flow is heated to 50 °Cand is passed through a filter that, usinga mass transducer, weighs the air flowcontinuously every 2 seconds. The dif-ference between the actual weight andthe initial weight will provide the parti-cle concentration. The mass transducermeasures the frequency of natural vibra-tion of the system with the filter; as themass increases, the frequency of the sys-tem decreases. The data is stored everythirty minutes.

Syntech Spectras GC955 series 800automatic analyzer of certain volatileorganic compounds. This continuous an-alyzer takes measurements using a chro-matograph of gases joined to a photoionisation detector (PID). The analyzerhas a number of fixed windows with re-

spect to the retention time of the chro-matographs, so that it automatically andregularly (every 15 minutes) providesthe indices for benzene, toluene, ethyl-benzene and xylene (BTEX). At present,only benzene has set regulatory limitsfor ambient air. See results in Figure 7,page 113.

The mobile units are also equippedwith nitrous oxide (NO2) and ozone (O3)analyzers and can be placed in munici-palities for a specific period of time asrequested, generally between one andthree months.

We hope that these pieces of equip-ment, and others available through theService, may be of interest to the munic-ipalities, either for their temporary loanto city councils, or to be used by techni-cians of the Provincial Council, with areport containing the results later beingsubmitted to the city council.

A list of regulations

European UnionDirective 95/46/EC of the European

Parliament and of the Council of 24 Oc-tober 1995 on the protection of individ-uals with regard to the processing of per-sonal data and on the free movement ofsuch data

Directive 2002/19/EC of the Euro-pean Parliament and of the Council, of 7March 2002, on access to, and intercon-nection of, electronic communicationsnetworks and associated facilities

Directive 2002/22/EC of the Euro-pean Parliament and of the Council of 7March 2002 on universal service andusers’ rights relating to electronic com-munications networks and services

SpainOrganic Law 15/1999 of 13 Decem-

ber on the Protection of Personal DataLaw 34/2002 of 11 July on Informa-

tion Society Services and ElectronicCommerce

General Telecommunications Law32/2003 of 3 November

Law 59/2003 of 19 December onElectronic Signature

CataloniaLaw 5/2002, of 19 April, on the Cata-

lan Data Protection Agency

Websites

http://es.groups.yahoo.com/group/territori/

Territori

This is a space for information ex-change and debate about current territo-rial transformations (environmental,town planning, social, economic, etc),territorial policies, and related socialmobilisations.

Begun in July 1999 as a private ini-tiative, today it is under the SocietatCatalana d’Ordenació del Territori(SCOT) [Catalan Land-Use PlanningSociety] and has more than 1100 mem-bers (including a large number of thetechnicians and politicians responsiblefor territorial management and planningin Catalonia).

http://www.sostenible.es/pubporta-da/inici.asp

Sostenible

Digital journal of the Xarxa de Ciu-tats i Pobles cap a la Sostenibilitat [Net-work of Cities and Towns for Sustain-ability]. Published from 2002, itreplaced the paper edition of which therewere eight issues up until the year 2000- these can also be downloaded in PDFformat in the section “Archives”,“Sostenible en paper”<http://www.sostenible.es/sostenible.html>.

The electronic journal is published inCatalan, English and Spanish and con-tains local and international environ-mental news and opinion articles of ahigh standard.

The design of the web site has fourmain areas: concepts and thought, news,resources and archives. It is worth visit-ing the “Archives” section because fromhere all of the news and opinion articlespublished can be easily accessed.

http://www.democraciaweb.org/

Democràcia. Web

This project is promoted by the Fun-dació Jaume Bofill and is part of themovement created around the concept ofelectronic democracy. What makes thisproject different is that it is Catalan andtherefore focuses on Catalan institu-tions. Democràcia.web has the supportof the Bureau of the Parliament of Cat-alonia, and the close collaboration of theParlament Obert [Open Parliament]project, promoted by the Open Universi-ty of Catalonia.

15January 2007

SAM

201

The aim of Democràcia.web is to fos-ter the diffusion of information, debateand citizen participation through the net.Specifically, Democràcia.web aims touse the Internet to create a new channelfor communications between the publicand their political representatives. It alsoaims to provide easy access to informa-tion about other experiences of electron-ic democracy and thus contribute to re-flection on mechanisms for democraticinnovation.

http://maps.google.com/maps?f=l&hl=es&q=&near=spain&om=1

GOOGLE Maps Spain

Google provides one of today’s mostused tools to consult and download con-ventional maps, hoping to gain the sameusers as for its web page and imagesearch engine - one of the most popularInternet resources in the world.

The Spanish version of Google Mapsallows searches on satellite images,maps and hybrid images (satellite im-ages overlaid with maps) from any cor-ner of the world. It is a web site that iseasy to access and very useful in com-plementing reports and geographicalreferences.

Of particular interest are the hybridversions of vector maps which displaywith optimal routes, public transportstops, and so on.

And in the next SAM 16

Wastewater TreatmentPlant SludgeManagement

The management of wastewater, withbiological treatments to reduce organicmatter, generates large amounts of bio-logical sludge (“biosolids” as this isknown). With the growing number ofwastewater treatment plants resultingfrom the application of European Direc-tive 271/91/EC, the problem of manag-ing this sludge has increased significant-ly in Europe and particularly inCatalonia, which has registered an in-crease in sludge production that is con-siderably above the average for the Eu-rope of 27.

There are many options availablewhen choosing the most appropriate so-lution for treatment, or in general for themanagement of the sludge produced,from its traditional application to agri-cultural fields, with a full series of priortreatments to ensure its stability, to itsthermal drying and use for energy pro-duction, all of which are alternatives tolandfill disposal. The method that ismost appropriate to local conditionsmust be chosen, while taking into con-sideration the environmental conse-quences of each of these options, that istheir sustainability and the possibility ofa reduction in sludge generation, withalternative treatments.

SAM magazine will therefore ap-proach this problem, which affects nu-merous municipalities, in its next issue,providing a space for reflection on andanalysis of this question, opening the de-bate to all the sectors involved.

English texts

SAM 1Residus de la construccióMaig de 1998

SAM 2Llei d’intervenció integral de l’administració ambientalMaig de 1998

SAM 3SorollsJuny de 1999

SAM 4Residus d’envasosJuliol de 2000

SAM 5Llei d’aigüesJuny de 2001

SAM 6Les olorsDesembre de 2001

SAM 7Electropol·lucióNovembre de 2002

SAM 8Contaminació lumínicaJuny 2003

SAM 9Contaminació acústicaMarç de 2004

SAM 10Compostos orgànics volàtils a l’atmosferaSetembre de 2004

SAM 11Nova cultura de l’aiguaNovembre de 2004

SAM 12Present i futur de l’energiaJuliol de 2005

SAM 13Mobilitat obligadaDesembre de 2005

SAM 14Residus elèctrics i electrònicsJuny de 2006

SAM 15Les noves tecnologies i la gestió ambientalGener de 2007

SAM 16La gestió dels fangs dedepuradoresEn preparació