les formigues de girona

Anna Giralt, Rosa Tarrés, Xavier Prujà, Jordi Surroca UdG Maig 2012

MÀSTER DE PROFESSORAT D’ESO I BATXILLERAT ESPECIALITAT BIOLOGIA-GEOLOGIA

Treball de camp i sostenibilitat

1

Treball de camp:

les formigues de Girona

Autors: Anna Giralt Xavier Prujà

Jordi Surroca

Rosa Tarrés

Tutora: Xon Vilahur i Godoy




2

ÍNDEX

1. INTRODUCCIÓ ....................................................................................................... 3

a. JUSTIFICACIÓ ................................................................................................................................. 3

b. SITUACIÓ AL CURRÍCULUM ........................................................................................................ 3

c. OBJECTIUS ........................................................................................................................................ 3

d. COMPETÈNCIES QUE ES TREBALLEN ....................................................................................... 4

e. TEMPORITZACIÓ ............................................................................................................................. 5

2. TREBALL PREVI ..................................................................................................... 6

a. CONTEXT ............................................................................................................................................ 6

b. SITUACIÓ, GEOLOCALITZACIÓ ................................................................................................ 6

c. CLIMA, VEGETACIÓ, HÀBITATS, ... ........................................................................................... 7

d. PROCEDIMENTS AL LABORATORI ............................................................................................. 8

e. LLIÇONS A L’AULA .......................................................................................................................... 9

3. QUADERN DE L’ALUMNE ................................................................................. 10

a. INTRODUCCIÓ ................................................................................................................................ 11

b. ITINERARI ...................................................................................................................................... 11

c. ACTIVITATS .................................................................................................................................... 12

Activitat 1 ........................................................................................................................................ 12

Activitat 2 ....................................................................................................................................... 16

Activitat 3 ....................................................................................................................................... 18

Activitat 1 laboratori .................................................................................................................... 21

Activitat 2 laboratori ................................................................................................................... 24

d. ANNEXOS ........................................................................................................................................ 27

e. DOSSIER DEL PROFESSOR ......................................................................................................... 34

4. TREBALL POSTERIOR ...................................................................................... 38

a. REPÀS I CORRECCIÓ DE DADES ............................................................................................... 38

b. AVALUACIÓ .................................................................................................................................... 38

5. BIBLIOGRAFIA ................................................................................................... 40




3

1. INTRODUCCIÓ

a. JUSTIFICACIÓ

Considerem important que a primer d’ESO ja es comenci a introduir el treball

científic experimental. Aquesta activitat està enfocada en treballar en el

camp aspectes teòrics i sobretot en l’observació de les espècies en el seu

hàbitat. Es treballaran aspectes de comparació entre espècies, observació de

les relacions que s’estableixen entre elles, com viuen i com s’alimenten,

introducció en el funcionament de les claus dicotòmiques, i respecte la

biodiversitat, conèixer les espècies autòctones i les al·lòctones.

Aquest treball de camp és una activitat interessant i motivadora pels alumnes

permetent acostar la realitat d’un grup d’éssers vius molt important: les

formigues. Ajudant a que les coneguin i les respectin.

b. SITUACIÓ AL CURRÍCULUM

En el currículum aquesta activitat formaria part de l’apartat : “La vida a la

Terra”. Que tracta els següents apartats :

● Identificació dels éssers vius : nutrició, relació, reproducció.

● Interpretació i observació de les diferents morfologies dels 5 regnes.

● Identificació i classificació d’organismes a partir de l’observació utilitzant

claus dicotòmiques.

● Ús de la lupa binocular i del microscopi.

● Importància de la conservació de la Biodiversitat.

c. OBJECTIUS

1. Observar i descriure la zona que estem estudiant. Consideracions sobre el

temps meteorològic i el clima.

2. Ser capaç d’identificar les característiques del medi i els organismes

animals que hi viuen.

3. Identificar la/les espècies que volem estudiar. Observar i entendre el seu

comportament, la relació amb l’entorn i localitzar els nius.

4. Observació detallada i classificació amb claus dicotòmiques senzilles de les

espècies trobades. Aprendre la morfologia de les diferents espècies.

5. Aprendre les competències característiques del treball científic.

Observació, recollida de dades i posada en comú.




4

d. COMPETÈNCIES QUE ES TREBALLEN

Competències comunicatives :

-Competència lingüística i audiovisual:

En totes les activitats científiques es treballa aquesta competència que va

lligada al llenguatge científic: descripció dels fets, explicacions, exposicions,

definicions,.. sobre allò que estudiem.

-Competència artística i cultural:

Activitats 1, 3, activitat 1 i 2 de laboratori , l’activitat de construcció de

l’aspirador de formigues i l’exposició oral.

Competències metodològiques :

-Competència de tractament de la informació i competència digital:

Totes les activitats.

-Competència matemàtica:

Activitat 3

-Competència d’aprendre a aprendre:

Totes les activitats.

Competències personals :

-Competència d’autonomia i iniciativa personal:

Totes les activitats que es realitzen en grup

Competències centrades a conviure i habitar el món :

-Competència en el coneixement i interacció amb el món físic:

Correspon a la competència científica, es treballa en totes les activitats.

-Competència social i ciutadana :

Aquesta competència en l’àmbit del treball de camp es refereix a respectar

l’entorn, deixar-ho tot com ho hem trobat, no malmetre plantes ni animals i no

tirar deixalles en el medi natural.




5

e. TEMPORITZACIÓ

La sortida duraria tot un matí:

- IES Montilivi 9:00 - 9:05

- Anar a la UdG 9:05 - 9:20

- Explicació activitat 1: 9:20 - 9:50 (repartir fitxes)

- Activitat 1 “ Mira als teus peus” 9:50 - 10:35

- Reunió supervisió 10:35 - 10:45

- Pati 10:45 - 11:15

- Activitat 2 “ A la recerca del niu” 11:15 - 12:15

- Posada en comú i repartir els grups per zones 12:15 - 12:45

- Explicació activitat 3 “ Què passa si...? ” 12:45 - 12:55

- Activitat 3 “ Què passa si...? ” 12:55 – 13:45

- Tornada a l’IES Montilivi 13:45 - 14:00

Prèviament a la sortida de camp:

● cal fer la construcció de l’aspirador de formigues en les pràctiques de

tecnologia ( 60 min.)

Posteriorment a la sortida de camp es realitzaran:

● Activitat 1 de laboratori : Trofilàxia ( 60 min )

● Activitat 2 de laboratori : Metamorfosi ( 60 min)

● Exposició oral dels grups a l’aula ( 60 min.)




6

2. TREBALL PREVI

a. CONTEXT

El treball de camp que proposem està pensat per ser dut a terme en un grup

de 1er d’ESO, d’aproximadament uns trenta alumnes (tot i que poden ser

menys) els quals es repartiran en grups d’entre 3 a 5 alumnes per realitzar les

diferents activitats, tenint en compte que l’ideal serà formar sempre un

número de grups múltiple de tres ja que es treballaran un total de tres

espècies diferents de formigues i així els alumnes quedaran repartits

equitativament entre ells.

b. SITUACIÓ, GEOLOCALITZACIÓ

La zona on es desenvoluparà l’activitat de camp està situada a Girona, molt a

prop del IES Montilivi, a uns 15 minuts a peu com a màxim, en una petita zona

arbrada envoltada pel campus universitari de Montilivi.

S’ha triat aquesta zona perquè a més de tenir una ubicació molt accessible des

de l’institut també és una zona on hi ha una important presència de

formiguers, els quals corresponen a vàries espècies diferents de formigues.

El mapa que hi ha a continuació mostra clarament la zona d’estudi i com podem

arribar-hi des de l’Institut:




7

c. CLIMA, VEGETACIÓ, HÀBITATS, ...

Segons l’Atlas Climatològic Digital de Catalunya, les característiques

climàtiques d’aquesta zona comprenen temperatures mitjanes anuals entre 14

i 15ºC, amb una amplitud tèrmica que es mou de 15 a 17ºC. La precipitació

mitjana anual està situada entre 750 i 850 mm i el dèficit hídric anual es

troba entre els 100 i 200 mm.

Tot això es resumeix amb el següent climograma de la ciutat de Girona, on es

veu que hi ha un major dèficit hídric en el més de juliol. Els mesos de més

calor són el juliol i agost i els de més fred el desembre, gener i febrer. Per

altra banda les precipitacions es concentren a la primavera i a la tardor.

La diversitat florística d’aquesta zona està condicionada per la seva ubicació,

a tocar de la ciutat de Girona, es tracta d’una zona de matollars, amb una alta

influència antròpica, donada per la pròpia ciutat i els diferents usos que es fa

de l’espai (principalment línies elèctriques).

La singular situació geogràfica de l’àmbit dóna unes característiques

diferencials a la vegetació que hi és present. S’està davant de dos únics

hàbitats, amb la següent classificació:

- Garrigues de coscoll (Quercus coccifera), sense plantes termòfiles o

gairebé, d'indrets secs, sovint rocosos, de terra baixa i de l'estatge

submontà

- Llistonars (prats secs de Brachypodium retusum), i prats terofítics

calcícoles, de terra baixa.

Font: http://ca.wikipedia.org, a partir de dades de l’estació meteorològica de l’aeroport de Girona




8

d. PROCEDIMENTS AL LABORATORI

El següent treball de camp requereix la fabricació d’un aspirador de

formigues bucal. És recomanable que la seva fabricació és faci des de l’àrea

de tecnologia, ja que per tal de construir-lo és més fàcil ja que es disposarà

de les eines necessàries. Només farà falta un aspirador per cada grup

d’alumnes que hi hagi durant el treball de camp. El protocol a seguir per la

seva construcció, com que no és una activitat pròpiament de laboratori ni de

l’àrea de ciències, està inclòs en l’annex.

En el laboratori farem dos pràctiques després d’haver realitzat el treball de

camp amb els alumnes:

● Activitat laboratori 1: Trofilàxia

Una primera pràctica serà sobre la trofilàxia, que és el procés pel qual una

formiga demana aliment a una altra, i aquesta l’hi dóna.. Per tal de poder dur-

la a terme, el professor durant el treball de camp haurà de capturar 2

formigues per cada grup d’alumnes que tinguem. Les formigues hauran de ser

de l’espècie que cada grup treballi. Tot seguit, aquestes formigues estaran

dos dies o més en un tub o capsa tapats perquè no hi entri la llum, juntament

amb un cotó humit per tal de que no es deshidratin, però sense donar-los

menjar, ja que d’una altra forma no podrem veure el fenomen de la trofilàxia.

Aspirador de formigues




9

Activitat laboratori 2: Metamorfosi

Per poder fer aquesta pràctica, utilitzarem individus de la família Messor

barbarus en diferents fases de desenvolupament, conservats en tubs amb

alcohol. Caldrà ser previsors sobretot, en la captura de la formiga reina alada,

ja que aquesta només la trobem durant l’octubre. Capturar una formiga reina

no influeix en el desenvolupament de l’espècie, ja que es calcula que només

1/1000 formarà una colònia. Un cop tinguem tots els individus en alcohol, els

tindrem conservats durant molts anys, així que no caldrà tornar-los a caçar.

D’aquesta manera l’alumne podrà observar formigues treballadores, reines

amb ales i sense, ous i larves.

e. LLIÇONS A L’AULA

En una sessió prèvia a la sortida, s’hauran d’explicar alguns conceptes als

alumnes i fer una activitat on seria recomanable utilitzar ordinadors.

En uns 30 minuts de classe, es poden dividir els alumnes en grups heterogenis

per a treballar durant tota l’activitat. Degut al terreny de treball i l’activitat,

es recomana fer 3 o 6 grups segons el nombre d’alumnes. La mida del grup pot

variar entre 3 a 5 alumnes segons la necessitat.

L’activitat prèvia a l’aula consistiria principalment en que cada grup

s’especialitzés en una espècie de formiga que es treballarà, si son 3 grups, una

espècie cada grup i si son 6 grups 2 grups per espècie. Bàsicament es

demanarà als alumnes que busquin les característiques següents de cada

espècie:

● Nom científic

● Alimentació

● Distribució pel territori

● Estructura social

● Característiques més rellevants




10

Les formigues de Girona Quadern de l’alumne

Dossier de:________________________________

Grup:_____________________________________




11

INTRODUCCIÓ

Segur que més d’una vegada, tot passejant, t’has topat amb un munt de

formigues, totes elles fent fila, totes molt enfeinades… i potser t’has

preguntat: On van? Què fan?

En el quadern que et presentem a continuació et proposem tot un seguit

d’activitats que t’ajudaran a conèixer millor un grup d’éssers vius molt

important: les formigues.

Aprendràs a observar l’entorn on viuen, a localitzar els seus nius i a distingir-

ne diferents espècies. També observaràs les relacions que estableixen entre

elles, com viuen i com s’alimenten.

ITINERARI

Sortirem a primera hora de l’institut i tots junts anirem caminant fins a la

zona on realitzarem el treball de camp. La zona de treball de camp queda molt

a prop, a uns 15 minuts a peu com a màxim. Un cop allà començarem amb les

diferents activitats.




12

Activitat 1. Mira als teus peus!

La zona on us trobeu és una zona de bosc delimitada per un caminet asfaltat,

envoltada pel campus universitari. Investigueu la zona, dins els marges que el

professor tutor us indiqui.

Senyaleu en el següent mapa extret del google maps, la zona on us trobeu:

Fixeu-vos en l’entorn i marqueu la casella corresponent:

Tipus de terra sorrenca llimosa argilosa

Humitat del terreny sec humit molt humit

Temperatura ambient freda temperada càlida




13

Observeu els diferents tipus de plantes:

Tipus de vegetació escàs poc abundant abundant

arbres

arbusts

matolls

herba

molsa

Fixeu-vos en els diferents tipus d’animals que hi ha, que s’hi poden sentir o

trobar i indiqueu a la següent taula quants n’heu vist:

He vist... cap un alguns molts

mallerenga

puput

garsa

estornell

pinsà

falcó

oreneta

rossinyol

blauet

llimac

oruga

escarabat

saltamartí

aranya

marieta

papallona

formiga




14


sargantana

dragó comú

serp

eriçó

cargol

conill

Llimac (Arion rufus)

Altres animals que he vist:





15

Si has vist o observat quelcom més que t’ha cridat l’atenció, anota-ho:




16

Activitat 2. A la recerca del niui identificació d’espècies!

Durant una estona observeu la zona i intenteu trobar un niu.

Niu de formigues sota una pedra Niu de formigues en una esquerda

Amb l’ajuda de l’aspirador agafeu una formiga i identifiqueu l’espècie

utilitzant la següent clau dicotòmica:

● Si brilla i és negre o té el cap vermell : Messor Barbarus

● Si no brilla i té alguna part vermella: Camponotus sp. ● Si és tota de color negre però no brilla és: Aphaenogaster sp. ● Si és tota vermella: Linepithema humile (formiga argentina)

Amb l’ajuda de la taula marqueu a quina espècie pertany cada niu trobat.

Niu 1 2 3 4 5 6

Brilla?

Té alguna part vermella?

És tota vermella?

Espècie




17

Si l’espècie que heu trobat no és la que us toca treballar, cerqueu un altre niu;

si ho és, consulteu al professor si realment heu agafat la formiga que tocava.

Un cop esteu segurs que la formiga és de l’espècie correcta, situeu la posició

del niu en la següent imatge de la zona a estudiar. Poseu un nombre en els nius

que trobeu amb el color del grup.

Observeu i anoteu si hi ha més nius de la mateixa espècie aprop o no.

Situeu la posició dels nius (amb un metre calculeu la distància dels nius

respecte dels extrems del rectangle estudiat i indiqueu-la a la imatge

següent)

Vista aèrea de la zona d’estudi




18

Activitat 3: Què passa si....?

En aquesta activitat observarem el fenomen del reclutament. El reclutament

és el fenomen pel qual les formigues “avisen” a altres formigues de la mateixa

colònia per recollir algun recurs. Utilitza la taula que tens per introduir les

dades i ajuda’t del cronòmetre per tal de controlar el temps i anotar-lo en

minuts i segons.

Cada espècie tindrà un aliment diferent per l’experiment.

Messor Barbarus : Una goteta de mel.

Camponotus sp. : Larva d’insecte, en aquest cas el professor ajudarà en

l’experiment.

Aphaenogaster sp: Una goteta de mel.

a) Proveu a posar una mica d’aliment prop d’un niu de l’espècie estudiada (uns

5-10 cm), i cronometreu el temps que passa fins que arriba la primera

formiga.

b) Quan aquesta formiga torna al niu, cronometreu quants segons passen

entre que la formiga entra al niu i en surten moltes.

c) Conteu quantes formigues surten del niu en 30 segons després que

comenci’n a sortir-ne moltes

d) Repetiu els passos a,b,c, però posant l’aliment més lluny, a uns 20 cm, un

cop passat uns 10 minuts del primer reclutament




19

Omple la següent taula:

Espècie : .................................................

Aliment pròxim Aliment lluny

Distància (cm)

Temps d’arribada de la primera

formiga a l’aliment

Segons que passen entre que

entra la formiga de l’aliment i en

surten moltes

Número de formigues que surten

en 30 segons.




20

g) Descriviu que heu observat durant el reclutament, aquí hi ha algunes idees

però podeu escriure tot el que us hagi cridat l’atenció:

Han sortit moltes formigues?

Han menjat durant molta estona? Com s’han col·locat?

Heu observat algun canvi en elles?

Etc...




21

PROCEDIMENTS AL LABORATORI

En aquest apartat veurem les diferents pràctiques que durem a terme al

laboratori de l’institut, després d’haver realitzat les pràctiques de camp. Al

laboratori realitzarem 2 pràctiques.

Activitat laboratori 1: Trofilàxia

La trofilàxia és un fenomen que consisteix en l’intercanvi de menjar entre

formigues de la mateixa colònia. Quan una formiga té gana demana menjar a

una altra. Això té molta relació amb què les formigues són animals molt

socials.

Material:

2 plaques de petri

aiguamel en un comptagotes

tub

Dues formigues intercanviant aliment




22

Procediment:

1. El professor us donarà a cada grup un tub amb 2 formigues de l’espècie

que vau treballar a les pràctiques. Aquestes formigues van ser agafades i

guardades dins d’un tub, que també contenia un cotó fluix humit, per tal de

que disposessin d’aigua, però en cap cas se les ha alimentat.

2. Quan continueu amb l’experiència, agafeu 2 plaques de petri.

3. Prepareu en un tub una dissolució d’aiguamel (1 part de mel i 3 d’aigua).

4. Poseu una gota d’aiguamel en una placa de petri.

5. Poseu una formiga en la placa amb aiguamel. Serà la formiga A. Tapeu la

placa.

6. Deixeu que la formiga A begui aiguamel fins que en tingui prou. Si està

nerviosa o fa molt poc que l’hem capturat no beurà.

7. Poseu una altra formiga en l’altre placa. Serà la formiga B, però sense

posar-hi aiguamel.

8. Poseu la formiga A en la placa on tenim la formiga B.

9. Observeu què fan les dos formigues al cap d’una estona. Observarem el

fenomen de la trofilàxia.

Preguntes:

1- Què hem observat?




23

2-Dissenyeu un experiment que demostri que la trofolàxia només passa

quan una de les formigues té falta de menjar.

3-Què creieu que passaria si poséssim l’aiguamel més concentrada? Com

influiria en el temps que dura la trofilàxia? Per què? Si sobra temps,

podeu provar-ho amb dues formigues més.

4-Observeu algun comportament amb les antenes durant la trofilàxia?

Què creieu que vol dir?




24

Activitat laboratori 2: Metamorfosi

L’objectiu d’aquesta activitat és identificar les diferents fases de la

metamorfosi en les formigues.

Com ja sabeu les formigues són insectes que per esdevenir adults han de

passar per una etapa de metamorfosis. Si trobem nius de formigues enterrats

sota terra, dels quals només veiem el forat d’entrada, és molt complicat que

puguem veure larves o ous, i destrossar el formiguer no estaria bé perquè hem

de ser respectuosos amb la natura. A més a més, algun tipus de formigues com

les reines en la seva fase alada, només surten del niu durant l’octubre, per tal

de poder-se aparellar.

En aquesta pràctica, el professor us passarà varis pots a cada grup, on

conservat en alcohol, veurem individus de l’espècie Messor barbarus en

diferents fases de desenvolupament.

Un cop tingueu els tubs que contenen els individus, llegiu i contesteu les

següents qüestions:

a) Dibuixeu en el quadern tot el que veieu. Podeu guiar-vos pels següents

elements:

-Número de potes

-Número d’antenes

-Número d’ulls

-Color

-Mida

-Presència d’ales




25

b) A continuació ompliu la taula següent:

Nom Nº de

individus Mida en mm Mobilitat

A

B

C

D

E

F




26

c) Busqueu la metamorfosi del grill o del saltamartí. Hi trobeu

diferències?




27

ANNEXOS

Annex 1- Aspirador de formigues

Abans de la sortida de camp, des de l’assignatura de tecnologia s’ha de

construir un aspirador de formigues per a cada grup de treball de camp.

Eïnes:

-Trepant

-Pistola de silicona o cola

Material:

-Filtre o airejador d’aigua (ho podem trobar en ferreteries)

-Pot de 50 ml ( ho podem trobar en farmàcies)

-2 prolongadors (els típics de sistemes de rec)

-2 tubs de plàstic flexibles de 8-12 mm.

Procediment:

-Primer amb el trepant fem dos forats en la tapa del pot de 50 ml. Han de

tenir separació entre ells.

-Encolem una prolongació de rec a una reixeta de metall. Serà el filtre per

on aspirarem, i evitarà que els insectes entrin a la nostra boca.




28

-A continuació encolem els dos prolongadors de rec als forats de la tapa. La

reixeta ha de quedar cap a dins del pot.

- Inserim els dos tubs de plàstic. És útil que els tubs siguin transparents

perquè així podem notar la intrusió de cossos estranys. Caldrà marcar amb un

permanent o una cinta adhesiva el tub per on aspirem per tal de no equivocar-

nos.

-Per un dels tubs aspirarem, pel que té filtre, mentre que l’altre l’introduirem

en el lloc d’on vulguem aspirar els insectes. En el treball de camp podem

portar varis pots, amb només una de les tapes foradades, de manera que quan

aspirem, desenrosquem el pot, i li posem una tapa que no estigui foradada, per

a continuació, posar un pot nou en la tapa amb forats i tubs per tal de poder

tornar a fer una nova aspiració.

-Recordem que cal ser curós amb el medi ambient. Només agafant aquells

animals que necessitem. Agafant de 5 a 10 formigues per aspiració n’hauria

d’haver prou. Les formigues un cop estudiades, cal retornar-les al formiguer

d’on les hem tret.




29

Annex 2- Tipus d’artròpodes i altres animals de la zona

TIPUS D’ARTRÒPODES

INSECTES

ARÀCNIDS

FORMIGA ESCARABAT SALTAMARTÍ

ARANYA ESCORPÍ

ABELLA BERNAT

PUDENT

INSECTE PAL MARIETA

PAPALLONA VESPA TISORETES




30

MIRIÀPODES

ALTRES ANIMALS :

AMFIBIS RÈPTILS

CRUSTACIS MOL.LUSCS

CENTPEUS MILPEUS

GRANOTA LLANGARDAIX SERP

PORQUET DE ST. ANTONI CARGOL LLIMAC




31

OCELLS

TÒRTOLA PARDAL PIT ROIG

GAIG ORENETA GARSA

PINSÀ

CUCUT REIAL ESTORNELL FALCÓ

TALLAROL

CAPNEGRE PUPUT




32

http://www.xtec.cat/~jgurrera/exp/5/practica10.htm

http://www.xtec.cat/~fturmo/d108/animals.htm

MELLERENGA

BLAVA

MALLERENGA

CUALLARGA

MALLERENGA

EMPLOMALLADA




33

Annex 3 – Descripció de les tres espècies de formigues estudiades

Aphaenogaster sp.

Mida és la més petita

Color negre

Brillantor és mat

Cap petit

Tòrax estilitzat

Abdomen estilitzat

Potes llargues

Camponotus sp.

Mida és la més gran

Color vermellós

Brillantor és mat

Cap gran

Tòrax estilitzat

Abdomen arrodonit, gran i

vermell

Messor barbarus

Mida és mitjana

Color negre i potser amb cap

vermell.

Brillantor és brillant

Cap petit

Tòrax arrodonit

Abdomen arrodonit




34

DOSSIER PEL PROFESSOR

OBJECTIUS DE L’ACTIVITAT DE CAMP:

● Aprendre les competències dels treball científic experimental.

● Que l’alumne sigui capaç d’observar, descriure i contextualitzar la zona

a estudiar i a localitzar l’espècie d’interès.

● Conèixer i identificar les diferents espècies de formigues de la zona i

amb l’observació directa comprengui el seu comportament.

● Capacitat dels alumnes per experimentar i recollir correctament les

dades.

● Aprendre a construir el propi aspirador de formigues.

● Realitzar treball al laboratori i aprendre a treballar en equip.

ZONA:

Zona arbrada dins del campus de Montilivi a 15 minuts caminant des de

l’institut.

ASPECTE CLIMATOLÒGIC A DESTACAR:

Es recomana realitzar l’activitat entre abril-maig i sobretot que faci sol i que

no hagi plogut massa.

TEMPORITZACIÓ:

Activitat prèvia : Construcció de l’aspirador de formigues ( 60 min.) classe de

tecnologia.

Treball de camp: 9:00 a 13:45

Activitats posteriors de laboratori : Trofilàxia (60 min.) i Metamorfosis (60

min.)

Exposició oral dels diferents grups (60 min.)

GRUP D’ALUMNES:

25-30 alumnes i 3 professors.




35

MATERIAL NECESSARI:

- Aspirador de formigues

- tubs d’assaig, cotó i aigua

- Lupa

- cronòmetre

- cinta mètrica

- Dossier de l’alumne

- Mel, larves d’insecte i agulles.

- Roba còmode i gorra o barret per protegir-se del sol

- Entrepà i beguda




36

ACTIVITATS AL CAMP:

Activitat 1 – Mira els teus peus!

En aquesta activitat es demanarà a l’alumne que observi la zona on es troba, la

vegetació, el terra i que principalment miri si troba alguna formiga o insecte

per la zona. Aquesta activitat seria totalment d’introducció a la zona per part

de l’alumne, per veure si pot localitzar per ell mateix alguna formiga o algun

niu.

L’alumne disposarà d’una fitxa molt pautada per anotar tota la informació

possible de la zona: tipus de terra, humitat, temperatura., vegetació,... i

principalment l’observació dels animals de la zona.

Activitat 2 - A la recerca del niu i identificació d’espècies

Si ja s’ha localitzat alguna formiga ( que esperem que si) o fins i tot algun niu,

es demanarà que dibuixin els nius a un mapa de la zona que haurem

proporcionat prèviament als alumnes amb el quadern. És important que pugin

veure alguna diferència d’espècies entre formigues i que els nius al final

tinguin una numeració igual per a tots els alumnes, per tant al cap de un temps

de recerca es posarien en comú totes les “troballes”. En aquest cas seria

interessant que marquessin diverses coses al mapa. Primer de tot el color del

grup, segon, la posició dels nius que van trobant al mapa i assignació d’un

número al niu.

Amb un aspirador agafaran un o varis individus de cada niu i amb la clau

dicotòmica del quadern (molt simple) els alumnes hauran de diferenciar quina

espècie és.

Tot seguit a cada grup d’alumnes se li assignarà una zona de treball d’acord

amb l’espècie assignada a classe.

Es pot marcar el niu amb una bandereta o estri similar. Amb un metre es

calcularà la distància del niu respecte els extrems del rectangle estudiat




37

Activitat 3 - Què passa si...

Aquí podrem treballar diferents coses perquè els alumnes experimentin una

mica amb les formigues. En aquest cas depenent dels grups i dels nius

localitzats, podrem observar varies reaccions similars de les formigues segons

el material que col·loquem.

Segons l’espècie estudiada per cada grup d’alumnes, es donarà un aliment

diferent per a cada espècie.

Messor barbarus : En aquest cas es posaraà una goteta de mel.

Aphaenogaster sp. : En aquest cas es posarà una goteta de mel.

Camponotus sp. : En aquest cas es col·locarà una presa viva, es recomana

alguna larva obtinguda prèviament a una botiga d’animals. Es recomana evitar

preses molt grans com saltamartins. Seria molt aconsellable utilitzar la fase

larvaria de Tenebrio molitor o cuc de la farina, fàcilment obtinguda a

botigues. En l’experiment millor que el professor subjecti amb una agulla la

larva al terra per provocar una reacció més gran de les formigues.

ACTIVITATS AL LABORATORI:

Per tal de que l’activitat de la Trofilàxia surti bé, és recomanable que entre

l’activitat de camp i la pràctica al laboratori passin almenys dos dies.

Les dues activitats del laboratori (Trofilàxia i Metamorfosi) es realitzaran en

parelles tot i que després el quadern s’haurà de presentar individualment.




38

4. TREBALL POSTERIOR

a. REPÀS I CORRECCIÓ DE DADES

Es va fent durant la posada en comú un cop finalitzades les activitats.

b. AVALUACIÓ

o Exposició o presentació sobre l’espècie estudiada en la pràctica

■ Per grups es demanarà una exposició oral a classe amb un suport digital

que contingui la informació cercada anteriorment pels alumnes. Es

demana que com a mínim l’exposició tingui les següents diapositives amb

la informació adequada i duri entre 10 minuts i 15 minuts

■ Portada - Nom dels alumnes, títol activitat (1 diapositiva)

■ Espècie i distribució (1 diapositiva)

■ Característiques interessants (1 diapositiva)

■ Alimentació (1 diapositiva)

■ Què es va observar al camp? (1 diapositiva)

■ En les parts de característiques interessants i què es va observar al

camp es poden augmentar les diapositives utilitzades.

Rúbrica d’avaluació de l’exposició:

Molt bé

(2 punts)

Bé

(1 punt)

Malament

(0)

S’ajusta al temps

Explica informació demanada

Presentació agradable

Claredat exposició

Equitativitat al parlar

Diapositiva “Què va passar”

correcte

Total : ........




39

o Entrega del dossier de pràctiques amb les activitats de camp i les de

laboratori

Rúbrica d’avaluació dels dossiers :

Molt bé

(2 punts)

Bé

(1 punt)

Malament

(0)

Presentació i faltes

Claretat de les dades

Dibuixos i/o fotos

Explicacions

Funcionament del grup ( al camp )

i parelles ( al laboratori )

Total : ........




40

5. BIBLIOGRAFIA

http://phobos.xtec.cat/edubib/intranet/file.php?file=docs/ESO/curriculum_eso.pdf

http://hormigasamarillas.blogspot.com.es/2012/02/construccion-de-un-ant-catcher-

o.html




























http://hormigasamarillas.blogspot.com.es/2012/02/construccion-de-un-ant-catcher-o.html























les formigues de girona

Documents